Grècia clàssica iii

31
Grècia Clàssica III

description

La família a Grècia

Transcript of Grècia clàssica iii

Page 1: Grècia clàssica iii

Grècia Clàssica

III

Page 2: Grècia clàssica iii

La justícia

• Les lleis (NOMOS) van variar molt amb el temps.

• DRACÓ al segle VII aC fa el primer codi escrit

• SOLÓ el va reformar per massa rigorós i CLÍSTENES el va reformar definitivament al segle VI aC.

• El codi de lleis espartanes el va fer LICURG al segle VII aC.

Page 3: Grècia clàssica iii

• Els principals tribunals d’Atenes.

– EL CONSELL DE L’AREÒPAG

– PAL·LADI

– HELIEA

Page 4: Grècia clàssica iii

• EL CONSELL DE L’AREÒPAG–Era el tribunal més important–Jutjava els crims d’homicidi

premeditat, incendis i enverinaments–Dictava penes de mort o desterrament

amb confiscació de béns (Ostracisme)

Page 5: Grècia clàssica iii
Page 6: Grècia clàssica iii

–PAL·LADI• Situat al santuari de Pal·las Atenea.•Homicidis involuntaris• Instigació a l’assassinat•Complicitat en la mort d’una persona•Dicta penes d’Ostracisme

Page 7: Grècia clàssica iii
Page 8: Grècia clàssica iii

–HELIEA• Tribunal popular de justícia• Jutja totes les causes, tret dels delictes de

sang• 3000 heliastes elegits a sorteig.• Els 9 arconts preparaven els judicis i presidien

el sorteig dels heliastes.• Cada arcont tenia una feina específica:–Arcont Basileus > Plets d’homicidi–Arcont Epònim > Plets de família i successions–Arcont Polemarc > Plets del no ciutadans–6 arconts Tesmòtetes > Altres qüestions

Page 9: Grècia clàssica iii
Page 10: Grècia clàssica iii

La família

• El matrimoni tenia la finalitat de la procreació dels fills legítims.

• En un principi el matrimoni es feia amb la compra de la dona, desprès es feia un matrimoni religiós on la dona ja no era propietat del marit.

• El matrimoni es feia mitjançant un contracte on s’establia l’aportació material dels esposos. El marit pot repudiar la dona, encara que ha de restituir el dot i la dona torna a la casa paterna.

Page 11: Grècia clàssica iii

• La dona pot divorciar-se, però necessita el permís de l’arcont i justificar maltractaments. A Atenes la vida de la dona transcorria sota l’autoritat dels homes (Pare, Marit) ; En època democràtica va millorar, però mai es va emancipar.

• A esparta la dona tenia més llibertat, però no tenia cap dret polític.

• Els pares tenen el dret absolut sobre els fills fins i tot el de mort. Fins la majoria d’edat són propietat del pare.

• A esparta els fills eren propietat de l’estat des del seu naixement i a partir dels 7 anys l’estat es feia càrrec de la seva educació militar.

• L’estat pot matar al nadó si presenta tares físiques (TAIGET)

Page 12: Grècia clàssica iii
Page 13: Grècia clàssica iii
Page 14: Grècia clàssica iii

L’educació

• L’educació a Atenes només era pels homes, les dones no tenien dret a l’educació.

• Atenes– La responsabilitat de l’educació requeia en la

família.– Als 18 anys l’estat agafa als nois pel servei militar.

(L’EFEBIA)– La mare preparava a les noies per ser

mestresses de casa.– Tres etapes en la formació dels nois:

Page 15: Grècia clàssica iii

• Ensenyament primari –El mestre GRAMMATISTÈS ensenya a casa

seva a llegir i a contar–Al set anys comença l’escola acompanyat

per un PEDAGOG (esclau)• Ensenyament secundari–El mestre de secundària és el

GRAMMATIKOS que imparteix matemàtiques i literatura–El CITANSTA impartia música i cant–Als 14 anys acaba l’etapa

Page 16: Grècia clàssica iii
Page 17: Grècia clàssica iii

• Ensenyament superior–Es feia al GIMNASION–Tenia varies assignatures:• Astronomia• Oratòria• Dialèctica• Filosofia• Gimnàstica

Page 18: Grècia clàssica iii

• La gimnàstica es feia a la PALESTRA o recinte del gimnàs.• Als 18 anys, la mili• Alguns filòsofs van construir centres

d’ensenyament per educar els joves d’Atenes:–PLATÓ > L’Acadèmia–ARISTÒTIL > El Liceu

Page 19: Grècia clàssica iii
Page 20: Grècia clàssica iii
Page 21: Grècia clàssica iii

Esparta

– Els seus habitants estan subordinats a l’estat i han de preparar el cos per la defensa militar.

– Els nens de set anys eren apartats dels seus pares i vivien en col·legis –caserna fins els 20 anys, que passaven a ser soldats.

– La música, la lectura i l’escriptura ocupen un segon pla respecte la formació física.

– Fins els 60 anys estaven en disposició de l’exèrcit.– A les noies se’ls hi impartia la dansa i gimnàstica

però dormien a casa dels pares.

Page 22: Grècia clàssica iii
Page 23: Grècia clàssica iii
Page 24: Grècia clàssica iii

La vida privada

• La vida diürna dels ciutadans d’Atenes se solia desenvolupar a l’Àgora o plaça pública.

• La jornada comença a l’alba, es renta les mans i la cara i esmorza poc, (Pa amb figues, vi barrejat amb aigua, olives i formatge) seguidament cap a l’àgora.

• Generalment a l’àgora l’acompanya un esclau que compra els aliments per dinar. Les dones no podien sortir de casa, només per anar a buscar aigua.

• L’esclau porta l’aliment a casa i l’home fa política a l’àgora, segons el seu càrrec.

Page 25: Grècia clàssica iii

• El lloc més freqüentat de l’Àgora era l’STOA• Anar al gimnàs o els banys públics era una

activitat molt freqüent.• Al mig dia pren un refrigeri al mateix

mercat, fins a posta de sol.• L’home d’Atenes només sopa i dorm a casa.• Els grecs organitzaven sopars pels seus

amics en la sala de la casa reservada als homes, l’ANDRON

• Les dones estaven reduïdes a les estances del GUINAILON.

Page 26: Grècia clàssica iii
Page 27: Grècia clàssica iii

• Els banquets i poden participar dones, les HETERES o prostitutes, generalment molt cultes, les dones de la casa ho tenen prohibit, els esclaus serveixen l’àpat.

• La casa dels grecs era de tova (Fang i palla assecat al sol) i el terra era de terra premsada.

• Les dependències de la casa orientades cap un pati central descobert, que feia de lloc de reunió. Hi podem trobar l’altar per les ofrenes als déus.

• Els mobles eren escassos, baguls i coixins.• Els vestits solien ser de llana o lli, els més luxosos

amb seda importada d’orient.

Page 28: Grècia clàssica iii
Page 29: Grècia clàssica iii

• La túnica era una peça rectangular generalment d’ús interior.– PÈPLUM > Per les dones on la part superior es doblega

sobre el coll i s’aguanta sobre les espatlles, amb cinturó.

– QUITÓ > Túnica amb mànigues– MANTELL >Peça exterior pel carrer– HIMATIÓ > Peça rectangular pels homes que s’enrotlla

al cos i deixa l’espatlla lliure– CLÀMIDE > capa curta de llana pels genets.– Els homes s’afaitaven i tallaven els cabells a les

perruqueries que era un important centre de reunió on es parla de política.

Page 30: Grècia clàssica iii
Page 31: Grècia clàssica iii

fi