DE TOT ARREU

El Iuxemburquesper Albert fané

Un dia, a París, sopant al Grand Café des Capucins,a la taula del costat -a París, les taules estan molt

juntes, gairebé l'una a tocar de l'altra- hi havia una pa-rella de mitja edat. El! era un senyor alt i ros, d'aspectegerrnanic. No és que em fixés com parlaven, pero aque!lbon senyor, potser interpretant malament alguna llam-bregada de curiositat per part meya, o qui sap si amb eldesig d'afermar la seva identitat, se'm va adrecar perdir-me que havia notat que m'intrigava la llengua enque s'expressaven i em va aclarir que parlaven luxem-burgués. No el vaig desmentir en la seva suposició i emvaig interessar per la seva !lengua. Li vaig aclarir que jono havia estat mai a Luxemburg pero que, naturalment,sabia molt bé on era. I havent-Ii demanat si el luxern-burgués era una variant o dialecte del francés o de l'ale-many, em va dir que fifty-fifty.

La GEC, en I'article llengua, inclou el luxemburguesdins l'apartat de llengües gerrnaniques, com una llenguamés, talment com el frisó o el danés. En can vi, en Lu-xemburg diu que la majoria deis habitants parlen lu-xemburgues, un dialecte germanic, I en luxemburguésno diu absolutament res de la !lengua. En l'article alt-alemany diu que l'alt-alernany inferior occidental és undialecte alemany que compren els parlars de diversos

territoris, entre els quals esmenta el Gran Ducat de Lu-xemburg. Bernard Pottier (Les langues du monde) nodiu absolutament res del luxernburgues, Els Castellanosi Mario Pei també l'ignoren totalment.

En la revista Naves SL 27, de l'lnstitut de Sociolin-güística Catalana (desembre de 1998) hi ha un article,signat per Teresa Vilaró i Ferran Lozano, que conté to-ta la informació desitjable sobre el luxemburgues (Let-zebuergesch). Diu que «encara que percebut pels seusparlants com una llengua diferent, és en realitat una deles variants occidentals més arcaiques de les parles ale-manyes, i més concretament del francic mosel-la».També diu que «el seu ambit d'ús s'estén més enlla deles fronteres actuals del país i se li reconeixen diversosdialectes», i que «el dialecte central és el que s'ha prescom a base de l'estandard o koiné». 1, encara, que «ésde bon to social el domini de la variant central del lu-xernburgues amb una bona presencia de gal·licismesque, alhora que posen de manifest un bon coneixe-ment de la !lengua francesa, permeten salvar les llacu-nes deis neologismes i d'altres mots no previstos per lallengua nacional». Aixo darrer lliga molt amb el fifty-fifty del meu veí de taula del Café des Grands Capu-cins.+

36 LLENGUA NACIONAL • núm. 30 • primavera del 2000