ÍNDEX - agora.xtec.cat
18
Vivències del CFA Mollet del Vallès 36 ÍNDEX Editorial ....................................................................... 2 Equip Directiu ACTIVITATS/SORTIDES Project remake............................................................ 3 Grups 2F2M i T 25N. Recull de fotos .................................................. 4 ——— Marató de TV3 ........................................................... 5 F. Diarra Les joguines de l’esperança ..................................... 5 Y. Rodríguez Molt més que un lot per Nadal ............................... 6 I. Molina Carnival ....................................................................... 6 Alumnes F-3 Taller EFEC ................................................................. 8 I. Castillo Dia de la DONA ........................................................ 9 M. Palma A Poem .................................................................... 10 Ll. Cabarrocas Sant Jordi 21 al CFA ................................................ 12 L. Villacampa D. DONA .................................................................. 12 H. López Escritura creativa: Entrevistes ............................... 13 Alumnes GESII Dolors ........................................................................ 13 I. Molina, S. Ahidar i G. Tariel Josep........................................................................... 15 J. Palma Inés ............................................................................. 17 N. Pérez i F. el Fantoui Alexandra .................................................................. 20 H. Igle Laura Forns ............................................................... 21 C. Ter Escritura creativa: CONTES .................................. 22 Alumnes GESII Un día d’excursió amb la Marina ......................... 22 N. Pérez i F. El Fountoui Fill vermell ............................................................... 23 L. Sánchez i Y. Navarrete La porta sense claus ................................................ 23 R.?????? La porta...................................................................... 24 J. Ser??? La porta...................................................................... 24 J. Ser??? Un regalo inesperado.............................................. 25 S. G. Puchal Taller: La màgia de la Química ............................. 27 A. Pozuelo Treballs de Química ............................................... 28 Selecció de GES-I Vols guanyar uns diners extres? .......................... 28 S. Lauokili Científiques versus taula periòdica .................... 29 L. Villacampa Les dues cares de l’ozó ........................................... 20 S. Nait Treballs de Genètica ............................................... 20 Selecció de GES-II La Barcelona de les DONES .................................. 20 S. Do
Transcript of ÍNDEX - agora.xtec.cat
Vivències del CFA Mollet del Vallès
36
ÍNDEX
Editorial ....................................................................... 2 Equip Directiu
ACTIVITATS/SORTIDES
Project remake............................................................ 3 Grups 2F2M i T
25N. Recull de fotos .................................................. 4 ———
Marató de TV3 ........................................................... 5 F. Diarra
Les joguines de l’esperança ..................................... 5 Y. Rodríguez
Molt més que un lot per Nadal ............................... 6 I. Molina
Carnival ....................................................................... 6 Alumnes F-3
Taller EFEC ................................................................. 8 I. Castillo
Dia de la DONA ........................................................ 9 M. Palma
A Poem .................................................................... 10 Ll. Cabarrocas
Sant Jordi 21 al CFA ................................................ 12 L. Villacampa
D. DONA .................................................................. 12 H. López
Escritura creativa: Entrevistes ............................... 13 Alumnes GESII
Dolors ........................................................................ 13 I. Molina, S. Ahidar i G. Tariel
Josep ........................................................................... 15 J. Palma
Inés ............................................................................. 17 N. Pérez i F. el Fantoui
Alexandra .................................................................. 20 H. Igle
Laura Forns ............................................................... 21 C. Ter
Escritura creativa: CONTES .................................. 22 Alumnes GESII
Un día d’excursió amb la Marina ......................... 22 N. Pérez i F. El Fountoui
Fill vermell ............................................................... 23 L. Sánchez i Y. Navarrete
La porta sense claus ................................................ 23 R.??????
La porta ...................................................................... 24 J. Ser???
La porta ...................................................................... 24 J. Ser???
Un regalo inesperado .............................................. 25 S. G. Puchal
Taller: La màgia de la Química ............................. 27 A. Pozuelo
Treballs de Química ............................................... 28 Selecció de GES-I
Vols guanyar uns diners extres? .......................... 28 S. Lauokili
Científiques versus taula periòdica .................... 29 L. Villacampa
Les dues cares de l’ozó ........................................... 20 S. Nait
Treballs de Genètica ............................................... 20 Selecció de GES-II
La Barcelona de les DONES .................................. 20 S. Do
Vivències del CFA Mollet del Vallès
2
EDITORIAL
El CFA Mollet del Vallès ha de ser punt de trobada des d’on parteixen i a on arriben diferents camins que s’entrellacen amb l’equilibri i la naturalitat de les línies de la flor de la vida.
Són trajectes dissenyats per a créixer en coneixements, experièn-cies, així com en valors democràtics, en companyia d’altres cami-nants tan diversos com ho són els nostres conciutadans de la so-
cietat que ens envolta.
Heus aquí algunes de les imatges i relats, espurnes de la llum que ha irra-diat la nostra petita estrella durant el present curs 2017-2018.
Molt bon estiu a tothom!
La Direcció del centre
S. Dalí
“Girl at the window”
M. Mallol T
Vivències del CFA Mollet del Vallès
35
Podries Joana Raspall. ?????
llega con mejores condiciones a edades avanzadas.
Debe considerarse el efecto de nivel formativo sobre el esta-
do de salud. Quienes tienen mejor formación, tienen hábi-
tos de vida más saludables, acuden al médico con más dili-
gencia, dependiendo del país y la región que viven, tienen
acceso a mejores servicios de salud.
Parece que ya sabemos hacia dónde vamos, pero de dón-
de venimos.
FECUNDACIÓN
La vida empieza cuando un espermatozoide (célula mascu-
lina)y un óvulo (célula femenina) se fusionan y forman una
sola célula llamada huevo o cigoto, a partir de este momen-
to se va a iniciar una serie de divisiones que culminará en
el nacimiento de un niño.
Los telómeros son esenciales para la fertilidad masculina,
ya que son la primera región del genoma del espermatozoi-
de en responder a la señal del óvulo para la formación del
pronúcleo durante la fecundación.
Los telómeros son como escudos protectores del ADN de
nuestras células.
Su nombre ,de origen griego, significa “parte final” y es
que los telómeros son eso: los extremos de los cromosomas,
algo parecido a las puntas de plástico de los cordones de
los zapatos.
Pero son parte del ADN muy repetitivas y no codificantes:
su función principal es proteger el material genético que
porta el resto del cromosoma.
Cada vez que la célula se divide, los telómeros también se
dividen. Pero a veces se vuelven más cortos. Y a medida
que se hacen más cortos, funciona como un reloj para la
célula que está contando para saber qué edad tiene, y asi
puede limitar las veces que la célula puede dividirse sin
perder algunas de las partes importantes del ADN del cro-
mosoma.
Cuando finalmente los telómeros se quedan tan pequeños
que ya no pueden proteger el ADN, las células dejan de
reproducirse: alcanzan un estado de vejez. La longitud de
los telómeros se considera un “biomarcador de envejecimi-
ento”
Se puede medir la longitud de los telomeros
La longitud se mide en “pares de base”que son parejas de
nucleótidos opuestos y complementarios .
Conectadas por puentes de hidrógeno en la cadena del
ADN.
En los humanos, cuando nacemos es de 11 kilobases, en la
vejez es de 4 kilobases.
Cada vez me interesa más el tema y ahora yo me pregun-
to, no sé si vosotros también se puede hacer que se regene-
ren los telómeros, los pueden prolongar.
Elizabeth Blackburn, Carol Greider y Jack Szostak
investigaron y descubrieron que “la enzima telomerasa
puede proteger a los cromosomas del envejecimiento”:
puede hacer que se regeneren. Esta enzima ayuda a evitar
que los telómeros se achiquen con la división celular, lo
que contribuye a mantener la juventud biológica de las
células.
Gran parte de las investigaciones sobre telómeros, no por
estética, sino por la cura potencial de enfermedades.
Lo que ahora escribo seguro que pocos lo sabíamos a mi
me ha sorprendido
Una de las características interesantes que se ha entendido
ahora acerca de los telómeros. La ausencia de telomerasa
causa envejecimiento y las células tuorosas necesitan reacti-
var la telomerasa para poder escapar al envejecimiento o
senescencia celular. Un 95% de tumores humanos activan
la telomerasa para mantener la juventud de sus telomerasa
y asi poder dividirse indefinidamente.
Uno de los cambios importantes que ocurren es que manti-
enen sus telómeros largos, por lo que el reloj molecular
desaparece y las células pueden seguir dividiéndose, a pe-
sar de que tal vez ya deberían haber llegado al final de su
vida útil. Esa es una de las formas en que las células cance-
rosas básicamente engañan al cuerpo humano haciéndole
pensar de que aún debe mantener su replicación.
Después de tanto hablar del ADN que sabemos de él.
Los genes del ADN contienen la información sobre quienes
somos.
Si el ADN de una sola célula, se extendiera formaria una
hebra de dos metros compuesta por un código de seis mill
millones de letras. Como empaquetar tanto ADN en un
Mis
ce
l·là
nia
Vivències del CFA Mollet del Vallès
34
llega con mejores condiciones a edades avanzadas.
Debe considerarse el efecto de nivel formativo sobre el esta-
do de salud. Quienes tienen mejor formación, tienen hábi-
tos de vida más saludables, acuden al médico con más dili-
gencia, dependiendo del país y la región que viven, tienen
acceso a mejores servicios de salud.
Parece que ya sabemos hacia dónde vamos, pero de dón-
de venimos.
FECUNDACIÓN
La vida empieza cuando un espermatozoide (célula mascu-
lina)y un óvulo (célula femenina) se fusionan y forman una
sola célula llamada huevo o cigoto, a partir de este momen-
to se va a iniciar una serie de divisiones que culminará en
el nacimiento de un niño.
Los telómeros son esenciales para la fertilidad masculina,
ya que son la primera región del genoma del espermatozoi-
de en responder a la señal del óvulo para la formación del
pronúcleo durante la fecundación.
Los telómeros son como escudos protectores del ADN de
nuestras células.
Su nombre ,de origen griego, significa “parte final” y es
que los telómeros son eso: los extremos de los cromosomas,
algo parecido a las puntas de plástico de los cordones de
los zapatos.
Pero son parte del ADN muy repetitivas y no codificantes:
su función principal es proteger el material genético que
porta el resto del cromosoma.
Cada vez que la célula se divide, los telómeros también se
dividen. Pero a veces se vuelven más cortos. Y a medida
que se hacen más cortos, funciona como un reloj para la
célula que está contando para saber qué edad tiene, y asi
puede limitar las veces que la célula puede dividirse sin
perder algunas de las partes importantes del ADN del cro-
mosoma.
Cuando finalmente los telómeros se quedan tan pequeños
que ya no pueden proteger el ADN, las células dejan de
reproducirse: alcanzan un estado de vejez. La longitud de
los telómeros se considera un “biomarcador de envejecimi-
ento”
Se puede medir la longitud de los telomeros
La longitud se mide en “pares de base”que son parejas de
nucleótidos opuestos y complementarios .
Conectadas por puentes de hidrógeno en la cadena del
ADN.
En los humanos, cuando nacemos es de 11 kilobases, en la
vejez es de 4 kilobases.
Cada vez me interesa más el tema y ahora yo me pregun-
to, no sé si vosotros también se puede hacer que se regene-
ren los telómeros, los pueden prolongar.
Elizabeth Blackburn, Carol Greider y Jack Szostak
investigaron y descubrieron que “la enzima telomerasa
puede proteger a los cromosomas del envejecimiento”:
puede hacer que se regeneren. Esta enzima ayuda a evitar
que los telómeros se achiquen con la división celular, lo
que contribuye a mantener la juventud biológica de las
células.
Gran parte de las investigaciones sobre telómeros, no por
estética, sino por la cura potencial de enfermedades.
Lo que ahora escribo seguro que pocos lo sabíamos a mi
me ha sorprendido
Una de las características interesantes que se ha entendido
ahora acerca de los telómeros. La ausencia de telomerasa
causa envejecimiento y las células tuorosas necesitan reacti-
var la telomerasa para poder escapar al envejecimiento o
senescencia celular. Un 95% de tumores humanos activan
la telomerasa para mantener la juventud de sus telomerasa
y asi poder dividirse indefinidamente.
Uno de los cambios importantes que ocurren es que manti-
enen sus telómeros largos, por lo que el reloj molecular
desaparece y las células pueden seguir dividiéndose, a pe-
sar de que tal vez ya deberían haber llegado al final de su
vida útil. Esa es una de las formas en que las células cance-
rosas básicamente engañan al cuerpo humano haciéndole
pensar de que aún debe mantener su replicación.
Después de tanto hablar del ADN que sabemos de él.
Los genes del ADN contienen la información sobre quienes
somos.
Si el ADN de una sola célula, se extendiera formaria una
hebra de dos metros compuesta por un código de seis mill
millones de letras. Como empaquetar tanto ADN en un
Sabíais que...en 1998 apenas 3.474 españoles habían tras-
pasado la
frontera de los 100, ahora son 15.500 españoles los que
tienen ya más de 100 años, eso significa que el número de
longevos se ha multiplicado por cinco en dos décadas en
España. Además, medio millón ha cumplido los 90.
Mi interés y curiosidad en el tema se debe a que algunos
de mis
familiares han llegado a esta edad, entre ellos, Emilio, mi
padre.
Cuáles son las comunidades más longevas de España,
después de estos datos que nos han dado, me parece in-
teresante saberlo.
El grupo más longevo es el de Madrid, su esperanza de
vida es de 84 años.
El 2º La Rioja.
La 3ª Castilla- León
Los siguientes superan los 83 años .
La 4ª Navarra, la 5ª el País Vasco, la 6ª Castilla-La Mancha
y la 7ª Cataluña, la 8ª Galicia, la 9a aragoneses y cierra
Cantabria.
El resto 79,88 años la más baja Ceuta ,Melilla , las Balea-
res ,Canarias , Andalucía, Extremadura, Valencia y Murcia.
Entre ellos podríamos destacar el hombre más longevo de
España Saturnino, el leonés de 112 años, solo superado por
una mujer de Olot con 113 años.
Si nos preguntamos en qué coinciden
Contestaríamos que dieta saludable y hacer ejercicio.
Pero un estudio de la Universidad de la Escuela de Medici-
na de la Universidad de California en San Diego y la Uni-
versidad de Roma.
Parece ser que tienen una serie de características comunes:
Como dominantes y testarudos, la resiliencia y capacidad
de adaptación ante los cambios.
Los cambios traen vida: Dilip v. Jeste el profesor psiquia-
tra y neurociencia, quien dirigió la investigación. Explica
que estas personas pasaron por depresiones,tuvieron que
emigrar, perdieron a sus seres queridos,
Para seguir adelante, tuvieron que aceptar y recuperarse de
lo que no pudieron cambiar y luchar por lo que si podian.
Por esto dijerón : que los cambios traen vida y te dan la
oportunidad de crecer.
La comparten 28 participantes, otras caracteristicas, como
una mirada positiva, una fuerte ética de trabajo y vínculos
estrechos con la familia, la religión y el campo.
Los especialistas compararon la salud de estos con familia-
res más jóvenes.
Resultado: los más jóvenes mejor forma física, los mayores
tenían más bienestar mental, mejores resultados en cuanto
a confianza en ellos mismos y habilidad para tomar decisi-
ones.
La paradoja del envejecimiento
A pesar de que se deteriora la salud física, la calidad de la
mente sigue siendo alta.
Vimos que cuestiones como la felicidad o la satisfacción
aumentaron, mientras los niveles de estrés y depresión se
redujeron, explica el director del estudio. Esto demuestra
que al envejecer no todo es miseria y desolación.
Y con todo lo que ahora sabemos está España preparada en
pensiones, servicios y en las familias para esta longevidad?
Esto tendrá importantes consecuencias en ámbitos sociales,
económicos y familiares. Por un lado, aumentarán las situ-
aciones de dependencia entre la población. Por otro lado,
seguirán suponiendo un punto de presión para el sistema
de pensiones. Pensemos que un centenario percibirá pensi-
ón durante casi 35 años, lo mismo que su carrera laboral,
unos 35 o 40 años . Un enorme reto para el sistema de pen-
siones que en su estructura fundamental ,fue pensado en
una esperanza de vida de 65 años, que no superaba los 75
años.
Porque envejecemos mejor que nuestros padre
Que usted y su pareja hayan envejecido menos que los
familiares de su misma edad en años anteriores. Esta es la
conclusión a la que ha llegado el equipo de la gerontóloga
Taina Rantemen de la Universidad de Jyoaskyla Finlandia.
Con el paso de los años, las condiciones de vida han mejo-
rado en gran parte del mundo (países occidentales). La
prosperidad ha propiciado una mejor alimentación, con
todo lo que implica en la salud. También ha mejorado la
atención médica. La gente ha estado cada vez más sana y
Vivències del CFA Mollet del Vallès
3
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Vivències del CFA Mollet del Vallès
4
DIA MUNDIAL CONTRA LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Anastasio García. Anglès 2 F1-M
Remake Project
Anglès 2F2M i F2T
Per segon any, el CFA Mollet del Vallès ha participat amb
la Creu Roja en la Campanya de recollida de Joguines "Els
seus drets en joc". Com sempre, la resposta ha sigut molt
bona. Vam omplir dues caixes grans plenes de joguines i
algunes coses de material per l'escola com motxilles o lla-
pis de colors, que estem segurs que han sigut rebudes amb
les cares somrients.
Per Nadal, es nota l'esperit de col·laboració de moltes per-
sones i hem d'agrair, que donades les circumstàncies tan
especials per la Covid, tothom ha volgut participar i fer
arribar als nens un moment de jocs i alegria.
Reconeixem la gran feina i l'esforç de tots els participants.
Per al curs vinent de segur que serem molts més i d'aquí a
uns anys haurem de llogar un camió!
Gràcies a tots per la vostra participació, i l'any vinent con-
tinuarem sense cap mena de dubte!!!
The remake project was the idea of Canadian artist Jeff Hamada. He asked readers
of his website to remake a famous work of art as a photo. Hundreds of people sent
photos to the project and the photos appeared in blogs, in newspapers, and in a bo-
ok.
Joaquin Sorolla“Elena on the Beach” R. Mª.Linares T
Auguste Renoir “The girl with a cat”
J. Porcel T
Sandro Boticcelli “Madonna”
J.C. De Haro M
AUTOR i Obra/
COMPOSICIÓ
Robert Spencer “Iron woman”
B. HerreraT
Didier Lourenço “Balcony”
R.M. Reinaldos T
René Magritte “Clairvoyance “
R. Galí T
Pablo Picasso “ The old man with a guitar”
??????????
Salvador Dalí “Girl at the window”
M. Mallol T
Ignacio Zuloaga “Amazon”
C. Tornero T
Johannes Vermeer “La joven de la perla” S. Marín
Afarin Sajedi “Untiteled”
O.Pérez T
Frida Khalo “Portrait”
L. García M
Lucas Cranach the Elder
“Martin Luther Portrait”
J. Sánchez M
René Magritte “The son of a man“
M. Simón M
Vivències del CFA Mollet del Vallès
33
Mis
ce
l·là
nia
tim Tsar de la dinastia dels Romànov a Rússia. Aleksei
Nikolayevich Romanov va ser hereu des de el seu naixe-
ment quan es el pare va abdicar en el seu favor, però és es
va retractar i en conèixer la greu malaltia que patia l’Alexis,
per la qual no li donaven més de sis anys de vida. Aquesta
malaltia era l'hemofília. En aquells anys totes les malalties
s'atribuïen a intervenció dolenta divina. Pitjor van ser els
hematomes obscurs que apareixien cada cop que es donava
un cop a la cama o el braç. Però ho realment horrible eren
les ferides sagnants de les articulacions. Això va provocar a
Aleksei la paralització de les extremitats, a més d’un dolor
insuportable. Conforme es va fent més gran, se li obliga a
estar en cama llargs períodes de temps i al incorporar-se,
dur un protecció de ferro molt pesada. Cap metge experi-
mentat, ni resar, ni oracions a Deu van ajudar al seus pares
desesperats per socórrer al seu fill i futur Tsar de Rússia.
Desesperats van recórrer al monge Rasputín, un espiritua-
lista que deia que era capaç d’ajudar l’Alexis.
Rasputín i la seva influència sobre la família reial russa
Grigori Rasputín assegurava que tenia visions i la capacitat
de curar, i parlant de religió es va guanyar la seva confiança
de Nikolai II i la tsarina Alexandra que va creure que Deu li
havia enviat a Rasputín per protegir la família real després
que a 1907 una hemorràgia del Alexei es va detenir després
de que els tsars estaven pregant al costat d’en Rasputín. Era
molta la gent que volia veure mort a Rasputín, inclús el van
intentar enverinar en diverses ocasions. Una d’elles amb
cianur barrejat en uns pastissos que va menjar. Passat les
hores i veure que no moria van dispara-li fins en quatre
ocasions per l’esquena i llençat al riu Neva causant-li la
mort. Només deu setmanes després de la mort de Rasputín
la dinastia Romànov va ser derrocada durant la Revolució
bolxevisme de 1917i va haver d’exiliar-se a Sibèria.
Com va mantenir amb vida l’Alexei? Es desconeix com va
aconseguir mantenir amb vida el futur tsar de Rússia, però
Rasputín insistia en pregar i declinava l'ús de fàrmacs, ho
que potser va tenir beneficiari per l’Alexei ja que per calmar
el seus dolors s’ utilitzava l’Aspirina i aquesta dilueix més
la sang. Les teories sobre com aconseguia detenir les he-
morràgies son diverses: l’efecte calmant de les seves prega-
ries contreuen les vasos sanguinis, exercir pressió sobre
alguns vasos sanguinis detenien el flux de sang o simple
coincidència.
Assassinat de la família Romanov i mort prematura del
Tsarévitx
La nit del 16 de Juliol de 1918, la família Romànov al
complert va ser afusellada acabant així amb la vida
del nen que era el futur tsar de Russia i acabant amb
l’imperi probablement mes ric d’Europa.
Enllaços:
https://www.youtube.com/watch?v=mBVjDqHE_n4
https://www.youtube.com/watch?v=upqmT -f-e7s
https://es.rbth.com/historia/81678-enfermedad-real-
arruino-vida-del-ultimo-tsarevich-ruso
h t t p s : / / e s . r b t h . c o m / b l o g s / 2 0 1 3 / 0 7 / 0 5 /
el_enigma_del_monje_loco_y_el_tsarevich_alexis_29759
https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2018/04/14/
sangre-azul-hemofilia-desencuentros-reales-1234963-
310.html
https://www.latercera.com/noticia/investigacion-revela-
que-la-reina-victoria-de-inglaterra-pudo-ser-hija-ilegitima/
h t t p s : / / e l p a i s . c o m / s o c i e d a d / 2 0 1 9 / 0 1 / 1 8 /
actualidad/1547826632_894462.html
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/final -
romanov-asesinato-ultimos-zares-rusia_13291
https://www.slideshare.net/andremanhe/hemofilia-a-y-b-
74414306
The Last Days of the Romanovs: Tragedy at Ekaterinburg –
Hellen Rappaport
Vivències del CFA Mollet del Vallès
32
Que es la hemofília?
L’hemofília es un trastorn hemorràgic genètic hereditari, en
el qual la sang no es coagula de manera adequada per la
manca o disminució d’una proteïna necessària per la sang, la
VII o la IX, això determinarà el tipus d’hemofília que una
persona pateix. A la sang hi ha dotze factors coagulants;
quan el deficient és el factor vuit (VIII) es denomina hemofí-
lia A i quan és el factor nou (IX), hemofília B, quan manca la
proteïna XI, es la de tipus C. La gravetat de la malaltia està
determinada per la quantitat d’aquest factor en la sang. A
menor presencia, mes possibilitats de patir una hemorràgia.
El tipus A es el mes comú, el pateixen 1/5000 nadons varons.
Perquè es tan important la coagulació?
Quan una persona pateix una ferida o una hemorràgia, les
plaquetes s'adhereixen als extrems de la ferida, després la
fibrina genera una mena de tap per evitar que el coàgul que
es forma perdi la posició taponant aquesta ferida. Un desor-
dre del factor de la coagulació com l’hemofília pot comportar
que la sang no perdi la seva fluïdesa i tingui problemes per
formar aquest coàgul, derivant a la persona que ho pateix a
patir trombosis, hemorràgies cerebrals e inclús la mort. L'he-
mofília és una malaltia hemorràgica congènita i la seva trans-
missió està lligada al sexe. El gen responsable es localitza al
cromosoma X; les dones (XX) són portadores de la malaltia i
els barons (XY) en són els afectats. Un home afecta només
pot tenir fills sans i filles por-
tadores. Una dona portadora
té un risc de transmetre la
malaltia als seus fills barons del
50% i de tenir filles portadores d'un
altre 50%. Ja que el home hereten el
cromosoma X de la seva mare i el cro-
mosoma Y del pares mentre que la
dona rebrà el cromosoma X de tots dos
progenitors.
Té cura?
Actualment no existeix cap cura per
l’hemofília, encara que hi ha tracta-
ments per preventius però amb un
cost elevat. Un d’aquest tractament
consisteix en la reposició del factor
mitjançant d'infusió per via intraveno-
sa dels concentrats del factor. Aquest
son amb tecnologia de ARN recombinat on s’obté una pols
que barrejat amb aigua estèril s’injecta. Es pot fer tant per
tallar una hemorràgia o com a manera preventiva, on rep el
nom de profilaxis. A l’ Hospital Regional de Màlaga s’està
investigant l’ús d’un adenovirus. El fetge és l'òrgan que s’
encarrega de fabricar els factors de coagulació i aquest ade-
novirus té afinitat amb els hepatocits per ho que podria envi-
ar al ADN el gen que li falta.
“La malaltia reial”
La primera dona de la reialesa de la qual se'n té constància és
la Reina Victòria d’Anglaterra i va passar el tret a tres dels
seus nou fills. La manca de la malaltia en els seus avantpas-
sats ha contribuït a la hipòtesis de que potser era filla
il·legítima de Sir John Conroy, l’ amant irlandès de Victorià
de Sajonia, i no del rei Jorge III.
casa amb el Duc de Hesse. D’aquest matrimoni van néixer
set fills, un baró era portador,i dues filles portadores la prin-
cesa Irene i Alexandra d’Hesse la qual posteriorment va con-
traure matrimoni amb Nikolai II de Rússia. Amb la mort del
seu pare Nikolai de Rússia es converteix en el Tsar Nikolai i
l’Alexandra en la Tsarina. Per poder garantir la continuïtat
del imperi necessiten tenir un fill baró ja que d’aquest matri-
moni van néixer primer quatre filles. Finalment, al agost de
1904 neix en Alexis, que sense encara sapigueu-ho seria l’ul-
L’hemofília i l’últim Tsar de Rússia L. Sánchez. Ges-II
Vivències del CFA Mollet del Vallès
5
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
La malaltia Covid-19 és un virus que ha arribat a 216 paï-
sos del món i ha causat més de 850.000 morts i 25 milions i
mig de contagis a tot el planeta. És per això que els alum-
nes de Pre-Ges i els de Ges-1 hem assistit a una videocon-
ferència organitzada per la Marató de TV3 sobre la Covid-
19.
En primer lloc, hem vist un documental sobre la covid-19
on apareixen casos i experts després hem fet una posada
en comú amb el conferenciant.
Aquesta malaltia és una malaltia de la qual tothom es pot
contagiar no entén de races, religions, cultures, països,
sexes ni edats. Es pot contagiar tant una persona adulta
com a una persona jove, no es fa distincions. És per això
que les mesures de prevencions les ha de seguir tothom.
La Covid-19 produeix diferents símptomes des d'asimpto-
màtics o lleus fins a símptomes que poden arribar a pro-
duir la mort per manca d'oxigen. A més, poden haver-hi
efectes secundaris que perduren i provoquen simptomato-
logia digestiva i dificultat respiratòria, mals de cap, pèr-
dua del sentit de l'olfacte o del gust...
Ens han presentat el cas de la Judit Rubio, una estudiant
que es va presentar voluntària a un centre sociosanitari
durant les primeres setmanes de la pandèmia,
durant el voluntariat la Judit es va contagiar
de la Covid-19 i va estar molt greu. Al princi-
pi, només tenia febre estable fins que va co-
mençar a tenir problemes respiratoris i la febre no li para-
va de pujar, la van intentar curar amb medicació, però
finalment va haver de ser traslladada a l'hospital. La van
ingressar en estat greu i va estar en coma induït du-
rant 5 dies a causa d'una pneumònia, la qual gràcies a déu
va superar.
Un altre cas que ens presenten és d'una família de Sant
Boi de Llobregat la qual tots els membres es van contagi-
ar. La mare i la filla van passar la malaltia de manera lleu,
però en canvi el germà i el pare van estar molt greus du-
rant setmanes i fins hi-tot van patir per la seva vida.
La Marató a més de recaptar diners per la investigació el
que pretén és que tothom prenguin consciència de la gra-
vetat de la situació en la qual ens trobem, que la covid-19
és una malaltia de la qual ens hem de protegir i seguir les
indicacions de sanitat de mantenir la distància de segure-
tat, desinfectar-nos les mans i fer ús de la mascareta per-
què en cas contrari les conseqüències poden ser molt
greus per la nostra salut..
Però si les circumstàncies ho permeten arribaran les vacu-
nes i amb elles la immunització de la població, però no
hem d'abaixar la guàrdia. Hem de ser responsables pel
nostre bé i el dels altres.
La Marató al CFA F. Diarra. Pre-GES
Joguines de l’esperança
Yolanda Rguez. Professora
Per segon any, el CFA Mollet del Vallès ha participat amb
la Creu Roja en la Campanya de recollida de Joguines "Els
seus drets en joc". Com sempre, la resposta ha sigut molt
bona. Vam omplir dues caixes grans plenes de joguines i
algunes coses de material per l'escola com motxilles o lla-
pis de colors, que estem segurs que han sigut rebudes amb
les cares somrients.
Per Nadal, es nota l'esperit de col·laboració de moltes per-
sones i hem d'agrair, que donades les circumstàncies tan
especials per la Covid, tothom ha volgut participar i fer
arribar als nens un moment de jocs i alegria.
Reconeixem la gran feina i l'esforç de tots els participants.
Per al curs vinent de segur que serem molts més i d'aquí a
uns anys haurem de llogar un camió!
Gràcies a tots per la vostra participació, i l'any vinent con-
tinuarem sense cap mena de dubte!!!
Vivències del CFA Mollet del Vallès
6
Molt més que un lot per NADAL I. Molina. GES II
Els que formem part de l'escola d'Adults de Mollet del
Vallès, sabem que cada any, al mes de desembre, ens
ofereixen uns números per entrar en un sorteig d'una
cistella. És una de les formes de col·laborar amb la Marató
de TV3.
També ens fan una xerrada per informar-nos del que
anirà aquest any la investigació.
Soc Isabel, compro un número, va i em toca una cistella, de
les 6 que ha preparat l'escola! És molt bonica i porta una
mica de tot.
Quina alegria, quina il·lusió!
M'aturo a pensar... em faig una pregunta: què hi ha darrere
d'aquest número d'aquesta il·lusió?
La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per
televisió de Catalunya i la Fundació la Marató de
TV3, enfocat a obtenir recursos econòmics, per a la
investigació científica
de malalties, que ara per ara no tenen curació definitiva.
Però la Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons,
fa una important tasca de sensibilització de la població
catalana, respecte a les malalties a les quals es dedica i a la
necessitat de potenciar la recerca científica per a prevenir-
les i/o curar-les. Per a la Marató és tan important la
recaptació de diners com la divulgació científica, la
conscienciació i l'educació de la societat en la cultura
científica.
El 1992, TV3 va ser la televisió pública, pionera a Espanya,
en fer un "Telethon".
Aquest tipus de programa amb llarga tradició televisiva als
Estats Units, i en altres països europeus, es va plantejar
com un repte per a la televisió autonòmica de Catalunya,
que a hores d'ara ja està plenament consolidat.
Moltes gràcies a tots i totes per col·laborar amb el vostre
granet de sorra.
How is "Carnival" cele-
brated in Mollet?
On Sunday before Fat
Thursday, Carnival begins with the dance "El Barraló" to
welcome Mr. Carnestoltes. The dance is one of the oldest
dances that "L'Esbart dansaire" by Mollet has recovered for
this day.
In Mollet, Mr. Carnestoltes comes with other characters: En
Moll, La Porqueta, El Rumberu, La Cor, La Granota, L'A-
mantis... All of them lead the debauchery (la disbauxa), out
of control to eat, dance, have a lot of fun...
Next week, Mr. Carnestotes is going to visit all the schools
in Mollet, a good opportunity for children to do activities
about Carnival and do them pedagogically.
Let’s not forget to buy, on Fat Thursday, a sausage egg
(butifarra d’ou)
and bacon cake
(coca de llar-
dons).
Another interesting thing; on Saturday, it’s when the "Casal
Cultural" makes a traditional catalan soup: "Escudella",
which is distributed to everybody who wants, without
paying.
On Carnival Sunday, in the afternoon, there is a big parade
with more than a thousand people and dozens of floats; it’s
the most important in the county. In the evening, king Car-
nastoltes is judged in a public show in the square.
The burial of the sardine, on Ash Wednesday, puts the end
to Carnival and begins Lent.
https://www.youtube.com/watch?v=Xh-5pM6Ws_
o&feature=youtu.be
CARNIVAL 2021 Mª. Rovira. F3
Vivències del CFA Mollet del Vallès
31
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Les dues cares de l’ozó
S. Nait. GES-I
Vivències del CFA Mollet del Vallès
30
Lise Meitner va ser una científica brillant, va aconseguir
ser admesa com a col·laboradora sense remuneració en el
laboratori científic d'Otto Hahn, en el departament de Quí-
mica de la Universitat de Berlín, on a més va haver de tre-
ballar amagada en el soterrani fins que el laboratori va ser
traslladat al “Kaiser-*Wilhelm Institute for Chemistry” en
1913. En 1917-18, tots dos descobririen l'element 91 de la
taula periòdica: el protactinio. Més endavant, en
1938, Meitner i Hahn van liderar la recerca que conduiria al
descobriment de la fissió nuclear, en gran part gràcies als
càlculs inicials d'aquesta pionera científica. No obstant ai-
xò, mentre ella fugia a Suècia a causa de l'esclat de la Sego-
na Guerra Mundial, Otto Hahn publicava els resultats de la
recerca sense incloure el nom de la seva col·laboradora, la
contribució de la qual tampoc va reconèixer en rebre el
premi Nobel de Química en 1945.
Una altra extraordinària científica és Ida Noddack, ella va
suggerir per primera vegada el concepte de fissió nuclear.
Va treballar com a investigadora sense remuneració en el
laboratori del seu marit Walter Noddack a Berlín, les lleis
per a millorar l'economia alemanya després del crack del 29
impedien a dones casades exercir un treball remunerat. En
1932, la seva ment extraordinària plantejo la possibilitat
que el nucli es trenqués en diversos fragments grans, isò-
tops d'elements coneguts. Encara que aquesta idea va ser
considerada absurda pels seus col·legues homes de profes-
sió, el seu nom ha romàs en la història gràcies a un altre
descobriment que va realitzar al costat del seu marit en
1925: el reni. Sempre lluitant per trobar camps de recerca,
va realitzar un altre experiment que la porto a la identifica-
ció de l'element 43 anomenat masurio, però finalment Emi-
lio Segre i Carlo Perrier els qui aconseguirien aïllar aquest
element en 1937, donant-li el nom de tecneci.
La física Berta Karlik s'incorporo a l'Institut del Radi, on
se li va permetre fer classes, mentre treballava en la radia-
ció de l'aigua de la mar. En 1937, a l'ésser d'ascendència
jueva, va haver d'abandonar Àustria i traslladar-se als Es-
tats Units, on treball amb Enrico Fermi. Aquesta revolucio-
nària dona publico els seus descobriments sobre els isòtops
de l'àstat, aconseguint demostrar la seva existència en la
naturalesa com a producte de processos de decaïment natu-
rals, aquest element anomenat àstat ocupa el numero 83 de
la taula periòdica. Després de la II Guerra Mundial va po-
der tornar a Àustria com a directora provisional de l'Insti-
tut del Radi, va aconseguir el càrrec dos anys més tard. Rep
en 1947, el premi Haitinger de Química de l'Acadèmia de
Ciències de Viena. Pionera de la seva època va ser nomena-
da professora de la Universitat de Viena, temps després
lluito per convertir-se en catedràtica, després d'anys d'es-
forç va aconseguir la hi primera a aconseguir-ho en aquesta
universitat. En 1953 és nomenada membre de l'Acadèmia
de Ciència de Suècia, i vint anys més tard de la d'Àustria.
L'única dona considerada avui dia descobridora d'un ele-
ment químic en exclusivitat, sense compartir mèrits amb un
científic cap o el seu marit, va ser la increï-
ble Marguerite Perey. La física francesa, deixebla de Ma-
rie Curie, valenta i decidida a aconseguir els seus objectius
en un món on no la van deixar destacar per ser dona, va
aïllà en 1939 l'element 87: el franci. Convertint-se en la pri-
mera dona triada per a l'Acadèmia de Ciències de França.
Vivències del CFA Mollet del Vallès
7
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Every year the carnival in Mo-
llet is full of activities. They last
more than one week but, this
year it hasn’t been
possible to do all of
them. In fact, this
year because of the pandemic, the carnival has been very
reduced.
In a normal year these are the activities in Carnival:
It begins on Sunday when the “manyó” announces that
Carnival has already arrived. The “manyó” was a man
who lived a long time ago in Mollet. He dressed up with
special clothes and he cheered up people doing the same,
dancing and enjoying themselves before Lent.
This Sunday, all the people must wear a hat, a mask and a
skirt and they must go to the Prat de la Riba Square at mid-
day, and dance the “barraló” dance. It’s very funny.
During the week Mr. Carnestoltes visits all the local scho-
ols and the children wear one object or clothes ordered by
Mr. Carnestoltes. “ Next Monday, all the children must
wear a pyjamas at school”, for example.
Saturday night, it’s time for the young people. They go
dressed up, go down the town and they stop in the bars on
the way drinking alcoholic drinks. A lot of people finish
the night very drunk.
Sunday is the most important Carnival day, in the evening
there is the great parade. There are many parade floats
which come from neighbours associations, gyms, dance
schools, friends groups, etc
When the parade finishes, the judges give the prizes to the
best parade floats. After this, takes place the Carnestoltes
trial that always finishes with the death of Carnestoltes. He
is burned! Well, they burn a doll, of course! This is the end
of Carnival in Mollet del Vallès.
This year for the special situation, the Carnival has been
reduced to the ordered instructions at the schoolchild and
a TV show relating to Carnestoltes. One group of anony-
mous citizens has invented some activities on-line, around
the M. Manyó.
I hope next year will be better!
The carnival 21 in Mollet del Vallès is not possible to cele-
brate in public places due to the healthy situation arising
from COVID. So, the town hall has decided to celebrate this
party by bringing it into homes and schools through nets,
the town hall website and TV Baix Vallès.
The main acts are: the arrival of Carnestoltes, the Barraló
dance and the parade floats.
Since Sunday 7th of February, these channels offer to the
citizens the carnival 21 without moving from home. It is a
different carnival, adapted to the pandemic situation, be-
cause the health authorities don’t allow celebrating it in a
public space.
Due to confinement, this year Vallès Visió offers a special
scheduling dedicated to the carnaval. The past Sunday has
already broadcasted the Carnestoltes’s arrival and speech.
Next Sunday, at 7 pm it will broadcast the Carnestoltes
Judgement.
In the cultural center La Marineta you can see an exhibition
of groups of people with costumes and masks, from Mon-
day 8th until 17th, from 3.30 to 9 pm.
Mercè Perez, cultural councillor, said: “This year carnaval
will be different, but we hope that next year it will shine
with all its colour and joy”
Adapted from: elperiodico. https://www.elperiodico. com/es/mollet-del-valles/20210208/mollet-adapta-carnaval-formato-virtual-11506384
Fca. Maspons. F3-M
Carnival in Mollet Fca. Zapater. F3-M
Vivències del CFA Mollet del Vallès
8
Those of us who are older now, remember that the
Carnival Party was prohibited by the regime of Gene-
ral Franco who did not tolerate any meeting of people
that didn´t exalt his fascist regime. The dictator died
and the arrival of democracy in Spain and Catalonia,
the Carnival Party, came back to the streets.
The King Carnestoltes is a fictional character who
presides over all the activities of the Carnival cycle. In
ancient times, it offered masquerade rituals of pagan
origin which opposed the liturgical formality of Lent.
Nowadays Carnival has become a popular festival of
a playful nature character around the King Carnestoltes.
Historically, in Catalonia are famous the Carnivals of
Barcelona, Sitges and Tarragona of brazilian style and
Vilanova i la Geltrú, Torelló and Solsona as traditio-
nal ones.
In my city,
Mollet del
V a l l è s ,
every year
the Carni-
val has grown to the brazilian style but with traditional
aesthetics, too. People enjoy it, especially at schools
which organize the parades with a very showy and care-
ful staging as if it were Rio de Janeiro.
But we have had a pandemic for a year and it has conditio-
ned our lives. No party has been held this year.
The King Carnestoltes has visited only some schools and
has been able to get some smiles from the children, especi-
ally the littles ones.
What a pity!
Mollet’s Carnival A. Lluna. F3-M
Taller EFEC I. Castillo. Professora.
Una difícil tria: "endeutar-se amb seny"
Al llarg de les nostres vides, és quasi segur que, decidirem
comprar un habitatge o un cotxe, o fer un viatge i potser
no tinguem prou diners, així que anirem al banc a demanar
un crèdit. Sembla molt fàcil, però no ho és!!!! Els productes
de crèdit són una eina eficaç si s'utilitzen correctament i
amb raons justificades, però també poden causar que la
nostra vida es capgiri. El taller que enguany es va fer pre-
sencial, intenta que l'alumnat sàpiga utilitzar el crèdit amb
seny.
I l'única manera de fer-ho correctament és preguntant-se
abans d'endeutar-se: • Ho necessito? (Aquesta és la pre-
gunta del milió) • Quin tipus de préstec és el millor? •
Quant pagarem finalment? • Ho puc (i podré) pagar?
• Conèixer diferents productes de crèdit: targetes de crèdit,
crèdits personals, hipoteques, etc.• Altres conceptes.
Quant pagarem? Està clar que el que havíem demanat més
la famosa TAE (taxa que els bancs estan obligats a posar en
Vivències del CFA Mollet del Vallès
29
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Científiques versus taula periòdica L. Villacampa. GES-I
ge. Com és el cas d'Apple que des de fa uns anys recicla els
seus mòbils vells.Grans companyies automobilístiques oc-
cidentals Intenten desenvolupar motors elèctrics que no
tingui imants i per tant ni terres rares.
La Unió Europea té un projecte finançat amb fons de la
m a t e i -
xa REMANENCE (Rare Earth magnet recovery for environ
mental and resource protection) per a desenvolupar tècni-
ques avançades de separació i recuperació dels imants de
terres rares, dels aparells elèctrics i electrònics al final de la
seva vida útil.
També hem de posar el nostre granet de sorra, per exem-
ple, a l'hora de desfer-nos dels productes electrònics, hem
de portar-los a un punt verd, també deixar el consumisme
a un costat, comprant productes de qualitat perquè d'a-
questa manera tinguin una major durabilitat.
Fonts:
Http://www.icog.es/tyt/index.Php/2019/05/que-son-las-tierras-raras/
Http://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/05/31/mercados/1559304435-784199.html?prm=ep-app-modalcompartir
Http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/amp/11
6 elements periòdics trobats per les ments femeni-
nes més extraordinàries.
Les dones han contribuït d'una manera molt important al
desenvolupament i els assoliments en recerques científi-
ques. La majoria de les científiques s'han trobat amb persis-
tents desigualtats per motiu de gènere. Moltes d'aquestes
dones increïblement intel·ligents, van haver de treballar
sota supervisió masculina, convertint pràcticament en im-
possible la identificació verídica de moltes de les seves con-
tribucions als avanços reeixits en els laboratoris en els quals
treballaven. Avui dia és difícil desentranyar el paper d'a-
questes pioneres en la taula periòdica, a causa que els seus
companys homes solien atribuir-se els mèrits i les dones
amb sort apareixien com a meres ajudants. Oficialment són
cinc, valents i decidides, van aconseguir un mínim reconei-
x e m e n t e n t r o b a r u n n o u e l e m e n t .
La gran Marie Curie, l'any 1911, rebo el Premi Nobel de
Química pel descobriment dels elements radio i poloni.
Precursora en el camp de la radioactivitat, va ser la primera
dona a rebre un Premi Nobel i la primera persona a la qual
li van atorgar dues en diferents especialitats. L'any 1903, va
compartir el Nobel de Física amb Antoine Henri Becquerel i
Pierre Curie el seu marit. L'impacte d'aquesta dona apassi-
onada i lluitadora en el món científic, va ser descomunal.
Es va convertir a més en mentora de científiques de renom
que durien a terme importants descobriments en els seus
camps d'estudi.
Vivències del CFA Mollet del Vallès
28
INVERTEIX EN TERRES RARES (TT.RR.) !!!! Una
demanda espectacular
Recentment les TT.RR. s'han posat de moda, el principal
motiu és la seva creixent demanda. Grans analistes
i brokers de tot el món així ho asseguren. Segons informe
del banc suís UBS, pronostica un augment espectacular
d’aquestes , especialment per al neodimi (Nd) i el praseodi-
mi (Pr), que podrien duplicar el seu preu en els pròxims
anys. Per a satisfer la demanda de les terres rares dels vehi-
cles elèctrics. Els quals requereixen aproximadament 5 ve-
gades més material de terres rares que els vehicles amb
motor de combustió. L'oferta de Nd i Pr hauria de triplicar-
s e p e r a l 2 0 3 0 .
D'aquesta manera, des del banc suís esperen d'almenys
aquests dos elements es dispari un 300% per al 2030, im-
pulsada pel consum de vehicles elèctrics que generalment
en el seu motor conté 1-2 kg de NdPr i de turbines i eòli-
ques, que usen uns 200 kg d'aquest element.
Els preus varien enormement, oscil·lant entre els 1,6 dòlars
el quilo del ceri i els 400 dòlars el quilo del terbi
- D e q u è e s t r a c t a
Les terres rares són un conjunt de 15 elements químics per-
tanyents al grup dels lantànids. (lantani, ceri, praseodimi,
neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi,
holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci més escandi i itri) Que també
apareixen barrejats amb els mateixos en els jaciments, tam-
b é s ' i n c l o u e n e n l e s t e r r e s r a r e s .
Apareixen en forma d'òxid, tenen propietats magnètiques
(entre altres
- P r i n c i p a l s u s o s
Aquests elements s'utilitzen en una multitud d'aplicacions
industrials i tecnològiques. El neodimi (Nd) i el praseodimi
(Pr), utilitzats en imants, són actualment els més valuosos,
representen un 20% del volum de TT:RR:, però entre 180-
1 9 0 % d e l s i n g r e s s o s d e l a i n d ú s t r i a .
Comunament s'utilitzen per a fabricar els motors elèctrics,
les turbines eòliques, plaques fotovoltaiques, en els xips de
tota mena, refinat de les petrolieres, equips mèdics com són
els aparells de raigs X i de ressonància magnètica, en la
indústria militar, etc.
- l o c a l i t z a c i ó
La majoria d'aquestes reserves es troben a la Xina
(BOYAN OBO a Mongòlia interior) i en segon lloc, però
distanciat, els Estats Units (MONTAIN PASS, Califòrnia).
Altres principals països que posseeixen terres rares són
l'Índia, Austràlia, el Brasil, Rússia, Vietnam, Myanmar,
Malàisia… Les reserves mundials de terres rares s'estimen
en 120 milions de tones mètriques.
Monopoli de la Xina i batalla geopolítica amb els EUA
Xina ha posat les terres rares sobre la taula de negociació
amb els Estats Units , a l'ésser el líder indiscutible en el
mercat mundial de les terres rares , país del qual ve el 80%
de la producció mundial i els Estats Units importa d'allí el
80% durant el període 2014- 2017.
D e s a s t r e e c o l ò g i c i m e d i a m b i e n t a l
Obtenir les terres rares suposa un problema mediambiental
important, ja que per a separar alguns d'aquests òxids s'uti-
litzen processos agressius, utilitzant materials tòxics que
generen centenars de litres d'aigua salada contaminada,
residus radioactius que acaben inevitablement contaminant
l'entorn, i el subsòl, amb la conseqüència amb efectes sobre
la fauna i flora i també podria afectar la indústria agroali-
mentària pròxima. La contaminació s'ha introduït en la
cadena alimentària, provocant problemes de salut pública.
- reduir l'impacte mediambiental és cosa de tots
Diverses empreses estan invertint en projectes de reciclat-
Vols guanyar uns diners extres? S. Laoukili. GES-I
ge. Com és el cas d'Apple que des de fa uns anys recicla els
seus mòbils vells.Grans companyies automobilístiques oc-
cidentals Intenten desenvolupar motors elèctrics que no
tingui imants i per tant ni terres rares.
La Unió Europea té un projecte finançat amb fons de la
m a t e i -
xa REMANENCE (Rare Earth magnet recovery for environ
mental and resource protection) per a desenvolupar tècni-
ques avançades de separació i recuperació dels imants de
terres rares, dels aparells elèctrics i electrònics al final de la
seva vida útil.
També hem de posar el nostre granet de sorra, per exem-
ple, a l'hora de desfer-nos dels productes electrònics, hem
de portar-los a un punt verd, també deixar el consumisme
a un costat, comprant productes de qualitat perquè d'a-
questa manera tinguin una major durabilitat.
Fonts:
Http://www.icog.es/tyt/index.Php/2019/05/que-son-las-tierras-raras/
Http://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/05/31/mercados/1559304435-784199.html?prm=ep-app-modalcompartir
Http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/amp/11
Vivències del CFA Mollet del Vallès
9
els seus productes), que és el percentatge que et cobren pel
préstec i que no és una quantitat petita,
així que un consell, cerca la TAE més baixa
p o s s i b l e .
El concepte que ve a continuació, l'hem
d'entendre a la perfecció, perquè si ens
arrossega entrem en un cercle viciós del
qual és molt difícil sortir i és, el sobreendeutament és com
la paraula indica endeutar-se en excés. Tenim alguna alter-
nativa? Si, clar, parlar amb el banc o reunificar deutes,
però tant l'ajornament dels pagaments
(carència) com la reducció de les quotes signifi-
carà que finalment, pagarem més del que tenien
en un principi pensat, perquè estem més temps
a m b a q u e s t p r é s t e c . .
I per si de cas no sabíeu, els bancs tenen tot el
nostre historial financer, crèdits demanats, re-
tards i morositat.
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Un cop més hem celebrat al nostre centre la festivitat de la
dona treballadora. Va ser un dia assenyalat per treballs
especials que van fer recordar aquelles dones que van llui-
tar per arribar a una igualtat social que llastimosament
encara no es veu a l'horitzó.
Parlem de festa, però no és una festa, en un dia per visua-
litzar la desigualtat de gènere i per a reivindicar la lluita
per la igualtat social.
Al món hi ha dades tan esgarrifoses que ens fan pensar
que encara estem lluny d'aquesta igualtat.
—El 94% de l'explotació sexual és de dones.
—En 30 països del món encara es practica la mutilació
genital
—Cada 2 segons una nena és forçada al matrimoni.
—Molts països tenen codis legals que obliguen la dona a
obeir al marit. .
—Només el 2% de la terra és propietat de les dones da-
vant el 98% dels homes. .
I així podríem seguir amb una infinitat de dades que ens
porten a fer-nos la pregunta si aquestes reivindicacions
anuals serveixen per a alguna cosa. I jo dic que ajuden a
recordar perquè la lluita no caigui en l'oblit, però
no farem un pas endavant si cada un de nosaltres en el
nostre entorn familiar i social no canviem.
En molts casos, els governs portats per interessos parti-
distes fan lleis cada vegada més igualitàries, però ningú
veu el que s'amaga darrere de cada porta i per aquest
motiu la lluita educacional és l'única que ens portarà al
camí correcte. .
L'esforç persistent dels que ens fem ressò d'aquesta desi-
gualtat, ajudarà a fer que aquest dia només sigui una
festa.
Dia de la DONA M. Palma. Competic
Vivències del CFA Mollet del Vallès
10
Vivències del CFA Mollet del Vallès
27
Com a alumna del CFA Mollet vaig tenir el privilegi d'as-
sistir a una classe pràctica de química juntament amb els
meus companys de GES1 i GES2 , impartida per Sr. Anto-
nio Sánchez, Llicenciat en Ciències Químiques.
Cal ressaltar que la gran experiència d'Antonio ens va
permetre entendre entre altres fets la funcionalitat dels
accessoris del laboratori químic com ara: Pipetes gradua-
des i aforades, Vas de precipitat, Embut cònic, Vidre de
rellotge, paper pH, etc. i la seva neteja. Conceptes fona-
mentals com són el pH, així vam ser capaços d'identificar
el pH de diferents substàncies (Sanytol tèxtil, lleixiu, vina-
gre, mostres biològiques, etc.), practicar una neutralització
entre un àcid i una base emprant tant el pH-metre com el
paper indicador com els indicadors àcid-base.
Comentar que Inés Castillo, professora del mòdul, es va
implicar perquè aquesta sessió tingués lloc, convidant al
Sr. Sánchez i redactant unes anotacions per a fer-la més
c o m p r e n s i b l e . .
A continuació coneixerem d'una manera més personal a
Antonio Sánchez, el qual va demostrar gran destresa i
saviesa davant una classe pràctica, molt didàctica que
agraïm els alumnes del centre.
Que indicadors de pH va utilitzar durant la pràctica
en CFA Mollet?. .
Concretament es van utilitzar tres indicadors d'ús habitual
en el control de les reaccions àcid-base: Fenolftaleïna,
vermell de metil i blau de metilè, ofrecian els tres molt
bon contrast, molt vistosos canvis de coloració, indicatiu
que la reacció de neutralització havia finalitzat i això era
important perquè el motiu i objecte de la sessió era el
concepte de PH i la seva aplicació a les reaccions de neu-
t r a l i t z a c i ó . .
Per què et vas introduir en el món de la química?
Perquè crec recordar que ja venia de família lligada a la
indústria química i d'altra banda els excel·lents laboratoris
de la Universitat Laboral d'Alcalá de Henares on realitzi
els estudis previs a la universitat em van acabar de deci-
dir. A més lògicament que en aquell moment la química
en general oferia moltes i atractives sortides professionals.
Que ha estudiat per a tenir aquests coneixements quí-
m i c s ? . .
Sóc Llicenciat en Ciències Químiques, amb bastant espe-
cialització posterior en temes mediambientals i de segure-
t a t d e l s p r o d u c t e s q u í m i c s
Quin ha estat el seu àmbit laboral i les empreses que li
h a n d o n a t e x p e r i è n c i a c o m a t a l ?
Perquè he treballat uns 20 anys en l'empresa química dedi-
cat fonamentalment a tasques de Laboratori d'Anàlisi i
Control i posteriorment, en temes d'implantació de la Llei
d e P r e v e n c i ó d e R i s c o s L a b o r a l s .
Amb posterioritat vaig estar altres 20 anys en l'Adminis-
tració treballant en temes de transport de mercaderies
perilloses i del que es bé dient activitats amb possibilitats
d'Accidents Greus, és a dir aquells que poden produir
efectes i danys considerables mes allà dels estrictes limitis
de l'empresa (plantes d'emmagatzematges de clor, d'amo-
níac, ……… )
I fins aquí el meu reportatge de química que espero que us
hagi aportat, estimats lectors, la màgia de la química, la
seva importància i la curiositat que cregui la portadora de
tants grans progressos científics.
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
LA MÀGIA de la Química A. Pozuelo. GES-I
Vivències del CFA Mollet del Vallès
26
Com a alumna del CFA Mollet vaig tenir el privilegi d'as-
sistir a una classe pràctica de química juntament amb els
meus companys de GES1 i GES2 , impartida per Sr. Anto-
nio Sánchez, Llicenciat en Ciències Químiques.
Cal ressaltar que la gran experiència d'Antonio ens va
permetre entendre entre altres fets la funcionalitat dels
accessoris del laboratori químic com ara: Pipetes gradua-
des i aforades, Vas de precipitat, Embut cònic, Vidre de
rellotge, paper pH, etc. i la seva neteja. Conceptes fona-
mentals com són el pH, així vam ser capaços d'identificar
el pH de diferents substàncies (Sanytol tèxtil, lleixiu, vina-
gre, mostres biològiques, etc.), practicar una neutralització
entre un àcid i una base emprant tant el pH-metre com el
paper indicador com els indicadors àcid-base.
Comentar que Inés Castillo, professora del mòdul, es va
implicar perquè aquesta sessió tingués lloc, convidant al
Sr. Sánchez i redactant unes anotacions per a fer-la més
c o m p r e n s i b l e . .
A continuació coneixerem d'una manera més personal a
Antonio Sánchez, el qual va demostrar gran destresa i
saviesa davant una classe pràctica, molt didàctica que
agraïm els alumnes del centre.
Que indicadors de pH va utilitzar durant la pràctica
en CFA Mollet?. .
Concretament es van utilitzar tres indicadors d'ús habitual
en el control de les reaccions àcid-base: Fenolftaleïna,
vermell de metil i blau de metilè, ofrecian els tres molt
bon contrast, molt vistosos canvis de coloració, indicatiu
que la reacció de neutralització havia finalitzat i això era
important perquè el motiu i objecte de la sessió era el
concepte de PH i la seva aplicació a les reaccions de neu-
t r a l i t z a c i ó . .
Per què et vas introduir en el món de la química?
Perquè crec recordar que ja venia de família lligada a la
indústria química i d'altra banda els excel·lents laboratoris
de la Universitat Laboral d'Alcalá de Henares on realitzi
els estudis previs a la universitat em van acabar de deci-
dir. A més lògicament que en aquell moment la química
en general oferia moltes i atractives sortides professionals.
Que ha estudiat per a tenir aquests coneixements quí-
m i c s ? . .
Sóc Llicenciat en Ciències Químiques, amb bastant espe-
cialització posterior en temes mediambientals i de segure-
t a t d e l s p r o d u c t e s q u í m i c s
Quin ha estat el seu àmbit laboral i les empreses que li
h a n d o n a t e x p e r i è n c i a c o m a t a l ?
Perquè he treballat uns 20 anys en l'empresa química dedi-
cat fonamentalment a tasques de Laboratori d'Anàlisi i
Control i posteriorment, en temes d'implantació de la Llei
d e P r e v e n c i ó d e R i s c o s L a b o r a l s .
Amb posterioritat vaig estar altres 20 anys en l'Adminis-
tració treballant en temes de transport de mercaderies
perilloses i del que es bé dient activitats amb possibilitats
d'Accidents Greus, és a dir aquells que poden produir
efectes i danys considerables mes allà dels estrictes limitis
de l'empresa (plantes d'emmagatzematges de clor, d'amo-
níac, ……… )
I fins aquí el meu reportatge de química que espero que us
hagi aportat, estimats lectors, la màgia de la química, la
seva importància i la curiositat que cregui la portadora de
tants grans progressos científics.
el estante, tal como la había dejado. Se sentía estúpida,
pero no podía dejar de sentir desconfianza por la muñeca,
decidió coger el abrigo y el bolso y marcharse a casa,” es
muy tarde y mañana veré las cosas de otra manera”, pensó
Megan.
Aquella noche no pudo dormir, pensaba en Mariona
todo el tiempo, no se la podía quitar de la cabeza. A la ma-
ñana siguiente llamó al despacho diciendo que no se en-
contraba bien y que no iría a trabajar. Quedarse en casa no
le ayudó mucho, estuvo todo el día muy nerviosa, sin po-
der quitarse la muñeca del pensamiento. A pesar del mie-
do que le inspiraba, deseaba ir a verla, estar cerca de ella…
El jueves al llegar a la oficina, entró en su despacho para
ver como estaba Mariona. Seguía en el estante aunque pa-
recía diferente, la expresión de su rostro había cambiado,
era una locura, pero cuando Megan la observó más
de cerca, le dio la sensación de que ya no le sonreía, como
si la muñeca estuviera enfadada por algo.
No podía dejar de pensar que todo lo que rodeaba a la
muñeca era un misterio. Para empezar no había consegui-
do saber quién se la había regalado, nadie sabía como ha-
bía llegado al despacho, según Esther ya estaba allí cuando
ella llegó, y le dijo que no había visto a ningún mensajero
salir de la empresa.
Todo era muy extraño.
Comenzó a trabajar, aquel asunto le había trastocado y
su trabajo se había visto afectado. Llevaba horas absorbida
en sus papeles cuando oyó un ruido que provenía de la
estantería. La planta que estaba junto a la muñeca se había
caído al suelo. En ese momento sonó el teléfono, Megan
cogió el auricular y antes de que pudiese hablar oyó una
voz de niña al otro lado de la línea que decía; “Mamiii,
mamiiiita, no me dejes sola… ”. Pero cómo había caído la
planta, nadie la había tocado y no podía haberse caído sola
ya que estaba bien puesta en el estante, sin embargo allí
estaba tirada en el suelo.
Megan colgó el teléfono y miró a la muñeca. Seguía en el
estante, pero ahora no estaba seria, sonreía de oreja a oreja
y guiñó un ojo. Megan dio un salto asustada. Buscó en el
armario la caja de la muñeca y con cuidado la colocó en su
interior.
Debía destruirla.
Le dijo a su secretaria que iba ha hacer un recado y con la
muñeca en su caja salió de las oficinas como si le siguiese
el mismísimo diablo.
Subió al coche y condujo hasta una gasolinera donde llenó
el depósito y compró un bidón lleno de gasolina. Durante
unos minutos siguió conduciendo sin saber muy bien hacia
donde iba y que hacer. La muñeca estaba en el asiento del
copiloto y Megan la miró. ¡Era tan bonita!, pero ahora
cuando la miraba no veía a una dulce muñeca de porcela-
na con su precioso vestido blanco. Ya no la veía inocente,
ella había visto, oído y vivido cosas muy extrañas alrede-
dor de Mariona, sólo era una muñeca pero Megan sabía
que no estaba loca y tampoco era una broma, ella había
visto cosas, la había oído…
Sin saber cómo llegó a un descampado. Paro el coche,
cogió la caja y el bidón de gasolina y comenzó a caminar.
Cuando se hallaba a una distancia prudencial del coche, se
arrodilló y colocó la caja con la muñeca en el suelo. Abrió
la tapa, destapó el bidón de gasolina y vació el líquido en
su interior, empapando a la muñeca. Con manos tembloro-
sas, Megan buscó unas cerillas en el bolsillo izquierdo de
su pantalón. Encendió una y la tiró dentro de la caja, pero
la cerilla no prendió. Nerviosa, encendió una segunda ceri-
lla, que esta vez calló a los pies de Mariona que comenzó a
quemar con rapidez. Megan le miró a los ojos y vio como
la muñeca empezaba a llorar y a gemir y oyó con toda cla-
ridad como Mariona le pedía suplicante, “No me hagas
daño, mami, duele…”
Megan huyó de allí tan rápidamente como se lo permitie-
ron sus piernas. Condujo sin parar hasta llegar a su casa,
donde cerró puertas y ventanas a cal y canto. Cuando se
sintió segura, se sentó temblorosa en un sillón y comenzó a
llorar compulsivamente.
Al día siguiente tampoco fue al trabajo, tenía los nervios
destrozados y pidió a la empresa permiso hasta el lunes.
Se pasó todo el fin de semana llorando e intentando olvi-
dar todo lo que le había ocurrido.
No durmió mucho durante el fin de semana pero sor-
prendentemente el lunes se levantó tranquila y descansa-
da.
Llegó a la empresa con el tiempo justo, no quería quedarse
sola. Al entrar en su despacho, sobre su mesa había una
enorme caja rectangular. Medía unos 50 cm de largo y unos
30 de ancho. El papel de regalo era muy llamativo, de un
color rojo brillante, decorado con pequeños lazos de color
azul celeste y rodeando la caja, un gran lazo de color amari-
llo…
Vivències del CFA Mollet del Vallès
11
Vivències del CFA Mollet del Vallès
12
Mollet Adult Education Center carried out an original pro-
ject to make women visible in our society. In each classroom
a relevant woman was voted for, and the choice could be in
relation to different fields, such as science, technology, poli-
tics, philosophy, literature, economics, history, etc. It consis-
ted of a brief biographical description of each woman and a
famous phrase that was representative of her. The name of
each woman became the name of a street, transforming the
adult education center into a small all-female city.
S t u d e n t s
were motivated by an activity created to raise awareness of
the ideal of gender equality. The names ranged from Cleopa-
tra, Egypt's youngest queen, to Clara Campoamor, who achi-
eved women's suffrage in Spain, from Serena Williams, one
of the most important tennis players in the United States of
America, to Ada Lovelace, Britain's mathematician and
daughter of the poet Lord Byron.
.———————- H. López. Professor
El dia de Sant Jordi, a la classe d’Anglès els alumnes
de GES 1 vam fer uns poemes sobre la llegenda de
Sant Jordi en anglès. Vam decorar-los i ens van que-
dar molt bé. La fotocòpia que acompanya aquest
article n’és un exemple.
D’altra banda, a la classe d’Arts i artistes, vam expli-
car històries que coneixíem sobre la mateixa llegen-
da, ja que sempre hi ha variacions, i vam fer un petit debat
de quina ens agradava més. Després vam estar pintant dife-
rents dissenys de la temàtica per a penjar-los pel
centre i decorar la classe.
Finalment, a la classe de Literatura catalana vam
veure uns quants poemes que anaven sobre la
llegenda de Sant Jordi, els quals vam analitzar i
en vam fer la comprensió. Vam aprendre mane-
res diferents de transmetre la mateixa història,
vista des de diversos punts de vista.
A POEM Ll. Cabarrocas. F3-M
St. Jordi 21 al CFA
L. Villacampa. GES I
Professora per vocació La Dolors va créixer a Cervera, capital de la Segarra.
Va estudiar a la Universitat de Lleida i sempre li va agradar
l’ensenyament.
La seva mare li deia que estudiés, per tenir una independència
personal .
Isa- Dolors ens explica com ha estat el pas
de la vida laboral a la jubilació?
Do - L’inici d’una altra etapa de
més”tranquil-litat”. Primer vaig pen-
sar que eren unes vacances,caminava
sense presses, podia parlar amb les ami-
gues. Em semblava agradable; però es-
trany.
SA: Com et trobes ara que no fas classes?
DO: Bé, però encara m’hi estic acostu-
mant.Trobo a faltar els alumnes, els com-
panys, el dia a dia a l’escola. La pandèmia també ho ha fet
més difícil, per la limitació d’activitats.
Isa - Tenies plans per a aquesta etapa ?
Do - Sí molts, volia fer un viatge a Anglaterra amb el meu
marit, per aprendre anglès residint amb una família.
També volia anar a Vietnam, per veure el meu fill que
treballava en aquest país, i vam estar un any sense veu-
re’ns.
Isa - Com portes l'àmbit familiar amb el teu marit i fills?
Do - Bé, l’Antoni, el meu marit, ja està situat a la vida de
jubilat i cadascú fa les seves activitats, respectem molt
l’espai de l’altre, per això ha estat fàcil. La filla viu amb
nosaltres; però treballa, ens veiem menys que abans i el fill
treballa a Pequín.
Isa - Quins plans tens per quan acabi la pandèmia? Tens
pensat algun viatge?
Do - Sí, anar als Fiords Noruecs, quan pugui viatjar, per-
què ho he hagut d’ajornar i em fa molta il·lusió.
Isa -Això que ara anem a dir és una mica un secret, però
ens ho deixa explicar: Li agradaria
aprendre a ballar!
SA:T'agrada fer algun esport?
DO: Natació però només a l'estiu. A
temporades he anat al gimnàs, he fet
ioga; però esport en grup no.
SA:Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
DO: Senderisme pel bosc o per la mun-
tanya i camins de ronda per la platja.
També viatjar, anar al teatre, al cinema,
llegir...
SA: Quants anys vas treballar en aquesta escola ?
DO: Vaig treballar cinc anys a l escola d’Adults de Mollet.
SA:Com van ser els teus inicis ?
DO : La primera feina que vaig tenir va ser en una escola
bressol a Cervera , els ensenyava a llegir i a escriure. La
primera escola de Primària, va ser a l’Hospitalet fent de
mestra de Català.
SA: Per què vas escollir la teva professió?
DO: Doncs perquè des de petita m'agradava i perquè pen-
so que l´educació és molt important a nivell social, l'accés
a la cultura pot millorar la vida de les persones tinguin
l'edat que tinguin .
Vivències del CFA Mollet del Vallès
25
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Un regalo inesperado S. Gutierrez. PAS i F-2
Aquél viernes era un día especial para Megan. Cumplía 35
años, y aunque se suponía que era una sorpresa, aquella
noche se reuniría con todos sus amigos en una pequeña
sala de fiestas para celebrarlo.
El lunes siguiente, al llegar la empresa, Esther, su secreta-
ria, le dijo que tenía una sorpresa esperándole en su despa-
cho.
Sobre su mesa había una enorme caja rectangular. Medía
unos 50 cm de largo y unos 30 de ancho. El papel de regalo
era muy llamativo, de un color rojo brillante, decorado con
pequeños lazos de color azul celeste y rodeando la caja, un
gran lazo de color amarillo.
Cuando desenvolvió el paquete, le sor-
prendió lo que vio en su interior. La caja
aunque era de cartón duro, simulaba ser
de madera, y toda la parte frontal de la
tapa, era de vidrio, de modo que sin nece-
sidad de abrirla, se podía ver lo que conte-
nía.
Una preciosa muñeca de porcelana.
Automáticamente su mente se trasladó a
aquellos tiempos lejanos en que se fue a
vivir con su abuela en aquella casa de
campo cuando contaba con diez años de edad. Sólo fueron
tres años de su vida, pero fueron muy felices y los recorda-
ba con mucho cariño, fue precisamente su abuela la que le
inició en el amor a aquellas maravillosas muñecas.
Cuando levantó la caja para ponerla de pie, los ojos de la
muñeca se abrieron mirándole con curiosidad. Era muy
bonita. Llevaba un vestido de color blanco, parecido a los
que se usan en las comuniones. Estaba lleno de puntillas y
bordaditos muy delicados, y rodeándole la cintura, un her-
moso lazo de color rosa. En la cabeza llevaba un sombrero
que hacía juego con el vestido. Tenía los ojos de un azul
intenso, su cabello rubio le caía sobre sus hombros con gra-
ciosos tirabuzones. Su boquita estaba pintada con un rosa
muy suave y entre los labios se le veían unos dientecitos
blancos. No le faltaba ningún detalle, llevaba zapatos de
tacón de color rosa a juego con el lazo de la cintura y las
medias eran blancas hechas de puntilla.
Sobre su pecho, cogida entre sus manos, sostenía un pe-
queña rosa. A Megan le dio la sensación de estar sostenien-
do un pequeño ataúd. Abrió la caja y cogió la rosa, bajo la
cual había un pequeño sobre, lo abrió, y en vez de leer la
esperada dedicatoria, se encontró con la siguiente frase;
“Me llamo Mariona y no tengo quién me cuide, ¿quieres
ser tú mi mamá?”. “Claro que sí”, respondió Megan en voz
alta, y por un instante tubo la impresión de que la boquita
de la muñeca le sonreía feliz.
En el interior de la caja encontró un soporte metálico para
sostenerla de pie. La colocó en un estante del mueble, ha-
ciéndole compañía a su planta.
Llamó por teléfono a todos sus parientes y amigos inten-
tando averiguar cual de ellos le había regalado la muñeca,
pero todos le respondían lo mismo, “yo no he sido”.
Nadie se la había regalado, pero eso no inquietó a Megan,
porque pensó que tarde o temprano se enteraría de quién
se lo había enviado.
Le gustaba mucho, fuese quién fuese, había acer-
tado con el regalo. De pequeña había tenido mu-
chas muñecas de porcelana, pero las perdió todas
en la mudanza, cuando se trasladaron a vivir a la
ciudad.
Empezó a trabajar, pero de tanto en tanto, paraba
para mirarla, ¡era tan bonita!. Por la tarde al mar-
charse a casa, pensó en llevársela, pero después de
meditarlo unos segundos decidió dejarla en el des-
pacho ya que así podría disfrutarla más.
Al día siguiente, al entrar al despacho, tubo la sensación
de que la muñeca la seguía con la mirada, “imposible esta
muñeca parpadea, pero no puede mover los ojos de lado a
lado”, pensó Megan.
Se sentó en su mesa y comenzó a trabajar. Fue un día
muy ajetreado, apenas tubo tiempo para comer, eran más
de las diez de la noche y todavía estaba trabajando en un
caso pendiente. Se levantó de su mesa para ir al baño.
Reinaba un gran silencio en toda la planta y a parte de al-
gún fluorescente encendido, todo estaba en penumbras, lo
que le daba a la planta de oficinas un aspecto bastante ló-
brego. Cuando volvía al despacho oyó una voz de niña que
le llamaba, ”Mamiii, mamita”.
Sintió un escalofrío, la voz salía de su despacho, pero allí
no había nadie, excepto la muñeca…
Era ridículo, pero sintió miedo, no se atrevía a entrar en su
despacho. Abrió la puerta lentamente y desde el umbral
miró al interior. Todo estaba en orden, la muñeca estaba en
Vivències del CFA Mollet del Vallès
24
Era un d'aquests dies en què tot surt bé. Havia netejat la
casa i escrit dos o tres poemes que m'agradaven. No dema-
nava més. Llavors vaig sortir al passadís per llençar les es-
combraries i darrere meu, per un corrent, la porta es va
tancar, em vaig quedar sense claus i a les fosques sentint les
veus dels meus veïns a través de les seves portes, em vaig
dir... però això deu ser la mort: un passadís fosc, una porta
tancada amb la clau dins i les escombraries a la mà.
Va ser precisament aquella nit de lluna i mar il·luminat que
vaig sortir a caminar sol per la platja. Jo tenia dotze anys.
Les onades acariciaven les sorres, acabant als meus peus. A
cada escuma, la brillantor de les diminutes bestioles em
semblava l'obra meravellosa d'algun mag ocult en l'oceà.
Vaig arribar fins a les roques a l'extrem de la platja. Procu-
rant no relliscar, vaig saltar d'una roca a una altra i em vaig
anar allunyant de la platja, endinsant-me en aquella penín-
sula rocosa que es ficava mar endins. Per moments vaig
sentir por perquè no podia distingir bé on eren les roques i
on la mar. Tenia por de caure a l'aigua. En doblegar al vol-
tant d'una roca de la mida d'una casa, vaig poder veure els
contorns de porta sobre el seu costat més il·luminat per la
lluna. Em vaig acostar i la vaig veure en tota la seva esplen-
dor.
Era una porta de pedra, ficada a la roca de color blau. Vaig
posar la mà sobre el pestell per tractar d'obrir-la. No vaig
poder. Ho vaig intentar diverses vegades, però va ser inútil.
Tot i que el pestell de pedra girava, la porta no es movia.
Em vaig posar a inspeccionar detingudament la roca. Entre
els gravats hi havia un dibuix del sol caient sobre l'horitzó,
una mà sobre el pestell d'una porta molt semblant a aquesta
i la cara d'un nen amb la boca oberta, després hi havia una
gavina, un cargol i un estel brillant. Eren dibuixos sem-
blants als jeroglífics d'antigues civilitzacions que jo havia
vist als llibres d'història. Tot semblava indicar que aquesta
era la clau per obrir la porta. En aquest cas havia d'obrir-se
al capvespre i no aquesta nit, me'n vaig anar a dormir pen-
sant en la feina de l'endemà i repassant la clau.
La Porta: Sense Claus?? J. Palma. GES-2?????
Aquél viernes era un día especial para Megan. Cumplía 35
años, y aunque se suponía que era una sorpresa, aquella
noche se reuniría con todos sus amigos en una pequeña
sala de fiestas para celebrarlo.
El lunes siguiente, al llegar la empresa, Esther, su secreta-
ria, le dijo que tenía una sorpresa esperándole en su despa-
cho.
Sobre su mesa había una enorme caja rectangular. Medía
unos 50 cm de largo y unos 30 de ancho. El papel de regalo
era muy llamativo, de un color rojo brillante, decorado con
pequeños lazos de color azul celeste y rodeando la caja, un
gran lazo de color amarillo.
Cuando desenvolvió el paquete, le sor-
prendió lo que vio en su interior. La caja
aunque era de cartón duro, simulaba ser
de madera, y toda la parte frontal de la
tapa, era de vidrio, de modo que sin nece-
sidad de abrirla, se podía ver lo que conte-
nía.
Una preciosa muñeca de porcelana.
Automáticamente su mente se trasladó a
aquellos tiempos lejanos en que se fue a
vivir con su abuela en aquella casa de
campo cuando contaba con diez años de edad. Sólo fueron
tres años de su vida, pero fueron muy felices y los recorda-
ba con mucho cariño, fue precisamente su abuela la que le
inició en el amor a aquellas maravillosas muñecas.
Cuando levantó la caja para ponerla de pie, los ojos de la
muñeca se abrieron mirándole con curiosidad. Era muy
bonita. Llevaba un vestido de color blanco, parecido a los
que se usan en las comuniones. Estaba lleno de puntillas y
bordaditos muy delicados, y rodeándole la cintura, un her-
moso lazo de color rosa. En la cabeza llevaba un sombrero
que hacía juego con el vestido. Tenía los ojos de un azul
intenso, su cabello rubio le caía sobre sus hombros con gra-
ciosos tirabuzones. Su boquita estaba pintada con un rosa
muy suave y entre los labios se le veían unos dientecitos
blancos. No le faltaba ningún detalle, llevaba zapatos de
tacón de color rosa a juego con el lazo de la cintura y las
medias eran blancas hechas de puntilla.
Sobre su pecho, cogida entre sus manos, sostenía un pe-
queña rosa. A Megan le dio la sensación de estar sostenien-
do un pequeño ataúd. Abrió la caja y cogió la rosa, bajo la
cual había un pequeño sobre, lo abrió, y en vez de leer la
esperada dedicatoria, se encontró con la siguiente frase;
“Me llamo Mariona y no tengo quién me cuide, ¿quieres
ser tú mi mamá?”. “Claro que sí”, respondió Megan en voz
alta, y por un instante tubo la impresión de que la boquita
de la muñeca le sonreía feliz.
En el interior de la caja encontró un soporte metálico para
sostenerla de pie. La colocó en un estante del mueble, ha-
ciéndole compañía a su planta.
Llamó por teléfono a todos sus parientes y amigos inten-
tando averiguar cual de ellos le había regalado la muñeca,
pero todos le respondían lo mismo, “yo no he sido”.
Nadie se la había regalado, pero eso no inquietó a Megan,
porque pensó que tarde o temprano se enteraría de quién
se lo había enviado.
Le gustaba mucho, fuese quién fuese, había acer-
tado con el regalo. De pequeña había tenido mu-
chas muñecas de porcelana, pero las perdió todas
en la mudanza, cuando se trasladaron a vivir a la
ciudad.
Empezó a trabajar, pero de tanto en tanto, paraba
para mirarla, ¡era tan bonita!. Por la tarde al mar-
charse a casa, pensó en llevársela, pero después de
meditarlo unos segundos decidió dejarla en el des-
pacho ya que así podría disfrutarla más.
Al día siguiente, al entrar al despacho, tubo la sensación
de que la muñeca la seguía con la mirada, “imposible esta
muñeca parpadea, pero no puede mover los ojos de lado a
lado”, pensó Megan.
Se sentó en su mesa y comenzó a trabajar. Fue un día
muy ajetreado, apenas tubo tiempo para comer, eran más
de las diez de la noche y todavía estaba trabajando en un
caso pendiente. Se levantó de su mesa para ir al baño.
Reinaba un gran silencio en toda la planta y a parte de al-
gún fluorescente encendido, todo estaba en penumbras, lo
que le daba a la planta de oficinas un aspecto bastante ló-
brego. Cuando volvía al despacho oyó una voz de niña que
le llamaba, ”Mamiii, mamita”.
Sintió un escalofrío, la voz salía de su despacho, pero allí
no había nadie, excepto la muñeca…
Era ridículo, pero sintió miedo, no se atrevía a entrar en su
despacho. Abrió la puerta lentamente y desde el umbral
miró al interior. Todo estaba en orden, la muñeca estaba en
L'avi vivia en un poble del mediterrani, ara viu en un poble
de l'interior amb la seva família, el seu nét és la seva única
alegria. Aquesta casa... amb aquesta porta... l'avi sempre
l'observa... li recorda el lloc on ell vivia.
El temps passava, la porta, desapercebuda per a la majoria
que anaven, excepte per a aquell avi, que no pot deixar de
pensar en ella, la caracteritza el seu color blau intens i aque-
lles tonalitats del seu estimat mediterrani, res més amb mi-
rar-la i veient els testos amb flors de temporada que els
anunciaven l'època de l'any.
La porta sempre preparada per a acollir, rebre, convida a
passar a través d'ella. Avui la troba entreoberta i en un acte
de valor es decideixen a creuar-la, a l'altre costat es troben la
mar, un
jardí ple de
flors, a l'avi
li vénen
records de
la seva in-
fància, la
seva famí-
lia, estius i
nits fres-
ques en aquell jardí ple de flors…assaborint l'estiu... viure
per a reviure.
S'escolten uns plors, és el nen que plora, està sol. La gent el
consola, comencen a fer-se preguntes, un veí crida als pares,
l'avi se n'ha anat, perdut al jardí de la seva vida. Al costat
del nen hi ha un petit cadell de Yorkshire que serà el consol
del seu nét, volgut i estimat.
La Porta: Sense Claus?? I. Molina i E. González. GES-2
Vivències del CFA Mollet del Vallès
13
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Professora per vocació La Dolors va créixer a Cervera, capital de la Segarra.
Va estudiar a la Universitat de Lleida i sempre li va agradar
l’ensenyament.
La seva mare li deia que estudiés, per tenir una independència
personal .
Isa- Dolors ens explica com ha estat el pas
de la vida laboral a la jubilació?
Do - L’inici d’una altra etapa de
més”tranquil-litat”. Primer vaig pen-
sar que eren unes vacances,caminava
sense presses, podia parlar amb les ami-
gues. Em semblava agradable; però es-
trany.
SA: Com et trobes ara que no fas classes?
DO: Bé, però encara m’hi estic acostu-
mant.Trobo a faltar els alumnes, els com-
panys, el dia a dia a l’escola. La pandèmia també ho ha fet
més difícil, per la limitació d’activitats.
Isa - Tenies plans per a aquesta etapa ?
Do - Sí molts, volia fer un viatge a Anglaterra amb el meu
marit, per aprendre anglès residint amb una família.
També volia anar a Vietnam, per veure el meu fill que
treballava en aquest país, i vam estar un any sense veu-
re’ns.
Isa - Com portes l'àmbit familiar amb el teu marit i fills?
Do - Bé, l’Antoni, el meu marit, ja està situat a la vida de
jubilat i cadascú fa les seves activitats, respectem molt
l’espai de l’altre, per això ha estat fàcil. La filla viu amb
nosaltres; però treballa, ens veiem menys que abans i el fill
treballa a Pequín.
Isa - Quins plans tens per quan acabi la pandèmia? Tens
pensat algun viatge?
Do - Sí, anar als Fiords Noruecs, quan pugui viatjar, per-
què ho he hagut d’ajornar i em fa molta il·lusió.
Isa -Això que ara anem a dir és una mica un secret, però
ens ho deixa explicar: Li agradaria
aprendre a ballar!
SA:T'agrada fer algun esport?
DO: Natació però només a l'estiu. A
temporades he anat al gimnàs, he fet
ioga; però esport en grup no.
SA:Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
DO: Senderisme pel bosc o per la mun-
tanya i camins de ronda per la platja.
També viatjar, anar al teatre, al cinema,
llegir...
SA: Quants anys vas treballar en aquesta escola ?
DO: Vaig treballar cinc anys a l escola d’Adults de Mollet.
SA:Com van ser els teus inicis ?
DO : La primera feina que vaig tenir va ser en una escola
bressol a Cervera , els ensenyava a llegir i a escriure. La
primera escola de Primària, va ser a l’Hospitalet fent de
mestra de Català.
SA: Per què vas escollir la teva professió?
DO: Doncs perquè des de petita m'agradava i perquè pen-
so que l´educació és molt important a nivell social, l'accés
a la cultura pot millorar la vida de les persones tinguin
l'edat que tinguin .
DOLORS I. Molina, G. Tariel i S. Ahidar. GES-II
Vivències del CFA Mollet del Vallès
14
Alumnes destacats del CFA
Mollet del Vallès
El mestre que volia ser periodista
En Josep portava 36 anys com a docent, encara que ell volia
estudiar Periodisme. S'ha jubilat en aquest curs escolar,
però jubilar-se en pandèmia no li permet complir tots els
plans que tenia pensats.
Com et trobes, quants mesos portes jubilat?
Em va bé, faig cara de què la cosa va bé. Porto jubilat ara el
22 d'abril ha fet tres mesos.
Què és el que més trobes a faltar del teu treball?
Trobo a faltar les classes i el contacte amb la
gent. El que no trobo a faltar són les coses
extraordinàries com ara el dia de la Dona,
Sant Jordi, etc.
Com descriuries la jubilació?
Amb aquesta situació la jubilació no és del
tot adient.
Quins plans tens ara com a jubilat? Tens
cap "hobby" que havies perdut que voldries
recuperar ara que tens més temps?
Hobbies, de moment no, he començat la
jubilació i no m'he plantejat cap cosa, però estic fent coses
que no havia pogut fer, com ara dibuixar i pintar. També
m'agrada molt llegir, ja us ho vaig comentar a les classes,
que també m'agrada llegir còmics. M'agradaria comprar-me
una moto per fer rutes per aquí el Vallès, etc. A mesura que
passi el temps aniré veient a què dedico el temps. Si em
sortís alguna cosa per a treballar, doncs també ho faria.
Com ha sigut jubilar-te en pandèmia?
Bé, estem molt limitats, tot està tancat, a les botigues fins fa
poc no s'obrien, no podem sortir del poble, de la comarca,
no es pot viatjar... No pots anar a prendre una cervesa amb
els amics més enllà de les cinc, però tot això se solucionarà
un dia o un altre.
Vas estudiar magisteri?
Sí, vaig fer magisteri, però no era la meva intenció, no havia
pensat mai fer de mestre.
I què et va fer canviar de parer?
Circumstàncies de la vida. Jo volia fer gestió
d'empreses, periodisme, algun treball que
m'hagués agradat més, però en aquella època
no hi havia massa feina i aviat havíem de
buscar alguna cosa que tingués sortida.
Quants anys has treballat com a mestre?
Vaig començar a treballar de mestre
regularment amb contracte al 84, però ja havia
fet classes de repàs a casa.
Quines matèries imparties?
Al CFA Mollet he fet de tot, l'últim any he fet
classes de llengua, però he fet anglès, mates, física i
química, educació per la salut, ciutadania, geografia.
Algun cop has donat classes a menors? És més fàcil?
Vaig també donar classes a infants, com ara a la foto que us
he enviat del zoològic.
Quins aspectes consideres que són indispensables per ser
docent en l'educació actual?
Per ser mestre has de tenir una qualitat molt gran. Paciència
de sant perquè has d'aguantar moltes coses. Has d'estar
sempre al teu lloc de treball sense deixar-te influir per les
persones que estan a càrrec teu i fer la teva feina el millor
SA: Quina assignatura t'agrada més fer a la classe?
Do: Llengua I Literatura Catalanes. Al llarg dels anys he
fet de tot, llengües i ciències, tot és coneixement. La qüestió
important és despertar interessos en l’alumnat, aconseguir
que gaudeixin aprenent.
Isa - T’agradaria tornar a treballar, encara que fos menys
hores ? I fer algun voluntariat referent amb l'ensenyament’?
Do -Treballar no.
Però fer voluntariat d’ensenyament sí que m’agradaria, de
fet, estic fent una col·laboració amb l’escola, un cop a la
setmana, informant i fent proves de nivell a estrangers.
Isa - Què és el que trobes més a faltar dels teus companys ?
Do A l’escola hi ha molt bon ambient de treball. Es treballa
en equip. Els divendres eren dies de reunió; ens trobàvem
tots, compartíem moltes experiències i això fa néixer una
unió molt especial.
Isa - Perquè vas començar en l’ ensenyament d'adults?
L’ aconsellaries a nous professors?
Do -Em vaig plantejar un canvi. Portava ja molts anys a
Primària. Quan treballes amb nens t’has de posar al seu
nivell, amb els adults pots dialogar més, fins i tot intercan-
viar experiències, coneixements, costums etc…
Per un professor jove com és la meva filla, prefereix
Primària.
Això és diferent per a cada persona, per això cada professor
ha de viure les seves experìències.
Isa - Si fas balanç del teu món laboral en l’ensenya-
ment quin resultat trobes ?
Do - El balanç d'aquests anys és molt positiu. He tingut la
sort de treballar en la feina que m'agrada, sempre des de
petita vaig voler ser mestra.
Ara us explicaré una anècdota satisfactòria. Quan jo era
mestra, al Montseny, al principi d’un curs em vaig trobar
amb una jove professora i em va comentar que havia estat
alumna meva! imagineu quina alegria, el treball que a mi
tant m'agradava tenia fruits. Ara erem companyes de feina.
ISABEL,SABA,GERARD: Moltes gràcies Dolors ha estat
un plaer parlar amb tu i haver estat alumna teva, ets una
gran persona. Nosaltres ens van quedar amb aquestes pa-
raules teves. JO ESTIC CONTENTA.
FELICITATS
Vivències del CFA Mollet del Vallès
23
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
La Porta: Sense claus E. i G.. GES-2 ??????
Tot va succeir després de la nit fatídica de Sant Joan, el dia
del meu sant, on l'Ignasi m'havia deixat després de 7 anys
junts. Teníem els bitllets per anar a Mykonos, l'illa blanca
de la qual em vaig enamorar feia deu anys. Vaig decidir
marxar, per aprofitar els bitllets i fugir de Barcelona i tots
els records de la meva ja arruïnada relació.
Dos dies després aterro a Mykonos, a la maleta tot és nou,
no vull records, només porto vell, un mapa que un noi em
va regalar el primer cop que hi vaig ser a l'illa. Què n'haurà
sigut d'aquell noi? Era ben guapo i amable, penso.
Em disposo a agafar un taxi, ja s'ha fet de nit i si arribo més
tard de les deu em cancel·laran la reserva. Un noi se m'ava-
nça. Trigo vint minuts a poder agafar el següent taxi, ja
hauran tancat el restaurant de l'hotel! Trec el mapa de la
maleta per buscar-hi un restaurant mentre faig cua a la re-
cepció per fer el «check in». Quan aixeco el cap per veure si
el noi que hi ha davant ja ha acabat o trigarà molt,
me n'adono que és el mateix noi que va agafar primer el
taxi.
- J o a n a ? .
E l no i de l ta xi cone ix e l meu nom?
-T'he reconegut pel vell mapa que et vaig regalar fa anys on
vaig marcar en vermell les millors platges!
De sobte, reconec aquella veu, aquell noi, el meu primer
amor d'estiu. Potser és hora d'actualitzar el mapa i marcar-
ne restaurants junts... Vols que sopem avui? .
Torna a ser el meu sant, nit màgica, però dos anys després i
aquí em trobo en una altra platja, però no d'una illa blanca,
sinó a Sitges. La que ara va de blanc sóc jo. Estic a punt de
pintar un nou camí a la meva vida, potser vermell, com les
platges del vell mapa, els restaurants que vam gaudir junts,
els pètals de rosa que cauran damunt la sorra quan entri a
la platja on em caso avui o potser com el fil vermell que
tothom parla que uneix dues persones, aquell que em va
unir amb en Phileas, el meu futur marit.
Fil vermell L. Sánchez i Y. Navarrete. GES-2
Són les 5 de la tarda, sona el timbre, és el meu amic Jo-
sé Luis per marxar a jugar a l parc.
Estem jugant i me'n recordo del portal del carrer Claris.
Truquem a la Lorena, baixa. Ens acostem al portal dels
esperits, la porta és oberta, és tot molt fosc, diem: "ara o
mai", així que entrem tots tres ben agafadets, és la cinquena
vegada i ens estem endinsant més que mai. Arribem a la
clau de la llum, polsem el botó i s'encenen els llums.
Comencem a pujar, aconseguim arribar fins al primer pis,
noto com tremola el José Luis, estic nerviós.
De sobte els llums s'apaguen, sense llum els sorolls resso-
n e n p e r t o t s e l s l l o c s .
-"Què és allò?" Em diu la Lorena cridant.
A veure, és una clau de llum. Vaig encendre el llum i just
abans de polsar l'interruptor, sentim un soroll esgarrifós,
ens espantem moltíssim i correm fins al carrer amb tanta
por que caiem els tres per les escales de cul.
Una vegada fora i encara amb la por al cos, parlem entre
n o s a l t r e s ; i d i u e n J o s é L u i s :
-Com és possible que una porta tan senzilla com aquesta
vista des de fora sigui tan diferent que vista des de dintre?
Sembla com si fossin dos mons diferents.
L a L o r e n a e n s d i u :
- Feu-me una promesa. No tornarem a entrar per aquesta
p o r t a m a i m é s . . .
28 anys després encara no he travessat aquesta porta tan
sinistra.
Vivències del CFA Mollet del Vallès
22
Un bon dia al matí la Marina va sortir de casa, anava a la
muntanya. Va agafar la motxilla i a dins va posar roba
còmoda, un mapa, el mòbil i auriculars.
Era una noia arriscada, li agradava provar experiències
noves, ara volia fer acampada al ras. Es va dirigir al bosc,
allà on va veure un lloc pla, va muntar la tenda. El seu repte
era passar un dia a la muntanya i dormir al ras. La Marina
va fer una ruta de senderisme que la portaria fins a un cas-
tell a dalt de tot. Va agafar el mapa per no perdre's, va co-
mençar a fer el camí, quan es va trobar un grup
de nois i noies que també pujaven. El camí era
molt dur, amb moltes pedres i desnivells, però
això no era obstacle per ella. Quan era al cim, Mari-
na va escriure el seu nom a una pedra, la va deixar a prop
del castell, perquè tots sabessin que havia estat allà, després
va tornar a la tenda de campanya, ja s'havia fet fosc i era
l'hora de dormir. Ella tenia por de dormir, sentia molts so-
rolls, unes trepitjades i moviment amb el vent de les fulles
dels arbres, també va veure un mussol. La Marina es moria
de la por, sempre és millor anar acompanyat al bosc perquè
et poden succeir coses i pots estar en perill.
Tot va succeir després de la nit fatídica de Sant Joan, el dia
del meu sant, on l'Ignasi m'havia deixat després de 7 anys
junts. Teníem els bitllets per anar a Mykonos, l'illa blanca
de la qual em vaig enamorar feia deu anys. Vaig decidir
marxar, per aprofitar els bitllets i fugir de Barcelona i tots
els records de la meva ja arruïnada relació.
Dos dies després aterro a Mykonos, a la maleta tot és nou,
no vull records, només porto vell, un mapa que un noi em
va regalar el primer cop que hi vaig ser a l'illa. Què n'haurà
sigut d'aquell noi? Era ben guapo i amable, penso.
Em disposo a agafar un taxi, ja s'ha fet de nit i si arribo més
tard de les deu em cancel·laran la reserva. Un noi se m'ava-
nça. Trigo vint minuts a poder agafar el següent taxi, ja
hauran tancat el restaurant de l'hotel! Trec el mapa de la
maleta per buscar-hi un restaurant mentre faig cua a la re-
cepció per fer el «check in». Quan aixeco el cap per veure si
el noi que hi ha davant ja ha acabat o trigarà molt,
me n'adono que és el mateix noi que va agafar primer el
taxi.
- J o a n a ? .
E l no i de l ta xi cone ix e l meu nom?
-T'he reconegut pel vell mapa que et vaig regalar fa anys on
vaig marcar en vermell les millors platges!
De sobte, reconec aquella veu, aquell noi, el meu primer
amor d'estiu. Potser és hora d'actualitzar el mapa i marcar-
ne restaurants junts... Vols que sopem avui? .
Torna a ser el meu sant, nit màgica, però dos anys després i
aquí em trobo en una altra platja, però no d'una illa blanca,
sinó a Sitges. La que ara va de blanc sóc jo. Estic a punt de
pintar un nou camí a la meva vida, potser vermell, com les
platges del vell mapa, els restaurants que vam gaudir junts,
els pètals de rosa que cauran damunt la sorra quan entri a
la platja on em caso avui o potser com el fil vermell que
tothom parla que uneix dues persones, aquell que em va
unir amb en Phileas, el meu futur marit.
Un dia d'excursió amb la Marina N. Pérez i F. El Fantoui. GES-2
llavors també puc ser profe d'anglès, i em van enviar l'e-
mail dient-me "ei hi ha una vacant de difícil cobertura" per-
què clar, jo he estudiat per educació primària i a més he
estudiat per ser profe d'educació física saps, i com que tinc
l'advanced i l'anglès que els tinc posats també al perfil
de profe d'anglès, llavors em van enviar a la vacant
de profe d'anglès perquè el Josep es jubilava, i jo vaig ac-
ceptar perquè m'ho vaig prendre com tot un repte això de
l'escola d'adults, i aquí estic, feliç.
Quina assignatura és la teva especiali-
tat?
La meva especialitat és l'educació física,
és clar, a l'escola d'adults no en fem, i
després l'anglès; però he descobert que
m'agrada molt ensenyar matemàtiques.
Com descriuries les teves classes?
Les meves classes les considero dinàmi-
ques, odio que hi hagi una classe que
estigui el profe totalment parlant una
hora i mitja i els alumnes apuntant, jo sempre acostumo a
posar coses molt dinàmiques, faig un power point amb
molts colors i coses que siguin molt fàcils de visualitzar i
d'entendre. També escolto molt als alumnes: què heu entès
i que no heu entès, que us agradaria aprendre, que no, de
qui, i per tant ho penso, faig unes classes que són bastant
adaptades al nivell dels alumnes i molt adequades per tot el
que han d'aprendre.
Els teus alumnes t'estimem i s'apliquen a la teva/
es assignatura/es? .
El t'estimen a veure, és molt relatiu, jo crec que sí que els hi
caic bé, però t'estimen, és com una paraula molt gran. I crec
que si s'apliquen perquè és això de la manera que ho faig
així tan dinàmic ara pam ara pam ara pam, penso que tam-
bé és com que tenen ganes de venir aquí a classe i no que
ho vegin com una xerrada, sinó que ells hi participen molt i
van fent les seves tasques de l'assignatura, crec que sí
que s'apliquen a la meva assignatura,
pots preguntar-los a ells també.
Tens intenció d'estar molts anys en aquesta
escola o esperes anar-te'n a una escola de
p r i m à r i a o s e c u n d à r i a ?
Bé, de fet aquí estic molt còmoda, però pen-
so que estar-me aquí fins que em jubili tam-
poc, o sigui, m'agradaria moure'm bastant i
veure les diferents maneres d'educar, tam-
poc em veig treballant tota la meva vida en
un col·legi de molts recursos, de fet, prefereixo les escoles
que tenen pocs recursos, perquè penso que la feina del pro-
fessorat és molt més necessària que no en altres escoles.
M'agradaria moure'm bastant, jo sempre he dit que m'agra-
daria ser professora arreu del món, però és el que hi ha,
això és la vida real, però a vegades penso que per completar
-me jo professionalment hauria de moure'm.
Vivències del CFA Mollet del Vallès
15
Alumnes destacats del CFA
Mollet del Vallès
Esc
ritu
ra c
rea
tiva
: En
tre
vis
tes
El mestre que volia ser periodista
En Josep portava 36 anys com a docent, encara que ell volia
estudiar Periodisme. S'ha jubilat en aquest curs escolar,
però jubilar-se en pandèmia no li permet complir tots els
plans que tenia pensats.
Com et trobes, quants mesos portes jubilat?
Em va bé, faig cara de què la cosa va bé. Porto jubilat ara el
22 d'abril ha fet tres mesos.
Què és el que més trobes a faltar del teu treball?
Trobo a faltar les classes i el contacte amb la
gent. El que no trobo a faltar són les coses
extraordinàries com ara el dia de la Dona,
Sant Jordi, etc.
Com descriuries la jubilació?
Amb aquesta situació la jubilació no és del
tot adient.
Quins plans tens ara com a jubilat? Tens
cap "hobby" que havies perdut que voldries
recuperar ara que tens més temps?
Hobbies, de moment no, he començat la
jubilació i no m'he plantejat cap cosa, però estic fent coses
que no havia pogut fer, com ara dibuixar i pintar. També
m'agrada molt llegir, ja us ho vaig comentar a les classes,
que també m'agrada llegir còmics. M'agradaria comprar-me
una moto per fer rutes per aquí el Vallès, etc. A mesura que
passi el temps aniré veient a què dedico el temps. Si em
sortís alguna cosa per a treballar, doncs també ho faria.
Com ha sigut jubilar-te en pandèmia?
Bé, estem molt limitats, tot està tancat, a les botigues fins fa
poc no s'obrien, no podem sortir del poble, de la comarca,
no es pot viatjar... No pots anar a prendre una cervesa amb
els amics més enllà de les cinc, però tot això se solucionarà
un dia o un altre.
Vas estudiar magisteri?
Sí, vaig fer magisteri, però no era la meva intenció, no havia
pensat mai fer de mestre.
I què et va fer canviar de parer?
Circumstàncies de la vida. Jo volia fer gestió
d'empreses, periodisme, algun treball que
m'hagués agradat més, però en aquella època
no hi havia massa feina i aviat havíem de
buscar alguna cosa que tingués sortida.
Quants anys has treballat com a mestre?
Vaig començar a treballar de mestre
regularment amb contracte al 84, però ja havia
fet classes de repàs a casa.
Quines matèries imparties?
Al CFA Mollet he fet de tot, l'últim any he fet
classes de llengua, però he fet anglès, mates, física i
química, educació per la salut, ciutadania, geografia.
Algun cop has donat classes a menors? És més fàcil?
Vaig també donar classes a infants, com ara a la foto que us
he enviat del zoològic.
Quins aspectes consideres que són indispensables per ser
docent en l'educació actual?
Per ser mestre has de tenir una qualitat molt gran. Paciència
de sant perquè has d'aguantar moltes coses. Has d'estar
sempre al teu lloc de treball sense deixar-te influir per les
persones que estan a càrrec teu i fer la teva feina el millor
DIA de la DONA M. Palma. COMPETIC
Josep Serra. Y. Navarrete i L. GES-II
Vivències del CFA Mollet del Vallès
16
que puguis. No és preparar més o menys les classes, és
qüestió d'una paciència infinita, de no escalfar-se mai, de
fer-te el despistat en algunes coses i seguir la teva feina.
Com creus que ha canviat el comportament i l'educació al
llarg dels anys? Què n'opines de la violència a les aules
per part dels pares i els alumnes?
La violència és palpable encara que no he viscut mai un
acte violent, però verbalment hi ha algun pare que ho
manifesta. Cosa que 30 anys enrere això no passava perquè
a les famílies sigui l'estatus social que sigui donaven una
educació als seus fills i família amb un respecte per la gent
més gran que tu i sobretot a les persones amb una mica
d'autoritat: mestres, policia, metges. Això ara s'ha perdut. Si
un adult no té aquesta educació és impossible transmetre-la
els seus fills.
Has tingut algun cop alguna mala experiència amb un
alumne o familiar?
Com acabo de comentar, per sort, no he viscut cap episodi
violent, més enllà d'un no entesa amb algun familiar.
Algun cop t'has quedat sense veu fent classe?
Per donar classes has d'estar calmat perquè si no agafes un
to de veu adequat ho pateix la gola, així que, sí, moltes
vegades, i actuo amb mímica per fer entendre que jo no puc
parlar.
Ens podries explicar alguna anècdota curiosa amb algú
alumne o alguna que recordis de la teva etapa com a
docent?
Amb els alumnes he tingut de vegades alguna situació
estressant, però m'he adonat que a molts pares no pots
acudir perquè els pares només fan que donar suport els
seus fills. Els nens no han rebut una bona educació i no
saben comportar-se a classe, molesten els companys, i molts
pares diuen que la feina és dels professors. Si ja si des de
casa no hi ha una bona feina, és molt difícil que com a
mestre es pugui donar aquesta educació a l'escola.
Que t'ha semblat aquest any tan estrany a causa de la
pandèmia, donar classes en línia?
No m'ha agradat. No es pot ensenyar de la mateixa manera.
A les classes per internet em quedava sense veu, era molt
esforç perquè no tothom tenia bona connexió i s'havia de
repetir mil cops el mateix, a més has d'adaptar el to de veu
perquè no saps si l'altra persona t'està rebent o no. Tampoc
es pot explicar bé sense pissarra o sense llibres.
Valoraves a tots els alumnes per igual o exigies més als
alumnes que potser denotaven més potencial o capacitats?
No tothom és igual. Parteixo de la base de què qui té
capacitat ho ha de demostrar una mica més. Si un alumne
és de 10 i es conforma amb un 5... doncs no. S'ha de
potenciar, ha de tenir ambició. S'ha de fer que aquella
persona treballi i faci esforç. Altres alumnes que treballen,
però no tenen el mateix potencial, s'ha de valorar més el seu
treball constant i esforç perquè puguin aprovar. Però
alumnes amb molta capacitat, han de mostrar on poden
arribar.
Quin llibre t'agradaria rebre aquest Sant Jordi?
M'agraden els llibres d'història. La Segona Guerra Mundial
m'apassiona, coses curioses de la Segona Guerra Mundial,
llibre de curiositats, un llibre d'un poble amb la història de
llocs d'aquell poble...
Moltes gràcies, Josep, ha estat molt agradable poder
parlar amb tu.
"La nostra professora"
En el centre CFA de Mollet del Vallès hem conegut a Inés,
d'origen madrileny, ara resideix a Granollers (Barcelona).
És una bona professora de matemàtiques i de genètica. La
seva manera d'explicar és molt motivadora pels alumnes.
1. Per què ha escollit ser professora, què és el que l’ha mo-
tivat a decantar-se per aquesta professió? .
Doncs mira, mai hauria pensat que acabaria sent professora
i va ser el que ara està tan de moda "el Karma" em va dirigir
fins a la docència. En principi volia ser investigadora que
era el que havia estudiat.. .
2. A quins llocs ha treballat? .
Imaginis més de trenta anys...en quants centres he treba-
llat?... Moltíssims. He treballat a Madrid on vaig començar i
d'on sóc. La meva plaça en propietat va ser a Canàries, on
estava súper a gust amb els meus alumnes. Després a Ma-
drid i després a Catalunya. .
3. En què es va llicenciar? .
Tinc dues llicenciatures, la de Química i la de Dret i una
espècie de màster "Química interna resident". Puc fer anàlisi
química.
4. Coses bones que li ha aportat la seva professió?.
Una bona relació amb l'alumnat. Jo crec que és el més im-
portant.
5. A quins centres s’ha sentit més a gust ?
Jo diria que el meu cap ho vulgui o no sempre ha estat amb
els adults. Vaig anar a un centre on em vaig trobar a les me-
ves gitanes, noies guerreres. Un dia, vaig anar casa per casa,
picant a la porta, demanant permís als seus pares, per anar
d'excursió a la platja, això que la tenen al costat, picar a la
porta i dir - Hola sóc la Inés, que sóc la professora de la seva
filla, la deixa venir a la platja?. .
6. L'ha influenciat a la seva vida quotidiana el seu coneixe-
ment de matemàtiques a l’hora de fer càlculs?
Jo diria que sí, el meu cap ho vulgui o no sempre, està fent
càlculs. Amb el govern del Sr. Mas, ens va abaixar el sou,
"un buen pellizco" i amb tot i això he pagat la universitat del
meu fill, la hipoteca... He aconseguit tirar endavant. Havia
de fer números. .
7. Quin tipus de matèries i activitats creu que agraden
més ? .
Les matemàtiques, està clar que, no. Amb la meva metodo-
logia intento fer-ho més agradable ..
8. Quants anys d’experiència té com a professora?.
Uns trenta, trenta-un anys ..
9. QUÈ LA VA MOTIVAR A ESTUDIAR LA SEVA CARRE-
RA?
Jo des de molt petita volia ser química, alguna cosa a dins
meu em cridava l'atenció, a COU una de les meves compa-
nyes em va dir que fes medicina, la medicina m'ha tirat
molt, però el meu pare es va posar molt nerviós i em va dir:
Vivències del CFA Mollet del Vallès
21
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
L a t r u i t a a m b c e b a o s e n s e c e b a ?
A m b c e b a s e m p r e . .
C o m h a s s u p o r t a t l a p a n d è m i a ?
Per a mi ha estat molt dur perquè es va acabar la substitució
i em passi des de març fins a setembre sense saber que anava
a passar i és molt dur. Em van trucar al setembre i al novem-
bre ja estava independitzada perquè el confinament em va
fer voler independitzar-me. .
Joguines
Q u i l a s e g u e i x , l ' a c o n s e g u e i x .
Laura Forns, és una noia enèrgica i alegre de 23 anys, provinent
de sant Pere de Vilamajor, un poble endinsat a la naturale-
sa, viure tan a prop de la natura fa que la gaudeixi. Des de petita
ha tingut les idees clares, amb ambició tot es pot aconseguir, i ella
és un clar exemple a l'hora d'aconseguir les seves metes profes-
s i o n a l s . .
Quant de temps fa que treballes com a professora?
Fa quatre anys que faig de professora de repàs, de fet en-
cara segueixo i abans de començar aquí a treballar la meva
primera experiència va ser de mestra d'educació física, en
una escola concertada de Barcelona, i després a partir del
25 de gener vaig venir aquí, i aquí estic de moment..
Per què vas decidir aquesta professió?
Decidir és com que no ho he decidit mai, és com que sem-
pre ho he sabut que vull ser mestra, i a mida de com he
anat evolucionant , el perquè doncs, també ha anat evolu-
cionant. Al principi era perquè m'agradava molt llegir,
quan anava a primària, volia que la gent aprengués a llegir
bé, des de petita, després ja va ser el fet de poder ajudar els
meus companys a entendre allò que els profes no explica-
ven bé , o sigui ben explicat a la nostra manera, i després ja
va ser perquè realment crec que l'educació pública és total-
ment fonamental, l'educació en si ja és fonamental, i penso
que és bàsic a la vida i a la vegada que si es pot ensenyar
d'una manera molt dinàmica és.... és bàsic, no sé com dir-
h o . .
Què és per a tu aquesta feina i què sents quan la practi-
q u e s ? . .
Això no sé com definir-t'ho, perquè és com que porto des
dels 3 anys que dic que vull ser mestra i a mesura que he
anat madurant també ha anat madurant la meva resposta,
o sigui, que és per a tu aquesta feina? Doncs per mi és el
meu camí, no em veig fent un altra cosa que no sigui això.
I que sento quan la practico? Sento que estic fent el que
realment m'agrada, no estic fent res per obligació, sinó que
estic fent una feina que realment m'agrada, m'agrada en-
senyar, m'agrada ajudar, m'agrada dedicar-me a la gent i
p e n s o q u e . . . n o s é , " e s m i v i d a " . )
Què és el que més t'agrada de ser professora i com vas
a r r i b a r a l ' e s c o l a d ' a d u l t s ?
El que més m'agrada sobretot és ajudar els meus alumnes,
perquè sobretot aquí a l'escola d'adults venen perquè real-
ment ho necessiten i perquè en el seu moment no s'ho van
treure. i és com que m'agrada molt ajudar-los a veure
que són totalment capaços d'aprendre coses noves, coses
que per a ells són molt difícils i penso que tinguin
aquest suport de tot el professorat de "podeu fer-ho" i sou
totalment capaços i estem aquí per ajudar-vos, crec que
això és un acompanyament que hauria de ser necessari a
tot el món i per a tots. .
Com vas arribar a l'escola d'adults? Doncs em van enviar
un e-mail del departament perquè també tinc l'advanced i
Laura Forns
J. Palma. GES-2
Vivències del CFA Mollet del Vallès
20
Preguntes serioses: .
Creus que s'ensenya igual avui en dia que abans?
No, unes coses en bona direcció i altres coses en mala direc-
ció, abans l'educació era molt autoritària, avui dia s'intenta
empatitzar més amb l'alumnat i tenir millor relació encara
que això de vegades repercuteix negativament en excés de
c o n f i a n ç a d ' a l g u n d e l s a l u m n e s .
A quina edat vas decidir que volies dedicar-te a això?
A la fi del batxillerat al voltant dels 17 anys, estava entre
estudiar veterinària o ser professora. A la fi vaig decidir fer
el batxillerat humanístic i dedicar-me a
s e r p r o f e s s o r a .
Has treballat en altres llocs abans
del CFA? Ha estat un camí '' dur
''? .
Sí, he estat fent una substitució en una
escola concertada amb nens. No, l'equip
docent i els alumnes m'han facilitat l'en-
trada i adaptació a aquest lloc, la veritat
que estic molt a gust i he après molt i el
més important, he pogut ser jo mateixa. .
Què pe rsegueixe s a le s te ves c lasse s?
Que els alumnes aprenguin les lliçons i puguin seguir el
ritme de la classe, anar tots a una, anar endavant i cap enre-
re repassant, jo era dolenta estudiant i intento fer el que
m'hagués agradat que fessin amb mi i ajudar a tots.
Quant de temps dediques a pensar com serà una sessió
lectiva?
Intento preparar-me el cap de setmana tot el temari de la
següent setmana en funció de com ha anat la setmana ante-
rior. .
Et sents feliç quan ensenyes?. .
Si i això és molt important. El primer mes que
vaig cobrar vaig pensar: ostres, em paguen per
fer això?, i això vol dir que gaudeixo de la me-
va feina. També gràcies al centre i alumnes que
e s t i c m o l t a g u s t .
C o m e t t r a c t e n e l s t e u s a l u m n e s ?
En centres de primària hi havia algun conflicte,
però en CFA no he tingut cap problema, partint de l'edat
dels alumnes i que esteu aquí perquè voleu.
Quines assignatures estàs ensenyant actualment al cen-
t r e ? .
Català i castellà per a gent estrangera, el que és pre-Ges a
gent que no parla res ni entén el nostre idioma.
.
Com ensenyes a gent que no sap parlar res?. .
Intento ensenyar mig individualment els primers cursos,
ensenyo paraules que vagin a fer servir
diàriament, ús dels gestos, intento parlar
lentament. És complicat, però quan veig
els resultats és supersatisfactori perquè a
més són gent gran i penses que els estàs
ajudant de veritat.
.
Alguna anècdota interessant que t'agra-
d a r i a c o m p a r t i r ?
Al gener vaig estar fent una xerrada i havi-
en de parlar sobre la pandèmia a Wuhan i els nens pregun-
taven si això arribaria aquí i jo els vaig dir que no, i sí, a la
fi sí que va arribar. Al cap de pocs mesos estàvem confi-
n a t s .
P r e g u n t e s o f f - t o p i c : .
T'agraden les mascotes? Si és així, quina prefereixes?
M'agraden les mascotes. Els gossos, tinc dos cocker.
Q u i n t i p u s d e m ú s i c a t ' a g r a d a ?
Escolto Pop dramàtic, el meu cantant favorit és Pablo Al-
b o r á n . .
L a t r u i t a a m b c e b a o s e n s e c e b a ?
A m b c e b a s e m p r e . .
C o m h a s s u p o r t a t l a p a n d è m i a ?
Per a mi ha estat molt dur perquè es va acabar la substitució
i em passi des de març fins a setembre sense saber que anava
a passar i és molt dur. Em van trucar al setembre i al novem-
bre ja estava independitzada perquè el confinament em va
fer voler independitzar-me. .
Joguines
Q u i l a s e g u e i x , l ' a c o n s e g u e i x .
Laura Forns, és una noia enèrgica i alegre de 23 anys, provinent
de sant Pere de Vilamajor, un poble endinsat a la naturale-
sa, viure tan a prop de la natura fa que la gaudeixi. Des de petita
ha tingut les idees clares, amb ambició tot es pot aconseguir, i ella
és un clar exemple a l'hora d'aconseguir les seves metes profes-
s i o n a l s . .
Quant de temps fa que treballes com a professora?
Fa quatre anys que faig de professora de repàs, de fet en-
cara segueixo i abans de començar aquí a treballar la meva
primera experiència va ser de mestra d'educació física, en
una escola concertada de Barcelona, i després a partir del
25 de gener vaig venir aquí, i aquí estic de moment..
Per què vas decidir aquesta professió?
Decidir és com que no ho he decidit mai, és com que sem-
pre ho he sabut que vull ser mestra, i a mida de com he
anat evolucionant , el perquè doncs, també ha anat evolu-
cionant. Al principi era perquè m'agradava molt llegir,
quan anava a primària, volia que la gent aprengués a llegir
bé, des de petita, després ja va ser el fet de poder ajudar els
meus companys a entendre allò que els profes no explica-
ven bé , o sigui ben explicat a la nostra manera, i després ja
va ser perquè realment crec que l'educació pública és total-
ment fonamental, l'educació en si ja és fonamental, i penso
que és bàsic a la vida i a la vegada que si es pot ensenyar
d'una manera molt dinàmica és.... és bàsic, no sé com dir-
h o . .
Què és per a tu aquesta feina i què sents quan la practi-
q u e s ? . .
Això no sé com definir-t'ho, perquè és com que porto des
dels 3 anys que dic que vull ser mestra i a mesura que he
anat madurant també ha anat madurant la meva resposta,
o sigui, que és per a tu aquesta feina? Doncs per mi és el
meu camí, no em veig fent un altra cosa que no sigui això.
I que sento quan la practico? Sento que estic fent el que
realment m'agrada, no estic fent res per obligació, sinó que
estic fent una feina que realment m'agrada, m'agrada en-
senyar, m'agrada ajudar, m'agrada dedicar-me a la gent i
p e n s o q u e . . . n o s é , " e s m i v i d a " . )
Què és el que més t'agrada de ser professora i com vas
a r r i b a r a l ' e s c o l a d ' a d u l t s ?
El que més m'agrada sobretot és ajudar els meus alumnes,
perquè sobretot aquí a l'escola d'adults venen perquè real-
ment ho necessiten i perquè en el seu moment no s'ho van
treure. i és com que m'agrada molt ajudar-los a veure
que són totalment capaços d'aprendre coses noves, coses
que per a ells són molt difícils i penso que tinguin
aquest suport de tot el professorat de "podeu fer-ho" i sou
totalment capaços i estem aquí per ajudar-vos, crec que
això és un acompanyament que hauria de ser necessari a
tot el món i per a tots. .
Com vas arribar a l'escola d'adults? Doncs em van enviar
un e-mail del departament perquè també tinc l'advanced i
Alexandra
E. González i G. López. GES-2
Vivències del CFA Mollet del Vallès
17
"La nostra professora"
En el centre CFA de Mollet del Vallès hem conegut a Inés,
d'origen madrileny, ara resideix a Granollers (Barcelona).
És una bona professora de matemàtiques i de genètica. La
seva manera d'explicar és molt motivadora pels alumnes.
1. Per què ha escollit ser professora, què és el que l’ha mo-
tivat a decantar-se per aquesta professió? .
Doncs mira, mai hauria pensat que acabaria sent professora
i va ser el que ara està tan de moda "el Karma" em va dirigir
fins a la docència. En principi volia ser investigadora que
era el que havia estudiat.. .
2. A quins llocs ha treballat? .
Imaginis més de trenta anys...en quants centres he treba-
llat?... Moltíssims. He treballat a Madrid on vaig començar i
d'on sóc. La meva plaça en propietat va ser a Canàries, on
estava súper a gust amb els meus alumnes. Després a Ma-
drid i després a Catalunya. .
3. En què es va llicenciar? .
Tinc dues llicenciatures, la de Química i la de Dret i una
espècie de màster "Química interna resident". Puc fer anàlisi
química.
4. Coses bones que li ha aportat la seva professió?.
Una bona relació amb l'alumnat. Jo crec que és el més im-
portant.
5. A quins centres s’ha sentit més a gust ?
Jo diria que el meu cap ho vulgui o no sempre ha estat amb
els adults. Vaig anar a un centre on em vaig trobar a les me-
ves gitanes, noies guerreres. Un dia, vaig anar casa per casa,
picant a la porta, demanant permís als seus pares, per anar
d'excursió a la platja, això que la tenen al costat, picar a la
porta i dir - Hola sóc la Inés, que sóc la professora de la seva
filla, la deixa venir a la platja?. .
6. L'ha influenciat a la seva vida quotidiana el seu coneixe-
ment de matemàtiques a l’hora de fer càlculs?
Jo diria que sí, el meu cap ho vulgui o no sempre, està fent
càlculs. Amb el govern del Sr. Mas, ens va abaixar el sou,
"un buen pellizco" i amb tot i això he pagat la universitat del
meu fill, la hipoteca... He aconseguit tirar endavant. Havia
de fer números. .
7. Quin tipus de matèries i activitats creu que agraden
més ? .
Les matemàtiques, està clar que, no. Amb la meva metodo-
logia intento fer-ho més agradable ..
8. Quants anys d’experiència té com a professora?.
Uns trenta, trenta-un anys ..
9. QUÈ LA VA MOTIVAR A ESTUDIAR LA SEVA CARRE-
RA?
Jo des de molt petita volia ser química, alguna cosa a dins
meu em cridava l'atenció, a COU una de les meves compa-
nyes em va dir que fes medicina, la medicina m'ha tirat
molt, però el meu pare es va posar molt nerviós i em va dir:
Inés Ca
stillo
Vivències del CFA Mollet del Vallès
18
- Jo no et pago la carrera perquè tu no seràs bona mèdica...
I vaig dir, bé continuo de química i vaig estudiar química.
10. QUINA ÉS LA METODOLOGIA I FILOSOFIA D'ENSE-
NYAMENT?
Jo sempre a la meva metodologia he pensat que l'alumne ha
de ser el centre, la part més activa, coses que ara sembla
que tothom va per aquest camí, jo no puc estar parlant i
parlant... Sense actuar amb l'alumne i comprovar que com a
mínim el que jo vaig explicant ho pot entendre i sempre
vaig per nivells.
11. DIFERÈNCIA QUE HI TROBA D'AQUESTA ESCOLA I
LES ALTRES QUE HA TREBALLAT?
Treballar amb adults és diferent de secundària, la gent que
ve al centre d'adults és responsable i té un altra actitud.
12. A part de les matemàtiques i les ciències hi ha alguna
altra matèria que consideri interessant ?. .
M'agrada molt la literatura, quan era jove les meves notes
eren bones a totes les assignatures. A mi m'agraden moltes
coses, m'agrada "picar d'aquí i d'allà".
Ara una mica més personal per acabar:
13. Mar o muntanya?. .
Mar. Per mi el mar em dóna pau, les vacances a Alacant. Els
meus millors moments han estat allà, la platja "me chifla".
14. Personatge famós que admirés ?.
Dintre de l'àmbit científic la professora de genèti-
ca, Margarita Salas. Aquesta dona va patentar uns produc-
tes, la patent que ha donat més diners, va treballar amb
l'altre premi Nobel. Gandhi, tenia enteresa, Dalai Lama...
Tot depèn dels àmbits en què ens movem.
15. L'últim llibre que ha llegit?.
No me'n recordo, busco articles pels meus alumnes, és el
que llegeixo. També Ken Follet, (trilogia), parla de la Sego-
na Guerra Mundial. .
16. Peli favorita ? .
La que he vist més vegades "Casablanca", sóc una eterna
romàntica.
17. Què fa al seu temps lliure?.
Aaahh, però existeix el temps lliure?.... no sé, no sé, no tinc
Dia de la DONA M. Palma. Competic
Vivències del CFA Mollet del Vallès
19
SO
RTI
DES– A
CTI
VIT
ATS
Moments
inoblidables
al
CFA
