Projecte per a la convocatòria 2015 per a la cessió temporal d’espais per al desenvolupament de projectes de creació artística

Fabra i Coats - Fàbrica de creació Barcelona

NAAGCOLLECTIVE

Definicionsinteractives

Membres:

NAAGCOLLECTIVE és un collec-tiu de joves artistes que explorem els nous medis, relacionant espai físic i virtual.

N A A G C O L L E C T I V E . T U M B L R . C O M

N A A G C O L L E C T I V E @ G M A I L . C O M

Marc Anglès Cacha6/12/1993M . A N G L E S @ G M A I L . C O M

Gabriel Llinàs Soto15/03/1994G A B R I E L L L I N A S @ O U T LO O K . C O M

Arnau Giralt Ballbé12/04/1994A R N A U G I R A LT @ O U T LO O K . C O M

Definicions interactives és un projecte, desenvolupat per NAAG Collective, que aposta per re-plantejar la relació entre espec-tador i obra, mitjançant una nova manera d’interpretar el concepte d’obra artística, sent aquesta una construcció autònoma i modela-ble segons la interacció que els espectadors tenen amb l’espai.

Definicions interactives és una instal·lació performàtica on, registrant una interacció indelib-erada amb uns sensors, l’espec-tador modifica directament la projecció base de la proposta de NAAG Collective.

El punt clau del projecte és bus-car una nova forma d’aproxi-mar-nos al format expositiu, bus-

cant una interacció - literal - amb l’espectador, aprofitant els mit-jans tecnològics que ens propor-ciona la cultura digital. Les dues qüestions principals a l’hora de treballar del col·lectiu NAAG són la unió entre tecnologia i creació i la de treballar de forma adisci-plinar, ja que partim de la premi-sa d’aprofitar les diverses possi-bilitats que ens ofereixen vàries especialitats.

extracte

2

3

Extracte

Objectius

Conceptualització

Metodologia

2

6

7

10

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

índex

4

5

• Creació d’una relació entre l’obra i el públic , de manera que hi hagi una interacció constant entre els dos.

• L’obra és resultat d’aquesta interacció amb el públic . Sense aquesta no hi ha obra .

• El públic és una part integral i indispensable de l’obra.

• Ús dels mass media i de les noves tecnologies per plantejar concept-es que facin reflexionar a l’espectador .

• Creació d’una atmosfera sensorial envoltant mitjançant la combi-nació de diferents agents .

• El procés de creació és una part important de l’obra. Documentació i mostra del procés de creació del projecte .

• Creació d’una nova metodologia de treball que ens permeti desenvo-lupar els punts anteriorment plantejats.

objectius

6

Definicions interactives sor-geix principalment a partir d’una sèrie d’inquietuds i idees que acontinuació explicarem.

La que té més protagonisme és la de la relació entre obra i públic, bàsicament al voltant del con-cepte que la gent adopta o entén per obra d’art avui dia. És per això que creïem que el projecteté un esperit contemporani i convida a una reflexió oberta, proposant qüestions, més que no tancar-ne algunes de manera definitòria o decisiva.

En un món en el qual actualment el concepte d’art no s’ajusta a uns límits ni a uns horitzons gaire con-crets, sinó que, al contrari, seguint la idea del ready made duchampià o de les avantguardes com per

exemple Fluxus, tot pot ser art, els seus límits estan en constant revisió i generen una inmensitat de debats als quals volem fer una aportació.

Els new media ens interessen en tant que eines que encara no te-nen uns límits tampoc molt esta-blerts sinó que estan en contínua expansió i que multipliquen les seves funcionalitats a una ve-locitat impensable i es convertei xen d’aquesta manera en un inte ressant camp per a l’exploració i de maneres de treballar. NAAG fa servir les tecnologies i el new media per interactuar amb el vi sitant de les seves exposicions. Mitjançant sistemes electrònics (sensors, càmeres, etc.) capten la presència dels visitants, els quals provoquen canvis en la proposta

conceptualització

7

inicial que acabaran determinant el resultat final. Per tant, l’es-pectador passa a ser creador de l’obra. La seva presència genera imatges tot i que ells no deixen de ser protagonistes involuntaris.

En el mateix sentit, tant la relació entre obra i públic com la seva in-teracció constitueixen un element indispensable per a la realització del projecte, de manera que sense un interactor que intervingui a la proposta, aquesta es redueix a un simple projecte inexistent, és a dir, com un mecanisme a l’espera de ser accionat per un o uns indi-vidus i conformar el veritable con-tingut de l’obra.

Al mateix temps ens manifestem com adisciplinars, atesa la nos-tra no- dependència d’un format

o mitjà; tot i explorar sobretot aquests nous mitjans d’expressió, no som esclaus d’un procediment o d’un suport físic concret, primer sorgeix la idea i la necessitat de fer la física ens fa decidir nos per una o una altra disciplina.

“El món de l’art és un dels pocs espais de la cultura que és estructuralment adisci-plinar o postdisciplinar”

Simon Penny

Es tracta d’una forma d’entendre l’obra i el seu espai de forma sen-sorial. És a dir, que els diferents agents posats en joc afectin de forma directa a l’espectador cre-ant aixi una atmosfera determina-da.

conceptualització

8

En aquesta proposta la part estèti-ca i la conceptual van intrínsica-ment lligades, ja que una estètica de caire minimalista i la partici-pació indeliberada del públic ens permet introduir de forma sutil certs conceptes que condueixin l’espectador a una reflexió.Paral·lelament també sentim un gran interés pels valors expres- sius de l’art i creiem que s’han de posar en valor.

“En muchas ocasiones el medio es portador de significados, impres- cindibles para una comprensión completa y exhaustiva del arte. Se escoge un medio determinado como un elemento comunicativo, como una semántica que trasciende la sintaxis.”

Lucía Ayala Asensio

9

Definicions interactives comporta intrínsicament un interés per les noves tecnologies. Formalment (a nivell de representació de les obres que sorgeixin, i a nivell d’or-ganització creativa) es pot dividir en dos blocs, el físic (allò real) i el digital (allò virtual).

El mètode de treball que seguirem

serà anar construïnt i millorant la part tècnica a partir del muntatge d’instal·lacions que consistiran, bàsicament, en el següent esque-ma:

Com es pot apreciar a l’esbós, una instal·lació senzilla consistiria bàsicament de varis e lements clau:

metodologia

10

de rebre, processar i transformar aquesta informació. Aquesta op-eració es durà a terme mitjançant un programa anome nat Process-ing. L’ordinador rebrà la infor-mació i Processing la processarà a través d’un programa en Java, i aquesta computació de dades modificarà en diferents nivells una animació base que haurem dissenyat també amb Processing. Finalment l’ordinador donarà un output, que es projectarà a una paret.

Processing (www.processing.org) és un llenguatge de programació

Espai.Agents de control.Material per transmetre la infor-mació.Processador de la informació i transformació d’aquesta en vis-ualitat.Projecció.

L’espai serà el lloc on es durà a terme la instal·lació, no necessita massa explicació, gairebé serveix qualsevol espai. Els agents de control se ran detectors de presència, que transmetran infor-mació mitjançant un cablejat ad-equat a un ordinador, l’encarregat

11

i ambient de desenvolupament, és a dir, programa i interfaç per a programar més fàcilment, en-focat cap a artistes visuals. És gratuït i de codi obert, motiu de més per a voler utilitzar-lo i pop-ularitzar-lo entre la comunitat artística. Té moltes opcions de sortida, 2D i 3D, animats o sense animar, amb un gran balanç entre qualitat i consum de processador, i més tenint en compte que el pro-grama computa les modificacions del codi a temps real. Per a veure les opcions visuals que pot donar Processing només cal mirar els fons de pàgina del dossier, tot son captures de pantalla d’animacions realitzades amb Processing. Si es vol veure en acció, internet està ple de programes Java i videos d’aquests funcionant que penja la comunitat. Les opcions són gaire-bé infinites.

Encara que aquí es planteja una instal·lació senzilla, no és la creació d’una sola obra el que proposem, sinó d’una metodolo-gia, una espècie de manual per a poder desenvolupar i ampliar,

segons quins siguin els interesos, aquesta base, ja que els elements bàsics ja estan aquí configurats. És simplement l’esquema-exem-ple del qual partirem per, com acabem d’explicar, desenvolupar, complicar i ampliar els horitzons de la base del projecte.

Tècnicament pot transformar-se gairebé completament, mentre segueixi tenint aquest esquema principal de input -> processat d’informació -> output, canviant el tipus de sensors que provoquen aquest input, o fins i tot utilitzant dades a temps real d’internet, tot i que de moment això no ens inter-essa (però donant fe de les pos-sibilitats de mutabilitat que té el projecte); modificant el programa fet amb Processing per a que doni uns resultats o uns altres, per a que els inputs modifiquin difer-ents valors, etc. Un mar de possi-bilitats a partir d’una simple però estable base.A més a més, en el transcurs de la residència poden anar-se afegint modificacions a l’espai per a mil-lorar l’experiència, depenent de

12

l’enfoc que donem a cada versió de la instal·lació que fem.

Per tal de completar el projecte, proposem la creació d’un dossi-er-recull de tot el procés de de-senvolupament de Definicions interactives, una documentació de totes les fases per les que pas-sem i de com hem fet cada cosa, i la posterior publicació d’aquest dossier a la xarxa, per tal de com-partir el coneixement adquirit du-rant l’estança a Fabra i Coats, de manera altruïsta; nosaltres hem (i seguirem) utilitzat les col·labora-cions, informació i tutorials d’al-tres usuaris a la xarxa i seria injust i políticament incorrecte no fer-ho i més en un programa gratuït i de codi obert com Processing, a més de donar la oportunitat de veure (i reviure, en certa manera), la creació d’un projecte i de les obres que vagin sorgint d’aquest.

13

CD

NAAGCOLLECTIVE | 2014 | naagcollective.tumblr.com