Definicions tema 2Coneixement: Relació que s’estableix en objecte i un subjecte

Objecte: allò que està en disposició de ser conegut

Subjecte: el protagonista actiu de l’acció de conèixer

Opinió :Estat de coneixement en el que el subjecte creu que una cosa es certa no n’està segur i no pot convèncer als altres

Saber: El saber és una opinió fonamentada subjectivament i objectivament, crec que x és cert i a mes ho és

Dogmatime: És possible arribar a la veritat absoluta

Escepticisme moderat: reconeix que no podem arribar a la veritat però ens hem de comportar d’acord amb allò que és més probable.

Subjectivisme: El cert depèn de la opinió de cada subjecte

Criticisme: Es pot accedir a la coneixements certs però conscients dels límits

Perspectivisme: la veritat és la suma de totes les perspectives

Ciències formals: Donen el seu llenguatge a les altres ciències

Ciències naturals: ciències naturals són les que estudien el món físic, els éssers naturals(ciència empírica)

Inducció incompleta: Parteix d’un nombre NO determinant de caos per establir lleis generals

Ciències socials: Són les que estudien els comportaments humans i les seves creacions

Métode acciomatico deductiu: Mètode propi de les ciències formals que parteix d’axiomes dels quals es deriven teoremes.

Hipòtesi: Suposició provisional no confirmada

Llei: És quan una hipòtesi confirmada es fa enunciat general per a molts cassos científics

Filosofia de la ciència: Branca de la filosofia que tracta enunciats científics

Principi de verificació(Sentit Fort): A partir de l’experiència es pot demostrar una teoria de forma concloent

Falsabilitat: Aquella teoria que considera que tos els enunciats son refutables per ser científics

Paradigma: Una concepció del món compartida per una comunitat científica

Revolució científica: Substitució d’un vell paradigma per un altre nou

Anarquisme metodològic: Totes les metodologíes són limitades i poden ser emprades en un moment donat