Desenvolupament de les activitats · A més de les activitats aplegades en el llibre de l’alumne,...
20
11 • Estrenem llibre de Religió. I estrenem classe de Religió. Un temps que els nostres alumnes haurien de percebre com a diferenciat, per l’ambient i les actituds de tots, la manera com interpretem les fotografies, la temàtica i la forma dels diàlegs entre tots. • Els alumnes comencen a adonar-se de les coses que hi ha al seu voltant, de les persones que viuen amb ells, de les coses que els passen. • Aquesta doble pàgina inclou les tres primeres unitats di- dàctiques del llibre, el primer trimestre. • Les tres primeres unitats del llibre ens volen ajudar a re- flexionar sobre com som d’importants totes les persones per a Déu, tant Jesús com cada un de nosaltres, grans i petits. Als ulls de Déu, tots valem molt. Valem pel que som, per com som i per les tasques que fem en el nostre entorn i amb la gent del nostre voltant, és a dir, en la nos- tra relació amb tot el que Déu ha creat. Desenvolupament de les activitats Tots som importants als ulls de Déu 4 Comencem un nou curs. Ens trobem un altre cop amb els amics i les amigues. Tenim ganes d’explicar què hem fet durant les vacances, amb quines persones hem estat i quines coses hem descobert i ens han passat. Aprendrem la lliçó més important del curs: Déu pensa que les persones som el més important del món i que cadascun de nosaltres val més que totes les riqueses i tresors que hi pugui haver a la Terra. I a tots ens estima molt. 5 Notes
Transcript of Desenvolupament de les activitats · A més de les activitats aplegades en el llibre de l’alumne,...
11
• Estrenem llibre de Religió. I estrenem classe de Religió. Un temps que els nostres alumnes haurien de percebre com a diferenciat, per l’ambient i les actituds de tots, la manera com interpretem les fotografies, la temàtica i la forma dels diàlegs entre tots.
• Els alumnes comencen a adonar-se de les coses que hi ha al seu voltant, de les persones que viuen amb ells, de les coses que els passen.
• Aquesta doble pàgina inclou les tres primeres unitats di-dàctiques del llibre, el primer trimestre.
• Les tres primeres unitats del llibre ens volen ajudar a re-flexionar sobre com som d’importants totes les persones per a Déu, tant Jesús com cada un de nosaltres, grans i petits. Als ulls de Déu, tots valem molt. Valem pel que som, per com som i per les tasques que fem en el nostre entorn i amb la gent del nostre voltant, és a dir, en la nos-tra relació amb tot el que Déu ha creat.
Desenvolupament de les activitats
T ot s s o m i m p o rta n t s a l s u l l s d e D é u
4
Comencem un nou curs.Ens trobem un altre cop amb
els amics i les amigues. Tenim ganes d’explicar què hem fet durant les vacances, amb quines persones hem estat i quines coses hem descobert i ens han passat.
Aprendrem la lliçó més important del curs: Déu pensa que les persones som el més important del món i que cadascun de nosaltres val més que totes les riqueses i tresors que hi pugui haver a la Terra. I a tots ens estima molt.
5
Notes
1. Som iguals o diferents
?
Aquesta unitat es divideix en dues parts ben diferenciades, complementàries, no contradictòries. És una primera presa de contacte amb el grup de nens i nenes de la classe. I tant ells com nosaltres prenem cons-ciència d’aquesta afirmació cabdal que es podria formular així: tots som iguals com a persones, en aquelles realitats més profundes, tot i que hi hagi diferències exteriors i accidentals. És una petita declaració dels drets de tots, a l’abast d’uns infants de vuit anys. La diversitat de persones serà el context necessari en què sempre es mouran. I la predisposició de respecte i acolliment mutu hauria de ser la norma i el valor suprem de la convivència que tot just encetem ara, no solament en la classe de Religió, sinó en qualsevol circumstància de la vida de l’escola.
Els dos textos que hem escollit de l’apartat «L’Evangeli ens explica…» són ben eloqüents. En el primer fem notar la diversitat de persones (edats, noms, contextos familiars, situacions socials, etc.). El segon és un text paradigmàtic: Jesús es fixa en un infant i, col·locant-lo enmig del grup d’adults, pondera la seva grande-sa com a persona. I aquesta grandesa la tenim tots. Per això som iguals, tot i observar les diferències exteriors i accidentals. Les activitats arrodoneixen en petits textos escrits i dibuixos tot el que hem anat explicant.
El desenvolupament de la unitat contribueix a apropar l’alumnat a continguts relacionats amb l’àrea de Religió partint d’un context, els amics, que té sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement que es pretén desenvolupar, així com a l’assoliment dels següents objectius de l’etapa: conèixer la Bíblia, identificant alguns textos bàsics com a Paraula de Déu; descobrir el valor central de la persona de Jesucrist; descobrir l’acció de Déu en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics de l’ésser humà; analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen el fet de ser cristià, i aplicar-les a les diferents situacions de la vida; valorar que la fe cristiana implica mantenir una actitud de tolerància i respecte.
Aquesta unitat, a més dels continguts propis de la matèria, afavoreix el desenvolupament de les compe-tències bàsiques que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa: la competència en comunicació lingüística, la social i cívica, la d’aprendre a aprendre, la d’autonomia i iniciativa personal i la de coneixement i interacció amb el món físic.
La proposta d’activitats i de reflexions d’aquesta unitat permetrà, des d’aquesta àrea, aprofundir en els valors del respecte i l’amistat com a ensenyaments transversals del currículum de l’etapa.
A més de les activitats aplegades en el llibre de l’alumne, en aquesta Guia d’aula hi trobareu activitats complementàries que serviran per aprofundir, reforçar o consolidar aspectes treballats en el llibre de l’alumne.
13UNITAT 1
1. Som iguals o diferents
?
14 PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
OB
JEC
TIU
S D
’APR
ENEN
TATG
ECO
MPE
TÈN
CIES
BÀ
SIQ
UES
CRIT
ERIS
D’A
VALU
ACI
Ó1
23
45
67
8
Valo
rar i
des
cobr
ir, e
n la
vid
a di
ària
, per
sona
l i so
cial
, l’a
mor
de
Déu
en
com
port
amen
ts i
gest
os.
XX
XX
Sabe
r ide
ntifi
car l
’am
istat
i el
resp
ecte
en
acci
ons q
ue fe
m a
mb
la
gent
que
teni
m a
pro
p no
stre
.
Adon
ar-s
e de
la im
port
ànci
a qu
e te
nen
els a
mic
s i le
s am
igue
s en
la v
ida
de c
ada
dia,
com
a fo
nt d
e fe
licita
t.
Reco
nèix
er a
ctitu
ds i
norm
es q
ue c
onfo
rmen
el v
alor
de
ser
crist
ià, i
apl
icar
-les a
les d
ifere
nts s
ituac
ions
de
la v
ida.
XX
X
Sabe
r apl
icar
els
Man
amen
ts d
e la
Lle
i de
Déu
a la
vid
a qu
otid
iana
: val
orar
tote
s les
per
sone
s.
Sabe
r apl
icar
els
Man
amen
ts d
e la
Lle
i de
Déu
a la
vid
a qu
otid
iana
: res
pect
ar to
tes l
es p
erso
nes.
Reco
nèix
er le
s prò
pies
em
ocio
ns.
Esco
llir a
mb
crite
ri pr
opi l
es a
ccio
ns a
real
itzar
tant
en
l’àm
bit
pers
onal
com
en
el so
cial
ass
umin
t-ne
la p
ròpi
a re
spon
sabi
litat
.
Conè
ixer
fets
i pa
raul
es d
e Je
sús i
el s
eu si
gnifi
cat c
ristià
.X
XX
Iden
tific
ar a
lgun
s fet
s i p
arau
les d
e Je
sús q
ue m
ostr
en l’
amor
de
Déu
a le
s per
sone
s.
Valo
rar l
a im
port
ànci
a de
l man
amen
t de
l’am
or d
e Je
sús p
er
mill
orar
la c
onvi
vènc
ia e
ntre
les p
erso
nes.
XX
XX
Esta
blir
rela
cion
s d’ig
ualta
t ent
re to
tes l
es p
erso
nes,
no te
nint
en
com
pte
qual
sevo
l tip
us d
e di
ferè
ncia
(sex
e, ll
engu
a, c
ultu
ra,
raça
…).
Posa
r-se
en e
l llo
c de
l’al
tre:
esc
olta
r, an
alitz
ar i
valo
rar l
es
opin
ions
dife
rent
s de
les p
ròpi
es.
Iden
tific
ar a
lgun
fet i
alg
un p
erso
natg
e de
la h
istòr
ia d
e la
Sa
lvac
ió.
XX
Reco
nèix
er e
ls va
lors
d’a
juda
i d’
estim
a de
Jesú
s.
Adon
ar-s
e de
la im
port
ànci
a qu
e Je
sús d
óna
al fe
t de
teni
r am
ics.
Des
cobr
ir cr
ítica
men
t a Je
sús c
om a
mod
el d
e vi
da e
xem
plar
i c
om l’
únic
que
segu
eixe
n el
s cris
tians
.X
XX
XX
Reco
nèix
er e
l val
or e
spec
ial q
ue Je
sús d
óna
a la
seva
am
istat
am
b el
s inf
ants
.
Iden
tific
ar l’e
stim
ació
a Je
sús i
al p
ròxi
m c
om l’
actit
ud p
rimor
dial
de
ls se
us se
guid
ors.
Acce
ptar
i pr
actic
ar n
orm
es d
e co
nviv
ènci
a d’
acor
d am
b el
s va
lors
cris
tians
.
Resp
onsa
bilit
zar-s
e de
les e
lecc
ions
i le
s dec
ision
s pre
ses.
15PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1
CON
TIN
GU
TS
– O
bser
vaci
ó i r
efle
xió
a pa
rtir
d’im
atge
s. –
Part
icip
ació
en
el d
iàle
g.
– Pe
rtin
ença
a u
n gr
up: l
a fa
míli
a, la
cla
sse.
– L’a
mor
i l’e
stim
a en
vers
l’ent
orn
imm
edia
t: fa
míli
a i a
mic
s.–
Cone
ixem
ent d
e le
s per
sone
s del
pro
pi e
ntor
n: le
s sev
es q
ualit
ats,
les s
eves
dife
rènc
ies i
la se
va d
igni
tat.
– L’a
mor
i l’e
stim
a en
vers
un
mat
eix:
el c
reix
emen
t int
ern.
– L’a
mor
i l’e
stim
a en
vers
els
altr
es: e
l res
pect
e.–
Sign
ifica
t de
la v
ida
de Je
sús c
om a
lliu
ram
ent p
erso
nal i
com
prom
ís am
b to
ts e
ls ho
mes
i do
nes.
– Je
sús d
e N
atza
ret,
mod
el d
e vi
da c
ristia
na.
– Es
truc
tura
i se
ntit
de la
Bíb
lia, p
arau
la d
e D
éu.
– La
vid
a de
Jesú
s: Je
sús b
usca
am
ics.
– El
s Man
amen
ts, e
xpre
ssió
de
la ll
ei n
atur
al i
de l’
amor
de
Déu
: res
pect
ar.
– D
éu v
ol la
felic
itat d
e l’é
sser
hum
à. E
l seu
am
or.
– Es
truc
tura
i se
ntit
de la
Bíb
lia, p
arau
la d
e D
éu.
Els
co
nti
ng
uts
de
la
un
ita
t te
ne
n e
n c
om
pte
le
s q
ua
tre
gra
ns
dim
en
sio
ns
seg
üe
nts
: d
ime
nsi
ó c
ult
ura
l i
his
tòri
ca,
dim
en
sió
hu
ma
nit
zad
ora
, d
ime
nsi
ó e
tico
mo
ral
i d
ime
nsi
ó e
pis
tem
olò
gic
a.
OB
JEC
TIU
S D
’APR
ENEN
TATG
ECO
MPE
TÈN
CIES
BÀ
SIQ
UES
CRIT
ERIS
D’A
VALU
ACI
Ó1
23
45
67
8
Conè
ixer
la B
íblia
, ide
ntifi
cant
alg
uns t
exto
s bàs
ics c
om a
Pa
raul
a de
Déu
.X
XX
XX
Com
pren
dre
els p
assa
tges
bíb
lics q
ue p
arle
n de
l’am
or i
el
resp
ecte
a to
tes l
es p
erso
nes.
Valo
rar l
es d
ifere
nts a
ctiv
itats
que
fan
a la
cla
sse
de R
elig
ió.
XX
XRe
alitz
ar le
s dife
rent
s act
ivita
ts q
ue e
s fan
a c
lass
e: o
bser
var
imat
ges,
parla
r, es
colta
r, re
sseg
uir,
escr
iure
.
Mos
trar
cur
iosit
at p
er p
lant
ejar
-se
inte
rroga
nts.
Part
icip
ar e
n el
dià
leg
que
es p
ropo
sa a
l’au
la, a
par
tir d
e la
pr
òpia
exp
eriè
ncia
.X
XX
XPa
rtic
ipar
act
ivam
ent e
n le
s con
vers
es q
ue e
s pro
pose
n so
bre
l’am
istat
i el
resp
ecte
env
ers t
otes
les p
erso
nes.
Resp
ecta
r les
opi
nion
s i e
ls co
men
taris
del
s com
pany
s.
16
CONTINGUTS
1. Som iguals o diferents?
Tots tenim noms diferents. Ens agraden coses diferents. El nostre color
de la pell, del cabell, dels ulls també és diferent. No fem la mateixa alçada
ni pesem el mateix. Ni tampoc pensem el mateix sobre moltes coses.
Però també tenim coses que són iguals. Tenim gent a prop nostre que ens
estima, i a tots ens agrada estar junts i jugar amb els amics i les amigues.
6 UNITAT 1
• Començarem la unitat a partir de la lectura del títol. Com que està redactat en forma de pregunta, ens ajudarà a fer que els alumnes participin en la conversa. Hem de crear el clima adequat perquè hi participin, contestant-la de manera justificada. Cal que sigui un diàleg obert, afavorint la participació de tots els alumnes i el respecte envers totes les opinions. La nostra tasca és de moderar, no de jutjar ni valorar les seves opinions personals. A mesura que avanci la unitat, ja anirem afirmant o refusant algunes de les valoracions que farem a partir de la lectura del títol de la unitat.
• L’anàlisi detinguda de la primera fotografia ens ha de permetre, per tant, endinsar-nos en la temàtica. Totes les unitats de programació comencen amb una fotografia espectacular. És com la portada del tema que volem fer nostre, discutir, valorar. Per això cal que ens hi aturem una mica. En la descripció de la fotografia, cal ajudar-los a fer-los adonar dels detalls que els fan diferents. I fer-los pensar, a la vegada, en allò que els fa iguals (per exemple, com se senten: contents). D’aquesta visió atenta ja se’n poden deduir un munt de coses i consideracions: el valor de les qualitats que tots tenim.
• La lectura del text que acompanya la fotografia ens servirà com a resum de tot el que haurem parlat, ja que els trets que ens diferencien segurament seran els mateixos que els que els nens i les nenes hauran verbalitzat. Caldrà que ens aturem a destacar, tot reflexionant-hi, aquells aspectes que ens fan iguals (principalment aquests) tant als nens i a les nenes de la fotografia com als nens i a les nenes de la classe.
Desenvolupament de les activitats
UNITAT 1
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Pertinença a un grup: la família,
la classe.• L’amor i l’estima envers l’entorn
immediat: família i amics.
Notes
CONTINGUTS
7UNITAT 1
1. Som iguals o diferents?
Som molt diferents
Quan comença un nou curs, la mestra o el mestre s’ha d’aprendre de
memòria els noms dels seus alumnes, els seus rostres… Ho fa amb
il·lusió perquè sap que seran els seus companys de camí al llarg
del curs. A més, sap que tots els nens i les nenes tenen noms diferents,
rostres diferents, gustos diferents, qualitats diferents. També la seva
alçada és diferent: hi ha nens i nenes més alts i d’altres de més baixos.
Uns porten ulleres i, altres, aparells d’ortodòncia. I això és bonic i divertit,
perquè el viatge del curs serà més emocionant. També sap que no tots
els nens i les nenes pensen igual, ni tenen les mateixes preferències: a
uns els agrada més una assignatura que una altra, uns tenen més facilitat
per a l’esport o per a les matemàtiques…
I en el seu temps lliure, també fan coses diferents: uns prefereixen
practicar un esport, altres anar al cinema, altres jugar amb els amics
en un parc…
Les persones
DE QUÈ PARLAREM?
les coses pocimportants
les cosesimportants
som diferents en som iguals en
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
• Recollir per escrit la llista de les co-ses que consideren poc importants de les persones i la de les que con-sideren importants. Aquest fet ens permetrà, al final de la unitat, de poder comprovar si el que ells pensaven a l’inici de la unitat coin-cideix amb el que hem anat treba-llant. I, a la vegada, si es considera necessari, poder complementar- ho.
Activitats complementàries
• Iniciem la pàgina amb un esquema que ens resumeix el contingut principal de la unitat. Cal deixar un temps perquè els alumnes, de manera individual, l’observin i el llegeixin. A continuació i de manera col·lectiva l’interpretarem.
• Relacionant el contingut amb la conversa iniciada a la pàgina anterior, podem demanar-los que facin una llista, de manera oral, de les coses que ells consideren poc importants de les persones i de les que consideren importants. En la reflexió, cal fer-los adonar que totes les coses que tenim les persones són importants; no n’hi ha cap que no ho sigui. El que passa és que unes són més importants que les altres. A mesura que avancem en la unitat, el contingut treballat anirà reafirmant les seves opinions.
• La diversitat de caràcters en una classe obliga els mestres a ser respectuosos i delicats, però alhora ferms; conèixer una persona demana temps, confiança en el fet que al cap d’unes quantes setmanes ja la coneixerem millor…
• L’apartat «Som molt diferents» confirma el que abans dèiem mirant la gran fotografia. Si tots fóssim iguals, no hi hauria l’experiència ni l’emoció de l’aventura d’anar coneixent persones. Cada persona és un món misteriós que no acabem de conèixer mai del tot. I aquesta aventura és divertida, emocio-nant; val la pena de seguir-la pas a pas. El petit diàleg serveix perquè prenguin consciència de tot això que hem suggerit amb situacions i exemples concrets.
Desenvolupament de les activitats
17UNITAT 1
18
• Preparar entre tota la classe una pregària d’agraïment per totes les coses que tenim.
• Mirar el conte «La llebre i l’eriçó» (http://www.super3.cat/unamade-contes/demo/show_video/65) .Aquesta és la història d’un eriçó petit, al qual no agradava gens que es riguessin de ningú. I encara menys d’ell i de les seves cames petites i curtes. I també és la histò-ria d’una llebre que, de tan segura que estava que era la més ràpida del món, es pensava que es podia riure de tots els altres.
Activitats complementàries
CONTINGUTS
8 UNITAT 1
A prop nostre hi ha nens i nenes que els seus pares, i potser també ells,
han nascut a altres països. Van venir a Catalunya per poder viure com
nosaltres, sense guerres, per estar en un lloc on poder treballar, menjar
i que els seus fills i les seves filles puguin anar a l’escola per aprendre
moltes coses.
• En què som diferents les persones?
• Penseu que són bones les diferències? Per què?
• Quines coses creieu que us fan diferents dels altres? Us agrada?
• És possible que el vostre millor amic o amiga sigui més alt o alta que vosaltres, li agradi practicar un esport diferent al que us agrada a vosaltres o que el seu pare hagi nascut en un país llunyà?
Reflexioneu-hi
UNITAT 1
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
• L’amor i l’estima envers un mateix: el creixement intern.
• Com a continuació de les pàgines anteriors, pretenem que els alumnes adverteixin les diferències dels seus companys i companyes, alhora que les valorin i les respectin. En aquest cas, volem reflexio-nar entorn de les possibles diferències físiques i culturals relacionades amb el lloc o el país de proce-dència de les famílies o dels mateixos alumnes.
• En el text es destaquen els fets o els trets diferencials de la gent que vivim a Catalunya. En la reflexió, cal fer adonar els alumnes de com són d’afortunats de viure en un país on no hi ha guerres, on podem menjar i anar a l’escola cada dia. És important que s’adonin que ningú no ha triat el lloc on ha nascut. I, per tant, cal fer que valorin la seva pròpia realitat. I, a la vegada, que puguin entendre i valorar que tothom té dret a viure i a ser feliç, que tothom té dret a menjar cada dia i a anar a l’escola, i que no tothom ho pot fer al país on va néixer.
• Iniciem, en aquesta pàgina, l’apartat «Reflexioneu-hi». Aquest espai permet que els nens i les nenes puguin reflexionar i compartir els seus pensaments, coneixements i sentiments i les seves opinions amb la resta de companys. Cal deixar-los temps perquè puguin respondre, individualment i interior-ment, a les preguntes i compartir-les, a continuació, amb la resta de companys. Pretenem que refle-xionin al voltant de les diferències que hi ha entre les persones; entre ells i els seus amics. Volem que s’adonin que les diferències entre les persones no són tan importants.
Desenvolupament de les activitats
19UNITAT 1
• Cada alumne escriu en un paper una cosa que pensa que la resta de companys desconeixen d’ell. Després, cada alumne la llegirà i l’explicarà a la resta de la classe.
• Per parelles o en petit grup, escriu-re tres o quatre coses bones que tenen els nostres amics i amigues que els fan diferents i que, d’algu-na manera, els retraten.
Activitats complementàries
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
CONTINGUTS
• El fet de comparar experiències, temes i actituds ajudarà els alumnes a valorar i respectar més els seus companys. Per fer-ho, és important, però, que també els ajudem a valorar i a respectar la seva pròpia història.
• Moltes vegades el desconeixement fa que, sense vo-ler-ho, tinguem prejudicis i emetem judicis de valor que ens allunyen del respecte envers les diferències –ja siguin de comportament, físiques o morals– dels nostres com-panys. Amb aquesta pàgina, per tant, pretenem que es coneguin més. El text ens permet introduir aquesta idea. I ens ha de permetre que els alumnes puguin compartir la seva història amb la resta de companys de la classe.
• Però serà en l’apartat «Reflexioneu-hi» que volem que s’adonin de quantes coses bones té el fet que hi hagi nens i nenes tan diferents en una classe.
Desenvolupament de les activitats
9UNITAT 1
Tots tenim una història ben diferent. Ens agrada saber la història
dels nostres companys i companyes de classe. També volem explicar
la nostra. Això farà que ens coneguem millor i ens estimem més.
Apreciarem les seves coses i ells també valoraran les nostres.
• Quines coses us agraden dels vostres amics o amigues?
• Què us ha cridat més l’atenció de les coses «diferents» dels vostres companys o companyes?
• Coneixeu algú que hagi nascut a un lloc diferent? Sabeu a quin país? Quina llengua parla?
• Us agrada tenir amics i amigues diferents a la classe? Per què?
Reflexioneu-hi
• Ens podem trobar amb el fet que hi hagi més d’un nen o nena que, pels motius que sigui (context familiar, circumstàncies personals, abandó o, fins i tot, postura conscient), no combregui amb les idees d’una classe de Religió, ja sigui en un as-pecte determinat, ja sigui en la seva totalitat. Creiem que és un tema suficientment seriós per par-lar-ne amb la família i arribar a una conclusió pactada. Pot ser que, en un moment determinat de la nos-tra explicació, l’infant no estigui d’acord amb alguns dels temes que tractem. Pensem que és tan educatiu que nosaltres respectem les seves opcions com que ells també respectin el tarannà de l’es-cola i del grup. Aquest aspecte de convivència tolerant i respectuosa avui és més actual que mai.
PEDAGOGIA DE LA FE
20 UNITAT 1
• Mostrar als alumnes la citació d’on està extret el text que hem inclòs en el llibre (Mc, 3, 13-19).
Activitats complementàries
• Significat de la vida de Jesús com a lliurament personal i compromís amb tots els homes i dones.
• Jesús de Natzaret, model de vida cristiana.
• Estructura i sentit de la Bíblia, paraula de Déu.
• La vida de Jesús: Jesús busca amics.
CONTINGUTS
• En aquesta pàgina presentem una lectura comentada d’un text de l’Evangeli, amb particularitats que fan posar en relleu les diferències existents en aquell reduït grup de dotze amics. Hem tingut especial interès a incloure en el grup de les dones que seguien Jesús, la seva mare, es-pecialment, i Marta i Maria Magdalena.
• Podríem resumir la reflexió del text evangèlic amb aques-ta afirmació, ara generalitzada, però real i comprovable en una visió més detallada de l’Evangeli: si bé els amics de Jesús eren molt diferents, hi hagué algú que els va fer sentir-se amics, algú que els va aglutinar. Més encara: hi ha una tasca comuna que s’ha de realitzar (l’evangelitza-ció) que els farà sentir-se com un sol cor, un sol esperit.
Desenvolupament de les activitats
Fa molts anys, un home que es deia Jesús de Natzaret va voler
escollir un grup d’amics. En el grup hi havia homes i dones i no
n’hi havia cap que fos igual: uns eren pescadors, altres, pagesos
o cobradors d’impostos…
Dos d’aquests amics es deien Pere i Andreu. Eren germans i feien
de pescadors al llac de Tiberíades.
S’hi van afegir en Jaume i en Joan, que era el més jove de la colla.
Un altre seguidor de Jesús es deia Mateu, i era cobrador d’impostos.
Felip i Bartomeu eren una parella inseparable. En Tomàs també era
del grup, i estava disposat a seguir Jesús com fos, tot i que era una
mica tossut. Judes també va ser al principi de la colla de Jesús, però
després se’n va allunyar.
En el grup també hi havia unes quantes dones: Maria de Natzaret,
que era la mare de Jesús, Maria Magdalena, Marta i Joana, la qual era
família de Jesús.
Formaven un grup i sempre anaven junts. Parlaven, s’escoltaven,
compartien i seguien el camí que Jesús els indicava.
Eren els seus deixebles.
L’Evangeli ens explica…
UNITAT 110
Notes
21UNITAT 1
• Valorar si volem que responguin per escrit algunes de les pregun-tes de l’apartat «Reflexioneu-hi».
• Redactar individualment una pre-gària d’agraïment per les qualitats que tenim o pel fet de poder rea-litzar una activitat concreta amb els amics. Podem crear un ambi-ent de respecte i silenci perquè tots aquells alumnes que ho desit-gin puguin compartir-la amb la resta de la classe.
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
• La vida de Jesús: Jesús busca amics.
CONTINGUTS
• Començarem la pàgina demanant als nens i nenes que comentin la fotografia de la pàgina. Segura-ment començaran fent la descripció dels dos nens que hi ha representats. Caldria fer adonar els alumnes que probablement aquests nens estan fent una activitat conjunta, que tenen un mateix objectiu (per exemple preparar una exposició d’un projecte), però que no tots dos estan fent la ma-teixa activitat (una pinta i l’altre escriu). Cal formular hipòtesis de per què creuen que cada un fa una activitat diferent, pensar en quines deuen ser les qualitats de cada un. Ells dos poden formar un grup i, per tant, treballar junts. Igual que els deixebles de Jesús, han de parlar, s’han d’escoltar, han de com-partir…
• Enriquirem la conversa seguint les qüestions plantejades en l’apartat «Reflexioneu-hi». Aquest espai permet que els nens i les nenes puguin reflexionar i compartir els seus pensaments, opinions, conei-xements i sentiments amb la resta de companys. Cal deixar-los temps perquè, interiorment, puguin respondre les preguntes per compartir-les, a continuació, amb la resta de companys. Pretenem que reflexionin des de dos punts de vista: Jesús i els seus deixebles (a partir de la lectura de l’Evangeli) i el mateix nen o nena, amb les seves qualitats i els seus amics.
Desenvolupament de les activitats
11UNITAT 1
• Jesús es va envoltar d’amics i amigues, i tots ells eren diferents. Va fer una bona colla, com si fos la nostra classe. Vosaltres, a més de la vostra classe, pertanyeu a alguna altra colla?
• Si Jesús hagués d’anar avui a buscar deixebles, on creieu que els aniria a cercar? Quins oficis us sembla que tindrien?
• En què creieu que es fixava Jesús quan escollia els seus amics?
• Com penseu que es va sentir Jesús quan Judes va deixar de seguir-lo?
• A tots us agrada fer coses, i segurament seran diferents a les dels vostres companys i companyes. Quines són les vostres aficions? Us agrada fer-les sols o preferiu fer-les amb els amics i les amigues?
• Tots tenim coses bones. Quines són les vostres qualitats?
Reflexioneu-hi
22 UNITAT 1
• Buscar a internet imatges de qua-dres que representin l’escena en què Jesús diu als deixebles: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’ho-mes» (Mt 4, 19). En aquest text s’explica la crida dels primers dei-xebles per part de Jesús.
Activitats complementàries
• La vida de Jesús: Jesús busca amics.
CONTINGUTS
• Les activitats proposades en aquesta pàgina han d’ajudar els nens i les nenes a captar la informació i els ensenyaments de la vida de Jesús, extrets del text de l’Evangeli encapçalat pel títol Elecció dels Dotze, que han llegit i comentat en pàgines anteriors.
• Les activitats es fan normalment en una llibreta o dossier: la llibreta o dossier de Religió que cada nen o nena ha de tenir. Cal que en tinguin cura i que el tractin amb interès. Una bona presentació i uns dibuixos ben fets han de ser la base del dossier de l’alumnat. Deixem a l’elecció del mestre o la mestra, el fet de si els nens han de copiar l’enunciat de la pregunta. Les activitats estan pensades per fer-les individualment.
1 • Andreu, Pere, Mateu, Bartomeu, Joan, Felip.
2 • Activitat oberta.
3 • Activitat oberta. Per exemple: pescadors, pagesos, cobradors d’impostos…
4 • Pensar i escriure què diria cada alumne a Judes per convèncer-lo que val la pena seguir Jesús. Cal escriure el text dins d’una bafarada que surti del dibuix d’un nen que representa l’alumne mateix.Seria interessant de compartir amb la resta de companys les frases que han escrit. Això ens per-metrà adonar-nos dels elements o valors que els nens i les nenes destaquen i reconeixen com a importants de Jesús. Activitat oberta.
Desenvolupament de les activitats
12 UNITAT 1
1 Jesús va envoltar-se d’amics i amigues perquè l’ajudessin. Alguns
d’ells van ser Jaume, Tomàs, Judes, Maria, Maria Magdalena, Marta,
Joana. Busca a la sopa de lletres el nom de sis més. Després escriu-los
tots en el teu quadern.
2 Jesús es va buscar amics. Alguns d’ells eren pescadors i els va trobar
a la vora d’un llac, pescant amb les seves barques.
Dibuixa l’escena.
3 Quins eren els oficis que tenien els deixebles de Jesús? Quins altres
oficis podien tenir? Escriu el nom dels oficis i busca imatges que els
representin.
4 Imagina’t que tens Judes al teu davant i li vols explicar per què val
la pena seguir sent amic de Jesús. Què li diries? Dibuixa’t i escriu una
bafarada amb el text.
B P R T I P S B
A N D R E U Z G
R L F P E R E I
T E M A T E U F
O N A R J O P E
M L X C O R E L
E E D R A U N I
U C X R N C M P
23UNITAT 1
• Elaborar una llista en petit grup dels drets essencials que creuen que han de tenir tots els nens i les nenes del món.
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
CONTINGUTS
• Iniciem la segona meitat de la unitat amb una afirmació que pot sobtar els alumnes: tot i ser diferents per fora, som iguals en les coses bàsiques, en tot allò que constitueix la base de la persona (viure, ser feliç, ser humans, tenir capacitat per fer, entendre, estimar, voler ser bones persones, etc.). Aniria bé que els infants endevinessin el perquè de l’aparent contradicció d’aquesta expressió: «Tot i ser dife-rents per fora, som iguals». Això suposaria que han anat més enllà de l’aparença, que és en realitat la causant de les diferències, i han arribat a l’essència, al nucli de la persona.
• L’observació de les imatges que acompanyen el text pot afavorir la reflexió entorn de la contradicció del títol («Tots som iguals») i el que podem observar mirant les fotografies (el color de la pell, la raça…).
• El text de l’alumne enumera aquelles capacitats més profundes de les persones: pensar, estimar, voler, sentir el desig de ser feliços, etc. Pot tenir especial èmfasi la imatge humana i testimonial que la sang és sempre vermella, tant si som blancs com negres, rics o pobres, nens o nenes, savis o poc intel-ligents. La sang esdevé el símbol de la vida que ens iguala davant Déu.
• S’introdueix en el text la paraula drets. Cal ajudar-los a reflexionar entorn d’aquesta paraula, ja que sovint a aquestes edats, consideren que tenen «molts drets». Aquí estem parlant dels drets que tenim totes les persones, siguem com siguem, hàgim nascut on hàgim nascut i parlem la llengua que par-lem: menjar, anar a l’escola, que ens estimin… I, alhora, la lectura del text ens ajudarà a reflexionar que cal respectar els drets dels altres, igual que volem que els altres respectin els nostres drets.
Desenvolupament de les activitats
13UNITAT 1
Tots som iguals
Que tots siguem iguals no és el contrari al que hem dit i reflexionat
abans. Tot i que hi ha tantes diferències de gustos, cares, noms
i qualitats en el grup de la nostra classe, ara hem de dir ben fort que
no som tan diferents ja que, en realitat, en les coses més importants
que tenim, tots som iguals.
Tots els nens i les nenes, encara que parlem llengües diferents,
mengem coses diferents, i el nostre nom i color de la pell siguin
diferents, tenim els mateixos drets: menjar, anar a l’escola, que algú tingui
cura de nosaltres i ens porti al metge quan estem malalts. I també
tenim dret a sentir-nos estimats per tota la gent que hi ha a prop nostre.
Si respectem els drets dels altres, serà més fàcil que respectin també
els nostres drets.
24 UNITAT 1
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
CONTINGUTS
• Com a continuació de la pàgina anterior, en el text i destacats amb lletra negreta hi ha totes les coses que a l’inici de la unitat hem destacat com a importants i que ens fan ser iguals. En llegir el text, cal deixar un temps als alumnes per tal que interioritzin i entenguin de què estem parlant, quines parts de nosaltres tenim iguals totes les persones, grans i petits, nens i nenes. I alhora, quines són les coses que fem amb aquestes parts del nostre cos i amb els nostres sentiments.
• En l’apartat «Reflexioneu-hi», els demanem que, de les coses que hi ha representades, pensin quines són les realment importants. Caldrà demanar que justifiquin el que pensen, relacionant-ho sempre amb el que hem estat treballant al llarg de la unitat, ja que, si ho fan sense aturar-se a pensar, proba-blement triaran les coses que a ells els agraden més. És una bona oportunitat per reflexionar.
• A més, aprofitem l’ocasió per introduir un concepte nou per anomenar les coses importants: les coses profundes. Serà interessant observar com han interioritzat els valors treballats al llarg de la unitat.
5 • Ens permet destacar que una de les coses més importants que hi ha és ser bona persona. Es contraposa amb la persona rica. És també una bona oportunitat per a la reflexió, ja que sovint aquests valors en la nostra societat tenen l’ordre invertit.És més important ser bona persona que una persona rica.
6 • Aquesta activitat es pot resoldre també en petit grup o amb tot el grup classe. Cal que la respos-ta estigui relacionada amb les coses que abans hem anomenat més profundes. Activitat oberta.
Desenvolupament de les activitats
14 UNITAT 1
• D’aquestes coses que hi ha dibuixades, quines dues creieu que són més importants? Penseu-hi.
• Quines coses ens diferencien més dels altres, les coses que es veuen o les coses més profundes?
I quines són les coses importants que ens fan ser iguals? Tenim uns ulls
per mirar, orelles i boca per escoltar i parlar, un cervell per pensar, unes
mans per fer el bé i ajudar els altres, un cor per estimar i fer feliços els
altres, ganes de conèixer qui és Déu, una vida que s’ha de respectar,
i moltes ganes de ser feliços. Aquestes són les coses més importants
que tenim totes les persones, i que fan que tothom sigui igual.
6 Escriu les tres coses més importants que feu a la vostra classe.
Ésserbona més
que
rica.
persona important
Reflexioneu-hi
personauna
5 Ordena bé les paraules següents i escriu la frase.
Notes
25UNITAT 1
• Completar la frase: «Nosaltres va-lem més que…». L’activitat po-dem fer-la individualment o en petit grup. Seria interessant com-partir les frases amb la resta de companys.
Activitats complementàries
• Observació i reflexió a partir d’imatges.
• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima envers un mateix i
envers els altres.• Déu vol la felicitat de l’ésser humà. El
seu amor.
CONTINGUTS
• Fins ara, hem estat ajudant els nens i nenes a reflexionar sobre la igualtat de totes les persones, mal-grat les coses que ens fan diferents. Ara fem un pas més i volem que s’adonin que, per a Déu, no so-lament som tots iguals, sinó que les persones som per a ell la cosa més important que hi ha. A partir de la lectura del títol, demanarem als nens i nenes que intentin explicar per què creuen que fem aquesta afirmació.
• Serà interessant observar les afirmacions que faran a partir de l’observació de les sis imatges que acompanyen el text, ja que hi ha representats models de persones diferents: hi ha gent humil, gent desconeguda, gent famosa, gent pobra, gent amb feines amb responsabilitat, nens, homes, dones i vells. La conversa ens permetrà adonar-nos de quins judicis de valors tenen els nens i les nenes en funció de la feina o edat que tinguin. Els alumnes caldrà que justifiquin, sota el seu criteri, si conside-ren o no totes les persones iguals.
• L’objectiu d’aquesta pàgina és fer-los adonar que, malgrat que aparentment ens sembli que hi ha persones que valen més que unes altres, per a Déu tots som iguals. I a la vegada que la vida de qual-sevol persona, sigui la que sigui, val molt més que tot l’or del món.
• El que Déu pensa del valor de les persones queda reflectit en el text adaptat de l’Evangeli de Mateu que hi ha a la pàgina. Llegir-lo i comentar-lo conjuntament.
Desenvolupament de les activitats
15UNITAT 1
Res val més que una persona
La vida de qualsevol persona té més valor que totes les riqueses, diners
i coses de valor que puguis imaginar.
No importa si ets una persona rica o pobra, sàvia o poc intel·ligent,
molt famosa o desconeguda. Qualsevol persona val més que totes les
riqueses del món.
Als ulls de Déu tots valem molt i tots som iguals.
Un dia, parlant a la gent, Jesús va dir:
Mireu les flors del camp, o els ocells del bosc. Són
bonics i alegren la vista; però vosaltres valeu més que
tots els ocells del bosc i que totes les flors del camp.
I el vostre Pare del Cel us estima.
Mateu 6, 26 (Text adaptat)
26 UNITAT 1
• Lectura o explicació de l’Evangeli segons Marc 10, 13-16 «Jesús i els infants», on s’explica que un dia uns pares van portar els seus fills petits a Jesús. Però els amics de Je-sús van pensar que el Gran Mestre estava massa ocupat per parlar amb nens. Per això els van dir que se n’anessin. Què va fer Jesús?… Jesús va dir: «Deixeu que els in-fants vinguin a mi. No els ho impe-diu». Sí, Jesús volia que els infants se li acostessin. Tot i que Jesús era un home molt savi i important, es reservava temps per ensenyar els nens. Jesús ensenyava els nens i els escoltava perquè volia fer-los feliços explicant-los coses sobre Déu, el seu Pare celestial.
Activitats complementàries
• Participació en el diàleg.• L’amor i l’estima envers un mateix
i envers els altres.• Estructura i sentit de la Bíblia, paraula
de Déu.
CONTINGUTS
• En l’apartat «L’Evangeli ens explica…» hi ha un fragment de Mateu 18, 1-5, adaptat, un clàssic de les classes de Re-ligió, on s’explica que en una ocasió Jesús va ensenyar una lliçó important als seus amics amb l’ajuda d’un nen. Jesús va agafar el nen i el va posar enmig dels seus deixe-bles. Llavors Jesús va dir que aquests homes havien de canviar la seva actitud i ser com aquest nen petit.
• Aquí no voldríem fer apologia de l’infant, mitificant-lo exageradament. Simplement, tal com deixa veure el con-text de Mateu, es tracta de recalcar quin valor veu Jesús en l’infant, és a dir, aquelles qualitats profundes que des-criuen la seva dignitat de persona. Pot ser reconfortant escoltar uns nens i nenes que parlen de tot allò que és un infant, dels valors que descobreixen en ells mateixos. És en aquestes dimensions més profundes que tots som iguals, als ulls de Déu, als ulls de les persones respectuo-ses i que estimen de debò. Jesús fa, en realitat, una classe de Religió amb «diapositives vives»: l’infant. El diàleg aju-darà a assimilar tots aquests valors.
Desenvolupament de les activitats
16 UNITAT 1
Un dia, Jesús, quan es trobava enmig d’un grup de persones grans
i dels seus amics, va haver d’ensenyar una lliçó molt seriosa a les
persones més famoses del seu temps.
L’Evangeli ens explica…
Un dia, un dels amics de Jesús li preguntà:
–Escolta, mestre, qui és per a tu el més important?
Llavors Jesús cridà un nen i el va posar enmig de la
rotllana de les persones grans.
Es va fer un gran silenci. I Jesús, agafant aquell nen
de la mà, digué a totes les persones grans:
–Us ho dic de debò, si no us comporteu com un
nen, com una nena, si no teniu un cor bo com aquest
nen, no entrareu en el Regne del Cel, no sereu els
seus amics.
Mateu 18, 1-5 (Text adaptat)
• En l’època de Jesús, les dones, els nens i les nenes no tenien cap dret en la societat, no se’ls tractava com Déu mana, vivien molt margi-nats, i no comptaven per a res, ni religiosament ni civilment. El fet que Jesús els esculli, els aculli, els estimi i els tracti amb respecte fa que se’ls reconegui com a perso-nes i amb valor als ulls de Déu.
• Jesús es relaciona amb igualtat amb tots els éssers humans: ho-mes, dones, nens i persones grans.
PEDAGOGIA DE LA FE
27UNITAT 1
• Lectura i reflexió posterior a par-tir de la lectura d’una situació quotidiana: «Les vambes». (Tro-bareu la lectura de la situació quotidiana a la pàgina 183 d’aquesta Guia d’aula.)
Activitats complementàries
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
• L’amor i l’estima envers un mateix i envers els altres: el respecte.
• Els Manaments, expressió de la llei natural i de l’amor de Déu: respectar.
CONTINGUTS
• Amb aquesta pàgina pretenem que els nens i les nenes relacionin els textos dels Evangelis que hem llegit i la idea que hem volgut transmetre des de l’inici de la unitat: Jesús valora les coses que ens fan ser iguals, encara que siguem diferents per fora. Convindria expressar clarament què volem dir quan ens referim a les coses de fora i a les coses de dintre. Normalment, les coses de dintre són qualitats humanes, valors espirituals, vida interior, desitjos profunds. No es compren en els grans magatzems, però existeixen; no es poden embolicar, però existeixen. I tant que existeixen!
• En l’apartat «Reflexioneu-hi» permetem que els nens i les nenes puguin reflexionar i compartir els seus pensaments, opinions, coneixements i sentiments amb la resta de companys. Cal deixar temps perquè puguin respondre individualment les preguntes interiorment, per, a continuació, compartir-les amb la resta de companys. Pretenem que reflexionin al voltant del valor del respecte. És l’espai adequat per fomentar la reflexió, el diàleg, el saber escoltar, el dir les coses després de pensar-les.
Desenvolupament de les activitats
17UNITAT 1
Què hi devia veure Jesús en aquell infant? Per fora era dèbil,
desemparat, potser anava mal vestit i brut. Però Jesús mirava les
persones per dins, perquè hi veia moltes coses bones, que valien més
que les coses de fora, com per exemple, ser fort, guapo o tenir molts
diners.
Jesús valora les coses de dins,
aquelles coses importants que
fan que tots siguem iguals.
També els nostres mestres
i professors valoren tots els
alumnes de la classe per
les coses bones que tots
tenim, i per com ens
esforcem per ser més
bones persones.
• Sabríeu dir què significa la paraula respectar?
• Jesús respectava tothom. I vosaltres? Poseu algun exemple que hagi passat a la classe o a casa vostra.
• Com us sentiu quan us respecten?
• Com creieu que se sent un company quan no se’l respecta? Vosaltres com us sentiríeu?
• Digueu les quatre coses més importants de les següents: tenir moltes joguines, tenir ulls per veure-hi, xutar molt bé, ser un bon company o companya, ser el primer o la primera de la classe, esforçar-se per ser cada dia millor, fer feliços als de casa, ser la més alta o el més alt de la classe.
• Per què creieu que Jesús estimava molt els nens i les nenes?
Reflexioneu-hi
28 UNITAT 1
• Participació en el diàleg.• Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
CONTINGUTS
• En aquesta pàgina es presenten sis activitats per resoldre individualment en una llibreta o dossier. Les activitats que proposem van en la direcció de valorar les coses internes i profundes per sobre de les externes i més superficials.
7 • Abans de resoldre l’activitat seria adequat recordar en grup les coses que ens fan ser verdadera-ment importants, que són les coses de dins. Si algun alumne té dificultats per resoldre l’activitat, podem ajudar-lo; un company o un bon amic li pot descriure i recordar les seves qualitats. Activi-tat oberta.
8 • No solament pretenem que descrigui el objecte, sinó que expliqui per què té tant valor per a ell. En la posada en comú posterior, cal ajudar els nens a fer que s’adonin que els objectes no tenen el mateix valor per a tothom, mentre que les coses que fem sí. Activitat oberta.
9 • Activitat oberta.
10 • Activitat oberta.
11 • Activitat oberta.
12 • Tots som iguals en les coses més importants.
Desenvolupament de les activitats
18 UNITAT 1
7 Escriu quatre coses que fas i que t’ajuden a ser millor o més
important.
8 Tens algun objecte a l’escola o a casa que per a tu sigui molt
important? Quin? Tenir-lo et fa ser millor que els altres?
9 Descriu una situació que t’hagi passat i pensis que no has actuat
correctament. Què canviaries? Pots escriure-ho o representar-ho en
vinyetes, com si fos un còmic.
10 Dibuixa’t a tu. A sota del dibuix escriu-hi les paraules que Jesús
va dir un dia a les persones grans que envoltaven un nen.
11 Fixa’t en aquesta
imatge, quines coses
poden tenir iguals
aquests nens?
12 Ordena les paraules següents i escriu la frase:
som Totsimportants.
en més
iguals
coses les
Notes
29UNITAT 1
CONTINGUTS • Coneixement de les persones del
propi entorn: les seves qualitats, les seves diferències i la seva dignitat.
• La vida de Jesús: Jesús busca amics.• L’amor i l’estima envers un mateix
i envers els altres.
• Aquest apartat afavoreix la síntesi del contingut de la unitat. El contingut de la unitat és un tema universal, de grans valors, perquè hem fet veure als infants el contrari de com la societat sovint pre-senta els models de vida, de criteris, d’ideals. Hem tractat de derivar l’atenció cap als valors humans, la dignitat de la persona, la igualtat de races i el respecte per la diversitat.
• La classe és precisament un àmbit adequat perquè el frec a frec quotidià proporcioni constants situa-cions d’acceptació, de superació, de jerarquia de valors, de lluita per aprendre el més essencial: el respecte i l’estimació mútua.
• La tesi essencial d’aquesta unitat didàctica ha estat doble: en les coses més profundes i essencials tots som iguals, perquè el valor «vida, persona» és innegociable. Seria bo fer constar els esforços que es fan per salvar una vida (transplantaments d’òrgans, donació de sang, cures intensives…), els quals, per desgràcia, contrasten amb la facilitat amb què es maten innocents en una guerra. Un fet que no s’entén…
• L’altra dimensió, que ja pertany al món de la fe, de la cultura religiosa, ha fet entrar en escena la figura de Jesús, en una pàgina narrada per tres dels quatre evangelistes; es posa en contrast el valor de la persona d’un infant amb la dels rics i poderosos, els notables i orgullosos. El fet de posar-lo enmig del ròdol dels prepotents encara és més simbòlic, carregat de significat.
Desenvolupament de les activitats
HE APRÈS…
19UNITAT 1
Les persones podem ser
molt diferents en les
coses de fora, com el
color de la pell o la
nostra alçada. Però en les
coses importants som
iguals: tenim una vida,
gent que ens estima, un
cap per pensar i un cor
per estimar-nos.
El grup d’amics de Jesús també
era molt diferent, com els alumnes
d’una classe. Però tots volien ser
bones persones, seguir Jesús i
aprendre a fer el bé. Hem après el
nom d’uns quants amics i amigues
de Jesús.
Jesús estimava els nens
i les nenes, perquè veia en
ells les ganes de ser bons.
Notes
