Diada històrica a Catalunya, els ampolleros la van ... · Editorial Eren les 10 del matí de...

Diada històrica a Catalunya, els ampolleros la van celebrar i molts també assistiren a la manifestació de Barcelona,

hem iniciat un camí de no retorn.“Serem allò que vulguem ser”

Núm. 116SetembreOctubre

2012

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ........................ 616 448 446

Ofi cina de Turisme ............... 977 593 011

Centre Cívic ......................... 977 460 216

Poliesportiu .......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ....................... 977 593 617

Informació General · Pàgina 2

Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob. Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit ................................... 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents ................................... 091

Bombers............................................. 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112

ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRETortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv. Sans

R.E. 6.15 6.34 7.21 8.35 (1) R.E. 7.45 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.03 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

MARINADANúm. 116

Direcció: Francesc Arasa Subdirecció: Ernest Plans i Colomé

Edita: Ajuntament de l'Ampolla Fotos: Arxiu, Profoto i Digital Ebre

Dipòsit Legal: T-655/91 Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) .................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla......... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera ............... 977 823 143Autobusos Hife .................... 902 119 814Taxi ...................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia................................ 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal .............. 687 965 774Tanatori Remsa ...................... 902 160 438Veterinari ............................... 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla....................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ...... 977 593 337Farmàcia del Port ................... 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................. 977 501 797H. Verge de la Cinta ............... 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ....................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants .......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Editorial

Eren les 10 del matí de l'onze de setembre de 1977 quan el meu pare sortia per la porta de casa amb el veí i un amic d'aquest, tots plegats directes cap al Fossar de les Moreres on es van concentrar més de trenta mil persones. Després, ja més tard, acudiren a participar en la manifestació que segons els titulars de la premsa del dia després, protagonitzaren un milió de segadors."Sólo una pretensión en las gentes que cantaban sin ira, que se defi nían como pueblo sin beligerancia hacia ningún otro pueblo: la libertad, la amnistía, la autonomía. Catalunya –la Catalunya rica i plena– daba el onze de septiembre una lección de soberana madurez".Així defi nia la manifestació el periodista director i fundador de l'Interviu, Antonio Álvarez Solís. I així podríem defi nir la manifestació de l'onze de setembre de 2012, d'autoafi rmació i de reclamació del dret a decidir d'un poble, amb respecte i llibertat, allò que molts entenem com a democràcia. Més d'un milió i mig de persones vam participar-hi, avis, joves, nens, famílies, entitats, persones vingudes d'arreu del país, de tota condició social, de parla castellana, catalana, aranesa, van ser hores per a viure intensament amb llibertat i afi rmant des del respecte.Catalunya sempre ha reclamat els drets que li van ser sostrets, amb una actitud ferma però sempre respectuosa. I al mateix temps, ha realitzat aportacions de tota mena a la resta de l'Estat contribuint a fer-lo progressar. Però sembla ser que malgrat aquesta actitud no se'ns té en consideració, greuges de diferents tipologies han estat una constant fi ns que el Tribunal Constitucional es va carregar l'Estatut amb la sentència 31/2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de 2006, que prèviament havia aprovat el poble català respectant totes les regles de-mocràtiques i seguint pas a pas tots els tràmits exigits. Crec que aquí és on hi ha el punt d'infl exió, la gent no entén que havent participat en el procés respectant totes les normes i la llei, se'ls hi tombin les seves il·lusions en una sala on es reuneixen dotze persones. Tot el que ha vingut després, ja ha estat tot plegat una colla de despropòsits per part de l'Estat cap a Catalunya, amb inversions que no arriben, transferències incompletes, etc.Totes aquestes qüestions i moltes d'altres han desembocat en la voluntat política de portar al poble a un referèndum per decidir, i aleshores em pregunto, per què espanta en una societat democràtica el dret a l'autodeterminació? El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, reconegut en la Carta de les Nacions Unides, és el dret individual i col·lectiu de decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural. Arribats a aquest punt llenço una pregunta a l'aire: Hi ha alguna cosa més democràtica que poder decidir el teu futur votant i acceptant el resultat de la majoria a les urnes, sigui el que sigui? Vosaltres teniu la resposta. Ernest Plans Colomé

Acords Municipals · Pàgina 4

Ple de l'Ajuntament6 de juliol de 2012SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque BalaguéSanti Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelJoan Navarro CabreraVicky Giménez IsmaelSECRETÀRIA-INTERVENTORANa M. Carmen Alcoverro Beltran1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 28 DE MAIG DE 2012.S'aprova per unanimitat.2. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DE MODIFICAR L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39 RE-GULADORA DE LA TAXA PER L'ESTACIONAMENT DE VEHICLES EN VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS I EN EL PÀRQUING MUNICIPAL DEL BARRANC DE CERVERA, I INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE LA ZONA BLAVA.El regidor d'ERC, Sr. Navarro, diu que si la fi nalitat de la zona blava és que hi hagi rotació de vehicles en els carrers comercials, potser hi ha algun carrer que no caldria com pot ser el Ventura Gassol que no hi ha comerç, i d'altres que sí que n'hi ha, no ho són, com el carrer Menorca. El Regidor de Governació, Sr. Pitarque, li contesta que al C/ Menorca si descomptem els espais d'aparcament ocupats per expositors de comerços, els passos peatonals ens queden dos aparcaments, de totes maneres tal com s'ha dit des del primer dia, un cop acabat l'estiu s'analitzarà com ha funcionat l'àmbit de zona blava i probablement s'eliminarà algun carrer i en canvi se'n posaran d'altres.El Sr. Navarro també diu que s'hauria de dinamitzar el pàrquing, es podria per exemple llogar alguna plaça com es fa en altres pobles als pàrquings, crec que s'ha de potenciar el pàrquing, jo crec que potser hi ha qui no ho entén però portarà benefi cis. El Sr. Alcalde li diu que no es descarta res però que ara hem d'esperar a que passi l'estiu per veure els resultats i estudiar els canvis.El Sr. Sancho diu que com han dit Pitarque i l'Alcalde

hem de veure un cop passat l'estiu quins són els canvis que s'han d'implementar de cara l'any que ve, potser sí que s'ha de treure el C/ Ventura Gassol i en canvi posar el C/ Platja, i quant a la dinamització del pàrquing precisament l'acord d'avui de crear una nova modalitat d'enganxina per als que siguin propietaris de pisos a l'Ampolla pot comportar una major ocupació, per això, ara de moment no s'ofereix en lloguer, que podria oferir múltiples modalitats; lloguer setmanal, quinzenal, de tot l'any, però hem de veure quants residents s'acullen a la nova modalitat d'enganxina, no podem oferir més del que hi ha.El Sr. Alcalde diu que com hi ha alguns comerços als qui s'ha regalat el primer talonari per a clients i ús del propi establiment que han demanat poder comprar-ne incorporem també a l'ordenança aquesta possibilitat.Acabades les intervencions se sotmet la proposta a votació i s'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i l'abstenció d'1 regidora del PSC-PM:Aprovar provisionalment la modifi cació de l'art. 3 i 4 de l'O.F. reguladora del servei municipal d'estacionament controlat de vehicles a la via pública i pàrquing del barranc de Cervera de la forma següent.3. APROVACIÓ, SI ESCAU D'ADJUDICAR L'EXPLOTACIÓ I ÚS PER UN TERCER, DE LA CON-CESSIÓ ADMINISTRATIVA DE L'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA D'UNA GUINGUETA DE DEGUS-TACIÓ DE MARISC DINS DEL DOMINI PÚBLIC MARÍTIM-TERRESTRE DEL BARRANC DE SANT PERE A L'AMPOLLA.S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i l'abstenció d'1 regidora del PSC-PM:Adjudicar a la mercantil NOVA DEVIMAR, SL l'explotació i ús de la concessió per ocupar terrenys de domini públic marítim-terrestre per a la instal·lació d'una guingueta d'uns 100 m2, de sanitaris públics i magat-zem d'uns 68 m2, de les conduccions d'abocament de la guingueta cap a la xarxa de clavegueram i cap a mar, de la connexió a la xarxa d'aigua potable i del tram de canonada de captació d'aigua de mar comprès entre la guingueta i el punt de derivació de la canonada principal, d'acord amb les condicions que consten a la resolució del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme del dia 12 de juny de 2012, i conforme l'oferta presentada.4. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE SOL·LICITAR LA PRÒRROGA DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA I L'AJUNTAMENT DE L'AMPOLLA PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D'ATENCIÓ IN-TEGRAL A LA GENT GRAN D'ÀMBIT RURAL A L'AMPOLLA.


S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU,2 del PP, 1 d'ERC i d'1 regidora del PSC-PM:Sol·licitar a l'ICASS una pròrroga del conveni de col·laboració amb l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família per la prestació del Servei de 20 places del SAIAR de l'Ampolla amb efectes de l'1 de gener de 2013 fi ns al 31 de desembre de 2013.5. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE FIXAR LES FESTES LOCALS DE L'AMPOLLA PER A L'ANY 2013.S'acorda amb el vot a favor dels 7 membres de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i d'1 regidora del PSC-PM:Fixar les dues festes locals de l'Ampolla per al 2013: 16 de juliol i 25 de juny.6. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DEL PLA ESPECIAL DEL PORT.El Sr. Alcalde comença dient que aquest port serà bonic però hem d'esperar que algú tiri endavant.La Sra. Giménez pregunta si l'ajuntament té previst pagar. El Sr. Alcalde li contesta que no.El Sr. Segarra diu que si vingués alguna empresa si l'ajuntament podria participar en alguna cosa.El Sr. Sancho li contesta que sí, que es pot tirar enda-vant amb o sense la participació de l'Ajuntament, tot i que en principi l'Ajuntament no té previst pagar res, una possible col·laboració es pot plantejar, s'hauria d'estudiar les condicions i amb qui, el tema del pàrquing d'ús i accés públic és una condició "sine qua non". Vull recordar que l'elaboració del Pla Especial del port ha estat un tema llarg i que al seu moment es va arribar a un consens amb tots els grups municipals, crec que per part del PSC estava el Sr. Beltran, d'ERC el Sr. Navarro, Segarra del PP i natros de Convergència.El Sr. Segarra pregunta si el Club Nàutic té alguna pre-ferència. El Sr. Sancho li contesta que en principi com tota concessió està subjecta als principis de publicitat i lliure concurrència, l'altre tema és que el Club Nàutic tingui una posició de sortida amb certs avantatges, dis-posa de serveis i d'experiència. El Pla especial no és més que una planifi cació, conté usos possibles i dibuixa una proposta, seria com un POUM, es contempla allò que es podria arribar a fer, el que no vol dir que es faci, és una previsió, cal uns inversors i negociar molt bé certes condicions que des de l'Ajuntament hem d'imposar, com he dit el tema del pàrquing i la platja és innegociable.El Sr. Segarra pregunta si la platja que està prevista al Pla Especial serà de grava.El Sr. Sancho diu que platja de grava o sorra és única-ment pel tema d'una major fi xació de la pròpia platja, el que al seu dia es va negociar va ser que hi hagués una platja mínim de gran com la que hi ha avui, vull recordar que abans del martell actual cada vegada que hi havia llevant no només es menjava la platja sinó que

es descavalcava el mur, de fet no hi havia platja.El Sr. Navarro diu que ells, ell, va començar al 2004 i en aquella època estaven tots d'acord i es veia com una oportunitat per la poble aprovar el Pla Especial i l'ampliació del port. Ara dic que si és possible, dins del pla fer un estudi de dinàmiques del litoral per si podem evitar la pèrdua de la platja de l'Arenal, amb el pla especial és impossible fer un estudi de dinàmica del litoral, segons els últims informes d'això les corrents marines han portat que la sorra vagi al fons de la badia, si aprofi tant aquest pla fóra possible recuperar espais adjacents, crec que seria una oportunitat. Si sempre hem estat d'acord amb el pla ara no hi votarem en contra, avui precisament a la premsa diu que hi ha hagut un increment de matriculacions de vaixells grans, per tant, la demanda de vaixells d'un major calat hi és, crec que això s'hauria de tenir en compte en el pla. Si es pot fer dins del pla un estudi d'impacte, i si un altre pla podria tenir menys impacte?El regidor Sr. Sancho diu que cal fer una petita referèn-cia història del port actual per arribar on som avui i el Pla Especial que es presenta a aprovació del ple. L'ampliació del port de l'Ampolla es va començar al 86-87. El port que tenim avui és un projecte anterior a la segregació. El poble pensava que un nou port afavoriria el naixement del nou poble que tots volíem i desitjàvem. En aquell moment lligàvem el nou port amb la voluntat de ser poble, era la mateixa essència, era gairebé la supervivència de l'Ampolla front El Perelló. I no només natros ho enteníem així, en una discussió amb el llavors alcalde del Perelló, recordo perfectament que li vàrem demanar pedra de la pedrera del Perelló per al port de l'Ampolla, i va contestar que de pedra per a fer el port no n'hi hauria, que després del port vindria el creixement de l'Ampolla i amb aquest la segregació. Ara, avui la situació no és si serem o no serem un poble, però la supervivència de l'economia de l'Ampolla potser sí que està en joc, qualsevol possibilitat o oportunitat per a superar la crisi és vital. Els pobles que no tinguin possibilitats potser deixaran de ser pobles, negar-nos aquesta oportunitat pot comportar que la pròpia es-sència del poble es posi en qüestió, els que no tinguin estabilitat econòmica potser desapareixeran, s'hauran d'agrupar amb d'altres o consorciar, i natros això hem d'evitar-ho com sigui.Segueix el Sr. Sancho dient que evidentment el Pla Espe-cial s'ha d'adaptar a tota la normativa; per això, quan es redacti el projecte constructiu s'haurà de sotmetre a avaluació ambiental i corregir les possibles afeccions mediambientals, si n'hi ha. No és cert que el Pla Especial afecti la platja de l'Arenal en el sentit de la regressió que està patint, recordeu que el dic i martell ja està fet i que la regressió de l'Arenal ve de molt abans, el


camp de futbol que hi havia a l'Arenal i els horts de la corba de Favà, que molts recordareu, van desaparèixer molt abans de l'ampliació del dic i del martell que hi ha actualment i que no es toca amb l'ampliació del port que preveu el Pla, per tant, la possible afectació al darrere és zero. Vull recordar també que quan vàrem fer el tram de passeig marítim comprès entre el Nàutic fi ns al barranc de Sant Pere, la platja de l'Arquitecte estava a punt de desaparèixer, cada temporal, com hem dit abans ens descabalava el mur i s'emportava tota la sorra, i quan l'enginyer Cap de Costes, Jordi Galofre, va parlar de regenerar aquesta platja podíem haver dit que no, que hi havia un projecte d'ampliació del port previst. Malgrat això, li vaig dir: Jordi endavant però sàpigues que la regeneració de la platja de l'Arquitecte ens crearà una plataforma opositora a l'ampliació del port. No sé si he estat bon o mal alcalde, però no sóc tonto, i tot i estar segur del que representaria la fi xació i regeneració de la platja vaig primar l'interès immediat d'aquell moment, el projecte de l'ampliació del port estava en marxa i no sabíem quan es faria, mentre que la platja s'ha pogut gaudir durant uns anys per la gent, i valia la pena, per això, no vull negar que en aquell moment tocava la platja i ara toca una oportunitat dife-rent; ara toca l'ampliació del port i la platja. Demano responsabilitat. Oferim una oportunitat que serà si vol la iniciativa privada o el Nàutic, o conjuntament, amb participació o no de l'ajuntament, s'estudiarà i decidirà quan toqui, però estem en crisi, una gran crisi al país, a Europa i al món, el poc que encara funciona és el turisme i com s'ha dit hi ha creixement en la venda de vaixells de més calat, això pot ser l'oportunitat d'avui i a mig termini del poble de l'Ampolla, no ho impediu.El Sr. Segarra diu que ell s'ha discutit alguna vegada amb les seves fi lles, i que és veritat que amb l'ampliació del port que preveu el Pla Especial s'afecta la platja de l'Arquitecte, però que aquesta és una platja que es malmetia amb els temporals, que com ha dit Sancho se'ns emportava el mur cada vegada, però jo els dic que recordo que el que tenim avui, el port d'ara i el passeig que tant ens agrada també va suposar pèrdues, que la seva iaia i jo anàvem a les platgetes…, però aquelles renúncies han valgut la pena, per això, jo i molts dels que ho hem viscut sabem que no poden renunciar a tirar endavant.El Sr. Sancho segueix la seva intervenció dient que l'aprofi ta per a fer pública una confessió del que llavors era Conseller de Política Territorial de la Generalitat, Quim Nadal, que per cert serà a l'Ampolla la pròxima setmana per a dinar amb mi, com ja feia anys enrere. Us vull dir que el llavors Conseller quan parlàvem de l'ampliació del port de l'Ampolla, en el moment que ell estava al front del Departament de la Generalitat em va dir: Alcalde, tens més raó que un sant però sàpigues que els "meus" de l'Ampolla m'ho impedeixen, a més que a

la Ràpita tampoc ho volen perquè han fet un gran port de més de 1.500 amarratges per a vendre i se'ls faria la competència. Jo li vaig dir: Conseller d'acord però que igualment segueixi la tramitació i facilita'm l'aprovació fi nal. Hem hagut d'esperar però estic segur que ara sí que la tindrem. A la Ràpita han fet un monstre de port i ara tenen problemes però natros això ni ho plantegem, són 280 amarratges i aprofi tem l'escullera que hi ha. Alguns veïns heu gaudit d'una platja durant aquests anys perquè l'ajuntament va dir endavant. Quan es va fer el port actual també hi va haver oposició, es van perdre platgetes com us ha dit Segarra, tenien un valor immens, la veritat és que teníem més dubtes llavors que ara, però sabíem que l'Ampolla ho necessitava. Demano a tots que si avui hi hagués alguna possibilitat d'inversió al poble beseu-lo, beseu-lo, si hi ha alguna inversió per a fer l'ampliació del port a l'Ampolla posem-li fàcil el camí, tindrem platja i port. Si el Nàutic s'atreveix, endavant, donem-li suport, i ajudem-lo, ens hi va la pos sibilitat o la supervivència com a poble, estem bé econòmicament i potser és una exageració però avui no n'hi ha prou en estar bé, cal tenir un projecte, tots aquells que tenen problemes econòmics, que no tenen projecte poden acabar desapareixent, i natros no ens ho podem permetre, jo no ho permetré i igual com lla-vors vàrem sortir al carrer per lluitar per ser un poble, ara sortirem i plantarem cara als que posin la primera pancarta contra un projecte de futur.El Sr. Alcalde diu que davant de la convocatòria d'ERC a una taula o xerrada on es debatien quatre preguntes lligades amb la regressió de la platja de l'Arenal i l'ampliació del port va fer una consulta a un catedràtic de la UPC, especialista en aquest tema que em va respondre a les 4 preguntes. Diu el Sr. José A. Jiménez que la desaparició de la platja de l'Arenal no té res a veure amb l'actual dic i escullera del port, el tipus de sorra de la platja de l'Arenal demostra que s'ha format per l'aportació de sediments del riu, com la majoria de platges del Delta, la colmatació de l'entrada al port per la sorra és degut a les corrents marines i tampoc té res a veure amb un efecte barrera de l'escullera, la badia del Fangar es tanca pel tancament de la punta cap al continent degut al dipòsit de sediments al llarg de la platja de la Marquesa, i és independent el que passi a la platja de l'Arenal o al port de l'Ampolla. Finalment aquest enginyer de la UPC afi rma que és molt poc probable una afecció a la platja de l'Arenal per una possible ampliació del port.El Sr. Sancho afegeix que la colmatació de la badia és anterior a l'escullera, la gran pèrdua de profunditat és anterior al port, em remeto a la desaparició dels horts de la corba de Favà que hem parlat abans, crec que tant el tècnic redactor del Pla Especial (Sr. Ramiro Aurin, alhora redactor del PEPDE) com el catedràtic de la UPC que ha citat l'alcalde ens mereixen la màxima


confi ança pels seus coneixements específi cs i profunds del Delta. El Sr. Navarro contesta que ell no ha dit que sigui conseqüència del port, només que es podria aprofi tar per estudiar-ho. El Sr. Sancho diu que la coincidència del redactor del Pla i del Sr. Giménez és important, són dos coneixedors del Delta i la badia, vull acabar de-manant responsabilitat a tothom, no vull pancartes que espantin inversors, la mateixa responsabilitat que va tenir l'ajuntament de l'Ampolla per als que viuen davant de la platja de l'Arquitecte ara els ho demano de solidaritat de poble, d'interessos generals pel damunt de particulars, no és moment d'irresponsabilitats polítiques, ni socials, ni econòmiques, la crisi és galopant i s'emportarà pobles i països pel davant, l'Ampolla té un projecte de poble sòlid que no permetrem que s'aturi per res.El regidor Sr. Fermín pren la paraula i diu que natros després d'aquesta intervenció hi estem d'acord.El Sr. Alcalde dóna la paraula a la regidora Sra. Gimé-nez, que diu no té res a dir.Finalment se sotmet la proposta a votació i s'acorda amb els 7 vots a favor de CiU, 2 del PP, l'abstenció d'1 d'ERC i 1 en contra del PSC-PM:APROVAR PROVISIONALMENT EL PLA ESPECIAL DEL PORT DE L'AMPOLLA i DESESTIMAR les al·legacions presentades al PLA ESPECIAL i a l'ISA.7. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.7.1 "Aprovació, si escau, de la gratuïtat de l'Autopista AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre.S'aprova per unanimitat amb els 7 membres de la Corpo-ració de CIU, 2 del PP, 1 d'ERC i 1 del PSC-PM.Demanar al Ministeri de Foment del Govern Central de l'Estat la gratuïtat de l'Autopista AP-7 al pas per les Terres de l'Ebre, fi ns que no s'executin les obres de l'A-7".7.2. Aprovació, si escau, del manifest, sobre la necessitat d'aturada dels trens Euromed.Sotmès a votació s'aprova per unanimitat amb els 7 membres de la Corporacio de CiU, 2 del PP, 1 d'ERC i 1 del PSC-PM:Primer. Aprovar el manifest sobre la necessària aturada dels trens Euromed a l'estació de l'Aldea-Amposta-Tortosa.

Ple de l'Ajuntament3 d'agost de 2012SRS. ASSISTENTSSR. ALCALDE-PRESIDENT Francesc Arasa PascualREGIDORSFrancesc Sancho SerenaLaura Molina CabreraRafel Tomàs RoyoGeno Cabrera GonzálezJosé Luis Pitarque Balagué

Santi Cervera BlanchJoan Segarra PiñanaFermín Arques EsmelJoan Navarro CabreraVicky Giménez IsmaelSECRETÀRIA-INTERVENTORANa M. Carmen Alcoverro Beltran1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ESBORRANY DE L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ DEL DIA 6 DE JULIOL DE 2012.S'aprova per unanimitat.2. APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, D'IMPOSAR I ORDENAR LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER A L'EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ TURÍSTICA DE CAP ROIG.S'aprova amb els vots a favor dels 7 membres de CIU, 2 DEL PP, 1d'ERC i l'abstenció d'1 del PSC-PM:APROVAR la imposició de contribucions especials per la realització de les obres, d'acord amb el projecte de-fi nitivament aprovat i redactat per l'arquitecte municipal DE PROJECTE DE MILLORA PER A LA RECUPERACIÓ TURÍSTICA DE CAP ROIG.3. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.El regidor del PP, Sr. Arques, diu que moltes autocara-vanes aparquen pel poble, que si s'ha previst algun lloc per solventar aquest tema. El Sr. alcalde li contesta que normalment aparquen a la zona de l'Arenal, que no hi ha cap lloc concret però no hi ha un problema greu, ja que per part de la brigada municipal ja s'intenta fer puntualment la neteja del lloc on normalment aparquen amb la neteja i buidat de les papereres.

Junta de Govern de6 de juliol de 2012LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 62/2012. Enric Vaca Ruíz i David Vaca Ruíz CONCEDIDA.Expt. 63/2012. Jean François Petriccioli. CON-CEDIDA.Expt. 64/2012. Manuel Sancho Montañés. CONCEDIDA.Expt. 65/2012. Pierre Saint-Joanis. CONCEDIDA.Expt. 66/2012. Antonio Martínez Pardo. CON-CEDIDA.Expt. 67/2012. Josefa Callau Llambrich. CON-CEDIDA.Expt. 68/2012. Joan M. Castellà Montroig. CONCEDIDA.Pròrroga llicència expedient 76/09. NOVA DEVIMAR SL. La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:


ATORGAR UNA PRÒRROGA D'1 ANY I MIG A NOVA DEVIMAR SL per a realitzar les obres esmentades.ASSUMPTES ECONÒMICS.Adjudicació servei de monitoratge a la piscina municipal.S'ACORDA per unanimitat: ADJUDICAR el contracte de serveis per a la realització del servei de monitoratge a CREU ROJA L'AMPOLLA els mesos de juliol i agost de 2012, conforme la proposta d'honoraris presentada que ascendeix a 4.216, 40 € IVA inclòs.Aprovació, si escau, d'adjudicar el contracte de subministrament per la instal·lació d'un servidor i PC per al sistema de videovigilància. S'ACORDA per unanimitat: ADJUDICAR el contracte de subministrament d'un servi-dor i un PC per al sistema de videovigilància, a TELEX SA, conforme la proposta d'honoraris presentada que ascendeix a 4.655,10 € (IVA inclòs).ALTRES.Sol·licitud de subvenció per a l'arranjament i millora dels camins municipals del Baix Ebre 2012.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Sol·licitar acollir-se a la convocatòria d'ajuts per a l'arranjament de camins municipals 2012, amb l'actuació "Camí dels Garidells".Ampliació increment places a la llicència d'autotaxi de Silverio Curto Tomás.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Aprovar la petició de l'increment de nombre de places de 5 a 9, inclosa la de conductor, en el vehicle que s'adscriurà a la llicència de taxi de la qual és el titular el Sr. Silverio Curto Tomás.Aprovació, si escau, del projecte "Curs d'Autocad per a Joves".La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR EL PROJECTE "CURS D'AUTOCAD PER A JOVES" inclòs en la línia de projecte d'activitats adreçat als joves en el Pla Local de Joventut de l'Ampolla 2012-2015, amb un pressupost de 1.050,00 €.Aprovació, si escau, del projecte "Jornades de formació de creació d'empreses per emprene-dors".La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR EL PROJECTE "JORNADES DE FORMACIÓ DE CREACIÓ D'EMPRESES PER EMPRENEDORS" inclòs en la línia de projecte d'activitats adreçat als joves en el Pla Local de Joventut de l'Ampolla 2012-2015, amb un pressupost de 500,00 €.Aprovació del "Projecte de Millora per a la re-cuperació turística de Cap-roig".S'ACORDA per unanimitat: Aprovar inicialment el "Pro-jecte de millora per a la recuperació turística de Cap-roig", amb un pressupost de contracta de 320.285,83 €.

Junta de Govern de20 de juliol de 2012INSTÀNCIES I PETICIONS.Suzanne Dartigalongue.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:Autoritzar a SUZANNE DARTIGALONGUE per a la col·locació d'un gual permanent per a l'entrada i sortida de vehicles a l'immoble ubicat al carrer Mirador, núm. 1, d'aquesta localitat.Mª del Pilar Castillo Querol.S'acorda per unanimitat:Concedir a la Sra. MARIA DEL PILAR CASTILLO QUEROL, la targeta d'aparcament per a persones amb disminució en la modalitat de titular no conductor del vehicle.Nuripe SL. Cerveseria Il Gattopardo.S'ACORDA, per unanimitat:AUTORITZAR a NURIPE SL, per instal·lar una tarima a la vorera del davant de la seva terrassa al barranc de Borrasca durant la nit del 4 d'agost amb motiu de la nit màgica per fer una actuació d'un DJ essent l'horari màxim fi ns a la 1 de la matinada.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 69/2012. Christian Mathey Junod. CON-CEDIDA.Expt. 70/2012. Carme Zapata Garcin. CON-CEDIDA.Expt. 71/2012. Caribel Montero del Amo. CONCEDIDA.Expt. 122/2011. Pedro Fumadó Porres. CON-CEDIDA.ALTRESExpt. 20/2012. Activitat: Local destinat a venda d'alimentació i complements d'animals.La Junta de Govern per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 13 de juliol de 2012 en endavant, el Sr. JORDI NAVA-RRO CENTELLES, ha començat a exercir legítimament l'activitat innòcua de "LOCAL DESTINAT A VENDA D'ALIMENTACIÓ I COMPLEMENTS D'ANIMALS", a l'immoble situat al carrer Sol, núm. 2, baixos de l'Ampolla.

Junta de Govern de29 d'agost de 2012LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 47/2012. Peter Albert Haller. CONCEDIDA.Expt. 73/2012. Jordi Queral Sebastià i Marie France Thauvin Queral. CONCEDIDA.Expt. 74/2012. Comunitat Propietaris Edifi ci El Pardal. CONCEDIDA.


Junta de Govern de7 de setembre de 2012INSTÀNCIES I PETICIONS.Restaurant L'Ham.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR-LA per dur a terme a la terrassa del seu local ubicat al carrer Ventrol, un sopar amenitzat amb música per un DJ el proper dia 8 de setembre de 2012, però, AMB ELS SEGÜENTS CONDICIONATS:1) La present autorització és de caràcter excepcional, i no per a qualsevol dia que es pugui celebrar un esdeveniment o festa.2) L'horari màxim per a fer música és fi ns a la 1.30 h i respectant sempre no causar molèsties als veïns.Bar L'Estació.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA:AUTORITZAR A LA SRA. JANICE MCINERNEY, TITULAR DEL BAR-RESTAURANT L'ESTACIÓ, per poder dur a terme les activitats dalt esmentades, amb els següents condicionants:1) Per poder instal·lar un castell infl able cal que acreditin que la instal·lació compleix amb els requisits de seguretat que s'estableixin legalment i que disposa d'assegurança de responsabilitat civil.2) La senyalització del carrer i la responsabilitat de la ma-teixa anirà a càrrec del peticionari.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 75/2012. José Arasa Buera. CONCEDIDA.

Expt. 76/2012. Mª Rosa Valldepérez Buera. CONCEDIDA.Expt. 77/2012. Josefa Bonet Fabra. CONCEDIDA.Expt. 78/2012. Santiago Gisbert Algueró. CON-CEDIDA.Expt. 79/2012. José Ríos Calero. CONCEDIDA.Expt. 80/2012. Elies Ibáñez Garcia. CONCEDIDA.Expt. 81/2012. Joan Sanahuja Ramírez. CON-CEDIDA.Expt. 82/2012. Antonio Galván Lancharro. CON-CEDIDA.Expt. 83/2012. Grozda Koncar Cvejic. DENEGADA.Expt. 84/2012. Javier Ochando Cugat. CONCE-DIDA.Expt. 85/2012. Enrique Sabater Leche. AJORNADA.Expt. 86/2012. Evelyne Gnaegi. CONCEDIDA.Expt. 87/2012. Josefa Callau Llambrich. CON-CEDIDA.Expt. 88/2012. Wilfrido Miralles Arasa. CONCE-DIDA.ALTRESExpt. 22/2012. Canvi de titularitat botiga de venda de roba i complements de nens.Per unanimitat, ACORDA:Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentat que amb efectes de 5 de setembre de 2012 en endavant, la Sra. ROSER BRULL BRULL, ha començat a exercir legítimament l'activitat innò-cua de "VENDA DE ROBA I COMPLEMENTS DE NENS", a l'immoble situat a l'av. Marítima Ramon Pous, s/n.

Taller de formació de personal Taller de formació de personal al servei de la restauracióal servei de la restauració

Forma't i aprénuna professió amb futur

Inscripcions fi ns al 20 de novembre—– PLACES LIMITADES –––

Més informació i lloc d'inscripció a l'Ajuntament

Ajuntament de l'AmpollaRegidoria de Promoció econòmica

ORGANITZA:

Medi Ambient · Pàgina 10

Campanya "L'Ampolla neta"L'estiu ja ens queda una mica lluny, però és la primera Marinada que s'edita després que hagi acabat aquesta meravellosa estació. És moment de mirar enrere i fer una mica de valoració, comentar com ha anat aquesta cam-panya que iniciàvem a la primavera.La Sandra i l'Àngels han estat les noies que, amb gran interès i disponibilitat, us han repartit uns tríptics informa-tius i un material per fer més fàcil el reciclatge i mantenir l'entorn net, tot amb l'objectiu de conscienciar els veïns de la importància de reciclar i de fer un bon ús dels espais públics i el mobiliari urbà. M'han explicat que la majoria de la gent ha respost molt bé; n'hi ha que s'han quedat indiferents, i una minoria que assentia amb el cap i després feia la seva. Després de la campanya ningú no podrà dir que no sap on ha de llençar aquella brossa o quan ho ha de fer, així com que els excrements de les mascotes s'han de recollir.Des de l'Ajuntament, i concretament, la Regidoria de Ser-veis, farem tot el que estigui a les nostres mans per tenir un poble de qualitat, així com fer complir les ordenances. Geno Cabrera

ACTE "Club Ara" La Caixa - 5 setembre de 2012Fa només uns dies que vam fer la presentació del progra-ma "Club Ara" al Casal de Jubilats. En l'acte que vam celebrar el dia 5 de setembre a la tarda vam explicar a tots els assistents els orígens de la nostra entitat i també la inversió en Obra Social que destinem tots els anys a la nostra població, l'Ampolla.Aquests 2011 i 2012 hem fet donatius al Col·legi Públic per a la compra d'una pissarra digital, donatius al Casal de Jubilats per a la compra de material de gimnàs, un donatiu indispensable per a la Creu Roja per a la compra d'una màquina desfi briladora i moltes altres petites aportacions a diferents entitats del nostre municipi.Com a voluntaris i empleats de la nostra entitat també vam voler participar activament en la recollida d'aliments d'aquest Nadal. Ens sentim orgullosos de poder estirar dels

fons de la nostra fundació una part molt important per als petits projectes del nostre poble.El sentit de la nostra feina és precisament aquest, saber que l'esforç i la dedicació es veuen recompensats per la confi ança dels nostres clients i per la tasca social que moltes persones poden realitzar gràcies a la nostra Fundació.Volem agrair moltíssim a tots els voluntaris i entitats de l'Ampolla que ens han acompanyat i donat suport durant aquests mesos.Des de la nostra petita ofi cina continuarem apostant pels projectes socials de l'Ampolla i farem tot el que estigui al nostre abast per aconseguir-ho.Gràcies. Equip de l'Ofi cina 1411 - "la Caixa" Obra Social - l'Ànima de la Caixa

Notícies · Pàgina 11

Notícies del Centre Cívic - BibliotecaNotícies sí, perquè ha estat un estiu mai vist en el nostre Centre, la gran quantitat de gent que ha passat per aquí per consultar internet, fer fotocòpies, enviar algun fax, es-canejar documents, venir a buscar contrasenyes de la wifi de l'Ampolla Digital i com no a visitar la nostra biblioteca i fer ús del préstec de llibres.Pel que fa a usuaris d'internet connectats al nostre Centre entre els mesos de juliol (985 usuaris) i agost (1.168 usua-ris), han estat un total de: 2.153 persones que han fet ús dels nostres ordinadors.Per altra banda, el servei de préstec de la biblioteca, ha estat de 703, entre llibres, contes, revistes i DVD's.I per últim, l'èxit del wifi de l'Ampolla Digital amb un total aproximat de 18.740 connexions.Amb tot això, vull dir, que ha estat un estiu amb molta afl uència de públic i desitjo que tots hagin sortit satisfets del nostre servei.

Mercedes Castellà

Festa de la Segregació 2012Com tots sabeu el dia 15 de novembre de 1989 el Tribunal suprem es va manifestar favorable a la creació del nou terme municipal de l'Ampolla. Aquest anys farà ja 23 anys que l'Ampolla va aconseguir la seva independència segregant-se del Perelló.El dissabte 17 farem la Festa de la Segregació per a festejar aquest esdeveniment tan important per al nostre poble.Aquest any tal com hem anat anunciant durant l'any i com en tots els actes festius hi haurà alguna petita novetat. Com sempre l'entrada a la Festa i al ball serà gratuïta, ja que és una festa popular per a tots els ampolleros i ampolleres.

Per poder participar-hi haureu d'anar a buscar les entra-des a l'Ajuntament de l'Ampolla.Per un altra banda i com els altres anys també hi haurà estofat de bou per als assistents. El tiquet per a poder menjar estofat també s'haurà d'anar a buscar al Ajunta-ment, però a diferència de l'entrada tindrà un cost (simbòlic) d'1 (un) euro.És a dir que hi haurà dos tiquets, un per entrar al recinte i l'altre amb un cost d'un euro per poder menjar estofat.El ball estarà amenitzat per la coneguda Orquestra Gat-zara.Us esperem.

La Diada · Pàgina 12

Gran diada!Jo vaig ser-hi. Jo i 1.599.999 perso-nes més. Però en el dia històric per excel·lència, foren molts més. Els que ens han deixat: avis, pares, mullers, fi lls, gendres, néts i molts amics que des del cel guaitaven, embadalits, la marxa per a la Independència de Catalunya, la manifestació més gran de la història.Els entesos asseguren que si recordem sovint els nostres difunts… s'evidencia que no s'han anat del tot. Per això, durant la marxa de l'onze de setembre de 2012, els teníem presents permanen-tment en el record. Passeig de Gràcia, Gran Via de les Corts Catalanes, Via Laietana… fins al final: un itinerari pel qual jo mateix, amb familiars ja desapareguts, havia caminat moltís-sim, trepitjant plegats els carrers per anar de botigues o, simplement, per passejar.Dit això, evidentment també vaig anar a la multitudinària marxa per mi mateix, envoltat d'amics i companys, i per-què fi lls i néts visquin lliures. Hi havia catalans de soca-rel i d'altres convençuts i convertits a la causa. Catalunya és el país del sud d'Europa amb més imaginació, creativi-tat, emprenedoria i cultura individual i col·lectiva. Però… com ens hem de veure! Ens han esquilat, ens han fet cada cop més pobres. Això s'ha de capgirar! I Catalunya va dir prou, tot passejant! La manifestació de Barcelona, a ben segur que ultrapassarà fronteres i continents. Vint persones anònimes van proclamar en vint idiomes diferents l'aspiració de convertir Catalunya en estat membre de ple dret de la Unió Europea. Tot plegat, va ser primer notícia de l'edició digital de la BBC de Londres. En canvi, d'altres… com si sentissin ploure. I si els caiguessin claus de ganxo?El futur no està pas escrit. El futur s'escriu dia a dia: mentre passen les hores, els minuts i els segons. Hem d'ésser va-lents i no tenir por de res. Serem un estat associat? Serem una nació amb estat propi? Tindrem un euro convertible? Els primers anys de la nostra independència… serem més pobres que els somalis o els etíops? Pot ser. Però al cap d'un temps d'independència, ens assemblarem als suïssos. Només cal resistir. Pitjor que ara, i tan maltractats, no estarem, segur!Ens volen fer creure que no ens en sortirem. Però nosaltres no som d'eixe món on ara ens fan viure de rellogats i sen-se dret a cuina ni a bany. El dotze de setembre de 2012 començarà el compte enrere, i s'obre una nova època. Cal afegir que darrere de la pancarta "CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA" hi havia persones de totes les tendències ideològiques.

– Som ben diferents: Nosaltres passegem per rambles que ens permeten anar de la muntanya a la mar. En canvi ells, immobilistes, donen voltes i voltes a places porticades i sempre es troben al mateix lloc.– Som ben diferents: El nostre dia de la malastrugança és el divendres-13, com a la immensa majoria de països civilitzats. En canvi per a ells, és el dimarts-13.– Som ben diferents: La nostra parla és moderada i as-senyada. Qualifi quem: "…ets un pocavergonya…". En canvi ells, radicalitat sense concessions, diuen: "…eres un sinvergüenza…".– Som ben diferents: Ells no saben pronunciar bé ni el seu propi idioma. Diuen: "…comodidaz, Madriz…". En canvi, el nostre alumnat –atès que ha fet immersió lingüística– pro-nuncia correctament "…comodidad, Madrid…".– Som ben diferents: Nosaltres, a més de celebrar el dia de Nadal, a l'endemà celebrem el dia de Sant Esteve. Ells, no.– Som ben diferents: Els seus conquistadors van saquejar l'or dels indígenes, carregant-lo en galiots i malgastant-lo en guerres fratricides. Nosaltres vàrem exportar cap allà al senyor Bacardí, al senyor Partagàs, al senyor Martí i a tants d'altres.– Som ben diferents: Nosaltres aixequem castells: és tan important l'anxaneta com la resta de castellers que aguan-ten amb els braços, des de baix, fent pinya. En canvi a ells, els agrada gaudir d'un espectacle que, públicament, permet assassinar animals indefensos.– Som ben diferents: Nosaltres el dia 23 d'abril, per Sant Jordi, ho celebrem regalant una rosa i un llibre a les per-sones que estimem. Per a ells, el dia dels Enamorados el celebren en una altra dada.– Som ben diferents: Nosaltres parlem català. Ells, no. Manel Aguilar i Vallcorba


Cartes als mitjans de comunicació

Soy independentistaSoy hijo de un inmigrante aragonés que vino a Catalunya a buscar un futuro y lo halló. Conoció a mi madre en Barcelona en 1933 y formó en plena guerra una familia catalana. Él era maestro y ella carnicera de la Boqueria. Lo primero que hizo mi padre cuando llegó a Barcelona fue inscribirse en una escuela nocturna de catalán donde conoció, casualidades de la vida, al profesor Pompeu Fabra, quien fue su maestro durante dos años. A los dos años mi padre hablaba y escribía catalán a la perfección. Él decía que si vives en un país con una lengua y una cul-tura propia debes hablarla y esforzarte en conocerla, si no lo haces, nunca podrás integrarte. Simple e inteligente. ¿Por qué soy independentista catalán? Porque aunque creo

¡Llevadme con vosotros!Hay algo extraño en la identidad que uno siente, ya que a veces no se corresponde con lo que ha vivido. Desde siempre, y a pesar de estar lejos física y sociológicamen-te, me he sentido un poco catalán, ya que las noticias que me llegaban, lo que yo podía observar, me gustaba. La gente me miraba extrañada cuando optaba por leer algún diario catalán. Recurrir a los tópicos está muy devaluado, excepto si éstos son ciertos, y muchos de los que os adornan, catalanes, lo son. Un pueblo muy trabajador y emprendedor, que supo desde bien pronto progresar a base de comercio e industria, y no de prebendas y corruptelas. Que supo evolucionar hacia un país moderno (para la época), que conoció el modernismo, las colonias de vacaciones y el excursionismo, el asociacionismo, el saber hacer, ser y estar, que cuidó de su territorio y su patrimonio más que otros lugares de España, que tuvo una clase política que, con sus defectos, estuvo y está más cerca de la Europa civilizada que de la carpetovetónica Iberia. No sé si todo esto junto deriva en el famoso seny del que ustedes se jactan. Pero ya lo quisiéramos los demás, sin duda. Todos estos lugares comunes pude comprobar que eran ciertos cuando, harto de sequía intelectual y moral (y por qué no, paisajística), marché a vivir a Barcelona durante año y medio. Fue la mejor época de mi vida. Tal como sospechaba, catalanes, vivís en la región más bonita que he conocido (perdonad, no os ofendáis, me refi ero a región geográfi ca y no institucional, porque parte de vuestra unidad e identidad deriva de esa geo-grafía tan especial), y encabezada por la que sin duda es la mejor ciudad del mundo.Catalanes, por favor, no os vayáis de España, os nece-sitamos para escapar de la mediocridad. Pero si queréis iros, y os vais, ¡llevadme con vosotros! Jaime Tello García (Madrid)

Hay que quitarse el sombrero ante la dimensión históri-ca de la manifestación del día 11. Más alto se puede decir pero no más claro. Vivo en Andalucía y siempre he oído las mismas frases: "no quieren ser españoles", "reniegan de la Constitución", "cuando vas a Catalu-nya te hablan en catalán para que no te enteres".Cuando, totalmente seducida por el juego de unos chavales vestidos de azul y grana, me acerqué a conocer Barcelona, me encontré con gente amable, gente que me veía dudar con un plano en la mano y se acercaba a ayudarme, sin trabas lingüísticas ni estiramientos. Me dejé seducir por vuestra cultura, por vuestra gastronomía, incluso por ese idioma tan vapu-leado por vuestros vecinos. Volví a mi tierra de aco-gida y cada vez que alguna noticia sobre Catalunya hacía que más de uno sacara toda la bilis que llevaba dentro, me atreví a decir que se equivocaban. "¿Te han abducido?", "son separatistas, quieren la inde-pendencia". Por estos lares no percibo más que odio y rencor hacia vosotros.Siento deciros que he dejado mis peleas dialécticas, perdonadme, pero alguna vez habréis tenido esa sensación de chocar contra un muro... Han aceptado mis camisetas de Messi y mi pasión por Gaudí. Yo he hecho nuevos amigos por Facebook, gente de bien, Quim, Maria Dolors, Miquel Àngel, Carme... Me esca-po un par de veces al año a pasear por la Rambla o a embobarme con la casa Batlló y con eso me contento.Ahora que volvéis a la palestra con esa energía, quiero pediros que nunca me falte esa escapada catalana, y que, independientes o no, sigáis recibiéndome siempre igual. Porque efectivamente, soy una abducida de esa bendita tierra. Visca Catalunya sempre! Katia Sánchez (Cádiz)

Abducida por Catalunya

que todos los nacionalismos son excluyentes, quiero que me administren personas de mi nación que seguro no me excluirán sistemáticamente. Porque tengo unos valores que tengo que explicar y defender continuamente a los que no los tienen. Porque tengo un lenguaje y unas ideas que puedo compartir con mucha gente de aquí. Porque creo que podemos hacer que el signifi cado de las palabras sea el mismo para todos. Porque me gustaría que las personas que viven aquí comprendieran que conocer otras lenguas y culturas nos enriquece a todos. Porque quiero que mis problemas sean mis problemas y no los de los demás. Por-que creo que podemos resolver nuestros problemas si todos creemos que son nuestros. Porque éste es mi sentimiento y sin sentimientos no se puede vivir de forma equilibrada.

Luis Rivera Carreiras (Barcelona)

(Extrets de LA VANGUARDIA)


Diada de CatalunyaUn any més hem celebrat la Diada de Catalunya, aquest any potser amb una intensitat diferent, degut a la gran manifestació que havia de tenir lloc a Barcelona aquella mateixa tarda.Aquí al nostre poble el dia onze, a la plaça de l'ajuntament, es realitzaren els actes institucionals, en primer lloc el nostre alcalde, el Sr. Francesc Arasa, va fer un petit parlament, tot seguit la Coral Àmparo Llaó ens oferí un concert de cançó catalana, el qual va ser molt emotiu. A continuació mentre tots junts cantàvem "Els Segadors" l'alcalde hissava la Senyera, en acabar, tots els allí presents començaren a aplaudir llargament i es podia sentir com molts cridaven Visca Catalunya!La tarda anterior, a la plaça Gonzàlez Isla, vàrem fer una ballada de sardanes com ja va sent habitual per la Cobla Ciutat de Reus i els Dansaires del Penedès, amb una bona afl uència de públic molt animat a ballar i passar-ho bé.

Mercedes Castellà


Realitat o quimeres?Des de sempre que una part del poble català s'ha sentit diferent de la resta de l'Estat espanyol i ha sentit la ne-cessitat d'aconseguir la independència de Catalunya per poder viure en un país més normalitzat. Cada cop aquest sentiment s'ha anat incrementant més i fent-se més fort entre els catalans i catalanes, fi ns al punt que el passat 11 de setembre es va materialitzar en una multitudinària manifestació pels carrers de Barcelona seguida per més de 1.500.000 persones segons l'organització.El principal handicap perquè Catalunya pugui funcionar con un estat independent d'Espanya és la viabilitat econò-mica. Ara bé, hi ha molts economistes que asseguren que Catalunya podria continuar la seva activitat econòmica en total normalitat. N'és un exemple el catedràtic d'economia de la Universitat de Columbia, Xavier Sala i Martín, qui assegura que "els espanyols ens compren per la qualitat i el preu del producte, per tant, si aquests factors no varien, els mercats no tenen per què perdre's. Els arguments, però, no es queden només en paraules, sinó que si ens centrem en l'àmbit econòmic s'observa que la independència de Catalunya és viable.Qualsevol economista estarà d'acord que el comerç és un pilar bàsic per a l'economia d'un país. Si s'analitzen les exportacions de Catalunya es pot observar que tot i que Espanya és el mercat més gran on comercia Catalunya, en els darrers anys el mercat català s'ha obert més a la resta del món, doblant així les vendes en el mercat internacional. D'aquesta manera, els 17.974 milions en béns que es co-mercialitzaven a l'estranger l'any 1995, a dia d'avui han passat a ser 55.525 milions. Així queda comprovat que

Catalunya amb o sense Espanya podria ser autosufi cient en aquest àmbit.Canviant de marc, si últimament et detens a llegir un diari o consumeixes habitualment algun mitjà audiovisual el tema estrella des de fa un bon grapat de dies és el dèfi cit fi scal. Catalunya paga a Espanya 42.000 € i l'Estat espanyol només els hi torna 28.000 €. Desglossat correspondria a que cada català paga 233 € al mes pel simple fet de ser espanyol. Amb la independència el concepte de dèfi cit fi scal desapareixeria dels problemes econòmics catalans.Amb la independència la taxa d'atur també es veuria reduïda. Només tenint en compte que a Madrid hi ha 200.000 llocs de treball que pertanyen a feines d'estat i que a Catalunya hi ha una taxa d'atur de 638.247 perso-nes, la independència signifi caria que aquests 200.000 llocs de treball es traslladarien al territori català i això faria possible reduir un terç l'atur.Aquestes només són unes quantes de les xifres que parlen a favor de la viabilitat econòmica de Catalunya. Per tant, queda comprovat que l'independentisme no seria "perse-guir una quimera" com va dir el monarca espanyol, sinó que si tots els catalans posen una mica del seu treball i esforç i persegueixen un somni, aquest somni pot arribar a fer-se realitat. I aquesta afi rmació no només es queda en simples paraules, sinó que es pot comprovar amb xifres que demostren que la independència podria "plantejar un problema" més aviat per a Espanya que no pas per a Catalunya. Mireia Curto Perelló

Centre Cívic · Pàgina 16

Campus d'estiu 2012Quin estiu! Què bé que ens ho hem passat! Quantes no-vetats! Ha estat un campus molt divertit, animat, familiar… No hem parat de gaudir!Hem fet un xic de tot: zona lúdica, esport, manualitats, sortides a peu, amb bicicleta, ens han visitat els mossos, hem fet una trobada amb el casal de l'Aldea i fi ns i tot ens hem quedat a dormir allí! Uf! Ha estat un no parar!Un total de 128 nens i nenes hem participat del campus però no només ampolleros i ampolleres, sinó nens/es de Tortosa, de l'Aldea, Barcelona, Saragossa… i fi ns i tot sahrauís, anglesos i francesos! Ha estat un estiu intercul-tural!Hem gaudit de totes i cadascuna de les activitats que hem realitzat, des de les més clàssiques com el concurs de castells de sorra i de dibuix (on ens hem emportat uns quants premis!), les sortides caminant per la platja fi ns a Cap-roig on ens vàrem llogar una barqueta! Què guai! Les excursions en bicicleta amb la típica sortida de la cadena que no pot faltar! Sort que els monitors ja són un xic mecànics que sinó…La trobada amb els avis és una cosa que ja ens hem habituat, ja no ens pot faltar. La companyia que els fem i el que ens ensenyen: a fer tapissos, a fer collage… Ah! I tenen una tele enorme on fan dibuixos, per no dir també el bé que ens cuiden: xocolata, sucs…I la zona lúdica? A qui no li ha agradat aquest espai? Quina passada! Castell infl able, billar, futbolí, wifi , cuineta, ping-pong, cotxes… i tots els dies! Sens dubte una de les millors novetats de l'estiu i, hem convidat a la llar d'infants a passar el dia amb nosaltres i compartir les nostres joguines, van estar molt contents/es! I per novetats, què ens en dieu de la trobada amb el casal de l'Aldea? Súper bé, quina pila de nens i nenes, gairebé dos-cents! Sort vàrem tenir dels voluntaris que van venir a ajudar-nos, mooooltes gràcies a tots i totes per fer possible aquesta jornada!Però si de gaudir es tracta, què ens en dieu de les colònies? Quina emoció, quins nervis, dormir fora de casa! Per alguns de nosaltres va ser el primer cop! Però, no patiu que vam ser petits però valents! Ni el pirata perdut del conte a qui vam ajudar a trobar les pistes perdudes ni els focs d'artifi ci ni els llums apagats van poder amb nosaltres; com deia la cançó nois? La vida pirata es la vida mejor…).Com no podia ser d'altra manera, un campus d'aquestes característiques es mereixia una cloenda com la que van tenir convidant, com a agraïment, de tots aquells qui, d'una forma o altra, havíeu participat en el nostre estiu: centre cívic, ajuntament, el centre de dia, la llar, els comerços, la brigada… i com no els nostres familiars: pares, mares, germans/es, tiets/es, iaios, iaies… Jugant i compartint plegats els últims instants!Des d'aquestes línies, tant els xiquets i les xiquetes com els monitors i les monitores del campus d'estiu 2012, volem donar-vos les gràcies a tots per haver-nos donat l'oportunitat de viure i conviure plegats aquests dies i aquestes expe-riències. GRÀCIES!Aquestes vivències que tenim gravades als nostres records,

les podeu guardar també perquè no s'esborrin a un disc dur. Si algú de vosaltres està interessat en enregistrar-ho, pot passar pel Centre Cívic que hi ha una còpia de les fotos i del vídeo.Acabem amb la nostra frase: este campus sí que mola es mereix una ola, oooeee!!!!!Ens veiem aviat!

El campus d'estiu '12


IX Concurs de castells i escultures de sorraUn any més s'ha dut a terme a la platja de l'Arenal el concurs de castells i escultures de sorra. Aquests passat agost ha estat un mes amb força calor, però tot i així els nens i nenes que van assistir al concurs s'ho van passar d'allò més bé.El dimecres dia 8 d'agost a les 10.00 h vàrem començar les inscripcions a la mateixa platja, a les 11.00 h un cop tots els participants, petits i no tan petits, tenien la seva bandera amb el seu corresponent número, van començar a construir els seus castells o escultures, passat el temps del concurs el jurat va decidir els guanyadors, i el resultat va ser:

CATEGORIA A (de 3 a 5 anys)1r Premi: CARLA MOLINA2n Premi: ABRIL PIÑANA3r Premi: CLÀUDIA BORONAT

CATEGORIA B (de 6 a 9 anys)1r Premi: MIQUEL GINER2n Premi: FRANCESC FERRERES3r Premi: ARNAU CUBELLS

CATEGORIA C (de 10 a 14 anys)1r Premi: JOEL COJAL2n Premi: MÒNICA CUBELLS I JÚLIA SAGÓS3r Premi: SARA HERNÀNDEZ

CATEGORIA D (més de 15 anys), aquí hi ha un sol premiat.El guanyador va ser: JESÚS CUBELLS.Els guanyadors varen rebre un regal de la Regidoria de Cultura i Joventut, i la resta de participants també varen ser obsequiats amb refrescos i regals del nostre col·laborador COCA-COLA.Desitjant a tots un bon hivern i que l'estiu pròxim puguem tornar a retrobar-nos en un matí tan divertit. Mercedes Castellà

Nit Màgica 2012

Centre Cívic · Pàgina 19Nit Màgica 2012Nit Màgica 2012

Cultura · Pàgina 20

Jornades de teatre en catalàEl Grup de Teatre de l'Ampolla, que neix en el si de l'Associació Cultural Sant Jordi, és un grup jove: té quatre anys de vida. Però, vacil·lant i tot perquè comença a ca-minar, va deixant petjada al panorama cultural del nostre poble.És un grup obert a tothom i fl uctuant, format per gent del poble: estudiants, treballadors i jubilats. Els assajos normals són cada dimarts i divendres de nou a onze de la nit.Aprofi tem per fer des d'aquí una crida demanant nois joves de vint a quaranta anys que els hi agradi el teatre. Necessitem joves al grup: nois animeu-vos!Hem instaurat les "Jornades de Teatre en Català" amb l'objectiu de donar a conèixer els autors clàssics i moderns de la nostra literatura, i també –si s'escau– autors universals, sempre traduïts a la nostra llengua. De moment les jornades són dues: l'estrena i la reposició de la mateixa obra. Es fa una obra nova cada any guardant una alternança: una peça clàssica i una de moderna.Ens vam estrenar amb un clàssic, que ens va costar dos anys d'assimilació i aprenentatge, l'obra s'ho valia: "L'auca del senyor Esteve", de Santiago Rusiñol. L'any següent, un autor més modern: Nicasi Camps i Pinós amb "Amnèsia amb regalèssia".Aquest any tocava un clàssic i hem representat "El cafè de la Marina" de Josep Maria de Sagarra. Les dues jornades s'han celebrat, l'estrena el vint de juliol a la plaça Catalunya i la reposició el passat vint-i-nou de setembre al casal municipal.Esperem que tant la gent de fora, que va assistir a l'estiu, com la del poble hagin gaudit amb aquesta peça tan re-presentativa del teatre català.Ara, amb molta il·lusió iniciarem els assajos de la propera obra, que serà més moderna i ben segur que els actors i el públic riurem amb els embolics d'aquesta peça còmica que estem preparant. Espero que tots junts fent cultura, fem poble i ens divertim."El cafè de la Marina" ha estat interpretada pel grup actual, i els seus personatges han pres vida de la mà i el cor de:Pere Curto en el paper de Libori, el cafeter i pescador, vidu i pare de Caterina i Rosa.Anna Ferré en el de Caterina, la fi lla gran, marcada pel seu pecat de joventut.Gemma Caballé en el paper de Rosa la fi lla menuda, l'argent viu de la casa.Avelina Cabrera en el paper de Salvadora, la vídua comprensiva i sacrifi cada pel fi ll.Lluís Cabrera és el fi ll, Claudi pescador amargat i enamorat, que vol fugir a Amèrica.Kim Smits en el paper de Rafel, pescador jove i gallet que es casa amb la Rosa.Mercedes Múria en el paper de Rufi na, venedora de peix i xafardera, dona del Rufi .Manel Romeu és el Rufi , pescador gandul i bevedor que viu a costa de la seva dona.

Enric Rambla en el paper de Luard, pescador jubilat i somiador, amic de la Caterina.Jaume Queral en el paper de Libori, pescador gran i assidu del cafè, amic del cafeter.M. Àngel Ferré en el paper de Moreno, pescador jove amic i rival d'en Rafel.Enric Tomàs en el paper de Tià, mariner jove que fa el servei, amic dels altres joves.Mireia Curto en el paper de Gracieta, noia del poble amiga de la Rosa i molt decent.Sadia Mahmoudi en el paper de Maria, companya de Gracieta i amiga de la Rosa.Manuel Romero és monsieur Bernat, vidu i ric vinater francès que pretén la Caterina.Mercedes Castellà en el paper de l'artista de Barce-lona, que ara actua pels pobles.Joan Colomines és el representant de l'artista que no vol fi car-se en els seus embolics.EL NOSTRE AGRAÏMENT A: EXCM. AJUNTAMENT, REGIDORIA DE CULTURA, Brigada Municipal, Tèc-nic de so, Club de Pensionistes, al Grup Marsupia-lis, a la Sra. Ascensió Xulvi i a la Fleca Cabrera.

Turisme · Pàgina 22

XII Festa de la Sega de l'Arròs a l'AmpollaLa festa de la sega és molt popular a tot el Delta, per ser el major cultiu del terreny de la zona, del que durant molt de temps han viscut moltes famílies.Aquesta festa comença de bon matí, segant a mà amb una falç, com es feia antigament, després es trasllada amb un carro i cavalls, fi ns al lloc on es procedeix a la seva trilla (separar el gra de la palla), cosa que es fa, arrastrant un cilindre metàl·lic amb un cavall, per damunt de la palla.Mentre que un dels homes li fa donar voltes al cavall, la resta dels participants, amb unes forques de fusta, li van donant cops a la palla i donant-li la volta.Aquest any, vam tenir entre nosaltres per a la realització d'aquestes feines, al més gran de l'associació, el senyor Joan Curto, també així mateix vam tenir a un dels més joves de l'associació, Joel Curto Vidal, que per primera vegada va fer rodar el cavall.Aquest any com a novetat, hem fet la trilla amb l'arròs més preuat del Delta, l'anomenat Bomba, essent el preferit per la major part dels cuiners, degut al seu sabor i consistència, tant en paella com en altres plats.Els Amics dels Cavalls donem gràcies a l'Ajuntament, encapçalat pel nostre alcalde, el senyor Francesc Arasa.Així com també a tots els que han col·laborat en aquesta festa, d'aquest magnífi c poble de l'Ampolla. Associació "Amics del Cavall de l'Ampolla"


Els assistents a la festa grastronòmica del passat 16 de se-tembre, van poder observar totes les etapes de l'elaboració de l'arròs des del moment en què l'arròs es portava recollit en garbes tals com el trillar amb les potes del cavall i amb el trill, el despallar, el ventat, l'assecat, la criba i l'ensacat. També van poder veure el funcionament d'un molí d'arròs veient com es treu la closca del gra, així com la manera en què es realitzen els cabassos de pauma dels Reguers i una mostra de cabassos tradicionals. Al llarg del matí es va poder gaudir de l'actuació de Ron-dalles de Villalba.A la festa d'aquest any, que marca l'inici de les Jornades

Gastronòmiques, diferents restaurants i establiments van col·laborar amb la degustació d'arròs i productes elabo-rats amb arròs: el Rest. Botavara, Rest. Can Piñana, Rest. Casa Llanbrich-Juani, Rest. Club Nàutic Casa Montero, Rest. del Mar-Flamingo, Rest. La Barraca, Rest. L'Ham, Rest. Pollastre, Rest. Sol, Frankfurt Tere, Pizzeria Iglú, Pastisseria Bahia, Pastisseria Sergio, Carnisseria Cattering Elisenda, Carnisseria Marí. La mostra de cuinar l'arròs es va dur a terme per la Carnisseria i Cattering Elisenda.Cal remarcar la gran assistència de públic, així com la gran quantitat de plats i productes presentats i elaborats al mateix port.


XXI Certamen de Música Clàssica i Popular "Eloi Mestre"Bé, passat l'estiu, cal fer recompte dels actes que s'han dut a terme aquesta temporada, i com gairebé sempre hem de destacar el Certamen de Música Eloi Mestre.En aquesta XXI edició, els concerts es duen a terme tots a la plaça Catalunya, ja que el temps era molt calurós i la pluja va lluir per la seva absència, aquest any hem pogut gaudir d'unes nits meravelloses de música.El dissabte dia 11 d'agost vàrem comptar amb l'actuació de la Banda de Música d'Ulldecona, uns 80 músics que amb la seva música varen fer que la plaça Catalunya quedés petita per a tant de públic assistent.Diumenge dia 12, l'actuació va anar a càrrec de Montse Castellà, cantautora tortosina que ens va emocionar amb les seves cançons de la nostra terra.Dimarts dia 14, el concert va ser a càrrec del Quartet de Xaxos LIMNOS, quatre joves que van fer la delícia dels allí presents amb la seva destresa amb aquests instruments.Dimecres dia 15, i per fi nalitzar el certamen, ens van acom-panyar l'Orquestra de Cambra MOMA, Montsià-Maestrat, va estar tot un plaer escoltar-los.De sde la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ampolla ens sentim orgullosos que any rere any poguéssim dur a terme aquest Certamen, i també, des d'aquí enviar una forta abraçada a "Maritina" i família, ja que aquest any ha estat molt dur degut a la pèrdua de D. Tomás, el qual estimàvem molt, i agrair la seva presència als concerts i com no l'obsequi a tots els grups participants.Desitjant que l'any vinent puguem seguir gaudint d'actes tan macos i culturals com aquest.

Mercedes Castellà

Reportatge · Pàgina 25

Jornada mèdica al barri de Los Sotos Bajos (Higuey) República DominicanaEl passat mes de maig vaig descobrir una ONG creada a les Terres de l'Ebre per dues educadores socials, una de la Raval de Crist i una altra del Pinell de Brai. Va ser a partir de la lectura d'un arti-cle a la Veu de l'Ebre que parlava precisament de la presentació d'aquesta ONG a casa nostra, que em va cridar l'atenció bàsica-ment per dues coses: la primera va ser la iniciativa i emprenedoria que van demostrar dos dones de casa nostra, embolicar-se en un projecte d'aquesta magnitud no era pas una tasca senzilla de dur a terme. I la segona, perquè l'acció es produïa al país de la meva dona, i per tant, això em va incitar a voler saber-ne més d'aquest projecte. Doncs bé, al juny vaig posar-me en contacte amb elles i vam quedar per fer un cafè a Roquetes. La Clara i l'Anna em van explicar el seu projecte, com havien arribat a embolicar-se d'aquella manera, com va anar tot plegat, i els projectes de futur que tenien per tirar endavant totes aquelles il·lusions. Tot allò que em va contar, em va agradar, i vaig començar a pensar com podia col·laborar amb l'associació.Jo marxava cap a República Dominicana al juliol, i va ser la meva dona la Dra. Annabel Álvarez, que em va suggerir de fer una jor-nada mèdica per poder fer un reconeixement a tots els nois i noies que assistien a "La Escuelita". Penseu que al barri Los Sotos Bajos el 90% de la població són haitians sense papers, i per tant, sense cap dret a la sanitat pública: ho vaig comunicar a la Clara i li va semblar una molt bona pensada. I així va ser, després de diferents gestions fetes per aconseguir medicaments, el passat dissabte 11 d'agost vam sortir de Santo Domingo cap a Higuey on ens esperava la Clara i el president de l'associació al país. Van ser un total de 73 els nens i nenes que van passar la revisió mèdica amb l'Annabel durant tota la calorosa tarda de dissabte on mestres i voluntàries de l'associació van estar presents ajudant amb l'organització i vetllant pel correcte funcionament de la jornada. Es van detectar casos de parasitosi, grip, mals de cap, dolors abdominals, fongs al cap (micosi), amigdalitis i febre, entre d'altres… L'important de tot plegat és que aquests nois i noies han tingut l'oportunitat de rebre tractaments adequats a cada cas, tractaments als que no poden accedir habitualment. Esperem poder continuar en un futur col·laborant amb la gent de Juntos Podemos Superarnos i donar continuïtat a les jornades mèdiques. Ernest Plans i Colomé

Col·laboracions · Pàgina 26

L’Ampolla: la història d’un passat portuari esplendorós, per fi explicada

Guillem Comí

Un poble que no sortia als mapes de carreteres fi ns fa quatre dies, ja apareixia a les cartes de navegació de l’Edat Mitjana”

Una de les grans paradoxes de la història de l’Ampolla és que el nom del poble no apareixia mai als mapes de carreteres, si més no fi ns a la segregació, però, en canvi, fi gurava a les cartes de navegació de l’Edat Mitjana. És una de tantes omissions històriques que intentem rescabalar des de fa anys a diferents mitjans de comunicació i actualment a “La Marinada”. Avui tractarem sobre la importància del port de l’Ampolla al llarg dels segles.

Una part d’aquesta història no és ni neta ni bonica. La navegació i l’intercanvi comercial no era l’única activitat que es produïa a les nostres aigües. És trist constatar, però és la pura veritat històrica, que en certes èpoques, la “cà-

Evolució de la desembocadura de l’Ebre des del segle IV fi ns a l’actualitat. El grafi sme permet comprovar les difi cultats creixents que va patir la navegació marítimo-fl uvial al voltant del port de l’Ampolla

rrega” transportada o embarcada al port de l’Ampolla era humana. Parlem del tràfi c d’esclaus, una de les xacres més lamentables de la història, però també de l’expulsió dels jueus espanyols, a fi nals del segle XV.

Segons ens recorda l’historiador roquetenc Ramon Miravall, l’Ampolla va ser la porta medieval del riu Ebre. Aquesta porta estaria situada a l’actual Bassa de les Olles, que seria un vestigi d’una antiga desembocadura de l’Ebre, en concret la principal d’aquella època. El port de l’Ampolla complia una funció complementària del port fl uvial de Tortosa, un dels més importants de la Catalunya medieval.

Durant la Grècia clàssica, a l’actual terme de l’Ampolla ja havia existit un llogarret anomenat Lebedòntia, un em-plaçament on es fabricava ceràmica i hi havia una certa


(segueix de la pàgina anterior)

(continua a la pàgina següent)

activitat comercial marítima. Sembla que aquesta activitat portuària, exercida sobretot en forma de port de platja, va continuar durant la dominació romana, sobretot a partir de la fundació de la ciutat de Dertosa, actual Tortosa. Els periples per l’Ebre es remunten a aquests ancestres. En aquella època existia a l’actual Ampolla un assentament romà anomenat Traia Capita. La “Història de Catalunya” de Pierre Vilar citava la possible existència d’un port en aquest indret. Troballes arqueològiques de fi nals del segle XX van venir a confi rmar aquesta hipòtesi (vegeu el nostre article sobre Lebedòntia i Traia Capita publicat a la darrera edició de “La Marinada”).

La navegació per l’Ebre no es va interrompre amb la caiguda del domini romà. Ans al contrari, va anar creixent i va conèixer un moment de gran esplendor a la Baixa Edat Mitjana. Tortosa no era una ciutat marítima, però sí tenia un port que comptava com a marítim a tots els efec-tes comercials i legals. El 1363, les Corts de la Corona Catalano-Aragonesa, reunides a Montsó, van aprovar la primera relació de ports reconeguts pel rei en l’àmbit del Principat de Catalunya. És el primer llistat portuari ofi cial del qual es té coneixement i tenia la fi nalitat de determinar a quins ports es cobrarien impostos d’entrada i sortida de mercaderia. El port de Tortosa fi gura en aquesta relació.

“Ports marítims” apartats de la costaEs dóna la curiosa circumstància que alguns d’aquests

“ports marítims” eren a ciutats que no tenien res de maríti-mes, ja que estaven a uns quants quilòmetres de la costa. Perpinyà, Girona i Tortosa eren les tres ciutats “marítimes” del decret de 1363 que no estaven a la costa. Curiosament, eren junt amb Barcelona (que sí que és al litoral) els quatre ports principals del país.

Tan peculiar decisió obeïa a dos motius que pensem que són molt evidents. El primer, que el decret era de naturalesa fi scal. Es tractava de decidir on es cobraven els impostos i, per tant, on s’instal·lava la duana. En segon lloc, era on hi havia ciutats amb una població d’alguna entitat. Llavors no es vivia tant a la vora del mar com ara i la mesura, des d’aquest punt de vista, sembla fi ns i tot lògica: encara que quilòmetres terra endins, la demanda, de la qual depèn de l’èxit del comerç, es generava on hi havia nuclis habitats importants. Una altra cosa és que les mercaderies, com és obvi, es descarreguessin a la costa, generalment varant les embarcacions a les platges. L’excepció era precisament el port de Tortosa, on els vaixells arribaven fi ns a la ciutat remuntat l’Ebre.

Com a nota històrica d’interès, afegiríem que si bé la primera regulació portuària general és la de 1363, el “Llibre de les Costums de Tortosa”, codifi cat entre 1261 i 1279, ja havia establert un seguit de normatives, anomenades “Costums de Mar”, que regien, un segle abans de tenir duana pròpia, l’activitat dels ports principals i subsidiaris i resolien les disputes comercials. Són les lleis marítimes catalanes més antigues que es conserven.

Establerts aquests precedents històrics i jurídics, cal pre-guntar-se: quin paper li corresponia, doncs, al port natural de l’Ampolla? Bàsicament, el que li atorgava les limitacions de la navegació fl uvial. Les embarcacions més grans sovint

no podien remuntar el riu, sobretot en èpoques d’estiatge. Llavors, descarregaven a un port marítim proper, en alguna ubicació convenient, tant per la protecció natural de l’indret com per la facilitat de transport fi ns a la ciutat de referència. L’Ampolla, port subsidiari del de Tortosa

La investigadora del Centre Superior d’Investigacions Científi ques (CSCIC) Maria Teresa Ferrer Mallol recull que “Tortosa tenia un port fl uvial i, si els vaixells no podien remuntar el riu, comptava amb els ports complementaris d’Amposta i els Alfacs i més tard de l’Ampolla”. El topònim de “el Grau” al cèntric barri d’Amposta respon a aquesta realitat. Un grau és un punt de la costa (o de la façana fl uvial en aquest cas) on es varen les embarcacions.

L’ocupació sarraïna va donar un nou impuls a la nave-gació per l’Ebre. La vitalitat del comerç marítimo-fl uvial va arribar a Saragossa, l’altra gran ciutat musulmana de la vall de l’Ebre. Míriam Villares, Teresa Navas i Rosa Junyent, de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya, expliquen que, per l’Ebre, a Saragossa hi arribaven “els productes més lucratius que el port de Tortosa s’encarregava de distribuir: l’or i els esclaus”. Segons aquestes autores, Tortosa i els seus ports subsidiaris, entre ells el de l’Ampolla, van convertir-se “en un dels eixos del comerç de luxe i de llarg abast practicat pels mercaders orientals que recorrien tot el Mediterrani occidental”.

Ja durant la dominació musulmana va començar a créixer el delta de l’Ebre i, en allunyar-se Tortosa del mar, els ports satèl·lits van adquirir encara una major importància. L’esplendor arriba especialment a l’Edat mitjana. És en aquesta època quan apareixen més referències a l’Ampolla en la documentació comercial. Per exemple, s’han trobat les pòlisses que asseguraven una tramesa de llana a la ciutat siciliana de Ragusa. Una de les pòlisses cita com a port d’expedició el de l’Ampolla.

La llana i el cereal aragonès baixava en llaüts fi ns a Tortosa i des d’allí es distribuïa, a través de l’Ampolla, a altres punts de la costa catalana i, en ocasions, s’exportava a França i a Itàlia. La importància del comerç de llana va convertir la desembocadura de l’Ebre, tant a la baixa Edat Mitjana com als inicis de l’Edat Moderna, en un centre de contractació de llana ibèrica que estenia els seus tentacles fi ns a l’Atlàntic. La regió de l’Ebre també exportava pro-ductes propis: la fusta i la sal.

Era tal la importància de la navegació marítima i fl uvial, que més del 50% de tot el comerç de Tortosa i la seva zona passava pel port de la ciutat i els seus ports subsidiaris, sobretot el de l’Ampolla. La dada és de Francisca Vilella, fi lla de Mequinensa i doctora en història per la Universitat de Saragossa. Vilella ha estudiat aquesta navegació durant el segle XV a partir dels llibres de lleuda. La lleuda era un im-post que gravava les mercaderies, amb algunes derivades que gravaven també les persones i fi ns i tot l’amarrament d’embarcacions. Aquest estudi fi scal dóna un retrat molt acurat de com era aquest intens trànsit comercial.

Per volum dominava aquesta navegació la llana i el blat, en la major part de casos produït a Aragó. En moltes ocasions, el sistema portuari de Tortosa rebia productes d’arreu i els redistribuïa no pas aigües amunt de l’Ebre,




sinó cap a Barcelona, Mallorca o València, segons explica Francisca Vilella. No obstant això, en el cas de la llana i altres tèxtils, com el lli, el moviment era de l’interior de la península cap a la costa, riu avall.

Això era així ja a la baixa Edat Mitjana. Gènova era al segle XV una gran importadora de llana. Per comprar en origen i dirigir aquest comerç es va instal·lar a Saragossa una important colònia genovesa. També hi ha havia una notable presència genovesa a Barcelona, a València i a Tortosa. En aquest darrer cas, la colònia genovesa tenia antecedents a la reconquesta de la ciutat per Ramon Be-renguer IV, l’any 1148. En agraïment al suport fi nancer genovès a aquesta empresa militar, el rei va concedir una cinquantena part de la ciutat als genovesos: era una antiga illa a l’Ebre, ja desapareguda. Es conserva el topònim d’Illa dels Genovesos a un carrer del barri de Ferreries, així com alguns cognoms (Provinciale, per exemple).

Comerciants genovesos radicats a Saragossa, com els Spínola, els Centurioni o els Savoni, i venecians afi ncats a Tortosa, com David Zon, controlaven bona part d’aquest comerç de llana. Com a xifres signifi catives podem dir que es van expedir des del port de l’Ampolla, 13.818 arroves l’any 1468; 28.000, el 1469; 18.000, el 1470; 65.723, el 1473; 53.235, el 1474; o 55.510, el 1475. Com es pot comprovar, hi havia anys de reculada, però la tònica general era expansionista.

La gran activitat del segle XV a càrrec d’aquesta colònia genovesa es va intensifi car al segle XVI, segons l’historiador José Ignacio Gómez Zorraquino. L’autor cita diversos contractes: un de 1591, per a noliejar 1.000 saques de llana; poc després, un altre per transportar 1.448 saques de llana, entre llana neta i llana bruta; i l’any 1600, s’expedien a Gènova, també via l’Ampolla, 1.172 saques.

La colònia genovesa afi ncada a l’Aragó també importava tèxtils. Eren productes ja elaborats i de materials de qualitat, com la seda, que compraven a Gènova i transportaven per mar i per riu fi ns a Saragossa. El port de l’Ampolla era l’epicentre d’aquest dinamisme comercial.

Tenia algun rol destacat el comerç d’oli?. En efecte, però no pas exportador, com podríem pensar. L’oli d’oliva era més aviat producte d’importació. De fet, era el primer pro-ducte en volum que remuntava l’Ebre, després d’arribar per mar fi ns a l’Ampolla. No obstant, en la documentació fi scal

estudiada per Francisca Vilella no apareixen partides d’oli fi ns l’any 1470. Les primeres referències són de 1473 en endavant, coincidint amb un moment de grans importacions d’oli mallorquí.La navegació pel riu

Per què aquesta navegació fl uvial, que després es con-vertia en marítima, tenia tanta importància en el comerç peninsular? La raó primera és que la sortida natural dels productes aragonesos cap als mercats era tirar avall per la vall de l’Ebre. Però el camí real (el transport terrestre) era penós i farcit de perills. El riu constituïa una alternativa més ràpida, segura i de gran capacitat. Segons ens recorda l’historiador Enric Querol Coll, “la burgesia sara-gossana, que controlava el comerç del blat i la llana, embarcava les mercaderies a Saragossa i a altres llocs de la ribera de l’Ebre, i aquestes eren acomboiades, riu avall, en els anomenats llaüts, per arraixos moriscos fi ns la duana de Tortosa”.

Afegeix Enric Querol que, a Tortosa, “petites embar-cacions transportaven el producte fi ns als ports marítims de l’Ampolla i els Alfacs, on naus de major calat salpaven cap a Barcelona, Mallorca i València –gra–, Gènova –llana–, i altres desti-nacions del Mediterrani oriental. El tràfec també es donava en direcció contrària, amb menor vo-lum”. Cap a l’interior es transportaven productes com sal, oli, moles de molí, suro català, espart valencià, peix, etc.

En aquest context històric de trànsit de gèneres o mercade-ries procedents de terres aragoneses, Tortosa i el port subal-tern de l’Ampolla van adquirir enorme importància comer-cial. En paraules de Francisca Vilella, “el regne d’Aragó en concret proporcionava amb la seva economia agropecuària i les seves gents el material humà i productiu sufi cient per a que Tortosa actués com a agent transmissor d’aquests transaccions mer-cantils amb altres llocs de la Mediterrània”.

Hem explicat abans el cas de l’oli. Cal destacar ara el comerç de moles de molí, que eren la segona mercaderia. Això indica que la indústria oleícola de la vall de l’Ebre anava agafant embranzida i que necessitava més proveï-ments per als molins. No és sobrer a aquesta consideració el fet que el material geològic dominant a la vall de l’Ebre és el calcari, un material “tou” no gaire apropiat. Recor-dem, a més, que a l’Ampolla s’ha testimoniat, mitjançant l’evidència arqueològica, que el comerç amb pedres de molí era molt intens des de l’època romana.Una activitat molt volàtil

L’activitat del port de Tortosa, i dels seus ports satèl·lits, entre ells el de l’Ampolla, depenia molt de la conjuntura econòmica. Villares, Navas i Junyent, autores citades abans, han fet un repàs històric de l’activitat dels ports del delta de l’Ebre i subratllen que “al llarg del segle XVII la conjuntura econòmica tortosina no va afavorir la navegació marítimo-fl uvial, a més dels atacs pirates, que van augmentar després de l’expulsió dels moriscos. Però Tortosa mantenia activa la seva duana tant al port dels Alfacs com als altres dos ports marítims que la ciutat administrava: l’Ampolla i el port de la boca central de l’Ebre”.

Imatge del port de l’Ampolla, el 1916. Pertany al Fons Salvany



El tràfi c d’esclausL’esclavitud és dels episodis més tristos de la història

de la Humanitat. No correspon aquí jutjar ni analitzar la qüestió, més enllà de deixar-ne constància. Unes línies més amunt, hem fet ja referència al tràfi c d’esclaus que, amb destinació a Saragossa, passava per Tortosa i l’Ampolla, des de l’època sarraïna, tot deixant uns bons benefi cis entre tots els que hi intervenien. El port principal de Tortosa i el subsidiari de l’Ampolla van complir una funció semblant al port de Liverpool, al nord d’Anglaterra, sobre el riu Mersey, als segles XVII i XVIII.

És un fet poc conegut que els esclaus capturats a Àfrica i que anaven de camí a Amèrica no eren transportats tots travessant l’Atlàntic per la via més curta, sinó que molts feien cap a Liverpool, on hi havia un mercat negrer on es compraven i venien éssers humans a l’engròs. De vegades, també per atendre mercats europeus: l’esclavitud a Europa no va ser prohibida fi ns l’adveniment de la Revolució Fran-cesa. Tortosa i l’Ampolla, si bé a una escala més petita, van jugar un paper igualment trist en aquest infamant comerç.

La vall de l’Ebre es proveïa d’esclaus principalment al nord d’Àfrica, Grècia i Constantinoble. Un altre sector obert al comerç català d’esclaus era el regne de Nàpols. L’Aragó es valia de la mediació de Catalunya per accedir a la im-portació de mà d’obra esclava, la qual, un cop arribada amb galiotes al port de l’Ampolla era reembarcada amb barcasses que la transportava riu amunt fi ns a Tortosa i, principalment, a Saragossa.

En un treball que analitza la riquesa econòmica en les ciutats del califat andalusí, el professor d’Història Antiga Germán Huertes descriu la privilegiada situació geo-gràfi ca de la taifa de Saragossa amb aquestes paraules: “Equidistant de Toledo, València i la sortida al mar per Tortosa, navegant l’Ebre amb les seves barcasses, la van fer seu d’importants mercats,

entre els que destacava el d’esclaus, procedents de l’Europa de l’est sobretot, que era conegut a tot Al-Andalus”.

L’expulsió dels jueusNo menys lluït va ser l’episodi de l’expulsió d’Espanya

dels jueus. El 1492, els Reis Catòlics van decidir expulsar els jueus, dins del seu projecte d’unifi cació ideològica i re-ligiosa dels regnes que encapçalaven. Va ser una operació de gran abast pel volum de persones a expulsar. No hi ha un excessiu acord entre els historiadors sobre el nombre fi nal d’expulsats i, de fet, molt sovint, s’han ofert dades molt a l’alça o molt a la baixa, per tal d’exaltar aquella decisió, o de minimitzar els efectes del que va ser, sense cap mena de dubte, una tragèdia.

S’ha parlat d’unes 36.000 famílies, 30.000 a Castella i 6.000 a la Corona Catalano-Aragonesa, segons Andrés Bernáldez, historiador espanyol contemporani als fets. Basant-se en aquestes xifres, l’historiador israelià Yitzhak Baer, especialista del segle XX en la història dels jueus a Espanya, va suggerir que el nombre de persones expulsa-des oscil·lava entre les 120.000 i les 170.000 persones. L’historiador aragonès Jerónimo Zurita, també recent, elevava aquestes dades a una forquilla compresa entre 170.000 i 400.000 expulsats.

S’estima que la major part van ser deportats a Portugal per via terrestre. Segons Baer, els jueus que van haver de marxar a peu serien prop d’un 70%. L’altre 30%, entre 50.000 i 70.000 persones, van ser embarcades a diferents ports del litoral sud i est de la península, amb destinació a altres indrets de la Mediterrània, especialment a la pe-nínsula italiana, el nord d’Àfrica, l’imperi turc i fi ns i tot a Palestina. Com que els integrants d’una comunitat jueva acostumaven a ser evacuats i transportats conjuntament, també embarcaven junts i arribaven junts a la mateixa destinació.

Els ports de sortida van ser bàsicament els de Barcelona, l’Ampolla, València i Sagunt. Fora de la Corona Catalano-Aragonesa, el port de Cartagena i Laredo (Cantàbria). Cal recordar que els jueus eren obligats a pagar-se el passatge, fet que va suposar un gran negoci per naviliers genovesos i venecians. A l’Ampolla van embarcar-se cap a l’exili els jueus de Saragossa i tots els de les aljames (comunitats hebrees) de l’Aragó: Alagón, Fontes, Quinto, Calataiud... També van ser expulsats a través de l’Ampolla jueus de Tauste, que van ser enxampats a Saragossa mentre mantenien un plet comercial.

Un segle i escaig després, Espanya va protagonitzar un altre episodi similar: l’expulsió dels moriscos, decretada el 1609. En alguna ocasió hem recollit algun indici que el port de l’Ampolla hauria pogut ser també una de les bases navals des de les quals els expulsats haurien estat embarcats cap a l’exili. Tot i així, es tracta de referències molt minses que no hem pogut documentar adequadament. La immensa majoria d’autors manté la tesi que els moriscos d’Aragó i les terres catalanes de Ponent van ser traslladats pel riu Ebre i reunits al Port dels Alfacs per ser embarcats.

Podria pensar-se que, si tan gran va ser el moviment, potser el port de l’Ampolla també va ser usat per la de-portació. És una idea plausible, tot i no estar demostrada.

Mercat d'esclaus. Pintura de Jéan-Léon Jérôme.El comerç d'esclaus va ser un negoci molt lucratiu durant l'època de les taifes del Sharq Al-Andalus



Tanmateix, cal tenir en compte un factor geogràfi c de primer ordre: l’evolució física del delta de l’Ebre, que havia anat secant o inutilitzant per la navegació algunes de les seves goles i n’havia obert d’altres. Segons diverses fonts, el centre de gravetat de la navegació a la desembocadura de l’Ebre havia anat basculant cap al sud, en la mesura que era més cap allà on hi havia els braços de riu més practicables.

De fet, ja des de l’Edat Mitjana l’anomenat Port Fangós havia estat un fondejador per a embarcacions de grans calats. D’allí van salpar, per exemple, les esquadres reials que van conquerir Mallorca, Sicília i Sardenya. El Port Fangós va quedar inutilitzat durant el segle XV i l’activitat es va traslladar cap al Port dels Alfacs, en una confi guració que, sense ser exactament igual, ja era molt semblant a l’actual plataforma del Delta.

El camí de Sant Jaume de l’EbreCom hem fet palès, el tràfi c comercial i el trànsit de per-

sones era una mateixa cosa. Si més no, compartien unes mateixes vies de comunicació, que eren les disponibles per circumstàncies geogràfi ques i logístiques més que evidents i que ja hem explicat anteriorment. Lògicament, la circulació de persones no es limitava a l’infamant comerç d’esclaus o a les deportacions de jueus. També hi havia un cert movi-ment de viatgers, un moviment en absolut equiparable als volums d’avui en dia i tampoc als motius, “professionals” o d’entreteniment.

Dins d’aquesta corrent de viatgers sobresortia per la seva entitat el de les persones que feien el camí de Sant Jaume per la ruta de l’Ebre. El punt de partida d’aquest itinerari estava establert al portal del Romeu de Tortosa, segons ens recorda Ramon Miravall. El portal no es diu en va del Romeu. Però era una localització de sortida que aglutinava pelegrins de diverses procedències. Uns que, òbviament, arribaven per terra. Però també un gruix important que arribaven per mar. La ruta de l’Ebre del Camí de Sant Jaume era usada per penitents de tota la costa mediterrània peninsular, sobretot de les Illes Balears i per pelegrins arribats des de la península itàlica i des del Mediterrani oriental.

Potser els de la península ibèrica venien per terra, tot i que no és en absolut descartable que els fos més efi caç completar per mar el primer tram del viatge fi ns arribar al punt de partida de Tortosa. Òbviament, aquesta via no era una opció, ans tot el contrari, per als pelegrins de les Balears i de més enllà. Finalment, no hi ha dubte que alguns pelegrins més còmodes que devots un cop arribats al port de l’Ampolla navegaven aigües amunt de l’Ebre per estalviar-se una bona part de la caminada, com ens explica Miravall.

L’historiador roquetenc ho descriu amb aquestes parau-les: “En aquest marc extraordinari de recepció mediterrània s’iniciaria per terra el pelegrinatge a Compostel·la, però també en navegació fl u-vial que duria a Saragossa, Tudela, Calahorra i Logronyo, on empalmava el camí procedent d’Occitània”.

Que el lloc d’arrencada fos Tortosa ens confi rma també que l’Ampolla era un punt d’inici fàctic del camí de Sant

Jaume, en la seva ruta de l’Ebre, si més no pel que fa al seu vessant marítim.

De vegades, els viatgers no arribaven a l’Ampolla des de tota la Mediterrània per enfi lar el Camí de Sant Jaume, sinó que sortien del nostre port per anar cap a altres destinacions del sud d’Europa. El més conegut d’aquests viatgers és, sense cap mena de dubte, el Papa Adrià VI. Adriaan Floriszoon, més conegut com a Adrià d’Utrecht, era fl amenc i havia arribat a Espanya amb el rei Carles I, de qui era preceptor i que el va nomenar bisbe de Tortosa com a recompensa pels seus serveis. També va convertir-se en cardenal, raó per la qual els bisbes de Tortosa conserven encara avui el privilegi de vestir-se de vermell, com si fossin cardenals, mentre els bisbes ordinaris vesteixen de morat.

A la mort del Papa Lleó X, el conclave celebrat a Roma va elegir Adrià d’Utrecht com a successor. El nou Papa va embarcar-se a l’Ampolla per anar a prendre possessió. Aquest detall, tot i ser casual, ha estat reconegut a l’Ampolla actual amb un petit monument ubicat a la bocana de l’estany de Sant Pere.

Decadència i fi nalAquest mateix procés de creixement del delta de l’Ebre

va signifi car la decadència de l’activitat del port natural de l’Ampolla. Les tales d’arbres al llarg de la conca de l’Ebre van provocar una gran erosió a tota la vall i un increment dels sediments que transportava el riu. Els al·luvions es dipositaven a la desembocadura i donaven forma al Delta, a la vegada que reblien algunes de les goles fi ns al punt de cegar-les. Va ser el cas de la gola que desembocava a allò que avui es coneix com la Bassa de les Olles.

Si el sentit del port de l’Ampolla era actuar com a satèl·lit del de Tortosa, suplint les seves mancances i aprofi tant-ne la proximitat, la desaparició del braç de riu va ser una estocada mortal. L’intercanvi de mercaderies entre vaixells marítims i fl uvials es feia més cap al sud, a l’altre costat del que avui és el delta de l’Ebre, com hem explicat. Tampoc va tenir viabilitat la descàrrega de mercaderies a terra, a través de l’antiga Via Augusta, que passava per l’Ampolla i arribava a Tortosa (un avantatge competitiu que no te-nien altres ports propers), per la senzilla raó que el port va quedar aterrat i va entrar en desús. Un fi nal dictat per la geografi a, però no per això menys trist, per a una part esplendorosa de la nostra història, injustament oblidada.

Embarcament de jueus a l'Ampolla


L'oliveraL'olivera és un arbre perennifoli de la família de les oleà-cies. És un arbre gairebé mitològic. A l'entorn del seu tronc vell i arrugat i sota l'ombra del seu fullatge viu, han succeït fets veritablement transcendentals.Sembla que els orígens de l'olivera vénen de les terres que banyen les aigües de la mar Mediterrània oriental.La imatge de l'olivera se'ns presenta sota la forma grossa soca i frondoses arrels, de tronc baix i ramifi cat des de terra en diferents direccions, de ramatge abundós i fi , atapeït de petites fulles allargades de color ver-grisenc. Floreix en primavera i el fruit que dóna és l'oliva, que es cull a l'hivern.Típicament pertany a la nostra fl ora i s'estén per la faixa anomenada "regió de l'olivera". Aquesta regió abasta les terres properes banyades per la mar Mediterrània, i conté el noranta per cent de les oliveres plantades al món.El clima suau i benigne és condició indispensable per a la seva subsistència, i els seus principals enemics són el fred i les calors extremades. Per exemple: en el nord d'Itàlia no es pot cultivar en altures superiors als 300 metres. En Canvi, en països més calorosos com és el nostre, es pot cultivar àdhuc als 1.000 metres damunt el nivell del mar.L'olicera és capaç de resistir el fred d'alguns graus davall zero, però si la temperatura baixa dels -10/15º es pot morir. En gran manera si l'oscil·lació és sobtada amb els canvis extrems i ràpids són el seu pitjor enemic.L'oliva que passa per un procés més o menys industrial, dóna el valuós producte anomenat oli. Per tal d'arribar a l'objectiu darrer, es necessita passar per diversos processos laboriosos i esforçats (avui en dia, no tant) que la gent de la nostra terra han anat fent durant tota la nostra història, des dels temps de l'arribada dels primers grecs, milions de persones avantpassats nostres han treballat i cuidat aquest

arbre i milers ho continuen fent avui dia.Des de fa temps la gent del camp va a la cerca d'un més alt nivell de vida. Ara la majoria de gent viu en les grans zones urbanes.L'olivera és signe de pau, perquè és des que el món és món, el màxim exponent d'aquest nom. Ella ha resistit, resisteix i resistirà, tempestes de tot tipus, perquè ella, sens subte, deu saber què és el que representa.Tenia molta importància en temps de l'Antiga Grècia i també molt anomenada en diversos episodis de la Bíblia i tot aquests privilegis es van traspassar al gran imperi de la nostra civilització, l'Imperi Romà.En aquell temps la fusta d'olivera no es podia destinar a usos pagans, solament podia ser cremada en ofrena als déus. També en aquell temps oferien una corona feta del seu ramatge als ciutadans que sobresortien en fets d'importància (fets de guerra, que eren premiats amb corones de llorer). I el més representatiu d'aquella època era la branca d'olivera com a signe indiscutible de la Pau.Avui en dia l'olivera és aprofi tada de cap a cap. Ara ja no per fer ofrenes als deús, sinó que en gaudim de la seva ge-nerositat en donar-nos productes tan valuosos. Sens dubte, el més important és l'oli. Però a més de l'oli, les fulles i la pela dels troncs recent podats s'empren per a l'alimentació de la ramaderia, i en gran manera per als conills. També les fulles són emprades per la medicina. En alguns llocs la gent del camp, assecades les fl ors les fan servir com a infusions amb fortes virtuts curatives. La fusta és usada pels ebenistes, per fabricar mobles de fi nor. La pinyola, que és la que resta en haver-ne extret l'oli, pot servir per adob o per a combustible.

Ernest Plans i Callau

A la opinión públicaSoy un vecino del pueblo de L'Ampolla desde hace unos cuatro años y la verdad al principio me costó un poco adaptarme a la vida del pueblo, pues tanto mi mujer como yo veníamos de una gran ciudad como Barcelona.Poco a poco nos hemos ido integrando a la vida del pueblo (por lo menos eso creíamos mi mujer y yo), pero ya hace algún tiempo que venimos notando una cierta frialdad hacia nosotros por parte de algún vecino del pueblo.Por poner un ejemplo tanto mi mujer como yo nos apunta-mos a la coral del pueblo para que la gente del pueblo nos viera con la ilusión de integrarnos si cabe un poco más, yo por mi parte también intento adaptarme, pues también pertenezco al grupo de teatro del pueblo.Pues aún con todo y con eso nos sentimos marginados por algunas personas del pueblo y nos da la sensación de que nuestra presencia les molesta porque no somos hijos del pueblo.Yo les hago la siguiente pregunta: si yo pago todos mis

impuestos como el primero y mi vida la tengo aquí, yo quiero sentirme tan "AMPOLLERO" como el que más.También le diría a esas personas que nosotros también somos CATALANES, como ellos, o es que los que no hemos nacido aquí en L'Ampolla no somos catalanes, yo nací en Barcelona y mi mujer igual, por lo tanto tan catalán es el que ha nacido en el pueblo como el que ha nacido en CATALUNYA.Yo creo que la palabra FORASTERO en este caso no tiene lugar aunque para muchas personas sí lo somos.No trato de ofender a nadie, pues no está en nuestro ánimo, pero hay situaciones, palabras, gestos, que como personas te duelen que te las digan o las oigas.POR TODO ESTO NOSOTROS LOS "FORASTEROS" les rogaríamos a esas personas un poco más de convivencia con el resto de personas que al fi nal todos vivimos en este PUEBLO. Un vecino del pueblo "forastero"

Novel·la · Pàgina 32

ASSASSINAT DE MATINADA

Manel Aguilar i Vallcorba

A grans trets, un resum del succeït des del capí-tol PRIMER –en atenció als lectors que se troben desconnectats de la trama– pos no resulta gens fàcil seguir lo fi l cada 2 mesos:Assassinen a l'octogenari vescomte Farbalan's. La seua vídua Lolín il seu majordom personal sir Parker, se de-claren autors del crim… però no ho són. I han desaparegut 700.000 milions d'euros –an bitllets de 5 i 10– de la cambra cuirassada. Lo comissari en cap Erkulí Borinot i més tard lo xèrif local Juanito Vighilabé investiguen. En sundemà, Stavros Papadeculus, en nom del mori-bund govern grec, retorna lo préstec (pos no havia estat un robatori) dels 700.000 milions. Tot seguit, assassinen d'una forma eròticament incorrecta, a l'Igor, lo hereu del vescomte. Despús, se protegeix sir Parker perquè coneix lo nom d'un munt de criminals per desemmascarar. Borinot, en assabentar-se que'l vescomte Farbalan's volia fi nançar Catalunya –lo país més potent del sud europeu, però xuclat pels vampírics de sempre– perquè fos Independent i Lliure, sospita qui'l va pelar. Ho pilles? Lo Jack Flannagan descobrix com s'emmetzinà al ves-comte: li dispararen verí al plat an una sarbatana/fl auta i esta teoria se reforça perquè a la pitrera de la camisa del vescomte s'hi ha detectat un esquitx de salsa. Erkulí Borinot vol conèixer los plans futurs més immediats del nou amo –lo Than, germanastre de l'Igor– molt pronte lo vigèsim segon vescomte Farbalan's. I au, pos, sigue lo que sigue, que Déu nostre senyor hi face més que natros.

CAPÍTOL ONZÈ Com menegarà lo Than una de les fortunes més grans del món, sinó la més gran? Embogirà tamé per lo Bar-ça? Impulsarà la independència d'Escòcia?…recolzarà econòmicament una Catalunya Independent i Lliure per tal de seguir les passes de sun pare? O, per lo contrari, promocionarà la parla de l'aragonès oriental –això sí que es una quimera– i esdevindrà un vulgar botifl er de pa sucat an oli ordint mariconades per a tort i dret?– Si la bòfi a sospita de mí… m'ho diuen, me detenen i santes

pasqües. Sinó… m'han de dixar treballar, pos tinc molta de faena. Soc un emprenedor nat. Ara mateix, damunt la taula, tinc pendents de signatura 280 milions de contractes de tre-ball, estic a punt d'exportar 40 milions de pimes i de tancar uns projectes de mecenatge que afavoriran 160 milions de discapacitats. Despús, tinc que preparar-me una entrevista: lo seu resultat pot signifi car fer realitat un dels somnis de mun pare: solidifi car lo gel que se desfà de l'antàrtic per aturar l'escalfament global del planeta.

– Ostrons…! –lo comissari en cap queda enlluernat.

– Tot seguit, he de posar la primera pedra per a culminar un atre dels projectes daurats del meu progenitor: lo cable de

36.000 quilòmetros de longitud i d'un metro d'amplada, an nanotub de carboni –més resistent que l'acer kevlar– p'anar i tornar de la lluna an ascensor. A mija tarde, vull supervisar la col·locació d'una porta al mig de la mar, avant lo castell –emmetxada damunt l'aigua i collada an cargols anterra del fons marí– pa pugue passar. Pa entrar i sortir.

– Jo!… jo fl ipo: una porta que s'òbrigue i se tànquigue sobre lo nivell de la mar? Sirà única an lo món! Però, mister Than, al gra: teniu inconvenient a contestar-me una pregunta directa, personal? Us la fai domés pa saber si vos han de protegir com s'està protegint sir Parker: pel que fa al fi nançament d'una Catalunya Independent i Lliure, vos endossareu lo projecte macroeconòmic del vostre pare, il tirareu avant fi ns lo fi nal?

– tant lo comissari en cap, com lo Flannagan, lo Vighilabé, ils llegidors i llegidores de MARINADA, anhelen conèixer la resposta.

– Pos… atès que no hi ha res impossible, jo no tinc cap dubte hamletià. Tot està per fer: la hisenda pròpia, lo dret a decidir, la Independència. Cal canviar lo món i no me fan cap temor los tsunamis constitucionals.

Ara mateix, Than –lo cabaler, lo fi ll segon– es lo totpo-derós i omnipotent puto amo, tot i que ancara no s'han protocol·litzat los aspectes legals dels testaments dels dos difunts: l'octogenari vescomte i l'Igor, fi gures jacents de cos present, que se troben pendents de missa, funeral i cremació. Than està encantat d'haver-se conegut. No domés rebrà lo que li pertoca per herència directa, és a dir los 949.000 milions d'euros en bitllets, les empreses an cunyo Farbalan's, les sotck opcions i les més de 4.000 fundacions altruistes que va crear sun pare –que l'ha palmat no fa ni setanta dues hores– sinó què tamé arreplegarà la part provinent de sun germanastre Igor, que l'ha adinyat tot just fa dos dies: lo títol nobiliari de la nissaga, los 936.000 milions d'euros en metàl·lic, lo castell ils cavalls pura sang. Tot i que lo millor que'l Than hava heretat de sun pare… eren unes excepcionals sinergies i uns inigualables imputs! N'anquell precís moment de la conversa a-quatre, arriba lo secretari John Terricabres Weskinshous i li confi rma a l'amo Than dues reunions per a despúsdemà.La primera entrevista: a les onze i mitja del matí –hora catalana– an dos francesos molt infl uents: François Me-

Novel·la · Pàgina 33

tevous & Nicolàs Finselfons, que venen a solucionar lo sempitern problema de l'aigua potable. La idea es construir un canal França-Catalunya per a rebre lo mam que sobra del Roine. Metevous & Finselfons negociaran los detalls del projecte an lo Than. Sortirà baratíssima per m3 i sense haver de pagar ni-gota-ni-gota pel cony este del cànon. La construcció del canal tindrà cost zero pel país receptor perquè lo vescomte Farbalan's, an vida, havia donat més d'un cop de mà als republicans gavatxos, que li estaven més que agraïts. L'obra estructural assegurarà l'aigua, perquè los xoriços dels veïns xuclaran, més pronte o més tard, lo cabdal dels rius.La segona cita: a les cinc i mitja de la tarde, an la presència dels investigadors Son Nighiem –de la NASA, sucursal de Pasadena– i Dorothy Hall –de la NASA, sucursal de Maryland– acompanyats d'una colla d'experts en lo desglaç de Grenlàndia, il declivi de les geleres. Lo fi nat vescomte Farbalan's hava promés a la plataforma "Sal-vem l'Àrtic i l'Antàrtic" una subvenció multimilionària, a no tornar, per tal de trobar una solució per petrifi car lo gel i aturar l'escalfament integral del planeta Terra.I és que la dinastia Farbalan's ti un llinatge d'allò més: an un temps remot, un Farbalan's mascle s'havia esposat an una donzella –verge de dalt a baix– hereva del mar-quesat de Castelltresrius i, a hores d'ara, ancara se notava d'una hora lluny q'anquella familia descendia de la noblesa rural catalana més pura, ortodoxa i honorable. La d'antes del segle XVI: d'anquell tipus de noblesa rural que no ti res a vore an lo tarannà de la burguesia tradicional de ciutat (la-que-fa-les-peles-com-xurros-i-inversions-sense-tenir-un-duro), i tot i que això de tenir bon ull pels negocis, és mes propi de burgesos de capital que de nobles de poble… los factòtums rurals sempre han sabut comprar duros a quatre pessetes.Los "Farba" –com els coneixia l'aristocràcia catalana i la jet society mundial– s'havien avançat a les teories d'en Ford molts segles antes que mister Henry hagués venut milions d'automòbils guanyant domés un dòlar per vehicle. Avui, la tota poderosa maquinària Farbalan's domina los mercats, pim-pam-pim-pam, los fl uixos bancaris i les agèn-cies de qualifi cació, i meneja a la perfecció la parelleta ideal d'ara: la maleïda prima de risc i lo puto dèfi cit públic i privat. Obsoleta hava quedat la parelleta ideal d'antes: anquell vulgar ordinador i anquella sorollosa impressora. Però la conversa de lo Borinot, Juanito il Flannagan, an lo Than –un cop lo secretari: Weskinshous ha mar-xat– continua:– Mister Than: dels projectes més immediats que m'acabeu de

revelar, pel que fa al fi nançament de Catalunya me penso que la vostra vida córrer un greu perill!

– Ja se pa ca on va, comissari en cap. Però seria un mal fi ll sinó seguís les petjades de mun pare, lo més gran independentista i aristòcrata català que ha existit. Noblesse i pedigrí obliguen. Jo he estat lo xiquet mimat, preferit i consentit del pare. I

sàpigue que, com bon català, sóc treballador de vint-i-cinc hores lo dia, emprenedor, innovador. I culer universal onse-vulga me tròbigue. Per cert: los 600.000 milions d'euros que va dixar an herència lo pare pa La Masia, per a potenciar ancara més lo futbol base del Futbol Cub Barcelona, han arribat al puesto: los he transferit a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, an residixen los xiquets que destaquen.

– I… d'això… que li volia dir…

– I tamé continuaré lo recolzament pa cal Moviment Indepen-dentista d'Escòcia an l'aportació diària dels diners que facen falta. Als escocesos ia se'ls pot anar detràs an fl abiol sonant, ia. O millor, an gaita. D'aqui a quatre dies, o lo temps que sigue, l'Àlex Salmond bramarà… uuaalaa! D'atra banda, a sir Parker me'l quedaré al meu servei com personal assistant, un cop li hagi fet efectiva l'herència dels 37 milions d'euros (un milió per any treballat) que li dixà lo pare. Del meu progenitor, domés he envejat una cosa: que hagués tingut a l'abast sir Parker ininterrompudament durant 37 anys. Tot i que natros –lo Parker i jo– no anirem més enllà d'una relació contractual d'unes hores lo dia, no li revelaré secrets d'estat ni xafardejos d'alcova o bidet. An això, mun pare se va passar mil.

– Ostrons! Però vos no creieu que sir Parker està a la corda fl uixa an tot lo que sap?

– Mentida podrida! Jo lo protegiré. I dixem recordar-li que sir Parker sempre hava quedat en lo segon lloc de l'elecció de millor majordom del món. Però s'acaba de descobrir que a qui guanyava la distinció com a number one, Paolo Gabriele, lo majordom personal del Papa –Paoletto, pels amics– l'han acomiadat del Vaticà per revelar documents confi dencials i actuar com un talp. A partir d'ara, sir Parker tindrà més op-cions de quedar lo primer del certamen, il diploma millorarà la seua autoestima, confi ança i seguretat. Però lo principal… serà la seua protecció personal, evident. Jo soc un tipoduro! LO CATALÀ IMPASSIBLE!

Pareix que les coses comencen a rutllar sota lo mandat del Than a n'anquella gran mansió –enclavada a les afores d'un mariner, major i molt menut poble del sud de la costa mediterrània tarragonina– però vet aquí que'ls esdeveniments se precipitaren de cop i volta: a l'ofi cina del xèrif Juanito Vighilabé –anquell despatxet que ti l'aguasil al centre ville de la població i on desenvolupa la seua tasca com a funcionari públic an un sou de 900 eurets al mes– se rep un missatge esgarrifós: "…Agent 71.701, reportant: acabo de descobrir lo cos sense vida de la viuda Lolín. A tocar de la carretera d'anar pa Castelló, an un caminet de terra batuda. Pel que pareix, l'han assassinada. Lo puesto es freqüentat per senyores i senyoretes prostitutes i per senyors i senyorets clients. L'hem trobada despullada del tot, assentada a una cadi-ra de plàstic. Lloc: a tocar del club de top less masculí Kulkalent. Tallo i fora…"

CONTINUARÀ


Se llama Bulahi Hamadi, es saharaui y vive refugiado en los Campamentos de Tinduf en Argeliadel día 3 de julio 3 de septiembre del 2012

Después de dos meses la casa está vacía... pero el silencio que siento, me ensordece... En el despertar de hoy, el vacío ha sido tremendo,... miro esta foto suya para grabarla en mi retina y cuando siento ese pellizco en el corazón trato de encontrar esos recuerdos que él supo construir en tan sólo dos meses...Recurriré a esos recuerdos muchas veces a lo largo de todo el año... me queda la sensación de haber aprovechado cada momento, cada instante de él, pero sobre todo, saber que los hemos disfrutado juntos...Hoy quedan atrás muchísimos y maravillosos recuerdos que jamás pensé en junio que serían así.Una madrugada, una llamada, y muchas preguntas... ¿¿¿cómo será??? ¿¿¿le gustaremos???... y con una mezcla de miedo, alegría, expectación e ilusión, fuimos a buscarle.Alguién a quien querer, alguien a quien cuidar. Hace unos días nuestro verano estaba vacío, no existía la posibilidad de su llegada. Y aquí está su recuerdo llenando de alegría a nuestra familia.En unos pocos días aquel pequeño desconocido que llegó a nuestra vida de una forma casual, se adaptó a nuestra familia y él nos alegró el verano a todos.Lo recuerdo en la playa, jugando con la arena y cantando

a todo al que se acercaba a él... PENGO...PENGO..., un dibujito de una serie de TV de su país.Lo recuerdo en la piscina, lo recuerdo tan feliz. todos los días mirar el reloj para no llegar tarde al campus para ver a sus amigos, a sus monitoras, lo recuerdo... te recuerdo...Una amiga mía me dijo horas previas al retorno de los niños... Carmen, que se pare el reloj... quién pudiese le dije yo... y otra amiga nos dijo, ... al menos, no lo mireis... ¿Habeis visto lo que logran estos niños?Nuestras sonrisas saharauis se están marchando y nos dejan con un pequeño vacío en nuestras casas y más importante, en nuestro corazón.Los pequeños, ya están lejos de España, han tenido que regresar a Tinduf junto a sus verdaderas familias. Atrás dejan un verano cargado de alegría, juegos en la playa y unas condiciones de vida que nada tienen que ver con la realidad que les aguarda en los poblados saharauis. Hasta el verano que viene no podrán volver al "paraíso de agua".Es duro, cada vez más, pensar que vuelven de nuevo al exilio... a la dureza de la Hamada bulahi, esperamos volver a verte el año próximo por l'Ampolla.

Avi Paco y iaia Carmen


La gent gran, coses nostresA partir de l'1 d'octubre es començarà a aplicar als pensionistes el copagament dels medicaments, segons la renda

Els ciutadans també podran començar a abonar els imports pendents del nou copagament corresponents al mes de juliol, a partir de l'1 d'octubre.El procediment transitori aplicat ha permès evitar que, el mes de juliol, uns 245.000 pensionistes avancessin 2,5 milions d'euros per sobre del seu límit establert segons la seva renda.El passat 1 de juliol, va entrar en vigor la mesura inclosa en el Reial decret llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut que estableix noves aportacions per als ciutadans en l'adquisició de medicaments amb receptes mèdiques, segons la seva renda.Amb l'objectiu d'evitar que els ciutadans catalans paguessin imports superiors als límits que els corresponia pel seu nivell d'aportació, el Departament de Salut va optar per registrar i diferir el pagament de la quantitat corresponent al nou copagament fi ns que el sistema de prescripció i dispensació de receptes mèdiques del Servei Català de la Salut (CatSa-lut) estigués del tot adaptat per permetre el càcul automàtic de les quantitats màximes a copagar en cada cas i evitar l'avançament de diners dels pacients i la devolució posterior dels excedents tal com es va informar a l'inici de l'aplicació d'aquesta mesura.A partir de l'1 d'octubre el sistema de prescripció i dispensació de receptes mèdiques del Servei Català de la Salut ja permetrà aplicar als pensionistes l'aportació corresponent en el mateix moment de la dispensació dels medicaments a les farmàcies. En aquest cas, el nou copagament per als pensionistes serà, segons el seu nivell de renda, d'un 10% del cost total dels medicaments, amb un límit de 8 a 18 euros al mes, o del 60%, amb un límit de 60 euros al mes.Pel que fa als assegurats actius, des del passat 1 d'agost ja abonen el copagament dels medicaments que els correspon en el mateix moment del pagament de la recepta. Segons el

que estableix el Reial decret llei 16/2012, per a la població activa les aportacions del nou copagament farmacèutic són del 40%, 50% o 60%, en funció també del seu nivell de renda.Imports pendents del copagament corresponents als mesos anteriorsA partir del proper 1 d'octubre, els ciutadans hauran de començar a abonar els imports corresponents a l'aportació pendent del copagament farmacèutic registrada durant el mes de juliol. Posteriorment, s'incorporaran de forma progressiva les factures d'agost i setembre.Des d'aquesta data, totes les ofi cines de farmàcia de Catalun-ya disposaran de la informació corresponent sobre l'aportació de cada usuari mitjançant la seva targeta sanitària individual (TSI) i els informarà de l'import pendent d'abonar de cada mes. Quan el ciutadà realitzi el pagament de la xifra corresponent a un dels mesos pendents, el farmacèutic li lliurarà un full de liquidació amb l'import i el concepte abonat.Des que va entrar en vigor el nou copagament, cada cop que un ciutadà ha adquirit un medicament amb recepta del CatSalut, ha estat informat que en els medicaments dispensats estan subjectes al nou règim d'aportacions establert pel Reial decret llei 16/2012 i que la liquidació de l'aportació pendent de pagament s'hauria de fer en els propers mesos.L'import total pendent de liquidar del mes de juliol és de 5,8 milions d'euros corresponents a 1,5 milions de persones. Per tant, de mitjana cada usuari pagarà 3,8 euros per les apor-tacions pendents del mes de juliol. El procediment transitori aplicat ha permès evitar que, el mes de juliol, uns 245.000 pensionistes avancessin 2,5 milions d'euros per sobre del seu límit establert segons la seva renda.Per a més informació els ciutadans es poden adreçar al seu centre d'atenció primària. Lluís Bultó i Antolín - octubre 2012

Recull (poesia, tradicions, jocs, refranys) · Pàgina 36

Missa dedicada a totes les mares que van viure la guerra i la postguerra i van lluitar per fer els fi lls grans i portar la casa endavant

Hola mare!Allí on estiguis, sé que pensaràs que he tardat molts anys a fer aquesta missa. Sempre ho volia fer, però no trobava mai el dia.Ara que sóc gran i pare de família, cada dia penso més en el que vas arribar a patir tu i la majoria de mares de la postguerra:Per poder fer grans els fi lls i portar la casa endavant, sense diners i amb molta misèria.Només tenies 58 anys quan vas morir, però et recordo como una dona gran o vella. Sempre anaves de dol o de mig dol per la mort d'algun familiar i podria comptar amb els

dits de la mà, les vegades que vas anar a la perruqueria. Però tu sempre tenies un somriure als llavis.Per això penso que a tu i a la majoria de mares d'aquells anys de tristor i patiment us haurien de fer un monument a la plaça o carrer principal del nostre poble. Sé que per molt gran que fos, mai ho seria prou. Només vatros sabeu el que vau patir per fer els fi lls grans.Mare, he pensat i penso molt amb tu.Allí on estiguis t'envio una abraçada molt forta i quan nostre senyor voldrà ens retrobarem i estirem junts per sempre.Ton fi ll Ricardo, en nom de tots els fi lls i fi lles nascuts durant la guerra i la postguerra. Ricardo González Llambrich

El sentit dels motsRevolta ............................... Aixecament militar

Testa .................................... Cap

Joia ...................................... Alegria, goig

Rebutjat ............................... Tornar enrere

Comanda ............................ Mana, dirigeix

Manquen ............................. Falten

Palmell ................................ Part de dins la mà

Ardit .................................... Valent, decidit

Plegats ................................ Junts

Coratjós ............................... Valent

Aplegar ............................... Reunir

Sagna .................................. Deixar rajar la sang

Inopinadament ................... Sense esperar-s'ho

Segles .................................. Períodes de cent anys

Nin ....................................... Nen, infant

Quasi ................................... Gairebé

Soterrar ............................... Enterrar

Amava ................................ Estimava

Vianant ............................... Que camina

Gaudir ................................. Treure profi t d'una cosa

Curosament ........................ Amb molt de compte

Proper ................................. Situat a la vora

Indrets ................................. Llocs

Ran ...................................... Al costat mateix

Polidesa .............................. Netedat

Manquen ............................. Falten

Capells ................................ Barrets

Noces .................................. Casament

Faç ....................................... Rostre, cara

Cercar .................................. Buscar

Planyien .............................. Lamentaven

Bressol................................. Llit de nen

Meno ................................... Condueixo, guio

Aboqueu ............................. Vesseu, feu rajar

Finida .................................. Acabada

Vitalitat ............................... Força de la vida

Abraçar ............................... Comprendre, incloure

Lluminàries ......................... Llums de festa

Esdevenia ............................ Adquiria un nou estat

Assolellats ........................... Qui pren molt de sol

Ernest Plans i Callau

Retalls del Poble · Pàgina 37

Foto cedida per Francisca Buera

Foto cedida per Natividad Cabrera

Viatges · Pàgina 38

La Marinada volta el Món

Xavi, Sau, Dídac, Naya i Maria. Playa Bávaro (República Dominicana)

Montse amb Pili i Bernardo als Fiordos (Noruega)

Nutrició · Pàgina 39

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i DietèticaLlic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

La diabetisSovint hem sentit a algú que deia... jo sóc diabètic, no puc menjar sucre ni aliments dolços! Però realment quin és el perquè de no poder consumir aquest tipus d’aliments? Per què hi ha persones que pateixen diabetis?La diabetis és una malaltia que s’explica en que el nos-tre cos necessita obtenir energia a partir dels aliments. Quan mengem, els aliments són digerits i en aquest procés s’obtenen els nutrients i l’energia necessària per mantenir el nostre organisme. Aquesta energia prové en gran mesu-ra dels hidrats de carboni (aliments com: l'arròs, la pasta, la patata, les fruites i verdures), que es fraccionen en ele-ments més petits com la glucosa (sucre).La glucosa (sucre), després de la digestió, arriba a la sang i a la resta de l’organisme, fonamentalment als músculs. Els músculs però, necessiten una substància, la INSULINA que fa com de clau, permetent l'entrada de sucre a les cèl·lules per a que el nostre cos la pugui utilitzar.Les persones amb diabetis poden presentar dues altera-cions en el funcionament de l’organisme: * el pàncrees no pot produir insulina* o bé perquè produeix menys insulina i no pot fer la seva funció completament. Quan apareix una de les raons anterior, la glucosa no pot ser utilitzada per l’organisme i es produeix un augment de

glucosa en sang i en conseqüència la DIABETIS.Els símptomes en la fase inicial de la malaltia són: molta set, molta gana i fi ns i tot s’experimenta una pèrdua de pes considerable, a part d’orinar molt.Les complicacions de la diabetis es manifesten amb pro-blemes visuals, renals i també d’arteriosclerosi i en conse-qüència de malaltia coronària.Existeixen diferents tipus de diabetis:• Diabetis Tipus 1: Apareix abans dels 30 anys, so-bretot a l’adolescència. Aquest tipus de diabetis necessita la injecció d’INSULINA per a poder cobrir la incapacitat de les cèl·lules del pàncrees en la fabricació d’aquesta hormona.• Diabetis Tipus 2: Apareix a l’edat adulta, aproxima-dament sobre els 40 anys. La majoria de malalts no reque-reixen insulina, sinó tractament farmacològic; tot i que cal anar en compte ja que l’aparició d’aquest tipus de diabe-tis s’afavoreix per diferents factors com són: el sobrepès/obesitat, l’elevada ingesta energètica i la predisposició genètica.• Altres tipus de diabetis són ocasionades per: malal-ties del pàncrees, per desnutricions, per infeccions, per la infl uència de determinats fàrmacs com els corticoids o diürètics o també per la diabetis gestacional.

En tota la malaltia és fonamental, a banda de la prescrip-ció mèdica, seguir una pauta nutricional adequa-da ens ajudarà a dur millor la simptomatologia així com un millor control de la glucosa en sang, per tal d’evitar possibles complicacions en un futur.

Així mateix, us convido a visitar la web de l’associació de diabètics de Catalunya www.adc.cat, on trobareu més informació, així com calendaris de colònies i campa-ments que s’organitzen per als nens que pateixen aquesta malaltia.


Balls de saló a l'AmpollaUn cop més, i per segon any consecutiu, l'Ampolla va acollir al Club de Ball Esportiu Making Dance de Roquetes i Ametlla de Mar, en una de les seves espectaculars exhi-bicions de Ball Esportiu.L'escenari d'aquesta exhibició va ser els patis de les escoles CEIP Mediterrani, un espai a l'aire lliure, excel·lent per a tal espectacle i per a aplegar el multitudinari públic assistent.Més de 30 ballarins entre 12 i 25 anys, de diverses catego-ries i modalitats, no van parar de ballar en una actuació de dues hores aproximadament, entre les quals cal anomenar aquelles parelles de l'Ampolla: Gerard Capera i Gemma Curto, Eduard Romero i Mar Curto.El Club de Ball Esportiu de Roquetes compta amb un gran reconeixement a nivell estatal i autonòmic. El resultat durant la temporada passada va ser fi nalistes de la Lliga Catalana de Clubs.Aquesta nova temporada, 2012-2013, no ha pogut co-mençar millor per al club i per a les nostres parelles. Als campionats de Catalunya, celebrats a Santa Maria de Palautordera el cap de setmana 28, 29 i 30 de setembre, en categoria absoluta, la parella formada per Giuseppe Sgroi i Mercè Llorca varen aconseguir el títol de campions de Catalunya en la modalitat estàndard i 10 balls. En llatins, la parella formada per Ricard Canalda i Mireia Balada varen aconseguir ser fi nalistes. En categoria júnior I, la parella formada per Thomas Sentis i Cristina Enrich, van aconseguir la 6a posició. En júnior II, tenim als 4s de Catalunya, Pau Pallarès i Elisa Villalba.Pel que fa a la Copa Federació, celebrada al mateix lloc, en categoria Youth, tenim als subcampions David Sàn-chez i Raquel Caro. Pel que fa a la Copa Catalunya, en categoria Youth, tenim als subcampions Quin de la Cruz i Nayara Palazon. També cal destacar la 3a i 5a posició de Gerard Capera i Gemma Curto i Pau Pallarès i Elisa Villalba, respectivament.D'aquest campionat, cal destacar en modalitat Wheelchair, ball amb cadira de rodes, la segona posició aconseguida per Nassim El Habbas i Nayara Palazon. Liz


Desfi lada de moda l'Ampolla 2012Un estiu més l'Ampolla ha mostrat el seu glamour sobre la passarel·la. Com no podia ser d'altra manera, la des-fi lada de moda l'Ampolla 2012 va ser un èxit.Tant les nostres fi rmes locals, E&S, Llenceria Cloti, Grissel moda i Perruqueria Natàlia; com la fi rma convidada... ens varen fer, un cop més, una demostració de moda casual, pret a porter, cocktail, estil eivissenc, roba de bany i fi ns i tot ens varen vestir per a una nit de màgica seducció... Màgic com l'aroma del nostre mar, un dels millors indrets de les Terres de l'Ebre que acollí a més de quatre-cents espectadors en una tranqui·la i càlida nit de juliol.L'acte va estar amenitzat per la cantant i presentadora, la Rebeca, qui amb la seva veu va donar un toc especial a la nit. Durant la desfi lada també es van realitzar els sorteigs dels tres premis valorats en més de 3.000 euros, que van ser oferts per gran part dels socis d'Adela. Dos d'aquests premis han estat ja entregats, el premi que no ha estat reclamat per l'afortunat, serà novament venut i sortejat durant la celebració de la propera activitat de la jornada del caldo.Des d'aquestes línies, l'associació d'empresaris de l'Ampolla, vol agrair a tots els seus socis i sòcies l'altruista col·laboració prestada per a aquest acte i, vol agrair també a tots els participants per la seva assistència.També volem agrair la col·laboració que ens han ofert la Sra. Isabel i el Sr. Enrique Santiesteban en deixar-nos de forma desinteressada el seu local per l'exposició dels lots del sorteig.I per últim, des d'aquestes línies, tampoc volem deixar d'oferir el nostre més sincer agraïment al nostre excel·lentíssim ajuntament, al Sr. Alcalde i els seus regi-dors qui, activitat rere activitat, sempre ens mostren el seu incondicionable suport.Gràcies a tothom.

Juan Múria, president

Esports · Pàgina 42

II Torneig Jordi Pitarque CepriàL'Espanyol va ser el campió de la segona edició del Torneig Jordi Pitarque Ceprià de categoria aleví celebrat dissabte dia 8 de setembre a l'Ampolla en honor del nostre estimat Jordi Pitarque. L'equip blanc-i-blau va alçar el títol després d'imposar-se als penals al València en una fi nal en què cap equip va aconseguir marcar durant el temps de joc reglamentari.Al torneig, que va transcórrer durant tot el dia, van parti-cipar 16 equips.La classifi cació fi nal va ser:1r RCD Espanyol, 2n València CF, 3r FC Barcelona, 4t Vi-llareal CF, 5è CF Pobla de Mafumet, 6è Club Gimnàstic de Tarragona, 7è UE Rapitenca, 8è CF Reus D, 9è Club Atlètic Segre, 10è Cambrils UCF, 11è CF Jovent Mollerussa, 12è Ebre Escola Esportiva, 13è CD Tortosa, 14è CF Amposta, 15è CF Ampolla, 16è Jesús i Maria UD.Al llarg de la jornada van passar per l'Estadi Municipal de l'Ampolla prop de dos milers d'afeccionats i la fi nal va ser presenciada per més de cinc-centes persones. Els diferents equips durant l'entrega de trofeus van voler realitzar el seu particular homenatge a Jordi Pitarque que va patir una mort sobtada el passat 6 de setembre de 2010.Des d'aquí volem felicitar a l'Associació d'amics de Jor-di Pitarque Ceprià per la seua entrega i bona feina en l'organització del torneig. I els encoratgem a continuar en aquesta tasca i que cada any es pugui organitzar un torneig com es mereix la memòria de Jordi.

Esports · Pàgina 43

Comptes anuals temporada 2011/12

Diada històrica a Catalunya, els ampolleros la van ... · Editorial Eren les 10 del matí de...

Documents

Transcript of Diada històrica a Catalunya, els ampolleros la van ... · Editorial Eren les 10 del matí de...