deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1863pub.pdf · 2016-04-20 · ÍNDEX GENERAL 3...

Disseny de les instal·lacions d’una nau industrial destinada a un taller mecànic.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTORS: Marc Cid Gubau.

DIRECTORS: Jordi Garcia Amorós. DATA: Juny de 2015.

Disseny de les instal·lacions d’una nau industrial destinada a un taller mecànic .

1 ÍNDEX GENERAL

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial Especialitat en Electricitat


DIRECTORS: Jordi Garcia Amorós.

DATA: Juny / 2015.

ÍNDEX GENERAL

3

1 ÍNDEX GENERAL ............................................................ 2

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA .......................................... 15

2.0 Fulla D’identificació ................................................................ 16

2.1 Objecte del projecte ................................................................ 21

2.2 Abast del projecte .................................................................... 21

2.3 Antecedents .............................................................................. 21

2.3.1 Descripció de l’Establiment Industrial. ................................................ 21

2.4 Normes i referències ................................................................ 22

2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades ................................................. 22

2.4.2 Bibliografia i Pàgines web .................................................................... 23

2.4.3 Programes de Càlcul ............................................................................. 23

2.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte……................................................................................................ 24

2.6 Definicions i Abreviatures ...................................................... 24

2.7 Requisits de Disseny ................................................................ 24

2.7.1 Emplaçament ......................................................................................... 24

2.7.2 Descripció de la nau industrial ............................................................. 24

2.7.3 Condicions d’iluminació ....................................................................... 25

2.7.4 Instal·lació elèctrica .............................................................................. 25

2.8 Anàlisis de solucions ................................................................ 25

2.8.1 Enllumenat ............................................................................................ 25

2.8.1.1 Mètodes d’enllumenat .................................................................... 27

2.8.1.2 Sistemes d’il·luminació ................................................................... 27

2.8.2 Protecció contra incendis ...................................................................... 27

2.8.2.1 Establiment ...................................................................................... 27

2.8.2.2 Característiques dels establiments industrials per la seva

configuració i ubicació amb relació al seu entorn. .................................................. 27

2.8.2.3 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc

intrínsec.……… ...................................................................................................... 29

2.8.2.4 Evacuació dels establiments industrials .......................................... 29

2.8.2.5 Elements de la evacuació................................................................. 30

2.8.2.6 Característiques de les portes .......................................................... 31

2.8.2.7 Equips i sistemes de protecció contra incendis ............................... 31

2.8.2.8 Extintors d’incendis ......................................................................... 32

2.8.2.9 Sistemes d’enllumenat d’emergència .............................................. 34

ÍNDEX GENERAL

4

2.8.2.10 Senyalització ................................................................................. 34


2.8.3.1 Caixa General de Protecció (CGP) .................................................. 35

2.8.3.2 Derivació individual ........................................................................ 36

2.8.3.3 Dispositiu General de Comandament i Protecció ............................ 37

2.8.3.4 Conductors ....................................................................................... 37

2.8.3.5 Subdivisió de les instal·lacions ....................................................... 38

2.8.3.6 Equilibrat de càrregues .................................................................... 38

2.8.3.7 Connexions ...................................................................................... 38

2.8.3.8 Sistemes d’instal·lació ..................................................................... 39

2.8.3.9 Posta a Terra .................................................................................... 44

2.8.3.10 Règim del neutre ........................................................................... 48

2.8.3.11 Proteccions contra sobreintensitats. .............................................. 50

2.8.3.12 Proteccions contra sobretensions ................................................... 51

2.8.3.13 Mesures per al control de les sobretensions .................................. 52

2.8.3.14 Selecció dels materials a la instal·lació. ........................................ 52

2.8.3.15 Proteccions contra els contactes directes ....................................... 53

2.8.3.16 Proteccions contra els contactes indirectes.................................... 54

2.8.3.17 Receptor d’enllumenat .................................................................. 54

2.8.3.18 Receptor a motor ........................................................................... 55

2.8.4 Sistemes de ventilació ............................................................................ 56

2.8.4.1 Tipus de ventilació .......................................................................... 56

2.8.4.2 Principis bàsics de la ventilació general .......................................... 56

2.8.5 Compensació d’energia reactiva ........................................................... 56

2.8.5.1 Formes de compensació d’energia reactiva ..................................... 57

2.8.5.2 Tipus de compensació ..................................................................... 59

2.8.6 Centre de Transformació ...................................................................... 59

2.8.6.1 Transformadors en bany d'oli .......................................................... 59

2.8.6.2 Transformadors d'aïllament sec ....................................................... 60

2.9 Resultats finals ......................................................................... 60


2.9.1.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració

i ubicació en relació al seu entorn. .......................................................................... 60


intrínsec……… ....................................................................................................... 60

2.9.1.3 Evacuació de l’establiment industrial .............................................. 62

ÍNDEX GENERAL

5


2.9.1.5 Enllumenat d’emergència ................................................................ 65

2.9.2 Enllumenat interior ............................................................................... 67


2.9.2.2 Mètode d’il·luminació ..................................................................... 67

2.9.2.3 Lluminàries utilitzades .................................................................... 68

2.9.2.4 Taula resum resultat càlculs lumínics.............................................. 68

2.9.3 Ventilació ............................................................................................... 68


2.9.4.1 Previsió de potència ......................................................................... 69

2.9.4.2 Potència Contractada ....................................................................... 72

2.9.4.3 Subministrament d’energia elèctrica ............................................... 72

2.9.4.4 Caixa General de protecció (CGP) .................................................. 72

2.9.4.5 Línea General d’alimentació(LGA) ................................................ 72

2.9.4.6 Derivació individual (DI) ................................................................ 72

2.9.4.7 Quadre general de comandament i protecció .................................. 72

2.9.4.8 Descripció de les línees del quadre general de comandament i

protecció……… ...................................................................................................... 74

2.9.4.9 Subquadres ...................................................................................... 78

2.9.4.10 Descripció de les línees del Subquadre Enllumenat Nau .............. 79

2.9.4.11 Descripció de les línees del Subquadre Oficines ........................... 80

2.9.4.12 Descripció de les línees del Subquadre 1 ...................................... 81









2.9.4.21 Descripció de les línees del Subquadre 10 .................................... 91

2.9.4.22 Posta a terra ................................................................................... 93

2.9.4.23 Compensació d’energia reactiva.................................................... 93

2.9.5 Centre de transformació ........................................................................ 93

2.9.5.1 Característiques del Centre de transformació .................................. 93

2.9.5.2 Obra Civil ........................................................................................ 94

ÍNDEX GENERAL

6

2.9.5.3 Característiques dels materials ........................................................ 94

2.9.5.4 Cimentació ....................................................................................... 94

2.9.5.5 Accés al CT ..................................................................................... 94

2.9.5.6 Ventilació ........................................................................................ 95

2.9.5.7 Característiques de la Xarxa d'Alimentació al C.T. ........................ 95

2.9.5.8 Característiques de l'Emparamenta d’Alta Tensió .......................... 95

2.9.5.9 Característiques de l'Emparamenta de Baixa Tensió. ..................... 96

2.9.5.10 Característiques del Transformador .............................................. 96

2.9.5.11 Posada a terra ................................................................................. 96

2.10 Planificació ............................................................................... 98

2.11 Ordre de prioritat entre els documents bàsics ..................... 99

3. ANNEX DE CÀLCUL ................................................... 100

3.1 Documents de partida ........................................................... 103

3.2 Càlcul de la Protecció Contra Incendis ............................... 103

3.2.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració i

ubicació en relació al seu entorn. ............................................................................ 103

3.2.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc

intrínsec…… ............................................................................................................. 103

3.2.3 Evacuació de l’establiment industrial ................................................ 104

3.2.4 Equips i sistemes de protecció contra incendis .................................. 105

3.2.5 Càlculs lumínics d’emergència ........................................................... 105

3.3 Càlculs lumínics interiors ..................................................... 119

3.3.1.1 Zona Taller .................................................................................... 120

3.3.1.2 Despatx .......................................................................................... 123

3.3.1.3 Vestuari ......................................................................................... 126

3.3.1.4 Lavabo ........................................................................................... 129

3.3.1.5 Oficina ........................................................................................... 132

3.4 Calcul de la ventilació de la nau .......................................... 135

3.5 Càlcul de l’ instal·lació elèctrica de baixa tensió ............... 136

3.5.1 Formules a utilitzar ............................................................................. 136

3.5.2 Càlculs ................................................................................................. 138

3.5.2.1 Demanda de potències ................................................................... 138

3.5.2.2 Subquadre Enllumenat nau ............................................................ 139

3.5.2.3 Subquadre Oficines ....................................................................... 143

3.5.2.4 Subquadre 1 ................................................................................... 146

ÍNDEX GENERAL

7

3.5.2.5 Subquadre 2 ................................................................................... 149

3.5.2.6 Subquadre 3 ................................................................................... 152

3.5.2.7 Subquadre 4 ................................................................................... 156

3.5.2.8 Subquadre 5 ................................................................................... 157

3.5.2.9 Subquadre 7 ................................................................................... 162

3.5.2.10 Subquadre 8 ................................................................................. 164

3.5.2.11 Subquadre 9 ................................................................................. 166

3.5.2.12 Subquadre 10 ............................................................................... 169

3.5.2.13 Càlcul de la Batería de Condensadors ......................................... 176

3.5.2.14 Càlcul de Posta a Terra ................................................................ 177

3.5.2.15 Taula de resultats ......................................................................... 178

3.6 Càlcul centre de transformació ............................................ 181

3.6.1 Intensitat amb alta tensió .................................................................... 181

3.6.2 Intensitat amb baixa tensió ................................................................. 181

3.6.3 Curtcircuits. ......................................................................................... 181

3.6.3.1 Observacions. ................................................................................ 181

3.6.3.2 Càlcul de corrents de curtcircuit. ................................................... 182

3.6.3.3 Curtcircuit a la banda d’Alta Tensió. ............................................ 182

3.6.3.4 Curtcircuit a la banda de Baixa Tensió......................................... 182

3.6.4 Dimensionat de l’embarrat ................................................................. 183

3.6.4.1 Comprovació per densitat de corrent. ............................................ 183

3.6.4.2 Comprovacións per sol·licitació electrodinàmica. ........................ 183

3.6.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit. ..................... 183

3.6.5 Selecció de les proteccions d’alta tensió i baixa tensió ...................... 184

3.6.6 Dimensionat de la ventilació del centre de transformació ................. 185

3.6.7 Dimensionat del pou apagafocs. ......................................................... 185

3.6.8 Càlcul de les instal·lacions de posada a terra .................................... 185

3.6.8.1 Investigació de les característiques del terra. ................................ 185

3.6.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps

màxim corresponent a l’eliminació del defecte. .................................................... 185

3.6.8.3 Disseny de l’ instal·lació de terra. ................................................. 186

3.6.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra. ................................. 186

3.6.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de l’ instal·lació. ...................... 188

3.6.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de l’ instal·lació. ...................... 188

3.6.8.7 Càlcul de les tensions aplicades. ................................................... 188

3.6.8.8 Investigació de las tensions transferibles al exterior. .................... 190

ÍNDEX GENERAL

8

4. PLÀNOLS ....................................................................... 191

4.1 Situació ................................................................................... 193

4.2 Emplaçament ......................................................................... 194

4.3 Alçat ........................................................................................ 195

4.4 Planta nau .............................................................................. 196

4.5 Planta altell ............................................................................ 197

4.6 Distribució màquines ............................................................ 198

4.7 Il·luminació nau 1 ................................................................. 199

4.8 Il·luminació nau 2 ................................................................. 200

4.9 Protecció contra incendis 1 ................................................... 201

4.10 Proteccio contra incendis 2 ................................................... 202

4.11 Posta a terra ........................................................................... 203

4.12 Esquemes Elèctrics 1 ............................................................. 204



4.15 Esquemes Elèctrics 4 ............................................................ 207




4.19 Dimensions CT ..................................................................... 211

4.20 Posta a Terra CT ................................................................... 212

4.21 Esquema unifilar CT ............................................................ 213

5 PLEC DE CONDICIONS ............................................. 214

5.1 Condicions Generals ............................................................. 219

5.1.1 Naturalesa i objecte del Plec General ................................................. 219

5.1.2 Documentació del Contracte d'Obra .................................................. 219

5.2 Condicions Facultatives ........................................................ 219

5.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques ..................................... 219

5.2.1.1 El Projectista .................................................................................. 219

5.2.1.2 El Constructor ................................................................................ 220

5.2.2 Obligacions i drets generals del Contractista ..................................... 220

5.2.2.1 Verificació dels documents del projecte........................................ 220

5.2.2.2 Oficina a l'obra .............................................................................. 220

ÍNDEX GENERAL

9

5.2.2.3 Representació del Contractista ...................................................... 221

5.2.2.4 Presència del Contractista en l'obra ............................................... 221

5.2.2.5 Treballs no estipulats expressament .............................................. 221

5.2.2.6 Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte……… ...................................................................................................... 221

5.2.2.7 Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa ........... 222

5.2.2.8 Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista . 222

5.2.2.9 Faltes del personal ......................................................................... 222

5.2.3 Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans

auxiliars…… ............................................................................................................ 222

5.2.3.1 Camins i accessos .......................................................................... 222

5.2.3.2 Replanteig ...................................................................................... 222

5.2.3.3 Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs ............... 223

5.2.3.4 Ordre dels treballs ......................................................................... 223

5.2.3.5 Facilitat per a altres Contractistes ................................................. 223

5.2.3.6 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major .. 223

5.2.3.7 Pròrroga per causa de força major ................................................. 223

5.2.3.8 Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra .. 224

5.2.3.9 Condicions generals d'execució dels treballs ................................ 224

5.2.3.10 Obres ocultes ............................................................................... 224

5.2.3.11 Treballs defectuosos .................................................................... 224

5.2.3.12 Vicis ocults .................................................................................. 224

5.2.3.13 Dels materials i dels aparells. La seva procedència .................... 225

5.2.3.14 Presentació de mostres ................................................................ 225

5.2.3.15 Materials no utilitzables .............................................................. 225

5.2.3.16 Materials i aparells defectuosos .................................................. 225

5.2.3.17 Despeses ocasionades per proves i assaigs .................................. 225

5.2.3.18 Neteja de les obres ....................................................................... 226

5.2.3.19 Obres sense prescripcions ........................................................... 226

5.2.4 Recepcions de les obres i instal·lacions .............................................. 226

5.2.4.1 Recepcions provisionals ................................................................ 226

5.2.4.2 Documentació final d'obra ............................................................. 226

5.2.4.3 Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra 226

5.2.4.4 Termini de garantia ....................................................................... 227

5.2.4.5 Conservació de les obres rebudes provisionalment ....................... 227

5.2.4.6 Recepció definitiva ........................................................................ 227

ÍNDEX GENERAL

10

5.2.4.7 Pròrroga del termini de garantia .................................................... 227

5.2.4.8 De les recepcions de treballs a contractar dels quals hagi estat

rescindits……… .................................................................................................... 227

5.3 Condicions Econòmiques ...................................................... 227

5.3.1 Principi general ................................................................................... 227

5.3.2 Fiances ................................................................................................. 228

5.3.2.1 Fiança provisional ......................................................................... 228

5.3.2.2 Execució de treballs amb càrrec a la fiança................................... 228

5.3.2.3 De la seva devolució en general .................................................... 228

5.3.2.4 Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials. 229

5.3.3 Dels preus ............................................................................................ 229

5.3.3.1 Composició dels preus unitaris ...................................................... 229

5.3.3.2 Benefici industrial ......................................................................... 229

5.3.3.3 Preu d'Execució material ............................................................... 229

5.3.3.4 Preu de Contracta .......................................................................... 229

5.3.3.5 Preus de contracta. Import de contracta ........................................ 230

5.3.3.6 Preus contradictoris ....................................................................... 230

5.3.3.7 El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. ...................... 230

5.3.3.8 Reclamacions d'augment de preus per causes diverses ................. 230

5.3.3.9 Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus .................... 230

5.3.3.10 Revisió dels preus contractats ..................................................... 230

5.3.3.11 Emmagatzament de materials ...................................................... 231

5.3.4 Obres per administració ...................................................................... 231

5.3.4.1 Administració ................................................................................ 231

5.3.4.2 Obres per administració directa ..................................................... 231

5.3.4.3 Obres per administració delegada o indirecta ............................... 231

5.3.4.4 Liquidació d'obres per administració ............................................ 232

5.3.4.5 Abonament als constructor dels comptes d'administració

delegada……… ..................................................................................................... 232

5.3.4.6 Normes per a l'adquisició dels materials i aparells ........................ 232

5.3.4.7 Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers . 232

5.3.4.8 Responsabilitats del contractista ................................................... 233

5.3.5 Valoració i abonament dels treballs ................................................... 233

5.3.5.1 Formes diferents d'abonament de les obres ................................... 233

5.3.5.2 Relacions valorades i certificacions .............................................. 234

5.3.5.3 Millores d'obres lliurament executades ......................................... 234

ÍNDEX GENERAL

11

5.3.5.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada ............. 235

5.3.5.5 Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no

contractats……… .................................................................................................. 235

5.3.5.6 Pagaments ...................................................................................... 235

5.3.5.7 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia ..... 235

5.3.6 Indemnitzacions mútues ..................................................................... 236

5.3.6.1 Demora dels pagaments ................................................................. 236

5.3.7 Varis ..................................................................................................... 236

5.3.7.1 Millores i augments d'obra. Casos contraris .................................. 236

5.3.7.2 Unitats d'obra defectuoses però acceptables ................................. 237

5.3.7.3 Assegurança de les obres ............................................................... 237

5.3.7.4 Conservació de l'obra .................................................................... 237

5.3.7.5 Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari ............ 238

5.4 Plec de Condicions Tecniques .............................................. 238

5.4.1 Condicions Generals ........................................................................... 238

5.4.2 Canalitzacions elèctriques ................................................................... 238

5.4.2.1 Instal·lació de safates metàl·liques ................................................ 238

5.4.2.2 Instal·lacions sota tub .................................................................... 239

5.4.2.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no

elèctriques…… ...................................................................................................... 241

5.4.2.4 Accessibilitat a les instal·lacions ................................................... 241

5.4.2.5 Caixes de connexionat ................................................................... 242

5.4.2.6 Mecanismes i preses de corrent ..................................................... 243

5.4.3 Aparells de comandament i protección............................................... 243

5.4.3.1 Quadres elèctrics ........................................................................... 243

5.4.3.2 Interruptors automàtics .................................................................. 244

5.4.3.3 Guardamotors ................................................................................ 245

5.4.3.4 Fussibles ........................................................................................ 245

5.4.3.5 Interruptors diferencials ................................................................ 245

5.4.3.6 L’embarrat ..................................................................................... 246

5.4.3.7 Premsa estopes i etiquetes ............................................................. 246

5.4.3.8 Receptors d’enllumenat ................................................................. 247

5.4.3.9 Receptors de motor ........................................................................ 248

5.4.3.10 Posta a terra ................................................................................. 250

5.4.3.11 Inspeccions i proves a fàbrica ..................................................... 251

5.4.3.12 Seguretat ...................................................................................... 251

ÍNDEX GENERAL

12

5.4.3.13 Neteja ........................................................................................... 252

5.4.3.14 Manteniment ................................................................................ 252

5.4.4 Condicions Tècniques del Centre de Transformació ......................... 252

5.4.4.1 Objecte ........................................................................................... 252

5.4.4.2 Obra civil ....................................................................................... 252

5.4.4.3 Instal·lació eléctrica....................................................................... 255

5.4.4.4 Normes d’execució de les instal·lacions ....................................... 258

5.4.4.5 Proves reglamentàries .................................................................... 259

5.4.4.6 Condicions d’ús, manteniment i seguretat .................................... 259

5.4.4.7 Certificats i documentació ............................................................. 260

5.4.4.8 Llibre d’ordres ............................................................................... 261

5.4.4.9 Recepció de l’obra ......................................................................... 261

6 ESTAT D’AMIDAMENTS ........................................... 262

6.1 Capítol 1 Instal·lació Centre de Transformació ................ 264

6.2 Capítol 2 Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió ................ 266

6.3 Capítol 3 Instal·lació Enllumenat ........................................ 275

6.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis ............... 276

6.5 Capítol 5 Varis ....................................................................... 277

7. PRESSUPOST ................................................................ 278

7.1 Preus Unitaris ........................................................................ 280

7.1.1 Capítol 1 Instal·lació Centre de Transformació ................................. 280

7.1.2 Capítol 2 Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió ................................ 281

7.1.3 Capítol 3 Instal·lació Enllumenat ....................................................... 284

7.1.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis ............................... 284

7.1.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 285

7.2 Quadre descomposats ........................................................... 286




7.2.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis4 ............................. 318

7.2.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 320

7.3 Pressupost .............................................................................. 322



ÍNDEX GENERAL

13



7.3.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 333

7.4 Resum del Pressupost ........................................................... 334

8 ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA ........................... 335

8.1 Prevenció de Riscos Laborals ............................................... 338

8.1.1 Introducció........................................................................................... 338

8.1.2 Drets i Obligacions .............................................................................. 338

8.1.2.1 Dret a la protecció Enfront dels Riscos Laborals .......................... 338

8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva ...................................................... 338

8.1.2.3 Avaluació dels Riscos ................................................................... 339

8.1.2.4 Equips de Treball i Mitjans de Protecció ...................................... 340

8.1.2.5 Informació, Consulta i Participació dels Treballadors .................. 340

8.1.2.6 Formació dels Treballadors ........................................................... 340

8.1.2.7 Mesures d’Emergència .................................................................. 340

8.1.2.8 Risc Greu i Imminent .................................................................... 341

8.1.2.9 Vigilància de la Salut .................................................................... 341

8.1.2.10 Documentació .............................................................................. 341

8.1.2.11 Coordinació d’Activitats Empresarials ....................................... 341

8.1.2.12 Protecció de Treballadors Especialment Sensibles a Determinants

Riscos………… .................................................................................................... 341

8.1.2.13 Protecció de la Maternitat ............................................................ 341

8.1.2.14 Protecció dels Menors ................................................................. 342

8.1.2.15 Relacions de Treball Temporals, de Durada Determinada i en

Empreses de Treball Temporal .............................................................................. 342

8.1.2.16 Obligacions dels Treballadors en Matèria de Prevenció de

Riscos………… .................................................................................................... 342

8.1.3 Serveis de Prevenció ............................................................................ 342

8.1.3.1 Protecció i Prevenció de Riscos Professionals .............................. 342

8.1.3.2 Serveis de Prevenció ..................................................................... 343

8.1.4 Consulta i Participació dels Treballadors .......................................... 343

8.1.4.1 Consulta dels Treballadors ............................................................ 343

8.1.4.2 Drets de Participació i Representació ............................................ 343

8.1.4.3 Delegats de Prevenció ................................................................... 343

8.2 Disposicions Mínimes en Matèria de Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball ................................................................ 344

ÍNDEX GENERAL

14

8.2.1 Introducció........................................................................................... 344

8.2.2 Obligació General de l’Empresari ...................................................... 344

8.3 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut per a la Utilització pels Treballadors dels Equips de Treball ........................... 345

8.3.1 Introducció........................................................................................... 345


8.3.2.1 Disposicions Mínimes Generals Aplicables als Equips de Treball 346

8.3.2.2 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball

Mòbils………… .................................................................................................... 346


per a Elevació de Càrregues .................................................................................. 347


per a Moviment de Terres i Maquinària Pesada en General.................................. 347

8.3.2.5 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables a la Maquinària

Eina…………… .................................................................................................... 348

8.4 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les Obres de Construcció ............................................................................................... 349

8.4.1 Introducció........................................................................................... 349

8.4.2 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut ........................................................ 349

8.4.2.1 Riscos Més Freqüents en les Obres de Construcció ...................... 349

8.4.2.2 Mesures Preventives de Caràcter General ..................................... 350

8.4.2.3 Mesures Preventives de Caràcter Particular per a cada Ofici........ 351

8.4.3 Disposicions Específiques de Seguretat i Salut Durant l’Execució de

les Obres……… ........................................................................................................ 355

8.5 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut Relatives a la Utilització per part dels Treballadors d’equips de Protecció Individual… .............................................................................................. 355

8.5.1 Introducció........................................................................................... 355

8.5.2 Obligacions Generals de l’Empresari ................................................. 355

8.5.2.1 Protectors del Cap ......................................................................... 355

8.5.2.2 Protectors de Mans i Braços .......................................................... 356

8.5.2.3 Protectors de Peus i Cames............................................................ 356

8.5.2.4 Protectors de Cos ........................................................................... 356

15


2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA




DATA: Juny / 2015.

FULL D’IDENTIFICACIÓ

16

2.0 Fulla D’identificació

TÍTOL DEL PROJECTE : Disseny de les Instal·lacions d’una Nau Industrial Destinada

a un Taller Mecànic . Codi d' identificació: 0765231 Emplaçament: Polígon Industrial Les tres heres, Avinguda dels Espardenyers nº9,

Montblanc (43400), Tarragona

RAÓ SOCIAL DE LA PERSONA QUE HA ENCARREGAT EL PROJECTE

Sol·licitant: Ramon Cid Rodríguez DNI: 35645741-C Direcció: C/ Sevilla nº3 , Montblanc (43400), Tarragona. Telèfon: 654 43 54 32 Correu electrònic: [email protected]

RAÓ SOCIAL DE L’AUTOR DEL PROJECTE

Nom: Marc Cid Gubau

DNI: 47827137-V

Direcció: Plaça Jaume II nº 10, El Perelló (43519) Tarragona. Telèfon: 680226413 Correu electrònic: [email protected]

RAÓ SOCIAL DE LA PERSONA QUE HA REBUT EL PROJECTE

Empresa: BLAVIS MEC CIF: U-45932567 Direcció: Avinguda Espardenyers, Montblanc (43400) Tarragona. Correu electrònic: [email protected]

Firma del representant: Firma de l’autor: Firma de l’ entitat:

mailto:[email protected]



MEMÒRIA DESCRIPTIVA

17

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA .......................................... 15

2.0 Fulla D’identificació ................................................................ 16

2.1 Objecte del projecte ................................................................ 21

2.2 Abast del projecte .................................................................... 21

2.3 Antecedents .............................................................................. 21

2.3.1 Descripció de l’Establiment Industrial. ................................................ 21

2.4 Normes i referències ................................................................ 22

2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades ................................................. 22

2.4.2 Bibliografia i Pàgines web .................................................................... 23

2.4.3 Programes de Càlcul ............................................................................. 23

2.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte……................................................................................................ 24

2.6 Definicions i Abreviatures ...................................................... 24

2.7 Requisits de Disseny ................................................................ 24

2.7.1 Emplaçament ......................................................................................... 24

2.7.2 Descripció de la nau industrial ............................................................. 24

2.7.3 Condicions d’iluminació ....................................................................... 25


2.8 Anàlisis de solucions ................................................................ 25

2.8.1 Enllumenat ............................................................................................ 25

2.8.1.1 Mètodes d’enllumenat .................................................................... 27



2.8.2.1 Establiment ...................................................................................... 27

2.8.2.2 Característiques dels establiments industrials per la seva

configuració i ubicació amb relació al seu entorn. .................................................. 27


intrínsec.……… ...................................................................................................... 29

2.8.2.4 Evacuació dels establiments industrials .......................................... 29

2.8.2.5 Elements de la evacuació................................................................. 30

2.8.2.6 Característiques de les portes .......................................................... 31


2.8.2.8 Extintors d’incendis ......................................................................... 32

2.8.2.9 Sistemes d’enllumenat d’emergència .............................................. 34

2.8.2.10 Senyalització ................................................................................. 34



18

2.8.3.1 Caixa General de Protecció (CGP) .................................................. 35

2.8.3.2 Derivació individual ........................................................................ 36

2.8.3.3 Dispositiu General de Comandament i Protecció ............................ 37

2.8.3.4 Conductors ....................................................................................... 37

2.8.3.5 Subdivisió de les instal·lacions ....................................................... 38

2.8.3.6 Equilibrat de càrregues .................................................................... 38

2.8.3.7 Connexions ...................................................................................... 38

2.8.3.8 Sistemes d’instal·lació ..................................................................... 39

2.8.3.9 Posta a Terra .................................................................................... 44

2.8.3.10 Règim del neutre ........................................................................... 48

2.8.3.11 Proteccions contra sobreintensitats. .............................................. 50

2.8.3.12 Proteccions contra sobretensions ................................................... 51

2.8.3.13 Mesures per al control de les sobretensions .................................. 52

2.8.3.14 Selecció dels materials a la instal·lació. ........................................ 52

2.8.3.15 Proteccions contra els contactes directes ....................................... 53

2.8.3.16 Proteccions contra els contactes indirectes.................................... 54

2.8.3.17 Receptor d’enllumenat .................................................................. 54

2.8.3.18 Receptor a motor ........................................................................... 55

2.8.4 Sistemes de ventilació ............................................................................ 56

2.8.4.1 Tipus de ventilació .......................................................................... 56

2.8.4.2 Principis bàsics de la ventilació general .......................................... 56

2.8.5 Compensació d’energia reactiva ........................................................... 56

2.8.5.1 Formes de compensació d’energia reactiva ..................................... 57

2.8.5.2 Tipus de compensació ..................................................................... 59

2.8.6 Centre de Transformació ...................................................................... 59

2.8.6.1 Transformadors en bany d'oli .......................................................... 59

2.8.6.2 Transformadors d'aïllament sec ....................................................... 60

2.9 Resultats finals ......................................................................... 60


2.9.1.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració

i ubicació en relació al seu entorn. .......................................................................... 60


intrínsec……… ....................................................................................................... 60

2.9.1.3 Evacuació de l’establiment industrial .............................................. 62


2.9.1.5 Enllumenat d’emergència ................................................................ 65

2.9.2 Enllumenat interior ............................................................................... 67


19


2.9.2.2 Mètode d’il·luminació ..................................................................... 67

2.9.2.3 Lluminàries utilitzades .................................................................... 68

2.9.2.4 Taula resum resultat càlculs lumínics.............................................. 68

2.9.3 Ventilació ............................................................................................... 68


2.9.4.1 Previsió de potència ......................................................................... 69

2.9.4.2 Potència Contractada ....................................................................... 72

2.9.4.3 Subministrament d’energia elèctrica ............................................... 72

2.9.4.4 Caixa General de protecció (CGP) .................................................. 72

2.9.4.5 Línea General d’alimentació(LGA) ................................................ 72

2.9.4.6 Derivació individual (DI) ................................................................ 72

2.9.4.7 Quadre general de comandament i protecció .................................. 72

2.9.4.8 Descripció de les línees del quadre general de comandament i

protecció……… ...................................................................................................... 74

2.9.4.9 Subquadres ...................................................................................... 78

2.9.4.10 Descripció de les línees del Subquadre Enllumenat Nau .............. 79

2.9.4.11 Descripció de les línees del Subquadre Oficines ........................... 80










2.9.4.21 Descripció de les línees del Subquadre 10 .................................... 91

2.9.4.22 Posta a terra ................................................................................... 93

2.9.4.23 Compensació d’energia reactiva.................................................... 93

2.9.5 Centre de transformació ........................................................................ 93

2.9.5.1 Característiques del Centre de transformació .................................. 93

2.9.5.2 Obra Civil ........................................................................................ 94

2.9.5.3 Característiques dels materials ........................................................ 94

2.9.5.4 Cimentació ....................................................................................... 94

2.9.5.5 Accés al CT ..................................................................................... 94

2.9.5.6 Ventilació ........................................................................................ 95


20

2.9.5.7 Característiques de la Xarxa d'Alimentació al C.T. ........................ 95

2.9.5.8 Característiques de l'Emparamenta d’Alta Tensió .......................... 95

2.9.5.9 Característiques de l'Emparamenta de Baixa Tensió. ..................... 96

2.9.5.10 Característiques del Transformador .............................................. 96

2.9.5.11 Posada a terra ................................................................................. 96

2.10 Planificació ............................................................................... 98

2.11 Ordre de prioritat entre els documents bàsics ..................... 99


21

2.1 Objecte del projecte

L’objecte del projecte és dissenyar, calcular i dimensionar de l’ instal·lació elèctrica d’una

nau industrial destinada a un taller mecànic, les condicions tècniques, com tots els

materials necessaris per a l'execució de la instal·lació, a petició de la empresa BLAVIS

MEC.

Així com aplicar les Normes Tècniques i Reglamentàries que han de servir de base, pel que

fa a la seguretat, i a les condicions ambientals de les instal·lacions projectades, assegurant

que el projecte dissenyat reuneix les condicions i garanties mínimes exigides per la vigent

reglamentació.

2.2 Abast del projecte

El present projecte té com a finalitat les instal·lacions d’una nau industrial tenint en compte

la correcta aplicació de la normativa vigent.

Els dissenys que es realitzaran en aquest projecte són els següents:

Estudi i càlcul l’enllumenat interior.

Estudi i càlcul l’enllumenat d’emergències .

Càlcul i selecció de conductors elèctrics.

Càlcul i selecció proteccions.

Càlcul de la posada a terra.

Estudi i càlcul del centre de transformació.

Sistema de protecció contra incendis.

Sistema de ventilació.

D’aquesta manera, quedaran definits els punts més rellevants a tractar durant l’aplicació

del projecte tècnic.

2.3 Antecedents

El present sorgeix de la sol·licitud de l’empresa BLAVIS MEC, per a l’electrificació de la

nau industrial, la qual estarà ubicada a l’Avinguda dels Espardenyers situada a la població

de Montblanc.

La nau industrial serà de nova construcció i estarà destinada a usos de taller mecànic i a la

seva pròpia administració del taller ja que disposa d’un petit despatx i oficina.

L’establiment industrial consta d’una nau amb altell, d’una superfície total de 391.94m2 .

2.3.1 Descripció de l’Establiment Industrial.

El taller mecànic està dividit en tres parts, la part de taller, la part d’oficines i la part dels

vestuaris.


22

La part de taller constarà d’una sala on es trobarà tota la maquinària i eines, i serà

on s’ubicaran els quadres elèctrics i l’equip de compensació d’energia reactiva.

La part d’oficines constarà d’una oficina general que estarà situada a l’altell de la

nau i també constarà d’un petit despatx a la planta baixa.

La part dels vestuaris tindrà un petit lavabo a l’interior i es trobaran situats a la

planta baixa.

La nau industrial estarà formada d’un taller mecànic dedicat a la fabricació de productes

metàl·lics per a l’ús domèstic i industrial, per la fabricació d’utillatge industrial, peces

mecàniques, etc.

L’establiment industrial constarà d’una nau amb altell d’una superfície total de 391.94 m2 .

2.4 Normes i referències

2.4.1 Disposicions legals i normes aplicades

Aquest projecte està sotmès a les normes i reglaments següents:

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques

Complementaries segons el Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, B.O.E. nº224 de

data 18 de Setembre de 2.002.

Ordres i Disposicions del Govern Central i de la Generalitat de Catalunya que

modifiquen o complementen les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-

RAT.

Real Decret 363/2004, de 24 d’Agost pel qual es regula el procediment

administratiu per l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió.

Resolucions i circulars de la Generalitat de Catalunya referents a instal·lacions

elèctriques en general.

Real Decret 3275/1982, de 12 de Novembre, Reglament sobre condicions tècniques

i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques i Centres de Transformació, i les

seves Instruccions Tècniques Complementàries.

Ordre de 12 de desembre de 1.983, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme,

per la qual s’aprova la Norma Tecnològica de l’Edificació NTE-IET Instal·lacions

d’Electricitat. Centres de Transformació.

Real Decret 486/1997, de 14 d'Abril, pel qual s'estableixen les disposicions

mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Real Decret 485/1997 de 14 d’Abril de 1997, sobre Disposicions mínimes en

matèria de senyalització de seguretat i salut al treball.

Real Decret 1627/1997 de 24 d’Octubre de 1997, sobre Disposicions mínimes de

seguretat i salut a les obres.

Real Decret 3275/1982, de 12 de Novembre, Reglament sobre condicions tècniques

i garanties de seguretat en Centrals Elèctriques i Centres de Transformació, i les

seves Instruccions Tècniques Complementàries.

Ordre de 12 de Desembre de 1.983, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme,

per la qual s’aprova la Norma Tecnològica de l’Edificació NTE-IET Instal·lacions

d’Electricitat. Centres de Transformació.

Real Decret 314/2006, de 17 de març d'aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació.

Codi Tècnic de l'Edificació DB SI ( Document bàsic Seguretat en cas d’incendi).


23

Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, RD 1942/1993 de 5 de

Novembre (B.O.E. de 14 de Desembre de 1993).

Real Decret 2267/2004, 3 de Desembre, pel que s’aprova el Reglament de

Seguretat contra incendis en establiments Industrials. Codi Tècnic de la Edificació -

CTE.

Llei 31/1995, de 8 de Novembre, Prevenció de Riscos Laborals.

Decret 97/1995, 21 de Febrer, pel qual s’aprova la Classificació Catalana

d’Activitats Econòmiques.

Decret 324/1996, d’1 d’Octubre, pel qual s’aprova el Reglament del registre

d’Establiments Industrials de Catalunya (DOGC Nº 2265).

Reglament de Seguretat e higiene al treball, Decret 432/1971 del 11 de març.

Reglament de Verificacions Elèctriques, Decret de 12 de març de 1954 i Reals

Decrets posteriors pel que es modifica o complementa.

Normativa pròpia de la Companyia Distribuidora de la zona ENDESA.

Ordenances Municipals del Ajuntament de Montblanc

Decret 191/1993 de 13 de Juliol, del Departament de Indústria i Energia de la

Generalitat de Catalunya (2 i 92).

Altres reglamentacions o disposicions administratives nacionals, autonòmiques o

locals vigents.

2.4.2 Bibliografia i Pàgines web

La bibliografia a consultar ha estat la següent:

- Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. McGrawHill, Edició 2006

Les pàgines webs més consultades, de les quals s’ha extret part de l’ informació utilitzada,

han estat:

- www.itec.es

- www.icc.cat

- www.daisalux.com

- www.philipslighting.es

2.4.3 Programes de Càlcul

Per a la realització d’aquest projecte s’han utilitzat els programes següents:

Microsoft Office 2010. Microsoft Word i Microsoft Excel per la redacció texts i

petites taules.

AutoCad 2010. Disseny de plànols.

Dmelect, CIEBT. Càlcul de les instal·lacions elèctriques.

Dmelect, CT. Càlcul de centre de transformació.

Dialux. Pels càlculs lumínics.

Daisalux. Pels càlculs d’il·luminació d’emergència.

http://www.itec.es/

http://www.icc.cat/

http://www.daisalux.com/

http://www.philipslighting.es/


24

2.5 Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte

Durant l’elaboració del projecte s’ha anat efectuant diferents sistemes de control per tal

d’assegurar-ne el disseny adequat i la correcta redacció del mateix. S’han recisat les

diferents parts del projecte per garantir que no hi han contradiccions i també s’ha revisat

que no hi haguessin errors de transposició, així com qualsevol errada per la comprensió

adequada del projecte.

2.6 Definicions i Abreviatures

- REBT: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

- ITC: Instrucció Tècnica complementaria.

- RD: Real Decret

- BT: Baixa Tensió.

- MT: Mitja Tensió.

- AT: Alta Tensió.

- CGP: Caixa General de Protecció.

- IA: Interruptor Automàtic.

- ID: Interruptor Diferencial.

- IM: Interruptor Magnetotèrmic.

- IGA: Interruptor General Automàtic.

- CT: Centre de transformació.

- PCI: Protecció Contra Incendis

2.7 Requisits de Disseny

2.7.1 Emplaçament

La nau està ubicada al Polígon Industrial de Les Tres Heres de Montblanc (43400), a

l’Avinguda dels Espardenyers nº9.

2.7.2 Descripció de la nau industrial

Es tracta d’una nau industrial de nova construcció que constarà d’una planta principal i un

petit altell, amb una petita zona d’aparcament davanter .

La planta principal estarà destinada a usos de taller i disposarà d’uns vestidors, un despatx i

un petit altell destinat a ús d’oficina.(Veure plànols constructius)

La planta a utilitzar tindrà una forma rectangular amb les dimensions de 14,79 metres de

façana principal, d’una profunditat de 26,50 metres i una alçada de 6,36 metres.


25

La distribució de superfícies és la següent:

Situació al

plànol

Descripció Dimensions Superfície (m2) Volum (m3)

x y z

A Zona de taller No rectangular 363,55 2312,18

B Despatx 3,93 4,15 2,7 16,31 44,04

C Vestuari No rectangular 2,7 9,86 26,62

D Lavabo 1,95 1,14 2,7 2,22 5,99

E Oficina (Altell) 6.84 4.15 2,7 28,39 76,65

TOTAL 420,33 2465,48

Taula 1. Distribució superfícies de la nau

2.7.3 Condicions d’iluminació

Per l’activitat que es desenvoluparà a l’interior de la nau, es disposaran els nivells mínims

d’il·luminació dels llocs de treball establerts a l’annex IV del RD 486/97 que són els següents:

Zona o lloc de treball Nivell mínim d’iluminació (lux)

Exigències visuals baixes 100

Exigències visuals moderades 200

Exigències visuals altes 500

Exigències visuals molt altes 1.000

Àrees o locals d’ús ocasional 50

Àrees o locals d’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional 25

Vies de circulació d’ús habitual 50

Taula 2. Nivells mínims d'iluminació establerts en el RD

2.7.4 Instal·lació elèctrica

L’energia elèctrica de la nau ve subministrada per un transformador propietat de l’empresa.

Per tant, la contractació d’energia es realitzarà en MT, a una tensió de 25 kV, que es

transformarà a una tensió de 400 V.

2.8 Anàlisis de solucions

2.8.1 Enllumenat

Per l’elecció de l’enllumenat, es tindran en compte els nivells d’il·luminació necessaris per

cada activitat i també la naturalesa de les lluminàries que s’han d’escollir.

A l’annex IV del RD 486/97 s’hi podran trobar referències de la necessitat d’adaptar-se a

les característiques de l’activitat que es dugui a terme, tenint en compte el següent:


26

Els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors que depenguin de les

condicions de visibilitat. En el cas que hi hagi perill de col·lisió o caiguda en

alguna via de circulació o que un error d’apreciació per falta de visibilitat pugui

suposar un perill, es doblarà el nivell d’il·luminació mínim.

Les exigències visuals de les tasques desenvolupades.

Enllumenat d’emergència de seguretat, és a dir, enllumenat antipànic i d’evacuació,

en aquells llocs de treball en què una fallada de l’enllumenat normal pugui suposar

un risc.

Les fonts de llum es poden classificar en naturals, com el sol, i artificials..

En tots els casos, s’hauran d’evitar els enlluernaments, directes o indirectes per reflexió,

mitjançant filtres, difusors, etc. I mantenir els nivells d’il·luminació amb neteges

periòdiques de tots els elements, exteriors i interiors, de les làmpades.

Els llocs de treball han d’emprar, sempre que sigui possible i de manera confortable, la

il·luminació natural.

Per l’activitat que es desenvoluparà a l’interior de la nau, es disposaran els nivells mínims

d’il·luminació dels llocs de treball establerts a l’annex IV del RD 486/97 de 14 d’abril.

Per una altra banda la norma UNE 72-112-85 realitza la calcificació diferent que es reflexa

a la seguen taula:

Calcificació de zones de treball segons la norma UNE-72-112-85

Nivells mínims d’iluminació (lux)

(D) Fàcil 200

(E) Normal 500

(F) Difícil 1000

(G) Molt difícil 2000

(H) Complicada 5000

Taula 3. Nivells mínims d'iluminació segons la norma UNE

Exemples de tasques visuals segons UNE 72-11-85

Categoria D. Manejament de màquines, ferramentes pesades, rentadors d’automòbils, etc.

Categoria E. Treballs comercials, reparacions d’automòbils, planxat i tall amb treballs de

confecció, etc.

Categoria F. Escriptura i dibuix amb tinta, ajust amb mecànica, selecció industrial

d’aliments, etc.

Categoria G. Escriptura i dibuix amb llapis, costura i activitats de confecció, etc.

Categoria H. Muntatge sobre circuits impresos, treballs de rellotgeria, igualació de colors,

etc.


27

2.8.1.1 Mètodes d’enllumenat

Els mètodes utilitzats amb més freqüència en les instal·lacions d’il·luminació artificial són:

Il·luminació general uniforme: Les lluminàries estan repartides regularment per

tot el local.

La il·luminació general localitzada: S’aconsegueix amb lluminàries al sostre, com

en el cas de la il·luminació general uniforme, però distribuïdes d’acord amb els

llocs de treball específics i les seves necessitats.

Il·luminació general amb il·luminació localitzada de suport: Mitjançant focus

lluminosos a prop del pla de treball. Es recomana en aplicacions en que la feina

impliqui exigències visuals crítiques.

2.8.1.2 Sistemes d’il·luminació

La il·luminació directa es produeix quan tot el flux de làmpades va dirigida al

terra. Es el sistema mes econòmic de il·luminació i el que ofereix major rendiment

lluminós. La seva contra es que te el risc enlluernament directe es molt alt i

produeix ombres poc agradables per a la vista. S’aconsegueix utilitzant lluminàries

directes. A la il·luminació semidirecte la major part del flux lluminós es dirigeix cap al

terra i la resta es reflexa al sostre i parets. En aquest cas, les ombres son mes suaus

i l’enlluernament menor que l’anterior esmenada. Recomanat per a sostres no molt

alts i sense claraboies ja que la llum projectada a parets o sostre es perdrà per ella. La il·luminació indirecta es produeix quan tot el flux de làmpades va dirigida al

sostre. Es la solució més pareguda a la llum natura, però una solució

econòmicament cara ja que les pèrdues d’absorció són molt elevades. Per la seva

instal·lació és imprescindible usar colors blancs que són més reflectants.

2.8.2 Protecció contra incendis

2.8.2.1 Establiment

S’entén per establiment el conjunt d’edificis, edifici, zona d’aquest, instal·lació o espai

obert d’úsos industrials o magatzem, segons l’establi’t en l’article 2 del RD 2267/2004,

destinat a ser utilitzat baix una titularitat diferenciada i el projecte de construcció o

reforma, així como l’inici de l’activitat prevista, sigui objecte de control administratiu.

Els establiments industrials es caracteritzaran per:

a) La seva configuració i ubicació amb relació al seu entorn.

b) El seu nivell de risc intrínsec.

2.8.2.2 Característiques dels establiments industrials per la seva configuració i ubicació

amb relació al seu entorn.

Establiments industrials ubicats en el seu edifici:

Tipus A: L’establiment industrial ocupa parcialment un edifici que té, a més, altres

establiments, ja siguin aquests d’ús industrial o bé d’altres usos.


28

Tipus B: L’establiment industrial ocupa totalment un edifici que està adossat a un

altre o uns altres edificis, o a una distància igual o inferior a 3 metres d’un altre o

altres edificis, d’un altre establiment, ja siguin aquests d’ús industrial o d’altres

usos.

Per establiments industrials que ocupen una nau adossada amb estructura

compartida amb les contigües, que amb tot cas tindran que tindre coberta

independent, s’admetrà el compliment de les exigències corresponents al tipus B,

sempre que es justifica tècnicament que el possible col·lapse de la estructura no

afecti a las naus annexes.

Tipus C: L’establiment industrial ocupa totalment un edifici, o diversos, si s’escau,

que es a una distància superior a 3 m de l’edifici més pròxim d’altres establiments.

Tipus D: L’establiment industrial ocupa un espai obert, que pot estar totalment

cobert, alguna de les façanes del qual manca totalment de tancament lateral.

Tipus E: L’establiment industrial ocupa un espai obert que pot estar parcialment

obert (fins a 50% de la seva superfície), alguna de les façanes del qual en la part

coberta manca totalment de tancament lateral.

Figura 1. Tipus A

Figura 2. Tipus B

Figura 3. Tipus C


29

Figura 4. Tipus D y E

2.8.2.3 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec.

Els establiments industrials es classificaran, segons el seu grau de risc intrínsec, atenent els

criteris simplificats i segons els procediments que s’indiquen a continuació.

Els establiments industrial, en general estaran constituïts per una o varies configuracions

de tipus A, B, C, D i E.

- Per als tipus A, B i C es consideren «sector d’incendi» el espai del edifici tancat

per elements resistents al foc durant el temps que s’estableix a cada cas.

- Para als tipus D i E es consideren que la superfície que ocupen constitueix un «area

d’incendi» oberta, definida solament pel seu perímetre.

2.8.2.4 Evacuació dels establiments industrials

Per a l’aplicació de les exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrials, es

determinarà la seva ocupació, P, deduïda de les següents expressions:

P = 1,10 p, quan p < 100. (1)

P = 110 + 1,05 (p - 100), quan 100 < p < 200.

P = 215 + 1,03 (p - 200), quan 200 < p < 500.

P = 524 + 1,01 (p - 500), quan 500 < p.

On p representa el número de persones que ocupa el sector d’incendi, d’acord amb la

documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat. Els valors obtinguts per a

P, segons les anteriors expressions, s’arrodoniran a l’enter immediatament superior.

El recorregut màxim d’evacuació depenent del nivell de risc intrínsec ens el marca la

següent taula extreta de l’annex II del RD 2267/2004.

Longitud del recorregut d’evacuació segons el número de sortides

Risc 1 sortida recorregut únic 2 sortides alternatives

Baix(*) 35 m(**) 50 m

Mig 25 m(***) 50 m

Alt - 25 m

Taula 4. Longitud del recorregut d'evacuació segons el número de sortides


30

(*) Per a activitats de producció o emmagatzematge classificades com a risc baix nivell 1,

en les que es justifiqui que els materials implicats siguin exclusivament de classe A i els

productes de construcció, inclosos els revestiments, siguin igualment de classe A, es podrà

augmentar la distància màxima de recorreguts d’evacuació fins a 100 m.

(**) La distància es podrà augmentar a 50 m si l’ocupació és inferior a 25 persones.

(***) La distància es podrà augmentar a 35 m si l’ocupació és inferior a 25

2.8.2.5 Elements de la evacuació

Segons NBE-CPI/96 l’anàlisi de l’evacuació d’un edifici es considerarà com origen

d’evacuació tot aquell punt ocupable. No obstant això, en habitatges i en tot recinte que no

sigui de densitat elevada i la superfície de la qual sigui menor que 50 m², com per exemple

habitacions d'hotels, de residències, d'hospitals, etc., l'origen d'evacuació, pot considerar-se

situat en la porta de l'habitatge o del recinte.

Quan diversos recintes que no siguin de densitat elevada estiguin comunicats entre si i la

suma de les seves superfícies sigui menor que 50 m², l'origen d'evacuació també podrà

considerar-se situat en la porta de sortida a espais generals de circulació.

També es tindran amb consideració els següents factors:

Recorreguts d'evacuació

La longitud dels recorreguts d'evacuació per passadissos, escales i rampes, es mesurarà

sobre l'eix. Els recorreguts en els quals existeixin torns o altres elements que puguin

dificultar el pas no poden considerar-se a l'efecte d'evacuació.

Altura d'evacuació

Altura d'evacuació és la major diferència de cotes entre qualsevol origen d'evacuació i la

sortida de l'edifici que li correspongui. Els recintes i zones d'ocupació nul·la citats en

l'article 6.2 del NBE-CPI/96 no es consideraran a aquests efectes.

Sortides

Les sortides que es consideren en aquesta norma bàsica són:

a) Sortida de recinte, que és una porta o un pas que condueixen, bé directament, o bé a

través d'altres recintes, cap a una sortida de planta i, en últim terme, cap a una de l'edifici.

S'entén com a recinte tot espai els elements delimitadors del qual, tant horitzontals com a

verticals, impedeixen la propagació del fum cap a o des d'altres espais immediats. Un

recinte pot arribar a abastar una planta sencera, en el cas de plantes diàfanes, i fins i tot

diverses si estan comunicades per escales no compartimentades o per espais de doble o

múltiple altura. La màxima grandària possible dels recintes és el que s'estableix per als

sectors d'incendi en l'article 4.

b) Sortida de planta, que és algun dels elements següents:

- l'arrencada d'una escala oberta que condueixi a una planta de sortida de l'edifici,

sempre que no tingui un ull o buit central amb un àrea en planta major que 1,3 m². No

obstant això, quan la planta estigui comunicada amb altres per buits diferents dels de les

escales, l'arrencada d'escala abans citat no pot considerés sortida de planta; L'arrencada

d'una escala des d'una planta comunicada amb unes altres, en els termes indicats en

l'articulat, no es considera sortida de planta ja que s'entén que totes elles constitueixen un

únic recinte i, per tant, un àmbit de risc comú.


31

- una porta d'accés a una escala protegida, a un passadís protegit o a un vestíbul previ,

segons l'article 10, i que condueixen a una sortida d'edifici; una porta que dóna accés des

d'un sector a un altre situat en la mateixa planta, sempre que en el primer sector existeixi

almenys una altra sortida de planta de les descrites en els paràgrafs anteriors o bé una altra

porta de pas a un altre sector i es pugui, a partir de cadascuna d'elles, abandonar l'edifici de

manera que els recorreguts no conflueixin en un mateix sector, excepte quan aquesta

confluència tingui lloc en un sector que present un risc d'incendi molt reduït, que estigui

situat en la planta de sortida de l'edifici i que compleixi les condicions establertes en

l'article 10.1.d); a més, cadascun dels espais als quals s'accedeix des de les portes de pas a

un altre sector ha de tenir una superfície equivalent a 0,50 m² per persona assignada en

l'evacuació a la seva porta corresponent i només podran considerar-se els punts situats a

menys de 30 m de recorregut d'evacuació des de la porta considerada

2.8.2.6 Característiques de les portes

Al llarg de tot recorregut d'evacuació, les portes compliran les condicions que figuren a

continuació.

a) Les portes de sortida seran abatibles amb eix de gir vertical i fàcilment operables. És

recomanable que els mecanismes d'obertura de les portes suposin el menor risc possible

per a la circulació dels ocupants.

b) Quan existeixin portes giratòries hauran de disposar-se portes abatibles d'obertura

manual contigües a elles, excepte en el cas que les giratòries siguin automàtiques i disposin

d'un sistema que permeti l'abatiment de les seves fulles en el sentit de l'evacuació, fins i tot

en el cas de fallada de subministrament elèctric, mitjançant l'aplicació manual d'una força

no superior a 14 kg. L'amplària útil de les portes abatibles d'obertura manual i de les de gir

automàtic després del seu abatiment haurà d'estar dimensionada per a l'evacuació total

prevista.

Les portes d'obertura automàtica disposaran d'un sistema tal que, en cas de fallada del

mecanisme d'obertura o del subministrament d'energia obri la porta i impedeixi que

aquesta es tanqui, o bé que, quan siguin abatibles, permeti la seva obertura manual. En

absència d'aquest sistema, hauran de disposar-se portes abatibles d'obertura manual que

compleixin les condicions indicades en el paràgraf anterior.

c) Les portes previstes per a l'evacuació de més de 100 persones obriran en el sentit de

l'evacuació.

2.8.2.7 Equips i sistemes de protecció contra incendis

Segons les característiques de l’establiment industrial s’aplicaran o no els següents

elements de protecció. Els sistemes de protecció contra incendis son els següents:

- Sistemes automàtics de detecció d’incendis

- Sistemes manuals d’alarma d’incendis

- Sistema de comunicació d’alarma

- Sistemes d’abastiment d’aigua contra incendis

- Sistemes de hidrants exteriors

- Extintors d’incendis

- Sistema de boques d’incendi equipades

- Sistema de columna seca

- Sistema de ruixadors automàtiques d’aigua


32

- Sistemes d’aigua polvoritzada

- Sistemes d’espuma física

- Sistemes d’extinció per pols

- Sistemes d’extinció per agents extintors gasosos

- Sistemes d’enllumenat d’emergències

- Sistemes de ventilació i eliminació de fums i gasos de combustió

- Senyalització

2.8.2.8 Extintors d’incendis

S’instal·laran extintors d’incendi portàtils en tots els sectors d’incendi dels establiments

industrials. En las zones dels emmagatzematges operats automàticament, en els que

l’activitat impedeixi l’accés de persones, podrà justificar-se la no instal·lació d’extintors.

L’agent extintor utilitzat serà seleccionat d’acord amb la taula I-1 de l’apèndix 1 del

Reglament d’Instal·lacions de protecció contra incendis, aprovat pel Real Decret

1942/1993, de 5 de novembre.

Quan al sector d’incendi coexisteixin combustibles de la classe A i de la classe B, es

considerarà que la classe de foc del sector d’incendi és A o B quan la càrrega de foc

aportada pels combustibles de classe A o de classe B, respectivament, sigui, almenys, el

90% de la càrrega de foc del sector. En un altre cas, la classe de foc del sector d’incendi es

considerarà A-B.

Si la classe de foc del sector d’incendi és A o B, es determinarà la dotació d’extintors del

sector d’incendi d’acord amb la taula 3.1 o amb la taula 3.2 de l’annex III del RD

2267/2004, respectivament.

Si la classe de foc del sector d’incendi és A-B, es determinarà la dotació d’extintors el

sector d’incendi sumant els necessaris per a cada classe de foc (A i B), avaluats

independentment, segons la taula 3.1 i la taula 3.2 de l’annex III del RD 2267/2004,

respectivament.

Quan al sector d’incendi existeixin combustibles de classe C que puguin aportar una

càrrega de foc que sigui, almenys, el 90 % de la càrrega de foc del sector, es determinarà la

dotació d’extintors d’acord amb la reglamentació sectorial específica que els afecti. En un

altre cas, no s’incrementarà la dotació d’extintors si els necessaris per la presència d’altres

combustibles (A i/o B) són aptes per a focs de classe C.

Quan al sector d’incendi existeixin combustibles de classe D, s’utilitzaran agents extintors

de característiques específiques adequades a la naturalesa del combustible, que podran

projectar-se sobre el foc amb extintors, o mitjans manuals, d’acord amb la situació i les

recomanacions particulars del fabricant de l’agent extintor.


33

Grau de risc intrínsec del sector

d’incendi

Eficàcia mínima de l’extintor

Àrea màxima protegida del sector d’incendi

BAIX 21 A Fins 600 m² (un extintor més per cada 200

m², o fracció, en excés)

MIG 21 A Fins 400 m² (un extintor més per cada 200

m², o fracció, en excés)

ALT 34 A Fins 300 m² (un extintor més per cada 200

m², o fracció, en excés) Taula 5. Dotació d'extintors per combustibles de clase A (Taula 3.1 del RD2267/2004)

Volum màxim, V (1), de combustibles líquids al sector d’incendi (1)

(2)

V ≤ 20 20 < V ≤ 50 50 < V ≤ 100 100 < V ≤ 200

Eficàcia mínima

de l’extintor

113 B 113 B 144 B 233 B

Tabla 6. Dotació d'extintors per a combustibles de classe B (Taula 3.2 del RD2267/2004)

NOTES:

1. Quan més del 50 % del volum dels combustibles líquids, V, aquest contingut en

recipients metàl·lics perfectament tancats, l’eficàcia mínima de l’extintor pot reduir-se a la

immediatament anterior de la classe B, segons la Norma UNE-EN 3-7.

2. Quan el volum de combustibles líquids al sector d’incendi, V, superi els 200 l,

s’incrementarà la dotació d’extintors portàtils amb extintors mòbils sobre rodes, de 50 kg

de pols BC, o ABC, a raó de:

Un extintor, si:

200 l < V ≤ 750 l.

Dos extintors, si:

750 l < V ≤ 2000 l.

3. Si el volum de combustibles de classe B supera els 2000 l, es determinarà la protecció

del sector d’incendi d’acord amb la reglamentació sectorial específica que l’afecti.

No es permet la utilització d’agents extintors conductors de l’electricitat sobre focs que es

desenvolupin en presència d’aparells, quadres, conductors i altres elements sota tensió

elèctrica superior a 24 V. La protecció d’aquests es realitzarà amb extintors de diòxid de

carboni, o pols seca BC o ABC, la carga dels qual es determinarà segons la mida de

l’objecte protegit amb un valor mínim de cinc kg de diòxid de carboni i sis kg de pols seca

BC o ABC.

L’emplaçament dels extintors portàtils d’incendi permetrà que siguin fàcilment visibles i

accessibles, estaran situats pròxims als punts on s’estimi major probabilitat d’iniciar-se

l’incendi i la seva distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol

punt del sector d’incendi fins a l’extintor, no superi 15 m.


34

2.8.2.9 Sistemes d’enllumenat d’emergència

Hauran de disposar d’instal·lació d'enllumenat d'emergència les vies d'evacuació en els

sectors d'incendi dels edificis industrials quan:

Estiguin situats en planta sota rasant.

Estiguin situats en qualsevol planta sobre rasant, quan l'ocupació, P, sigui igual o

major de 10 persones i siguin de risc intrínsec mig o alt.

En qualsevol cas, quan l'ocupació, P, sigui igual o major de 25 persones.

Hauran de disposar d’una instal·lació d'enllumenat d'emergència:

Els locals o espais on estiguin instal·lats quadres, centres de control o

comandaments de les instal·lacions tècniques de serveis o dels processos que es

desenvolupen en l'establiment industrial.

Els locals o espais on estiguin instal·lats els equips centrals o els quadres de control

dels sistemes de protecció contra incendis.

La instal·lació dels sistemes d'enllumenat d'emergència haurà de complir les següents

condicions:

Haurà de ser fixa, estar proveïda de font pròpia d'energia i entrar automàticament

en funcionament al produir-se una fallada del 70 per cent de la seva tensió nominal

de servei.

Haurà de mantenir les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del

moment que es produeixi la fallada.

Haurà de proporcionar una il·luminància d'1 lux, com a mínim, en el nivell del terra

en els recorreguts d'evacuació.

La il·luminància haurà de ser, com a mínim, de 5 lux en els espais on hi ha

instal·lats quadres, equips centrals, etc..

La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de cada zona

haurà de ser tal que el quocient entre la il·luminància màxima i la mínima sigui

menor que 40.

Els nivells d'il·luminació establerts han d'obtenir-se considerant nul el factor de

reflexió de parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que comprengui

la reducció del rendiment lluminós a causa del envelliment dels llums i a la brutícia

de les lluminàries.

2.8.2.10 Senyalització

S’haurà de procedir a la senyalització de les sortides d’ús habitual o d’emergència, així

com els mitjans de protecció contra incendis d’utilització manual, quan no siguin fàcilment

localitzables des d’algun punt de la zona protegida, tenint en compte el que disposa el

Reglament de senyalització dels centres de treball, aprovat pel RD 485/1997, de 14 d’abril,

sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut de treball.


35


2.8.3.1 Caixa General de Protecció (CGP)

És la caixa que allotja els elements de protecció de la línia general d’alimentació.

Aquesta caixa s’ha d’instal·lar preferentment sobre façanes exteriors dels edificis, en llocs

d’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar en comú acord entre la propietat i

l’empresa subministradora.

En el cas d’edificis que alberguin a l’interior un centre de transformació per a distribució

en baixa tensió (com és el nostre cas), els fusibles del quadre de baixa tensió del centre

esmentat es poden utilitzar com a protecció de la línia general de protecció. En aquest cas

la propietat i el manteniment de la protecció han de ser de l’empresa subministradora.

Quan la connexió de servei sigui aèria es poden instal·lar en muntatge superficial a una

altura sobre el terra compresa entre 3 m i 4 m. Quan es tracti d’una zona en la qual estigui

previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la caixa general de protección s’ha de

situar com si es tractés d’una connexió de servei subterrània.

Quan la connexió de servei sigui subterrània (com és el nostre cas) s’han d’instal·lar

sempre un nínxol en paret, que s’ha de tancar amb una porta preferentment metàl·lica, amb

grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d’acord amb les

característiques de l’entorn i ha d’estar protegida contar la corrosió, i ha de disposar d’una

tanca o cadenat normalitzat per l’empresa subministradora. La part inferior de la porta s’ha

de situar com a mínim a 30 cm del terra.

Al nínxol s’hi han de deixar previstos els orificis necessaris per allotjar els conductes per a

l’entrada de les connexions de servei subterrànies de la xarxa general, de conformitat amb

el que estableix la ITC-BT-21 per a canalitzacions encastades.

En tots els casos s’ha de procurar que la situació escollida, estigui el més propera possible

a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida

adequadament d’altres instal·lacions com ara les de l’aigua, gas, telèfon, etc., segons indica

la ITC-BT-06 i ITC-BT-07.

Quan la façana no afronti amb la via pública, la caixa general de protecció s’ha de situar en

el límit entre les propietats públiques i les privades.

Els usuaris o instal·lador electricista autoritzat només tenen accés i poden actuar sobre les

connexions amb la línia general d’alimentació, amb la comunicació prèvia a l’empresa

subministradora.

Les caixes generals de protecció per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les

especificacions tècniques de l’empresa subministradora que han estat aprovades per

l’Administració Pública competent. Dins de les caixes s’hi ha d’instal·lar tallacircuits

fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual al

corrent de curtcircuit previst en el punt de la seva instal·lació. El neutre ha d’estar

constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de les fases, col·locada la CGP

en posició de servei, i també ha de disposar d’un born de connexió per a la seva posada a

terra, si és procedent.

L’esquema de la caixa general de protecció per utilitzar depèn de les necessitats del

subministrament sol·licitat, del tipus de xarxa d’alimentació i l’ha de determinar l’empresa

subministradora. En el cas de l’alimentació subterrània, les caixes generals de protección

poden tenir prevista l’entrada i sortida de la línia de distribució.


36

Per al cas de subministraments per a un únic usuari o dos usuaris alimentats des del mateix

lloc conforme a la ITC-BT-12, com que no existeix línia general d’alimentació, es pot

simplificar la instal·lació col·locant en un únic element la CGP i l’equip de mesura;

l’esmentat element es denomina caixa general de protecció i mesura (CGPM).

Aquestes caixes de protecció i mesura han de complir tot el que sobre el particular indica la

norma UNE-EN 60.439-1, han de tenir grau d’inflamabilitat segons indica la UNE-EN

60.439-3, un cop instal·lades han de tenir un grau de protecció IP43 segons UNE 20.324 i

IK 09 segons UNE-EN 50.102 i han de ser precintables.

L’embolcall ha de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi la no

formació de condensacions i el material transparent per a la lectura ha de ser resistent a

l’acció dels raigs ultraviolats. Els dispositius de lectura dels equips de mesura han d’estar

instal·lats a una altura compresa entre 0,7 m i 1,8 m.

2.8.3.2 Derivació individual

És la part de la instal·lació que partint de la línia general d’alimentació, subministra

energia elèctrica a una instal·lació d’usuari.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el

conjunt de mesura i el dispositius generals de comandament i protecció.

Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per:

- Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

- Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.

- Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.

- Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals només es

pugui obrir amb l’ajut d’un estri.

- Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-EN

60.439-2.

- Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projectats i

construïts a l’efecte.

Les canalitzacions han d’incloure, en qualsevol cas, el conductor de protecció. A més, cada

derivació individual ha de ser totalment independent de les derivacions corresponents a

altres usuaris.

Els conductors que s’han de fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i normalment

unipolars i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V.

Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals a l’interior de

tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensió assignada 0,6/1 kV.

Han de ser no propagadors del incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïdes. Els

cables amb unes característiques equivalents a la norma UNE 21.123 part 4 o 5; o la norma

UNE 211002.

La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció i d’1,5 mm2

per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.

Pel que fa al càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista per a

cada usuari i la caiguda de tensió màxima admissible que en el nostre cas és un

subministrament per a un únic usuari i és de 1’5 %.


37

2.8.3.3 Dispositiu General de Comandament i Protecció

S’han de situar tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la derivació individual

al local o habitatge de l’usuari. En habitatges i en locals comercials i industrials en què

sigui procedent, s’ha de col·locar una caixa per a l’interruptor de control de potència,

immediatament abans de la resta de dispositius, en un compartiment independent i

precintable. Aquesta caixa es podrà col·locar al mateix quadre on es col·loquin els

dispositius generals de comandament i protecció.

Els dispositius individuals de comandament i protecció de cadascun dels circuits, que són

l’origen de la instal·lació interior, podran instal·lar-se en quadres separats.

L’alçada a la que es situaran els dispositius generals e individuals de comandament i

protecció dels circuits, mesurada des del nivell del terra, estarà compresa entre 1 i 2 metres.

Les envolvents dels quadres s’ajustaran les normes UNE 20.541 i UNE-EN 60.439-3, amb

un grau de protecció mínim IP 30 segons UNE 20.324 i IK07 segons UNE-EN 50.102.

La envolvent per l’interruptor de control de potencia serà precintable i les seves

dimensions estaran d’acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves

característiques i tipus correspondran a un model oficialment aprovat.

Els dispositius generals e individuals de comandament i protecció seran, com a mínim:

Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, de intensitat nominal mínima

25 A, que permeti el seu accionament manual i que estigui dotat d’elements de

protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits (segons la ITC-BT22). Tindrà poder

de tall suficient per la intensitat de curtcircuit que pugui produir-se en el punt de la

instal·lació, de 4,5 kA com a mínim. Aquest interruptor serà independent de

l’interruptor de control de potència.

Un interruptor diferencial general, d’intensitat assignada no superior o igual a la de

l’interruptor general, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els

circuits (segons laITC-BT-24). Es complirà la següent condició:

Si pel tipus o caràcter de la instal·lació s’instal·lés un interruptor diferencial per cada

circuit o grup de circuits, es podria prescindir de l’interruptor diferencial general,

sempre que quedin protegits tots els circuits. En el cas de que s’instal·li mes d’un

interruptor diferencial en sèrie, existirà una selectivitat entre ells.

Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció,

han de ser interconectats i units per un conductor de protecció a una mateixa toma de

terra.

Dispositius de tall omnipolar, destinats a la protecció contra sobrecarregues i

curtcircuits de cadascun dels circuits anteriors (segons la ITC-BT-22).

Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons ITC-BT-23, si fóra necessari.

2.8.3.4 Conductors

Els conductors i els cables que s’utilitzin en les instal·lacions seran de coure

majoritàriament i estaran sempre aïllats. La tensió assignada no serà inferior a 450 / 750V

o 0,6 / 1 kV i d’aïllament mitjançant XLPE (polietilè reticulat) o PVC. La secció dels

conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l’origen de la

instal·lació interior i qualsevol punt d’utilització sigui menys del 3 % per enllumenat i del

5 % per la resta d’usos.


38

El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior (de 3

a 5 %) i la de la derivació individual (1,5 %), de forma que la caiguda de tensió total sigui

inferior a la suma dels valors límits especificats per tots dos (de 4,5 a 6,5 %).

Per instal·lacions que s’alimentin directament en alta tensió, mitjançant un transformador

propi, es considerarà que la instal·lació interior de baixa tensió te el seu origen a la sortida

del transformador, essent també en aquest cas les caigudes de tensió màxima admissibles

del 4,5 % per l’enllumenat i del 6,5 % pels demés usos.

En instal·lacions interiors, per a tenir en compte els corrents harmònics degudes a

càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del

conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. No s'utilitzarà un mateix

conductor neutre per a diversos circuits.

Les intensitats màximes admissibles, es regiran en la seva totalitat per l'indicat en la Norma

UNE 20.460-5-523 i el seu annex Nacional.

2.8.3.5 Subdivisió de les instal·lacions

Les instal·lacions es subdividiran de forma que les pertorbacions originades per fallides

que puguin produir-se en un punt d’elles, afectin només a certes parts de la instal·lació.

Per això els dispositius de protecció de cada circuit hauran d’estar adequadament

coordinats i seran selectius amb els dispositius generals de protecció que els precedeixen.

Totes les instal·lacions es dividiran en varis circuits, segons les necessitats:

Evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències

d’una fallida.

Facilitar les verificacions, assaigs i manteniment.

Evitar els riscos que podrien resultar d’una fallida d’un sol circuit que pugues

dividir-se.

2.8.3.6 Equilibrat de càrregues

Perquè es mantingui el major equilibri possible en la càrrega dels conductors que formen

part d'una instal·lació, es procurarà que aquella quedi repartida entre les seves fases o

conductors polars.

2.8.3.7 Connexions

En cap cas es permetrà la unió de conductors mitjançant connexions i/o derivacions per

simple retorciment o enrotllament entre si dels conductors, sinó que haurà de realitzar-se

sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o constituint blocs o regletes

de connexió; pot permetre's així mateix, la utilització de brides de connexió.

Sempre haurien de realitzar-se en l'interior de caixes d'entroncament i/o de derivació

excepte en els casos apartat 3.1 de la ITC-BT-21. Si es tracta de conductors de varis fils

cablejats, les connexions es realitzaran de forma que la corrent es repartirà per tots els fils

components i si el sistema adaptat es de cargol d’apretament entre una arandela metàl·lica

baix el seu cap i superfície metàl·lica, els conductors de secció superior 6mm2 tindran que

connectar-se per mitja de terminals adequats, de forma que les connexions no quedin

sotmeses a esforços mecànics.


39

2.8.3.8 Sistemes d’instal·lació

Diversos circuits poden trobar-se en el mateix tub o en el mateix compartiment de canal si

tots els conductors estan aïllats per la tensió assignada més elevada.

En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb altres no elèctriques, es disposaran

de manera que entre les superfícies exteriors d'ambdues es mantingui un distància mínima

de 3 cm. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d'aire calent, vapor o fum, les

canalitzacions elèctriques s'establiran de manera que no puguin assolir una temperatura

perillosa i, per tant, es mantindran separades per una distancia convenient o per mitjà de

pantalles calorífug.

Les canalitzacions elèctriques no se situaran per sota d'altres canalitzacions que puguin

donar lloc a condensacions, com ara les destinades a conducció de vapor, d'aigua, de gas,

etc., A menys que es prenguin les disposicions necessàries per protegir les canalitzacions

elèctriques contra els efectes d'aquestes condensacions.

Les canalitzacions hauran d'estar disposades de manera que facilitin la seva maniobra,

inspecció i accés a les seves connexions. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de

manera que mitjançant la convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui

procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc.

En tota la longitud dels passos de canalitzacions a través d'elements de la construcció, com

ara murs, envans i sostres, no es disposaran entroncaments o derivacions de cables, estant

protegides contra els deterioraments mecànics, les accions químiques i els efectes de la

humitat .

Les cobertes, tapes o envoltants, comandaments i polsadors de maniobra d'aparells tals

com mecanismes, interruptors, bases, reguladors, etc, instal·lats en els locals humits o

mullats, seran de material aïllant.

Conductors aïllats sota tubs protectors

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors a

conduir, s'obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques

mínimes segons el tipus d'instal·lació.

Per l’execució de les canalitzacions sota tubs protectors, es tindran en compte les

prescripcions generals següents:

El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a

les arestes de les parets que limiten el local on s'efectua la instal·lació.

Els tubs s'uniran entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe que

assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.

Els tubs aïllants rígids corbables en calent podran ser acoblats entre si en calent,

recobrint l'entroncament amb una cua especial quan es precisi una unió estanca.

Les corbes practicades en els tubs seran contínues i no originaran reduccions de

secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub seran

els especificats pel fabricant conforme a UNE-EN 50.086 – 2-2..

Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de

posar-hi fixats aquests i els seus accessoris, disposant per a això els registres que es

considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats entre si més de 15

metres. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no


40

serà superior a 3. Els conductors s'allotjaran normalment en els tubs després de ser

col·locats.

Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada

dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com caixes d'empalmament o

derivació.

Les connexions entre conductors es realitzaran a l'interior de caixes apropiades de

material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques estarán protegides

contra la corrosió. Les dimensions d'aquestes caixes seran tals que permetin allotjar

folgadament tots els conductors que hagin de contenir. La seva profunditat serà

almenys igual al diàmetre del tub major més un 50% del mateix, amb un mínim de

40 mm. El seu diàmetre o costat interior mínim serà de 60 mm. Quan es vulguin fer

estanques les entrades dels tubs en les caixes de connexió, hauran emprar

premsaestopes o ràcords adequats.

En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat

que es produeixin condensacions d'aigua al seu interior, per a això es triarà

convenientment el traçat de la seva instal·lació, preveient l'evacuació i establint una

ventilació apropiada en l'interior de els tubs mitjançant el sistema adequat, com pot

ser, per exemple, l'ús d'una "T" de la qual un dels braços no s'empra.

Els tubs metàl·lics que siguin accessibles han de posar-se a terra. La seva

continuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas

d'utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dues posades

a terra consecutives dels tubs no excedeixi de 10 metres.

No podran utilitzar els tubs metàl·lics com conductors de protecció o de neutre.

Quan els tubs es col·loquin en muntatge superficial, es tindran en compte, a més,

les següents prescripcions:

Quan els tubs es col·locaran amb muntatge fix superficial es tindrà amb compte les següent

prescripcions:

Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçadores

protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes

serà, com a màxim, de 0,50 metres. Es disposaran fixacions d'una i altra part en els

canvis de direcció, en els empalmaments i en la proximitat immediata de les

entrades en caixes o aparells.

Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual es col·loquen,

corbant o usant els accessoris necessaris.

En alineacions rectes, les desviacions de l'eix del tub respecte a la línia que uneix

els punts extrems no seran superiors al 2 per 100.

És convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una alçada mínima de

2,50 metres sobre el terra, a fi de protegir d'eventuals danys mecànics.

Quan els tubs es col·locaran amb muntatge fix empotrat es tindrà amb compte les

següent prescripcions:

En la instal·lació dels tubs en l'interior dels elements de la construcció, les regates

no posaran en perill la seguretat de les parets o sostres en què es practiquin. Les

dimensions de les regates seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una

capa de 1 centímetre de gruix, com a mínim. En els angles, el gruix d'aquesta capa

pot reduir-se a 0,5 centímetres.

No es col·locaran entre forjat i revestiment tubs destinats a la instal·lació elèctrica

de les plantes inferiors.


41

Per a la instal·lació corresponent a la pròpia planta, únicament podran instal·larse,

entre forjat i revestiment, tubs que hauran de quedar recoberts per una capa de

formigó o morter de 1 centímetre de gruix, com a mínim, a més del revestiment.

En els canvis de direcció, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de

colzes o "T" apropiats, però en aquest últim cas només s'admetran els proveïts de

tapes de registre.

Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i

desmuntables una vegada finalitzada l'obra. Els registres i caixes quedaran enrasats

amb la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre quan no s’instal·lin en

l'interior d'un allotjament tancat i practicable.

En el cas d'utilitzar tubs encastats en parets, és convenient disposar els recorreguts

horitzontals a 50 centímetres com a màxim, de sòl o sostres i els verticals a una

distància dels rectangles de cantonades no superior a 20 centímetres.

Conductors aïllats fixats directament sobre les parets

Aquestes instal·lacions s'establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/ 1

kV, proveïts d'aïllament i coberta (s'inclouen cables armats o amb aïllament mineral).

Per a l'execució de les canalitzacions es tindran en compte les següents prescripcions:

Es fixaran sobre les parets per mitjà de brides, abraçadores, o collarets de manera

que no perjudiquin les cobertes dels mateixos.

Per tal de que els cables no siguin susceptibles de doblegar per efecte del seu propi

pes, els punts de fixació dels mateixos estaran suficientment pròxims. La distància

entre dos punts de fixació successius, no excedirà de 0,40 metres.

Quan els cables hagin de disposar de protecció mecànica pel lloc i condicions

d'instal·lació en què s'efectuï la mateixa, s'utilitzaran cables armats. En cas de no

utilitzar aquests cables, s'establirà una protecció mecànica complementària sobre

els mateixos.

S'evitarà corbar els cables amb un radi massa petit i excepte prescripció en contra

fixada en la Norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi no serà inferior

a 10 vegades el diàmetre exterior del cable.

Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar

per la part anterior o posterior a aquestes, deixant una distància mínima de 3 cm

entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables

quan l'encreuament s'efectuï per la part anterior d'aquella.

Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o

emplaçaments així ho exigeixin, utilitzant a aquest fi caixes o altres dispositius

adequats. L'estanquitat podrà quedar assegurada amb l'ajuda de premsaestopes.

Els empalmaments i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius

equivalents proveïts de tapes desmuntables que assegurin alhora la continuïtat de la

protecció mecànica establerta, l'aïllament i la inaccessibilitat de les connexions i

permetent la seva verificació en cas necessari.

Conductors aïllats enterrat

Les condicions per a aquestes canalitzacions, en les quals els conductors aïllats hauran

d'anar sota tub tret que tinguin coberta i una tensió assignada 0,6 / 1kV, s'establiran d'acord

amb el que assenyala la Instruccions ITC-BT-07 i ITC-BT- 21.


42

Conductors aïllats directament encastats en estructures

Per a aquestes canalitzacions són necessaris conductors aïllats amb coberta (inclosos cables

armats o amb aïllament mineral). La temperatura mínima i màxima d'instal·lació i servei

serà de -5 º C i 90 º C respectivament (polietilè reticulat o etilè-propilè).

Conductors aïllats a l'interior de buits de la construcció

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

Els cables o tubs podran instal·lar-se directament en els buits de la construcció amb la

condició que siguin no propagadors de la flama.

Els buits en la construcció admissibles per a aquestes canalitzacions podran estar disposats

en murs, parets, bigues, forjats o sostres, adoptant la forma de conductes continus o bé

estaran compresos entre dues superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs

amb càmeres d'aire .

La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l'ocupada pels cables o tubs,

i la seva dimensió més petita no serà inferior a dues vegades el diàmetre exterior de major

secció d'aquests, amb un mínim de 20 mm.

Les parets que separin un buit que contingui canalitzacions elèctriques dels locals

immediats, tindran suficient solidesa per protegir aquestes contra accions previsibles.

S'evitaran, en la mesura del possible, les asprors en l'interior dels buits i els canvis de

direcció dels mateixos en un nombre elevat o de petit radi de curvatura.

La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessària la destrucció

parcial de les parets, sostres, etc., O els seus guarnits i decoracions.

Els empalmaments i derivacions dels cables seran accessibles, disposant per a ells les

caixes de derivació adequades.

S'evitarà que puguin produir infiltracions, fuites o condensacions d'aigua que puguin

penetrar a l'interior del buit, prestant especial atenció a la impermeabilitat dels seus murs

exteriors, així com a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració

d'aigua en efectuar la neteja de sòls, possibilitat d'acumulació d'aquella en parts baixes del

buit, etc.

Conductors aïllats sota canals protectores

La canal protectora és un material d'instal·lació constituït per un perfil de parets perforades

o no, destinat a allotjar conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable. Els cables

utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

Les canals protectores tindran un grau de protecció IP4X i estaran classificades com

"canals amb tapa d'accés que només poden obrir-se amb eines". Al seu interior es podran

col·locar mecanismes tals com interruptors, preses de corrent, dispositius de comandament

i control, etc, sempre que es fixin d'acord amb les instruccions del fabricant. També es

podran realitzar connexions de conductors en el seu interior i connexions als mecanismes.

Les canals protectores per a aplicacions no ordinàries hauran de tenir unes característiques

mínimes de resistència a l'impacte, de temperatura mínima i màxima d'instal·lació i servei,

de resistència a la penetració d'objectes sòlids i de resistència a la penetració d'aigua,

adequades a les condicions de l'emplaçament al qual es destina; així mateix les canals seran

no propagadores de la flama. Aquestes característiques seran conformes a les normes de la

sèrie UNE-EN 50085.


43

El traçat de les canalitzacions es farà seguint preferentment línies verticals i horitzontals o

paral·leles a les arestes de les parets que limiten al local on s'efectua la instal·lació.

Les canals amb conductivitat elèctrica han d’estar connectades a la xarxa de terra, la seva

continuïtat elèctrica quedarà convenientment assegurada. La tapa de les canals quedarà

sempre accessible.

Conductors aïllats sota motllures

Aquestes canalitzacions estan constituïdes per cables allotjats en ranures sota motllures.

Es poden utilitzar únicament en locals o emplaçaments classificats com secs, temporalment

humits o polsegosos. Els cables seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

Les motllures compliran les següents condicions:

Les ranures tindran unes dimensions tals que permetin instal lar sense dificultat per

elles als conductors o cables. En principi, no es col·locarà més d'un conductor per

ranura, admetent, però, posar diversos conductors sempre que pertanyin al mateix

circuit i la ranura present dimensions adequades per a això.

L'amplada de les ranures destinades a rebre cables rígids de secció igual o inferior a

6 mm2 seran, com a mínim, de 6 mm. Per a la instal·lació de les motllures es tindrà

en compte:

Les motllures no presentaran discontinuïtat alguna en tota la longitud on

contribueixen a la protecció mecànica dels conductors. En els canvis de direcció,

els angles de les ranures seran obtusos.

Les canalitzacions podran col·locar al nivell del sostre o immediatament damunt

dels sòcols. En absència d'aquests, la part inferior de la motllura estarà, com a

mínim, a 10 cm per sobre del sòl.

En el cas d'utilitzar sòcols ranurats, el conductor aïllat més baix estarà, com a

mínim, a 1,5 cm per sobre del sòl.

Quan no puguin evitar encreuaments d'aquestes canalitzacions amb les destinades a

un altre ús (aigua, gas, etc.), S'utilitzarà una motllura especialment concebuda per a

aquests encreuaments o preferentment un tub rígid encastat que sobresortirà per una

i altra banda de la cruïlla. La separació entre dues canalitzacions que es creuin serà,

com a mínim d'1 cm en el cas d'utilitzar motllures especials per a l'encreuament i 3

cm, en el cas d'utilitzar tubs rígids encastats.

Les connexions i derivacions dels conductors es farà mitjançant dispositius de

connexió amb cargol o sistemes equivalents.

Les motllures no estaran totalment encastades en la paret ni recobertes per papers,

tapisseries o qualsevol altre material, havent de quedar la seva coberta sempre a

l'aire.

Abans de posar les motllures de fusta sobre una paret, ha d'assegurar que la paret

està prou seca, en cas contrari, les motllures es separaran de la paret per mitjà d'un

producte hidròfug.

Conductors aïllats en safata o suport de safates

Només s'utilitzaran conductors aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb aïllament

mineral), unipolars o multipolars segons norma UNE 20.460 -5-52.


44

2.8.3.9 Posta a Terra

Les posades a terra s’estableixen principalment per tal de limitar la tensió que, respecte a

terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació

de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria als materials

elèctrics utilitzats.

La posada o connexió a terra es la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap protecció,

d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora no pertanyent a aquest mitjançant

una presa de terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes soterrats.

Mitjançant la instal·lació de posada a terra s’ha d’aconseguir que al conjunt

d’instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no pareguin diferències de

potencial perilloses i que, alhora, permeti el pas a terra dels corrents de defecte o els de

descàrrega d’origen atmosfèric.

Unions a terra

Les disposicions de posada a terra poden ser utilitzades alhora o separadament, per raons

de protecció o raons funcionals, segons les prescripcions de la instal·lació.

L’elecció i la instal·lació dels materials que assegurin la posta a terra han de ser:

El valor de la resistència de posada a terra sigui de conformitat amb les normes de

protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d’aquesta manera al

llarg del temps, tenint en compte els requisits generals que indica la ITC-BT-24 i

els requisits particulars de les instruccions tècniques aplicables a cada instal·lació.

Els corrents de defecte a terra i els corrents de fuga puguin circular sense perill,

particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques, mecàniques i

elèctriques.

La solidesa o la protecció mecànica quedi assegurada amb independència de les

condiciones estimades d’influències externes.

Contemplin els possibles riscos a causa d’electròlisi que poguessin afectar a altres

parts metàl·liques.

Preses de terra

Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats per:

barres, tubs;

platines, conductors nus;

plaques;

anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves

combinacions;

armadures de formigó enterrades (amb excepció de les armadures pretensades);

altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades.

Els conductors de coure utilitzats com a elèctrodes han de ser de construcció i resistència

elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022.

El tipus i la profunditat d’enterrament de les preses de terra han d’impedir que la possible

pèrdua d’humitat del terra, la presencia del gel o altres efectes climàtics augmentin la

resistència de la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior

de 0,50 m.


45

Els materials utilitzats i la realització de les preses de terra han d’evitar que es vegi

afectada la resistència mecànica i elèctrica per efecte de la corrosió de manera que

comprometi les característiques dels disseny de la instal·lació.

Conductors de terra

La secció dels conductors de terra quan estiguin soterrats, han d’estar d’acord amb els

valors de la taula següent. La secció no ha de ser inferior a la mínima exigida per als

conductors de protecció.

Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corrosió* Segons l’apartat conductes

de protecció

16 mm² Coure

16 mm² Acer galvanitzat

No protegit contra la

corrosió

25 mm² Coure

50 mm² Ferro

*La protecció contra la corrosió es pot obtenir mitjançant un embolcall.

Taula 7. Seccions mínimes convencionals dels conductors de terra

Borns de posta a terra

En tota instal·lació de posada a terra s’ha de preveure un born principal de terra, al qual

s’han d’unir els conductors següents:

- Els conductors de terra.

- Els conductors de protecció.

- Els conductors d’unió equipotencial principal.

- Els conductors de posada a terra funcional, si són necessaris.

S’ha de preveure sobre els conductors de terra i en lloc accessible un dispositiu que

permeti mesurar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar

combinat amb el born principal de terra, ha de ser desmuntable necessàriament per mitjà

d’un estri, ha de ser mecànicament segur i ha d’assegurar la continuïtat elèctrica.

Conductors de protecció

Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses d’una instal·lació a

alguns elements a fi d’assegurar la protecció contra contactes indirectes. Al circuit de

posada a terra, els conductors de protecció han d’unir les masses al conductor de terra.

S’aplicarà l’indica’t en la norma UNE 20.460-5-54 en l’apartat 543. Segons la ITC-BT-19

del REBT apartat 2.3, taula 2 els conductors de protecció tindran una secció mínima igual

a la fixada en la taula següent:


46

Secció conductors fase (m

Secció dels conductors de fase de la instal·lació (mm2)

Secció mínima dels conductors de protecció (mm2)

S≤16 S

16<S≤35 16

S>35 S/2

Taula 8. Relació entre les seccions dels conductors de protecció i de fase

Si l’aplicació de la taula condueix a valors no normalitzats, s’han d’utilitzar conductors que

tinguin la secció normalitzada superior més pròxima.

Els valors de la taula anterior només són vàlids en el cas que els conductors de protecció

hagin estat fabricats del mateix material que els conductors actius; si no és així, les secció

dels conductors de protecció s’han de determinar de manera que presentin una

conductivitat equivalent a la que resulta de l’aplicació de la taula anterior.

En tots els casos els conductors de protecció que no formen part de la canalització

d’alimentació han de ser de coure amb una secció, com a mínim de:

- 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen d’una protecció mecànica.

- 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen d’una protecció mecànica.

Quan el conductor de protecció sigui comú a varis circuits, la secció del conductor a de ser

dimensionada en funció de la major secció dels conductors de fase.

Com a conductors de protecció es poden utilitzar:

Conductors en els cables multi conductors.

Conductors aïllats o nus que posseeixin un envoltant comú amb els conductors

actiu.

Conductors separats nus o aïllats.

Cap aparell haurà de ser intercalat en el conductor de protecció. Les masses dels equips a

unir amb els conductors de protecció no han d’estar connectades en sèrie en un circuit de

protecció.

Conductors de equipotencialitat

El conductor principal de equipotencialitat ha de tenir una secció no inferior a la meitat de

la del conductor de protecció de secció major de la instal·lació, amb un mínim de 6mm².

No obstant això, la seva secció pot ser reduïda a 2,5 mm² si és de coure.

La unió de equipotencialitat suplementària pot estar assegurada, bé per elements

conductors no desmuntables, tals com estructures metàl·liques no desmuntables, bé per

conductors suplementaris, o per combinació dels dos.

L’elèctrode es dimensiona de manera que la seva resistència de terra, en qualsevol

circumstància previsible, no sigui superior al valor especificat per a aquesta, en cada cas.

Aquest valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a

tensions de contacte superiors a 24 V en local o emplaçament conductor o 50V en els altres

casos.


47

Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte superior als

valors assenyalats anteriorment, s’ha d’assegurar la ràpida eliminació de la falta mitjançant

dispositius de tall adequats a la corrent de servei.

La resistència d’un elèctrode depèn de les seves dimensions, de la seva forma i de la

resistivitat del terreny en el qual s’estableix. Aquesta resistivitat varia freqüentment d’un

punt a altre del terreny, i vària també amb la profunditat.

Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions d’utilització i de les

masses d’un centre de transformació.

S’ha de verificar que les masses posades a terra en una instal·lació d’utilització, així com

els conductors de protecció associats a aquestes masses o a els relés de protecció de massa,

no estan unides a la presa de terra de les masses d’un centre de transformació, per evitar

que, durant l’evacuació d’un defecte a terra al centre de transformació, les masses de la

instal·lació d’utilització puguin quedar sotmeses a tensions de contacte perilloses. Si no es

fa el control d’independència del punt anterior, entre les posades a terra de les masses de

les instal·lacions d’utilització respecte a la posada a terra de protecció o masses del centre

de transformació, es considera que les preses de terra son elèctricament independents quan

es compleixen totes i cadascuna de les condicions següents:

a) No hi ha canalització metàl·lica conductora (coberta metàl·lica de cables no aïllada

especialment, canalització d’aigua, gas, etc.) que uneixi la zona de terres del centre de

transformació amb la zona on es troben els aparells d’utilització

b) La distància entre les preses de terra del centre de transformació i les preses de terra o

altres elements conductors soterrats als locals d’utilització és almenys igual a 15 metres per

a terrenys la resistivitat dels quals no sigui elevada (<100ohms·m). Quan el terreny sigui n

molt mal conductor, la distància s’ha de calcular aplicant la fórmula de l’apartat 11 de

l’ITC-BT-18.

c) El centre de transformació està situat en un recinte aïllat dels locals d’utilització o bé, si

es troba contigu als locals d’utilització o a l’interior d’aquests, està establer de manera tal

que els seus elements metàl·lics no estan units elèctricament als elements metàl·lics

constructius dels locals d’utilització.

Només es poden unir la posada a terra de la instal·lació d’utilització (edifici) i la posada a

terra de protecció (masses) del centre de transformació, si el valor de la resistència de

posada a terra única és prou baixa perquè es compleixi que en el ca d’evacuar el màxim

valor previst del corrent de defecte a terra (Id) al centre de transformació, el valor de la

tensió de defecte (Vd = Id · Rt) sigui menor que la tensió de contacte màxim aplicada.

Revisió de les preses de terra.

Per la importància que ofereix, des del punt de visa de la seguretat qualsevol instal·lació de

presa de terra, ha d’estar obligatòriament comprovada pel director de l’obra o instal·lador

autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per a la seva posada en marxa o en

funcionament.

Personal tècnicament competent ha d’efectuar la comprovació de la instal·lació de posada

a terra, almenys anualment, en l’època en què el terreny estigui més sec. Per a això, s’ha de

mesurar la resistència de terra, i s’han de reparar amb caràcter urgent els defectes que es

trobin.


48

Als llocs on el terreny no sigui favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i

els conductors d’enllaç entre ells fins al punt de posada a terra s’han de posar al descobert

per al seu examen, almenys un vegada cada cinc anys

2.8.3.10 Règim del neutre

Per a la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra xocs en cas

de defecte (contactes indirectes) i contra sobreintensitats, així com de les especificacions

de l’aparellatge encarregat d’aquestes funcions, cal tenir en compte l’esquema de

distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de

distribució o de l’alimentació, per una banda, i de les masses de la instal·lació receptora.

- Esquema TN

Els esquemes TN tenen un punt de l’alimentació, generalment el neutre o compensador,

connectat directament a terra i les masses de la instal·lació receptora connectades a aquest

punt mitjançant conductors de protecció. En aquest sistema les corrents de defecte són molt

elevades, ja que un defecte fase-massa és equivalent a un curtcircuit fase-neutre.

Dins del règim TN es poden distingir tres tipus de règims segons la disposició relativa del

conductor neutre i del conductor de protecció:

Esquema TN-C: Les funcions del neutre i protecció estan combinades en un sol conductor

en tot l’esquema.

Figura 5. Esquema de distribució TN-C

Esquema TN-S: El conductor neutre i el de protecció són diferents en tot l’esquema.


49

Figura 6. Esquema de distribució TN-S

Aquest tipus d’instal·lació és la més econòmica, encara que cada ampliació requereix d’un

nou estudi de les proteccions. I s’utilitza per a instal·lacions temporals com grups

electrògens.

- Esquema TT L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat

directament a terra. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa

de terra separada de la presa de terra de l’alimentació.

Figura 7. Esquema de distribució TT

Les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir valors inferiors als de

curtcircuit, però poden ser suficients per a provocar l’aparició de tensions perilloses.

És el sistema més segur per a les persones, ja que les tensions entre massa i terra són molt

petites. Les instal·lacions TT solen ser més cares que les TN degut al elevat preu dels

interruptors i relés diferencials. Per contra, resulta més econòmica per a realitzar


50

ampliacions. Aquest règim s’utilitza per les xarxes públiques i a la majoria de

instal·lacions industrials.

- Esquema IT Aquest esquema no té cap punt de l’alimentació connectat directament a terra. Les masses

de la instal·lació receptora estan posades directament a terra.

Figura 8. Esquema de distribució IT

La intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-terra, té un valor lo

suficientment reduït com per no provocar l’aparició de tensions de contacte perilloses.

La limitació del valor de la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o fase-

terra s’obté bé per l’absència de connexió a terra en l’alimentació, o bé per la inserció

d’una impedància suficient entre un punt de l’alimentació (generalment el neutre) i terra.

Com a conseqüència pot resultar necessari limitar l’extensió de la instal·lació per a

disminuir l’efecte capacitiu dels cables respecte a terra. En aquest tipus d’esquema es

recomana no distribuir el neutre.

Les instal·lacions IT solen resultar cares degut a l’elevat preu dels controladors d’aïllament

i s’utilitza per a instal·lacions en les que no és possible un tall de subministra, ja que les

avaries es poden reparar sense la necessitat d’interrompre l’alimentació. ja que les avaries

es poden reparar sense la necessitat d’interrompre l’alimentació.

2.8.3.11 Proteccions contra sobreintensitats.

Tot el circuit ha d’estar protegit contra efectes de les sobreintensitats que s’hi puguin

presentar, i per això la interrupció del circuit s’ha de fer en un temps convenient o ha

d’estar dimensionat per a les sobreintensitats previstes.

Les sobreintensitats poden estar motivades per:

- Sobrecàrregues degudes a els aparells d’utilització o efectes de aïllament de gran

impedància.

- Curtcircuits.

- Descàrregues elèctriques atmosfèriques.


51

a) Protecció contra sobrecarregues. El límit d’intensitat de corrent admissible en un

conductor ha de quedar en tot cas garantida pel dispositiu de protecció utilitzat.

El dispositiu de protecció pot estar constituït per un interruptor automàtic de tall omnipolar

amb corba tèrmica de tall, o per tallacircuit fusibles calibrats de característiques de

funcionament adequades.

b) Protecció contra curtcircuits. A l’origen de tot circuit s’estableix un dispositiu de

protecció contra curtcircuits la capacitat de tall del qual ha d’estar d’acord amb la intensitat

de curtcircuit que es pugui presentar en el punt de connexió. S’admet,això no obstant, que

quan es tracti de circuits derivats d’un de principal, cada un d’aquest circuits derivats

disposi de protecció contra sobrecàrregues, mentre que un sol dispositiu general pugui

assegurar la protecció contra curtcircuit per tots els circuits derivats.

La norma UNE 20.460-4-473 defineix l’aplicació de les mesures de protecció exposades

en la norma UNE 20.460-4-43 segons sigui a causa de sobrecarregues o curtcircuit,

assenyalant en cada cas el seu emplaçament o omissió.

2.8.3.12 Proteccions contra sobretensions

Categories de sobretensions.

Les categories de sobretensions permeten distingir els diversos graus de tensió suportada a

les sobretensions a cadascuna de les parts de la instal·lació, equips i receptors.

Les categories indiquen els valors de tensió suportada a l’ona de xoc de sobretensió que

han de tenir els equips, determinant al seu torn el valor límit màxim de tensió residual que

han de permetre els diferents dispositius de protecció de cada zona per evitar el possibles

dany d’aquests equips.

A la taula 2.29 es distingeixen 4 categories diferents,i s’indica en cada cas el nivel de

tensió suportada a impulsos , en kV, segons la tensió nominal de la instal·lació.

Categoria I

S’aplica als equips molt sensibles a les sobretensions i que estan destinats a ser connectats

a la instal·lació elèctrica fixa. En aquest cas, les mesures de protecció es prenen fora dels

equips que cal protegir, ja sigui a la instal·lació fixa o entre la instal·lació fixa i els equips,

per tal de limitar les sobretensions a un nivell específic. Exemple: ordinadors, equipaments

electrònics molt sensibles, etc..

Categoria II

S’aplica a els equips destinats a connectar-se a una instal·lació elèctrica fixa. Exemple:

electrodomèstics, eines portàtils i altres equips similars.

Categoria III

S’aplica als equips i materials que formen part de la instal·lació elèctrica fixa i a altres

equips per als quals es requereix un alt nivell de fiabilitat. Exemple: armaris de distribució,

embarrats, aparellatge, canalitzacions i els seus accessoris, motors amb connexió elèctrica

fixa, etc.

Categoria IV

S’aplica als equips i materials que es connecten a l’origen o molt pròxima a l’origen de la

instal·lació, aigües amunt del quadre de distribució. Exemple: comptadors d’energia,

aparells de telemesura, equips principals de protecció conta sobreintensitats,etc.


52

2.8.3.13 Mesures per al control de les sobretensions

Cal distingir dos tipus de sobretensions:

Les produïdes com conseqüència de la descàrrega directa del llamp. Aquesta

instrucció no tracta aquest cas.

Les causades per la influència de la descàrrega llunyana del llamp, commutacions

de la xarxa, defectes de la xarxa , efectes inductius, capacitius, etc.

És poden presentar dues situacions diferents:

Situació natural: Quan es preveu un baix risc de sobretensions en una instal·lació (perquè

està alimentada per una xarxa subterrània en la seva totalitat), es considera suficient la

resistència a les sobretensions dels equips que s’indica a la taula 2.29 i no es requereix cap

protecció suplementària contra les sobretensions transitòries.

Situació controlada: Quan una instal·lació s’alimenta per una línea aèria amb conductors

nus o aïllats,o la inclou, es considera necessària una protecció contra sobretensions

d’origen atmosfèric a l’origen de la instal·lació.

El nivell de sobretensions es pot controlar mitjançant dispositius de protecció contra les

sobretensions col·locats en les línies aèries o a la instal·lació elèctrica de l’edifici.

Els dispositiu de protecció contra sobretensions d’origen atmosfèric s’han de seleccionar

de manera que el seu nivell de protecció sigui inferior a la tensió suportada a impuls de la

categoria dels equips i materials que es preveu que es vagin a instal·lar.

En xarxes TT o IT, els descarregadors s’han de connectar entre cada un dels conductors,

incloent-hi el neutre o compensador i el terra de la instal·lació.

2.8.3.14 Selecció dels materials a la instal·lació.

Els equips i materials s’han d’escollir de manera que la seva tensió suportada a impulsos

no sigui inferior a la tensió suportada que prescriu la taula seguent, segons la seva

categoria.

Els equips i materials que tingui una tensió suportada a impulsos inferiors a la que indica la

taula següent es pot utilitzar, no obstant:

- En situació natural, quan el risc sigui acceptable

- En situació controlada, si la protecció contra les sobretensions és adequada.

Tensió nominal de l’instal·lació

Tensió suportada a impulsos 1,2/50 (KV)

Sistemes Trifàsics

Sistemes Monofàsics

Categoria IV

Categoria III

Categoria II Categoria I

230/400 230 6 4 2,5 1,5

400/690

1000

--

--

8 6 4 2,5

Tabla 9. Tensió suportada a impulsos


53

2.8.3.15 Proteccions contra els contactes directes

Aquesta protecció consisteix a prendre les mesures destinades a protegir les persones

contra els perills que poden derivar d’un contacte amb les parts actives de les materials

elèctrics.

Protecció per aïllament de les parts actives.

Les partes actives han d’estar recobertes d’un aïllament que només pot ser eliminat

destruint-lo.

Les pintures, els vernissos, les laques i els productes similars no es considera que

constitueixin prou aïllament en el marc de la protecció contra els contactes directes.

Protecció per mitja de barreres o evolvents.

Les parts actives han d’estar situades a l’interior dels embolcalls o darrere de barreres que

tinguin, com a mínim, el grau de protecció IP XXB, segons UNE 20.324. Si es necessiten

obertures més grans per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s’ha

d’adoptar precaucions apropiades per impedir que les persones o els animals domèstics

toquin les parts actives i s’han de garantir que les persones siguin conscients del fet de que

les parts actives no han de ser tocades voluntàriament.

Les superfícies superiors de les barreres o embolcalls horitzontals, que són fàcilment

accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP XXD.

Les barreres o embolcalls s’han de fixar de manera segura i ser d’una robustesa i

durabilitat suficient per mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació

suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les

influències externes.

Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir els embolcalls o treure’n parts, això només

ha de ser possible:

- Amb l’ajut d’una clau o d’una eina.

- Desprès de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o

aquests embolcalls, i no pot ser restablerta la tensió fins desprès de tornar a

col·locar les barreres o els embolcalls.

- Si hi ha interposada una segona barrera que tingui com a mínim el grau de

protecció IP 2X o IP XXB, que només pugui ser treta amb l’ajut d’una clau o d’una

eina i que impedeixi qualsevol contacte amb les parts actives.

Protecció complementaria per dispositius de corrent diferencial-residual

Aquesta mesura de protecció està destinada només a complementar altres mesures de

protecció contra els contactes directes.

L’ús de dispositius de corrent diferencial-residual, amb un valor de corrent diferencial

assignat de funcionament que sigui inferior o igual a 30 mA, es reconeix com mesura de

protecció complementària en cas de fallada d’una altra mesura de protecció contra els

contactes directes o en cas d’imprudència dels usuaris.

Quan es prevegi que els corrents diferencials puguin ser no senoïdals (com per exemple en

sales de radiologia intervencionista), els dispositius de corrent diferencial-residual utilitzats

han de ser de classe A que asseguren la desconnexió per a corrents alterns senoïdal així

com per a corrents continus polsants.


54

2.8.3.16 Proteccions contra els contactes indirectes.

Aquesta protecció s’aconsegueix mitjançant l’aplicació te tall automàtic de l’alimentació

desprès de l’aparició d’una fallada està destinat a impedir que una tensió de contacte de

valor suficient es mantingui durant un temps tal que pot donar com a resultat un risc.

Ha d’existir una adequada coordinació entre l’esquema de connexions a terra de la

instal·lació utilitzat d’entre els descrits a la ITC-BT-08 i les característiques dels

dispositius de protecció.

A l’esquema TT (que és el cas del nostre projecte) totes les masses dels equips elèctrics

protegits per un mateix dispositiu de protecció, s’han de connectar i unir per un conductor

de protecció a una mateixa presa de terra. Si diferents dispositius de protecció van muntats

en sèrie , aquesta prescripció s’aplica per separat a les masses protegides per cada

dispositiu.

El punt neutre de cada generador o transformador, o si no existeix, un conductor de fase de

cada generador o transformador, s’ha de posar a terra.

S’ha de complir la condició següent:

Ra x Ia ≤ U (2)

on:

Ra és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de

masses.

Ia és el corrent que assegura el funcionament automàtic del dispositiu de protecció. Quan el

dispositiu de protecció és un dispositiu de corrent diferencial - residual és el corrent

diferencial - residual assignada.

U és la tensió de contacte límit convencional (50 o 24V).

2.8.3.17 Receptor d’enllumenat

Les lluminàries seran conformes als requisits establerts en les normes de la sèrie UNE EN

60598.

La massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han d'excedir

de 5 kg. Els conductors, que han de ser capaços de suportar aquest pes, no han de presentar

entroncaments intermedis i l'esforç haurà de realitzar-se sobre un element diferent del born

de connexió.

Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de Classe II o Classe III,

hauran de tenir un element de connexió per a la seva posada a terra, que anirà connectat de

manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit.

L'ús de làmpades de gasos amb descàrregues a alta tensió (neó, etc), es permetrà quan la

seva ubicació estigui fora del volum d'accessibilitat o quan s'instal·lin barreres o envoltants

separadores.

En instal·lacions d'il·luminació amb làmpades de descàrrega realitzades en locals en els

que funcionin màquines amb moviment alternatiu o rotatori ràpid, s'hauran de prendre les

mesures necessàries per evitar la possibilitat d'accidents causats per il·lusió òptica

originada per l'efecte estroboscòpic.

Els circuits d'alimentació estaran previstos per transportar la càrrega deguda als propis

receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmòniques i d'arrencada. Per


55

receptors amb làmpades de descàrrega, la càrrega mínima prevista en voltampers será de

1,8 vegades la potència en watts dels llums. En el cas de distribucions monofàsiques, el

conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase. Serà acceptable un coeficient

diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada

receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cada un dels elements

associats a les làmpades i els corrents d'arrencada, que tant aquestes com aquells puguin

produir. En aquest cas, el coeficient serà el que resulti.

En el cas de receptors amb làmpades de descàrrega serà obligatòria la compensació del

factor de potència fins a un valor mínim de 0,9.

En instal·lacions amb làmpades de molt baixa tensió (pe 12 V) s'ha de preveure la

utilització de transformadors adequats, per assegurar una adequada protecció tèrmica,

contra curtcircuits i sobrecàrregues i contra els xocs elèctrics.

Per als rètols lluminosos i per a instal·lacions que els alimenten amb tensions assignades de

sortida en buit compreses entre 1 i 10 kV s'aplicarà el que disposa la norma UNE-EN

50107.

2.8.3.18 Receptor a motor

Els motors han de instal·lar de manera que l'aproximació a les seves parts en moviment no

pugui ser causa d'accident. Els motors no han d'estar en contacte amb matèries fàcilment

combustibles i se situaran de manera que no puguin provocar la ignició d'aquestes.

Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor han d'estar dimensionats per una

intensitat del 125% de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de connexió

que alimenten a diversos motors, han d'estar dimensionats per una intensita no inferior a la

suma del 125% de la intensitat a plena càrrega del motor de major potència, més la

intensitat a plena càrrega de tots els altres.

Els motors han d'estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les

seves fases, havent aquesta última protecció ser de tal naturalesa que cobreixi, en els

motors trifàsics, el risc de la manca de tensió en una de les seves fases. En el cas de motors

amb arrencador estrella-triangle, s'assegurarà la protecció, tant per a la connexió en estrella

com en triangle.

Els motors han d'estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic

de l'alimentació, quan l'arrencada espontani del motor, com a conseqüència del

restabliment de la tensió, pugui provocar accidents, o perjudicar el motor, d'acord amb la

norma UNE 20.460 -4-45.

Els motors han de tenir limitada la intensitat absorbida en l'arrencada, quan es poguessin

produir efectes que perjudiquen a la instal·lació o ocasionar pertorbacions inacceptables al

funcionament d'altres receptors o instal·lacions.

En general, els motors de potència superior a 0,75 quilowatts han d'estar proveïts de

reòstats d'arrencada o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent

entre el període d'arrencada i el de marxa normal que correspongui a la seva plena càrrega,

segons les característiques del motor la potencia nominal, que ha d'indicar la seva placa,

sigui superior a la indicada en el quadre següent:

De 0,75 kW a 1,5 kW: 4,5

De 1,50 kW a 5 kW: 3,0

De 5 kW a 15 kW: 2


56

Més de 15 kW: 1,5

2.8.4 Sistemes de ventilació

La ventilació de la nau té com a objectiu el manteniment de la puresa de l’aire, controlar la

calor, la toxicitat dels ambients laborals o l’explosivitat potencial dels mateixos, amb

l’objectiu garantir la salut dels treballadors.

La ventilació fa que s’extregui l’aire viciat a l’exterior del local i s’introdueixi aire de

l’exterior per tal de renovar l’ambient de treball.

Dins la ventilació forçada, podem diferenciar entre ventilació localitzada o general.

2.8.4.1 Tipus de ventilació

Haurem de ventilar el local de manera que hi hagi una corrent d’aire permanent que arrastri

a l’exterior els gasos nocius, això és el que constitueix la ventilació del local.

En general s’efectua de forma natural però si això no és possible, o en les zones de gran

concentració es fa necessària la ventilació forçada.

La ventilació la podem efectuar de dos formes:

Extraient l’aire - Adequat per a tots aquells processos en els que es creen gasos

que s’han d’eliminar.

Introduint l’aire - Per renovar l’aire viciat, adequat per exemple en oficines.

2.8.4.2 Principis bàsics de la ventilació general

A l’hora de realitzar una instal·lació de ventilació general forçada es poden tenir en

compte alguns principis com ara:

Assegurar-se de que la solució de ventilació localitzada és tècnicament impossible.

Forçar un flux d’aire de les zones netes a les zones contaminades.

Intentar fer passar el màxim d’aire per les zones contaminades.

Evitar les zones de flux mort.

Compensar les sortides d’aire per les corresponents entrades d’aire.

Evitar corrents d’aire.

Utilitzar els moviments naturals dels contaminants.

Utilitzar preferentment una instal·lació amb introducció i extracció mecànica. Les

entrades d’aire han d’estar diametralment oposades a la situació dels ventiladors, de

forma que tot l’aire utilitzat creui l’àrea contaminada.

Procurar que els extractors no es trobin a prop d’una finestra oberta, o d’una altra

possible entrada d’aire, per evitar que l’aire expulsat torni a introduir-se

o que es formin bosses d’aire estancat al local a ventilar.

2.8.5 Compensació d’energia reactiva

Les companyies elèctriques penalitzen el consum d’energia reactiva per tal d’incentivar la

seva correcció. Actualment ens trobem en un mercat regulat (a tarifa) i un mercat

liberalitzat (des de l’1 de gener de 2003 accessible a qualsevol abonat).

Dins del mercat liberalitzat, s’estableixen unes tarifes d’accés que són preus per l’ús de les

xarxes elèctriques. Aquestes tarifes d’accés s’apliquen als consumidors qualificats, entre


57

altres. Un usuari qualificat és aquell que té un consum mínim d’1 GWh a l’any o aquell

que té contractat un subministrament amb MT.

El termini de facturació per energia reactiva serà d’aplicació a qualsevol tarifa, excepte en

el cas de la tarifa simple de baixa tensió 2.0 (no superior a 15 kW).

Per corregir aquest tipus de consum s’ha de recórrer a la instal·lació de condensadors entre

la font i els receptors, que redueixen la utilització d’energia reactiva de caràcter inductiu. A

continuació tenim les diferents formes de compensació.

Disposicions generals per l’ instal·lació de condensadors per la compensació d’energia

reactiva. La ubicació dels condensadors ha de reunir les següents característiques:

El lloc ha de ser sec, amb bona ventilació, amb una temperatura ambient no

superior a 40ºC i allunyat de zones inflamables

Estar lliure d’efectes de conducció i/o radiació directa de calor d’instal·lacions o

aparells contigus.

Si la caixa exterior dels condensadors és metàl·lica. S’haurà de connectar a terra.

A la proximitat de tot conductor o bateria de condensadors, segons els casos, es

col·locaran en un lloc visible a inscripció d’indeleble, indicant que abans de tocar el

condensador desconnectat es té que curtcircuitar i posar a terra els respectius

terminals.

2.8.5.1 Formes de compensació d’energia reactiva

Compensació global

Consisteix en la instal·lació d’una bateria de condensadors al embarrat general del quadre

elèctric.

Figura 9. Compensació global.

Avantatges d’aquest tipus de compensació:

- Elimina la penalització pel consum excessiu d’energia reactiva.

- Ajusta la potència aparent (S en kVA) a la necessitat real de la instal·lació.

- Descarrega el centre de transformació (potència disponible en kW).

Observacions:

- El corrent reactiu (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 1 fins als receptors.

- Les pèrdues per l’efecte Joule als cables no queden disminuïts.


58

Compensació parcial

Consisteix en la instal·lació d’un grup de condensadors en cada secció de la instal·lació

elèctrica. En el cas de tenir una instal·lació elèctrica dividida en seccions (subquadres que

parteixen del quadre general), es compensarà cada secció per separat.

Figura 10. Compensació parcial.



- Optimitza una part de la instal·lació, el corrent reactiu no es transporta entre els

nivells 1 i 2.


Observacions:

- El corrent reactiu (Ir) està present a la instal·lació des del nivell 2 fins als receptors.

- Les pèrdues per efecte Joule als cables disminueixen.

Compensació individual

Consisteix en la instal·lació d’un condensador als borns de cada receptor de caràcter

inductiu.

Figura 11. Compensació individual.




59

- Optimitza tota la instal·lació elèctrica. El corrent reactiu (Ir) es consumeix al

mateix lloc de consum.


Observacions:

- El corrent reactiu no està present als cables de la instal·lació.

- Les pèrdues per efecte Joule als cables s’elimina totalment.

2.8.5.2 Tipus de compensació

En funció de les necessitats de regulació d’aquest tipus de compensació i de la

complexitat de les càrregues a compensar (variació en el temps de la demanda d’energia

reactiva), es convenient realitzar una elecció entre compensació fixa o automàtica.

Compensació fixa

Consisteix en subministrar de manera constant a la instal·lació la mateixa potència

reactiva. S’ha d’utilitzar quan es necessiti compensar una instal·lació on la demanda

reactiva sigui constant. Es recomanable en aquelles instal·lacions en les que la potència

reactiva a compensar no superi el 15% de la potència nominal del transformador (Sn).

Compensació automàtica

Consisteix en subministrar potència reactiva segons les necessitats de l’ instal·lació.

S’ha d’utilitzar quan ens trobem davant una instal·lació on la demanda de reactiva sigui

variable.

Segons la ITC-BT47 apartat 2.7, es podrà realitzar la compensació de l’energia reactiva

però en cap cas l’energia absorbida per la xarxa podrà ser capacitiva.

Per compensar la totalitat d’una instal·lació, o parts de la mateixa que no funcionin

simultàniament, s’haurà de realitzar una compensació automàtica, de manera que

s’asseguri un factor de potència compensat amb variacions no superiors al ± 10 % del seu

valor mig analitzat en un temps determinat.

2.8.6 Centre de Transformació

En un transformador de potència es distingeixen dues parts constructives fonamentals: - El circuit magnètic; nucli de xapa magnètica, de grau orientat, laminat en fred, amb un

percentatge de cilici del 3% al 5% i un gruix de 0,35 mm i fortament apretades.

- Els debanats, de fils o platines de coure o alumini aïllat, enrotllats formant bobines, de

làmines o bandes d'alumini enrotllats conjuntament amb altres làmines aïllades pel debanat

de baixa tensió.

Com a conseqüència de l'aïllament entre enrotllaments d'alta i baixa, els transformadors

poden ser secs o per bany d'oli.

2.8.6.1 Transformadors en bany d'oli

Els transformadors en bany d'oli tenen com a detalls significatius:

- Un dipòsit que conté el nucli, amb els bobinats i l'oli.

- Una tapa de tancament del dipòsit, amb els borns de sortida primari i secundari.


60

Els transformadors en bany d'oli poden ser omplerts totalment o transformadors

respiradors.

Transformadors omplerts totalment: En els d'ompliment total la dilatació de l'oli per

increment de temperatura, es compensa per la deformació elàstica de les aletes de

refrigeració del dipòsit. Aquest tipus de tecnologia permet molts avantatges:

- No tenen cap contacte entre l'oli i l'aire ambient, per tant s’aconsegueix una bona

conservació del dielèctric evitant la seva oxidació.

- Solució més econòmica

- Dimensions reduïdes.

- Fàcil connexió.

Transformadors respiradors: En els transformadors respiradors, per reduir la superfície

de contacte entre l'oli i l'aire es disposa sobre la tapa un dipòsit cilíndric, el volum del qual

s'ajusta a les variacions de nivell d'oli, amb o sense assecador d'oli, a la boca d’entrada i

sortida d'aire, assecador que ha de ser renovat periòdicament.

2.8.6.2 Transformadors d'aïllament sec

El transformador d'aïllament sec són transformadors impregnats de resina, amb aïllament

de classe F, amb refrigeració natural. Tant el circuit magnètic com el debanat de baixa

tensió, són d'alumini o coure aïllat amb una pel·lícula de classe F.

Les característiques i propietat d'aquest tipus de transformadors són les següents:

- Manteniment pràcticament nul

- Inalterabilitat davant els agents atmosfèrics i químics (humitat salinitat, pol·lució ...)

- Baix impacte ambiental (No produeix fums ni gasos tòxics)

- Possibilitat de muntatge o reparació en l'emplaçament per a llocs de difícil accés.

2.9 Resultats finals

2.9.1 Protecció contra incendis

2.9.1.1 Característiques dels establiment industrials per la seva configuració i ubicació

en relació al seu entorn.

La configuració que tindrà l’establiment industrial del projecte es considerarà de tipus B ja

que ocupa totalment un edifici que està adossat a un altre o uns altres edificis, o a una

distància igual o inferior a 3 metres d’un altre o altres edificis, d’un altre establiment, ja

siguin d’ús industrial o d’altres usos.

Per tant, ha de complir els requisits contra incendis que el reglament estableix pels

establiments del tipus B.

2.9.1.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec

Requisits constructius dels establiments industrials segons la configuració, ubicació i nivell

de risc intrínsec. Segons l’annex II del RD 2267/2004 contra incendis, no està permesa

l’activitat industrial amb edificis de tipus B segons:


61

- De risc intrínsec alt, quan l’altura d’evacuació del sector en sentit descendent sigui

superior a 15 m, amb configuració de tipus B, segon l’annex I.

- De risc intrínsec mitjà o alt, amb configuracions de tipus B, quan la longitud de la

seva façana accessible sigui inferior a 5m.

- De qualsevol risc, en segona planta baixa rasant, amb configuracions de tipus B,

segons l’annex I.

- De risc intrínsec alt A-8, en configuracions de tipus B, segons l’annex I.

- De risc intrínsec mitjà o alt, a menys de 25 m de massa forestal, amb franja

perimetral permanentment lliure de vegetació i baixa d’arbustos.

Es pot avaluar la densitat de carga de foc, ponderada i corregida, Qs, del sector d’incendi

aplicat les següents expressions.

a) Per a activitats de producció, transformació, reparació o qualsevol altra diferent

l'emmagatzematge:

(3)

On:

Qs = Densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector d'incendi, a MJ/m2

(Mcal/m2)

Ci = Coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la combustibilitat) de

cadascun dels combustibles (i) que existeixen en el sector d'incendi.

Ra = Coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per l’activació) inherent

a l'activitat industrial que es desenvolupa en el sector d'incendi, producció, muntatge,

transformació, reparació, emmagatzematge, etc.

qsi = Densitat de càrrega de foc de cada zona segons els diferents processos que es realitzen

en el sector d'incendi (i), en MJ/m2 o Mcal/m2.

Si= Superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de foc, Qsi diferent,

en m2.

A = Superfície construïda del sector d'incendi, m2.

b) Per activitats d'emmagatzematge:

(4)

On:

Qs, Ci, Ra i A tenen la mateixa significació que en l'apartat anterior.

qvi = càrrega de foc, aportada per cada m3 de cada zona amb diferent tipus

d’emmagatzematge (i) existent en el sector d'incendi, en MJ/m3 o Mcal/m3.

hi = alçada de l'emmagatzematge de cada un dels combustibles (i), en m.

si = superfície ocupada en planta per cada zona amb diferent tipus d'emmagatzematge (i)

existent en el sector d'incendi en m2.


62

Els valors del coeficient de perillositat per combustibilitat, Ci, de cada combustible es

poden deduir de la taula 1.1 de l’annex I del RD 2267/2004, del Catàleg CEA de productes

i mercaderies, o de taules similars de reconegut prestigi, l’ús del qual ha de justificar-se.

Els valors del coeficient de perillositat per activació, Ra, es poden deduir de la taula 1.2 de

l’annex I del RD 2267/2004.

Els valors del poder calorífic qi, de cada combustible, es poden deduir de la taula 1.4 de

l’annex I del RD 2267/2004.

Determinarem el risc intrínsec segons la densitat de carga de foc dels diferents espais de

l’establiment industrial:

Zona Si (m2) Activitat qsi Ci Ra Qs

Taller 363,55 Taller Mecànic 200 1,3 1,5 337,31

Despatx 16,31 Oficina Comercial 800 1,3 1,5 60,53

Vestuaris 9,86 Articles ceràmics 200 1 1 4,69

Labavos 2,22 Articles ceràmics 200 1 1 1,06

Oficina(Altell) 28,39 Oficina Tècnica 600 1,3 1 52,68

Total 420,33 456,27

Taula 10. Densitat de carrega de foc dels diferents espais.

Per tant:

A=420,33m2 , Superfície útil

La densitat total de carga del foc ponderada i corregida és:

Qe=456,27MJ/m2

Segons la densitat total de la carga del foc establerta entre 425 < Qe ≤ 850 MJ/m2 de la

taula 1.3 de l’annex I del RD2267/2004, establirem el nivell intrínsec BAIX nivell 2.

La màxima superfície construïda i admissible per a cada sector d’incendi serà de 4000m2

segons la taula 2.1 de l’annex II del RD2267/2004.

2.9.1.3 Evacuació de l’establiment industrial

a) Per l’aplicació d’exigències relatives a l’evacuació dels establiments industrial, es

determinarà l’ocupació dels mateixos, P , per la següent expressió:

Ocupació: P=1,1x p= 1,1x10=11 P = 11

On “p” representa el número de persones que constitueix la plantilla que ocupa el sector de

l’incendi, d’acord amb la documentació laboral que legalitzi el funcionament de l’activitat.

L’ ocupació de la nau industrial, és inferior a 25 persones.

b) L’evacuació d’aquestss establiments industrials ha de satisfer les condicions

següents:

- Número i disposició de sortides:

La longitud del recorregut d’evacuació per un nivell intrínsec baix serà menor de 50m i

per tant, constarà d’una única sortida d’emergència i un únic recorregut de sortida .


63

- Escales:

Les escales són d’evacuació descendent, amb una amplada d’1m i 2,5 de desnivell.

Les escales que es preveuen per a l’evacuació descendent seran protegides, conforme a

l'apartat 10.1 de la NBE/CPI/96, quan s'utilitzin per a l'evacuació d'establiments industrials

que, en funció del seu nivell de risc intrínsec, superin l'altura d'evacuació següent:

Risc Baix: 20m

- Característiques de les portes:

Segons NBE/CPI/96, l’amplada lliure amb portes, passos i buits previstos com sortides

d’evacuació serà igual o major que 0,8m . L’amplada de la fulla serà igual o menor que

1,2m i en portes de dos fulles , igual o major que 0,6m.

Per tant, el que exigeix la normativa es compleix ja que les portes tenen un amplada:

- Portes oficines, vestuaris: 0.80cm

- Portes despatx: 0.90cm

- Porta exterior: 0.9 cm

- Porta nau: 5m

Les portes de sortida seran abatibles amb l’eix de gir vertical fàcilment orientable i amb un

mecanisme de seguretat abatible cap a l’exterior .

2.9.1.4 Equips i sistemes de protecció contra incendis

- Sistemes automàtics de detecció d’incendis

S’instal·laran si estan ubicats en edificis de tipus B, el seu nivell de risc intrínsec és mitjà i

la seva superfície total construïda es de 2.000 m2, o superior si el seu nivell de risc

intrínsec es alt i la seva superfície total construïda es de 1.000 m2 o superior.

Per tant, tenint encompte les característiques de la nau, no serà necessària l’instal·lació de

sistemes automàtics de detecció d’incendis.

- Sistemes manuals d’alarma d’incendis

S’instal·laran en el cas que en els sectors d'incendi dels establiments industrials, s’hi

desenvolupin activitats de producció, muntatge, transformació, reparació o altres diferents

a l'emmagatzematge si la seva superfície total construïda és de 1.000 m2 o superior, o si no

es requereix la instal·lació de sistemes automàtics de detecció d'incendis.

Per tant, com que la superfície de la nau no és superior a la de la normativa, no caldrà

instal·lar sistemes manuals d’alarma.

- Sistema de comunicació d’alarma

S’instal·laran sistemes de comunicació d'alarma en tots els sectors d'incendi dels

establiments industrials, si la suma de la superfície construïda de tots els sectors d'incendi

de l'establiment industrial és de 10.000m2o superior.

Per tant, al no superar els 10.000m2.de superfície construïda no s’instal·larà el sistema de

comunicació d’alarma.

- Sistemes de hidrants exteriors

Segons l’article II, de la taula 3.1 del RD2267/2004 no serà necessari el aprovisionament

de sistemes d’hidrants exterior .


64


L'emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles. La seva

distribució serà aquella que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del

sector d'incendi fins a l'extintor, no superi 15 m. Estaran situats prop dels punts on s'estimi

major probabilitat d'iniciar-se, si pot ser prop de les sortides d'evacuació i preferentment

sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l'extintor

quedi, com a màxim, a 1,70 metres sobre el sòl.

Per tant, el nombre d’extintors serà:

Per a que la distància del recorregut màxim no sigui 15m, s’ha optat per instal·lar un

mínim de 4 extintors. Segons l’annex III taula 3.1 del RD2267/2004 a eficàcia mínima del

extintor serà 21A.

Amb un volum entre 20 i 50 litres de combustible líquid al sector de l’incendi, la eficàcia

mínima de l’extintor segons l’annex III taula 3.2 del RD2267/2004 és de 113B.

Per tant, escollirem l’extintor de pols polivalent ABC de 6 kg amb eficàcia 21A-113B per a

extinció de foc de matèries sòlides, líquides, productes gasosos i incendis d'equips

elèctrics.

- Sistema de boques d’incendi equipades

No és necessari disposar d’un sistema de boques d’incendi equipades ja que l’establiment

industrial és del tipus B i té un nivell de risc intrínsec baix.

- Sistema de columna seca

No és necessari disposar d’un sistema de columna seca, ja que l’establiment industrial és

del tipus B amb un nivell de risc intrínsec baix i l’altura d’evacuació és inferior a 15m.

- Sistema de ruixadors automàtiques d’aigua

S’instal·laran ruixadors automàtics d’aigua en els sectors d’incendi d’establiments

industrials on es duguin a terme activitats de producció, reparació, muntatge i altres que

no sigui l’emmagatzematge si estan ubicats en edificis de tipus B, de risc intrínsec mitjà i

2.500 m2 de superfície o superior. O bé de risc intrínsec alt i 1.000 m2 de superfície o

superior.

Per tant, no s’hauran d’instal·lar ruixadors automàtics.


Han de disposar de sistemes d’evacuació de fums, els edificis amb risc intrínsec mitjà

d’una superfície major a 2.000m2, o aquells edificis amb un risc intrínsec alt i d’una

superfície major a 1.000m2.

Per tant, no es precisarà de sistemes de ventilació i eliminació de fums i gasos de

combustió, encara que als local s’instal·larà una ventilació forçada per renovar l’aire de la

nau.

- Senyalització

Senyalitzacions contra incendis: Senyals de seguretat que, en cas d’incendi indiquen la

localització i direcció cap als dispositius de lluita contra incendis.


65

El color de seguretat empleat serà el vermell i ha de cobrir almenys el 50% de la superfície

de la senyal. El color de contrast blanc s’utilitzarà per al bordat i el símbol tal.

Figura 12. Senyalizació contra incendis.

Senyalitzacions de salvament o socors: Senyals de seguretat que, indiquen la localització i

direcció cap a les sortides.

Tindran a més a més, un bordat estret, el color de seguretat empleat serà el verd i ha de

cobrir almenys el 50% de la superfície de la senyal. El color de contrast blanc s’utilitzarà

per al bordat i el símbol tal i com mostra la imatge següent.

Figura 13. Senyalització de salvament o socors.

2.9.1.5 Enllumenat d’emergència

A les vies d’evacuació, per tal d’evitar la duplicitat de vies de circulació lliures de espais,

s’estableix com a zona d’evacuació el passadís de circulació central. És una via que sempre

ha d’estar lliure d’objectes per a permetre la lliure circulació i de 1,2m d’ample.

S’estableix una via d’evacuació senyalada als plànols de protecció contra incendis.

Amb l’ajut del programa de càlcul de l’enllumenat d’emergència segons els càlculs

lumínics que es troben a l’apartat de l’annex fets amb l’ajut del programa DAISALUX, els

càlculs respecten les normes del codi tècnic de l’edificació, així com les normatives

aplicades del RD 1942/1993, de 5 de novembre.

Les zones de seguretat s’han d’establir on es troben els extintors i els quadres elèctrics.

Les lluminàries d’emergència utilitzades al projecte són:


66

- DAISALUX NOVA N5

Figura 14. Nova N5

Autonomia (h): 1

Làmpada en emergència: FL 8 W

Grau de protecció: IP44 IK04

Aïllament elèctric: Classe II

Flux lluminosos en emergència: 225,75lm

- DAISALUX HYDRA N5

Figura 15. Hydra N5

Autonomia (h): 1




Flux lluminosos en emergència: 215 lm

- DAISALUX HYDRA C3


67

Figura 16. Hydra C3

Autonomia (h): 1




Flux lluminosos en emergència: 145 lm

2.9.2 Enllumenat interior

El càlcul lumínic de l’establiment industrial es realitzarà amb el mètode dels lúmens, és a

dir, a partir del nivell de la il·luminància. El programa a utilitzar per al càlcul lumínic es el

DIALUX 4.12, els resultats dels càlculs lumínics es troben a l’apartat de l’annex de calcul.

Les dades necessàries per el càlcul i l’elecció del enllumenat més adequat són les següents:

- Dimensionat del local.

- Alçada del de treball.

- Nivell d’il·luminància marcat per la normativa del RD 486/1997.

- Optar pel tipus de làmpada més indicada segons l’activitat segons les

característiques donades pel fabricant.

- Escollir el sistema d’enllumenat, és a dir, si s’utilitza un sistema d’il·luminació

directa o indirecta.

- Determinar els coeficients de reflexió de sostre, parets, terra i mobles del local.

- Determinar el factor d’utilització a partir de l’índex del local i els factors de

reflexió.

- Determinar el factor de manteniment de la instal·lació, que en el cas que ens ocupa

s’ha determinat com 0,8.

2.9.2.1 Sistemes d’il·luminació

El sistemes d’iluminació aplicar serà la d’iluminació directa. Tot el flux de les lluminàries

anirà dirigit cap al terra ja que es el sistema mes econòmic d’il·luminació i el que ofereix

un major rendiment lluminós.

2.9.2.2 Mètode d’il·luminació

El mètode elegit es l’enllumenat general localitzat ja que proporciona una distribució

uniforme de la llum de manera que es concentrarà sobre les arrees de treball.


68

2.9.2.3 Lluminàries utilitzades

L’elecció de les lluminàries a utilitzar a cada zona de l’establiment industrial sòn:

Enllumenat zona taller En aquesta zona segons el nivell mínim d’iluminació serà de 500 lux. S’instal·laran 11

lluminàries pendulars de la marca Philips model BY150P 1xHPI-P 400-BU o

característiques similars, el seu muntatge serà superficial.

Enllumenat despatx En aquesta zona segons el nivell mínim d’iluminació serà de 500 lux. S’instal·laran 4

lluminàries fluorescents de la marca Philips model TBS260 2xTL5-28w o característiques

similars, el seu muntatge serà encastat.

Enllumenat vestuari En aquesta zona segons el nivell mínim d’iluminació serà de 100 lux. S’instal·laran 2

lluminàries fluorescents de la marca Philips model TCW216 1xTL5-28W o


Enllumenat Lavabo En aquesta zona segons el nivell mínim d’iluminació serà de 100 lux. S’instal·laran 2

lluminàries fluorescents de la marca Philips model TCW216 1xTL-D-18W o


Enllumenat Oficina En aquesta zona segons el nivell mínim d’iluminació serà de 500 lux. S’instal·laran 6

lluminàries fluorescents de la marca Philips model TBS260 2xTL5-28w o característiques

similars, el seu muntatge serà encastat.

2.9.2.4 Taula resum resultat càlculs lumínics

Zona Em min. recomanada (lx)

Em instal·lada

(lx)

Emin calculada

(lx)

Emax. (lx)

Emin/ Emax

Taller 500 584 124 1139 0.207

Despatx 500 586 372 836 0.634

Vestuari 100 204 46 303 0.224

Lavabo 100 165 137 186 0.829

Oficina 500 556 315 820 0.566

Taula 11. Resum càlcul lumínics

2.9.3 Ventilació

Una vegada s’han analitzat els requisits de ventilació de la nau s’ha cregut oportú utilitzar

ventilació forçada a la zona de la nau industrial pels possibles fums i gasos generats que

serà la zona taller.


69

S’utilitzarà el ventilador per l’expulsió d’aire viciat, ventiladors helicoïdals per a murs.

SERIE HIB-NP / HIT-NP de la casa S&P.

Figura 17. SERIE HIB-NP / HIT-NP

Com que tenim 2 ventiladors d’aquests amb un caudal màxim de 13500 m3/h tenim:

Caudal màxim total = 2·13500 = 27000 m3/h

Per tant, el volum d’aire per hora que es renova és més elevat del mínim exigit a 10

renovacions/hora, i d’aquesta manera assegurem una correcta ventilació del local.

Els resultats dels càlculs de ventilació estan a l’apartat dels annexes de càlculs.


2.9.4.1 Previsió de potència

En aquest apartat es detallen els valors de les potències demanades, amb les quals es

realitzarà la contractació d’energia, els càlculs del dimensionament de les seccions dels

cables de les línies, els mecanismes de protecció, etc..

Les potències es recullen en una taula resum. En aquesta taula consten tots els receptors i

càrregues de la nau industrial.

Les referències que es mostren a la taula son les següents:

LMxx: Línea de motors

LExx: Línea d’enllumenat

LPxx: Preses de corrent

Les potències que es mostren a la taula són les següents:

Potencia nominal: Potencia nominal segons placa de característiques o catàleg

fabricant[kW].

Potencia de càlcul: Potencia de càlcul aplicant a la Pn, els coeficients Ks, Km i Ku

[kW].

Potencia càlcul = Potencia nominal x Ks x Km x Ku (5)

Potencia aparent (S): Potència aparent absorbida, tenint en compte amb la

potència de càlcul, el rendiment i el factor de potència [kVA].

Potencia aparent = Potencia de calcul /f.d.p. (6)


70

Els coeficients que apareixen a la taula són:

Ks Coeficient de simultaneïtat: Té valors per davall de la unitat i s’utilitza per

reduir la potència de consum a cada ramal o en un grup de circuits, tenint en

compte que no tots els receptors treballen alhora.

Km Coeficient de majorització: També adopta valors per davall de la unitat i

s’utilitza tenint en compte que hi ha aparells que en un moment donat poden

consumir més de la potència nominal, com per exemple l’encesa de làmpades de

descàrrega que té un Km de 1,8 (segons ITC-BT-44) i l’arranc de motors que es

considera un Km de 1,25 (segons ITC-BT- 47).

Ku Coeficient d’utilització: Adopta valors per davall de la unitat igual que el cas

anterior, i s’utilitza per minorar la potència nominal del receptor, sabent que aquest

no treballa a la potència que indica la placa de característiques. En aquests cas Ku =

1

Ref. de

línea

Descripció Potència Nominal

(W)

Km Ks Potència de càlcul

(W)

Potència aparent

(VA)

LM1 Fresadora lagun 3500 0.8 1.25 3500 4375

LM2 Fresadora azcoitia 1300 0.8 1.25 1300 1625

LM3 Entalladora 7500 0.8 1.25 7500 9375

LM4 Esmeril Formins 1104 0.8 1.25 1104 1380

LM5 Fresadora lagun 3600 0.8 1.25 3600 4500

LM6 Sinitron Elèctric 5000 0.8 1.25 5000 6250

LM7 Mortajadora 1472 0.8 1.25 1472 1840

LM8 Compressor sistem. 3000 0.8 1.25 3000 3750

LM9 Rectificadora PL_2 5567 0.8 1.25 5567 6958.75

LM10 Rectificadora PL_1 4000 0.8 1.25 4000 5000

LM11 Torn Pinacho 2000 0.8 1.25 2000 2500

LM12 Serra metàl·lica 1288 0.8 1.25 1288 1610

LM13 Compressor petit 1500 0.8 1.25 1500 1875

LM14 Allisadora 3000 0.8 1.25 3000 3750

LM15 Control N1 20000 0.8 1.25 20000 25000

LM16 Control N2 20000 0.8 1.25 20000 25000

LM17 Plat Magnètic 2000 0.8 1.25 2000 2500

LM18 Ventilació 740 0.8 1.25 740 925

LE1 Enllumenat Taller Línea 1 856 1 1.8 1540.8 1540.8




71


LE5 Enllumenat emerg. Taller 88 1 1.8 158.4 158.4

LE6 Enllumenat Despatx 248 1 1.8 446.4 446.4

LE7 Enllumenat emerg. Despatx 8 1 1.8 14.4 14.4

LE8 Enllumenat Vestuari 102 1 1.8 183.6 183.6

LE9 Enllumenat emerg. Vestuari 16 1 1.8 28.8 28.8

LE10 Enllumenat Oficines 288 1 1.8 518.4 518.4

LE11 Enllumenat emerg. Oficines 40 1 1.8 72 72

LE12 Enllumenat exterior 500 1 1.8 900 900

LP1 Cetac 1 2000 0.6 1 1200 2000

LP2 Shuko 1.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP3 Shuko 1.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP4 Cetac 2 2000 0.6 1 1200 2000

LP5 Shuko 2.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP6 Shuko 2.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP7 Shuko 3.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP8 Shuko 3.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP9 Cetac 6 2000 0.6 1 1200 2000

LP10 Shuko 6.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP11 Shuko 6.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP12 Shuko 6.3 2000 0.6 1 1200 2000

LP13 Shuko 7.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP14 Shuko 7.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP15 Shuko 8.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP16 Shuko 8.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP17 Shuko 9.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP18 Shuko 9.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP19 Shuko 10.1 2000 0.6 1 1200 2000

LP20 Shuko 10.2 2000 0.6 1 1200 2000

LP21 Endolls Despatx 2000 0.6 1 1200 2000

LP22 Endolls Vestuari 2000 0.6 1 1200 2000

LP23 Sai 200 0.6 1 120 200

LP24 Endolls Oficina 2000 0.6 1 1200 2000

Taula 12. Demanda de potències.


72

Potència activa instal·lada (W): 139069.2 W.

Potència aparent (VA): 148427 VA.

Potència de càlcul (W): 115383 W.

2.9.4.2 Potència contractada

La potència a contractar l’obtenim a partir de la potència de càlcul obtinguda que és de

114643W Es creu convenient contractar 125 kW per assolir la punta de consum de

l’establiment.

Com que la potència a contractar supera els 100 kW la companyia elèctrica ens obliga a

instal·lar un centre de transformació, el qual veurem més endavant.

2.9.4.3 Subministrament d’energia elèctrica

Serà mitjançant un centre de transformació. L’escomesa de l’alimentació al transformador

és subterrània, el subministre d’energia s’efectua a una tensió de servei de 25.KV i una

freqüència de 50 Hz, sent la companyia subministradora FECSA-ENDESA.

Amb la potència aparent de 149 kVA obtinguda, s’acorda amb la propietat d’aplicar un

coeficient d’ampliació de 1,5 per preveure futures ampliacions i el resultat obtingut és de

224 kVA. Per tant, hem d’escollir un transformador de 250 kVA, ja que amb aquesta

potència anem sobrats de cara al futur.

2.9.4.4 Caixa general de protecció (CGP)

Per a un únic usuari i per estar alimentat des d’un centre de transformació, s’instal·larà una

CGPM dins de l’edifici del centre de transformació, i per tant, aquesta instal·lació no

consta de LGA.

2.9.4.5 Línea general d’alimentació(LGA)

Al cas que ens ocupa, no existeix la línia general d’alimentació ja que coincideixen al

mateix lloc, la CGP i la situació de l’equip de mesura. En conseqüència, el fusible de

seguretat coincideix amb el de la CGP.

2.9.4.6 Derivació individual (DI)

És la línia que enllaça el comptador que està situat al centre de transformació amb el

quadre general de la nau.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el

conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Està regulada per

la ITC-BT-15.

La secció amb el nostre cas és: 4x240+TTx120mm²Cu

2.9.4.7 Quadre general de comandament i protecció

Els quadre generals de seguretat i protecció es situaran el mes a prop possible del punt

d’entrada de la derivació individual. En establiments en els que procedeixi, es col·locarà

una caixa per l’interruptor de control de potència, immediatament abans dels altres

dispositius, en compartiment independent i precintable. Aquesta caixa, es podrà col·locar

al mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals de comandament i protecció.


73

Els dispositius individuals de comandament i protecció de cadascun dels circuits que són

l’origen de la instal·lació interior, podran instal·lar-se en quadres separats.

L’alçada a la que es situaran els dispositius generals e individuals de comandament i

protecció dels circuits, mesurada des del nivell del terra, estarà compresa entre 1 i 2 metres.

Elements que hi estaran instal·lats son els següents:

Descripció de la línea Protecció

Descripció In (A)

Derivació Individual Interruptor General Automàtic,

tèrmic regulable i limitador de

sobre tensions

400

Subquadre enllumenat nau Interruptor magnètic 16

Interruptor diferencial (300mA) 40

Subquadre Oficina Interruptor magnètic 16


Subquadre 1 Interruptor magnètic 16





















74

Línea Bateria Condensadors Interruptor automàtic 250

Relè diferencial (30mA)

Línea ventilació Interruptor magnètic 16


Línea Vestuaris Despatx Interruptor magnètic 32


Línea enllumenat exterior Interruptor magnètic 16


Taula 133. Proteccions quadre general de comandament i protecció

2.9.4.8 Descripció de les línees del quadre general de comandament i protecció

Càlcul de la Línea: ENLLUMENAT NAU

- Tensión de servicio: 400 V.

- Canalización: B2-Mult.Tubos Superf.o Emp.Obra

- Longitud: 19 m; Cos : 0.8; Xu(m/m): 0;

- Potencia a instalar: 4796 W.

- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-44):

8632.8 W.(Coef. de Simult.: 1 )

Càlcul de la Línea: SUBQUADRE OFICINES


- Canalización: E-Unip.o Mult.Bandeja Perfor




2232.32 W.(Coef. de Simult.: 0.8 )

Càlcul de la Línea: SUBQUADRE 1





- Potencia de cálculo:

6200 W.(Coef. de Simult.: 1 )


75







3500x1.25+7300=11675 W.(Coef. de Simult.: 1 )







7500x1.25+15176=24551 W.(Coef. de Simult.: 1 )

Càlcul de la Línea: SUBCUADRO 4






20000x1.25=25000 W.(Coef. de Simult.: 1 )







20000x1.25=25000 W.(Coef. de Simult.: 1 )







3000x1.25+10000=13750 W.(Coef. de Simult.: 1 )



76




- Potencia a instalar: 9667.2 W.


5667.2x1.25+4000=11084 W.(Coef. de Simult.: 1 )







4000x1.25+4000=9000 W.(Coef. de Simult.: 1 )







2000x1.25+4000=6500 W.(Coef. de Simult.: 1 )







3000x1.25+6788=10538 W.(Coef. de Simult.: 1 )

Cálcul de la Línea LM18: VENTILACIÓ


- Canalización: B1-Unip.Tubos Superf.o Emp.Obra

- Longitud: 14 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1



740x1.25=925 W.

Cálcul de la Línea LP22: ENDOLLS VESTUARI


77





Cálcul de la Línea LP21: ENDOLL DESP.



- Longitud: 2.5 m; Cos : 0.8; Xu(m/m): 0;


Cálculo de la Línea LE6: ENLLUM. DESPATX



- Longitud: 10 m; Cos : 1; Xu(m/m): 0;



248x1.8=446.4 W.

Cálcul de la Línea LE7: ENLL. EMER. DESP.






8x1.8=14.4 W.

Cálcul de la Línea LE8: ENLLUM. VESTUARI






102x1.8=183.6 W.


78

Cálcul de la Línea LE9: ENLLUM,. EMER. VES






16x1.8=28.8 W.

Cálcul de la Línea: Bateria Condensadores


- Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Pared

- Longitud: 5 m; Xu(m/m): 0;

- Potencia reactiva: 111095.69 VAr.

2.9.4.9 Subquadres

Subquadre Enllumenat Nau

REF. Descripció de la línea Protecció

Descripció In (A)

Entrada

Subquadre enllumenat nau

Interruptor magnètic 16


LE1 Línea 1 Interruptor magnètic 10




LE5 Enllumenat emergències

Taller


Taula 14.Proteccions Subquadre Enllumenat Nau


79

2.9.4.10 Descripció de les línees del Subquadre Enllumenat Nau

Càlcul de la Línea LE1: LINEA 1






856x1.8=1540.8 W.







1284x1.8=2311.2 W.







1284x1.8=2311.2 W.







1284x1.8=2311.2 W.


80

Subquadre Oficines


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre Oficines



LE10 Enllum. Oficina Interruptor magnètic 10

LE11 Enllum. Emerg. Oficina Interruptor magnètic 10

LP23 Endolls Oficines Interruptor magnètic 16

LP24 Endoll SAI Interruptor magnètic 16

Taula 15.Proteccions Subquadre Oficines

2.9.4.11 Descripció de les línees del Subquadre Oficines

Càlcul de la Línea LE11: ENLLUM. EMER. OFIC


- Canalización: C-Unip.o Mult.sobre Techo




40x1.8=72 W.

Càlcul de la Línea LP23: SAI





Càlcul de la Línea LE10: ENLLUM. OFICINA






288x1.8=518.4 W.


81

Càlcul de la Línea LP24: ENDOLLS





- Potencia de cálculo: 2000 W.

Càlcul de la Línea LE12: ENLLUM. EXTERIOR






500x1.8=900 W.

Subquadre 1


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 1



LP1 Cetac 1 Interruptor magnètic 16

LP2 Schuko 1.1 Interruptor magnètic 16


Taula 16. Proteccions Subquadre 1

2.9.4.12 Descripció de les línees del Subquadre 1

Càlcul de la Línea LP1: CETAC 1 16A





Cálculo de la Línea LP2: SCHUKO 1.1 (230V)




82



Càlcul de la Línea LP3: SCHUKO 1.2 (230V)





Subquadre 2


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 2



LM1 Fresadora Lagun Guardamotor 8 – 10

LM2 Fresadora Azcoitia Guardamotor 3.2 - 4






Càlcul de la Línea LM1: FRESADORA LAGUN



- Longitud: 5 m; Cos : 0.85; Xu(m/m): 0; R: 1



3500x1.25=4375 W.

Càlcul de la Línea LM2: FRESADORA AZCOITIA






83


1300x1.25=1625 W.

Càlcul de la Línea LP4: CETAC 2.3(400V)










Cálcul de la Línea LP6: SCHUKO 2.2 (230V)





Subquadre 3


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 3



LM3 Estalladora Guardamotor 8 – 10

LM4 Esmeril formins Guardamotor 12.8-16

LM5 Fresadora lagun Guardamotor 2 - 2.5

LM6 Sintron Electric Guardamotor 8 - 10

LM7 Mortajadora Guardamotor 12.8 - 16





84


Càlcul de la Línea LM3: ENTALLADORA






7500x1.25=9375 W.

Càlcul de la Línea LM4: ESMERIL FORMIS






1104x1.25=1380 W.







3600x1.25=4500 W.

Càlcul de la Línea LM6: SINITRON ELECTRIC






5000x1.25=6250 W.







85






Càlcul de la Línea LM7: MORTAJADORA






1472x1.25=1840 W.

Subquadre 4


Descripció In (A)

LM15 Control N1 Interruptor magnètic 63




Càlcul de la Línea LM15: CONTROL N.1






20000x1.25=25000 W.


86

Subquadre 5


Descripció In (A)

LM16 Control N2 Interruptor magnètic 63










20000x1.25=25000 W.

Subquadre 6


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 6



LM8 Compresor Sistem. Guardamotor 8 – 10

LM17 Plat Magnetic Interruptor magnètic 16







87


Càlcul de la Línea LM8: COMPRESOR SISTEM.






3000x1.25=3750 W.

Càlcul de la Línea LM17: PLAT MAGNETIC






Càlcul de la Línea LP6: CETAC 6 (400V)



















88







Subquadre 7


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 7



LM9 Rectificadora PL_2 Guardamotror 12.8 - 16





Càlcul de la Línea LM9: RECTIFICADORA PL.2






5667.2x1.25=7084 W.








89







Subquadre 8


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 8



LM8 Rectificadora PL_1 Guardamotror 8 - 10











4000x1.25=5000 W.








90













2000x1.25+4000=6500 W.(Coef. de Simult.: 1 )

Subquadre 9


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 9



LM11 Torn Pinocho Guardamotror 5 - 6.3





Càlcul de la Línea LM11: TORN PINACHO S90






2000x1.25=2500 W.


91













Subquadre 10


Descripció In (A)

Entrada

Subquadre 10



LM12 Serra metàl·lica Guardamotror 3.2 – 4

LM13 Compressor petit Guardamotror 3.2 – 4

LM14 Allisadora Guardamotror 8 - 10





Càlcul de la Línea LM12: SERRA METALICA






1288x1.25=1610 W.


92

I=1610/1,732x400x0.85x1=2.73 A.

Se eligen conductores Tetrapolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu

Nivel Aislamiento, Aislamiento: 0.6/1 kV, XLPE. Desig. UNE: RV-K

I.ad. a 40°C (Fc=1) 26 A. según ITC-BT-19

Caída de tensión:

Temperatura cable (ºC): 40.55

e(parcial)=5x1610/51.41x400x2.5x1=0.16 V.=0.04 %

e(total)=4.35% ADMIS (5% MAX.)

Prot. Térmica:

Inter. Aut. Tripolar Int. 4 A. Relé térmico, Reg: 3.2÷4 A.

Càlcul de la Línea LM13: COMPRESOR PETIT






1500x1.25=1875 W.

Càlcul de la Línea LM14: ALLISADORA






3000x1.25=3750 W.














93

2.9.4.22 Posta a terra

Per aquesta instal·lació s’ha optat per la col·locació d’un anell perimetral, que envolta

l’edifici, de cable nu de 35mm2 al fons de rases de almenys 0,8m de profunditat i es

col·locaran 4 piques d’Acer recobert de Cu de 14 mm de diàmetre i 2 m. de llargada.

A l’anell es connectarà l’estructura metàl·lica de l’edifici. Les unions es faran mitjançant

soldadura aluminotèrmica o autògena. Les preses de terra estaran connectades com a

mínim a 0,5m de profunditat

2.9.4.23 Compensació d’energia reactiva

En aquesta instal·lació s’ha escollit el sistema de compensació centralitzada automàtica.

Un equip d’aquest tipus està constituït per tres elements principals:

El regulador.

La seva funció és mesurar el cos φ de la instal·lació i donar les ordres als contactors per

intentar aproximar-se el més possible al cos φ desitjat, connectant els diferents escalons de

potència reactiva.

Els contactors.

Són els elements encarregats de connectar els diferents condensadors que configuren la

bateria. El número d’escalons que és possible disposar en un equipo de compensació

automàtic depèn de les sortides que tingui el regulador.

Els condensadors.

Són els elements que aporten l’energia reactiva a la instal·lació. Normalment la connexió

interna dels mateixos està feta en triangle.

2.9.5 Centre de transformació

En aquest projecte s’ha escollit un centre de transformació prefabricat de la casa

ORMAZABAL model PFU-4, ja que aquesta és la solució que millor s’adapta a les

necessitats de l’establiment industrial que ens ocupa, tant per temes constructius,

funcionals com econòmics.

2.9.5.1 Característiques del Centre de transformació

El centre de transformació objecte del present projecte serà la subministració d’energia

elèctrica a traves de la tensió de la línia de Mitja tensió

L’escomesa de l’alimentació al transformador serà subterrània, el subministre d’energia

s’efectua a una tensió de servei de 25.KV i una freqüència de 50 Hz, sent la companyia

subministradora FECSA-ENDESA.

Les cel·les a emplenar seran modulars d’aïllament i tall amb hexafluorur de sofre (SF6).

Es precisa el subministrament d’energia eléctrica per alimentar a una tensió de 400/230 V i

con una potencia màxima demanda de 115kW. Per atendre a las necessitats anteriorment

indicades, la potencia total instal·lada en aquest centre de transformació es de 250kVA.


94

2.9.5.2 Obra Civil

El Centre estarà situat en una caseta o embolcall independent destinada únicament a

aquesta finalitat. En ella s'ha instal·lat tota la emparamenta i altres equips elèctrics.

2.9.5.3 Característiques dels materials

L’avantatge d’aquests centres de transformació es que tant la construcció, com el muntatge

i equipament interior poden ser realitzats a fàbrica, garantint amb això una qualitat

uniforme i reduint considerablement els treballs d’obra civil i muntatge en el punt

d’instal·lació.

L’embolcall d’aquest centre és de formigó armat vibrat, amb una resistència característica

de 300 kg/cm2. L'armadura metàl·lica s'uneix entre si mitjançant latiguillos de coure i a un

col·lector de terres, formant una superfície equipotencial que embolica completament al

centre. Es composa de dos parts: una que aglutina el fons i les parets, que incorporen les

portes i les reixes de ventilació natural, i una altra que constitueix el sostre.

Les portes i reixes estan aïllades elèctricament, presentant una resistència de 10 kΩ

respecte de la terra de l'envoltant.

Les cobertes estan formades per peses de formigó amb insercions a la part superior per a la

seva manipulació.

A la part inferior de les parets frontals i posteriors es situen els orificis de pas per als cables

de MT i BT. Aquests orificis estan semi perforats, realitzant amb obra l’obertura dels que

siguin necessaris per cada aplicació.

Tots aquests elements estan fabricats en una sola peça de formigó armat, segons indicació

anterior. Sobre la placa basi, situada en el fons de l'excavació, i a una determinada altura se

situa la solera, que descansa en alguns suports sobre aquesta placa i en les parets,

permetent aquest espai el pas de cables de MT i BT, als quals s'accedeix a través d'unes

troneres cobertes amb llosetes.

En el buit per a transformador es disposen dos perfils en forma de "U", que es poden

desplaçar en funció de la distància entre les rodes del transformador.

Les seves dimensions i detalls es poden veure clarament a l’apartat de plànols

2.9.5.4 Cimentació

Per a la ubicació del centre de transformació prefabricat es realitzarà una excavació, les

dimensions de la qual depenen del model seleccionat, sobre el fons del qual s'estén una

capa de sorra compactada i anivellada d'uns 10 cm. d'espessor.

La ubicació es realitzarà en un terreny que sigui capaç de suportar una pressió d'1 kg/cm²,

de tal manera que els edificis o instal·lacions annexes al CT i situades en el seu entorn no

modifiquin les condicions de funcionament de l'edifici prefabricat.

Les seves dimensions de l’excavació es poden veure clarament a l’apartat de plànols.

2.9.5.5 Accés al CT

L’entrada al centre es realitza a través d’una porta en la part frontal, que dona accés a la

zona de l’aparamenta, en la que es troben les cel·les de Mitja Tensió, quadres de Baixa

Tensió i elements de control del centre.


95

Les portes d'accés disposen d'un sistema de tancament a fi d'evitar obertures intempestives

de les mateixes situacions climàtiques i per evitar l’entrada al centre de transformació de

persones no autoritzades. Les portes estarán abisagrades para que obrirà 180º cap a

l’exterior mitjançant frontisses i podrà mantenir-se a 90º mitjançant elements metàl·lics de

subjecció.

2.9.5.6 Ventilació

La ventilació del centre de transformació es realitzarà de manera natural mitjançant reixes

d'entrada i sortida d'aire disposades per a tal efecte, sent la superfície mínima de la reixa

d'entrada d'aire en funció de la potència del mateix.

Les reixetes de ventilació estan formades per lames en forma de "V" invertida, per evitar

l'entrada d'aigua de pluja al centre de transformació, i reixeta mosquitera, per evitar

l'entrada d'insectes.

2.9.5.7 Característiques de la Xarxa d'Alimentació al C.T.

La xarxa de la qual s’alimenta el centre de transformació és del tipus subterrani, amb una

tensió de 25 kV, nivell d’aïllament segons la MIE-RAT 12, i una freqüència de 50Hz.

La potència de curt circuit al punt d’escomesa, segons les dades subministrades per la

companyia elèctrica, és de 500 MVA, el que equival a una corrent de curt circuit de

11,5kA eficaços.

2.9.5.8 Característiques de l'Emparamenta d’Alta Tensió

Les cel·les són modulars amb aïllament i tall en SF6, els enfangats es connecten de forma

totalment apantallada i insensible a les condicions externes (Pol·lució, salinitat, inundació,

etc). La part frontal inclou en la seva part superior la placa de característiques, la mira per

al manòmetre, l'esquema elèctric de la cel i els accessos als accionaments del

comandament, i en la part inferior es troben les preses per les llums de senyalització de

tensió i panell d'accés als cables i fusibles. Al seu interior hi ha una platina de coure al llarg

de tota la cel·la, permetent la connexió a la mateixa del sistema de terra i de les pantalles

dels cables.

L’embarrat de les cel·les estarà dimensionat per a suportar sense deformacions permanents

els esforços dinàmics que en un curtcircuit es puguin presentar.

Les cel·les compten amb un dispositiu d'evacuació de gasos que, en cas d'arc intern,

permet la seva sortida cap a la part posterior de la cel·la, evitant així la seva incidència

sobre les persones, cables o aparellatge del centre de transformació.

Els interruptors tenen tres posicions: connectats, seccionats i posats a terra. Els

comandaments d'actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de

forma manual o motoritzada. Els enclavaments pretenen que:

- No es pugui connectar el seccionador de posada a terra amb l'aparell principal tancat, i

recíprocament, no es pugui tancar l'aparell principal si el seccionador de posada a terra està

connectat.

- No es pugui treure la tapa frontal si el seccionador de posada a terra està obert, i a la

inversa, no es pugui obrir el seccionador de posada a terra quan la tapa fontal ha estat

extreta.


96

En les cel·les de protecció, els fusibles es munten sobre uns carros que s'introdueixen en

els tubs portafusibles de resina aïllant, que són perfectament estancs respecte del gas i de

l'exterior. El tret es produirà per fusió d'un dels fusibles o quan la pressió interior dels tubs

portafusibles s'elevi, degut a un error en els fusibles o l'escalfament excessiu d'aquests.

Les característiques generals de les cel·les són les següents, en funció de la tensió nominal

(Un):

- Tensió assignada: 36 kV

- Tensió suportada a freqüència industrial durant 1 minut:

- A terra i entre fases: 70 kV

- A la distància de seccionament: 80 kV.

- Tensió suportada a impulsos tipus raig (valor de cresta):

- A terra i entre fases: 170 kV

- A la distància de seccionament: 195 kV.

2.9.5.9 Característiques de l'Emparamenta de Baixa Tensió.

El quadre de baixa tensió tipus UNESA posseeix en la seva zona superior un compartiment

per a la connexió a aquest, que es realitza a través d'un passa murs tetrapolar que evita

l'entrada d'aigua a l'interior. Dins d'aquest compartiment existeixen 4 platines lliscants que

fan la funció de seccionador. Més avall hi ha un compartiment que allotja exclusivament

l'embarrat i els elements de protecció de cada circuit de sortida. Aquesta protecció

s'encomana a fusibles disposats en bases trifàsiques però maniobrats fase a fase, podent ser

realitzar les maniobres d'obertura i tancament en càrrega.

Quan són necessàries més de 4 sortides en B.T. es permet ampliar el quadre ressenyat

mitjançant mòduls de les mateixes característiques, però sense compartiment superior de

connexió.

La connexió entre el transformador i el quadre B.T. es realitza mitjançant conductors

unipolars d'alumini, d'aïllament sec 0,6 / 1 kV sense armadura. Les seccions mínimes

necessàries dels cables estaran d'acord amb la potència del transformador i correspondran a

les intensitats de corrent màximes permanents suportades pels cables. El circuit es

realitzarà amb cables de 240 mm ².

S’instal·larà un equip d'enllumenat que permeti la suficient visibilitat per a executar les

maniobres i revisions necessàries.

2.9.5.10 Característiques del Transformador

Transformador trifàsic reductor de tensió, de 50 Hz de freqüència, per instal·lació interior

o exterior. Té una potència de 250 kVA i una refrigeració natural a l’oli, de tensió primària

25 kV i tensió secundària 400V en buit.

2.9.5.11 Posada a terra

Terra de protecció

Es connectaran a terra totes les parts metàl·liques de la instal·lació que no estiguin en

tensió normalment: envoltants de les cel·les i quadres de baixa tensió, reixetes de


97

protecció, carcassa dels transformadors, etc, així com l'armadura de l'edifici. No s'uniran

les reixetes i portes metàl·liques del centre, si són accessibles des de l'exterior.

Les cel·les disposaran d'una platina de terra que les interconnectarà, constituint el

col·lector de terres de protecció.

La terra interior de protecció es realitzarà amb cable de 50 mm ² de coure nu formant un

anell, i connectarà a terra els elements descrits anteriorment

Terra de servei

A fi d'evitar tensions perilloses en baixa tensió, a causa de faltes en la xarxa d'alta tensió, el

neutre del sistema de baixa tensió es connectarà a una presa de terra independent del

sistema d'alta tensió, de manera que no existeixi influència de la xarxa general de terra.

La terra interior de servei es realitzarà amb cable de 50 mm ² de coure aïllat 0,6 / 1 kV.


98

2.10 Planificació

La planificació de l’obra a s’executarà a traves del diagrama de Gantt, on es mostren les

activitats a realitzar, la durada i relació d’aquestes.

L’horari laboral que és de 8 hores al dia de dilluns a divendres, amb un total de 40 hores

setmanals.

Activita

t

Setmana 1

Setmana 2

Setmana 3

Setmana 4

Setmana 5

Setmana 6

1 2 3 4 5 8 9 10

11

12

15

16

17

18

19

22

23

24

25

26

29

30

31

1 2 5 6 7 8 9

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

Taula 25. Diagrama de Gantt


99

Activitat Descripció de l’activitat Dies de duració

1 Marcar línees elèctriques 2

2 Escava rases per a les canalitzacions elèctriques 3

3 Fixació de canalitzacions elèctriques safates perforades i tubs 7

4 Col·locació de quadres elèctrics i sub-quadres 3

5 Estesa de conductors 9

6 Cablejat de quadres i sub-quadres elèctrics 4

7 Marcar posició de les lluminàries 1

8 Instal·lació de lluminàries 3

9 Instal·lació lluminàries emergències 2

10 Instal·lació de ventilació 1

11 Instal·lació del CT 4

12 Instal·lació material contra incendis 2

13 Connexió del quadre general 2

14 Instal·lació de compensació de energia reactiva 1

15 Revisió i comprovació 3

16 Posta en marxa 1

Taula 26. Descripció de les activitats

2.11 Ordre de prioritat entre els documents bàsics

L’ordre de prioritat entre els documents bàsics és la següent:

Plànols

Plec de condicions

Pressupost

Memòria

Tarragona, 04 de Juny del 2015

Firmat:

Marc Cid Gubau

Enginyer Tècnic Industrial Elèctric

100


3. ANNEX DE CÀLCUL




DATA: Juny/ 2015.

ANNEX DE CÀLCULS

101

Índex Annex de Càlcul

3. ANNEX DE CÀLCUL ................................................... 100

3.1 Documents de partida ........................................................... 103

3.2 Càlcul de la Protecció Contra Incendis ............................... 103


ubicació en relació al seu entorn. ............................................................................ 103

3.2.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc

intrínsec…… ............................................................................................................. 103

3.2.3 Evacuació de l’establiment industrial ................................................ 104

3.2.4 Equips i sistemes de protecció contra incendis .................................. 105

3.2.5 Càlculs lumínics d’emergència ........................................................... 105

3.3 Càlculs lumínics interiors ..................................................... 119

3.3.1.1 Zona Taller .................................................................................... 120

3.3.1.2 Despatx .......................................................................................... 123

3.3.1.3 Vestuari ......................................................................................... 126

3.3.1.4 Lavabo ........................................................................................... 129

3.3.1.5 Oficina ........................................................................................... 132

3.4 Calcul de la ventilació de la nau .......................................... 135

3.5 Càlcul de l’ instal·lació elèctrica de baixa tensió ............... 136

3.5.1 Formules a utilitzar ............................................................................. 136

3.5.2 Càlculs ................................................................................................. 138

3.5.2.1 Demanda de potències ................................................................... 138

3.5.2.2 Subquadre Enllumenat nau ............................................................ 139

3.5.2.3 Subquadre Oficines ....................................................................... 143

3.5.2.4 Subquadre 1 ................................................................................... 146

3.5.2.5 Subquadre 2 ................................................................................... 149

3.5.2.6 Subquadre 3 ................................................................................... 152

3.5.2.7 Subquadre 4 ................................................................................... 156

3.5.2.8 Subquadre 5 ................................................................................... 157

3.5.2.9 Subquadre 7 ................................................................................... 162

3.5.2.10 Subquadre 8 ................................................................................. 164

3.5.2.11 Subquadre 9 ................................................................................. 166

3.5.2.12 Subquadre 10 ............................................................................... 169

3.5.2.13 Càlcul de la Batería de Condensadors ......................................... 176

3.5.2.14 Càlcul de Posta a Terra ................................................................ 177

ANNEX DE CÀLCULS

102

3.5.2.15 Taula de resultats ......................................................................... 178

3.6 Càlcul centre de transformació ............................................ 181

3.6.1 Intensitat amb alta tensió .................................................................... 181

3.6.2 Intensitat amb baixa tensió ................................................................. 181

3.6.3 Curtcircuits. ......................................................................................... 181

3.6.3.1 Observacions. ................................................................................ 181

3.6.3.2 Càlcul de corrents de curtcircuit. ................................................... 182

3.6.3.3 Curtcircuit a la banda d’Alta Tensió. ............................................ 182

3.6.3.4 Curtcircuit a la banda de Baixa Tensió......................................... 182

3.6.4 Dimensionat de l’embarrat ................................................................. 183

3.6.4.1 Comprovació per densitat de corrent. ............................................ 183

3.6.4.2 Comprovacións per sol·licitació electrodinàmica. ........................ 183

3.6.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit. ..................... 183

3.6.5 Selecció de les proteccions d’alta tensió i baixa tensió ...................... 184

3.6.6 Dimensionat de la ventilació del centre de transformació ................. 185

3.6.7 Dimensionat del pou apagafocs. ......................................................... 185

3.6.8 Càlcul de les instal·lacions de posada a terra .................................... 185

3.6.8.1 Investigació de les característiques del terra. ................................ 185

3.6.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps

màxim corresponent a l’eliminació del defecte. .................................................... 185

3.6.8.3 Disseny de l’ instal·lació de terra. ................................................. 186

3.6.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra. ................................. 186

3.6.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de l’ instal·lació. ...................... 188

3.6.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de l’ instal·lació. ...................... 188

3.6.8.7 Càlcul de les tensions aplicades. ................................................... 188

3.6.8.8 Investigació de las tensions transferibles al exterior. .................... 190

ANNEX DE CÀLCULS

103

3.1 Documents de partida

La documentació de partida de la que disposem són les dades constructives de

l’establiment industrial i dels aparells i màquines que s’hi instal·laran.

A partir d’aquests documents, es realitza el disseny de la instal·lació elèctrica, del Centre

de Transformació, de la protecció contra incendis, de la instal·lació d’enllumenat de la nau.

3.2 Càlcul de la Protecció Contra Incendis


ubicació en relació al seu entorn.

La configuració que tindrà l’establiment industrials del projecte es considera de tipus B

ocupa totalment un edifici que està adossat a un altre o uns altres edificis, o a una distància

igual o inferior a 3 metres d’un altre o altres edificis, d’un altre establiment, ja siguin

aquests d’ús industrial o d’altres usos.

3.2.2 Caracterització dels establiments industrials pel seu nivell de risc intrínsec

Es pot avaluar la densitat de carga de foc, ponderada i corregida, Qs, del sector d’incendi

aplicat les següents expressions.

a) Per a activitats de producció, transformació, reparació o qualsevol altra diferent

l'emmagatzematge:

(5)

On:

Qs = Densitat de càrrega de foc, ponderada i corregida, del sector d'incendi, a MJ/m2

(Mcal/m2)

Ci = Coeficient adimensional que pondera el grau de perillositat (per la combustibilitat) de

cadascun dels combustibles (i) que existeixen en el sector d'incendi.

Ra = Coeficient adimensional que corregeix el grau de perillositat (per la activació)

inherent a l'activitat industrial que es desenvolupa en el sector d'incendi, producció,

muntatge, transformació, reparació, emmagatzematge, etc.

qsi = Densitat de càrrega de foc de cada zona amb procés diferent segons els diferents

processos que es realitzen en el sector d'incendi (i), en MJ/m2 o Mcal/m2.

Si= Superfície de cada zona amb procés diferent i densitat de càrrega de foc, Qsi diferent,

en m2.

A = Superfície construïda del sector d'incendi, m2.

Determinarem que el risc intrínsec segons, la densitat de carga de foc dels diferents espais

de l’establiment industrial:

ANNEX DE CÀLCULS

104

Zona Si (m2) Activitat qsi Ci Ra Qs

Taller 363,55 Taller Mecànic 200 1,3 1,5 337,31

Despatx 16,31 Oficina Comercial 800 1,3 1,5 60,53

Vestuaris 9,86 Articles ceràmics 200 1 1 4,69

Labavos 2,22 Articles ceràmics 200 1 1 1,06

Oficina(Altell) 28,39 Oficina Técnica 600 1,3 1 52,68

Total 420,33 456,27

Taula 27. Densitat de carrega de foc dels diferents espais.

Per tant:

A=420,33m2 , Superfície útil

La densitat total de carga del foc ponderada i corregida es:

Qe=456,27MJ/m2

Segons la densitat total de la carga del foc establerta entre 425 < Qe ≤ 850 MJ/m2 de la

taula 1.3 de l’annex I del RD2267/2004, establirem el nivell intrínsec BAIX nivell 2.

Taula 28.Nivell de risc intrínsec

La màxima superfície construïda admissible per a cada sector d’incendi serà de 4000m2

segons la taula 2.1 de l’annex II del RD2267/2004.

3.2.3 Evacuació de l’establiment industrial

c) Per l’aplicació de exigències relatives a la evacuació dels establiments industrial, es

determinarà la ocupació dels mateixos, P , per la següent expressió:

Ocupació: P=1,1x p= 1,1x10=11 P = 11 (7)

On “p” representa el numero de persones que constitueix la plantilla que ocupa el sector de

l’incendií, d’acord amb la documentació laboral que legalitzi el funcionament de

l’activitat.

ANNEX DE CÀLCULS

105

3.2.4 Equips i sistemes de protecció contra incendis


L'emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles, la seva

distribució serà tal que el recorregut màxim horitzontal, des de qualsevol punt del sector

d'incendi fins a l'extintor, no superi 15 m, estaran situats pròxims als punts on s'estimi

major probabilitat d'iniciar-se l'incendi, si pot ser pròxims a les sortides d'evacuació i

preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de

l'extintor quedi, com a màxim, a 1,70 metres sobre el sòl.

Per tant el nombre d’extintors serà:

Per a que la distancia del recorregut màxim no sigui 15m s’ha obstat a instal·lar un mínim

de 4 extintors. Segons l’annex III taula 3.1 del RD2267/2004 a eficàcia mínima del extintor

serà 21A.

Amb un volum entre 20 i 50litres de combustible líquid al sector de l’incendi, la eficàcia

mínima de l’extintor segons l’annex III taula 3.2 del RD2267/2004 ser de 113B.

Escollirem l’extintor de pols polivalent ABC de 6 kg amb eficàcia 21A-113B per a

extinció de foc de matèries sòlides, líquides, productes gasosos i incendis d'equips

elèctrics.


Ha de disposar de sistemes d’evacuació de fums els edificis amb risc intrínsec mitja d’una

superfícies major a 2.000m2, o amb risc intrínsec alt i superfície major a 1.000m

2.

Per tant, no precisa de sistemes de ventilació i eliminació de fums i gasos de combustió,

encara que el local disposa d’una bona ventilació natural per la dimensió de les portes.

3.2.5 Càlculs lumínics d’emergència

En aquest document s’hi mostraran els resultants obtinguts en els espais de càlcul interiors

de l’enllumenat d’emergència, a més de les característiques més concretes de cada

lluminària i dels càlculs lumínics dels recorreguts d’evacuació i dels punts de seguretat.

S’han dividit els càlculs d’enllumenat d’emergència en planta baixa i l’altell.

S’ha utilitzat el programa DAISALUX per a realitzar l’enllumenat d’emergencia i el

recorregut d’evacuació. S’ha tingut amb compte:

Haurà de mantenir les condicions de servei durant una hora, com a mínim, des del

moment que es produeixi la fallada.

Haurà de proporcionar una il·luminància d'1 lux, com a mínim, en el nivell del terra

en els recorreguts d'evacuació.

La il·luminància haurà de ser, com a mínim, de 5 lux en els punts de seguretat i

quadres elèctrics.

La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els diferents punts de cada zona

haurà de ser tal que el quocient entre la il·luminància màxima i la mínima sigui

menor que 40.

Els 0,5lux de d’iluminació antipànic.

ANNEX DE CÀLCULS

106

Definició d’eixos i angles

Angle que formen la projecció de l’eix longitudinal del aparell sobre el pla del terra i

l’eix X del pla (Positiu en sentit contrari a les agulles del rellotge quan mirem des del

sostre). El valor 0 de l’angle és quan l’eix longitudinal de la lluminària és paral·lel a l’eix

X de la sala.

Angle que forma l’eix normal a la superfície de fixació de l’aparell amb l’eix Z de la

sala. (Un valor 90 equival a col·locació a la paret i 0 a col·locació al sostre).

Autogir de l’aparell sobre l’eix normal a la seva superfície de collat.

ANNEX DE CÀLCULS

107

Plànol de situació dels Productes

Situació de les lluminàries

1

2

34

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

ANNEX DE CÀLCULS

108

Gràfic de trames del plànol a 0.00 m.

Factor de Mantenimiento: 0.800

Resolución del Cálculo: 0.50 m.

Objetivos Resultados

Uniformidad: 40.0 mx/mn. 10.5 mx/mn

Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más 100.0 % de 365.2 m²

Lúmenes / m²: ---- 6.12 lm/m²

Iluminación media: ---- 2.12 lx

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

Leyenda:

0.50 1.0 3.0 5.0 7.5 10 15 20 lx.

ANNEX DE CÀLCULS

109






Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más 99.5 % de 365.2 m²

Lúmenes / m²: ---- 6.12 lm/m²


Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

Leyenda:

0.50 1.0 3.0 5.0 7.5 10 15 20 lx.

ANNEX DE CÀLCULS

110

Corbes isolux en el plànol a 0.00 m. Factor de Mantenimiento: 0.800


RESULTATS DE L’ENLLUMENAT ANTIPÁNIC EN EL VOLUM DE 0.00 m. a 1.00 m.


Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más 99.5 % de

365.2 m²


Lúmenes / m²: ---- 6.1 lm/m²

0.50

0.75

0.75

0.75 0.75

0.75

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

2.50

2.50

2.50 2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

2.50

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

5.00

7.50

7.50 7.50

7.50

7.50

7.50

7.50

10.00

10.00

12.00

12.00

15.00

0.50

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

1.00

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

ANNEX DE CÀLCULS

111

Recorreguts d’Evacuació 1

Altura del plano de medida: 0.00 m.




Uniform. en recorrido: 40.0 mx/mn 3.2 mx/mn

lx. mínimos: 1.00 lx. 1.32 lx.

lx. máximos: ---- 4.26 lx.

Longitud cubierta: con 1.00 lx. o más 100.0 %

0.0 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0 6.0 7.0 8.0 9.0 10.0 11.0 12.0 13.0 14.0 15.0 16.0 17.0 18.0 19.0 20.0 21.0 22.0 23.00.0

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

6.0

- Luxes sobre el recorrido 1 -

(m)

(lx)

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

1

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

ANNEX DE CÀLCULS

112

Plànol de Situació de Punts de Seguritat i quadres Elèctrics

Resultat de Punts de Seguritat i quadres Elèctrics

6.78

1

6.13

2

5.21

3

10.43

4

7.08

5

5.30

6

6.14

7

6.92

8

5.19

9

5.17

10

6.20

11

10.65

12

8.77

13

Y (m.)

X (m.)0.0-1.0 27.0

0.0

-1.0

16.0

ANNEX DE CÀLCULS

113

Plànol de situació de Productes

Situació de les Lluminàries

1 23

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

114






Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más

100.0 % de 30.0 m²

Lúmenes / m²: ---- 16.83 lm/m²


Leyenda:

0.50 1.0 3.0 5.0 7.5 10 15 20 lx.

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

115






Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más

100.0 % de 30.0 m²

Lúmenes / m²: ---- 16.83 lm/m²


Leyenda:

0.50 1.0 3.0 5.0 7.5 10 15 20 lx.

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

116

Corbes isolux en el plànol a 1.00 m.



RESULTAT DE L’ENLLUMENAT ANTIPÁNIC EN EL VOLUM DE 0.00 m. a 1.00 m.


Superficie cubierta: con 0.50 lx. o más 100.0%

de 30.0 m²


Lúmenes / m²: ---- 16.8 lm/m²

2.50

5.00

5.00 5.00

7.50

7.50

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

117

Recorreguts d’Evacuació 2

Altura del plano de medida: 0.00 m.




Uniform. en recorrido: 40.0 mx/mn 2.8 mx/mn

lx. mínimos: 1.00 lx. 1.36 lx.

lx. máximos: ---- 3.75 lx.

Longitud cubierta: con 1.00 lx. o más 100.0 %

0.0 1.0 2.0 3.0 4.0 5.0 6.0 7.0 8.0 9.0 10.00.0

1.0

2.0

3.0

4.0

- Luxes sobre el recorrido 1 -

(m)

(lx)

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

1

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

118

Plànol de Situació de Punts de Seguridad i quadres Elèctrics

Resultat de Punts de Seguritat i quadres Elèctrics

5.01

1

Y (m.)

X (m.)0.0 9.0

0.0

4.0

ANNEX DE CÀLCULS

119

3.3 Càlculs lumínics interiors

En aquest document s’hi mostraran els resultants obtinguts en els espais de càlcul interiors

de l’enllumenat, a més de les característiques més concretes de cada lluminària..

S’han dividit els càlculs lumínics per les diferents zones de l’establiment industrial.

S’ha utilitzat el programa DIALUX 4.12 per a realitzar els càlculs de l’enllumenat. A la

hora de dimensionar els càlculs s’ha tingut amb compte:

- Dimensions de l’espai (alçada, longitud i amplada).

- El pla de treball i pla de muntatge de les lluminàries.

- Tipus de tasques a desenvolupar, reflectàncies de les parets, sostre i terra, etc.

- Nivell d’il·luminació necessària.

- Valors de la lluminària escollida del catàleg Philips Lighting

ANNEX DE CÀLCULS

120

3.3.1.1 Zona Taller

ANNEX DE CÀLCULS

121

ANNEX DE CÀLCULS

122

ANNEX DE CÀLCULS

123

3.3.1.2 Despatx

ANNEX DE CÀLCULS

124

ANNEX DE CÀLCULS

125

ANNEX DE CÀLCULS

126

3.3.1.3 Vestuari

ANNEX DE CÀLCULS

127

ANNEX DE CÀLCULS

128

ANNEX DE CÀLCULS

129

3.3.1.4 Lavabo

ANNEX DE CÀLCULS

130

ANNEX DE CÀLCULS

131

ANNEX DE CÀLCULS

132

3.3.1.5 Oficina

ANNEX DE CÀLCULS

133

ANNEX DE CÀLCULS

134

ANNEX DE CÀLCULS

135

3.4 Calcul de la ventilació de la nau

Per realitzar el càlcul de la ventilació de la nau hem s’han de considerar dos aspectes, el

nombre de renovacions d’aire per hora i el volum del recinte a ventilar.

Per trobar el cabal necessari per ventilar la nau utilitzarem la següent fórmula:

Q = V ⋅N (m3/h) (8)

On:

Q: Cabal d’aire necessari per la ventilació correcta (m3/h)

V: Volum del local en (m3)

N: Número de renovacions per hora (r/h)

Aplicant aquesta equació tenim:

Q = 2312,18 x 10 = 23121.8 m3/h

En aquest taller es ventilaran 23121,8 m3/h. Per realitzar la ventilació, utilitzarem un

sistema d’impulsió que s’encarregarà d’introduir aire net al local, i un altre sistema

d’expulsió, que s’encarregarà d’expulsar a l’exterior l’aire contaminat de l’interior de la

nau.

Com que tenim 2 ventiladors d’aquests amb un caudal màxim de 13500 m3/h tenim:

Caudal màxim total dels ventiladors = 2·13500 = 27000 m3/h

ANNEX DE CÀLCULS

136

3.5 Càlcul de l’ instal·lació elèctrica de baixa tensió

3.5.1 Formules a utilitzar

Utilitzarem les següents:

Sistema Trifàsic

I = Pc / 1,732 x U x Cos x R = amp (A) (9)

e = (L x Pc / k x U x n x S x R) + (L x Pc x Xu x Sen / 1000 x U x n x R x Cos) = volts

(V) (10)

Sistema Monofàsic:

I = Pc / U x Cos x R = amp (A) (11)

e = (2 x L x Pc / k x U x n x S x R) + (2 x L x Pc x Xu x Sen / 1000 x U x n x R x Cos)

= volts (V) (12)

On:

Pc = Potencia de Càlcul en Wats.

L = Longitud de Càlcul en metes.

e = Caiguda de tensió en Volts.

K = Conductivitat.

I = Intensitat en Ampers.

U = Tensió de Servei en Volts (Trifàsica ó Monofàsica).

S = Secció del conductor en mm².

Cos = Cosinus de fi. Factor de potencia.

R = Rendiment. (Per a línees motor).

n = Nº de conductores por fase.

Xu = Reactància per unitat de longitud en m/m.

Fórmula Conductivitat Eléctrica

K = 1/

= 20[1+ (T-20)] (14)

T = T0 + [(Tmax-T0) (I/Imax)²] (15)

Sent,

K = Conductivitat del conductor a la temperatura T.

ANNEX DE CÀLCULS

137

= Resistivitat del conductor a la temperatura T.

20 = Resistivitat del conductor a 20ºC.

Cu = 0.018

Al = 0.029

= Coeficient de temperatura:

Cu = 0.00392

Al = 0.00403

T = Temperatura del conductor (ºC).

T0 = Temperatura ambient (ºC):

Cables enterrats = 25ºC

Cables al aire = 40ºC

Tmax = Temperatura màxima admissible del conductor (ºC):

XLPE, EPR = 90ºC

PVC = 70ºC

I = Intensitat prevista per el conductor (A).

Imax = Intensitat màxima admissible del conductor (A).

Fórmules Sobrecàrregues

Ib In Iz (16)

I2 1,45 Iz (17)

on:

Ib: intensitat utilitzada en el circuit.

Iz: intensitat admissible de la canalització segons la norma UNE 20-460/5-523.

In: intensitat nominal del dispositiu de protecció. Per als dispositius de protecció

regulables, In es la intensitat de regulació escollida.

I2: intensitat que assegura efectivament el funcionament del dispositiu de protecció. En la

pràctica I2 se toma igual:

- a la intensitat de funcionament en el temps convencional, per als interruptors

automàtics (1,45 In como màxim).

- a la intensitat de fusió en el temps convencional, per als fusibles (1,6 In).

Per al càlcul dels fusibles i proteccions regulades, la intensitat de regulació i el calibre dels

fusibles, estaran compresos entre el valor inferior a la intensitat màxima admissible del

conductor i un valor superior a la intensitat calculada.

ANNEX DE CÀLCULS

138

3.5.2 Càlculs

3.5.2.1 Demanda de potències

- Potencia total instal·lada:

ENLLUMENAT NAU 4796 W

SUBQUADRE OFICINES 2528 W

SUBQUADRE 1 6200 W

SUBQUADRE 2 10800 W

SUBQUADRE 3 22676 W

SUBCUADRO 4 20000 W

SUBCUADRO 5 20000 W

SUBQUADRE 6 13000 W

SUBQUADRE 7 9667.2 W

SUBQUADRE 8 8000 W

SUBCUADRE 9 6000 W

SUBQUADRE 10 9788 W

VENTILACIÓ 740 W

ENDOLLS VESTUARI 2000 W

ENDOLLS DESP. 2000 W

ENLLUM. DESPATX 248 W

ENLL. EMER. DESP. 8 W

ENLLUM. VESTUARI 102 W

ENLLUM,. EMER. VES 16 W

ENLLUM. EXTERIOR 500 W

TOTAL.... 139069.2 W

Càlcul de la derivació individual


- Canalización: Enterrados Bajo Tubo (R.Subt)



- Potencia de cálculo: (Según ITC-BT-47 y ITC-BT-44):

20000x1.25+123127.59=148127.59 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=148867.59/1,732x400x0.8=268.6 A.

Se eligen conductores Unipolares 4x240+TTx120mm²Cu



Diámetro exterior tubo: 200 mm.

Caída de tensión:


e(parcial)=12x148867.59/48.97x400x240=0.38 V.=0.09 %

e(total)=0.09% ADMIS (1.5% MAX.)

Prot. Térmica:

I. Aut./Tet. In.: 400 A. Térmico reg. Int.Reg.: 284 A.

Càlcul de la Línea: ENLLUMENAT NAU

ANNEX DE CÀLCULS

139






8632.8 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=8632.8/1,732x400x0.8=15.58 A.

Se eligen conductores Tetrapolares 4x4+TTx4mm²Cu




Caída de tensión:


e(parcial)=19x8632.8/49.11x400x4=2.09 V.=0.52 %


Protección Termica en Principio de Línea

I. Mag. Tetrapolar Int. 16 A.

Protección Térmica en Final de Línea


Protección diferencial en Principio de Línea

Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 300 mA. Clase A "si" [s].

Protección diferencial en Final de Línea

Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. Clase A.

3.5.2.2 Subquadre Enllumenat nau

Demanda de potencies

- Potencia total instalada:

LINEA 1 856 W

LINEA 2 1284 W

LINEA 3 1284 W

LINEA 4 1284 W

ENLL. .EMERG. NAU 88 W

TOTAL.... 4796 W

ANNEX DE CÀLCULS

140







856x1.8=1540.8 W.

I=1540.8/230x1=6.7 A.

Se eligen conductores Bipolares 2x2.5+TTx2.5mm²Cu




Caída de tensión:


e(parcial)=2x30x1540.8/50.73x230x2.5=3.17 V.=1.38 %


Prot. Térmica:

I. Mag. Bipolar Int. 10 A.







1284x1.8=2311.2 W.

I=2311.2/230x1=10.05 A.

Se eligen conductores Bipolares 2x4+TTx4mm²Cu




Caída de tensión:


e(parcial)=2x36x2311.2/50.55x230x4=3.58 V.=1.56 %


Prot. Térmica:


ANNEX DE CÀLCULS

141







1284x1.8=2311.2 W.

I=2311.2/230x1=10.05 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x42x2311.2/50.55x230x4=4.17 V.=1.81 %


Prot. Térmica:








1284x1.8=2311.2 W.

I=2311.2/230x1=10.05 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x49x2311.2/50.55x230x4=4.87 V.=2.12 %


Prot. Térmica:


ANNEX DE CÀLCULS

142

Cálcul de la Línea LE5 : ENLL. .EMERG. NAU






88x1.8=158.4 W.

I=158.4/230x1=0.69 A.



I.ad. a 40°C (Fc=1) 16.5 A. según ITC-BT-19


Caída de tensión:


e(parcial)=2x100x158.4/51.5x230x1.5=1.78 V.=0.78 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea: SUBQUADRE OFICINES






2232.32 W.(Coef. de Simult.: 0.8 )

I=2232.32/230x0.8=12.13 A.




Dimensiones bandeja: 75x60 mm. Sección útil: 2770 mm².

Caída de tensión:


e(parcial)=2x10x2232.32/50.84x230x4=0.95 V.=0.41 %






Protección diferencial en Principio de Líneas

Inter. Dif. Bipolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. Clase AC “s”.

ANNEX DE CÀLCULS

143


Inter. Dif. Bipolar Int.:40 A. Sens. Int.: 30 mA. Clase AC.

3.5.2.3 Subquadre Oficines

Demanda de potencies


ENLLUM. EMER. OFIC 40 W

SAI 200 W

ENLLUM. OFICINA 288 W

ENDOLLS 2000 W

TOTAL.... 2528 W

Càlcul de la Línea LE11: ENLLUM. EMER. OFIC






40x1.8=72 W.

I=72/230x1=0.31 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x5x72/51.51x230x1.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LP23: SAI






I=200/230x0.8=1.09 A.

ANNEX DE CÀLCULS

144





Caída de tensión:


e(parcial)=2x2x200/51.5x230x2.5=0.03 V.=0.01 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LE10: ENLLUM. OFICINA






288x1.8=518.4 W.

I=518.4/230x1=2.25 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x10x518.4/51.41x230x1.5=0.58 V.=0.25 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LP24: ENDOLLS






I=2000/230x0.8=10.87 A.





ANNEX DE CÀLCULS

145

Caída de tensión:


e(parcial)=2x5x2000/49.51x230x2.5=0.7 V.=0.31 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LE12: LLUM EXTERIOR







I=900/230x0.8=4.89 A.

Se eligen conductores Unipolares 2x1.5+TTx1.5mm²Cu




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x900/50.96x230x1.5=0.03 V.=0.01 %


Prot. Térmica:


Protección diferencial:

Inter. Dif. Bipolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. Clase AC.

Càlcul de la Línea: ENLLUM. EXTERIOR






500x1.8=900 W.

I=900/230x1=3.91 A.





Caída de tensión:

ANNEX DE CÀLCULS

146


e(parcial)=2x15x900/51.16x230x1.5=1.53 V.=0.67 %







- Potencia de cálculo:


I=6200/1,732x400x0.8=11.19 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=16x6200/49.9x400x2.5=1.99 V.=0.5 %










3.5.2.4 Subquadre 1

Demanda de Potencies


CETAC 1 16A 2200 W

SCHUKO 1.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 1.2 (230V) 2000 W

TOTAL.... 6200 W

- Potencia Instalada Fuerza (W): 6200

ANNEX DE CÀLCULS

147

Càlcul de la Línea LP1: CETAC 1 16A






I=2200/1,732x400x0.8=3.97 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=0.3x2200/51.3x400x2.5=0.01 V.=0 %


Prot. Térmica:


Cálculo de la Línea LP2: SCHUKO 1.1 (230V)






I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








ANNEX DE CÀLCULS

148

I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








3500x1.25+7300=11675 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=11675/1,732x400x0.8=21.06 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=26x11675/46.21x400x2.5=6.57 V.=1.64 %










ANNEX DE CÀLCULS

149

3.5.2.5 Subquadre 2



FRESADORA LAGUN 3500 W

FRESADORA AZCOITIA 1300 W

CETAC 2.3(400V) 2000 W

SCHUKO 2.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 2.2 (230V) 2000 W

TOTAL.... 10800 W







3500x1.25=4375 W.

I=4375/1,732x400x0.85x1=7.43 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=5x4375/50.76x400x2.5x1=0.43 V.=0.11 %


Prot. Térmica:

Inter. Aut. Tripolar Int. 10 A. Relé térmico, Reg: 8÷10 A.

Càlcul de la Línea LM2: FRESADORA AZCOITIA






1300x1.25=1625 W.

I=1625/1,732x400x0.85x1=2.76 A.



ANNEX DE CÀLCULS

150


Caída de tensión:


e(parcial)=4x1625/51.41x400x2.5x1=0.13 V.=0.03 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LP4: CETAC 2.3(400V)






I=2000/1,732x400x0.8=3.61 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=0.3x2000/51.34x400x2.5=0.01 V.=0 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


ANNEX DE CÀLCULS

151

Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








7500x1.25+15176=24551 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=24551/1,732x400x0.8=44.3 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=33x24551/47.51x400x10=4.26 V.=1.07 %






ANNEX DE CÀLCULS

152





3.5.2.6 Subquadre 3



ENTALLADORA 7500 W

ESMERIL FORMIS 1104 W

FRESADORA LAGUN 3600 W

SINITRON ELECTRIC 5000 W

SCHUKO 3.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 3.2 (230V) 2000 W

MORTAJADORA 1472 W

TOTAL.... 22676 W

Càlcul de la Línea LM3: ENTALLADORA






7500x1.25=9375 W.

I=9375/1,732x400x0.85x1=15.92 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=5x9375/48.23x400x2.5x1=0.97 V.=0.24 %


Prot. Térmica:


ANNEX DE CÀLCULS

153

Càlcul de la Línea LM4: ESMERIL FORMIS






1104x1.25=1380 W.

I=1380/1,732x400x0.85x1=2.34 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=3x1380/51.44x400x2.5x1=0.08 V.=0.02 %


Prot. Térmica:

Inter. Aut. Tripolar Int. 2.5 A. Relé térmico, Reg: 2÷2.5 A.







3600x1.25=4500 W.

I=4500/1,732x400x0.85x1=7.64 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=3x4500/50.72x400x2.5x1=0.27 V.=0.07 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LM6: SINITRON ELECTRIC




ANNEX DE CÀLCULS

154



5000x1.25=6250 W.

I=6250/1,732x400x0.85x1=10.61 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=3x6250/50x400x2.5x1=0.37 V.=0.09 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.


ANNEX DE CÀLCULS

155



Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LM7: MORTAJADORA






1472x1.25=1840 W.

I=1840/1,732x400x0.8x1=3.32 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=10x1840/51.32x400x2.5x1=0.36 V.=0.09 %


Prot. Térmica:








20000x1.25=25000 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=25000/1,732x400x0.8=45.11 A.





ANNEX DE CÀLCULS

156

Caída de tensión:


e(parcial)=40x25000/49.12x400x16=3.18 V.=0.8 %










3.5.2.7 Subquadre 4



CONTROL N.1 20000 W

TOTAL.... 20000 W







20000x1.25=25000 W.

I=25000/1,732x400x0.8x1=45.11 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=5x25000/47.9x400x16x1=0.41 V.=0.1 %


ANNEX DE CÀLCULS

157







20000x1.25=25000 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=25000/1,732x400x0.8=45.11 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=40x25000/49.12x400x16=3.18 V.=0.8 %





I. Mag. Tetrapolar Int. 63A.





3.5.2.8 Subquadre 5



CONTROL N.2 20000 W

TOTAL.... 20000 W







ANNEX DE CÀLCULS

158


20000x1.25=25000 W.

I=25000/1,732x400x0.8x1=45.11 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=5x25000/45.32x400x10x1=0.69 V.=0.17 %








3000x1.25+10000=13750 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=13750/1,732x400x0.8=24.81 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=46x13750/47.42x400x4=8.34 V.=2.08 %










ANNEX DE CÀLCULS

159



COMPRESOR SISTEM. 3000 W

PLAT MAGNETIC 2000 W

CETAC 6 (400V) 2000 W

SCHUKO 6.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 6.2 (230V) 2000 W

SCHUKO 6.3 (230V) 2000 W

TOTAL.... 13000 W

Càlcul de la Línea LM8: COMPRESOR SISTEM.






3000x1.25=3750 W.

I=3750/1,732x400x0.85x1=6.37 A.




Caída de tensión:

Temperatura cable (ºC): 43

e(parcial)=10x3750/50.96x400x2.5x1=0.74 V.=0.18 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LM17: PLAT MAGNETIC






I=2000/1,732x400x0.8=3.61 A.




Caída de tensión:

ANNEX DE CÀLCULS

160


e(parcial)=0.3x2000/51.34x400x2.5=0.01 V.=0 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LP6: CETAC 6 (400V)






I=2000/1,732x400x0.8=3.61 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=0.3x2000/51.34x400x2.5=0.01 V.=0 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:


ANNEX DE CÀLCULS

161







I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








ANNEX DE CÀLCULS

162

5667.2x1.25+4000=11084 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=11084/1,732x400x0.8=20 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=54x11084/48.78x400x4=7.67 V.=1.92 %










3.5.2.9 Subquadre 7



RECTIFICADORA PL.2 5667.2 W

SCHUKO 7.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 7.2 (230V) 2000 W

TOTAL.... 9667.2 W







5667.2x1.25=7084 W.

I=7084/1,732x400x0.85x1=12.03 A.




Caída de tensión:


ANNEX DE CÀLCULS

163

e(parcial)=3x7084/49.59x400x2.5x1=0.43 V.=0.11 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:



ANNEX DE CÀLCULS

164






4000x1.25+4000=9000 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=9000/1,732x400x0.8=16.24 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=60x9000/48.23x400x2.5=11.2 V.=2.8 %










3.5.2.10 Subquadre 8



RECTIFICADORA PL.1 4000 W

SCHUKO 8.2 (230V) 2000 W

SCHUKO 8.1 (230V) 2000 W

TOTAL.... 8000 W








4000x1.25=5000 W.

ANNEX DE CÀLCULS

165

I=5000/1,732x400x0.85x1=8.49 A.

Se eligen conductores Tripolares 3x2.5+TTx2.5mm²Cu



Caída de tensión:


e(parcial)=4x5000/50.54x400x2.5x1=0.4 V.=0.1 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:

ANNEX DE CÀLCULS

166


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








2000x1.25+4000=6500 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=6500/1,732x400x0.8=11.73 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=8x6500/49.75x400x2.5=1.05 V.=0.26 %











Demanda de Potencia


TORN PINACHO S90 2000 W

SCHUKO 9.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 9.2 (230V) 2000 W

TOTAL.... 6000 W

ANNEX DE CÀLCULS

167

Càlcul de la Línea LM11: TORN PINACHO S90






2000x1.25=2500 W.

I=2500/1,732x400x0.85x1=4.25 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=4x2500/51.27x400x2.5x1=0.2 V.=0.05 %


Prot. Térmica:

Inter. Aut. Tripolar Int. 6.3 A. Relé térmico, Reg: 5.04÷6.3 A.







I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:






ANNEX DE CÀLCULS

168



I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:








3000x1.25+6788=10538 W.(Coef. de Simult.: 1 )

I=10538/1,732x400x0.8=19.01 A.


Nivel Aislamiento, Aislamiento: 0.6/1 kV, EPR. Desig. UNE: DV-K



Caída de tensión:


e(parcial)=74x10538/49.03x400x4=9.94 V.=2.49 %







Inter. Dif. Tetrapolar Int.: 40 A. Sens. Int.: 30 mA. Clase A "si".



ANNEX DE CÀLCULS

169




SERRA METALICA 1288 W

COMPRESOR PETIT 1500 W

ALLISADORA 3000 W

SCHUKO 10.1 (230V) 2000 W

SCHUKO 10.2 (230V) 2000 W

TOTAL.... 9788 W

Càlcul de la Línea LM12: SERRA METALICA






1288x1.25=1610 W.

I=1610/1,732x400x0.85x1=2.73 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=5x1610/51.41x400x2.5x1=0.16 V.=0.04 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LM13: COMPRESOR PETIT






1500x1.25=1875 W.

I=1875/1,732x400x0.85x1=3.18 A.




ANNEX DE CÀLCULS

170

Caída de tensión:


e(parcial)=3x1875/51.38x400x2.5x1=0.11 V.=0.03 %


Prot. Térmica:


Càlcul de la Línea LM14: ALLISADORA






3000x1.25=3750 W.

I=3750/1,732x400x0.85x1=6.37 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=4x3750/50.96x400x2.5x1=0.29 V.=0.07 %


Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


ANNEX DE CÀLCULS

171

Prot. Térmica:








I=2000/230x0.8=10.87 A.




Caída de tensión:


e(parcial)=2x0.3x2000/50.23x230x2.5=0.04 V.=0.02 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea LM18: VENTILACIÓ



- Longitud: 14 m; Cos j: 0.8; Xu(mW/m): 0; R: 1



740x1.25=925 W.

I=925/1,732x400x0.8x1=1.67 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=14x925/51.47x400x2.5x1=0.25 V.=0.06 %


Prot. Térmica:




ANNEX DE CÀLCULS

172

Cálcul de la Línea LP22: ENDOLLS VESTUARI






I=2000/230x0.8=10.87 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x3x2000/49.99x230x2.5=0.42 V.=0.18 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea LP21: ENDOLL DESP.






I=2000/230x0.8=10.87 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x2.5x2000/49.99x230x2.5=0.35 V.=0.15 %


Prot. Térmica:


Cálculo de la Línea LE6: ENLLUM. DESPATX




ANNEX DE CÀLCULS

173



248x1.8=446.4 W.

I=446.4/230x1=1.94 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x10x446.4/51.43x230x1.5=0.5 V.=0.22 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea LE7: ENLL. EMER. DESP.






8x1.8=14.4 W.

I=14.4/230x1=0.06 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x6x14.4/51.52x230x1.5=0.01 V.=0 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea LE8: ENLLUM. VESTUARI






102x1.8=183.6 W.

ANNEX DE CÀLCULS

174

I=183.6/230x1=0.8 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x3x183.6/51.5x230x1.5=0.06 V.=0.03 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea LE9: ENLLUM,. EMER. VES






16x1.8=28.8 W.

I=28.8/230x1=0.13 A.





Caída de tensión:


e(parcial)=2x5x28.8/51.52x230x1.5=0.02 V.=0.01 %


Prot. Térmica:


Cálcul de la Línea: Bateria Condensadores



- Longitud: 5 m; Xu(m/m): 0;

- Potencia reactiva: 111095.69 VAr.

I= CRe x Qc / (1.732 x U) = 1.5x111095.69/(1,732x400)=240.54 A.

Se eligen conductores Tripolares 3x150+TTx95mm²Cu

Nivel Aislamiento, Aislamiento: 450/750 V, PVC. Desig. UNE: H07V-K

ANNEX DE CÀLCULS

175


Caída de tensión:


e(parcial)=5x111095.69/47.12x400x150=0.2 V.=0.05 %


Prot. Térmica:

I. Aut./Tri. In.: 250 A. Térmico reg. Int.Reg.: 250 A.


Relé y Transfor. Diferencial Sens.: 30 mA. Clase AC.

ANNEX DE CÀLCULS

176

3.5.2.13 Càlcul de la Batería de Condensadors

Al càlcul de la potència reactiva a compensar per a què l’instal·lació en l’estudi, presenti el

factor de potencia desitjat, parteix de les següents dades:

Subministre: Trifàsic.

Tensió Composta: 400 V.

Potència activa: 148127.59 W.

CosØ actual: 0.8.

CosØ a conseguir: 1.

Conexió de condensadores: en triangle.

Els resultats obtinguts són:

Potència reactiva a compensar (kVAr): 111.1

Gamma de regulació: (1:2:4)

Potència de l’esglaó (kVAr): 15.87

Capacitat Condensadors (µF): 105.25

La seqüència que ha de realizar el regulador de rectiva per donar senyal a les diferentes

sortides és

Gamma de regulació; 1:2:4 (tres sortides).

1. Primera sortida

2. Segona sortida.

3. Primera i segona sortida.

4. Tercera sortida.

5. Tercera i primera sortida

6. Tercera i segona sortida.

7. Tercera, primera i segona sortida.

Obtenint d’aquesta manera, els set esglaons d’igual potencia.

Es recomana utilizar els esglaons múltiples de 5 kVAr.

ANNEX DE CÀLCULS

177

3.5.2.14 Càlcul de Posta a Terra

Fòrmules:

- Pica vertical

Rt = / L (18)

On,

Rt: Resistència de terra (Ohm)

: Resistivitat del terreny (Ohm·m)

L: Longitut de la pica (m)

- Conductor enterrat horitzontalment

Rt = 2· / L (19)

On,



L: Longitut del conductor (m)

- Asociació en paral·lel de varis electròdes

Rt = 1 / (Lc/2 + Lp/ + P/0,8) (20)

On,



Lc: Longitut total del conductor (m)

Lp: Longitut total de les piques (m)

P: Perímetre de las plaques (m)

Resultat:

- La resistivitat del terreny és de 150 ohmsxm.

- L’electròde en la posta a terra de l’edifici, se constitueix amb els següents elements:

M. conductor de Cu nu 35 mm² 60 m.

M. conductor d’Acer galvanitzat 95 mm²

Piques verticals de Coure 14 mm

d’Acer recobert de Cu 14 mm 4 piques de 2m.

d’Acer galvanitzat 25 mm

Amb el que s’obtindrà una resistència de terra de 3.95 ohmios.

Els conductors de protecció, es van calcular adequadament i segons la ITC-BT-18, a

l'apartat del càlcul de circuits.

Així mateix, cal assenyalar que la linea principal de terra no serà inferior a 16 mm² en Cu, i

la linea d'enllaç amb el terra, no serà inferior a 25 mm² en Cu.

ANNEX DE CÀLCULS

178

3.5.2.15 Taula de resultats

Quadre General de Mando i Protecció Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm)

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo

DERIVACION IND. 148127.59 12 4x150+TTx95Cu 267.26 300 0.16 0.16 160

D. INDIVIDUAL 148127.59 0.3 4x150+TTx95Cu 267.26 322 0 0.17

ENLLUMENAT NAU 8632.8 19 4x4+TTx4Cu 15.58 30 0.52 0.69 25 SUBQUADRE OFICINES 2232.32 10 2x4+TTx4Cu 12.13 45 0.41 0.58

SUBQUADRE 1 6200 16 4x2.5+TTx2.5Cu 11.19 26.5 0.5 0.66

SUBQUADRE 2 11675 26 4x2.5+TTx2.5Cu 21.06 26.5 1.64 1.81 SUBQUADRE 3 24551 33 4x10+TTx10Cu 44.3 65 1.07 1.23

SUBCUADRO 4 25000 40 4x16+TTx16Cu 45.11 87 0.8 0.96

SUBCUADRO 5 25000 40 4x16+TTx16Cu 45.11 87 0.8 0.96 SUBQUADRE 6 13750 46 4x4+TTx4Cu 24.81 36 2.08 2.25

SUBQUADRE 7 11084 54 4x4+TTx4Cu 20 36 1.92 2.08

SUBQUADRE 8 9000 60 4x2.5+TTx2.5Cu 16.24 26.5 2.8 2.97 SUBCUADRE 9 6500 8 4x2.5+TTx2.5Cu 11.73 26.5 0.26 0.43

SUBQUADRE 10 10538 74 4x4+TTx4Cu 19.01 36 2.49 2.65

VENTILACIÓ 925 14 4x2.5+TTx2.5Cu 1.67 23 0.06 0.23 20 ENDOLLS VESTUARI 2000 3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 26.5 0.18 0.38 20

ENDOLL DESP. 2000 2.5 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 26.5 0.15 0.35 20

ENLLUM. DESPATX 446.4 10 2x1.5+TTx1.5Cu 1.94 20 0.22 0.41 16 ENLL. EMER. DESP. 14.4 6 2x1.5+TTx1.5Cu 0.06 20 0 0.2 16

ENLLUM. VESTUARI 183.6 3 2x1.5+TTx1.5Cu 0.8 20 0.03 0.22 16

ENLLUM,. EMER. VES 28.8 5 2x1.5+TTx1.5Cu 0.13 20 0.01 0.2 16 LUZ EXTERIOR 900 0.3 2x1.5+TTx1.5Cu 4.89 20 0.01 0.18 16

ENLLUM. EXTERIOR 900 15 2x1.5+TTx1.5Cu 3.91 20 0.67 0.85 16

Bateria Condensadores 148127.59 5 3x150+TTx95Cu 240.54 260 0.05 0.21

SUBQUADRE ENLLUMENAT NAU Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm) (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo,Canal,Band.

8632.8 0.3 4x4Cu 15.58 27 0.01 0.7 LINEA 1 1540.8 30 2x2.5+TTx2.5Cu 6.7 23 1.38 2.07 20

LINEA 2 2311.2 36 2x4+TTx4Cu 10.05 31 1.56 2.25 20

LINEA 3 2311.2 42 2x4+TTx4Cu 10.05 31 1.81 2.51 20 LINEA 4 2311.2 49 2x4+TTx4Cu 10.05 31 2.12 2.81 20

ENLL. .EMERG. NAU 158.4 100 2x1.5+TTx1.5Cu 0.69 16.5 0.78 1.47 16

SUBQUADRE OFICINES Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm) (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo,Canal,Band.

ENLLUM. EMER. OFIC 72 5 2x1.5+TTx1.5Cu 0.31 21 0.02 0.6 SAI 200 2 2x2.5+TTx2.5Cu 1.09 23 0.01 0.59 20

ENLLUM. OFICINA 518.4 10 2x1.5+TTx1.5Cu 2.25 21 0.25 0.84

ENDOLLS 2000 5 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 23 0.31 0.89 20

SUBQUADRE 1 Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm) (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo,Canal,Band.

CETAC 1 16A 2200 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 3.97 26 0 0.67 SCHUKO 1.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 0.68

SCHUKO 1.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 0.68

ANNEX DE CÀLCULS

179

SUBQUADRE 2 Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm)

(W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo,Canal,Band.

7675 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 13.85 26 0.01 1.82

FRESADORA LAGUN 4375 5 3x2.5+TTx2.5Cu 7.43 26 0.11 1.93

FRESADORA AZCOITIA 1625 4 3x2.5+TTx2.5Cu 2.76 26 0.03 1.85 CETAC 2.3(400V) 2000 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 3.61 26 0 1.82

2400 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 13.04 29 0.02 1.83

SCHUKO 2.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 1.85 SCHUKO 2.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 1.85


10477 0.3 4x6+TTx6Cu 18.9 44 0.01 1.24 ENTALLADORA 9375 5 3x2.5+TTx2.5Cu 15.92 26 0.24 1.48

ESMERIL FORMIS 1380 3 3x2.5+TTx2.5Cu 2.34 26 0.02 1.26

FRESADORA LAGUN 4500 3 3x2.5+TTx2.5Cu 7.64 26 0.07 1.31 SINITRON ELECTRIC 6250 3 3x2.5+TTx2.5Cu 10.61 26 0.09 1.33

2400 0.3 2x4+TTx4Cu 13.04 38 0.01 1.25


MORTAJADORA 1840 10 3x2.5+TTx2.5Cu 3.32 23 0.09 1.32 20


CONTROL N.1 25000 5 3x16+TTx16Cu 45.11 70 0.1 1.06 32



CONTROL N.2 25000 5 3x16+TTx16Cu 45.11 70 0.1 1.06 32



7750 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 13.98 26 0.01 2.26 COMPRESOR SISTEM. 3750 10 3x2.5+TTx2.5Cu 6.37 26 0.18 2.45

PLAT MAGNETIC 2000 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 3.61 26 0 2.27

CETAC 6 (400V) 2000 0.3 4x2.5+TTx2.5Cu 3.61 26 0 2.27 3600 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 19.57 29 0.03 2.29

SCHUKO 6.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.3

SCHUKO 6.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.3

SCHUKO 6.3 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.3



RECTIFICADORA PL.2 7084 3 3x2.5+TTx2.5Cu 12.03 26 0.11 2.19


ANNEX DE CÀLCULS

180



RECTIFICADORA PL.1 5000 4 3x2.5+TTx2.5Cu 8.49 26 0.1 3.07

SCHUKO 8.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.98

SCHUKO 8.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.98

SUBCUADRE 9 Denominación P.Cálculo Dist.Cálc Sección I.Cálculo I.Adm.. C.T.Parc. C.T.Total Dimensiones(mm) (W) (m) (mm²) (A) (A) (%) (%) Tubo,Canal,Band.

TORN PINACHO S90 2500 4 3x2.5+TTx2.5Cu 4.25 26 0.05 0.48 SCHUKO 9.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 0.45

SCHUKO 9.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 0.45


6538 0.3 3x2.5+TTx2.5Cu 11.8 26 0.01 2.66 SERRA METALICA 1610 5 3x2.5+TTx2.5Cu 2.73 26 0.04 2.7

COMPRESOR PETIT 1875 3 3x2.5+TTx2.5Cu 3.18 26 0.03 2.69

ALLISADORA 3750 4 3x2.5+TTx2.5Cu 6.37 26 0.07 2.74 3200 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 17.39 29 0.03 2.68

SCHUKO 10.1 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.7

SCHUKO 10.2 (230V) 2000 0.3 2x2.5+TTx2.5Cu 10.87 29 0.02 2.7

ANNEX DE CÀLCULS

181

3.6 Càlcul centre de transformació

3.6.1 Intensitat amb alta tensió

En un transformador trifàsic la intensitat del circuit primari Ip ve donada per l’expressió

següent:

Ip = S / (1,732 · Up) (21) ; sent:

S = Potència del transformador amb kVA.

Up = Tensió composta primària amb kV.

Ip = Intensitat primària en A.

Substituint valors:

Transformador Potencia (kVA) Up (kV) Ip (A)

trafo 1 250 25 5.77

3.6.2 Intensitat amb baixa tensió

Amb un transformador trifàsic la intensitat del circuit secundari Is be donada per la

expressió:

Is = (S · 1000) / (1,732 · Us) (22) ; sent:

S = Potència del transformador en kVA.

Us = Tensió composta secundaria en V.

Is = Intnsitat secundaria en A.

Substituent valors:

Transformador Potencia (kVA) Us (V) Is (A)

trafo 1 250 400 360.85

3.6.3 Curtcircuits.

3.6.3.1 Observacions.

Pel càlcul de la intensitat primària de curtcircuit es tindrà en compte una potència de

curtcircuit de 500 MVA a la ret de distribució, donada proporcionada per la companyia

subministradora.

ANNEX DE CÀLCULS

182

3.6.3.2 Càlcul de corrents de curtcircuit.

Pel càlcul de les corrents de curtcircuit utilitzarem les següents expressions:

- Intensitat primària per a curtcircuit a la banda de l’alta tensió:

Iccp = Scc / (1,732 · Up) (23) ; sent:

Scc = Potència de curtcircuit de la ret en MVA.

Up = Tensió composta primària en kV.

Iccp = Intensitat de curtcircuit primària en kA.

- Intensitat secundaria per a curtcircuit a la banda de Baixa Tensió (depreciant la

impedància de la ret de Alta Tensió):

Iccs = (100 · S) / (1,732 · Ucc (%) · Us) (24) ; sent:

S = Potencia del transformador en kVA.

Ucc (%) = Tensió de curtcircuit en % del transformador.

Us = Tensió composta en carga al secundari en V.

Iccs = Intensitat de curtcircuit secundaria en kA.

3.6.3.3 Curtcircuit a la banda d’Alta Tensió.

Utilitzant les expressions de l’apartat anterior.

Scc (MVA) Up (kV) Iccp (kA)

500 25 11.55

3.6.3.4 Curtcircuit a la banda de Baixa Tensió.

Utilitzant les expressions de l’apartat anterior.

Transformador Potencia (kVA) Us (V) Ucc (%) Iccs (kA)

trafo 1 250 400 4 9.02

ANNEX DE CÀLCULS

183

3.6.4 Dimensionat de l’embarrat

Las característiques del embarrat son:

Intensitat assignada : 400 A.

Límit tèrmic, 1 s. : 16 kA eficaces.

Límit electrodinàmic : 40 kA cresta.

Per tant dit embarrat te que suportar la intensitat nominal sense superar la temperatura de

regim permanent (comprovació per densitat de corrent), així como els esforços

electrodinàmics i tèrmics que es produeixi durant un curtcircuito.

3.6.4.1 Comprovació per densitat de corrent.

La comprovació per densitat de corrent tingui per objecte verificar que el conductor que

constitueix l’embarrat es capaç de conduir la corrent nominal màxima sense sobrepassar la

densitat de corrent màxima en règim permanent. Donat que s’utilitzen cel·les baix evolvent

metàl·lic fabricades por Orma-SF6 d’acord a la normativa vigent, es garantida l’indicat per

la intensitat assignada de 400 A.

3.6.4.2 Comprovacións per sol·licitació electrodinàmica.

Segons la MIE-RAT 05, la resistència mecànica dels conductors hi haurà que verificar, en

cas de curtcircuit que:

máx ( Iccp2 · L2 ) / ( 60 · d · W ) (25), sent:

máx = Valor de la carga de ruptura de tracció del material dels conductors. Per coure

semi dur 2800 Kg / cm2.

Iccp = Intensitat permanent de curtcircuito trifàsic, amb kA.

L = Separació longitudinal entre suports, amb cm.

d = Separació entre fases, amb cm.

W = Mòdul resistent dels conductors, amb cm3.

Donat que s’utilitzen cel·les baix evolvent metàl·lica fabricades por Orma-SF6 conforme a

la normativa vigent es garantitza el compliment de l’expressió anterior.

3.6.4.3 Comprovació per sol·licitació tèrmica a curtcircuit.

La sobreintensitat màxima admissible en curtcircuit per a l’embarrat es determina:

Ith = · S · (T / t) (26), sent:

ANNEX DE CÀLCULS

184

Ith = Intensitat eficaç, amb A.

= 13 per al Cu.

S = Secció del embarrat, amb mm2.

T = Elevació o increment màxim de temperatura, 150ºC per a Cu.

t = Temps de duració del curtcircuit, amb s.

Ja que s’utilitzen cel·les baix evolvent metàl·lic fabricades per Orma-SF6 conforme a la

normativa vigent, es garantitza que:

Ith 16 kA durant 1 s.

3.6.5 Selecció de les proteccions d’alta tensió i baixa tensió

Els transformadors estan protegits tant amb AT como amb BT. Amb Alta tensió la

protecció l’efectuen les cel·les associades amb aquest transformadors, i en baixa tensió la

protecció s’incorpora amb els quadres de BT.

Protecció trafo 1.

La protecció del transformador amb AT d’aquest CT es realitza utilitzant una cel·la

d’interruptor amb fusibles combinats, sent aquestos els que efectuen la protecció davant

curtcircuits. Aquestos fusibles son limitadors de corrent, produint-se la fusió abans de que

la corrent de curtcircuit haguí apropant-se al seu valor màxim.

Els fusibles es seleccionen per a:

- Permetre el pas de la punta de corrent produïda a la connexió del transformador amb buit.

- Suportar la intensitat nominal amb servei continu.

La intensitat nominal dels fusibles s’escollirà per tant amb funció de la potencia:

Potencia (kVA) In fusibles (A)

250 25

Per a la protecció contra sobrecarregues s’instal·larà un relé electrònic amb captadores

d’intensitat per fase, la seva senyal alimentarà a un disparador electromecànic alliberant el

dispositiu de retenció de l’interruptor.

Protecció amb Baixa Tensió.

Al circuit de baixa tensió de cada transformador segons RU6302 s’instal·larà un Quadre

de Distribució de 4 sortides amb possibilitat de expansionament. S’instal·laran fusibles a

totes les sortides, amb una intensitat nominal igual al valor de la intensitat exigida aquesta

sortida, i un poder de tall major o igual a la corrent de curtcircuit al costat de baixa tensió.

ANNEX DE CÀLCULS

185

La descarrega del trafo al quadre de Baixa Tensió es realitzarà amb conductors XLPE

0,6/1kV 240 mm2 Al unipolars instal·lats al aire la seva intensitat admissible a 40ºC de

temperatura ambientada es de 390 A.

Per al trafo 1, la seva potencia es de 250 kVA la seva intensitat de Baixa Tensió ja

calculada a l’apartat intensitat amb Baixa Tensió, es contemplarà 1 conductor per fase i 1

para el neutre.

3.6.6 Dimensionat de la ventilació del centre de transformació

Per al càlcul de la superfície mínima de les reixetes d’entrada d’aire en l’edifici del centre

de transformació, s’utilitza la següent expressió:

Sr = ( Wcu + Wfe ) / ( 0,24 · k · ( h · T3 ) ) (27), sent:

Wcu = Pèrdues amb el coure del transformador, amb kW.

Wfe = Pèrdues amb el ferro del transformador, amb kW.

k = Coeficient en funció de la forma de les reixetes d’entrada d’aire, 0,5.

h = Distancia vertical entre centres de les reixetes d’entrada i sortida, amb m.

T = Diferencia de temperatura entre l’aire de sortida i el d’entrada, 15ºC.

Sr = Superfície mínima de la reixeta d’entrada de ventilació del transformador, amb m2.

No obstant, ja que s’utilitza edificis prefabricats de Orma-mn aquestos han estat sotmesos a

assajos d’homologació en quant al dimensionat de la ventilació del centre de

transformació.

3.6.7 Dimensionat del pou apagafocs.

El pou de recollida d’olis serà capaç d’allotjar la totalitat del volum que conte el

transformador, i així es dimensionat per al fabricant al tractar-se d’un edifici prefabricat.

3.6.8 Càlcul de les instal·lacions de posada a terra

3.6.8.1 Investigació de les característiques del terra.

Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·larà el Centre de Transformació, es

determina una resistivitat mitja superficial de 150 xm.

3.6.8.2 Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim

corresponent a l’eliminació del defecte.

En instal·lacions d’Alta Tensió de tercera categoria els paràmetres de la ret que intervenen

als càlculs de faltes a terres son:

ANNEX DE CÀLCULS

186

Tipus de neutre.

El neutre de la ret pot estar aïllat, rígidament unit a terra, o a través d’impedància

(resistència o reactància), la qual produirà una limitació de les correntes de falta a terra.

Tipus de proteccions al’ origen de la línea.

Quan es produeix un defecte, aquest es eliminat mitjançant l’obertura d’un element de tall

que actua per indicació d’un relé d’intensitat, al qual pot actuar amb un temps fixes (relé a

temps independent), o segons una corba de tipus inversa (relé a temps dependent).

Així mateix poden existir “reenganches” posteriors al primer dispar que sòls influirà en els

càlculs si es produeixen en un temps inferior a 0,5 s.

Segons les dades de la ret proporcionats per la companyia subministradora, es te:

- Intensitat màxima de defecte a terra, Idmáx (A): 300.

- Duració de la falta.

Desconnexió inicial.

Temps màxim d’eliminació del defecte (s): 0.7.

3.6.8.3 Disseny de l’ instal·lació de terra.

Pels càlculs a realitzar s’utilitzaran els procediments del ”Mètode de càlcul i projecte

d’instal·lacions de posta a terra per centres de transformació de tercera categoria“, editat

per UNESA.

TERRA DE PROTECCIÓ. Es connectaran a aquest sistema les parts metàl·liques de l’ instal·lació que no estiguin en

tensió normalment però poden estar-ho per defectes d’aïllament, averies o causes fortuïtes,

tals com “chassis” i bastidors dels aparells de maniobra, evolvents metàl·lics de les cabines

prefabricades i carcasses dels transformadors.

TERRA DE SERVEI. Es connectarà a aquest sistema el neutre del transformador i la terra dels secundaris dels

transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura.

Per a la posta a terra de servei, s’utilitzaran piques en fila de diàmetre 14 mm. Y longitud 2

m., unides mitjançant conductor nu de Cu de 50 mm2 de secció. El valor de la resistència

de posta a terra d’aquest elèctrode haurà de ser inferior a 37ohms.

La connexió des del centre fins la primera pica de l’elèctrode es realitzarà amb cable de Cu

de 50 mm2, aïllat de 0,6/1 kV sota tub plàstic amb grau de protecció al impacte mecànic de

7 com a mínim.

3.6.8.4 Càlcul de la resistència del sistema de terra.

Las característiques de la ret d’alimentació son:

· Tensió de servei, U = 25000 V.

· Posta a terra del neutre:

- Desconeguda.

ANNEX DE CÀLCULS

187

· Nivell d’aïllament de les instal·lacions de Baixa Tensió, Ubt = 6000 V.

· Característiques del terreny:

· terreny (xm): 150.

· H formigó (xm): 3000.

TERRA DE PROTECCIÓ.

Per al càlcul de la resistència de la posta a terra de las masses (Rt), la intensitat i tensió de

defeco (Id, Ud), s’utilitzarà les següents fórmules:

- Resistència del sistema de posta a terra, Rt:

Rt = Kr · () (28)

- intensitat de defecte, Id:

Id = Idmáx (A) (29)

- Tensió de defecte, Ud:

Ud = Rt · Id (V) (30)

L’elèctrode adequat per aquests casos te les següents propietats:

- Configuració seleccionada: 50-25/5/82.

- Geometria: Anell.

- Dimensions (m): 5x2.5.

- Profunditat de l’elèctrode (m): 0.5.

- Número de piques: 8.

- Longitud de las piques (m): 2.

Els paràmetres característics del elèctrode son:

- De la resistència, Kr (/xm) = 0.085.

- De la tensió de pas, Kp (V/((xm)A)) = 0.0191.

- De la tensió de contacte exterior, Kc (V/((xm)A)) = 0.0386.

Substituent valors a les expressions anteriors, es te:

Rt = Kr · = 0.085 · 150 = 12.75 .

Id = Idmáx = 300 A.

Ud = Rt · Id = 12.75 · 300 = 3825 V.

TERRA DE SERVEI. L’elèctrode adequat per aquest cas te les seguents propietats:

- Configuració seleccionada: 5/32.

- Geometria: Piques en filera.

- Profunditat de l’elèctrode (m): 0.5.

- Número de piques: 3.

- Longitud de las piques (m): 2.

- Separació entre piques (m): 3.

ANNEX DE CÀLCULS

188

Els paràmetres característics de l’elèctrode son:

De la resistència, Kr (/xm) = 0.135.

Substituint valors:

RtNEUTRO = Kr · = 0.135 · 150 = 20.25 .

3.6.8.5 Càlcul de les tensions a l’exterior de l’ instal·lació.

Amb la finalitat d’evitar l’aparició de tensions de contacte elevades a l’exterior de la

instal·lació, les portes i reixetes metàl·liques que donen l’exterior del centre no tindran cap

contacte elèctric amb masses conductores que, a causa de defectes o averies, siguin

susceptibles de quedar sotmeses a tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat, no serà necessari calcular les tensions de contacte a

l’exterior, ja que aquestes seran pràcticament nul·les. Per altra part, la tensió de pas a

l’exterior vindrà donada per les característiques de l’elèctrode i la resistivitat del terreny

segons l’expressió:

Up = Kp · · Id = 0.0191 · 150 · 300 = 859.5 V.

3.6.8.6 Càlcul de les tensions a l’interior de l’ instal·lació.

Al Centre de Transformació s’instal·larà un mallasso electrosoldat, amb rodons de

diàmetre no inferior a 4 mm. formant una retícula no superior a 0,30x0,30 m. Aquest

mallasso es connectarà com a mínim en dos punts oposats de la posta a terra de protecció

del Centre.

Dit mallasso estarà cobert per una capa de formigó de 10 cm. com a mínim. Amb aquesta

mesura s’aconsegueix que la persona que hagi d’accedir a una part que pugui quedar en

tensió, de forma eventual, estarà sobre una superfície equipotencial, amb lo que desapareix

el risc de la tensió de contacte i de pas interior.

D’aquesta forma no serà necessari el càlcul de les tensions de contacto i de pas a l’interior,

ja que el seu valor serà pràcticament zero.

Així mateix, l’existència d’una superfície equipotencial connectada a l’elèctrode de terra,

fa que la tensió de pas a l’accés sigui equivalent al valor de la tensió de contacte exterior.

Up (acc) = Kc · · Id = 0.0386 · 150 · 300 = 1737 V.

3.6.8.7 Càlcul de les tensions aplicades.

Per a l’obtenció dels valors màxims admissibles de la tensió de pas exterior i en el accés,

s’utilitzen les següents expressions:

Upa = 10 · k / tn · (1 + 6 · / 1000) V. (21)

Upa (acc) = 10 · k / tn · (1 + (3 · + 3 · H) / 1000) V. (32)

t = t´ + t´´ s. (33)

ANNEX DE CÀLCULS

189

Sent:

Upa = Tensió de pas admissible a l’exterior, amb volts.

Upa (acc) = Tensió en el accés admissible, amb volts.

k , n = Constants segons MIERAT 13, dependent de t.

t = Temps de duració de la falta, amb segons.

t´ = Temps de desconnexió inicial, amb segons.

t´´ = Temps de la segona desconnexió, amb segons.

= Resistivitat del terreny, en xm.

H = Resistivitat del formigó, 3000 xm.

Ell temps de duració de la falta es:

t´ = 0.7 s.

t = t´ = 0.7 s.

Substituent valors:

Upa = 10 · k / tn · (1 + 6 · / 1000) = 10 · 102.86 · (1 + 6 · 150 / 1000) = 1954.29 V.

Upa (acc) = 10 · k / tn · (1 + (3 · + 3 · H) / 1000) = 10 · 102.86 (1 + (3 · 150 + 3 3000) /

1000) = 10748.57 V.

Els resultats obtinguts es presenten a les següents taules:

Tensió de pas a l’ exterior i de pas en els accessos.

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de pas

en el exterior Up = 859.5 V. Upa = 1954.29 V.

Tensió de pas

en el accés Up (acc) = 1737 V. Upa (acc) = 10748.57 V.

Tensió e intensitat de defecte.

Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de defecte Ud = 3825 V. Ubt = 6000 V.

Intensitat de defecte Id = 300 A. >

ANNEX DE CÀLCULS

190

3.6.8.8 Investigació de las tensions transferibles al exterior.

Al no existir mitjans de transferència de tensions a l’exterior, no es considera necessari un

estudi per a la seva reducció o eliminació.

No obstant, per garantir que el sistema de posta a terra de servei no agafi tensions elevades

quan es produeixi un defecte, existirà una distància de separació mínima (Dn-p), entre els

elèctrodes dels sistemes de posta a terra de protecció i de servei.

Dn-p ( · Id) / (2000 · ) = (150 · 300) / (2000 · ) = 7.16 m.

Sent:

= Resistivitat del terreny en xm.

Id = Intensitat de defecte en A.

La connexió des de el centre fins la primera pica de l’elèctrode de servei es realitzarà amb

cable de Cu de 50 mm2, aïllat de 0,6/1 kV baix tub de plàstic amb grau de protecció al

impacte mecànic de 7 como mínim.


Firmat:

Marc Cid Gubau


191


4. PLÀNOLS




DATA: Juny/ 2015.

PLÀNOLS

192

Índex Plànols 4. PLÀNOLS ....................................................................... 191

4.1 Situació ................................................................................... 193

4.2 Emplaçament ......................................................................... 194

4.3 Alçat ........................................................................................ 195

4.4 Planta nau .............................................................................. 196

4.5 Planta altell ............................................................................ 197

4.6 Distribució màquines ............................................................ 198

4.7 Il·luminació nau 1 ................................................................. 199

4.8 Il·luminació nau 2 ................................................................. 200

4.9 Protecció contra incendis 1 ................................................... 201

4.10 Proteccio contra incendis 2 ................................................... 202

4.11 Posta a terra ........................................................................... 203








4.19 Dimensions CT ..................................................................... 211

4.20 Posta a Terra CT ................................................................... 212

4.21 Esquema unifilar CT ............................................................ 213

Consell

Comarcal

ET

9

1

1

7

19

8

3

5

7

9

4

6

6

1

1

8

2

0

2

2

2

4

1113

19 21 23 25

20 2224 26

28

32 34 36

2A

23

25

29

20

30

3

2

35

79

5

2

9

4

0

4

9

5

1

5

3

2

7

2

9

3

1

1

3

1

5

1

7

1

9

2

1

2

3

2

5

2

4

A

8

1

0

1

2

1

4

1

6

1

8

2

0

26

47

4

6

8

3

41

43

9

1

1

46

4

8

4

8

1

0

1

4

1

6

1

8

2

0

2

2

2

4

2

6

2

8

3

2

3

6

9

1

1

1

3

1

5

1

7

1

9

2

1

2

3

2

5

2

7

2

1

2

9

3

3

1

4

1

6

2

7

2

4

2

6

2

830

3

2

3

4

4

7

24

1

2

13

7

9A

1

3

5

2

4

6

8A

2

5

79

2

2

29

3

3

3

4

5

7

3

5

7

9

2

4

2

A

2

6

2

A

4

4

2

2

6

3

2

4

6

21

23

14

2

4

6

8

1

0

1

2

1

4

1

6

25

27

3

5

39

3

8

1

4

16

18

15

17

19

8

10

16

6

1

1

24

12

2A

6A

1

1

A

1

3

A

3

7

A

3

9

A

3

A

5

A

3

8

A

8

A

1

0

A

1

6

6

9A

4

22A

26A

1

0

A

7

9

2A

2

4

A

5

A

1

3

A

37A

40

44A

42A

1

4

2

6

1

0

2

5

A

3

1

1

9

A

3

0

C

a

r

r

e

r

d

e

l

a

M

u

r

a

l

l

a

d

'

A

l

f

o

n

s

I

I

I

gu¨rdia civil

CAP

zona esportiva

5

2

4

1

6

1

7

1

8

9

1

0

7

3

1

0

1

2

2

8

1

0

2

1

5

8

1

0

1

2

1

4

1

6

1

8

2

0

2

2

2

4

2

6

2

8

3

0

3

2

1

4

1

6

1

8

2

0

2

1

2

3

2

5

2

7

2

9

3

1

3

3

3

5

3

5

9

1

1

1

3

1

5

1

9

1

1

3

5

7

9

7

9

1

1

1

3

1

5

1

7

1

9

2

1

2

3

2

5

2

7

2

9

2

2

2

4

2

6

2

8

3

0

3

2

4

6

17

6

8

1

0

1

2

5

7

1

6

7

11

1

5

42

13

15

1

A

4

6

5

25

3

20

22

24

26

10

12

11

9

11

10

12

3

4

19

5

18

23

5

9

5

1

8

1

4

13

15

14A

9

1

1

24

2

3

7

2-7

25

88

A

1

6

5

13

15A

11

A

6

8

2

-4

A

3

1

3

2

1

1

A

3

1

3

A

2

2

7

Plaa

de

l'Agermanament

T

V

-

2

4

2

1

a

ET

18

14

SITUACION ALTILLO

LLEGENDA


5 PLEC DE CONDICIONS




DATA: Juny/ 2015.

PLEC DE CONDICIONS

215

Índex Plec de Condicions 5 PLEC DE CONDICIONS ............................................. 214

5.1 Condicions Generals ............................................................. 219

5.1.1 Naturalesa i objecte del Plec General ................................................. 219

5.1.2 Documentació del Contracte d'Obra .................................................. 219

5.2 Condicions Facultatives ........................................................ 219

5.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques ..................................... 219

5.2.1.1 El Projectista .................................................................................. 219

5.2.1.2 El Constructor ................................................................................ 220

5.2.2 Obligacions i drets generals del Contractista ..................................... 220

5.2.2.1 Verificació dels documents del projecte........................................ 220

5.2.2.2 Oficina a l'obra .............................................................................. 220

5.2.2.3 Representació del Contractista ...................................................... 221

5.2.2.4 Presència del Contractista en l'obra ............................................... 221

5.2.2.5 Treballs no estipulats expressament .............................................. 221

5.2.2.6 Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del

projecte……… ...................................................................................................... 221

5.2.2.7 Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa ........... 222

5.2.2.8 Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista . 222

5.2.2.9 Faltes del personal ......................................................................... 222

5.2.3 Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans

auxiliars…… ............................................................................................................ 222

5.2.3.1 Camins i accessos .......................................................................... 222

5.2.3.2 Replanteig ...................................................................................... 222

5.2.3.3 Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs ............... 223

5.2.3.4 Ordre dels treballs ......................................................................... 223

5.2.3.5 Facilitat per a altres Contractistes ................................................. 223

5.2.3.6 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major .. 223

5.2.3.7 Pròrroga per causa de força major ................................................. 223

5.2.3.8 Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra .. 224

5.2.3.9 Condicions generals d'execució dels treballs ................................ 224

5.2.3.10 Obres ocultes ............................................................................... 224

5.2.3.11 Treballs defectuosos .................................................................... 224

5.2.3.12 Vicis ocults .................................................................................. 224

5.2.3.13 Dels materials i dels aparells. La seva procedència .................... 225

PLEC DE CONDICIONS

216

5.2.3.14 Presentació de mostres ................................................................ 225

5.2.3.15 Materials no utilitzables .............................................................. 225

5.2.3.16 Materials i aparells defectuosos .................................................. 225

5.2.3.17 Despeses ocasionades per proves i assaigs .................................. 225

5.2.3.18 Neteja de les obres ....................................................................... 226

5.2.3.19 Obres sense prescripcions ........................................................... 226

5.2.4 Recepcions de les obres i instal·lacions .............................................. 226

5.2.4.1 Recepcions provisionals ................................................................ 226

5.2.4.2 Documentació final d'obra ............................................................. 226

5.2.4.3 Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra 226

5.2.4.4 Termini de garantia ....................................................................... 227

5.2.4.5 Conservació de les obres rebudes provisionalment ....................... 227

5.2.4.6 Recepció definitiva ........................................................................ 227

5.2.4.7 Pròrroga del termini de garantia .................................................... 227

5.2.4.8 De les recepcions de treballs a contractar dels quals hagi estat

rescindits……… .................................................................................................... 227

5.3 Condicions Econòmiques ...................................................... 227

5.3.1 Principi general ................................................................................... 227

5.3.2 Fiances ................................................................................................. 228

5.3.2.1 Fiança provisional ......................................................................... 228

5.3.2.2 Execució de treballs amb càrrec a la fiança................................... 228

5.3.2.3 De la seva devolució en general .................................................... 228

5.3.2.4 Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials. 229

5.3.3 Dels preus ............................................................................................ 229

5.3.3.1 Composició dels preus unitaris ...................................................... 229

5.3.3.2 Benefici industrial ......................................................................... 229

5.3.3.3 Preu d'Execució material ............................................................... 229

5.3.3.4 Preu de Contracta .......................................................................... 229

5.3.3.5 Preus de contracta. Import de contracta ........................................ 230

5.3.3.6 Preus contradictoris ....................................................................... 230

5.3.3.7 El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. ...................... 230

5.3.3.8 Reclamacions d'augment de preus per causes diverses ................. 230

5.3.3.9 Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus .................... 230

5.3.3.10 Revisió dels preus contractats ..................................................... 230

5.3.3.11 Emmagatzament de materials ...................................................... 231

5.3.4 Obres per administració ...................................................................... 231

5.3.4.1 Administració ................................................................................ 231

PLEC DE CONDICIONS

217

5.3.4.2 Obres per administració directa ..................................................... 231

5.3.4.3 Obres per administració delegada o indirecta ............................... 231

5.3.4.4 Liquidació d'obres per administració ............................................ 232

5.3.4.5 Abonament als constructor dels comptes d'administració

delegada……… ..................................................................................................... 232

5.3.4.6 Normes per a l'adquisició dels materials i aparells ........................ 232

5.3.4.7 Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers . 232

5.3.4.8 Responsabilitats del contractista ................................................... 233

5.3.5 Valoració i abonament dels treballs ................................................... 233

5.3.5.1 Formes diferents d'abonament de les obres ................................... 233

5.3.5.2 Relacions valorades i certificacions .............................................. 234

5.3.5.3 Millores d'obres lliurament executades ......................................... 234

5.3.5.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada ............. 235

5.3.5.5 Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no

contractats……… .................................................................................................. 235

5.3.5.6 Pagaments ...................................................................................... 235

5.3.5.7 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia ..... 235

5.3.6 Indemnitzacions mútues ..................................................................... 236

5.3.6.1 Demora dels pagaments ................................................................. 236

5.3.7 Varis ..................................................................................................... 236

5.3.7.1 Millores i augments d'obra. Casos contraris .................................. 236

5.3.7.2 Unitats d'obra defectuoses però acceptables ................................. 237

5.3.7.3 Assegurança de les obres ............................................................... 237

5.3.7.4 Conservació de l'obra .................................................................... 237

5.3.7.5 Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari ............ 238

5.4 Plec de Condicions Tecniques .............................................. 238

5.4.1 Condicions Generals ........................................................................... 238

5.4.2 Canalitzacions elèctriques ................................................................... 238

5.4.2.1 Instal·lació de safates metàl·liques ................................................ 238

5.4.2.2 Instal·lacions sota tub .................................................................... 239

5.4.2.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no

elèctriques…… ...................................................................................................... 241

5.4.2.4 Accessibilitat a les instal·lacions ................................................... 241

5.4.2.5 Caixes de connexionat ................................................................... 242

5.4.2.6 Mecanismes i preses de corrent ..................................................... 243

5.4.3 Aparells de comandament i protección............................................... 243

5.4.3.1 Quadres elèctrics ........................................................................... 243

PLEC DE CONDICIONS

218

5.4.3.2 Interruptors automàtics .................................................................. 244

5.4.3.3 Guardamotors ................................................................................ 245

5.4.3.4 Fussibles ........................................................................................ 245

5.4.3.5 Interruptors diferencials ................................................................ 245

5.4.3.6 L’embarrat ..................................................................................... 246

5.4.3.7 Premsa estopes i etiquetes ............................................................. 246

5.4.3.8 Receptors d’enllumenat ................................................................. 247

5.4.3.9 Receptors de motor ........................................................................ 248

5.4.3.10 Posta a terra ................................................................................. 250

5.4.3.11 Inspeccions i proves a fàbrica ..................................................... 251

5.4.3.12 Seguretat ...................................................................................... 251

5.4.3.13 Neteja ........................................................................................... 252

5.4.3.14 Manteniment ................................................................................ 252

5.4.4 Condicions Tècniques del Centre de Transformació ......................... 252

5.4.4.1 Objecte ........................................................................................... 252

5.4.4.2 Obra civil ....................................................................................... 252

5.4.4.3 Instal·lació eléctrica....................................................................... 255

5.4.4.4 Normes d’execució de les instal·lacions ....................................... 258

5.4.4.5 Proves reglamentàries .................................................................... 259

5.4.4.6 Condicions d’ús, manteniment i seguretat .................................... 259

5.4.4.7 Certificats i documentació ............................................................. 260

5.4.4.8 Llibre d’ordres ............................................................................... 261

5.4.4.9 Recepció de l’obra ......................................................................... 261

PLEC DE CONDICIONS

219

5.1 Condicions Generals

5.1.1 Naturalesa i objecte del Plec General

El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions

particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular

l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les

intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable,

al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics

i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions

corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

5.1.2 Documentació del Contracte d'Obra

Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que

es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o

arrendament d'obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i

pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte

com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada

document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota

preval sobre la mida a escala.

5.2 Condicions Facultatives

5.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques

5.2.1.1 El Projectista

Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i

complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les

instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la

direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el

promotor en l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure el certificat de final

d'obra.

PLEC DE CONDICIONS

220

5.2.1.2 El Constructor

Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i

projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,

desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic,

en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de l'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les

intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius

que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa

pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no

comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes

d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les

anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per

l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

5.2.2 Obligacions i drets generals del Contractista

5.2.2.1 Verificació dels documents del projecte

Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació

aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en

cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

5.2.2.2 Oficina a l'obra

El Contractista habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat,

on s'hi puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció

Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti el

projectista.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades correspon al constructor.

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment

condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

PLEC DE CONDICIONS

221

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del

coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació

de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

5.2.2.3 Representació del Contractista

El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat

seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb

facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a

la Contracta.

Les seves funcions del Contractista serán la verificació dels documents del projecte

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions

particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau

superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el

Contractista s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació

compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per

part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la

paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la

deficiència.

5.2.2.4 Presència del Contractista en l'obra

El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present

durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que

facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es

considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de

medicions i liquidacions.

5.2.2.5 Treballs no estipulats expressament

Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i

aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de

Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el

Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat

d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un

reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi

increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost

en més d'un 10 per 100.

5.2.2.6 Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o

indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran

precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies

subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos

o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

PLEC DE CONDICIONS

222

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui

fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell

que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho

sol·licités.

El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que

calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

5.2.2.7 Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades

de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la

Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de

Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no

s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima

oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva

resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de

reclamacions.

5.2.2.8 Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la

vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius

per als reconeixements i medicions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article

precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels

treballs.

5.2.2.9 Faltes del personal

El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta

incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà

requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la

pertorbació.

El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i

industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars

i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

5.2.3 Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

5.2.3.1 Camins i accessos

El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu

tancament o vallat.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

5.2.3.2 Replanteig

El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les

referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests

treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

PLEC DE CONDICIONS

223

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada

aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que

haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest

tràmit.

5.2.3.3 Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs

El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions

Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials

assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en

conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció

Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

5.2.3.4 Ordre dels treballs

En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte

aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi

convenient variar.

5.2.3.5 Facilitat per a altres Contractistes

D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de

donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a

tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les

compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans

auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

5.2.3.6 Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no

s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció

Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la

Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments,

bastides o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import

del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el

que s'estipuli.

5.2.3.7 Pròrroga per causa de força major

Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués

començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els

terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la

Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un

escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels

treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant

degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

PLEC DE CONDICIONS

224

5.2.3.8 Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra

El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats,

al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció

del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

5.2.3.9 Condicions generals d'execució dels treballs

Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que

prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de

la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les

limitacions pressupostàries i de conformitat amb els treballs no estipulats expresament.

Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de

conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

5.2.3.10 Obres ocultes

De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se

n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests

documents s'extendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al

Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els

plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables

i irrecusables per a efectuar les medicions.

5.2.3.11 Treballs defectuosos

El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les

"Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots

i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat

document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de

l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi

poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials

emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és

competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat

valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a

bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o

defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no

reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un

cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que

les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord

amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc o desmuntatge i

reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l'obra, que ho

resoldrà.

5.2.3.12 Vicis ocults

Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de

construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la

PLEC DE CONDICIONS

225

recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els

treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del

Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la

Propietat.

5.2.3.13 Dels materials i dels aparells. La seva procedència

El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els

punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de

Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de

presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi

d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats,

procedència i idoneïtat de cadascun.

5.2.3.14 Presentació de mostres

A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials

amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.

5.2.3.15 Materials no utilitzables

El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el

lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin

utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de

Condicions particulars vigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni la

Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació,

tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

5.2.3.16 Materials i aparells defectuosos

Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en

aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de

prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al

seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres

que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no

estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la

Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a

criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini,

a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

5.2.3.17 Despeses ocasionades per proves i assaigs

Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per

persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del

promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

PLEC DE CONDICIONS

226

5.2.3.18 Neteja de les obres

Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com

de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin

necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè

l'obra ofereixi bon aspecte.

5.2.3.19 Obres sense prescripcions

En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels

quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la

documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les

instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i

pràctiques de la bona construcció.

5.2.4 Recepcions de les obres i instal·lacions

5.2.4.1 Recepcions provisionals

Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat

la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció

provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció

Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin

intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars

com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de

garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de

final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al

Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini

per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la

recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua

de la fiança.

5.2.4.2 Documentació final d'obra

La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les

especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb

allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret

515/1989, de 21 d'abril.

5.2.4.3 Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra

Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la

seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant.

S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa

PLEC DE CONDICIONS

227

amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant

excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

5.2.4.4 Termini de garantia

El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en

qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

5.2.4.5 Conservació de les obres rebudes provisionalment

Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions

provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i

reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra

o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

5.2.4.6 Recepció definitiva

La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual

forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà

l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la

conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que

poguessin afectar-li per vicis de construcció.

5.2.4.7 Pròrroga del termini de garantia

Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les

condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al

Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no

s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

5.2.4.8 De les recepcions de treballs a contractar dels quals hagi estat rescindits

En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini

que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars,

instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en

condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits

establerts a la neteja de les obres.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament. Per a les obres i treballs no

acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva

recepció.

5.3 Condicions Econòmiques

5.3.1 Principi general

Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les

quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions

contractualment establertes.

PLEC DE CONDICIONS

228

La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les

garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

5.3.2 Fiances

El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que

s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10

per 100 del preu total de contracta.

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa

proporció.

5.3.2.1 Fiança provisional

En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi

part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i

exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un

tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà

de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el

Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu

defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci

l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades

en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec

de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què

sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta

de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix

paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i

l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

5.3.2.2 Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en

les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari,

els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració,

abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals

tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir

l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

5.3.2.3 De la seva devolució en general

La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta

(30) diez un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir

que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de

l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

PLEC DE CONDICIONS

229

5.3.2.4 Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions

parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

5.3.3 Dels preus

5.3.3.1 Composició dels preus unitaris

El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes,

els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin

directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què

es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció

d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament

o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat

d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i

equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems,

tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal

tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes

despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de

l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels

costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest

percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

5.3.3.2 Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les

partides anteriors.

5.3.3.3 Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors

conceptes excepte el Benefici Industrial.

5.3.3.4 Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i

el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

PLEC DE CONDICIONS

230

5.3.3.5 Preus de contracta. Import de contracta

En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i

ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, és a

dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en

concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6

per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

5.3.3.6 Preus contradictoris

Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi

introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar

alguna circumstància imprevista.

5.3.3.7 El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el

Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec

de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte

més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus

d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del

contracte.

5.3.3.8 Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o

observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels

preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució

de les obres (amb referència a Facultatives).

5.3.3.9 Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació

dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst

en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General

de Condicions particulars.

5.3.3.10 Revisió dels preus contractats

Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que

l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el

Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost

de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió

corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent

el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per

100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el

Calendari de la oferta.

PLEC DE CONDICIONS

231

5.3.3.11 Emmagatzament de materials

El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la

Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva

propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

5.3.4 Obres per administració

5.3.4.1 Administració

Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva

realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant

seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

5.3.4.2 Obres per administració directa

Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció

Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que

calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport

a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el

personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor,

si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui

com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble

personalitat de Propietat i Contractista.

5.3.4.3 Obres per administració delegada o indirecta

S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i

un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les

gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o

indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes

les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la

facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva

representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els

treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la

realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els

seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò

que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per

això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses

efectuades i abonades pel Contractista.

PLEC DE CONDICIONS

232

5.3.4.4 Liquidació d'obres per administració

Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta,

regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars

d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses

d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual

s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells

per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que

justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent,

especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva

categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels

encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i

solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al

qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada

d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o

en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a

compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la

qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze

per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans

auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al

Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

5.3.4.5 Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada,

els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats

pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la

medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes

valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat

el contrari contractualment.

5.3.4.6 Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva

el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per

gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la

Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la

seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

5.3.4.7 Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que

preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en

PLEC DE CONDICIONS

233

totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als

rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho

notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per

augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments

no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència,

rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans

expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que

preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que

fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

5.3.4.8 Responsabilitats del contractista

En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà

responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades

per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres

persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents

s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable

del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes

establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu

compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats

en el paràgraf anterior.

5.3.5 Valoració i abonament dels treballs

5.3.5.1 Formes diferents d'abonament de les obres

Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec

Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels

treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de

l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la

bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu

invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de

les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que

constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les

diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials

diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec

General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

PLEC DE CONDICIONS

234

5.3.5.2 Relacions valorades i certificacions

En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de

Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada

de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat

la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al

resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent

per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles,

tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques"

respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta

relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada,

acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a

partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i

tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o

reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció,

la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin,

donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir

davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en

els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció

Facultativa expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi

preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari,

podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que

figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es

refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les

rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc

aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la

valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions

s'extendran a l'origen.

5.3.5.3 Millores d'obres lliurament executades

Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials

de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís

una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans

qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra

modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant,

més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra

amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

PLEC DE CONDICIONS

235

5.3.5.4 Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent

en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb

el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant

partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris

per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada

s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra

s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director

indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir

per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i

jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que

anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el

percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses

Generals i Benefici Industrial del Contractista.

5.3.5.5 Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole

especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del

Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà

l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats

pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà

juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el

Plec de Condicions Particulars.

5.3.5.6 Pagaments

Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis

correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director,

en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

5.3.5.7 Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat

treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada,

no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la

seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el

pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu

defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època

de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de

l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es

valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

PLEC DE CONDICIONS

236

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la

construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al

Contractista.

5.3.6 Indemnitzacions mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres

La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import

total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia

d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran

amb càrrec a la fiança.

5.3.6.1 Demora dels pagaments

Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el

termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i

mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de

temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes

sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte,

procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials

emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva

quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o

adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte

fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de

l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la

part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

5.3.7 Varis

5.3.7.1 Millores i augments d'obra. Casos contraris

No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per

escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels

materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en

les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit,

l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de

la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats

millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que

totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats

contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions

que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

PLEC DE CONDICIONS

237

5.3.7.2 Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la

Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després

de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte

el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la

d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

5.3.7.3 Assegurança de les obres

El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la

seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada

moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat

per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del

Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que

aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per

certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat

expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest

import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què

anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el

contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials

emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al

Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a

allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a

l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic

Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser

assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de

comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els

posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de

recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

5.3.7.4 Conservació de l'obra

Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el

termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la

recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el

que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva

bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas

de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la

Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici

sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc.

que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i

reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present

"Plec de Condicions Econòmiques".

PLEC DE CONDICIONS

238

5.3.7.5 Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia

autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari,

tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del

contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense

dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis,

propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions,

no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el

Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

5.4 Plec de Condicions Tecniques

5.4.1 Condicions Generals

Tots els materials a utilitzar en la present instal·lació seran de primera qualitat i reuniran

les condicions exigides al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i altres disposicions

vigents referents a materials i prototips de construcció.

Tots els materials podran ser sotmesos als anàlisis o proves, per compte del contractista,

que es creguin necessaris per acreditar la seva qualitat. Qualsevol altre que hagi estat

especificat i sigui necessari utilitzar haurà de ser aprovat pels tècnics, bé entenent que serà

rebutjat aquell que no reuneixi les condicions exigides per la bona pràctica de la

instal·lació. Els materials no consignats en projecte que donessin lloc a preus contradictoris

reuniran les condicions de bondat necessàries, segons el parer de la dirección facultativa,

no tenint el contractista dret a reclamació per aquestes condicions exigides.

Tots els treballs inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, conformement

a les bones pràctiques de les instal·lacions elèctriques, d’acord amb el Reglament

Electrotècnic de Baixa Tensió, i complint estrictament les instruccions rebudes per la

direcció facultativa, no podent, per tant, servir de pretext al contractista la baixa de

subhasta, per a variar aquesta acurada execució ni la primera qualitat de les instal·lacions

projectades pel que fa als seus materials, mà d’obra ni pretendre projectes addicionals.

5.4.2 Canalitzacions elèctriques

Els cables es col·locaran dins de tubs rígids i flexibles, o sobre safates o canals, segons

s’indica en la memòria, plànols i amidaments. Abans d’iniciar l’estesa de la xarxa de

distribució, haurien d’estar executats els elements estructurals que hagin de suportar-la o

en els quals hagi de ser encastada: forjats, parets, falç sostre etc., menys quan al estar

previstes s’hagin deixat preparades les necessàries canalitzacions a l’executar l’obra

prèvia, s’haurà de replantejar sobre aquesta en forma visible la situació, assenyalant de

5.4.2.1 Instal·lació de safates metàl·liques

S'han considerat els següents tipus: Xapa d'acer, cega o perforada.

Presentarà una superfície sense fissures. Els extrems acabaran amb un tall perpendicular a

l'eix i sense *rebabas.

PLEC DE CONDICIONS

239

Les unions s'executaran mitjançant peces auxiliars. Suportarà bé els ambients humits,

salins i químicament agressius. Potència de servei: <= 16 kW . Complirà amb les

especificacions marcades per la norma UNE-EN 61537.

- Xapa d’acer galvanitzat: Safata de xapa, amb les vores conformades per permetre el

tancament a pressió de la coberta.

- Reixeta d’acer: Safata obtinguda a partir del doblegat d'una graella.

No es permetrà la unió entre safates o la fixació de les mateixes als suports per mitjà de

soldadura. Per les unions o derivacions de línies s’utilitzaran caixes metàl·liques que es

fixaran a les safates.

Les safates metaliques es clasifiquen segons el que es disposa amb les normes seguents:

UNE-EN 61537:2002 Sistemes de safates i de safates d’escala per la conducció de cables.

Real Decret 842/2002 del 2 d’agost, per el que s’aprova el Reglamento Electrotécnic de

Baixa Tensió. REBT 2002

5.4.2.2 Instal·lacions sota tub

Els tubs protectors usats en la instal·lació podran ser dels següents tipus: metàl·lics, no

metàl·lics i compostos (constituïts per materials metàl·lics i no metàl·lics).

Els tubs es classifiquen segons el que es disposa en les normes següents:

- UNE-EN 50.086-2-1: Sistemes de tubs rígids.

- UNE-EN 50.086-2-2: Sistemes de tubs corbables.

- UNE-EN 50.086-2-3: Sistemes de tubs flexibles.

- UNE-EN 50.086-2-4: Sistemes de tubs soterrats.

Les característiques de protecció de la unió entre el tub i els accessoris no han de ser

inferiors als declarats per al sistema de tubs.

La superfície interior dels tubs no haurà de presentar en cap punt arestes, asprors o fissures

susceptibles de danyar els conductors o cables aïllats o de causar ferides a instal·ladors o

usuaris.

Les dimensions dels tubs no enterrats i amb unió roscada utilitzats en les instal·lacions

elèctriques són les quals es prescriuen en la UNE-EN 60.423. La denominació es realitzarà

en funció del diàmetre exterior. El diàmetre interior mínim haurà de ser declarat pel

fabricant.

Quant a la resistència a l'efecte del foc considerats en la norma particular per a cada tipus

de tub, se seguirà l'establert per l'aplicació de la Directiva de Productes de la Construcció

(89/106/CEE).

Instal·lació El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors a

conduir, s'obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques

mínimes segons el tipus d'instal·lació.

Per l’execució de la instal·lació, sota tub protector, es tindran en compte les prescripcions

generals següents:

PLEC DE CONDICIONS

240

- El traçat es farà seguint les línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten el

local.

- Els tubs s’uniran entre si mitjançat accessoris adequats a la seva classe que assegurin la

continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.

- Les corbes practicades als tubs seran contínues i no originaran reduccions de secció

inadmissibles.

- Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de ser

col·locats i fixats aquests i els seus accessoris, disposant per això dels registres que es

considerin convenients i que en trams rectes estaran separats entre si en més de 15m.

- Les connexions entre conductors es realitzaran a l’interior de caixes apropiades i de

materials aïllants. Les dimensions d’aquestes caixes serán tals que permetin allotjar

folgadament tots els conductors que hagin de contenir.

- La seva profunditat serà igual, almenys, al diàmetre del tub major, amb un mínim de

40mm; el costat o diàmetre de la caixa serà almenys de 80mm. En cap cas es permetrà la

unió de conductors, com entroncaments o derivacions per simple enrotllament entre si dels

conductors, sinó que haurà de realizarse sempre utilitzant borns o regletes de connexió.

- Quan els tubs estiguin constituïts per matèries susceptibles d’oxidació s’aplicarà a les

parts mecanitzades pintures antioxidants. Igualment, en el cas d’utilitzar tubs metàl·lics

sense aïllament interior, es tindrà en compte les possibilitats que es produeixin

condensacions d’aigua a l’interior dels mateixos.

En quan els tubs es col·loquin encastats es tindran en compte, a més, les següents

prescripcions:

- La instal·lació de tubs normals serà admissible quan la seva posada en obra s’efectuï

després d’acabar els treballs de construcció i de fer les regates a les parets i sostres, podent

aplicar l’arrebossat dels mateixos posteriorment.

- Les dimensions de les fregues seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una

capa d’1cm d’espessor, com a mínim, del revestiment de les parets o sostres.

- Als canvis de direcció, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o

“T” apropiats, però en aquest últim cas només s’admetran els proveïts de caixes de registre.

- Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables

una vegada finalitzada l’obra, quedant enrasades amb la superfície exterior del revestiment

de la paret o sostre.

- És convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50cm, com a màxim, de sòls o

sostres, i els verticals a una distància dels angles de cantons no superior a 20cm.

En quan els tubs es col·loquin en muntatge superficial es tindran en compte, a més, les

següents prescripcions:

- Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçaderes protegides

contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà, com a màxim, de

0,80m per a tubs rígids i de 0,60m per a tubs flexibles. Es disposaran fixacions de l’una a

l’altra part en els canvis de direcció i dels entroncaments, i a la proximitat immediata de les

entrades en caixes o aparells.

- Els tubs es col·locaran adaptant-los a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-los o

usant els accessoris necessaris.

PLEC DE CONDICIONS

241

- En alineacions rectes, les derivacions de l’eix del tub pel que fa a la línia que uneix els

extrems no seran superiors al 2%.

- És convenient disposar dels tubs normals, sempre que sigui posible a una alçada mínima

de 2,50m sobre el terra, a fi de protegir-los d’eventuals danys mecànics.

5.4.2.3 Normes d’instal·lació en presència d’altres canalitzacions no elèctriques

En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb unes altres no elèctriques, es

disposaran de manera que entre les superfícies exteriors d’ambdues es mantingui una

distància de 3cm almenys. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d’aire calent

o de fum, les canalitzacions elèctriques s’establiran de manera que no puguin arribar a una

temperatura perillosa i per tant es mantindran separades per una distància mínima de

150mm o per mitjà de pantalles calorífugues. Com a norma general, les canalitzacions

elèctriques no se situaran paral·lelament per sota d’unes altres que puguin donar lloc a

condensacions.

5.4.2.4 Accessibilitat a les instal·lacions

Les canalitzacions elèctriques es disposaran de manera que en qualsevol moment es pugui

controlar el seu aïllament, localitzar i separar les parts avariades i, arribat el cas,

reemplaçar fàcilment els conductors deteriorats. S’adoptaran les precaucions necessàries

per evitar la introducció de brutícia, guix a l’interior dels conductes, tubs, accessoris i

caixes durant la instal·lació. Els trams de conductes que hagin quedat tapats es netejaran

perfectament fins a deixar-los lliures d’aquestes acumulacions, o se substituiran els

conductes que hagin estat xafats o deformats.

Materials dels conductors

Estesa i col·locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i

instal·lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada

0,6/1kV.

S'han considerat els tipus següents:

- Cable flexible de designació RZ1-K (AS), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat

(XLPE) i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4.

- Cable flexible de designació RV-K amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE)

i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2

- Cable flexible de designació RZ1-K (AS+), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat

(XLPE) + mica i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4.

- Cable flexible de designació SZ1-K (AS+), amb aïllament d'elastòmers vulcanitzats i

coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4

- Cable rígid de designació RV, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i

coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2.

- Cable rígid de designació RZ, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE),

UNE 21030.

- Cable rígid de designació RVFV, amb armadura de fleix d'acer, aïllament de barreja de

polietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2.

- Cable flexible de designació ZZ-F (AS), amb aïllament i coberta d'elastòmers

termoestables.

PLEC DE CONDICIONS

242

Els conductors estarán instal·lats a l’aire, en safata i/o sota tub protector.

Dimensionat dels conductors Per la secció dels conductors actius del cable adequat a cada càrrega es tindrà en compte el

cas més desfavorable entre els criteris següents:

- Intensitat Màxima Admissible. Com a intensitat es prendrà la pròpia de cada càrrega i

partint de les intensitats nominals així establertes, es triarà la secció del cable que admeti

aquesta intensitat d’acord amb les prescripcions del Reglament Electrotècnic de Baixa

Tensió. Quan a coeficients de millorament de càrrega, s’han de tenir presents les

instruccions ITC-BT044 per receptors d’enllumenat i ITC-BT047 per a motors.

- Caiguda de Tensió en Servei. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de

manera que la caiguda de tensió entre l’origen de l’instal·lació i qualsevol punt

d’utilització, sigui menor del 4,5% per a enllumenat i del 6,5% per als altres usos,

considerant alimentats tots els receptors susceptibles de funcionar simultàniament. Per a la

derivació individual la caiguda de tensió màxima admissible serà de l’1,5%.

- Caiguda de tensió transitòria. La caiguda de tensió en tot el sistema durant l’arrencada de

motors no ha de provocar condicions que impedeixin l’arrencada dels mateixos,

desconnexió dels contactors, parpelleig d’enllumenat, etc.

La secció del conductor neutre serà l’especificada a la Instrucció ITC-BT-07, apartat 1, en

funció de la secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació. Els conductors de

protecció seran del mateix tipus que els conductors actius especificats a l’apartat anterior i

tindran una secció mínima igual a la fixada a la taula 2 de la ITC-BT-18, en funció de la

secció dels conductors de fase o polars de la instal·lació.

Identificació de les intal·lacions Les canalitzacions elèctriques s'establiran de manera que per convenient identificació dels

seus circuits i elements, es pugui procedir a tot moment a reparacions, transformacions,

etc. Els conductors de la instal·lació han de ser fàcilment identificables, especialment pel que

fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels

colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació

o es prevegi per a un conductor de fase la seva passada posterior a conductor neutre,

s'identificaran aquests pel color blau clar. Al conductor de protecció se li identificarà pel

color verd-groc. Tots els conductors de fase, o si escau, aquells pels quals no es prevegi la

seva passada posterior a neutre, s'identificaran pels colors marró, negre o gris.

Resistència d’aïllament i rigidesa dielèctrica La instal·lació haurà de presentar uns resistència d’aïllament com a mínim igual al que

indica l’apartat 2.9 de la ITC-BT 19 del REBT.

5.4.2.5 Caixes de connexionat

Les connexions entre conductors es realitzaran a l'interior de caixes apropiades de material

plàstic resistent incombustible o metàl·liques, en aquest cas estaran aïllades interiorment i

protegides contra l'oxidació. Les dimensions d'aquestes caixes seran tals que permetin

allotjar folgadament tots els conductors que hagin de contenir. La seva profunditat serà

igual, almenys, a una vegada i mitjana el diàmetre del tub major, amb un mínim de 40 mm;

el costat o diàmetre de la caixa serà d'almenys 80 mm. Quan es vulguin fer estances les

PLEC DE CONDICIONS

243

entrades dels tubs en les caixes de connexió, hauran d'emprar-se prensaestopes adequats.

En cap cas es permetrà la unió de conductors, com a entroncaments o derivacions per

simple retorsament o enrotllament entre si dels conductors, sinó que haurà de realitzar-se

sempre utilitzant borns de connexió.

Els conductes es fixaran fermament a totes les caixes de sortida, d'entroncament i de pas,

mitjançant contra cargols i casquillos. S'anirà amb compte que quedi al descobert el

nombre total de fils de rosca a fi de que el casquillo pugui ser perfectament estret contra

l'extrem del conducte, després de la qual cosa s'estrenyerà la contra cargol per posar

fermament el casquillo en contacte elèctric amb la caixa.

5.4.2.6 Mecanismes i preses de corrent

Els interruptors i commutadors tallaran el corrent màxim del circuit en què estiguin

col·locats sense donar lloc a la formació d'arc permanent, obrint o tancant els circuits sense

possibilitat de forma una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant. Les

dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no pugui excedir de 65

ºC en cap de les seves peces. La seva construcció serà tal que permeti realitzar un nombre

total de 10.000 maniobres d'obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió

de treball. Portaran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran provades a una

tensió de 500 a 1.000 volts.

Les preses de corrent seran de material aïllant, portaran marcades la seva intensitat i tensió

nominals de treball i disposaran, com a norma general, totes elles de posada a terra.

Tots ells aniran instal·lats a l'interior de caixes encastades en els paraments, de manera que

a l'exterior només podrà aparèixer el comandament totalment aïllat i la tapa embellecedora.

En el cas en què existeixin dos mecanismes junts, tots dos s'allotjaran en la mateixa caixa,

la qual haurà d'estar dimensionada suficientment per evitar falsos contactes.

5.4.3 Aparells de comandament i protección

5.4.3.1 Quadres elèctrics

Tots els quadres elèctrics seran nous i es lliuraran a l’obra sense cap defecte. Estaran

dissenyats seguint els requisits d’aquestes especificacions i es construiran d’acord amb el

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i amb les recomanacions de la Comissió

Electrotècnica Internacional (CEI).

Cada circuit de sortida de quadre estarà protegit contra les sobrecàrregues i curtcircuits. La

protecció contra corrents de defecte cap a terra es farà per circuit o grup de circuits segons

s’indica al projecte, mitjançant l’ocupació d’interruptors diferencials de sensibilitat

adequada, segons la ITC-BT-24.

El dimensionat del quadres es farà aplicant un coeficient d’1,5 al nombre de mòduls totals

a instal·lar, d’aquesta manera s’assegura l’espai en possibles ampliacions.

Els quadres seran adequats pel treball en servei continu. Les variacions màximes admeses

de tensió i freqüència seran del +5% sobre el valor nominal. Els quadres serán dissenyats

per al servei interior, completament estancs a la pols, la humitat, assemblats i cablejats

totalment a fàbrica, i estaran constituïts per una estructura metàl·lica de perfils laminats en

fred, adequada per al muntatge sobre el terra, i panells de tancament de xapa d’acer de gran

espessor, o de qualsevol altre material que sigui mecànicament resistent i no inflamable.

PLEC DE CONDICIONS

244

Alternativament, la cabina dels quadres podrà estar construïda per mòduls de material

plàstic, amb la part frontal transparent. Les portes estaran proveïdes amb una junta

d’estanqueïtat de neopré o material similar, per a evitar l’entrada de pols.

Tots els cables s’instal·laran dins de canaletes proveïdes de tapes desmuntables. Els cables

de força aniran en canaletes diferents en tot el seu recorregut de les canaletes per als cables

de comandament i control.

Els aparells es muntaran deixant entre ells i les parts adjacents d’altres elements una

distància mínima igual a la recomanada pel fabricant dels aparells, en qualsevol cas mai

inferior a la quarta part de la dimensió de l’aparell en l’adreça considerada.

Tots els components interiors, aparells i cables, seran accessibles des de l’exterior. El

cablejat interior dels quadres es durà fins a una regleta de borns situada al costat de les

entrades dels cables des de l’exterior.

Les parts metàl·liques de l’embolcall dels quadres es protegiran contra la corrosió per mitjà

d’una implantació a força de dues mans de pintura anticorrosiva i una pintura d’acabat de

color que s’especifiqui als amidaments o, en defecte d’això, per la dirección tècnica durant

el transcurs de la instal·lació.

La construcció i disseny dels quadres haurien de proporcionar seguretat al personal i

garantir un perfecte funcionament sota les condicions de servei, i en particular:

- Els compartiments que hagin de ser accessibles per l’accionament o manteniment estant

el quadre de servei no tindran peces en tensió al descobert.

- El quadre i tots els seus components seran capaços de suportar els corrents de curtcircuit

segons especificacions ressenyades en plànols i amidaments.

5.4.3.2 Interruptors automatics

A l’origen de la instal·lació i el més a prop possible del punt d’alimentació a la mateixa, es

col·locarà el quadre general de tall omnipolar, així com dispositius de protección contra

sobreintensitats de cadascun dels circuits que parteixen d’aquest quadre.

La protecció contra sobreintensitats per a tots els conductors (fase i neutre) de cada circuit

es farà amb interruptors magneto-tèrmics o automàtics de tall omnipolar.

En general, els dispositius destinats a la protecció dels circuits s’instal·laran en l’origen

d’aquests, així com en els punts on la intensitat admissible disminueixi per canvis deguts a

secció, condicions d’instal·lacions, sistema d’execució o tipus de conductors utilitzats.

No obstant això, no s’exigeix instal·lar dispositius de protecció a l’origen d’un circuit on es

presenti una disminució de la intensitat admissible en el mateix, quan la seva protecció

quedi assegurada per un altre dispositiu instal·lat anteriorment.

Els interruptors seran de ruptura a l’aire i de tir lliure i tindran un indicador de posició.

L’accionament serà directe per pols amb mecanismes de tancament per energía acumulada.

Serà manual o manual i elèctric, segons s’indiqui a l’esquema o sigui necessari per

necessitats d’automatisme. Portaran marcades la intensitat i tensió nominals de

funcionament, així com el signe indicador de la seva desconnexió.

L’interruptor d’entrada al quadre, de tall omnipolar, serà selectiu amb els interruptors

situats aigües avall, després d’ell. Els dispositius de protecció dels interruptors seran relés

d’acció directa.

PLEC DE CONDICIONS

245

5.4.3.3 Guardamotors

Els contactores guardamotores seran adequats per a l'arrencada directa de motors, amb

corrent d'arrencada màxima del 600 % de la nominal i corrent de desconnexió igual a la

nominal.

La longevitat de l'aparell, sense haver de canviar peces de contacte i sense manteniment, en

condicions de servei normals (connecta estant el motor aturat i desconnecta durant la

marxa normal) serà d'almenys 500.000 maniobres.

La protecció contra sobrecàrregues es farà per mitjà de relés tèrmics per a les tres fases,

amb rearmament manual accionable des de l'interior del quadre.

En cas d'arrencada dura, de llarga durada, s'instal·laran relés tèrmics de característica

retardada. En cap cas es permetrà cortocircuitar el relé durant l'arrencada.

La verificació del relé tèrmic, previ ajust a la intensitat nominal del motor, es farà fent girar

el motor a plena càrrega en monofásic; la desconnexió haurà de tenir lloc al cap d'alguns

minuts.

Cada contactor portarà dos contactes normalment tancats i dos normalment oberts per

enclavaments amb altres aparells.

5.4.3.4 Fussibles

Els fusibles seran d'alta capacitat de ruptura, limitadors de corrent i d'acció lenta quan

vagin instal·lats en circuits de protecció de motors.

Els fusibles de protecció de circuits de control o de consumidors òhmics seran d'alta

capacitat ruptura i d'acció ràpida.

Es disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal forma que

no es pugui projectar metall en fondre's. Portaran marcades la intensitat i tensió nominals

de treball.

No seran admissibles elements en els quals la reposició del fusible pugui suposar un perill

d'accident. Estarà muntat sobre una empunyadura que pugui ser retirada fàcilment de la

base.

5.4.3.5 Interruptors diferencials

La protecció contra contactes directes s'assegurarà adoptant les següents mesures:

Protecció per aïllament de les parts actives.

Les parts actives hauran d'estar recobertes d'un aïllament que no pugui ser eliminat més

que destruint-ho.

Protecció per mitjà de barreres o envolupants.

Les parts actives han d'estar situades a l'interior de les envolupants o darrere de barreres

que posseeixin, com a mínim, el grau de protecció IP *XXB, segons UNEIX20.324. Si es

necessiten obertures majors per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels

equips, s'adoptaran precaucions apropiades per impedir que les persones o animals

domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet

que les parts actives no han de ser tocades voluntàriament.

Les superfícies superiors de les barreres o envolupants horitzontals que són fàcilment

accessibles, han de respondre com a mínim al grau de protecció IP4X o IP *XXD.

PLEC DE CONDICIONS

246

Les barreres o envolupants han de fixar-se de manera segura i ser d'una robustesa i

durabilitat suficients per mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació

suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les

influències externes.

Quan sigui necessari suprimir les barreres, obrir les envolupants o llevar parts d'aquestes,

això no ha de ser possible més que:

- bé amb l'ajuda d'una clau o d'una eina;

- o bé, després de llevar la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o

aquestes envolupants, no podent ser restablida la tensió fins al cap de tornar a col·locar les

barreres o les envolupants;

- o bé, si hi ha interposada una segona barrera que posseeix com a mínim el grau de

protecció IP2X o IP *XXB, que no pugui ser llevada més que amb l'ajuda d'una clau o

d'una eina i que impedeixi tot contacte amb les parts actives.

Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial-residual.

Aquesta mesura de protecció està destinada solament a complementar altres mesures de

protecció contra els contactes directes.

L'ocupació de dispositius de corrent diferencial-residual, el valor del qual de corrent

diferencial assignat de funcionament sigui inferior o igual a 30 dt., es reconeix com a

mesura de protecció complementària en cas de fallada d'una altra mesura de protecció

contra els contactes directes o en cas d'imprudència dels usuaris.

La protecció contra contactes indirectes s'aconseguirà mitjançant "tall automàtic de

l'alimentació". Aquesta mesura consisteix a impedir, després de l'aparició d'una fallada,

que una tensió de contacte de valor suficient es mantingui durant un temps tal que pugui

donar com resultat un risc. La tensió límit convencional és igual a 50 V, valor eficaç en

corrent altern, en condicions normals i a 24 V en locals humits.

Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, han

de ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra.

El punt neutre de cada generador o transformador ha de posar-se a terra.

5.4.3.6 L’embarrat

L‘embarrat principal constarà d’una barra per a cada fase i una, amb la meitat de la secció

de les fases, per al neutre. La barra de neutre haurà de ser seccionable a l’entrada del

quadre.

Les barres seran de coure electrolític d’alta conductivitat i adequades per a suportar la

intensitat de plena càrrega i els corrents de curtcircuit que s’especifiquin en memòria.

Es disposarà també d’una barra independent de terra, de secció adequada per a

proporcionar la posada a terra de les parts metàl·liques no conductores dels aparells, la

carcassa del quadre i, si els hagués, els conductors de protecció dels cables en sortida.

5.4.3.7 Premsa estopes i etiquetes

Els quadres aniran completament cablejats fins a les regletes d'entrada i sortida.

Es proveiran prensaestopas per a totes les entrades i sortides dels cables del quadre; els

prensaestopas seran de doble tancament per a cables armats i de tancament senzill per a

cables sense armar.

PLEC DE CONDICIONS

247

Tots els aparells i borns aniran degudament identificats a l'interior del quadre mitjançant

nombres que corresponguin a la designació de l'esquema. Les etiquetes seran marcades de

forma indeleble i fàcilment llegible.

En la part frontal del quadre es disposaran etiquetes d'identificació dels circuits,

constituïdes per plaques de xapa d'alumini fermament fixades als panells frontals, impreses

al forn, amb fons negre mat i rètols i zones d'estampació en alumni polit. El fabricant podrà

adoptar qualsevol solució per al material de les etiquetes, el seu suport i la impressió, amb

tal que sigui duradora i fàcilment llegible.

En qualsevol cas, les etiquetes estaran marcades amb lletres negres de 10 mm d'altura

sobre fons blanc.

5.4.3.8 Receptors d’enllumenat

Les lluminàries seran conformes als requisits establerts en les normes de la seriï UNE-EN

60598.

La massa de les lluminàries suspeses excepcionalment de cables flexibles no han d'excedir

de 5 kg. Els conductors, que han de ser capaços de suportar aquest pes, no han de presentar

entroncaments intermedis i l'esforç haurà de realitzar-se sobre un element diferent del born

de connexió.

Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de Classe II o Classe III,

hauran de tenir un element de connexió per a la seva posada a terra, que anirà connectat de

manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit.

L'ús de llums de gasos amb descàrregues a alta tensió (neó, etc), es permetrà quan la seva

ubicació estigui fos del volum d'accessibilitat o quan s'instal·lin barreres o envolupants

separadores.

En instal·lacions d'il·luminació amb llums de descàrrega realitzades en locals en els quals

funcionin màquines amb moviment alternatiu o rotatori ràpid, s'hauran de prendre les

mesures necessàries per evitar la possibilitat d'accidents causats per il·lusió òptica

originada per l'efecte estroboscópic.

Els circuits d'alimentació estaran prevists per transportar la càrrega deguda als propis

receptors, als seus elements associats i als seus corrents harmònics i d'arrencada. Per a

receptors amb llums de descàrrega, la càrrega mínima prevista en volts ampers serà d'1,8

vegades la potència en watts dels llums. En el cas de distribucions monofásiques, el

conductor neutre tindrà la mateixa secció que els de fase. Serà acceptable un coeficient

diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre que el factor de potència de cada

receptor sigui major o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cadascun dels

elements associats als llums i els corrents d'arrencada, que tant aquestes com aquells

puguin produir. En aquest cas, el coeficient serà el que resulti.

En el cas de receptors amb llums de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor

de potència fins a un valor mínim de 0,9.

En instal·lacions amb llums de molt baixa tensió (p.i. 12 V) ha de preveure's la utilització

de transformadors adequats, per assegurar una adequada protecció tèrmica, contra

curtcircuits i sobrecàrregues i contra els xocs elèctrics.

Per als rètols lluminosos i per a instal·lacions que els alimenten amb tensions assignades de

sortida en buit compreses entre 1 i 10 kV s'aplicarà el que es disposa en la norma UNE-EN

50.107.

PLEC DE CONDICIONS

248

5.4.3.9 Receptors de motor

Els motors han d'instal·lar-se de manera que l'aproximació a les seves parts en moviment

no pugui ser causa d'accident. Els motors no han d'estar en contacte amb matèries

fàcilment combustibles i se situaran de manera que no puguin provocar la ignició

d'aquestes.

Els conductors de connexió que alimenten a un sol motor han d'estar dimensionaments per

a una intensitat del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de

connexió que alimenten a diversos motors, han d'estar dimensionaments per a una

intensitat no inferior a la suma del 125 % de la intensitat a plena càrrega del motor de

major potència, més la intensitat a plena càrrega de tots els altres.

Els motors han d'estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les

seves fases, devent aquesta última protecció ser de tal naturalesa que cobreixi, en els

motors trifàsics, el risc de la falta de tensió en una de les seves fases. En el cas de motors

amb arrancador estrella-triangle, s'assegurarà la protecció, tant per a la connexió en estel

com en triangle.

Els motors han d'estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic

de l'alimentació, quan l'arrencada espontània del motor, com a conseqüència del

restabliment de la tensió, pugui provocar accidents, o perjudicar el motor, d'acord amb la

norma UNEIX 20.460 -4-45.

Els motors han de tenir limitada la intensitat absorbida en l'arrencada, quan es poguessin

produir efectes que perjudiquessin a la instal·lació o ocasionessin pertorbacions

inacceptables al funcionament d'altres receptors o instal·lacions.

En general, els motors de potència superior a 0,75 quilowatts han d'estar proveïts de

reóstats d'arrencada o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent

entre el període d'arrencada i el de marxa normal que correspongui a la seva plena càrrega,

segons les característiques del motor que ha d'indicar la seva placa, sigui superior a

l'assenyalada en el quadre següent:

De 0,75 kW a 1,5 kW: 4,5

D'1,50 kW a 5 kW: 3,0

De 5 kW a 15 kW: 2

Més de 15 kW: 1,5

Tots els motors de potència superior a 5 kW tindran sis borns de connexió, amb tensió de

la xarxa corresponent a la connexió en triangle del bobinatge (motor de 230/400 V per a

xarxes de 230 V entre fases i de 400/693 V per a xarxes de 400 V entre fases), de tal

manera que serà sempre possible efectuar una arrencada en estel-triangle del motor.

Els motors hauran de complir, tant en dimensions i formes constructives, com en

l'assignació de potència a les diverses grandàries de carcassa, amb les recomanacions

europees IEC i les normes UNEIX, DIN i VDE. Les normes UNEIX específiques per a

motors són la 20.107, 20.108, 20.111, 20.112, 20.113, 20.121, 20.122 i 20.324.

Per a la instal·lació en el sòl s'usarà normalment la forma constructiva B-3, amb dos plats

de suport, un extrem d'eix lliure i carcasa amb potes. Per a muntatge vertical, els motors

portaran coixinets previstos per suportar el pes del rotor i de la corriola.

PLEC DE CONDICIONS

249

La classe de protecció es determina en les normes UNEIX 20.324 i DIN 40.050. Tots

els motors hauran de tenir la classe de protecció IP 44 (protecció contra contactes

accidentals amb eina i contra la penetració de cossos sòlids amb diámetre major d'1 mm,

protecció contra esquitxades d'aigua provinent de qualsevol adreça), excepte para

instal·lació a la intempèrie o en ambient humit o polsos i dins d'unitats de tractament d'aire,

on s’usaran motors amb classe de protecció IP 54 (protecció total contra contactes

involuntaris de qualsevol classe, protecció contra dipòsits de pols, protecció contra

esquitxades d'aigua provinent de qualsevol adreça).

Els motors amb proteccions IP 44 i IP 54 són completament tancats i amb refrigeració de

superfície.

Tots els motors hauran de tenir, almenys, la classe d'aïllament B, que admet un increment

màxim de temperatura de 80 ºC sobre la temperatura ambienti de referència de 40 ºC, amb

un límit màxim de temperatura del debanament de 130 ºC.

El diàmetre i longitud de l'eix, les dimensions de les xavetes i l'altura de l'eix sobre la base

estaran d'acord a les recomanacions IEC.

La qualitat dels materials amb els quals estan fabricats els motors seran les que s'indiquen a

continuació:

- carcassa: de ferro colat d'alta qualitat, amb potes solidàries i amb aletes de refrigeració.

- estator: paquet de xapa magnètica i bobinatge de coure electrolític, muntats en estret

contacte amb la carcassa per disminuir la resistència tèrmica al pas de la calor cap a

l'exterior de la mateixa. La impregnació del bobinatge per a l'aïllament elèctric s'obtindrà

evitant la formació de bombolles i haurà de resistir les sol·licitacions tèrmiques i

dinàmiques a les quals ve sotmès.

- rotor: format per un paquet ranurado de xapa magnètica, on s'allotjarà el devanat

secundari en forma de gàbia d'aliatge d'alumini, simple o doble.

- eix: d'acer dur.

- ventilador: interior (per a les classes IP 44 i IP 54), d'alumini fos, solidari amb el rotor, o

de plàstic injectat.

- rodaments: d'esfera, de tipus adequat a les revolucions del rotor i capaços de suportar

lleugeres embranzides axials en els motors d'eix horitzontal (se seguiran les instruccions

del fabricador quant a marca, tipus i quantitat de greix necessari per a la lubricació i la seva

durada).

- caixes de borns i tapa: de ferro colat amb entrada de cables a través d'orificis roscats amb

premsa-estopes.

Per a la correcta selecció d'un motor, que es farà parell servei continu, hauran de

considerar-se tots i cadascun dels següents factors:

- potència màxima absorbida per la màquina accionada, incloses les pèrdues per

transmissió

- velocitat de rotació de la màquina accionada.

- característiques de l'escomesa elèctrica (nombre de fases, tensió i freqüència).

- classe de protecció (IP 44 o IP 54).

- classe d'aïllament (B o F).

PLEC DE CONDICIONS

250

- forma constructiva.

- temperatura màxima del fluid refrigerant (aire ambienti) i cota sobre el nivell del mar del

lloc d'emplaçament.

- moment d'inèrcia de la màquina accionada i de la transmissió referit a la velocitat de

rotació del motor.

- corba del parell resistent en funció de la velocitat.

Els motors podran admetre desviacions de la tensió nominal d'alimentació compreses entre

el 5 % en més o menys. Si són de preveure's desviacions cap a la baixa superiors a

l'esmentat valor, la potència del motor haurà de "deratarse" de forma proporcional, tenint

en compte que, a més, disminuirà també el parell d'arrencada proporcional al quadrat de la

tensió.

Abans de connectar un motor a la xarxa d'alimentació, haurà de comprovar-se que la

resistència d'aïllament del bobinatge estatóric sigui superiors a 1,5 megaohms. En cas que

sigui inferior, el motor serà rebutjat per la DO i haurà de ser assecat en un taller

especialitzat, seguint les instruccions del fabricador, o substituït per un altre.

El nombre de pols del motor es eligira d'acord a la velocitat de rotació de la màquina

accionada.

En cas d'acoblament d'equips (com a ventiladors) per mitjà de corrioles i corretges

trapezoïdals, el nombre de pols del motor s'escollirà de manera que la relació entre

velocitats de rotació del motor i del ventilador sigui inferior a 2,5.

Tots els motors portaran una placa de característiques, situada en lloc visible i escrita de

forma indeleble, en la qual apareixerán, almenys, les següents dades:

- potència del motor.

- velocitat de rotació.

- intensitat de corrent a la(s) tensió(és) de funcionament.

- intensitat d'arrencada.

- tensió(és) de funcionament.

5.4.3.10 Posta a terra

El conjunt de posta a terra de la instal·lació està format per:

- Piquetes verticals de barres d'acer recobert de coure de 14 mm de diàmetre i 2 m de

longitud i conductors enterrats horitzontalment de coure nu de 35 mm ² de. Els elèctrodes

es dimensiones de manera que la resistència de terra "R" no pugui donar lloc a tensions de

contacte perilloses, estant el seu valor íntimament relacionat amb la sensibilitat "I" de

l'interruptor diferencial:R = 50 / I, en locals secs. R = 24 / I, en locals humits o mullats.

Línia d'enllaç amb terra, formada per un conductor de coure nu enterrat de 35 mm ² de

secció.

Punt de connexió de terra, situat fora del sòl, per a unir la línia d'enllaç amb terra i la línia

principal de terra.

- Línia principal de terra, formada per un conductor el més curt possible i sense canvis

bruscos de direcció, no sotmès a esforços mecànics, protegit contra la corrosió i desgast

mecànic, amb una secció mínima de 16 mm².

PLEC DE CONDICIONS

251

- Derivacions de la línia principal de terra, que enllacen aquesta amb els quadres de

protecció, executades de les mateixes característiques que la línia principal de terra.

- Conductors de protecció, per unir elèctricament les masses de la instal·lació a la línia

principal de terra. Aquesta unió es realitzarà en les borns disposats a tal efecte en els

quadres de protecció. Aquests conductors seran del mateix tipus que els conductors actius.

Els circuits de posada a terra formaran una línia elèctricament contínua en la que no podran

incloure’s en sèrie masses o elements metàl·lics. Tampoc s'intercalaran seccionadors,

fusibles o interruptors; únicament es permet disposar un dispositiu de tall en els punts de

posada a terra, de manera que permeti mesurar la resistència de la presa de terra.

El valor de la resistència de terra serà comprovat en el moment de donar d'alta la

instal·lació i, almenys, una vegada cada cinc anys.

5.4.3.11 Inspeccions i proves a fàbrica

L'aparamenta es sotmetrà a fàbrica a una sèrie d'assaigs per comprovar que están lliures de

defectes mecànics i elèctrics. En particular es faran almenys les següents comprovacions:

Es mesurarà la resistència d'aïllament amb relació a terra i entre conductors, que tindrà

un valor d'almenys 1.000 ohms per volt de tensió nominal, amb un mínim de 250.000

ohms.

Una prova de rigidesa dielèctrica, que s'efectuarà aplicant una tensió igual a dues

vegades la tensió nominal més 1.000 volts, amb un mínim de 1.500 volts, durant 1 minut a

la freqüència nominal. Aquest assaig es realitzarà estant els aparells d'interrupció tancats i

els curtcircuits instal·lats en servei normal.

S’inspeccionaran visualment tots els aparells i es comprovarà el funcionament mecànic

de totes les parts mòbils.

Es posarà el quadre de baixa tensió i es comprovarà que tots els relés actúen

correctament.

Es calibraran i ajustaran totes les proteccions d'acord amb els valors subministrats pel

fabricant.

Aquestes proves podran realitzar-se, a petició de la Direcció d’Obra, en presencia del

tècnic encarregat per la mateixa.

Quan s'exigeixin els certificats d'assaig, la Entitat d’Inspecció i Mesura enviarà els

protocols d’assaig, degudament certificats pel fabricant, a la Direcció d’Obra.

5.4.3.12 Seguretat

En general, basant-nos en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i les especificacions de

les normes NTE, es compliran, entre altres, les següents condicions de seguretat:

Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació elèctrica, tant en l'execució de la

mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant la

inexistència d'aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesura i comprovació.

En el lloc de treball es trobarà sempre un mínim de dos operaris.

Es faran servir guants i eines aïllants.

PLEC DE CONDICIONS

252

Quan s'usin aparells o eines elèctriques, a més de connectar-los a terra quan així ho

precisin, estaran dotats d'un grau d'aïllament II, o estarán alimentats amb una tensió

inferior a 50 V mitjançant transformadors de seguretat.

Seran bloquejats en posició d'obertura, si és possible, cada un dels aparells de protecció,

seccionament i maniobra, posant en el seu comandament un rètol amb la prohibició de

maniobrar.

No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d'haver comprovat que no

existeixi cap perill.

En general, mentre els operaris treballin en circuits o equips a tensió o en la seva

proximitat, faran servir roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l'ús innecessari

d’objectes de metall o articles inflamables; portaran les eines o equips en bosses i

utilitzaran calçat aïllant, almenys, sense ferramentes ni claus en les soles.

Es compliran així mateix totes les disposicions generals de seguretat d'obligat

compliment relatives a seguretat, higiene i salut en el treball, i les ordenances municipals

que siguin d'aplicació.

5.4.3.13 Neteja

Abans de la recepció provisional, els quadres es netejaran de pols, pintura, pellofes i de

qualsevol material que pugui haver acumulat durant el curs de la obra en el seu interior o

l'exterior.

5.4.3.14 Manteniment

Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui per causa d’avaries o

per efectuar modificacions en la mateixa, s'han de tenir en compte totes les especificacions

ressenyades en els apartats d'execució, control i seguretat, de la mateixa manera que si es

tractés d'una instal·lació nova. S'aprofitarà l'ocasió per comprobar l'estat general de la

instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho necessitin, utilitzant materials de

característiques similars als projectats.

5.4.4 Condicions Tecniques del Centre de Transformació

5.4.4.1 Objecte

Aquest Plec de Condicions determina les condicions mínimes acceptables per a l'execució

de les obres de construcció i muntatge de centres de transformació, així com de les

condicions tècniques del material a emprar.

5.4.4.2 Obra civil

Correspon al Contractista la responsabilitat en l’execució dels treballs que hauran de

realitzar-se conforme a les normes.

Emplaçament El lloc triat per a la instal·lació del centre ha de permetre la col·locació i reposició de tots

els elements del mateix, concretament els quals són pesats i grans, com transformadors. Els

accessos al centre han de tenir la dimensions adequades per a permetre el pas d'aquests

elements.

PLEC DE CONDICIONS

253

L'emplaçament del centre ha de ser tal que estigui protegit d'inundacions i filtracions. En el

cas de terrenys que es poden inundar el sòl del centre ha d'estar, com a mínim, 0,20 m per

sobre del màxim nivell d'aigües conegut, o si no al centre se li ha de proporcionar una

estanqueïtat perfecta fins a aquesta cota.

El local que conté el centre ha d'estar construït en la seva totalitat amb materials

incombustibles.

Excavació S'efectuarà l'excavació conformement a les dimensions i característiques del centre i fins a

la cota necessària indicada en el Projecte.

La càrrega i transport a abocador de les terres sobrants serà per compte del Contractista.

Acondicionament Com norma general, una vegada realitzada l'excavació s'estendrà una capa de sorra de 10

cm d'espessor aproximadament, procedint-se a continuació a la seva anivellació i

compactació.

En cas d'ubicacions especials, i previ a la realització de l'anivellació mitjançant el jaç de

sorra, caldrà tenir present les següents mesures:

- Terrenys no compactats. Serà necessari realitzar un assentament adequat a les

condicions del terreny, podent fins i tot ser necessària la construcció d'una bancada

de formigó de manera que distribueixi les càrregues en una superfície més àmplia.

- Terrenys en vessant. Es realitzarà l'excavació de manera que s'arribi a una

plataforma de seient en zona suficientment compactada i de les dimensions

necessàries perquè el seient sigui completament horitzontal. Pot ser necessària la

canalització de les aigües de pluja de la part alta, a fi de que l'aigua no arrossegui el

seient del CT.

- Terrenys amb nivell freàtic alt. En aquests casos, o bé s'eleva la capa d'assentament

del CT per sobre del nivell freàtic, o bé es protegeix al CT mitjançant un

revestiment impermeable que eviti la penetració d'aigua en el formigó.

Edifici prefabricat de formigó Els diferents edificis prefabricats de formigó s'ajustaran íntegrament a les diferents

especificacions de materials de la companyia subministradora, verificant el seu disseny els

següents punts:

- Els sòls estaran prevists per a les càrregues fixes i rodants que impliqui el material.

- Es preveuran, en llocs apropiats de l'edifici, orificis per al pas de l'interior a

l'exterior dels cables destinats a la presa de terra, i cables de B.T. i M.T. Els orificis

estarán inclinats i desembocaran cap a l'exterior a una profunditat de 0,40 m del sòl

com a mínim.

- També es preveuran els forats de empotrament per a l'equip elèctric i

l'emplaçament dels carrils de rodament dels transformadors. Així mateix es tindran

en compte els pous d'oli, els seus conductes de drenatge, les canonades per a

conductors de terra, registres per a les preses de terra i canals per als cables A.T. i

B.T. En els llocs de passada, aquests canals estaran coberts per lloses amovibles.

- Els murs prefabricats de formigó podran estar constituïts per pannells

convenientment ensamblats, o bé formant un conjunt amb la coberta i la solera, de

manera que s'impedeixi totalment el risc de filtracions.

PLEC DE CONDICIONS

254

- La coberta estarà degudament impermeabilitzada de manera que no quedi

compromesa la seva estanqueïtat, ni hagi risc de filtracions. La seva cara interior

podrà quedar com resulti després del desencofrat. No s'efectuarà en ella cap

empotrament que comprometi la seva estanqueïtat.

- L'acabat exterior del centre serà normalment llis i preparat per a ser recobert per

pintures de la deguda qualitat i del color que millor s'adapti al medi ambient.

Qualsevol altra terminació: cant rodat, recobriments especials, etc., podrà ser

acceptada. Les portes i requadres metàl·lics estaran protegits contra l'oxidació.

- La coberta estarà calculada per a suportar la sobrecàrrega que correspongui a la

seva destinació, per a això es tindrà en compte el que referent a això fixa la Norma

UNEIX-EN 61330 .

- Les portes d'accés al centre de transformació des de l'exterior compliran

íntegrament el que referent a això fixa la Norma UNEIX-EN 61330. En qualsevol

cas, serán incombustibles, suficientment rígides i obriran cap a fora de manera que

puguin abatre's sobre el mur de façana.

Es realitzarà el transport, la càrrega i descàrrega dels elements constitutius de l'edifici

prefabricat, sense que aquests sofreixin cap dany en la seva estructura. Per a això haurien

d'usar-se els mitjans de fixació previstos pel fabricant per al seu trasllat i ubicació, així com

les recomanacions per al seu muntatge.

D'acord amb la Recomanació UNESA 1303-A, l'edifici prefabricat estarà construït de tal

manera que, una vegada instal·lat, el seu interior sigui una superfície equipotencial. Totes

les varetes metàl·liques embegudes en el formigó que constitueixin l'armadura del sistema

equipotencial, estaran unides entre si mitjançant soldadures elèctriques. Les connexions

entre varetes metàl·liques pertanyents a diferents elements, s'efectuaran de manera que

s'aconsegueixi la equipotencialidad entre aquests.

Cap element metàl·lic unit al sistema equipotencial podrà ser accessible des de l'exterior de

l'edifici, excepte les peces que, inserides en el formigó, estiguin destinades a la

manipulació de les parets i de la coberta, sempre que estiguin situades en les parts

superiors d'aquestes.

Cada peça de les quals constitueixen l'edifici haurien de disposar de dos punts metàl·lics, el

més separats entre si, i fàcilment accessibles, per a poder comprovar la continuïtat eléctrica

de l'armadura. La continuïtat elèctrica podrà aconseguir-se mitjançant els elements

mecànics de l'acoblament.

Evacuació i extinció de l’oli aïllant Les parets i sostres de les cel·les que han d'allotjar aparells amb bany d'oli, haurien d'estar

construïdes amb materials resistents al foc, que tinguin la resistència estructural adequada

per a les condicions d'ocupació.

Amb la finalitat de permetre l'evacuació i extinció de l'oli aïllant, es preveuran pous amb

revestiment estanc, tenint en compte el volum d'oli que puguin rebre. En tots els pous es

preveuran apagafocs superiors, tal com jaços de còdols de 5 cm de diàmetre

aproximadament, sifons en cas de diversos pous amb col·lector únic, etc. Es recomana que

els pous siguin exteriors a la cel·la i a més inspeccionables.

Ventilació Els locals estaran proveïts de ventilació per a evitar la condensació i, quan escaigui,

refrigerar els transformadors.

PLEC DE CONDICIONS

255

Normalment es recorrerà a la ventilació natural, encara que en casos excepcionals podrá

utilitzar-se també la ventilació forçada.

Quan es tracti d'ubicacions de superfície, s'emprarà una o diverses preses d'aire de

l'exterior, situades a 0,20 m. del sòl com a mínim, i en la part oposada una o diverses

sortides, situades el més altes possible.

En cap cas les obertures donaran sobre locals a temperatura elevada o que continguin pols

perjudicial, vapors corrosius, líquids, gasos, vapors o pólvores inflamables.

Totes les obertures de ventilació estaran amatents i protegides de tal forma que es

garanteixi un grau de protecció mínim de persones contra l'accés a zones perilloses, contra

l'entrada d'objectes sòlids estranys i contra l'entrada de l'aigua IP23D, segons Norma

UNEIX-EN 61330 .

5.4.4.3 Instal·lació eléctrica

Aparamenta d’Alta Tensió Les cel·les emprades seran prefabricades, amb envolvent metàl·lica i tipus "modular".

D'aquesta forma, en cas d'avaria, serà possible retirar únicament la cel·la danyada, sense

necessitat de desaprofitar la resta de les funcions.

Utilitzaran el hexafluoruro de sofre (SF6) com element de cort i extinció. L'aïllament

integral en SF6 confereix a la aparamenta les seves característiques de resistència al medi

ambient, bé sigui a la pol·lució de l'aire, a la humitat, o fins i tot a l'eventual submersió del

centre de transformació per efecte de riuades. Per això, aquesta característica és esencial

especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb clima agressiu (costes

marítimes i zones humides) i en les zones més exposades a riuades o entrada d'aigua en el

centre. El cort en SF6 resulta també més segur que l'aire, a causa de l'exposat anteriorment.

Les cel·les emprades haurien de permetre l'extensibilitat in situ del centre de

transformació, de manera que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de

funció, sense necessitat de canviar la aparamenta prèviament existent en el centre.

Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat, és a dir, que no

necessiten imperativament alimentació. Igualment, aquestes proteccions serán

electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin normalment inverses, molt

inverses o extremadament inverses), i entrada per a tir per termòstat sense necessitat

d'alimentació auxiliar.

Els cables es conexionarán des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals

aniran reagrupats en el frontal de la cel·la a una altura ergonòmica a fi de facilitar

l'explotació.

L'interruptor i el seccionador de posada a terra serà un únic aparell, de tres posicions

(tancat, obert i lloc a terra), assegurant així la impossibilitat de tancament simultani de

l'interruptor i seccionador de posada a terra. La posició de seccionador obert i seccionador

de posada a terra tancat seran visibles directament a través d'espieres, a fi d'aconseguir una

màxima seguretat d'explotació quant a la protecció de persones es refereix.

Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició de aparamenta sota

envolvent metàl·lica compartimentada d'acord amb la norma UNEIX 20099. S'haurien de

distingir almenys els següents compartiments:

PLEC DE CONDICIONS

256

- Compartiment de aparellatge. Estarà farciment de SF6 i segellat per a tota la vida.

El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es requerirà

cap manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins a 30 anys).

Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels

seccionadors de posada a terra s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció

brusca independent de l'operador.

- Compartiment del joc de barres. Es compondrà de tres barres aïllades

connexionades mitjançant cargols.

- Compartiment de connexió de cables. Es podran connectar cables secs i cables amb

aïllament de paper impregnat. Les extremitats dels cables seran simplificades per a

cables secs i termorretràctils per a cables de paper impregnat.

- Compartiment de comandament. Conté els comandaments de l'interruptor i del

seccionador de posada a terra, així com la senyalització de presència de tensió. Es

podran muntar en obra motoritzacions, bobines de tancament i/o obertura i

contactes auxiliars si es requereixen posteriorment.

- Compartiment de control. En el cas de comandaments motoritzats, aquest

compartiment estarà equipat de borns de connexió i fusibles de baixa tensió. En

qualsevol cas, aquest compartiment serà accessible amb tensió, tant en barres com

en els cables.

Les característiques generals de la cel·la són les següents, en funció de la tensió nominal

(Un):

Les característiques generals de les cel·les són les següents:

Tensión asignada: 36 kV

Tensión soportada a frecuencia industrial durante 1 minuto:

A tierra y entre fases: 70 kV

A la distancia de seccionamiento: 80 kV.

Tensión soportada a impulsos tipo rayo (valor de cresta):

A tierra y entre fases: 170 kV

A la distancia de seccionamiento: 195 kV.Transformadors

El transformador o transformadors seran trifàsics, amb neutre accessible en el secundari,

refrigeració natural, en bany d'oli preferiblement, amb regulació de tensió primària

mitjançant commutador.

Aquests transformadors s'instal·laran, en cas d'incloure un líquid refrigerant, sobre una

plataforma situada damunt d'una fossa de recollida, de manera que en cas que es vessi i

incendiï, el foc quedi confinat en la cel·la del transformador, sense difondre's pels passos

de cables ni altres obertures al resti del centre.

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats en la zona de flux natural d'aire,

de manera que l'entrada d'aire estigui situada en la part inferior de les parets adjacents al

mateix, i les sortides d'aire en la zona superior d'aquestes parets.

Equips de mesura Quan el centre de transformació sigui tipus "abonat", s'instal·larà un equip de mesura

compost per transformadors de mesura, situats en una cel·la de mesura de A.T., i un equip

PLEC DE CONDICIONS

257

de comptadors d'energia activa i reactiva, situat en l'armari de comptadors, així com dels

seus corresponents elements de connexió, instal·lació i precintat.

Els transformadors de mesura haurien de tenir les dimensions adequades de manera que es

puguin instal·lar en la cel·la de A.T. guardant les distàncies corresponents al seu aïllament.

Per això serà preferible que siguin subministrats pel propi fabricant de les cel·les, ja

instal·lats en elles. En el cas que els transformadors no siguin subministrats pel fabricant

de les cel·les se li haurà de fer la consulta sobre el model exacte de transformadors que es

van a instal·lar, a fi de tenir la garantia que les distàncies d'aïllament, platines

d'interconnexió, etc., seran les correctes.

Els comptadors d'energia activa i reactiva estaran homologats per l'organisme competent.

Els cables dels circuits secundaris de mesura estaran constituïts per conductors unipolars,

de coure de 1 kV de tensió nominal, del tipus no propagador de la flama, de polietilè

reticulat o etilè-propilè, de 4 mm² de secció per al circuit d'intensitat i per al neutre i de 2,5

mm² per al circuit de tensió. Aquests cables aniran instal·lats sota tubs d'acer (un per

circuit) de 36 mm de diàmetre interior, el recorregut del qual serà visible o enregistrable i

el més curt possible.

La terra dels secundaris dels transformadors de tensió i d'intensitat es duran directament de

cada transformador a l'instant d'unió amb la terra per a mesura i d'aquí es durà, en un sol

fil, a la regleta de verificació.

La terra de mesura estarà unida a la terra del neutre de Baixa Tensió constituint la terra de

servei, que serà independent de la terra de protecció.

En general, per a tot el referent al muntatge de l'equip de mesura, grau de precinte, grau de

protecció, etc., es tindran en compte l'indicat a aquest efecte en la normativa de la

companyia subministradora.

Escomeses subterrànies Els cables d'alimentació subterrània entraran en el centre, arribant a la cel·la que

correspongui, per un canal o tub. Les seccions d'aquests canals i tubs permetran la

col·locació dels cables amb la major facilitat possible. Els tubs seran de superfície interna

llisa, sent el seu diàmetre 1,6 vegades el diàmetre del cable com a mínim, i preferentment

de 15 cm. La disposició dels canals i tubs serà tal que els radis de curvatura a que han de

sotmetre's els cables seran com a mínim igual a 10 vegades el seu diàmetre, amb un mínim

de 0,60 m.

Després de col·locats els cables s'obstruirà l'orifici de passada per un tap al que, per a

evitar l'entrada de rosegadors, s'incorporaran materials durs que no malmetin el cable. En

l'exterior del centre els cables estaran directament enterrats, excepte si travessen altres

locals, en aquest cas es col·locaran en tubs o canals. Es prendran les mesures necessàries

per a assegurar en tot moment la protecció mecànica dels cables, i la seva fácil

identificació.

Els conductors d'alta tensió i baixa tensió estaran constituïts per cables unipolars d'alumini

amb aïllament sec termoestable, i un nivell d'aïllament acord a la tensió de servei.

Enllumenat L'enllumenat artificial, sempre obligatori, serà preferiblement d'incandescència.

Els focus lluminosos estaran col·locats sobre suports rígids i amatents de manera que els

aparells de seccionament no quedin en una zona d'ombra; permetran a més la lectura

PLEC DE CONDICIONS

258

correcta dels aparells de mesura. Se situaran de tal manera que la substitució de llums

pugui efectuar-se sense necessitat d'interrompre la mitja tensió i sense perill per a l'operari.

Els interruptors d'enllumenat se situaran en la proximitat de les portes d'accés.

La instal·lació per al servei propi del CT durà un interruptor diferencial d'alta sensibilitat

(30 mA).

Posades a terra Les posades a terra es realitzaran en la forma indicada en el projecte, havent de complir-se

estrictament el referent a separació de circuits, forma de constitució i valors desitjats per a

les posades a terra.

Condicions dels circuits de posada a terra:

- No s'uniran al circuit de posada a terra les portes d'accés i finestres metàl·liques de

ventilació del CT.

- La connexió del neutre a la seva presa s'efectuarà, sempre que sigui possible,

abansdel dispositiu de seccionament B.T.

- En cap dels circuits de posada a terra es col·locaran elements de seccionament.

- Cada circuit de posada a terra durà un born per a la mesura de la resistència de

terra, situat en un punt fàcilment accessible.

- Els circuits de terra s'establiran de manera que s'evitin les deterioracions degudes a

accions mecàniques, químiques o d'altra índole.

- La connexió del conductor de terra amb la presa de terra s'efectuarà de manera que

no hagi perill d'afluixar-se.

- Els circuits de posada a terra formaran una línia contínua, en la qual no podrán

incloure's en sèrie les masses del centre. Sempre la connexió de les masses

s'efectuarà per derivació.

- Els conductors de terra enterrats seran de coure, i la seva secció mai serà inferior a

50 mm².

Quan l'alimentació a un centre s'efectuï per mitjà de cables subterranis proveïts de cobertes

metàl·liques, s'assegurarà la continuïtat d'aquestes per mitjà d'un conductor de coure el més

curt possible, de secció no inferior a 50 mm². La coberta metàl·lica s'unirà al circuit de

posada a terra de les masses.

La continuïtat elèctrica entre un punt qualsevol de la massa i el conductor de posada a

terra, en el punt de penetració en el sòl, satisfarà la condició que la resistència elèctrica

corresponent sigui inferior a 0,4 ohms.

5.4.4.4 Normes d’execució de les instal·lacions

Totes les normes de construcció i instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, als plànols,

mesuraments i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la Direcció

Facultativa estimi oportunes.

A més del compliment de l'exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les normatives que li

poguessin afectar, demanades per organismes oficials i en particular les de la compañía

subministradora de l'electricitat.

L'apilament de materials es farà de manera que aquests no sofreixin alteracions durant el

seu dipòsit en l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els quals haguessin sofert alguna

descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o col·locació en l'obra.

L'admissió de materials no es permetrà sense la prèvia acceptació per part del Director

d'Obra En aquest sentit, es realitzaran quants assaigs i anàlisis indiqui el D.O., encara que

PLEC DE CONDICIONS

259

no estiguin indicats en aquest Plec de Condicions. Per a això es prendran com referencia

les diferents Recomanacions UNESA, Normes UNE, etc. que els siguin d'aplicació.

5.4.4.5 Proves reglamentaries

La aparamenta elèctrica que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents

assaigs de tipus i de sèrie que contemplin les normes UNE o recomanacions UNESA

conforme a les quals estigui fabricada.

Una vegada executada la instal·lació es procedirà, per part d'entitat acreditada pels

organismes públics competents a aquest efecte, al mesurament reglamentari dels següents

valors:

Resistència d'aïllament de la instal·lació.

Resistència del sistema de posada a terra.

Tensions de passada i de contacte.

Les proves i assaigs que seran sotmeses les cel·les una vegada acabada la seva fabricació

seran les següents:

Prova d'operació mecànica.

Prova de dispositius auxiliars, hidràulics, pneumàtics i elèctrics.

Verificació de cablejat.

Assaig de freqüència industrial.

Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control.

Assaig d'ona de xoc 1,2/50 ms.

Verificació del grau de protecció.

5.4.4.6 Condicions d’ús, manteniment i seguretat

Prevencions generals Queda terminantment prohibida l'entrada en el local a tota persona aliena al servei i sempre

que l'encarregat del mateix s'absenti, haurà de deixar-lo tancat amb clau.

Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de "Perill de mort".

En l'interior del local no haurà més objectes que els destinats al servei al centre de

transformació, com banqueta, guants, etc.

No està permès fumar ni encendre llumins ni qualsevol altra classe de combustible en

l'interior del local del centre de transformació i en cas d'incendi no s'emprarà mai aigua.

No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllat. Totes les

maniobres s'efectuaran col·locant-se convenientment sobre la banqueta.

Cada grup de cel·les durà una placa de característiques amb les següents dades:

Nom del fabricant.

Tipus de aparamenta i nombre de fabricació.

Any de fabricació.

Tensió nominal.

Intensitat nominal.

Intensitat nominal de curta durada.

Freqüència industrial.

PLEC DE CONDICIONS

260

Al costat de l'accionament de la aparamenta de les cel·les s'incorporaran, de forma gràfica i

clara, les marques i indicacions necessàries per a la correcta manipulació d'aquesta

aparamenta.

En lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors que han de

prestar-se en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el personal instruït

pràcticament referent a això, per a aplicar-les en cas necessari. També, i en lloc visible, ha

de figurar el present Reglament i esquema de totes les connexions de la instal·lació,

aprovat per la Conselleria d'Indústria, a la qual es passarà avís en el cas d'introduir alguna

modificació en aquest centre de transformació, per a la seva inspecció i aprovació, si escau.

Posada en servei Es connectaran primer els seccionadors de mitja i a continuació l'interruptor de mitja,

deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà l'interruptor general de

baixa, procedint en últim terme a la maniobra de la xarxa de baixa tensió.

Si al posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hagués fusió de

cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar es reconeixerà detingudament la línia i

instal·lacions i, si s'observés alguna irregularitat, s'adonarà de manera immediata a

l'empresa subministradora d'energia.

Separació de servei Es procedirà en ordre invers al determinat en l’apartat anterior, o sigui, desconnectant la

xarxa de baixa tensió i separant després l’interruptor de mitja i seccionadors.

Manteniment El manteniment consistirà en la neteja, greixat i verificat dels components fixos i mòbils de

tots aquells elements que fos necessari.

A fi d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels interruptors,

així com en els borns de fixació de les línies d'alta i de baixa tensió, la neteja s'efectuarà

amb la deguda freqüència. Aquesta es farà sobre banqueta, amb draps perfectament secs, i

tenint molt present que l'aïllament que és necessari per a garantir la seguretat personal,

només s'aconsegueix tenint en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres

materials derivats a terra.

Si és necessari canviar els fusibles, s'empraran de les mateixes característiques de

resistència i corba de fusió.

La temperatura del líquid refrigerant no ha de sobrepassar els 60ºC . Han d'humitejar-se

amb freqüència les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels aparells, i quan s'observés

alguna anomalia en el funcionament del centre de transformació, es posarà en coneixement

de la companyia subministradora, per a corregir-la d'acord amb ella.

5.4.4.7 Certificats i documentació

S'aportarà, per a la tramitació d'aquest projecte davant els organismes públics, la

documentació següent:

Autorització administrativa.

Projecte, subscrit per tècnic competent.

Certificat de tensions de passada i contacte, per part d'empresa homologada.

Certificat de Direcció d'obra.

Contracte de manteniment.

PLEC DE CONDICIONS

261

Escrit de conformitat per part de la companyia subministradora.

5.4.4.8 Llibre d’ordres

Es disposarà en el centre de transformació d'un llibre d'ordres, en el qual es faran constar

les incidències sorgides en el transcurs de la seva execució i explotació, incloent cada

visita, revisió, etc.

5.4.4.9 Recepció de l’obra

Durant l'obra o una vegada finalitat la mateixa, el Director d'Obra podrà verificar que els

treballs realitzats estan d'acord amb les especificacions d'aquest Plec de Condicions.

Aquesta verificació es realitzarà per compte del Contractista.

Una vegada finalitzades les instal·lacions el Contractista haurà de sol·licitar l'oportuna

recepció global de l'Obra. En la recepció de la instal·lació s'inclouran els següents

conceptes:

Aïllament. Consistirà en el mesurament de la resistència d'aïllament del conjunt de

la instal·lació i dels aparells més importants.

Assaig dielèctric. Tot el material que forma part de l'equip elèctric del centre haurà

d'haver suportat per separat les tensions de prova a freqüència industrial i a impuls

tipus llamp.

Instal·lació de posada a terra. Es comprovarà la mesura de les resistències de terra,

les tensions de contacte i de passada, la separació dels circuits de terra i l'estat i

resistència dels circuits de terra.

Regulació i proteccions. Es comprovarà el bon estat de funcionament dels relés de

protecció i la seva correcta regulació, així com els calibres dels fusibles.

Transformadors. S'amidarà l'acidesa i rigidesa dielèctrica de l'oli dels

transformadors.


Firmat:

Marc Cid Gubau



6 ESTAT D’AMIDAMENTS




DATA: Juny / 2015.

ESTAT D’AMIDAMENTS

263

Índex Estat d’Amidaments

6 ESTAT D’AMIDAMENTS ........................................... 262

6.1 Capítol 1 Instal·lació Centre de Transformació ................ 264

6.2 Capítol 2 Instal·lació Elèctrica de Baixa Tensió ................ 266

6.3 Capítol 3 Instal·lació Enllumenat ........................................ 275

6.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis ............... 276

6.5 Capítol 5 Varis ....................................................................... 277


264

6.1 Capítol 1 Instal·lació Centre de Transformació

Codi Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

ICT1 u Cel·la de linia.

Cel·la de línia Orma SF6 gamma CML-36, tall i aïllament íntegre en SF6.

Sistema modular de Vn = 36 kV, In = 400 A, 16

kA/1s

1

1,000

1,00

ICT2 u Cel·la de protección general.

Cel·la de protecció general Orma SF6 gamma CML-36, aïllament íntegre en

SF6. Sistema modular deVn = 36 kV, In = 400 A, 16 kA/1s.

1

1,000

1,00

ICT3 u Cel·la de mesura.

Cel·la de mesura Orma SF6 gamma CML-36, aïllament íntegre en SF6.

Sistema modular deVn = 36 kV, In = 400

A,

1

1,000

1,00

ICT4 u Transformador 250KVA.

Transformador trifàsic aillament en bany d’oli Ormazabal, de 250 kVA de

potència, tensió primària 25 kV, tensió secundària 400 V.

1

1,000

1,00

ICT5 u Quadre elèctric de baixa tensió .

Quadre elèctric per baixa tensió, metàl·lic, incorporant un magnetotèrmic de

In = 1250 A, amb accessoris, barres de coure, cablejat control, complet, .

instal·lat a l'interior del CT

2

2,000

2,00

ICT6

u Piqueta de terra d' acer, recobriment de coure.

Piqueta de connexió a terra d' acer, amb recobriment de coure 300 µm de gruix

de 2000 mm de llargària de 14 mm de diàmetre, clavada a terra.

11

11,000

11,00


265

ICT7 ml Conductor Coure, unipolar, 1x50mm2, munt.malla a terra.

Conductor de Coure nu, unipolar de secció 1x50 mm2, muntat en malla

de connexió a terra.

21

21,000

21,00

ICT8 u Lluminaria industrial 2x36W, munt.superficial.

Lluminaria industrial amb reflector simètric i 2 tubs fluorescents de 36 W,

de forma rectangular, amb xassís polièster

1

1,000

1,00

ICT9 u Ferraments necessaris per al CT.

Ferraments necessaris, d'acord amb CIA Fecsa - Endesa, així com

les reixetes de ventilació, portes i panys indicats als mateixos,

instal·lats.

1

1,000

1,00

ICT10 u Posat en marxa, instruccions funcionament i legalització.

Transport materials, grues necessàries per emplaçament definitiu dels materials,

posada en marxa, proves, garanties, regulació de la instal·lació, llibre de manteniment

i entesa de la instal·lació, així com els tràmits administratius amb CIA, Fecsa-

Endesa

, connexionat borns en cel·les, interconnexió entre cel·les, mesura i pannell, comptadors i

pannells protecció, ponts interconnexió M.T. a trafos, sòcols, cartutxos possibles, certificat

de pas i contacte, accessoris, confecció plànols definitius de les instal·lacions, legalització

davant la E.C.I. corresponent, visat col·legi oficial enginyers industrials.

1

1,000

1,00


266

6.2 Capítol 2 Instal·lació Electrica de Baixa Tensió


IEBT1 ml Conductor unipolar 1,5 mm2 RV-K

Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada,

amb designació RV-K (AS), Unipolar, de secció 1 x 1,5 mm2,

amb coberta del cable de poliolefines amb baixa emissió fums.

79

79,000

79,00

IEBT2 ml Conductor Bipolar 1,5mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Bipolar, de secció 2 x 1,5 mm2,


115

115,000

115,00

IEBT3 ml Conductor unipolar 1,5 mm2 Cu amb designació TT


amb designació TT, Unipolar, de secció 1 x 1,5 mm2,


155

155,000

155,00





529

529,000

529,00





39

39,000

39,00

IEBT6 ml Conductor Tripolar 2,5mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Tripolar, de secció 3 x 2,5 mm2,


4

4,000


267

4,00

IEBT7 ml Conductor Tetrapolar 2,5mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Tetrapolar, de secció 4 x 2,5 mm2,


42

42,000

42,00





227

227,000

227,00

IEBT9 ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu H07V-K


amb designació H07V-K, Unipolar, de secció 1 x 4 mm2,


1,2

1,200

1,20

IEBT10 ml Conductor unipolar 4 mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Unipolar, de secció 1 x 4 mm2,


697

697,000

697,00

IEBT11 ml Conductor Bipolar 4 mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Bipolar, de secció 2 x 4mm2,


137

137,000

137,00

IEBT12 ml Conductor Tetrapolar 4 mm2 RV-K


amb designació RV-K (AS), Tetrapolar, de secció 4 x 4 mm2,


19

19,000

19,00


268

IEBT13 ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu amb designació TT


amb designació TT, Unipolar, de secció 1 x 4 mm2,


330

330,000

330,00





132

132,000

132,00





33

33,000

33,00





90

90,000

90,00





90

90,000

90,00

IEBT18 ml Conductor unipolar 120mm2 Cu amb designació TT




18

18,000

18,00


269

IEBT19 ml Conductor Tripolar 150 mm2 Cu H07V-K


amb designació H07V-K, Tripolar, de secció 3 x 150 mm2,


5

5,000

5,00





50

50,000

50,00

IEBT21 ml Tub rígid PVC 16 mm diàmetre, aïllant munt.superficial.

Tub rígid de PVC, de 16 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama,

amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N

i una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió endollada i muntat superficialment.

140

140,000

140,00





179

179,000

179,00





19

19,000

19,00





10

10,000

10,00


270

IEBT25 ml Tub corrugat 160 mm diàmetre, enterrat.

Tub corrugat de PVC, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama,


i una rigidesa dielèctrica de 2000 V.

12

12,000

12,00

IEBT26 ml Safata perforada 300x65

Bandeja perforada d’acer galvanitzat de 300 mm i d’ample i 65 mm d’altura

70

70,000

70,00

IEBT27 u Interruptor automàtic magnetotèrmic 10A,(II),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, bipolar, PIA,

corba C, de 6000 A de poder de tall i fixat a pressió.

10

10,000

10,00


Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16A d'intensitat nominal, bipolar, PIA,


25

25,000

25,00

IEBT29 u Interruptor automàtic magnetotèrmic 16A,(IIII),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16A d'intensitat nominal, Tetrapolar, PIA,


10

10,000

10,00




6

6,000

6,00




4

4,000

4,00


271




1

1,000

1,00




2

2,000

2,00




4

4,000

4,00

IEBT35 u Interruptor automàtic magnetotèrmic 250A,(III),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 250A d'intensitat nominal, Tripolar, PIA,


1

1,000

1,00

IEBT36 u Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, In 2,5A (III).

Interruptor diferencial regulable relé i transformador, In 2,5A Tripolar,

inclòs p/p d’accessoris de muntatge. Segons UNE-EN 61008-1

1

1,000

1,00

IEBT37 u Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, In 4A (III).

Interruptor diferencial regulable relé i transformador, In 4A Tripolar,


4

4,000

4,00




1

1,000

1,00


272


Interruptor diferencial regulable relé i transformador, In10A Tripolar,


5

5,000

5,00




3

3,000

3,00

IEBT41

u Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, In 400 A (III).



1

1,000

1,00

IEBT42 u Interruptor diferencial 40A,(II),sensib.0.03A,fix.pres.

Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.03 A.

3

3,000

3,00

IEBT43 u Interruptor diferencial 40A,(IIII),sensib.0.03A,fix.pres.

Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, Tetrapolar, amb sensibilitat

de 0.03 A.

1

1,000

1,00


Interruptor diferencial (AC "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

1

1,000

1,00


Interruptor diferencial (AC "s"·) de 40 A d'intensitat nominal, Tripolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

1

1,000

1,00


273


Interruptor diferencial (A·) de 40 A d'intensitat nominal, Tripolar, amb sensibilitat

de 0.03 A.

7

7,000

7,00


Interruptor diferencial (A "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

6

6,000

6,00



de 0.03 A.

4

4,000

4,00


Interruptor diferencial (A "s") de 63A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

3

3,000

3,00

IEBT50 u Quadre General de mando i protecció

Xassís metàl·lic extraïble per a facilitar el cablejat Subministrades amb porta.

Subministrats amb borns de terra / neutre. Armari de 8 files de 18 mòduls.

1

1,000

1,00

IEBT51 u Subquadre 1

Quadre electric, xassís metàl·lic extraïble per a facilitar el cablejat Subministrades amb porta.


5

5,000

5,00




12

12,000

12,00


274

IEBT53 u Bateria Condensadors

Bateria de condensadors de 111,1 kVAr.Els condensadors tindran una capacitat de 105,25 μF

i la gamma de regulació será de 1:2:4. Els graons seran múltiples de 5 Kvar.

1

1,000

1,00

ICT6 u Piqueta de terra d' acer, recobriment de coure.



4

4,000

4,00

IEBT54 ml Conductor Coure, unipolar, 1x35mm2, munt.malla a terra.



60

60,000

60,00


275

6.3 Capítol 3 Instal·lació Enllumenat


IE1 u PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-NB.

PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-

NB

+BY150G R +BY150Z GC (1.000) 24050 lm

11

11,000

11,00

IE2 u PHILIPS TBS260 2xTL5-28W .

PHILIPS TBS260 2xTL5-28W HFS C6.

3727lm ,

62W

10

10,000

10,00

IE3

u PHILIPS TCW216 1xTL5-28W HFP.

PHILIPS TCW216 1xTL5-28W HFP

(1.000)

2494lm ,

32W

2

2,000

2,00

IE4



(1.000)

1013lm ,

19W

2

2,000

2,00


276

6.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis


IPI1 u Llum emergència, HYDRA N5

Llum d'emergència no permanent i estanca, amb grau de protecció IP65,

de forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, amb làmpada fluorescent de 8 W,

flux aproximat de 200 a 240 lúmens, 1 h d'autonomia.

5

5,000

5,00

IPI2 u Llum emergència,NOVA N5




1

1,000

1,00

IPI3 u Llum emergència, HYDRA C3




11

11,000

11,00

IPI4

u Extintor de pols polivalent

Extintor amb eficàcia 21A-113B per a extinció de foc de matèries sòlides, líquides,

productes gasosos i incendis d'equips elèctrics, de 6 kg, d'agent extintor amb suport,

manòmetre i filtre amb difusor segons norma UNE-23110, totalment instal·lat.

4

4,000

4,00


277

6.5 Capítol 5 Varis


V1

u SERIE HIB-NP / HIT-NP.

Ventiladors helicoïdals murals amb estructura de planxa d'acer galvanitzat,

persiana de descàrrega d'obertura mecànica, defensa d'aspiració de

PVC, hèlix de xapa d'acer galvanitzat accionada a transmissió per motor

monofásic (HIB) o trifàsic (HIT), IP55, Classe F, amb protector tèrmic incorporat.

1

1,000

1,00

V2 u Control de qualitat instal·lació projectada.

Conjunt d'assajos necessaris per la correcta posta a punt de la

instal·lació projectada inclòs proves de pressió, ajust sensibilitat de

detectors, comprovació nivells lumínics resultants, etc.

1

1,000

1,00

V3 u Seguretat i salut en l'execució.

Aplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut en l'execució

de la instal·lació.

1

1,000

1,00


Firmat:

Marc Cid Gubau


278


7. PRESSUPOST




DATA: Juny / 2015.

PRESSUPOST

279

Índex Pressupost 7. PRESSUPOST ................................................................ 278

7.1 Preus Unitaris ........................................................................ 280





7.1.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 285

7.2 Quadre descomposats ........................................................... 286




7.2.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis4 ............................. 318

7.2.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 320

7.3 Pressupost .............................................................................. 322





7.3.5 Capítol 5 Varis ..................................................................................... 333

7.4 Resum del Pressupost ........................................................... 334

PRESSUPOST

280

7.1 Preus Unitaris

7.1.1 Capítol 1 Instal·lació Centre de Transformació

Codi Ud Descripció Preu

A012H000 h Oficial 1a electricista

19,28 DINOU EUROS

amb VINT-I-VUIT CÈNTIMS

A013H000 h Ajudant electricista

17,33 DISET EUROS amb

TRENTA-TRES CÈNTIMS

ICT1 u

Cel·la de

linia.

4050,13 QUATRE MIL CINQUANTA EUROS

amb TRETZE CÈNTIMS

ICT2 u Cel·la de protección general. 5492,00 CINC MIL QUATRE-CENTS NORANTA-

DOS EUROS


6462,00 SIS MIL QUATRE-CENTS SEIXANTA-

DOS EUROS


7023,00 SET MIL VINT-I-TRES EUROS

ICT5 u Quadre elèctric de baixa

5735,00 CINC MIL SET-CENTS TRENTA-CINC

tensió .

EUROS

ICT6 u Piqueta de terra d' acer,

15,23 QUINZE EUROS amb VINT-I-TRES

recobriment de coure.

CÈNTIMS

ICT7 u Conductor Coure, unipolar, 1,85

UN EURO amb VUITANTA-CINC

CÈNTIMS

1x50mm2, munt.malla a terra.

ICT8 u Lluminaria industrial 2x36W, 25,64 VINT-I-CINC EUROS amb SEIXANTA-

munt.superficial.

QUATRE CÈNTIMS

ICT9 u Ferraments necessaris

1780,73 MIL SET-CENTS VUITANTA EUROS amb

per al CT.

SETANTA-TRES CÈNTIMS

ICT10 u Posat en marxa, instruccions 2.618,00 DOS MIL SIS-CENTS DIVUIT EUROS

funcionament i

legalització.

PRESSUPOST

281

7.1.2 Capítol 2 Instal·lació Electrica de Baixa Tensió



19,28 DINOU EUROS



17,33 DISET EUROS amb


IEBT1 ml Conductor unipolar 1,5 mm2 0,44 ZERO EUROS amb QUARANTA-

RV-K

QUATRE CÈNTIMS

IEBT2 ml

Conductor Bipolar

1,5mm2

0,58

ZERO EUROS amb CINQUANTA-

VUIT

RV-K

CÈNTIMS

IEBT3 ml Conductor unipolar

0,44 ZERO EUROS amb QUARANTA-

1,5 mm2 Cu amb designació TT

QUATRE CÈNTIMS

IEBT4 ml Conductor unipolar 2,5 mm2 0,45 ZERO EUROS amb QUARANTA-

RV-K

CINC CÈNTIMS

IEBT5 ml

Conductor Bipolar

2,5mm2

0,82 ZERO EUROS amb VUITANTA-DOS

RV-K

CÈNTIMS

IEBT6 ml Conductor Tripolar 2,5mm2 1,09 UN EURO amb NOU CÈNTIMS

RV-K

IEBT7 ml Conductor Tetrapolar 2,5mm2 1,39

UN EURO amb TRENTA-NOU

CÈNTIMS

RV-K

IEBT8 ml Conductor unipolar 2,5 mm2 0,45

ZERO EUROS amb QUARANTA-

CINC

Cu amb designació TT

CÈNTIMS

IEBT9 ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu 0,69 ZERO EUROS amb SEIXANTA-NOU

H07V-K

CÈNTIMS

IEBT10 ml

Conductor unipolar 4

mm2

0,62 ZERO EUROS amb SEIXANTA-DOS

RV-K

CÈNTIMS

IEBT11 ml Conductor Bipolar 4 mm2

1,24 UN EURO amb VINT-I-QUATRE

RV-K

CÈNTIMS

IEBT12 ml Conductor Tetrapolar 4 mm2 2,04

DOS EUROS amb QUATRE

CÈNTIMS

RV-K

IEBT13 ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu 0,62 ZERO EUROS amb SEIXANTA-DOS

amb designació TT

CÈNTIMS

IEBT14 ml Conductor unipolar 10 mm2 1,31

UN EURO amb TRENTA-U

CÈNTIMS

RV-K

IEBT15 ml Conductor unipolar 10 mm2 Cu 1,31

UN EURO amb TRENTA-U

CÈNTIMS

amb designació TT

IEBT16 ml Conductor Tetrapolar 16 mm2 6,82 SIS EUROS amb VUITANTA-DOS

RV-K

CÈNTIMS

IEBT17 ml Conductor Unipolar 16 mm2 1,95 UN EURO amb NORANTA-CINC

amb designació TT

CÈNTIMS

PRESSUPOST

282

IEBT18 ml Conductor Unipolar 120 mm2 10,05 DEU EUROS amb CINC CÈNTIMS

amb designació TT

IEBT19 ml Conductor Tripolar 150 mm2 Cu 52,12

CINQUANTA-DOS EUROS amb

DOTZE

H07V-K

CÈNTIMS

IEBT20 ml Conductor unipolar 240 mm2 16,99 SETZE EUROS amb NORANTA-NOU

RV-K

CÈNTIMS

IEBT21 ml Tub rígid PVC 16 mm diàmetre, 0,55 ZERO EUROS amb CINQUANTA-CINC

aïllant munt.superficial.

CÈNTIMS

IEBT22 ml Tub rígid PVC 20 mm diàmetre, 0,71 ZERO EUROS amb SETANTA-U


CÈNTIMS

IEBT23 ml Tub rígid PVC 25 mm diàmetre, 1,04 UN EURO amb QUATRE CÈNTIMS


IEBT24 ml Tub rígid PVC 32 mm diàmetre, 1,46 UN EURO amb QUARANTA-SIS


CÈNTIMS

IEBT25 ml Tub corrugat 160 mm diàmetre, 3,91 TRES EUROS amb NORANTA-U

enterrat.

CÈNTIMS


11,32 ONZE EUROS amb TRENTA-DOS

CÈNTIMS

IEBT27 ml Interruptor automàtic magneto. 42,60 QUARANTA-DOS EUROS amb

10A,(II),PIA, corba C,fix.pres.

SEIXANTA CÈNTIMS

IEBT28 ml Interruptor automàtic magneto. 43,43 QUARANTA-TRES EUROS amb


QUARANTA-TRES CÈNTIMS

IEBT29 ml Interruptor automàtic magneto. 119,37 CENT-DINOU EUROS amb TRENTA-

16A,(IIII),PIA, corba C,fix.pres.

SET CÈNTIMS

IEBT30 ml Interruptor automàtic magneto. 127,07 CENT VINT-I-SET amb SET


CÈNTIMS

IEBT31 ml Interruptor automàtic magneto. 136,73 CENT TRENTA-SIS amb SETANTA-


TRES CÈNTIMS

IEBT32 ml Interruptor automàtic magneto. 64,56 SEIXANTA-QUATRE EUROS amb


CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

IEBT33 ml Interruptor automàtic magneto. 151,88 CENT CINQUANTA-U EUROS amb


VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

IEBT34 ml Interruptor automàtic magneto. 156,34 CENT CINQUANTA-SIS EUROS amb


TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

IEBT35 ml Interruptor automàtic magneto. 287,56

DOS CENTS VUITANTA-SET EUROS

amb

250A,(III),PIA, corba C,fix.pres.

CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

IEBT36 ml Interruptor automàtic magnet. 35,91 TRENTA-CINC EUROS amb

regulable relé i traf., In 2,5A (III).

NORANTA-U CÈNTIMS

IEBT37 ml Interruptor automàtic magnet. 35,98 TRENTA-CINC EUROS amb

regulable relé i traf., In 4 A (III).

NORANTA-VUIT CÈNTIMS

IEBT38 ml Interruptor automàtic magnet. 36,03 TRENTA-SIS EUROS amb TRES

regulable relé i traf., In 6,3A (III).

CÈNTIMS

IEBT39 ml Interruptor automàtic magnet. 42,40 QUARANTA-DOS EUROS amb

regulable relé i traf., In 10A (III).

QUARANTA CÈNTIMS

PRESSUPOST

283

IEBT40 ml Interruptor automàtic magnet. 45,23 QUARANTA-CINC EUROS amb

regulable relé i traf., In 16A (III).

VINT-I-TRES CÈNTIMS

IEBT41 ml Interruptor automàtic magnet. 647,80

SIS CENTS QUARANTA-SET EUROS

amb

regulable relé i traf.,In 400 A

(III).

VUITANTA CÈNTIMS

IEBT42 ml Interruptor diferencial 40A,(II), 63,58 SEIXANTA-TRES EUROS amb

sensib.0.03A,fix.pres.

CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

IEBT43 ml Interruptor diferencial 40A,(IIII), 290,25 DOS CENTS NORANTA EUROS amb


VINT-I-CINC CÈNTIMS

IEBT44 ml Interruptor diferencial 40A,(II), 104,86

CENT QUATRE EUROS amb

VUITANTA-


SIS CÈNTIMS

IEBT45 ml Interruptor diferencial 40A,(IIII), 152,84 CENT CINQUANTA-DOS EUROS amb


VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

IEBT46 ml Interruptor diferencial 40A,(IIII), 179,80 CENT SETANTA-NOU EUROS amb


VUITANTA CÈNTIMS

IEBT47 ml Interruptor diferencial 40A,(IIII), 152,84 CENT CINQUANTA-DOS EUROS amb


VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

IEBT48 ml Interruptor diferencial 63A,(IIII), 322,57 TRES CENTS VINT-I-DOS EUROS amb


CINQUANTA-SET CÈNTIMS

IEBT49 ml Interruptor diferencial 63A,(IIII), 206,50

DOS CENTS SIS EUROS amb

CINQUANTA


CÈNTIMS

IEBT50 ml Quadre General de mando i

213,00 DOS CENTS TRETZE EUROS

protecció

IEBT51 ml Subquadre 1

56,32

CINQUANTA-SIS EUROS amb

TRENTA-

DOS CÈNTIMS

IEBT52 ml Subquadre 2

31,52 TRENTA-U EUROS amb CINQUANTA-

DOS CÈNTIMS

IEBT53 ml Bateria Condensadors

1250,00 MIL DOS CENTS CINQUANTA EUROS

ICT6 u Piqueta de terra d' acer,

15,23 QUINZE EUROS amb VINT-I-TRES

recobriment de coure.

CÈNTIMS

IEBT54 ml Conductor Coure, unipolar, 1,85 UN EURO amb VUITANTA-CINC

1x35mm2, munt.malla a terra.

CÈNTIMS

PRESSUPOST

284

7.1.3 Capítol 3 Instal·lació Enllumenat



19,28 DINOU EUROS



17,33 DISSET EUROS amb


IE1 u PHILIPS BY150P

213,00 DOS CENTS TRETZE EUROS

1xHPI-P400W-BU P-NB.

IE2 u PHILIPS TBS260

117,00 CENT DISSET EUROS

2xTL5-28W

.

IE3 u PHILIPS TCW216

87,00 VUITANTA-SET EUROS

1xTL5-28W HFP.

IE4 u PHILIPS TCW216

68,00 SEIXANTA-VUIT EUROS

1xTL5-18W HFP.

7.1.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis


A012H000 h Oficial 1a montador

19,28 DINOU EUROS


A013H000 h Ajudant montador

17,33 DISSET EUROS amb


IPI1 u Llum emergència,

61,88 SEIXANTA-U EUROS amb VUITANTA-

HYDRA N5

VUIT CÈNTIMS


61,54 SEIXANTA-U EUROS amb CINQUANTA-

NOVA N5

QUATRE CÈNTIMS


82,40 VUITANTA-DOS EUROS amb

QUARANTA

HYDRA C3

CÈNTIMS

IPI4 u

Extintor de pols

polivalent

36,90 TRENTA-SIS EUROS amb NORANTA

CÈNTIMS

PRESSUPOST

285

7.1.5 Capítol 5 Varis


V1 u

SERIE HIB-NP / HIT-

NP.

961,49 NOU MIL SIS-CENTS SEIXANTA-UN

EUROS amb CINC CENTIMS

V2 h Control de qualitat instal·lació 1500,00 MIL CINC-CENTS EUROS

projectada.

V3 h Seguretat i salut en l'execució. 850,00 VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS

PRESSUPOST

286

7.2 Quadre descomposats


Codi Quant.

U

d Descripció Preu Subtotal Import

ICT1

u Cel·la de linia.


Sistema modular de Vn = 36 kV, In = 400 A, 16 kA/1s

A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

ICT1 1,000 u

Cel·la de

linia.

4050,13 4050,13

Suma de la

partida……………………………….. 4086,74

Costos indirectes……………….…. 2,00% 81,73

TOTAL DE LA PARTIDA…………………. 4168,47

Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUATRE MIL CENT SEIXANTA-VUIT

EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS.

ICT2

u Cel·la de protección general.



A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

ICT2 1,000 u Cel·la de protección general.

5492,00 5492

Suma de la

partida……………………………….. 5528,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CINC MIL SIS-CENTS TRENTA-NOU

EUROS amb DIVUIT CÈNTIMS.

PRESSUPOST

287

ICT3

u Cel·la de mesura.


Sistema modular deVn = 36 kV, In = 400 A,

A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

ICT3 1,000 u

Cel·la de

mesura.

6462,00 6462

Suma de la

partida……………………………….. 6498,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de SIS MIL SIS-CENTS VINT-I-VUIT

EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS.

ICT4

u Transformador 250KVA.



A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

ICT4 1,000 u Transformador 250KVA.

7023,00 7023

Suma de la

partida……………………………….. 7059,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de SET MIL DOS-CENTS EUROS amb

VUITANTA CÈNTIMS.

PRESSUPOST

288

ICT5

u Quadre elèctric de baixa .




A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

ICT5 1,000 u Quadre elèctric de baixa .

5735,00 5735

Suma de la

partida……………………………….. 5771,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CINC MIL VUIT-CENTS VUINTANTA-

SET EUROS amb QUATRE

CÈNTIMS.

ICT6




A012H000 0,200 h

Oficial 1a

electricista

19,28 3,86

A013H000 0,200 h

Ajudant

electricista

17,33 3,47

ICT6 1,000 u Piqueta de terra d' acer.

15,23 15,23

Suma de la

partida……………………………….. 22,55



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VINT-I-TRES EUROS.

PRESSUPOST

289

ICT7

u Conductor Coure, unipolar, 1x50mm2, munt.malla a terra.


de connexió a

terra.

A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

ICT7 1,000 u Conductor Coure, unipolar, 1x50mm2. 1,85 1,85

Suma de la

partida……………………………….. 3,68



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb SETANTA-CINC

CÈNTIMS

.

ICT8

u Lluminaria industrial 2x36W, munt.superficial.



A012H000 0,200 h

Oficial 1a

electricista

19,28 3,86

A013H000 0,200 h

Ajudant

electricista

17,33 3,47

ICT8 1,000 u Lluminaria industrial 2x36W.

25,64 25,64

Suma de la

partida……………………………….. 32,96



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRENTA-TRES EUROS amb

SEIXANTA-

DOS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

290

ICT9

u Ferraments necessaris per al CT.


les reixetes de ventilació, portes i panys indicats als mateixos, instal·lats.

A012H000 1,000 h

Oficial 1a

montador

19,28 19,28

A013H000 1,000 h Ajudant montador

17,33 17,33

ICT9 1,000 u Ferraments necessaris per al CT.

1780,73 1780,73

Suma de la

partida………………………………..

1817,3

4



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de MIL VUIT-CENTS CINQUANTA-TRES

EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMS.

ICT10

u Posat en marxa, instruccions funcionament i legalització.


posada en marxa, proves, garanties, regulació de la instal·lació, llibre de

manteniment

i entesa de la instal·lació, així com els tràmits administratius amb CIA, Fecsa-

Endesa

, connexionat borns en cel·les, interconnexió entre cel·les, mesura i pannell,

comptadors i

pannells protecció, ponts interconnexió M.T. a trafos, sòcols, cartutxos possibles,

certificat

de pas i contacte, accessoris, confecció plànols definitius de les instal·lacions,

legalització


A012H000 1,000 h

Oficial 1a

montador

19,28 19,28

A013H000 1,000 h Ajudant montador

17,33 17,33

ICT10 1,000 u Posat en marxa, instruccions fun. i legal.. 2.618,00 2618

Suma de la

partida………………………………..

2654,6

1



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS MIL SET-CENTS SET EUROS amb

SETANTA

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

291


Codi Quant. Ud Descripció Preu Subtotal Import

IEBT1

ml Conductor unipolar 1,5 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT1 1,000 u Conductor unipolar 1,5 mm2 RV-K 0,44 0,44

Suma de la

partida……………………………….. 2,27



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-DOS

CÈNTIMS.

IEBT2

ml Conductor Bipolar 1,5mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

ICT2 1,000 u Conductor bipolar 1,5 mm2 RV-K 0,58 0,58

Suma de la

partida……………………………….. 2,41



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb QUARANTA-

SIS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

292

IEBT3

ml Conductor unipolar 1,5 mm2 Cu amb designació TT




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT3 1,000 u Conductor unipolar 1,5 mm2 Cu , TT 0,44 0,44

Suma de la

partida……………………………….. 2,27



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-DOS

CÈNTIMS.

IEBT4

ml Conductor unipolar 2,5 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT4 1,000 u Conductor unipolar 1,5 mm2 Cu , TT 0,45 0,45

Suma de la

partida……………………………….. 2,28



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-TRES

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

293

IEBT5

ml Conductor bipolar 2,5 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT5 1,000 u Conductor bipolar 2,5 mm2 RV-K 0,82 0,82

Suma de la

partida……………………………….. 2,65



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb SETANTA

CÈNTIMS.

IEBT6

ml Conductor Tripolar 2,5mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT6 1,000 u Conductor Tripolar 2,5mm2 RV-K 1,09 1,09

Suma de la

partida……………………………….. 2,92



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb NORANTA-

VUIT

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

294

IEBT7

ml Conductor Tetrapolar 2,5mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT7 1,000 u Conductor Tetrapolar 2,5mm2 RV-K 1,39 1,39

Suma de la

partida……………………………….. 3,22



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb VINT-I-VUIT

CÈNTIMS.

IEBT8

ml Conductor unipolar 2,5 mm2 Cu amb designació TT




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT8 1,000 u Conductor unipolar 2,5 mm2 Cu, TT 0,45 0,45

Suma de la

partida……………………………….. 2,28



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb TRENTA-TRES

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

295

IEBT9

ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu H07V-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT9 1,000 u Conductor unipolar 4 mm2 Cu H07V-K 0,69 0,69

Suma de la

partida……………………………….. 2,52



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb CINQUANTA-

SET CÈNTIMS.

IEBT10

ml Conductor unipolar 4 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT10 1,000 u Conductor unipolar 4 mm2 RV-K 0,62 0,62

Suma de la

partida……………………………….. 2,45



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb CINQUANTA

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

296

IEBT11

ml Conductor Bipolar 4 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT11 1,000 u Conductor Bipolar 4 mm2 RV-K 1,24 1,24

Suma de la

partida……………………………….. 3,07



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb TRETZE

CÈNTIMS.

IEBT12

ml Conductor Tetrapolar 4 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT12 1,000 u Conductor Tetrapolar 4 mm2 RV-K 2,04 2,04

Suma de la

partida……………………………….. 3,87



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb NORANTA-

CINC

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

297

IEBT13

ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu amb designació TT




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 2,45



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS EUROS amb CINQUANTA

CÈNTIMS.

IEBT14





A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 3,14



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb VINT

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

298

IEBT15





A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT15 1,000 u Conductor unipolar 10 mm2 Cu , TT 1,31 1,31

Suma de la

partida……………………………….. 3,14



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb VINT

CÈNTIMS.

IEBT16

ml Conductor Tetrapolar 16 mm2 RV-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 8,65



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VUIT EUROS amb VUITANTA-

DOS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

299

IEBT17





A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 3,78



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de TRES EUROS amb VUITANTA-

SIS CÈNTIMS.

IEBT18





A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 11,88



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOTZE EUROS amb DOTZE

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

300

IEBT19

ml Conductor Tripolar 150 mm2 Cu H07V-K




A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87

IEBT19 1,000 u Conductor Tripolar 150 mm2 Cu H07V-K 52,12 52,12

Suma de la

partida……………………………….. 53,95



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CINQUANTA-CINC EUROS

amb TRES CÈNTIMS.

IEBT20





A012H000 0,050 h

Oficial 1a

electricista

19,28 0,96

A013H000 0,050 h

Ajudant

electricista

17,33 0,87


Suma de la

partida……………………………….. 18,82



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DINOU EUROS amb VINT

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

301

IEBT21

ml Tub rígid PVC 16 mm diàmetre, aïllant munt.superficial.

Tub rígid de PVC, de 16 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador

de la flama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a

compressió de 1250 N i una rigidesa dielèctrica de 2000 V, amb unió

endollada i muntat superficialment.

A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT21 1,000 u Tub rígid PVC 16 mm diàmetre. 0,55 0,55

Suma de la

partida……………………………….. 4,21



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUATRE EUROS amb TRENTA

CÈNTIMS.

IEBT22






A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 4,37



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUATRE EUROS amb

QUARANTA-SIS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

302

IEBT23






A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 4,70



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUATRE EUROS amb

VUITANTA CÈNTIMS.

IEBT24






A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 5,12



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CINC EUROS amb VINT-I-DOS

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

303

IEBT25

ml Tub corrugat 160 mm diàmetre, enterrat.

Tub corrugat de PVC, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de

la

flama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de 1250 N


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT25 1,000 u Tub corrugat 160 mm diàmetre, enterrat. 3,91 3,91

Suma de la

partida……………………………….. 7,57



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de SET EUROS amb SETANTA-DOS

CÈNTIMS.

IEBT26

ml Safata perforada 65x300


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT26 1,000 u

Safata perforada

65x300

11,32 11,32

Suma de la

partida……………………………….. 14,98



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUINZE EUROS amb VINT-I-

VUIT

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

304

IEBT27

u Interruptor automàtic magnetotèrmic 10A,(II),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, bipolar,

PIA, corba C, de 6000 A de poder de tall i fixat a pressió.

A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT27 1,000 u Interruptor automàtic mag.10A. 42,60 42,6

Suma de la

partida……………………………….. 46,26



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUARANTA-SET EUROS amb

DINOU CÈNTIMS.

IEBT28




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 47,09



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUARANTA-VUIT EUROS amb

TRES

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

305

IEBT29

u Interruptor automàtic magnetotèrmic 16A,(IIII),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 16A d'intensitat nominal, Tetrapolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 123,03



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT VINT-I-CINC EUROS amb

amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT30




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 130,73



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT TRENTA-TRES EUROS

amb TRENTA-CINC CÈNTIMS.

IEBT31




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 140,39



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT QUARANTA-TRES EUROS

PRESSUPOST

306

amb VINT CÈNTIMS.

IEBT32




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 68,22



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de SEIXANTA-NOU EUROS amb

amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT33




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 155,54



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CENT CINQUANTA-VUIT

EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS.

PRESSUPOST

307

IEBT34




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 160,00



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT SEIXANTA-TRES amb

VINT ÈNTIMS.

IEBT35




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 291,22



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de DOS-CENTS NORANTA-SET

EUROS amb CINC CÈNTIMS.

IEBT36

u Int. automàtic magnet. regulable relé i transformador, In 2,5A (III).



A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT36 1,000 u Interruptor automàtic mag. In 2,5A. 35,91 35,91

Suma de la

partida……………………………….. 39,57



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de QUARANTA EUROS amb

TRENTA-SIS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

308

IEBT37

u Int. automàtic magnet. regulable relé i transformador, In 4A (III).



A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT37 1,000 u Interruptor automàtic mag. In 4A. 35,98 35,98

Suma de la

partida……………………………….. 39,64




QUARANTA-TRES CÈNTIMS.

IEBT38

u Int. automàtic magnet. regulable relé i transformador, In 6,3A (III).



A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT38 1,000 u Interruptor automàtic mag. In 6,3A. 36,03 36,03

Suma de la

partida……………………………….. 39,69




QUARANTA-VUIT CÈNTIMS.

IEBT39




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 46,06



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de QUARANTA-SIS EUROS

amb NORANTA-VUIT CÈNTIMS.

PRESSUPOST

309

IEBT40




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 48,89



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de QUARANTA-NOU EUROS

amb VUITANTA-SET CÈNTIMS.

IEBT41




A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 651,46



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de SIS-CENTS SEIXANTA-QUATRE

EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT42

u Interruptor diferencial 40A,(II),sensib.0.03A,fix.pres.

Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,

amb sensibilitat de 0.03 A.

A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT42 1,000 u Interruptor diferencial 40A,(II) 63,58 63,58

Suma de la

partida……………………………….. 67,24



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de SEIXANTA-VUIT EUROS amb

amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMS.

PRESSUPOST

310

IEBT43

u Interruptor diferencial 40A,(IIII),sensib.0.03A,fix.pres.

Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT43 1,000 u Interruptor diferencial 40A,(IIII) 290,25 290,25

Suma de la

partida……………………………….. 293,91



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de DOS-CENTS NORANTA-NOU

EUROS amb SETANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT44

u Interruptor diferencial 40A,(II),sensib.0.3A,fix.pres.

Interruptor diferencial (AC "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73

IEBT44 1,000 u Interruptor diferencial 40A,(II) 104,86 104,86

Suma de la

partida……………………………….. 108,52



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT DEU EUROS amb

SEIXANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT45


Interruptor diferencial (AC "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 156,50



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT CINQUANTA-NOU

EUROS amb SEIXENTA-TRES CÈNTIMS.

PRESSUPOST

311

IEBT46


Interruptor diferencial (A) de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 183,46



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT VUITANTA-SET EUROS

amb TRETZE CÈNTIMS.

IEBT47


Interruptor diferencial (A "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 156,50



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de CENT CINQUANTA-NOU

EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS.

IEBT48


Interruptor diferencial (A ) de 63 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 326,23



Puja el preu total de la partida a lésmerada quantitat de TRES-CENTS TRENTA-DOS

EUROS amb SETANTA-SIS

CÈNTIMS.

PRESSUPOST

312

IEBT49


Interruptor diferencial (A "s" ) de 63 A d'intensitat nominal, bipolar,


A012H000 0,100 h

Oficial 1a

electricista

19,28 1,93

A013H000 0,100 h

Ajudant

electricista

17,33 1,73


Suma de la

partida……………………………….. 210,16



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS-CENTS CATORZE EUROS

amb TRENTA-SIS CÈNTIMS.

IEBT50

u Quadre General de mando i protecció

Quadre electric, xassís metàl·lic extraïble per a facilitar el cablejat

Subministrades amb porta. Subministrats amb borns de terra / neutre.

Armari de 8 files de 18 mòduls.

A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

IEBT50 1,000 u Quadre General de mando i protecció 213,00 213

Suma de la

partida……………………………….. 249,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS-CENTS CINQUANTA-

QUATRE EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS.

PRESSUPOST

313

IEBT51

u Subquadre 1




A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

IEBT51 1,000 u Subquadre 1

56,32 56,32

Suma de la

partida……………………………….. 92,93



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de NORANTA-QUATRE EUROS

amb SETANTA-NOU CÈNTIMS.

IEBT52

u Subquadre 2




A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

IEBT52 1,000 u Subquadre 2

31,52 31,52

Suma de la

partida……………………………….. 68,13



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de SEIXANTA-NOU EUROS amb

QUARANTA-NOU CÈNTIMS.

PRESSUPOST

314

IEBT53

u Bateria Condensadors

Bateria de condensadors de 111,1 kVAr.Els condensadors tindran una

capacitat de 105,25 μF i la gamma de regulació será de 1:2:4.

Els graons seran múltiples de 5 Kvar.

A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

IEBT53 1,000 u Bateria Condensadors

1250,00 1250

Suma de la

partida……………………………….. 1286,61



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de MIL TRES-CENTS DOTZE

EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS.

IEBT54

u Conductor Coure, unipolar, 1x35mm2, munt.malla a terra.


de connexió a

terra.

A012H000 0,200 h

Oficial 1a

electricista

19,28 3,86

A013H000 0,200 h

Ajudant

electricista

17,33 3,47

IEBT54 1,000 u Bateria Condensadors

1,85 1,85

Suma de la

partida……………………………….. 9,17



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de NOU EUROS amb TRENTA-

SIS CÈNTIMS.

PRESSUPOST

315

ICT6




A012H000 0,200 h

Oficial 1a

electricista

19,28 3,86

A013H000 0,200 h

Ajudant

electricista

17,33 3,47

ICT6 1,000 u Piqueta de terra d' acer.

15,23 15,23

Suma de la

partida……………………………….. 22,55



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VIN-I-TRES EUROS.

PRESSUPOST

316


Codi

Quant

. Ud Descripció Preu Subtotal Import

IE1

u PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-NB.

PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-NB

+BY150G R +BY150Z GC (1.000) 24050

A012H000 0,500 h Oficial 1a electricista

19,28 9,64

A013H000 0,500 h Ajudant electricista

17,33 8,67

IE1 1,000 u

PHILIPS

BY150P

213,00 213

Suma de la

partida……………………………….. 231,31



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de DOS CENTS TRENTA-CINC EUROS

amb NORANTA-TRES CÈNTIMS.

IE2

u PHILIPS TBS260 2xTL5-28W .


3727lm ,

62W


19,28 9,64


17,33 8,67

IE2 1,000 u

PHILIPS

TBS260

117,00 117

Suma de la

partida……………………………….. 135,31



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CENT TRENTA-VUIT EUROS

amb UN CÈNTIMS.

PRESSUPOST

317

IE3

u u PHILIPS TCW216 1xTL5-28W HFP.

PHILIPS TCW216 1xTL5-28W HFP (1.000)

2494lm ,

32W


19,28 9,64


17,33 8,67

IE3 1,000 u

PHILIPS

TCW216

87,00 87

Suma de la

partida……………………………….. 105,31



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CENT SET EUROS amb QUARANTA-

UN CÈNTIMS.

IE4


PHILIPS TCW216 1xTL5-18W HFP (1.000)

1013lm ,

19W


19,28 9,64


17,33 8,67

IE4 1,000 u

PHILIPS

TCW216

68,00 68

Suma de la

partida……………………………….. 86,31



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VUITANTA-VUIT EUROS amb

TRES CÈNTIMS.

PRESSUPOST

318

7.2.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis4

Codi

Quant

. Ud Descripció Preu Subtotal Import

IPI1

u Llum emergència, HYDRA N5


de forma rectangular amb difusor i cos de policarbonat, amb làmpada

fluorescent de 8 W, flux aproximat de 200 a 240 lúmens, 1 h d'autonomia.

A012H000 0,500 h

Oficial 1a

electricista

19,28 9,64

A013H000 0,500 h

Ajudant

electricista

17,33 8,67

IPI1 1,000 u Llum emergència, HYDRA N5

61,88 61,88

Suma de la

partida……………………………….. 80,19



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VUITANTA-UN EUROS

amb SETANTA-NOU CÈNTIMS.

IPI2

u Llum emergència,NOVA N5




A012H000 0,500 h

Oficial 1a

electricista

19,28 9,64

A013H000 0,500 h

Ajudant

electricista

17,33 8,67

IPI2 1,000 u Llum emergència,NOVA N5

61,54 61,54

Suma de la

partida……………………………….. 79,85



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VUITANTA-UN EUROS amb

QUARANTA-QUATRE

CÈNTIMS.

IPI3

u Llum emergència, HYDRA C3




PRESSUPOST

319

A012H000 0,500 h

Oficial 1a

electricista

19,28 9,64

A013H000 0,500 h

Ajudant

electricista

17,33 8,67

IPI3 1,000 u Llum emergència, HYDRA C3

82,40 82,4

Suma de la

partida……………………………….. 100,71



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CENT DOS EUROS amb SETANTA-

DOS CÈNTIMS.

IPI4


Extintor amb eficàcia 21A-113B per a extinció de foc de matèries sòlides,

líquides, productes gasosos i incendis d'equips elèctrics, de 6 kg, d'agent

extintor amb suport, manòmetre i filtre amb difusor segons norma

UNE-23110, totalment instal·lat.

A012H000 0,500 h

Oficial 1a

electricista

19,28 9,64

A013H000 0,500 h

Ajudant

electricista

17,33 8,67

IPI4 1,000 u Extintor de pols polivalent

36,90 36,9

Suma de la

partida……………………………….. 55,21



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de CINQUANTA-SIS EUROS amb

amb TRENTA-UN CÈNTIMS.

PRESSUPOST

320


Codi Quant.

U

d Descripció Preu Subtotal Import

V1






A012H000 1,000 h

Oficial 1a

electricista

19,28 19,28

A013H000 1,000 h

Ajudant

electricista

17,33 17,33

IPI4 1,000 u SERIE HIB-NP / HIT-NP.

961,49 961,49

Suma de la

partida……………………………….

. 998,10


TOTAL DE LA PARTIDA………………….

1018,0

6

Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de MIL NOU-CENTS NORANTA VUIT

EUROS amb SETANTA VUIT CENTIMS.

V2

u Control de qualitat instal·lació projectada.




Sense

descomposició

.


TOTAL DE LA PARTIDA………………….

1530,0

0

Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de MIL CINC-CENTS TRENTA EUROS.

PRESSUPOST

321

V3

u Seguretat i salut en l'execució.


de la

instal·lació.

Sense

descomposició

.



Puja el preu total de la partida a l´esmerada quantitat de VUIT-CENTS SEIXANTA-SET

EUROS.

PRESSUPOST

322

7.3 Pressupost


Codi Descripció Quantitat Preu Import

ICT1 u Cel·la de linia.


Sistema modular de Vn = 36 kV, In = 400 A, 16

kA/1s

1,00 4168 4168,47

ICT2 u Cel·la de protección general.



1,00 5639 5639,18



Sistema modular deVn = 36 kV, In = 400

A,

1,00 6628 6628,00




1,00 7201 7200,80

ICT5 u Quadre elèctric de baixa tensió .




2,00 5887 11774,1

ICT6




11,00 23 253,00

ICT7 ml Conductor Coure, unipolar, 1x50mm2, munt.malla a terra.



21,00 3,75 78,75

PRESSUPOST

323

ICT8 u Lluminaria industrial 2x36W, munt.superficial.



1,00 33,62 33,62

ICT9 u Ferraments necessaris per al CT.


les reixetes de ventilació, portes i panys indicats als mateixos,

instal·lats.

1,00 1854 1853,69

ICT10 u Posat en marxa, instruccions funcionament i legalització.


posada en marxa, proves, garanties, regulació de la instal·lació, llibre de manteniment

i entesa de la instal·lació, així com els tràmits administratius amb CIA, Fecsa- Endesa

, connexionat borns en cel·les, interconnexió entre cel·les, mesura i pannell, comptadors i

pannells protecció, ponts interconnexió M.T. a trafos, sòcols, cartutxos possibles, certificat

de pas i contacte, accessoris, confecció plànols definitius de les instal·lacions, legalització


1,00 2708 2707,70

TOTAL CAPITOL C_1…………………… 40337,3

PRESSUPOST

324







79,00 2,32 183,28





115,00 2,46 282,90





155,00 2,32 359,60





529,00 2,33 1232,57





39,00 2,7 105,30

IEBT6 ml Conductor Tripolar 2,5mm2 RV-K




4,00 2,98 11,92

PRESSUPOST

325

IEBT7 ml Conductor Tetrapolar 2,5mm2 RV-K




42,00 3,28 137,76





227,00 2,33 528,91

IEBT9 ml Conductor unipolar 4 mm2 Cu H07V-K




1,20 2,57 3,08





697,00 2,5 1742,50

IEBT11 ml Conductor Bipolar 4 mm2 RV-K




137,00 3,13 428,81





19,00 3,95 75,05





330,00 2,5 825,00

PRESSUPOST

326





132,00 3,2 422,40





33,00 3,2 105,60





90,00 8,82 793,80





90,00 3,86 347,40





18,00 12,12 218,16

IEBT19 ml Conductor Tripolar 150 mm2 Cu H07V-K




5,00 55,03 275,15





50,00 19,2 960,00

PRESSUPOST

327





140,00 4,3 602,00





179,00 4,46 798,34





19,00 4,8 91,20





10,00 5,22 52,20

IEBT25 ml Tub corrugat 160 mm diàmetre, enterrat.

Tub corrugat de PVC, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama,



15,00 7,72 115,80



70,00 15,28 1069,60


Interruptor automàtic magnetotèrmic de 10 A d'intensitat nominal, bipolar, PIA,


10,00 47,19 471,90




25,00 48,03 1200,75

PRESSUPOST

328




10,00 125,5 1254,90




6,00 133,4 800,10




4,00 143,2 572,80




1,00 69,59 69,59




2,00 158,7 317,30




4,00 163,2 652,80

IEBT35 u Interruptor automàtic magnetotèrmic 250A,(III),PIA, corba C,fix.pres.

Interruptor automàtic magnetotèrmic de 250A d'intensitat nominal, Tripolar, PIA,


1,00 297,1 297,05




1,00 40,36 40,36




4,00 40,43 161,72

PRESSUPOST

329




1,00 40,48 40,48




5,00 46,98 234,90




3,00 49,87 149,61

IEBT41 u Interruptor automàtic magnetotèrmic regulable relé i transformador, In 400 A (III).



1,00 664,5 664,49


Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.03 A.

3,00 68,59 205,77


Interruptor diferencial (AC) de 40 A d'intensitat nominal, Tetrapolar, amb sensibilitat

de 0.03 A.

1,00 299,8 299,79


Interruptor diferencial (AC "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

1,00 110,7 110,69


Interruptor diferencial (AC "s"·) de 40 A d'intensitat nominal, Tripolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

1,00 159,6 159,63



de 0.03 A.

7,00 187,1 1309,91

PRESSUPOST

330


Interruptor diferencial (A "s") de 40 A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

6,00 159,6 957,78



de 0.03 A.

4,00 332,8 1331,04


Interruptor diferencial (A "s") de 63A d'intensitat nominal, bipolar, amb sensibilitat

de 0.3 A.

3,00 214,4 643,08

IEBT50 u Quadre General de mando i protecció

Xassís metàl·lic extraïble per a facilitar el cablejat Subministrades amb porta.


1,00 254,6 254,60




5,00 94,79 473,95




5,00 69,49 347,45

IEBT53 u Bateria Condensadors

Bateria de condensadors de 111,1 kVAr.Els condensadors tindran una capacitat de 105,25 μF

i la gamma de regulació será de 1:2:4. Els graons seran múltiples de 5 Kvar.

1,00 1312 1312,34

ICT6 u Piqueta de terra d' acer, recobriment de coure.



4,00 23 92,00

IEBT54 ml Conductor Coure, unipolar, 1x35mm2, munt.malla a terra.



60,00 9,36 561,60

TOTAL CAPITOL C_2…………………… 26756,7

PRESSUPOST

331



IE1 u PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-NB.

PHILIPS BY150P 1xHPI-P400W-BU P-

NB

+BY150G R +BY150Z GC (1.000) 24050 lm

11,00 235,9 2595,23

IE2 u PHILIPS TBS260 2xTL5-28W .


3727lm ,

62W

10,00 138 1380,10

IE3



(1.000)

2494lm ,

32W

2,00 107,4 214,82

IE4



(1.000)

1013lm ,

19W

2,00 88,03 176,06

TOTAL CAPITOL C_3 ………………… 4366,21

PRESSUPOST

332

7.3.4 Capítol 4 Instal·lació Protecció Contra Incendis


IPI1 u Llum emergència, HYDRA N5




5,00 81,8 408,95

IPI2 u Llum emergència,NOVA N5




5,00 81,4 407,20

IPI3 u Llum emergència, HYDRA C3




11,00 103 1129,9

IPI4


Extintor amb eficàcia 21A-113B per a extinció de foc de matèries sòlides, líquides,

productes gasosos i incendis d'equips elèctrics, de 6 kg, d'agent extintor amb suport,

manòmetre i filtre amb difusor segons norma UNE-23110, totalment instal·lat.

4,00 56,3 225,24

TOTAL CAPITOL C_4 ……………………. 2171,3

PRESSUPOST

333



V1






2,00 1018 2036,12

V2 u Control de qualitat instal·lació projectada.




1,00 1530 1530,00

V3 u Seguretat i salut en l'execució.


de la instal·lació.

1,00 863 863,00

TOTAL CAPITOL C_5 ……………………. 4429,12

PRESSUPOST

334

7.4 Resum del Pressupost

Capitol Resum Import %

C_1 CAPITOL C_1 INSTAL·LACIÓ CENTRE DE TRANSFORMACIÓ 40.337,30 48,54

C_2 CAPITOL C_2 INSTAL.LACIÓ ELECTRICA DE BAIXA TENCIÓ 31.799,10 38,27

C_3 CAPITOL C_3 INSTAL.LACIÓ ENLLUMENAT

4.366,21 5,54

C_4 CAPITOL C_4 INSTAL·LACIÓ PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 2.171,30 2,61

C_5 CAPITOL C_5 VARIS

4.429,12 5,33

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 83.103,03

13 % Despeses Generals……

6.570,81

6 % Benefici Industrial………

3.032,68

SUMA DE

D.G. i B.I. 9.603,49

21 % I.V.A……………………..

19.468,37 19.468,37

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTAT 112.174,89

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 112.174,89

Puja el pressupost general a l´esmerada quantitat de CENT DOTZE MIL CENT

SETANTA-QUATRE EUROS amb VUITANTA-NOU CÈNTIMS


Firmat:

Marc Cid Gubau



8 ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA




DATA: Juny / 2015.

ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA

336

Índex Estudis amb Entitat Pròpia

8 ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA ........................... 335

8.1 Prevenció de Riscos Laborals ............................................... 338

8.1.1 Introducció........................................................................................... 338

8.1.2 Drets i Obligacions .............................................................................. 338

8.1.2.1 Dret a la protecció Enfront dels Riscos Laborals .......................... 338

8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva ...................................................... 338

8.1.2.3 Avaluació dels Riscos ................................................................... 339

8.1.2.4 Equips de Treball i Mitjans de Protecció ...................................... 340

8.1.2.5 Informació, Consulta i Participació dels Treballadors .................. 340

8.1.2.6 Formació dels Treballadors ........................................................... 340

8.1.2.7 Mesures d’Emergència .................................................................. 340

8.1.2.8 Risc Greu i Imminent .................................................................... 341

8.1.2.9 Vigilància de la Salut .................................................................... 341

8.1.2.10 Documentació .............................................................................. 341

8.1.2.11 Coordinació d’Activitats Empresarials ....................................... 341

8.1.2.12 Protecció de Treballadors Especialment Sensibles a Determinants

Riscos………… .................................................................................................... 341

8.1.2.13 Protecció de la Maternitat ............................................................ 341

8.1.2.14 Protecció dels Menors ................................................................. 342

8.1.2.15 Relacions de Treball Temporals, de Durada Determinada i en

Empreses de Treball Temporal .............................................................................. 342

8.1.2.16 Obligacions dels Treballadors en Matèria de Prevenció de

Riscos………… .................................................................................................... 342

8.1.3 Serveis de Prevenció ............................................................................ 342

8.1.3.1 Protecció i Prevenció de Riscos Professionals .............................. 342

8.1.3.2 Serveis de Prevenció ..................................................................... 343

8.1.4 Consulta i Participació dels Treballadors .......................................... 343

8.1.4.1 Consulta dels Treballadors ............................................................ 343

8.1.4.2 Drets de Participació i Representació ............................................ 343

8.1.4.3 Delegats de Prevenció ................................................................... 343

8.2 Disposicions Mínimes en Matèria de Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball ................................................................ 344

8.2.1 Introducció........................................................................................... 344



337

8.3 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut per a la Utilització pels Treballadors dels Equips de Treball ........................... 345

8.3.1 Introducció........................................................................................... 345


8.3.2.1 Disposicions Mínimes Generals Aplicables als Equips de Treball 346


Mòbils………… .................................................................................................... 346


per a Elevació de Càrregues .................................................................................. 347


per a Moviment de Terres i Maquinària Pesada en General.................................. 347

8.3.2.5 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables a la Maquinària

Eina…………… .................................................................................................... 348

8.4 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les Obres de Construcció ............................................................................................... 349

8.4.1 Introducció........................................................................................... 349

8.4.2 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut ........................................................ 349

8.4.2.1 Riscos Més Freqüents en les Obres de Construcció ...................... 349

8.4.2.2 Mesures Preventives de Caràcter General ..................................... 350

8.4.2.3 Mesures Preventives de Caràcter Particular per a cada Ofici........ 351

8.4.3 Disposicions Específiques de Seguretat i Salut Durant l’Execució de

les Obres……… ........................................................................................................ 355

8.5 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut Relatives a la Utilització per part dels Treballadors d’equips de Protecció Individual… .............................................................................................. 355

8.5.1 Introducció........................................................................................... 355

8.5.2 Obligacions Generals de l’Empresari ................................................. 355

8.5.2.1 Protectors del Cap ......................................................................... 355

8.5.2.2 Protectors de Mans i Braços .......................................................... 356

8.5.2.3 Protectors de Peus i Cames............................................................ 356

8.5.2.4 Protectors de Cos ........................................................................... 356


338

8.1 Prevenció de Riscos Laborals

8.1.1 Introducció

La llei 31/1995, del 8 de Novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals, té com

objectiu la determinació del cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per a establir

un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de

les condicions de treball.

Aquesta llei estableix un marc legal a partir del qual defineix com les normes

reglamentàries aniran fixant i concretant els aspectes més tècnics de les mesures

preventives.

Aquestes normes complementàries queden resumides a continuació:

Disposicions mínimes en matèria de senyalització de la seguretat i salut en el

treball.

Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball

per part dels treballadors.

Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització dels treballs

d’equips de protecció individual.

8.1.2 Drets i Obligacions

8.1.2.1 Dret a la Protecció Enfront dels Riscos Laborals

Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el

treball.

En aquest efecte, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant

l’adopció de les mesures que siguin necessàries per a la protecció de la seguretat i la salut

dels treballadors juntament amb les especialitats que es recullen en els articles següents en

matèria d’avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels

treballadors, actuació en casos d’emergència i de risc greu i imminent i vigilància de la

salut.

8.1.2.2 Principis de l’acció preventiva

L’empresari aplicarà les mesures preventives pertinents d’acord amb els següents principis

generals:

Evitar els riscos.

Avaluar els riscos que no es poden evitar.

Combatre els riscos a l’origen.

Adaptar el treball a la persona pel que fa a la concepció dels llocs de treball,

l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la

influència dels factors ambientals en el treball.

Adoptar mesures que procedeixin a la protecció col·lectiva i a la individual.

Donar les instruccions pertinents als treballadors.


339

Adoptar les mesures necessàries a fi de garantir que només els treballadors que

hagin rebut informació suficient i adequada, puguin accedir a les zones de risc greu

i específic.

Preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pugui cometre el

treballador.

8.1.2.3 Avaluació dels Riscos

L’acció preventiva de l’empresa serà planificada per l’empresari a partir d’una

avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que es realitzarà

de forma general i tenint en compte la naturalesa de l’activitat, en relació amb aquells que

puguin estar exposats a riscos especials. S’haurà de fer una avaluació de la mateixa forma,

en el cas de l’elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics i de

l'acondicionament dels llocs de treball.

D’alguna manera es podrien classificar les causes dels riscos en les categories

següents:

Insuficient qualificació professional del personal dirigent, caps d’equip i obrers.

Ocupació de maquinària i equips en treballs que no corresponen a la finalitat per la

qual van ser concebuts.

Negligència en la manipulació i conservació de les màquines i instal·lacions.

Control deficient en l’explotació.

Insuficient instrucció de personal en matèria de seguretat.

Referent a les màquines i eines, els riscos que poden sorgir al utilitzar-se, es poden resumir

en els següents punts:

Es pot produir un accident o deterioració d’una màquina si s’engega sense conèixer

el seu funcionament.

La lubricació deficient condueix a un desgast prematur ja que els punts d’engreix

manual han d’estar engreixats regularment.

Poden haver certs riscos si alguna palanca de la màquina no està en la seva posició

correcta.

El resultat d’un treball pot ser poc exacte si les guies de les màquines es desgasten i

per això, cal protegir-les contra la introducció de virutes.

Poden haver riscos mecànics que es derivin fonamentalment dels moviments que realitzen

les diferents parts d’una màquina i que poden provocar danys a l’operari:

Entrar en contacte amb alguna part de la màquina o ser atrapat entre ella o en

qualsevol estructura fixa o material.

Ser copejat o arrossegat per qualsevol part en moviment de la màquina.

Ser copejat per elements de la màquina que resultin projectats.

Ser copejat per altres materials projectats per la màquina.

Poden haver riscos no mecànics com els derivats de la utilització d’energia elèctrica,

productes químics, generació de soroll, vibracions i radiacions. Els moviments perillosos

de les màquines es classifiquen en quatre grups:

Moviments de rotació. Són aquells moviments sobre un eix amb independència de

la inclinació del mateix i encara que girin lentament. Es classifiquen en els següents

grups:


340

- Elements considerats aïlladament com arbres de transmissió, plançons, broques,

acoblaments, etc.

- Punts de contacte entre engranatges, eixos girant i altres fixes o dotats de

desplaçaments laterals.

Moviments alternatius i de translació. El punt perillós es situa al lloc on la peça

dotada d’aquest tipus de moviment s’aproxima a l’altra peça fixa o mòbil i la

sobrepassa.

Moviments de translació i rotació. Les connexions de bieles, brots amb rodes i

volants són alguns dels mecanismes que generalment estan dotats d’aquest tipus de

moviment.

Moviments d’oscil·lació. Les peces dotades de moviments d’oscil·lació pendulars,

generen punts ’”tisora“ entre elles i les altres peces fixes.

Les activitats de prevenció hauran de ser modificades quan s’apreciïn per l’empresari,

com a conseqüència dels controls periòdics previstos en l’apartat anterior.

8.1.2.4 Equips de Treball i Mitjans de Protecció

Quan la utilització d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat

i la salut dels treballadors, l’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de:

La utilització de l’equip de treball quedi reservada als encarregats d’aquesta

utilització.

Els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació que siguin

realitzats pels treballadors específicament capacitats per aquesta feina.

L’empresari haurà de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual

adequats pel compliment de les seves funcions i vetllar per l’ús efectiu dels mateixos.

8.1.2.5 Informació, Consulta i Participació dels Treballadors

L’empresari adoptarà les mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les

informacions necessàries en relació a:

Els reglaments per la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.

Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als possibles riscos.

Els treballadors tindran dret a efectuar propostes a l’empresari i als òrgans competents,

dirigides a la millora dels nivells de protecció de la seguretat i la salut en els llocs de

treball. Aquestes millores estaran dirigides a la senyalització, utilització dels equips de

treball, als equips de protecció individuals i a les obres de construcció.

8.1.2.6 Formació dels Treballadors

L’empresari haurà de garantir a cada treballador una formació teòrica i pràctica i que sigui

suficient i adequada per possibles prevencions de riscos.

8.1.2.7 Mesures d’Emergència

L’empresari, tenint en compte l’activitat i la grandària de l’empresa, haurà d’analitzar les

possibles situacions d’emergència i adoptar les mesures necessàries en matèria de primers

auxilis i lluita contra incendis i evacuació dels treballadors. Haurà de assignar al personal


341

encarregat de posar en pràctica aquestes mesures i comprovar periòdicament, si s’escau, el

seu correcte funcionament.

8.1.2.8 Risc Greu i Imminent

Quan els treballadors estiguin exposats a un risc greu i imminent a causa del seu treball,

l’empresari estarà obligat a:

Informar el més aviat possible a tots els treballadors afectats sobre

l’existència d’aquest risc i de les mesures de protecció que s’adoptaran.

Donar les instruccions necessàries per a què en cas de perill greu, imminent i

inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i estar en

condicions d’adoptar les mesures necessàries per evitar totes les possibles

conseqüències.

8.1.2.9 Vigilància de la Salut

L’empresari garantirà als treballadors un servei de vigilància periòdica respecte el seu estat

de salut, en funció dels riscos inherents al treball, optant per la realització de

reconeixements o proves que causin les menors molèsties als treballadors i que siguin

proporcionals al risc.

8.1.2.10 Documentació

L’empresari haurà d’elaborar i conservar a la disposició de l’autoritat laboral la següent

documentació:

Avaluació dels riscos per la seguretat i salut en el treball i planificació de l’acció

preventiva.

Mesures de protecció i prevenció a adoptar.

Resultat dels controls periòdics de les condicions de treball.

Pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors.

Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al

treballador una incapacitat laboral superior a un dia de treball

8.1.2.11 Coordinació d’Activitats Empresarials

Quan en un mateix centre de treball es desenvolupin activitats on interactuïn treballadors

de dos o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre

prevenció de riscos laborals.

8.1.2.12 Protecció de Treballadors Especialment Sensibles a Determinants Riscos

L’empresari garantirà, avaluant els riscos i adoptant les mesures preventives necessàries, la

protecció dels treballadors que, per les seves pròpies característiques personals, estat

biològic o discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin específicament sensibles als

riscos derivats del treball.

8.1.2.13 Protecció de la Maternitat

L’avaluació dels riscos haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el grau i la

durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs o part recent, tasques,

procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les

treballadores o dels fetus i adoptant, si escau, les mesures necessàries per evitar l’exposició

al risc.


342

8.1.2.14 Protecció dels Menors

Abans de la incorporació al treball de joves menors de divuit anys, i prèviament a

qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, l’empresari haurà

d’efectuar una avaluació dels llocs de treball a ocupar pels mateixos, a fi de determinar la

naturalesa, el grau i la durada de la seva exposició, tenint especialment en compte els

riscos derivats de la seva falta d’experiència i de la seva immaduresa per avaluar els riscos

existents o potencial i del seu desenvolupament encara incomplet.

8.1.2.15 Relacions de Treball Temporals, de Durada Determinada i en Empreses de

Treball Temporal

Els treballadors amb contractes temporals o de durada determinada, així com els

contractats per empreses de treball temporal, hauran de gaudir del mateix nivell de

protecció en matèria de seguretat i salut que els restants treballadors de l’empresa en la que

presten els seus serveis.

8.1.2.16 Obligacions dels Treballadors en Matèria de Prevenció de Riscos

Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el

compliment de les mesures de prevenció adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en

el treball i per la d’aquelles altres persones a les quals els hi pugui afectar la seva activitat

professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva

formació i de les instruccions de l’empresari.

Els treballadors, segons la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari, hauran

de:

Utilitzar adequadament les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips

de transport i qualsevol altre mitjà amb el qual es desenvolupi l’activitat.

Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresa.

Utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents.

Informar immediatament de possibles riscos per a la seguretat i la salut dels

treballadors.

Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent.

8.1.3 Serveis de Prevenció

8.1.3.1 Protecció i Prevenció de Riscos Professionals

En compliment del deure de prevenció de riscos professionals, l’empresari designarà un o

diversos treballadors per a ocupar-se d’aquesta activitat i constituirà un servei de prevenció

o concertarà el servei a una entitat especialitzada aliena a l’empresa.

Els treballadors designats hauran de tenir la capacitat necessària, disposar del temps

suficient i dels mitjans precisos per poder desenvolupar correctament la seva feina, sempre

tenint en compte la grandària de l’empresa i els possibles riscos exposats als treballadors.

Les empreses de menys de sis treballadors, l’empresari podrà assumir personalment les

funcions assenyalades anteriorment, sempre tingui els coneixements i la capacitat

necessària.

Aquell empresari que no hagi concertat el Servei de Prevenció associat a una entitat

especialitzada aliena a l’empresa, haurà de sotmetre el seu sistema de prevenció de riscos

al control d’una auditoria o avaluació externa.


343

8.1.3.2 Serveis de Prevenció

En el cas que la designació realitzada pels diversos treballadors sigues insuficient per la

realització de les activitats de prevenció, l’empresari haurà de recórrer a un o diversos

serveis de prevenció propis o aliens a l’empresa, que col·laboraran quan sigui necessari.

S’entendrà com a servei de prevenció, el conjunt de mitjans humans i materials necessaris

per a realitzar les activitats de prevenció a fi de garantir l’adequada protecció de la

seguretat i salut dels treballadors, assessorant i assistint a l’empresari, als treballadors, als

seus representants i als òrgans de representació especialitzats.

8.1.4 Consulta i Participació dels Treballadors

8.1.4.1 Consulta dels Treballadors

L’empresari haurà de consultar als treballadors l’adopció de les decisions en relació a:

La planificació i l’organització del treball en l’empresa i la introducció de noves

tecnologies, tenint en compte les possibles conseqüències que es podrien ocasionar

en quant a seguretat i salut dels treballadors.

L’organització i desenvolupament de les activitats de protecció de la salut i

prevenció dels riscos professionals, incloent la designació dels treballadors

encarregats de realitzar aquesta activitat o dels serveis de prevenció externs.

La designació dels treballadors encarregats de les mesures d’emergència.

El projecte i l’organització de la formació en matèria preventiva.

8.1.4.2 Drets de Participació i Representació

Els treballadors tenen dret a participar en l’empresa en qüestions relacionades amb la

prevenció de riscos en el treball.

En les empreses o centres de treball que disposin de sis o més treballadors, la participació

d’aquests es reproduirà a través dels seus representants i de la representació especialitzada.

8.1.4.3 Delegats de Prevenció

Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors i realitzen funcions

específiques en matèria de prevenció de riscos laborals. Seran escollits i designats entre els

representants del personal, segons la següent escala:

De 50 a 100 treballadors: 2 Delegats de Prevenció.






De 4001 des d’ara: 8 Delegats de Prevenció.

Les empreses que disposen de fins a trenta treballadors, el delegat de prevenció serà el

delegat de personal. Les empreses de trenta-un fins a quaranta-nou treballadors, disposaran

d’un delegat de prevenció que serà elegit entre els diferents delegats de personal.


344

8.2 Disposicions Mínimes en Matèria de Senyalització de Seguretat i

Salut en el Treball

8.2.1 Introducció

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals, és la norma

legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats per establir un

nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors davant de tots els riscos derivats de

les condicions laborals inadequades.

D’acord amb l’article 6 de la mateixa llei, les normes reglamentàries seran aquelles que

fixaran les mesures mínimes i que posteriorment, hauran d’adaptar-se per a l’adequada

protecció dels treballadors. Entre diverses normes, es poden trobar aquelles que estan

destinades a garantir llocs de treball amb una adequada senyalització de seguretat i salut,

sempre que els riscos no puguin evitar-se al complet o si que es puguin limitar

suficientment a través de mitjans tècnics de protecció col·lectiva.

Per tot l'exposat anteriorment, el Reial decret 485/1997 de 14 d'Abril de 1997, estableix les

disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i de salut al treball, entenent

com a tals aquelles senyalitzacions referides a un objecte, activitat, situació determinada,

una indicació o obligació relativa a la seguretat o a la salut en el treball. Aquestes

disposicions mínimes, es poden realitzar mitjançant senyals en forma de panell, colors,

senyals lluminoses o acústiques, comunicació verbal o senyals gestuals.

8.2.2 Obligació General de l’Empresari

L'elecció del tipus, del nombre, de l’emplaçament i dels dispositius de senyalització a

utilitzar, es realitzarà de forma que la senyalització resulti el més eficaç possible, tenint en

compte:

Les característiques del senyal.

Els riscos, elements o circumstàncies que hagin de senyalitzar-se.

L'extensió de la zona a cobrir.

El nombre de treballadors afectats.

Per la senyalització de desnivells, obstacles o altres elements que puguin originar riscos de

caiguda de persones, xocs o cops, així com per la senyalització de riscos elèctrics,

presència de matèries inflamables, tòxiques, corrosives o riscos biològics, es podrà optar

per utilitzar un senyal d’advertiment de forma triangular, amb un pictograma característic

de color negre sobre un fons groc amb les vores negres.

Les vies de circulació de vehicles, hauran d’estar delimitades amb claredat mitjançant

franges contínues de color blanc o groc.

Els equips de protecció contra incendis hauran de ser de color vermell.

La senyalització per la localització i identificació de les vies d’evacuació i dels equips de

salvament o socors, es realitzarà mitjançant un senyal de forma quadrada o rectangular,

amb un pictograma característic de color blanc sobre fons verd.

La senyalització dirigida alertar als treballadors o a tercers, de l’aparició d’una situació de

perill i de la seva conseqüent i urgent necessitat d’actuar o d’evacuar la zona de perill, es

realitzarà mitjançant un senyal lluminós, acústic o de comunicació verbal.

Els mitjans i dispositius de senyalització hauran de ser netejats, mantinguts i verificats

regularment.


345

8.3 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut per a la Utilització pels

Treballadors dels Equips de Treball

8.3.1 Introducció

La llei 31/1995, de 8 de novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals és la norma

legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per

establir un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors davant dels riscos

derivats de les condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta llei, les normes reglamentàries seran les que fixaran les

mesures mínimes que s’hauran d’adoptar per obtenir una adequada protecció dels

treballadors. Entre varies normes, es poden trobar aquelles que estan destinades a garantir

que no es derivin riscos per la seguretat o salut dels treballadors en el cas de la presència o

utilització dels equips de treball.

Així doncs, el Reial decret 1215/1997 de 18 de Juliol de 1997, estableix les disposicions

mínimes de seguretat i de salut pels treballadors en el cas de la utilització dels equips de

treball: màquina, aparell, instrument o instal·lació.

8.3.2 Obligació General de l’Empresari

L’empresari adoptarà les mesures necessàries perquè els equips de treball que es posin a la

disposició dels treballadors, siguin els adequats al treball que s’hagi de realitzar i d’aquesta

manera, garantir la seguretat i la salut dels treballadors. Els treballadors hauran d’utilitzar

els equips que satisfacin qualsevol disposició legal o reglamentària que els sigui

d'aplicació.

Per a l'elecció dels equips de treball, l’empresari haurà de tenir en compte els següents

factors:

Les condicions i característiques específiques del treball a desenvolupar.

Els riscos existents per a la seguretat i salut dels treballadors en el lloc de treball.

Les adaptacions necessàries, si s’escau, pels treballadors discapacitats.

Així doncs, l’empresari intentarà adoptar les mesures adients perquè els equips de treball

es conservin durant tot el temps d'utilització en unes condicions adequades. Aquesta

conservació es pot realitzar mitjançant un constant manteniment de les màquines i

instal·lacions. Totes les operacions de manteniment, ajustament, desbloqueig, revisió o

reparació dels equips de treball, es realitzaran després d'haver parat o desconnectat l'equip.

Aquestes operacions hauran de ser realitzades pel personal qualificat i capacitat. L’empresari haurà de garantir als treballadors una informació i formació adequada per

quan s’hagin elaborat riscos derivats dels equips de treball. La informació subministrada,

haurà de contenir, com a mínim, les indicacions relatives a:

Les condicions i la forma correcta d'utilitzar els equips de treball, tenint en compte

les instruccions del fabricant, les situacions o formes d’utilització anormals i

perilloses que es puguin preveure.

Les conclusions que es puguin obtenir de l'experiència adquirida en la utilització

dels equips de treball.


346

8.3.2.1 Disposicions Mínimes Generals Aplicables als Equips de Treball

Els òrgans d'accionament d’un equip de treball que tinguin alguna incidència en la

seguretat hauran de ser clarament visibles i identificables i no hauran d’implicar riscos com

a conseqüència d’una manipulació involuntària.

Cada equip de treball haurà d’estar proveït d’un òrgan d'accionament que permeti la seva

parada total per condicions de seguretat.

Qualsevol equip de treball que comporti risc de caiguda d'objectes haurà d’estar proveït de

dispositius de protecció adequats als possibles riscos.

L’equip de treball que comporti risc per inhalació de gasos, vapors, líquids o per emissió

de pols, haurà d’estar proveït de dispositius adequats de captació o extracció prop de la

font emissora corresponent.

Si fos necessari per la seguretat o la salut dels treballadors, els equips de treball i els seus

elements, s’haurien d’estabilitzar per fixació o per altres mitjans.

Quan els elements mòbils d’un equip de treball, puguin comportar un risc d'accident a

causa del contacte mecànic, els treballadors hauran d’anar equipats amb resguards o

dispositius que impedeixin l'accés a les zones perilloses.

Les zones i punts de treball o de manteniment d’un equip de treball, hauran d’estar

adequadament il·luminades en funció de les tasques que s’hagin de realitzar.

Les parts d’un equip de treball que arribin a temperatures elevades o baixes, hauran d’estar

protegides contra els riscos de contacte o la proximitat dels treballadors.

Tot equip de treball, haurà de ser adequat per protegir a tots els treballadors que estiguin

exposats al risc de contacte directe o indirecte de l'electricitat i els que comportin risc per

soroll, vibracions o radiacions. En aquest cas, s’haurà de disposar de les proteccions o

dispositius adequats per a limitar la generació i propagació d’aquests agents físics. Les

eines manuals hauran d’estar construïdes amb materials resistents i la unió entre els seus

elements, haurà de ser ferma, de manera que s'evitin els trencaments o projeccions dels

mateixos.

La utilització de tots aquests equips no es podrà realitzar en contradicció a les instruccions

del fabricant, comprovant abans d’iniciar la tasca que totes les seves proteccions i

condicions d’usos, siguin les adequades.

S’hauran de prendre les mesures necessàries i adients per evitar l’agafament del cabell,

roba de treball o altres objectes del treballador, evitant sotmetre als equips a

sobrecàrregues, sobrepressions, velocitats o tensions excessives.

8.3.2.2 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball Mòbils

Els treballadors que hagin de ser transportats, hauran d’evitar el contacte amb les rodes i

les erugues. Per això, disposaran d’una estructura de protecció que impedirà que l'equip de

treball s’inclini més d’un costat que d’un altre. Si l’equip es troba estabilitzat, no es

requeriran aquestes estructures de protecció. Els carretons elevadors hauran d’estar

condicionats mitjançant la instal·lació d’una cabina pel conductor, una estructura que

impedeixi que el carretó bolqui, una estructura que garanteixi que, en cas de bolcar, quedi

un espai suficient pel treballador entre el sòl i determinades parts del carretó i una

estructura que mantingui al treballador sobre el seient de conducció en bones condicions.

Els equips de treball automotors hauran de comptar amb dispositius de frenat i de parada,

amb dispositius per garantir una visibilitat adequada i amb una senyalització acústica

d’advertiment. En qualsevol cas, la seva conducció estarà reservada als treballadors que

hagin rebut una informació específica prèvia.


347

8.3.2.3 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball per a

Elevació de Càrregues

Hauran d’estar instal·lats fermament sempre tenint present la càrrega que hagin d’aixecar i

les tensions induïdes en els punts de suspensió o de fixació. En qualsevol cas, els aparells

d’hissar estaran equipats amb limitadors del recorregut del carro i dels ganxos, els motors

elèctrics estaran proveïts de limitadors d’altura i de pes, els ganxos de subjecció seran

d’acer amb tanques de seguretat i els carrils pel desplaçament estaran limitats a una

distància d’1 m del seu terme, mitjançant límits de seguretat de finals de carrera elèctrics.

Haurà de figurar clarament la càrrega nominal.

Hauran d’instal·lar-se de manera que es redueixi el risc de què caigui la càrrega en picat, es

deixi anar o es desviï involuntàriament de forma perillosa. En qualsevol cas, s'evitarà la

presència de treballadors sota les càrregues suspeses. En cas d'anar equipades amb cabines

pels treballadors, haurà d’evitar-se la caiguda d’aquestes, la seva esclafada o xoc. Els

treballs d'hissat, transport i descens de càrregues suspeses, quedaran interromputs sota

règim de vents superiors als 60 km/h.

8.3.2.4 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables als Equips de Treball per a

Moviment de Terres i Maquinària Pesada en General

Les màquines pels moviments de terres estaran dotades de fars de marxa cap endavant i

cap endarrere, servofrens, fre de mà, sirena automàtica a l’hora de fer marxa enrere, retrovisors en ambdós costats, pòrtic de seguretat anti-volcament i anti-impactes i un

extintor. Es prohibeix treballar o romandre dintre del radi d’acció de la màquina de

moviment de terres per tal d’evitar riscos d’atropellament.

Durant el temps de parada de les màquines, es senyalitzarà amb els adequats senyals de

perill, per tal d’evitar riscos per fallada de frens o per atropellament durant l’engegada. Si

es produís contacte amb línies elèctriques, el maquinista romandrà immòbil en el seu lloc i

sol·licitarà auxili per mitjà del clàxon. En el cas de què es produís contacte elèctric sense

cap mena de risc, el maquinista saltarà fora de la màquina sense tocar la mateixa màquina

i el terreny.

Abans d’abandonar definitivament la cabina, el maquinista haurà de deixar en repòs, en

contacte amb el paviment (la fulla, cassó), posar el fre de mà i desocupar el motor extraient

la clau de contacte per evitar els riscos derivats de les fallades del sistema hidràulic.

Les passarel·les i esglaons d’accés a la conducció o manteniment, romandran nets de

grava, fang i oli per tal d’evitar els riscos de caiguda.

Es prohibeix el transport de persones sobre les màquines de moviment de terres, per tal

d’ evitar els riscos de caigudes o d’atropellaments.

S’instal·laran límits de seguretat de fi de recorregut, davant la coronació dels talls (talussos

o terraplens) als quals deu aproximar-se la maquinària emprada en el moviment de terres,

per evitar els riscos per caiguda de la màquina.

Es senyalitzaran els camins de circulació interna mitjançant corda de banderoles i senyals

normalitzats de tràfic.

Es prohibeix l’apilament de terres a menys de 2 m de la vora de l’excavació.

Es prohibeix realitzar treballs en un radi inferior a 10 m entorn a les màquines de clava per

evitar cops i atropellaments.

No es pot fumar quan s’abasteixi de combustible la màquina ja que es podria inflamar.

Quan es realitzi aquesta tasca el motor haurà de romandre apagat.

Les cintes transportadores estaran dotades d’un passadís lateral de visita de 60cm

d’amplària i baranes de protecció de 90 cm d’altura. Estaran dotades d’un sistema anti-


348

despreniments d'objectes per desbordament de materials. Sota les cintes, en tot el seu

recorregut, s’instal·laran safates de recollida d'objectes despresos.

Els compressors seran els més silenciosos possible per tal disminuir el nivell de soroll. La

zona dedicada a la ubicació del compressor, quedarà acordonada en un radi de 4m. Les

mànegues estaran en perfectes condicions d'ús, és a dir, sense esquerdes ni desgastos que

puguin produir una rebentada.

Cada tall amb martells pneumàtics, estarà treballat per dues quadrilles que s’alternaran

cada hora, en prevenció de lesions per permanència continuada rebent vibracions. Els

piconadors-mecànics es guiaran avançant frontalment i evitant els possibles desplaçaments

laterals.

Per poder realitzar aquestes tasques, s’utilitzarà una faixa elàstica de protecció de cintura,

canelleres ben ajustades, botes de seguretat, cascs anti-sorolls i una mascareta amb filtre

mecànic recanviable.

8.3.2.5 Disposicions Mínimes Addicionals Aplicables a la Maquinària Eina

Les màquines-eina estaran protegides elèctricament mitjançant un doble aïllament i els

seus motors elèctrics estaran protegits per la seva carcassa.

Aquelles màquines-eina que tinguin capacitat de tall, tindran el disc protegit mitjançant

una carcassa anti-projeccions. En canvi, aquelles que s’utilitzin en ambients inflamables o

explosius, estaran protegides mitjançant carcasses antideflagrants. Es prohibeix la

utilització de màquines accionades mitjançant combustibles líquids en llocs tancats o de

ventilació insuficient. També es prohibeix treballar en llocs entollats, per tal d’evitar els

riscos de caigudes i riscos elèctrics.

Per poder realitzar totes les tasques, es disposarà d’una il·luminació adequada i en un

entorn de 100 lux.

Les taules de serra circular que són talladores de material ceràmic i serres de disc manual,

no es situaran a distàncies inferiors a 3m de la vora dels forjats, a excepció d’aquelles que

estiguin clarament protegides (xarxes o baranes, petos de rematada, etc). En cap concepte

es retirarà la protecció del disc de tall, utilitzant en tot moment ulleres de seguretat anti-

projecció de partícules. Com a normal general, s’hauran d’extreure els claus o les parts

metàl·liques clavades en l’element a tallar.

Amb les pistoles fixa-claus no es realitzaran tirs inclinats. En primer lloc, s’haurà de

verificar que no hi ha ningú a l’altre costat de l’objecte sobre el qual es dispararà, s'evitarà

clavar sobre fàbriques de rajola buida i s’assegurarà l’equilibri de la persona abans

d’efectuar el tir.

Per a la utilització dels trepants portàtils i de les fresadores elèctriques, es triaran sempre

les broques i els discos adequats al material a trepar, en tot moment s'evitarà realitzar

trepants en una sola maniobra i trepants o fresadores inclinades a pols i es tractarà de no

reescalfar les broques i els discos.

En les tasques de soldadura per arc elèctric, s’utilitzarà la màscara de soldar o la pantalla

de mà, no es mirarà directament a l’arc voltaic, no es tocaran les peces recentment

soldades, se soldarà en un lloc ventilat, es verificarà la inexistència de persones en l’entorn

vertical del lloc de treball, no es deixarà directament la pinça en el sòl o sobre el perfil,

s’escollirà l’elèctrode adequat pel cordó a executar i es suspendran els treballs de soldadura

amb vents superiors a 60 km/h i a la intempèrie en règim de pluges.

En la soldadura oxiacetilènica (oxitall) no es barrejaran botelles de gasos diferents i

aquestes es transportaran sobre bats engabiades, en posició vertical i lligades, en cap

moment es situaran al sol ni en posició inclinada i els encenedors estaran dotats de vàlvules


349

antiretrocés de la flama. En el cas que es desprenguessin pintures, es treballarà amb

mascareta protectora i es farà a l’aire lliure o en un local ventilat.

8.4 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en les Obres de

Construcció

8.4.1 Introducció

La llei 31/1995, del 8 de Novembre de 1995, de Prevenció de Riscos Laborals, és la norma

legal per la qual es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per

establir un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors enfront de tots els riscos

derivats de les inadequades condicions de treball.

D’acord amb l’article 6 d’aquesta mateixa llei, seran les normes reglamentàries aquelles

que s’encarregaran de fixar les mesures mínimes que es deuran adoptar per obtenir una

adequada protecció dels treballadors. Entre aquestes, es troben necessàriament aquelles que

estan destinades a garantir la seguretat i la salut en les obres de construcció.

Per tot l'exposat anteriorment, el Reial decret 1627/1997 del 24 d’Octubre de 1997,

estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, entenen

com a tals qualsevol obra, pública o privada, en la qual s’efectuïn treballs de construcció o

enginyeria civil. Per tant, el promotor estarà obligat a elaborar un estudi bàsic de la

seguretat i salut a l’hora de determinar la fase de redacció del projecte.

8.4.2 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

8.4.2.1 Riscos Més Freqüents en les Obres de Construcció

Els oficis més comuns en l’obra del projecte són els següents:

Moviments de terres. Excavació de pous i rases.

Emplenats de terres.

Encofrats.

Treballs amb ferralla, manipulació i posada en obra.

Treballs de manipulació de formigó.

Muntatge de l’estructura metàl·lica.

Muntatge de prefabricats.

Ofici de paleta.

Instal·lació elèctrica definitiva i provisional de l’obra.

Els riscos més freqüents durant aquests oficis són els descrits a continuació:

- Lliscaments i despreniments de terres per diferents motius (no emprar el talús

adequat per variació de la humitat del terreny, entre d’altres).

- Riscos derivats del maneig de les màquines-eina i tota la maquinària pesada.

- Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinària de

moviment de terres.

- Caigudes al mateix o diferent nivell de persones i materials útils.

- Causes derivades dels treballs polsegosos.

- Contacte amb el formigó (dermatitis a causa del contacte amb el ciment, entre

d’altres).


350

- Despreniments a causa del mal apilament de la fusta i de les planxes metàl·liques.

- Talls i ferides a les mans i als peus, aixafades, ensopegades i torçades al caminar

sobre les armadures.

- Enfonsaments, trencament o rebentament d’encofrats i fallades d’intubacions.

- Contacte (directe o indirecte) amb l’energia elèctrica, electrocucions i cremades.

- Entrada de materials estranys als ulls.

- Agressió per soroll i vibracions en tot el cos.

- Microclima laboral (fred-calor) i agressions derivades de la radiació ultraviolada i

infraroja.

- Agressió mecànica per la projecció de partícules.

- Cops.

- Talls per objectes i/o eines.

- Incendi i explosions.

- Risc per sobreesforços musculars i mals gestos.

- Càrrega de treball físic.

- Deficient il·luminació.

- Efecte psicofisiològic d’horaris i torns.

8.4.2.2 Mesures Preventives de Caràcter General

S’establiran durant l’obra, els rètols divulgatius i la senyalització dels riscos (bolcada,

atropellament, col·lisió, caiguda en altura, corrent elèctric, perill d’incendi, materials

inflamables o prohibit fumar), així com les mesures preventives previstes (ús obligatori del

casc, de les botes de seguretat, dels guants o del cinturó de seguretat).

S’habilitaran zones especialitzades per l’apilament del material útil (ferralla, perfileria

metàl·lica, peces prefabricades o material elèctric).

S’intentarà que en els treballs realitzats en superfícies seques i netes, s’utilitzin els

elements de protecció personals necessaris com el calçat antilliscant reforçat per la

protecció de cops als peus, el casc de protecció i el cinturó de seguretat.

El transport aeri de materials, es farà suspenent-los des de dos punts mitjançant “eslingas”,

i serà guiat per tres operaris, dos d’ells guiaran la càrrega i el tercer ordenarà les

maniobres.

El transport d’elements pesats es realitzarà sobre el carretó i d’aquesta manera poder evitar

els sobreesforços. Les bastides sobre borriquetes destinades pels treballs d’altura, tindran

sempre plataformes de treball d’una amplària no inferior a 60cm (3 taulons travats entre

si), prohibint la formació de bastides mitjançant bidons, caixes de materials o banyeres.

S’estendran cables de seguretat amarrats a elements estructurals sòlids, en els quals

s’enganxarà el mosquetó del cinturó de seguretat dels operaris encarregats de realitzar els

treballs d’altura.

La distribució de màquines, d’equips i de materials en els locals de treball, serà l’adequada

sempre delimitant les zones d'operació i de pas, els espais destinats a llocs de treball i les

separacions entre màquines i equips.

L'àrea de treball estarà a l'abast normal de la mà, sense necessitat d’executar moviments

forçats.

Es vigilaran els esforços de torsió o de flexió del tronc, sobretot si el cos es troba en una

posició inestable.

S’evitaran les grans distàncies d’elevació, de descens o de transport, així com un elevat

ritme de treball.

S’intentarà que el volum de la càrrega sigui l’adequat per poder subjectar-lo amb facilitat i

es recomana evitar els fangars per la prevenció d’accidents.


351

S’haurà de seleccionar l’eina correcta pel treball a realitzar i mantenir-la en bon estat i ús.

Després de realitzar les tasques, les eines es guardaran en un lloc segur. La il·luminació per

a desenvolupar els oficis d’una manera eficient, oscil·larà entorn dels 100 lux.

És convenient i recomanable que els uniformes estiguin configurats en diverses capes, les

quals han de comprendre entre elles quantitats d’aire que milloren l’aïllament al fred.

L’uniforme també ha de disposar de guants, botes i orelleres. Es protegirà al treballador de

vents mitjançant apantallaments i s'evitarà que la roba de treball es xopi de líquids

evaporables.

En el cas de què el treballador es trobés en una situació d’estrès tèrmic, s’haurien de

modificar les condicions de treball amb la finalitat de disminuir el seu esforç físic, millorar

la circulació de l’aire, apantallar el calor per radiació, dotar al treballador de vestimenta

adequada (barret, ulleres de sol, cremes i locions solars), vigilar que la ingestió d’aigua

tingui quantitats moderades de sal i establir descansos de recuperació si les solucions

anteriors no són suficients.

Per evitar el contacte elèctric directe, s’utilitzarà el sistema de separació per distància o per

allunyament de les parts actives fins una zona no accessible pel treballador, interposició

d’obstacles i/o barreres (armaris per a quadres elèctrics, tapes per a interruptors, entre

d’altres) i recobriment o aïllament de les parts actives.

Per evitar el contacte elèctric indirecte, s’utilitzarà el sistema de posta a terra de les masses

(conductors de protecció, línies d’enllaç amb el terra i elèctrodes artificials) i dispositius de

tall per intensitat de defecte (interruptors diferencials de sensibilitat adequada a les

condicions d’humitat i resistència del terra de la instal·lació provisional).

L’empresari té la responsabilitat de garantir que els primers auxilis es puguin prestar en tot

moment per un personal altament format i qualificat.

8.4.2.3 Mesures Preventives de Caràcter Particular per a cada Ofici

Moviment de terres. Excavació de pous i rases. Abans d’iniciar els treballs, s’inspeccionarà el tall amb la finalitat de detectar possibles

esquerdes o moviments en el terreny.

Es prohibirà l’apilament de terres o de materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació,

per evitar sobrecàrregues i possibles bolcades. Es senyalitzarà mitjançant una línia de

distància de seguretat.

S’eliminaran tots els bols o viseres dels fronts de l’excavació ja que segons la seva

situació, poden oferir un risc de despreniment.

La maquinària estarà dotada d’esglaons i d’agafadors per a pujar o baixar de la cabina de

control. No s’utilitzarà com a suport per a pujar a la cabina les llantes, cobertes, cadenes o

parafangs.

Els desplaçaments pel mig de l’obra es realitzaran pels camins que estiguin senyalitzats.

S'utilitzaran xarxes tibants o malla electrosoldada situades a sobre els talussos amb una

solapa mínima de 2 m.

La circulació dels vehicles es realitzarà a un màxim d’aproximació a l’excavació no

superior als 3 m per a vehicles lleugers i de 4 m per a vehicles pesats. Es conservaran els

camins de circulació interna cobrint sots, eliminant els flonjalls compactant mitjançant

graves.

L'accés i sortida dels pous i rases, s’efectuarà mitjançant una escala sòlida, ancorada en la

part superior del pou que haurà d’estar proveïda de sabates antilliscants. Quan la

profunditat del pou sigui igual o superior a 1,5 m, s’apuntalarà el perímetre en prevenció


352

d’esfondraments. Seguidament s’efectuarà l’evacuació immediata de les aigües que afloren

a l’interior de les rases per evitar que s’alteri l’estabilitat dels talussos.

En presència de les línies elèctriques en servei, es tindran en compte les següents

condicions:

Es procedirà a sol·licitar a la companyia propietària de la 352ínia elèctrica, el tall

de fluid i posta a terra dels cables, abans de realitzar els treballs.

La 352ínia elèctrica que afectarà a l’obra, serà desviada del seu actual traçat al límit

marcat en els plànols. La distància de seguretat pel que fa a les línies elèctriques

que creuen l’obra, quedarà fixada en 5 m en les zones accessibles durant la

construcció.

Es prohibirà la utilització de qualsevol calçat que no sigui aïllant de l’electricitat en

proximitat amb la 352ínia elèctrica.

Reomplerta de terres. Es prohibirà també, el transport de personal fora de la cabina de conducció i el transport

d’un nombre superior de persones respecte als seients existents.

Es regaran periòdicament els talls, les càrregues i les caixes del camió per tal d’evitar les

polsegueres. Especialment si el camió està destinat a la conducció per vies públiques,

carrers i carreteres. S’instal·larà, al voral dels terraplens d’abocament, sòlids topalls de

limitació de recorregut per a l’abocament en retrocés.

Es prohibirà la presència de persones en un radi no inferior als 5 m entorn de les

compactadores i màquines de apiconar en funcionament. Els vehicles de compactació i

piconat, aniran proveïts d’una cabina de seguretat de protecció en cas de bolcada.

Treballs amb ferralla, manipulació i posta en obra

Els paquets de rodons s’emmagatzemaran en posició horitzontal sobre llanta d’empostissar

de fusta capa a capa, evitant les altures superiors a 1,5 m.

S’efectuarà una escombrada diària de puntes, filferros i retalls de ferralla entorn al banc de

treball.

Queda prohibit el transport aeri d’armadures de pilars en posició vertical.

Es prohibeix grimpar per les armadures en qualsevol cas.

Es prohibeix el muntatge de cèrcols perimetrals, sense abans estar correctament

instal·lades les xarxes de protecció.

S’evitarà en la mesura del possible caminar per sobre de les bigues en els encofrats.

Treballs de manipulació del formigó.

S’instal·laran forts límits finals de recorregut dels camions formigonera, per evitar

bolcades.

Es prohibirà apropar les rodes dels camions formigoneres a menys de 2 m de la vora de

l’excavació.

També quedarà prohibit carregar la galleda per sobre de la càrrega màxima admissible de

la grua que el sustenta. En tot moment, es procurarà no copejar amb la galleda els encofrats

i les intubacions. La canonada de la bomba de formigó, es donarà suport sobre cavallets,

collant les parts susceptibles de moviment.


353

Per a vibrar el formigó des de posicions sobre la fonamentació que es formigona,

s’establiran plataformes de treball mòbils formades per un mínim de tres taulons que es

disposaran perpendicularment a l’eix de la rasa o sabata.

Muntatge d’elements metàl·lics. El perfils s’apilaran ordenadament a sobre de llantes d’empostissar de fusta de

suport de càrregues, establint capes fins a una altura no superior a 1,5 m.

Un cop muntades “ la primera altura” de pilars, s’estendran a sota d’aquests xarxes

horitzontals de seguretat.

Es prohibeix elevar una nova altura, sense que en la immediata inferior s’hagin finalitzat

els cordons de soldadura.

Les operacions de soldadura en altura, es realitzaran des del interior d’una guindola de

soldador, proveïda d’una barana perimetral d’ 1m d’altura formada per passamans, barra

intermèdia i sòcol. El soldador, a més amarrarà el mosquetó del cinturó a un cable de

seguretat, o a argolles soldades al perfil.

Es prohibeix la permanència d’operaris dins del radi d’acció de càrregues suspeses.

Es prohibeix la permanència d’operaris directament a sota dels talls de soldadura.

Es prohibeix grimpar directament per l’estructura i desplaçar-se a sobre de les a les d’una

biga sense lligar el cinturó de seguretat.

L’ascens o descens a /o un nivell superior, es realitzarà mitjançant una escala de mà

proveïda de sabates antilliscants i ganxos d’immobilitat disposats de tal forma que

sobrepassi l’escala 1 m. l’altura de desembarcament.

El risc de caiguda al buit per façanes es cobrirà mitjançant la utilització de xarxes

de forca o safata.

Muntatge de prefabricats

El risc de caiguda d’altura, s’evitarà realitzant els treballs de recepció i instal·lació de

prefabricats de l’interior d’una plataforma de treball envoltada de baranes de 90 cm

d’altura, formades per passamans, llistó intermig i sòcol de 15 cm a sobre de bastides.

Es prohibeix treballar o romandre en llocs de trànsit de peces sospeses en prevenció del

risc de desplomament.

Els prefabricats s’apilaran en posició horitzontal a sobre de llates d’empostissar disposades

per capes de tal manera que no facin malbé els elements d’enganxada per al seu hissat.

Es paralitzaran els treballs de instal·lació dels prefabricats quan els vents siguin superiors a

60 Km/h.

Ofici de paleta. Els enderrocs i rebles, s’evacuaran diàriament per evitar el risc de trepitjades sobre els

materials.

Pintura i envernissats. Es prohibirà emmagatzemar pintures susceptibles d’emanar vapors inflamables amb els

recipients mal tancats per tal d’evitar possibles accidents per generació d’atmosferes

tòxiques o explosives.

Quedarà prohibit realitzar treballs de soldadura i oxitall en llocs pròxims als talls, en els

quals s’emprin pintures inflamables i d’aquesta manera, evitar el risc d’explosió o

d’incendi.


354

S’estendran xarxes horitzontals subjectes a punts ferms de l’estructura per evitar el risc de

caiguda des d’altures.

Es prohibirà la connexió d’aparells de càrrega accionats elèctricament, per exemple, els

ponts grua, durant les operacions de pintura de carrils, suports, límits o baranes en

prevenció d’atrapaments o caigudes d’altura.

Instal·lació elèctrica provisional d’obra.

El muntatge d’aparells elèctrics serà executat per un personal especialista en prevenció dels

riscos per muntatges incorrectes.

El calibre o secció del cablejat serà sempre l'adequat per a la càrrega elèctrica que ha de

suportar.

Els fils tindran la funda protectora aïllant sense defectes apreciables (rascades, repèls i

assimilables). No s’admetran trams defectuosos.

La distribució des del quadre general d’obra als quadres secundaris, s’efectuarà mitjançant

una mànega elèctrica d’antihumitat.

L’estesa dels cables i mànegues, s’efectuarà a una alçada mínima de 2 m en els llocs

accessibles per vianants i de 5 m en llocs destinats als vehicles, amidats sobre el nivell del

paviment.

Els entroncaments provisionals entre mànegues, s’executaran mitjançant connexions

normalitzades estanques antihumitat.

Les mànegues de l’allargadora per ser provisionals i de curta estada es poden dur a terme

esteses pel sòl, però acostades als paraments verticals.

Els interruptors s'instal·laran a l’interior de caixes normalitzades que estiguin proveïdes de

portes d'entrada amb pany de seguretat.

Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada al terra.

Els quadres elèctrics es penjaran pendents de taulers de fusta rebuts als paraments verticals

o bé a "peu dret" ferms.

Les maniobres a executar en el quadre elèctric general s'efectuaran pujat a una banqueta de

maniobra o catifa aïllant.

Els quadres elèctrics portaran preses de corrent per a connexions normalitzades blindades

per a intempèrie.

Els interruptors diferencials, s'instal·laran d'acord amb les següents sensibilitats: 300 mA

alimentació a la maquinària, 30 mA alimentació a la maquinària com a millora del nivell

de seguretat i 30 mA per les instal·lacions elèctriques d’enllumenat.

Les parts metàl·liques de tot l’equip elèctric disposaran de presa de terra.

El neutre de la instal·lació estarà posat a terra.

El cable de presa de terra, sempre estarà identificat amb el color verd i groc. Es prohibirà la

seva utilització per altres usos.

La il·luminació mitjançant portàtils complirà la següent norma:

Portalàmpades estanc de seguretat amb mànec aïllant, reixeta protectora de la

bombeta amb ganxo de penjada a la paret, mànega antihumitat, clavilla de connexió

normalitzada estanca de seguretat, alimentats a 24 V.

La il·luminació dels talls se situarà a una altura entorn dels 2 m, amidats des de la

superfície de suport dels operaris en el seu lloc de treball.

La il·luminació dels talls, sempre que sigui possible, s’efectuarà creuada ja que

d’aquesta forma, es podran disminuir les ombres.


355

Les zones de pas de l’obra, estaran permanentment il·luminades evitant racons

foscs.

No es permetran les connexions a terra a través de les conduccions d’aigua.

No es permetrà el trànsit de carretons i de persones sobre mànegues elèctriques ja que es

poden pelar i produir accidents.

No es permetrà el trànsit sota les línies elèctriques de les companyies amb elements

longitudinals transportats a coll (perxes, regles, escales de mà i assimilables). La inclinació

de la peça pot arribar a produir el contacte elèctric.

8.4.3 Disposicions Específiques de Seguretat i Salut Durant l’Execució de les Obres

Quan en l’execució de l’obra intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors

autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor designarà un coordinador en

matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra, que serà un tècnic competent

integrat a la direcció facultativa.

Quan no sigui necessària la designació d’un coordinador, les funcions seran assumides per

l’adreça facultativa.

En l’aplicació de l’estudi bàsic de seguretat i salut, cada contractista elaborarà un pla de

seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzaran, estudiaran, desenvoluparan i

completaran les previsions contingudes en l’estudi previ en funció del seu propi sistema

d’execució de l’obra. Abans de començar els treballs designats, el promotor haurà

d’efectuar un avís a l’autoritat laboral competent.

8.5 Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut Relatives a la Utilització

per part dels Treballadors d’equips de Protecció Individual

8.5.1 Introducció

La llei 31/1995, del 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, determina el cos

bàsic de garanties i responsabilitats precises per a establir un adequat nivell de protecció de

la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les inadequades condicions

laborals. Així són les normes de desenvolupament reglamentari les quals fixen les mesures

mínimes que es deuran adoptar per a l’adequada protecció dels treballadors.

Entre aquestes es troben les destinades a garantir la utilització per part dels treballadors en

el treball d’equips de protecció individual que els protegeixin adequadament d’aquells

riscos per a la seva salut o seguretat que no es puguin evitar o limitar suficientment

mitjançant la utilització de mitjans de protecció col·lectiva o l’adopció de mesures

d’organització en el treball.

8.5.2 Obligacions Generals de l’Empresari

L’empresari farà obligatori l’ús dels equips de protecció individual que a continuació es

desenvolupen.

8.5.2.1 Protectors del Cap

Cascs de seguretat (no metàl·lic) de classe N, aïllats per a baixa tensió i amb la

finalitat de protegir als treballadors de possibles xocs, impactes i contactes

elèctrics.


356

Protectors auditius acoblables als cascs de protecció.

Ulleres de muntura universal contra els impactes i la pols.

Mascareta antipols amb filtres protectors.

Pantalla de protecció per una soldadura autògena i elèctrica.

8.5.2.2 Protectors de Mans i Braços

Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls i vibracions).

Guants de goma fins pels operaris que treballin amb formigó.

Guants dielèctrics per a B.T.

Guants de soldador.

Canelleres.

Mànec aïllant de protecció en les eines.

8.5.2.3 Protectors de Peus i Cames

Calçat de sola i puntera de seguretat contra les agressions mecàniques.

Botes dielèctriques per a B.T.

Botes de protecció impermeables.

Polaines de soldador.

Genolleres.

8.5.2.4 Protectors de Cos

Crema de protecció i pomada.

Armilles, jaquetes i mandils de cuir per a la protecció de les agressions mecàniques

Vestit impermeable de treball.

Cinturó de seguretat, de subjecció i caiguda, classe A.

Faixes i cinturons antivibracions.

Perxa de B.T.

Banqueta aïllant classe I per a maniobra de B.T.

Llanterna individual de situació.

Comprovador de tensió.


Firmat:

Marc Cid Gubau


deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1863pub.pdf · 2016-04-20 · ÍNDEX GENERAL 3...

Documents

Transcript of deeea.urv.catdeeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1863pub.pdf · 2016-04-20 · ÍNDEX GENERAL 3...