1

DEPARTAMENT D'HISTÒRIA I GEOGRAFIA.

PLA ESTRATEGIC DE QUALITAT

2

INDEX

Pag. I. Introducció 3 II. Procés de planificació estratègica 4 III. Descripció general del Departament d'Història i Geografia 4 IV. Anàlisi i diagnosi 5 1. Recerca i transferència 5 1.1. Anàlisi externa 6 1.2. Anàlisi interna 7 2.- Elements de suport a la recerca i a la transferència 8 3.- Docència de primer i segón cicle 8 3.1. Ensenyaments d'Història i de Geografia. Anàlisi 9 3.1.1. Els estudiants 9 3.1.2. L'oferta de formació reglada, curs 1998-99 10 3.1.2.1. Docència. Oferta de crèdits i estudiants matriculats. Distribució dels alumnes... 10 3.1.2.2. La procedència geogràfica dels estudiants d'Història i de Geografia 10 3.1.2.3. Resultats acadèmics. Rendiment acadèmic del curs 1997-1998 15 3.2. Política i organització de la docència 16 3.3. Desenvolupament de la docència 16 4.- Doctorat, formació continuada i postgrau 17 5.- Gestió de personal 18 5.1. Personal acadèmic i investigador 18 5.2. Personal d'administració i serveis 22 6.- Planificació i qualitat 24 6.1. Planificació i objectius 24 6.2. Política de qualitat i millora continuada 25 6.3. Valoració de resultats i situació 25 7.- Organització i gestió administrativa 26 8.- Gestió pressupostària i d'infraestructures 29 8.1. Gestió pressupostària 29 8.2. Gestió d'infraestructures 30 8.3. Valoració conjunta d'aquest àmbit 30 9.- Relacions externes, mobilitat, impacte social 30 9.1. Relacions i aliances 30 9.2. Mobilitat, intercanvi i relacions internacionals 32 9.3. Impacte de l'entorn i satisfacció dels agents externs 32 V. Estratègies i accions 34 VI.- Annexes 41 Index 42 Procedència geogràfica dels estudiants d'Història i de Geografia 44 Mapa dels grups de recerca del Departament d'Història i de Geografia 45 Altres contractes i convenis internacionals vigents 46 Relació de projectes finançats...contractes...xarxes temàtiques... 47

3

I. INTRODUCCIÓ L’avaluació de la qualitat i la planificació estratègica és una nova forma de treball, i alhora un repte, en la qual està implicada tota la comunitat universitària des de les diferents instàncies organitzatives: la mateixa URV, els centres, els departaments. Es tracta d’arribar a una diagnosi, des d’una anàlisi de factors interns i externs, que ens permeti afrontar millor els reptes plantejats pels canvis socioeconòmics del nostre entorn i poder millorar la qualitat de les nostres activitats docents i investigadores per poder formar uns professionals altament qualificats que puguin respondre als reptes professionals de tot ordre que la societat planteja. Aquesta voluntat de millora no apareix ara, de sobte, com a conseqüència de la implantació de la cultura de la planificació estratègica i l’avaluació continuada. El nostre Departament, des de sempre, ha tingut la voluntat constant de millora, tot i que no hagi estat clarament explicitada, fruit més d'una voluntat individual que d’una planificació conjunta, que evidentment ha existit Convé, però, dir d’entrada que la planificació estratègica i la qualitat necessiten, en totes les seves fases -de definició, implantació i seguiment-, poder comptar amb recursos de personal i d’infraestructura per poder-les realitzar de manera adequada. No és possible materialitzar aquestes accions sense una dotació econòmica corresponent. La manca de recursos pot impedir, fins i tot, realitzar una diagnosi fiable si aquesta manca ens impedeix accedir fàcilment a les dades necessàries per elaborar-la. Com a punt final d'aquesta introducció, cal esmentar que el Departament d'Història i Geografia ha aprofitat l'elaboració del Pla Estratègic per realitzar una reflexió en profunditat sobre el seu funcionament i els seus objectius. El resultat és aquest document que ara es presenta. II. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA Per elaborar el Pla Estratègic de Qualitat, el Departament d’Història i Geografia ha tingut en compte les dades i les indicacions contingudes en els documents següents - Memòria d’avaluació sobre la implantació dels nous ensenyaments (1996) - Pla Estratègic de Qualitat de la URV (1998) - Guia per elaborar els plans estratègics dels departaments (1999) - Conjunt de dades facilitades pel Gabinet Tècnic del Rectorat1 - Dades facilitades per la Secretaria de la Facultat de Lletres - Dades procedents dels arxius del Departament de Geografia i Història. així com de la informació rebuda a la - Jornada d’Avaluació de la Qualitat i Planificació Estratègica (1999) Per acord del plenari del Consell de Departament de 7 d’octubre del 1998, es va constituir la Comissió d’elaboració del Pla Estratègic, integrada per tots els membres de les comissions del Departament, el representant del Departament a la Comissió de Recerca de la URV i el representant del Departament a la Comissió de Biblioteca de la Facultat de Lletres, als quals posteriorment es van afegir un representant de les àrees que donen servei als ensenyaments de Mestre i el representant dels alumnes. En la primera reunió d’aquesta comissió del PEQ, que va tenir lloc el 3 de març de 1999, els seus membres es van repartir les tasques; els treballs s’han realitzat durant els mesos d’abril, maig i juny i ha estat finalment aprovat pel plenari del Consell del Departament, reunit en sessió ordinària l'1 de juliol de 1999.

1 La nostra voluntat, pel que fa a les dades referides als alumnes, era que respongués a tot el període 1993-94/1998-99. Dificultats procedents del GIGA de la URV no ens ho han permès.

4

III. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL DEPARTAMENT D’HISTÒRIA I GEOGRAFIA En l'elaboració del Pla Estratègic del Departament hem tingut en compte la seva trajectòria des del moment de la seva creació el 19852, com a conseqüència de la nova estructuració interna de la Universitat de Barcelona en divisions, en aplicació de la LRU, i la seva consolidació en el procés de creació de la URV a partir del 19923. La història d'aquest Departament és complexa atès el seu caràcter heterogeni pels diferents àmbits de coneixement que agrupa. El Departament actual d'Història i Geografia es crea el 1985 a partir de la unió dels anteriors departaments provisionals de la Divisió de Geografia i Història de les Dependències Universitàries de Tarragona, que es mantenen a partir de la creació de la Facultat de Lletres pel Parlament espanyol el 1983 i que es corresponien aproximadament a les actuals àrees de coneixement d'Història i Història de l'Art, amb l'excepció de les àrees de Geografia, que constituïen un tot indiferenciat. A tot el conjunt de l'antiga divisió se li van afegir en aquell moment les àrees de Filosofia que constituïen també un tot indiferenciat. El resultat fou el Departament de Geografia, Història i Filosofia En el procés de creació de la URV les àrees d'Antropologia i el conjunt de Filosofia van ser segregades per constituir un nou departament mentre que al d'Història i Geografia se li van agregar les àrees de Música, Didàctica de l'Expressió Musical i Artística i Didàctica de les Ciències Socials. Des del maig del 1993 tot aquest conjunt heterogeni camina plegat, però sense constituir una unitat plenament integrada. Les diferents àrees d'Història i la d'Història de l'Art, les àrees de Geografia, aplegades en la unitat, funcional, predepartamental, de Geografia, i les àrees dels ensenyaments de Mestre vinculades a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, que procedeixen d'aquests estudis i serveixen a aquests estudis, són altres àmbits d'actuació, poc homogènis, a més, internament. Cal, doncs, tenir present aquesta història, aquesta realitat, en el moment d'elaborar un Pla Estratègic tal com es requereix des dels òrgans de govern de la URV. Cal reconèixer un cert escepticisme en afrontar aquesta tasca, bàsicament per tres raons: 1. Els més de 25 anys de tradició docent i investigadora de cadascuna de les actuals àrees de coneixement, carregades d'un cert, i probablement necessari, individualisme, com a àrees i com a persones, que d'altra banda es correspon amb els que són habituals en aquestes àrees al nostre país i a la resta de l'Estat, si bé és cert que s'observen arreu, i entre nosaltres, intents de trencar aquesta tendència, 2. Els hàbits generats en aquests més de 25 anys esmentats, i 3.- La manca d'una visió clara dels possibles beneficis derivats de l'elaboració del Pla Estratègic i la seva necessitat. A partir d'aquestes premisses es procedeix a la següent anàlisi desglosada des dels àmbits proposats en el document Elements de suport a l'elaboració dels Plans Estratègics dels Departaments facilitat pel vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Qualitat Universitària

2El 1985 la UB s’organitza en divisions, a partir de l’aplicació dels seus Estatuts, i els centres de Tarragona i Reus s’apleguen formant la Divisió VII: Centres Universitaris del Camp de Tarragona. Prèviament, l’octubre de 1983, el Parlament espanyol creava les facultats de Lletres i de Ciències Químiques, a Tarragona, adscrites a la Universitat de Barcelona (Llei 14/1983 de 24 d’octubre). 3El 12 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 36/1991 per la qual es creava la URV (DOGC, 15 de gener de 1992)

5

IV. ANÀLISI I DIAGNOSI 1. RECERCA I TRANSFERÈNCIA 1.1. Anàlisi externa La política de recerca i de transferència de les diferents instàncies institucionals és ben coneguda al Departament. Institucionalment, la URV, per mitjà del seu Servei de Gestió de la Recerca, ens manté adequadament informats de les convocatòries que es produeixen, generades per les diferents institucions i organismes. Des del Departament, la presència d’un representant propi a la Comissió de Recerca de la URV possibilita el coneixement i el seguiment de les diferents actuacions que es realitzen en aquest àmbit i, recentement, a través dels investigadors responsables dels grups de recerca, implantats fa molt poc com a sistema organitzatiu, coneix les diferents convocatòries específiques. El Departament té establerts convenis de col.laboració amb diferents institucions de l’entorn que permeten completar l’àmbit d’incidència de la recerca amb una repercussió immediata sobre la societat. 1.2. Anàlisi interna En el període de mandat del Dr. Albentosa al capdavant del Departament (1985-1988) i en els primers períodes del mandat del Dr. Faci, que des de la seva experiència de pertànyer en aquells moments a la CICYT va crear en nosaltres la cultura de la competència en l'àmbit de la recerca, l'activitat investigadora del Departament, que anteriorment es produïa segons els paràmetres tradicionals, va rebre un fort impuls a partir de les possibilitats de finançament que oferia el Pla Nacional de Ciència yi Tecnologia, molt ben aprofitat pels membres del Departament com es desprèn de la simple revisió del Llibre Blanc de la recerca a la URV en què, tot i que incomplet, es referencien un bon nombre de projectes de recerca i de publicacions. Els membres del Departament s'han habituat a competir per a l'obtenció de recursos i els resultats són positius. A més d'aquests projectes finançats per les diferents institucions, el Departament desenvolupa una rellevant recerca aplicada finançada per empreses i institucions que en projectes vigents es tradueix en investigacions específiques, assessoraments i col.laboracions de recerca amb altres institucions en un nombre gens menyspreable, tal com es palesa en l'apèndix corresponent. Punts forts - Uns resultats de la recerca pròpia acceptats i ben valorats per la resta dels investigadors. - Un àmbit de recerca absolutament competitiu com és el de Prehistòria amb un elevat nombre d'impactes. - Existència d'altres grups que estan molt ben situats i ben implantats. D'aquestes activitats de recerca individual i col.lectiva n'és mostra el mapa de grups de recerca vinculats al Departament (apèndix). - Un elevat nombre de projectes de recerca aplicada i de transferència de coneixements (apèndix) - Un nivell de qualitat de la recerca individual, segons els paràmetres tradicionals, molt elevat, que es manifesta de múltiples maneres: obtenció de premis, encàrrecs de comissariat d'exposicions, obtenció de projectes finançats de recerca, publicacions en revistes de prestigi, participació en congressos nacionals i internacionals, nombre de tesis doctorals llegides i en procés d'elaboració, etc. Punts febles Tot aquest important esforç en recerca no respon a una reflexió del conjunt del Departament i en conseqüència: - No hi ha la suficient interconnexió i connexió. - No hi ha un coneixement mutu dels esforços realitzats en els diferents camps, la qual cosa te com a conseqüència la possible dispersió d'esforços i, per tant, la possible pèrdua d'oportunitats. - No hi ha l'hàbit d'avaluar els resultats obtinguts pel conjunt dels investigadors del departament.

6

2.- ELEMENTS DE SUPORT A LA RECERCA I A LA TRANSFERÈNCIA Conseqüència de les febleses mencionades, el Departament no té una política de conjunt definida en referència als elements de suport i no te marcats objectius de conjunt. S'observen però els punts següents: - La bibliografia bàsica per a la recerca s'obté a partir de les dotacions dels diferents projectes subvencionats; el Departament no té un registre de les obres adquirides, fet que, d'altra banda, s'adequa a la normativa d'adquisicions de la URV, en què la responsabilitat i gestió de les adquisicions, així com la reserva de les obres un cop adquirides, recau en el servei de biblioteques. - La recerca, majoritàriament, és responsabilitat individual, personal o col.lectiva, i és individualment com es gestiona, ja que el Departament es limita a la mera tramitació de la documentació pertinent. - El Departament ha possibilitat la signatura d'un nombre significatiu de convenis que potencien la recerca i la transferència. - La publicació i divulgació dels resultats de la recerca no és assumida pel Departament atès que no disposa de recursos suficients; en tot cas, són els propis investigadors, a partir de les subvencions obtingudes, els que difonen els resultats de la seva activitat investigadora. - La magnitud i diversitat de la recerca i la transferència del Departament fa aconsellable un increment del personal administratiu que pugui deslliurar els investigadors dels problemes burocràtics de la gestió. - Tot i que s'ha fet un gran esforç, inicialment per les àrees i després per la mateixa URV, en matèria d'infraestructures, hi ha encara un llarg camí a recórrer: . Els equipaments informàtics encara no han arribat a tot el professorat o si més no a tots els despatxos. . Els espais per a la recerca són insuficients si no pràcticament inexistents. . Bona part del material informàtic actual és obsolet i caldria actualitzar-lo. . Els grups consolidats i competitius necessiten actualitzar els seus equips. Punts forts - Una bona actuació en l'àmbit de la transferència. - L'esforç considerable realitzat en l'àmbit de la informatització. Punts febles - Les mancances i l'obsolescència dels materials, anteriorment esmentades. - Les deficiències de les instal.lacions on està ubicat el departament i les males condicions de les mateixes instal.lacions. - Els resultats frustrants derivats de la realització d'esforços importants en moments puntuals, que després no tenen continuïtat per manca de recursos.

7

3. DOCÈNCIA DE PRIMER I SEGON CICLE Com ja s'ha indicat anteriorment, el Departament d'Història i Geografia té encomanada docència a diferents ensenyaments de la URV, vinculats a diferents centres, i de manera diversa. Té plena responsabilitat pel que fa als ensenyaments d'Història i de Geografia vinculats a la Facultat de Lletres; té una responsabilitat àmplia en els diferents ensenyaments de Mestre, vinculats a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia, des de les àrees de Didàctica de les Ciències Socials, Música i Didàctica de l'Expressió Musical i Artística, i és present amb una intensitat de major a menor als ensenyaments de Relacions Laborals, vinculat a la Facultat de Ciències Jurídiques, des de l'àrea d'Història Contemporània, als ensenyaments d'Empresarials i Econòmiques, vinculats a la Facultat de Ciències econòmiques i empresaarials, també des de l'área d'Història Contemporània, i als de Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Filologia Anglesa vinculats a la Facultat de Lletres, des de les àrees d'Història Contemporània i d'Història de l'Art, sempre tenint en compte les assignatures obligatòries. La Universitat, i en concret el Departament, ben aviat rebrà els alumnes procedents de la nova ordenació acadèmica a primària i secundària (LOGSE), que ens obligarà a una reflexió en profunditat sobre el contingut dels ensenyaments que impartim. Tanmateix també rebrem les conseqüències de la davallada de natalitat, fet que ens permetrà aprofundir en la línia de la qualitat de la docència des de les previsions demogràfiques i d’accés a la Universitat que apunta l’Anuari de Catalunya (1998) per al conjunt català i específicament per a Tarragona.

Evolució i previsió de la població menor de 18 anys Any 1995 1999 2000 2001 2003 2005 Catalunya 100.755 81.730 75.938 71.603 64.738 59009 Tarragona 9.622 8.116 7.722 7.255 6.671 5.963

Evolució i previsió d’estudiants d’ingrés a la Universitat (via COU i PAAU) Any 1995 1999 2000 2001 2003 2005 Catalunya 32.265 26.993 25.080 23.648 21.381 19.489 La tendència a la baixa, doncs, és clarament evident. D'aquesta presència diversa que hem esmentat es deriven relacions i situacions diverses pel que fa als centres, i d'aquesta diversitat es deriven un determinats punts forts i uns determinats punts febles. 3.1. ENSENYAMENTS D'HISTORIA I DE GEOGRAFIA. ANALISI Per analitzar els ítems que segueixen ens hem basat en els ensenyaments d'Història i de Geografia, atès que són els ensenyaments en què el Departament té plena responsabilitat docent, com hem comentat a les planes anteriors. 3.1.1. Els estudiants La demanda d'entrada d'estudiants a les llicenciatures d'Història i de Geografia està per sota de l'oferta dels respectius ensenyaments. Amb tot, els alumnes matriculats representen una part molt significativa del funcionament del Centre. Aquests estudiants tenen una elevada dedicació, gairebé exclusiva, i, en termes generals, es matriculen en una quantitat elevada de crèdits amb la finalitat de no allargar el temps d'estudi. Tant a la llicenciatura d'Història com a la de Geografia és freqüent trobar alumnes que es matriculen en moltes matèries en un mateix curs. Es tracta d'un iíndex d'apreciació de les diverses casuístiques dels curricula i d'uns itineraris carregats, amb una correspondència directa amb els crèdits aprovats per curs. Els estudiants d'Història i de Geografia provenen -entre la meitat i una mica més del 60% d'aquests- d'una àrea d'influència a l'entorn de les comarques del Tarragonès i del Baix Camp. La resta tenen fixada la seva residència habitual a municipis i comarques més allunyats d'aquesta àrea. El nombre de matriculats a les llicenciatures esmentades en aquest curs

8

(1998-1999) és de 558. Aquesta xifra duplica el seu valor quan introduim els alumnes matriculats en aquestes llicenciatures procedents d'altres ensenyaments de la URV, que arriben a un nombre de 1.211 estudiants. A l'ensenyament de Geografia aquests altres estudiants representen una mica més de la meitat del total, i per a Història un 67 %. Aquesta és a més una tendència que augmenta significativament des de la implantació dels nous plans d'estudi de les llicenciatures. Les dades disponibles sobre el rendiment acadèmic ens mostren un percentatge de fracàs en termes de crèdits presentats d'un 20% aproximadament i un nombre mitjà de crèdits aprovats per curs que no és suficient per completar les llicenciatures en quatre anys. Una comparació amb les dades dels plans d'estudis antics ens donaria una anàlisi més aprofondida de les diferències amb la situació actual i ens permetria una avaluació del contigut formal de les llicenciatures de nova implantació amb diverses promocions en curs. 3.1.2. L'oferta de formació reglada, curs 1998-1999 Les llicenciatures d'Història i Geografia tenen un nivell d'ocupació actual d'un 72% i un 80%, respectivament, d'alumnes de nou accés, tot i que en realitat cobreixen el 100% de l'oferta per altres vies. L'evolució del nombre d'estudiants de nou accés en aquests ensenyaments mostra una constant reducció en els últims anys, tendència similar a l'apuntada per tota l'Universitat. 3.1.2.1. Docència. Oferta de crèdits i estudiants matriculats. Distribució dels alumnes matriculats en ensenyaments i segons el nombre de crèdits matriculats (curs 1998-1999) Durant el curs 1998-1999 les llicenciatures d'Història i de Geografia tenen entre 376 i 382 estudiants, segons dades imprecises facilitades pel Gabinet Tècnic, i entre 175 i 176 matriculats, respectivament. En termes relatius suposen gairebé el 40% dels estudiants del centre (Facultat de Lletres). Aquest nombre d'alumnes s'ha matriculat 36.204 crèdits: 24.957 per a Història i 11.247 per a Geografia. Sobre un total de 300 crèdits, la llicenciatura d'Història té un 44% de troncals, un 20 % d'obligatòries, un 26% d'optatives, més un 10% de lliure elecció. La distribució percentual a Geografia és de 36% per a troncals, 26% per a obligatòries i 28% aper optatives, més el 10% de lliure elecció. La mitjana de crèdits matriculats oscil.la entre els 64 de Geografia i els 66 d'Història. Aquest indicador mostra les dificultats de completar les respectives llicenciatures en un període de quatre anys, tal com senyalen els respectius plans d'estudis. Per tal d'assolir, en la mesura del possible, els terminis fixats pels itineraris curriculars, una part important dels alumnes es matriculen a més de 60 crèdits/any. Les dades indiquen que més freqüentment a Història que a Geografia. Dins del grup d'estudiants que es matriculen a més de 60 crèdits/any, els d'Història representen el 71%, i per Geografia un 60%. El percentatge d'estudiants a temps complet indica una elevada dedicació exclusiva dels alumnes d'Història o Geografia, entre el 85% i el 88%, xifres similars a les proporcions registrades en el conjunt del centre. 3.1.2.2. La procedència geogràfica del estudiants dels ensenyaments d'Història i de Geografia El curs 1998-1999 les dades de la residència habitual dels estudiants indiquen una estreta relació d'aquests amb el territori de les comarques de Tarragona, àrea d'influència de la qual es nodreix la URV. El 54 % dels estudiants de Geografia provenen de les comarques del Baix Camp i el Tarragonès. A continuació són de destacar els percentatges d'estudiants amb el seu domicili a les comarques del Montsià (8,5%), el Barcelonès (5,6%) i el Garraf (5,11%). La resta, amb unes xifres relatives petites, queda distribuïda d'una forma bastant dispersa per un nombre elevat de comarques i municipis.

Nombre d'estudiants matriculats segons ensenyament per comarques. Geografia (1998-1999) Els estudiants d'Història presenten una major concentració quant a la comarca d'origen. El 66% dels alumnes d'aquesta llicenciatura provenen del Tarragonès (37,4%) i el Baix Camp (28,5%). L'origen de la resta dels estudiants d'Història prové de l'Alt Camp (5,45%), el Barcelonès (4,67%), el Garraf (3,89%) i la Conca de Barberà (3,11%). Una proporció menor d'estudiants tenen la seva residència a comarques més o menys allunyades de la Universitat.

9

Nombre d'estudiants matriculats segons ensenyament per comarques. Història (1998-1999) Els percentatges d'estudiants procedents de la comarca del Baix Camp, que a banda de la ciutat de Reus inclou altres nuclis urbans mitjans, ha augmentat en els últims tres anys, tant per a Història com per a Geografia. La proporció dels estudiants d'Història procedents del Tarragonès s'ha mantingut estable en els últims tres cursos acadèmics, mentre que ha disminuït en el cas de Geografia. Com ja hem assenyalat, les dades actuals sobre l'entrada d'estudiants de nou accés a les llicenciatures d'Història i Geografia n'indiquen una significativa davallada. Però aquestes xifres també amaguen altres aspectes d'interès, com ara els estudiants matriculats a Història i a Geografia procedents d'altres ensenyaments. L'evolució en l'entrada del nombre d'estudiants propis ha sofert una reducció, però s'ha produït un augment significatiu d'alumnes matriculats a les diferents assignatures procedents d'àmbits del coneixement molt diversos de la Universitat. Les dades són significatives en termes relatius i absoluts, i sorprenents, donat els ensenyaments de procedència d'aquest estudiants. A priori podríem establir lligams entre àrees afins, per a Història i per a Geografia, o si més no per Lletres, Ciències de l'Educació i Ciències Socials. La situació actual i des de la implantació dels nous plans d'estudis ens mostra un ventall ben diferent. L'ensenyament d'Història ha passat de tenir 332 estudiants propis l'any 1996 a tenir-ne 382 durant el curs 1998-1999. El total de matriculats, en canvi, sumaven 534 el curs 1996-1997 i 904 enguany. En conjunt, durant el curs 1996-1997, els estudiants de la llicenciatura d'Història suposaven de fet el 62% dels alumnes matriculats en alguna de les seves assignatures ofertes. El curs 1998-1999 representen una proporció molt inferior, el 42,3%. Això indica molt clarament que més de la meitat dels estudiants matriculats a les matèries d'Historia provenen d'altres ensenyaments. I cal remarcar que la proporció que representen els estudiants de Geografia no és gaire significativa (vegeu el quadre adjunt), ja que suposen un 2% d'aquests estudiants d'altres ensenyaments.

Alumnes matriculats segons ensenyament de procedència (cursos 1996-97, 1997-98 i 1998-99)

ENSENYAMENTS 1996-1997 % 1997-1998 % 1998-1999 % Ensenyament de Geografia

192 100 246 100 307 100

Procedents de Geografia 145 75 172 69,9 175 57 Procedents d'Història 11 5,7 10 4,1 19 6,2 Ensenyament d'Història 534 100 692 100 904 100 Procedents d'Història 332 62,2 373 53,9 382 42,3 Procedents de Geografia 14 2,6 10 1,4 31 3,4 El curs 1996-1997 l'ensenyament d'Història va rebre, a més dels ja esmentats de Geografia, estudiants procedents d'ensenyaments com Relacions Laborals (10,5%), Antropologia (5,6%), Filologia Anglesa (3,4%), Filologia Catalana (2,6%), Pedagogia (1,7%), de Mestre en les seves diferents especialitats (4%), Infermeria (1,3%), Filologia Hispànica (1,1%); amb percentatges menors a la unitat hi participen Ciències Empresarials, Dret, Administració i Direcció d'Empreses, Química, Indústries Agràries i Alimentàries, Arqueologia, Enginyeria Química, Informàtica i Fisioteràpia.

10

Ensenyament d'Història. Alumnes matriculats segons ensenyament de procedència (cursos 1996-1997 i 1998-1999) Ensenyament 1996-1997 % 1998-1999 % Història 332 62,2 382 42,3 Relacions Laborals 50 10,5 68 7,5 Antropologia 30 5,6 17 1,9 Mestre 22 4 98 10,8 Filologia Anglesa 18 3,4 35 3,9 Geografia 14 2,6 31 3,4 Pedagogia 10 1,9 40 4,4 Dret 3 0,6 48 5,3 Totals parcials 478 90,8 718 79,5 La composició dels estudiants d'altres ensenyaments matriculats en assignatures d'Història durant el curs 1998-1999 mostra uns canvis notables. Els estudiants de Mestre són el 10,8% del total, els de Relacions Laborals són ara el 7,5%, mentre que es redueix el nombre d'alumnes d'Antropologia (1,9%), i augmenta els estudiants procedents de Dret (7,3%), Pedagogia (4,4%), Filologia Anglesa (3,9%), Química (2,8%), Filologia Catalana i Hispànica (2,5 i 2,2%, respectivament). Amb xifres relatives menors resten estudiants d'Administració i Direcció d'Empreses, Indústries Agràries i Alimentàri, Empresarials, Psicologia, Enginyeria Química, Medicina, Treball Social, Turisme, Arqueologia, Informàtica, Electrònica Industrial, Electricitat, Infermeria, Enologia, Estudis Alemanys i Química Industrial.

Ensenyament de Geografia. Alumnes matriculats segons ensenyament de procedència (cursos 1996-1997 i 1998-1999)

Ensenyament 1996-1997 % 1998-1999 % Geografia 145 75,5 175 57,0 Dret 13 6,8 17 5,5 Història 11 5,7 19 6,2 Química 3 1,6 26 8,5 Relacions Laborals 7 3,6 14 4,6 Antropologia 9 4,7 0 0 Filologia anglesa 1 0,5 10 3,3 Indústries Agràries i Alimentàries

0 0 8 2,6

Totals parcials 188 98,4 268 87,7 L'ensenyament de Geografia tenia matriculats el curs 1996-1997, a més dels propis i dels d'Història ja senyalats, estudiants de Dret (6,8%), percentatge superior a qualsevol altre ensenyament afí; Antropologia (4,7%), Relacions Laborals (3,6%), Química (1,6%). Amb una representació inapreciable hi figuren alumnes procedents de Psicologia, Filologia Anglesa i Indústries Agràries i Alimentàries. El curs 1998-1999 els estudiants de Química representaven el 8,5%, per sobre dels de Història (6,2%), de Dret (5,5%), Relacions Laborals (4,6%), Filologia Anglesa (3,3%), Indústries Agràries i Alimentàries (2,6%) i Electricitat (2%). Amb menys del 2% hi estudien alumnes procedents de l'ensenyament de Mestre, Filologia Catalana, Enginyeria Química, Ciències Empresarials, Medecina, Pedagogia, Filologia Hispànica, Psicologia, Química Industrial, Administració i Direcció d'Empreses. Un fet destacable i sorprenent d'aquest curs és la'absència d'estudiants d'Antropologia matriculats en assignatures de l'ensenyament de Geografia, tendència que es pot intuir a les matriculacions d'Història, malgrat una sensible presència d'assignatures optatives de Geografia en aquest ensenyament.

11

3.1.2.3. Resultats acadèmics. Rendiment acadèmic del curs 1997-1998 La relació entre els crèdits matriculats i els efectivament presentats sobrepassa el percentatge del centre (89, 01 %) en el cas de la llicenciatura d'Història (91,30 %) i està un xic per sota en el cas de Geografia (88,80 %). El rendiment acadèmic del curs 1997-1998 ens indica que els estudiants d'Història van aprovar el 77,31 % dels crèdits efectivament presentats, per sota del percentatge de la Facultat de Lletres, situat al 80,61 %. En canvi, la llicenciatura de Geografia sobrepassa aquest valor del centre, amb un percentage del 82,23 %. Si considerem els percentatges de no presentats les proporcions s'acosten significativament a la mitjana del centre.

Rendiment acadèmic del curs 1997-1998

Llicenciatura Al.

matr. CR matr. CR pres. CR apr. CR pres /

apr. CR apr. /

matr. CR

apr. / pres.

Mitjana crèdits

apr. / al.

Història 374 26.526 24.219 18.725 91,34% 70,59% 77,31% 50,07

Geografia 175 10.553 9.371 7.706 88,80% 73,02% 82,23% 44,03

Centre 1.400 90.441 80.499 64,887 89,01% 71,75% 80,61% 47,36 Tenint en compte aquesta primera aproximació sobre el rendiment, la mitjana de crèdits aprovats per alumne és de 50 per a Història i 44 per a Geografia. La Facultat de Lletres registra en el seu conjunt un total de 47 crèdits aprovats per estudiant durant el curs 1997-1998. Com pot comprovar-se, aquest valors intermedis resten allunyats dels necessaris per completar (300 crèdits) els estudis en els periodes marcats en els plans d'estudis. 3.2. POLÍTICA I ORGANITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA Punts forts - El Departament té clarament definides les seves funcions en relació amb la docència de primer i segon cicle a tots els centres on té encomanada docència, i atès que aquest encàrrec no ha variat amb el temps tots els membres del Departament les coneixen perfectament. - La responsabilitat de la distribució de la càrrega docent del Departament recau en la seva comissió acadèmica, aprovada posteriorment, i com és norma, pel plenari del Consell de Departament. - Està clarament estructurada la relació amb la Facultat de Lletres mitjançant la participació de les diverses àrees de coneixement que tenen responsabilitat docent en els ensenyaments d'Història i de Geografia en la corresponent comissió acadèmica del centre. - L'encàrrec docent de la Facultat de Lletres està ben explicitat. En general l'assignació de l'encàrrec docent es fa d'acord amb l'especialització de cadascun dels professors. - Els procediments administratius de gestió acadèmica estan clarament explicitats i la coordinació amb el servei de Gestió Acadèmica de la URV és àgil i funciona molt adequadament.

12

Punts febles - A causa de la complexitat del Departament, els seus plantejaments, en el sentit de formulació d'objectius, definició i planificació de prioritats, establiment de mecanismes de seguiment i control de la docència o sistemes de revisió i incorporació de millores, no estan prou definits. - Els sistemes d'avaluació són responsabilitat dels diferents professors i no s'ha plantejat una política clara de millora i innovació pedagògica. En aquests sentits la relació amb els centres no està prevista. - La relació no és prou fluida amb els altres centres on el Departament té encomanada docència. - L'encàrrec docent dels professors adscrits a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació, atesa la seva complexitat, costa d'entendre pel fet de la dispersió d'assignatures i pels canvis de pla d'estudis (1992 i 1997). 3.2. DESENVOLUPAMENT DE LA DOCENCIA Punts forts - Comunicació als centres dels programes de les assignatures de manera anticipada - Existència d'una política tutorial definida a l'ensenyament de Geografia. Punts febles - Fins aquest moment no hi ha hagut una política departamental d'acord amb els centres per tal d'analitzar objectius i metodologia pedagògics. Tampoc s'ha plantejat aquesta necessitat en el conjunt del Departament. - La responsabilitat de la revisió periòdica dels programes recau en els propis professors, el Departament no coordina cap aspecte relacionat amb aquest tema. - Pel que fa a la relació amb els alumnes, ultra la seva participació, molt escassa, al Consell del Departament, el Departament no té activada cap política de relació amb ells. - No es disposa de mecanismes de revisió de l'activitat docent ultra la general -enquestes al estudiants- organitzada per la URV. 4. DOCTORAT, FORMACIÓ CONTINUADA I POST GRAU Des de fa molt de temps, aproximadament des de l'any 1985, el Departament d'Història i Geografia organitza programes de doctorat en els quals participaven totes, o la majoria, d'àrees de coneixement del Departament. El doctorat significa la culminació de l'etapa formativa i d'adquisició de coneixements i d'iniciació a la recerca, i permet una millor capacitació dels nostres alumnes amb vista a la seva inserció en el mercat laboral. A partir de la creació de la URV, de la desaparició de l'ensenyament antic d'Història i Geografia, secció d'Història General i Geografia, i de l'activació dels ensenyaments d'Història i de Geografia, la política de doctorat del departament va haver de ser modificada. El Departament va iniciar un nou plantejament que es tradueix en l'activació de dos doctorats estables des del 1993. Cal esmentar, però, la impossibilitat de l'ensenyament de Geografia d'organitzar un programa de doctorat propi atesa la situació de la seva plantilla. Punts forts - El Departament disposa dels mecanismes adients per dissenyar i desenvolupar els programes de doctorat esmentats. El disseny dels programes de doctorat es correspon als coneixements i capacitat investigadora dels professors del Departament. - En el disseny dels programes, per norma general, es té en compte la incorporació de professors externs a la URV, en funció de les seves capacitats, i s'incorporen criteris d'interdisciplinarietat a través de professors d'altres àrees de coneixement pròpies del dDepartament o d'altres departaments. - Bona resposta (entorn als 25 alumnes per programa) dels alumnes de les promocions que finalitzaven la llicenciatura.

13

Punts febles - No hi ha una política definida de captació d'alumnes. - La política i els mecanismes d'avaluació de la qualitat dels programes de doctorat no està prou implantada. - El seguiment de les tesis doctorals abans de la seva presentació no està establert. - L'oferta de postgrau o de formació continuada del Departament no és suficient. - Impossibilitat, per manca de professorat, d'oferir un programa de doctorat i altres cursos de postgrau específics de l'ensenyament de Geografia. 5. GESTIÓ DEL PERSONAL 5.1. PERSONAL ACADÈMIC I INVESTIGADOR Com ja s'ha dit anteriorment la formació del Departament d'Història i Geografia ha estat complexa, en un procés paral.lel al procés de formació i estructuració dels diferents centres i departaments de la URV. Pràcticament des del moment de la fundació de les Dependències Universitàries de Tarragona, els professors es van agrupar en formacions que reproduïen els departaments existents en aquells moments a la Universitat de Barcelona dels quals depenien. A partir de la creació de la Facultat de Lletres, per decret del Parlament espanyol el 1983, de manera automàtica es van convertir en departaments provisionals agrupats en divisions fins que en compliment de la Llei d'autonomia universitària (1984) i d'acord amb els Estatuts de la UB es van crear els departaments propis dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona (1985). La creació de la URV (1991) va generar una remodelació dels anteriors departaments en un procés que va abocar als actuals i que va implicar agregacions de professors de la mateixa disciplina procedents d'altres centres a les àrees de coneixement preexistents al Departament. Es el cas de l'àrea d'Història Contemporània que va rebre la incorporació de professors procedents de l'antiga Escola de Graduats Socials; el cas d'Història moderna i d'Història contemporània amb professors procedents de l'antiga Escola de Magisteri; també es van incorporar al Departament àrees de coneixement corresponents a matèries afins a les preexistents (les àrees de Música, Didàctica de l'Expressiò Musical i Artística i Didàctica de les Ciències Socials), que tot plegat constitueix l'origen de l'actual desigual distribució. Al mateix temps, el plantejament de la transversalitat entre els ensenyaments de Lletres ha incrementat la distorsió entre les àrees ja que ha assignat matèries obligatòries d'universitat d'altres ensenyaments a les àrees del Departament d'Història i Geografia, fet que ha ha generat més càrrega docent i en conseqüència major nombre de professors (altre cop Història Contemporània i, en menor mesura, Història Medieval, Geografia Humana i Anàlisi Geogràfica Regional). El personal acadèmic i investigador actual del Departament està agrupat en quinze árees de coneixement i estructurat en categories segons el repartiment següent:

Distribució i estructura actual (1998-1999) del professorat del Departament d’Història i Geografia4 Area CU TU TIU CEU TEU Aj Ass Bc.URV Total P 1 1 1 3 A 2 2 HA 1 1 2 HM 1 2 1 4 HMo 2 1 3 HC 2 4 1 3 1 11 HAM 1 1 CTH 1 1 2 HAR 1 4 1 6 GF 3 1 1 5 GH 1 1 1 3 6 AGR 1 1 1 (int.) 1 2 6

4 Ens referim al juny de 1999

14

M 1 1 3 DEMA 1 1 DCCSS 1 1 1 3 Per tant, un total de 57 professors en el conjunt de les categories. A partir d’aquest any 1999, un cop la Junta de Govern ha aprovat els criteris de revisió de la plantilla de professorat de la URV, la corresponent al Departament d’Història i Geografia queda de la manera següent:

Distribució i estructura de la plantilla de professorat del Departament d’Història i Geografia a partir de la revisió (1999)

Area CU TU TIU CEU TEU Aj Ass Bec.

URV Total

P5 1 1 2 A 2 HA 1 1 2 HM 1 3 4 HMo6 2 HC7 2 4 3 1 10 HAM 1 1 CTH 1 18 2 HAR 1 4 6 GF* 1 2 1 5 GH* 1 2 1 4 AGR* 1 2 1 4 M 1 1 2 DEMA 1 1 DCCSS9 2 2 Un total, doncs, de 45,5 professors, cosa que representa una retallada important que lògicament incidirà, i no precisament de manera positiva, sobre les tasques del Departament.

Resum del nombre de professors estructurat segons categories10

Cate- goria

CU TU TIU CEU TEU TIEU Ass. 18 crs.

Ass. 12 crs.

Aj. Bec. URV

Nom-bre 7* 21** 4# 2 6 1 10 2 3 1

5Aquesta és una àrea que, si bé per la docència que té encomanada fins aquest moment no justifica més plantilla, la seva situació d’àrea capdevantera en la recerca de qualitat, permet que tingui més personal docent o investigador que no grava la plantilla del Departament. 6Amb l’aplicació dels criteris li corresponen dos professors, però els tres són funcionaris 7Aquesta és una àrea clarament excedentària a la qual li corresponen menys professors. Atès que tots són funcionaris es manté com estava. L’associat reposa sobre una plaça TU procedent de promoció que es troba en situació de permís especial. 8Sobre aquest associat en aquest moment reposa un Becari URV * Les àrees de Geografia han optat per una valoració conjunta de la plantilla per procedir posteriorment a fer-ne el repartiment entre elles. Els cal professorat per poder garantir els mínims que marca la URV en els seus ensenyaments. 9Aquesta àrea compta amb un professor TU procedent de promoció. S'hi afegeix un professor Ass., fruit del conveni entre la Santa Seu i l’Estat espanyol que no carrega sobre la plantilla del Departament 10Ens referim a la situació el juny de 1999.

15

* 1 catedràtic procedeix de promoció ** 3 TU procedeixen de promoció # 1 TIU reposa sobre un TU en permís especial Si atenem la distribució per edats dels professorat del Departament, l’estructura és la següent:

Estructura per edats dels professorat del Departament d’Història i Geografia

21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 60-65 66-70 0 4 7 14 6 5 9 5 2 0

La mitjana d'edat del personal docent i investigador del Departament és de 43 anys Pel que fa a la càrrega docent, la distribució per àrees de coneixement presenta moltes diferències d'una a l'altra atès el diferent nivell d'ocupació que té cadascuna i que respon a l'històric que hem ressenyat fa un moment. Així, per exemple, l'àrea d'Història Contemporània suporta la càrrega docent procedent dels ensenyaments d'Història, Geografia, Relacions Laborals, Filologia Anglesa, Filologia Hispànica, Filologia Catalana i Ciències Econòmiques i Empresarials. L'àrea d'Història Medieval rep la càrrega dels ensenyaments d'Història i de Geografia; la d'Història de l'Art, la que procedeix dels ensenyaments d'Història i Filologia Anglesa; les àrees de , la que procedeix dels ensenyaments de Geografia, Història i Antropologia; les de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga i Història de l'Art hauran de respondre a la sol.licitud de càrrega generada pel títol propi de graduat superior en Arqueologia, recentment vinculat a la Facultat de Lletres, etc., a banda que tot el conjunt d'àrees del departament suporten, a les matèries optatives, la càrrega docent generada a d'altres ensenyaments que n'ofereixen algunes com a pròpies. A més, les assignatures encomanades al professorat del Departament, com les de la resta de la Facultat de Lletres, són receptores d'alumnat procedent d'altres centres que les trien com a crèdits lliures, com ja hem explicitat anteriorment11. Finalment, les àrees de Música, Didàctica de l'Expressió Musical i Artística i Didàctica de les Ciències Socials són presents a totes les especialitats de Magisteri. Fins a l'actualitat el personal docent i investigador del Departament compleix tota la dedicació en relació a la docència (de primer, segón i tercer cicle) i dedica la resta del seu temps a la investigació. Les darreres actuacions aprovades per la Junta de Govern (remodelació de la plantilla seguint els criteris establerts, normativa del professorat, ...), que desenvolupen diferents aspectes del programa electoral de l'actual equip rectoral, -com ara l'aplicació del pacte de dedicació-, introduiran canvis en aquest aspecte. L'estudi de plantilla fet per l'equip rectoral, amb el resultat que hem explicitat en quadres anteriors, indica que el Departament d'Història i Geografia presenta un lleuger excedent, de manera que, segons aquest estudi, amb l'actual plantilla es pot impartir de manera satisfactòria la càrrega docent assignada. Amb tot, la percepció del Departament és que aquesta afirmació no s'ajusta plenament a la realitat. Es pot impartir una docència correcta i de qualitat perquè el professorat de qu; disposa el departament presenta uns bons nivells de formació, com es reflecteix en les avaluacions dels estudiants, però no es pot impartir una docència de qualitat òptima que permeti als nostres llicenciats afrontar la competitivitat i els reptes del mercat laboral amb total confiança d'èxit, atès que els desequilibris de la plantilla i la impossibilitat de reduir-les, no permeten equilibrar l'oferta docent de les àrees i tampoc permet oferir un tercer cicle adequat en els dos ensenyaments majoritaris, Història i Geografia.. Sobre tot, aquest tema és especialment greu en el cas de l'ensenyament de Geografia. Aquest mateix desequilibri, i en menor mesura les qüestions de piràmide d'edat, pot generar d'altres desequilibris i amenaces d’incidència temporal diversa. Per exemple: L'estructura actual de la piràmide d'edat no fa perillar, ni en un futur immediat ni a mig termini, el lideratge dels grups de recerca o la força docent de les àrees de coneixement. En canvi, el desequilibri entre les àrees pot obligar que únicament les àrees mitjanament o ben dotades puguin afrontar càrrecs de gestió, si des del Rectorat, i atenent únicament el superàvit del global del Departament, no es destina el percentatge corresponent d'EJC per a substitució de càrrecs. Un altre aspecte a tenir en compte respecte de la política de contractació de professorat es deriva del descens global de la natalitat i la seva incidència negativa en els nostres ensenyaments, que ja hem explicitat en l’apartat corresponent, que enguany ja s'ha començat a notar, bàsicament a l'ensenyament d'Història. Atès que el manteniment d'un nombre global determinat d'alumnes és necessari per justificar l'actual, o futura plantilla, aquest descens obliga necessàriament a diversificar l'oferta, de primer i de primer i segón cicle. 11 veure pag. 13

16

En aquest sentit la Jornada de Portes Obertes d'enguany ha estat reveladora atès que les persones (estudiants de COU i pares d'alumnes) que hi han assistit han reivindicat la impartició de determinats ensenyaments, com Història de l'Art i Turisme, en els quals les àrees de coneixement del nostre Departament poden impartir docència. La proposta feta des de la Facultat de Lletres d'implantar aquests nous ensenyaments és plenament assumida pel Departament. De manera més immediata, donem tot el suport necessari al títol propi de Graduat Superior d'Arqueologia que la Junta de Govern de la URV va decidir vincular a la Facultat de Lletres amb connexió, bàsicament, amb l'ensenyament d'Història. Això suposa, doncs, orientar la política de redistribució de plantilles a mig termini, a banda de fixar el personal interí actual de manera immediata, en tres direccions fonamentals: .- les àrees de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, especialment pel que fa a l'àrea de Prehistòria. .- Consolidar l'àrea d'Història de l'Art per afrontar plenament l'ensenyament proposat. .- Aconseguir la consolidació de les àres de Geografia de manera que puguin afrontar la impartició de l'ensenyament propi des de la base de la proporció 1/2 en matèries optatives pròpies. En aquests moments es planteja als departaments l'assumpció d'unes funcions de gestió per les quals el professorat, per norma general, no ha rebut la preparació adequada. Es especialment delicat haver d'assumir des dels departaments les noves funcions que s'estan generant inherents a la gestió: p. ex., gestió d'infraestructures, gestió de personal, captació d'alumnes, etc. En definitiva, les noves exigències de la gestió aboquen a una dedicació a temps pràcticament complet a aquestes tasques i a una formació específica en aquest àmbit que la URV haurà de tenir en compte per tal de fer-la possible. Pel que fa a l'avaluació, incentius i reconeixement del treball de les persones, cal considerar tres paràmetres: 1. El de la docència, que es concreta en l'obtenció dels trams docents. Dues observacions: a) ateses les característiques demogràfiques de la nostra plantilla, es previsible l'obtenció dels cinc trams docents molts anys abans de la jubilació; en conseqüència, amb un llarg període on aquest incentiu desapareix; altres incentius possibles (obtenció de sabàtics, dedicació majoritària a tercers cicles, reducció de càrregues docents) es veuen compromesos per l'actual política de plantilles derivada dels problemes pressupostaris, i b) l'avaluació de l'activitat docent realitzada pels alumnes necessita, encara, de moltes correccions en la seva aplicació perquè l'experiència demostra que no aporta encara resultats suficientment representatius, mentre que la seva incidència en la valoració de la tasca docent i en l'austoestima dels professors és important. 2. El de la recerca, que escapa a la competència de la Universitat i que genera descontentament entre els investigadors a partir de les aplicacions no sempre equitatives, i a vegades esbiaxades, dels criteris publicats. 3. El de la gestió, que té tendència a la professionalització i que no rep els incentius adequats (reduccions docents, substitucions adequades...) 5.2. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS El Departament està dotat amb una administrativa, una auxiliar administrativa i una laboral del grup IV. Cal esmentar que el nivell de responsabilitat que recau en les persones que ocupen aquestes places, en el nostre Departament en particular, i a tots els Departaments en general, és superior al nivell de responsabilitat de les places de la mateixa categoria en altres serveis de la URV i que aquesta exigència superior no està degudament reconeguda pel que fa a les retribucions. Pel que fa a les persones que fins aquests moments ocupen aquestes places, estan ben preparades, son molt eficaces, amb un excel.lent nivell de rendiment i treballen a plena satisfacció del Departament. Al mateix temps, presenten un gran interès en la seva formació continuada assistint als cursets que s'organitzen específicament per a aquest col.lectiu i participant en d'altres activitats que poden incidir positivament en la seva formació. Però en aquest àmbit del personal es presenten alguns problemes: a) En aquests moments les persones que ocupen la plaça d'administrativa i la plaça d'auxiliar administrativa no es poden considerar personal fix del Departament. La persona que ocupa la plaça d'administrativa porta molts anys al Departament, ha estat la responsable de secretaria des de pràcticament tot el periode i ho ha fet a plena satisfacció de tothom. La persona que ocupa la plaça d'auxiliar administrativa s'ha incorporat recentment i el seu rendiment és bo. La plaça de laboral és fixa, la persona que l'ocupa porta molts anys amb nosaltres i el seu treball és plenament satisfactori.

17

b) La legislació vigent i la normativa de la URV no ens permet incidir per tal de garantir la promoció dins del departament d'aquestes persones. c) El departament d'Història i Geografia ha dit a bastament que és un departament complex, integrat per nombroses àrees de coneixement i grups de recerca i que, en conseqüència, genera moltes activitats d'extensió universitària i rep moltes ajudes associades a projectes de investigació, tots dos aspectes generen una important activitat econòmica. La seva participació en nou ensenyaments és origen d'un POA complex, de gestió delicada, que s'uneix a l'activació de dos programes estables de doctorat amb el conseqüent procés de tutela acadèmica i seguiment dels doctorands. El volum de treball que tota aquesta activitat genera fa que l'actual personal d'administració i serveis es vegi bloquejat en molts moments i no doni l'abast a tots els requeriments que li arriben des del propi Departament i des dels serveis centrals de la URV això fa que la seva feina repercuteixi sobre el professorat. Punts forts - Una plantilla de professorat integrada per un elevat percentatge de professorat ordinari, ben format i adequat per impartir la docència de qualitat exigida a cada àrea de coneixement i ben valorada a nivell de recerca, amb una àmplia experiència investigadora, alguns dels seus membres en àrees punteres, i amb un bon nivell d'impactes. - Una plantilla de professorat integrada per un elevat nombre de doctors (40) repartits entre totes les categories. - Un personal docent no consolidat, en procés de formació, que ja ha rebut unes bones valoracions a nivell docent i a nivell investigador (alguns d’ells són doctors) a partir de la seva participació a seminaris, jornades, etc. dels seus àmbits d'especialització - Un personal d'administració i serveis molt ben preparat Punts febles - Una plantilla desigualment repartida per àrees de coneixement que impedeix un mateix nivell d'excel.lència a tot el Departament. - Un diferent nivell de consolidació del professorat de les diferents àrees de coneixement, especialment a les àrees de Geografia, Prehistòria i Didàctica de l'Expressió Musical i Artística. - Un cert desencís i una certa manca d'incentius ateses les dificultats per veure adequadament valorades les aptituds i el treball realitzat (indefinició del futur, impossibilitat de preparar personal de recanvi, ...) - Manca de substitucions adequades per als càrrecs docents, situació no justificada en atenció a la càrrega docent plantejada. - Impossibilitat de les àrees de Geografia de realitzar un programa estable de doctorat propi, ateses les necessitats de l'ensenyament de Geografia i la situació de la seva plantilla. - Un personal d'administració i serveis que no té la seguretat de consolidar el seu futur en el Departament, amb les conseqüències de tot ordre que això genera en la gestió (discontinuïtat en el treball, endarreriments de la feina, etc.) a més de la lògica insatisfacció de les persones. - Un personal d'administració i serveis clarament insuficient per atendre totes les necessitats del departament. 6. PLANIFICACIÓ I QUALITAT 6.1. PLANIFICACIÓ I OBJECTIUS La cultura de la planificació estratègica tot just s'acaba d’implantar a la URV i, en conseqüència, els seus departaments no han desenvolupat uns procediments per elaborar i formular objectius estratègics, la qual cosa no vol dir que no existeixin estrègies de funcionament, globals i específiques. Aquest és el cas del Departament d'Història i Geografia que al llarg del temps ha anat fixant i formulant els seus objectius de funcionament, tot i que aquests objectius no hagin estat conscientment explicitats de manera pública. Tots els temes que afecten el departament, i entre aquests, lògicament, la planificació estratègica i la qualitat són objecte de debat en les diferents instàncies en què està organitzat La informació que genera i que rep el Departament es vehicula a tos els seus membres via e-mail o en format paper.

18

Pel que fa a la vinculació dels diferents col.lectius i serveis amb el departament, cada col.lectiu i cada servei necessita d'una anàlisi particular. La vinculació del professorat es produeix a través de les àrees, a través de les comissions del Departament i del propi Consell de Departament . Pel que fa als estudiants, aquest és un tema més complex i que afecta tots els nivells representatius de la URV, i probablement de la resta de les universitats. Estudiants que presentin inquietuds participatives n'hi ha pocs i solen ser els qui ocupen els escons que els corresponen en els diferents órgans de la URV; lamentablement en algunes ocasions creiem que no han estat prou representatius pel fet de la baixa participació en els processos electorals, i per aquesta mateixa indiferència participativa la informació de què disposen no arriba de manera eficaç a tot el col.lectiu. Les infraestructures amb què compta el Departament i que haurien de donar suport a la docència, a la recerca i a la planificació estratègia, en definitiva, a la qualitat són insuficients, inadequades i, en general, obsoletes malgrat l'esforç de millora que es realitza. Tot i reconèixer l’esforç d’aproximació i contacte amb els diferents col.lectius realitzat per l’actual equip rectoral, queda, encara, un llarg camí a recórrer si es vol aprofundir en aquesta política. Però, amb tot, no ens sentim suficientment recolzats a nivell institucional: la migradesa de recursos de queè disposem, en personal i en recursos materials, abona aquest sentiment. Cal que es presioni les autoritats corresponents per obtenir una més adequada i justa distribució de recursos. 6.2. POLÍTICA DE QUALITAT I MILLORA CONTINUADA La preocupació del Departament és oferir una docència de qualitat i realitzar, també, una recerca de qualitat. Anteriorment hem valorat positivament el nivell de la recerca del Departament que ha obtingut, per mitjà dels seus representants, bones avaluacions. De totes maneres, una cultura de la qualitat, tal com actualment es planteja, no ha estat implantada al Departament fins ara; no obstant, això no vol dir que, en les converses i discussions mantingudes fins aquest moment en el Departament aquesta preocupació hagi estat absent. Tot el contrari. El recurs a l’avaluació per agents externs ha estat present des de fa molt temps a l’àmbit de la recerca. Cal incrementar, però, aquesta actuació a l’àmbit de la docència. Els òrgans directius del Departament estan implicats en la millora de la qualitat i ho han explicitat. Les propostes, els suggeriments i les queixes de les persones adscrites al Departament arriben a la Direcció directament o per mitjà de les altres instàncies establertes (comissions, àrees de coneixement, representants d’estudiants,...). A més, el reglament intern del Departament extableix i regula la sol.licitud de reunions extraordinàries del plenari del Consell. 6.3. VALORACIÓ DE RESULTATS I SITUACIÓ Els membres del Departament que han assitit a les reunions mantingudes amb els responsables universitaris (Comissionat, Director General, etc.) han indicat reiteradament que impartir una docència de qualitat és una empresa cara. Hem reiterat que no n'hi ha prou amb el voluntarisme i que, de fet, aquesta època hauria d’estar superada. En uns moments on els criteris professionalitzadors apareixen cada cop amb més importància, el voluntarisme hauria de ser un fet pressuposat que comptés amb un bon suport de mitjans i econòmic. Per tant les dificultats procedeixen d'aquestes mancances: de personal i d'infrastructures Punts forts - Uns canals adequats de circulació de la informació entre el professorat. - Un personal docent i investigador que respon a les demandes de l’àmbit d’influència de la URV. - La implicació dels òrgans de direcció en la política de millora de la qualitat. Punts febles - La poca participació de l’alumnat en els diferents òrgans representatius de la URV. - La manca de recursosç tant de personal com materials, per poder incorporar-nos plenament a l'ús habitual de les noves tecnologies en tots els àmbits. - La inexistència d’una política de relació amb els agents externs per millorar l’àmbit de la docència.

19

7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ADMINISTRATIVA El Departament, ultra l'equip de direcció, està organitzat en comissions específiques, que atenen i resolen els temes que són de la seva incumbència i que són posteriorment ratificats pel plenari del Consell del Departament. Aquesta organització, que respon a les directrius dels Estatuts de la URV, ja existia en l'etapa anterior, recollida en el reglament intern del Departament d'Història, Geografia i Filosofia dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona. Les comissions del Departament d’Història i Geografia són les que apareixen reflectides al quadre que a continuació es presenta amb les següents composició i funcions .- Comissió Permanent integrada per: . el/la director/a del Deparament, . el/la secretari/ària del Departament, . els vicepresidents de les altres comissions del Departament i . el/la cap de secretaria del Departament. Les seves funcions són: . preparar l'ordre del dia de les reunions del Consell . gestionar els afers de tràmit que li siguin sotmesos, dels quals en donarà compte posteriorment al Consell. . assessorar el/la la director/a del departament . elaborar la memòria d'activitats. . adoptar decissions per el tràmit d'urgència que seran posteriorment donades a conèixer i ratificades, si escau, pel Consell de Departament . i totes aquelles funcions que li siguin encomanades pel/per la director/a del departament o pel Consell.de Departament .- Comissió Acadèmica integrada per: . El/La director/a del Departament. . 1 representant del professorat de cada un dels grans blocs d'àrees de coneixement (Història i Didàctica de les Ciències Socials, Història de l'Art i Música, Geografia) integrades al Departament un/a dels/de les quals actuarà de vicepresident/a. . 2 estudiants/es Les seves funcions són: .- elaborar, escoltades les àrees, la proposta de POA. del Departament. . Informar al professorat de totes aquelles activitats que, arreu on es duguin a terme, tinguin com a finalitat el perfeccionament de la seva capacitació docent i coordinar les tasques del professorat per tal de fer-li assequibles aquestes activitats sense interferir en la docència. . Recollir i canalitzar adequadament les inquietuds de l'alumnat referides a l'activitat docent. . Informar sobre la plantilla del Departament i assessorar sobre possibles canvis de denominació o redistribució de places de la plantilla del Departament. . Elaborar els informes preceptius sobre les propostes de creació de matèries i nous ensenyaments. . Proposar, escoltades les àrees, els membres del Departament que han de formar part de les comissions específiques de contractació. . Elaborar, escoltades les àrees, els informes preceptius que el Departament ha de subscriure en cas de participació a concurs d'alguns dels seus membres. . Elevar propostes de petició de contractació de professors visitants. . Informar la Comissió Permanent sobre els aspectes docents que han de ser recollits en la Memòria d'activitats i tots els informes de la seva competència. . I totes aquelles altres funcions previstes pels Estatuts de la URV., o que el/la director/a del Departament i el Consell de Departament li encomanin.

20

. Comissió de Doctorat i Investigació integrada per . el/la director/a del Departament. . 1 representant del professorat de cada un dels grans blocs d'àrees de coneixement (Història i Didàctica de les Ciències Socials, Història de l'Art i Música, Geografia) integrades al Departament un/a dels/de les quals actuarà de vicepresident/a . els / les coordinadors / es dels programes de Doctorat que organitzi el Departament . 2 estudiants/es, al menys un dels quals ho ha d'ésser de tercer cicle. Les seves funcions són: . Impulsar les línies i els projectes d'investigació del Departament. . examinar i proposar els programes de doctorat, de post-grau, de reciclatge o altres del Departament. . avaluar els treballs d'investigació dels alumnes de doctorat. . Informar la Comissió Permanent sobre tots els aspectes de la seva competència i sobre els que han de ser recollits en la Memòria d'activitats. . I totes aquelles altres funcions previstes pels Estatuts de la URV., o que el/la director/a del Departament i el Consell de Departament li encomani. .- Comissió Econòmica integrada per . el/la director/a del Departament. . 1 representant del professorat de cada un dels grans blocs d'àrees de coneixement (Història i Didàctica de les Ciències Socials, Història de l'Art i Música, Geografia) integrades al Departament un/a dels/de les quals actuarà de vice-president/a . 2 estudiants/es. Les seves funcions són: . elaborar el pressupost del Departament a partir de les seves necessitats i adequar-lo a les seves disponibilitats. . elevar propostes, per a la seva aprovació al Consell de Departament, sobre les necessitats pressupostàries. . elaborar els criteris de distribució pressupostària per la seva posterior aprovació pel consell de Departament. . seguiment de les despeses del pressupost . i totes aquelles altres funcions previstes pels Estatuts de la URV. o que el/la director/a del Departament o el Consell de Departament li encomani. Integrant l'organització interna del Departament, les àrees de Geografia es van agrupar, al seu moment, en una unitat de docència i de recerca, la Unitat de Geografia, que disposa d'un coordinador, com a càrrec unipersonal no orgànic, que des del curs 1997-98 forma part de la Comissió Permanent. La Unitat de Geografia gaudeix d'un ampli grau d'autonomia que li permet realitzar les seves pròpies reunions, gestionar la seva economia i organitzar el seu POA. Recentment s'ha creat la Comissió del Pla Estratègic amb la finalitat d'elaborar el Pla estratègic del Departament, integrada pels membres de les altres comissions. En el futur caldrà crear una comissió específica per al seguiment del pla estratègic i l'avaluació de la qualitat. Com ja s’ha indicat anteriorment, la recerca al Departament és, encara i en gran mesura, una activitat individual tot i que existeixen grups de recerca organitzats. Atesa, però, la diversitat d’interessos en l’àmbit de la recerca, el Departament no té per costum elaborar-ne un pla anual. Pel que fa a la docència, el POA del Departament s’aprova anualment en una reunió ordinària del plenari del Consell del Departament, com és preceptiu. La memòria del Departament s’elabora també anualment, indicant els fets més rellevants de la seva activitat docent i de recerca però no és costum aprovar-la anualment. La presa de decisions ha estat sempre una responsabilitat col.lectiva per mitjà dels acords del plenari del Consell del Departament. Tal com marca el reglament intern, la comissió permanent està facultada per prendre decisions en afers de tràmit i d’urgència, que són sempre ratificades en la sessió ordinària immediatament posterior del Consell del Departament.

21

Els canals de comunicació interna del Departament funcionen satisfactòriament, via comunicació als caps d’àrea o directament a tot el professorat per mitjà de comunicacions internes. Cal, però, millorar la difusió externa de les seves activitats més rellevants. En general hi ha una bona comunicació entre els representants del Departament a les diferents comissions del centre o de la URV i la Direcció del Departament de cara a la presa de decisions. S’observa, però, alguna dificultat en la mobilitazió del personal del Departament, fet que respon a diferents causes: - a l’elevat nombre de professors - a l’adscripció a centres diferents, en algun cas físicament molt allunyats de la seu del Departament. - a la vinculació a diferents ensenyaments, amb horaris heterogenis, que impedeix que tots els docents puguin ser present a totes les reunions, malgrat que per norma general es procura que els plenaris ordinaris del Consell es convoquin sempre un mateix dia de la setmana. El Departament no té establert un sistema institucionalitzat de recollida de suggeriments, queixes o detecció d’errors. Però fins aquest moment, i previsiblement en el futur, això no ha estat mai obstacle perquè totes aquestes actituds arribin de manera adequada a la Direcció que ha estat sempre molt sensible a aquests temes. Tot i que no sempre és possible, per raons d’agenda, organitzar reunions periòdiques amb els serveis centrals per millorar els processos de gestió, la comunicació amb els diferents serveis es fluïda, i periòdicament es duen a terme reunions amb diferents membres de l’equip rectoral. L’estructura actual del Departament -Direcció, secretariat, comissions, Unitat de Geografia- ha estat, fins al moment, suficient per acomplir les tasques encomanades, i la participació en els processos de gestió de tots els membres del Departament, cadascun en l’àmbit que li pertoca i amb intensitat diversa, és adequada. En tot cas, i donada la incorporació de la planificació estratègica entre les tasques a realitzar, caldrà, en el seu moment, crear una comissió específicament encarregada d’impulsar i aplicar correctament la planificació i els processos avaluadors de la qualitat. Punts forts - Una adequada estructura de funcionament del Departament. - Una distribució de la informació en general correcta. - Una bona coordinació entre els representants a les diferents comissions del centre i de la URV, la Direcció del Departament i el Consell del Departament. Punts febles .- La manca d’un sistema efectiu,, des del punt de vista dels alumnes, de recollida de suggeriments i queixes. .- La poca participació dels alumnes en els processos de presa de decisions. .- La dispersió geogràfica dels llocs de treball del Departament i la seva excessiva heterogeneiïtat que dificulten els procesos (informació, coordinació...). 8. GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA I D’INFRAESTRUCTURES 8.1. GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA La política pressupostària del Departament va ser definida en el seu moment, posada en coneixement de tot el col.lectiu i correctament aplicada fins a l’actualitat. El professorat de recent incorporació és informat dels mecanismes de gestió econòmica. El pressupost del Departament es nodreix dels ingressos procedents dels diferents capítols de funcionament i dividit entre totes les àrees de coneixement segons els criteris definits, i ponderat en funció del nombre d’alumnes que rep cada àrea. Les àrees són autònomes per decidir una divisió lineal entre tots els seus membres -i llavors la responsabilitat de la despesa és personal- o una gestió única, o, com és el cas de la unitat de Geografia, una gestió conjunta de les tres àrees. La Secretaria del Departament controla la despesa i la carrega puntualment a cada lloc de cost.

22

Els ingressos procedents d’ajudes per a projectes són responsabilitat de l’investigador principal, controlats també i assignats als corresponents llocs de cost per la Secretaria del Departament, que quan s’escau descompta els overheads corresponents. En aquest marc, i fins aquest moment, la comissió econòmica té una funció merament representativa. 8.2. GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES El Departament té clarament definides les necessitats i les prioritats en matèria d’infraestructura informàtica i les aplica rigorosament. La gestió, supervisió i control d’aquest àmbit recau en la Direcció i la Comissió permanent. Fins al moment l’obtenció d’aquests materials, inicialment adquirits per les àrees, recau en els serveis centrals de la Universitat i el Departament les ha anat adequant a les diferents necessitats. Ara bé, els recursos econòmics de què disposa el Departament no permeten: a) ni tan sols plantejar-se una política de renovació d’aquests materials, de manera que el parc informàtic del Departament és, majoritariàment, obsolet i inadequat a les noves necessitats, i b) completar la informatització del Departament. Pel que fa a altres tipus de material útils per a la docència i la recerca, la seva adquisició ha seguit vies diferents: adquisició a través de projectes finançats, adquisició de grans equipaments via finançament extern o cofinançament amb la pròpia Universitat. En aquest cas també el nivell d’obsolescència és molt elevat i la dificultat de renovació i manteniment, atesos els recursos migrats de què es disposa, és molt important. 8.3. VALORACIÓ CONJUNTA D’AQUEST ÀMBIT: La gestió de les infraestructures docents i de recerca, el procés seguit per a definir necessitats, la tria d’equipaments i la seva adquisició ha funcionat de manera adequada fins ara. En el cas concret dels equipaments informàtics procedents dels programes d’infraestructes de la URV, el problema se situa en el moment de la instal.lació i posada en marxa: a banda d’algunes disfuncions registrades (equipaments que no responen plenament a les especificacions indicades en funció de les necessitats, enderreriments del proveïdor,...), un sol tècnic per a quatre centres és clarament insuficient. Punts febles Tot i que alguns dels punts febles que resseneyem a continuació no corrresponen directament al Departament, els resseneyem atès que afecten el correcte desenvolupament de la docència . Insuficient dotació i manteniment dels laboratoris d'Edafologia, Arqueologia, Prehistòria i de l'Aula d'Informàtica Docent. . Carència d'aules condicionades per a l'us de materials audiovisuals. . Existència d'aules amb un deficient nivell de seguretat . Carència del suficient material didàctic . Dotació bibliogràfica deficient malgrat els esforços realitzats . Manca d'ajudes al professorat per a assistència a Congressos, etc. 9. RELACIONS EXTERNES, MOBILITAT, IMPACTE SOCIAL. 9.1. RELACIONS I ALIANCES Des de la reinstauració dels estudis universitaris a Tarragona, primer els Departaments provisionals anteriorment esmentats, i actualment el Departament d’Història i Geografia, manté estretes relacions amb el seu entorn. Això ha estat, i és, així des del convenciment que una de les funcions de les institucions universitàries en general, i de la nostra en particular, és la d’actuar com a dinamitzador de l’entorn, com a dinamitzador del seu àmbit d’influència. Des d’aquest convenciment els membres del Departament d’Història i Geografia van endegar des de molt aviat relacions amb les diferents institucions i organismes (culturals i socioeconòmics) del nostre entorn, van participanr de forma activa i directa en les seves activitats.

23

Creiem que en aquests moments l’impacte d’aquesta actuació, ja sigui a través de l’acció directe dels membres del Departament, o mitjançant la incorporació a aquestes institucions dels nostres graduats, ha assolit un bon nivell. Aquest impacte positiu ha estat fruit de la voluntat de col.laboració dels seus membres, si més no inicialment. En els darrers temps, aquesta actuació apareix ja una mica més estructurada i es concreta en diversos convenis de col.laboració amb les institucions pel que fa a l’àmbit de la recerca i la divulgació, i amb convenis de col.laboració amb institucions o amb empreses per a la realització del “practicum” dels nostres alumnes. En ambdós aspectes la Universitat ha donat sempre el seu suport.

Convenis institucionals establerts pel Departament d’Història i Geografia

Institució Museu d’Història de Catalunya Institut d’Estudis Vallencs Museu d’Història de Tarragona

Convenis de pràctiques establerts pel Departament d’Història i Geografia Data Organisme 10-11-1992 Consell Comarcal del Tarragonès 2-11-1995 Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 9-11-1995 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona 10-11-1995 Unitat de Protecció Civil del Govern Civil de Tarragona 24-11-1995 Autoritat Portuària de Tarragona 8-01-1996 Ajuntament de Valls 21-02-1996 Agro-3, Enginyeria del Medi Rural 19-06-1996 Consell Comarcal de la Conca de Barberà 2-10-1996 Consell Comarcal de la Terra Alta 22-10-1996 Gabinet GAUDI, SL 13-11-1996 Mediterrània de Geoserveis 20-01-1998 Consell Comarcal del Berguedà 22-01-1998 Ajuntament de Reus 17-02-1998 Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 05-11-1998 Diputació Provincial de Tarragona 09-12-1998 Consell Comarcal de l’Alta Camp 06-04-1999 Consell Comarcal del Baix Camp 15-04-1999 Consell Comarcal del Priorat 19-04-1999 Ajuntament d’Alcanar 26-04-1999 Ajuntament del Vendrell 20-05-1999 Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre L’elaboració del present Pla Estratègic ens ha fet adonar, però, d’algunes mancances; bàsicament l’absència d’una política definida en aquest àmbit i d’uns mecanismes de divulgació de les potencialitats dels Departament. En un altre àmbit, els membres del Departament mantenen relacions amb universitats i centres d'investigació a diferents graus, tant de la resta de Catalunya i de l’estat com internacionals, i la seva presència a l'àmbit de la transferència de coneixements i de tecnologia es apreciable. Però aquestes actuacions resten encara en un terreny personal o de grup, sense que, tampoc aquí, hi hagi una estratègia definida per a tot el Departament. Quan aquestes actuacions es produeixen, la Universitat facilita la informació i el suport necessari. Les converses mantingudes per a l'elaboració del present pla estratègic ens ha fet adonar també de l'existència de relacions no lineals amb institucions del nostre entorn. Per exemple, si bé la Universitat ha reconegut i ha integrat, des de la consideració de centre adscrit, ensenyaments impartits per organismes depenents de la institució eclesiàstica tarraconense, l'accés als arxius depenents d'aquesta institució presenta encara alguns problemes que cal afrontar i resoldre. Manca també

24

l'existència de convenis de col.laboració amb altres institucions per tal de poder accedir amb facilitat als seus fons documentals (per exemple, els arxius militars) 9.2. MOBILITAT, INTERCANVI I RELACIONS INTERNACIONALS. Directament relacionat amb tot allò que acabem d’esmentar, els professors del Departament tenen identificats els agents externs, les àrees geogràfiques, els temes, els tipus d’intercanvi i els àmbits de cooperació que afecten la seva activitat de recerca, però el Departament no s’ho ha plantejat fins ara com una estratègia comuna i, en conseqüència, no hi ha una política definida de mobilitat i de relacions internacionals ni ha nomenat un responsable per a aquest àmbit. Darrerament s’han iniciat al Departament les activitats relacionades amb els programes Sòcrates/Erasmus, a banda d’haver rebut alumnes d’aquesta procedència en les diverses matèries que imparteix el Departament, però com en el cas anterior, és encara fruit d’iniciatives individuals que han impulsat la signatura dels convenis marc corresponents i a les quals el Departament dóna tot el suport necessari quan escau. El Departament ha participat activament, a través de la Unitat de Geografia, en el programa Medcampus juntament amb d'altres universitats i centres de recerca de l'àmbit mediterrani. També participa en diferents xarxes temàtiques interdisciplinars, nacionals i internacionals, i en programes Leonardo i Connect. 9.3. IMPACTE DE L’ENTORN I SATISFACCIÓ DELS AGENTS EXTERNS El Departament no s'ha plantejat fins ara una anàlisi i una avaluació del seu impacte sobre l’entorn, ni ha avaluat el grau de satisfacció dels agents externs de manera sistematitzada. Però una visió panoràmica sobre les relacions que manté dóna, grosso modo, un resultat positiu a partir de les sol.licituds que es fan als seus professors per participar en les diverses actuacions relacionades amb el nostre àmbit científic que es generen a l’exterior Punts forts . Una voluntat reiteradament manifestada de col.laboració i de dinamització de l’entorn. . Una bona implantació des de sempre a l’entorn. . Una bona imatge de la nostra actuació en els diferents àmbits d’incidència . Existència de convenis de col.laboració amb diverses institucions tant per a la recerca com per a la docència. Punts febles . Absència d’una política difinida de relacions exteriors i d’un coordinador responsable . Absència de canals de comunicació amb l’exterior que facin públiques les nostres potencialitats . Absència d’una avaluació sistematitzada del nostre impacte sobre l’entorn. . Contradicció entre la voluntat d'implicació amb l'entorn que potencia la URV i l'escàs valor que aquesta dóna, en la seva avaluació de qualitat, a les publicacions o altres accions generades per aquesta implicació.

25

V. ESTRATÈGIES I ACCIONS Com a conclusió de l'anàlisi i del diagnòstic realitzat fins ara i exposat en el present Pla Estratègic de Qualitat del Departament d'Història i Geografia, es desprenen les següents estratègies i accions que cal dur a terme en els propers anys. AMBIT 1 i 2 1.- Recerca i transferència.

2.- Elements de suport a la recerca i a la transferència Estratègia 1.1 Difondre les potencialitats i les actuacions del Departament Acció .- Creació de la plana web del Departament

.- Creació d’una línia de publicacions amb contingut monogràfic i avaluacions exteriors de la qualitat i en connexió amb el servei de publicacions de la URV .- Procurar que la URV substitueixi la publicació en microfitxes de les tesis doctorals per un format CD-ROM.

112 2 2

Estratègia 1.2 Promoció i consolidació dels grups de recerca Acció .- Creació de la Comissió de Recerca del Departament encarregada de vehicular

tota la informació en aquest àmbit per tal que: .- defineixi els objectius del Departament en matèria de recerca. .- potencii la figura del representant del Departament a les diferents comissions de recerca de la URV .- els grups de recerca concorrin a les convocatòries internes de la URV i a les de les institucions externes .- els grups de recerca puguin obtenir fonts de finançament extern entre les institucions i organismes de l’entorn. .- els grups de recerca donin publicitat als resultats de les seves investigacions. .- s’incentivi la difusió de la recerca en publicacions de qualitat. .- es fomenti la interconnexió entre els grups de recerca. .- es procuri l’elaboració de projectes de recerca interdisciplinars. .- Completar l’equipament informàtic del Departament .- Endegar una política de reposicions d’equips obsolets

1 1 2

Estratègia 1.3 Potenciar l'obtenció de fons de finançament externs a través de la recerca aplicada i la

transferència de coneixements (connexió amb àmbit 6) AMBIT 3 Docència de primer i segon cicle 12 S'assenyalen amb un "1" les accions a realitzar en el proper bienni; amb un "2" les que no es consideren tan immediates

26

Estratègia 3.1 Estimular un sistema de tutories i de participació dels alumnes Acció -. Generalització del sistema tutorial a l'ensenyament d'Història i potenciació de

l'existent a Geografia. .- Establiment d'un sistema d'intercanvi d'informació i opinió amb els alumnes, de manera especial amb ls seus representants .- Creació de la bústia de l'alumne on aquest col.lectiu pugui dipositar els seus suggeriments i les seves queixes.

1 1 1

Estratègia 3.2 Establir un sistema de revisió periòdica dels programes i de coordinació entre les àrees

per optimitzar la docència Acció .- Creació de dues comissions delegades de la Comissió Acadèmica corresponents

als ensenyaments d'Història i de Geografia que: . revisin periòdicament i coordini els programes de les assignatures . coordinin les relacions entre les àrees per a l'optimització dels recursos de cara a la millora de la docència.

1

Estratègia 3.3 Establir un sistema d'optimització de recursos per a la docència

Acció .- creació d'una Unitat de recursos a la docència.

.- creació del Laboratori de Didàctica de les Ciències Socials.

2 1

Estratègia 3.4 .- Potenciar la diversificació de l'oferta docent en que participa el Departament Acció .- Impuls i suport a la implantació de nous ensenyaments que ampliºin i

diversifiquin l'oferta docent de la Facultat de Lletres, molt concretament, Història de l'Art i Turisme, en una primera fase, i Humanitats, amb un sistema semipresencial, en una fase posterior .- Impuls a la presència de continguts factuals de Geografia i d'Història als ensenyaments de Magisteri, cosa que es pot obtenir mitjançant una ampliació dels crèdits totals d'aquests ensenyaments

1 2

AMBIT 4 Doctorat, formació continuada i postgrau Estratègia 4.1 Promoure ensenyaments de doctorat i de postgrau per a les dues llicenciatures en les

quals el Departament teéplena responsabilitat docent Acció .- implantació de cursos de doctorat i postgrau per l'ensenyament de Geografia.

.- potenciació de la millora continuada dels programes de doctorat d'Història

1 1

Estratègia 4.2 .- Millorar la promoció del doctorat i postgraus del Departament Acció .- Establiment de les actuacions necessàries (comunicació directa amb els

exalumnes, anuncis a la premsa, ...) per donar a conèixer els programes de Doctorat del Departament. .- Informació als col.legis de Llicenciats en Lletres i a altres associacions de professionals.

1 1

27

Estratègia 4.3 .- Introduir sistemes de millora de la qualitat dels programes de Tercer Cicle Acció - Establiment de l'avaluació de la qualitat dels programes de doctorat mitjançant

enquestes entre els alumnes 1

Estratègia 4.4 Definir els canals adequats pera la integració dels projectes de recerca i de les tesis

doctorals en els grups, línies de recerca i projectes d'investigació del Departament Acció .- Integració, sempre que sigui possible, de les tesis doctorals en els projectes de

recerca dels diferents grups de recerca 1

Estratègia 4.5 .- Potenciació de la formació continuada Acció - Organització de cursos de reciclatge adreçats al professorat dels diferents nivells

de l'ensenyament, preferentment, en col.laboració amb l'ICE .- Foment de l’oferta de postgrau i d’altres cicles formatius adreçats als graduats universitaris, inserits o no en el món laboral, per actualitzar o millorar la seva formació

1 1

AMBIT 5 Gestió de personal Estratègia 5.1 Promoure una política de professorat que tingui en compte la seva promoció i

consolidació Acció .- incentivació del professorat amb més de cinc trams de docència (PEQ., URV.,

Estratègia 5.3.2, actuació 5.3.2.6) .- obtenció de les substitucions adequades per a les reduccions docents .- consolidació del professorat en fomació

1 1 1

Estratègia 5.2 Procurar un més adequat repartiment de la plantilla entre les àrees de coneixement Acció .- Redistribució de la plantilla del Departament de manera equitativa entre les

àrees, les futures baixes o possibles noves altes. 2

Estratègia 5.3 Promoure una política de PAS adequada a les necessitats del Departament Acció .- Modificació de la normativa vigent a la URV sobre adscripció de PAS als

departaments de manera que aquests siguin escoltats en el moment de la seva selecció tenint en compte les necessitats i els criteris dels departament. .- Increment del personal d'administració i serveis amb una justificació lògica de la demanda

1 1

28

AMBIT 6 Planificació i qualitat Estratègia 6.1 Aconseguir el reequilibri en la distribució dels recursos de forma progressiva per tal de

permetre la millora de les condicions de treball de les àrees i dels professors menys dotats.

Acció .- Divisió del Departament per tal d’aconseguir una major coherència entre les

àrees i els aspectes implicats en la qualitat 1

Acció .- Potenciació de cursos per millorar el coneixement i l'aplicació de les noves

tecnologies. 1

Estratègia 6.2 Consolidar els grups de recerca del Departament que tenen projecció internacional

(connexió amb àmbit 1 i 2) Estratègia 6.3 Promoure la consolidació i projecció externa dels grups de recerca del Departament

(connexió amb àmbit 1 i 2) Estratègia 6.4 Donar informació sobre els recursos i serveis que ofereix i/o pot oferir el Departament a

la docència, a la recerca i a la transferència de coneixements. Acció .- Dotació de personal investigador a temps complet

.- Participació d'agents externs per avaluar els diferents aspectes relacionats amb el Departament (docència, gestió, recerca,...) .- Oferta dels serveis docents i de recerca fora del món universitari.

2 1 1

Estratègia 6.5 Explicitar els dèficits per fer una política docent i investigadora de qualitat Acció .- Realització d’avaluacions periòdiques impulsades per la Direcció del

Departament i els representants de les comissions per detectar els possibles dèficits.

2

AMBIT 7 Organització i gestió administrativa Estratègia 7.1 Fomentar la participació dels alumnes (connexió amb àmbit 3) Estratègia 7.2 Aconseguir una major coherència en la docència i la recerca Acció .- Creació del Departament de Geografia 1 Estratègia 7.3 Revisar el Reglament intern del Departament per tal d'ampliar els àmbits de

representació en els òrgans del Departament Acció .- Incorporació d'un/a representant de les àrees que serveixen als ensenyaments de

Magisteri a les diferents instàncies del Departament .- Major implicació dels membres del Departament en la gestió del mateix possibilitant l'assistència a les reunions de les diferents instàncies amb veu però sense vot

1 1

29

AMBIT 8. Gestió pressupostària i d'infraestructures Estratègia 8.1 Aconseguir una gestió adequada de la cartoteca Acció .- Obertura de la cartoteca al públic

.- Increment dels fons .- Adequació de l'espai .- Connexió adequada amb la Biblioteca

1 2 1 1

Estratègia 8.2 Millorar, en personal i en pressupost, la dotació i el manteniment dels laboratoris Acció .- Dotació del personal tècnic de suport necessari AMBIT 9 Relacions externes, mobilitat, impacte social Estratègia 9.1 Identificar línies d'actuació per a una política definida de relacions externes i de

mobilitat Acció .- Establiment d'un catàleg de prioritats i un calendari de treball per tal de fer

efectiva la política definida .- Impuls a la valoració de les relacions externes i a la mobilitat en termes d'avaluació de qualitat. .- Inventari de les relacions dutes a terme en els darrers anys en matèria de relacions exteriors .- Avaluació de la repercussió de les relacions externes existents fins al moment. .- Institucionalització de les relacions i aliances existents .- Realització d'un document de divulgació de les potencialitats del Departament tant de cara a institucions com d'empreses. .- Nomenament d'un/a coordinador/a responsable de relacions externes i mobilitat. .- Sistematització d'accions per tal d'identificar agents externs potencialment interessats en les activitats de recerca i docència del Departament,

1 1 1 1 1-2 1 1 1-2

30

Estratègia 9.2 Fomentar la dinàmica de les relacions internacionals en els àmbits de docència i rcerca Acció .- Foment de la competència en llengües estrangeres dels professors i dels

estudiants .- Dinamització de la participació en programes nacionals i internacionals de mobilitat. .- Potenciació de noves relacions en l'àmbit docent amb altres centres espanyols i estrangers aprofitant les relacions bilaterals que ja te establertes la URV .- Difusió de la informació per tal d'afavorir la incorporació d'alumnes i professors als programes de professorat vigents .- Potenciació de la mobilitat periòdica dels professors, investigadors i becaris a través de sistemes i controls específics i aprofitant els ajuts externs existents.

1-2 1 2 1 2

Estratègia 9.3 Millorar la col.laboració en matèria de recerca i transferència de coneixements amb la

ciutat de Tarragona (Ajuntament, Consell Comarcal...) Acció .- Col.laboració amb les entitats del nostre entorn que tenen una línia de

publicacions perquè es dotin de mecanismes d'avaluació de la qualitat. .- Major i millor implicació del Departament amb els diferents centres d'estudis del nostre entorn i col.laboració en la millora de les seves actuacions .- Establiment amb tots els centres d'estudis del nostre entorn de convenis de col.laboració.

2 2 1-2

31

ANNEXES

Index

Pags. 1.- Procedència geogràfica dels Estudiants d’Història i de Geografia. Cursos 1996-97, 1997-98, 1998-99 44 2.- Mapa dels Grups de Recerca del Departament d'Història i Geografia (per ordre alfabètic del nom dels grups 45 3.- Altres contractes i convenis internacionals vigents dels grups recerca del Departament 46 4.- Relació de projectes finançats obtinguts pels membres del Departament, de contractes, de tot tipus, xarxes temàtiques i projectes europeus en els quals participa o ha participat el Departament 47 La informació continguda en els annexes que segueixen procedeix de: Annexe 1: Informació facilitada pel Gabinet Tècnic del Rectorat Annexe 2: Informació extreta de la plana web de la URV: Mapa dels grups de recerca de la URV Annexe 3: Informació extreta del Mapa dels Grups de Recerca de la URV completada per informació aportada pels interessats Annexe 4: Informació extreta de la Memòria de recerca de la URV (1992-96), del Mapa de Grups de Recerca de la URV i dels arxius del Departament d'Història i Geografia

32

PROCEDENCIA GEOGRÀFICA DELS ESTUDIANTS D’HISTORIA I DE GEOGRAFIA

Cursos 1996-97, 1997-98, 1998-99 Comarques Història Geografia 1996-97 1997-98 1998-99 1996-97 1997-98 1998-99 Totals

332 374 385 145 175 176

Tarragonès 128 145 144 47 52 48 Baix Camp 88 93 110 35 44 47 Alt Camp 19 22 21 6 7 5 Barcelonès 19 24 18 16 14 10 Garraf 15 15 15 7 7 9 Conca de Barberà

11 13 12 5 5 5

Baix Penedès 10 8 9 3 6 8 Montsià 8 10 9 8 10 15 Baix Ebre 7 10 9 1 4 7 Baix Llobregat 4 7 6 2 3 5 Vallès Occidental

4 4 4 2 3 2

Maresme 3 2 1 0 2 0 Priorat 3 2 3 2 2 2 Alt Penedès 2 1 3 3 5 3 Anoia 2 1 1 0 0 0 Berguedà 2 2 2 1 1 1 Fora de Catalunya

2 2 1 0 0 1

Bages 1 2 1 0 0 0 Garigues 1 1 1 0 0 0 Ribera d’Ebre 1 7 8 3 4 5 Terra Alta 1 1 3 4 4 3 Vallès Oriental 1 1 2 0 0 0 Baix Empordà 0 0 1 0 0 0 Osona 0 0 0 1 1 1 Urgell, L’ 0 1 1 0 0 0 Mapa dels Grups de Recerca del Departament d'Història i Geografia (per ordre alfabètic del nom dels grups)

Nom del grup Investigador responsable

Anàlisi territorial i estudis turístics

Dr. Salvador Anton

Autoecologia Humana del Quaternari

Dr. Eudald Carbonell

Canvi Climàtic

Dr. Diego López

Cultura i Societat

Dr. Pere Anguera

33

El Patrocinio en la Obra de Arte

Dra. Emma Liaño

GREC (Gènere, Raça, Etnia i Classe)

Dra. Montserrat Sanmartí

Grup de Recerca d'Història Antiga

Dra. Elizabeth Huntingford

Grup de Recerca d'Història Social

Dr. Enric Olivé

Història Moderna

Dr. Josep M. Sabaté

Història i Arqueología

Dr. Fco. Javier Faci

Investigació Didàctica i continguts curriculars

Dr. Antoni Gavaldà

Recerques urbanes i rurals

Dr. Santiago Roquer

Metrópolis, Colonias y Descolonización en Filipinas

y otros países del Sudeste Asiática (1750-1996).

Políticas coloniales y cambio económico a largo

plazo (DGICYT PB96-0282)

Dr. Joan Casanovas

Altres contractes i convenis internacionals vigents dels grups recerca del Departament

Centre Tipus de relació Nom del grup de recerca ICHN. Institut Català d'Història Natural

Recerca. Estratègia catalana per l'ús sostenible de la diversitat

Anàlisi territorial i Estudis turístics

Consell Comarcal del Priorat Assessorament. Projecte de senyalització turística del Priorat

FMC. Federació de Municipis de Catalunya

Recerca. 20 Ajuntaments democràtics

Consell Comarcal del Baix Empord

Assessorament. Turisme rural, patrimoni, senderisme

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Assessorament. Turisme rural, patrimoni i senderisme

UPD. Unitat de Promoció i desenvolupament. Tarragona

Assessorament. Anàlisi de l'impacte d'Universal Port Aventura,

MEDCAMPUS Formació Centre Europeen de Recherches Prehistoriques de Tautavel

Intercanvi d'investigadors i ensenyament Autoecología Humana del Quaternari

Museum National d'Histoire Naturelle

Intercanvi de personal docent

Universitat d'Alger. Institut d'Archéologie

Intercenvi d'investigadors i ensenyants

Indiana University. CRAFT Intercanvi d'investigadors State Univesity of New York. Departement of Anthtopology

Intercanvi d'investigadors

National Climate Data Center (NOAA)

Intercanvi científic i de dades Canvi Climàtic

34

Universitat de Maringà (Dept. de Geografia)

Intercanvi d'estudiants i professors

Xarxa Temàtic: Dones i cultura Col.laboracions, publicacions, cursos, reunions científiques

GREC

Universidad de Valladolid Investigadora Institut Menorquí d'Estudis Investigadora Museu del Vendrell Conveni de col.laboració en investigació Grup de recerca en Història

Antiga Centre de recerques Històrico-arqueològiques de la Catalunya meridional

col.laboració d'investigació

Università di Napoli Federico II Intercanvi d'estudiants i professors Grup de recerca d'Història Social

Universitat Autònoma de Barcelona

Intercanvi de professors Grup de recerca en Història Moderna

Relació de projectes finançats obtinguts pels membres del Departament, de contractes, de tot tipus, xarxes temàtiques i

projectes europeus en els quals participa o ha participat el Departament

Periode Codi oficial Programa /

Centre Títol de projecte, contracte, conveni, xarxa temàtica o projecte europeu

Investigador principal o grup de recerca

1992-95 Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Economía y Sociedad en la Cataluña nueva bajomedieval (1350-1450)

Dra. Coral Cuadrada

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Cambio del balance hidrológico en función de las variaciones en los usos del suelo: el modelo de la Conca de Barberà (Tarragona

Dr. Eugenio Cobertera

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Esculturas y artes suntuarias del gótico en Tarragona (1300-1450)

Dra. Emma Liaño

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

El papel de la administración local en el desarrollo del espacio turístico. Análisis del litoral de Tarragona

Dr. Josep Oliveras

Altres El poblament prehistòric a l'abric Romaní i als Cingles del Capelló, Capellades (Barcelona)

Dr. Eudald Carbonell

1994-97 III Programa Marc de la Comunitat Europea (UE)

Human Population in the Circum-Mediterranean Area: Adaptation of the Hunter-Gatherer Groups to Environmental Modifications

Dr. Eudald Carbonell

1994-96 Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Autoecologia Humana y tecnología de los pobladores mesopleistocenos de la Sierra de Atapuerca

Dr. Eudald Carbonell

35

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

1994-95 Altres Projecte d'estudi arqueològic i de recuperació del Teatre romà de Tarragona i el seu entorn

Dr. Ricardo Mar

1995-98 Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

El santuario de Cibeles en Ostia (Roma). Excavación, estudio arqueológico, urbanístico e histórico

Dr. Ricardo Mar

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

De Focio a Ceruliano: las iglesias latina y griega entre dos cismas (856 - 1054)

Dr. Fco. Javier Faci

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Escultura gótica de mecenazgo real y eclesiástico en Cataluña. Relaciones peninsulares y europeas

Dra. Emma Liaño

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Aumento de los riesgos de incendios y avenidas con sinergisme por la bipolarización de sus actividades económicas: despoblación rural y concentración urbana en la Conca de Barberá

Dr. Eugenio Cobertera

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Turismo, planificación del territorio y estrategias de desarrollo. Tendencias recientes en Cataluña (1990 - 95)

Dr. Josep Oliveras

Programa sectorial de promoción del Conocimiento (DGICYT)

Modelos de ocupación y organización del territorio: 1. Tarragona en la Edad Media

Dra. Coral Cuadrada

Programa de grups de nova implantació

Recuperación del patrimonio cinematográfico de Tarragona

Dr. José Carlos Suárez

1995-96 Programa de grups de recerca de qualitat (DGR)

Laboratori d'Arqueologia. Area de Prehistòria

Dr. Eudald Carbonell

1996-99 CLI96-1842-C05-01

Programa Sectorial de Promoción General del Conocimiento (DGICYT)

Dimensión espacial y temporal del cambio climático en el Norte de España: Galicia, Valle del Ebro y Cataluña. Análisis de comportamiento de los elementos climáticos a partir de datos instrumentales

Dr. Diego López

1997-00 PB97-4040 Programa Sectorial de Promoción General del Conocimiento (DGICYT)

Orígenes, configuración y elementos simbólicos del catalanismo político

Dr. Pere Anguera

36

PB97-0421 Programa Sectorial de Promoción General del Conocimiento (DGICYT)

Investigación para la utilización del cine no profesional como fuente de investigación primaria en ciencias humana

Dr. José Carlos Suárez

AR/B02P HIDRAULIC: Usos i aprofitament de l'aigua en el periode preindustrial a la demarcació de Tarragonsa

Dr. Jordi Blay

PS95-0155 Turismo, planificación del territorio y estrategias de desarrollo. Tendencias recientes en Cataluña (1990-1995)

Dr. Salvador Anton

AR/AO3P Servei d'Assistència municipal de turisme

Dr. Salvador Anton

AR/B03 Usos i aprofitament de l'aigua en el periode preindustrial

Dr. Jordi Blay

CK/F01 Visites als grups Leader de Catalunya

Dr. Santiago Roquer

S/R Avaluació ambiental dels sols d'Andorra

Dr. Eugenio Cobertera

1997SGR-00195

Area de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili

Dr. Eudald Carbonell