Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 304, desembre 2012

Bon NadalBon Nadal

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2012!

CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 13 DE GENER,

A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

D E F O T O ’ S

ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R (www.fujifilm.es) Codi àlbum Hofmann: 203762 www.hofmann.es

Recepció a la botiga 24h sense cap cost addicional. Fotos per Internet FOTO-REGALS PERSONALITZATS

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I CBones Festesi Feliç Any

2013

Almeria, 27 el Masnou 93 540 42 26 · defotosrw@hotmail.com

Fotocrisme

s i calenda

ri 2013

per felicitar

els teus

Nadal i Re

is

Oferta de

càmeres d

igitals R i c a r d V i l l a r r u b i a

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Nadal mediterrani al carrer deFontanills

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouTel. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3NADALA per Esteve Pujol .......................................................................... 5BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 7NOMÉS ÉS LUXE per Joan Maresma Duran ............................................ 8ÀNGEL PORTELL I MARIA FERRER per Carmina Portell i Ferrer........... 10LA PUNTA DE LA LLENGUA(39ter) per Esteve Pujol ..............................11EL DIA DESPRÉS per Joan Camps .......................................................... 13CRÒNIQUES per Joan Muray .................................................................... 14ON EL VENT ENS PORTI per Josep Condeminas .................................... 15HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...................................................18CORAL XABEC per Esteve Pujol ...............................................................11LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI per Aleix Ripol Millet ..............................23ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma Duran .................................25LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot ................................................ 25TEATRE CAPITAL per Rosa Ma. Isart ....................................................... 26GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany............................25GENT DEL MASNOU INFORMA .............................................................. 31ARRAN DE SÒL per Pledebuit................................................................... 31

En el moment de tancar aquest editorial encara plana la incertesa de comenfrontaran les diferents formacions polítiques la nova legislatura a resultes deles eleccions del passat dia 25 de novembre. Tant de bo que, quan ja circuliaquest butlletí núm. 304, els ciutadans d’aquest país puguem fer una valoraciópositiva de les decisions polítiques que s’hagin pres al respecte. De moment, totsón especulacions i estira i afluixes dels principals actors parlamentaris sobreels quals pivoten les desitjables combinacions de govern, si és el cas, o els pos-sibles pactes en ferm o puntuals que permetin una governabilitat més o menysestable per tal d’enfocar la nova etapa de les vaques magres coneguda com elmentrestant i la posterior convocatòria del referèndum per a l’estat propi.El 25 de novembre al vespre, es van desvetllar les incògnites que feien ballar elcap dels candidats i de tot l’electorat en general, escalfats per una campanyaelectoral dura, tristament embolcallada amb desqualificacions i males arts decerta premsa cavernària, que no es mereix que la publicitem. Els resultats, mésque coneguts, van trastocar les previsions que pronosticaven una contundentvictòria del candidat Mas amb una possible majoria excepcional que hauria vali-dat a bastament les seves pretensions, fonamentades amb l’espectacularembranzida de la manifestació de l’11 de Setembre. No va ser així i els analis-tes polítics i els habituals contertulians mediàtics s’han fet un tip d’elucubrar boi cercant explicacions a l’espifiada de les enquestes i als seus pressupòsits. Elcert és que les urnes, veu inapel·lable del poble, han dit la seva i han donat elsresultats que ja sabem, i la lectura que en fem des de la nostra modesta opinióés que, malgra l’evident davallada del candidat Mas, el sobiranisme n’ha sortitmés que ben parat i, per tant, no es pot parlar en clau de fracàs com s’ha pretèsemmascarar el resultat, en absolut. Vegem-ho: un 57,73% dels votants ho hanfet a favor dels partits que aposten obertament pel dret a decidir, i sumen un totalde 87 escons, contra un 35% obtingut pels partits amb posicions unionistes,amb 48 escons, tot plegat legitimat per una participació més que notable fregantel 70%. del cens. Esperança, doncs.És cert que, d’ara en endavant, no serà gens fàcil de gestionar la política catalanaal bell mig de les més que presumibles noves retallades i sacrificis imposats per lamanca de recursos i l’endeutament bestial que arrosseguem, i pels més que pre-sumibles bastons a les rodes que ens posaran des del govern central espanyol,però entenem que ha arribat l’hora en què, sense excuses ni dilacions, cal sumartots els esforços dels partits que tenen clar l’objectiu final de la independència,sabent que els espera una etapa de generositat en què caldrà posar en segonterme les aspiracions del propi partit i acostar posicions i fer pinya en benefici exclu-siu del país. Si no ho fan així i cadascun segueix cuidant només el seu hortet, seranels responsables d’haver malbaratat una ocasió d’or i l’horitzó d’un referèndum pera decidir què volem ser s’haurà esvaït com un miratge al desert.No ens ho podem ni volem permetre, oi?

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial ÈXIT O FRACÀS? ESPERANÇA!

3

Fira de Sta. LlúciaDijous 6

12.30- VENTS DEL BERGANTÍ,Grup músico-coral jove del Masnou

16- LA VELLA LOLA, Havaneresamb cremat per a tothom

Divendres 717- NIU IOGA, Classe de Thi Kung

17.45- ORIOL CANALS, Animadorinfantil, balls i cançons

Dissabte 812- EL CULLEROT, Taller

gastronòmic

17.45- MÀGIC CAMBRAS, Espectacle de màgia.

19- TIBELNA, Cant i poesia,amb Cristina Gomila i Lola Balzac

Diumenge 912- COWBOYS DE CAN MALET,

Balls típics

17.30- BANDA DEL CAGANER, Sarau de Nadal

6.30- CAGA-TIÓ, Activitat infantil,amb xocolatada per als petits

MOLT BONES FESTES

L’estanc MARIA ARNAU

us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU

TABACS · CAVA DE CIGARS · REGALS · GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY

Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 540 14 48

Fo

tog

rafi

a d

eJo

sep

Cam

pano

L L A R D ’ I N F A N T S

Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11·

El Masnou

MOLT BONES FESTES

Nadal 2012

Mitjançant la nadala ja tradicional del nostre consoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat de la Junta Directiva, s’afegeix alssentiments de l’autor –aquest any potser amb un rerefons crític, però amb ressons emotius plens d’esperança– i desitja a tothom–socis, simpatitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2013.

5

LES RATES DE L’ESTABLEPodeu consultar el capítol 23 de l’evangeli segons Lluc

(versets 32 i 33 i del 39 al 43)i veureu que no vaig gaire lluny d’osques.

És que el portal era velli estava infestat de rates;foradaven sacs de blat,rosegaven ordi i fruita;no deixaven res per verd,feien estralls a balquena.

–Què caldrà fer amb aquests rats?–el noi Dimes rumiava–;què farem amb aquests ratsque se’ns mengen la civada?Haurem de deixar-hi un gatque ens faci fora la plaga.Quanta feina d’un plegatforagitar tantes rates!

Mes cap a l’hora foscantarriba una parelleta:la Maria i el Josep,que estan a punt de ser pares.En veure tant de ratam,tanta bèstia allà escampada,els fa el cor un bot d’esglai:–El nostre fill no pot néixeren una espluga de furts,en una cova de lladres.

Sí que hi va néixer Jesúsmolt abans que trenqués l’alba.I a les rates, en mirar-lo,també el cor els va fer un salt:de saquejar s’aturaren,no van gosar fer més mal;prou de robar, prou ser lladres…que l’Infant és massa Santper tenir bandits a casa!… … … … … … … … …

Van passar trenta-tres anys.Prop de Betlem hi ha un Calvari,dalt del Calvari tres creusi Jesús entre dos lladres.Dimes s’anomena l’un,que amb veu humil s’hi adreçava:– Jesús, recorda’t de miquan seràs al teu Reialme.Jesús que el mira i li diuamb un fil de veu trencada:–T’ho asseguro: avui amb mial paradís tens estada.

Al text bíblic no hi ha escrital’escena que us conto ara:Maria s’acosta al fustd’on penja Dimes, el lladre,i li diu amb aquell to,amb aquell que fan les mares:–Dimes, és que aquest Jesúscrucificat entre lladresés aquell nen de Betlemque amanseix fins i tot rates;i pot fer esdevenir un santa qui li mira la cara.

I ara Dimes ho entén tot;car entén què és ser un Bon Lladre,que encara sap robar el celjust quan se li escapa l’ànima.

Esteve Pujol Pons

Nadal 2012

Desembre 2012

Gener 2013

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTI

CS D

EL M

ASN

OU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9.30 del matí a 9.30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Trobada de Nadons

Constitució espanyola

Immaculada Concepció

Cap d’Any

Reis

FàbregasFàbregasDominguez

DominguezOcataRieraAymarViayna CViayna CFàbregasOcataDominguezAymarViayna CRieraRieraOcataViayna CAymarDominguezRiera

dissabtediumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

293031

123456789

101112131415161718

Nadal

St. Esteve

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

DominguezDominguezViayna CAymarFàbregasFàbregasOcataOcataOcataDominguezAymarRieraOcataFàbregasViayna CViayna CDominguezAymarOcataFàbregasViayna CRieraRieraAymarAymarAymarViayna CRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Bon Nadal

7

ACLARIMENT SOBRE ELFUNCIONAMENT DEL’ESPAI ESCÈNIC CA

N’HUMETEn aquest nou mandat muni-cipal, el que fins ara era lasala polivalent de Ca n’Hu-met ha passat a ser l’EspaiEscènic. Això és un canvi deconcepte i un pas endavanten l’oferta cultural del Mas-nou. L’Espai Escènic Ca n’Hu-met es basa en una gestiósociocultural dels continguts,que n’ordena els usos i confi-gura una programació esta-ble de teatre, música i dansa.Les activitats de teatre i artsescèniques amateurs delMasnou participen d’aquestaprogramació. L’Ajuntamentassumeix tots els costos,directes i indirectes, d’unaobra per entitat, que formapart de la programació, i elsdiners que es poden recaptara la taquilla també van desti-nats a la mateixa entitat, queli permeten afrontar despesesde l’obra. Per a aquesta obra,cada entitat disposa d’unes20 hores d’assaig, sense captipus de cost i amb l’asses-sorament del tècnic de lasala, més les hores d’assaigpuntuals que pugui requerirper circumstàncies especialsde l’obra. L’Ajuntament tam-bé es fa càrrec de maneraparcial d’una segona obraque l’entitat pot acabar desufragar amb els ingressosde taquilla. A partir d’aquí, ladespesa del tècnic de la salasuposa 22 euros l’hora, jaque és imprescindible per al

bon funcionament i el mante-niment de l’espai la presènciad’aquesta figura. Cal recor-dar que amb l’antiga salapolivalent la despesa del tèc-nic era de 25 euros.La realització d’una progra-mació estable i les milloresque s’han iniciat a l’EspaiEscènic Ca n’Humet fan que,com qualsevol altre espaiescènic i teatre normalitzat,no sigui un lloc permanentd’assajos, tret dels necessa-ris abans de l’estrena acor-dats amb l’entitat prèviament.L’Ajuntament ofereix altresespais d’assaig gratuïts quetambé seran objecte d’unmillor condicionament.Des de la Regidoria deCultura s’està fent un esforçper millorar l’Espai EscènicCa n’Humet, que es trobavaen una situació de deixadesai sense les condicions neces-sàries per poder-hi portar aterme les activitats escèni-ques. Obrir un espai escènicen uns moments de dificul-tats per a la cultura, amb unaprogramació estable de tea-tre, música i dansa, que com-bini els grups amateurs ambels professionals, és un repteque estem decidits a tirarendavant i una aposta decidi-da per la cultura al nostrepoble.

Regidoria de Cultura--------------------------------------------

ACLARIMENT SOBRE“LA PRIMITIVA”

Voldria aclarir alguns aspec-tes referents a l’entrevistaefectuada al Sr. Vicenç

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CARRER SANT RAFAEL DEL MASNOU AMB

2012

Pedret al núm. 52 del ButlletíEL MASNOU VIU. Vull mati-sar que la informació donadano és correcta, ja que s’ometels fundadors originaris, elsquals van ser set, entre ellsel meu pare, que era el quí-mic de l’empresa.L’origen d’aquesta fàbrica vaser una de petita, als carrersCapità Maristany cantonadaamb Santiago Rusiñol.Els noms dels socis eren Er-nest Colom, Ramon Catalán,Francisco Sanz, Josep Artie-da, Josep Pedret, Vicenç Pe-dret i Tomàs Ferrer. La Primiti-va va ser després; a continua-ció es va comprar la fàbrica del’Hospitalet (al carrer Llobre-gat), quan la dirigien ErnestColom i fill. La fàbrica de Cer-velló-Vallirana, la que estava acàrrec dels germans Pedret ifills, i la de Collblanc (al carrer

de St. Ramon Nonat), de laqual el senyor Josep Artiedaera l’encarregat.Al Masnou estava a càrrec deRamon Catalán i fill, la Sra.Concha Colom, vídua de F.Sanz, i el seu fill Paco Sanz.El Sr. Josep Artieda havia tre-ballat durant sis anys a lafàbrica Dachs del Masnou, idesprés tots (amics i treballa-dors) van anar a Ocata. A lesoficines hi havia el Sr. AntonioGorch i el Sr. Pere Sust, quedesprés va anar a LaPrimitiva. Personalment, crecque s’hauria de recordartotes aquestes persones queho van fer possible.Aquesta és la història...Atentament,

Julia Artieda Gutierrez

P.D. Gràcies a aquestes perso-nes per fer possible la foto del25è aniversari.

“Investigació del càncer”Jornada esportiva amb el

joc de bitlles catalanesDiumenge. 16 de desembre

de 10 a 14 al carrer St. Rafael3 bitllots+xocolata1€

Participa-hi!

Del 17 de desembre al 6 de gener i de 9 a 20 (si el temps ho permet) PESSEBRE AL CARRER SANT RAFAELEl diumenge 23 a la 1 del migdia

actuació de la Coral Xabec

Diumenge 20 de gener farem Els Tres Tombs

Aneu a saber. Llegeixo al diari queenmig d’aquesta crisi financera queassola el món i que no s’acaba mai,l’únic comerç que no para de créixer ésel d’articles de luxe. Les grans marquesde l’anomenada gamma alta mai nohavien venut tant, publicacions caresencaminades a un personal a quisobren els diners es multipliquen i hi hacada vegada més persones que com-pren avions executius perquè combininamb els seus iots.La compulsió pel consum visible éstanta que ha creat un problema inèdit:com inventar productes que es desta-quin –per la seva exclusivitat i pel seupreu, és clar– en un mercat –ningú nosap el que és, però té la culpa de tot–en el qual el luxe es banalitza ràpida-ment i els propietaris de Mercedes últimmodel es veuen obligats a circular ambun adhesiu que diu “El meu altre cotxeés un Lamborghini”.El whisky Johnny Walker és un exem-ple d’aquesta recerca incessant pel queés cada cop més exclusiu. De tota lavida –és a dir, quan era assequible; emsembla que els meus pares el venien ala botiga que tenien, si no em falla lamemòria– l’etiqueta d’aquesta begudaera vermella. Passat un temps va sorgirel Johnny Walker etiqueta negra, méscar i suposadament millor. Després vaaparèixer l’etiqueta blava, encara millori més car que el de l’etiqueta negra.Després l’etiqueta verda, una depuració

de la blava. I ara existeix l’etiqueta or,fet per a ben pocs, però –diuen– que esven molt bé. Per entendre’ns, unaampolla de 750 ml etiqueta or costa uns450 euros. Un altre problema que porta aquestluxe banalitzat és què regalar a l’homeo a la dona que ho tenen tot. Ara que veNadal i és època de regals –els delsReis, no els de l’home gras vestit devermell i barba blanca patrocinat peruna multinacional de refrescs–, imagi-neu-vos l’angoixa de l’esposa de l’homeque tot ho té i busca un regal per aaquestes dates tan assenyalades... UnPorsche? Ell ja en té dos. Un helicòp-ter? Fa massa soroll. I llavors, de sobte,aquesta dona descobreix la solució:Quelcom petit, però que cap dels amicsd’ell no té. Un tallador dels pèls del nasfet de plata, que encarrega personalit-zat amb les inicials del marit.Diuen que la reina Maria Antonieta vafer una suggerència: que els pobresmengessin brioches si els faltava elpa…. I que aquest fet va fer que laRevolució Francesa s’avancés…

Només és luxePer Joan Maresma Duran

I si passés el mateix amb el tallador deplata?Perquè a Barcelona, a Madrid, aLisboa, a Roma, a París o a Atenes espot escollir la multitud que un vol seguir:la que va en una altra manifestació con-tra el govern o la que va cap als llocspijos de la ciutat per omplir-ne elscarrers, els bars o els restaurants depreus ben poc populars. Naturalment,una munió no desautoritza l’altra. Fins itot podem estar a totes dues sensecaure en contradiccions. Ni els preusdel restaurant de la Carme Ruscalledadesmenteixen la crisi ni la crisi impedeixque les persones mirin de passar-hobé, fins i tot per no pensar-hi.

Bon Nadal!

8

✴

BON NADALMARISA

VILAJaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou · NO TANQUEM AL MIGDIA

✴

✴ ✴

✴✴P e r r u q u e r i a

M i x t a

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Per Nadal torrons i neules de pastisseria

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

De les pastisseries del Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

De les pastisseries del Masnou

Aquest any 2012 s’escau el centenari delnaixement dels meus pares, ÀngelPortell i Maria Ferrer: ella era nascuda alMasnou l’1 de desembre del 1912, fillade Jaume Ferrer i Pielias, masnoví, i deDolors Mosset i Pallerola, lleidatana pelsquatre costats; ell era gironí, nascut el 17de juny del mateix any, fill d’EudaldPortell i Orriols, de Ripoll, i de CarmeAlbareda i Moreno, de Vic.La família Ferrer–Mosset vivia al carrerdel Rastillo, i la seva filla Maria anava alcol·legi de les Escolàpies, on el seu pare,mestre d’obres, va fer el noviciat. Rebél’educació que esqueia a una noia defamília menestral: cultura general, fran-cès, dibuix, manualitats, labors, bonesmaneres... Després treballà alsLaboratoris i a la biblioteca.Era molt sociable i tenia una bona collad’amics i amigues. Fruit d’aquest tracte,s’inicià en el conreu de la poesia i comp-tà amb l’amistat i el recolzament deJosep Pujadas Truch. Per resumir, elstemes que conreà, a part dels dedicats ala seva estimada vila del Masnou –publi-cats en els programes de Festes de SantPere– podríem dir que responien, engran part, al lema dels Jocs Florals: Fe,Pàtria i Amor. Reeixí en tots tres.De la casa del carrer del Rastillo, típica-ment masnovina, es traslladaren a la delcarrer de Jover i Serra 5, que bastíJaume Ferrer amb la intenció explícitade destinar-la a domicili familiar. El 1919havia nascut en Jaume, que completà lafelicitat dels seus. Jaume Ferrer i Pielias i els seus fillsentraren a formar part de l’OrfeóMasnoví, on la Maria fou solista durantels anys que encara visqué al Masnou.S’escaigué que l’Orfeó Masnoví féu unavisita a Girona i al seu orfeó Cants dePàtria (1932), i que els nois d’aquest fes-sin de guies als del Masnou. El queacompanyà Maria Ferrer i les seves ami-gues fou Àngel Portell. Parlant, parlant,de les explicacions de l’un i de l’altraresultà que ell era professor de català(amb títol signat per Pompeu Fabra), iella conreava la poesia, si bé no domina-va l’ortografia. Van quedar que ell li fariaclasses per correspondència, i així

s’esdevingué. Les cartes pedagògiquesadquiriren un caire personal cada vega-da més evident, fins que veieren que laseva relació ja no era la de professor-alumna, sinó la de promesos (1933).El temps lliscava plàcidament, amb fre-qüents intercanvis entre el Masnou iGirona, sempre acompanyats pel germàde la Maria, fins que es produí un esde-veniment que havia de canviar les sevesvides: la guerra. El jove Jaume, denomés 18 anys, morí de diftèria a laCendrosa, a la Plana d’Urgell, on s’haviarefugiat amb la seva mare, fugint del’escassetat de tota mena. El dolor fouimmens. Els meus pares s’havien casat alMasnou (abril de 1937), uns mesosabans, i s’havien instal·lat a Girona, onell tenia tota la seva família. Però mobilit-zat Àngel Portell i destinat al front del’Aragó, la Maria se`n tornà a casa seva,a esperar el meu naixement. Més tard,va tornar-hi perquè hi naixés la mevagermana Montserrat (1940).El meu avi tenia por. Col·locà un cavalletarrambat a la tanca de l’eixida per si licalia saltar-la i fugir: era de la Lliga, comesqueia a un petit empresari, i les cosesrutllaven malament per a ell. Acabada laguerra, Jaume Ferrer es trobà en unasituació difícil: mort el fill, que ell veiacom el seu continuador, i incautat tot elcontingut del magatzem (taulons, bi-

gues, cavallets, eines, utillatge, mate-rial...), s’enfonsà. Se sentia vell: no esveia amb cor de tornar a començar. (CanGuarino, que havia significat l’inici de laprofessió, quan el seu padrí li ensenyaval’ofici; aquelles cases del Camí Ral, quehavia bastit fet un home... i que ara erenrecords llunyans, inabastables...) Nomésels quedava la seva filla Maria, a Girona.Hi varen anar, i hi restaren per sempre.La poesia de la Maria Ferrer pràctica-ment s’estroncà, reduïda a una sèrie depoemes familiars. Anys després, vaigpreguntar-li el perquè i em va respondre:La guerra... Al Masnou la guerra va serespecialment sagnant i dolorosa. Mai nohauria cregut viure uns fets semblants.La inspiració em va deixar, o potser jo lavaig deixar a ella. Els meus i jo mateixaérem gent feliç, pacífica, i no vaig supe-rar tot allò. I m’explicava coses esgarrifo-ses que encara ara em commouen.(Conec poetes que del dolor n’han fetgrans obres, però la poesia de la MariaFerrer era una altra cosa).Els meus pares encara tingueren dosfills més, durant els difícils anys 40: enJordi (1942) i la Rosa (1946). Cap al finalde la dècada (1949), esdevingué unacosa que ens marcà: tornàrem alMasnou, a passar els estius. La mare esrevifà: tornava al Masnou! El pare hivenia els caps de setmana i per lesseves vacances. A principis de setembre

10

CENTENARI DEL NAIXEMENT D´ÀNGEL PORTELL I ALBARE-DA I MARIA FERRER I MOSSET Per Carmina Portell i Ferrer

10

Maria Ferrer

Àngel Portell

tornàvem a Girona, i llavors fèiem llar-gues passejades per la Devesa i els afo-res de la ciutat, que eren idíl·lics, acom-panyats per Dolors Mosset, l’àvia decasa. Els diumenges anàvem a missa alCarme, i sortint passàvem per la plaçade les Castanyes. Entràvem a can Barói compràvem un ram de clavells. L’àvia elposava davant del retrat de l’oncleJaume, el santet de casa, que tenia unmarc de vidre blau cel. Bona part de lafelicitat de la nostra infantesa la devem al’estimadíssima àvia.Els quatre germans de seguida vàremadaptar-nos al Masnou i la Tasseta dePlata de l’avi Jaume, com si hi hagués-sim viscut sempre. Els migdies a la plat-ja i les tardes al Garrofer de l’Indià, sem-pre amb la colla d’amics i amigues quehavíem fet. Més tard, vàrem canviar elspins i els garrofers pels balls de tarda delCasino (al so de la Parrak Jazz, que jaamenitzava les ballades de joventut dela nostra mare). El nostre Club era eltoldo de la platja, on Àngel Portell exer-cia de cap de colla: els Pericot, en CintoBertran, en Joan Comellas, en CarlesMaristany, en Lluís Esparch, en Vaquer,en Plandiura... i els Arquimbau i els Lli-

nàs, veïns de toldo... També en JoaquimGisbert, alumnes ell i jo de la recordadaDonya Maria, i en Joan Camps, etc., totsels amics que retrobo a les planes deGent del Masnou. L’empresa on treballava el meu pare elva traslladar a Barcelona i cap allà vàremfer cap. Això comportà un altre canviimportant a les nostres vides. Havia mortl’àvia, a Girona, i l’avi la seguí poc des-prés d’arribar a Barcelona (1959). Va sermolt dur. Els mesos que passaren acausa d’aquest canvi de domicili restà-rem al Masnou. Vaig exercir de mestra ales Escolàpies. Potser deveu conèixeralguna de les meves alumnes de llavors(curs 1957-58).A Barcelona vàrem fer noves amistats iretrobàrem les que els nostres pares hitenien, sobretot del temps de la guerra.Vivíem a Sant Gervasi, concretament alPutget. Ens hi vàrem adaptar bé, però elpare enyorava Girona. Es va enyorarsempre. La meva germana Rosa estornà ben barcelonina. Els quatre ger-mans ens anàrem casant: la Montser-rat, el 1963; jo, el 1965, i en Jordi, el1967. La Rosa marxà a la Universitat dePennsilvània, a estudiar Antropologia, i

allà va conèixer en Lou: es van casar el1972. Jo, que festejava des dels darrerstemps de Girona, en casar-me amb ungironí, hi vaig tornar. Les meves germa-nes varen anar a parar, una vegadacasades, a Alemanya i als Estats Units;en Jordi, al Masnou. (Per completar ladiàspora, el meu germà és a l’Argenti-na). Com que això havia passat en diver-ses generacions, la Maria Ferrer deiaque érem el Tercio.Visc enyorada del Masnou, creieu-me.Els estius que hi vaig passar, el curs quevaig fer classes a les Escolàpies, són delmillor de la meva vida. Darrerament, hepogut comprovar que encara hi tincamics. Ens falten els pares: ella, la MariaFerrer, des del 23 de desembre del1985; l’Àngel Portell, des del 10 d’oc-tubre del 2001. El seu record va tan unital Masnou que no puc pensar en ellssense recordar l’altre.La dedicació del carrer de casa a lameva mare va ser, per a tots nosaltres, isingularment per al nostre pare, motiude satisfacció i de reconeixença vers laGent del Masnou, que tant hi van contri-buir. Gràcies, companys de joventut!Gràcies, a tothom del Masnou!

11

Ara que s’acosta Nadal, insistiré en uns quants punts queja vaig remarcar en una altra ocasió ([19] Nadal 2010):El primer premi de la Rifa de Nadal es diu LA GROSSA.El dia 24 de desembre és la VIGÍLIA DE NADAL. Nol’anomenem de cap més manera.La nit del 24 al 25 de desembre és la NIT DE NADAL; nos-altres no parlem ni de nits bones ni de nits velles!Del dia 31 de desembre, en diem la VIGÍLIA DE CAPD’ANY i el DIA DE L’HOME DELS NASSOS i també DIADE SANT SILVESTRE.La nit del 31 de desembre a l’1 de gener és la NIT DE CAPD’ANY i hi celebrem la REVETLLA DE CAP D’ANY. El dia1 de gener és CAP D’ANY o NINOU.La nit del 5 al 6 de gener és la NIT DE REIS.I, de la desfilada dels Mags d’Orient, en diem la CAVALCA-DA. I, als Reis, els anomenem MELCIOR, GASPAR i BAL-TASAR (si no sou valencians, digueu aquests tres nomssense la R final).Les cançons tradicionals durant aquests dies s’anomenenNADALES o VILLANCETS, o simplement CANÇONS DENADAL o CANÇONS NADALENQUES.Dels versos típics, també en diem NADALES; i la que reci-tem a l’hora del DINAR DE NADAL, l’anomenem DÈCIMA

La punta de la llengua (39 ter) Per Esteve Pujol i PonsDE NADAL.La propina que es dóna en els dies nadalencs es diuESTRENA o ESTRENES.Quan parlem de Nadal no en diem pas *ELS NADALS, aixíen plural, sinó sempre NADAL o EL NADAL, en singular.P.ex., celebrem el Nadal, us felicitem el Nadal, us desitgemun bon Nadal, per Nadal serem a casa, Nadal és una festamolt bonica… (No hem de dir pas *Aquest any passaremels Nadals a casa; *On sereu aquests Nadals?)Com tots els nadons, el Nen Jesús porta BOLQUERS, nopas *PANYALS, ni molt menys *PENYALS (si anés faixatamb penyals, que vol dir pedres grosses, roques, rocs…segurament li farien molt de mal, pobret!). I dorm en unBRESSOL (el mot *CUNA no existeix en català).De la beguda escumosa tan típica de Nadal, en podem con-tinuar dient XAMPANY, així ho reconeix el Diccionari de laLlengua Catalana (si ompliu un albarà comercial, vigileu-nela procedència geogràfica per anomenar-la correctamentperquè Comerç no us busqui les pessigolles). Quantes per-sones obsessionades per dir-ne CAVA, no tenen pas capmania a dir CONYAC a allò que haurien d’anomenar BRAN-DI o BRANDY!

òpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81

Bones Festes

Bon NadalPere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Bon Nadal i feliç Any2013Bon Nadal i feliç Any2013

Bon

Nadal

à n g e l t e n aJ O I E R S

Pere Grau 14, 93 555 64 51 · El MasnouE S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

J.F. Kennedy, 20-22 nau A (cantonada amb el Camí del Mig)

93 540 33 47 el Masnou www.mosiluminacion.com

Tenim tota mena de material

elèctric. Especialistes en Leds, il·luminació interior,

exterior, decorativa i industrial.

Aquest Nadal il· lumina la teva llar al millor preu i baix consum.

EL DIA DESPRÉSLa frustració personal arran el resultatde les eleccions no em mou al ressenti-ment contra cap de les propostes ideo-lògiques que s’han presentat; ans alcontrari, crec que és bo assumir la reali-tat que, en contradir les expectativesmés desitjades, ens obliguen a reflexio-nar i ens assenyalen els punts que, nosent essencials, amplien els marges dela nostra tolerància. Faig aquesta crònica en clau de confes-sió, comparant el que jo hagués volgutque passés i el que realment ha passat.Davant el descrèdit acumulat per lapolítica parlamentària, tampoc jo, comla majoria dels ciutadans, he pogutescollir la millor opció i m’he hagut deconformar amb la formació que m’hasemblat menys pitjor per les mevesexpectatives de país. Cap dels elegitsno mereixien per a mi la majoria abso-luta, però les meves preferències lescondicionava la prioritat de la indepen-dència de Catalunya, la qual cosanomés era factible si Mas assolia prouescons prop o sota el llindar de la majo-ria absoluta. Comparativa-ment parlanti amb tot el meu rigor crític, Mas, senttambé un patiment, quedava anys llumde la inevitable Alicia Sánchez-Camacho perllongant-nos la llargaombra de la majoria absoluta d’unRajoy que ni fa ni deixa fer.Prestar-li el vot a Mas, tot i ser unaaposta arriscada, era l’única quem’oferia l’estat català dintre dels quinzeanys que tinc de marge d’acord ambl’esperança de vida que em marca elmeu cicle vital. Les altres opcions enteoria més properes que CiU eren ERCi SI sense cap menyspreu per a lesCUP, però cap d’aquestes opcionspodia liderar la independència i tal comes veu a venir mai no podríem assolirl’Estat propi que, sigui dolç o siguiamarg, jo anhelo assaborir. Arribada la matinada del dia després ifent un esforç d’assimilació amb gene-rositat democràtica, m’adono que elmarc parlamentari, m’agradi o no,reflecteix la realitat pura i dura quehavent emergit de la voluntat popular és

el més bo i millor abastable. Diguin elque diguin els qui ho diguin, Mas no haestat derrotat, segueix sent el cap de laforça més votada a una distància quedoble amb escreix els escons que enempat tècnic ocupen la segona, tercerai quarta formació del ventall parlamen-tari. Amb aquesta majoria, a Mas no lical emular l’àliga Fènix ja que les fla-mes –el desgast de governar, les reta-llades, els atacs execrables abocatsdes del clavegueram de l’altiplà il’esforç físic i mental de la campanyaelectoral– no han estat prou per anihi-lar-lo. El plebiscit era una proposta sor-tida del clam popular de l’Onze deSetembre, i la legitimitat democràtica deles urnes no han volgut prestar el votreforçant la majoria que demanava Masper a CiU, ans al contrari han volgutestendre la responsabilitat del mandatpopular a totes aquelles forces quehavien assumit el dret a decidir com apropi. No fem ara el ridícul, els partitsamb pancarta a l’11S no poden treurepit dient que Mas ha perdut i ells hanguanyat, els números canten i, si nosón capaços de repartir-se la victòria dela veu de les urnes ni de trobar acordsper assumir responsablement els resul-tats, que en l’essencial no han variatdes de la manifestació, tornem a ser onérem: en la picabaralla partidista, on lesprebendes de tenir cadira particular alParlament fan que els ratolins que lesocupen es creguin els reis de la selvaper tenir el cap quasi tan gros com lacua del lleó.

La inèrcia matemàtica clama per unacord de govern tripartit CiU, ERC iPSC, que, sense pervertir la correlacióde forces, configurarien una majoriaabsoluta de 91 escons −67% delParlament−, susceptible de formargovern amb un repartiment equitatiudirectament proporcional al pressupostal marge de les respectives equidistàn-cies ideològiques de les tres forma-cions. A CiU li correspondria governar lagestió del 54,9% del pressupost, a ERCel 23% i al PSC 21,9%. Dins d’aquestmarc de distribució, que cada formacióhi posi les conselleries més adients a laseva aptitud de gestió i per definiciód’acord a la quota de pressupost que lihaurien atorgat les urnes: una alternati-va de manual de demostrada eficàcia ales empreses catalanes que encarafuncionen.Aquesta vegada els tres partits ambmajoria d’escons no haurien de perver-tir l’ordre per fer fora el guanyador quevan significar les aventures del tripartit ide l’entesa, i en lloc de fer experimentspodrien anar per feina. Mentrestantestem atents al sostenella y no enmen-dalla de Rajoy empatxat de constitució,que ens doni lliçons a Espanya liderantl’atur i els merders que té engegats ambla Corona, el Constitucional, la joia deBankia, els trens i els aeroports que novan enlloc, el corredor central, els inte-ressos del deute impagables, la FAES,la Conferència Episcopal i la premsaamiga, que li dóna mes feina i mals decap que el pitjor enemic imaginable.

13

Per Joan Camps i OrtizEL DIA DESPRES

Presentació del llibre:LA CERÀMICA CATALANADATADA COM A PUNT DEREFERÈNCIACatàleg de la pisa (1533-1863)D’Albert TELESE, Jordi LLO-RENS i Ulrike VOIGTEditat per l’Associació Catalana deCeràmica

Per Joan MurayVocal de Cultura

peces de les quals es pot constatar ladata, cinc d’elles les tenim a casa nos-tra, concretament a Can Teixidor, ialtres tantes a Ca les Monges d’Alella,un dels dos pobles “pares” delMasnou.Can Teixidor, aquest gran casal mas-noví, on, tot i que me’l conec força bé,cada cop que hi guio una nova visita hidescobreixo alguna cosa de nou, comara aquest conjunt ceràmic. --------------------------------------------------

50 ANYS DELA NEVADADEL 62Per Joan MurayVocal de Cultura

Aquell fet de la natura, que per sortnomés es dóna, segons el saber popu-lar, un cop cada segle o cent anys, fouuna meravella per als qui la gaudírem,ja que no va haver-hi de lamentar danyspersonals, només trastorns en la vidaquotidiana.Ara, en complir-se’n els cinquantaanys, se’n farà alMasnou dues ex-posicions, que pre-parem conjunta-ment l’Ajuntamentde la Vila i Gent delMasnou, que espodran veure alMuseu Municipal ia la nostra Salad’Art.Estigueu a l’aguaitdels programes icartells que hoanunciaran.Les imatges, de lesquals sortiran lesexposicions, prove-nen, per part del’Ajuntament, delseu fons gràfic i,per la nostra part,d’imatges que enshan deixat elssocis. Ho hem fetd’aquesta forma ja

que, en ser imatges particulars, la majo-ria fetes a l’entorn dels seus habitatges,són menys vistes i ens permetran gau-dir d’uns indrets que fins ara nomésconeixien els seus autors.La mostra es podrà veure –estigueuatents als programes– des del 15 dedesembre en ambdós llocs; mentre quela cloenda, per part de Gent delMasnou, serà el 24 de gener del 2013.Des d’aquesta pre-crònica donem lesgràcies a tots els socis que, mercès ales imatges que ens deixaren, han fetpossible aquesta mostra històrica. Unamostra que, mentre per a uns serà derecord, per a altres serà de descobri-ment, ja que molts dels masnovinsactuals mai no han vist el poble amb unmantell tan gruixut; a part que elMasnou d’aleshores era força més petitque actualment, sense quasi pisos imolts pocs cotxes, un poble que ronda-va tan sols els 6000 habitants. Per tant, convido a tots els socis a visi-tar-la–i molt especialment els qui deixa-ren fotografies– i a tots els masnovinsen general.

14

Cròniques

Aquest magnífic llibre, veritable catà-leg de la ceràmica del nostre país, queabasta un període que va des del1533 al 1863, més de tres-cents anys,fou presentat al Museu delModernisme Català el passat dia 22de novembre pels seus autors: AlbertTelese, Jordi Llorens i Ulrike Voigt, ieditat per l’Associació Catalana deCeràmica.El llibre, en gran format, recull, en 304pàgines, 400 fotografies en color i 20en b/n, les 112 peces de pisa catalanaque duen data inscrita.Aquestes 112 peces datades, tal comva dir un dels autors, estan escampa-des arreu de Catalunya; però, entremúltiples llocs, podríem destacar-ne elmonestir de Poblet, Lleida, Ca lesMonges (Alella) i Can Teixidor (elMasnou). A part del seu gran valor intrínsec coma catàleg de la ceràmica catalana demés de tres segles, per als masnovinsté un valor afegit, que, entre les 112

15

Quan l’u de març de 1999 el globusBreitling Orbiter 3 es va enlairar d’unpetit poble dels Alps Suïssos, no sols esva convertir en el primer globus tripulata fer la volta al món sense escales sinóque també va posar fi a un llarg historiald’intents per aconseguir-ho. Potserpodríem considerar que tot va comen-çar com un joc en el llunyà any de 1783,en el poblet de Vidalon d’Annonay, alsud-est de França, davant d’una multi-tud que, atònita i divertida, contemplavacom els germans Joseph i ÉtienneMontgolfier, uns reconeguts fabricantsde paper, cremaven palla i llana i feienque el fum s’introduís dins d’una bolade paper, i que poc després aquestas’enlairés pels aires. Cap dels dos ger-mans no es podia imaginar que ambaquell innocent joc s’iniciava la con-questa de l‘aire per part del home.Aquest fet històric succeïa al mes juny i,per la seva repercussió, al setembre delmateix any un altre globus més gran iprimorosament decorat s’enlairava aVersalles davant del reis de França. Siaquest fet va resultar històric per la pre-sència dels monarques, jo crec que vaser-ho molt més perquè per primeravegada un éssers vius volaven pelsaires, concretament un xai, un gall i unaoca. Un cop aterrats, van merèixer serenviats al zoològic reial de Versalles onvan ser tractats amb grans miraments,com uns herois. Tot i que això semblipintoresc, la veritat és que va ser ungran pas, ja que, tot just trenta dies méstard, un altre globus, també dels ger-mans Montgolfier, prou gran perquèpogués ser tripulat per dos homesvalents, concretament el jove físicFrançois Pilatre de Rozier i l‘oficiald’infanteria François Laurent, marquèsd’Arlandes s’enlairés fins a una altura

de mil metres. L’aeròstat, com en deienels germans Montgolfier, va creuar el riuSena, va sobrevolar l’Escola Militar i elsInvàlids i va aterrar a l’actual Placed’Italie. En total, trenta minuts de vol.Tota una fita. Des d’aquell dia, la sevaevolució va ser imparable, i seria prolixintentar explicar-ne aquí tot el desenvo-lupament fins a l’actualitat. Però, tor-nem al principi.La proesa de ser els primers a fer lavolta al món en globus correspon aBertrand Piccard i a Brian Jones. El pri-mer pertany a una nissaga d’intrèpidsexploradors, ja que el seu avi, AugustePiccard, al 1932 va pujar amb un globusa l’estratosfera per estudiar els llampscòsmics, així com també va baixar a lesprofunditats marines. El seu fillJacques, pare de Bertrand, amb unbatiscaf i a la profunditat de 10.912metres va explorar la fossa de les IllesMarianes. La travessia del Breitling

Orbiter 3 va durar exactament vint diesi en aquest temps va recórrer 41.920quilòmetres. L’aventura d’aquest vol nova estar absenta de perills i dificultats.De fet, Piccard ja ho havia intentat endues ocasions, que es van convertir ensonats fracassos, però la dita que a latercera va la vençuda en aquest cas vaser veritat. Per a un viatge d’aquestaenvergadura, la clàssica cistella devímet va ser substituïda per una cabinametàl·lica de sis metres de llarg, pres-suritzada i amb una capa de protecciótèrmica i escuma ignífuga. També por-tava cuina, provisions, dues lliteres,equip de ràdio, ordinador, equip desupervivència i una bona quantitat debombones de nitrogen, propà i oxigenlíquid, així com panells solars per carre-gar les bateries de bord. Auxiliats tambéper un centre de control que des deSuïssa els enviava informació meteoro-lògica i dels corrents d’aire més favora-bles. Naturalment, els cremadors queportaven podien fer que el globuspugés o baixés a voluntat dels tripu-lants, però no dirigir-lo amb total fiabili-tat en una direcció determinada. Elsmateixos Piccard i Jones deien que elsecret del seu èxit no va ser vèncer alsvents, això era impossible, sinó harmo-nitzar-s’hi. Fins i tots i en un clima decordialitat, es van permetre expressar-se de forma poètica, encara que tambéamb certa ironia dient que l’únic quevan haver de fer va ser deixar que laMare Natura els acollís als seus braçosi els portés al voltant del món per des-prés deixar-los a terra suaument.Fa anys que en el turó del Pi de l’Indiàun grup de persones observàvem lamaniobra d’enlairament d’un globus tri-pulat. On aneu? –vaig preguntar a undels tripulants–. On el vent ens porti –vacontestar. Res més cert.

Fonts consultades: les revistes “Historia yVida” i “National Geographic”

ON EL VENT ENS PORTIPer Josep Condeminas

TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18A qualsevol hora

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull,12 T. 93 555 37 00

ww

w.c

tbte

ia.c

om

Us desitja Bon Nadal i un Feliç Any Nou 2013✳

✳✳

Totes les novetats de temporada; i et guiarem per fer els teus regals de Nadal. Tenim moltes idees.

Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus). Tel. 647 751 702

Reserva les teves joguines i, si vols, te les muntem i guardem

Itàlia, 29 el Masnou (davant del Mercat Municipal)Tel 93 555 45 81 · www.markysjoguines.com

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ

Navarra, 22 local 9-10 el MasnouElectrodomèstics 93 555 99 53 · master.sabate@mastercadena.cat

Instal·lacions 93 555 97 44 · inssabate@terra.netPunt de servei Endesa 93 540 13 77 · inssabate-anna@olgals.e.telefonica.net

Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01 · videoclubsabate@gmail.com

Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 elivinyals@yahoo.es

Bon Nadal

Sols tu pots prémer l’interruptor que dóna llum al teu cor.

Tan senzill com un clic per sentir la claror.

Instal·lacions Segarra i l’Endoll

us desitgen un molt Bon Nadal i Feliç Any Nou

Instal·lacions Segarra L’Endoll

Pere Grau, 72, el Masnou 93 555 12 52 · 93 540 28 75

www.germans-segarra.cat info@germans-segarra.cat

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

CUINA DE MERCAT - MENUS PER A GRUPS

Prat de la Riba, 54 Tel. 93 555 13 04 el Masnouwww,restaurantpledebo.com

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

(1)– 1879. A l’Amèrica Central, en unviatge comercial, amb la polla-cra/goleta ARAUCANA, comanadapel capità Salvador Millet i Pagès, uncapità bregat.

El relat d’aquest viatge és en un quadernde bitàcola i, com és sabut, en aquestamena de documents les anotacions sónmolt minses, talment com un telegrama;però, tot i amb això, se’n pot treure elsuficient per veure un tipus de viatge. El que no se’n pot saber és quina càrre-ga transportava; el document parlad’efectos (no especifica quins); peròaixò, en el cas present, no és necessari,i a més les càrregues habituals ja hanestat esmentades en altres històries.Els quaderns de bitàcola s’utilitzaven pera un sol viatge. El que ens ocupa fou sig-nat a la primera pàgina amb data 20 denovembre de 1879. Ho feia, a més delcapità Salvador Millet, el mestre d’aixaPau Jovany i el calafat Ciprià Pagès.La data de sortida de Barcelona fou el 9de desembre de 1879, i en principihavien d’anar fins a Trinidad deBarlovento (l’actual Trinidad/Tobago), onarribaren el 13 de gener del 1880, ambun total de 33 singladures. El retorn a Barcelona fou el 15 de setem-bre del 1880. Havien passat més de noumesos des que va sortir i, a més, tota latripulació havia passat dates significati-ves fora de casa, en alta mar, comNadal, Any Nou i Festa Major.Però aquest llarg període de nou mesosera perquè havia fet diverses rutescomercials, entre les quals cal esmentarque va travessar l’Oceà Atlàntic duesvegades. Anem a pams i vegem totes icadascuna de les rutes.1- Sortida de Barcelona el 9/12/1879;arribada a Port of Spain (capital deTrinidad/Tobago) el 13/1/1880, on deuriadescarregar els efectos. 33 singladures.2- Sortida, amb nova càrrega, de Port ofSpain el 7 de febrer del 1880, fins a SanThomas –no sabem quin dels diversos

Per Joan Muray

Històries de la vila

18

ports amb aquest nom–, on arribà el 12;total 5 singladures.3- De San Thomas, amb altra càrrega,va sortir el 16 de febrer de 1880; traves-sà de nou l’Atlàntic, però no de retorn acasa sinó fins a les Illes Canàries. Vaarribar a l’illa d’Alegranza –al nord de lade Lanzarote– el 21 de març. Total 34singladures.4- D’una altra de les Canàries, deFuerteventura, va partir del port deTiñosa el 9 d’abril del 1880: enfilà de nouel gran oceà amb una nova càrrega finsal port de Guiria, Veneçuela, on va arri-bar el 30 d’abril; 22 singladures.5- Va partir de Guiria el 24 de juny, iaquest cop, amb altres càrrega, enfilà elcamí cap a Europa; travessà l’Atlàntic endirecció a Vigo, Galícia, on arribà l’1d’agost d’aquell mateix 1880; 34 singla-dures.6- I per fi, sortint de Vigo l’1 de setembre,i voltant la península Ibèrica i remuntantel Mediterrani, arribà a Barcelona 15 desetembre del 1880; 14 singladures.

Deveu haver observat que entre viatge iviatge hi ha dies entremig, sense anota-ció; això era perquè havien d’esperar pertenir nova càrrega, ja que no marxarienpas de buit. No hauria estat rendible.En algun d’aquests viatges, s’hi pot tro-

bar algun terrible temporal, alguna serio-sa avaria a la nau, i en d’altres, com alpresent, uns dies de mar en calma, allòque anomenen calma xitxa, uns diesque no bufa ni un alè de vent.El capità Millet ens la descriu d’unaforma ben singular.Als cinc dies entre Port of Spain i SanThomas ja en tingueren dos; el segondeuria ser de calma absoluta, ja que a lapart on va la part tècnica, no n’hi ha cap,només tres cops CALMA en lletresimmenses. I en ple Atlàntic, quan va endirecció a les Canàries, en van patir unsquants dies més, deuria ser tan fortaque, a més de posar CALMA en lletresgrans, hi va afegir: Continuamos éstacon la puñetera calma, i encara, un altredels dies, deia Sigue la mil veces maldi-ta calma.Aquest capità, com molts de masnovins,al final de cada pàgina del quadern, alfinal del dia, hi posava: D.N.G. y la V. dela Cisa (Déu ens guiï i la Mare de Déu de

L’AVENTURA DE NAVEGAR–tres mostres masnovines–

Capità Salvador Millet i Pagès (el Masnou 1853-Barcelona 1915).

Vaixell mixt, a vela i vapor, de l’època del relat.

19

la Cisa), tota una declaració de principis.

(2)– 1884. A l’Amèrica del Sud, tant al’Atlàntic com al Pacífic, d’un masno-ví en vaixells de vapor.

Aquest segon relat, ens l’aporten lesanotacions d’un altre masnoví, tot i queaquest, pels seus escrits, deuria treballarcom a cambrer en un vaixell mixt, delsque anaven a vela i vapor. Era l’any1884, al vapor italià Reina Margarita.Comença dient que sortiren del port deBarcelona el 3 de desembre del 1884 iarribaren a San Vicente –no sabem quin,però sí de la península ibèrica– el dia 9,en sis dies de travessa. Al cap de tresdies sortiren en direcció a Montevideo,Uruguai, on arribaren el 24 del mateixmes; 19 dies de singladura, ja que tresestigueren a San Vicente.En canvi, a l’anterior relat, anant a un llocde Centre Amèrica, van tardar 33 dies, ien aquest, per anar fins a la meitatd’Amèrica del Sud, en foren només 19.Ja hi havia una gran diferència entre unvaixell només a vela i un que ja incorpo-rava, tot i que encara d’una forma rudi-mentària, les noves tecnologies com elvapor.Quan arribaren a Montevideo no els dei-xaren entrar a port i els remeteren a l’illade Flores, una mena de llatzeret, on pas-sarien quatre dies, a tall de quarantena.El dia 28 hi entraren definitivament i ensortiren l’11 de gener del 1895.Hagueren d’esperar càrrega catorzedies. Ara es dirigiren a l’altra banda del Riu dela Plata, a Buenos Aires, on arribarenl’endemà, dia 12. S’hi estan quinze dies,fins que salpen de nou, però aquest copen una incursió fluvial pel riu Paranà, finsa Rosario, a l’interior de l’Argentina, onarriben l’endemà, 28 de gener.Aquí s’hi està (ell) fins al 2 de febrer,quan surt a les 6 de la tarda amb trencap a una altra ciutat argentina, aCórdoba, on arriba el dia següent, el 3, ales 8 del matí. S’hi queda fins al dia 14,quan a les 7 de la tarda torna amb tren aRosario, on arriba el 15 a les 9 del matí.D’aquí reprèn el viatge amb vaixell, tornaa Buenos Aires, i d’aquesta aMontevideo, d’on surt rumb al Pacífic,però a bord d’un altre vaixell. Deuria can-viar de companyia, però no de feina.

Era el 24 de febrer del 1895, i el vaixellera el vapor anglès Galicia, amb el qualarribaren a l’estret de Magallanes el dia2 de març a les 7 del matí.El mateix 2, a les 4 de la tarda, arriben aPunta Arenas, primera possessió xilena,d’on surten a les 6. Explica les magnífi-ques vistes que se succeeixen en pas-sar la desembocadura de l’estret. Erenles 3 de la tarda del dia 3.Esmenta que hi ha un fort vent del nord-oest i mar grossa del 3r. quadrant ambxàfecs i pedregades constants.El dia 9 de març arriben a Coronel, Xile,a les 7 del matí i embarquen carbó xilè,ja que en aquest sector de costa hi hamoltes mines. Mentre carregaven, elcapità va deixar-ne uns quants de la tri-pulació, un vaporet i dues barques, peranar a visitar el cèlebre parc de Lota, quees troba a quatre milles del port de

Coronel. Elogia la bellesa del parc, totdient que a Europa pocs o cap n’hi hacom aquest.El dia 10 a les 6 del matí surten d’aquí iarriben a Falcauno a les 10. Aquesta ciu-tat està en una formosa badia molt pro-tegida de tots els vents.A les 3 de la tarda del mateix dia surtencap a Valparaíso, on arriben l’endemà ales 9 del matí.Des d’aquesta ciutat torna a viatjar ambtren, i ho fa el dia 17 a les 5 de la tarda,fins a la capital de la república, Santiago,on arriba a les 10 del vespre. S’hi estàfins al 23, quan a les 8 del matí tornaamb tren a Valparaiso.I aquí s’acaba el relat d’aquest masnoví.Pel que sembla, els qui anaven enaquests vaixells, els primers a vapor, amés de fer els viatges amb menys tempsque els velers, gaudien millor de la feina,

Bergantí/goleta Pronta. També s’havia dit Juanita.

Dibuix d’una balena, fet per V. A. Ballester al quadern de pilot.

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

TALLERS MASNOU1923-2012

Genís Oliveras, S L. Tallers MasnouExposició venda i taller. Àngel Guimerà, 14. 93 540 31 57genis.oliveras@gmail.com

89ANYSTallers Masnou

us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any 2013

SERVEIS DE NETEJA

BonesFestes

de Nadal 93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve is

Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a

aicat 384

PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres

Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13

Bon Nadal i Feliç AnyJoan XXIII, 66 · 93 555 01 35 · www.flors-isabel.com

BON NADAL

I FELIÇ ANY 2013

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

ICL l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

En temps de crisi: una imatge i mil paraules

22

1890 sobre els càlculs d’un navegantanglès i les reflexions que ell hi aportà.Diu així:Un experimentat navegant anglès, anticcapità de la marina mercant, deia quel’altura d’una ona en un huracà és de 42peus, o sigui 84 d’elevació. La distànciadel bressol d’una ona a l’altra no baixade 380. Aquestes mesures no corresponen a totsels mars, al Cap d’Hornos i al sud delsoceans Atlàntic i Pacífic, aquestes midessón molt majors, i és aquesta la raó per laqual en aquells mars es perden, en pro-porció, més vaixells que als del nord.Quan més al nord, més minva l’altura deles ones i la distància dels cims d’una al’altra.Segons l’experimentat marí, el marCantàbric és, entre els que envoltenEuropa, un dels més terribles; allà l’alturade les ones no baixa de 80 peus i passade 389 la distància d’una a l’altra cima.

NOTES1- Del quadern de bitàcola de Salvador Milleti Pagès (el Masnou 1853-Barcelona 1915).Germà gran del mestre Millet.2- D’un masnoví (per ara desconegut)3- Del quadern d’horaris del pilot Vicenç A.Ballester i Camps (Barcelona 1872-elMasnou 1938). Comerciant i activista culturali polític. Creador de l’estelada.

ja que els permetia fer sortides des delsdiferents ports i anar amb tren a altresciutats de l’interior, a no ser que aques-tes sortides fossin també de feina, peròell no ho especifica, i és estrany, ja queés força meticulós. Ell mateix, per les anotacions del qua-dern, es veu que deuria treure uns cale-rons extres, ja que feia encàrrecs, d’aquícap allà i viceversa, tals com fer de car-ter, perquè hi ha una llista de targetesque portava cap a Amèrica des deBarcelona, Tarragona, València, Gandia,Bilbao, etc. Una altra curiositat del quadern és unallista de les provisions que estaven per-meses, per llei, que els cambrers portes-sin: des de licors a cafè, de xocolata aconserves, de perfums a bombetes, etc.I posa les quantitats permeses per dia i,multiplicades pels dies de travessa, lesquantitats que podien portar. Un altresobresou.

(3)– 1891. A l’Amèrica del Sud amb elbergantí/goleta “PRONTA”, durantonze mesos, al viatge de pràctiquescom a pilot, del capità Vicenç A.Ballester i Camps.

Aquest pilot, que després fou capità,pràcticament no va arribar a exercir, jaque una greu malaltia li deformà ungenoll cap al 1894. Després es va dedi-car al comerç en general i a l’exportaciói fou, a més, un important activista cultu-ral del nostre país.Va fundar o hi col·laborà en temes tandiversos com un setmanari satíric, unesescoles, associacions de presos polítics,etc. A més, fou el “pare” de la banderacatalana independentista, conegudapopularment com l’estelada.Al seu quadern de pràctiques de pilot, hi

va anotar minuciosament singladures,latituds, horaris, etc. D’ell, en traurem lesdates i dades que poden ser més inte-ressants, ja que moltes, en ser tan tècni-ques, són avorrides.El viatge va començar i finir a Barcelona;anà primer a Montevideo, Uruguai; des-prés a l’Havana i Sagua, Cuba; i ja deretorn a casa. Les pràctiques foren a bord del bergantígoleta masnoví Pronta, de 171 tones,que manava el capità Antoni Isern iMirambell, i era propietat dels armadorsRos Hermanos. Tots ells, com veieu, delMasnou. Un d’aquests germans Ros eracunyat seu, ja que estava casat amb laseva germana Maria.Per la meticulositat de les anotacions,vegem primer les entrades i sortides deport.

SORTIDES ENTRADESBarcelona 26/8/1891 Montevideo 2/11/1891Montevideo 6/2/1892 Havana 30(3/1892Havana 16/5/1892 Sagua 23/5/1892Sagua 1/6/1892 Maó 16/6/1892Maó 23/7/1892 Barcelona 26/7/1892

Veureu que hi ha molt de temps entre lasortida d’un port i l’arribada a un altre,que en deurien tocar d’altres de menorimportància, i on, segurament, deurienesperar càrrega, ja que, niessent de vela, ni quehaguessin trobat calmapodrien trigar tant en cadatravessia.Com ja he dit, a part detecnicismes, poca cosamés hi ha; tot i amb això,hi ha al final del quadernun estudi que Ballesterhavia publicat al diari ElDiluvio el 23 de febrer del

Curset trimestral de iogaInici del curs dimarts 8 de gener a partir de les 19.15. Sesions d’una hora i mitja.

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral: 75 €. Socis 65 €

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

Pàgina final del quadern. Dibuix de V. A. Ballester.

23

Ens situem, amb el record o amb laimaginació, a les set del vespre del diu-menge 18 de novembre a l’AteneuVilassanès de Vilassar de Mar.La Demarcació del Maresme de laFederació Catalana d’Entitats Coralsn’ha convidades tres a participar en unatrobada de les que es fan periòdica-ment. L’amfitriona és la Coral Englan-tina, de Vilassar de Mar –Narcís Perichn’és el director–, i hi arribem de fora lanostra Coral Xabec –ja sabeu que ensdirigeix la Montserrat Llagostera i laBàrbara Llacay toca el piano– i la CoralPerla de l’Havana, de Mataró –sota elmestratge de F.Xavier Rosell. Un bongrapat de cantaires, doncs, disposats afer una vetllada tot portant l’alegria de lamúsica, del cant, de la joia de trobar-

nos junts i fer ben present que, malgrattot i tothom, continuem creient descara-dament, tossudament, que val la penacantar amb el somriure als llavis.Cada coral amb el seu estil, amb el seurepertori, amb les seves característi-ques peculiars, que mostren varietat ienriqueixen el conjunt.La Coral Xabec va interpretar Xumba,xumba (trad. valenciana/ Diego RamonLluch), El ball de Sant Ferriol(trad.catalana/J.L.Guzman Antich),Cançó de taverna (Apel·les Mestres/J.L.Guzman Antich), El meu avi(J.Ortega-Monasterio/F.Vila Gimferrer) iNocturnos de la ventana n.1 i 3(F.García Lorca/F.Vila Gimferrer). De lagresca i tabola vam avançar melodiosa-ment cap a la seriositat, si us abelleix

d’interpretar-ho així; almenys aquestcronista ho va veure d’aquesta manera.Com és costum en aquests aplecs orfe-onístics, tots els coralistes plegats vamcantar una peça com a cant comú, enaquesta ocasió Canticorum iubilo(G.F.Händel), per cloure el concert. Capa les cent cinquanta veus juntes feien elseu goig!No hi van faltar les paraules de la coor-dinadora comarcal, Montserrat Grau,l’ofrena de records per a les entitatsconvidades, les salutacions de presi-dents i directors i eventuals retroba-ments d’antigues amistats entre elsassistents.Un piscolabis generós als locals del’Ateneu va donar ocasió de continuarl’alegria tan pròpia d’aquests esdeveni-ments.I hi tornarem, i tant! Fins a la pròxima!Que ara ens toca preparar a fons elConcert de Nadal.

LA CORAL XABEC AL FESTIVAL DECANT CORAL DEL MARESME 2012Per Esteve Pujol i Pons

No matarem cap gall a casa... ja vemort, net i envasat... o cuinat si es vol.Si demaneu a un nen que dibuixi un gallque potser menjareu aquests dies, ésfàcil que us pinti un pollastre a l’ast.Nadal: festes religioses per a uns i tra-dicionals per d’altres: tant si a casacommemorem fets de fa dos mil anyso si retrocedim a la nit dels temps, elsvalors que ens aporta són de festa,solidaritat, proximitat, estimació...L’american way of life, restringit com arealitat als països occidentals rics, peròdesitjat per la resta del món que té tele-visió, ha convertit el Nadal en un mer-cat. S’il·luminen els carrers menys perpromoure alegria i pau que per promo-cionar el consum; s’envien felicitacionsper fer propaganda d’El Corte Inglés,

s’embolica l’amistat, l’amor, la tendresaen el paper de regal dels anuncis de latele... (la chispa de la vida... young forever... pensant en tu...).Són moltes les famílies que pateixenseverament la crisi actual. Algunes deforma totalment negativa. Algunesaltres, tal vegada menys afectades,podem rescatar de l’actual situació larecuperació d’alguns valors nadalencsque no es basen exclusivament en elconfort, en el mercat.Ja sabem que, als nens, els convençmés el que practiquem que el que pre-diquem. En primer lloc perquè el seudomini del llenguatge és encara insu-ficient i en definitiva perquè –segonsEinstein–: Donar exemple no és laprincipal manera d’influir sobre els

altres; és l’única manera. AlbertEinstein (Ulm, Alemania, 14/3/1878)Cada família sap de quina forma con-creta pot viure i ajudar els seus fills avalorar els autèntics valors religiososo socials del Nadal. Pot ser:– Recuperar, ni que sigui per uns dies,la ingenuïtat, la innocència, la bona feo l’esperit religiós, que implica decorarjunts la casa, o fer el pessebre o aixe-car l’arbre de Nadal.– Congregar la família, restaurar lli-gams afluixats, pelillos a la mar orecordar temps millors, potser ambfamiliars que ja no hi són, no és capcarcada.– Sortir tots junts (si en fa de tempsque no ho fem!) a voltar, al teatre o alcinema.– Rebre i enviar felicitacions a la famí-lia, als amics i parents que fa tempsque no veiem.– Dinar, cantar nadales junts, recitar elvers.– Un regal necessari i valorat pel neno per la noia, millor que 10 xorradesinútils.

Bon Nadal, famílies!

Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 522 582

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica més feliços igestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…

ARA VE NADAL

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el Masnoupere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

Bon Nadal i Feliç Any

Comandes a: www.canrac.comfins al dissabte 15A partir del 15 cal confirmar disponibilitat

93 555 16 64 Mestres Villà, 101, el Masnou Elaboració pròpia

Per a 4 persones500 g de farina integral, d’espelta si és possible, 2 boles de llevat

fresc 40g, 200 ml d’oli d’oliva, Sal i l’aigua tèbia que calgui.

Ingredients: 1 kg de carxofes, 1/2 kg de cebes tipus Figueres,100 g de nous del país sense closca, 500 g de mozzarella,

100 g de formatge tipus danès, Orenga en fulles

Preparació:Dissoldrem el llevat en 200 ml d’aigua tèbia. Per fer la massa farem

un volcà amb la farina i, al cràter, hi posarem el llevat dissolt; ho pas-tarem recollint la farina de fora cap a dins enèrgicament fins que queditot integrat; tornarem a construir el volcà i, al centre, hi posarem l’oli.Repetirem el procés, posant-hi aigua de mica en mica, fins a obtenir unamassa que no s’enganxi a les mans. Cal pastar-la almenys 10 minuts.La massa ha de reposar en un lloc calent, tapada amb un drap de cotó

humit i tebi. Al cap de 1/2 hora veurem que la massa ha crescut ipressiona el drap humit; tornarem a amassar-la i estirar-la i farem lapizza circular, rectangular... la courem 10 minuts a forn molt calent.Saltejarem la ceba i la carxofa tallada a làmines fines. Quan estiguindaurades i tovetes, les traurem del foc. Cobrirem la massa precuita

amb la barreja de formatges, danès i mozzarella, la ceba, la carxofa iles nous . La fornejarem el temps just per fondre els formatges i la

servirem aromatitzant-la amb l’orenga, que afegirem a l’últim moment.Nota de l’autora:

Combineu els formatges en proporció justa: la mozzarella dóna elasti-citat i el danès cremositat. És molt digestiva ja que la carxofa assimilael greix del formatge, sovint difícil de digerir. Si acompanyem la pizza

d’una amanida variada, obtindrem un menú complet.

A les nostres botigues, hi podreu trobar varietat de motlles per fer les vostres pizzes

.

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

PIZZA ITALIANA DE CARXOFES I NOUS

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

COSES DE TEATRE I D’ELS PASTORETS

Com a tot arreu, al Masnou hi ha hagut quadresd’afeccionats al teatre que han fet representacions d’obresamb més o menys encert en diferents èpoques i, tambécom a tot arreu, s’han produït situacions que han provocatrialles del públic i el desconcert dels actors o que han pas-sat desapercebudes pels espectadors.Fa molts anys al Casino representaven l’obra “Don JuanTenorio”. De Don Juan, en feia un de Can Cabeça i de DonMegias un de Can Patena.A l’escena en què en Centellas i l’Avellaneda aposten pelsfets de l’un o de l’altre, els actors, en lloc de dir:–Pues yo apuesto por Tenorio.–Pues yo apuesto por Megias.Tot fent brometa, però en to seriós digueren:–Pues yo apuesto per en Cabeça.–Pues yo apuesto per en Patena.Aquesta altra molt més antiga succeí en el vell Circo, llocon ara hi ha La Calàndria, on feien una obra en castellà. Enaixecar el teló, un dels personatges deia:–Mala noche se presenta.Al mateix temps que deia aquestes quatre paraules, elpúblic va esclatar amb una sorollosa rialla, davant la sor-presa dels actors, que no en sabien el perquè, ja que l’obratot just començava i, a més a més, era un drama.El motiu d’aquelles rialles del públic era que, al mateixtemps de sonar la frase Mala noche se presenta, entravena la sala, una mica tard i procurant passar inadvertits, laconeguda família de “Can Malanit”.A la Catequística, fent Els Pastorets, a l’escena en quèSatanàs, ple de ràbia perquè ha nascut Jesús, envía elsdimonis a sembrar el mal per tot el món, tot acomiadant-sed’un dels dimonis li digué… Adéu-siau, germà!En una de les últimes representacions d’Els Pastorets a laCatequística, en què feia de Satanàs en Rosés de CanMalanit, en la mateixa escena d’abans i amb aquella veuforta de tro que tenia, va dir: …Déu meu, ajudeu-me!Aquesta vegada el públic va fer una gran rialla.També fent Els Patorets, als anys trenta,abans de la guer-ra, jo feia de Benjamí. Per fer més real la representació,sortia el burro de Can Galera acompanyant en Jonàs i enMataties. A l’escena en què, tot plorant, canten la mort del’ase, desesperats i desconsolats, des del darrerel’escenari es va sentir un gran bram de l’ase que, ruc comera, no sabia que era mort!Finalment i també a Els Pastorets a La Catequística, al’escena dramàtica en què el fill pròdig, en Naím, que eraen Riera, en Jehú, que era en Planas, i l’Addaró, que erajo, quan el fill es llença als braços del seu pare i germàdemanant el perdó, no sé què férem tots tres però caigué-rem per terra tot rient nosaltres i més encara el públic.

Anecdotari masnovíPer Joan Maresma

25

26

Els nostres dramaturgs continuen imparables. Pàtria, de JordiCasanovas, torna; aquest cop canviant de lloc i desplaçant-sea La Rambla, al Teatre Poliorama (fins al 16/12/2012, en prin-cipi). Per altra banda, Mercè Sarrias continua present a la SalaBeckett (Alegre de Dalt, 55, metro Joanic), fins al dia 9 dedesembre, amb laseva obra Quebec-Barcelona. Els nos-tres col·legues valen-cians (L’Horta Teatre,text de Ro-bertoGarcía, del 5 al 16)aterren amb (l’obra)Eufòria al Nou Tantarantana Teatre (c/ de les Flors, 22).Finalment, Alfredo Sanzol i les esplèndides noies de T deTeatre, tot el mes (fins al dia 30) porten Aventura! a la SalaFabià Puigserver del Teatre Lliure (Montjuïc).El dia 8 i fins passat festes (fins al 31 de gener) el Teatre delRaval (c/ de Sant Antoni Abat, 12, prop del Mercat de SantAntoni) recupera dintre de la programació familiar (dissabtes 18h, diumenges a les 12 h) un clàssic entranyable i estendardnadalenc: El conte de Nadal, de Charles Dickens. …Un puntde partida, oi? Un ànim de recapacitar, no?El dia 13 el dramaturg de referència nostre Ramon Vinyes rea-pareix a la nostra Ciutat Comtal a través del bordell que regen-ta la senyora Remei, …a través del text Ball de titelles. A la SalaPetita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Imprescindibleveure-la… a banda que…, de balls de titelles, ja n’estem farts in’hem tingut prou.Un nou festival, el Festival d’Art i Música Arenas de Barcelona(www.arenasfestival.com, ja xafardejareu) portarà moviment(cabaret, teatre musical, música, etc.) a la Cúpula d’aquestaantiga plaça de braus (Gran Via de les Corts Catalanes, 373)fins ben ben encetat ja el 2013 (fins al 16/02/2013).El dia 22 acaben les representacions del Cicle “Aixopluc” queofereix el Teatre Lliure, a l’Espai Lliure (Montjuïc), que ens hapermès tastar el treball de dotze col·lectius joves de creacióescènica. Bravo.L’espectacle El bosc de Grimm s’ofereix a la metròpoli en elmarc de la programació Nadal als Museus. Del 27 al 30 dedesembre. CaixaFòrum (av. Ferrer i Guàrdia, 6; prop de Plaçad’Espanya) acull aquesta activitat. En la mateixa línia, es pre-senta el 27 de desembre el taller i espectacle La Màgia delNadal a la Pedrera (La Pedrera, c/ de Provença, 261, cantona-da amb Passeig de Gràcia).En aquest mes ple de pastorets i d’estels de Natzaret ens caldir que volem una renaixença: clara, definitiva, alliberadora,suggeridora com la suma de més de mil esguards del nostreamor més ferm. I de dimonis… ja no en volem més. Cap més.Cap més. Prou.

(R)renaixença

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Quebec-Barcelona Foto Nicola-Frank Vachon

ESTELADA D’ESPELMESFES LLUM A LA

INDEPENDÈNCIAEl proper dia 22 de desembre de 6 a 9del vespre Al Masnou decidim Assem-blea Nacional Catalana farem una estela-da a terra de la plaça Jaume Bertranamb espelmes. L’acte està emmarcatdins de la campanya de l’ANC Fes llum ala independència. Els diners que es re-cullin es lliuraran a la Marató de TV3 con-tra el càncer. Vine a participar-hi.

T’hi esperem!

Del dia 6 al 9 de desembre serem a laPlaça de la Libertat amb una paradad’informació per al nou estat català, ambestelades, samarretes i moltes méscoses que et poden agradar. Hi seremmatí i tarda.

2 0 1 2

‘Estelada feta a Granollers al costat de l’emblemàticaPorxada el passat dia 23 de novembre

27

www.cancolome.comAv. Kennedy s/n · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

ELS TORRONSDE SEMPRE

✴✴

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas VellAmb la cuina popular

REPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

JORDIREPARACIÓ DE TOTA MENA DECALÇAT, BOSSES I MOTXILLES

BONNADAL’11Camí Ral

PRAT DE LA RIBA, 9 T. 93 555 20 03 - 75 11

PRAT DE LA RIBA, 32 T. 93 555 23 70

JoguinesRegals

Complements

PRAT DE LA RIBA, 52 T. 93 540 39 90

SERVEIS AL MÓN DE L’EDUCACIÓ

Comandes per telèfon i a domicili

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

FrankfurtParera

Al migdia menú

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

info@immomasnou.com

BONNADAL’12Camí Ral

Consulta veterinària

SABATERIA I COMPLEMENTS

C/ Barcelona, 13El Masnou

EN FRONT DEL CLUB NÀUTIC

d’El Gran Llibre de les Emocions (Ed.Parramón-Paidotribo), d’Esteve Pujol i Pons, mestre i psicòleg, i Rafael BisquerraAlzina, catedràtic de pedagogia de la Universitat de Barcelona, ambil·lustracions de Carles Arbat: a les 7 del vespre del divendres 14 dedesembre a la Biblioteca Joan Coromines, del Masnou (Edifici Centre,c/Josep Pujadas Truch, 1A).Maria Pujol i Valls, professora de la Facultat d’Educació de la UniversitatInternacional de Catalunya, en farà la presentació. Hi sou convidats. No hi haurà venda del llibre. A les llibreries podeu trobar-ne edició encatalà i en castellà. Pot ser un bon regal per a aquestes festes de Nadal i Reis.

El Gran Llibre de les EmocionsPresentació

Concert de Nadal Coral XabecDissabte 22, a 2/4 de 10 del vespre, a la Parròquia de Sant Pere del Masnou.

Vegeu informació pàg. 31

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98

ITÀLIA, 29 93 555 45 81

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIAL DE L

Bon Nadal NAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCESC MACIÀ, ITÀLIA,

JOAN LLAMPALLES, PTO

Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.

Garrofers, 5 (Pont de Teià)93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatge

descomp

tes de jubilació

TANQUEM!

Flos i Calcat, 4193 540 94 45

outlet@yuppi1974.com

ESTILISTES CANINS I FELINSTOT PER A LA TEVA MASCOTA

Roman Fabra, 19 el Masnou 93 540 37 93 www.xicmasnou.com

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

QUINZENADEL REGAL A

ANTICIPA’T

FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94

ROBA DE CASACORTINES A MIDAROBA DE NADONS I NENSBRODATS PERSONALITZATS

ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97

Fes la teva pròpia panera deNadal amb els millor vins, caves,licors i una excel··lent varietat de

productes. Tasta els caponsfarcits, cuinats i envasats al buit.

www.elrebostdelsentits.es

FORMATGERIA I LLETERIATenim els més sorprenents

i deliciosos formatges, de casa nostra, i d’arreu. Si

vols, també t’aconsellarem comcombinar o maridar formatges.

Itàlia, 5693 125 44 27

lalleteta@hotmail.com

FRANCESC MACIÀ, 1 L2667 683 276

www.lagulladelis.com

Merceria creativa

Tallers, patchwork,llanes, ganxet

EN ARTICLES SELECCIONATS

10%

12%

20%15%

Navarra,11Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Amb s

eguret

at

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 55512 21

gcc@gccserveis.com

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

NAVARRA,22-L1093 555 99 53

sabate@mastercadena.com

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

CÒNSOLES

Electrodomèstics

Sabaté

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

Centre depodologia

ANTEMHorari: de dill. a div. de 9,30 a 13i de 15,30 a 19dissabte de 9 a 13dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

Itàlia ,1893 540 99 71

www.firststopmasnou.com

PneumàticsMasnou

Pneumàticsi mecànica

ràpida

Dolce VizioLlaminadures, petits

regals

Detalls per a comunions,

bateigs i casaments

NAVARRA,13-L3637 178 850

dolcevizio@hotmail.com

ORTOPÈDIAmsn

CENTREPODOLÒGIC

Centre dispensador de

Atenció integral

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes 93 555 10 53

www.ortopodomsn.com

LA PLAÇA NOVA US DESITJA

i feliç 2013ROGER DE FLOR, ROMÀ FABRA, CRISTÒFOL COLOM,

OR. DOMÈNECH FERRER I

30

Una paraula molt acadèmica del grec“ànthropos” home, i de la forma sufi-xada de “logos” tractat. Així doncs,deixeu-me traduir-la com: allò quetracta de l’home (i també de la dona,només faltaria).De jovenet pensava que era un temadigne d’estudi i molt atraient poderconstatar les diferències sorgides detot allò que ens separa o ens uneixentre persones de diferent edat, cultu-ra, nacionalitat, religió, estudis, moral,raça, sexe, béns materials, coneixe-ments adquirits etc. Fa pensar-hi.Les relacions interpersonals i les fric-cions, agressió i violència tenentambé un fort lideratge i són qüestionsa tenir en compte a l’estudiar compor-taments que sorgeixen en espaisreduïts, perillosos, de meteorologiahostil, de difícil accés o sortida.El corredor llarg i estret de MadridArena va provocar quatre morts ialguns ferits a causa de la gernacióacumulada i ensems a l’encesa debengales i petards, cosa que alteràl’estat anímic i molts van perdre la raói, en conseqüència, van obrar en con-tra i provocaren un lamentable desas-tre. Com deia Don José Ortega y Gasset,filòsof i escriptor: Yo soy yo y mi cir-cunstancia. Aquesta en certsmoments pot fer variar el jo i el com-portament degut, de forma insospita-da, circumstància que ningú no podiahaver previst moments abans de suc-ceir. Recordem l’actitud presa pel coman-dant del creuer Costa Concordia gensexemplar, punible i perillosa per a quiassumeix el govern d’una nau i n’ésl’absolut responsable; en resulta benil·lustrativa del tema que tractem avui. El meu boli sembla que escrigui sol, alseu antull, i que jo no hi tingui res aveure ja que, ben mirat, voldriacomentar del mateix caire uns afersdiferents als que antecedeixen i queen principi era el tema escollit d’avui.El doctor Santiago Genovés, antropò-leg, ha escrit un llibre en el qual narra

Fondegen arrambats al bell mig detothom i si l’embarcació borneja i veusque et ve a sobre i els crides l’atencióho arreglen amb un: No pateixi, unmomentet, marxem tot seguit, però lasafata de l’amanida que estaves pre-parant ja ha volat de damunt la taula al“sollao” de la cabina.Porten la coberta ben plena de petitsmatalassos amb fèmines que prenenel sol amb un 97% de superfície dèr-mica exposada als rajos d’en Lorenzoi a la contemplació de la resta de tripu-lants abillats amb banyadors i ulleresde vidres foscos, de les de guardaes-patlles.

Dues cobertades ben diferents!Permeteu-me dir-vos que també hi hapatrons de vela que prefereixen rom-pre el pal abans que prendre un parellde rissos (al velamen), són els braus iempedreïts regatistes; i, per no oblidarningú, parlarem tot seguit de les depesca.L’arrossegament i l’encesa, dues pes-queres ben conegudes, són les méspregones a les nostres mars. Tan dife-rents com la nit i el dia, ja que els qui-llats tiren l’art tan sols de dia i les del’encesa solament cenyeixen de nit sitroben una mola de peix blau.Pots trobar bons mariners, bons pes-cadors i persones en qualsevol delsdos oficis; però, i que ningú no es doniper ofès, en els quillats s’acostuma atrobar-hi millors o bé diguem-ne gentmés qualificada i menys barallosa obusca-raons i que no acostumen comels altres a portar, ja a l’embarcar, unpunt de blau que presagia, que predis-posa que a la més petita controvèrsiaper un no-res, la cosa pot acabarmalament. L’horari de la feina, la irregularitat delsou, la manca d’instrucció poden serdetonants d’un comportament moltdiferenciat, especialment si el peixescasseja. La circumstància en cadaocasió diferenciarà el resultat final.Una observació viscuda: de jovenet,en arribar al nostra escat una barcaforastera, si els pescadors que asso-caven la nau ho feien sense arreman-gar els pantalons, és que eren pesca-dors de les mars de més enllà del sudde l’Ebre. Els catalans sempre ensarremanguem els pantalons.

l’aventura, l’experiment, la travessia através de l’Atlàntic i del Carib feta ambuna balsa, l’Acali, tripulada per onzepersones, guiada per una oficial de lamarina sueca i comandada per ell;home de ciència, conscient i tenaçque descriu de manera força entene-dora els problemes, el comportamenten aquestes circumstàncies que sor-geixen durant els cent i un dies que esperllongà la travessia. Aquesta lectura m’ha fet pensar, jaque he estat home de mar, en els dife-rents aspectes que presenten les tri-pulacions a bord de distintes classesde vaixells.Els d’esbarjo es diferencien primor-dialment de vela als de motor. Pot serque en sel primers hi hagi a bord forçaquitxalla. En molts d’ells juguen i cor-retegen per la coberta ben nuets, peròsempre abillats amb l’armilla salvavi-des ben subjecta. Un gat o bé un gospoden formar part de la tripulació(també amb salvavides). Una gàbiaamb un ocell i fins i tot la sogra es pos-sible trobar-los a bord. Creieu-me!Durant uns dies en un port de lesBalears, vam romandre abarloats a unveler que portava una mona deslliga-da. Vaig preguntar al patró si era peri-llosa i va dir-me: No patiu, que té méspor que vergonya… Aquests patronsde velers acostumen a ser gent asse-nyada. En entrar en un port o bé enuna cala abrigada, ho fan a marxaalentida i així no molesten el cuiner niel qui dorm ni importunen el qui medi-ta. Donen fons al lloc idoni per asse-gurar l’ancoratge i no molestar ningúsi el vaixell borneja amb el vent o lacorrentia.Les llanxes, i com més HP porten pit-jor, arriben ben passat migdia a la calaescollida, després d’una llarga nit dis-cotequera per fer l’aperitiu i prendreun bany. Ho fan a tota màquina.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

ANTROPOLOGIA

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 13/12Pintures d’Ania Aragonés

Del 15/12/2012 al 24/1/2013“50 ANYS DE LA NEVADA DEL 1962”Exposició de fotografíes conjunta de l’Ajuntamentdel Masnou i Gent del Masnou.

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.Dues vidrieres bessonesque guarden l’aparador;de fora no es veu dintre,de dintre a fora es veu tot

Resposta: Les ulleres

Concert de Nadalde la Coral Xabec

Dissabte 22 de desembre a les 21.30 a la Parròquia de Sant Pere del Masnou,

tradicional Concert de Nadal a càrrec de la Coral Xabec, amb acompanyament

d’orquestra. Repertori de nadales popularsi fragments de la Messe Brève à 3 Voix

de Théodore Dubois i del Messies de Händel.Direcció:

Montserrat LlagosteraHi col·laboren

l’Ajuntament del Masnoui la Parròquia de Sant Pere del Masnou

Concert a benefici de la Marató de TV3 i de les obres de la Parròquia de Sant Pere.

Arran de sòlPer Pledebuit

Tornarem a parlar de mi mateix, o sigui de gossos, com alpassat mes de novembre. Però ara em vull centrar –no sé siho aconseguiré, perquè ja sabeu que sempre me’n vaig peraltres verals– en les diferents prestacions –ara que ens hemtornat tan repolits per a segons què, se’n diu així– que donemels de quatre potes als de dues, vosaltres.Hi ha sovint gent gran i que viu sola que ens té com a animalsde companyia –tot i que n’hi ha que, pel que es veu is’escolta, els tracten com si fossin una nina.Hi ha, majoritàriament joves, que ens prefereixen ben gros-sos, tot i viure, e