Índex General. Document 1 Memòria. -...

Instal·lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial especialitat en Electricitat

AUTORS: Jordi Vila Cosconera.

DIRECTORS: Pedro Santibañez Huertas.

DATA: Juny del 2008.

Índex General. Document 1 Memòria. Document 2 Annexes de càlcul. Document 3 Plànols. Document 4 Estat d’amidaments. Document 5 Pressupost. Document 6 Plec de condicions. Document 7 Estudi de seguretat.

1. Memòria

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Elèctricitat


DIRECTORS: Pedro Santibañes Huertas.

DATA: Juny / 2008.

Instal lació d’una subestació transformadora 220 kV a 25 kV amb una potència de 80 MVA

Jordi Vila Cosconera Pàgina 3

ÍNDEX MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS ................................................................................................................6

2. OBJECTIU DEL PROJECTE.................................................................................................7

3. EMPLAÇAMENT. .............................................................................................................7

4. ENTITAT PETICIONARIA....................................................................................................7

5. COMPARACIÓ DE POSSIBLES SOLUCIONS. ......................................................................8

5.1. Disposició de la subestació..............................................................................8

5.2. Transformació. ....................................................................................................9

5.3. Connexió dels circuits principals. ..................................................................17

5.4. Interruptors automàtics...................................................................................21

5.5. Seccionadors....................................................................................................25

5.6. Conductors. ......................................................................................................27

5.7. Aïlladors. ............................................................................................................29

6. SOLUCIONS ADOPTADES...............................................................................................30

7. ABAST DE LES INSTAL·LACIONS. ....................................................................................31

7.1. Connexió a la Xarxa........................................................................................31

7.2. Configuració.....................................................................................................31

7.2.1. Sistema de 220 kV. ...................................................................................32

7.2.2. Parc de 25 kV. ...........................................................................................32

7.2.3. Bateries de condensadors......................................................................33

7.2.4. Transformació............................................................................................33

7.2.5. Sistema de control i proteccions. ..........................................................33

7.2.6. Sistema de mesura...................................................................................33

7.2.7. Sistema de serveis auxiliars. ....................................................................33

7.2.8. Sistema de telecomunicacions. ............................................................34

7.2.9. Sistema de posta a terra.........................................................................34

7.2.10. Sistemes de seguretat..............................................................................34

7.3. Paràmetres bàsics de disseny........................................................................35

7.4. Obres civils, edificis i estructures metàl·liques.............................................36

7.4.1. Obres civils parc exterior .........................................................................36

7.4.2. Edifici principal i cel·les de control........................................................40

7.4.3. Estructura metàl·lica Exterior. .................................................................43

8. Parc de 220 kV. ........................................................................................................45



8.1. Descripció. ........................................................................................................45

8.2. Característiques dels components...............................................................45

8.2.1. Cel·les blindades de SF6. ........................................................................45

8.2.2. Conductors nus.........................................................................................55

8.2.3. Conductors aïllats.....................................................................................55

9. PARC DE 25 KV ...........................................................................................................56

9.1. Descripció .........................................................................................................56

9.2. Característiques dels components...............................................................59

9.2.1. Característiques assignades comunes.................................................59

9.3. Conductors. ......................................................................................................61

10. BATERIES DE CONDENSADORS. .................................................................................62

11. TRANSFORMACIÓ. ....................................................................................................63

11.1. Descripció......................................................................................................63

11.2. Característiques dels components. ..........................................................63

12. SISTEMA DE CONTROL. ..............................................................................................65

12.1. Tecnologia.....................................................................................................65

12.2. Funcions. ........................................................................................................65

12.3. Funcions principals de la UCS. ...................................................................66

12.4. Funcions principals de les UCP. .................................................................66

12.5. Disposició constructiva................................................................................66

13. SISTEMA DE PROTECCIONS........................................................................................67

13.1. Línies de 220 kV.............................................................................................67

13.2. Transformadors de 220/25 kV.....................................................................67

13.3. Barres de 220 kV. ..........................................................................................68

13.4. Acoblament de 220 kV. ..............................................................................68

13.5. Línies de MT. ..................................................................................................68

13.6. Bateries de condensadors..........................................................................68

13.7. Teledispar.......................................................................................................69

14. SISTEMA DE MESURA PER LA FACTURACIÓ. ................................................................69

15. SISTEMA DE SERVEIS AUXILIARS. ................................................................................70

15.1. Serveis auxiliars de C.A................................................................................70

15.2. Serveis auxiliars de C.C. ..............................................................................71

16. TELECOMUNICACIONS..............................................................................................72



17. SISTEMA DE POSTA A TERRA. .....................................................................................72

17.1. Xarxa de terra inferior..................................................................................72

17.2. Xarxa de terra aèria. ...................................................................................74

18. SISTEMES D’ENLLUMENAT, FORÇA I CLIMATITZACIÓ. ..................................................74

19. SISTEMES DE SEGURETAT. ...........................................................................................76

19.1. Protecció contra incendis. .........................................................................76

19.2. Protecció contra intrusisme........................................................................76

20. NORMATIVA D’APLICACIÓ. ......................................................................................77

21. PLAÇ D’EXECUCIÓ. ..................................................................................................78



1. ANTECEDENTS

Es necessari construir aquesta nova subestació ja que el consum de la zona s’ha

vist incremental exponencialment els últims anys degut a l’augment de la industria a

la zona, l’augment de la població i per tant de la demanda elèctrica.

Aquesta subestació comportarà:

• Un augment de la potència necessària per a cobrir la demanda i millorar la

qualitat del subministrament.

• Atendre el mercat de zones d’alt creixement de la demanda.

• Generar capacitat a les subestacions de l’entorn que permetrà cobrir el

creixement de nous mercats.

Veient el plànol elèctric que es mostra a continuació, podem observar que al

voltat de Lleida nomes hi ha una subestació transformadora (Magraners), que es

la que subministra l’energia necessària a tota la zona de Lleida. Aquesta

subestació esta al límit de la seva capacitat, això i el constant creixement de la

demanda (1% interanual segons fonts no oficials) que ja ronda els 500 MVA

ens fa necessari construir aquesta nova subestació, la qual ampliarà la capacitat

de subministrament en un 16 %.



2. OBJECTIU DEL PROJECTE

La subestació projectada es del tipus mixta blindada, alimentada des d’una línia

de 220 kV que passa pel costat de l’emplaçament d’aquesta i disposarà de capacitat

per a 4 transformadors 220/25 kV,. Dels quals en quedaran instal·lats 2 de 40 MVA

amb una potencia total instal·lada de 80 MVA. La tecnologia que s’utilitzarà es del

tipus encapsulat i blindat, la qual cosa permetrà que tots els aparells excepte els

transformadors, es trobin instal·lats a l’interior de l’edifici.

Conforme la “Ley 54/1997 del 27 de noviembre del Sector Eléctrico, RD,

1955/2000 de 1 de diciembre”; l’objecte d’aquest projecte, corresponent a la nova

subestació anomenada SE. Albatarrec de 220/25 kV, te com a finalitat obtindre

l’aprovació d’aquest per part de la “Direcció General d’Energia i Mines”.

3. EMPLAÇAMENT.

La SE. Albatarrec 220/25 kV estarà situada al terme municipal d’ Albatàrrec, i

mes concretament a la parcel·la situada en la intersecció del “Camí del Frares”

am la Ctra. N-236, a la província de Lleida.

En el document Nº 3 Plànols, es detalla la situació de la subestació.

4. ENTITAT PETICIONARIA.

Correspon a ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. NIF - B-82846817,

que actua com a titular de la propietat.

La empresa ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L., està dedicada al

transport i distribució de energia elèctrica. Te el seu domicili social a la ciutat

Madrid, carrer Ribera de Loira, 60, C.P. 28042.

A efectes de notificacions serà ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.,

con domicilio social en la ciutat de Barcelona, Avda. Paral·lel, 51 C.P.08004.



5. COMPARACIÓ DE POSSIBLES SOLUCIONS.

Durant el projecte d'una subestació elèctrica existeixen algunes decisions que

han de ser estudiades detalladament amb la finalitat d'establir una relació qualitat,

cost satisfactori.

Algunes de les possibles solucions a adoptar són el tipus de subestació,

transformació, embarrat, elecció dels interruptors automàtics, seccionadors i altres

aparells necessaris en la instal·lació.

Seguidament, es descriuen algunes de les possibilitats a tenir en compte en la

instal·lació.

5.1. Disposició de la subestació.

Per la forma de muntatge i depenent del cost i seguretat dels aparells i

dispositius elèctrics que la constituïxen, les subestacions poden ser:

• Subestacions interiors, si tots els elements que les constituïxen estan

instal·lades en l'interior d'edificis apropiats.

• Subestacions exteriors o a la intempèrie, si els elements que les

constituïxen estan instal·lats a l'aire lliure.

Algunes dades a tenir en compte en l'elecció d'una disposició o una altra

es descriuen a continuació.

Les subestacions de petita potència estan instal·lades a l'aire lliure doncs

la seguretat de la instal·lació no fa necessària la protecció en l'interior d'un

edifici. Per a potències i tensions mitges, ja es fa precís el seu muntatge en

l'interior d'edificis construïts expressament per a aquest objectiu. Per tensions

superiors a 45 kV i per a potències elevades les separacions necessàries entre

conductors i el volum dels interruptors i altres aparells elèctrics es fan molt

grans, pel que es precisen edificis immensos, en aquests casos es torna a les

instal·lacions de distribució a la intempèrie, les quals per causa de l'estalvi en

edificis resulten més econòmiques.



Els aparells han d'estar construïts per a un muntatge a la intempèrie, pel

que resulten més cars que els aparells d'interior, però la diferència es

compensa sobradament amb l'estalvi dels edificis.

En les instal·lacions interiors, el més usual és disposar els diversos

aparells d'alta tensió corresponents a un transformador o línia, en un recinte

separat dels veïns per envans incombustibles denominats cel·les de

distribució.

La idea d'instal·lar els aparells en diverses cel·les independents obeeix al

criteri que poden separar-se les diferents parts de la instal·lació per al cas

d’haver de procedir a revisió i treballs de reparació, a més, perquè els arcs

que poguessin formar-se entre els elements de la instal·lació, quedin

localitzats als del grup que es produeix dit incident.

D'aquesta manera, l'incendi originat per la inflamació de l'oli, no fa malbé

directament les parts de la instal·lació situades fora de la cel·la afectada.

Una altra possible disposició és muntar a la intempèrie la part d'alta

tensió, mentre que la part de baixa tensió s'instal·la en un edifici adequat,

procurant, sempre que es pugui, la instal·lació d'una sola planta per a facilitar

les operacions d'explotació. En l'actualitat, és la disposició més utilitzada.

5.2. Transformació.

Un transformador trifàsic no té sentit propi de rotació de fases, sinó

que aquest sentit està imposat per la forma de connectar les seves

terminals a la xarxa primària. Si s'inverteixen entre si dos conductors

actius qualssevol, s'inverteix el sentit de rotació de les fases en el propi

transformador. D'aquesta manera pot aconseguir-se sempre el sentit de

rotació desitjat.

Les connexions entre enrotllaments de les diferents fases utilitzades

en la pràctica estan normalitzades en grups de connexió. El grup de

connexió caracteritza les connexions dels dos enrotllaments i el

desfasament entre les seves forces electromotrius. Cada grup de connexió



s'identifica amb un índex de connexió o índex horari, que multiplicat per

30º dóna l'angle de desfasament d .

A continuació, s'estudien els grups de connexió més emprats per a

poder determinar el més favorable en el nostre cas.

• Connexió estrella - estrella (Y - y)

Aquest tipus de connexió és el més utilitzat i el preferit per a

transformadors de petita i mitjana potència, amb conductor neutre en el

secundari i petit desequilibri entre càrregues de les fases. Quan el

desequilibri de les fases excedeix de 10%, és preferible la connexió en

estrella - zigzag, que es tracta més endavant.

En aquest grup de connexió la relació de transformació és la

següent:

Els transformadors que empren la connexió estrella - estrella són els

més econòmics, ja que el nombre d'espires per enrotllament correspon a

la tensió simple, és a dir, pel que suporta una tensió menor, la

intensitat creix en la mateixa proporció, fent necessari, per tant, l’ús de

conductors de major secció, el que proporciona rigidesa a les bobines i

aquestes queden millor protegides contra els esforços mecànics a causa

de les corrents de curtcircuit. També es necessita menor aïllament, per ser

menor la tensió que suporten la qual cosa, no solament abarateix el cost

del transformador, sinó que també queda major espai per a les bobines,

augmentant d'aquesta forma la capacitat de càrrega del transformador per

a un mateix volum, en relació amb altre tipus de connexió.

Un altre avantatge important és que aquesta connexió permet treure

un neutre directament, el qual s'empra en xarxes de baixa tensió i en el



costat d'alta del transformador, per a la seva pròpia protecció mitjançant

la posada a terra.

Els avantatges citats i relatives a aquest tipus de connexió solament

s'han de tenir en compte quan les càrregues entre les fases estan

equilibrades; en cas contrari, es presenten pertorbacions el que, moltes

vegades, fa aconsellable l'elecció d'altre tipus de connexió.

Existeixen dos grups de connexió possibles:

a) Neutres primari i secundari en terminals homòlegs. El

desfasament, en aquest cas, és nul. Correspon al grup de connexió Y – y

0 .

b) Neutres, primari i secundari en terminals de diferent polaritat.

El desfasament entre el primari i el secundari és de 180º. Correspon

al grup de connexió Y – y 6 .

Figura 1: Connexió estrella – estrella

• Connexió triangle - estrella (D - y).

Aquest sistema de connexió és el més utilitzada en els

transformadors elevadors de principi de línia, és a dir en els

transformadors de central.



En tots els grups de connexió triangle – estrella, la relació de

transformació és la següent:

En cas de càrregues desequilibrades, no provoca la circulació de

fluxos magnètics per l'aire, ja que el desequilibri es compensa

magnèticament en les tres columnes. Aquest sistema de connexió no

genera tercers harmònics de tensió en el circuit secundari, ja que el tercer

harmònic del corrent magnetitzant s’estableix en el triangle primari i no

afecta, per tant, a l'enrotllament secundari.

Pot establir-se un sistema senzill de protecció de la xarxa

secundària, posant a terra el neutre de l'estrella secundària. El neutre en el

secundari fa possible aplicar aquest sistema de connexió a transformadors

de distribució per a alimentació de xarxes de mitjana i baixa tensió amb

quatre conductors. Cal tenir en compte, no obstant això, que la fallada

d'un sol enrotllament deixa inutilitzat el sistema complet.

Com que existeixen dues formes possibles de tancar el triangle

primari i altres dues formes de situar el punt neutre de l'estrella

secundària, resulten quatre possibilitats de connexió:

• D – y 1 (desfasament de 30º).

• D – y 5 (desfasament de 150º).

• D – y 11 (desfasament de –30º).

• D – y 7 (desfasament de –150º).

D'aquests grups de connexió, en la pràctica s'utilitzen només

s’utilitzen el D – y 5 i el D – y 11.



Figura 2: Connexió triangle – estrella.

• Connexió estrella – triangle (Y - d).

L'utilització més freqüent i eficaç d'aquest tipus de connexió és en

transformadors reductors per a centrals, estacions transformadores i finals

de línia.

En tots els grups de connexió estavella-triangle, la relació de

transformació és la següent:

Les tensions per enrotllament són les més favorables ja que, en el

primari, amb un nombre d'espires n1, s'obté una tensió vegades major

que amb altres sistemes de connexió; és per això la raó que aquesta

connexió resulta la més convenient per a transformadors reductors.

La presència del triangle en el secundari elimina els tercers

harmònics del flux, com a conseqüència, les tensions secundàries no

estan afectades de tercers harmònics. Pel triangle circulen tercers

harmònics de corrents. Respecte al funcionament amb càrregues

desequilibrades en el secundari, es transmeten al primari en forma

compensada per a cada fase.

El punt neutre del primari pot posar-se a terra com protecció; però si

en la central s'ha pres també aquesta precaució, el tercer harmònic de

corrent es reparteix entre el primari i el secundari, el que pot provocar



interferències inductives en les línies telefòniques pròximes encara que,

de totes maneres, són sempre menors que en el cas de connexió estrella –

estrella. Afegir que la interrupció de qualsevol fase impedeix el

funcionament del sistema.

Existeixen quatre possibilitats de connexió, dels quals, dues afecten

a la polaritat dels terminals i les altres dues a la interconnexió dels

enrotllaments; els grups de connexió possibles són:

• Y - d 1 (desfasament de 30º)

• Y - d 5 (desfasament de 150º)

• Y - d 11 (desfasament de -30º)

• Y - d 7 (desfasament de -150º)

D'aquests grups de connexió, el més utilitzat en la pràctica és l'Y - d

5, encara que algunes vegades s'empra també l'Y - d 11.

Figura 3: Connexió estrella – triangle

• Connexió estrella – zigzag (Y - z).

Aquest tipus de connexió s'utilitza per a transformadors reductors de

distribució, de potència, fins a 400 kVA; per a majors potències resulta

més favorable el transformador connectat en triangle-estrella, a causa del

major cost del transformador estrella-zigzag. Com transformador

elevador amb prou feines es fa servir ja que hauria de dur, sobre una

mateixa columna, dues seccions d'alta tensió de diferent fase, ens les



quals cal disposar un aïllament suplementari. El muntatge invers, zigzag-

estrella tampoc està justificat en la majoria de casos.

La relació de transformació en els transformadors connectats en

estrella-zigzag és:

La connexió estrella-estrella té el gran inconvenient que no

funcionen satisfactòriament quan les càrregues són desequilibrades. Per a

evitar aquest inconvenient, sense perdre cap avantatge, es recorre a

connectar els enrotllaments secundaris en zigzag.

Els grups de connexió possibles en transformadors estrella-zigzag

són:

• Y - z 1 (desfasament de 30º)

• Y - z 5 (desfasament de 150º)

• Y - z 11 (desfasament de -30º)

• Y - z 7 (desfasament de -150º)

D'aquests grups de connexió, el més emprat és l'Y – z 5, encara que

algunes vegades s'utilitza també l'Y – z 11

Figura 4: Connexió estrella – zigzag



• Connexió triangle – triangle (Y - z).

Tot i els avantatges que pot presentar la connexió triangle – triangle,

l'absència de neutre en els dos enrotllaments redueix el seu camp

d'aplicació que, actualment, està limitat a transformadors de petita

potència per a alimentació de xarxes de baixa tensió, amb corrents de

línia molt elevades.

La relació de transformació per al grup de connexió triangle-triangle

és:

La connexió triangle – triangle permet la circulació local dels tercers

harmònics d'intensitat, repartits entre els enrotllaments primaris i

secundaris, sense provocar pertorbacions inductives al llarg de les línies.

Pel que fa al funcionament amb càrregues desequilibrades, el corrent

en un sol pont de la línia secundària, provoca altres corrents primaris

distribuïdes d'igual forma que els corrents secundaris i, per tant, no

apareixen fluxos magnètics addicionals, limitant-se el desequilibri de

forces electromotrius al que procedeix de les caigudes internes de tensió.

Un altre avantatge d'aquesta connexió és que si s'interromp un

enrotllament, el transformador pot seguir funcionant encara que a

potència reduïda, amb la mateixa tensió composta i amb una intensitat de

línia igual a la qual permet una sola fase.

En la pràctica s'utilitzen solament dos grups de connexió que

corresponen, respectivament, a un desfasament nul D – d 0 i a un

desfasament de 180º D – d 6.



Figura 5: Connexió triangle – triangle

5.3. Connexió dels circuits principals.

Amb la finalitat d'obtenir flexibilitat en el funcionament i la

continuïtat en el servei més convenient per a l'explotació amb unes

despeses mínimes d'instal·lació i de manteniment, es realitza un estudi

sobre les diferents possibilitats de connexió dels circuits principals de la

subestació. Algunes de les possibles solucions són:

• Joc de barres senzilles.

És el més simple i econòmic, s'utilitza preferentment en

instal·lacions de petita potència.

Els avantatges que presenta són:

• instal·lació simple i de maniobra senzilla

• complicació mínima de conexionado

• cost reduït

Els inconvenients són:



• una avaria en les barres, interromp totalment el

subministrament d'energia

• la revisió d'un disjuntor elimina del servei la sortida

corresponent

• no és possible l'alimentació separada d'una o diverses sortides

• resulta impossible l'ampliació de les estació sense posar-la

fora de servei

Aquesta solució es pot complementar dividint la barra amb

interruptors i seccionadors obtenint major flexibilitat, podent deixar un

part en funcionament mentre es repara o revisa l'altra.

Figura 6: Joc de barres simple.

Doble joc de barres.

Amb aquesta disposició, cada línia pot alimentar-se indistintament

des de cadascun dels jocs de barra i, per tant, resulta possible dividir les

sortides en dos grups independents. També resulta possible connectar

totes les línies sobre un joc de barres mentre es realitzen treballs de

revisió sobre l'altre joc de barres.

Per a connectar les línies d'alimentació d'un a altre sistema de barres

és necessari afegir un disjuntor d'amarratge de barres.

Mes complet i més costos, és el joc de barres doble amb disjuntors

dobles; s'utilitza, generalment, en instal·lacions molt importants on és



imprescindible la continuïtat del servei. El sistema funciona amb dos

disjuntors connectats a cadascuna de les barres de transferència i

associats a cadascuna de les línies de sortida. Si es produeix una avaria

en un dels interruptors o en un dels jocs de barres, el sistema de protecció

provoca automàticament la commutació sobre l'altre joc de barres, sense

que es produeixi interrupció en el servei.

Una altra variant consisteix a adoptar un joc de barres principal i un

de transferència. Amb aquesta disposició es poden realitzar treballs de

reparació o manteniment sobre qualsevol interruptor sense deixar fora de

servei les línies. A més, es pot protegir la sortida utilitzant l'interruptor

d'acoblament de barres, transferint a aquest la protecció de la línia. No

obstant això, la inspecció i treballs dels seccionadors obliga a deixar fora

de servei la barra corresponent.

També passa que, el sistema queda fora de servei quan es produeix

una avaria en la barra principal.

Figura 7: Doble joc de barres.

Triple joc de barres.

S'utilitza freqüentment per a instal·lacions amb molt altes tensions.

El sistema comprèn dos jocs de barres principals i un joc auxiliar. Cada



joc de barres té la seva protecció diferencial independent per a evitar la

desconnexió total de la subestació. En cas de fallada, els jocs de barres

principals permeten que la meitat de les línies es connectin a un joc i

l'altra meitat a l'altre. Les barres auxiliars serveixen perquè l'interruptor

d'acoblament pugui substituir l'operació de qualsevol interruptor del

circuit. Aquesta solució permet donar manteniment o reparació a

qualsevol interruptor substituint-lo pel de acoblament sense alterar el

subministrament d'energia.

Figura 8: Triple joc de barres.

Joc de barres en anell.

És un esquema molt flexible en la seva operació, doncs permet una

perfecta continuïtat de servei, àdhuc en el cas que surti de servei

qualsevol transformador de línia davant la desconnexió d'un disjuntor. Al

sortir de servei qualsevol circuit per motiu d'una falla, s'obren els dos

interruptors adjacents, es tanquen els interruptors d'enllaç i queda

restablert el servei instantàniament.

Si falla un transformador o una línia, la càrrega es passa a l'altre

transformador o línia, o es reparteix entre els dos adjacents. En cas



d'haver més de dos transformadors, es pot usar un arranjament amb doble

anell.

Figura 9: Joc de barres en anell.

5.4. Interruptors automàtics.

Entre els casos que poden presentar-se en el funcionament dels

interruptors automàtics, destaquen dos d'ells que han fet evolucionar les

tècniques de funcionament i que obliguen, en algunes circumstàncies, a

l'elecció d'un o altre tipus d'elecció d'interruptor.

Aquests són el defecte kilomètric (curtcircuit a una distància de 1 km) i

defecte evolutiu (cort de petits corrents), circumstàncies aquestes que

provoquen grans elevacions de la tensió en els borns de l'interruptor que

ocasionen importants desperfectes.

Aquests són alguns dels interruptors automàtics que es poden trobar en el

mercat.

• Interruptor en bany d'oli.

El seu funcionament aquesta basat en la immersió de dos contactes de

ruptura d'interruptor en oli. No evita la formació de l'arc, però la vaporització

i descomposició de l'oli per l'arc aconsegueix que l'energia consumida pugui

utilitzar-se per a refredar la columna de l'arc i els propis contactes.



La ruptura en oli presenta els següents avantatges respecte a la ruptura en

l'aire, que seria la natural.

Menor longitud de l'arc.

Millor aïllament entre peces

Per contra té els següents inconvenients.

Inflamabilitat de l'oli

Possibilitat d'explosió en la barreja de gasos

Pol·lució de l'oli pel carbó produït per l'arc, obligant a

periòdiques inspeccions i neteja dels contactes.

No són adequats per a la ruptura en corrent continu.

• Interruptors de petit volum d'oli.

En aquest tipus d'interruptor es prescindeix de l'oli com aïllant,

substituint-lo per un recipient de material aïllant, quedant l'oli únicament en la

càmera de ruptura, més una reserva per a renovar el que es consumeixi.

Conten amb els següents avantatges.

Són autorregulables, és a dir, s'adapten per si mateixos al

valor del corrent que ha de ser tallada.

Utilitzen unes vint vegades menys volum d'oli que els de

bany d'oli.

Desionització ràpida del trajecte de l'arc.

Baixa caiguda de tensió en l'arc

Mínima dissipació d'energia

Reduït deteriorament de contactes.

• Interruptors pneumàtics.



Utilitzen la capacitat que té l'aire comprimit per a expansionar-se i així

extingir l'arc. El principi de funcionament consisteix a enviar una forta

corrent d'aire al centre de l'arc, desionitzant-lo al passar el corrent per zero.

Aquest corrent d'aire és provocada per una quantitat d'aire prèviament

comprimida en un dipòsit independent.

Avantatges:

Admet talls de corrent per a totes les tensions i potències de

ruptura.

Presenta menys possibilitats de perill d'incendi que els

interruptors que utilitzen oli per a l'extinció de l'arc.

Inconvenients:

Necessitat d'una instal·lació d'aire comprimit, el que suposa

un cost addicional •

• Interruptors de bufat magnètic.

El principi de funcionament consisteix a conduir el corrent fins a una

bobina de poques espires de nucli de ferro i posteriorment a l'aparell de cort,

que aquesta situat en el camp magnètic que engendra el corrent en el nucli de

ferro. Quan es produeix l'arc, aquest resulta estirat per la força exerceix el

camp magnètic que sobre ell. A causa d'aquesta acció, l'arc s'allarga fins a

trencar-se i apagar-se.

Presenten els següents avantatges:

Aparells completament autònoms, ja que no necessiten ni oli

ni aire comprimit.

Robustesa i seguretat.

Fàcil manteniment.

Inconvenients:



Dimensions molt grans per a altes tensions

• Interruptors de hexafluorur de sofre.

Determinats gasos posseeixen propietats dielèctriques molt superiors a

les d'aire, entre ells el SF6 és un dels més remarcables. Aquest gas no existeix

en estat natural. Les seves propietats dielèctriques, així com el seu

comportament enfront de l'arc elèctric, fan que aquest gas sigui el més

excel·lent agent aïllant i extintor de l'arc elèctric conegut fins a ara.

Avantatges:

Una constant d'arc de columna molt petita.

Alta rigidesa dielèctrica i una ràpida recuperació del poder

aïllant després de l'extinció de l'arc.

Molt alta capacitat de ruptura.

Els seus inconvenients son:

Pèrdua de qualitats a pressions superiors a 3.5bar i

temperatura inferior a –40ºC .

El gas és insípid, inodor i incolor. En llocs tancats cal anar

amb compte que no existeixin escapis, ja que desplaça l'aire

per tenir més densitat i pot provocar asfíxia per falta

d'oxigen.

• Interruptors de buit.

L'aire amb un grau de buit de 10-4 a 10-5 Pa arriba a una rigidesa superior

als 199 kV/cm. Amb aquesta rigidesa dielèctrica, juntament amb que l'arc en

buit té una tensió molt petita i la rigidesa dielèctrica del mitjà és molt gran,



l'extinció de l'arc és gairebé instantània. Aquesta és la base del funcionament

d'aquests interruptors.

Avantatges:

Es un interruptor molt compacte.

Necessita molt poc manteniment.

Inconvenients:

Si per algun defecte o accident es perd el buit, pot rebentar la

càmera al no extingir-se l'arc.

A causa de la seva rapidesa, produeix grans tensions entre els seus

contactes i aquests emeten lleugeres radiacions de RAJOS X.

5.5. Seccionadors.

Els seccionadors s'utilitzen per a separar diferents components de la

instal·lació, es distingeixen dels interruptors que les seves maniobres de

connexió i desconnexió han de fer-se sense càrrega.

Els seccionadors tenen diferents estructures en funció de la tensió

nominal de la instal·lació i, en menor mesura, del corrent i de l'espai

disponible.

En funció de la forma d'accionament dels contactes, podem disposar dels

següents tipus de seccionadors.

Seccionador de fulles giratòries:



S'utilitzen sobretot per a mitja tensió. Són dos aïllants de

suport, amb un moll de contacte i una fulla que gira al voltant

d'un eix.

És preferible que siguin tripolars, encara que resultin més

cars, degut al fet que, a l'anar units per un eix comú, permet

l'accionament conjunt. Segons si treballen a la intempèrie o en

l'interior, varien les dimensions generals i els aïlladors.

Seccionador de fulles lliscants:

La capacitat de connexió és menor que en els seccionadors de

fulles giratòries. S'empren quan el lliscament lateral de les fulles

no és possible, sent aquest un desplaçament longitudinal.

Seccionador de columnes giratòries:

El seu ús és en general en distribucions a la intempèrie de

més de 30 kV. Estan composts per tres columnes, dos exteriors

fixes i una en la part mitja giratòria. Aquesta última, al girar tanca

o obre el circuit mitjançant una barra instal·lada en la part

superior, fent de contacte mòbil.

Aquest seccionador pot muntar-se amb fulles de posada a

terra, impedint així qualsevol falsa maniobra. L'aïllador central

dels seccionadors d'una columna giratòria, pot estalviar-se si les

dues columnes es fan giratòries, en aquest cas, els braços de

contacte giren fins a connectar-se.

Seccionadors de pantògraf:

Han estat creats per a simplificar la connexió i la realització

de la distribució en alta tensió a la intempèrie, ja que es



disminueix de forma sensible la superfície requerida per a la

instal·lació dels seccionadors.

Estan composts per una sola columna, l'extrem de la qual té

un aïllador on es troba el pantògraf que es llisca pel conductor.

Els comandaments són, bàsicament, perxa, mecanisme de

distància i servomotor.

Des d'un punt de vista econòmic, els diferents tipus de seccionadors no

presenten diferències importants. Per això, no és aquesta una condició bàsica

en l'elecció del seccionador.

5.6. Conductors.

Els dos materials utilitzats principalment en la fabricació de conductors

elèctrics són el coure i l'alumini; encara que en aplicacions elèctriques

s'empra més el coure, en línies aèries ha estat substituït en gran part per

l'alumini. Si es compara el coure i l'alumini en una línia (per a una mateixa

caiguda de tensió) , com la resistivitat de l'alumini és major, també serà major

la secció dels conductors; això és un inconvenient en l'interior de les

poblacions, pel que s'empra preferentment coure i es deixa l'alumini per a

línies fora de les poblacions, on, al ser menys pesats, els suports i aïlladors

emprats són més econòmics.

Coure

Els filferros poden ser de coure dur o recuit. No es pot fabricar un cable

format únicament per filferros de coure recuit a causa de la seva poca

resistència al trencament; per tant, els cables emprats estan formats per

filferros de coure dur.



Cables de coure amb ànima d'acer

Aquest conductor té excel·lents propietats mecàniques i elèctriques. És

superior al coure en resistència mecànica i superior a l'acer en conductividad

elèctrica.

Alumini

Els conductors d'alumini no són de gran aplicació a causa de la seva

escassa duresa i poca resistència al trencament, la qual cosa obligaria a tibar-

los amb menor tensió mecànica, amb el consegüent augment de la fletxa i de

les altures dels pals com suports.

Una de les característiques avantatjoses de l'alumini és la seva durada

il·limitada, protegit per una capa d'òxid contra la intempèrie. El grau de

puresa òptim ha d'ésser de 99% a 99,5%.

Conductors d'aliatge d'alumini

En alguns casos s'empra cable d'alumini amb aliatge de magnesi, silici i

ferro la resistència mecànica del qual és una mica menor que la del coure.

Conductor d'alumini –acer

És el conductor compost de diversos filferros d'alumini, d'igual o diferent

diàmetre nominal, i de filferros d'acer galvanitzat. Els filferros van cablejats

en capes concèntriques, tots els filferros centrals són d'acer i totes les capes

exteriors són de filferros d'alumini.

Aquest conductor té un inconvenient pel que fa al d'alumini

exclusivament: que és de major pes; si bé els avantatges prevalen, com és el

cas de la seva gran resistència mecànica, que farà disminuir el nombre de

suports al poder-se augmentar els vanos.



5.7. Aïlladors.

Els aïlladors poden ser d'acord al material de fabricació, de porcellana,

vidre temperat o esteatita i resines epoxi.

Aïlladors de porcellana

La seva estructura ha de ser homogènia i, per a dificultar les adherències

de la humitat i pols, la superfície exterior està recoberta per una capa

d'esmalt. Estan fabricats amb caolín i quars de primera qualitat.

Aïlladors de vidre

Estan fabricats per una barreja de sorra silícia i de sorra calcària, foses

amb una sal de sodi a 1300 ºC, obtenint-se per modelo. Són mecànicament

més forts que la porcellana a la compressió i tenen aproximadament la

mateixa resistència mecànica a la tensió que la porcellana.

Tenen els següent avantatges sobre els aïlladors de porcellana:

Es poden observar les perforacions i constitucions no

homogènies. –



Després d'una ona de sobrevoltatge un aïllador fallat es pot

identificar més ràpidament perquè el vidre s'escletxa i la

porcellana es trenca quan falla el dielèctric.

El vidre té menor coeficient d'expansió tèrmica la qual cosa

minimitza els esforços causats per canvis en la temperatura

ambient.

Sofrixen un sobrecalentamiento menor a causa de els llamps

solars ja que la majoria d'ells passen a través d'aquests i no són

absorbits com en els de porcellana.

Aïlladors d'esteatita i resines epoxi

S'utilitzen quan han de suportar grans esforços mecànics, degut al fet que

la seva resistència mecànica és aproximadament el doble que la de la

porcellana, i les seves propietats aïllants també són superiors; no obstant això,

l'inconvenient que tenen és el de ser més cars.

6. SOLUCIONS ADOPTADES

La subestació se situarà en un terreny d’ aproximadament 3630 m2, en el qual es

realitzarà una explanació del terreny formant una plataforma rectangular i de

dimensions 93 x 45 m.

El recinte estarà barrat en la seva totalitat per un enreixat de 3.50 metres d'altura,

proveït de senyals d'advertiment de perill per alta tensió, a fi d'advertir sobre el perill

d'accés al recinte a tota persona aliena al servei.

Tant el tancament com totes les parts metàl·liques que puguin estar en tensió per

avaries, accidents, descàrregues atmosfèriques o sobretensions de qualsevol tipus, es

connectaran a la xarxa mallada de terra.

La subestació disposarà de 4 posicions de transformador de potencia, de les quals en

aquest projecte només se’n utilitzaran 2. Les altres quedaran reservades per a

futures ampliacions.



Optarem per la configuració de 2 transformadors de 40 MVA ja que aquesta ens

ofereix mes seguretat de servei, tot i ser mes costosa econòmicament, en un futur

pot esser mes rendible.

Segons els plantejaments efectuats de la memòria descriptiva, s'efectua una

comparació entre les possibles disposicions de la subestació, arribant a la conclusió

que el tipus de subestació més aconsellable és el d'una disposició totalment interior

tant la part de transformació, com, en cel·les de SF6, les parts de 220 kV i 25 kV

quedaran allotjades a l’interior de l’edifici. Malgrat que l'espai en aquest cas no és

un inconvenient, es decideix la instal·lació de cel·les blindades en hexafluorur de

sofre per a les parts de 220 kV i 25 kV. L'ocupació d'aquest sistema obeeix a raons

d'explotació, continuïtat de servei i seguretat personal. Des d'un punt de vista

econòmic, inicialment aquest sistema resulta més costós, però a causa de els baixos

costos d'instal·lació, vida útil i, per damunt de tot, a un manteniment reduït, la

rendibilitat està assegurada. Es preveurà canals subterranis per al pas de cables des

dels transformadors a les cel·les corresponents, emprant tub de PVC de 150 mm de

diàmetre, així com conductes per a l'evacuació d'aigües pluvials i conductes per a la

recollida d'olis amb el seu dipòsit corresponent.

7. ABAST DE LES INSTAL·LACIONS.

7.1. Connexió a la Xarxa.

La connexió a la xarxa es realitzarà amb la configuració entrada - sortida, de

l’actual línia de 220 kV denominada L/Magraners – Torres de Segre.

La derivació a la subestació des de la línia indicada s’efectuarà mitjançant un

suport en el traçat actual de la línia i dos vanos d’entrada – sortida, fins al

pòrtic d’entrada de línia.

7.2. Configuració.

La subestació estarà constituïda per:

• Sistema de cel·les blindades de 220 kV



• Sintema de cel·les blindades de 25 kV

• Bateries de condensadors

• Transformació

• Sistema de control i protecció

• Sistema de mesura

• Sistema de serveis auxiliars

• Sistema de telecomunicacions

• Sistema de posta a terra

• Sistemes de seguretat

7.2.1. Sistema de 220 kV.

Tipus: Equips d’interior, blindats i aïllats amb gas SF6.

Esquema: Doble barra.

Abast: Dos posicions de línia, sortida subterrania, es

converteix en aèria al pòrtic de l’estació.

Dos posicions de Transformador (220/25 kV 40

MVA).

Una posició d’acoblament de barres.

Un transformador de tensió per a la mesura en cada

barra.

7.2.2. Parc de 25 kV.

Tipus: Cabines d’interior blindades i aïllades amb SF6

Esquema: Doble barra.

Abast: Dos posicions de transformador (220/25 kV 40

MVA)

Setze posicions de línia.

Dos posicions de serveis auxiliars.



Una posició d’acoblament transversal.

Dos posicions de condensadors

Un transformador de tensió per a mesura en cada

barra.

7.2.3. Bateries de condensadors.

Estaran constituïdes per:

Dos bateries de condensadors de 6 MVAr 25 kV

Tipus: Encapsulat i instal·lat a la intempèrie.

7.2.4. Transformació.

La transformació de la subestació estarà constituïda per:

Dos transformadors 22025 kV 40 MVA, amb regulació en

càrrega.

Una reactància de posta a terra en cada transformador.

7.2.5. Sistema de control i proteccions.

La subestació serà telecomandada des del centre de control de la entitat

peticionaria.

S’instal·larà un sistema integrat de control que integrarà funcions de

control local, proteccions i telecontrol.

7.2.6. Sistema de mesura.

Les mesures per a la facturació es realitzaran en el sistema de 220 kV en

les posicions de transformador.

7.2.7. Sistema de serveis auxiliars.

Estarà constituït per:



• Dos transformadors de 400 kVA

• Dos rectificadors de bateria 125 V.c.c. 100 Ah.

• Dos convertidors 125/48 Vcc

7.2.8. Sistema de telecomunicacions.

Aquest apartat no aplica al projecte elèctric, serà dut a terme per un

departament de telecomunicacions.

7.2.9. Sistema de posta a terra

Posta a terra inferior

Es dimensionarà d’acord amb les següents dades:

• Intensitat de defecte a terra: 10 kA

• Duració de l’efecte: 0.5 s

• Tipus d’elèctrode: malla de 5x5 m

• Material del conductor: coure nu de 120 mm2

Les tensions de pas estaran per sota dels valors admesos en la MIE – RAT

13.

Posta a terra superior

Estarà formada per parallamps tipus Franklin instal·lats sobre els murs

tallafocs dels transformadors 220/25 kV i en els castellets dels pòrtics

d’entrada de les línies.

Aquesta malla s’unirà a la malla de terra inferior, i així formarà un

únic conjunt denominat Xarxa de Terres.

7.2.10. Sistemes de seguretat.



Estarà format per la protecció contra incendis i contra intrusisme.

7.3. Paràmetres bàsics de disseny.

Característiques Unitats Pos. 220 kV Pos. 25 kV

Tensió nominal kV 220 25

Tensió mes

elevada pel

material

kV 245 36

Frequencia

nominal

Hz 50 50

Tensió suportada

f.i.

kV 460 50

Tensió suportada

llamp

kV 1050 170

Conexió del neutre

Rígid a terra

Reactància de posta

a terra.

Idft. = 500 A

Línia mínima fuga

aïlladors

mm 6125 900

Intensitat nominal

barres

A 2000 1600



Intensitat nominal

pos. Línia

A 2000 1600

Intensitat nominal

pos transformador

A 2000 1600

Intensitat màxima

de defecte trifàsic

kA 40 25

Duració del

defecte trifàsic

Seg. 1 1

7.4. Obres civils, edificis i estructures metàl·liques.

7.4.1. Obres civils parc exterior

Moviment de terres:

La parcel·la on se situarà la subestació, és una plataforma irregular, amb

una superfície aproximada de 13.417 m2, de la qual s'utilitzen uns 6.300 m2

per a la construcció de la ST.; la resta com zona d'accés, reforestació i

condicionament.

Es retirarà la capa vegetal de la parcel·la amb espessor variable entre 0,50 i

1 m d'espessor. Posteriorment, es procedirà a emplenar i terraplenar aquest

terreny per a deixar una esplanada uniforme, i una superfície d'uns 4.200m2

on se situarà la subestació, entorn a la cota +94,00 m. El terreny sobrant de

terres es durà a abocador autoritzat i l'aportació es portarà de l'exterior.

Cimentacions per a suports metàl·lics i pòrtics:

Els fonaments de la part corresponent al parc, és a dir, fonaments per a

suports d’aparells d'intempèrie i pòrtics seran de tipus "sabata aïllada".



Seran de formigó en massa (excepte armadures per a retraccions del

formigó) i duran les plaques d'ancoratge de les estructures sobre les seves

peanyes (2º fase de formigonat).

Les fundacions es projectaran d'acord amb la naturalesa del terreny. El

mètode de càlcul emprat serà el de Sulzberger que confia l'estabilitat de la

fonamentació a les reaccions horitzontals i verticals del terreny. No

s'admetrà un angle de gir de la fonamentació, la tangent de la qual sigui

superior a 0,01 per a arribar a l'equilibri de les accions que produeixin el

màxim moment de bolcada El coeficient de seguretat a la bolcada, relació

entre el moment estabilitzador i el moment de bolcada no serà inferior a

1,5.

Sanejaments i drenatges:

Al tractar-se d'una parcel·la on pràcticament la totalitat de la zona de transit

està format per terra rígid, les aigües pluvials es recolliran mitjançant

canalitzacions de PVC, i es canalitzaran cap al pou de drenatge general, des

d'on s'anirà filtrant al terreny o cunetes limítrofes el sobre excés que no es

filtri en el propi terreny. En les zones on el terreny està cobert d'una capa

de grava, es preveurà una xarxa de drenatge, composta per rases amb tubs

de PVC drenants, tubs de formigó, arquetes que recullin i canalitzin l'aigua

de pluja cap a l'exterior i permeti mantenir la instal·lació lliure de possibles

inundacions.

En la explanació del terreny es preveuran unes lleugeres pendents, no

inferiors al 0,5%, conformant diferents conques cap a les rases de cables.

Ballat perimetral:

La S.T. anirà delimitada per un tancament amb una altura (segons criteris

mediambientals) de 3,50 m, format per panell de PVC ( amb ensamblatge

matxembrat ), farcit de formigó formulat d'acord a les necessitats. Aquest



tipus de tancament és lleuger, ràpid en el procés de muntatge, utilitza

materials moderns, té una bona flexibilitat, té un manteniment mínim (es

renta amb aigua i sabó), és ignífug i auto extingible i resistent als agents

externs (radiacions ultraviolades, agents marins etc.).

El sistema RBS consisteix a utilitzar panells de PVC, com encofrats

perduts, els quals s'encadenen entre ells. Aquests, al seu torn, tenen un

orificis per on s'emplenen de formigó donant solidesa a l'obra.

Aquests panells aniran col·locats sobre un mur de fonamentació, que farà

de base, on es deixen les rees per a poder connectar amb el mur amb la

fonamentació.

La porta d'accés serà corredissa d'una fulla per al pas de vehicles, amb una

de mes petita per on passaran els vianants, amb una longitud total

aproximada de 6 m i una altura de 3,00 m.

Estarà formada per xapa pre - formada, opaca, d'acer en tota la seva

superfície, sobre una estructura d'acer tubular tota ella galvanitzada. Anirà

proveïda d’un pany de seguretat i d'un automatisme d'obertura i tancament.

S'utilitzarà una pintura a l'esmalt sintètic setinat amb acabat llis, segons els

colors corporatius de l’empresa peticionaria, segons referència RAL 5002

(blava), RAL 2003 (taronja), RAL 9018 (grisa).

Conduccions de cable de control i de potencia:

Amb la finalitat de protegir el recorregut dels cables de control i potència

es construirà una xarxa de canals per a cables prefabricats i rases

enterrades, respectivament.

En els creuaments amb els vials s'utilitzaran pasatubs reforçats.

El traçat dels cables de circuits secundaris es realitzarà mitjançant rases de

formigó realitzades “in situ", o prefabricats de similars característiques.

S'utilitzarà un formigó de resistència característica fck=175 kp/cm2.

Aquestes rases aniran proveïdes de tapes de protecció.

El traçat de les rases unirà les fonamentacions dels aparells del Parc amb

l'edifici on es troba el quadre de comandament.



Cimentació per als transformadors i sistemes de recollida i recuperació

d’oli:

Per a la fonamentació i moviment dels transformadors es realitzaran unes

bancades de rails per a facilitar el seu desplaçament.

Aquestes bancades realitzaran també la funció de recuperació d'oli en el cas

d'una eventual fugida del mateix des de la cuba del transformador, i per

tant, estaran unides al dipòsit general de recollida d'oli mitjançant tubs de

fibrociment.

La bancada dels transformadors es dissenyarà com una biga elàstica

recolzada en el terreny i amb una càrrega uniformement repartida igual a la

pressió que exerceix sobre el terreny tota la fundació amb una acció 1,25

vegades el pes del transformador més el pes propi.

El dipòsit de recollida d'oli, connectat amb les bancades dels

transformadors, estarà constituït per murs de formigó armat sobre solera

del mateix material. La part superior estarà formada per una llosa de

formigó armat.

La capacitat del dipòsit d'oli correspondrà al volum de dielèctric del

transformador, sobredimensionada en previsió d'una possible entrada

d'aigua.

Urbanització de la zona i camins:

L'entrada a la subestació es realitzarà des d'un camí que passa a uns 100 m

de la porta d'accés, mitjançant un vial de formigó armat sobre una base de

terra compactada.

Els vials interiors seran de terra rígid de 15 cm d'espessor formats per

formigó armat HA-25 sobre una base de terra compactada.

L'ample dels mateixos serà de 5 m, aniran delimitats a banda i banda per

vorada recta de formigó.



El traçat dels vials recorrerà tot el contorn de l'edifici principal i les

diferents posicions del Parc (sortides de línia, bateries de condensadors,

etc.).

Els materials a utilitzar compliran les prescripcions Tècniques Generals per

a obres de Carreteres i Ponts (PG-3).

El Parc es cobrirà amb grava de canto rodat de grandària 30/40 mm

"graveta".

Aprovisionament d’aigua i evacuació d’aigües residuals:

Per al proveïment d'aigua corrent s'utilitzarà la xarxa de proveïment que

existeix en les proximitats de la instal·lació o en cas contrari s’instal·larà un

dipòsit enterrat de 10000 I que mitjançant uns grups de bombament abastir

a la instal·lació d'aigua corrent.

Les aigües fecals passaran des del lavabo a una fossa sèptica i d'aquesta al

sistema d'evacuació de la zona o quedaran confinades en la fossa per a

tractar-les com residu amb un manteniment periòdic.

7.4.2. Edifici principal i cel·les de control.

S'ha projectat un edifici per als equips de 220 i 25 kV, així com el control

de tota la instal·lació, tot això distribuït en un edifici amb tres mòduls -

sales que independitzen les funcions de la instal·lació.

S'ha considerat en el seu disseny l'optimització de la superfície

d'implantació i la provocació del mínim impacte en el mitjà físic - social.

El subministrament de l'energia procedirà de les xarxes de transports amb

arribada subterrània, pel que es disposa d'una planta de soterrani general

per al desenvolupament, traçat estès i per fer les connexions dels cables.

L'edifici exteriorment tindrà unes dimensions aproximades de 52,30 m de

llarg 11,10 m d'ample i una altura màxima de 8,50 m.

A continuació es detallen les característiques principals del mateix:



Fonamentació:

Formada per llosa armada de 45 cm. d'espessor, volada en el perímetre

per a contrarestar esforços sobre farciment compactat previ. Anirà previst

d’una junta per evitar fenòmens de expansió, en els edificis i murs de

contenció sobre llosa de formigó armat.

Estructura:

Estarà realitzada amb formigó armat i prefabricats de formigó.

Forjats:

Damunt de la planta del soterrani: llosa armada

Damunt de la planta baixa: forjat autorresistent amb bigues alveolars

sobre jacanes de formigó armat sobre elements de tancament prefabricats.

Tancament dels edificis:

Tancament de formigó armat prefabricat amb aïllament de porexpan,

amb un acabat interior llis.

Coberta:

Coberta amb una sola pendent, amb una canal de recollida, amb desaigue a

la part inferior de l’edifici.

Terra:

Els terres interiors en planta baixa i alta seran de terrazo 40x40, collades

amb morter, polida i abrillantat "in situ" amb una polidora del mateix

material, polit en fàbrica d'altura 7 cm. disposat a junta correguda del terra.



El terra del soterrani es realitzarà per mitjà de solera d'espessor variable de

formigó amb pendents, acabat final, brunyit i àrid acolorit.

En els lavabos, s'ha disposat un terra de gres porcellanes de 30x30 cm.

Revestiments interiors:

Els lavabos, seran enrajolats amb rajoles porcellàniques de color llis de

30x30 cm.

Els sostres, estaran enguixats i pintats amb pintura plàstica.

Serralleria:

Serralleria metàl·lica d'acer al carboni A 368 B d'acord a la norma UNEIX

37.501, galvanitzada pel procediment Sandzumir, amb revestiment de 381

gr/m2 o de 54 micres i garantit mitjançant assaig, la seva classificació com

A-2, I-2 YV-2. Pintades amb imprimació corrosiva prèvia i dues mans

d'esmalt sintètic color a triar. Portes plegables d'acer galvanitzat en accés a

zones d'instal·lacions en els edificis.

Finestres:

Seran d’alumini lacat amb classificació A-2, E-2 i V-2.

Vidres:

En les finestres el vidre serà de seguretat laminat 6 + 6 mm.

Pintures:

Petrees: Sobre el formigó.



Plàstiques: Sobre el guix, esmalt metàl·lic amb imprimació adequada

prèvia, sobre elements d’acer i sobre la serralleria.

Tancament exterior:

Tancament de formigó armat, amb una part superior de xapa d’acer

galvanitzada i perfilada sobre perfils normals d’acer.

Estructura metàl·lica de l’edifici:

Per al suport d'aparells s'utilitzaran estructures metàl·liques, formades per

perfils angulars d'acer A42b (S norma NBE-MV 102) de qualitat soldable i

amb protecció galvanitzada de 5 grs. per dm2 segons norma EN/ISO 1461 .

Aquest edifici està igualment dotat de soterrani de connexionat de cables

de control i telecomunicació i allotja el lloc d'operació i lavabos de

personal, encara que aquesta subestació es a una explotació en règim de

telecomandament amb absència de personal d’operació per mitjà d'un

sistema integrat de control per a les funcions de control local, proteccions i

telecontrol.

Allotja els dos transformadors de serveis auxiliars per a l'alimentació en

baixa de la subestació.

Disposa d'una planta de tipus tècnic per a la instal·lació dels equips

auxiliars com electro ventiladors, acumulació d'aigua, equips exteriors

d'Aire condicionat , etc.

7.4.3. Estructura metàl·lica Exterior.

Descripció general:

Tant per a l’amarrament de les línies com per a suports d'aparells

s'utilitzaran estructures metàl·liques formades per perfils angulars de la

sèrie de fabricació normal en aquest país, amb acer S-275 JR, segons



Norma UNEIX-EN10025 vigent, (A-44b) exigint-li la qualitat soldable i

portaran una protecció de superfície galvanitzada executada d'acord amb la

norma EN/ISO 1461, sent el seu pes en zinc de 5 grs. per dm2. de

superfície galvanitzada.

Criteris de disseny:

Les torres i vigues que serveixen de fixació dels conductors d’amarrament

s’han dimensionat considerant l’acció conjunta de les següents càrregues:

Càrregues Amarrament de fases Amarrament cables

terra

Longitudinal (kg) 1200 500

Transversal (kg) 600 250

Vertical (kg) 300 + (150) 0

Els suports estan dissenyats per admetre:

• Propi pes.

• Càrregues estàtiques transmeses pels aparells.

• Càrregues dinàmiques transmeses pels aparells de maniobra.

• Acció del vent de fins a 1MT Km/h de velocitat actuant

perpendicularment a les superfícies on incideixi.

En general, tots els elements sotmesos a les accions anteriorment descrites

estaran dimensionats per a no sobrepassar els 2600 Kg/cm2.



8. Parc de 220 kV.

8.1. Descripció.

El parc de 220 kV serà d'interior de doble barra i estarà format per:

• Dues (2) posicions de línia compostes cadascuna d'elles per:

1 Cel·les blindada de SF6 sortida subterrània. L'arribada a la

instal·lació és en aeri fins a un pòrtic, on es fa la conversió a

subterrani.

3 Parallamps unipolars.

3 Terminals ampolles.

• Dues (2) posicions de transformador compostos cadascuna d'elles per:

1 Cel·la Blindada SF6 sortida subterrània.

3 Parallamps unipolars.

3 Terminals ampolles.

• Una (1) posició d'acoblament compost per:

1 Cel·la blindada SF6 .

• Barres col·lectores blindades SF6.

• Un (1) transformador de tensió inductiu connectat a cadascuna de les

barres.

8.2. Característiques dels components.

8.2.1. Cel·les blindades de SF6.

L'equip blindat amb aïllament d’hexaflorur de sofre (SF6), encapsulat

monofàsic o trifàsic, format per elements unipolars o tripolars, en els quals

els mecanismes de tall seran sempre d'acció tripolar, estarà compost per un

nombre determinat de cel·les disposades de forma contigua una al costal de

l'altra formant una sola fila. En qualsevol cas haurà de permetre una

ampliació futura per ambdós extrems. La composició dels diferents tipus de

cel·les, que constituïxen el conjunt de la instal·lació blindada de doble

barra, amb aïllament de hexafluorur de sofre (SF6), és la següent:



Cel·la del transformador:

2 Trams de barres amb evolvent unipolar o tripolar.

2 Seccionadors de barres amb accionament elèctric tripolar.

1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.

1 Interruptor automàtic amb accionament tripolar.

5 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a contatje,

mesura o protecció (per fase).

1 Seccionador de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar amb

tancament brusc.

1 Evolvent unipolar o tripolar per a terminals de cables, tipus sec, de 1000

mm2 de secció normalitzada.

Cel·la de sortida cable subterrani:





4 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a contatje,

mesura o protecció (per fase).


1 Seccionador d'entrada amb accionament elèctric tripolar.


tancament brusc.

3 Transformadors de tensió inductius.

1 Evolvent unipolar o tripolar per a terminals de cables del tipus sec, de

1000 mm2 de secció normalitzada.



Cel·la d’acoblament de barres col·lectores:



2 Seccionadors de posada a terra, amb accionament elèctric tripolar.


3 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a mesura o

protecció (per fase).

Barres col·lectores:

Les barres col·lectores, amb evolvent metàl·lica monofàsica o trifàsica,

estaran aïllades amb hexafluorur de sofre (SF6), i aniran equipades amb els

elements següents:

1 Transformadors de tensió en cada joc de barres.


tancament brusc en cada joc de barres.



Característiques assignades comunes:

Esquema Doble barra

Tensió nominal de la xarxa kV 220

Tensió mes elevada pel material kV 245

Tensió suportada de

curta

duració a f.i. (valor eficaç)

kV

395

Tensió suportada degut a

impulsos tipus llampec (valor

cresta)

kV

950

Freqüència Hz 50

Corrent en servei continu sortida

de línia, transformador i

acoblament.

A

2000

Corrent admissible de curta

duració

kA 40

Valor de pic de la

corrent admissible

de curta duració

kA 100



Característiques assignades dels interruptor automàtics:


Tipus de fluid per aïllament i tall SF6

Corrent en servei continu sortida

de línia, transformació i

acoblament

A

2000


duració (1 seg)

kA 40

Valor de pic de la corrent

admissible de curta duració

(limit dinàmic)

kA

100

Seqüència de maniobra msec O-0,3s-CO-1min-CO

Temps d’obertura msec <50

Temps de tancament msec <150

Temps de tancament-obertura msec <150

Tensió auxiliar alimentació

motor

Vcc 125±10%

Tensió auxiliar bobines obertura Vcc 125±10%

Tensió auxiliar bobines

tancament

Vcc 125±10%



Característiques assignades dels transformadors de tensió:


Potencies i classes de precisió

1º Debanat 25 VA cl 0,2

2º Debanat 25 VA cl 0,5 – 3P

3º Debanat 10 VA 6P

Factor de tensió 1,2 continu – 1,5 30

seg

Característiques assignades dels transformadors d’intensitat:

Tenió mes elevada pel material kV 245

Tipus Toroidal

Relació de transformació A


1º Debanat 10 VA cl 0,2S Fs<5

2º Debanat 20 VA cl 0,5 Fs<5

3º Debanat 30 VA cl 5P30

4º debanat 30 VA cl 5P30



Característiques assignades dels seccionadors:


Corrent assignada A 2000

Tensió suportada a f.i. kV 460/530

Tensió suportada llampec kV 1050/1200

Accionament barres principals Motoritzat

Accionament barres p.a.t. Motoritzat

Poder de tancament secc. p.a.t.

tancament brusc

kA 100

Tensió aux. Alimentació motor i

accionament

Vcc 125±10%

Armaris de control i comandament:

En cada cel·la existirà un compartiment o una secció especifica d'un armari

comú, en el que estaran situats els elements de control, comandament i

mesura necessaris, que com a mínim , seran els següents:

• Indicadors de posició dels aparells de tall disposats de manera que

compleixin amb l'esquema unifilar.

• Indicadors relatius a la mesura de paràmetres

• Indicadors relatius al sistema d'acumulació d'energia.

• Indicadors relatius a l'estat del gas SF6 .

• Regletes de borns adequades perquè els comandaments i

indicacions citades anteriorment puguin guardar la distància.

• Regletes de borns on concorrin els contactes auxiliars lliures de

potencial dels aparells de tall, així com els secundaris dels

transformadors de mesura.

• Relés i altres elements auxiliars necessaris per a aconseguir les

funcions requerides.



A fi de facilitar els treballs de manteniment, s'utilitzaran elements de la

marca i models que normalment utilitza l’entitat peticionaria i que té

reconeguts a aquesta fi (relés auxiliars, polsadors, regletes de borns, etc.)

El cablejat dels armaris es realitzarà d'acord amb l'indicat en el

procediment GE NMCO01" Procediment per al conexionat d'armaris

quadres i panells". Tots els circuits estaran preparats per a suportar una

tensió de prova contra massa de 2.000 V 50 Hz 1 min.

Característiques constructives:

Generalitats:

La cel·la haurà de dissenyar-se de tal forma que les operacions normals

d'explotació, de control i de manteniment puguin efectuar-se sense risc per

a les persones.

L'equip blindat en SF6 estarà compartimentat adequadament per a evitar

que un arc intern en un dels compartiments pugui estendre's als altres. El

mateix raonament serà aplicat per a una eventual fugida de gas, que

solament haurà d'afectar al compartiment en qüestió i no als altres.

Cada compartiment disposarà d'elements per emplenar i buidar, i d'un

sistema de vigilància de pressió de gas.

La forma constructiva de l'equip haurà de permetre la seva futura

ampliació mantenint un dels dos jocs de barres en servei.

Tots els materials de construcció i característiques idèntiques susceptibles

de substitució, haurien de ser intercanviables.

Envolvent:

L'evolvent haurà de ser metàl·lica, amagnética, i haurà de presentar una

rigidesa mecànica tal que asseguri el perfecte funcionament de totes les

parts mòbils situades en el seu interior. L'evolvent haurà de suportar el buit

en el procés d'emplenament de gas.



Totes les superfícies exteriors de l'evolvent hauran d'estar protegides

contra els agents externs, de manera que es garanteixi una eficaç protecció

anticorrosiva. Tota la tornillería, els ressorts i elements auxiliars seran de

materials no oxidables, d'acord amb l'indicat en la norma UNEIX 37507.

Els elements metàl·lics en contacte entre si, haurien de ser de naturalesa tal

que no es produeixi corrosió, a causa del parell galvànic que pugui

aparèixer en presència d'humitat.

Dielèctric:

El dielèctric utilitzat com mitjà d'aïllament i extinció, serà hexafluorur de

sofre SF6, amb una pressió superior a l'atmosfèrica. Les prescripcions per

l’hexafluorur de sofre nou, són les indicades en la norma UNEIX 21339.

Manòmetres:

El control de la pressió del gas en cada compartiment serà realitzat

mitjançant manòmetres, els quals per a facilitar la lectura se situaran

agrupats per a cadascuna de les cel·les.

Els manòmetres disposaran d'una indicació local de la pressió i un joc de

dos contactes d'alarma, un per baixa pressió i un per alta pressió de gas.

Les indicacions estaran corregides per la temperatura del gas, sent la seva

resposta funció de la densitat.

L'ajustament dels nivells de pressió d'alarma es farà amb una resolució

elevada, de manera que petits errors en la posició de l'element d'ajustament

no representin diferències importants en el valor de resposta.

Posada a terra:

Tots els elements constitutius de l'evolvent hauran d'estar connectats a

terra. Totes les parts metàl·liques previstes per a aquesta posada a terra i



que no formen part d'un circuit principal o auxiliar hauran de connectar-se

a terra.

Estanquitat:

L’estanquitat dels compartiments estarà garantida En qualsevol cas la fuga

anual admissible dels aparells sota evolvent metàl·lica de forma conjunta i

per compartiment serà inferior al 1 %.

Graus de protecció dels circuits auxiliars i parts en moviment:

El grau de protecció de les persones contra contactes amb les peces sota

tensió o en moviment i la penetració de cossos sòlids estranys serà igual a

IP53X d'acord amb la Norma UNEIX EN 60517.

Arc intern:

Davant la possibilitat que es produeixi un curtcircuit en l'interior de

l'evolvent del gas, que condueixi a la destrucció del compartiment de la

cel·la, s'adoptaran les condicions constructives necessàries per a garantir la

seguretat de les persones que puguin trobar-se en la seva proximitat.

S'haurà de complir l'indicat en la Norma UNEIX EN 60517.

Dispositiu de seguretat contra sobrepressions:

Cadascun dels compartiments que componen la cel·la estarà equipat d'una

placa de seguretat que, en el cas de produir-se un arc intern, faciliti la

sortida dels gasos produïts mitjançant la seva obertura.

Aquesta placa de seguretat estarà situada i dissenyada de tal forma que la

projecció dels citats gasos no pugui incidir sobre l'operador ni danyar els

cables d'alta tensió.



Dilatació:

L'equip blindat de SF6 en el seu conjunt disposarà dels elements necessaris

per a absorbir les dilatacions que puguin produir-se en el mateix.

Cartells d’identificació d’equips:

L’equip i les diferents cel·les que el formen disposaran de cartells

d’identificació que siguin fàcilment visibles.

8.2.2. Conductors nus.

Les connexions entre aparells es realitzaran amb els següents conductors:

Instal·lació

Connexió entre aparells LA-455 (454,48 mm2)

Neutre transformador 220/MT Tub Coure 30/25 mm

Les connexions coure - coure es realitzaran amb connectors de bronze i les

de coure – alumini es realitzaran amb conductors monometal·lics. (Ànode

massiu).

8.2.3. Conductors aïllats.

Les connexions entre aparells es realitzaran amb els següents conductors:

Instal·lació

Línia 220kV 1x1000 mm2 Cu (per fase)

Transformador 220 kV 1x1000 mm2 Cu (per fase)



9. PARC DE 25 KV

9.1. Descripció

El parc de 25 kV MT serà interior de doble barra i constarà d'un nombre

determinat de cel·les distribuïdes de forma contigua una al costat de l'altra

formant una sola fila. En qualsevol cas haurà de permetre una ampliació per a

futures cel·les.

L'abast de les cel·les a instal·lar serà el següent:

• Dos (2) cel·les de transformador.

• Setze (16) cel·les de línia.

• Dues (2) cel·les de serveis auxiliars.

• Una (1) cel·la d'acoblament transversal.

• Dos (2) cel·les de condensadors.

• Barres col·lectores.

• Un (1) transformador de tensió de mesura inductiu, per cada barra.

La composició dels diferents tipus de cel·les que constituïxen el conjunt de la

instal·lació blindada de doble barra amb aïllament de hexafluorur de sofre

(SF6) és la següent:

Cel·les de transformador:

2 Trams tripolars de barres.

2 Seccionador tripolar de tres posicions per a seccionament de barres i per a

posada a terra.

1 Interruptor tripolar automàtic.

6 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de 2x 500

mm2 AL

3 Transformadors de tensió.

9 Transformadors d'intensitat toroïdals relació apropiada, per a protecció.

6 Detectors de control de presència de tensió.

1 Compartiment per a elements de control.



Cel·les de línia:



posada a terra.


3 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de fins a

1x240 mm2 AI per fase.

6 Transformadors d'intensitat toroïdals, relació apropiada, per a protecció.

1 Transformador d'intensitat toroïdals relació apropiada per a mesura del

corrent homopolar.



Cel·la d'acoblament transversal de barres :


2 Seccionadors tripolars de tres posicions per a seccionament de barres i per a

posada a terra.




Cel·la de serveis auxiliars:



posada a terra.

3 Fusibles.

3 Connectors endollables per a la connexió de cable subterrani de 1x95 mm2

AI per fase.




Barres col·lectores:

Les barres blindades de 1600 A de intensitat nominal tindran aïllament en

hexafluorur de sofre (SF6) monofàsic o trifàsic, i aniran equipades amb els

equips següents:

1 Transformadors de tensió en cada joc de barres.




9.2.1. Característiques assignades comunes.

Característiques assignades:



Tensió suportada de

curta

duració a f.i. (valor eficaç)

kV

70

Tensió suportada degut a

impulsos

tipus llampec (valor cresta)

kV

170

Freqüència Hz 50

Corrent en servei

continu

sortida de línia

A

630

Corrent en servei

continu

transformador

A

1600

Corrent en servei

continu

barres

A

1600


duració

kA 25

Valor de pic de la

corrent admissible

de curta duració

kA

63



9.2.2. Característiques assignades dels components.

Característiques assignades dels interruptor automàtics:


Tipus de fluid per aïllament i tall SF6

Corrent assignada en servei

continu

de transformador

A

1600

Corrent assignada en servei

continu

de línia

A

630


duració (1 seg)

kA 25

Valor de pic de la corrent

admissible de curta duració

(limit dinàmic)

kA

63

Seqüència de maniobra msec O-0,3s-CO-15seg-CO

Temps d’obertura msec <65

Temps de tancament msec <150

Temps de tancament-obertura msec <65

Característiques asignades dels transformadors de tensió:



1º Debanat 25 VA cl 0,2

2º Debanat 25 VA cl 0,5 – 3P

Factor de tensió 1,2 continu – 1,5 30

seg



Característiques assignades dels transformadors d’intensitat:

Tenió mes elevada pel material kV 0,72

Tipus Toroidal

Relació de transformació cela

transformador

A 2000

Relació de transformació cela

línia

A 1000


1º Debanat 15 VA cl 0,2S Fs<5

2º Debanat 15 VA cl 5PMT

3º Debanat 15 VA cl 5PMT

9.3. Conductors.

La connexió del transformador de potència en MT (25 kV) amb la seva

cavina corresponent es realitzarà amb els següents conductors:

Conductors nus:

Característiques assignades

Conductor Tub CU

Diàmetre exterior/interior mm 60/50

Dimensionament s/ CEI 865/1993

Aïllador de suport C6 – 170



Conductors aïllats:

Característiques assignades

Tensió nominal xarxa kV 25

Tensió assignada del cable

(Uo/U)

kV 18/30

Secció mm2 500

Naturalesa del conductor Alumini

Intensitat admissible (enterrat a 1

m, trena de cables de contacte

mutu)

A

740

Nº de conductors per fase 2

Secció mínima de la pantalla mm 2 16

10. BATERIES DE CONDENSADORS.

S’instal·laran 2 bateries de condensadors connectades a les celes de 25 kV

assignades a bateries, una cada dos bateries.

Característiques assignades de les bateries de condensadors

Tensió xarxa kV 25

Potència bateria Mvar 6

Nombre total de condensadors 18

Nombre d’estrelles 2

Nº de condensadors en paral·lel en cada

grup

1 en cada semiestrella

Nº de grups en sèrie 2

Tensió nominal de la bateria kV 1,1x25 = 27,5

Tensió nominal del condensador V 15 VA cl 5PMT

Nivell aïllament kV 3/70/170

Regulació 4 etapes controlades

automàticament.



11. TRANSFORMACIÓ.

11.1. Descripció.

S'instal·laran 2 unitats transformadores 220 /25 kV de 40 MVA. El neutre de

25 kV es connectarà a terra a través d'una reactància trifàsica que limitarà el

corrent de defecte a terra a 500 A per transformador.

S'instal·larà un seccionador unipolar en la posada a terra de la Reactància per

a limitar el corrent de defecte a terra al valor especificat en el cas

d'acoblament de transformadors.

Per a la protecció contra el llamp s'instal·laran parallamps en la part de AT

del transformador.


Característiques assignades transformador de potencia 220/MT kV

Tensions en buit

AT V 245

BT V 36

Potencia per debanat en toma de menor tensió

AT MVA 40

BT MVA 40

Grup de connexió AT/BT YNd11

Dispositiu de canvi de tensió

AT Regulador en càrrega

BT Ajustador en buit

Tipus de refrigeració ONAN – ONAF



Característiques assignades reactància de posta a terra

Instal·lació Exterior


Tensió assignada de la reactància kV 27,5

Intensitat de defecte assignada A 500

Intensitat permanent assignada A 50

Impedància homopolar per fase Ohm 97,3

Connexió debanats Zig – Zag

Refrigeració ONAN

Característiques assignades dels parallamps de la part d’AT del transformador

Tensió mes elevada per el

material

kV 245

Tensió assignada de servei

continu

kV 192

Tensió assignada kV 192

Corrent nominal de descàrrega

ona 8/MT µseg

kA 10

Classe de descàrrega 3

Aïllament extern Goma – silicona

Comptador de descàrrega Inclòs



Característiques assignades dels parallamps de la part de BT del

transformador

Tensió mes elevada per el

material

kV 30

Tensió assignada de servei

continu

kV 24,4

Corrent nominal de descàrrega

ona 8/MT µseg

kA 10

Classe de descàrrega 3

Aïllament extern Goma – silicona

Comptador de descàrrega Inclòs

12. SISTEMA DE CONTROL.

S'instal·larà un Sistema Integrat de Control i Protecció (des d'ara SICOP) amb les

següents característiques:

12.1. Tecnologia.

El SICOP serà de tecnologia numèrica i configuració distribuïda, format per

una unitat de control de la subestació (des d'ara UCS) i diverses unitats de

control de posició (des d'ara UCP).

12.2. Funcions.

El SICOP incorporarà les funcions de control local, telecontrol, protecció i

mesura de totes les posicions de la subestació incloent els Serveis Auxiliars

tant de corrent continu com de corrent altern.



12.3. Funcions principals de la UCS.

• Comandament i Senyalització de totes les posicions de la subestació

• Execució d'automatismes generals a nivell de subestació.

• Presentació i gestió de les alarmes del sistema.

• Gestió de les comunicacions amb el sistema de Telecontrol.

• Gestió de les comunicacions amb totes les UCP

• Gestió de perifèrics: terminal local, impressora i mòdem.

• Generació d'informes.

• Sincronització horària.

• Opcionalment, Gestió de comunicacions i tractament de la informació

amb les Unitats de Manteniment a través de la Xarxa Telefònica

Commutada o Xarxa de Temps Real.

12.4. Funcions principals de les UCP.

• Mesura de valors analògics (intensitat, tensió, potència, etc.)

directament des dels secundaris dels TT/I i TT/T.

• Protecció de la posició.

• Comandament i senyalització remota dels dispositius associats a la

posició. (interruptors, seccionadors, etc.).

• Adquisició de les entrades digitals procedents de camp associades a la

posició.

• Gestió d'alarmes internes de la pròpia UCP.

12.5. Disposició constructiva.

Els diferents elements integrants del SICOP es disposaran de la següent

forma:

• Un armari central en el qual s'instal·larà l'equipament general de la

subestació i que se situarà en l'edifici o sala de control. Aquest armari



contindrà la UCS i tots els mòdems excepte els quals comuniquen

amb el Telecomandament (Despatx de Maniobres).

• Les diferents UCP s'instal·laran en els armaris de protecció de la

subestació.

• La xarxa de comunicacions s'instal·larà en les conduccions de cables

de la subestació i serà de fibra òptica de plàstic protegida contra

l'acció dels rosegadors.

13. SISTEMA DE PROTECCIONS.

13.1. Línies de 220 kV.

• Relé de distància (21) I direccional de terra (67N), per a protecció

entre fases i fase terra.

• Relés de sobreintensitat de temps invers (51/51N), per a falta entre

fases i fase terra.

• Relé de sincronització per a control de tancament de la Iínea.(25)

• Rearmador trifàsic.(79)

13.2. Transformadors de 220/25 kV.

• Protecció diferencial (87).

• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fases, i entre fases i terra

formada per relés de sobreintensitat de temps molt invers connectats

en AT.(51A/51AN).

• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fases, i entre fases i terra

formada per relés de sobreintensitat de temps molt invers connectats

en AT.(51 B/51BN).

• Protecció de sobreintensitat per a faltes entre fase i terra formada per

relés de sobreintensitat connectats amb el neutre de MT 25 kV del

transformador.(95B).

• Protecció de terra resistent, de temps independent (95BR).



• Proteccions de terra de neutre aïllat, amb relé voltimétrico de temps

independent.(64).

• Sistema de proteccions pròpies format per:

Protecció tèrmica mitjançant termòstat i termòmetre.

Protecció Buchholz.

Protecció de pressió interna.

Protecció de nivell d'oli

Protecció de ventiladors.

Protecció de regulador.

13.3. Barres de 220 kV.

• Diferencial barra 1

• Diferencial barra 2

13.4. Acoblament de 220 kV.

• Mínima freqüència

• Màxima tensió homopolar

13.5. Línies de MT.

• Protecció de sobreintensitat per a falta entre fases, i entre fase i terra

formada per relés d'intensitat de temps molt invers amb element

instantani.

• Protecció ultra sensible per a faltes de terra - resistent formada per

relés de sobreintensitat de temps molt invers.

13.6. Bateries de condensadors.

• Relé de mínima tensió

• Relé de màxima tensió



• Relé sobreintensitat instantani

• Relé sobreintensitat temps invers

• Relé de desequilibri

13.7. Teledispar.

No aplica a aquesta part del projecte.

14. SISTEMA DE MESURA PER LA FACTURACIÓ.

La mesura per a la facturació es realitzarà en 220 kV en les posició de

transformació. Estarà compost pels següents equips per a cada transformador:

Dos comptadors (principal i redundant) electrònics combinats d'Activa i Reactiva.

La mesura es realitza en els quatre quadrants.

• Classe de precisió del comptador d'activa: 0,2 S .

• Classe de precisió del comptador de reactiva: 0,5.

• N° de fils: 4

• Taxímetre configurable per a cadascuna de les tarifes.

• Muntatge sortint.

• 2 Registradors de mesura.

• 2 Caixes de bornes d'assaig.

• 2 Convertidors.

• 1 Mòdem de comunicacions.



15. SISTEMA DE SERVEIS AUXILIARS.

15.1. Serveis auxiliars de C.A.

Funció:

La funció del sistema de serveis auxiliars de corrent altern serà l'alimentació

de les següents càrregues:

• Carregador de les bateries de corrent continu.

• Enllumenat i força de la subestació.

• Regulador en càrrega i ventiladors del transformador de potència.

Esquema unifilar:

S’instal·laran dos transformadors de serveis auxiliars connectats cadascun

d’ells a les cel·les de 25 kV descrites en el capítol corresponent.

La distribució es realitzarà mitjançant el Quadre de Serveis Auxiliars.

Característiques transformador servis auxiliars

Tensions en buit

AT V 25000

BT V 400 – 230

Potencia per debanat en toma de

menys tensió

kVA 400

Grup de connexió AT/BT Dyn11

Classe de refrigeració Natural

Tensió curtcircuit 75º base 250

kVA

4±7,5%



15.2. Serveis auxiliars de C.C.

Funció:

La funció del sistema de serveix auxiliars de corrent contínua serà

l’alimentació de les següents càrregues:

• Circuits de control.

• Proteccions.

• Alarmes.

Esquema unifilar:

S’instal·laran 2 equips carregador – bateria de 100 Ah 125 V.c.c., així com 2

convertidors 125/48 V.c.c.

Característiques de l’equip carregador – bateria de 125 V

Característiques generals

Tensió nominal V 125 ± 10%

Consum en permanència A 10

Característiques de la bateria kVA 250

Tipus Ni – Cd

Nº elements 92

Tensió de flotació V 1,4 per element

Capacitat nominal Ah 100

Règim de càrrega Mitja (5h)

Característiques del carregador

Tensió de sortida estabilitzada 1%

Factor de rissat 2%

Intensitat de sortida A 15



16. TELECOMUNICACIONS.

Les vies de comunicació per al telecontrol de la subestació i el teledispar es

realitzaran mitjançant Fibra Òptica . Els equips i tipologia de comunicació es

definiran en un Projecte complementari.

17. SISTEMA DE POSTA A TERRA.

17.1. Xarxa de terra inferior.

La instal·lació general de posada a terra inferior complirà les següents

funcions:

• Protegir al personal i equip contra potencials perillosos.

• Proporcionar un camí a terra per a les intensitats originades per

descàrregues atmosfèriques, per acumulació de descàrregues

estàtiques o per defectes elèctrics.

• Referenciar el potencial del circuit respecte a terra.

• Facilitar als elements de protecció l'aclarida de falta a terra.

Criteris de disseny del sistema:

• Resistivitat mitja del terrè 20 Ohm/m

• Resistivitat de la capa superficial 3000 Ohm/m

• Intensitat de defecte aportada per la L1 14 kA

• Intensitat de defecte aportada per la L2 14 kA

• Profunditat de la malla 0,8 m

• Temps màxim de falta 0,5 seg

• Prenem com resistència del cos humà. 1.000 Ohm

Característiques del sistema:



El sistema de posada a terra estarà format per:

• Elèctrode de posada a terra que serà una malla enterrada a 0,8 m de

profunditat, que cobrirà la totalitat de la superfície del terreny.,

mitjançant cable de coure de 120 mm2 . Els conductors en el terreny

s’estendran formant un reticle, estant dimensionat de manera que al

dispersar la màxima corrent de fallada les tensions de pas i de contacte

estiguin dintre dels límits admissibles pel present reglament

(Instrucció MIE-RAT-13).

• Línies de terra que seran conductors de coure nu de 120 mm2, que

hagin de posar-se a terra a l'elèctrode d'acord a les instruccions

generals i particulars de posada a terra.

• El tancament perimetral no ha de posar-se a terra al ser un tancament

de PVC farcit de formigó; excepte en la zona de la porta d'accés que

s'instal·larà un cable de coure de 120 mm2 de secció, enterrat a 0,80 m

de profunditat situat a 1 m per fora de la zona d'influència de la porta,

de tal manera que les tensions de passada i contacte que puguin

aparèixer en l'exterior, en cas de defecte en l'interior de la ST no

superin els valors admissibles establerts.

Instruccions generals de posada a terra

Posada a terra de protecció.

Es posaran a terra les parts metàl·liques d'una instal·lació que no estiguin en

tensió normalment però que puguin estar-ho a conseqüència d'avaries,

accidents, descàrregues atmosfèriques o sobretensions.

Es connectaran a les terres de protecció, excepte les excepcions assenyalades

en els apartats que se citen, entre altres, els següents elements:

• Els xassís i bastidors d'aparells de maniobra.

• Els envolvets dels conjunts d'armaris metàl·lics.

• Les portes metàl·liques dels locals.

• Les tanques i les voltes metàl·liques.

• Els suports, etc.



• Les estructures i armadures metàl·liques de l'edifici que contindrà la

instal·lació d'alta tensió.

• Els blindatges metàl·lics dels cables.

• Les canonades i conductes metàl·lics.

• Les carcasses dels transformadors.

Posada a terra de servei

Es connectaran a les terres de servei els elements de la instal·lació, i entre

ells:

• Els neutres dels transformadors de potència i els neutres de B.T. dels

transformadors de la ST.

• Els circuits de baixa tensió dels transformadors de mesura.

• Els elements de derivació a terra dels seccionadors de posada a terra.

Interconnexió de les instal·lacions de terra

Les posades a terra de protecció i de servei d'una instal·lació haurien de

connectar-se entre si, constituint una instal·lació de terra general.

17.2. Xarxa de terra aèria.

Per a la protecció de la subestació contra de descàrregues atmosfèriques

(contra ones de tipus llamp), s'instal·larà una xarxa de protecció aèria basada

en la col·locació sobre els pòrtics d'amarrament de les línies parallamps amb

dispositiu d'encebament normalitzat segons Norma UNEIX21.186.

18. SISTEMES D’ENLLUMENAT, FORÇA I CLIMATITZACIÓ.

Enllumenat exterior

Estarà constituït per:

• Projectors amb llums de vapor de sodi d'alta pressió de 250 W.

Enllumenat interior:



S'ha previst dotar a totes les dependencies de l’edifici de sistemes d’iluminació i de

força adequats els nivells reglamentaris i d'acord amb les necessitats dels treballs a

realitzar.

Per a l'enllumenat interior de l'edifici, s'han previst quatre circuits independents,

• Sala de control.

• Serveis.

• Soterrani.

• Sala de cel·les.

En la sala de cel·les s'utilitzaran làmpades amb llums de vapor de sodi sobre

projector.

En sales auxiliars s'utilitzen lluminàries adossades amb dues reflectores NLD 100,

equip d'arrencada 2MT V, 50 Hz AF2 i dos tubs fluorescents TLD 36 W.

Enllumenat d'emergència:

Per a l'enllumenat d'emergència s'instal·len llums amb fonts pròpies d'energia amb

una il·luminació mínima de 10 lux, en règim d'emergència i de 1 lux en règim de

senyalització. Aquests llums estaran previstes per a entrar en funcionament al

produir-se la fallada de l'enllumenat general o quan la tensió d'aquest baixi a menys

del 70 % del seu valor nominal.

Instal·lació de força i climatització:

Per a la petita força s'han previst quatre circuits independents:

• Sala de control.

• Aire condicionat.

• Sala de cel·les, soterrani.

• Serveis.

L'edifici està dotat d'un sistema de climatització per bomba de calor amb termòstat

situat en la zona de control de l'edifici, que permetrà conservar unes condicions

uniformes de temperatura en l'interior de l'edifici.

Les instal·lacions es faran vistes, amb conductors unipolars sota tub d'acer.



19. SISTEMES DE SEGURETAT.

19.1. Protecció contra incendis.

L’abast dels sistemes de protecció contra incendis serà el següent:

Sistema automàtic de detecció d'incendis:

Consistirà en un sistema de detecció mitjançant detectors de fum del tipus

iònic, en sala de control, bateries i telecomunicacions, i del tipus tèrmic –

termovelocimètric en transf. de ST., de doble càmera d'ionització i en un

sistema d'alarmes mitjançant polsadors manuals localitzats en punts

estratègics amb la finalitat de que el personal que primer localitzi un incendi

pugui donar l'alarma sense esperar la actuació del sistema de detecció.

S'instal·larà una central d'alarmes i senyalització amb capacitat per a totes les

zones de detecció.

Extintors mòbils:

S’instal·laran en l’interior de l’edifici extintors mòbils de 3,5 Kg. a la sala de

control, 5 Kg. en la posició de AT i MT, de capacitat de CO2 .

Situat en les proximitats dels transformadors de potència s'instal·larà un

extintor mòbil de 25 Kg. de pols polivalent.

19.2. Protecció contra intrusisme.

S'ha previst dotar al parc d'un sistema de detecció de intrusisme amb emissors

- cèl·lules receptores, els senyals de les quals aniran a parar al sistema

general d'alarmes situat en l'interior de l'edifici.



20. NORMATIVA D’APLICACIÓ.

• Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals

Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació i Instruccions

Tècniques Complementàries RO 327/82 de 12/11 BOE N° 288 de 1/12/82

OM de 67/84 BOE de 1/ 8/84 .

• Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament

d'Energia, aprovat per R.D. de 12 de març de 1954 amb les corresponents

modificacions fins a la data.

• Reglament Tècnic de línies aèries d'Alta Tensió.

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques

Complementàries, Decret 2413/1973 de MT/9, BOE n° 242 de 9/10/73 i R.D

2295/85 de/9 10 BOE n° 242 .

• Llei d'ordenació de l'Edificació.

• Normes Bàsiques de l'Edificació.

• Instrucció del Formigó estructural EHE.

• Normes Tecnològiques de l'Edificació que siguin d'aplicació. Normes

relatives a la Seguretat i Salut en el Treball, Construcció i Protecció contra

incendis en les instal·lacions elèctriques d'Alta i Baixa Tensió.

• Normes UNEIX que siguin d'aplicació.

• Normar CEI que siguin d'aplicació.

• Llei de Prevenció de riscos Laborals.

• Ordenances, Regulacions i Codis Nacionals,

• Autonòmics i Locals, que siguin d'aplicació.

• Normes particulars de l’empresa peticionaria



21. PLAÇ D’EXECUCIÓ.

Es preveu la posada en servei de la instal·lació 6 mesos després de que acabin les

obres civils.

Tarragona, dimarts 13 de maig de 2008

Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat Signat: Jordi Vila Cosconera

2. Annexes de Càlcul

TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial Elèctric



DATA: 05 / 2008.



Índex dels annexes de càlcul 1. Nivells d’aïllament. .............................................................................79

2. Distancies mínimes..............................................................................79

2.1. Distancies Fase - Terra i entre fases...............................................................79

2.2. Distancies en passadissos de servei i zones de protecció........................79

2.3. Distancies en zones de protecció contra contactes accidentals desde l’exterior del recinte de la instal·lació. ....................................................................80

2.4. Distancia de conductors al terreny. .............................................................80

2.5. Distancia entre conductors entre si i aparellatge. ....................................81

3. Càlcul d’embarrats i conductors. ......................................................82

3.1. Generalitats. .....................................................................................................82

3.2. Embarrats 220 kV..............................................................................................82

3.2.1. Tipus de cable...........................................................................................82

3.2.2. Comprovació per densitat de corrent.................................................83

3.2.3. Càlcul de l’efecte corona......................................................................84

3.2.3.1. Justificació..........................................................................................84 3.2.3.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................84

3.3. Derivacions de barres a transformadors de potencia..............................86

3.3.1. Derivacions de barres a transformadors de potència. .....................86

3.3.1.1. Elecció del tipus de cable. .............................................................86 3.3.1.2. Comprovació per densitat de corrent. ........................................86

3.3.2. Càlcul de l’efecte corona......................................................................87

3.3.2.1. Tensió crítica disruptiva....................................................................87 3.4. Sortides en mitja tensió ...................................................................................89

3.4.1. Elecció de cable. .....................................................................................89

3.4.1.1. Comprovació per densitat de corrent. ........................................89 3.4.1.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................91

3.5. Connexió de les bateries de condensadors...............................................92

3.5.1. Elecció de cable. .....................................................................................92

3.5.1.1. Comprovació per densitat de corrent. ........................................93 3.5.1.2. Tensió crítica disruptiva....................................................................94

3.6. Barres de 25 kV. ................................................................................................95

3.7. Sortides per a serveix auxiliars........................................................................95



4. Càlcul de l’estructura metàl·lica........................................................96

5. Càlcul de les cimentacions dels aparells. ..........................................97

6. Càlcul de la xarxa de terres. ..............................................................97

6.1. Dades inicials. ...................................................................................................97

6.2. Càlcul de la resistencia de la malla. ............................................................98

6.3. Determinació de la intensitat de defecte. .................................................98

6.4. Valors a l’interior de la instal·lació. ...............................................................98

6.4.1. Tensió de pas màxima admissible. ........................................................98

6.4.2. Tensió de contacte admisible................................................................99

7. Càlcul de curtcircuit. ..........................................................................99

7.1. Generalitats ......................................................................................................99

7.2. Esquema unifilar i localització de faltes.....................................................100

7.3. Calcul per unitat. ...........................................................................................100

7.4. Selecció dels valors basics. ..........................................................................101

7.5. Càlcul de reactàncies per unitat ...............................................................101

7.6. Reactàncies de les línies d’entrada...........................................................101

7.7. Reactàncies en els transformadors. ...........................................................102

7.8. Esquema d’impedàncies per unitat...........................................................104

7.9. Potencies de curtcircuit................................................................................105

7.10. Corrents de curtcircuit. .............................................................................106

7.11. Dimensionament i elecció dels interruptors automàtics.....................107

7.11.1. Elecció d’interruptors automàtics. ......................................................107

7.11.2. Localització dels interruptors automàtics. .........................................109

7.11.3. Dimensionat dels interruptors automàtics..........................................109

7.11.3.1. Capacitar de ruptura i de connexió...........................................109 7.11.3.2. Corrent de desconnexió................................................................111 7.11.3.3. Corrents nominals. ..........................................................................111 7.11.3.4. Resum de les característiques dels interruptors.........................112

8. Efecte de les corrents de curtcircuit. ...............................................113

8.1. Justificació electrodinàmica. ......................................................................113

8.2. Efectes sobre l’embarrat d’alta tensió. .....................................................113

8.3. Efectes en les derivacions de barres a transformadors d’alta tensió. .115



8.4. Efecte a les barres de 25 kV.........................................................................116

9. Justificació tèrmica per curtcircuit. ................................................117

9.1. Aspectes generals. ........................................................................................117

9.1.1. Efectes en l’embarrat d’alta tensió. ...................................................119

9.1.2. Efectes en l’embarrat de 25 kV. ..........................................................119

9.1.3. Sortida del transformador de mitja fins a les cel·les.........................120

10. Càlcul de les cadenes d’aïlladors. ....................................................121

10.1. Aïlladors de 220 kV.....................................................................................121

10.1.1. Càlcul elèctric dels aïlladors. ...............................................................122

10.1.2. Càlcul mecànic dels aïlladors..............................................................123

10.1.2.1. Barres generals. ...............................................................................123

11. Compensació del factor de potencia................................................125

11.1. Justificació...................................................................................................125

11.2. Càlcul de la potencia reactiva...............................................................126

12. Proteccions.........................................................................................127

12.1. Protecció contra sobretensions...............................................................127

12.1.1. Parallamps de 220 kV. ...........................................................................128

12.1.2. Parallamps de 25 kV ..............................................................................129

12.2. Proteccions de sobre i subtensió.............................................................130

13. Protecció dels transformadors. ........................................................131

13.1. Protecció diferencial de fases. ................................................................131

13.1.1. Determinació del valor d’ajust de la corrent diferencial del transformador de 40 MVA. ..................................................................................131



1. Nivells d’aïllament. Els nivells d’aïllament que s’han adoptat, d’acord amb el MIE-RAT 12, son els que corresponen a materials del Grup B per aïllament ple. En el sistema de 220 kV el material suporta permanentment com a tensió mes elevada 245 kV eficaços, així com 1050 kV en un impuls tipus llamp i 460 kV eficaços a freqüència industrial durant un minut. En el sistema de 25 kV el material ha de suportar permanentment com a tensió mes elevada 36 kV eficaços, així com 170 kV en un pic tipus llamp i 70 kV eficaços a freqüència industrial durant un minut.

2. Distancies mínimes. Aquests valors que es mostren a continuació són els mínims determinats per consideracions de tipus elèctric, pel que en certs casos han de ser incrementats per a tenir en compte altres conceptes com toleràncies de construcció, efectes de curtcircuits, efectes del vent, seguretat personal, etc…

2.1. Distancies Fase - Terra i entre fases.

D'acord amb el nivell d'aïllament adoptat i dacord amb les “Instrucciones Tecnicas Complementarias MIE-RAT-12”, les distancies mínimes son les següents: En el sistema de 220 kV les distàncies exigides entre eixos de fases és de 210 cm i entre fase i terra són de 190 cm entre conductor i estructura, i de 240 cm entre conductor i punta d'estructura En el sistema de 25 kV les distàncies exigides entre eixos de fases i entre fases i terra són de 32 cm, en es dos casos. En la ST. Albatàrrec les distàncies adoptades entre eixos de fases i entre fases i terra en 220 kV, 25 kV, son de 350 cm i 60 cm, respectivament, superiors a les mínimes exigides.

2.2. Distancies en passadissos de servei i zones de protecció.

Segons la Instrucció MIE-RAT-15 p.3.1.2, els elements en tensió no protegits que es trobin sobre els passadissos, hauran d’estar a una altura mínima “H” sobre el terra, mesurada en centimetres igual a: H = 250 + d Siguent “d” la distancia expresada en cm de la Taula 4 de la MIE-RAT-12. En el cas mes desfavorable del sistema de 220 kV, en que d = 190 cm. H min = 250 + 190 = 440 cm



En el cas mes desfavorable del sistema de 25 kV, en que d = 32 cm. H min = 250 + 32 = 282 cm Distancies que es compleixen ampliament segons es pot veure en el document nº 4 dels planols. Per altra banda, tots els elements en tensió, en les zones accesibles, estaran situats a una altura sobre el terra superior a 230 cm, considerant en tensió la línia de contacte de l’aillador amb el seu sòcal o soport, si aquest es troba en posta a terra, cumplint d’aquesta forma el que ens indica la instrucció MIE-RAT-15 p.3.1.5.

2.3. Distancies en zones de protecció contra contactes accidentals desde

l’exterior del recinte de la instal·lació.

Segons la instrucció MIE-RAT-15 p.3.3.2, la zona de protecció entre el tancament enreixat d’altura >220 cm i els elements en tensió ha de ser superior a: Distancia en horitzontal de l’element en tensió (fins a una altura de 200 cm) al tancament: G = 150 + d En el cas mes desfavorable del sistema de 132 kV, en que d = 190 cm. H min = 150 + 190 = 340 cm En el cas mes desfavorable del sistema de 25 kV, en que d = 32 cm. H min = 150 + 32 = 182 cm Altura de l’element en tensió al terra al costat del tancament (segons “Reglamento Tecnico de Linias Electricas Aéreas de Alta Tensión):

2.4. Distancia de conductors al terreny.

L'altura dels suports serà la necessària perquè els conductors, amb la seva màxima fletxa vertical, quedin situats per sobre de qualsevol punt del terreny o superfícies d'aigua no navegables, a una altura mínima de:

Amb un mínim de 6 m Amb el cable de 220 kV resulta:



Per criteris de seguretat agafarem una altura de 11 m.

2.5. Distancia entre conductors entre si i aparellatge.

La distància dels conductors sotmesos a tensió mecànica entre si, així com entre els conductors i els suports, ha de ser tal que no hi ha risc algun de curtcircuit ni entre fases ni a terra, tenint present els efectes de les oscil·lacions dels conductors degudes al vent La distancia mínima entre ells serà de:

D = Separació entre conductors en metres. K = Coeficient que depèn d'oscil·lació dels conductors amb el vent, que es prendrà de la taula adjunta. F = Fletxa màxima en metres, segons l'apartat 3 de l'article 27 del RAT. L = Longitud en metres de la cadena de suspensió. En el cas de conductors fixats al suport per cadenes d'amarratge o aïlladors rígids L=0 . U = Tensió nominal de la línia en kV. Taula dels valors de K segons el R.A.T.

Valors de K Angle d’oscil·lació Línies de 1ª i2ª categoria

Línies de 3ª categoria

Superior a 65º 0.7 0.65 Entre 60º i 45º 0.65 0.6 Inferior a 45º 0.6 0.55

S'escull com coeficient K el valor més desfavorable que correspon a un angle d'oscil·lació superior a 65º. Els valors de les fletxes màximes queden recollides en l'apartat de càlcul mecànic de les línies, segons l'apartat 3 de l'Art. 27 capítol sisè del R.A.T. La longitud de la cadena de suspensió queda definida en el seu corresponent apartat.

S’adoptarà 3 m per raons de seguretat



3. Càlcul d’embarrats i conductors.

3.1. Generalitats.

Entre els diferents criteris pels quals triar una o altra secció, apareixen els criteris d'escalfament o densitat de corrent admissible, de caiguda de tensió, i de capacitat per a suportar el curtcircuit, i un de molt important, el punt de vista econòmic, que pot conduir a estalvis importants relacionats amb la pèrdua de potència, en funció de la secció emprada en cadascun dels diferents circuits de la Subestació. Per la qual cosa l'elecció dels conductors, es farà d'acord amb les prescripcions exposades en el R.A.T. de línies aèries; densitats de corrent, sobrecàrregues, esforços mecànics i tèrmics.

3.2. Embarrats 220 kV.

En primer lloc, per a realitzar el càlcul de les barres col·lectores, hem de calcular la intensitat nominal que circularà per aquest circuit, corresponent a la següent equació:

In = Intensitat nominal en A. Sn = Intensitat nominal en kVA. Un = Tensió nominal en kV. Substituint valors obtenim que:

3.2.1. Tipus de cable.

En aquest sistema s’utilitzarà cable LA-455 Còndor, utilitzat per a la connexió del nou aparellatge. El cable LA-455 Còndor admet una intensitat permanent de 710 A, tot i ser molt superior a la intensitat nominal els criteris de la companyia exigeixen el seu us ja que en poc temps i podria haver una apliació.

Tipus de cable LA Denominació LA-455 Còndor Secció 454.5 mm2 Carga de ruptura 16321 kg Resistencia a 20ºc 0.0821 Diametre 24mm



3.2.2. Comprovació per densitat de corrent.

Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió. Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:

δ = Densitat de corrent A/mm2 In = Intensital nominal en A S = secció del conductor en mm2 Segons les característiques del cable especificades pel fabricant, comprovem que el cable triat compleixi per densitat de corrent. Tenint en compte la prescripcions fetes pel (R.A.T.) sobre línies Al-Ac, obtindrem de la taula el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si fos alumini en la seva totalitat.

D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 454,5 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 1,95 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:



Per tant tenim que el cable compleix sobradament.

3.2.3. Càlcul de l’efecte corona.

3.2.3.1. Justificació

Al parlar de l'efecte corona ens referim a la ionització de l'aire en les zones pròximes als conductors de les línies aèries quan existeix un gradient de potencial elevat. Els factors influents són els següents:

-Disposició dels conductors. -Naturalesa de la superfície del conductor. -Condicions atmosfèriques. -Tensió. -Freqüència.

Pel que hauríem de tenir molt en compte els valors i les condicions anteriors als càlculs de l'efecte corona. Característiques generals de la S.I. Transformadora:

- Tensió màxima nominal 245 kV - Tensió nominal 220 kV - Altitud 147 m - Temperatura mitja 13 ºC.

3.2.3.2. Tensió crítica disruptiva. Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:

Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules:



Factor de correcció per la densitat de l’aire

δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire P = presió de l’aire en cm de Hg T = temperatura mitja en ºC Si no coneixem la presió de l’aire la podem calcular de la següent forma:

h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor. Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:

Tensió crítica disruptiva

Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax



Per tant no tindrem efecte corona.

3.3. Derivacions de barres a transformadors de potencia.

Cadascuna de les derivacions de barres a transformadors de potencia, haura de suportar la potencia de cadascun dels transformadors de 40 MVA. Per tant s’escolira el mateix tipus de cable per a cadascuna de les derivacions dels transformadors, escollint el cas mes desfavorable per a cadascuna de les justificacions.

3.3.1. Derivacions de barres a transformadors de potència.

La intensitat nominal que circular`serà:

3.3.1.1. Elecció del tipus de cable.

En aquest sistema s’utilitzarà cable LA-455 Còndor, utilitzat per a la connexió del nou aparellatge. El cable LA-455 Còndor admet una intensitat permanent de 710 A, tot i ser molt superior a la intensitat nominal els criteris de la companyia exigeixen el seu us ja que en poc temps i podria haver una apliació.

Tipus de cable LA Denominació LA-455 Còndor Secció 454.5 mm2 Carga de ruptura 16321 kg Resistencia a 20ºc 0.0821 Diametre 24mm

3.3.1.2. Comprovació per densitat de corrent.







3.3.2. Càlcul de l’efecte corona.

3.3.2.1. Tensió crítica disruptiva.

Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:

Vc = Tensió crítica disrruptica en kV



δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire


h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor. Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:




Per que el cable no sofreixi l’efecte corona s’ha de complir que: Uc > Umax Per tant no tindrem efecte corona.

3.4. Sortides en mitja tensió

Ens referim en aquest tram de mitja tensió, a la unió dels transformadors de potencia a la banda de mitja, fins a l’embarrat de 25 kV. La intensitat nominal que circularà serà: Pel transformador 1:

Pel transformador 2:

3.4.1. Elecció de cable.

Per la unió dels transformadors amb l’embarrat s’utilitzarà cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16 (2 cables por fase). El qual admet una intensitat de 665 A.


Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors d'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. que fixa l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió.



Per a suportar el pas del corrent anterior, serà necessari un conductor que tingui una densitat de corrent (δ ) mínima de:






3.4.1.2. Tensió crítica disruptiva. Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:

Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire


h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor.



Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:




3.5. Connexió de les bateries de condensadors.

Ens referim en aquest tram de mitja tensió, a la unió entre les bateries de condensadors, fins a l’embarrat de 25 kV. La intensitat nominal que circularà serà:

3.5.1. Elecció de cable.

Per la unió de les bateries de condensadors amb l’embarrat s’utilitzarà cable aïllat A11x240mm218/30 kV + H16. El qual admet una intensitat de 425 A.






D'acord amb la taula A 4.1 sobre densitat de corrent en els conductors que figuren en l'article 22. de l'actual Reglament de Línies Elèctriques d'Alta tensió, per a la Secció de 240 mm2 s'obté una densitat de corrent màxim corresponent a: δmax = 2.5 A/mm2 Que s’ha de multiplicar pel coeficient de reducció espacificat en l’article 22: 0.92 per a conductors de 30+7 0.926 per a conductors de 1+6 i 26+7 0.941 per a conductors de 54+7 Obtenim una densitat de corrent de:




3.5.1.2. Tensió crítica disruptiva.

Utilitzant la formula empírica de Peek, trobarem la tensió crítica disruptiva:

Vc = Tensió crítica disrruptica en kV δ = Factor de correcció per la densitat de l’aire rcon = radi del conductor en cm n = número de conductors per fase mc = Factor de correcció per a clima plujos o sec mt = Coeficient de superficie del conductor DMG = distancia mitja geomètrica en cm Req = radi equivalent en cm Cadascun dels paràmetres es clacularà utilitzant les següents fórmules: Factor de correcció per la densitat de l’aire


h = altura sobre el nivell del mar. Factor corrector per clima. Aquest coeficient corrector modifica la tensió disruptiva segons sigui el clima que hagi en la zona a estudiar. mt = 1 ; en cas de temps sec. mt = 0,8 ; en cas de temps plujós. Coeficient de superfície del conductor.



Aquest depèn de l'estat de pol·lució de la superfície així com del cablejat. mc = 1 per a fils amb superfície llisa i neta. 0,93 < mc < 0,98 per a fils amb superfície oxidada o rugosa. 0,83 < mc < 0,87 per a cables amb superfície rugosa. Distancia geomètrica Amb una configuració simple:




3.6. Barres de 25 kV.

Les barres de 25 kV estaran situades en l’edifici interior formandes per un doble embarrat. Cada embarrat trifàsic haurà de suportar permanetment una potència de 80 MVA. La intensitat nominal que circularà serà:

Comparant aquest resultat amb les dades de les cavines del fabricant (SIEMENS) veiem que aquestes aguanten perfectament.

3.7. Sortides per a serveix auxiliars.

La potencia que transporta la sortida del transformador auxiliar es de 0.4 MVA, això equival a una intensitat de:



Les densitats màximes de corrent en els conductors no poden sobrepassar els valors que fixa el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d'Alta Tensió. L'article 22 sobre la densitat de corrent en els conductors inclou una taula numèrica i uns coeficients per a utilitzar en els càlculs, que cal respectar. En funció d'aquestes dades hem determinat les densitats de corrent màximes admissibles, així com les intensitats màximes corresponents. Per la qual cosa el cable compleixi perfectament per densitat de corrent. Es transportaran a través d'una manguera trifàsica de coure amb fil neutre amb aïllant RETENAX-N de la casa PIRELLI. S'utilitzarà un cable de les següents característiques:

- Aïllament Polietilè reticulado -Conducció Enterrat sota 1 m -Secció 3*240/120 mm 2 -Intensitat màxima 720 A -Factor de correcció 0.9 -Intensitat admissible 720 A * 0.9 = 648 A.

4. Càlcul de l’estructura metàl·lica. Criteris de disseny: Les torres i les vigues que serveixen de fixació dels conductors d’amarratge s’han dimensionat considerant l’acció conjunta de les següent càrregues:

Càrregues Amarrament de fases Amarrament cables

terra Longitudinal (kg) 1200 500 Transversal (kg) 600 250 Vertical (kg) 300 + (150) 0 Els suports estan dissenyats per admetre:

• Propi pes. • Càrregues estàtiques transmeses pels aparells. • Càrregues dinàmiques transmeses pels aparells de maniobra.

Acció del vent de fins a 1MT Km/h de velocitat actuant perpendicularment a les superfícies on incideixi. Com a norma general, en tots els càlculs d’estructura s’ha considerat que el coeficient de seguretat mínim respecte al límit de flexibilitat de tots els elements sotmesos a tracció o compressió, serà 1,5 en les condicions mes desfavorables. De la mateixa manera, s’han comprovat les fletxes en les condicions mes desfavorables, i s’ha confirmat que en tots els casos es mantenes les distancies



dels elements en tensió, per sobre dels valors mínims contemplats en ls reglamentació vigent.

5. Càlcul de les cimentacions dels aparells. Per al seu càlcul s’ha tingut en compte les següents hipòtesis de càlcul:

• Velocitat del vent. • Pressió del vent sobre les superfícies corbades. • Pressió del vent sobre les superfícies planes. • Pes de l’equip.

Tenint en compte aquests esforços, s’assegura l’estabilitat en les pitjors condicions i el coeficient de seguretat mínim obtingut es superior a 1,5.

6. Càlcul de la xarxa de terres. La instal·lació estarà proveïda de la malla de terra principal enterrada dissenyada de manera que cobreixi suficientment dues finalitats principals: la seguretat del personal que es relacioni amb la instal·lació i la provisió d'una bona unió amb la terra, que garanteixi un correcte funcionament de les proteccions. Per al disseny de la malla s'han seguit les indicacions de la recomanació IEEE Std 80/2000 i la Instrucció Tècnica complementària MIE-RAT 13 del Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, a l'espera del desenvolupament de la Recomanació Nacional conforme al Reglament de Subestacions d'Alta tensió.

6.1. Dades inicials.

Tensió 220 kV Temps de desconnexió de falta 0.5 s Intensitat màxima de defecte a terra 30 kA Intensitat extreta per inducció 5% Resistivitat del terreny 100 Ω*m Resistivitat superfície capa grava 3000 Ω*m Superfície mallada 4185 m2 Longitud conductor 1525 m



6.2. Càlcul de la resistencia de la malla.

Rg = resistència de la malla Pt = resistivitat del terreny L = longitud de la malla A = Area coberta per la malla H = profunditat.

6.3. Determinació de la intensitat de defecte.

Segons MIE-RAT 13 en el cas de una xarxa amb el neutre a terra, a efectes de càlcul de la tensió aplicada de contacte es considera es 70% del valor màxim de la intensitat de curtcircuit. Icc max = 21.75 kA Idef = 0.7 * 21.75 = 15.225 kA

6.4. Valors a l’interior de la instal·lació.

6.4.1. Tensió de pas màxima admissible.

Vp = tensió de pas V K = 72 T = temps de falta en segons

= Resistivitat superficial de la capa de grava



6.4.2. Tensió de contacte admisible.

Substituint les dades:

7. Càlcul de curtcircuit.

7.1. Generalitats

Un curtcircuit en un punt, equival a anular la tensió existent en aquest abans de la fallida. Normalment, es calculen els paràmetres corresponents a un curtcircuit trifàsic, ja que a partir d’aquests càlculs podem determinar la potencia de ruptura dels interruptors a instal·lar. Al produir-se un curtcircuit a la xarxa en condicions de càrrega, el càlcul rigorós de la corrent total que circularà pel curtcircuit, serà la resultant de la corrent produïda pel curtcircuit i de la corrent absorbida per les càrregues en funció de les tensions imposades pel curtcircuit. A la pràctica només es consideren les corrents produïdes pel curtcircuit.



7.2. Esquema unifilar i localització de faltes.

Pel càlcul de les corrents de curtcircuit, hem d’expressar l’esquema unifilar de la subestació, on localitzarem les diferents tensions, així com també els transformadors de potencia i els de serveis auxiliars. Donant lloc a les diferents faltes que puguin produir-se a la subestació.

7.3. Calcul per unitat.

Quan tenim dos nivells o mes de tensió, podem simplificar el càlcul aplicant el mètode per unitat. El qual ens aporta unes quantes avantatges.

• Els fabricants especifiquen les impedancies en percentatge respecte als valors nominals que figuren a les plaques de característiques.

• Les impedàncies per unitat del mateix tipus d’aparell tenen valor molt pròxims, tot i que els seus valors en ohms sigui molt diferent

• La impedancia per unitat d’un transformador, es la mateixa en el primari i el secundari.

• La impedancia per unitat d’un transformador no depen del tipus de connexió.



7.4. Selecció dels valors basics.

Al trobar-nos en un sistema trifàsic els valors seran els següents:

A (MVA) B (kV)

(A)

A Potencia per a tot el circuit, en MVA B Nivell de tensió en kV

7.5. Càlcul de reactàncies per unitat

Per a realitzar el càlcul de les reactàncies pel mètode unitari en primer lloc s’han de fixar uns valors base arbitraris. Potència base de referència de càlcul Pb = 10 MVA

7.6. Reactàncies de les línies d’entrada

L’empresa subministradora ens determina per a cada línia una potencia de curtcircuit de 1000 MVA. Càlcul del valor per unitat de les línies a barres de 220 kV: Es fa servir la següent expressió de càlcul:

X = Valor per unitat (V.P.U.) de la reactància del sistema Pb = Valor base de la potència en MVA Scc = Valor de la potència de curtcircuit en MVA Línia 1



Per la línia 1 tindrem que: Pb = 10 MVA Scc = 1000 MVA

7.7. Reactàncies en els transformadors.

Per a calcular les reactàncies dels transformadors farem servir la següent expressió matemàtica:

X = Valor per unitat (V.p.u.) de la reactància del sistema. Pb = Valor base de la potència en MVA. Ucc = Valor de la reactància de curtcircuit del transformador en %. Sn = Potència nominal del transformador en MVA. Transformador nº1 ( 40 MVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA Sn = 40 MVA Ucc = 12%

Transformador nº2 (40 MVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA Sn = 40 MVA Ucc = 12%

Transformador auxiliar (400 kVA) Segons les carcterístiques del fabricant tenim que: Pb = 10 MVA



Sn = 40 MVA Ucc = 6%

D’aquests calculs obtenim aquesta taula de resultats.

Potències Potencies base V.P.U. Línia 1 Scc = 1000 MVA Pb = 10 MVA j 0.01 Transformador 1 Sn = 40 MVA Pb = 10 MVA j 0.03 Transformador 2 Sn = 40 MVA Pb = 10 MVA j 0.03 Trafo auxiliar Sn = 0.4 MVA Pb = 10 MVA j 1.5

Taula 1



7.8. Esquema d’impedàncies per unitat.

Definim l'esquema d'impedàncies del circuit, substituint cada element del mateix pel seu respectiu valor per unitat, ja sigui els transformadors de potència, línies a embarrats i transformadors a serveis auxiliars. L'esquema equivalent queda reflectit en la figura 2. On també se senyalitzen els possibles punts elèctrics on poden donar-se els diferents curtcircuits.

Curtcircuit en el punt C1 Ens trobem la línia d'arribada (Línia 1). Això ens dona la següent reactància equivalent: X1 = j 0,01 p.u. Curtcircuit en el punt C2 Ens trobem la línia d'arribada (Línia 1) i el tranformador 1 en serie. Això ens dona la següent reactància equivalent:



Curtcircuit en el punt C3 Ens trobem la línia d’arribada i el transformador 2 en serie

Curtcircuit en el punt C4 Ens trobem la línia d’arribada i els dos transformadors de potència connectats en paral·lel. Això ens dona la següent reactància equivalent:

Curtcircuit en el punt C5 Ens trobem la línia d’entrada, els dos transformadors de potencia en paral·lel i el transformador per a serveis auxiliars en sèrie. Això ens dona la següent reactància equivalent:

En la següent taula es reflexen els valors de les reactàncies equivalents en el possibles punts de curtcircuit.

Punts de curtcircuit

Valors equivalents de les reactàncies (p.u.)

C1 0.01 C2 0.04 C3 0.04 C4 0.03 C5 1.53

Taula 2

7.9. Potencies de curtcircuit

A continuació es calcularan, per a cada possible punt de curtcircuit la seva potència corresponent, amb la finalitat d'analitzar i donar el resultat per a cadascun dels possibles llocs on es poden produir els curtcircuits, analitzant cadascun dels punts per separat. Mitjançant la següent equació, farem al càlcul de les potències de curtcircuit, i reflectirem els resultats obtinguts en la taula adjunta d'aquest



corresponent apartat, donant lloc a les característiques dels interruptors automàtics a instal·lar en cada punt de curtcircuit.

Pb = Valor de la potencia base en MVA Scc = Valor de la potencia de curtcircuit en MVA. Xeq = Valor de la reactancia equivalent en el posible punt de curtcircuit.

Possibles punts de curtcircuit

Valors equivalents de les reactàncies en V.P.U.

Potencia de curtcircuit [MVA]

C1 0.01 1000 C2 0.04 250 C3 0.04 250 C4 0.03 333.33 C5 1.53 6.56

Taula 3 Tal com hem expressat anteriorment, els valors obtinguts en la taula 3 , seran els necessaris per a determinar la potència de ruptura, tant dels interruptors com d'altres equips a instal·lar.

7.10. Corrents de curtcircuit.

El coneixement del corrent de curtcircuit de les instal·lacions té la mateixa importància que el coneixement del corrent nominal. Així doncs, el conèixer el valor de la intensitat de curtcircuit, ens permetrà poder fixar el dimensionament d'un joc de barres, el calibre d'un fusible o d'un interruptor o establir els ajustaments de les proteccions.

7.10.1. Corrent eficaç de curtcircuit de xoc 7.10.1.2. Valors permanents Per a realitzar el càlcul dels valors permanents del corrent de curtcircuit, que igual que el càlcul de potències ens ajudessin a obtenir les diferents característiques d'interruptors i altres equips a instal·lar. Extraurem els valors dels corrents permanents de curtcircuit mitjançant la següent fórmula. Els valors obtinguts seran valors eficaços:

Icc = Valor de la corrent permanent en kA. Scc = Potencia del curtcircuit en MVA.



Un = Tensió nominal en kV. En la següent taula reflexarem tant els valors la la intensitat permanent de curtcircuit com els valors que fan falta per a calcular-la.


Potencia de curtcircuit [MVA]

Tensió nominal [kV]

Corrent permanent de curtcircuit [kA]

C1 1000 220 2,62 C2 250 220 0.65 C3 250 220 0.65 C4 333.33 25 7.69 C5 6.56 25 0.151

Taula 4 7.10.1.3Corrent màxima de curtcircuit (de xoc). Per al càlcul dels valors màxims de xoc, hem d'utilitzar els valors obtinguts en l'apartat anterior (corrents permanents de curtcircuit), ja que per al càlcul dels corrents màxims de xoc, hem d'utilitzar la següent equació:

Icc = Corrent permanent de curtcircuit expressada en kA. Ich = corrent màxima de xoc expressada en kA. En la taula número 5 podem veure els resultats obtinguts amb aquesta formula.



Valor de la corrent màxima de xoc [kA]

C1 2,62 7.41 C2 0.65 1.84 C3 0.65 1.84 C4 7.69 21.75 C5 0.151 0.427

Taula 5

7.11. Dimensionament i elecció dels interruptors automàtics.

7.11.1. Elecció d’interruptors automàtics.

L'interruptor automàtic és el que en definitiva materialitza les ordres de connexió i/o desconnexió ordenades per les proteccions i automatismes. La missió dels interruptors automàtics és doble:



a) Unió o separació de xarxes o instal·lacions en el cas de maniobres.

b) Separació de les zones avariades en el menor temps possible.

La desconnexió d'un curtcircuit és la missió més difícil de complir per l'interruptor, aquesta missió és un factor determinant de la seva grandària, s'utilitza com mesura per a triar el més adequat, la potència de ruptura. Però a banda d'aquest valor és necessari tenir en compte una sèrie d'aspectes generals que també ens ajudessin a dimensionar aquest tipus de aparamenta elèctrica. Com poden ser:

a) Tensió nominal b) Intensitat nominal c) Temps de desconnexió d) Temps de connexió i) Instal·lació interior o d'intempèrie f) Limitacions d'espai g) Cost h) Etc.



7.11.2. Localització dels interruptors automàtics.

7.11.3. Dimensionat dels interruptors automàtics.

Com hem vist en l'apartat anterior hem d'expressar els aspectes tals com:

a) Capacitat de connexió. b) Capacitat de ruptura. c) Corrents nominals. d) Corrent de desconnexió.

7.11.3.1. Capacitar de ruptura i de connexió. Per a poder escollir els interruptors automàtics a utilitzar, en cadascun dels punts de la instal·lació, és fonamental calcular els següents paràmetres:



• Capacitat de ruptura (poder de tall). Ens ve donat per la

corrent permanent de curtcircuit (Icc). Per calcular-la utilitzem la següent equació:

Pr = Poder de tall en MVA. Icc = Valor eficaç de la corrent permanent de curtcircuit. Un = Tensió nominal en kV.




Capacitat de ruptura [MVA]

C1 220 2,62 998.35 C2 220 0.65 247.68 C3 220 0.65 247.68 C4 25 7.69 332.98 C5 25 0.151 6.5

Taula 6

• Poder de connexió. Ens ve donada per la corrent de xoc (Ich). Per calcular-la utilitzem la següent equació:

Pc = Poder de connexió en MVA. Un = Valor de la tensió nominal en kV. Ich = Valor eficaç de la corrent de xoc en kA.




Capacitat de connexió [MVA]

C1 220 998.35 2823.59 C2 220 247.68 701.13 C3 220 247.68 701.13 C4 25 332.98 941.8 C5 25 0.427 18.49

Taula 7 La taula8 que hi ha a continuació ens mostra un resum dels resultats obtinguts en aquest apartat.






C1 998.35 2823.59 C2 247.68 701.13 C3 247.68 701.13 C4 332.98 941.8 C5 6.5 18.49

Taula 8

7.11.3.2. Corrent de desconnexió Definim el corrent de desconnexió, com el corrent màxim que haurà d'obrir cadascun dels interruptors automàtics, referint-nos a aquest corrent, com la de règim permanent de curtcircuit.

Icc = Valor de la corrent de curtcircuit en kA. Pcc = Potencia de curtcircuit en MVA. Un = tensió nominal en kV. Mitjançant aquesta formula obtenim els següents valors: Punts de curtcircuit

Corrent de desconnexió

C1 2,62 C2 0.65 C3 0.65 C4 7.69 C5 0.151

Taula 9

7.11.3.3. Corrents nominals. La corrent nominal sera la que haura de passar permanentment per a cadascun dels interruptors i la trobem mitjançant a següent formula:

In = Intensitat nominal en kA. Sn = Potencia nominal en MVA. Un = Tensió nominal en kV.



Interruptors automàtics

Potencia nominal [MVA]


Intensitat nominal [kV]

I1 80 220 0.209 I2,I3 40 220 0.104 I4,I5 40 25 0.923 Int. Sortida línies 10 25 0.231 Int. Serveis auxiliars alta

0.4 25 0.0093

Int. Serveis auxiliars baixa

0.4 0.4 0.577

Taula 10

7.11.3.4. Resum de les característiques dels interruptors. Amb la taula de característiques següent anirem al catàleg del proveïdor i escollirem els interruptors oportuns.

Interruptors automàtics


Intensitat nominal [kV]



Corrent de desconnexió

I1 220 0.209 998.35 2823.59 2,62 I2,I3 220 0.104 247.68 701.13 0.65 I4,I5 25 0.923 247.68 701.13 0.65 Int. Sortida línies

25 0.231 332.98 941.8 7.69

Int. Serveis auxiliars alta

25 0.0093 6.5 18.49 0.151

Int. Serveis auxiliars baixa

0.4 0.577 Capacitat de ruptura [MVA]


0.151

Els interruptors automàtics de sortida de línies a 25 kV formen part del conjunt de cel·les blindades en SF6, subministrades per SIEMENS, pel que s'escolliran del mateix fabricant. Els Interruptors restants, seran en SF6, de la marca DRIESCHER, per a 245 kV.



8. Efecte de les corrents de curtcircuit.

8.1. Justificació electrodinàmica.

Els corrents de curtcircuit provoquen esforços electrodinàmics en les barres, suports, aïlladors i altres elements dels circuits recorreguts per aquests corrents. El coneixement d'aquests esforços resulta essencial per a poder dimensionar i seleccionar els sistemes de barres col·lectores, els aïlladors de suport, la distància entre suports, etc… d'acord amb els esforços produïts. Cal recordar que els conductors exerciran forces els uns amb els altres. Per això, és necessari comprovar que no provocaran cap desperfecte en barres, derivacions a línies, etc... Per a poder arribar a dissenyar tot l’exposat anteriorment cal donar a conèixer per a cadascun dels circuits, la força exercida de conductor a conductor, que ens ve donada per la següent equació:

F = Força exercida pel conductor en kg/cm B = Camp magnètic en T I = intensitat que passa pel conductor en A En el cas de curtcircuit trifàsic, els màxims esforços apareixen quan passa el corrent de xoc. Ja que aquests càlculs són més complicats, en el general s'adopten els resultats que s'obté en el supòsit d'un curtcircuit bipolar, tenint en compte, a més, que aquest és el cas més desfavorable. Si substituïm el valor de I en la fórmula anterior pel de el corrent de xoc (Ich) expressat en kA, i triem una longitud de conductor de 100 cm (és a dir, de 1m), l'esforç electrodinàmic per metre de conductor ens vindrà expressat de la següent forma:

F = Força exercida pel conductor, en kg/m. Ich =Corrent de xoc en kA. D = Distància de separació entre conductors, en cm.

8.2. Efectes sobre l’embarrat d’alta tensió.

Esforç màxim de curtcircuit.

Segons els calculs fets anteriorment tenim que:



Ich = 7.41 kA D = 400 cm

I l’esforç total considerant el pes del propi cable:

Ft = Esforç total en kg/m Pp = Pes del propi cable F = Esforç electrodinàmic. Segons resultats anteriors i dades del fabricant:

Moment flector màxim Ens ve donat per l’equació:

M = Moment flector màxim en kg.m Ft = Esforç total en kg/m L = Longitud del cable en m Segons les dades anteriors:

Moment resistent Ens ve donat per l’equació:

La força produïda per un defecte sobre els conductors (σc) ha de ser inferior al trencament de càrrega del cable (σ) amb un marge de seguretat de 1,5:



Per tant hem comprovat que un cable LA-450 Condor ens aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.

8.3. Efectes en les derivacions de barres a transformadors d’alta tensió.


Segons els calculs fets anteriorment tenim que: Ich = 7.41 kA D = 400 cm









Per tant hem comprovat que un cable LA-450 Condor ens aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.

8.4. Efecte a les barres de 25 kV.


Segons els calculs fets anteriorment tenim que: Ich = 21.75 kA D = 400 cm









Per tant hem comprovat que un cable AL de 500mm2 aïllat aguanta perfectament els esforços electrodinàmics provocats pel curtcircuit.

9. Justificació tèrmica per curtcircuit.

9.1. Aspectes generals.

Els escalfaments produïts han de ser comprovats per a poder limitar els seus efectes i per que no comportin majors perills que el de l’escalfament controlat. Per a simplificar el càlcul, se suposa que, a causa de la curta durada del curtcircuit, no es dissipa calor a l'ambient, pel que tota l'energia es transforma en calor.



Atenent a les densitats de corrent admissibles per a l'escalfament i als valors calculats anteriorment, podrem saber si el cable suportarà els esforços a causa del curtcircuit. En la següent gràfica trobarem les densitats que corresponen a cada situació en concret:

Abans de començar a calcular els escalfament en les zones concretes, cal esmentar que les sobre temperatures admissibles en cas de curtcircuit, són les següents: Conductors nus: D’Alumini 180ºC De coure 200ºC Cables: En els cables de baixa tensió es pot admetre un escalfament bastant elevat (fins a uns 150ºC). En els cables d'alta tensió ha de tenir-se molt en compte la bona conservació del mitjà dielèctric; per aquesta raó, amb l'augment de la tensió de servei han de reduir-se els escalfaments admissibles. Poden prendre's com valors d'aquests escalfaments: Cables de 6 kV 120ºC Cables de 10 kV 115ºC Cables de 20 kV 100ºC



A continuació procedirem a calcular l’escalfament de les zones corresponents.

9.1.1. Efectes en l’embarrat d’alta tensió.

Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 100ºC Temperatura final 180ºC L’embarrat de 220 kV es de conductor LA-455 Cóndor, es a di una aliatge d’alumini i acer per la qual cosa correspon a l’alumini. Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 76 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:

= Densitat de corrent admissible en A/mm2. t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:

Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 455,5 mm2 del cable LA-455 Cóndor s’arriba a la temperatura final de 180ºC en uns 32,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.

9.1.2. Efectes en l’embarrat de 25 kV.

Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 100ºC Temperatura final 180ºC L’embarrat de 25 kV es de tub de Cu 60/50 mmø, es a dir tub de coure .



Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 120 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:

= Densitat de corrent admissible en A/mm2. t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:

Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 345,2 mm2 de tub de Cu 60/50 mmø s’arriba a la temperatura final de 180ºC en uns 50,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.

9.1.3. Sortida del transformador de mitja fins a les cel·les.

Temperatura màxima de treball 80ºC Escalfament 40ºC Temperatura final 120ºC El cable AL amb aïllament sec 18/30 kV 1x500 mm, es a dir un cable de alumini. Si observem la gràfica obtindrem una densitat de corrent admissible per a aquest escalfament de: δcl = 45 A/mm2 tenint en compte en temps d’escalfament la densitat de corrent varia segons la formula:

= Densitat de corrent admissible en A/mm2.



t = Temps en segons. La densitat de corrent real ens ve donada per la formula:

Per calcular l’escalfament final en fixarem en la gràfica representada anteriorment. Per una secció de 500*2 mm2 AL amb aïllament sec 18/30 kV s’arriba a la temperatura final de 120ºC en uns 75,4 s. Gracies a les proteccions que te la instal·lació no s’arribarà mai a aquesta temperatura.

10. Càlcul de les cadenes d’aïlladors. Se seguiran els requisits establerts en el Reglament Tècnic de línies Elèctriques d'Alta tensió. Segons ens estableix el Capítol 6 de l'article 29, sobre el càlcul mecànic d'Aïlladors.

10.1. Aïlladors de 220 kV.

S’escullen aïlladors E-160-146. Les característiques dels aïlladors son les següents. Material Caputxí: fosa maleable galvanitzada en calenta. Dielèctric: vidre temperat. Cargol: acer forjat galvanització en calenta. Passador: acer inoxidable. Característiques dimensionals Diàmetre (D) 280 mm Pas (P) 146 mm Línia de fuga 380 mm Unió normalitzada 20 Pes net 6.3 kg Característiques mecàniques Càrrega de ruptura mecànica 160 kN Característiques elèctriques

Tensió suportada a freqüència industrial:



En sec 75 kV Plovent 45 kV Tensió suportada en un impuls tipus llampec: 1 aillador 110 kV Min tensió perforació 130 kV

10.1.1. Càlcul elèctric dels aïlladors.

Les característiques elèctriques del tram són, les següents:

- Tensió nominal de servei: 220 kV. - Tensió més elevada per al material: 245 kV. - Tensió d'assaig a freqüència industrial 1 min.: 460 kV. - Tensió d'assaig amb ona de xoc tipus llamp (1,2/50 m s): 1050

kV. Es determinarà el nombre d'aïlladors a utilitzar per cada cadena per a obtenir el nivell d'aïllament requerit, en funció de la tensió més elevada de la línia i de les condicions ambientals esperades en zona a realitzar el projecte. En la següent taula es relaciona el grau d'aïllament recomanat, segons la zona on es realitza el projecte. El número d’aïlladors necessaris ens ve donat per la següent equació.

n = número mínim d’aïlladors Lf = longitud de la línia de fuga en cm GA = Grau d’aïllament, en cm/kV E = Tensió mes elevada en kV En zones industrials el grau d’aïllament es de 2.5 cm/kV Per tant tenim que el número mínim d’aïlladors es de:

D'acord amb les especificacions del fabricant, de les tensions suportades per les cadenes d'aïlladors segons els resultats obtinguts pels assajos dels fabricants, s'obté: Els nivells mínims requerits en línies de 1ª categoria amb neutre aïllat (Art. 24 R.A.T.), corresponen a:

- Tensió nominal de servei: 220 kV.



- Tensió més elevada per al material: 245 kV. - Tensió d'assaig a freqüència industrial 1 min.: 460 kV. - Tensió d'assaig de xoc tipus llamp (1,2/50 m s): 1050 kV. Segons les especificacions del fabricant, per al tipus d'aïllador

emprat i una configuració de cadena de 15 elements; el fabricant certifica que en els assajos realitzats donen com resultats: Tensió suportada a l'impuls tipus llamp 1,2/50: 1100 kV > 1050 kV Tensió suportada a freqüència industrial sota pluja: 496 kV > 460 kV

10.1.2. Càlcul mecànic dels aïlladors.

10.1.2.1. Barres generals.

Una vegada fet el càlcul elèctric de les cadenes d'aïlladors, és necessari comprovar si el coeficient de seguretat mecànica no és inferior a 3, com indica l'Art 29 del RAT. S'expressa com:



Cs = Coeficient de seguretat. Cr = Càrrega de ruptura C = Càrrega La tracció màxima del cable, amb un coeficient de seguretat 3 es de:

Les característiques del cable per a barres generals son les següents.

• Secció 455.5 mm2 • Esforç total màxim 1.72 kg/m • Langitut del cable 20 m

Cadena d’amarratge reforçada La cadena d’amarratge esta formada per:

• Forqueta de bola per a unir els aïlladors a la creueta • 17 aïlladors • 1 jou • Allotjament de ròtula, per unir els aïlladors a la grapa • Grapa de suspensió, per subjectar el conductor

Element Pes (kg) Carrega de ruptura (kg) Forqueta de bola 0.76 10000 17 aïlladors 108.12 16000 1 jou 5 Allotjament de ròtula 0.58 13500 Grapa de suspensió 3 6500 Total per a la cadena 117.46 Menor càrrega de ruptura

6500 El pes dels elements que formen la cadena de suspensió, són pesos individuals. A excepció del pes dels aïlladors, que s'han considerat el total d'aïlladors que formessin la cadena. La menor càrrega de trencament condicionarà el càlcul mecànic, per aquest motiu es fixa com valor a comprovar. Càrregues normals Pes dels conductors d'una



fase longitud de l'obertura de 20 m. 31,82 kg Esforços deguts al vent 27 kg Pes de la cadena de suspensió 117.46 kg Pes total 176.28 kg Aplicant l’equació descrita anteriorment tenim que el coeficient de seguretat es de:

Com es pot comprovar es superior al que especifica el R.A.T. que es de 3. S’ha pres com a tensió de ruptura a l’eslavó mes dèbil de tota la cadena d’aïlladors. Càrregues anormals. Segons l'Art. 19 del RAT, el valor mínim admissible de l'esforç de trencament que haurà de considerar-se serà del 50% de la tensió del cable trencat en les línies de 1 o 2 conductors per fase i circuit.

Aplicant ara l'equació anterior, s'obté un coeficient de seguretat de:

Tot i ser bastant mes petit que abans encara compleix

11. Compensació del factor de potencia.

11.1. Justificació.

Molts dels aparells connectats a una xarxa no solament consumeixen potència activa, si no que també consumeixen potència reactiva. Amb la finalitat de compensar el factor de potència de la càrrega s'instal·laran bateries de condensadors. Per a compensar l'energia reactiva s'utilitzaran unes bateries de condensadors que subministrin energia reactiva a la instal·lació quan sigui necessari. Se suposarà un factor de potència del (cos φ = 0,8) que és el cas més desfavorable.



Tenint en compte que la potència aparent màxima dels transformadors és de 40 MVA, els valors potència activa i reactiva en els casos més desfavorables, són els següents:

P = Potencia activa en MW Q = Potencia reactiva en Mvar S = Potencia aparent en MVA φ = Angle de desfasament Això suposa un consum d'energia reactiva important, amb el que el desaprofitament de l'energia activa provoca les conseqüents pèrdues econòmiques. Amb aquesta situació, la instal·lació de bateries de condensadors que subministrin la potència reactiva necessària per a tenir un factor de potència més adequat, permetrà un major aprofitament de la potència activa, podent, així augmentar el nombre de càrregues a la subestació quan sigui necessari, fent així rendibles la inversió de les bateries a curt termini.

11.2. Càlcul de la potencia reactiva.

La potència reactiva que haurà de subministrar la bateria de condensadors mantenint la potència activa consumida, amb un factor de potència desitjat de 0,9, la calcularem mitjançant la següent expressió:

Qc = Potencia reactiva dels condensadors P = Potencia activa en MW φ = Angle del factor de potencia mes perjudicial φ’ = Angle del factor de potencia desitjat



Per tant la nova potencia reactiva consumida pels transformadors sera de:

Així la nova potencia aparent serà de:

12. Proteccions. S'han escollit totes les proteccions d'acord amb el reglament sobre Subestacions de Transformació MIE-RAT.

12.1. Protecció contra sobretensions.

La protecció contra sobretensions té per finalitat el preservar els elements que constituïxen una instal·lació per l'acció perjudicial de les sobretensions que poden aparèixer durant el servei. Podem distingir dues classes de sobretensions:

a) Sobretensions d'origen extern. S'inclouen en aquest grup, les sobretensions que tenen una procedència exterior a la instal·lació i en els quals, per tant les seves amplituds no estan en relació directa amb la tensió de servei de la instal·lació afectada. Comprenen, sobretot, les sobretensions d'origen atmosfèric, tals com llamps, càrregues estàtiques de les línies, etc...



b) Sobretensions d'origen intern. Són les produïdes al variar les pròpies condicions de servei de la instal·lació. A aquest grup pertanyen les oscil·lacions d'intensitat de corrent, les variacions de càrrega, les descàrregues a terra, etc...

Actualment s'utilitzen en la protecció contra sobretensions parallamps d'efecte auto valvular. El parallamps auto valvular bàsicament és una combinació d'un explosor en sèrie amb una resistència variable, que es connecta per un born a la línia i per l'altra a terra. Aquesta resistència variable, té la propietat de variar la seva resistència amb molta rapidesa, disminuint com més gran sigui la tensió aplicada i adquirint un valor elevat al reduir-se aquesta, es converteix així, el parallamps en una vàlvula de seguretat. Pel que la instal·lació es protegirà contra aquest tipus de sobretensions, mitjançant la utilització de parallamps auto valvulars de resistència variable.

12.1.1. Parallamps de 220 kV.

La tensió nominal del parallamps, ve determinada per la següent relació:

Un = Tensió nominal del parallamps en kV K = Factor corrector per neutre a terra k = 0.8 Umax = Tensió màxima pel material en kV Així doncs tenim una tensió nominal de parallamps de:

La màxima corrent de descàrrega vindrà donada per l’equació:

Id = Corrent màxima de descàrrega, en CA NBI = Nivell bàsic d'aïllament = 1050 kV Un =Tensió nominal del parallamps en kV Zo = Impedància característica de la línia, 200Ω

Basant-nos amb els resultats obtinguts adoptem una corrent de descàrrega de 10 kA. S’instal·laran parallamps tipus Franklin, un per fase, de la marca ABB amb les característiques següents.



Característiques assignades dels parallamps de la part d’AT del transformador Tensió mes elevada per el material

kV 245

Tensió assignada de servei continu

kV 192

Tensió assignada kV 192 Corrent nominal de descàrrega ona 8/MT µseg

kA 10

Classe de descàrrega 3 Aïllament extern Goma – silicona Comptador de descàrrega Inclòs

12.1.2. Parallamps de 25 kV

La tensió nominal del parallamps, ve determinada per la següent relació:

Un = Tensió nominal del parallamps en kV K = Factor corrector per neutre a terra k = 0.8 Umax = Tensió màxima pel material en kV Així doncs tenim una tensió nominal de parallamps de:

La màxima corrent de descàrrega vindrà donada per l’equació:

Id = Corrent màxima de descàrrega, en CA NBI = Nivell bàsic d'aïllament = 170kV Un =Tensió nominal del parallamps en kV Zo = Impedància característica de la línia, 170Ω

Basant-nos amb els resultats obtinguts adoptem una corrent de descàrrega de 5 kA. S’instal·laran parallamps tipus Franklin, un per fase, de la marca ABB amb les característiques següents.



Característiques assignades dels parallamps de la part de 25 kV del transformador Tensió mes elevada per el material

kV 30

Tensió assignada de servei continu

kV 24,4

Corrent nominal de descàrrega ona 8/MT µseg

kA 5

Classe de descàrrega 3 Aïllament extern Goma – silicona Comptador de descàrrega Inclòs

12.2. Proteccions de sobre i subtensió.

Ajust per a màxima tensió D'acord a la tensió nominal de Subestació en alta tensió 220 kV i 245 kV per a la tensió més elevada pel material. S'ajusta a un 110 % per a màxima tensió. Obtenint segons les característiques dels transformadors de tensió, una tensió en el secundari que donarà ordre de dispar de: La tensió nominal de referència que arribarà al relé serà de 110 V (secundaris dels transformadors de tensió). Per la tensió més elevada del material, s'obté una tensió en els secundaris de:

122,5 V a un ajustament del 110 %;

S'obtindrà el tir del relé a una tensió de 134,75 V en el secundari del transformador de tensió. Ajust per a mínima tensió La tensió nominal de referència que arribarà al relé serà de 110 V ( secundaris dels transformadors de tensió). S'admetrà, una caiguda de tensió del 10 %, per a un funcionament normal de tot aparell connectat a la xarxa. Al ser la tensió nominal de 25 kV la mínima tensió serà de 22,5 kV. Pel que l'ajust de tensió serà d'un 90 % la tensió nominal. Es temporitzarà la subtensió a 2 segons per a permetre als dispositius regulars la correcció de la tensió. S'obté una tensió en els secundaris de:

110 V a un ajustament del 90 %;

S'obtindrà el tir del relé a una tensió de 99 V en el secundari del transformador de tensió.



13. Protecció dels transformadors.

13.1. Protecció diferencial de fases.

13.1.1. Determinació del valor d’ajust de la corrent diferencial del transformador

de 40 MVA.

Mitjançant la protecció diferencial del transformador, detectarem les possibles faltes que es puguin arribar a produir tant en l'interior del transformador com en les seves connexions externes, on, clar estigui, sigui abastat pels transformadors d'intensitat La protecció diferencial no se cenyeix exclusivament al transformador, sinó que cobreix la zona compresa entre els transformadors d'intensitat. Per tant, queden protegits tots els equips que formen part del bloc de transformació. Per a la protecció diferencial del transformador de 40 MVA, les característiques d’aquest són les següents:

Característiques assignades transformador de potencia 220/MT kV Tensions en buit AT V 245 BT V 36 Potencia per debanat en toma de menor tensió AT MVA 40 BT MVA 40 Grup de connexió AT/BT YNd11 Dispositiu de canvi de tensió AT Regulador en càrrega BT Ajustador en buit Tipus de refrigeració ONAN – ONAF

D’aquestes dades deduïm que: Intensitat nominalen el primari del transformador:

Intensitat nominal en el secundari del transformador:

Els transformadors d'intensitat emprats, utilitzen relacions de transformació normalitzades:



TI en el costat d'Alta Tensió (220 kV) 200/5 A TI en el costat de Mitja Tensió (25 kV) 1000/5 A Les intensitats nominals secundàries, amb els T/I connectats en estrella, seran: I’At = 104.97 (5/200) = 2.624 A I’Mt = 923.76 (5/1000) = 4.61 A Però a causa de les connexions del transformador s'introduïx un desfasament de 30º, que per descomptat hauríem de corregir mitjançant la instal·lació de transformadors auxiliars, un per cada fase, a més hem de convertir 2.624 en 4,545. Pel que solament ens queda determinar el grup de connexió dels transformadors auxiliars. Les quals es connectaran a igual grup de connexió que el transformador principal. Així aconseguirem tornar a desfasar en 30º les intensitats secundàries per a posar-les en fase i a més, hem d'igualar les intensitats. En la connexió en triangle, les intensitats fora del triangle són 3 superiors a les dels enrotllaments. Per tant, la relació de cadascun dels T/I auxiliars vindrà donada per:

Aixo done:

A Perquè el relé diferencial s'equilibri és imprescindible que els corrents que rebi siguin iguals i de sentit oposat. Pel que per a complir aquesta condició han d’utilitzar-se tres T/I auxiliars de relació de transformació i intensitats en els costats estrella - triangle de: En el costat estrella: 4.61 A En el costat triangulo: 2.624 A Relació de transformació: 4.61 /2.624 = 1.75 Mitjançant aquestes connexions, podem assegurar que els corrents diferencials seran nul·les, si es prescindeix del ± 10 % i dels errors dels transformadors d'intensitat. A l'introduir l'error dels transformadors d'intensitat, s'obté, al ser d'una precisió 5P als dos transformadors, un error de ± 2 %. S'obté:



La qual cosa suposa una intesitat diferencial d’arrancada de:

El rele diferencial haurà d’ajustar-se al valor immediatament superior.



3. Planols




DATA: 05 / 2008.

4. Estat d’amidaments




DATA: 05 / 2008.



Índex Estas d’amidaments. 1. Capítol 1 Obra civil.....................................................................147

2. Capitul 2 Conductors....................................................................152

3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ..............153

4. Capitol 4 Interruptors Automàtics..............................................155

5. Capítol 5 Transformadors de potència. ......................................156

6. Capitol 6 Transformadors de tensió ...........................................157

7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat .......................................158

8. Capitol 8 Seccionadors .................................................................160

9. Capítol 9 Autovalvules..................................................................161

10. Capitol 10 Equips auxiliars..............................................................162

11. Capítol 11 Relés de protecció...........................................................163

12. Capítol 12 Equips de mesura ...........................................................165

13. Capítol 13 Enllumenat......................................................................167

14. Capítol 14 Diversos ...........................................................................168



1. Capítol 1 Obra civil

Descripció Unitats Quantitat

Demolicions i moviment de terres Excavació de

rases i pous fins a 1,5m de profunditat, en

terreny, com mitjos i càrrega mecànica sobre

camió

m3

450


Demolicions i moviment de terres Farcit i

compactació en rases i pous amb terres

adequades

m3

300


Fonamentacions Formigó per a rases i pous de

fonamentació, Ha- 25/P20, de consistència

plàstica i grandària màxima del arid 20mm

m3

130


Fonamentacions Acer en barres corrugadas B

500 de limiti elàstic, per a l'armadura de rases i

pous

kg

2350


Fonamentacions Encofrat amb plafons

metàl·lics per a rases i pous de fonamentació

m2

300


Fonamentacions Formigó per a lloses de



fonamentació, de consistència plàstica m3 126


Fonamentacions Acer en barres corrugadas

B500 de límit elàstic 500 N/mm2, per a les

armadures de lloses

kg

2860


Fonamentacions Capa de neteja i anivellació de

formigó, de consistència plàstica i grandària

màxima del arido 40mm

m3

4023


Fonamentacions Formigó per a murs de 3 m

d'altura, de consistència plàstica i grandària

màxima de l'àrid 20 mm

m3

1743



500, de límit elàstic 500 N/mm, per a

l'armadura de murs de contenció, d'una altura

màxima de 3 metres

kg

2560



metàl·lics, de 250*50 cm a dues cares, per a

murs de contenció de base rectilínia

m2

212




Estructures metàl·liques Subministrament i

col·locació de bigues de carril metàl·lic,

incloent platina metàl·lica d'ancoratge i pernos

metàl·lics

U.t.

126


Estructures metàl·liques de formigó Formigó

per a murs, de consisténcia plàstica i grandària

màxima del arido 20 mm, abocat amb cubilote

m3

3650


Estructures metàl·liques de formigó Acer en

barrras corrugadas, de límit elàstic 500 N/mm,

per a l'armadura dels murs

kg

3420



per a bigues, de consistència plàstica i

grandària màxima del arido 20 mm

m3

150



barres corrugadas B500 de límit elàstic 500

N/mm2 en barres, per a l'armadura de bigues

kg

7220


Estructures metàl·liques de formigó Muntatge

d'encofrat amb plafó metàl·lic, per a bigues

m2

254



planes de directriu recta, a una altura de 3

metres


Paviments Recrecido per a protecció de biga

carril amb formigó en massa

m2

15


Paviments Subministrament i estès de grava de

grandària màxima de 50 a 70 mm

m2

132


Paviments Canalització per a la recollida d'oli,

d'acer galvanitzat, de 50 cm d'ample, formada

per marc de perfil metàl·lic

m2

140


Instal·lacions d'evacuació Connexió amb

conducció d'evacuació d'oli del transformador.

S'inclou p.p. de conducte d'evacuació d'oli,

moviment de terres, càrrega i transport

d'enderrocs a l'abocador

U.t.

1


Instal·lació elèctrica Canalització prefabricada

de formigó per a cables subterranis, en zona

per als vianants, amb tapa de formigó, s'inclou

p.p. de connexió amb canalitzacions i tots els

elements necessaris, tant com treballs

necessaris per a la seva perfecta execució

U.t.

150





de formigó per a cables en zona de vial, amb

tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics

UPN120 d'acer

U.t.

15



2. Capítol 2 Conductors


Cable LA-455 Cóndor 54+7 455,5mm2

m

30,5


Tub Cu de 60/50 mmø

m

15


Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16

m

180


Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV + H16.

m

20


Cable de coure de denominació Pirepoll de

secció 10 mm²

m

1000



secció 6mm²

m

700



secció 4mm²

m

300



3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris


Aïllador d'amarri per a intempèrie de vidre, de

la casa la SAINT-GOBAIN, denominació I

160/146

U.t.

120


Ràcord de connexió recte per a cable de secció

455.5

U.t.

42


Ràcord de connexió bimetàl·lic per a borna de

diàmetre de transformador de potència

U.t.

12


Ràcord de connexió en T per a cable de secció

455.5

U.t.

30


Estructura del pòrtic de 220 KV, incloent

perfils L50.5 i L35.4

U.t.

3


Estructura columna Biga de 220 KV, incloent

perfils L80.6, L70.5 i L70.4

U.t.

3


Suport Interruptor Suport per a interruptors

automàtics

U.t.

12




Suport per seccionadors

U.t.

18


Suports per a transformadors de tensió

U.t.

6


Suports per a transformadors d'intensitat

U.t.

6



4. Capítol 4 Interruptors Automàtics


HP 514/4F. DRIESCHER Interruptor tripolar

d'alt voltatge per a 245 KV amb aïllament en

SF6, constituït per tres pols. Per a la seva

instal·lació a l’interior. De la casa

DRIESCHER

U.t.

3


Int. Aut. SIEMENS Interruptor automàtic, per

a 36 KV per a la seva instal·lació interior, amb

aïllament en SF6. De la casa SIEMENS

U.t.

13



5. Capítol 5 Transformadors de potència.


Transformador de potència de la casa ABB

fabricat en Trafosur amb característiques de

220±10% 25 KV. Ynd11 . 40 MVA, amb

refrigeració en oli i per a instal·lació en

intempèrie. Amb accessoris

U.t.

2



amb característiques de 25/0.4 KV. Dyn11. 400

KVA, amb refrigeració en resina epoxi i

instación interior. Amb accessoris.

U.t.

2



6. Capítol 6 Transformadors de tensió


Transformador de tensió de la casa ABB per a

una tensió de 245 KV, d'instal·lació a l’interior

insertdos en càpsula de porcellana. D'un nucli

U.t.

6


Transformador de tensió de la casa ARTECHE

per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació a la

intempèrie, refrigeració a l'aire. De 2 nuclis

U.t.

6



per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació

interior. De 1 nuclis

U.t.

6



7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat


Transformador d'intensitat de la casa ABB per

a una tensió de 245 KV, d'instal·lació a la

intempèrie en instal·lació vertical, amb tensió

màxima de 1050 KV. De dos nuclis, inclosos

accessoris. Corrent primari 400 , 2º de 5

U.t.

6




intempèrie en instal·lació vertical, amb tenisón

màxima de 1050 KV. De tres nuclis, inclosos


U.t.

6


Transformador d'intensitat de la casa

ARTECHE per a una tensió de 36 KV,

d'instal·lació en interior, amb tenisón màxima

de 36 KV. De tres nuclis, inclosos accessoris.

U.t.

6





de 36 KV. Model Suport. De dos nuclis,

inclosos accessoris. Corrent primari 400, 2º de

5. Ventilació resina sintètica bugada i tractada

sota buit.

U.t.

60





ARTECHE per a una tensió de 36 KV, D'un

nucli, inclosos accessoris. Corrent primari

1500, 2º de 5 A. Ventilació resina sintètica

bugada i tractada sota buit

U.t.

6




nucli, inclosos accessoris. Corrent primari 400,

2º de 5 A. Ventilació resina sintètica bugada i

tractada sota buit.

U.t.

4



8. Capítol 8 Seccionadors


Seccionador tripolar de 245 KV, de intalación

a l’interior, giratori, aïllat amb SF6. De la casa

MESA

U.t.

6




MESA.

U.t.

1


Seccionador de 36 KV, per a muntatge interior

i totes les posicions De la casa SIEMENS. Amb

enclavamiento

U.t.

26



9. Capítol 9 Autovalvules


Autoválvula tipus EXLIM-R-198-AM-245, de

tensió nominal 245 KV, alt corrent de

descàrrega 100 CA, i baixa corrent de 550 A.

Instal·lació interior, vertical. De la casa ABB

U.t.

6


Autoválvula tipus EXLIM-R-30-AV-036, de



Instal·lació intempèrie, vertical. De la casa

ABB

U.t.

45



10. Capitol 10 Equips auxiliars


Bateria de condensadors de 25 KV i 6 MVAr

de potència

U.t.

3


Equip de bateries i rectificador de 250 Ah. I

125 Vcc. De la casa TUDOR

U.t.

1



11. Capítol 11 Relés de protecció


Relé diferencial de protecció de

transformadors RD3T de la casa MAYVASA.

Trifàsic de Ref. 022/01, d'instal·lació interior,

amb caixa de metàl·lica per a correcta

ubicació. De 3 targetes i regulació. Amb bornas

cortocircuitables en els circuits d'intensitat

U.t.

2


Relé trifàsic denominació RV-UT, de la casa

ARTECHE, inclou protecció de màxima i

mínima tensió i màxima i mínima freqüència

U.t.

2


Relé de distància, de la casa ABB. Trifàsic

model REL 511, d'instal·lació interior, amb

caixa enchufable metàl·lica tipus B per a

correcta ubicació. Disposa d'element

senyalitzador.

U.t.

2


Relé de sobreintensidad, denominació RV-ITN,

de la casa ARTECHE, amb senyal temporitzat

i tirs, per a la seva instal·lació interior

U.t.

21




Relé MAYVASA Relé direccional de

sobreintensitat, necessària alimentació de

contínua, amb senyal temporitzat i tirs

d'instal·lació interior, amb caixa endollable

metàl·lica tipus B per a correcta ubicació.

Disposa d'element senyalitzador

U.t.

2


Relé eléctrónico de sobreintensidad monofásico

a temps independent, tipus M.I.A.-1 de ref.

007/4, necessària alimentació de contínua,

sistema de mesura estanc, amb caixa

enchufable metàl·lica tipus A para correcta

ubicació. Disposa d'element senyalitzador.

U.t.

4


Relé eléctrónico per a reconexión automàtica

d'interruptors tipus R.R.A.-3F de ref. 008/2,

necessària alimentació de contínua, 5 cicles de

funcionament, amb caixa enchufable metàl·lica

tipus B per a correcta ubicació. Disposa

d'element senyalitzador..

U.t.

15



12. Capítol 12 Equips de mesura


Comptador trifàsic de potència activa model

L200. Classe 1

U.t.

6


Comptador trifàsic de potència reactiva model

FG/MG330j1.

U.t.

6


Voltímetre analògic de la casa SACI, amb

tensió d'alimentació 110V, escala de 0-250 KV.

Classe 0,5

U.t.

2


Voltímetre analògic de la casa saci, amb tensió

d'alimentació 110V, escala de 0-30 KV. classe

0.5

U.t.

2


Frecuencímetro analògic de la casa SACI, per

a freqüència 50 Hz. classe 0.5

U.t.

2


Sincronoscopi de la casa saci, de 3 llums per a

visualitzar sincronisme

U.t.

1




Amperímetre de la casa SACI amb entrada de

0-5 a i visualització de 0-150 A. amb classe de

precisió 0.5

U.t.

6


Batímetre analògic de la casa SACI amb tensió

d'alimentació 110 V-5 A, trifàsic. amb escala 0-

60 MW

U.t.

2




60 MVAr

U.t.

2



13. Capítol 13 Enllumenat


Lluminària de vapor de sodi d'alta pressió de

250 W i 220 Vca. Denominació ET-400 tipus

fanal de la casa Carandini

U.t.

10


Enllumenat d'emergència model 530063 de

potència 20 W de la casa SIMON, autonomia

superior a 1 h

U.t.

30


Lluminària de tub fluorescent de 36 W,

denominació FBS 2*36 de la casa Philips

U.t.

25



14. Capítol 14 Diversos


Conjunt de Cel·les prefabricades, aïllament en

SF6 de la casa SIEMENS

U.t.

14


Bàcul d'Acer Columna d'acer galvanitzat

d'espessor normal i 35 cm de empotrament,

d'una altura de 7,5 m

U.t.

10


Tanca a base de panells de polipropilè

emplenats amb formigó protectora de 3,5 m

d'altura, amb tots accessoris

m

260


Interruptor magnetotérmic de 160 A de

corrent nominal, de fabricació ABB

U.t.

1


Interruptor magnetotérmico de 63 A de


U.t.

3




Interruptor magnetotérmico de 32 A, de la

casa ABB

U.t.

9


Interruptor magnetotérmic de 10 A, per a

circuit de corrent contínua, de la casa ABB

U.t.

30


Piquetes per a la posada a terra de l'Estació,

U.t.

33



5. Pressupost




DATA: 05 / 2008.



Índex del pressupost.

1. Preus unitaris. ...................................................................................172 1.1. Capítol 1 Obra civil..................................................................................172

1.2. Capítol 2 Conductors................................................................................177

1.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ..........................178

1.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics ...........................................................180

1.5. Capítol 5 Transformadors de potència..................................................181

1.6. Capítol 6 Transformadors de tensió........................................................182

1.7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat ....................................................183

1.8. Capítol 8 Seccionadors ............................................................................185

1.9. Capítol 9 Autovalvules..............................................................................186

1.10. Capitol 10 Equips auxiliars.........................................................................187

1.11. Capítol 11 Relés de protecció .................................................................188

1.12. Capítol 12 Equips de mesura ...................................................................190

1.13. Capítol 13 Enllumenat ...............................................................................192

1.14. Capítol 14 Diversos.....................................................................................193

2. Pressupost ..........................................................................................195 2.1. Capítol 1 Obra civil......................................................................................195

2.2. Capitol 2 Conductors....................................................................................201

2.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris ................................203

2.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics ...............................................................205

2.5. Capítol 5 Transformadors de potencia......................................................206

2.6. Capítol 6 Transformadors de tensió ............................................................207

2.7. Capitol 7 Transformadors d’intensitat ........................................................208

2.8. Capítol 8 seccionadors.................................................................................210

2.9. Capítol 9 Autovalvules ..................................................................................211

2.10. Capítol 10 Equips Auxiliars. .......................................................................212

2.11. Capítol 11 Relés de protecció .................................................................213

2.12. Capítol 12 Equips de mesura ...................................................................216

2.13. Capítol 13 Enllumenat ...............................................................................218

2.14. Capítol 14 Diversos.....................................................................................219

3. Resum del pressupost .......................................................................221



1. Preus unitaris.

1.1. Capítol 1 Obra civil

Descripció Unitats Preus

Demolicions i moviment de terres Excavació de

rases i pous fins a 1,5m de profunditat, en

terreny, com mitjos i càrrega mecànica sobre

camió

m3

25€


Demolicions i moviment de terres Farcit i

compactació en rases i pous amb terres

adequades

m3

45€


Fonamentacions Formigó per a rases i pous de

fonamentació, Ha- 25/P20, de consistència

plàstica i grandària màxima del arid 20mm

m3

25.50€



500 de limiti elàstic, per a l'armadura de rases i

pous

kg

0.6€



metàl·lics per a rases i pous de fonamentació

m2

20€




Fonamentacions Formigó per a lloses de

fonamentació, de consistència plàstica

m3

25.5€


Fonamentacions Acer en barres corrugadas

B500 de límit elàstic 500 N/mm2, per a les

armadures de lloses

kg

0.6€


Fonamentacions Capa de neteja i anivellació de

formigó, de consistència plàstica i grandària


m3

39.65€


Fonamentacions Formigó per a murs de 3 m

d'altura, de consistència plàstica i grandària


m3

49.28€



500, de límit elàstic 500 N/mm, per a

l'armadura de murs de contenció, d'una altura

màxima de 3 metres

kg

0.6€



metàl·lics, de 250*50 cm a dues cares, per a

murs de contenció de base rectilínia

m2

20 €




Estructures metàl·liques Subministrament i

col·locació de bigues de carril metàl·lic,

incloent platina metàl·lica d'ancoratge i pernos

metàl·lics

U.t.

35€



per a murs, de consisténcia plàstica i grandària

màxima del arido 20 mm, abocat amb cubilote

m3

49.28€



barrras corrugadas, de límit elàstic 500 N/mm,

per a l'armadura dels murs

kg

0.6€



per a bigues, de consistència plàstica i

grandària màxima del arido 20 mm

m3

25.5€



barres corrugadas B500 de límit elàstic 500

N/mm2 en barres, per a l'armadura de bigues

kg

0.6€




Estructures metàl·liques de formigó Muntatge

d'encofrat amb plafó metàl·lic, per a bigues

planes de directriu recta, a una altura de 3

metres

m2

20€


Paviments Recrecido per a protecció de biga

carril amb formigó en massa

m2

33.50€


Paviments Subministrament i estès de grava de

grandària màxima de 50 a 70 mm

m2

10.8€


Paviments Canalització per a la recollida d'oli,

d'acer galvanitzat, de 50 cm d'ample, formada

per marc de perfil metàl·lic

m2

72.2€


Instal·lacions d'evacuació Connexió amb

conducció d'evacuació d'oli del transformador.

S'inclou p.p. de conducte d'evacuació d'oli,

moviment de terres, càrrega i transport

d'enderrocs a l'abocador

U.t.

412€





de formigó per a cables subterranis, en zona

per als vianants, amb tapa de formigó, s'inclou

p.p. de connexió amb canalitzacions i tots els

elements necessaris, tant com treballs

necessaris per a la seva perfecta execució

U.t.

10.8€



de formigó per a cables en zona de vial, amb

tapa metàl·lica formada per perfils metàl·lics

UPN120 d'acer

U.t.

100.5€



1.2. Capítol 2 Conductors


Cable LA-455 Cóndor 54+7 455,5mm2

m

1.53€



m

6.77€


Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV + H16

m

18.2€


Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV + H16.

m

12.35€



secció 10 mm²

m

1.02€



secció 6mm²

m

0.72€



secció 4mm²

m

0.61€



1.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris


Aïllador d'amarri per a intempèrie de vidre, de

la casa la SAINT-GOBAIN, denominació I

160/146

U.t.

9.23€


Ràcord de connexió recte per a cable de secció

455.5

U.t.

3.42€


Ràcord de connexió bimetàl·lic per a borna de

diàmetre de transformador de potència

U.t.

3.83€


Ràcord de connexió en T per a cable de secció

455.5

U.t.

3.6€


Estructura del pòrtic de 220 KV, incloent

perfils L50.5 i L35.4

U.t.

2000€


Estructura columna Biga de 220 KV, incloent

perfils L80.6, L70.5 i L70.4

U.t.

1200€


Suport Interruptor Suport per a interruptors

automàtics

U.t.

190€





U.t.

170€


Suports per a transformadors de tensió

U.t.

200€


Suports per a transformadors d'intensitat

U.t.

200€



1.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics


HP 514/4F. DRIESCHER Interruptor tripolar

d'alt voltatge per a 245 KV amb aïllament en

SF6, constituït per tres pols. Per a la seva

instal·lació a l’interior. De la casa

DRIESCHER

U.t.

28340€


Int. Aut. SIEMENS Interruptor automàtic, per

a 36 KV per a la seva instal·lació interior, amb

aïllament en SF6. De la casa SIEMENS

U.t.

9540€



1.5. Capítol 5 Transformadors de potència.



fabricat en Trafosur amb característiques de

220±10% 25 KV. Ynd11 . 40 MVA, amb

refrigeració en oli i per a instal·lació en

intempèrie. Amb accessoris

U.t.

383645€



amb característiques de 25/0.4 KV. Dyn11. 400

KVA, amb refrigeració en resina epoxi i


U.t.

12675€



1.6. Capítol 6 Transformadors de tensió


Transformador de tensió de la casa ABB per a

una tensió de 245 KV, d'instal·lació a l’interior

insertdos en càpsula de porcellana. D'un nucli

U.t.

2929.8€



per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació a la

intempèrie, refrigeració a l'aire. De 2 nuclis

U.t.

715.5€



per a una tensió de 24-36 KV, d'instal·lació

interior. De 1 nuclis

U.t.

627.7€



1.7. Capítol 7 Transformadors d’intensitat




intempèrie en instal·lació vertical, amb tensió

màxima de 1050 KV. De dos nuclis, inclosos


U.t.

2998.5€




intempèrie en instal·lació vertical, amb tenisón

màxima de 1050 KV. De tres nuclis, inclosos


U.t.

3344.6€





de 36 KV. De tres nuclis, inclosos accessoris.

U.t.

410.55€





de 36 KV. Model Suport. De dos nuclis,

inclosos accessoris. Corrent primari 400, 2º de

5. Ventilació resina sintètica bugada i tractada

sota buit.

U.t.

490€






nucli, inclosos accessoris. Corrent primari

1500, 2º de 5 A. Ventilació resina sintètica

bugada i tractada sota buit

U.t.

456.7€




nucli, inclosos accessoris. Corrent primari 400,

2º de 5 A. Ventilació resina sintètica bugada i

tractada sota buit.

U.t.

315€



1.8. Capítol 8 Seccionadors




MESA

U.t.

2280€




MESA.

U.t.

1869€


Seccionador de 36 KV, per a muntatge interior

i totes les posicions De la casa SIEMENS. Amb

enclavamiento

U.t.

180€



1.9. Capítol 9 Autovalvules


Autoválvula tipus EXLIM-R-198-AM-245, de



Instal·lació interior, vertical. De la casa ABB

U.t.

1867€


Autoválvula tipus EXLIM-R-30-AV-036, de



Instal·lació intempèrie, vertical. De la casa

ABB

U.t.

142.54€



1.10. Capitol 10 Equips auxiliars


Bateria de condensadors de 25 KV i 6 MVAr

de potència

U.t.

2347€


Equip de bateries i rectificador de 250 Ah. I

125 Vcc. De la casa TUDOR

U.t.

10534.5€



1.11. Capítol 11 Relés de protecció



transformadors RD3T de la casa MAYVASA.

Trifàsic de Ref. 022/01, d'instal·lació interior,

amb caixa de metàl·lica per a correcta

ubicació. De 3 targetes i regulació. Amb bornas

cortocircuitables en els circuits d'intensitat

U.t.

458€


Relé trifàsic denominació RV-UT, de la casa

ARTECHE, inclou protecció de màxima i

mínima tensió i màxima i mínima freqüència

U.t.

512€


Relé de distància, de la casa ABB. Trifàsic

model REL 511, d'instal·lació interior, amb

caixa enchufable metàl·lica tipus B per a

correcta ubicació. Disposa d'element

senyalitzador.

U.t.

485€


Relé de sobreintensidad, denominació RV-ITN,

de la casa ARTECHE, amb senyal temporitzat

i tirs, per a la seva instal·lació interior

U.t.

925€




Relé MAYVASA Relé direccional de

sobreintensitat, necessària alimentació de

contínua, amb senyal temporitzat i tirs

d'instal·lació interior, amb caixa endollable

metàl·lica tipus B per a correcta ubicació.

Disposa d'element senyalitzador

U.t.

250€


Relé electrònic de sobreintensitat monofàsic a

temps independent, tipus M.I.A.-1 de ref.

007/4, necessària alimentació de contínua,

sistema de mesura estanc, amb caixa

enchufable metàl·lica tipus A para correcta

ubicació. Disposa d'element senyalitzador.

U.t.

78.5€


Relé eléctrónico per a reconexión automàtica

d'interruptors tipus R.R.A.-3F de ref. 008/2,

necessària alimentació de contínua, 5 cicles de

funcionament, amb caixa enchufable metàl·lica

tipus B per a correcta ubicació. Disposa


U.t.

268.45€



1.12. Capítol 12 Equips de mesura


Comptador trifàsic de potència activa model

L200. Classe 1

U.t.

170.38€


Comptador trifàsic de potència reactiva model

FG/MG330j1.

U.t.

187.5€


Voltímetre analògic de la casa SACI, amb

tensió d'alimentació 110V, escala de 0-250 KV.

Classe 0,5

U.t.

43.5€


Voltímetre analògic de la casa saci, amb tensió

d'alimentació 110V, escala de 0-30 KV. classe

0.5

U.t.

29.4€


Frecuencímetro analògic de la casa SACI, per

a freqüència 50 Hz. classe 0.5

U.t.

67.5€


Sincronoscopi de la casa saci, de 3 llums per a

visualitzar sincronisme

U.t.

72.75€




Amperímetre de la casa SACI amb entrada de

0-5 a i visualització de 0-150 A. amb classe de

precisió 0.5

U.t.

69.87€




60 MW

U.t.

154.35€




60 MVAr

U.t.

145.55€



1.13. Capítol 13 Enllumenat


Lluminària de vapor de sodi d'alta pressió de

250 W i 220 Vca. Denominació ET-400 tipus

fanal de la casa Carandini

U.t.

180€


Enllumenat d'emergència model 530063 de

potència 20 W de la casa SIMON, autonomia

superior a 1 h

U.t.

190€


Lluminària de tub fluorescent de 36 W,

denominació FBS 2*36 de la casa Philips

U.t.

15.65€



1.14. Capítol 14 Diversos


Conjunt de Cel·les prefabricades, aïllament en

SF6 de la casa SIEMENS

U.t.

2567€


Bàcul d'Acer Columna d'acer galvanitzat

d'espessor normal i 35 cm de empotrament,

d'una altura de 7,5 m

U.t.

235.5€


Tanca a base de panells de polipropilè

emplenats amb formigó protectora de 3,5 m

d'altura, amb tots accessoris

m

13.9€


Interruptor magnetotérmic de 160 A de


U.t.

395.3€


Interruptor magnetotérmico de 63 A de


U.t.

154.4€


Interruptor magnetotérmico de 32 A, de la

casa ABB

U.t.

103.5€


Interruptor magnetotérmic de 10 A, per a

circuit de corrent contínua, de la casa ABB

U.t.

45.3€




Piquetes per a la posada a terra de l'Estació,

U.t.

35€



2. Pressupost

2.1. Capítol 1 Obra civil

Descripció Unitats Preus Quantitat Total

Demolicions i moviment de terres

Excavació de rases i pous fins a

1,5m de profunditat, en terreny,

com mitjos i càrrega mecànica

sobre camió

m3

25€

450

11250€


Demolicions i moviment de terres

Farcit i compactació en rases i pous

amb terres adequades

m3

45€

300

13500€


Fonamentacions Formigó per a

rases i pous de fonamentació, Ha-

25/P20, de consistència plàstica i

grandària màxima del arid 20mm

m3

25.50€

130

3315€


Fonamentacions Acer en barres

corrugadas B 500 de limiti elàstic,

per a l'armadura de rases i pous

kg

0.6€

2350

1410€


Fonamentacions Encofrat amb

plafons metàl·lics per a rases i pous

de fonamentació

m2

20€

300

6000€





lloses de fonamentació, de

consistència plàstica

m3

25.5€

126

3213€



corrugadas B500 de límit elàstic

500 N/mm2, per a les armadures de

lloses

kg

0.6€

2860

1716€


Fonamentacions Capa de neteja i

anivellació de formigó, de

consistència plàstica i grandària


m3

39.65€

4023

159511..95€



murs de 3 m d'altura, de



m3

49.28€

1743

85895.04€



corrugadas B 500, de límit elàstic

500 N/mm, per a l'armadura de

murs de contenció, d'una altura

màxima de 3 metres

kg

0.6€

2560

1536€




Fonamentacions Encofrat amb

plafons metàl·lics, de 250*50 cm a

dues cares, per a murs de contenció

de base rectilínia

m2

20 €

212

4240€


Estructures metàl·liques

Subministrament i col·locació de

bigues de carril metàl·lic, incloent

platina metàl·lica d'ancoratge i

pernos metàl·lics

U.t.

35€

126

4410€


Estructures metàl·liques de formigó

Formigó per a murs, de

consisténcia plàstica i grandària

màxima del arido 20 mm, abocat

amb cubilote

m3

49.28€

3650

179872€



Acer en barrras corrugadas, de

límit elàstic 500 N/mm, per a

l'armadura dels murs

kg

0.6€

3420

2052€





Formigó per a bigues, de


màxima del arido 20 mm

m3

25.5€

150

3825€



Acer en barres corrugadas B500 de

límit elàstic 500 N/mm2 en barres,

per a l'armadura de bigues

kg

0.6€

7220

4332€



Muntatge d'encofrat amb plafó

metàl·lic, per a bigues planes de

directriu recta, a una altura de 3

metres

m2

20€

254

5080€


Paviments Recrecido per a

protecció de biga carril amb

formigó en massa

m2

33.50€

15

502.5€


Paviments Subministrament i estès

de grava de grandària màxima de

50 a 70 mm

m2

10.8€

132

1425.6€




Paviments Canalització per a la

recollida d'oli, d'acer galvanitzat,

de 50 cm d'ample, formada per

marc de perfil metàl·lic

m2

72.2€

140

10108€


Instal·lacions d'evacuació Connexió

amb conducció d'evacuació d'oli

del transformador. S'inclou p.p. de

conducte d'evacuació d'oli,

moviment de terres, càrrega i

transport d'enderrocs a l'abocador

U.t.

412€

1

412€


Instal·lació elèctrica Canalització

prefabricada de formigó per a

cables subterranis, en zona per als

vianants, amb tapa de formigó,

s'inclou p.p. de connexió amb

canalitzacions i tots els elements

necessaris, tant com treballs

necessaris per a la seva perfecta

execució

U.t.

10.8€

150

1620€




Instal·lació elèctrica Canalització

prefabricada de formigó per a

cables en zona de vial, amb tapa

metàl·lica formada per perfils

metàl·lics UPN120 d'acer

U.t.

100.5€

15

1507.5€

Total Capítol 1 Obra civil 506733.59€



2.2. Capitol 2 Conductors


Cable LA-455 Cóndor 54+7

455,5mm2

m

1.53€

70.5

107.87€



m

6.77€

30

203.1€


Cable aïllat Al 1x500mm2 18/30 kV

+ H16

m

18.2€

180

3276€


Cable aïllat Al 1x240mm2 18/30 kV

+ H16.

m

12.35€

20

247€


Cable de coure de denominació

Pirepoll de secció 10 mm²

m

1.02€

1000

1020€



Pirepoll de secció 6mm²

m

0.72€

700

504€





Pirepoll de secció 4mm²

m

0.61€

300

183€

Total Capítol 2 Conductors 5540.97€



2.3. Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris


Aïllador d'amarri per a intempèrie

de vidre, de la casa la SAINT-

GOBAIN, denominació I 160/146

U.t.

9.23€

120

1107.6€


Ràcord de connexió recte per a

cable de secció 455.5

U.t.

3.42€

42

143.64€


Ràcord de connexió bimetàl·lic per

a borna de diàmetre de

transformador de potència

U.t.

3.83€

12

45.96€


Ràcord de connexió en T per a

cable de secció 455.5

U.t.

3.6€

30

108€


Estructura del pòrtic de 220 KV,

incloent perfils L50.5 i L35.4

U.t.

2000€

3

6000€


Estructura columna Biga de 220

KV, incloent perfils L80.6, L70.5 i

L70.4

U.t.

1200€

3

3600€




Suport Interruptor Suport per a

interruptors automàtics

U.t.

190€

12

2280€



U.t.

170€

18

3060€


Suports per a transformadors de

tensió

U.t.

200€

6

1200€


Suports per a transformadors

d'intensitat

U.t.

200€

6

1200€

Total Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris 18749.2€



2.4. Capítol 4 Interruptors Automàtics


HP 514/4F. DRIESCHER

Interruptor tripolar d'alt voltatge

per a 245 KV amb aïllament en

SF6, constituït per tres pols. Per a

la seva instal·lació a l’interior. De la

casa DRIESCHER

U.t.

28340€

3

85020€


Int. Aut. SIEMENS Interruptor

automàtic, per a 36 KV per a la

seva instal·lació interior, amb

aïllament en SF6. De la casa

SIEMENS

U.t.

9540€

13

124020€

Total Capítol 4 Interruptors Automàtics 209040€



2.5. Capítol 5 Transformadors de potencia.


Transformador de potència de la

casa ABB fabricat en Trafosur amb

característiques de 220±10% 25

KV. Ynd11 . 40 MVA, amb

refrigeració en oli i per a

instal·lació en intempèrie. Amb

accessoris

U.t.

383645€

2

767290€


Transformador de potència de la

casa ABB amb característiques de

25/0.4 KV. Dyn11. 400 KVA, amb

refrigeració en resina epoxi i


U.t.

12675€

2

25350€

Total Capítol 5 Transformadors de potència 792640€



2.6. Capítol 6 Transformadors de tensió


Transformador de tensió de la casa

ABB per a una tensió de 245 KV,

d'instal·lació a l’interior insertdos

en càpsula de porcellana. D'un

nucli

U.t.

2929.8€

6

17578.8€



ARTECHE per a una tensió de 24-

36 KV, d'instal·lació a la

intempèrie, refrigeració a l'aire. De

2 nuclis

U.t.

715.5€

6

4293€



ARTECHE per a una tensió de 24-

36 KV, d'instal·lació interior. De 1

nuclis

U.t.

627.7€

6

3766.2€

Total Capítol 6 Transformadors de tensió 25638€



2.7. Capitol 7 Transformadors d’intensitat


Transformador d'intensitat de la

casa ABB per a una tensió de 245

KV, d'instal·lació a la intempèrie

en instal·lació vertical, amb tensió

màxima de 1050 KV. De dos nuclis,

inclosos accessoris. Corrent

primari 400 , 2º de 5

U.t.

2998.5€

6

17991€



casa ABB per a una tensió de 245

KV, d'instal·lació a la intempèrie

en instal·lació vertical, amb tenisón

màxima de 1050 KV. De tres nuclis,


primari 200 , 2º de 5

U.t.

3344.6€

6

20067.6€



casa ARTECHE per a una tensió

de 36 KV, d'instal·lació en interior,

amb tenisón màxima de 36 KV. De

tres nuclis, inclosos accessoris.

U.t.

410.55€

6

2463.3€






de 36 KV, d'instal·lació en interior,

amb tenisón màxima de 36 KV.

Model Suport. De dos nuclis,


primari 400, 2º de 5. Ventilació

resina sintètica bugada i tractada

sota buit.

U.t.

490€

60

29400€




de 36 KV, D'un nucli, inclosos

accessoris. Corrent primari 1500,

2º de 5 A. Ventilació resina

sintètica bugada i tractada sota

buit

U.t.

456.7€

6

2740.2€




de 36 KV, D'un nucli, inclosos

accessoris. Corrent primari 400, 2º

de 5 A. Ventilació resina sintètica

bugada i tractada sota buit.

U.t.

315€

4

1260€

Total Capítol 7 Transformadors d’intensitat 73922.1€



2.8. Capítol 8 seccionadors.


Seccionador tripolar de 245 KV, de

intalación a l’interior, giratori,

aïllat amb SF6. De la casa MESA

U.t.

2280€

6

13680€


Seccionador tripolar de 245 KV, de

intalación a l’interior, giratori,

aïllat amb SF6. De la casa MESA.

U.t.

1869€

1

1869€


Seccionador de 36 KV, per a

muntatge interior i totes les

posicions De la casa SIEMENS.

Amb enclavamiento

U.t.

180€

26

4680€

Total Capítol 8 Seccionadors 20229€



2.9. Capítol 9 Autovalvules


Autoválvula tipus EXLIM-R-198-

AM-245, de tensió nominal 245 KV,

alt corrent de descàrrega 100 CA, i

baixa corrent de 550 A. Instal·lació

interior, vertical. De la casa ABB

U.t.

1867€

6

11202€


Autoválvula tipus EXLIM-R-30-

AV-036, de tensió nominal 30 KV,

alt corrent de descàrrega 100 CA, i

baixa corrent de 550 A. Instal·lació

intempèrie, vertical. De la casa

ABB

U.t.

142.54€

45

6414.3€

Total Capítol 9 Autovalvules 17616.3€



2.10. Capítol 10 Equips Auxiliars.


Bateria de condensadors de 25 KV i

6 MVAr de potència

U.t.

2347€

3

7041€


Equip de bateries i rectificador de

250 Ah. I 125 Vcc. De la casa

TUDOR

U.t.

10534.5€

1

10534.5€

Total Capítol 10 Equips Auxiliars 17575.2€



2.11. Capítol 11 Relés de protecció



transformadors RD3T de la casa

MAYVASA. Trifàsic de Ref.

022/01, d'instal·lació interior, amb

caixa de metàl·lica per a correcta

ubicació. De 3 targetes i regulació.

Amb bornas cortocircuitables en

els circuits d'intensitat

U.t.

458€

2

916€


Relé trifàsic denominació RV-UT,

de la casa ARTECHE, inclou

protecció de màxima i mínima

tensió i màxima i mínima

freqüència

U.t.

512€

2

1024€


Relé de distància, de la casa ABB.

Trifàsic model REL 511,

d'instal·lació interior, amb caixa

enchufable metàl·lica tipus B per a

correcta ubicació. Disposa

d'element senyalitzador.

U.t.

485€

2

970€




Relé de sobreintensidad,

denominació RV-ITN, de la casa

ARTECHE, amb senyal

temporitzat i tirs, per a la seva

instal·lació interior

U.t.

925€

21

19425€


Relé MAYVASA Relé direccional

de sobreintensitat, necessària

alimentació de contínua, amb

senyal temporitzat i tirs

d'instal·lació interior, amb caixa

endollable metàl·lica tipus B per a


d'element senyalitzador

U.t.

250€

2

500€


Relé electrònic de sobreintensitat

monofàsic a temps independent,

tipus M.I.A.-1 de ref. 007/4,

necessària alimentació de contínua,

sistema de mesura estanc, amb

caixa enchufable metàl·lica tipus A

para correcta ubicació. Disposa

d'element senyalitzador.

U.t.

78.5€

4

314€




Relé eléctrónico per a reconexión

automàtica d'interruptors tipus

R.R.A.-3F de ref. 008/2, necessària

alimentació de contínua, 5 cicles de

funcionament, amb caixa

enchufable metàl·lica tipus B per a



U.t.

268.45€

15

4026.75€

Total Capítol 11 Relés de protecció 27175.75€



2.12. Capítol 12 Equips de mesura


Comptador trifàsic de potència

activa model L200. Classe 1

U.t.

170.38€

6

1022.28€


Comptador trifàsic de potència

reactiva model FG/MG330j1.

U.t.

187.5€

6

1225€


Voltímetre analògic de la casa

SACI, amb tensió d'alimentació

110V, escala de 0-250 KV. Classe

0,5

U.t.

43.5€

2

87€


Voltímetre analògic de la casa saci,

amb tensió d'alimentació 110V,

escala de 0-30 KV. classe 0.5

U.t.

29.4€

2

58.8€


Frecuencímetro analògic de la casa

SACI, per a freqüència 50 Hz.

classe 0.5

U.t.

67.5€

2

135€


Sincronoscopi de la casa saci, de 3

llums per a visualitzar sincronisme

U.t.

72.75€

1

72.75€




Amperímetre de la casa SACI amb

entrada de 0-5 a i visualització de

0-150 A. amb classe de precisió 0.5

U.t.

69.87€

6

419.22€


Batímetre analògic de la casa SACI

amb tensió d'alimentació 110 V-5

A, trifàsic. amb escala 0-60 MW

U.t.

154.35€

2

308.7€


Batímetre analògic de la casa SACI

amb tensió d'alimentació 110 V-5

A, trifàsic. amb escala 0-60 MVAr

U.t.

145.55€

2

291.1€

Total Capítol 12 Equips de mesura 3619.85€



2.13. Capítol 13 Enllumenat


Lluminària de vapor de sodi d'alta

pressió de 250 W i 220 Vca.

Denominació ET-400 tipus fanal de

la casa Carandini

U.t.

180€

10

1800€


Enllumenat d'emergència model

530063 de potència 20 W de la casa

SIMON, autonomia superior a 1 h

U.t.

190€

30

5700€


Lluminària de tub fluorescent de

36 W, denominació FBS 2*36 de la

casa Philips

U.t.

15.65€

25

391.25€

Total Capítol 13 Enllumenat 7891.25€



2.14. Capítol 14 Diversos


Conjunt de Cel·les prefabricades,

aïllament en SF6 de la casa

SIEMENS

U.t.

2567€

14

35938€


Bàcul d'Acer Columna d'acer

galvanitzat d'espessor normal i 35

cm de empotrament, d'una altura

de 7,5 m

U.t.

235.5€

10

2355€


Tanca a base de panells de

polipropilè emplenats amb formigó

protectora de 3,5 m d'altura, amb

tots accessoris

m

13.9€

260

3614€


Interruptor magnetotérmic de 160

A de corrent nominal, de fabricació

ABB

U.t.

395.3€

1

395.3€


Interruptor magnetotérmico de 63

A de corrent nominal, de fabricació

ABB

U.t.

154.4€

3

463.2€




Interruptor magnetotérmico de 32

A, de la casa ABB

U.t.

103.5€

9

931.5€


Interruptor magnetotérmic de 10

A, per a circuit de corrent

contínua, de la casa ABB

U.t.

45.3€

30

1359€


Piquetes per a la posada a terra de

l'Estació,

U.t.

35€

33

1155€

Total Capítol 14 Diversos 42211€



3. Resum del pressupost

Total Capítol 1 Obra civil 506,733.59€

Total Capítol 2 Conductors 5,540.97€

Total Capítol 3 Aïlladors, suports, estructures i accessoris 18,749.2€

Total Capítol 4 Interruptors Automàtics 209,040€

Total Capítol 5 Transformadors de potència 792,640€

Total Capítol 6 Transformadors de tensió 25,638€

Total Capítol 7 Transformadors d’intensitat 73,922.1€

Total Capítol 8 Seccionadors 20,229€

Total Capítol 9 Autovalvules 17,616.3€

Total Capítol 10 Equips Auxiliars 17,575.2€

Total Capítol 11 Relés de protecció 27,175.75€

Total Capítol 12 Equips de mesura 3,619.85€

Total Capítol 13 Enllumenat 7,891.25€

Total Capítol 14 Diversos 42,211€

---------------------- Total execució i material 1,768,582.21€ Despeses varies 13% 229,915.68€ Benefici industrial 6% 106,114.93€ I.V.A. 16% 282,973.15€ Total pressupost general 2,387,585.97€



6. Plec de condicions




DATA: 05 / 2008.



Índex Plec de condicions 1. Generalitats........................................................................................225

1.1. Descripció. ......................................................................................................225

1.2. Àmbit d’aplicació..........................................................................................225

2. Condicions administratives. .............................................................226 2.1. Contracte........................................................................................................226

2.2. Recisió del contracte. ...................................................................................226

2.2.1. Recisió del contracte d’alguna de les parts. ....................................226

2.2.2. Resolució unilateral del contracte. .....................................................228

2.3. Reclamacions i indemnitzacions.................................................................228

2.4. Assegurances. ................................................................................................229

2.4.1. Assegurances de construcció..............................................................229

2.4.2. Altres assegurances. ..............................................................................230

2.5. Jurisdicció del contracte..............................................................................232

2.6. Concurs i adjudicació...................................................................................233

2.7. Termini d’entrega i execució.......................................................................237

3. Condicions econòmiques. .................................................................237 3.1. Liquidacions. ...................................................................................................237

3.2. Liquidació en cas de recisió del contracte. .............................................238

3.3. Preus i condicions de pagament................................................................238

3.4. Certificacions..................................................................................................238

3.5. Terminis i penalitzacions................................................................................239

3.5.1. Programació dels treballa. ...................................................................239

3.5.2. Termini d’execució.................................................................................240

3.5.3. Prorroga del termini d’execució..........................................................241

3.6. Progrés dels treballs. ......................................................................................241

3.7. Endarreriment del contractista. ..................................................................241

3.8. Penalitzacions per endarreriment...............................................................242

3.9. Fiança i garantia............................................................................................243

3.10. Clàusules financeres. .................................................................................243



4. Condicions facultatives.....................................................................244 4.1. Ma d’obra .......................................................................................................244

4.2. Materials. .........................................................................................................245

4.2.1. Adquisició de materials .........................................................................245

4.2.2. Inspecció i mesures prèvies al muntatge...........................................246

4.2.3. Variacions i canvi de materials............................................................246

4.2.4. Protecció..................................................................................................247

4.2.5. Certificat de materials...........................................................................248

4.2.6. Comprovació dels materials. ...............................................................248

4.3. Eines..................................................................................................................248

4.3.1. Plànols.......................................................................................................249

4.4. Normativa........................................................................................................250

4.5. Seguretat i higiene.........................................................................................251

4.6. Subcontractista ..............................................................................................252

4.7. Riscs. .................................................................................................................252

4.8. Realització i control del disseny. .................................................................252

4.8.1. Realització ...............................................................................................253

4.8.2. Definició dels requeriments de partida. .............................................253

4.8.3. Assignació de responsabilitats. ............................................................253

4.8.4. Especificació del disseny. .....................................................................254

4.8.5. Enginyeria bàsica. ..................................................................................254

4.8.6. Enginyeria de disseny. ...........................................................................254

4.8.7. Revisió del disseny. .................................................................................255

4.8.8. Dossier final. .............................................................................................255

4.9. Inspeccions durant la instal·lació................................................................256

4.9.1. Autocontrol..............................................................................................256

4.9.2. Inspeccions programades....................................................................257

4.10. Inspecció final.............................................................................................257

4.11. Recepció de subministres.........................................................................258

4.11.1. Realització ...............................................................................................258

4.12. Recepció de l’obra. ..................................................................................259



4.12.1. Recepció provisional. ............................................................................259

4.12.2. Recepció final i garantia. .....................................................................260

5. Condicions tècniques. .......................................................................261 5.1. Objecte. ..........................................................................................................261

5.2. Assajos i probes. .............................................................................................261



1. Generalitats.

1.1. Descripció.

Les condicions i clàusules a les quals fa referència el present Plego de

Condicions tracten de la contractació per part de persona física o jurídica del

Projecte corresponent a la Subestació Transformadora i totes les seves

memòries i càlculs derivats.

1.2. Àmbit d’aplicació.

L'àmbit d'aplicació d'aquest Plego de Condicions, s'estén a tots els sistemes

elèctrics, d'alta i mitja tensió, instrumentació i control que formen part del

present Projecte, el qual comprèn a més del Plego de Condicions, els

següents documents:

• Memòria.

• Annexos

• Amidaments

• Pressupost

• Estudi amb entitat pròpia

L'indicat en el present apartat serà d'aplicació a tots els treballs que s'han de

realitzar per a la Subestació, bé siguin les obres que s'executin en camp i en

sala de control com els concernents en el parc d'intempèrie (220 KV). Com

capítol últim del present apartat, s'inclouen les especificacions tècniques

relatives a les característiques constructives i condicions de servei dels



materials a utilitzar en el projecte. Aquest projecte té caràcter d'obligat

compliment, una vegada emplenat amb els corresponents segells i legalitzat.

2. Condicions administratives.

2.1. Contracte

El contracte es formalitzarà mitjançant document privat que podrà elevar-se

a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts, corrent les despeses

derivades d'aquesta acció per part del Contractista. Aquest contracte

comprendrà l'adquisició de materials necessaris per a realitzar el conjunt dels

treballs descrits, programació, mà d'obra, mitjans auxiliars per a l'execució

de l'obra en el termini estipulat, així com la reposició d'unitats defectuoses,

la realització d'obres complementàries i les derivades de les modificacions

que es produeixin durant l'execució, aquestes últimes en els termes previstos.

La totalitat dels documents que componen el projecte tècnic de l'obra seran

incorporats al contracte i tant el Contractista com la Propietat haurien de

signar-los.

2.2. Recisió del contracte.

2.2.1. Recisió del contracte d’alguna de les parts.

El contractista podrà rescindir el contracte, en els casos que

s'especifiquin en la Llei de Contracte de Treball, no sent

d'abonament, en cap cas, quantitat superior al treball efectuat.

L’ incompliment sense causa justificada d'alguna de les condicions

reflectides en el contracte o en aquesta documentació, donarà dret a

la propietat a rescindir automàticament el contracte.



Es consideren causes suficients per a la rescissió del contracte per

part de la propietat les següents:

o La fallida o suspensió de pagaments del Contractista.

o El qual no es doni començament al treball en el

termini assenyalat en el Contracte.

o El qual es defugi repetidament el subministrament de

personal amb el grau d'especialització necessària o de

material de la qualitat requerida.

o L’ incompliment de la legislació vigent.

o L’ incompliment reiterat de les obligacions enfront de

tercers.

o L’ incompliment reiterat de les instruccions del Tècnic

de la propietat que supervisa els treballs realitzats.

o L'abandó de l'obra sense causa justificada.

o La negligència en l'execució dels treballs.

o Incompliment del Contracte en tot o en part amb

perjudici per als interessos de l'obra.

La Propietat comunicarà per escrit al Contractista, les anteriors

fallades i si el Contractista no prengués les mesures oportunes per a

remeiar-los en el termini màxim de deu dies, el Propietari tindrà dret

a exigir la paralització del treball en l'estat que es trobi, sense

perjudici de reclamar les responsabilitats consegüents.

Una vegada advertit el Contractista de la paralització del treball,

aquest procedirà immediatament a:

- Detenir qualsevol activitat relacionada amb el treball.

- Permetre al Propietari tots els drets relacionats amb el treball que el

Contractista fos titular enfront de tercers.

En els casos previstos en aquesta clàusula, el Contractista serà

indemnitzat per tots els treballs efectuats fins al moment de la



paralització del treball, en la mesura que aquests hagin estat efectuats

d'acord amb el Contracte.

Si a causa de la rescissió del Contracte per les causes abans citades

es produïssin retards en el conjunt o les parts de l'obra serà

d'aplicació la clàusula de penalització acordada.

Conformement als efectes que s'estableixen en l'article 1594 del Codi

Civil, la Propietat, per la seva sola voluntat, podrà rescindir el present

Contracte d'execució, encara que els treballs haguessin començat.

En cas de conflicte, quant a la interpretació d'aquesta clàusula s'estarà

al disposat en els articles 1088 a 1253 del Codi de Comerç, quant a la

suspensió de pagaments i fallida.

2.2.2. Resolució unilateral del contracte.

En el cas que la propietat decidís rescindir el Contracte

unilateralment, el Contractista tindrà dret a sol·licitar la liquidació de

totes les seves obligacions. La Propietat abonarà del treball realitzat,

les retencions efectuades i retornarà la fiança (si l'hagués).

2.3. Reclamacions i indemnitzacions.

El contractista eximirà al Propietari de tota responsabilitat per qualsevol

pèrdua o dany en els béns de la seva propietat o encomanats a la cura,

custòdia o control del Contractista, els seus agents o empleats.

El Contractista indemnitzarà i exonerarà al Propietari de tota responsabilitat

per qualsevol reclamació presentada a tercers referents a imposició de

costos, taxes judicials o minutes d'Advocats i Procuradors per plets

relacionats directa o indirectament amb el treball.

En tot cas, el Contractista accepta i assumeix la responsabilitat exclusiva per

l'exacte compliment de totes les obligacions establertes per disposicions

Nacionals, Provincials o Municipals, Reglamentacions, Ordenances o

Estatuts, relacionats amb el Segur d'Atur, Segur d'Accidents de Treball i, en



general, per totes les normes que poden implicar un càrrec o responsabilitat

del Propietari.

El Contractista es compromet a rembolsar al Propietari de les sumes que

aquest es vegi obligat a pagar a causa de negligències per part del

Contractista en el compliment de les seves obligacions.

El Contractista mantindrà al Propietari al marge de qualsevol reclamació per

part de tercers, relacionats, directa o indirectament amb el treball. Si en

qualsevol moment es provés l'existència d'algunes d'aquestes reclamacions,

imputable al Contractista, i per la qual el Propietari pogués ser fet

responsable, el Propietari tindrà dret a descomptar de qualsevol pagament

degut, segons Contracte, la quantitat suficient per a afrontar les despeses

d'aquesta reclamació.

2.4. Assegurances.

2.4.1. Assegurances de construcció.

La necessitat de produir les Assegurances de Construcció vindrà fixat

en el Contracte. En el cas que així es fixi, haurien de complir-se les

condicions següents:

Prèviament en l’inici dels treballs contractats, el Contractista

facilitarà a la Propietat una plataforma de les pòlisses de segur de

construcció que pretengui subscriure, al sol efecte que aquesta quedi

informada sobre el seu abast i efectes i sense que tal coneixement

impliqui conformitat amb les mateixes i exoneració de les

responsabilitats que el Contractista accepta amb vista a cobrir la

totalitat dels riscos que puguin derivar-se com a conseqüència de

l'execució dels treballs a realitzar.

Totes les pòlisses de segur seran executades de manera que

l'Assegurador es compromet a no cancel·lar la pòlissa durant el seu

període d'aplicació sense haver avisat a la Propietat per escrit amb

trenta dies d'anticipació de la data de cancel·lació.



A petició de la Direcció d'Execució, el Contractista lliurarà una còpia

dels rebuts de pagament de les citades pòlisses.

El Contractista avisarà per escrit a la Propietat si, al seu judici, es

precisen assegurances addicionals durant l'execució dels treballs.

L'acceptació d'aquesta proposta per part de la Propietat queda a

elecció d’ella.

2.4.2. Altres assegurances.

En tot moment, durant l'execució dels treballs, el Contractista

mantindrà al seu cost els següents segurs:

o Personal. Assegurances laborables fins als límits

legals establerts.

o Vehicles. Assegurances cobrint com a mínim els

danys a tercers. S'inclou en aquest apartat el transport

del personal si es realitza en vehicles del Contractista.

o Transport. Assegurances de transport de materials i

equips de la Propietat transportats per tercers.

o Segur de Responsabilitat Civil. El Contractista queda

obligat a adoptar totes les mesures de seguretat que les

disposicions vigents preceptuen per a evitar possibles

accidents, a més de les quals s'indiquen en l'Estudi de

Seguretat i Plego de Condicions.

El contractista serà responsable durant l'obra, de tots els danys i

perjudicis directes i indirectes, que es puguin ocasionar a qualsevol

persona, propietat, empresa o servei públic o privat, com a

conseqüència dels actes, omissions o negligències del personal al seu

càrrec i de la deficient organització de l'obra.

Les responsabilitats esmentades arribaran a directament al

Contractista que serà considerat com únic responsable, encara quan el



fet que les produeixi mereixi la qualificació d'accident o cas fortuït,

pel que des de l'inici de l'obra haurà de tenir contractada una pòlissa

de segur de Responsabilitat Civil amb una garantia mínima de

600.000 €. (quan no s'especifiqui alguna altra quantitat), incloent les

Fiances Civils i Criminals.

El Contractista haurà de presentar una fotocòpia de la pòlissa en

vigor, estesa per una companyia de suficient solvència, així com

l'últim rebut pagat, comprometent-se així mateix a presentar els

successius rebuts que vencin durant l'execució dels treballs. La

propietat es reserva el dret de sol·licitar la inclusió o modificació de

les clàusules que consideri oportunes perquè el segur tingui el seu ple

efecte.

La pòlissa haurà de considerar com “tercers” a les altres empreses i

persones de les mateixes que intervinguin en l'obra simultàniament,

incloent la cobertura per danys que puguin causar a béns preexistents,

tant ja lliurats a la Propietat com en curs d'execució. Així mateix

haurà d'incloure's la Responsabilitat Civil Croada i la Patronal la

derivada d'Equips i Maquinària, la Subsidiària dels Subcontractistes

que puguin intervenir, la derivada del Manteniment amb un mínim de

dotze mesos, la Subsidiària per utilització de Vehicles de Tercers, tot

això amb clàusula de renúncia per part de l'entitat asseguradora (del

Contractista) dels drets de subrogació de recobro sobre la Propietat o

contra altra empresa concorrent en l'obra.

Així mateix haurien de presentar fotocòpia de la pòlissa Acumulativa

d'Accidents segons el Conveni al que pertany l'empresa que executi

els treballs.

El Contractista serà responsable únic dels danys i perjudicis que es

derivin de l’incompliment de la legislació vigent en aquesta matèria,

ja que es consideren inclosos en el preu de la Contracte totes les

despeses precises per a emplenar aquestes disposicions, contingudes

en l'Estudi de Seguretat presentat i Pla de Seguretat elaborat sobre la

base del mateix.



Si per incompliment del Pla de Seguretat o negligència en l'exigència

del seu compliment es produís algun accident, que donés lloc a la

paralització dels treballs, el retard que per aquesta circumstància es

produeixi no podrà considerar-se com causa de justificació del

mateix.

El Contractista queda obligat al compliment del disposat en l'actual

legislació de material laboral, segurs, vargas i altres disposicions

vigents de caràcter social, que en endavant posin en vigor, no sent

responsable la Propietat de l'incompliment de les mateixes, ni de les

quals es dictin per les Autoritats competents.

2.5. Jurisdicció del contracte.

Qualsevol dubte o discrepància que pogués sorgir entre les parts

Contractants durant la vigència del Contracte, amb vista a la seva

interpretació, desenvolupament i definitiva execució, serà resolta per mitjà

del procediment especial d'Arbitratge d'Equitat, previst i regulat per la Llei

Espanyola de 22 de Desembre de 1953 .

Tret que el Contracte s'especifiqui d'altra manera, ambdues parts, amb

renúncia expressa de qualsevol fur especial que pogués correspondre'ls, se

sotmeten al dels Jutjats i Tribunals de Barcelona, lloc en el qual així mateix,

es portarà a terme el procediment arbitral al que aquest apartat es refereix.

1.1. Força major.

Les Parts acorden a definir com casos fortuïts o de força major els fets o

accions que afectant el progrés normal del treball a realitzar, estiguin més

enllà del control raonable de les Parts i que no puguin ser prevists, sempre

que tals fets o accions no tinguin lloc com a conseqüència de la negligència

de la Part que els invoqui o dels seus empleats. En conseqüència, es

considerarà com cas fortuït o de força major als quals s'enumeren a

continuació, sempre que estiguin compresos dintre de ladefinición abans



assenyalada i en l'enteniment que tal enumeració no té caràcter taxatiu sinó

simplement enunciatiu: incendi, inundacions, naufragis, terratrèmols,

desastres, guerres, operacions militars de qualsevol índole, revolucions,

commocions civils, vagues i epidèmies.

Cap de les parts serà responsable per falta i incompliment dels termes del

Contracte, si la seva execució i/o compliment ha estat impedit, demorat o

obstaculitzat per cas fortuït o de força major. En aquests casos la data de

terminació dels treballs a realitzar seriosa prorrogada pel termini que

estableixin les Parts de comú acord.

Quan ocorri un cas fortuït o de força major que afecti el procés normal de

l'Obra, la Part afectada notificarà el fet per escrit a l'altra Part amb la màxima

brevetat possible. Les Parts realitzaran els esforços necessaris que els

corresponguin per a superar la situació.

Al cessar l'esdeveniment o circumstància de força major i/o cas fortuït, les

Parts consultaran sobre la situació i procediran de comú acord a efectuar tots

els reajustaments que resultin necessaris per a la culminació de les activitats

contractades. A aquest efecte el Contractista presentarà una revisió de la ruta

crítica de l'Obra i/o alternativa d'acció que es formalitzarà de mutu acord

segons el procediment de Canvi d'Ordre.

Si per circumstància de força major i/o cas fortuït una o ambdues Parts

resultessin impedides durant un període major a quatre mesos, de complir les

obligacions estipulades en el Contracte, les Parts s'obligaran a consultar-se

mútuament respecte als plans i modalitats per a l'execució futura del

Contracte. En cas que tals consultes no donessin com resultat un acord entre

la Parts, qualsevol d'elles podrà, al seu judici, rescindir el Contracte.

2.6. Concurs i adjudicació.

El Contractista accepta, sota demanda de la Propietat, les condicions que es

redacten a continuació:

El concursant haurà d'ajustar la seva oferta segons les condicions prescrites

pel propietari En particular, l'oferta se cenyirà als abastos que es fixen en les



especificacions tècniques que adjunti el Propietari. No obstant això, si es

desitja suggerir qualsevol canvi o modificació, que l’oferent consideri pugui

fer tècnica i econòmicament més atractiva altra alternativa, aquesta podrà ser

remesa, en document separat pel que fa a l'oferta principal, com variant a

considerar i en la qual s'haurà d'indicar clara i detalladament en què

consisteixen els canvis o variacions i les raons que aconsellen a l'introduir-

los.

El concursant, abans de presentar l'oferta, haurà de mantenir

imprescindiblement una entrevista amb el director tècnic de la Propietat que

executa l'obra.

El oferent haurà d'acceptar expressament les Bases del Concurs. Pot acordar-

se la desqualificació del concursant per presentar excepcions a les presents

bases. No obstant això , en cas que el concursant no acceptés, en tot o en part

alguna de les condicions, o volgués fer alguna reserva sobre les mateixes, ho

haurà de fer constar explícitament en la seva oferta sota l'epígraf

“Excepcions a les condicions de concurs ”.

En tot moment anterior a la data límit per a la presentació de l'oferta, el

Propietari pot modificar els documents de la Petició d'Oferta, ja sigui per

pròpia iniciativa o a conseqüència d'una petició d'aclariments.

Les ofertes no duran afegits, esmenes, raspadures, etc. Les persones que

signin les ofertes seran, en cada cas, les següents:

-Si el oferent és una única societat, ho faran l'o les persones degudament

apoderades per l'empresa amb document notarial.

-Si el oferent és una associació, unió o grup d'empreses, ho faran els

respectius representants de cadascuna d'elles, podent ser aquests un o varis

en cada cas.

Tots ells es trobaran així mateix degudament apoderats notarialment per les

seves empreses. L'oferta, signada per les persones apoderades, compromet

legalment a tots i cadascun dels membres del grup, amb responsabilitat

conjunta i solidària.



El oferent suportarà tots les despeses, qualsevol que sigui el seu motiu o

causa, derivats de la preparació, elaboració o presentació de la seva oferta,

no podent en cap cas, i sigui com anàs el resultat final del concurs,

repercutir-se'ls total o parcialment al Propietari.

El Propietari disposarà del termini de vigència de les ofertes per a procedir al

seu enjudiciament i qualificació. Durant aquest termini es podrà requerir la

presència de tècnics qualificats i amb representació suficient dels

concursants que s'estimin precís, a fi de recaptar la informació que es

consideri necessària.

Per a enjudiciar les ofertes es tindran en compte, entre uns altres, els

següents criteris:

o Terminis i garantia del seu compliment.

o Qualitat tècnica de les ofertes.

o Idoneïtat dels Organigrames d'obra i especialment de les

persones que ocuparan els llocs més rellevants.

o Adequació i contingut del Pla de Qualitat.

o Preus.

o Currículum dels treballadors.

El Propietari es reserva el dret de rebutjar les ofertes que estimi que no són

convenients als seus interessos. Igualment es reserva el dret a admetre

qualsevol oferta que li convingui, encara que contingués defectes de forma.

El Propietari es reserva el dret de no adjudicar alguna o algunes de les

partides ofertes pel concursant sense que per aquesta causa aquest, cas de

resultar Adjudicatari, pugui formular reclamació alguna.

L'admissió o no admissió de les ofertes, l'adjudicació a determinat

Contractista o la decisió de considerar deserta l'adjudicació, és lliure per part

del Propietari, sense que el mateix hagi de fonamentar aquests actes i sense

que contra això càpiga recurs o acció alguna per part dels oferents.



Al concursant seleccionat se li comunicarà per escrit l'adjudicació, passant a

formalitzar-se el corresponent contracte en un termini màxim de 30 dies a

partir de la data d'adjudicació.

La validesa de l'oferta serà de tres mesos a partir de la data d'admissió

d'aquest document.

En resum, els documents que haurà de presentar el oferent seran els

següents:

o Còpia autoritzada, o testimoniatge notarial, del Poder del

Signant de l'Oferta o fotocòpia del mateix.

o Declaració expressa del oferent de l'acceptació plena del

present Plego de Condicions i restants documents de la

petició d'oferta

o Termini de validesa de l'oferta.

o Programació de tots els treballs a realitzar.

o Pla de Qualitat d'execució.

o Organigrama de l'Obra i Currículum del personal d'obra.

o Relació de proveïdors que tingui previst el ofertante per a

l'execució dels treballs i subministrament de materials i

equips.

o Documentació que acrediti trobar-se al corrent de les

obligacions tributàries segons la legislació vigent.

o Certificat de la Seguretat Social on s'indiqui estar al corrent

de pagament i no tenir cap descobert en aquest organisme.

o Llista de referència dels treballs anàlegs realitzats en els

últims 3 anys.

o Excepcions a les condicions del concurs.

o Qualsevol alternativa tècnica i/o econòmica que es desitgi

realitzar. La valoració d'aquestes alternatives haurien

d'incloure's en l'oferta econòmica en document a part.



o Nom, telèfon i fax de contacte de la persona a qui dirigir-se

en cas de ser necessàries consultes o aclariments relacionats

amb l'oferta.

o Exemplar signat de les Especificacions Tècniques.

2.7. Termini d’entrega i execució.

El Contractista donarà inici a l'obra en el termini que figuri en el contracte

establert amb la Propietat o, en defecte d'això, als 15 dies de l'adjudicació

definitiva o signatura del contracte.

El Contractista estarà obligat a notificar per escrit al Director Tècnic de la

Propietat responsable del treball la data d'inici dels treballs.

Per a l'execució, lliurament i engegada de la instal·lació s'establirà un període

de tres mesos a partir de signatura del contracte, incloent diumenges i

festius.

Els casos de força major deguts als quals el temps previst per a la finalització

de la instal·lació pogués alterar-se, es donaran per escrit i amb justificació

oficial a la Propietat.

3. Condicions econòmiques.

3.1. Liquidacions.

Acabada l'obra es procedirà a la liquidació final, que s'efectuarà d'acord amb

els criteris establerts en el contracte.

La liquidació de la instal·lació ja acabada, serà presentada pel contractista

per a la comprovació per part de l'Adreça d'Obra en el termini de 2 setmanes,

contant des de la data de recepció.

Juntament amb la liquidació s'enviaran quants documents siguin necessaris

per a la comprovació de les mateixes.



De les factures i sol·licituds de pagament a compte de l'obra executada es

lliurarà un exemplar per part del Contractista a l'Adreça d'Obra.

3.2. Liquidació en cas de recisió del contracte.

Sempre que es rescindeix el contracte per causes anteriorment citades, o bé

mitjançant mutu acord, s'abonaran al Contractista les parts d'obra executades

així com els materials utilitzats en obra.

Quan es rescindeixi el contracte, durà implícita la retenció de la fiança, per a

obtenir les possibles despeses de conservació, el període de garantia i els

derivats del manteniment, fins a la data de la nova adjudicació.

3.3. Preus i condicions de pagament.

Els subministraments, treballs i serveis del present projecte seran facturats

als preus estipulats en la secció de Pressupostos. Les tarifes allí establertes

inclouen estudis, desenvolupament, instal·lació i engegada de tots els serveis

oferts.

La forma de pagament serà la següent:

o 20% al realitzar-se la Comanda

o 20% al subministrament dels equips

o 60% amb certificacions mensuals

El pagament podria ser modificat per mutu acord entre ambdues parts,

apareixent expressament escrit en el Contracte de compra-venda.

Els pagaments s'efectuaran mitjançant Transferència Bancària amb

venciment a 60 dies data de factura.

3.4. Certificacions.



Les certificacions es presentaran mensualment a l'Adreça d'Obra en el

nombre de còpies que es requereixi.

Se certificaran per separat els treballs inclosos en el Contracte i els treballs

Suplementaris d'acord amb les següents normes:

- Certificacions dels treballs del Contracte.

Les certificacions es realitzaran utilitzant com guia el Mesurament Valorat i

l'Avanç Físic reflectint cada mes les unitats d'obra acumulades.

Les deduccions o augments en les unitats d'obra que resultant de la Revisió

dels Documents Tècnic, sobre les indicades, s'abonaran als preus

contractuals.

Les certificacions es realitzaran sempre a origen deduint la certificació del

mes anterior i les retencions contractuals.

- Certificacions de treballs suplementaris.

Se certificaran per Ordre de Treball d'una manera acumulativa.

En el cas de treballs realitzats en règim d'Administració, haurien d'adjuntar-

se a la mateixa, per Ordre de Treball:

- Mà d'Obra: Còpia dels parts de treball diari aprovats, indicant el nom i la

categoria del personal que hagi executat el treball

- Materials: Ídem Mà d'Obra, adjuntant a més les factures corresponents en

cas de no figurar els seus preus en el Pressupost.

Les certificacions es lliuraran a l'Adreça d'Obra com a màxim el dia cinc de

cada mes.

3.5. Terminis i penalitzacions.

3.5.1. Programació dels treballa.



Abans de començar els treballs, el Contractista estarà obligat a

presentar un programa detallat de la seva execució, en el qual s'haurà

d'incloure perceptivament el següent:

o Ordenació en parts o classes de treballs que componen

el projecte, indicant les unitats a realitzar.

o Descripció dels mitjans necessaris, tant de personal i

materials, com instal·lacions i equips, amb expressió

dels seus rendiments mitjos.

o Estimació dels terminis d'execució dels diferents

treballs, instal·lacions i operacions preparatòries,

transport i posada en servei dels equips i de l'execució

de les diverses parts dels treballs contractats.

o Valoració mensual i acumulada de l'obra programada,

per parts o classes d'obra i en conjunt, a preus unitaris.

o Gràfics, diagrames i organigrames de les diverses

activitats o treballs.

o Diagrama de barres del conjunt de l'obra contractada i

les seves parts essencials.

Aquest programa només podrà ser variat pel contractista a fi

d'escurçar terminis d'execució i prèvia aprovació de l'Adreça d'Obra.

Si d'això es deriven despeses suplementàries per a la Propietat serà

preceptiva l'aprovació prèvia d'aquesta i que la modificació del

programa no tingui com objecte recuperar el temps perdut pel

contractista.

3.5.2. Termini d’execució.

El Contractista executarà les obres d'acord amb el programa de

treball. Sense perjudici de l'estipulat en les Especificacions sobre la



terminació prioritària parcial dels treballs, aquests es conclouran,

totalment dintre dels terminis establerts en el Contracte, tenint en

compte eventualment les pròrrogues en virtut del punt següent.

3.5.3. Prorroga del termini d’execució.

Si la quantitat de treball extra o addicional de qualsevol classe, o les

circumstàncies especials de qualsevol naturalesa que es produeixin

poden ser tals que fessin just concedir al Contractista una pròrroga en

el termini per a la terminació dels treballs, l'Adreça d'Obra haurà de

determinar l'extensió d'aquesta pròrroga del termini, a fi de que la

seva sol·licitud pugui ser estudiada.

3.6. Progrés dels treballs.

La totalitat dels materials, equips i mà d'obra que el Contractista hagi

d'aportar en virtut del Contracte, així com la forma, manera i rapidesa

d'execució o manteniment dels treballs, han d'ésser de qualitat i han posat

que es porti a terme de tal forma que satisfacin a l'Adreça d'Obra. Si pel que

sembla de l'Adreça d'obra, el ritme dels treballs o d'alguna de les parts, és

massa lent per a assegurar la seva terminació, l'hi comunicarà al Contractista,

el qual immediatament, haurà d'adoptar les mesures que consideri

necessàries i que l'Adreça d'Obra aprovi per a accelerar l'execució dels

treballs, amb l'objecte d'acabar-los dintre del termini fixat.

Si el compliment dels terminis parcials, quan sigui per causes imputables al

Contractista, fes preveure racionalment un retard en la recepció final dels

treballs, el Propietari pot adoptar indistintament per la resolució del

Contracte o per la imposició de les penalitats segons Contracte. D'igual

manera es procedirà si el termini final ha quedat incomplert.

3.7. Endarreriment del contractista.



El Contractista treballarà en hores extres i festives, sense càrrec algun a la

Propietat, fins a recuperar els retards ocasionats en l'Obra i obtindrà a la seva

costa els permisos necessaris per a treballar en hores extraordinàries,

nocturnes o festives, en aquest cas disposarà de totes les instal·lacions

complementàries que siguin necessàries especialment, il·luminació adequada

i mesures de seguretat.

En cas que es produeixi qualsevol retard del Propietari es concedirà una

pròrroga de la data de terminació programada que cobreixi la durada d'aquest

retard, i el Contractista, però s'acorda que no es farà cap pagament al

Contractista a causa de tal retard, i el Contractista accepta no presentar, i des

d'aquest moment renuncia a això, reclamació per danys causats per tal retard.

El Contractista informarà per escrit al Director d'Obra de les causes que

puguin suposar retards en la finalització dels treballs.

El mal temps no podrà ser al·legat com justificació dels retards en la

realització dels treballs, excepte en els pocs casos que la Propietat accepti la

declaració de Força Major.

3.8. Penalitzacions per endarreriment.

Si el Contractista no acaba els treballs dintre del termini estipulat, amb

inclusió de pròrrogues eventuals, el Contractista pagarà al Propietari per això

l'import o imports establerts en el Contracte com penalització, per cada dia o

fracció de dia que transcorri per excés, fins a la data que quedi acabada cada

part dels treballs, segons es descriu en els documents del Contracte.

Aquestes penalitats no poden excedir del 20% del pressupost total de l'obra,

pel que una vegada arribat aquest límit màxim, el Propietari podrà resoldre el

Contracte, amb aplicació de les indemnitzacions que procedeixin al seu

favor. L'obligació del Contractista d'indemnitzar al Propietari per retard

subsistirà, encara en el cas que, per causes alienes a fi del Contracte, es

retardi la posada en servei de la instal·lació construïda pel contractista. El

Propietari podrà, sense perjudici de qualsevol altre mitjà de reemborsament,

deduir la quantitat corresponent de les quals estant en el seu poder siguin, o



vagin a ser, degudes al Contractista. El pagament o la deducció de tals

indemnitzacions no revelaran al Contractista de la seva obligació d'acabar les

obres ni de qualsevol dels seus altres obligacions i responsabilitats que

emanin del Contracte.

Si el Propietari pogués posar o hagués posat en servei la instal·lació per a la

fi prevista, encara que no s'haguessin acabat la totalitat dels treballs

contractats, la indemnització per retard serà decidida per al període de retard

transcorregut després de la posada en servei en la proporció corresponent al

valor de les instal·lacions posades en servei.

3.9. Fiança i garantia.

En el contracte s'establirà la fiança, que el Contractista haurà de dipositar en

garantia del compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els

pagaments realitzats a compte de l'obra. De no estipular-se la fiança en el

contracte, s'adoptarà com garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a

compte.

En el cas que el Contractista es negués a fer pel seu compte, els treballs per a

ultimar l'obra en les condicions establertes en la garantia, la propietat podrà

ordenar l'executar-les a un tercer, abonant el seu import amb recàrrec a la

retenció o fiança.

La fiança retinguda, s'abonarà al Contractista en un termini no superior a 30

dies, una vegada signada l'acta de recepció definitiva de l'obra.

3.10. Clàusules financeres.

El tècnic es farà càrrec de tots les despeses d'embalatge i transport dels

materials necessaris per a dur a bon terme el projecte fins al lloc on es troba

localitzada la instal·lació. Si els materials transportats sofrissin desperfectes

serà el Contractista el responsable.



Durant el període de garantia, la totalitat de les despeses originades per

reparacions haurà d'atendre'ls el Contractista, inclusivament les despeses

originades per transport.

Les tarifes acordades comprendran salaris, beneficis, càrregues socials,

dietes, segurs i amortització de l'utillatge personal en jornades de treball de 8

hores diàries de dilluns a divendres. A partir de les 8 hores diàries de dilluns

a divendres, l'augment serà del 40% sobre la tarifa base. Si les jornades de

treball s'estenen a les nits (de 22 a 6 hores), dissabtes, diumenges i festius

l'augment serà del 75%.

4. Condicions facultatives.

Les condicions facultatives assenyalen les mesures prèvies per a assegurar una

bona execució de tota l'obra, pel que es preveurà a més la forma de resoldre

possibles incidències.

4.1. Ma d’obra

La mà d'obra a emprar pel contractista serà sempre de la més alta

qualificació requerida per a cada ofici. En determinades especialitats, el

Propietari podrà exigir al Contractista titulacions adequades o experiència

documental provada en aquestes qualificacions professionals.

Aquestes Condicions Facultatives han de ser conegudes per tots els

responsables del Contractista. A aquest efecte el Propietari proporcionarà al

Cap d'Obra del Contractista fins a quatre còpies dels plànols sense càrrec. Si

són necessàries més còpies seran facturades al cost.

El Contractista haurà de mantenir en planta personal amb experiència en

treballs en ambient explosiu. El Propietari subministrarà plans i instruccions

de “Classificació d'Àrees Perilloses” havent d'ell mateix seleccionar el

material a emprar en aquestes zones d'acord amb les normes sobre el

particular i plans que es facilitin.



4.2. Materials.

Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat, compliran les

especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les

normatives tècniques generals.

En el cas d'existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el

Contractista tindrà l'obligació de posar-lo de manifest al Director Tècnic de

l'Obra, que serà el qual decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir

la falta directament sense autorització expressa.

4.2.1. Adquisició de materials

D'acord amb el pla d'obra, el Contractista anirà emmagatzemant en

lloc establert per endavant, tots els materials necessaris per a executar

l'obra, de forma escalonada segons les seves necessitats.

Els materials de fàbrica vindran convenientment embalats, a fi de

protegir-los contra els elements climatològics, cops i maltractaments

durant el transport a obra, així com durant la seva permanència en el

lloc d'emmagatzematge.

Els embalatges de components pesats o voluminosos disposaran dels

convenients reforços de protecció i elements d'enganxi que facilitin

les operacions de càrrega i descàrrega, amb la deguda seguretat i

correcció.

Externament en l'embalatge i en lloc visible es col·locaran etiquetes

que indiquin inequívocament el material contingut en el seu interior.

terial contingut en el seu interior.

El Contractista serà responsable de la vigilància dels seus materials

durant el magatzematge i el muntatge i, també, una vegada instal·lats

en el lloc d'emplaçament definitiu, fins a la recepció provisional. La

vigilància inclou també les hores nocturnes i els dies festius, si en el

Contracte no s'estipula el contrari.



L'direcció d'Obra tindrà lliure accés a tots els punts de treball i als

llocs d'emmagatzematge dels materials per al seu reconeixement

previ, podent ser acceptats o rebutjats segons la seva qualitat i/o estat,

sempre que la qualitat no compleixi els requisits marcats en aquest

Plego de Condicions i/o l'estat mostri clars signes de deterioració.

Quan algun material ofereixi dubtes respecte del seu origen, qualitat,

estat i aptitud per a la funció, l'Adreça d'Obra tindrà dret a recollir

mostres i enviar-les a un laboratori oficial, amb la finalitat de

realitzar els assajos pertinents, amb despeses a càrrec del

Contractista.

Si el certificat obtingut fora negatiu, tot el material es declararà no

idoni i serà substituït, a costa del Contractista, per material de la

qualitat exigida. Igualment, l'Adreça d'Obra podrà ordenar l'obertura

de cales quan sospiti l'existència de vicis ocults de la instal·lació, sent

per compte del Contractista tots les despeses que s'ocasionin.

4.2.2. Inspecció i mesures prèvies al muntatge.

Abans de començar els treballs de muntatge, el Contractista haurà

d'efectuar el replanteig de tots i cadascun dels elements de la

instal·lació, equips, aparells i conduccions. En cas de discrepàncies

entre els mesuraments realitzats en obra i les quals apareixen en

Plànols o altres documents, que impedeixin la correcta realització

dels treballs d'acord a la Normativa vigent i a les bones regles de l'art,

el Contractista haurà notificar les anomalies a l'Adreça d'Obra per a

realitzar les oportunes rectificacions.

4.2.3. Variacions i canvi de materials.

L'Empresa Instal·ladora podrà proposar qualsevol variant sobre el

present Projecte que afecti al sistema i/o als materials especificats



sempre que està degudament justificada, i busqui la millora de la

instal·lació projectada.

L'aprovació de tals variants queda a criteri de l'Adreça d'Obra, que

les aprovarà solament si redunden en un benefici econòmic d'inversió

i/o explotació per a la Propietat, sense minvament per a la qualitat de

la instal·lació.

La Direcció d'Obra avaluarà per a l'aprovació de les variants, totes les

despeses addicionals produïts per elles, deguts a la reconsideración

de la totalitat o part dels i, eventualment, a la necessitat de majors

quantitats de materials requerides per qualsevol de les altres

instal·lacions.

Variacions sobre el projecte demanades, per qualsevol causa, per la

Direcció d'Obra durant el curs del muntatge, que impliquin canvis de

quantitats o qualitats i, fins i tot, el desmuntatge per una banda de

l'obra realitzada, haurien de ser efectuades per l'Empresa

Instal·ladora, després d'haver passat una oferta addicional, basada

sobre els preus unitaris de l'oferta principal i, si escau, sobre nous

preus a negociar.

4.2.4. Protecció

L'Empresa Instal·ladora haurà de protegir tots els materials i equips

de desperfectes i danys durant l'emmagatzematge en l'obra i una

vegada instal·lats.

Les obertures de connexió de tots els aparells i màquines haurien

d'estar convenientment protegides durant el transport,

l'emmagatzematge i el muntatge, fins a tant no es procedeixi a la seva

unió, per mitjà d'elements de tamponament de forma i resistència

adequada per a evitar l'entrada de cossos estranys i brutícia dintre de

l'aparell.

Especial cuideu es tindrà amb materials fràgils i delicats, que haurien

de quedar degudament protegits.



L'Empresa Instal·ladora serà responsable dels seus materials i equips

fins a la Recepció Provisional de l'Obra.

4.2.5. Certificat de materials

Tots els materials que arribin a l'obra haurien d'estar degudament

certificats per un Organisme Oficial del país d'origen o pel mateix

fabricador (auto certificació mitjançant Declaració de conformitat del

Fabricant), d'acord a les directives de la CEE.

La certificació haurà de garantir el compliment de les normes, de la

CE o del País d'origen, sobre seguretat mecànica i elèctrica, seguretat

en cas d'incendi, higiene, salut i medi ambient, protecció contra el

soroll, aptitud per a la funció i estalvi energètic.

Els materials procedents de països tercers haurien de complir amb la

normativa que, al respecte, emani de la CEE.

4.2.6. Comprovació dels materials.

Quan el material arribi a obra amb certificat d'homologació que

acrediti el compliment de la normativa vigent, nacional o estrangera,

o, en defecte d'això, amb certificat d'origen industrial emès pel propi

fabricador, la seva recepció s'efectuarà comprovant únicament, les

seves característiques aparents, dimensiona-les i funcionals i

verificant que està complet amb tots els accessoris.

Quan el material estigui instal·lat, es comprovarà que el muntatge

compleix amb les exigències marcades en la respectiva especificació

tècnica.

4.3. Eines.



L'empresa Instal·ladora posseirà, per a situar en obra segons necessitats, totes

les eines i utillatges necessaris per al muntatge i proves requerides, així com

tot el material fungible per a desenvolupar el treball.

4.3.1. Plànols.

En general, i sense que això constitueixi norma, la Propietat

subministrarà al Contractista tots els plànols que aquest necessiti per

a l'execució de l'obra.

Les modificacions de camp que es realitzin haurien de ser reflectides

en els plànols i seran lliurats a la Propietat al final de l'obra.

Els plànols del projecte en cap cas han de considerar-se amb caràcter

executiu, sinó solament indicatius de la disposició general dels

sistemes elèctrics, de control, i de l'abast del treball inclòs en el

Contracte.

Per a l'exacta situació dels aparells, equips i conduccions, l'Empresa

Instal·ladora haurà d'examinar atentament els plànols i detalls del

projecte.

En cas de no disposar de plànols d'implantació per a un determinat

servei inclòs dintre de l'abast de subministrament, l'Empresa

Instal·ladora realitzarà el desenvolupament dels mateixos d'acord a la

informació continguda en altres documents del projecte, sotmetent

els mateixos a l'aprovació de l'Adreça d'Obra.

L'empresa Instal·ladora haurà de sotmetre a l'Adreça d'Obra, per a la

seva comprovació, dibuixos detallats, a escala adequada, d'equips,

aparells, etc. que indiquin clarament dimensions, espais lliures,

situació de connexions, pes i quanta altra informació sigui necessària

per a la correcta avaluació.

Els plànols de detall poden ser substituïts per fullets o catàlegs del

fabricant de l'aparell, sempre que la informació sigui suficientment

clara.



Cap equip o aparell podrà ser lliurat en obra sense obtenir l'aprovació

per escrit de l'Adreça d'Obra.

A petició de la Direcció d'Obra, l'Empresa Instal·ladora haurà de

lliurar una mostra del material que pretén instal·lar abans d'obtenir la

corresponent aprovació.

L'empresa Instal·ladora haurà de sotmetre els plànols de detalls,

catàlegs i mostres a l'aprovació de l'Adreça d'Obra amb suficient

antelació perquè no s'interrompi l'avanç dels treballs de la pròpia

instal·lació o el dels contractistes.

L'aprovació per part de la Direcció d'Obra de plànols, catàlegs i

mostres no eximeix a l'Empresa Instal·ladora de la seva

responsabilitat quant al correcte funcionament de la instal·lació es

refereix.

4.4. Normativa

El disseny de la instal·lació estarà d'acord amb les següents exigències i

recomanacions exposades en l'última edició dels següents reglaments:

o Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de

Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de

Transformació i Instruccions Tècniques Complementàries RD

327/82 de 12/11 BOE Nº288 de/1 12/82 OM de 67/84 BOE

de/1 8/84

o Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el

Subministrament d'Energia aprovat per RD de 12 de març de

1954 amb les corresponents modificacions fins a la data

o Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions

Tècniques Complementàries, Decret 2413/1973 de 20/9, BOE

nº 242 de/9 10/73 i RD 2295/85 de/9 10 BOE nº 242



o Normes relatives a la Seguretat i Salut en el Treball,

Construcció i Protecció contra incendis en les instal·lacions

elèctriques d'Alta i Baixa Tensió

o Normes UNEX que siguin d'aplicació

o Normes CEI que siguin d'aplicació

o Normes Tecnològiques de l'Edificació que siguin d'aplicació

o Normes UNEX aplicables de l'Institut Nacional de

Racionalització en el Treball

o Normes particulars de FECSA – ENHER

o Normes particulars del Grup ENDESA

A part de Normativa de caràcter obligatori abans esmentades, s'utilitzaran

altres Normes, com les Normes UNEX de AENOR, ISO, DIN, etc.

En ocasions, mancant Normativa espanyola, podran utilitzar-se Normes

d'organismes internacionals o estrangeres, com IEC, etc.

S'entén que es considerarà l'edició més recent de les Normes o Reglaments i

especificacions, abans esmentades, amb les últimes modificacions

oficialment aprovades, encara que en aquest document no quedin

reverenciades.

4.5. Seguretat i higiene.

Tot el personal emprat per l'Empresa Instal·ladora en la realització de l'obra,

propis o subcontractats, haurà de, estar al corrent del pagament de les quotes

de la Seguretat Social.

A més, l'Empresa Instal·ladora estarà obligada al compliment de les lleis en

matèria de Seguretat i Higiene en el treball, Contracte de Treball o qualsevol

altra classe de normativa legal que, sobre la matèria, es promulguin en

endavant.

Per al visat en el Col·legi Professional i l'obtenció de la Llicència Municipal

i altres autoritzacions i tràmits per part de les diferents Administracions

Públiques és necessari incloure com annex al Projecte d'Execució d'obra



l'Estudi de Seguretat i Higiene, d'acord al Reial decret 555/1986 de 21 de

Febrer (BOE nombre 60 de 21 de Març de 1986).

La redacció d'aquest Estudi correrà a càrrec de l'Empresa Instal·ladora, i

quan estigui inclòs en el Projecte l'Empresa Instal·ladora haurà d'ajustar-lo a

les necessitats reals de l'obra.

4.6. Subcontractista

L'empresa Instal·ladora podrà subcontractar, prèvia autorització de l'Adreça

d'Obra, part dels treballs que formen part de l'obra.

L'Empresa Instal·ladora serà responsable de l'actuació dels Subcontractistes,

siguin ells persones físiques o jurídiques. Els subcontractistes podran ser

recusats per l'Adreça d'Obra, al seu judici, no semblin idonis per a executar

la part de l'obra per a la qual van ser contractats.

4.7. Riscs.

Les obres s'executaran, quant a cost, termini i regla de l'art, a risc i perill de

l'Empresa Instal·ladora, sense que aquesta tingui, per tant, dret a

indemnització alguna per causa de pèrdues, perjudicis o avaries. A aquests

efectes, l'Empresa Instal·ladora no podrà al·legar desconeixement de

situació, comunicacions, característiques de l'obra, etc.

L'empresa Instal·ladora serà responsable dels danys causats a instal·lacions i

materials en cas d'incendi, robatori, qualsevol classe de catàstrofe

atmosfèrica, etc., havent de cobrir-se tals regs mitjançant segur.

Així mateix, l'Empresa Instal·ladora haurà de disposar de segur de

responsabilitat civil enfront de tercers, pels danys i perjudicis que, directa o

indirectament, per omissió o negligència, es puguin ocasionar a persones,

animals o béns com a conseqüència dels treballs per ella efectuats o per

l'actuació del personal de la seva plantilla o subcontractat.

4.8. Realització i control del disseny.



En aquest apartat es descriu la metodologia a seguir pel contractista per a la

realització, revisió i control del disseny amb la finalitat d'assegurar el

compliment dels requisits especificats pel client.

4.8.1. Realització

Les principals activitats que s'haurien de seguir per al

desenvolupament i control del disseny es realitzaran en les següents

etapes:

o Definició dels requisits de partida.

o Assignació de les Responsabilitats.

o Elaboració de les propostes d'especificació del

disseny.

o Enginyeria bàsica.

o Enginyeria de detall.

o Revisió del disseny.

o Dossier final.

4.8.2. Definició dels requeriments de partida.

Els requisits de partida de la instal·lació els establirà el Client en la

seva sol·licitud d'oferta.

4.8.3. Assignació de responsabilitats.

Una vegada revisats els requisits del Client, es definirà un equip de

projecte format per un nombre de tècnics qualificats en funció de les

característiques i magnitud del projecte. Posteriorment es definiran

les seves funcions i responsabilitats.



4.8.4. Especificació del disseny.

Es procedirà a fer una anàlisi dels requisits i es realitzaran les

propostes d'especificació, tenint en compte:

- Regles de disseny de l'Empresa Instal·ladora.

- Requisits del Client.

- Normatives.

Les especificacions del Client, bàsicament contindran:

- Les característiques Intrínseques dels materials/components.

- Les característiques constructives de la instal·lació.

- Les característiques funcionals dels productes-instal·lacions.

Si és convenient, es contactarà prèviament amb alguns

subministradors per a sol·licitar informació de les característiques

dels materials a adquirir.

4.8.5. Enginyeria bàsica.

Es procedirà a la realització de l'enginyeria bàsica definint els criteris

base del disseny i la necessitat d'elaborar tots els documents.

4.8.6. Enginyeria de disseny.

Després de l'elaboració de l'enginyeria bàsica, es realitzarà

l'enginyeria de detall.

Per a poder executar el projecte s'elaboraran els documents (plans,

llistes de components i materials amb referència als codis indicats en

els plànols, esquemes, etc.) que es requereixin per a definir el mateix

amb el grau de detalls necessari.



4.8.7. Revisió del disseny.

S'haurà de realitzar una revisió del disseny en les fases d'enginyeria

bàsica i de detall o en tantes ocasions com es consideri necessari.

Aquestes revisions es portaran a terme abans de l'enviament de la

documentació al Client per a la seva aprovació.

La revisió de l'etapa d'enginyeria bàsica consistirà principalment a

comprovar si es compleixen els requisits de partida del Client, la

normativa aplicable i si s'han elaborat tots els documents necessaris,

si són complets i estan revisats i aprovats.

La revisió en l'etapa d'enginyeria de detall consisteix principalment a

comprovar que compleixen els requisits de l'enginyeria bàsica, ja

aprovada pel client, i que s'han elaborat i aprovat tots els documents

complementaris.

Després de la revisió de l'enginyeria de detall, els documents

s'enviaran al Propietari per a aprovació d'aquests.

4.8.8. Dossier final.

Després de les fases anteriors de desenvolupament i correcció del

disseny o després de l'engegada del sistema, s'emetrà la

documentació final.

Aquesta documentació contindrà bàsicament el següent:

- Enginyeria bàsica

- Enginyeria de detall (plans “as built”).

- Catàlegs, que en general contindran:

- Manuals d'instruccions dels equips instal·lats.

- Catàlegs d'elements utilitzats.

- Resultat dels programes de punts d'inspecció

- Llesta de materials/components



- Certificats dels materials.

- Etc.

El dossier final del projecte es remetrà al client.

4.9. Inspeccions durant la instal·lació.

Aquest apartat defineix el mètode que s'haurà d'establir per a la realització de

les inspeccions durant la instal·lació.

Els assajos o inspeccions realitzades durant la instal·lació són una eina per a

assegurar que els defectes en els components durant el muntatge són

detectats de la forma més ràpida, evitant que es manifestin en el producte

acabat.

El responsable del projecte designarà la les/persones que haurien de realitzar

i verificar les inspeccions mitjançant el programa de punts d'inspecció.

El programa de punts d'inspecció haurà de ser aprovat pel client abans

d'executar-los.

4.9.1. Autocontrol.

Durant el transcurs de les operacions de fabricació/instal·lació es

realitzaran les comprovacions de caràcter general com:

o Verificacions visuals.

o Verificacions de les connexions realitzades.

o Verificacions de continuïtat.

o Verificacions de seqüències de muntatges.

o Etc.

En general, no quedaran registrades aquestes operacions. Si

qualsevol persona durant aquestes verificacions detectés alguna



anomalia l'hi comunicarà a la seva immediat superior perquè aquest

apliqui les mesures oportunes.

4.9.2. Inspeccions programades.

Les inspeccions programades i aprovades per la direcció d'Obra

quedaran reflectides en els programes de punts d'inspecció.

Aquestes inspeccions programades seran realitzades per les persones

designades en el seu moment.

Després de les inspeccions realitzades s'identificaran com

“conformes” o “no conformes” segons apliqui. En el cas que les

inspeccions realitzades evidenciïn anomalies s'identificarà la no

conformitat i s'informarà al client si la importància de les mateixes ho

considera necessari. De qualsevol manera, l'anomalia detectada haurà

de ser corregida com més aviat millor.

4.10. Inspecció final.

Es realitzarà una inspecció final del projecte amb la finalitat de comprovar

que compleix els requisits especificats. La realització d'assajos sobre el

producte acabat té per finalitat:

- Comprovar que satisfan els requisits especificats.

- Detectar els defectes per a identificar les causes i eliminar-les mitjançant

accions correctores.

El projecte acabat serà sotmès a inspecció final del procés d'instal·lació

pròpiament dit, abans des lliura al client.

Aquestes inspeccions solen ser les proves funcionals que es realitzen per a

determinar si compleixen amb els requisits sol·licitats pel propietari.

Si s'ha establert contractualment, s'acordarà amb el Propietari la forma de

portar a terme aquestes inspeccions.



Totes les proves funcionals haurien de ser aprovades amb anterioritat per la

Direcció d'Obra.

Abans de realitzar la inspecció final es realitzarà una inspecció prèvia.

Posteriorment, es realitzarà la inspecció final conforme a un programa en

presència de la Propietat.

En el cas que el resultat de les inspeccions sigui incorrecte i el Propietari no

accepti el treball, s'identificarà com “No conforme”, determinant les accions

correctores a prendre per a resoldre el problema.

4.11. Recepció de subministres

Aquest apartat té per objecte descriure el mètode per a portar a terme la

inspecció de recepció dels materials i components comprats, amb la finalitat

d'assegurar que compleixen amb els requisits de compra i evitar l'ús dels

defectuosos.

Cada producte comprat haurà de passar la inspecció de recepció abans del

seu emmagatzematge o instal·lació.

Les inspeccions es realitzaran conforme als programes de punts d'inspecció

aprovats per la Propietat.

4.11.1. Realització

A la recepció de tots els materials, components o equips se'ls

realitzarà una inspecció quantitativa.

A l'arribada d'un material, la persona encarregada de la seva recepció,

acararà l'albarà de lliurament del proveïdor, la còpia de la comanda i

el material rebut, per a verificar que:

o La identitat del material és correcta (marca, model,

etc.).

o La quantitat subministrada i el termini de lliurament

són correctes.



o Els embalatges i el contingut no han estat danyats

durant el transport

o Està acompanyat dels documents sol·licitats

(certificats, instruccions d'ús, etc.)

Completat el procés de verificació anterior, es procedirà a realitzar

les inspeccions als materials, components o equips que ho

requereixin.

En els casos que els materials, a causa de la seva especial índole, no

puguin ser assajats i estiguin acompanyats d'un Certificat de Qualitat,

es verificarà que els resultats i dades completades en dita certificada

compleixen els requisits establerts.

En el cas de trobar alguna anomalia en tot l'anteriorment citat, es

procedirà a corregir-la.

4.12. Recepció de l’obra.

4.12.1. Recepció provisional.

Una vegada realitzades les proves finals en presència de l'Adreça

d'Obra amb resultats satisfactoris, es procedirà a la redacció de l'Acta

de Recepció Provisional de la Instal·lació, amb el que es donarà per

finalitzat el muntatge de la mateixa.

Abans que comenci a transcórrer el període de garantia, l'Empresa

Instal·ladora haurà de lliurar a l'Adreça d'Obra la següent

documentació:

o Una còpia reproduïble dels plànols definitius,

degudament posats al dia per l'Empresa Instal·ladora,

comprenent, com a mínim , els esquemes de principi

de totes les instal·lacions, els plànols de planta on



s'haurà d'indicar el recorregut de les conduccions i

situació de les unitats terminals.

o Una memòria descriptiva de la instal·lació, en la qual

s'inclouen les bases de projecte i els criteris adoptats

pel desenvolupament, així com la justificació del

compliment de la normativa en vigor.

o Una relació de tots els materials i equips emprats,

indicant fabricador, marca, model i característiques de

funcionament.

o El Manual d'instruccions de funcionament.

o El certificat de la Instal·lació presentat davant la

Conselleria d'Indústria de la Comunitat Autònoma.

o El llibre de Manteniment, incloent llistes de recanvis

recomanats i plans d'especejament complet de cada

unitat.

o Documentació d'equips, documents d'origen,

documents de garantia, contractes de manteniment,

etc.

o Relació exhaustiva de tots i cadascun dels materials

amb codis d'identificació individuals que requereixin

manteniment preventiu o correctiu.

o Procediment parametritzat de manteniment dels

materials citats anteriorment.

o Programa general de manteniment informatitzat

Tots els conceptes i documents indicats en els punts anteriors seran

facilitats igualment en suport informàtic, d'acord amb els

requeriments específics de l'Adreça d'Obra.

4.12.2. Recepció final i garantia.



Transcorregut el termini de garantia, que serà d'un any si en el

Contracte no s'estipula altre període, la Recepció Provisional es

transformarà en recepció Definitiva, tret que per part de la Propietat

hagi estat cursat avís en contra de finalitzar el període de garantia.

Si durant el període de garantia es produïssin avaries o defectes de

funcionament, aquests haurien de ser resolts com més aviat millor per

l'Empresa Instal·ladora, sense que aquesta tingui dret a reclamar cap

compensació econòmica a la Propietat, tret que demostri que les

avaries han estat produïdes per falta de manteniment o per un ús

incorrecte dels equips.

5. Condicions tècniques.

5.1. Objecte.

L'objecte d'aquest capítol és detallar les característiques que s'exigeixen als

elements utilitzats per a realitzar la instal·lació de la Subestació

transformadora.

5.2. Assajos i probes.

L'objecte dels assajos de recepció és el de comprovar que la instal·lació està

d'acord amb els serveis contractats i que s'ajusta, per separat cadascun dels

elements i globalment, a l'especificat en aquest Plego de condicions.

És condició prèvia per a realitzar els assajos de recepció definitiva el qual la

instal·lació es trobi totalment acabada d'acord amb el projecte i amb les

modificacions que per escrit hagin estat acordades.

També és necessari que hagin estat prèviament corregides totes les

anomalies denunciades al llarg de l'execució de l'obra i que la instal·lació

hagi estat equilibrada, posada a punt, netejada i, fins i tot, convenientment

retolada per part de l'Empresa Instal·ladora.



L'Empresa Instal·ladora haurà de subministrar tot l'equip necessari per a

efectuar les proves, que es realitzaran en presència d'un representant de

l'adreça d'Obra.

Totes les modificacions, reparacions i substitucions necessàries perquè les

proves resultin satisfactòries, a criteri de l'Adreça d'Obra, seran per compte

de l'Empresa Instal·ladora.

Les proves de la instal·lació seran, entre unes altres, les quals seguidament es

detallen.

Electricitat

o Comprovació que tots els equips, accessoris, etc. Instal·lats

duen tota la tornillería necessària i que l'orientació i

localització dels mateixos permeten una fàcil inspecció.

o Comprovació de l'estanqueïtat a l'aigua dels elements

instal·lats a la intempèrie.

o Verificació i comprovació de la correcta soportación i

subjecció de tubs, conduccions, així com els seus accessoris.

o Verificació de totes les línies elèctriques quan aïllament,

conexionado, polaritat, etc. La Propietat serà informada, amb

anterioritat, de les proves que es vagin a realitzar, perquè en

prengueu coneixement i corresponent autorització.

Interruptors

o Assaig de resistència. Mil maniobres d'enganxament i

desenganxament a la cadència convinguda.

o Assaig de rigidesa dielèctrica en sec i sota pluja, entre peces

de baixa tensió i terra a 50 Hz.

o Assaig de xoc.

o Mesura de la velocitat d'obertura dels contactes.

o Assaig de rigidesa dielèctrica entre peces de baixa tensió i

terra a 50 Hz.



o Assaig de xoc.

Seccionadors

o Assaig d'escalfament de contactes.

o Assaig de rigidesa dielèctrica entre peces de baixa tensió i

terra a 50 Hz.

o Assaig de xoc.


Transformadors de potència

o Assaig de xoc.


o Mesura de la resistència dels bobinatges.

o Mesura de la relació de transformació i control del grup de

connexió.

o Mesura de la tensió d'impedància, impedància de curt circuit i

pèrdues a la càrrega.

o Mesura de pèrdues i del corrent en buit.

Proves dielèctriques:

o Assaig de tensió aplicada a freqüència industrial.

o Assaig de tensió induïda a freqüència elevada.

o Assaig d'escalfament.

o Impulsos tipus llamp.

o Prova PD.

o Prova d'ona truncada.

o Mesura d'impedància seqüència zero.

o Prova de curtcircuit.

o Nivell de sorolls.



o Mesurament de harmònics.

o Proves d'equips auxiliars.

o Prova de commutació en càrrega.

o Comprovació de fuites.

Transformadors de tensió

o Assaig de rigidesa dielèctrica.

o Assaig de precisió, amb determinació de les corbes de relació

de transformació i angle de desfasaments.

o Assaig de resistència als curtcircuits.

o Verificació de la polaritat i de la designació de borns.

o Prova de suport de freqüència industrial sobre el debanament

primari (Prova aplicada, 75 Hz durant un minut).

o Mesurament de descàrrega parcial.

o Prova de suport de freqüència industrial en debanaments

secundaris (Prova aplicada: 4 KV, 50 Hz durant un minut).

Transformadors d'intensitat

o Verificació de la polaritat i de la designació de borns.

o Prova de suport de freqüència industrial sobre el debanament

primari.

o Mesurament de descàrrega parcial.

o Prova de suport de freqüència industrial sobre els

debanaments secundaris.

o Prova de suport de freqüència industrial entre seccions de

debanament

o Prova de sobretensió entre espires en els debanaments

secundaris.

o Assaig de rigidesa dielèctrica.



o Assaig de precisió, amb determinació de les corbes de relació

de transformació i angle de desfasaments.

o Assaig de resistència als curtcircuits

Aparells indicadors

o Assaig de resistència als curtcircuits.

o Assaig de precisió.

o Assaig d’esmorteïment.

o Assaig de robustesa.

o Assaig d'aïllament.

Comptadors d'energia

o Valor del parell motor a càrrega.

El propietari podrà realitzar els assajos en els tallers de la casa

subministradora sobre un aparell escollit com mostra a l'atzar entre els quals

formin el lot, d'acord amb les normes establertes:

a) Si el resultat és satisfactori, el material s'expedirà al seu lloc de

destinació.

b) Si el resultat en un dels aparells no fos satisfactori, la casa

subministradora efectuarà pel seu compte l'assaig de tots els aparells que

formin el lot corresponent.

Tots els transformadors, tant els de potència com els de mesura i protecció,

duran col·locada la seva placa de característiques en un lloc visible i segur.

En les plaques figuraran el nom del fabricant, model i nombre de sèrie, així

com grups de connexió, tensions nominals, tensions d'aïllament, freqüència

nominal, potències de precisió, nombre d'enrotllaments secundaris i quants

dades siguin necessaris i d'interès.



En els interruptors automàtics s'indicaran clarament les posicions de "obert i

"tancat" mitjançant rètols en el mecanisme de maniobra.

Quan els seccionadors estiguin equipats amb fulles de posada a terra, haurien

d'estar dotats d'un enclavament segur entre les fulles principals i les de terra.

El nivell d'aïllament dels materials correspondrà amb els valors que figuren

en el reglament per a les tensions nominals de 220 i 25 KV.

Els assajos de tensió suportada per les instal·lacions o pels diferents aparells

que la componen, estaran destinats a la comprovació dels seus nivells

d'aïllament.

Per als grans transformadors de potència i amb la finalitat d'evitar la

deterioració d'aquests per projecció d'oli o rebles a l'avariar-se altre pròxim,

s'instal·laran pantalles protectores de formigó entre aquests, amb les

dimensions i resistència mecànica apropiades.

Els transformadors de potència han de tenir les rodes bloquejades durant el

seu funcionament.

Tots els cables de força, control i senyalització instal·lats exteriorment al

transformador, haurien de resistir a la degradació dels líquids aïllants i

agents meteorològics i no propagar la flama.

Idèntic comportament s'observarà per als conductors de la instal·lació

subterrània.

Haurien de posar-se a terra totes les parts metàl·liques dels transformadors

de mesura que no es trobin sotmeses a tensió, a fi d'evitar possibles

contactes.

Els cables d'unió de les estructures a la xarxa de terra que quedin en la

superfície, es pintaran de groc per a la seva fàcil detecció. Aquests cables

travessaran les fonamentacions per a la seva connexió a la malla.

Les unions dels cables que formen les malles de terra i les connexions de les

diferents línies de terra a aquestes, es realitzaran amb soldadura exotèrmica.

Després de construïda la instal·lació de terres, es faran les comprovacions i

verificacions previstes "in situ" i s'efectuaran els canvis necessaris per a

complir les prescripcions generals de seguretat.



Les conduccions i dipòsits d'emmagatzematge d'aigua, s'instal·laran

suficientment allunyats dels elements en tensió, de tal forma que el seu

trencament no pugui provocar avaries en les instal·lacions elèctriques. A tals

efectes les canalitzacions principals d'aigua es disposaran en un plànol

inferior respecte de totes les conduccions elèctriques.

El terreny de la instal·lació haurà de ser esplanat tenint en compte les

disposicions de drenatge en el cas d'utilitzar fosses de recollida d'oli, així

com per als canals tots els conductors elèctrics.



7. Estudi de seguretat




DATA: 05 / 2008.



ÍNDEX ESTUDI DE SEGURETAT 1. Memòria descriptiva.............................................................................................268

1.1. Objecte. ..........................................................................................................268

1.2. Situació i descripció de l’obra.....................................................................269

1.3. Interferencia amb altres serveis. .................................................................269

2. Equip tècnic. ..........................................................................................................270

3. Activitats. ................................................................................................................270

4. Equips de treball. ...................................................................................................271

4.1. Maquinaria......................................................................................................271

4.2. Elements. .........................................................................................................272

5. Riscos laborals i mesures preventives.................................................................272

5.1. Activitats. .........................................................................................................273

5.2. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per maquinaria.................................................................................................................288

5.3. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per a

elements auxiliars. .....................................................................................................297

6. Serveis sanitaris comuns. ......................................................................................300

6.1. Primers auxilis...................................................................................................300

6.2. Medicina preventiva.....................................................................................301

6.3. Evacuació d’accidentats ............................................................................301

6.4. Serveis comuns. ..............................................................................................301

7. Formació. ................................................................................................................301

8. Plec de condicions ...............................................................................................302

8.1. Generalitats ....................................................................................................302

8.2. Normes legals i lleis aplicables a les especificacions tècnics ................304



1. Memòria descriptiva.

1.1. Objecte.

El present Estudi de Seguretat i Salut té per objecte definir i coordinar les

mesures mínimes de seguretat i salut a prendre, durant la construcció de la

futura S.T. ALBATARREC d'ENDESA DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA S.L.,

en la localitat de Albatarrec; i més concretament en el terreny denominat

"Font de Porgueres", situat en la intersecció del "camí de la Gavarrera" amb

la Ctra. N-236; PK. 2,3, província de Lleida; amb la finalitat d'aconseguir el

manteniment d'un clima de treball confortable que elimini o minimitzi els

accidents i incidents laborals.

Seguint les instruccions del Reial decret 1627/1997, abans de l'inici de l'obra

el Contractista adjudicatari, elaborarà el Pla de Seguretat i Salut, sobre la

base de l'indicat en aquest Estudi de Seguretat i Salut.

L'Estudi i el posterior Pla de Seguretat i Salut són vàlids per a totes les

Empreses que actuïn en l'obra ja sigui com contractista, subcontractista o

personal autònom, devent el contractista complir i fer complir, a tot el

personal d'obra, l'establert en ells, així com en la Llei de Prevenció de Riscos

Laborals, Decrets que la desenvolupen i l'Ordenança General de Seguretat i

Higiene en el Treball.

El contractant haurà de tenir constància que cada treballador ha estat

informat dels riscos específics que afectin al seu lloc de treball o mitjos a la

seva disposició, i a la primera ocasió haurà d'informar a la seva superior, la

funció que ocupa i mesures de protecció i prevenció aplicables a aquests

riscos.

El Cap d'Obra, Tècnic de Muntatge i Coordinador de Seguretat i Salut

admetran i tindran en compte qualsevol proposta per part del treballador que

vagi dirigida a millorar els nivells de protecció en el relacionat a la seguretat

i salut en el treball.



Quan el treballador estigui o pugui estar en una situació de risc greu o

imminent, el superior haurà d'actuar immediatament per a eliminar tal

situació, en cas que el treballador no pugui posar-se en contacte amb el seu

superior, ell mateix, podrà resoldre la situació tenint en compte dels seus

coneixements i del problema i la solució adoptada.

1.2. Situació i descripció de l’obra.

La Subestació Elèctrica denominada S.T. ALBATARREC, està situada en el

terme municipal de Albatarrec província de Lleida.

El motiu de la construcció d'aquesta instal·lació és la necessitat de garantir la

distribució elèctrica en el municipi de Lleida i els seus voltants i per a

solucionar l'actual saturació de les subestacions elèctriques de la comarca,

així com proporcionar una millor qualitat de subministrament a un ampli

sector de la zona de Lleida.

Per a això es projecta la subestació objecte d'aquest Estudi de Seguretat i

Salut amb .les següents característiques: parc mixt de 220/25 KV amb una

potència de transformació prevista de 80 MVA, utilitzant per a això 2

transformadors de potència de 40MVA en la seva situació final; amb cel·les

de 220 i 25 KV encapsulades i blindades, dintre dels terrenys previstos de la

S.T. ALBATARREC.

1.3. Interferencia amb altres serveis.

En la zona que està prevista la construcció no hi ha serveis que puguin

produir interferències.

Es compliran les distàncies mínimes de seguretat fixades en la I.G.O., Fitxes

Pràctiques d'Execució (famílies 2 i 7) norma UNEIX-EN-50110,s'haurà de

demanar descàrrega total.



2. Equip tècnic.

A causa de les característiques d'aquesta obra, el contractista desplaçarà com a

mínim l'equip tècnic següent:

• Director tècnic d'obra

• Cap d'Obra

• Responsable de seguretat (sí el contractista adjudicatari de l'obra, realitza

l'obra amb les seves propis mitjos, el director tècnic d'obra pot assumir

les funcions de responsable en seguretat)

Assumint les següents funcions:

• Direcció i execució d'obra

• Pla de Seguretat i Salut Seguretat en l'obra, proves necessàries,

descarregs i posada en servei

• Certificat final d'obra

• Proves d'engegada

Una vegada adjudicada l'obra i abans del seu inici, s'exigirà al contractista

adjudicatari, la identificació d'aquests llocs de treball i es mantindran les

reunions necessàries amb el Supervisor tècnic de l'obra a qui li expliquessin el

seu pla d'adreça d'obra, així com el seu pla de Seguretat i Salut

3. Activitats.

Vist el projecte i el terreny de la futura subestació, l'obra es pot dividir, en les

següents activitats:

• Implantació de l'obra,

• Apilament de material i reexpedició del sobrant.



• Moviment de terres.

• Malla de terres.

• Obra civil (edifici principal, fonamentacions, bancades, dipòsit,

canalitzacions, tancaments, etc).

• Muntatge parc exterior (estructures metàl·liques i aparamenta de A.T.).

• Muntatge del mòdul de transformació.

• Muntatge aparamenta A. T. en edifici.

• Estesa de cables i muntatge equips (25 KV, control, protecció,

comandament i comunicacions.

• Instal·lacions d'enllumenat, força, antiintrusos i contra incendis en la

instal·lació.

• Posada en servei de la instal·lació.

Una vegada desenvolupat el projecte definitiu el contractista ampliarà, si és

necessari, aquesta relació en el seu Pla de Seguretat i Salut.

4. Equips de treball.

La previsió de maquinària i mitjans auxiliars, que s'exposa a continuació, serà

confirmada i ampliada si és necessari pel contractista, en el Pla de Seguretat i

Salut, una vegada desenvolupat el projecte i decidits els procediments de treball

a seguir.

4.1. Maquinaria.

• Retroexcavadora amb equip de martell destrossador

• Pala carregadora Camió basculant

• Dumper, carretó a motor amb volquete

• Compressor Martell (pneumàtic, martell destrossador, taladrador per

a bulones o barrenos)

• Serra circular per a fusta



• Tallador de material ceràmic

• Soldadura per arc elèctric

• Soldadura oxiacetilènica i oxicorte

• Hormigonera elèctrica (pastera)

• Camió hormigonera

• Vibrador

• Pistola automàtica clava claus

• Grua mòbil

4.2. Elements.

• Bastides de burriquets

• Cistella de soldador

• Escales de mà

• Torretes de formigonat

• Bats, per a moviment de material en obra

5. Riscos laborals i mesures preventives.

A continuació, i per a cada activitat bàsica i equips de treball, prevists utilitzar

,en aquesta obra, es fa una identificació dels riscos més significatius així com de

les mesures preventives i proteccions, que tendiran a controlar i reduir aquests

riscos.

El contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, una vegada decidides les

activitats que executarà en l'obra i els equips de treball que disposarà,

completarà aquesta llista, tant en activitats com en identificació de riscos,

mesures preventives i proteccions.



5.1. Activitats.

Implantació de l’obra.

Abans de l'inici de l'obra el personal encarregat estudiarà, sobre la superfície

de terreny disponible, la distribució dels serveis necessaris durant el

desenvolupament de l'obra (apilament, tallers, oficines, serveis per al

personal, etc.) així com els accessos per a vehicles i personal en les diferents

activitats a realitzar.

Previ a l'inici de les activitats principals s'efectuarà el clos de tot el perímetre

de l'obra amb la finalitat d'evitar els riscos a tercers, donada l'atracció que

tenen les obres per a moltes persones alienes a ella.

Els riscos més freqüents durant aquesta activitat són:

• Riscos derivats de la manipulació de materials: incisions cortantes,

ferides punxents, lumbàlgies.

• Caigudes de persones al mateix nivell

• Caigudes de càrregues o materials

• Caiguda d'objectes

• Riscos provocats per la maquinària

• Riscos provocats per falta d'ordre i neteja

La protecció del personal que participi en aquesta activitat serà casc, mico,

botes, guants i cinturó antilumbago.

A partir d'aquest moment existirà en obra una persona encarregada de

seguretat que revisi regularment les proteccions col·lectives per al seu

manteniment i reposició.

Acopi de material, emmagatzemament i expedició.



La recepció del material necessari per al muntatge s'efectuarà en una campa

amatent en l'obra per a tal fi. En aquesta campa s'aniran classificant els

diferents materials i s'emmagatzemaran fins a l'expedició als seus

emplaçaments definitius o la devolució per finalitzar l'obra.

Els accessoris de la grua que s'utilitzin (calces, estrobos, etc.), estaran en

perfectes condicions d'ús.

El transport del material des de la campa fins al seu emplaçament s'efectuarà

amb vehicle adequat, mai amb grua mòbil o màquines retro i el personal mai

viatjarà en el mateix habitacle que la càrrega.


• Riscos derivats de la manipulació de materials: incisions tallants,

ferides punxents, lumbàlgies.

• Caigudes de persones al mateix nivell


• Caiguda d'objectes

• Riscos provocats per la maquinària

• Riscos provocats per falta d'ordre i neteja Sorolls

La protecció del personal que participi en aquesta activitat serà casc, mico,

botes, guants, cinturó antilumbago i orelleres.

Moviments de terres.

La majoria d'accidents en aquesta activitat són col·lisions o atropellaments i

es produeixen sobretot per distraccions.

Les operacions de moviments de terres no s'improvisessin ni les organitzés el

propi maquinista si no que es planifiquessin dintre del desenvolupament

d'activitats de l'obra i seran dirigides pel cap d'obra i l'encarregat. Els

operaris tindran instruccions concretes de la seva comesa i la forma

d'executar-lo, evitant així que prenguin iniciatives sobre tasques que no han

de fer.



Tots els operaris rebran instruccions perquè si a l'excavar es troben amb

variacions dels estrats o de les seves característiques, cursos d'aigües

subterrànies, etc., parin l'obra en aquest tall i avisin a la prefectura d'obra, a

fi d'adoptar les mesures oportunes per a evitar esfondraments.

Els circuits de la maquinària, així com la seva ràdio d'acció han de

senyalitzar-se, per a evitar que ningú romangui dintre i evitar així que es

produeixin atropellaments i col·lisions.

Explanació

Abans de l'inici dels treballs es farà una revisió en els vessants per a eliminar

les pedres que poguessin rodar amb facilitat. En cas de no poder eliminar-

les, es col·locaran barreres adequades per a parar-les.

L'encarregat farà una inspecció visual dels talls a l'inici i final de la jornada

per a garantir l'estabilitat dels mateixos. Aquesta inspecció serà

imprescindible quan s'interrompin els treballs durant més d'un dia i després

de pluges o gelades.

El refinament i sanejament de les parets amb un talús es farà per a cada

profunditat parcial menor de tres metres.

Els maquinistes han de rebre instruccions perquè abans d'iniciar un

moviment imprevist ho anunciï amb un senyal acústic.

En el cas que es produeixi pols, a més de dotar als treballadors amb

mascarilles de pols senzilles, es regarà la zona freqüentment.

Si ha d'existir tràfic de persones prop del cap d'algun talús, es protegirà amb

tanques de protecció rígides adequades.

S'evitarà la circulació de vehicles prop dels caps dels talusos per a evitar els

efectes de sobrecàrrega i vibracions.

La càrrega i descàrrega de camions es realitzarà en llocs estables i el més

horitzontals possible.

Els vehicles no haurien d'aproximar-se massa als talusos, quan sigui

imprescindible es col·loquessin topalls de seguretat i es comprovarà si la

resistència del terreny permet suportar el pes del vehicle. Si és necessari a



més s'auxiliarà l'operació per mitjà d'un ajudant que no s'aproximarà al

vehicle.

Excavació de fossats, fonaments de l’edifici i fossat del transformador.

En funció del tipus de terreny, el contractista decidirà que tipus de

maquinària és la més adequada per a realitzar l'excavació.

Els materials extrets de l'excavació s'apilaran a una distància de la vora que

sigui com a mínim igual a la profunditat prevista. Igualment s'actuarà en

l'apilament d'altres materials al costat de les excavacions. Amb aquesta

mesura s'elimina en part el risc d'esfondraments per càrregues estàtiques.

Per a evitar els esfondraments produïts per càrregues dinàmiques, es

prohibirà la circulació de vehicles per les proximitats dels caps d'excavació.

L'encarregat revisarà tots els fronts d'excavació al principi i al final de la

jornada, .per a comprovar l'estabilitat del terreny i que tots els talls es troben

protegits.

Es delimitarà la zona de treball mitjançant cinta de balisament, prohibint la

circulació de persones en el ràdio d'acció de la màquina excavadora.

Es tendirà a que les excavacions estiguin obertes el mínim temps possible i

en cas d'estar més d'un dia obertes, es protegirà el risc de caigudes a diferent

nivell amb tanques de cap de buidatge.

Per a l'accés de personal al fons de l'excavació (altures inferiors a 5 m),

s'utilitzaran escales de 0,50 m d'amplària i amb pendent no superior a 1:4. El

nombre d'escales serà suficient per a permetre sortir al personal amb

suficient rapidesa en cas d'emergència.

Quan les rases tinguin més d'un metre de profunditat, sempre que hagi

operaris en el seu interior, es mantindrà un en l'exterior que donarà l'alarma

en cas de produir-se alguna emergència.

Per a travessar les rases sense risc, es disposaran passarel·les amb baranes de

protecció.



No s'efectuaran treballs simultanis en diferents nivells de la mateixa

vertical, ni es treballarà sense casc de seguretat, i s'evitarà situar càrregues

suspeses per sobre dels operaris.

Si és necessari que s'acostin vehicles a la vora de l'excavació, s'instal·laran

topalls de seguretat.

En totes les excavacions s'efectuarà el talús adequat al tipus de terreny.

En el cas d'excavacions que no es pugui fer tota l'altura amb talús, es

ataluzará el cap de l'excavació i es prendran amidades perquè els treballadors

romanguin el menor temps possible dintre de la zona de perill, confeccionant

les armadures en taller, encofrant a una cara, etc.

En el cas de rases, de profunditat igualo superior a 1,20 m, si no es pot donar

el talús adequat, es recorrerà a la estivació.

Mai es estibarà sobre superfícies inclinades i en cas necessari s'emplenarà el

trasdós de la estivacions per a assegurar un perfecte contacte amb el terreny.

Les estivacions s'haurien de revisar diàriament abans de començar el treball,

tibant els codals que s'hagin afluixat.

Les estivacions es llevaran només quan deixin de ser necessàries i sempre

per franges horitzontals començant per la part inferior.

Identificació de riscos i proteccions.

Els riscos més freqüents en el moviment de terres són:

• Atropellaments

• Col·lisions

• Bolcades

• Aixafades per corriments de terres

• Caigudes al mateix o diferent nivell

• Caigudes de materials o roques

• Cops o aixafades amb parts mòbils de màquines

Les proteccions col·lectives a muntar:



• Senyalització interior d'obra

• Senyalització exterior d'obra

• Tanques de contenció de vianants

• Bandes de plàstic de senyalització

• Cartells anunciadors, despreniments, prohibit el pas, etc.

• Estivacions

• Passarel·les

• Baranes resistents

Les proteccions del personal que participi en aquesta activitat són:

• Botes de seguretat (tall)

• Botes de seguretat amb pis antilliscant (operadors)

• Botes de goma amb puntera reforçada (tall dies de pluja)

• Casco

• Guants

• Mono

• Cinturó antivibrador

• Protector auditiu

• Mascarilla antipols

• Impermeable

Utilització d’explosius

En cas de ser necessària la utilització d'explosius en algunes fases de

l'excavació, el contractista inclourà en el Pla de Seguretat i Salut la

identificació de riscos, les mesures preventives i les proteccions necessàries

tant col·lectives com personals. A més lliurarà a la propietat els permisos

necessaris i la relació de personal autoritzat per a la seva utilització.

Obra civil



Els riscos més freqüents durant les fases de aferrallat i formigonat són:

Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions tallants,

ferides punxents i lumbàlgies.

Riscos derivats de la manipulació de formigó com dermatosis i esquitxades

en ulls.

Caigudes del personal al mateix o diferent nivell.

Caigudes d'objectes.

Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport.

Risc elèctric

Soroll que pot provocar sorderes, fatiga, etc.

Incendis

Riscos derivats de treballs de soldadura.

Les proteccions col·lectives a muntar són:

Bandes de senyalització

Interruptors diferencials

Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda superior a 2 m

i en buits i perímetres on no existeixi altra protecció.

Extintors

Les proteccions bàsiques del personal que participi en aquesta activitat són:

Botes de seguretat

Casc

Guants

Mono

Ulleres



Aquestes proteccions bàsiques es complementaran, quan les diferents fases

de l'activitat ho requereixin, amb:

Cinturó antilumbalgia

Mascarilles antipols

Orelleres

Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas, guants,

etc.)

Cinturó de seguretat

En el cas que el formigó hagi d'arribar a l'excavació mitjançant bombament,

s'haurien d'observar les mesures necessàries per a evitar l'efecte fuet de la

mànega. Una vegada acabat el formigonat se senyalitzarà convenientment la

zona per a evitar el risc de caigudes o enfonsament fins al seu enduriment.

Muntatge parc exterior.

L'apilament del material es farà en sentit invers al de la seva utilització i es

planificarà perquè cada element que vagi a ser transportat no sigui destorbat

per cap altre.

En la recepció en obra dels elements, s'anotarà el seu pes, en el propi

element, amb l'objecte d'utilitzar repartidors de càrrega quan sigui necessari i

de no sobrepassar les càrregues màximes admissibles de les grues.

El moviment dels elements només es realitzarà amb els útils previstos pel

fabricant i . només s'enganxaran pels punts previstos i en les formes

previstes.

Abans d'hissar qualsevol element, es comprovarà que es troba lliure i que no

té alguna estrabada que ho uneixi a altre element.

Una vegada enganxada la peça, el personal encarregat d'això, s'allunyarà

quan les eslingues estiguin tibants.

Per a dirigir peces de gran grandària s'utilitzaran cordes guia.



Els gruistes rebran instruccions sobre: càrregues màximes admissibles, no

passar les càrregues per sobre de les persones, elevar sempre les càrregues en

vertical evitant les estirades, etc.

En elements de gran superfície s'extremaran les precaucions durant les

maniobres, en cas de vent constant o ràfegues, per a evitar la bolcada de les

grues o cops als operaris.

Els treballs de muntatge se suspendran en dies de pluja intensa, tempestes,

neu, gelades fortes o velocitat del vent elevada.

Mai es programaran treballs que obliguin a mantenir oberts dos talls en la

mateixa vertical.

Tant els elements de l'estructura com la aparamenta de AT. se soldaran o

cargolaran amb la major rapidesa possible. No es deixaran elements apuntats

provisionalment.

Els operaris que realitzin treballs en altura, disposaran d'una borsa d'eines

adequada per a evitar la seva caiguda.

Les eslingues utilitzades estaran sempre en perfecte estat i se substituiran

immediatament les quals s'observin que tenen alguna deterioració per petit

que sigui. Si s'empren eslingues tèxtils, només s'utilitzaran les quals contin

amb identificació del material i càrrega màxima. La unió de les eslingues

formades per cables es realitzarà sempre amb perrillos de la grandària

adequada.

El personal encarregat de les operacions d'acoblament subjectarà sempre el

cinturó de seguretat a alguna part fixa de l'estructura, no romandrà en els

elements durant el transport no grimparà pels perfils i no llançarà objectes

des d'altura.


• Riscos derivats de la manipulació de materials i eines com incisions

tallants, ferides punxents i lumbàlgies

• Caigudes del personal al mateix o diferent nivell


• Caigudes d'objectes



• Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport

• Risc elèctric

• Soroll que pot provocar sorderes, fatiga, etc.

• Riscos derivats de treballs de soldadura.


• Bandes de senyalització

• Interruptors diferencials

• Baranes en plataformes de treball que tinguin risc de caiguda

superior a 2 m


• Botes de seguretat

• Casc

• Guants

• Mono

• Ulleres



• Cinturó antilumbalgia

• Orelleres

• Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas,

guants, etc.)

• Cinturó de seguretat amb arnés TXT i corda estàlvia vides

• Bossa d'eines

Muntatge mòdul de transformació.









• Risc elèctric

• Projeccions d'oli

• Incendi





superior a 2 m

• Extintors



• Casc

• Guants

• Mono

• Cinturó antilumbalgia

• Ulleres contra projeccions

• Cinturó de seguretat

El moviment del transformador i accessoris només es realitzarà amb els útils

previstos pel fabricant i només s'enganxaran pels punts previstos i en les

formes previstes.



Abans d'hissar qualsevol element, es comprovarà que es troba lliure i que no

té algun trabazón que ho uneixi a altre element.

Una vegada enganxat el trafo, el personal encarregat d'això, s'allunyarà quan

les eslingues estiguin tibants.

Per a dirigir la maniobra de col·locació del trafo al seu emplaçament,

s'utilitzaran, si és necessari, cordes guia.

Els gruistes rebran instruccions sobre: càrregues màximes admissibles, no

passar les càrregues per sobre de les persones, elevar sempre les càrregues en

vertical evitant les estirades, etc.

Durant les maniobres de col·locació del trafo, s'extremaran les precaucions,

en cas de vent constant o ràfegues, per a evitar la bolcada de les grues o cops

als operaris. Els treballs de muntatge se suspendran en dies de pluja intensa,

tempestes, neu, gelades fortes o velocitat del vent elevada.

La suspensió dels autorefrigeradors durant la unió al trafo, haurà de ser prou

segura per a evitar el risc de atrapament als operaris que efectuïn la unió.

Durant el tràfec, filtrat i omplert d'oli del trafo, s'extremaran la neteja i la

cura per a evitar abocaments d'oli que poden produir caigudes al mateix i

diferent nivell. Així mateix durant aquestes operacions i per a evitar el risc

d'incendi, es prohibirà realitzar en les proximitats treballs de soldadura o de

qualsevol altre tipus que necessitin aportació de calor.

En el cas que, encara prenent totes les precaucions, es produís un abocament

d'oli, abans de continuar els treballs es netejarà la zona afectada.

Estesa de cable i muntatge de l’equip.









• Cops i atrapaduras

• Riscos provocats per la maquinària i vehicles de transport

• Risc elèctric

• Riscos derivats de treballs de soldadura.





superior a 2 m



• Casc

• Guants

• Mono




Cinturó antilumbago

Proteccions treballs de soldadura (Pantalla, ulleres, mandil, polainas, guants,

etc.)

Cinturó de seguretat

En el muntatge de les cel·les el personal que treballi en el nivell superior

tindrà especial cura amb les eines, material i objectes, per a evitar la seva

caiguda sobre els operaris que han de treballar simultàniament en el nivell



inferior. Així mateix durant el muntatge de les cel·les no es faran treballs

d'altra especialitat en la mateixa vertical.

El personal que realitzi aquest muntatge, especialment les terminacions de

cables, ha d'estar homologat per a la realització de treballs en cables de M.T.

Posta en servei.

La posada en servei de la instal·lació s'efectuarà una vegada acabada l'obra i

seguint els protocols corresponents elaborats pel projectista.

El personal que realitzi els assajos necessaris per a la posada en servei haurà

de ser expert en aparells d’assajos elevadors de tensió.

Totes les zones on estiguin situats els circuits a assajar, se senyalitzaran per a

evitar el pas de personal no inclòs en l'equip de laboratori.

La energització dels diferents circuits es farà per separat, senyalitzant les

zones de treball per a evitar l'entrada de personal aliè a l'equip de posada en

servei.

El personal encarregat de la energització haurà d'estar homologat per

ENDESA DISTRIBUCIÓ per a l'execució de maniobres.


• Riscos derivats de la utilització d'eines com incisions tallants, ferides

punxents i lumbàlgies


• Risc elèctric

• Incendi



• Cartells indicadors

• Extintors





• Casc

• Guants

Aquestes proteccions bàsiques es complementaran amb les necessàries si,

per necessitats de l'engegada es necessita maniobrar o posar a terra algun

circuit de AT.

Utilització de maquinaria.

Actuació del maquinista

Complint el Reial decret 1215/97, la conducció en obra d'equips de treball

automotores ha de ser realitzada per operaris que hagin rebut una formació

específica per a la conducció segura d'aquests equips.

Abans de posar la màquina en marxa, s'haurà de comprovar que no hi ha

persones ni obstacles al seu al voltant.

El maquinista coneixerà com és la zona de treball prèviament delimitada,

així com l'altura de seguretat en el cas que es treballi sota línies de T.

Qualsevol maquinista, operador o auxiliar, que hagi d'intervenir en l'obra

durant la posada en servei, haurà rebut un curset de formació per a treballs

en proximitat i proximitat de tensió i haurà de conèixer clarament la seva

comesa en el tall.

No es carregarà en cap cas per sobre de la cabina.

Queda totalment prohibida la utilització de la pala de la retroexcavadora per

a transportar personal.

No s'utilitzaran les màquines excavadores com grues ni per al transport de

material.

Condicions que han de reunir les màquines en obra



Les màquines haurien de dur senyalització acústica, retrovisores a cada

costat, servofrens i fre de mà. Tot això en perfecte estat de funcionament. .

Emmagatzematge de combustible

Per a l'emmagatzematge i manipulació de bidons de líquids inflamables,

gasolina, gasoli, etc., s'habilitarà un lloc idoni en la caseta d'obra adequada

per a tal fi i lluny del personal.

En cap concepte s'encendran focs o se soldarà en les proximitats.

Es mantindrà el sòl net de carburants i olis.

Es disposarà dels mitjans necessaris d'extinció.

5.2. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per

maquinaria.

- Retroexcavadora

Veure Notes Tècniques de Prevenció NTP-122 i NTP-126

- Pala carregadora


- Buldózer


- Camió basculant

Riscos més freqüents:

• Xocs contra elements de l'obra Atropellament de persones



• Bolcades


• Caigudes a diferent nivell

• Cops

Mesures de prevenció:

• La caixa s'ha de baixar després de descarregar i abans d'iniciar el

moviment.

• Ajustar la velocitat a les característiques de l'obra.

• Respectar les senyalitzacions de l'obra.

• Respectar les normes del Codi de Circulació.

• Les zones de maniobra han d'estar buidades de personal.

• No aproximar-se a les rases a distàncies inferiors de 1 m.

• Durant les operacions de càrrega el xofer ha d'estar fora de la cabina i

del ràdi d'acció de la màquina.

Proteccions col·lectives:

• Bandes de senyalització en zones de maniobres

• Extintor en cabina

Proteccions individuals del xofer:

• Casc de seguretat quan estigui fora de la cabina

• Calçat de seguretat antilliscant

• Guants

- Dumper, carretó a motor amb volquet

Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-76



- Compressor


• Bolcades, atrapaments i caigudes per terraplé

• Caigudes des del vehicle de transport

• Despreniment i caiguda durant el transport en suspensió

• Sobre esforços

• Soroll

• Trencament de mànega a pressió

• Emanacions de gasos tòxics


• No circular per pendents superiors a les admissibles" Utilitzar sempre

per personal qualificat.

• Els estrops per a càrrega i descàrrega han d'estar en perfectes

condicions d'ús.

• Efectuar les revisions de manteniment fixades pel constructor.

• No tendir les mànegues per llocs subjectes a abrasions o pas de

vehicles.


• Delimitar les zones de treball per a evitar l'accés de persones alienes

Proteccions individuals:

• Casc de seguretat


• Guants

• Orelleres




- Martell (pneumàtic, destrossador, taladrador per a bulones o barrenos)


• Soroll

• Projecció d'objectes

• Trencament de mànegues

Amidades de prevenció:

• Efectuar les revisions de manteniment fixades pel constructor

• No tendir les mànegues per llocs subjectes a abrasions o pas de

vehicles


• Delimitar les zones de treball per a evitar l'accés de persones alienes




• Guants

• Orelleres


- Serra circular





• Corts i abrasions amb el disc

• Trencament del disc

• Atrapaments per parts mòbils

• Talls amb material ceràmic

• Projecció de material ceràmic

• Sobre esforços

• Emissió de pols ceràmica

• Soroll

• Risc elèctric


• Mantenir la màquina en perfecte estat de manteniment.

• No eliminar les proteccions mecàniques ni elèctriques de la màquina.

• No eliminar les proteccions del quadre provisional d'obra.

• Fer desplaçament de màquina amb mitjans apropiats.


• Interruptor diferencial

• Delimitar zona situació màquina




• Guants

• Orelleres

• Pantalla facial



• Mascarilla

- Soldadora elèctrica


• Exposició a radiacions no ionizantes

• Inhalació de vapors metàl·lics

• Risc elèctric

• Cremades

• Projecció de partícules

• Incendi


• Cops i talls


• Aïllar els punts de treball per a evitar que els treballadors pròxims no

se sotmetin a radiacions.

• Fitar les zones on es poden produir projeccions de material

incandescent. Suspendre els treballs en presència de pluja, gel o vent.


• Coberta protectora dels borns de connexió del grup

• Posada a terra dels circuits

• Aïllament de les pinces porta elèctrodes






• Pantalla facial de seguretat contra radiacions

• Guants de soldador

• Mandil de cuir

• Polaines de cuir

- Soldadors oxiacetilènica


• Exposició a radiacions no ionitzants

• Inhalació de vapors metàl·lics

• Cremades

• Projecció de partícules

• Explosió i incendi


• Cops i talls


• Evitar emmagatzematge excessiu d'ampolles.

• El transport de les ampolles ha de fer-se amb la vàlvula de tancament

protegida pel caputxo roscat.

• Mantenir les ampolles en posició vertical, assegurades contra xocs i

caigudes.

• Protegir les ampolles d'humitat intensa i contínua, de la radiació solar

i de focus de calor.

• No greixar les ampolles d'oxigen ni els seus accessoris i no posar-los

en contacte amb àcids, grasses o materials inflamables.

• Abans d'utilitzar les ampolles d'acetilè, han d'estar en posició vertical

un mínim de 12 hores

• Revisar periòdicament l'estat de conservació i fixació de les gomes.




• Manòmetres reductors de pressió

• Vàlvules antiretorn




• Pantalla facial de seguretat contra radiacions

• Guants de soldador

• Mandil de cuir

• Polaines de cuir

- Camió hormigonera


- Vibrador


• Esquitxades als ulls

• Descàrregues elèctriques



• Utilitzar per personal qualificada.

• Vibrar el formigó des de lloc estable.

• Protegir el cable d'alimentació d'agressions mecàniques.




• Les corresponents a l'activitat d'obra civil



• Botes de PVC

• Guants


- Pistola automàtica clava claus


• Impacte acústic

• Tir incontrolat contra persones o coses

• Projecció violenta de partícules

• Explosió per manipulació de cartutxos

• Sobre esforços


• Utilitzar només per personal especialitzat.




• Guants

• Orejeras

• Pantalla facial



- Grua mòbil

Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-208.

5.3. Identificació de riscos, mesures preventives i proteccions per a

elements auxiliars.

- Bastides


- Cistella de soldador



• Desplom de la plataforma

• Talls per rebaves i similars


• La cistella estarà construïda totalment en acer i la plataforma a més

serà antilliscant.

• Els elements de penjar no permetran balancejos.

• Els pengis s'efectuaran per enganxament doble, de tal forma que

quedi assegurada l'estabilitat de la cistella en el cas de fallada d'algun

enganxament.




• Les cistella duran barana perimetral de 1 m d'altura, amb passamà

intermedi i rodapeus de 15 cm.

• L'accés directe a la cistella serà per escala de mà, amb ganxos

d'ancoratge i pengi al capdavant.



• Botes de seguretat amb sola antilliscant

• Guants .

- Escales de mà



• Contusions durant transport


• Els suports de l'escala tindran elements antilliscants i sempre es

donarà suport sobre superfícies planes.

• Els muntants seran d'una sola peça i els graons estaran encastats.

• Les escales es col·locaran apartades d'elements mòbils que puguin

derrocar-les i, si pot ser, fora de les zones de passada.

• La pujada i baixada cal fer-les de cara a l'escala.

• No s'ha de pujar amb pesos superiors a 25 Kg.

• La inclinació serà aproximadament de 1:4 .

• No es poden salvar altures superiors a 5 m, tret que estiguin

reforçades en el centre.

• Per a altures superiors a 7 m s'utilitzaran escales especials.



• La longitud de les escales utilitzades com accés a punts superiors,

han de sobrepassar en 1 m aquest punt i estar amarrades a ell, no

utilitzant-la mai més d'una persona.


• Les escales de tisora estaran proveïdes de cadenes o cables que

impedeixin que s'obrin a l'utilitzar-les.




• Guants

• Cinturó de seguretat

- Torretes formigonat




• Cops i talls


• Les torretes estaran construïdes en acer i es projectaran perquè

ofereixin una estabilitat perfecta

• Les plataformes seran de material antilliscant i les seves dimensions

mínimes 1,10x1,10 m.

• La torreta es col·locarà sempre en un plànol horitzontal i l'accés a la

plataforma ha de ser segur.



• Mai es traslladarà la torreta amb material o persones sobre la

plataforma.


• Les plataformes duran barana perimetral de 1 m d'altura, amb

passamà intermedi i rodapeus de 15 cm




• Guants

- Palets, per a moviment de material en obra

Veure Nota Tècnica de Prevenció NTP-77.

6. Serveis sanitaris comuns.

6.1. Primers auxilis.

Encara que l'objecte d'aquest estudi de Seguretat i Salut és evitar els

accidents laborals, cal reconèixer que existeixen causes de difícil control que

poden fer-los presents. En conseqüència, és necessari preveure la prestació

de primers auxilis per a atendre als possibles accidentats, d'acord amb el

Reial decret 1627/1997 .

Donada les característiques de l'obra i instal·lació a efectuar, serà necessari

dotar-lo d'una farmaciola de primers auxilis per tall de treball, en el qual es

donin les primeres atencions sanitàries als possibles accidentats.



En el Pla de Seguretat i Salut que elabori el contractista adjudicatari de

l'obra, haurà de constar la ubicació, així com, la dotació d'aquestes

farmacioles.

6.2. Medicina preventiva.

Amb la finalitat d'assolir evitar en tant que sigui possible les malalties

professionals en aquesta obra, així com , les disfuncions derivats dels

trastorns físics, psíquics, alcoholisme i resta de toxicomanies perilloses, es

preveu que el contractista adjudicatari, en compliment de la legislació vigent,

realitzi els reconeixements mèdics previs als treballadors d'aquesta obra,

abans del seu inici, també exigirà aquest compliment a la resta de les

empreses que siguin contractades per ell.

6.3. Evacuació d’accidentats

L'evacuació d'accidentats, que per les seves lesions així ho requereixin,

estarà prevista pel contractista adjudicatari de l'obra mitjançant la

contractació d'un servei d'ambulàncies.

6.4. Serveis comuns.

Donada les característiques de l'obra i instal·lacions a efectuar, serà necessari

dotar-la de dos casetas d'obra, una de serveis i altra de vestuaris d'unes

mesures aproximades de 6,5x2,5 m, per cada 14 treballadors o fracció, el

contractista adjudicatari de l'obra definirà la situació i el nombre de casetas

d'obra en el seu Pla de Seguretat i Salut.

7. Formació.



7. Formació.Tota persona que intervingui en l'obra rebrà una formació general de seguretat

d'acord amb les hores que consta en l'apartat del pressupost.

Al personal que intervingui en el muntatge de l'estructura i de la aparamenta de

220 KV, a més del curs de formació general, se li impartirà un curs de formació

específica en riscos d'altura i elèctric i se li comentaran els accidents tipus, que

l'empresa propietària de la instal·lació té a la disposició del contractista.

Als maquinistes que, per qualsevol circumstància, puguin maniobrar sota les

barres de 220 KV, durant el temps que es realitzi la posada en servei de la

receptora, se'ls impartirà un curs de formació específica per a treballs en

proximitat i proximitat de . tensió.

Al personal que actuï com cap de treballs se li formarà O.G.S.H.T. capítol VI,

especialment Art. 67, Art. 68 Art. 69, així com en la Instrucció General

d'Operació (I.G.O.) i Fitxes Pràctiques d'Execució (famílies 1, 2, 5 I7)

8. Plec de condicions

8.1. Generalitats

Àmbit d'aplicació

Les presents condicions regiran en tots els treballs encarregats al contractista

adjudicatari de l'obra en les instal·lacions de.T., M.T. I B.T. tant en les

instal·lacions d'ENDESA DISTRIBUCIÓ com en les de l'Abonat.

Seguretat i higiene en el treball

El contractista s'obliga a fer complir en tot moment al seu personal i al

personal subcontractat les normes contingudes en la Llei de Prevenció de

Riscos Laborals, segons ordre del 8 de novembre de 1995, així com tots els

reglaments que la desenvolupen i quantes disposicions i reglaments que

continuïn en vigor, conduents a evitar perills i accidents.



El contractista ha de conèixer i fer complir les normes de seguretat de

contingudes en la LG.O. i les Fitxes Pràctiques d'Execució (F.P.I.)

En cas que el contractista hagi d'assumir l'execució de maniobres i la

responsabilitat del descarrego, haurà de disposar de personal homologat per

la propietat per a:

Agents de descarrega en A.T.

Agents de descarrega en M.T.

Executor de maniobres M.T.

En qualsevol cas el contractista haurà d'assumir les responsabilitats de Cap

de Treball d'acord amb la LG.O.

Normes legals

El contractista haurà de tenir en tot moment afiliats i en alta de la Seguretat

Social a tots aquells treballadors que d'alguna manera intervinguin en la

realització dels treballs, així com aquells que si escau, precisin dur a efecte

tasques de coordinació, col·laboració, adreça i control relacionats amb

l'execució d'aquests treballs.

El contractista haurà de disposar, previ a l'inici dels treballs, una pòlissa de

segur d'accidents de treball, on s'inclogui l'electrocució. Aquesta pòlissa

haurà de ser presentada al contractant per al seu examen i basteo.

Medi ambient

El contractista es compromet a complir i fer complir quantes normes

existeixen sobre medi ambient i respondrà enfront de les autoritats

administratives i judicials dels danys causats durant la realització dels

treballs encomanats.



El contractista s'obliga que, una vegada finalitzats els treballs, netejarà la

zona dels possibles residus de materials empleats i restituirà l'ecosistema de

la zona afectada.

8.2. Normes legals i lleis aplicables a les especificacions tècnics

Reglaments

Decret 3151/1968.

Reglament de Línies Aèries d'Alta Tensió.

Prescripcions tècniques que haurien de complir les línies elèctriques aèries

d'alta tensió, entenent-se com a tals les de corrent altern trifàsica a 50 Hz de

freqüència, la tensió nominal de la qual eficaç entre fases sigui igual o

superior a 1 KV.

Decret 3275/1982.

Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals

Elèctrica, Subestacions i Centres de Transformació i Instruccions Tècniques

Complementàries.

Decret 2413/1973.

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

les connectades a una tensió igualo inferior a 1.000 V per a corrent altern i

1.500 V per a corrent continu.

Lleis de seguretat Llei 31/1995.

Prevenció de riscos laborals

Promou la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l'aplicació de

mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció

de riscos derivats del treball.

Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de

Prevenció de Riscos Laborals.

Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de

la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en

matèria de coordinació d'activitats empresarials.



Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, de 9 de març de

1971 .

Capítol 6 (Electricitat) Protecció contra contactes en les instal·lacions i

equips elèctrics Reial decret 1495/1986.

Reglament de seguretat de màquines.

Estableix els requisits necessaris per a obtenir el nivell de seguretat suficient,

d'acord amb la pràctica tecnològica del moment, a fi de preservar a les

persones i als béns dels riscos derivats de la instal·lació, funcionament,

manteniment i reparació de les màquines.

Llei 8/1988 de 7 d'abril.

Infraccions i sancions en l'ordre social Infraccions per obstrucció a la labor

inspectora, sobre la vigilància del compliment de les disposicions legals,

reglamentàries i convenis col·lectius, que tenen encomanada els inspectors

de Treball i Seguretat Social i els controladors laborals.

Reial decret 1316/1989.

Protecció dels treballadors enfront del soroll Protecció dels treballadors

enfront dels riscos derivats de la seva exposició al soroll durant el treball i

particularment per a l'audició.


Senyalització dels llocs de treball Disposicions mínimes per a la

senyalització de seguretat i salut en el treball.


Disposicions mínimes en la manipulació de càrregues Disposicions mínimes

de seguretat i de salut relatives a la manipulació manual de càrregues que

comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.


Utilització d'equips de protecció individual Disposicions mínimes de

seguretat i de salut per a la els treballadors en el treball i manteniment dels

equips de protecció individual.




Utilització d'equips de treball Disposicions mínimes de seguretat i de salut

per a la utilització dels equips de treball emprats pels treballadors en el

treball.


Condicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció

Disposicions mínimes de seguretat i de salut aplicables a les obres de

construcció.

Codi de circulació

Normes de seguretat

Norma UNEIX-EN 50110 '

Prescripcions generals per a l'operació de les instal·lacions elèctriques així

com per a la realització de treballs sobre, amb o en la proximitat

d'instal·lacions elèctriques, tot això en adequades condicions de seguretat,

LG.O. d'ENDESA DISTRIBUCIÓ

Normativa tècnica i administrativa a seguir en la realització de treballs i

maniobres en les instal·lacions d'alta tensió, amb la finalitat de prevenir els

riscos existents i vetllar per la qualitat i continuïtat del servei.

Fitxes Pràctiques d'Execució d'ENDESA DISTRIBUCIÓ

Famílies 1 I5 per a treballs en Baixa Tensió Famílies 2 i 7 per a treballs en

Alta Tensió Nota

Tècnica de Prevenció NTP-75

Buldózer Nota Tècnica de Prevenció NTP-76

Dumper, carretó a motor amb volquete Nota Tècnica de Prevenció NTP-77

Bats - Taujanes i plataformes per a formació de càrregues unitàries Nota

Tècnica de Prevenció NTP-79

Pala carregadora Nota Tècnica de Prevenció NTP-93

Camió hormigonera Nota Tècnica de Prevenció NTP-96

Serra circular per a construcció.



Dispositius de protecció Nota Tècnica de Prevenció NTP-121

Hormigonera Nota Tècnica de Prevenció NTP-122

Retroexcavadora Nota Tècnica de Prevenció NTP-126

Màquines per a moviment de terres Nota Tècnica de Prevenció NTP-202

Bastides de borriquetas Nota Tècnica de Prevenció NTP-208

Grua mòbil

Codificació de material C.M. 950.112.8

Casc de seguretat no mecànic


Guants aïllants de l'electricitat


Detector de tensió per a alta tensió


Cinturó de seguretat de subjecció

Codificació de material C.M. 950.183.3 i C.M. 950.213.0

Ulleres de seguretat


Guants de protecció front agressius mecànics


Perxes aïllants de tensió nominal 30 KV.

Tipus interior Codificació de material C.M. 950.214.5 i C.M. 950.212.3

Protecció de les vies respiratòries




Cadena bicolor limitació de zones


Catifes aïllants per a treballs i maniobres en instal·lacions elèctriques de BT


Protectors auditius


Pantalles per a soldadores

Codificacions de material C.M. 191.825.0 a C.M. 191.926.2

Plaques de senyalització de seguretat.

Tipus normalitzats i ocupació Codificació de material C.M. 191.213.0

Perxes aïllants per a posada a terra i en curtcircuit


Pancartes per a senyalització i delimitació de zones de treball en

instal·lacions elèctriques. (RecomendaciónAMYS 1.4-13)

Codificació de material homologat (C.M.)

Material disponible en magatzem, classificat per la seva funció segons la

següent relació:

Protecció del cap

Protecció de les oïdes

Protecció dels ulls i cara

Protecció de les vies respiratòries

Protecció de les extremitats superiors



Protecció del tronc

Protecció de les extremitats inferiors

Protecció general del cos

Equips de verificació

Equips de posada a terra

Equips auxiliars per a treballs i maniobres en instal·lacions elèctriques

Treballs en altura

Eines

Senyalització i delimitació

Equips contra incendis

Equips i accessoris per a treballs diversos

Informació

Contractista

L'empresa propietària tindrà a la disposició del contractista tota la

documentació de seguretat pròpia que es relacionis en aquest Estudi.



Índex General. Document 1 Memòria. -...

Documents

Transcript of Índex General. Document 1 Memòria. -...