Diagnosi de les necessitats i recursos de la població amb … · 2019-05-03 · la satisfacció...

Diagnosi de les necessitats i recursosde la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès

Desembre de 2018

per a

Elaboració

Equip

Anna SolerCap de la Secció de CiutadaniaÒscar BarrilÀmbit de Polítiques Socials, Habitatge i EsportsAjuntament de Sant Cugat del Vallès

DireccióMontserrat Martínez i MeloSociòlogaCap de metodologia i estudis en Acció Social.Consultoria i Estudis. [email protected]

AutoresMònica Guiteras BlayaSociòlogaTécnica de recerca. Consultoria i Estudis. [email protected] Mireia Fabregà OlivaSociòlogaTécnica de recerca. Consultoria i Estudis.

Servei de Suport de Programes SocialsGerència de Serveis de Benestar SocialÀrea d'Atenció a les Persones

Continguts

Introducció i metodologia1.

Conceptualització: Marc teòric2.

Anàlisi estadístic: La població amb 3.discapacitat al municipi

Anàlisi documental: Planificació 4.existent

Diagnosi de les necessitats i recursos de la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès

Desembre 2018per a

Elaboració 3

5. Necessitats i demandes5.1. Context general5.2. Col·lectius5.3. Àmbits

6. Recomanacions i pautes per a la fase de disseny del Pla

1. Introducció i metodologia

per a

4

1. 1. Antecedents i objectius

Pla d’actuació de mandat 2016-2019

Eix estratègic: cohesió i la reducció de les desigualtats

Accions en l’àmbit de les persones amb discapacitat

Pla de mandatLa Diputació de Barcelona col·labora amb els ens locals i les entitats del Tercer Sector, en relació al foment de l'autonomia personal i atenció a la dependència en la promoció de serveis i programes per a garantir que les persones amb discapacitat visquin en igualtat d'oportunitats i millorin les seves condicions de vida


Desembre 2018



Desembre 2018per a

5

1. 1. Antecedents i objectiusPla d’Atenció Integral a les persones amb Discapacitat i Diversitat Funcional

Elaboració

Diagnosi de la població amb discapacitat

Diagnosi estadística i qualitativa

Serveis i recursos actuals

Necessitats i demandes

Propostes de millora i priorització

Objectius


per a

6

1. 2. MetodologiaQualitativa Diagnosi participativa

Elaboració

Persones amb discapacitat Intel·lectual•Física (motòrica i no motòrica)•Sensorial (visual i auditiva)•Malaltia mental•

Població en estudi

Familiars i persones

cuidadores

Professionals i actors clau

Fins a 65 anys


Desembre 2018


per a

7

1. 2. Metodologia

Elaboració

Anàlisi estadísticaAnàlisi documentalAnàlisi qualitativa

Entrevistes -----------------→

Grups de discussióAfectats 1 (discapacitat 1.física)Afectats 2 2.(discapacitat intel·lectual i salut mental)Professionals3.Familiars4.


Desembre 2018

2. Conceptualització: Marc teòric

per a

8

Deficiència: cos, funcions corporals inclou les funcions •mentals. Limitacions: en qualitat o quantitat•

Restriccions a la participació•

L'entorn és el principal responsable de generar espais de •participació i oportunitats a la societat Visió emancipadora:•

La persona amb discapacitat com a "subjecte de dret“No com a "objecte" d’assistència rehabilitadora

Promou la desmedicalització i la desinstitucionalització de •les persones amb discapacitat.

Discapacitat

La diversitat funcional, un nou paradigma

Elaboració


Desembre 2018

2. Conceptualització: Marc teòric

per a

9

Dependència: l'estat de caràcter permanent -> necessitat •l'atenció (realitzar activitats bàsiques de la vida diària o amb suports per a la seva autonomia personal)No totes les persones amb discapacitat són dependents•

Diversitat de definicions•Causes complexes i desconegudesManifestacions individualitzades

No totes les malalties mentals generen discapacitat, però sí •que hi ha persones amb malalties mental que tenen reconeguda una discapacitatMoments de trànsit -> espais grisos -> temporal o permanent•

Dependència

i discapacitat

Salut mental


Desembre 2018

3. Anàlisi estadístic: La població amb discapacitat al municipi

per a

10

3. 1. Persones amb discapacitat

Elaboració


Desembre 2018

3. La població amb discapacitat a Sant Cugat del Vallès

per a

11

3. 1. Persones amb discapacitat3.057 persones amb certificat de discapacitat, el 3,4% del total de la població.

1.832 persones d'entre 0-64 anys, 2,4% de la població de 0 a 64 anys

Menor pes que a Catalunya (4,8%). •53,5% d’homes i 46,5% de dones.•Principals tipus:•

física (52,3%)malaltia mental (19,5%)discapacitat intel·lectual (13,8%)sensorials (<7%)

61,9% té un grau entre el 33% i el 64% de discapacitat•32,4% estan a la franja d’edat entre 55 i 64 anys. El 17,8% és jove (16 a 34 anys)•

Elaboració


Desembre 2018


per a

12

3. 1. Persones amb discapacitat

El 23,2% de les persones amb discapacitat té dificultats de mobilitat•La població amb certificat de discapacitat física de Sant Cugat del Vallès és la que més presenta aquesta necessitat (41,9%)

El 16% necessita el suport d'una tercera persona•La població amb certificat de discapacitat intel·lectual de Sant Cugat del Vallès és la que més presenta necessitat d'una tercera persona per realitzar les activitats de la vida diària (28,9%), seguida de les persones amb discapacitat per malatia mental (20,2%).

Elaboració


Desembre 2018


per a

13

3. 2. Salut mentalSant Cugat del Vallès compta amb dos Centres de Salut Mental, CSMA i CSMIJ•

9.622 visites durant el 2016 (amb més capacitat d’atenció del CSMIJ en relació a la població de •referència.

% de TMS/TMG: Els dos centres de Sant Cugat del Vallès atenen un percentatge similar al conjunt de •la Regió Sanitària de Barcelona (37,1% vs. 36,8% CSMA, i 16% vs. 14,7%).

Satisfacció de les persones usuàries.•

El CSMA de Sant Cugat del Vallès te una major satisfacció global (8,4 vs. 8,1 a Catalunya), i !la mateixa satisfacció quant a freqüència de visites. També millora respecte Catalunya en la satisfacció quant a l’atenció a un problema urgent.

Està per sota en la satisfacció quant al temps d’espera per a tenir una primera visita i al !temps de visita amb el psiquiatra

Font: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut.)


Desembre 2018


per a

14

3. 3. Alumnat amb NEE

Font: Estadística d’alumnat amb Necessitats Educatives Especials. Departament d’Ensenyament.

No hi ha Centre d'Educació

160 alumnes matriculats a cicles d’infantil i ESO amb NEE (1% vs. 1,4% al Vallès Occidental i 1,5% a Catalunya)

11,9% (infantil 2n cicle)62,5% (Educació Primària)25,6% (ESO)

5 alumnes matriculats a infantil 1r cicle amb NEE


Desembre 2018


per a

15

3. 4. Aproximació a les persones ateses a Serveis Socials i SAD

418 casos de persones amb discapacitat ateses pels Serveis Social Bàsics. •No hi ha diferències significatives segons els graus de dependència

21 casos de persones amb discapacitat ateses pel SAD•Representen només el 6% del total de persones ateses pel SADHi ha diferències significatives segons els graus de dependència (56,8% tenen Grau III)

Font: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, dades atenció 2018


Desembre 2018


per a

16

3. 5. Altres dades d’interès

Elaboració

Atenció i ofertes del Servei d’Ocupació Municipal (desagregació per tipus i grau i per sector de l’oferta)

Places recursos ocupacionals (desagregació per sexe i edat)

Places recursos residencials (desagregació per sexe i edat)

Adaptació de transport públic

Targetes d’aparcament (desagregació per tipus de targeta i per sexe)


Desembre 2018

4. Planificació existent, recursos i serveis

per a

17Elaboració


Desembre 2018

4. Planificació existent, recursos i serveis

per a

18Elaboració

Conclusions i reflexions quant a la planificació

La principal font de planificació que contempla la discapacitat i la diversitat funcional és la relacionada amb inclusió social, esport i mobilitat i seguretat viària.

En mobilitat i seguretat viària la referència es limita en excés a les persones amb mobilitat reduïda i no a molts d'altres tipus de discapacitat (mental, intel·lectual, oïda, visió...).

A nivell d’educació, infància i adolescència, es parla de NEE però no es concreta l’atenció o necessitats segons tipologia o grau de discapacitat

La resta d'àmbits analitzats, fan escassa referència a les necessitats de les persones amb discapacitat, les seves famílies i/o persones cuidadores.


Desembre 2018

5. Necessitats i demandes

per a

19Elaboració

5.1.Context general de les necessitats i demandes

Factors segons dimensions


Desembre 2018


per a

20Elaboració

5.1.Context general de les necessitats i demandesA. De les persones i els seus entorns

Procés i vivència traumàtica i amb fort desgast emocional

Desgast de les relacions amb les institucions

Inespecificitat de les demandes i expectatives poc optimistes

Expectatives moderades vers l'Ajuntament i visió positiva del recorregut fet fins ara

Expectatives elevades sobre l'atenció a la diversitat funcional

Incertesa sobre les etapes futures

Evitació de la previsió i planificació de les etapes futures

Context sociològic de Sant Cugat del Vallès : tradició i renovació generacional

Tendència a la major demanda al municipi

Impossibilitat de prioritzar: priorització des de la política i la planificació


Desembre 2018


per a

21Elaboració

5.1.Context general de les necessitats i demandes

B. De la naturalesa de la discapacitat i la diversitat funcional i la seva atenció en el futur

Diversitat, atomització i temporalitat: de necessitats, de col·lectius i de contextos familiarsServeis amb limitació de la inversió en infraestructura, flexibles i compartits.Especificitats de cada tipologia de discapacitat o diversitat funcional


Desembre 2018


per a

22Elaboració

5.1.Context general de les necessitats i demandesC. De les institucions polítiques i les organitzacions socials

Coneixement i contacte amb l’AjuntamentNivell aplicació de la PlanificacióAutoinformació de professionals i persones afectades: Internet i xarxes personals. Els mecanismes de derivació i treball en xarxaNivell d'informació sobre serveis i dispositius Nivell d'informació sobre normatives i processos Manca d'informació i dades sobre determinats col·lectiusCauses i efectes de la falta d'una atenció més especialitzada


Desembre 2018


per a

23Elaboració

5.2. Col·lectius: especificitat, transversalitat i interseccionalitatInfància amb diagnòstics de TEA o trastorns conductuals, detectats en major mesura des de l’àmbit de l’atenció precoç, l’educatiu i de salut mental.

Joves amb malaltia mental, ja que un cop arriben a l’edat adulta potser hi ha un procés d’estabilització després d’un acompanyament.

Adults amb patologies duals, amb una discapacitat intel·lectual reconeguda i malaltia mental.

Persones amb discapacitat en processos d’envelliment, entre els 45 i els 65 anys.

Dones amb discapacitat o familiars de les persones amb discapacitat que assumeixen el rol de cuidadores

Persones amb discapacitat que per diferents motius es troben fora del circuit d’atenció i/o desconeixen els recursos existents.


Desembre 2018

6. Anàlisi DAFOOportunitats Amenaces

per a

24Elaboració


Desembre 2018

L’Ajuntament es mostra obert i compromès amb la millora de la 1.situació de les persones amb discapacitat al municipi

L’opinió pública de la ciutadania ja ha tingut experiències inclusives 2.al municipi que visibilitzen la qüestió de la diversitat funcional

Els plantejaments del sector vers les persones amb discapacitat 3.pren cada cop més una perspectiva de drets i de posar la persona al centre, millorant l’especialització.

La societat civil organitzada al voltant de la diversitat funcional està 4.activa i es comunica entre ella.

Les persones amb diversitat funcional compten amb un seguit de 5.capacitats, experiències i bagatge fruit de la seva vivència que cada cop més és entesa com a un valor dins la nostra societat.

Immediatesa de l’agenda política 1.Alguns àmbits essencials per a la discapacitat estan fora de la 2.

competència municipalEl context social i demogràfic està incrementant la pressió 3.

assistencial en l’àmbit de Benestar, família i serveis a la ciutadania.

Hi ha persones que no accedeixen al circuit habitual d’atenció: 4.part de la població no coneix els recursos d’atenció a persones amb discapacitat

Situacions de molta necessitat i malestar, on es sobreposen 5.diversos eixos de risc i desigualtat.

6. Anàlisi DAFOFortaleses Debilitats

per a

25Elaboració

ACCESSIBILITAT I MOBILITAT

La Taula de persones amb mobilitat reduïda permet una detecció 1.ràpida de les mancances o punts negres en qüestions de mobilitat dins el municipi, així com canals per a fer arribar aquestes demandes. També vetlla per sensibilitzar diferents àrees de l’Ajuntament.

Les noves planificacions ja incorporen mecanismes per a garantir-2.la HABITATGE I VIDA AUTÒNOMA

Hi ha una tendència creixent a plantejar el 100% del parc 3.d’habitatge públic com a practicable

Creix la consciència sobre la necessitat de noves fórmules per a 4.impulsar models de vida autònoma per a les persones amb discapacitat

ACCESSIBILITAT I MOBILITAT

Lentitud de l’administració en respondre a les peticions i demandes quant a mobilitat i 1.accessibilitat

Hi ha manca de sensibilització de la població en general respecte al que significa 2.aquesta problemàtica per a les persones amb discapacitat.

Encara manca en totes les àrees, una mirada cap a l’accessibilitat de manera transversal 3.(Mobilitat, Urbanisme, Parcs i jardins, Brigada Obres i Serveis, etc.)

Accessibilitat universal 4.Accessibilitat a la tecnologia (manca que es pugui fer l’adaptació necessària).5.

HABITATGE I VIDA AUTÒNOMA

Les possibilitats reals de portar una vida autònoma són molt limitades en determinats 6.graus i tipologies de discapacitat

El dret a decidir sobre com es vol viure queda limitat per les opcions i places disponibles7.


Desembre 2018

per a

26Elaboració

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Presència de professionals especialitzats en diferents 1.diagnòstics i patologies que estan en augment.

En l’atenció precoç, a la infància i joventut es plantegen un 2.seguit de programes d’atenció especialitzats, tendint a l’atenció dels nens i nenes als seus propis espais.

Presència de figures de referència en alguns serveis que tenen 3.una visió global del cas.

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Els sistemes d’abordatge i avaluació haurien de ser molt més holístics i 1.integrals

Malgrat els programes especialitzats disponibles encara hi ha algunes 2.dinàmiques d’atenció a la infància i a la joventut amb sistemes que estan preparats per a l’atenció d’adults.

La Llei de dependència no està suficientment adaptada per a les persones 3.amb discapacitat.

Es donen casos on, quan es visita fora del metge o especialista habitual, 4.hi ha una manca de coneixement sobre com tractar les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental



Desembre 2018

per a

27Elaboració

ÀMBIT EDUCATIU

La discapacitat física, sensorial i intel·lectual s’han treballat en 1.els últims anys a nivell d’educació inclusiva, i es parteix d’experiències d’èxit

Altres sectors consideren l’educatiu com un dels espais en els 2.que s’ha aconseguit una perspectiva d’inclusió desitjable a altres àmbits de la vida.

Es compta amb vincles fructífers amb àmbits com serveis 3.socials, esport i cultura que permeten continuar amb la detecció i atenció des de la inclusió.

ÀMBIT EDUCATIU

Per a la discapacitat física i intel·lectual manca treballar més l’aspecte del 1.lleure, per a que hi hagi una plenitud en la integració.

Tot i que hi ha experiències d’escola inclusiva amb discapacitats físiques i 2.sensorials la discapacitat vinculada amb trastorns mentals no s’ha treballat de la mateixa manera (és més incipient). Manquen eines per abordar aquesta qüestió.

No es compta amb un CEE a Sant Cugat, i més enllà que les NEE puguin 3.atendre’s des dels recursos adients a l’escola ordinària, hi ha una part de les famílies porten els seus fills/es a CEE de fora el municipi. Això pot comportar menys arrelament i manca d’un recurs de referència, tenint en compte la grandària i població del municipi.

Dificultats per a identificar perfils que requereixen atenció quan no és clar 4.si es tracta d’una problemàtica pròpiament educativa i d’aprenentatge o vinculada a un trastorn (o risc de patir-lo).



Desembre 2018

per a

28Elaboració

ÀMBIT LABORAL I OCUPACIONAL I CAPACITACIÓ POST-OBLIGATÒRIA

Recents investigacions i experiències demostren que les 1.empreses que aposten per la diversitat recullen després els fruits d’un elevat valor afegit, en forma de més cohesió dels equips, impacte social, etc.

Es compta amb serveis com Incorpora, així com amb centres 2.ocupacionals i centre especial de treball (CET) que permeten l’atenció de les necessitats ocupacionals d’aquestes persones, tenint en compte l’especificitat dels diversos graus i tipus de discapacitat. Hi ha, a més, iniciatives pròpies de les entitats que segueixen aprofundint en les oportunitats laborals i les capacitats de les persones amb diversitat funcional.

ÀMBIT LABORAL I OCUPACIONAL I CAPACITACIÓ POST-OBLIGATÒRIA

La rigidesa que regula el sistema d’atenció dificulta una atenció 1.adequada per a cada persona. Alguns usuaris de serveis com el SOI (servei ocupacional d’inserció) senten que no arriben mai a tocar l’àmbit laboral real (donat que és un servei previ que pretén fer de pont cap al CET), però les entitats manifesten dificultats en trobar ofertes i oportunitats realment adaptades. Serveis com el CET també troben dificultats per a mantenir la tasca psicosocial mentre es manté un projecte productiu.

Manca d’una estratègia municipal per a la inclusió laboral de les 2.persones amb discapacitat, i la prospecció d’empreses coordinada en aquest procés.

Manca d’èmfasi en la vessant pedagògica i formativa més enllà dels 3.21 anys.



Desembre 2018

per a

29Elaboració

LLEURE: EXTRAESCOLARS, ESPORT, OCI I CULTURA

Bona comunicació amb diferents serveis i departament de 1.l’Ajuntament, amb qui es va de la ma per impulsar les diferents activitats que ja han estat rebudes pel municipi de manera molt positiva

ENVELLIMENT

La Taula de persones amb discapacitat compta amb un grup 2.de treball específic per a aquesta qüestió i algunes entitats ja porten temps treballant en mecanismes preventius.

LLEURE: EXTRAESCOLARS, ESPORT, OCI I CULTURA

Costa arribar al públic objectiu per a fer conèixer l’oferta existent.1.Manca ampliar l’oferta existent i trobar més espais per al lleure inclusiu2.

ENVELLIMENT

La rigidesa que regula el sistema d’atenció no permet que persones en situació 3.d’envelliment puguin ésser ateses per diversos serveis alhora (unes hores a cada servei), cosa que precipita el canvi a residències 24h, a recursos no especialitzats en discapacitat, o a dilatacions dels períodes actius per la impossibilitat de jubilar-se abans.

Quan no es pot oferir l’atenció i el servei més adequat en cada cas els processos 4.de deteriorament provoquen davallades importants en el benestar i la qualitat de vida de la persona.



Desembre 2018

per a

30Elaboració

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTS

S’han iniciat la implantació d’ajuts en forma de figures de 1.monitoratge o vetlladors/es per a l’atenció de la infància en activitats de lleure

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORA

La guia de recursos i serveis per a les persones amb 2.discapacitat és una eina d’ajuda per a les famílies

Hi ha voluntat de crear xarxes de suport de famílies3.Es realitzen formacions per a persones cuidadores no 4.

professionals

PRESTACIONS, PENSIONS I AJUTS

Manca d’informació sobre les prestacions disponibles1.Elevat temps d’espera per a les resolucions2.Manca d’ajuts en forma de figures de suport o acompanyament per a 3.

persones adultes, malgrat ja hi ha algunes experiències a nivell d’infància.

SUPORT A LES FAMÍLIES I/O A LA PERSONA CUIDADORA

Les noves generacions no estan preparades per assumir el relleu com a 4.persones cuidadores

La desinformació d’algunes famílies xoca amb la sobreinformació d’altres. 5.Manca d’espais de respir.6.



Desembre 2018

per a

31Elaboració

SENSIBILITZACIÓ

Hi ha experiències al municipi que han servit per a la 1.visibilització de la qüestió i la sensibilització de la ciutadania. La població ha començat a viure-ho com a part del municipi i del dia a dia.

Les diferents entitats i centres del municipi que treballen amb 2.persones amb discapacitat fan una important tasca de sensibilització a la ciutadania amb el seu actuar diari i constant, així com les diferents Taules que s’han anat mencionant al llarg de la diagnosi.

SENSIBILITZACIÓ

Manquen espais de trobada i interacció real1.Es mantenen alguns estereotips i hi ha un especial desconeixement sobre 2.

determinades tipologies o graus de discapacitat.La sensibilització es complica quan encara hi ha persones amb discapacitat amb 3.

qui l’Ajuntament no té contacte. Per a sensibilitzar la població en el seu conjunt cal que les mateixes persones afectades siguin part d’aquest procés.



Desembre 2018


per a

32Elaboració

7.1. Model d'atenció i elements transversals

Model d'atenció: tendir vers la gestió de casos i la gestió centrada en la persona1.

Gestió basada en la participació2.

Treball en xarxa i coherència de polítiques3.

Generació i registre d’informació4.

Perspectiva de gènere5.


Desembre 2018


per a

33Elaboració

7.1. Model d'atenció i elements transversals

6. Criteris per la priorització, planificació i etapes

Compartits amb el teixit associatiuIntegrats en recursos existents no específicsIntegrats en recursos existents específicsAmb baixa inversió en infraestructuraAmb menor requeriment tècnic d'execucióAmb menor necessitat de mobilització d'altres administracions i planificacions supramunicipals


Desembre 2018


per a

34Elaboració

7.2. Col·lectius, elements transversals i àmbits concretsPautes per a l’articulació de les tres dimensions de la planificació:

col·lectius•elements transversals •àmbits concrets. •

El tipus de discapacitat

La gravetat o severitat

Capacitats afectades

La temporalitat o transitorietat

L'edat de la persona afectada

L'edat dels cuidadors i cuidadores

Personalitat i model de vida

Cultura ètnica i familiar

La xarxa social de que es disposa

Els factors de vulnerabilitat i risc que es detectin o

s'expressin

Identificació de perfils(en funció de)


Desembre 2018

per a

35

Identificació de perfils


Desembre 2018

7. Recomanacions i pautes per a la fase de disseny del Pla7.2. Col·lectius, elements transversals i àmbits concrets

per a

36

Identificació de perfils

7. Recomanacions i pautes per a la fase de disseny del Pla7.2. Col·lectius, elements transversals i àmbits concrets


Desembre 2018


per a

37Elaboració

7.3. Proposta d’actuacions concretes


Desembre 2018

Accessibilitat i mobilitat1.Habitatge i vida autònoma2.Atenció sociosanitària3.Àmbit educatiu 4.Inserció laboral i ocupacional i capacitació post obligatòria5.Lleure: extraescolars, esport, oci i cultura6.Àmbit relacional i sexoafectiu 7.Envelliment8.Prestacions, pensions i ajuts9.Suport a les famílies i a la persona cuidadora 10.Sensibilització11.Altres actuacions genèriques i del model 12.

Diagnosi de les necessitats i recursosde la població amb discapacitat de Sant Cugat del Vallès

Desembre de 2018

per a

Elaboració

Diagnosi de les necessitats i recursos de la població amb … · 2019-05-03 · la satisfacció...

Documents

Transcript of Diagnosi de les necessitats i recursos de la població amb … · 2019-05-03 · la satisfacció...