Cada Nadal

TREBALL DE RECERCA

La msica que sona cada Nadal

Autora: Laura Gelada i Aymat.

Tutora: Slvia Costa Roig.

2n de Batxillerat, grup B

I.E.S. Dami Campeny

Matar, 11-gener-2011

2

1

1 Frase extreta de la primera escena del Primer Acte, en el monleg que representa

la Verge Maria a lescena de Casa Maria.

3

NDEX

1. INTRODUCCI....................................................................................... Pg. 4

2. HISTRIA DELS PASTORETS.............................................................. Pg.6

2.1 FRIS CRONOLGIC DE LA HISTRIA DELS PASTORETS

DE MATAR: SEGLE XVII-XIX................................................... Pg.9

2.2 FRIS CRONLOGIC DE LA HISTRIA DELS PASTORETS

DE MATAR: SEGLE XX-XXI.................................................... Pg.10

3. ENQUESTA........................................................................................... Pg.11

3.1 GRFICA................................................................................... Pg.12

3.2 CONCLUSI.............................................................................. Pg.13

4. HISTRIA DE LA MSICA DELS PASTORETS DE MATAR............ Pg.14

4.1 ESTUDI DE LA MSICA DE LESTEL DE NATZARET............ Pg.17

4.2 FRIS CRONOLGIC DE LA MSICA DEL SEGLE XXI........... Pg.19

4.3 LES NOVETATS DE LA TEMPORADA 2010-2011................... Pg.20

5. INTRODUCCI GENRICA DELS ENTREVISTATS........................... Pg.22

5.1 ENTREVISTA ALS DIRECTORS MUSICALS

DEL SEGLE XXI........................................................................ Pg.23

6. OBSERVACI DUN ASSAIG DORQUESTRA................................... Pg. 38

7. CONCLUSI DEL TREBALL............................................................... Pg. 41

8. BIBLIOGRAFIA I FONTS...................................................................... Pg.42

9. ANNEXOS.............................................................................................Pg.43

a. ENQUESTES A LA POBLACI.

b. ENREGISTRAMENT DUN ASSAIG DORQUESTRA.

4

1- INTRODUCCI

Feia temps que tenia en ment el tema del meu treball de recerca: volia dedicar-lo a

Els Pastorets de Matar, obra teatral que fa actualment 18 anys que represento per

les festes de Nadal.

Per volia innovar el meu treball de recerca, i vaig comenar a preguntar a la gent de

lentitat que havia tractat daquest tema al seu treball i tothom havia parlat sobre

lobra, en general.

Em va venir al cap canviar de tema del treball de recerca, perqu sin seria molt

repetitiu, per de cop i volta, vaig pensar que podia parlar de la msica. Era un tema

que era desconegut en aquest tipus de treballs. Per aix em vaig endinsar en aquest

mn, quan relativament noms coneixia les canons perqu les havia cantat dalt de

lescenari, per ni molt menys sabia el seu origen ni totes les modificacions que ha

hagut de passar durant tota la seva histria.

Per tant, el que realment he volgut plasmar en aquest treball de recerca s la histria

de totes les peces musicals que es representen en aquesta obra teatral, les

modificacions que shan fet durant tots els anys i que shan portat a terme. Sobretot

he volgut aprofundir en aquesta ltima dcada, perqu han sigut uns 10 anys amb

moltes innovacions.

Amb aquest treball mhe adonat de la importncia que t aquesta obra teatral per a

la ciutat de Matar, ja que gaireb a cada representaci es pot trobar alg en el pati

de butaques, que no s mataron. Per tant he vist que sn uns Pastorets coneguts a

tot Catalunya, i amb un gran ress.

Ara que tinc loportunitat, voldria agrair principalment a la meva tutora que mha

portat aquest treball de recerca, la Slvia Costa Roig, per la dedicaci que ha tingut

aquests 3 mesos, per totes les trobades que hem tingut cada dimarts de cada

setmana, i sobretot pel suport que mha donat i les ganes de fer aquest treball.

Tamb voldria esmentar als 4 directors musicals que mhan ajudat, tant per les 4

entrevistes que els vaig fer, com tamb per ajudar-me en els canvis que hi han

5

hagut, per tant grcies a en Gens Mayola, en Jordi Lluch, en Xandri Montasell i a la

Gemma Sancho.

Tamb voldria agrair a la secci teatral del Centre Catlic, la Sala Cabanyes, per

obrir-me les portes en participar en aquesta obra teatral.

Al Museu Arxiu de Santa Maria, per poder-me proporcionar un estudi que es va

realitzar lany 2003, de la msica de lEstel de Natzaret.

I per ltim voldria agrair a la meva famlia, per donar-me idees i ajudar-me ens els

dubtes que he tingut a lhora de poder realitzar el treball, com tamb la pacincia que

han tingut per escoltar tot el treball de recerca unes quantes vegades.

6

2- HISTRIA DELS PASTORETS DE MATAR

La histria daquest gran espectacle nadalenc el tenim datat a lany 1800, on es va

comenar a representar a la Junta de Caritat, que era un local destinat a la gent que

era pobre i all podien anar a buscar almoines per poder menjar.

Les primeres notcies que tenim duns Pastorets s que van ser escrits per Ignasi

Plana, i que van ser representats per actors aficionats de Matar durant tot el S.XIX.

Com a article periodstic, podem llegir un article del Nadal del 1869, que anuncia que

hi haur

7

grup de joves mataronins a portar dalt de lescenari comdies, farses i els sainets

tpics de lpoca, que van fer que el Caf del Centre Catlic s queds petit per tanta

expectaci que hi havia cada vegada que es feia una representaci.

I amb aquesta iniciativa va comenar la lluita per aconseguir un teatre nou a Matar.

Aquest desig es va fer realitat lany 1933 quan van tenir el teatre construt al costat

del Centre Catlic. Va ser batejat amb el nom de Sala Cabaes, per donar un petit

homenatge al president exemplar de lentitat, el senyor Emili Cabaes i Rabassa.

Amb la inauguraci del teatre nou es van obrir les portes a noves decoracions, a

composicions de peces musicals i tot de trucs especials i tamb escenogrfics que

van comenar a fer-se especials arreu de Catalunya.

Des daquella inauguraci de lany 1933, cada 26 de Desembre, es porta a dalt de

lescenari lobra nadalenca dels Pastorets de Matar. I ja fa 78 anys de lexistncia

del teatre, i 95 de lexistncia dels Pastorets a Matar.

Ramon Pmies, el cam per portar lobra fins a Matar

Un dels personatges a qui shauria de donar un gran ress s Ramon Pmies, el

creador, si es pot anomenar aix, dels Pastorets que es representen fa 95 anys a

Matar. Com b hem dit abans, ell va ser el que va escriure el text original. Aquest

text es va estrenar al Centre Moral i Instructiu de Grcia, a Barcelona. La data

exacta ns totalment desconeguda, per es sap ms o menys la llargada daquesta

obra teatral, que era de sis hores i mitja.

I a mica en mica va comenar a donar els seus fruits, lany 1902, desprs de patir

una gran crisi interna el Centre Moral, lany segent van fundar, uns quants socis, el

Centre Catlic de Grcia. I all va comenar la lluita per quina de les dues

associacions podia representar el text de Ramon Pmies. La gelosia va arribar al

punt que els socis del Centre Catlic compressin el dret exclusiu a Pmies per poder

representar lobra a Grcia.

Per encara havia darribar aquesta obra a Matar, aix que el dia de Nadal de 1903

es va estrenar LEstel de Natzaret al Centre Catlic de Sants on es van representar

fins el 1935. Durant els anys de la Guerra Civil es va interrompre lobra, i no va ser

fins lany 1940 que va tornar a ser representada al barri de Sants de Barcelona.

8

I el cam de lobra de Pmies encara havia de donar ms voltes: lany 1905, uns

socis de LInstitut de Sant Josep de Sarri, van veure LEstel de Natzaret, i els van

deixar tan fascinats que van fer el que fos per poder-los representar a Sarri .I aix

va ser: el Cap dany de 1907 va comenar a representar-se lobra, i avui en dia

encara continua, exceptuant els anys de la Guerra.

El veure que lobra de Pmies tenia tant xit, va voler modificar una mica el gui, i va

voler reforar lescena del B i el Mal. La diferncia que hi va establir va ser que el

Satans de la primera versi era molt dur, i el de la nova versi era ms orgulls,

superb i ms rebel, que shavia denfrontar a un Sant Miquel ferm i decidit que sap

marcar els lmits de la lluita.

Al completar la nova versi, va fer que es pogus representar a un gran ventall de

ciutats, i aix va arribar la versi dels Pastorets de Ramon Pmies a Matar, que van

optar en un primer moment amb el nom original. Per tant es portarien a Matar amb

el nom de LEstel de Natzaret.

Per lany 1981 lobra teatral va ser proclamada Patrimoni Cultural de la Ciutat de

Matar, i per aquest motiu es va fer un canvi de nom, i es van passar a dir Els

Pastorets de Matar.

Escena del Naixament dels Pastorets de Matar. Escena de Casa Maria dels Pastorets de Matar.

9

2.1- FRIS CRONLOGIC DE LA HISTRIA DELS PASTORETS DE MATAR: SEGLE XVIII - XIX

SEGLE XVIII SEGLE XIX

1700 1788 1800 1887 ....

Sinicia el teatre a Matar.

Es fa la primera representaci

teatral a Matar

Es representen els primers

Pastorets en catal.

10

2.2- FRIS CRONLOGIC DE LA HISTRIA DELS PASTORETS DE MATAR: SEGLE XX-XXI

1900 1903 1907 1916 1933 1936 1939 1940 1946 1981 1991 2000 2010 ...

Es representa al barri de Sants

de Barcelona, la primera funci de lEstel de Natzaret de

Ramon Pmies.

Es representa lEstel de

Natzaret al barri de

Sarri de

Barcelona.

Primera representaci de

lEstel de Natzaret de

Ramon Pmies a Matar.

Sinaugura el nou

teatre de la Sala

Cabaes a Matar.

Durant la Guerra Civil, es prohibeix representar

lobra teatral.

Es torna a representar lEstel de

Natzaret a Matar, per en

castell.

LEstel de Natzaret es torna a representar en catal.

Es considera Patrimoni

Cultural de la Ciutat de Matar

lespectacle, s per aquest

motiu que canvien el

nom i passa a anomenar-

se Els Pastorets de

Matar.

Es celebra el 75 aniversari de la primera representaci dels Pastorets a Matar.

Desprs duna votaci es

canvia la del nom del teatre

passant a dir-se Sala

Cabanyes. Fins el dia davui es

continuen representant els

Pastorets de

Matar.

11

3- ENQUESTA

El model de les preguntes que he realitzat per poder dur a terme lenquesta ha estat la

segent:

Enquesta dels Pastorets de Matar

Edat:

Sexe:

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar?

2- Saps per quines dates es celebra aquest espectacle?

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria?

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar la gent al teatre?

5- Consideres que s un espectacle per a tot el pblic familiar?

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle?

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg?

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron?

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar?

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones?

12

3.1- GRFICA DELS RESULTATS DE LENQUESTA

4448 47

3943

24 23

32

43

62 3

117

26 27

18

7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Si No

No 6 2 3 11 7 26 27 18 7

Si 44 48 47 39 43 24 23 32 43

Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 3 Pregunta 4 Pregunta 5 Pregunta 6 Pregunta 7 Pregunta 8 Pregunta 9

13

3.2- CONCLUSI DELS RESULTATS OBTINGUTS EN LA GRFICA

Amb el resultat que he obtingut desprs daquestes 50 enquestes que he elaborat he

pogut extendre com a conclusi que la poblaci sap per quines dates es celebra

aquest espectacle i sap la seva tradici. A part hi ha un gran sector de la poblaci de

Matar i rodalies que ha participat en aquest espectacle nadalenc; una tercera part

dels enquestats pensen que aquest espectacle apropa la gent al mn del teatre; un

gran nombre de persones tamb creuen que aquest espectacle es pot considerar

familiar. Per tant podrem dir que s per a tot el pblic en general.

Per un dels temes en qu sn ms crtics s en el cas de la durada daquesta obra

teatral. Actualment s interpretada amb una durada de 3 hores i mitja, ms o menys.

Podrem dir que la poblaci est segmentada per dos bndols, que ms o menys

creuen el mateix. En aquest cas , amb les 50 enquestes que he fet, ha sortit que 27

persones creuen que lespectacle no s massa llarg, en contradicci de les 24

persones que creuen que s que s massa llarg.

Un dels temes que no mha sorprs gaire s en la pregunta 9 on demanava si es

coneixia alguna pea musical dels Pastorets de Matar. Com hem dit abans, s un

espectacle tradicional a Matar, i la seva msica fa que per Nadal ens quedi gravada

alguna pea.

En conclusi estic satisfeta per les respostes dels enquestats, perqu han demostrat

que els Pastorets de Matar no podran desaparixer aix com aix.

14

4- LA HISTRIA DE LA MSICA DELS PASTORETS DE MATAR

Com que els Pastorets de Matar s una obra musical ha de tenir un apartat dedicat a

la msica. En aquest cas les obres estan composades i escrites per una srie de

compositors, Mossn Miquel Ferrer, el Mossn Joan Fargas, Enric Torra i Felip Vilar.

Aquestes peces sn interpretades musicalment amb un cor mixt de quatre veus; un cor

de sopranos, un altre de contralts, un de baixos i un altre de tenors. A part de les

peces que canta el cor mixt, tamb hi ha peces on podem trobar veus femenines o

masculines, noms; sn les anomenades peces solistes. Totes aquestes peces van

acompanyades amb una orquestra que est composada per una vintena de joves

msics, que escena darrere escena toquen les seves notes musicals per poder tocar la

can en concret.

La msica va ser creada des de la primera representaci que es va dur a terme a

Matar, per tant podem parlar duns aproximadament 95 anys i va se creada per

diferents compositors catalans.

El primer compositor daquesta obra va ser el Mossn Miquel Ferrer (1861-1912) pels

voltants del segle XX, posteriorment trobarem peces del Mossn Joan Fargas (1875-

1944), per a banda daquests dos compositors podem tamb anomenar com a

membres importants a Felip Vilar (1888-1938) i Enric Torra (1910-2003) que han

sigut els ltims que han portat la msica a lescenari. Aquests dos compositors van fer

la feina darranjar totes les peces i tamb crear-ne de noves; en total, entre

recopilacions i creacions van posar a escena 51 peces.

Com he dit abans, cada compositor va fer les seves peces. A continuaci teniu tota la

recopilaci que tenim de les peces musicals, ordenades per laparici dintre de

lespectacle:

PRLEG:

Preludi E. Torra

Capvespre E. Torra

Dansa de les nimfes E. Torra

La bruixa(introducci) E. Torra

Lliba i la puput E. Torra

Els follets E. Torra

15

Escena del drac E. Torra

Final. Comiat E. Torra

Tempesta E. Torra

Estel de Natzaret

Estel de Natzaret

Mn. J. Fargas

Mn. J. Fargas

Transformaci escnica de linfern E. Torra

Dansa dels diables E. Torra

Final del prleg E. Torra

PRIMER ACTE:

Intermedi F. Vilar

Popular/E. Torra

Mn. M. Ferrer

Estel de Natzaret

Mutaci E. Torra

E. Torra

Pregria E. Torra

La vara floreix E. Torra

Cant del temple F. Vilar

Nupcial E. Torra

SEGON ACTE:

Intermedi F. Vilar

Mutaci Casa de Maria E. Torra

Popular/E. Torra

Anunciaci de Maria F. Vilar

Melangia E. Torra

Mn. M. Ferrer

Mutaci E. Torra

Can Trista Popular/E. Torra

Can de lespigadora Popular/E. Torra

Estel de Natzaret

Polca del ball de les pedretes Estel de Natzaret

16

TERCER ACTE:

Preludi E. Torra

Escena de lavar E. Torra

Entrada de Josep i Maria E. Torra

Mutaci Popular/E. Torra

Rondalla Estel de Natzaret

Popular/E. Torra

F. Vilar

F. Vilar

Estel de Natzaret

Estel de Natzaret

Popular/E. Torra

Popular/E. Torra

Estel de Natzaret

Recitat de Satans F. Vilar

Apoteosi final E. Torra

La secci de corda de lorquestra dels Pastorets de Matar.

17

4.1- ESTUDI DE LA MSICA DE LESTEL DE NATZARET

Lany 2003 el Museu Arxiu de Santa Maria i la Universitat Autnoma de Barcelona van

fer un estudi sobre la msica dels Pastorets de Matar. Lestudi sanomena LA

MSICA DE LESTEL DE NATZARET.

Aquest estudi intenta donar coneixement a lobra teatral, com tamb a aquells

compositors que no sn tan coneguts, per que tamb han collaborat en la part

musical de lobra.

Defineix textualment que . El motiu daquesta afirmaci s perqu com que

hi ha tant llocs on es representen Els Pastorets, sha fet daquesta obra teatral una

tradici que es remunta al dia que es va celebrar la Missa del Gall. Com b he explicat

abans a lapartat de La Histria dels Pastorets de Matar, el 1887 el pare Miquel

Saurina va escriure els primers Pastorets en catal, que els va anomenar Los

Pastorets en Betlem o sia Lo Naixament de Nostre Senyor Jesucrist. No ser fins el

segle XX que arribar a Matar a mans de mossn Josep Plandolit, que representar

la versi de LEstel de Natzaret de Ramon Pmies, exactament un 25 de desembre de

1916, que ser representat al Centre Catlic de Matar en lanomenada La Saleta, que

va ser el primer escenari que va tenir lentitat Mataronina.

El segon punt de qu parla aquest estudi s de les partitures que shan conservat i que

actualment estan al Museu Arxiu de Santa Maria. Daten de 1924 a 1933.

Continuadament parlen sobre alguns compositors daquesta obra que encara que no

sigui mestra, s dun gran valor musical. Els dos compositors que sn ms coneguts a

Matar sn Felip Vilar i Enric Torra, mataronins de naixena. Aquests dos mestres

van ser els que van agafar partitura per partitura de lobra i van reorquestrar els textos

de Ramon Pmies.

El tercer punt sendinsa en els compositors no tan reconeguts. Comena amb el

mossn Joan Fargas i Heras que va nixer a Barcelona lany 1875. El 1910 va

presentar-se a fer oposicions per poder entrar com a mestre de capella de Santa Maria

de Matar, finalment ho va aconseguir i deixava el crrec el doctor Francesc Mas i

Oliver. Va aconseguir les oposicions amb la pea musical que ell mateix va compondre

La Missa de Immaculada. Les canons que el vinculen amb LEstel de Natzaret de la

Sala Cabaes sn les peces de Sacrleg i Oh, lliri de puresa. Aquests dues pees que

us acabo desmentar sn potser les ms conegudes de lautor, per realment tamb va

18

escriure El Duet de Sant Gabriel i Maria i lApoteosi final. La vida dedicada a la

msica i a la religi va acabar sobtadament un 28 de desembre de lany 1944.

Laltre compositor que esmenten aquests estudis s Miquel Ferrer i Ramonatxo, que

va nixer a Puigcerd lany 1861. Aquest compositor ha deixat el seu granet de sorra a

LEstel de Natzaret amb canons com La Vall de Natzaret i Sens ha mort lase, Del

mn de les entranyes, Cor de diables, Non Serviam, Anem al temple, Cntics alegres,

Un cop un pastor hi havia, Dins dun portal pobre, Pastorets amb alegria i Glria. Com

a inters en la vida daquest compositor que alhora era mossn, podem dir que era un

gran amic de Ramon Pmies i va afegir la msica de lobra. Ser lany 1912, quan

Miquel Ferrer i Ramonatxo doni el seu ltim suspir dintre duna vida dedicada a la

msica.

Com a curiositat de les canons que hi ha a lobra teatral, no tenim constncia de qui

s realment el compositor de la pea El Ball de les Pedretes. Sintenta trobar la soluci

daquest enigma pensant que aquesta pea seria original de polques de finals del

segle XIX, que era un ball de gitanes i espolsades, i que es va voler afegir als

Pastorets com a element popular del pas.

19

4.2- FRIS CRONOLGIC DE LA MSICA DELS PASTORETS DE MATAR AL SEGLE XXI

ELS DIRECTORS MUSICALS DAQUESTA DECDA Gens Mayola Jordi Lluch Xandri Montasell Gemma Sancho Jordi Lluch 2000 2001 2004 2007 2010 ...

Treu el tromb i la trompeta. Afegeix el teclat.

Treu la trompa i les violes. Afegeix lorgue.

Treu lorgue. Afegeix el Gong, percussi, la trompa, el tromb, les violes i la trompeta. Crea la pea musical: El swing del 25

Treu la trompa i les violes.

Treu el Gong i una part de la percussi. Treu la pea musical: El swing del 25

20

4.3- LES NOVETATS DE LA TEMPORADA 2010-2011

Desprs de preguntar-li i insistir al nou director musical dels Pastorets de Matar

daquesta temporada, ens ha pogut explicar les novetats daquest any.

En primer lloc, el primer que va fer al tenir la partitura a les mans,va ser retornar la

plantilla dinstruments que havia fet servir en la temporada 2000-2003, per tant ha

suprimit en la secci de vent-metall, linstrument de la trompa i a la secci de corda

sha suprimit tamb linstrument de la viola, que en aquests dos casos s va tornar a

introduir en les temporades que van agafar la batuta en Xandri Montasell i la Gemma

Sancho.

A part de suprimir dos instruments de lantiga reorquestraci tamb ha introdut el

teclat fent dorgue continu. Com he dit, aquestes modificacions les ha fet a partir de la

primera partitura reformada en la nova etapa de lorquestra de Pastorets.

Ha afegit algun enlla i tamb msica incidental, que s la msica que acompanya una

obra teatral, a petici del director artstic, Josep Rodri, per poder quadrar escena amb

escena, fent servir la mateixa melodia.

Quan hi ha canvis de direcci, sintrodueixen peces i alhora s suprimeixen. En aquest

cas sha recuperat la can Del mn de les entranyes, que va ser composada en lobra

original de lEstel de Natzaret de Ramon Pmies. Una altra can que sha volgut

tornar a introduir, i en aquest cas amb una solista, ha sigut Muntanyes regalades, que

s una can popular, per que va ser arranjada pel mestre Enric Torra. I sha volgut

suprimir la can que era interpretada per la Verge Maria i per lngel Gabriel, que es

titulava Anunciaci de Maria, que havia estat composada per Felip Vilar. I per ltim,

tamb sha suprimit la can que era interpretada pel cor de dones, anomenada Lliri

de puresa, que va ser composada pel Mestre Joan Fargas.

Per lobjectiu que vol tenir aquest any, el director musical, s poder considerar

lorquestra de Pastorets com lorquestra de Sala Cabanyes, amb projecci fora de

lespectacle de Nadal.

21

5- INTRODUCCI GENRICA DELS ENTREVISTATS

Amb el que portem de segle XXI, en la direcci musical dels Pastorets de Matar han

passat 4 directors. Podem comenar a parlar del primer director musical, que va

estrenar lany 2000: va ser el msic mataron Gens Mayola, que ens confessa que va

ser la seva primera experincia en dirigir una obra de teatre. En lentrevista que li vaig

fer , em va dir que es va guiar molt amb el director que li va passar la batuta, Alfred

Caamero. En la seva etapa que va comenar la temporada 1999-2000 i que va

acabar una temporada ms tard, per tant la del 2000-2001, va aportar una srie de

innovacions com la de substituir dos instruments dintre de lorquestra per un teclat. El

canvi es va produir per motius despai i de pressupost. Els instruments que es van

substituir van ser la trompeta i el tromb, aix que en afegir un teclat va poder reforar

les cordes que quedaven una mica febles. El segon canvi que va fer dintre de la

msica s introduir un cor de veus femenines i masculines, per poder reforar ms els

cntics que es reproduen en escena.

Passem a la temporada 2001-2002, on entrar tamb un altre mataron, en Jordi

Lluch, que estar fins la temporada 2003-2004 dintre de la direcci musical. Els canvis

que va aprtar aquest nou director van ser treure la viola i la trompa, i afegir un orgue,

sempre parlant dels instruments originals, on hi podem trobar el tromb i la trompeta,

que la temporada anterior havia estat suprimida.

Passades les 3 temporades, ens ubiquem a la temporada 2004-2005 on entra un

director musical que va donar molt de parlar, el mataron Xandri Montasell; el que

realment volia aportar era innovaci i alhora rejovenir una mica la tradici que shavia

mostrat durant tots aquests anys. El primer canvi que va fer s introduir percussi,

com el Gong, i va suprimir lorgue. Per poder rejovenir la msica dels Pastorets, per

alhora seguir amb la tradici, una de les peces que va crear va ser El swing del 25,

que es tocava per enllaar la passada de Betlem amb el naixement, entre molts altres

arranjaments que va voler canviar, com lApoteosis.

I seguim passant anys i temporades, i arribem a la temporada 2008-2009, on hi entrar

la primera directora musical de la histria dels Pastorets de Matar, parlem per tant de

Gemma Sancho, que tamb s mataronina. La Gemma el que realment volia fer s

retornar a la tradici basant-se quasi al 100% de la partitura original de Felip Vilar i

Enric Torra. A lhora de lorquestra, el que va fer s suprimir una bona part de la

percussi incloent el Gong.

22

Passades les 3 temporades dintre de la part musical dels Pastorets, la temporada

passada 2009-2010 va deixar la seva batuta, per poder donar pas a un director

musical que aquest any repeteix, parlem per tant de Jordi Lluch, que ja vam poder

veure a les temporades 2001-2004. Aquest any ha tornat a fer els mateixos canvis que

va realitzar la temporada que ell va dirigir, suprimeix la trompa i les violes, i afegeix

lorgue. Tamb per petici del director artstic aquesta temporada ha volgut suprimir

una srie de peces musicals i tamb recuperar peces que shavien quedat pel cam.

23

5.1- ENTREVISTA ALS DIRECTORS MUSICALS DEL SEGLE XXI

Aquestes sn les preguntes que he dut a terme als entrevistats:

1- Com et va arribar a les mans la idea de formar part de la Direcci Musical dels

Pastorets de Matar?

2- Quina va ser la teva primera impressi quan vas llegir la partitura original de

Felip Vilar i Enric Torra?

3- Vas fer alguna modificaci de la partitura original? (Si s afirmativa) Per qu?

4- Quin s el millor record que tha quedat, en dirigir la part musical dels Pastorets

de Matar?

5- Creus que els msics han de tenir una bona formaci a lhora que pugui sortir

b una pea?

6- Com feu la tria dels msics? En qu us baseu?

7- Quina va ser la pea musical que et va costar ms dirigir?

8- I la pea que et va ser ms fcil?

9- Costa combinar el cor, o els personatges, amb els msics?

10- Havies fet alguna altra obra teatral, com a director/a musical?

11- Quina ha estat la teva pea preferida?

12- Quina pea musical et va mostrar menys inters?

13- Et va agradar aquesta experincia?

14- Trobes la partitura original massa llarga?

15- Vas afegir algun instrument de la partitura original?

16- S tornessis a ser Director Musical, desprs de la teva experincia, faries algun

canvi en alguna pea musical?

17- Trobes que hi ha pocs assajos de lorquestra amb tota la part artstica de

lobra?

18- Qualificaries la part musical com una obra mestra?

19- En el pas del temps, creus que la msica ha quedat desfasada?

20- Creus que la msica sajusta a les escenes de lobra teatral? Creus que est

compaginada en cada escena?

24

ENTREVISTA A GENS MAYOLA, DIRECTOR MUSICAL DELS PASTORETS DE

MATAR

Gens Mayola i Serrat, (Sant Pere de Torell (Osona), 1949). Arran de lassassinat del

cantautor Victor Jara a Xile, decideix comenar a cantar les seves prpies canons.

Llicenciat en Magisteri Musical, ha dedicat la seva vida a la msica, ensenyant i alhora

creant una coral de gran renom a Matar, la Coral Primavera per la Pau, lany 1983.

Dirigir Els Pastorets, va ser de sorpresa, mai a la vida havia dirigit cap obra teatral i

molt menys un musical, com s podria definir aquesta obra tradicional. Va estar com a

Director Musical, la temporada 1998-1999 fins la temporada 2000-2001.

Aquesta entrevista la podreu trobar al CD que adjunto.

25

ENTREVISTA A JORDI LLUCH, DIRECTOR MUSICAL DELS PASTORETS DE

MATAR I DIRECTOR MUSICAL DAQUESTA TEMPORADA

Jordi Lluch i Arenas (Matar, 1968). La seva relaci amb la msica ha sigut molt

extensa: va comenar estudiant piano i direcci dorquestra fins a arribar a fer de

professor de Pedagogia de la Msica a lEscola Superior de Msica de Catalunya

(ESMUC), tamb exerceix de professor de direcci coral en els cursos que organitza la

FCEC (Federaci Catalana dEntitats Corals). A part de tot aix, dirigeix moltes corals:

actualment nest dirigint 5, combinant tamb amb la feina de ser Director Musical dels

Pastorets de Matar, paper que ja va agafar les 3 temporades des de el 2000 fins al

2003.

1- Com et va arribar a les mans, la idea de formar part de la Direcci

Musical dels Pastorets de Matar?

Ens coneixem de fa temps amb en Josep Rodri, el director descena. Ell va creure

adient que jo fos qui dirigs la part musical i mho va proposar directament ell.

2- Quina va ser la teva primera impressi quan vas llegir la partitura

original de Felip Vilar i Enric Torra?

Lobra ja la coneixia perqu fa temps ja vaig dirigir Els pastorets. I de petit ja lhavia

sentit moltes vegades aquesta msica. Em va sorprendre algunes intencions

musicals que apuntava Enric Torra en els moments que lobra li deixava ms

llibertat per fer-ho (al prleg, per exemple). s on semblava que es podia deixar

anar ms, i hi ha moments fora aconseguits en all que es vol transmetre.

3- Vas fer alguna modificaci de la partitura original? (Si s afirmativa)

Per qu?

Jo vaig partir de la partitura que es va encarregar a Alfred Caamero en el seu

moment (que en va fer una reorquestraci), en el que va ser la nova etapa que va

comenar la part musical dels Pastorets. I ja parlo danys. Tot i aix, les petites

modificacions que jo feia eren noms instrumentals, per tal daconseguir un millor

equilibri i empast dels diferents instruments que hi havia en plantilla, per intentava

no modificar res que alters lessncia de la partitura (lnies meldiques,

harmonia), i anava dacord amb la proposta instrumental que ja hi havia.

4- Quin s el millor record que tha quedat, en dirigir la part musical dels

Pastorets de Matar?

Magrada molt veure la dedicaci i esfor que hi posa la gent. La generositat del

temps que hi aboquen i les ganes que tot surti perfecte el dia de les funcions.

26

La gent assaja molt i compleix cada dia perqu tot sigui digne de presentar-se al

pblic.

5- Creus que els msics han de tenir una bona formaci a lhora que

pugui sortir b una pea?

Per descomptat. Una bona formaci no noms instrumental (tcnica), sin fins i tot

musical. I tamb experincia.

6- Com feu la tria dels msics? En qu us baseu?

Duna banda hi ha laspecte formatiu, que ha destar resolt dentrada. Ha dhaver-hi

un bon nivell tcnic i musical. Per tamb s important que sigui alg que tingui

ganes de treballar lobra i el que representa. s una qesti de respecte cap el que

sest fent. No per ser popular, Els Pastorets han de ser menys exigents. I lactitud

s important. Es busca alg amb qui et puguis sentir cmode treballant. I aix t a

veure tamb amb lactitud.

7- Quina va ser la pea musical qu et va costar ms dirigir?

Hi ha escenes que costen ms que daltres de dirigir perqu han dentrar en el

moment exacte. Has danar dacord amb lescena i aix s el ms difcil, per

tamb el ms apassionant. Les msiques que han danar enganxades a lescena

solen ser les ms difcils de dirigir perqu tot realment vagi a lhora.

8- I la pea que et va ser ms fcil?

No hi ha res fcil. Tot demana concentraci. Pel que deia abans, s que hi ha

moments ms lliures dins lescena, en qu la coordinaci msica i escena no ha

danar tan estretament lligada i llavors aix sol ja ho fa tot ms fcil. Des dun punt

de vista estrictament tcnic, de direcci musical, lobra no presenta grans

dificultats.

9- Costa combinar el cor, o els personatges, amb els msics?

Costar, no. Per sempre lescena fa ms difcil la coordinaci. Perqu qui ha de

cantar pot estar en un rac de lescenari, o girat desquenes en el moment de

donar una entrada. No sempre et poden mirar i ens hem dentendre a nivell acstic

per tamb visual.

10- Havies fet alguna altra obra teatral, com a director/a musical?

Barrejant teatre i msica havia treballat amb diferents grups, per amb obres del

Renaixement. Grups de msica antiga i cors i solistes. Cito alguna obra de la

comdia madrigalesca: Barca di Venezia per Padova, o Il Festino, totes dues

dAdriano Banchieri. Eren obres corals que es van escenificar.

27

11- Quina ha estat la teva pea preferida?

Per a mi s entranyable El ball de les pedretes. Aquesta s una msica que vaig

versionar per a piano en el cd que es va editar de Matar versiona Els Pastorets i

vaig fer unes variacions sobre aquest tema que el tinc present des que era petit

quan anvem amb tota la famlia a veure Els Pastorets.

12- Quina pea musical et va mostrar menys inters?

No en citar cap que no minteresss. Per s cert que hi ha msiques dels

Pastorets que travessen el temps sense que aix els pesi. Nhi ha daltres que sn

fruit de lpoca en qu van ser escrites i queden ms en un reducte de temps que

no les fa tan idnies a les orelles davui en dia. El que avui en direm msiques

carrinclones, potser.

13- Et va agradar aquesta experincia?

La primera vegada que vaig dirigir Pastorets em va agradar molt perqu vaig

aprendre moltes coses tant a nivell musical com descena. Per a mi cada ocasi s

un moment diferent per seguir formant-me.

14- Trobes la partitura original massa llarga?

La msica s una part important dins Els Pastorets. La combinaci de msica, balls

i escena s el que fa que doni un producte duna durada determinada. No tindria

sentit allargar o escurar lobra amb la por de trobar el timing adequat. Qui va a

veure Pastorets normalment sap amb qu es trobar i si les escenes han estat ben

enllaades, la msica ha seguit el ritme de lespectacle i tot plegat sha fet atraient

crec que sempre es seguir pensant que lespectacle sens ha fet curt.

15- Vas afegir algun instrument de la partitura original?

Lorgue, fent de positiu per tal que acabs dacoblar i empastar els diferents

instruments, sobretot la corda. s un instrument que gaireb no se sent, per es

nota si no hi s. Fa de coix i denlla de vegades entre la corda i el vent.

16- S tornessis a ser Director Musical, desprs de la teva experincia

faries algun canvi, en alguna pea musical?

Suposo que s. Tots evolucionem i sempre tens noves idees que fan proposar-te

nous canvis. Tot per, respectant la partitura inicial, sense transformacions banals

que desprs alterin la substncia de lobra.

28

17- Trobes que hi ha pocs assajos de lorquestra amb tota la part artstica

de lobra?

Sempre trobes a faltar estones dassaig. El que s important, per, s rendibilitzar

i administrar b el temps de qu disposes segons el que es pot pagar. Si no

sempre ens estarem queixant...

18- Qualificaries la part musical com una obra mestra?

Crec que s una obra interessant. La gent ve a veure Pastorets i somple la Sala

durant 10 funcions perqu s un espectacle que agrada. Els Pastorets ocupa un

espai important en el que s la tradici popular a casa nostra, com ho fa tamb la

Passi, per exemple. No cal dur-ho ms enll. Diguem que s una obra important

en el seu gnere.

19- En el pas del temps, creus que la msica ha quedat desfasada?

- (aquesta pregunta crec haver-la respost en la nmero 12).

20- Creus que la msica sajusta a les escenes de lobra teatral? Creus

que est compaginada en cada escena?

- La msica sadiu a les escenes per les quals va estar pensada. Si es transforma

lescena s possible que hi hagi desajustos amb la msica. Aquesta s una feina

que han de resoldre els directors descena i musical

29

ENTREVISTA A XANDRI MONTASELL, DIRECTOR MUSICAL DELS PASTORETS

DE MATAR

XANDRI MONTASELL i BACHS (Matar, 1974) des de ben petit ha viscut per la

msica. Va comenar a tocar el piano i al cap dun temps es va dedicar a tocar el

tromb, per el seu instrument estrella encara havia darribar. A causa dun accident

va haver de deixar per un temps, el tromb, i es va dedicar a la percussi. Actualment

es compositor dhavaneres i de sardanes. Va estar com a director musical les

temporades 2004-2007, Etapa en qu va voler rejovenir la msica i donar-hi un toc

ms modern.

1.Com et va arribar a les mans la idea de formar part de la Direcci

Musical dels Pastorets de Matar ?

Doncs la Raquel Codol, regidora de la Sala Cabanyes, em va preguntar qu em

semblaria dirigir ELS PASTORETS DE MATAR. Ms tard, em vaig posar en contacte

amb en Xevi Ribas, director dEls pastorets en aquell temps, i a partir daquell moment,

varem comenar a trobar-nos dos o tres cops per setmana a casa seva, on em va

comenar a detallar fil per randa el que havia pensat i tamb a mirar vdeos de les

anteriors temporades.

2.Quina va ser la teva primera impressi quan vas llegir la partitura original

de Felip Vilar i Enric Torra ?

Que era un embolic, doncs la primera partitura que sem va fer arribar era la cpia de

la partitura original, escrita en dos pentagrames quan noms hi havia interpretaci de

lorquestra, i un tercer o ms quan hi havia peces amb cor, o solista i/o solista amb cor

i orquestra.

3. Vas fer alguna modificaci de la partitura original ? Per qu ?

S. Vaig reorquestrar i tornar a editar per ordinador totes les peces, des del Prleg fins

a lApoteosi doncs tot i que ja shavien transcrit informticament, ledici que es va

encarregar no tenia els requisits per poder fer un bon treball musical. El canvi doncs, a

part daix, tamb ve degut que desprs de mirar vdeos i ms vdeos, i haver assistit a

7 funcions com a pblic de lanterior temporada a la meva, li vaig dir a en Xevi Ribas

30

Hi ha hagut molts avenos a dalt de lescenari que estan desfasats amb la msica que

es va escriure originriament, per tant, o tornes a recuperar lescenografia per la qual

Enric Torra va composar i orquestrar la msica,>> ( doncs a la partitura original, a la

tapa, hi ha una inscripci del mateix Enric Torra que hi diu: Conv no canviar res de la

partitura per sser escrita amb sincronitzaci de lescena ) i li vaig continuar dient,

I en Xevi em respongu > Un cop vaig comenar a reorquestrar-ho ens varem anar adonant que

hi havia peces que estaven fora de lloc, o que shavien canviat per altres que no

ajudaven a lligar parts de lobra. ( final de follets, la tempesta, Cor de Diables, Non

Serviam, Preludi del 2n acte ( que realment no era un preludi, sin un post-ludi del 1r

acte ), i daltres parts que vaig trobar com una pea per a cordes, quan Nam arriba a

casa del seu pare, etc)

4.Quin s el millor record que tha quedat en dirigir la part musical dels

Pastorets de Matar ?

Aconseguir que el so i la msica que vrem interpretar, emocions tant al pblic que

no havia vist mai Els pastorets de Matar, com a moltes de les persones que durant

anys i anys han passat mitja vida treballant a la Sala Cabanyes. El resultat va ser

fantstic!!

5.Creus que els msics han de tenir una bona formaci a lhora que pugui

sortir b una pea ?

Evidentment lhan de tenir, s clar, incls el mateix director!! Per no noms aix, sin

que hi ha dhaver comunicaci, respecte i humilitat entre els msics i el director. Una

vegada has aconseguit aix que de vegades sembla que ha de ser tan evident.. doncs

un cop tens aix, s molt senzill que la interpretaci que puguis tenir de la partitura,

pugui ser executada molt fcilment. Crec que nosaltres ho vrem aconseguir.

6. Com feu la tria dels msics ? En qu us baseu ?

En el meu cas, vaig contactar amb msics que ja coneixia i que sabia com treballen.

Tamb vaig haver de fer venir msics que no coneixia, i per no fer venir alg que

noms vingus a tocar notes i a cobrar, vaig parlar amb els msics de confiana de

lorquestra perqu mhi poguessin posar en contacte.

31

Quan treballes amb MSICS, i nhas dincorporar un de nou a lorquestra, evidentment

noms et facilitaran el telfon de MSICS i no de Mercenaris

7.Quina va ser la pea musical que et va costar ms dirigir ?

Tot i que hi ha moltes peces que tenen canvis de comps dins la mateixa pea, i tot i

que alguns dels nous arranjaments que vaig fer van ser veritablement complicats, la

que recordo que ens va costar molt tant a mi com a lorquestra, va ser EL

CAPVESPRE.

8. I la pea que et va ser ms fcil ?

La Tempesta.

9.Costa combinar el cor o els personatges amb els msics ?

Si cadasc sap el lloc al que li correspon estar, no s gens costs, per s que ho s

quan tot i posar tots els mitjans dudio, dedici de partitures entenedores i incls dun

director de tcnic de solistes el resultat acaba essent dun inters mnim per aquella

gent a qui se lest preparant i dedicant hores i hores i continuen pensant que >

10.Havies fet alguna altra obra teatral com a directora musical ?

Si, EL CERCLE DE LA VIDA. Va tenir un xit tan gran, que fins i tot a lltima

representaci, tot el pblic de la Sala ens va ovacionar posant-se dret i aplaudint

sense parar.

11.Quina ha estat la teva pea preferida ?

De Els Pastorets? De lorquestraci que en vaig fer; LAPOTEOSIS, per tamb La

Dansa de les Bruixes, Caiguin damunt vostres cors, Melangia, El noi de la Mare,

Lescena de lAvar, El Swing del 25, la fanfrria que vaig composar expressament per

ELS REIS DORIENT, uff, nhi ha tantes...

32

12. Quina pea musical et va mostrat menys inters ?

Oh Lliri de Puresa...

13. Et va agradar aquesta experincia ?

En tinc un molt bon record, per tamb les vaig passar molt putes ( perd per

lexpressi ).

14.Trobes la partitura original massa llarga ?

Si respongus que no, no seria cert, doncs hi varen haver peces que no es van

interpretar com el Cor de Dimonis i el Non Serviam, per tamb cal dir que el text sha

retallat molt, i vrem interpretar les peces que juntament amb en Xevi Ribas vam

creure que eren les que shavien de tocar per la versi que havem preparat.

15.Vas afegir algun instrument que no sorts a la partitura original ?

S. LArpa i el Gong, doncs crec que mai abans shavien sentit. Larpa per qestions

econmiques i logstiques i el gong, perqu la molts directors no presten importncia a

la Percussi i ja els hi va b qualsevol cosa que soni a ximpum. A part, tamb hi vaig

afegir un teclat amb un mdol de sons, la qual cosa, ens va permetre poder reforar

lorquestra i donar un ventall de colors musicals i de poder escoltar instruments que no

hauria estat possible de cap altra manera.

16.Si tornessis a ser directora musical desprs de la teva experincia faries

algun canvi en alguna pea ?

I tant!! Larranjament del Ball de Dimonis, s la pitjor pea que mai he orquestrat,

suposo que tamb s perqu la responsable de moviment amb la msica ( no vull dir

coregrafa perqu si ho fes ofendria els grans professionals que es dediquen a

aquesta professi de sincronitzar moviments corporals amb la msica ).

33

17.Trobes que hi ha pocs assajos de lorquestra amb tota la part artstica de

lobra ?

No. El que trobo, s que la gent ja va cansada a assajar, i que tamb pensen que

faran el mateix que lany passat i que no poden o no volen aprendre res de nou.

Tamb trobo que el tacte amb que sels tracta no s prou correcte

18.Qualificaries la part musical dobra mestra?

I per qu no ho hauria de ser-ho? Perqu lautor no es diu Wolfang Amadeus Mozart?

No fa ms de 90 anys que es representa? No ha emocionat a milers de persones? S

que ho s, i tant!!

19.Amb el pas del temps creus que la msica ha quedat desfasada ?

S, per aix amb en Xevi Ribas vam actualitzar la msica respecte a lespectacle que

sestava representant durant la nostra etapa.

20.Creus que la msica sajusta a les escenes de lobra teatral ? Creus

que est compaginada amb cada escena ?

S. Com ja he dit anteriorment, a la primera pgina de la partitura original dEnric Torra

hi diu textualment i amb lortografia de lpoca:

Nota: Conv no canviar res de la partitura per sser escrita amb sincronitzaci

de lescena.

34

ENTREVISTA A GEMMA SANCHO, LA PRIMERA DIRECTORA MUSICAL DE LA

HISTRIA I LA DARRERA DELS PASTORETS DE MATAR

GEMMA SANCHO i ALS (Matar, 1974) Llicenciada en Magisteri musical, el 1982

inicia els seus estudis de piano a lEscola de Msica de Matar. Per continua els seus

estudis a l'Estudi de msica ngel Soler de Barcelona. Entra al Conservatori Superior

de msica del Liceu per poder finalitzar el grau mitj de piano, i ms tard far el de

flauta travessera. Ms tard estudia Direcci musical i cant a Barcelona. Actualment

est dirigint la Coral La Nota. I quant a parlar dels Pastorets de Matar, podem dir que

ha estat des dels 7 anys compartint escenari fins ara, amb un gran llegat de

personatges que ha interpretat i sent lnica directora musical de la histria en la

temporada 2006-2009.

1.Com et va arribar a les mans la idea de formar part de la Direcci Musical

dels Pastorets de Matar ?

Va ser en Toni Blanch, director artstic dels Pastorets en aquell moment, qui em va

proposar la direcci musical. Ja havem treballat junts en diverses ocasions i ell volia

que jo li ports la part musical.

2.Quina va ser la teva primera impressi quan vas llegir la partitura original

de Felip Vilar i Enric Torra ?

La veritat s que ja em coneixia molt b la partitura perqu en lpoca que el mestre

Canals portava la direcci musical jo li feia de pianista durant els assajos, per tant, no

em venia gens de nou.

3. Vas fer alguna modificaci de la partitura original ? Per qu ?

Aquest s un tema complicat. La partitura original, per desgrcia, ha estat retocada

fora vegades. Desprs dels arranjaments fets per lltim director, em vaig veure

obligada a tornar a ser fidel a la partitura de Torra i Vilar i, per aix hi vaig haver de

fer canvis.

35

4.Quin s el millor record que tha quedat en dirigir la part musical dels

Pastorets de Matar ?

Tots els records que mhan quedat sn bons, per si nhe de destacar un dir que

lexperincia amb la gent de lorquestra mha deixat molt bon sabor de boca.

5.Creus que els msics han de tenir una bona formaci a lhora que pugui

sortir b una pea ?

Per a mi s essencial que tinguin una bona formaci. La partitura, a part de ser llarga,

s en alguns moments fora complicada i requereix un bon domini de linstrument.

6. Com feu la tria dels msics ? En qu us baseu ?

Se suposa que el director musical t carta blanca per triar lorquestra que vol. En el

meu cas vaig conservar alguns dels msics que ja formaven part de lorquestra en

anys anteriors i vaig fer diferents contactes per trobar-ne de nous.

7.Quina va ser la pea musical que et va costar ms dirigir ?

Crec que Els ocellets, pel fet que combinava cor, orquestra i solistes alhora.

8.I la pea que et va ser ms fcil ?

La majoria, com ja he dit abans, les tenia tan assimilades que gaireb ni em calia estar

pendent de les diferents entrades.

9.Costa combinar el cor o els personatges amb els msics ?

S, potser s la tasca ms difcil; i ms si tenim en compte les dificultats de visibilitat,

so, etc.

10.Havies fet alguna altra obra teatral com a directora musical ?

S, ja havia dirigit diferents musicals des de lany 1994, la majoria delles amb Toni

Blanch.

36

11.Quina ha estat la teva pea preferida ?

Trobo que tota la partitura de Torra i Vilar s molt atractiva. Em resulta difcil escollir.

12.Quina pea musical et va mostrat menys inters ?

Cap delles la trobo particularment avorrida.

13.Et va agradar aquesta experincia ?

Ha estat una de les millors experincies com a directora musical, de la qual nhe aprs

moltes coses, tant a nivell musical com a nivell hum.

14.Trobes la partitura original massa llarga ?

No, trobo que t lextensi correcta. En tot cas, potser el que es fa llarga s alguna

escena.

15.Vas afegir algun instrument que no hi sorts a la partitura original ?

De fet, no est molt clara la instrumentaci original. Jo noms vaig conservar la

instrumentaci que sha utilitzat duns anys cap aqu.

16.Si tornessis a ser directora musical desprs de la teva experincia faries

algun canvi en alguna pea ?

B, segurament mho tornaria a repassar i alguna cosa retocaria. Potser els tons

dalgunes peces per retornar als tons originals.

17.Trobes que hi ha pocs assajos de lorquestra amb tota la part artstica

de lobra ?

-S, nhi ha pocs, per com sempre s problema de pressupost.

37

18.Qualificaries la part musical dobra mestra?

Tant com aix, no, per per ser la msica popular duns Pastorets s molt meldica i

ideal per a lespectacle.

19.Amb el pas del temps creus que la msica ha quedat desfasada ?

Els Pastorets porten molts anys en escena i no han quedat desfasats, el mateix passa

amb la msica.

20.Creus que la msica sajusta a les escenes de lobra teatral ? Creus que

est compaginada amb cada escena ?

Aix s el que sintenta fer i crec que est fora ben posada a cada escena.

38

6- OBSERVACI DUN ASSAIG DORQUESTRA

El dia 11 de desembre vaig assistir, al mat, al primer assaig dorquestra que es feia

aquesta temporada 2010-2011. Lassaig es va realitzar a lescenari de la Sala

Cabanyes.

Lassaig era a les 9 del mat, per comenar a treure els instruments de les fundes.

Algun havia de muntar els seus instruments, i comenar preparar-se per iniciar

lassaig. Com que era el primer dia, shavia de sonoritzar tota lorquestra, per tal que

cada instrument tingus una bona sonoritzaci i afinaci. El que van fer era que cada

instrument tocava un tros duna pea i aix la taula de so feia miracles amb el micrfon

perqu tingus un bon so i queds tot ben lligat.

Primer de tot ha comenat la secci de la corda. Per poder sonoritzar han fet servir la

pea del Ball de les pedretes. Quan el viol 1r, el viol 2n, el violoncel i el contrabaix ja

havien sonoritzat els seus instruments amb els micrfons, tocava el torn del teclat que

fa funci dorgue i tamb ha fet servir la mateix pea. Han volgut posar a prova si

estaven tots els instruments ben sonoritzats, i van tocar la pea del Ball de les

Pedretes.

Els segents van ser la secci de vent, tocava el torn de la flauta travessera, i en

aquest cas va utilitzar La can trista.

Lobo, el clarinet van tamb agafar la mateixa pea que la secci de corda i van

utilitzar El ball de les pedretes.

El fagot va utilitzar una pea que era externa de lobra, la pea de Strangers in the

night, del cantant Frank Sinatra.

El segent en fer-ho va ser la trompeta primera, que com que a la tarda tenia un

concert, va aprofitar la sonoritzaci per assajar per la cita que tenia a la tarda. Va tocar

lobertura dun concert del compositor de Nova York, George Gershwin que va escriure

per fer un concert per trompeta i orquestra.

El tromb i la percussi van fer sonar quatre notes i aix van acabar la sonoritzaci.

Com tota orquestra ,sigui el dia de representaci o b un assaig, abans de tocar

alguna pea han dafinar, aix que la Concertino, que s normalment un viol, toca

perqu els altres instruments agafin el to i afinin els instruments.

39

Aquesta vegada va ser ms rpid perqu abans ja havien sonoritzat i aix va

comportar que a lhora que afinessin vent-metall no es sents cap estrall.

Com que era el primer assaig, el director musical, Jordi Lluch, va fer una petita

introducci verbal de com aniria les coses aquesta temporada. I desprs de dir quatre

paraules, van comenar lassaig amb lobertura de lobra. Va sonar una vegada i ja van

passar a la segent pea. Em va sorprendre perqu a diferncia de lany passat

aquesta vegada hi havia msics nous, per vaja es notava que eren professionals i

duna revolada van fer la pea, com si lhaguessin fet tota la vida.

Venia la segona pea titulada La dansa de les Nimfes. En aquest cas va costar

treballar-la un mica ms, ja que es notava que hi havia cares noves aquest any.

Per van tirar endavant i va tocar la segent can, El Ball de les Bruixes. Aquesta

pea comena amb un solo de flauta travessera per poder enllaar amb lanterior

can, i van passant compassos i ens trobem amb la segona part daquesta escena,

anomenada Lliba i el puput, fan diferent.

Finalment, a la tercera era la venuda; vaig notar que havien de compaginar cada

instrument amb el seu so i fer entre tots un nic so. Hi predominava ,en aquest cas, la

percussi que es va utilitzar per als efectes especials.

En aquesta pea de lescena dels Follets, hi predomina en bona part el Tromb, per

els problemes que vaig poder observar era que el msic es nou daquest any i no tenia

escrites modificacions en les seves partitures, i en aquest cas va haver de parar algun

moment per poder posar-se al dia. Amb un tempo pianssimo, es pot escoltar que la

secci de corda fa un Pizzicato.

Ha fet uns canvis en els tempos que fan que la corda soni agitada.

Acabada la pea dels Follets, toca repartir una nova pea que des del 1997 no es

tocava, lanomenada . La pea s cantada pel cor de

diables. Com que reparteixen la partitura en aquell precs moment de lassaig, la fan

per primera vegada amb un tempo ms lent. Em vaig quedar meravellada: la van fer

perfecta, no van parar cap moment. A la segona ja van utilitzar el tempo que est

establert en la versi de lany 1997.

La segent pea era lanomenada Non Serviam. La fan fer una vegada per s va

haver de repetir perqu les dues trompetes no es posaven dacord i no estaven

sincronitzades. Per poder solucionar aquest problema el director va voler passar

40

aquesta pea Da capo, que vol dir un altre cop des de el principi, per en aquest cas

noms la tocarien la secci de vent-metall.

Ara toca una pea bastant impactant: La transformaci escnica de linfern. Aquesta

pea que va acompanyada amb La Dansa dels diables i fan com una lluita entre la

secci de corda i vent: es pot escoltar com un joc entre ambdues seccions, per qui

realment guanya es podria dir que s la secci de vent amb una gran part de les

trompetes amb els seus fortes. Aquesta pea lhan passat unes 5 vegades, per a la

cinquena decideix el director de passar-la noms la corda perqu aix es puguin sentir

millor.

Amb tanta msica se mha passat el temps volant, i ara que ja han acabat El Prleg,

toca fer una mitja part de lassaig perqu amb tant de bufar i arquejar necessiten un

descans ben merescut.

I comena la segona part de lassaig, aix que el director musical agafa la batuta,

tothom es comena a concentrar per estar preparats perqu quan mogui el bra, els

musics han de saber quina nota han de tocar, o b, han de comenar a comptar

compassos...

El dia 11 i 12 de Desembre al haver assistit als dos assajos que van fer prviament

abans de lestrena, he pogut enregistrar totes les peces que van tocar i les deixo

enregistrades en el CD que us adjunto a continuaci.

41

7- CONCLUSIONS DEL TREBALL

El treball que he realitzat ha estat un gran repte personal, ja que amb pocs mesos

havia de buscar i remenar tota la informaci que havia de trobar per parlar del tema

que estava investigant.

Quan vaig comenar a escriure les primeres lletres, per un moment pensava que sabia

molta informaci sobre el tema, per a mida que vaig comenar a llegir-me llibres i a

parlar amb la gent, vaig saber del cert que tot el que havia cregut durant aquests anys

no era del tot cert. Pensava que la msica dels Pastorets havia estat creada a partir de

lobra per que hi havien hagut poques modificacions, com he pogut comprovar he vist

que es totalment erroni el que pensava abans, al llarg de la historia shan fet molts

canvis, lobra original est composada per els Mossens Miquel Ferrer i Felip Vilar i tot

larranjament que van fer Enric Torra i Felip Vilar, es un tema que ha canviat

totalment la msica que se sentia abans i la que sescolta per les festes de Nadal.

Crec que poca gent que porta molts anys dalt de lescenari coneix tots aquests

arranjaments que es van portar a terme.

Ho he pogut comprovar aquest any, quant han ajuntat a lobra la pea Muntanyes

regalades, molts actors desconeixien aquesta pea i un ms qui altre pensava que

lhavia composat el propi director musical, Jordi Lluch.

Tamb com a conclusi he conegut tots els entrebancs que ha tingut aquesta obra

teatral per arribar a representar-la avui en dia a Matar, des de el primer dia que es va

representar al Centre Moral i Instructiu de Grcia, fins arribar a Matar, i tamb

passant per la dictadura que Espanya va haver de patir, convertint lobra teatral

totalment en castell. Que per sort desprs duns anys va tornar a la seva llengua

original.

Com a punt final del treball de recerca he vist que aquests anys dalt de lescenari

mhan fet estimar els Pastorets, i mhan ajudat a entendre que en un espectacle

tothom es important, i aix fa que cada any es porti a Matar i a molts llocs darreu de

Catalunya aquest espectacle Nadalenc. Per mi pensar en el Nadal es pensar en

Pastorets i espero que aix ho relacioni durant molts anys.

LEstel de Natzaret, smbol de la fi de lobra dels Pastorets.

42

8- BIBLIOGRAFIA I FONTS

He cercat a totes les fonts possibles i properes a mi, amb lobjectiu dextreure la

mxima informaci. Tamb molta informaci de la que he pogut recollit a sigut grcies

als petits coneixements que tenia, i tamb com dalgunes persones que mhan

proporcionat una gran part dinformaci.

Llibre:

Autor/s: Secci Teatral del Centre Catlic de Matar, Sala Cabaes.

Ttol: SALA CABAES, 75 anys. 1916-1991.

ISBN: 84-604-1064-1

Aquest llibre es va elaborar a partir del 75 aniversari que va fer la Secci

Teatral del Centre Catlic de Matar, per aquest motiu es va elaborar tot un

seguit descrits que parlen en gran part dels Pastorets, per tamb de la Sala

Cabaes. Han participat molts autors, per tant no hi ha un autor nic. He fet

servir daquest llibre principalment el captol que sanomena ELS PASTORETS

AMB ALEGRIA, i dintre daquest captol he utilitzat el subapartats La tossuda

supervivncia dels Pastorets escrit per Joaquim Vil i Folch, i tamb La msica

dels Pastorets escrit per el Mtre. Josep Canals i Sant.

Recurs en xarxa:

Autor: SALA CABAES.

www.elspastoretsdemataro.cat

www.salacabanyes.cat

He utilitzat aquestes dos webs durant tot el transcurs del meu treball de

recerca.

Article de Revista:

Autores: Cabot i Sagrera, Neus

Patricio i vila, Helena

Soler i Llobet, Teresa

Ttol de larticle: LA MSICA DE LESTEL DE NATZARET.

43

9- ANNEXOS

a) ENQUESTES A LA POBLACI:


Edat: 86 anys.

Sexe: Home

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar SI

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? SI

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? SI

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? NO

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? SI

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? NO

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? NO

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? SI

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? SI


- Doncs que en el mn, abans, ara i sempre, de tant en tant passen coses

bones. No tot han de ser guerres i maleficis.


Edat: 35

Sexe: Femen

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? s des de petita.

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Comencen el dia 26 de

desembre i es fan 10 representacions essent fixes les del 26 de desembre i el

dia 6 de gener. La resta van variant depenent del calendari.

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? Si del tot.

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? Crec que

s, com qualsevol altre espectacle teatral sapropa a la gent tot i que aquest s

duna temtica religiosa molt concreta i sembla que vagi dirigit a un pblic ms

restringit.

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? Absolutament.

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? Si

44

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Hi ha alguna escena que

depenent del tipus de pblic (infantil) es pot fer llarg, per normalment sn

escenes on el text s molt ric i on la interpretaci del personatge que les fa s

bsica.

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? Si, alguns

dels decorats sn pintats per en Josep Ciudad

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Si, totes.

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Primer de tot

un apropament a la cultura teatral i al mn de les arts escniques ja que shi

barregen tant aspectes teatrals prpiament dits com daltres com la dansa i la

msica. Tamb tot lmbit de la socialitzaci entre les persones que el fan

possible i per ltim el coneixement de lorigen duna de les grans religions

existents.

Enquesta dels Pastorets de Matar Edat: 50

Sexe: DONA

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? SI


3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? SI

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? SI



7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? UNA MICA

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? NO



- s un espectacle que tant agrada als ms petits com als avis. En aquests

ltims anys sha convertit en patrimoni de la ciutat i la qualitat dels Pastorets de

Matar s reconeguda arreu de Catalunya. Crec que la popularitat i bona

interpretaci i escenografia daquest espectacle est per sobre del tema religis

del que tracta i aix fa que arribi a tots el pblics. Les festes de Nadal a Matar

estan lligades als pastorets, motiu pel que ens hem de sentir orgullosos.

45


Edat: 42

Sexe: dona

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? si

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Si (volts del Nadal fins al

Febrer)

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? Si (una visi de la histria del

Nadal cristi amb alguna aportaci diablica

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? si

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? si

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? no.

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Un pl.

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? si

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Magrada

especialment lultima versi del 25 de desembre


Depn de ledat i del moment. Potser fa Nadal, des del punt de vista cristi,

per suposo que pot ser un conte per explicar a altres cultures una tradici com

la nostra del Nadal. Si nets un simple espectador hi veus una posada en

escena prou original dels passatges de la Biblia; si coneixes gent que hi

participa potser tadones ms de lesfor i coordinaci dun gran nombre de

persones de diferents edats.

Laportaci de petites actualitzacions ms trencadores sempre van b, tan si

tagraden com si no. Shan de rebre estmuls a la crtica.

Enquesta dels Pastorets de Matar Edat: 27 Sexe: FEMENI

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? SI

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? 20/12 A FEBRER

APROXIMADAMENT


4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? NO



46

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? SI



10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Cultura i

coneixena de la historia de la nostra ciutat.

Enquesta dels Pastorets de Matar Edat: 50 Sexe: Home


2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? si

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? Si

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? No

exactament, ms aviat s un espectacle tradicional, amb arrels cada cop ms

allunyades del que vivim actualment. Hi ha altra mena despectacles que

tapropen ms al teatre que no pas aquests (pastores, passi, etc.)

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? S, encara que la

versi que es fa a Matar no s precisament la ms adequada al pblic infantil

perqu aquest es pot perdre a travs de la histria que explica, hi ha una altra

versi, la den Folch i Torres, que s molt ms adient per aquestes coses. I

amb aix no vull pas dir que no estigui b la versi de Matar, eh!

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? Si.

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? si


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? si


Coneixement de les arrels histriques/tradicionals/religioses.


Edat: 48

Sexe: Home

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar SI



47

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? SI



7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? SI




Recuperar valors i sentiments (amor, tendresa, espiritualitat) que sempre han de

ser vlids per que potser avui els tenim oblidats.


Edat: 37

Sexe: dona

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar si

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? si

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? si

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? si


6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? no

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? no


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? si


Entreteniment familiar i mant viu el llegat cultural.


Edat: 54

Sexe: Femen

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? Si, per fa molts anys

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Uns dies abans de Nadal

i acaba el dia de Reis

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? Si. Crec que s duna obra

duna Folch i Torres

48

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? Sembla

que fins ara ho ha estat. Ja que tots els actors professionals de Matar han

comenat actuant als Pastorets.

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? Si

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? No

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Una miqueta

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? Si

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Alguna. La del ase

en particular.

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Divertiment i

coneixement de la histria sagrada.


Edat: 52

Sexe: DONA

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? SI MOLTES I DE PETITA

ENCARA MS COM A TRADICI DEL NADAL

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? SI DES DE SANT

ESTEVE FINS EL FEBRER (LA CANDELERA?)


4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? SI I A MS

TENINT EN COMPTE QUE ES DIRIGEIX A LA CANALLA

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? SI , PER FER UNA

MICA DE CULTURA POPULAR EN FAMILIA.


7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? SI, UNA MICA PEL FET DE

LA CANALLA PETITA


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? SI QUE CONEC LA

MUSICA, PERO ARA NO ET SABRIA DIR, QUAN LA SENTO LA CONEC DE

TOTA LA VIDA

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? POT

APORTAR MES BONA VOLUNTAT I EVITAR LA SOBERBIA I LORGULL, I

QUE LA FAMILIA AL FINAL SEMPRE ESTA ALLA PEL QUE SIGUI.

49


Edat: 51

Sexe: Home

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar?

S, alguna. Encara que els faig (hi participo com actor) de fa molt de

temps.

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle?

S. Comenant per Sant Esteve, seguint per les festes de Nadal i Any

nou, i diversos dissabtes i diumenges posteriors fins a completar 10

representacions cada temporada.

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria?

S. Explica el naixement de Jesucrist, complementant la visi bblica amb

tradicions, msica i saber popular.

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre?

S. De fet penso que Els Pastorets s ms una tradici que no pas una obra

de teatre (encara que la facin actors), que t la virtut de iniciar actors i

espectadors en lart del teatre.

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar?

S. Aqu est el seu xit: comencen per agradar a la canalla, i acaben per

enganxar a tothom.

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle?

S. Moltes, potser unes 30 temporades!

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg?

S. s llarg, per aix no vol dir que sigui pesat. Crec que fent-lo a bon

ritme, s molt passador.

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron?

S. Hi ha tcnics ms autoritzats que jo que ho poden confirmar. Crec que

tamb hi ha decorats fets per artesans barcelonins, dabans (germans

Salvad) i dara (el ms recent s el de Lluna fet a Santa Agns de

Malanyanes). Per s cert que bona part dels decorats va ser feta pel

mataron Josep Ciudad.

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar?

S. Totes. Magrada especialment el Freda nit de nevada


50

Crec que Els Pastorets aporten coses diferents segons el rol que un tingui

amb o dins de lespectacle.

Per lespectador, crec que fonamentalment aporta el valor de contribuir al

manteniment duna tradici, que com totes les tradicions daquest caire,

est a mig cam entre la cultura popular i el teatre amateur. Poques obres

de teatre durant casi 100 anys com els nostres Pastorets. I aix crec que es

degut a que no es purament teatre, sin que son costums arrelats a la

societat, qui els hi dona vigncia.

Pel que fa als que participen de lespectacle, crec que els dona dues coses:

Formaci en lmbit de participaci de cada un de nosaltres. Fem les

coses per aprendre a fer-les i desprs consolidar-les i millorar-les.

Esbarjo, doncs ho fem com a hobby, buscant diversi ms enll de les

nostres responsabilitats quotidianes.


Edat: 21

Sexe:Home

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar: S

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Desembre-Gener

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? S

4- Trobes que s un espectacle per a poder apropar a la gent al teatre? S

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? Ms enfocat per a

nens


7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? S

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? S

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? No

51

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Crec que s

un espectacle sobretot centrat per al pblic infantil, que a ms proporciona una

histria amb un toc dhumor juntament amb lacompanyament musical de

lobra.


Edat: 23

Sexe: femen

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? Des de les butaques mai, des

del fosso si.

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Si

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? Si, la conec molt b

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? Si

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? Si

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? Com a msic

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Si, els trossos tristos sem fan

llargs (per exemple Naim)

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? No

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Oi tant que s, les

tinc enganxades durant tot el Nadal.

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Sn uns

pastorets diferents dels que es fan sempre del Lluquet i el Rovell (Folch i

Torras), per tant aix aporta a la gent una versi diferent a la histria de Jess;

a ms s un espectacle amb msica i cant, aix doncs, a part de teatre, aporta

ms aspectes artstics que els exclusivament de teatre. Aporta tamb poder

passar una tarda de les festes de Nadal en famlia. I tamb apropa la cultura

mataronina al pblic.

52


Edat: 39

Sexe: Mascul

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar S

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Per Nadal

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? S

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? S

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? S


7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? No


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? S

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Com deia la

pregunta 4, un apropament al teatre, especialment pels ms petits i, de pas,

una bona estona dentreteniment.

Enquesta dels Pastorets de Matar Edat: 66 anys Sexe: home

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? SI.

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? SI.

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? SI.

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? SI.

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? SI.

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? NO.

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? NO.


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? SI.


Una agradable vetllada, aix com una mica de coneixements cristians, molt bsics.

53


Edat: 51

Sexe: Femen

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? S

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? S

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? S

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? S

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? S

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? S

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Fa uns anys s.


9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? S

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Apropament

al teatre si no el tenen i una poder veure com el teatre amateur s en certes

ocasions, del mateix caire que el professional.


Edat: 56 anys

Sexe: Dona

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? S quasi cada any.

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Desde el 26 de

Desembre fins 1ers. de Febrer.


4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? Pot ser un

bon comenament per a la canalla perqu vagin entrant en aquest mn.


6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? S al llarg de uns quants

anys.

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Si sobretot per la quitxalla

petita, hi ha passatges que sels fa pesat.

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? S.

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Totes.

54

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Pot fer

reflexionar i pensar que actualment estem massa centrats en les coses

materials, i no ens mirem massa si per arribar on volem, fem mal a altres

persones, tan en la feina com en les coses de la vida quotidiana.


Edat: 16

Sexe: mascul

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? s

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? s

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? s

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? s

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? s

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? s

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? no

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? no

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? no

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les persones? Ganes de

participar ms en espectacles de la ciutat.


Edat: 51 anys

Sexe: dona


2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? si, de Nadal fins a finals

de gener.

3- Tens una petita coneixena de que va la histria? si, una mica.

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? I tant que

si


6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? no

7- S has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? Noms el tros de quan el noi

torna a casa i el pare el perdona. Tot lo altre passa volant.

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron? Si.

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Si.


55

Des del meu punt de vista com espectadora, diria que aquest espectacle pot

aportar:

a) Una estona molt divertida

b) Poder mantenir una tradici molt catalana, la dels pastorets

c) Recordar-nos que, fora de conceptes religiosos, la vida s mes fcil si li

busquem la seva part positiva

d) Permet que mataronins amateurs puguin actuar com a actors professionals

e) Permet mostrar el qu es pot fer quan un grup de persones treballen per

una finalitat comuna

Noms afegir que considero que s un espectacle que no shauria de perdre ja

que s un exemple per altres pobles o ciutats del qu son capaos de fer la

gent quan te ganes de mostrar el qu es pot fer amb bona voluntat.


Edat: 49

Sexe: mascul

1- Has vist alguna vegada els Pastorets de Matar? Si quan era petit

2- Saps per quines dates s celebra aquest espectacle? Comena el dia de sant

esteve i 9 representacions mes

3- Tens una petita coneixena de qu va la histria? Si son varies histories

enllaades, la lluita del be i del mal, el fill prdig i Josep i Maria, junt amb una

historieta cmica

4- Trobes que s un espectacle per poder apropar a la gent al teatre? Si es idoni

ja que por sortir tot tipus de gent amb les seves ideologies politiques i religioses

i de totes les edats

5- Consideres que s un espectacle per tot el pblic familiar? Si per explicant als

ms petits de que va largument

6- Has participat alguna vegada en aquest espectacle? Si de bulto,dimoni amb

forca, de Thasis, ajudant del sacerdot, tcnic, cap tcnic, tramoista, efectes

especials, etc...

7- Si has vist lespectacle, lhas trobat massa llarg? No ho se, com a tcnic es fa

molts de cops curt

8- Sabies que lescenografia ha estat creada per un artista mataron?, Si en

Salvador Serra lany 1933 ajudat per Salvador Llovet, van ser els primers,

abans els havia fer per la Saleta per amb linauguraci de la Sala Cabaes els

56

van tenir que fer de nou, ja que els altres no donaven la mida de la boca del

escenari. En els anys 40 Josep Ciudad, va inventar el prleg, la lluna i altres

fent els decorats que tenim actualment, tamb i de manera ms modesta i

sense treure cap mrit en Jordi Ribas Arnau, tamb tenim decorats de gent de

fora de Matar, Valera i Garcia, Germans Salvador i els ltims, dels germans

Castells

9- Coneixes alguna pea musical dels Pastorets de Matar? Si totes, si no la lletra

de memria, si la msica

10- Qu et sembla que pot aportar aquest espectacle a les pe

Cada Nadal

Documents

Transcript of Cada Nadal