PROGRAMACIÒ DIDÀCTICA

CURS 2016 – 2017

Departament de Cultura Clàssica

Cap del departament: Elvira Rius i Sanahuja

ÍNDEX:

INTRODUCCIÓ GENERAL …..3-6

CULTURA CLÀSSICA PRIMER ESO .....6-19

CULTURA CLÀSSICA SEGON ESO.....20-44

CULTURA CLÀSSICA TERCER ESO.....45-69

CULTURA CLÀSSICA QUART ESO.....70-121

GREC 1r BATXILLERAT …..125-154

GREC 2n BATXILLERAT .....155-168

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ….169

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA.....170-171

REFLEXIÓ FINAL... ..172

0.- Introducció general

Departament: El departament de Cultura Clàssica del IES Joan Fuster de

Sueca està constituït durant el proper curs 2016-2017 per la professora:

Elvira Rius i Sanahuja, professora amb situació definitiva al centre des del

curs 2010-2011.

Matèries: Les matèries impartides pel departament són:

Cultura Clàssica a 1r ESO, amb 3 alumnes (impartada pel

dept.Llatí).

Cultura Clàssica a 2n ESO, dos grupos amb 15 alumnes cadascú

aprox. (un l'imparteix aquest departament i l'altre el dept. Llatí).

Cultura Clàssica a 3r ESO, dos grups amb 29 alumnes cadascú

aprox. (un l'imparteix aquest departament i l'altre el dept. Llatí).

Cultura Clàssica a 4t ESO, amb 17 alumnes.

Grec a 1r de Batxillerat, amb 18 alumnes

Grec a 2n de Batxillerat, amb 10 alumnes

CULTURA CLÀSSICA 1R/2N/3R/4T ESO

I.- CONSIDERACIONS GENERALS

L’assignatura de Cultura Clàssica té com a finalitat facilitar a l’alumnat unavisió inicial i global de les civilitzacions grega i romana en els àmbits literari,artístic, filosòfic, científic i lingüístic, perquè, a partir de l’estudi dels seusprincipals aspectes, puga prendre consciència de la pervivència i actualitatd'estos en la cultura occidental. Es pretén iniciar l’alumnat en un exercici dereflexió i anàlisi més precís i crític del seu entorn sociocultural i lingüístic, aixícom fomentar l’interés per la conservació del patrimoni cultural i artísticheretat.

Esta matèria contribuirà a la consecució d’aquells objectius de l’etapa del’ESO que es relacionen amb les habilitats lingüístiques, els valors de tolerànciai respecte, el desenrotllament de les capacitats afectives personals i en relació alsaltres, les destreses en el camp de les tecnologies, la reflexió crítica, el controldel propi aprenentatge i el respecte a les manifestacions culturals.

Els continguts de l’assignatura estan dissenyats de manera seqüencial iorganitzats per blocs temàtics, que amb lleugers matisos, es repartixen en elsdiferents cursos. Els blocs pertanyen a dos àmbits distints, però complementarisen l’estudi de qualsevol civilització i el seu llegat: el lingüístic i el no lingüístic.

En el primer bloc apareixen els continguts transversals que impregnen lametodologia de la matèria i que fan referència a la creació de contextoscomunicatius específics, la utilització de les TIC en les aules, la gestió oplanificació de projectes i tasques, tan importants en la programaciócompetencial, les tècniques d’aprenentatge cooperatiu o a la presa de decisionspersonals o acadèmiques. El segon i tercer bloc, que tenen un caràcterintroductori, estan destinats a contextualitzar en el temps i en l’espai elsesdeveniments més importants de la història de les civilitzacions grega iromana. Els tres blocs següents es dediquen a l’estudi d’aspectes netamentculturals de mitologia i religió, art, societat i vida quotidiana i literatura. Ésimportant la mitologia per la seua decisiva influència en la configuració del’imaginari artístic i literari occidental, l’art pels vestigis que conformen elpatrimoni històric, l’estudi de la vida social i familiar per la comparació d’èxits iproblemes entre la societat grecollatina i l’actual, i la literatura, perquè la seuaconfiguració en gèneres determina la nostra tradició literària. Finalment, l’últimbloc comprén els continguts lingüístics, que partixen del concepte de famílialingüística, per a centrar-se en les llengües indoeuropees, especialment el grec iel llatí, de les quals deriven gran part de llengües europees. S’inclou també elsdistints sistemes d’escriptura i la introducció de l’alfabet realitzada pels grecs.Finalment, en relació a les llengües modernes, destaca l’aportació del grec allèxic científic i la creació de les llengües romàniques, a partir del llatí. Tots estoscontinguts permeten a l’alumnat aprofundir en la comprensió de la pròpia

llengua i en l’ús d'esta com a element essencial per a la comunicació il’adquisició de coneixements. En tots els blocs s’estudia la pervivència del llegatgrecollatí per a analitzar els elements de l’herència clàssica que continuen sentreferents en la nostra cultura.

Els criteris d’avaluació estan redactats com resultats d’aprenentatge iinclouen processos de diferent complexitat, continguts de diferent tipus icontextos de realització adequats a la naturalesa de l’execució delsaprenentatges, amb l’objecte de possibilitar la seua observació i la seuaavaluació en contextos reals i d’obtindre evidències de l’exercici esperat per acada nivell, de forma progressiva. L’assignatura de Cultura Clàssica, contribuïxespecialment a desenrotllar en l’alumnat les competències de comunicaciólingüística, la relació de les quals es dóna en tots els continguts de tots els blocsde l’àrea, en els seus cinc components: el lingüístic, el pragmàtic, elsociocultural, l’estratègic i el personal. També contribuïx a desenrotllar lacompetència d’aprendre a aprendre dotant l’alumnat de recursos i estratègiesd’anàlisi i comprensió i facilitant-li mecanismes d’inferència. Finalment,contribuïx a desenrotllar les competències socials i cíviques i la consciència iexpressions culturals per mitjà de l’estudi i la comparació dels models socials ipolítics de l’antiguitat i els contemporanis i l’estudi de l’art, la mitologia i laliteratura grecollatins com a substrats identificables i essencials de l’imaginaricultural occidental. Però este currículum amplia de manera notable l’espectrecompetencial de l’assignatura de Cultura Clàssica, ja que incorpora continguts icriteris d’avaluació relacionats amb les competències digital i sentit de lainiciativa i esperit emprenedor en els blocs inicials dels diferents nivells, en elsquals es proposen continguts molt relacionats amb la metodologia per al’aprenentatge competencial i que fan referència a la gestió i planificació deprojectes en grups cooperatius o a processos de busca de la informació i creacióde continguts en contextos digitals.

El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàcticscoherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge encontextos reals dels elements transversals i dels continguts de les matèries. Lacompetència es contempla com a coneixement en la pràctica; un coneixementadquirit a través de la participació activa en pràctiques socials que, com a tals,es poden desenrotllar tant en el context educatiu formal, a través delcurrículum, com en els contextos educatius no formals i informals. En estesentit, és imprescindible proposar nous enfocaments metodològics innovadors,basats en la interacció, l’Aprenentatge Dialògic i l’Aprenentatge Situat, queemfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, unaprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i aunes determinades tasques que els alumnes i les alumnes hauran de resoldre ique els permetran adquirir la competència necessària.Els mètodes actius podenrecolzar-se en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren lainteracció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i

l’entorn, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques, elsmembres del grup desenrotllen noves habilitats i estratègies que puguen aplicara situacions semblants en contextos formals i no formals.

Els principis metodològics exposats han de regir la metodologiaespecífica de l’assignatura de Cultura Clàssica, en la qual s’afavoriran lainteractuació i el desenrotllament de contextos de comunicació dialògica,sobretot en aquells blocs més netament lingüístics, i l’aprenentatge situat per aaquells relacionats amb la civilització grecollatina en què es procurarà larealització de tasques amb una dimensió social, representacions, productesaudiovisuals, creació de pàgines web, còmics, etc., en agrupaments heterogenis.

Quant a l’avaluació, la sintaxi dels criteris d’avaluació permet una millorselecció de procediments i instruments d’avaluació adequats als diferents tipusd’aprenentatge (proves objectives, qüestionaris, escales d’observació, escales devaloració, etc.). A més, com aporten detalls sobre la naturalesa de l’execució(com, amb què, per a què, on, quan, etc.), orienten a l’hora de seleccionar idissenyar situacions i proves d’avaluació i a integrar-les en les activitatsd’ensenyança/aprenentatge habituals.

Els continguts i els criteris d’avaluació s’han seqüenciat de formaprogressiva i diferenciada per a facilitar la identificació i avaluació delsaprenentatges bàsics de cada nivell facilitant així l’atenció a la diversitat des deles programacions d’aula i la continuïtat dels aprenentatges entre nivells ietapes. Esta progressió diferenciada també permet la programació i avaluaciódels aprenentatges de reforç o ampliació i realitzar les adaptacions curricularsper a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu facilitant lainclusió.

CULTURA CLÀSSICA 1r ESO

I- COMPETÈNCIES

CCLI: competència comunicació lingüística.CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre.CSC: competències socials i cíviques.SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.CEC: consciència i expressions culturals.

1.- OBJECTIUS GENERALS

1. Introduir-se en l'estudi del món clàssic a partir dels referents actuals.

2. Utilitzar amb soltura la terminologia cientificotècnica d'origen grecollatí.

3. Disposar de criteris d'orientació per a comprendre fenòmens culturals(literaris, artístics, polítics, filosòfics o científics) d'arrel grecollatina.

4. Desenvolupar la capacitat de raonament i de crítica per mitjà delconeixement de la nostra tradició cultural.

5. Valorar les aportacions fetes per grecs i romans a la civilització europea iuniversal.

6. Reconéixer la riquesa cultural inherent a la diversitat lingüística, advertintl'origen comú de la majoria de les llengües d'Espanya i d'Europa.

7. Constatar la influència de les llengües clàssiques en llengües noderivades d'elles.

8. Verificar la pervivència de la tradició clàssica en les cultures modernes.

9. Familiaritzar-se amb fonts de què es poden extraure informacionsvaluoses sobre la nostra tradició clàssica, utilitzant com a nou elementd'aprenentatge les Tecnologies de la Informació i Comunicació.

2.- CONTINGUTS

2.1- CONTINGUTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ GENERALS DE LA MATÈRIA

Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Participació en debats, col·loquis oentrevistes sobre qualsevol dels temes quepuguen suscitar interés: el paper de la donaen la societat, les classes socials, el sistemapolític, la família, el respecte pel patrimoni,etc. Utilització d’estratègies lingüístiques i nolingüístiques: inici, manteniment i conclusió;cooperació; normes de cortesia, etc. i delrespecte en l’ús del llenguatge.

Elaboració de treballs d’investigació i/oexposicions, de forma individual o en grupscooperatius, sobre: la pervivència d'allò míticen les diferents manifestacions artístiques; lapervivència del lèxic grecollatí en la llenguapròpia; el patrimoni; la influència del’organització política i social, etc.

Aplicació de les estratègies de buscad’informació variada sobre lèxic, vidaquotidiana, patrimoni, pervivència de lacultura clàssica en diferents àmbits, etc. endiverses fonts i pàgines web especialitzades,wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzantestratègies de filtratge en la busca de lainformació, i selecció de la informació,síntesi, presentació de continguts,procediments de cites i paràfrasi, debibliografia i de bibliografia web.

Iniciativa i innovació en la realització deprojectes. Perseverança i flexibilitat davantde les decisions adoptades. Pensamentalternatiu.

Estratègies de planificació, organització igestió de les tasques i projectes de la matèria.Avaluació dels processos i resultats.Assumpció de l’error com a oportunitat.

Assumpció de distints rols en equips detreball. Solidaritat, tolerància, respecte iamabilitat. Tècniques d’escolta activa. Diàlegigualitari. Coneixement de tècniquesd’aprenentatge cooperatiu.

Creació i edició de produccions audiovisualsamb dramatitzacions o diàlegs creats perl'alumne mateix, aplicant els contingutsgramaticals, sintàctics i lèxics estudiats.

Utilització de presentacions multimèdia per aexposar treballs realitzats de forma individualo en grup.

Ús de les ferramentes més comunes de lesTIC. Comunicació amb la resta del grup ointercentres. Ús dels servicis de la web social:blogs, wikis, fòrums, pàgines web, correuelectrònic, etc.

Estudis i professions vinculats amb elsconeixements de l’àrea.

Autoconeixement d’aptituds i interessos. Procés estructurat de presa de decisions

BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius del’àmbit personal, acadèmic, social o professional,aplicant les estratègies lingüístiques i nolingüístiques del nivell educatiu pròpies de lainteracció oral utilitzant un llenguatge nodiscriminatori.

BL1.2. Buscar i seleccionar informació de formacontrastada en diverses fonts, documents de text,imatges, vídeos, etc., i organitzar la informacióobtinguda per mitjà de diversos procediments desíntesi o presentació dels continguts, i registrar-laen paper de forma acurada o emmagatzemar-ladigitalment, per a ampliar els seus coneixements ielaborar textos de l’àmbit personal, acadèmic,social o professional i del nivell educatiu, citant-ne adequadament la procedència.

BL1.3. Realitzar de forma eficaç tasques oprojectes; tindre iniciativa per a emprendre iproposar accions, sent conscient de les seuesfortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interésdurant el seu desenrotllament i actuar ambflexibilitat buscant solucions alternatives.

BL1.4. Planificar tasques o projectes, individualso col·lectius, fent una previsió de recursos i tempsajustada als objectius proposats; adaptar-los acanvis imprevistos, transformant les dificultats enpossibilitats; avaluar amb ajuda de guies el procési el producte final i comunicar de forma personalels resultats obtinguts.

BL1.5. Participar en equips de treball per aaconseguir metes comunes assumint diversos rolsamb eficàcia i responsabilitat, donar suport acompanys i companyes demostrant empatia ireconeixent les seues aportacions i utilitzar eldiàleg igualitari per a resoldre conflictes idiscrepàncies.

BL1.6. Crear i editar produccions audiovisuals opresentacions multimèdia, servint-se d’imatges itext, amb sentit estètic, utilitzant aplicacionsinformàtiques d’escriptori per a la presentació detreballs.

BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a construirun producte o tasca col·lectiva, compartintinformació i continguts digitals i utilitzant lesferramentes de comunicació TIC i entorns virtualsd’aprenentatge. Aplicar bones formes de conductaen la comunicació i previndre, denunciar iprotegir altres de les males pràctiques com elciberassetjament.

BL1.8. Reconéixer els estudis i professionsvinculats amb els coneixements del nivelleducatiu i identificar els coneixements, habilitats icompetències que demanen per a relacionar-lesamb les seues fortaleses i preferències.

CCLICAA

CCLICAACD

SIEE

SIEE

SIEECAACSC

CD

CDCSC

SIEECSC

Bloc 2: Geografia. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Marcs geogràfics de les civilitzacions grega iromana en el moment del seu apogeucultural: segle de Pèricles i època d’August

BL2.1. Identificar els marcs geogràfics de lescivilitzacions grega i romana en el seu apogeucultural i localitzar en mapes, en formats diversosi presentats en suport paper i digital, els llocsrellevants, utilitzant les estratègies de comprensiólectora del nivell educatiu per a obtindreinformació i aplicar-la en la reflexió sobre elcontingut.

CCLICAACEC

Bloc 3: Història. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Grècia. De l’època arcaica a l’època clàssica:fets històrics importants. Pèricles

Roma. De la monarquia a la república: fetshistòrics importants. Juli Cèsar

BL3.1. Identificar els fets històrics quecaracteritzen les etapes de les civilitzacions gregai romana estudiades, les circumstàncies queoriginen els principals esdeveniments i el paperque exercixen els seus protagonistes, elaborant uneix cronològic.

CCLICAACEC

Bloc 4: Mitologia. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Principals déus i deesses: l’Olimp Principals herois i heroïnes: Hèracles i els

Heraclides. Els dotze treballs. Elsargonautes

Mitologia comparada: mitologiamediterrània i mitologia nòrdica

BL4.1. Identificar els diferents déus i deesses iherois i heroïnes de la mitologia grecollatina através dels seus atributs, els trets que elscaracteritzen i el seu àmbit d’influència i establircomparacions amb altres mitologies antigues per aevidenciar la similitud entre estes.

CCLICAACEC

Bloc 5: Art. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

La ceràmica grega. Etapes, característiques itipus de vasos. Representacionsmitològiques en la ceràmica. Realitzaciód’una fitxa tècnica de, almenys, un vas decada etapa.

Característiques de l’arquitectura grega:l’Acròpolis.

Característiques de l’arquitectura romana:l’arc de triomf, el panteó, la basílica, elfòrum.

Presència de la civilització clàssica en lesmanifestacions artístiques actuals.

BL5.1. Reconéixer les característiques essencials del’art grec i romà, i la seua funcionalitat i relacionarmanifestacions artístiques actuals amb els seusmodels clàssics.

B.5.2. Identificar els principals monuments i obresd’art clàssics del patrimoni espanyol, organitzant-los en un eix cronològic i localitzant-los en unmapa.

CCLICAACEC

CCLICAACEC

Bloc 6: Societat i vida quotidiana. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Vida quotidiana: Indumentària i higiene. Relació amb

l’estatus social. Ab ovo usque ad mala: aliments i begudes.

El banquet/el symposium. L’educació dexiquets i xiquetes. Els jocs.

Les hores, els dies i els mesos. La jornadadiària. Clients i patrons a Roma

BL6.1. Descriure la indumentària grecoromana,relacionant-la amb l’estatus social, els aliments ibegudes i els mètodes d’higiene propis del móngrecoromà, contrastant-ho tot amb l’actualitat, per aestablir les semblances i les diferències amb lanostra civilització.

B.6.2. Comparar el sistema educatiu a Grècia i aRoma amb l’actual, establint les diferències que hihavia entre l’educació dels xiquets i de les xiquetes,i relacionar els diferents tipus de jocs, buscantcorrelats amb els actuals, per a evidenciarl’herència grecoromana.

BL6.3. Reconéixer en el nostre sistema actual delcòmput del temps el deute a la civilitzaciógrecoromana, establint correlats entre diversesllengües modernes, el llatí i la llengua pròpia iplanificar una jornada diària d’un personatge grec oromà, comparant-la amb la nostra jornada diària.

CCLICAACSC

CCLICAACSCCEC

CCLICAACSCCEC

Bloc 7: Llengua/lèxic. Curs 1r ESOContinguts Criteris d’avaluació CC

Llengua Tipus d’escriptura: pictogràfica, sil·làbica,

alfabètica. Alfabets llatí i grec. Llengües romàniques i no romanços de la

Península. Localització geogràfica. Lèxic Presència i reconeixement d’hel·lenismes i

llatinismes en el llenguatge comú i elcientificotècnic. Relació amb l’ètimoriginari.

Elaboració de glossaris, segons el nivell.

BL7.1. Distingir l’alfabet llatí i grec, i reconéixerl’herència del primitiu alfabet grec en la resta delsalfabets actuals.

BL7.2. Localitzar en un mapa les llengüesromàniques de la península Ibèrica i identificar-hiel substrat lingüístic comú, a partir d’un vocabulariconegut.

BL7.3. Reconéixer hel·lenismes i llatinismes delllenguatge comú i de la terminologiacientificotècnica d’origen grecollatí en la llenguapròpia i relacionar-los amb les paraules llatines ogregues originàries per a utilitzar-los amb propietaten contextos d’ús real o simulat.

CCLI

CAACECCCLICAACECCCLICMCTCAACEC

2.2- DISTRIBUCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

UNITATS MITES MÓNCLÀSSIC

LÈXIC ACTIVITATS

0 Introducció:Els orígens dels deús

Urà i Gea Titans, Cíclops...On vivien els grecs L’alfabet grec Reflexionar sobre els

orígens dels déus en lesdiferents culturesoccidentals. Què és unmite. Aprendre l’alfabet grec

1Els déus olímpics

Zeus, Posidó,Hades, Atena,Apol'lo, Àrtemis,Afrodita, Ceres,Hefest, Hermes,Dionís....

Naixement delsdiferents déus...

On vivies els romansLa Domus, la villarustica, les finques...

Composició iderivació de l’ètimgrec πυρ i del’ètim llatí ignisEstudi de lalocució llatina inextremis

Indagar en els orígens delsdéus olímpics i estudiaralguns mites. Fabricar unacasa romana.Alguns mites

sobre el seuorígen.

2 DèdalDèdal i Talos

Dèdal i ellaberint Quina educació

rebien a Grècia?

Els xiquets...

Composició iderivació de l’ètimgrec γυνή i del’etim llatí humusEstudi de leslocucions llatinesvox populi i nonplus ultra

Estudiar el mite de Dèdal ireflexionar sobre elsignificat d'aquest. Posar-seen la pell del personatged'Ícar. Esbrinar con seria eldia a dia d’un xiquet grec.

DÈDAL I ÌCAR

3 TeseuTeseu i elMinotaure

Teseu i EgeuQuina educació rebien a Roma?

Els xiquets...

Composició iderivació delsètims grecs άνήρ iπολυς

Comparar el mite de Teseuamb un conte de Borges iextraure reflexions; mirartambé documentalaudiovisual sobre aquestmite. Esbrinar com seria eldia a dia d’un xiquet romà icomparar-lo amb el grec.

4 GorgiasMite del nusGorgià.

Com vivien les donesa Grècia?

La dona i el matrimoni

Composició iderivació de l’ètimgrec λογος. Composició deparaules a partirdel sufix -ic

Indagar sobre Alexandre elGran. Buscar informaciósobre aquest personatge.Com viuria una dona.Vestimenta.

Anècdota ambAlexandre elGran

5 El rei Mides Mides i Dionís Les orelles delRei Mides

Com vivien les donesa Roma?

La dona i el matrimoni

Composició iderivació de l’ètimgrec γραφω.Estudi de leslocucions llatinesa priori i aposteriori

Conèixer la forma de vidade les dones romanes icomparar-la amb la seuasituació en l’antiga Grècia ien l’actualitat.Indagar més en el mite deMides i el seu significat.

6 Persèfone,la filla perduda

Persèfone iCeres

Acord final Com es divertien elsgrecs?

Temps lliure: lesbanquets/ simposis...

Composició iderivació de l’ètimllatí gradior

Elaborar la seua pròpiavisió de la guerra de Troia.Triar els personatges idramatitzar la història.

Rapte dePersèfone perHades

Orígen de lesestacions.

7-8

Orfeu i Eurídice

Atena i Aracne

Mite d`Orfeu Mite d'Atena iAracne

Com es divertien elsromans?

Temps lliure: teatre

Composició iderivació de l’ètimgrec πολις i del’ètim llatí bellum.Estudi de lalocució llatinacasus belli i de lesparaulesreferendum iquorum

Indagar en els personatgesdels mites i buscar finalsalternatius a la sevahistòria. Escriure unaxicoteta obra de teatreagafant a Plaute com amodel.Davallada alsinferns

9 Poma de la discòrdia

Bodes ee Tetis iPeleu

Guerra de Troia Com es divertien elsromans?

Temps lliure:amfiteatre

Composició iderivació de l’ètimgrec βιος.Estudi de lesparaules llatinesdeficit, superavit iplus

Buscar informació realsobre la guerra de Troia icontrastar-la amb elstestimonis que hi tenim:poemes homèrics. Elsamfiteatres: què en sabemd’ells?

Judici de Paris

10-

11

Eco i Narcís

Perseu

Mite d'Eco i Narcís

Mite de Perseu: Medusa, Atles, elmonstre marí.

Com es divertien elsromans?

Temps lliure: circ

Composició iderivació de l’ètimgrec κρατος i del’ètim llatí colo.Estudi de leslocucions llatinesgrosso modo iinter nos

Busca finals alternatius pera aquestos mites.

La distribució per avaluacions serà aproximadament aquesta:

1a avaluació: Des de la unitat 0 a la 2

2a avaluació: Des de la unitat 3 a la 6

3a avaluació: Des de la unitat 7 a la 11

3.- METODOLOGÍA

3.1- RECURSOS DIDÀCTICS

Aquest curs, per fi, disposem de dos AULES MATÈRIA (una per al dept.

de Llatí i altra per al de Cultura Clàssica) totes dues amb projector i en principi

connexió a internet...etc. A més a més, el fet que tingam aula matèria facilita la

feina en quant a què a l'aula disposem de tot el material necessari per al

correcte desenvolupament de la matèria: diccionaris, revistes, llibres de

mitologia, mapes...així com exposicions dels diferents treballs del nostre

alumnat.

Els recursos que farem servir al llarg del curs seran de tres tipus:

impresos, audiovisuals i informàtics. Però observem-los detingudament:

I- RECURSOS IMPRESOS

Llibre de text

Durant aquest curs no hi haurà llibre de text. S’utilitzarà un dossier

elaborat per la professora.

Llibres de lectura (DINS DEL PLA LECTOR)

Durant el curs s’hauran de llegir dos llibres de lectura, durant la

primera i la segona avaluació. Els llibres de lectura seleccionats són

els següents, a escollir-ne dos:

L'Odissea contada per a infants, Rosa Navarro Durán, editorial Edebé L'Eneida contada per a infants, Rosa Navarro Durán, editorial Edebé Els dotze treballs d'Hèrcules, James Riordan, editorial Vicens Vives Percy Jackson, la batalla del laberint IV, Rick Riordan, editorial Salamandra Percy Jackson, l'últim heroi de l'Olimp V, Rick Riordan, editorial Salamandra Mites Grecs, Maria Angelidou, editorial Vicens Vives **només si no has cursat mai cultura

clàssica *** No podrà escollir-se un llibre que ja s'haja llegit en altre curs.

Manuals de consulta, diccionaris…

L’alumnat al llarg del curs ha de realitzar algunes tasques

d’investigació (almenys una per avaluació), sobre tot relacionades

amb l’estudi de la cultura i civilització grecoromana. No obstant això,

serà el professor el que motive i encamine aquesta recerca

d’informació, facilitant un llistat amb bibliografia, pàgines webs...

Publicacions y reportatges

Per a l’estudi d’alguns temes de contingut històric o cultural es podrà

acudir també a la lectura a classe o a la recomanació d’algun

reportatge interessant.

II- RECURSOS INFORMÁTICS

Es evident que l’informàtica és un medi atractiu per a la gent jove; per

això, considere apropiat impartir algunes classes a l’aula d’informàtica. En

aquest sentit, he previst acudir a l’aula d’informàtica com a mínim dos voltes al

mes, ja bé per a realitzar alguns exercicis interactius que hi ha a diferents webs

educatives de contingut clàssic, ja bé per aprendre a buscar continguts

relacionats amb la matèria

III- RECURSOS AUDIOVISUALS

Pissarra

Un dels recursos audiovisuals de major importància i utilitat durant el

present curs serà la pissarra. A ella es recorrerà quasi a diari per a

plasmar visualment qualsevol tipus d’explicació, ja lèxica, històrica...,

per a elaborar xicotets quadres, esquemes... als que l’alumnat podrà

accedir quant tinga dubtes.

Murals, fotografies y mapes

L’elaboració por part de l’alumnat de diferents murals per a la seua

exposició en l’aula facilita el fet de què en poc espai es sintetitzen els

aspectes més rellevants de la unitat que se’ls ha encomanat estudiar,

facilitant el seu ràpid aprenentatge.

Així mateix, recórrer a fotografies, diapositives o power point a l’hora

d’estudiar certs aspectes, sobretot els relacionats amb la cultura i

civilització grecoromana, és un mètode efectiu, ja que es plasma de

manera visual tot allò que s’intenta ensenyar, per exemple les restes

arqueològiques...

Documentals

Si no surt cap dificultat, es procurarà que, almenys una volta per

trimestre, l’alumnat puga veure algun documental relacionat amb

aspectes destacables de la història o civilització grega que s’estiguen

estudiant en aquell moment, com alternativa a l’exposició teòrica. No

obstant això, aquesta activitat anirà acompanyada per l’elaboració

d’un resum o activitat relacionada, com per exemple: Cómo los

griegos descubrieron el mundo; Cómo los romanos descubrieron el

mundo, Aníbal....., podrà també recurrir-se a videos breus del

youtube....

Pel·lícules

També està programat projectar dues pel·lícules durant el curs, per a

què els alumnes les estudien, comenten, les valoren i siguen crítics

amb elles. Una volta acabada l’activitat hauran de realitzar una tasca

relacionada amb ella.

La pel·lícules previstes per al curs són les següents:

L’Odissea de Andrei Konchalovsky (Primera avaluació)

Astèrix i Obelix contra Cèsar de Claude Zidi (Segona avaluació)

Furia de Titans de Louis Leterrier i Percy Jackson de Chris Columbus

(Tercera avaluació)

3.2- ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

De les activitats extraescolars en parlarem al final del document –Pàg 169.

4.- AVALUACIÓ

****Els criteris d’avaluació generals estan expressats al punt 2.1, pag. 7

4.1- METODOLOGIA DE L’AVALUACIÓ

Les tècniques i instruments utilitzats per a l’avaluació seran diferents

segons els continguts que es vulguen avaluar i el tipus d’avaluació emprat.

Per tant, com els continguts els podem dividir en conceptes,

procediments i actituds, utilitzarem diferents tècniques per avaluar cadascú

d’ells:

https://es.wikipedia.org/wiki/Chris_Columbus

Així doncs, per valorar els continguts actitudinals serà suficient

observar el dia a dia del alumne, la seva actitud de cara a l’estudi de la matèria,

la seva disposició a participar i col·laborar durant la classe, si realitza o no la

feina, tant a l’aula com a casa, si sap treballar en equip o no, si respecta als

seus companys i les seves opinions.

Per el contrari, els continguts conceptuals y procedimentals podran

avaluar-se conjuntament per mitjà de diferents proves, tant orals com escrites,

tant programades com improvisades o per la valoració d’alguns exercicis,

treballs, resums... i aquestes proves seran, així doncs, les que proporcionaran

al professor/a unes dades objectives per a poder qualificar el grau de

coneixement en la matèria de l’alumne.

A més, durant el curs tindran lloc, almenys, tres avaluacions diferents:

Avaluació inicial: el professor/a durà a terme una xicoteta prova a l’inici

del curs, prova que podrà consistir simplement en un diàleg, o una prova

escrita, en el cas de que detecte que els alumnes tenen suficient

coneixement sobre alguns aspectes de la matèria. La finalitat d’aquesta

avaluació no serà altra que saber quin és el grau de coneixement de

l’alumnat en dita matèria.

Avaluació formativa: Com els continguts que s’estudien a cultura

clàssica no són de caràcter lingüístic, l’avaluació no serà contínua sinó

sumativa.

Avaluació final: La nota de l’avaluació final s’obtindrà de la mitja dels

tres trimestres del curs. No obstant això, per a poder extraure aquesta

mitja l’alumne haurà d’haver superat amb èxit almenys dos de les tres

avaluacions del curs, i a més la nota de l’avaluació suspesa no podrà ser

inferior a 3; En cas contrari, l’alumne haurà de recuperar la matèria al

juliol. **De manera extraordinària se li podrà realitzar alguna prova de

recuperació a criteri del professor.

En conclusió, doncs, l’avaluació final serà aquella que demostre si l’alumne ha

assimilat i après els coneixements mínims exigits a la programació i si tots el

objectius s’han complit.

4.2- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La qualificació per avaluació de la matèria s’obtindrà de la següent

manera:

Es tindran en compte tres ítems:

1. Proves escrites: es realitzaran com a mínim 2 per avaluació.

Cada una d’aquestes proves es puntuarà sobre 10 i la mitja total

de les 2 contarà un 50% de la nota final. En aquestes proves es

valorarà el nivell de coneixement adquirit en quant a qüestions

sobre aspectes mitològics o històrics de la civilització

grecoromana.

2. Prova escrita de lectura: Es realitzarà 1 per avaluació, excepte

en la 3 avaluació; aquesta es puntuarà també sobre 10 i contarà

un 20% de la nota final. En aquesta prova es valorarà no sols que

l’alumne haja llegit el llibre sinó que a més l’haja comprés i raonat.

Si no es realitzara cap lectura durant l’avaluació aquesta

puntuació s’obtindria d’un treball.

3. Seguiment diari i treball d’investigació: Aquest apartat contarà

el 30% que falta. Un 10% el constituirà el seguiment diari de la

feina, la participació a classe...(s’ha de tindre en compte que

almenys 5 anotacions negatives anul·laran aquest percentatge);

L’altre 20% el constituirà un treball d’investigació que l’alumne

haurà de realitzar cada trimestre.

** Normes d’aplicació:

La no assistència a una prova escrita s’haurà de justificar

sols mitjançant justificant mèdic, en el cas de que siga per malaltia.

Es obligatori realitzar totes les proves, inclosa la prova de

lectura, i entregar en la data acordada totes les feines. Si no es

supera alguna prova, com per exemple, la de lectura o el treball...

l’alumne haurà de recuperar-ho si vol aprovar la matèria.

Per aprovar l’avaluació s’haurà d’obtenir almenys la

meitat del percentatge de cada ítem. En cas contrari, no es podrà

extraure la nota final.

Sí pot haver-hi, a criteri del professor/a una prova de

recuperació al final de cada avaluació o a l’inici de la següent, ja que

l’avaluació es sumativa.

Les faltes d’assistència no justificades que superen el

20% de l’assistència total de cada avaluació –8 o 10 faltes aprox.–,

suposaran la pèrdua del dret a presentar-se a examen en dita

avaluació.

Cada falta d’ortografia restarà un 0’1 a la nota final de

l’examen.

El fet de trobar a un alumne copiant, suposarà la

qualificació de 0 en dita prova.

La nota final del curs s’obtindrà al extraure la mitja de les notes finals dels tres

trimestres.

** Si en l’avaluació final de juny, l’alumne no ha obtès una qualificació superior o igual a 5,significa que no ha adquirit els coneixement mínims exigits i, en conseqüència, haurà depresentar-se a una prova escrita al juliol. Aquesta prova serà similar a les realitzades en juny.No obstant això, haurà de presentar acabats també els deures de reforç que se li entregaran enjuny, i que computaran per un 20% de la nota final.

CULTURA CLÀSSICA 2n ESO

I.- CONSIDERACIONS GENERALS

1-COMPETÈNCIESCCLI: competència comunicació lingüística.CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.CD: competència digital. CAA: competència aprendre a aprendre.CSC: competències socials i cíviques.SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.CEC: consciència i expressions culturals.

CLLI: Competència comunicació lingüística

Aquesta competència és el resultat de l’acció comunicativa en unes pràctiquessocials determinades, en les quals l’individu actua amb uns altres interlocutorsper mitjà de textos en un gran nombre de modalitats, formats i suports.Representa una via de coneixement i contacte amb la diversitat cultural queimplica un factor d’enriquiment per a la competència pròpia i que adquirix unarellevància particular en el cas de les llengües estrangeres. Per tant, unenfocament intercultural en l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengüessuposa una contribució important al desenvolupament de la competència encomunicació lingüística de l’alumnat.Per al desenvolupament adequat d’aquesta competència, cal abordar l’anàlisi ila consideració dels diversos aspectes que intervenen, a causa de la seuacomplexitat. Per a fer-ho, cal atendre els cinc components que la constituïxen iles dimensions en què es concreten: El component lingüístic comprén diverses dimensions: la lèxica, la gramatical,◗

la semàntica, la fonològica, l’ortogràfica i l’ortoèpica, entesa com l’articulaciócorrecta del so a partir de la representació gràfica de la llengua.

El component pragmàtic i discursiu considera tres dimensions: la◗sociolingüística (vinculada a la producció i la recepció adequades de missatgesen diversos contextos socials); la pragmàtica (que inclou les microfuncionscomunicatives i els esquemes d’interacció), i la discursiva (que inclou lesmacrofuncions textuals i les qüestions relacionades amb els gèneresdiscursius). El component sociocultural inclou dues dimensions: la que fa referència al◗

coneixement del món i la dimensió intercultural. El component estratègic permet que l’individu supere les dificultats i resolga◗

els problemes que sorgixen en l’acte comunicatiu. Inclou tant destreses iestratègies comunicatives per a la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i laconversa, com destreses vinculades al tractament de la informació, la lecturamultimodal i la producció de textos electrònics en diversos formats; a més,també formen part d’aquest component les estratègies generals de caràctercognitiu, metacognitiu i socioafectiu que l’individu utilitza per a comunicar-se de

manera eficaç, aspectes fonamentals en l’aprenentatge de les llengüesestrangeres. El component personal que intervé en la interacció comunicativa en tres◗

dimensions: l’actitud, la motivació i els trets de la personalitat.

CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia

La competència matemàtica implica la capacitat d’aplicar el raonamentmatemàtic i les seues eines per a descriure, interpretar i predir diversosfenòmens en el seu context. Per al desenvolupament adequat de lacompetència matemàtica cal abordar quatre àrees relatives als nombres,l’àlgebra, la geometria i l’estadística, interrelacionades de maneres diferents: La quantitat: aquesta noció incorpora la quantificació dels atributs dels◗

objectes, les relacions, les situacions i les entitats del món, n’interpreta lesdiverses representacions i en jutja les interpretacions i els arguments. Participaren la quantificació del món suposa comprendre els mesuraments, els càlculs,les magnituds, les unitats, els indicadors, la mida relativa i les tendències i elspatrons numèrics. L’espai i la forma: inclouen una gamma àmplia de fenòmens que estan en el◗

nostre món visual i físic: patrons, propietats dels objectes, posicions, direccionsi les representacions respectives; la descodificació i la codificació d’informacióvisual, i també la navegació i la interacció dinàmica amb formes reals orepresentacions. El canvi i les relacions: el món desplega multitud de relacions temporals i◗

permanents entre els objectes i les circumstàncies, en què els canvis esproduïxen dins de sistemes d’objectes interrelacionats. Tindre mésconeixements sobre el canvi i les relacions suposa comprendre els tipusfonamentals de canvi i quan aquests tipus de canvi tenen lloc, per a utilitzarmodels matemàtics adequats per a descriure’ls i preveure’ls. La incertesa i les dades: són un fenomen central de l’anàlisi matemàtica◗

present en diversos moments del procés de resolució de problemes, en quèsón clau la presentació i la interpretació de dades.

Les competències en ciències i tecnologia són aquelles competències queproporcionen una aproximació al món físic i la interacció responsable ambaquest món físic des d’accions, tant individuals com col·lectives, orientades a laconservació i la millora del medi natural, decisives per a la protecció i elmanteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles. Aquestescompetències contribuïxen al desenvolupament del pensament científic, ja queinclouen l’aplicació dels mètodes propis de la racionalitat científica i lesdestreses tecnològiques, que porten a l’adquisició de coneixements, lacontrastació d’idees i l’aplicació de les descobertes al benestar social.Aquestes competències capaciten ciutadans responsables i respectuosos per adesenvolupar judicis crítics sobre els fets científics i tecnològics ques’esdevenen al llarg dels temps, passats i actuals. Han de capacitar,bàsicament, per a identificar, plantejar i resoldre situacions de la vidaquotidiana –personal i social– de manera anàloga a com s’actua davant delsreptes i problemes propis de les activitats científiques i tecnològiques.Els àmbits que s’han d’abordar per a l’adquisició del coneixement i la interaccióamb el món físic són:

Sistemes físics: associats amb el comportament de les substàncies en l’àmbit◗fisicoquímic. Sistemes biològics: propis dels éssers vius dotats d’una complexitat orgànica◗

que cal conéixer per a preservar-los i evitar-ne el deteriorament. Sistemes de la Terra i l’espai: des de la perspectiva geològica i cosmogònica.◗ Sistemes tecnològics: derivats, bàsicament, de l’aplicació dels sabers◗

científics als usos quotidians d’instruments, màquines i eines, i aldesenvolupament de noves tecnologies associades amb les revolucionsindustrials, que han anat millorant el desenvolupament dels pobles.En complementar els sistemes de referència enumerats i promoure accionstransversals en tots aquests sistemes, l’adquisició de les competències enciència i tecnologia requerix, de manera essencial, la formació i la pràctica enels dominis següents: Recerca científica: com a recurs i procediment per a assolir els coneixements◗

científics i tecnològics aconseguits al llarg de la història.

Comunicació de la ciència: per a transmetre adequadament els coneixements,◗les descobertes i els processos.

CD: Competència digital

La competència digital és aquella que implica l’ús creatiu, crític i segur de lestecnologies de la informació i la comunicació per a aconseguir els objectiusrelacionats amb la feina, l’ocupabilitat, l’aprenentatge, l’ús del temps lliure, lainclusió i la participació en la societat.Aquesta competència suposa, a més de l’adequació als canvis que introduïxenles noves tecnologies a l’alfabetització, la lectura i l’escriptura, un conjunt noud'habilitats, actituds i coneixements necessaris avui en dia per a ser competenten un entorn digital.Per al desenvolupament adequat de la competència digital, cal abordar: La informació: això comporta la comprensió de la manera en què es gestiona◗

la informació i en què es posa a disposició dels usuaris, i també el coneixementi la gestió de diversos motors de cerca i bases de dades, i saber triar aquellsque responen millor a les necessitats pròpies d’informació. Saber analitzar i interpretar la informació que s’obté, contrastar i avaluar el◗

contingut dels mitjans de comunicació d’acord amb la validesa, la fiabilitat il’adequació entre les fonts, tant en línia com fora de línia. Saber transformar lainformació en coneixement per mitjà de la selecció apropiada d'opcionsd’emmagatzematge diferents.

La comunicació: suposa prendre consciència dels diferents mitjans de◗comunicació digital i de diversos paquets de programari de comunicació i delseu funcionament, així com els seus beneficis i les seues mancances d’acordamb el context i els destinataris. Al mateix temps, implica saber quins recursoses poden compartir en públic i el valor que tenen, és a dir, saber de quinamanera les tecnologies i els mitjans de comunicació poden permetre diferentsformes de participació i col·laboració per a la creació de continguts queproduïsquen un benefici comú. Això suposa el coneixement de qüestionsètiques com la identitat digital i les normes d’interacció digital. La creació de continguts: implica saber com els continguts digitals es poden◗

elaborar en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatge), i també identificar els

programes/aplicacions que s’adapten millor al tipus de contingut que es volcrear. Suposa també la contribució al coneixement de domini públic (wikis,fòrums públics, revistes), tenint en compte les normatives sobre els dretsd’autor i les llicències d’ús i publicació de la informació. La seguretat: implica conéixer els diferents riscos associats amb l’ús de les◗

tecnologies i de recursos en línia i les estratègies actuals per a evitar-los, laqual cosa suposa identificar els comportaments adequats en l’àmbit digital pera protegir la informació pròpia i d’altres persones, i també conéixer els aspectesaddictius de les tecnologies. La resolució de problemes: aquesta dimensió suposa conéixer la composició◗

dels dispositius digitals, els seus potencials i limitacions en relació amb laconsecució de fites personals, i també saber on buscar ajuda per a la resolucióde problemes teòrics i tècnics, la qual cosa implica una combinació heterogèniai ben equilibrada de les tecnologies digitals i no digitals més importants enaquesta àrea de coneixement.

CAA: Competència a prendre a aprendre

La competència d'aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatgepermanent que es produïx al llarg de la vida i que té lloc en diferents contextosformals, no formals i informals. Aquesta competència es caracteritza perl’habilitat per a iniciar i organitzar l’aprenentatge, i persistir-hi. Això exigix, enprimer lloc, la capacitat per a motivar-se per a aprendre. Aquesta motivaciódepén del fet que es genere la curiositat i la necessitat d’aprendre, quel’estudiant se senta protagonista del procés i del resultat del seu aprenentatge i,finalment, que arribe a aconseguir els objectius d’aprenentatge proposats i,amb això, que adquirisca la percepció d’autoeficàcia. Tot el que s’ha ditcontribuïx a motivar-lo per a abordar tasques d’aprenentatge en el futur.En segon lloc, pel que fa a l’organització i la gestió de l’aprenentatge, lacompetència d’aprendre a aprendre requerixconéixer i controlar els processosd’aprenentatge propis per a ajustar-los als temps i les demandes de les tasquesi les activitats que porten a l’aprenentatge. La competència d’aprendre aaprendre desemboca en un aprenentatge cada vegada més eficaç i autònom.Per al desenvolupament adequat del sentit de la iniciativa i l’esperitemprenedor, cal tractar: El coneixement que té sobre el que sap i desconeix, sobre el que és capaç◗

d’aprendre, sobre el que li interessa, etc. El coneixement de la disciplina en la qual es localitza la tasca d’aprenentatge i◗

el coneixement del contingut concret i de les demandes de la tasca pròpia. El coneixement sobre les diferents estratègies possibles per a afrontar la◗

tasca. Estratègies de planificació en les quals es reflectix la meta d’aprenentatge que◗

es busca, i també el pla d’acció que es té previst aplicar per a aconseguir-la. Estratègies de supervisió des de les quals l’estudiant va examinant◗

l’adequació de les accions que està desenvolupant i l’aproximació a la meta. Estratègies d’avaluació des de les quals s’analitza tant el resultat com el◗

procés que s’ha dut a terme.La motivació i la confiança són cabdals per a l’adquisició d’aquestacompetència. Les dos es potencien des del plantejament de metes realistes acurt, mitjà i llarg termini. En assolir els objectius, augmenta la percepció

d’autoeficàcia i la confiança, i amb això augmenten els objectius d’aprenentatgede manera progressiva. Les persones han de ser capaces de valer-sed’experiències vitals i d’aprenentatge prèvies per a utilitzar i aplicar els nousconeixements i capacitats en uns altres contextos, com els de la vida privada iprofessional, l’educació i la formació.

CSC: Competències socials i cíviques

Las competències socials i cíviques impliquen l’habilitat i la capacitat d’utilitzarels coneixements i les actituds sobre la societat –entesa des de les diferentsperspectives, en la seua concepció dinàmica, canviant i complexa–, per ainterpretar fenòmens i problemes socials en contextos cada vegada mésdiversificats; per a elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes,així com per a interactuar amb altres persones i grups d’acord amb unesnormes basades en el respecte mutu i en conviccions democràtiques. A més,inclouen accions més pròximes i immediates cap a l’individu com a part d’unaimplicació cívica i social.La competència social es relaciona amb el benestar personal i col·lectiu.Exigix entendre la manera en què les persones es poden procurar un estat desalut física i mental òptim, tant per a elles mateixes com per a les seuesfamílies i per al seu entorn social pròxim, i saber com un estil de vida saludablepot contribuir a això.La competència cívica es basa en el coneixement crític dels conceptes dedemocràcia, justícia, igualtat, ciutadania i drets civils, així com de la seuaformulació en la Constitució espanyola, la Carta dels Drets Fonamentals de laUnió Europea i en declaracions internacionals, i de la seua aplicació per part dediverses institucions a escala local, regional, nacional, estatal, europea iinternacional. Això inclou el coneixement dels esdeveniments contemporanis,així com els esdeveniments més destacats i les tendències principals en leshistòries nacional, estatal, europea i mundial; engloba, també, la comprensiódels processos socials i culturals de caràcter migratori que impliquenl’existència de minories culturals i societats híbrides en el món globalitzat.Per tant, per al desenvolupament adequat d’aquestes competències, calcomprendre i entendre les experiències col·lectives i l’organització i elfuncionament del passat i el present de les societats, la realitat social del món,els seus conflictes i motivacions, els elements que són comuns i els que sóndiferents, i també els espais i els territoris on es desenvolupa la vida dels grupshumans, i els seus èxits i problemes, per a comprometre’s personalment icol·lectivament a millorar-los, i d’aquesta manera participar de manera activa,eficaç i constructiva en la vida social i professional.A més, aquestes competències incorporen formes de comportament individualque capaciten les persones a conviure en una societat cada vegada més plural,dinàmica, canviant i complexa per a relacionar-se amb els altres; cooperar,comprometre’s i afrontar els conflictes i proposar activament perspectives per aencarar-los, i també agafar perspectiva, desenvolupar la percepció de l’individuen relació amb la seua capacitat per a influir en el terreny social i elaborarargumentacions basades en evidències.Adquirir aquestes competències suposa ser capaç de posar-se en el lloc del’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences,les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres; és a dir, reunir el que

és individual i el que és social, el que és privat i el que és públic, a favor d’unessolucions constructives dels conflictes i els problemes de la societatdemocràtica.

SIEE: Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor

La competència de sentit d'iniciativa i esperit emprenedor implica la capacitatde transformar la idea en actes. Això significa prendre consciència de lasituació en la qual cal intervindre o que s’ha de resoldre, i saber triar, planificar igestionar els coneixements, les destreses o les habilitats i actituds que calenamb criteri propi, per tal d’assolir l’objectiu previst.Aquesta competència està en els àmbits personal, social, escolar i laboral enquè creixen les persones, i permeten que aprofiten les activitats i les novesoportunitats. Constituïx, igualment, els fonaments d’altres capacitats iconeixements més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que estanrelacionats.L’adquisició d’aquesta competència és determinant en la formació de futursciutadans emprenedors, i així mateix es contribuïx a la cultura del’emprenedoria. En aquest sentit, la seua formació ha d’incloure destreses iconeixements relacionats amb oportunitats de carrera i el món laboral,l’educació econòmica i financera o el coneixement de l’organització i elsprocessos empresarials, i també el desenvolupament d’actituds que comportenun canvi de mentalitat que afavorisca la iniciativa emprenedora, la capacitat depensar de manera creativa, de gestionar el risc i de gestionar la incertesa.Aquestes habilitats són molt importants per a afavorir el naixementd’emprenedors socials, com els anomenats intraemprenedors(emprenedorsque treballen dins d’empreses o organitzacions que no són seues), i també defuturs empresaris.Per al desenvolupament adequat de la competència d’autonomia i iniciativapersonal, cal tractar: La capacitat creadora i d’innovació: creativitat i imaginació, autoconeixement i◗

autoestima, autonomia i independència, interés i esforç, esperit emprenedor,iniciativa i innovació.

La capacitat proactiva per a gestionar projectes: capacitat d’anàlisi;◗planificació, organització, gestió i presa de decisions; resolució de problemes;habilitat per a treballar tant individualment com de manera col·laborativa dinsd’un equip; sentit de la responsabilitat; avaluació i autoavaluació.

La capacitat d’assumpció i gestió de riscos i gestió de la incertesa:◗comprensió i assumpció de riscos, capacitat per a gestionar el risc i gestionar laincertesa. Les qualitats de lideratge i treball individual i en equip: capacitat de lideratge i◗

delegació, capacitat per a treballar individualment i en equip, capacitat derepresentació i negociació. Sentit crític i de la responsabilitat: sentit i pensament crític, sentit de la◗

responsabilitat.

CEC: Consciència i expressions culturals

La competència en consciència i expressions culturals implica conéixer,comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític, amb una actitud oberta i

respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les coma font d’enriquiment i gaudi personal i considerar-les com a part de la riquesa iel patrimoni dels pobles.Aquesta competència incorpora també un component expressiu referit a lapròpia capacitat estètica i creadora i al domini d’aquelles capacitatsrelacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per a poder-les utilitzarcom a mitjà de comunicació i expressió personal. Implica igualment manifestarinterés per la participació en la vida cultural i contribuir a la conservació delpatrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’altres comunitats.Per al desenvolupament adequat de la competència per a la consciència il’expressió cultural, cal treballar: El coneixement, l’estudi i la comprensió tant dels diferents estils i gèneres◗

artístics com de les obres i produccions principals del patrimoni cultural i artísticen diferents períodes històrics, les característiques i les relacions amb lasocietat en què es creen, així com les característiques de les obres d’artproduïdes, tot això mitjançant el contacte amb les obres d’art. Està relacionada,igualment, amb la creació de la identitat cultural com a ciutadà d’un país omembre d’un grup. L’aprenentatge de les tècniques i els recursos dels diferents llenguatges◗

artístics i formes d’expressió cultural, així com de la integració de diferentsllenguatges. El desenvolupament de la capacitat i la intenció d’expressar-se i comunicar◗

idees, experiències i emocions pròpies, partint de la identificació del potencialartístic personal (aptitud/talent). Es referix també a la capacitat de percebre,comprendre i enriquir-se amb les produccions del món de l’art i la cultura. La potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació pròpies de cada◗

individu de cara a l’expressió de les idees i els sentiments propis. És a dir, lacapacitat d’imaginar i fer produccions que suposen recreació, innovació itransformació. Implica el foment d’habilitats que permeten reelaborar idees isentiments propis i aliens i exigix desenvolupar l’autoconeixement il’autoestima, així com la capacitat de resolució de problemes i assumpció deriscos.L’interés, l’estima, el respecte, el gaudi i la valoració crítica de les obres◗

artístiques i culturals que es produïxen en la societat, amb un esperit obert,positiu i solidari. La promoció de la participació en la vida i l’activitat cultural de la societat en◗

què es viu, al llarg de tota la vida.Això porta implícits comportaments que afavorixen la convivència social. El desenvolupament de la capacitat d’esforç, constància i disciplina com a◗

requisits necessaris per a la creació de qualsevol producció artística de qualitat,així com habilitats de cooperació que permeten la realització de treballscol·lectius.

2.-CONTINGUTS2.1- CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS

Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura.Continguts Criteris d’avaluació CCParticipació en debats, col·loquis oentrevistes sobre qualsevol dels temes que puguen suscitar interés: el paper de la dona en la societat, les classes socials, el sistema polític, la família, el respecte pel patrimoni, etc. Utilització d’estratègies lingüístiques i no lingüístiques: inici, manteniment i conclusió; cooperació; normes de cortesia, etc. i del respecte en l’ús del llenguatge.Elaboració de treballs d’investigació i/o exposicions, de forma individual o en grups cooperatius, sobre: la pervivència d'allò mític en les diferents manifestacions artístiques; la pervivència del lèxic grecollatí en la llengua pròpia; el patrimoni; la influència de l’organització política i social, etc.Aplicació de les estratègies de busca d’informació variada sobre lèxic, vida quotidiana, patrimoni, pervivència de la cultura clàssica en diferents àmbits, etc. en diverses fonts i pàgines web especialitzades, wikis, blogs i diccionaris en línia, utilitzant estratègies de filtratge en la busca de la informació, i selecció de la informació, síntesi, presentació de continguts, procediments de cites iparàfrasi, de bibliografia i de bibliografia web.Iniciativa i innovació en la realització de projectes. Perseverança i flexibilitat davant de les decisions adoptades. Pensament alternatiu.Estratègies de planificació, organització i gestió de les tasques i projectes de la matèria. Avaluació dels processos i resultats. Assumpció de l’error com a oportunitat.Assumpció de distints rols en equips de treball. Solidaritat, tolerància, respecte i amabilitat. Tècniques d’escolta activa. Diàleg igualitari. Coneixement de tècniques d’aprenentatge cooperatiu.Creació i edició de produccions audiovisuals amb dramatitzacions o diàlegs creats per l'alumne mateix, aplicant els continguts gramaticals, sintàctics i lèxics estudiats.Utilització de presentacions multimèdia per a exposar treballs realitzats de forma individual o en grup.Ús de les ferramentes més comunes de les TIC. Comunicació amb la resta del grup o intercentres. Ús dels servicis de la web social: blogs, wikis, fòrums, pàgines web, correu electrònic, etc. Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’àrea.Autoconeixement d’aptituds i interessos.

BL1.1. Participar en intercanvis comunicatius de l’àmbit personal,acadèmic, social o professional, aplicant les estratègies lingüístiques ino lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oralutilitzant un llenguatge no discriminatori.

BL1.2. Buscar i seleccionar informació de forma contrastada endiverses fonts, documents de text, imatges, vídeos, etc., i organitzar lainformació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi opresentació dels continguts, i registrar-la en paper de forma acurada oemmagatzemar-la digitalment, per a ampliar els seus coneixements ielaborar textos de l’àmbit personal, acadèmic, social o professional idel nivell educatiu, citant-ne adequadament la procedència.

BL1.3. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes; tindre iniciativaper a emprendre i proposar accions, sent conscient de les seuesfortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interés durant el seudesenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant solucions alternatives.

BL1.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, fent unaprevisió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-los a canvis imprevistos, transformant les dificultats en possibilitats;avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final i comunicar deforma personal els resultats obtinguts.

BL1.5. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunesassumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport acompanys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seuesaportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes idiscrepàncies.

BL1.6. Crear i editar produccions audiovisuals o presentacionsmultimèdia, servint-se d’imatges i text, amb sentit estètic, utilitzantaplicacions informàtiques d’escriptori per a la presentació de treballs, isaber com aplicar els diferents tipus de llicències.

BL1.7. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tascacol·lectiva, compartint informació i continguts digitals i utilitzant lesferramentes de comunicació TIC i entorns virtuals d’aprenentatge.Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre,denunciar i protegir altres de les males pràctiques com elciberassetjament.

BL1.8. Reconéixer els estudis i professions vinculats amb elsconeixements del nivell educatiu i identificar els coneixements,habilitats i competències que demanen per a relacionar-les amb lesseues fortaleses i preferències.

CCLICAA

CCLICAACD

SIEE

SIEE

SIEECAACSC

CD

CDCSC

SIEECSC

Procés estructurat de presa de decisions.

Bloc 2: GeografiaContinguts Criteris d’avaluació CCMarcs geogràfics de les civilitzacions grega i romana en el moment del seu apogeu cultural: segle de Pèricles i època d’August

BL2.1. Identificar els marcs geogràfics de les civilitzacions grega i romana en el seu apogeu cultural i localitzar en mapes, en formats diversos i presentats en suport paper i digital, els llocs rellevants, utilitzant les estratègies de comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut.

CLICAACEC

Bloc 3: HistòriaContinguts Criteris d’avaluació CCGrècia. De l’època clàssica al’hel·lenisme: fets històricsimportants. Alexandre el GranRoma. De la república al’imperi. La pau d’August. Fetshistòrics importants. August

BL3.1. Relacionar els fets històrics que caracteritzen les etapesde les civilitzacions grega i romana estudiades i explicar les circumstàncies que originen els principals esdeveniments i el paper que exercixen els seus protagonistes, elaborant un eix cronològic.

CCLICAACEC

Bloc 4: MitologiaContinguts Criteris d’avaluació CCPrincipals déus i deesses delpanteó grecollatí.Principals herois i heroïnes: lacasa d’Atreu i el cicle tebà. Laguerra de Troia i les seuesseqüeles.Comparació entre els herois iheroïnes de la mitologia clàssica iels actuals.Principals mites. Comparació ambaltres mitologies antigues: Egipte iMesopotàmia. La mitologia grecollatina en les artsplàstiques

BL4.1. Identificar els diferents déus i deesses i herois iheroïnes de la mitologia grecollatina a través dels seusatributs, els trets que els caracteritzen i el seu àmbitd’influència i establir comparacions amb altres mitologiesantigues i entre els herois actuals i els mitològics per apercebre la influència de la tradició clàssica en la culturauniversal.

CCLICAACEC

Bloc 5: ArtContinguts Criteris d’avaluació CCGrècia: Estils arquitectònics; temples iteatres: característiques ifuncions; l’escultura. Roma: Monuments religiosos i civils:característiques i funcions;l’escultura. Característiques del mosaic romà.Representacions mitològiques enel mosaic.Realització d’una fitxa tècnica deles obres d’art.Presència de la civilitzacióclàssica en les manifestacionsartístiques actuals.

BL5.1. Reconéixer les característiques essencials de l’art greci romà, i la seua funcionalitat i relacionar manifestacions artístiques actuals amb els seus models clàssics.

BL5.2. Identificar els principals monuments i obres d’art clàssics del patrimoni espanyol, organitzant-los en un eix cronològic i localitzant-los en un mapa.

CCLICAACEC

CCLICAACEC

Bloc 6: Societat i vida quotidianaContinguts Criteris d’avaluació CCVida quotidiana:El matrimoni a Grècia i aRoma. El gineceu/l’androceu.Els ritus de pas.El naixement, la infància i lamort: les amfidromies i lesapaturies a Grècia; el dieslustricus a Roma. Mites idivinitats relacionats amb elnaixement, la infància i la mort.El còmput del temps.Instruments de mesura. Elcalendari. Mites i divinitatsrelacionats amb el temps.

BL6.1. Explicar la cerimònia del matrimoni a Grècia i a Roma, destacant lesdiferències entre hòmens i dones, i la funció d'este en la societatgrecoromana, per a evidenciar les diferències i semblances amb l’actualitat.

BL6.2. Descriure les característiques que envolten el naixement, el món de lainfància i el món de la mort a Grècia i a Roma, i relacionar els rituscorresponents, per a evidenciar quins aspectes hem heretat d’estescivilitzacions.

BL6.3. Relacionar el calendari grec i el romà entre si, establint lesdiferències, comparar el calendari romà amb l’actual i identificar elsdiferents instruments de mesura del temps, per a evidenciar lapervivència de la civilització grecoromana.

CCLICAACSCCEC

CCLICAACSCCEC

CCLICAACEC

Bloc 7: Llengua / LèxicContinguts Criteris d’avaluació CCLlenguaTipus d’escriptura: pictogràfica,sil·làbica, alfabètica.Alfabets llatí i grec.Llengües romàniques i noromanços de la Península.Localització geogràfica.LèxicPresència i reconeixementd’hel·lenismes i llatinismes enel llenguatge comú i elcientificotècnic. Relació ambl’ètim originari.Elaboració de glossaris,segons el nivell.

BL7.1. Distingir l’alfabet llatí i grec, i reconéixer l’herència del primitiualfabet grec en la resta dels alfabets actuals.

BL7.2. Localitzar en un mapa les llengües romàniques de lapenínsula Ibèrica i identificar-hi el substrat lingüístic comú, a partird’un vocabulari conegut.

BL7.3. Reconéixer hel·lenismes i llatinismes del llenguatge comú i dela terminologia cientificotècnica d’origen grecollatí en la llengua pròpiai relacionar-los amb les paraules llatines o gregues originàries per autilitzar-los amb propietat en contextos d’ús real o simulat.

CCLICAA

CECCCLICAACEC

CCLICMCTCAACEC

2.2.-CONTINGUTS: programació d’aula.

BLOC 1: GRÈCIA

Competències clau

El món grec CD: Buscar informació en fonts diverses i elaborar un PowerPoint.CI: Treballar en equip: fer un mapa –puzle

Atenes CA: Definir conceptes.CS: Relacionar actes socials amb el lloc on es duen a terme.

La societat a Atenes iEsparta

CI: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CS: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CS: Comparar críticament la situació de la dona en l’Antiguitat i enl’actualitat.CS: Fer referència a aspectes de la societat espartana.

Alexandre el Gran CD: Buscar informació en fonts diverses.Els déus CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.

CL: Definir termes.CC: Localitzar obres d’art relacionades amb els déus grecs.

Els oracles. Delfos CF: Relacionar un fenomen natural amb una creença religiosa.CD: Buscar informació en fonts diverses.CI: Reflexionar sobre el propi comportament i el dels altres.

Els jocs olímpics CD: Buscar informació en fonts diverses.CM: Calcular un seguit d’anys seguint una regla de còmput.CI: Narrar com a protagonista un seguit d’accions.

La Ilíada CL: Entendre i analitzar un text literari.L'Odissea CD: Buscar informació en fonts diverses.

CL: Definir un terme.CS: Comprendre els fets i les circumstàncies del món actual.

El teatre CC: Buscar informació de les principals tragèdies gregues.CD: Buscar informació en fonts diverses.CI: Treballar en equip.

L'escultura grega CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CC: Comparar escultures gregues de diferents períodes.

Competències i activitatsActivitat Nivell Competències clauPàg. 4 B CD CIPàg. 6 BPàg. 8 B CS CIPàg. 11 B CDPàg. 13 B CDPàg. 15 B CDPàg. 17 B CDPàg. 18 BPàg. 20 B CDPàg. 23 B CD CIPàg. 25 B CD1 B2 B3 B4 B5 B CA6 B CS7 A CS8 B CS9 A10 B11 A12 B13 B14 B CL15 A CC16 B17 R CM CD18 A CI19 B CM20 A CI21 B CC22 B23 B CA24 B25 A CL26 R27 R CS28 B29 B30 B CC31 A CCB: bàsica. A: avançada. R: repte.

Sessió Objectius Continguts Activitats Avaluació* Competències clau**Bloc

Criteris

S1 1. Localitzar en un mapa fites geogràfiques rellevants per al coneixement de la civilització grega.

Marc geogràfic de la Grèciaantiga.

Pàg. 41

2 2.1 CD: Buscar informació en diferents fonts i elaborar unPowerPoint.CI: Treballar en equip.

2. Identificar aspectesessencials de la història deGrècia.

Orígens de la cultura grega.Les polis.Les colònies.

Pàg. 42

3 3.1

S2 3. Conéixer les característiquesfonamentals de l'art clàssic.

Atenes: edificis principals iestructura de la ciutat.

Pàg. 63, 6

3 3.1 CA: Definir conceptes.CS: Relacionar actes socials amb el lloc on es duen a terme.

4. Identificar i descriure el marchistòric en elqual es desenvolupa lacultura grega.

Orígens mítics d'Atenes.Les guerres mèdiques.Pèricles.La democràcia atenesa.Les guerres del Peloponés.

4, 5 2 2

S3 5. Conéixer les característiquesi l'evolució de la societat grega.

La societat atenesa.La societat espartana.Situació de les dones.Leònides.

Pàg. 87, 8

6 6.1 CS: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CI: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CS: Comparar críticament la situació de la dona en l'Antiguitat ihui dia.CS: Fer referència a aspectes que conformen una societatconcreta.

S4 6. Conéixer i identificar fitesfonamentals dela història de Grècia.

Alexandre el Gran.Conquestes d’Alexandre.Evolució posterior del’Imperi.

Pàg. 119, 10, 11,12

3 3.1 CS: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CI: Reflexionar críticament sobre la violència i les guerres.CS: Comparar críticament la situació de la dona en l'Antiguitat ihui dia.CS: Fer referència a aspectes que conformen una societatconcreta.

S5 7. Conéixer els principals déusde la mitologia grega.

Els déus olímpics:caracterització i atributsprincipals.

Pàg. 1313, 14, 15,16

4 4.1 CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CL: Definir paraules.

Sessió Objectius Continguts Activitats Avaluació Competències clau**Bloc

Criteris

S6 8. Identificar formes dereligiositat de l’Antiguitat.

Els oracles: què eren.Delfos: edificis principals iestructura de l’emplaçamentLa pítia.Mite d’Èdip.

Pàg. 1517,18

4 4.1 CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CM: Relacionar un fenomen natural amb una creença religiosa.CI: Reflexionar sobre el comportament propi i el dels altres.

S7 9. Identificar les principalsformes d'oci de la civilitzaciógrega.

Els jocs olímpics:importància, programa ievolució de les proves.El pentatló.Olímpia: edificis principals iestructura de l’emplaçament.

Pàg. 1719, 20, 21

6 6.2 CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CM: Fer càlculs matemàtics.CI: Narrar com a protagonista unconjunt d'accions.CC: Relacionar proves esportives amb imatges artístiques.

S8 10. Reconéixer obresclàssiques i la seuapervivència al llarg del temps.

La Ilíada. La guerra de Troia.El judici de Paris.Aquil·les.Hèctor.Historicitat de la guerra.

Pàg. 1822, 23, 24

5 5.2 CA: Extraure informació de fonts diverses.

S9 11. Reconéixer obresclàssiques i la seuapervivència al llarg del temps.

L’Odissea.Recorregut i aventuresd’Ulisses.Ubicació dels principalspunts d’estada d’Ulisses alvoltant del Mediterrani.

Pàg. 2025, 26, 27

5 1 CD: Buscar informació en fonts diverses.CL: Explicar el significat de paraules.CS: Comprendre els fets i les circumstàncies del món actual.

S10 12. Identificar les principalsformes d'oci que hi havia enl'Antiguitat.

El teatre.Orígens i característiques.Gèneres: tragèdia i comèdia.Estructura i parts.

Pàg. 2328, 29

5 5.2 CD: Buscar informació en fonts diverses.CI: Treballar en grup.

S11 13. Conéixer lescaracterístiquesfonamentals de l'art clàssic.

L’escultura grega: períodearcaic, clàssic i hel·lenístic.La regla de la proporció: elDorífor.

Pàg. 2530, 31

5 5.2 CD: Buscar informació en fonts diverses.CC: Comparar escultures de diferents períodes.CC: Extraure informació d'obres artístiques.

BLOC 2: ROMA

Competències clau

La fundació de Roma CD: Buscar informació en fonts diverses.CM: Calcular un seguit d’anys segons una regla donada.

La ciutat de Roma CD: Buscar informació en fonts diverses.CA: Sintetitzar informació en una fitxa.CC: Treballar monuments de la Roma antiga.

La RepúblicaLa societat

CD: Buscar informació en fonts diverses.CS: Reconéixer el paral·lelisme entre institucions polítiques de l’Antiguitat iactuals.

Les guerres púniques CD: Buscar informació en fonts diverses.CA: Elaborar un resum.

Juli Cèsar CS: Conéixer la funció d’una institució de govern.CA: Elaborar un eix cronològic.CL: Imaginar i escriure un diàleg.

Els esclaus CD: Buscar informació en fonts diverses.CS: Reflexionar críticament sobre l’esclavitud.CI: Analitzar el comportament propi.

Amfiteatres i gladiadors CC: Anàlisi d’un monument romà.CD: Buscar informació en fonts diverses.CL: Identificar el significat de paraules llatines.CS: Reflexionar críticament sobre laviolència en l’Antiguitat i en l’actualitat.

Pompeia CD: Buscar informació en fonts diverses.CF: Descriure un fenomen natural.

Les termes CD: Buscar informació en fonts diverses.CI: Narrar com a protagonista un seguit d’accions.

L'emperador CD: Buscar informació en fonts diverses.CA: Sintetitzar informació en diverses fitxes.

Competències i activitats

Activitat Nivell Competències clauPàg. 33 B CDPàg. 35 B CD CAPàg. 37 B CDPàg. 39 B CDPàg. 41 B CSPàg. 43 B CDPàg. 45 B CDPàg. 47 B CCPàg. 48 B CDPàg. 51 B CD1 B CD2 B3 B4 B CM5 A6 A7 B8 A CS9 R CD10 B11 A CS12 B CA

IES Joan Fuster de Sueca….....Programació del departament de Cultura Clàssica

13 A CD14 B15 B16 B CS CI17 B CC18 B CA19 B20 B CL21 B CD22 B CL CS23 R24 A CC25 A CM26 A CI27 R CI28 A CA29 A CD

B: bàsica. A: avançada. R: repte.

Bloc 2: RomaSessió

Objectiu Continguts Activitats Avaluació* Competències clau**Bloc Criteris

S1 1. Identificar algunesfites essencials de lahistòria de Roma.

La fundació de Roma: mite.Enees.Ròmul i Rem.El rapte de les sabines.La fundació de Roma en l’art posterior.

Pàg. 331, 2, 3

3 3.1 CD: Buscar informació en fonts diferents.CM: Fer càlculs matemàtics.

S2 2. Descriure lescaracterístiques iexplicar la funció deles obresarquitectòniquesromanes.

La ciutat de Roma: estructura i edificisprincipals.El fòrum.

Pàg. 354, 5, 6

5 5.1 CD: Buscar informació en fonts diferents.CA: Sintetitzar informació en unafitxa.

S3 3. Conéixer lescaracterístiques il'evolució de lasocietat romana.

Estructura social i política en l’èpocarepublicana.El cursushonorum.Estructura social i política en l’època del’Imperi.

Pàg. 377, 8, 9, 10,11

6 6.2 CD: Buscar informació en fonts diferents. CS: Comprendre els fets i les circumstàncies del mónactual.CS: Comparar institucions polítiques de l'Antiguitatamb les de hui dia.

S4 4. Identificar algunesfites fonamentals delahistòria de Roma.

Les guerres púniques.Escenari geogràfic de les guerrespúniques.Cartago: orígens, expansió i derrota.Anníbal.

Pàg. 3912,13

3 3.1 CD: Buscar informació en fonts diferents.CA: Elaborar un resum.

S5 5. Conéixer iidentificar algunesfites fonamentals dela història de Roma

Juli Cèsar.Guerra de les Gàl·lies.Regnat com a cònsol únic.Assassinat.Els triumvirats.

Pàg. 4118, 19, 20

3 3.1 CS: Conéixer la funció d’una institució de govern.CA: Elaborar un eix cronològic.CL: Imaginar i escriure un diàleg.

IES Joan Fuster de Sueca….....Programació del departament de Cultura Clàssica

Sessió Objectius Continguts Activitats Avaluació* Competències clau**Bloc Criteris

S6 6. Conéixer lescaracterístiques il'evolució de lasocietat romana.

Els esclaus.Manera de viure dels esclaus.Condicions per a esdevindre esclau.Feines més comunes.Els lliberts.

Pàg. 4314, 15, 16,17

6 6.3 CD: Buscar informació en fonts diverses.CS: Reflexionar críticament sobre l'esclavitud.CI: Analitzar el comportament propi.CC: Interpretar obres artístiques.

S7 7. Identificar lesprincipals formesd'oci de la civilitzacióromana.

Els amfiteatres.Tipus d’espectacles que se celebraven.Tipus principals de gladiadors.La condició de gladiador.El Colosseu.

Pàg. 4521, 22, 23

5 5.2 CD: Buscar informació en fonts diverses.CC: Analitzar un monument de l'Antiguitat.CL: Identificar el significat de paraules llatines.CS: Reflexionar críticament sobre laviolència en l'Antiguitat i en l'actualitat.

S8 8. Conéixer iidentificarfites fonamentals dela història de Roma.

Fundació i història de Pompeia.La destrucció de la ciutat.Principals restes del jaciment.

Pàg. 4724, 25

3 3.1 CD: Buscar informació en fonts diverses.CC: Conéixer l'urbanisme i l'art de l'Antiguitat.CM: Descriure un fenomen natural.

S9 9. Identificar lesprincipals formesd'oci de la civilitzacióromana.

Les termes.Estructura i instal·lacions.Funcions de les termes.El proveïment d’aigua.

Pàg. 4826, 29

6 6.3 CD: Buscar informació en fonts diverses.CI: Narrar com a protagonista una sèrie d'accions.

S10 10. Conéixer lescaracterístiques del'organització políticadeRoma.

Les termes.Estructura i instal·lacions.Funcions de les termes.El proveïment d’aigua.

Pàg. 5127, 28

6 6.2 CD: Buscar informació en fonts diverses. CA: Sintetitzar informació en unafitxa.

**Les competències clau de cada apartat apareixen desenvolupades en l'apartat 1 d'aquest projecte curricular.

36

BLOC 3: HISPÀNIA

Competències clau

Tàrraco CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.

Les colònies romanes CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.L'exèrcit CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.

CD: Fer una presentació en PowerPoint.CM: Calcular els actius de les legions romanes.CA: Comparar soldats d’èpoques diferents.

Les vies de comunicació CL: Escriure un text instructiu.CI: Dissenyar un itinerari per vies romanes.CA: Comparar un element de l’antiguitat que ha perviscut amb la seuaforma actual.

La família romana CS: Reflexionar críticament sobre la funció de l’educació i la igualtatd’oportunitats.CS: Reflexionar críticament sobre el paper de les dones en la societat.

La casa romana CL: Escriure un text descriptiu.La religió CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.

CI: Treballar en grup.CA: Interpretar i extraure informació d’una obra artística.

La mort a Roma CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CA: Elaborar un esquema.CC: Relacionar elements de l’Hades amb la seua representació enl’art.

El llatí CL: Buscar el significat de termes llatins i reflexionar sobre l’evolucióde la seua forma i significat.CD: Usar un diccionari en línia llatí castellà.CL: Identificar la filiació romànica d’una llengua.CL: Reconéixer mots llatins en marquesactuals i esbrinar-ne el significat.

La caiguda de l'Imperi romà CD: Buscar informació i imatges en fonts diverses.CM: Calcular la quantitat de població d’un temps i un lloc determinats.

Competències i activitats

Activitat Nivell Competències clauPàg. 58 B CDPàg. 61 B CDPàg. 62 B CDPàg. 65 B CLPàg. 67 B CSPàg. 69 BPàg. 70 B CD CIPàg. 73 B CDPàg. 74 B CL CDPàg. 76 B CD1 B2 B3 B4 B5 B6 R CM CD

IES Joan Fuster de Sueca….....Programació del departament de Cultura Clàssica

7 A CD CC8 A CS9 B10 A CM11 A CA12 A13 B CI14 B15 B CM16 A CD CI17 B18 B19 A CS20 B21 A CC22 B23 B24 B CC25 A26 B27 R CD28 A29 A CS30 A CD31 A32 B33 R CA34 B CL35 B CL36 B37 B CA38 B CM39 A40 A41 AB: bàsica. A: avançada. R: repte.

38

Bloc 3: HispàniaSessió Objectiu Continguts Activitats Avaluació* Competències clau**

Bloc CriterisS1 1. Reconéixer la presència

de la civilització romana alnostre país.

Arribada dels romans aHispània. Empúries.Les províncies i les colònies.Tàrraco: estructura i edificisprincipals.

Pàg. 581, 2

3 3.1 CD: Buscar informació en fonts diverses.

S2 2. Conéixer lescaracterístiques del'organització social,política i econòmica dela Hispània romana.

Les colònies: sistema de governi societat.Les províncies d'Hispània.Principals colònies romanes.

Pàg. 613, 4, 5, 6, 7, 8

3 3.1 CD: Buscar informació en fonts diverses. CM: Determinar la situació geogràfica d'una ciutat.CC: Valorar els vestigis de la cultura clàssica.CS: Comprendre les funcions d'un càrrecadministratiu.

S3 3. Conéixer lescaracterístiques del'organització sociali política romana.

L'exèrcit: composició.Els campaments.Indumentària d'un soldat romà.La tortuga.

Pàg. 629, 10, 11, 12

6 6.1 CD: Buscar informació en fonts diferents i elaborarun PowerPoint.CM: Fer càlculs matemàtics.CA: Comparar soldats d’èpoques diferents.

S4 4. Identificar la presència dela civilització romana alnostre país.

Les vies romanes.Construcció d'una calçadaromana.Red viària d'Hispània.Els vehiclesEls milionaris.

Pàg. 6513, 14, 15, 16

3 3.1 CL: Escriure un text instructiu.CI: Dissenyar itineraris en funció d'un punt d'ei