de maig de 2008 Dominical - GIROMUS DG.pdf · Entrevista Josep Serra «El petit celler té un lloc,...

Entrevista Josep Serra «El petit celler té un lloc, però te l’has de guanyar» PÀ GI NA 5. Reportatge El mas al Montseny Un lli -bre analitza el paper de les masies al massís PÀGINES 6 i 7. Reportatge Girona a la Xarxa Les millors pàgines web PÀGINES 8 i 9.

El nostre menúBirdie de sempre

11.90 €

Menú Degustacióde Flors25.00 €

Buffet de Flors 25.00 €

Maig a Restaurant Golf Girona

Cap de Setmana

Dilluns Divendres

Dimarts descans setmanal. Reserves a [email protected] / 972 17 16 41 / 695 23 76 03

Dom

inic

alDiumenge 18de maig de 2008

Diari de Girona ReportatgeMemòria de llibresLa col·lecció de punts delectura més important delmón és a Salt. PÀGINES 2, 3 i 4

2 DominicalDiumenge 18de maig de 2008

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ (PUNTS DE LLI-BRE FETS A ANGLATERRA A FINALS DEL SEGLEXIX, DE LA COL.LECCIÓ DE MONTSE CASAPON-SA I DOMÈNEC MARTINEZ)

18 de maig de 2008

5 EntrevistaJosep Serra i PlaEnòleg figuerenc, propietari delceller Lavinyeta de Mollet, diuque «el petit celler té un lloc,però te l’has de guanyar».

6 i 7 ReportatgeEl mas al MontsenyUn llibre analitza el paper de lesmasies al massís del Montsenya partir d’entrevistes ambpersones que hi han fet vida.

8 i 9 ReportatgeGirona a la xarxaDiaridegirona.cat ha revelat, através d’un concurs, les millorspàgines web que funcionena les comarques gironines.

11 ArquitecturaVint-i-sis habitatges a lariera Ginjolers de Roses

13 GastronomiaPastes i pastissos

15 SalutDrogues al volant

SUMARI 1

2

Memòria de

llibresMontse Casaponsa i Domènec Martínez han reunit i catalogat

a la seva casa de Salt la col·lecció de punts de lecturamés important del món, amb més de 130.000 exemplars.

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

ASalt, en els baixos d’una casa adossadadel carrer Major, s’hi està bastint, dia adia, la col·lecció més grossa i més im-

portant de punts de llibre del món. Montse Ca-saponsa i Domènec Martínez han aplegat, ca-talogat i ordenat, curosament, 130.000 puntsde llibre de la seva propietat. La col·lecció duuel nom de «Mondopunt» (MONtse-DOmènec-PUNT de llibre). Casaponsa i Martínez són tam-bé els mantenidors d’un blog de referència enel món de l’estudi i l’intercanvi de punts de lli-bre (mondopunt.blogspot.com).

Les parets de l’estança són forrades de pres-tatgeries plenes d’àlbums perfectament titulats,exquisidament classificats. Damunt la taula la-teral, unes calai xeres de fusta amb coberta devidre permeten observar les col·leccions mésespectaculars: els punts de llibre del segle XIX,els exemplars únics, els de plata, marfil o na-cre... Al mig de l’habitació, una taula d’escrip-tori envoltada de cadires que serveix de su-port per als àlbums, que els dos col·leccionis-tes mostren generosament. Cada punt de lli-bre té una història particular i en cada punt laMontse i en Domènec hi veuen un aprenen-tatge, un lliçó de cultura i d’amor als llibres.

El col·leccionista de punts de llibre és uncaçador. Olora el punt de llibre, l’empaita i se’lqueda. A les prestatgeries de les biblioteques,per exemple, es fixa en els llibres que tenenles pàgines una mica separades per descobrir-hi amagat un punt de llibre. Un cop trobat, calno mostrar excessiu entusiasme, acostar-secom si res a la bibliotecària i demanar-li si li fa

res que se’l quedi, que li agrada molt... De ve-gades cal seguir un lector del metro o de l’au-tobús que ha mostrat un punt inèdit, abordar-lo i demanar-li al carrer si té cap inconvenienta canviar-lo per un altre. El col·leccionista sem-pre viatja amb punts de llibre repetits per si decas. La base és l’intercanvi, no la compra.

Les trobades, les fires de col·leccionistes, elsencants, els fons editorials, les institucions, elsamics i els coneguts són permanents proveï-dors de les col·leccions. Tanmateix, és a tra-vés del correu i de l’intercanvi per correu quemés col·leccions es completen. El col·leccio-nista busca sempre completar sèries i tenir-ne tot els punts, una tasca sovint titànica.

Domènec Martínez és autor de l’única His-tòria del punt de lectura que es coneix; un do-cumentat i molt ben il·lustrat treball de 100 pà-gines editat en un ampli catàleg d’exposiciósobre El punt de lectura. Apunts d’història ipunts d’autor, elaborat amb Francesc Mirallesi editat per Editorial Mediterrània.

QÜESTIÓ DE NOMSEl nom no fa la cosa, certament, però el mar-ca dor que serveix per indicar on s’atura la lec-tu ra no té un únic nom: senyal, registre, mar-ca pàgines, punt de llibre, senyal de plana, puntde lectura, oremus, cinta o punt, són algunsdels noms que refereixen els diccionaris. ElDic cionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a laparaula punt, novena accepció, diu el següent:«Senyal que es posa entre les pàgines d’un lli-bre per retrobar el lloc on s’ha deixat una lec-

tura». En altres llengües, els noms no són desentit gaire diferent: bookmark, marque page,marcapáginas, segnalibri, lesezeichen...

La primera referència documentada a unpunt de llibre en un diccionari es troba al Te-soro de la Lengua Castellana o Española de Se-bastián de Covarrubias (1611). A la paraula re-gistros s’hi llegeix: «Registros en los breviarios ymisales, las cintas o cordones puestos en el ofi-cio, por donde se rigen en el rezado o canto».

En aquesta línia, apunta Joan Amades al Re-franyer Català Comentat, parlant de l’expres-sió «perdre l’oremus»: «Desorientar-se, perdrela seguretat d’una cosa. Els oremus són els sen-yals que hi ha en els missals per indicar on s’hade començar la missa i el rés, i el lloc on s’in-diquen les funcions pròpies del dia. Perdre l’o-remus equival, per tant, a perdre el punt delque cal fer, no saber com seguir i desorientar-se i caure en gran confusió». El Tresor de la Llen-gua, de les Tradicions i de la Cultura Popularde Catalunya, d’Antoni Griera, corroboraaquest sentit: «Oremus: 3. El Punt de lectura».

ELS COL.LECCIONISTESDomènec Martínez i Muñoz va néixer a Car-dona l’any 1954. És funcionari del Departamentde Justícia. Fa 18 anys que és col·leccionista depunts de llibre. Un dels seus motius preferitsés el d’animals llegint; concretament, gats. Ésespecialista en biblioclàstia (l’estudi dels llibresque eren cremats perquè no fossin llegits).

Què motiva una persona a col·leccionar

punts de llibre? En el meu cas va ser amor alsllibres. Em vaig adonar que el punt de llibreera un objecte que formava part dels llibres ique, per tant, formava part del meu amor alsllibres. Jo en vaig començar a col·leccionarquan vaig trobar el punt de llibre d’El Nom dela Rosa d’Umberto Eco. Llavors, cada vegadaque comprava un llibre volia que em donessinel punt de llibre que l’acompanyava...

Això vol dir que cada llibre es ven amb unpunt de llibre? No tots. Haurien de sortir així.Seria maco... A mi m’agradava saber si haviasortit el punt de llibre d’aquell volum que com-prava. Si t’estimes els llibres, el punt de llibreés un objecte per cuidar-lo, li dóna més valor,perquè és per no plegar els fulls, per fer unalectura ordenada... El punt de llibre també ésun objecte personal: hi ha gent que el té per-què una vegada li va donar sort.

Com s’arriba a 130.000 punts de llibre? Elfet de col·leccionar és també un fet d’amistat.No col·leccionem per emmagatzemar sinó pertenir una relació social, un enriquiment. No tansols col·leccionem, sinó que fem viatges ambl’excusa dels punts de llibre. Coneixem coses,fem cultura i sobretot fem amistats.

Però per arribar a 130.000 punts cal tenirmolts amics i córrer molts de llocs, no?Hem anat a molts llocs i sobretot intercanviemmolt. Per correu, bàsicament. Fins fa poc exis-tia la Asociación Europea de Coleccionistas de

Marcapáginas o Puntos de lectura, que elabo-rava una revista (Paréntesis) i que ara s’ha dis-solt. Som membres de l’associació de col·lec-cionistes, on es col·lecciona de tot i també hiha gent de punts de llibre.

Com és un col·leccionista de punts de lli-bre? N’hi ha de dos tipus: gent que per la sevaprofessió estan dedicats al món del llibre (bi-bliotecaris, mestres...) i gent que a més decol·leccionar punts de llibre col·lecciona de tot.

Per què estan de moda els punts de llibre?El món de la publicitat és molt efectiu, molt delmàrqueting. Es va descobrir, per exemple, quesi un restaurant tenia damunt d’una taula unatargeta de presentació la gent en feia un cas re-latiu, però, si enlloc d’això, hi tenia un punt dellibre, la gent l’agafava molt més. Fins i tot pera la propaganda dels llibres, els punts s’apro-fiten molt bé. Això i el fet que s’han començata col·leccionar ha fet que tothom en faci. Aquí,a casa nostra, hi ha tradicions ben establertesde punts de llibre com la de Sant Jordi, quantots els establiments en fan fan. Però a més to-thom ha trobat utilitat a fer-ne i distribuir-ne.

Per a qualsevol activitat? S’ha posat de modausar-los per a tot. Si fas un recordatori d’ente-rrament, per què no el pots fer en forma depunt de llibre? Fins i tot amb un trosset de lacendra del difunt. El senador Francesc Ferrer,per exemple, va deixar fet un punt de llibre perdonar després de mort:

Reportatge


Fotos:Sobre aquesteslínies, un punt de lli-bre amb el símbolde les SS nazis.1Punts de roba i ambuna imatge religiosaen un dels extrems.2Punt que publicitavael llibre «Robin delos Bosques».3Domènec Martínez iMontse Casaponsamostren alguns delsmilers de punts dellibre que han reunit icatalogat a la sevacasa de Salt.4El punt de lectura de«Boires baixes», edi-tat per l’impressorOliva l’any 1902, ésel preferit de Domè -nec Martínez.5Propaganda d’unlaxant en un punt dellibre editat a Es pa -nya als anys 1920.6Publicitat d’aspirinaamb la imatge deJesucrist (1929).7De nacre i amb unbust metàl.lic de Na -poleó a la part supe-rior.

(Continua a la pàgina 4)

3

75

4

6

«Ningú mor del tot». També bo-des, comunions... tot tipus de celebracions.

Què se’n treu de col·leccionar punts de lli-bre? Nosaltres hem fet de l’intercanvi de puntsde llibre una manera de col·leccionar i de ser.És una excusa per fer amistats.

Montse Casaponsa i Homs va néixer a Gi-rona l’any 1958. És empresària del sector dellleure. Fa 12 anys que col·lecciona punts de lli-bre. Els seus temes preferits són els infantils iels que fan referència a les dones (dies de ladona, violència de gènere, etc).

Per què una col·lecció de punts de llibre?Tot i que m’havia agradat sempre llegir, no ha-via tingut mai en compte els punts de llibre.Una vegada que estava convalescent d’unaoperació, vaig començar a endreçar calaixos ien un hi tenia 20 o 30 punts de llibre i vaig pen-sar: «en faràs col·lecció». Ho vaig pensar per-què no n’havia fet mai de res. Llavors, quanvaig comunicar als amics que en feia col·lec-ció, vaig descobrir que, tot i que ningú no hoapreciava, tothom en tenia per casa seva. Me’nvan portar molts i molts, fins al punt que quanen vaig tenir 300, em va semblar que tenia unagran col·lecció. Vaig començar a conèixer gentque també en col·leccionava, em van introduiren una associació de col·leccionistes de puntsde llibre i a partir d’aquí va ser un no parar.

Com i on es troben els punts de llibre? Elfet que a Catalunya es col·lecciona moltíssim

comporta que es fan moltes fires d’intercanvi.Curiosament en aquestes fires d’intercanvi, ontambé s’intercanvien punts de llibre, s’usen elspunts de llibre per anunciar-les i això fa queels punts proliferin d’allò més. D’uns anys capaquí hi ha hagut un boom de punts de llibre.

Qui col·lecciona té un punt d’exhibicio-nista... Sí, però hi ha de tot. Hi ha gent quecol·lecciona per exhibir, per ensenyar als al-tres, i qui col·lecciona per guardar-ho i que noho pugui tenir ningú més. Nosaltres som moltsoberts, com es pot veure en el blog que tenim.A l’altre extrem hi ha la gent que no dóna maicap notícia de res, que no diu mai res.

Amb 130.000 punts de llibre atresorats esdeu anar amb el cap ben alt per les Fires,no? No, no. Nosaltres no anem dient a les tro-bades que tenim 130.000 punts de llibre... Jovaig començar molt modestament amb elsmeus 300 i els vaig dur a Barcelona a una Firatota cofoia... i quan vaig veure les col.leccionsdels altres vaig quedar una mica frustrada. Peraixò mateix, ara que tenim aquesta col·lecciótan gran entenem aquella persona que quan latrobem ens diu que acaba de començar i queté una sèrie molt gran de, posem per cas...800punts de llibre! Li diem que està molt bé. Lla-vors intentem de facilitar-li’n tants com podem.Tenim un estoc de repetits molt gran.

Quan es té una col·lecció tan gran, quan espara? No es para mai. És una col·lecció inaca-bable.

La col·lecció «Mondopunt» de Montse Casa-ponsa i Doménec Martínez està formada úni-cament i exclusivament per punts de llibre (enl’actualitat, uns 130.000). És una col·lecció ge-neral en què els autors no descarten cap temani cap material. Tenen punts de llibre de pa-per, de cuir, de fusta, de metall, de plata, defusta de palma, d’escorça d’arbre, etc., i en te-nen dels cinc continents. Tenen punts de llibrefets amb escorça d’arbre, de Mèxic; amb in-crustacions de banya de ren, de Letònia; de pa-piroflèxia, de Xina i Japó; de cuir cremat, d’Ar-gentina; de papir, d’Egipte; de paper reciclat,dels indis americans... Tenen punts de llibre so-bre tema giro ní, sobre roses, sobre polítics, so-bre religió, sobre dones i violència de gènere;d’animals, de novel·les, d’autors, d’editorials,de restaurants, de cerimònies religioses, etc.

La col·lecció abraça la totalitat dels païsosdel món, fins i tot de l’Àfrica i dels països islà-mics, on són molt rars: hi ha molts pocs puntsde llibre perquè el llibre de referència de la ma-jo ria de la gent –l’Alcorà– és sagrat i no es potprofanar amb objectes aliens i perquè l’apre-nentatge de l’Alcorà es basa precisament en lamemòria i el record del que s’ha llegit. El puntde llibre s’usa més aviat pel contrari: per no ha-ver de recordar fins on s’ha llegit.

El punt de llibre més apreciat ara mateix perla Montse Casaponsa és un de plata i nacre queva trobar en un mercat antic de Buenos Aires.Per a en Domènec Martínez, el de Boires Bai-xes, dels impressors Vilanova, en el seu con-junt (llibre, text, il·lustracions, edició i punt dellibre) una autèntica obra d’art.

Reportatge


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, punt de llibreconfeccionat percommemorar l’enllaçentre Carles d’An -glaterra i Lady Di.8Els llibres de lacol.lecció «A totvent», de Proa, quees va començar apublicar el 1938,anaven acompan-yats del respectiupunt de lectura.9Alguns dels puntsde llibre metàl.licsde la col.lecció deDomènec Martínez iMontse Casaponsa.10Dos exemplars ambimatges del barri vellde Girona11Punts de llibre depro cedència asiàti-ca.12Amb publicitat de lacasa de fulles d’afai-tar Iberia (Espanya,anys 1930).13Un punt de llibreantic, de cartró,encara en perfecteestat d’ús.14Amb caricatures dedirigents polítics.

(Ve de la pàgina 3)

8

12 13 14

1110

9

Josep Serra i Pla és enginyer agrònom i lli-cenciat en Medi Ambient. Nascut a Fi-gueres l’any 1978, ha treballat a Bordeus,

Sant Sadurní d’Anoia i Formentera. El seu ce-ller s’inaugura oficialment a finals del 2007.però és un esforç permanent, que va comen-çar el 2002, i que representa la nova fornadad’enòlegs del país. Situat a Mollet de Peralada,és un dels cellers que es poden visitar els capsde setmana.

Per què va decidir posar el celler a Molletde Peralada? Com moltes coses d’aquesta vida,va començar per atzar. L’any 2002, jo encaraestudiava, i em truca el meu pare, per dir-meque li oferien unes vinyes a Mollet de Perala-da.

Hi havia estat, abans d’això? És un lloc quesi no hi vas per una qüestió en concret, no hisols passar per casualitat. I em diu el meu pare:«Què fem, ens animem?». I les vam anar a veu-re. Eren dues vinyes de 50 a 75 anys, eren d’unsenyor, en Jordi, que llavors tenia uns 59 anys,però que, essent solter, no veia un futur en laseva vinya.

I volia algú que mantingués el negoci? Sí. Livam comprar amb una condició, que continuésajudant-nos. Jo estudiava, i el cap de setmanafeia la pràctica. El fet de començar amb aquestsenyor, que s’estimava tant la feina, va anar moltbé: se sabia gairebé el nom de cada cep. Po-daves un cep malament, i veies que li feia malal cor a ell! (riu) Són ceps de carinyena, gar-natxa negra... I a la vinya més vella, al mig dela carinyena, hi ha uns ceps dispersos de gar-nat xa blanca i garnatxa roja, són els que femservir per fer el vi Sols. Els originals són unesquatre hectàrees. El 2003 vam comprar la fin-ca on és el celler, També hi ha olivera i un pe-tit bosquet de pins. En aquest cas, era una fin-ca molt abandonada. I hi vam plantar vinya finsal 2006.

Carinyena, garnatxa, és la qualitat de l’Em-pordà? Crec en les varietats autòctones, són elnostre puntal, però a part, incorporem varie-tats per millorar. Com el cabernet, el merlot, elsyrah o el cabernet franc. Cultivats aquí, tenenuns matisos diferents.

En el cas de la garnatxa, hi ha denomina-cions com Campo de Borja que en fan pro-ductes espectaculars; què passa a l’Empor-dà? La garnatxa té virtuts, com les aromes bal-sàmiques, la fruitositat. Però té mancances, pelque fa a color i estructura. Per això necessitaun company per fer una vida més llarga. A ban-da de rosats i joves, tenen cabuda vins mésllargs. Per fer grans garnatxes, falta creure-hi. Ivalorar el que tenim. Una garnatxa i una ca-rinyena de vinyes velles a l’Empordà poden fergrans vins.

Aposta per vins amb cos, o productes mésjoves? Tenim 11 varietats diferents. Són 7 d’au-tòc tones, i 4 o 5 per millorar. Això ens dónamolt de joc. Crec en una línia més alegre compot ser l’Heus. O en una línia amb un toc defusta com pot ser el Llavors.

Es parla molt del salt empordanès, peròapa reixen altres D.O. i manca el salt defi-nitiu, no? Sí. Fa unes setmanes, Lavinyeta vaorganitzar el primer sopar de joves enòlegs icellerers de l’Empordà. Hi havia una trentenade professionals, que representaven disset ce-llers. Això il·lustra que ara hi ha un relleu ge-ne racional, tant en l’aspecte tècnic com de ges-tió de cellers, entra gent jove que té ganes defer coses. Pot ser l’espurna per fer esclatar l’Em-pordà.

Els vins d’aquí estan introduïts a restau-rants, però a les botigues la gent busca unRioja o un Ribera; com s’entén? Sí. Falta pe-dagogia pels restaurants i les botigues espe-

cialitzades. Però el celler és la dinamo per im-pulsar els vins de l’Empordà. Primer de tot,obrint les portes. Fent que els cellers, les cate-drals del vi, siguin espais oberts. Que la genttrepitgi el terreny, que sàpiga com s’elabora i,sobretot, qui l’elabora.

El seu celler es pot visitar; és general, això?Malauradament, no gaires massa cellers que hofem. A veure si de mica en mica se n’afegeixenmés.

Va estar a França estudiant. Què diria queno veiem que transmet França? A diferèn-cia d’aquí, fa molts anys que venen el seu pro-ducte. El savoir faire. Hi ha una cultura del vi.Seria impensable que en un bon àpat no hi ha-gués un vi de la zona, o que una colla d’amicspuguin anar a fer el toc i no prenguin una copade vi de la zona.

Han mantingut la tradició i l’han adaptat.Sí, són els reis. Allà la gent jove beu vi. Potsanar amb tot tipus de gent, i coneixen vi i enpoden parlar. Són capaços de fer tertúlia del vi.Aquí no estem prou preparats.

El prestigiós crític de vins Robert Parkerdiu que els vins empordanesos són moltbons, però ha de venir un americà a en-senyar-ho! Sí. Em fa molta gràcia. Fa uns diesva venir el germà d’un meu amic que treballaals Estats Units. Al supermercat on va, pot com-

prar vins de l’Empordà, vins ben puntuats peren Parker, i en canvi, a casa nostra, de vegadescosta trobar-los. És un contrasentit.

Se li pot plantar un dia al seu celler per tas-tar? Al celler no hi ha vingut. Periòdicamentvisita les Denominacions d’Origen i fa un tast.Una setmana abans, avisen: «Ve en Parker».

El petit celler té lloc en un mercat tan com-petitiu? El petit celler té un lloc, però te l’hasde guanyar. Són molts cellers que intentem co-mençar. Només per l’esforç i l’honestedat, potspujar. Ara hi ha més de 500.000 marques de vidins l’Estat espanyol. És un magma, i sobre-sortir és un repte.

Registra les cartes dels restaurants per veu-re si el tenen? (riu) Home! Si en una altra tau-la tenen una ampolla del meu vi, em fa moltail·lusió. No puc negar-ho.

Té en compte el factor climàtic? Sí. Cada anyés més sec. Això contribueix a tenir més qua-litat. Amb molta concentració d’aroma, color iestructura. Però els vins són més alcohòlics. Te-nim un conveni amb la UdG per fer un estudisobre la vinya, per conèixer molt bé la planta,i aconseguir vins frescos i afruitats.

La verema comença més aviat, no? Avan-cem cada any un dia la verema. En 7 o 8 anys,hem avançat una setmana.

Entrevista


JOSEP Serra i Pla Enòleg, propietari del celler Lavinyeta.

Lavinyeta és un dels darrers cellers que s’ha afegit a la Denominació d’Origen Empordà. L’em -por danès Josep Serra n’és l’enòleg i el promotor de la idea. Hi parlem per conèixer les no vetatsdel món del vi. El seu entusiasme s’encomana.

“El petit cellerté un lloc,

però te l’hasde guanyar”

TEXT: MOISÈS DE PABLO

“Fa uns dies vavenir el germàd’un meu amic

que treballaals EstatsUnits. Al

supermercaton va, pot

comprar vinsde l’Empordà,

vins benpuntuats per

en Parker, i encanvi, a casa

nostra, devegades costa

trobar-los.És un

contrasentit.“

Al Montseny, el mas ha estat la unitat bà-sica d’apropiació, d’accés i d’explotaciódels recursos productius que oferia el

medi. Podem considerar el mas com una uni-tat d’adaptació al medi que té com a finalitatorganitzar la producció i el consum en un en-torn concret, per la qual cosa són necessàriesunes formes d’organització social i política quefan viable l’explotació d’aquest medi». La fra-se està extreta del llibre El mas al Montseny.La memòria oral, i demostra la importànciaque han arribat a tenir els masos en la vida eco-nòmica i social del massís del Montseny. El vo-lum és obra de Xavier Roigé i Ferran Estrada,doctors en antropologia social i professors ti-tulars d’antropologia social de la Universitat deBarcelona, que han comptat amb la col·labo-ració de Jordi Tura, Joaquim Mateu, GemmaFont i Sandra Pujadas (llicenciats en història;director i equip tècnic del Museu Etnològic delMontseny, la Gabella, d’Arbúcies), i de JosepManuel Rueda, doctor en història i exdirectordel Museu Etnològic del Montseny.

Una altra dada que aporta el llibre demos-tra fins a quin punt era important el mas en lavida al massís: «Des d’un punt de vista ideal, elpatrimoni d’un mas havia d’integrar tots els re-cursos necessaris per desenvolupar aquestaeco nomia diversificada (bosc, terres de con-reu i pastures) i, si podia ser, calia reunir-lostots en una única peça. En un àmbit de mun-ta nya com el Montseny, les diferències de l’en-torn segons l’altitud i l’orientació de les vallshan facilitat, al llarg de la història, aquest ide-al en fer possible una gran diversitat ecològi-ca en un espai relativament petit. Així, els ma-sos estan distribuits per tot el massís i el seuterritori acostuma a comprendre diferents alti-tuds». En la majoria dels casos, «la masia sol es-tar situada a l’indret que permet als seus habi-tants un accés fàcil a tots els recursos produc-tius»: el bosc, els camps de conreu, les pastu-res per al bestiar, l’aigua i els emprius (dretsd’ús de recursos no exclusius, habitualment si-tuats en la part més alta del massís).

A més del valor que El mas al Montseny. Lamemòria oral té com a treball de recerca so-bre la forma de vida al massís, en una èpocaen la qual s’acceleren els canvis que aquestaforma de vida ja ha anat experimentant, el vo-lum està basat en entrevistes amb persones quefan o han fet vida als masos, la qual cosa elsconverteix en testimonis de primera mà d’unshàbits i unes maneres de fer que en molts ca-sos han estat superades.

FRUIT DE LA COL·LABORACIÓIgualment, el llibre és el primer fruit d’una re-cerca duta a terme pel Museu Etnològic delMontseny (Arbúcies) i el Grup d’Estudis sobreFamília i Parentiu de la Universitat de Barce-lona, amb la col·laboració del Taller de Patri-moni Arquitectònic de la Universitat Politèc-nica de Catalunya des de l’any 2001, en el marc

El masal Montseny

Un llibre analitza el paper de les masies al massís del Montsenya partir d’entrevistes amb persones que hi han fet vida.

TEXT: ALFONS PETIT


1

2

3

Reportatge


de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Ca-talunya (IPEC); segons els seus responsables,«El mas al Montseny. La memòria oral, radio-grafia la institució del mas en el massís delMontseny, a partir d’una quarantena d’entre-vistes als seus protagonistes, els seus habitantso els que hi han viscut. Les vides i els recordsde propietaris, masovers, bosquerols, i tambéels nous usos del mas i del Montseny com adestí del turisme rural-natural, queden reflec-tits en les 460 pàgines d’aquest llibre editat dinsde la col·lecció “Temes d’Etnologia de Cata-lunya”, pel Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana».

L’estudi del mas al Montseny, comenten elsseus impulsors, «va ser elegit per la seva trans-cendència, per comprendre la dinàmica d’a-questa societat i els processos de transforma-ció. Com en moltes societats agrícoles i rama-deres, el mas ha estat una institució bàsica dela societat i un element central de la vida alllarg del segles». Així, afegeixen, «el mas, perles múltiples dimensions que presenta (arqui-tectònica, demogràfica, econòmica, social, ju-rídica i simbòlica), constitueix una unitat d’a-nàlisi privilegiada de la comunitat que formapart d’un territori, tant en el passat com en elpresent, i de tots aquells aspectes que la ca-racteritzen com a tal. En el cas del Montseny,el mas és un dels principals elements confi-

guradors del paisatge i, des de fa mil anys, haconstituït un dels trets més característics delseu poblament. L’herència de l’evolució delsmasos i els seus habitants és el que intenta re-flectir el llibre, en la veu dels seus protagonis-tes i sobretot en un moment de gran transfor-mació, ja que en els darrers 50 anys els canvisviscuts en l’àmbit social i econòmic han por-tat a la pràctica substitució de les formes se-culars de vida al voltant del mas i a l’adapta-ció a uns nous usos de la muntanya».

Malgrat que els masos han estat habituals enàmplies zones de Catalunya, i hi han constituïttambé un element d’ordenació econòmica i so-cial transcendental, «les particularitats del masal Montseny, respecte a altres territoris del nos-tre país, es basen en l’existència d’una tipolo-gia molt variada de masos, fruit de l’adaptacióa un medi singular. Així, trobem tres tipologiesdiferenciades, que s’adapten a l’orografia delmassís: el mas de plana, el mas de mitja mun-tanya i el d’alta muntanya».

Pel que fa a l’aposta de basar el llibre en en-trevistes amb persones que fan o han fet vidaals masos –respectant a més al màxim, a l’ho-ra de transcriure les converses, la seva mane-ra de parlar–, els autors del volum comentenque «la memòria oral tot sovint mitifica la vidad’abans, en contrapunt al ritme vertiginós del’actualitat, però també posa de relleu les con-

dicions dures d’una vida on l’estructura fami-liar, les relacions socials i l’explotació de lamuntanya eren claus per viure i sobreviure».Tal com diu un dels entrevistats, de més de 80anys: «El meu padrí, en pau descansi, (...) emdeia: “Vine’m a ajudar aquí o allà amb les ove-lles”. I jo agafava un abric, amb un fred quefotia, tapat com podia i mal calçat, anava a aju-dar al padrí. I així successivament, ho anàvemfent així. I així anàvem pujant i ens en cuidà-vem de les coses. El nostre estudi, la nostra ca-rrera s’ha fet així, eh? De cara a la vida».

Ja des de l’índex del llibre els seus autorshan volgut donar protagonisme a aquests ha-bitants dels masos, i cada capítol i les subdivi-sions corresponents va encapçalat amb frasesdels entrevistats. Així, «els pares sempre havientraficat de pagès» obre l’apartat dedicat a l’e-conomia dels masos (amb subapartats com «elbosc era el pa de les cases», dedicat a l’explo-tació forestal); «aquí es queda el gran, els al-tres a espavilar-vos» introdueix el capítol sobrela transmissió de la propietat; «mentre els ricsresaven el rosari, els pobres explicaven xistes(amos, masovers i bosquerols); «pagàvem ambvianda» (els contractes de masoveria); «ambuna mirada en teníem prou» (nens i joves almas); «havia de saber agafar la gallina pel cal-do» (la dona al mas); «de tall no en vèiem nigota» (el menjar i l’alimentació)...

Fotos:Sobre aquesteslínies, exemple d’unmas de plana, CanPasqual (Arbúcies).Foto: Museu Etno -lògic del Montseny.1Processó de Corpusal Brull. Foto: Ros -send Flaquer i Gil(Arxiu Fotogràficdel Centre Excur -sio nista de Cata -lunya).2Batuda a l’era deCan Tà (Sant Estevede Palautordera).Fo to: Josep Ma. Ar -mengol (Arxiu Fo -to gràfic del CentreExcur sio nista deCata lunya).3Grup de segadorsdescansant al rieralde la Vall d’Ar bú cies.Foto: Museu Etno -lògic del Montseny.4Vida quotidiana almas Puigagut (Ta ga -manent). Foto: Lu -cien Roi s sin (Ins ti -tut d’Estudis Foto -gràfics de Cata -lunya).5Can Villena de Mos -queroles (Fogars deMontclús). Foto: Jo -sep M. Ar mengol(Arxiu Fo to gràficdel Centre Excur -sio nista de Cata -lunya).

4

5

Internet és una finestra oberta constantmental món. Però els creadors dels sites no dei-xen de pertànyer a un territori, o d’interesar-

se per una o altra qüestió més concreta. És aquíon el valor geogràfic i biogràfic cobra pes a laxarxa de xarxes. Des de diaridegirona.cat s’haimpulsat durant un mes el primer gran concursde pàgines web de les comarques gironines. Ila competició ha servit per conèixer i descobrirla qualitat dels sites que es fan a la demarcacióo que versen sobre temes gironins. Ara, des-prés de destapar la gran qualitat d’algunes deles webs, neix un nou ciberespai que agrupa-rà, promourà i impulsarà els millors sites giro-nins. Neix Xarxa Girona.

Blocs, pàgines personals, col·lectius, espaistemàtics, webs visuals, empreses... Tot té ca-buda a Internet. Era d’esperar, doncs, que elprimer concurs de pàgines web gironines tam-bé inclogués sites de tot tipus. L’espectacularresposta de participants ha deixat a l’aire l’es-tat de la creació informàtica a la demarcació, iha coronat la web Giromus (www.giromus.cat)com la millor dels actuals espais a la xarxa dexarxes de Girona. Es tracta d’una completa websobre museus de la demarcació, que aglutinagran quantitat d’informació, una completaagenda de les activitats que organitzen, unaclassificació exhaustiva de les sales i un seguitde complements que converteixen, sense capdubte, aquest «site» en la web de referència enla matèria. Si a tota aquesta completa ofertad’informació se li suma un nivell d’actualitza-ció adequat, una navegabilitat fàcil i útil, i unmés que respectable disseny acurat i estètica-

ment força agradable, el resultat és el guanya-dor del concurs de diaridegirona.cat.

Giromus va néixer al juliol de 2005 amb l’ob-jectiu, segons el seu creador, de ser el web dereferència de l’espai museístic gironí. El portalaglutina una completa informació d’uns 140 es-pais de la demarcació, incloent-hi els museuspròpiament dits, les col·leccions privades visi-tables i els espais lliures com els parcs i els jar-dins botànics. Grans personatges del col·lecio-nisme, els llocs més destacats que envolten elsmuseus, notícies, una agenda força actualitza-da i fins i tot una galeria de tiquets i entradesd’espais museïstics completen aquesta webque, per tot això, s’ha aixecat amb el primerpremi del concurs.

PASSIÓ I ALTRUISMEEl promotor, impulsor i webmaster d’aquestsite, Joan Mitjà, porta a terme aquesta feina perpura passió i de forma absolutament altruista.Col·laboracions, favors d’amics i familiars ibona voluntat són els seus aliats. I a poc a pocespera poder fer créixer la web i introduir méscontinguts i novetats. De fet, després de mos-trar-se encantat i molt il·lusionat per haverguanyat el premi de diaridegirona.cat, Mitjàha assegurat que té previst ampliar l’espai vir-tual amb entrevistes, col·leccions visitables pri-vades, més espais d’interès i articles que pu-guin ampliar el contingut i fer la pàgina més

atractiva, si és possible. Tot un projecte que ararep el reconeixement i la felicitació de diari-degirona.cat i els seus internautes.

Però Giromus no ho ha tingut fàcil. El jurat,

compost per experts del món de la comunica-ció, l’edició digital, el màrqueting i la publici-tat, se les ha hagut de veure amb moltes altreswebs que han aconseguit competir amb un alt

Girona a la

xarxaL’edició digital del Diari de Girona ha revelat, amb el darrer

concurs que ha impulsat, les millors pàgines web que es creen i que funcionen en l’actualitat a les comarques gironines

TEXT: RAFA GARRIDO


1

24

3

5 6

Reportatge


nivell. Algunes han arribat de mans d’empre-ses, que fan un esforç per demostrar que desde Girona s’estan creant bons sites per treba-llar des de la xarxa. És el cas, per exemple, dewww.infofeina.com, el restaurant www.arga-da.com, o el primer portal turístic homosexual,www.touristgay.com.

Altres pàgines tenen el mèrit de ser portalsassociatius i que, amb esforç i il·lusió han acon-seguit ser un punt de referència i informacióper la seva gent. La mostra més clara ha arri-bat, probablement, de la mà de www.indi-ka.cat, que recull l’activitat actualitzada, l’a-genda i puntual informació de l’agrupament es-corta de Palafrugell del mateix nom que el por-tal. www.amicsdexina.cat és una altra d’a-questes pàgines, que també intenta mantenirconstantment informats els membres de l’enti-tat amb una web de qualitat destacada.

Altres sites que han participat al concurs res-ponen a llocs emblemàtics, com el cas dewww.granjamora.com, que tot i no existir jacom a establiment hosteler al cor del Barri Vellde Girona, continua mantenint viva la web iobert el llibre de visites. Mereixen també unamenció especial per la seva qualitat les pàgi-nes dedicades a informació gironina i global

amb un toc personal proper al bloc. www.el-dimoni.com n’és l’exponent més representatiuque, a més de ser una de les pàgines més co-negudes de Girona, aconsegueix fer un segui-ment de l’actualitat acurat i seriós. Altres por-tals, com www.deteeagreen.tv, www.elpesse-bre.com o www.xapes.net, tenen un caràctermés temàtic, però són una veritable finestra almón que aborden, posant de manifest l’infinitinterés i la dedicada feina que fan els seus res-ponsables de forma totalment altruista.

D’altres sites, els més artístics, recullen ra-cons emblemàtics i imatges d’una bellesa mésque notable a les comarques gironines. Com aexemples més representatius dels què han par-ticipat hi ha www.detallsphotos.cat (del fotò-graf banyolí Esteve Vilarrúbies), www.xu-max.net o www.pedresdegirona.com. Curiosaés també la web www.catalanishcoffee.com,que pretén difondre variants i combinacionscatalanes de consumir el cafè. La pàgina de l’e-quip de bàsquet femení www.unigirona.catmereix també menció per la seva fàcil navega-bilitat i l’actualització de notícies.

En definitiva, les esmentades són només al-gunes dels centenars de pàgines que han par-ticipat en el primer concurs de webs gironinesimpulsat per diaridegirona.cat, que ha permès

conèixer què i com es fa en la creació virtual ala demarcació, i que ha aconseguit demostrarque la qualitat no està enfrontada ni amb la te-màtica ni amb l’estil de les pàgines.

Ara, però, la millor mostra del món digitalgironí quedarà agrupada a la «Xarxa Girona»,una marca que neix amb la intenció de ser lareferència de les millos pàgines que es fan a lademarcació. Moltes d’aquestes webs que handestacat en el concurs, i d’altres que s’hi po-dran afegir en el futur, formaran part d’aques-

ta nova xarxa, que promocionarà i potenciaràla seva difussió i desenvolupament sota l’aus-pici de la web de referència de les comarquesgironines: diaridegirona.cat. De moment, enbreu apareixeran les primeres pàgines agrupa-des sota aquesta nova marca, i poc a poc ani-rà creixent amb totes aquelles webs, blocs i si-tes que en vulguin formar part. És, en definiti-va, la millor i més decidida aposta que s’ha fetmai per l’escena virtual gironina. I neix de lamà de diaridegirona.cat. El futur és present.

Fotos:1www.giromus.catGuanyador del pri-mer concurs dewebs gironines.Portal sobre elsmuseus, galeries iespais d’interès dela demarcació.2www.amicsdexi -na.cat Portal de l’en-titat del mateix nom.3www.granjamora.com Portal del’històric establimentde Girona, encaraactiu a la xarxa.4www.xapes.net.Pàgina d’un col·lec-cionista de xapes,amb una completainformació temàtica.5www.touristgay.comPortal de turismehomosexual d’unaempresa gironina.6www.detallsphotos.cat Portal delfotògraf banyolíEsteve Vilarrúbies.7www.eldimoni.comPortal d’informaciógironina.8www.pedresdegiro-na.com Recull d’i-matges i textossobre espais ambencant de Girona.9www.unigirona.catPortal de l’equip debàsquet femení.10www.indika.cat Por -tal del grup es coltade Palafrugell.11www.catalanishco-fee.com. Difon va -riants i combinacionscatalanes a l’hora deprendre el cafè.12www.deteeagreen.tv.Inclou molta informa-ció sobre el golf.

12

11

10

7

8

9

Establimentsantics


Cap al 1930, Àngel Agustí i Suñer i MercèCosp i Torner es van fer càrrec d’una bo-tiga de queviures i vins a Santa Cristina

d’Aro, que llavors era un petit poble de la Valld’Aro, amb poques cases al nucli, però moltsdisseminats sobretot als barris de Solius i Ro-manyà de la Selva. Hi havia diversos molins almunicipi, tots depenents en l’antiguitat del con-vent de Solius, on encara es portava a moldreel blat per fer-ne farina. A la botiga i bodegadels Agustí –que en deien a Ca la Rossa, per-què abans l’havia regit una dona amb aquestcolor de cabells–, hi anaven els pagesos i lagent del poble a comprar el que necessitavenper a la cuina diària. Durant la Guerra Civil novan tancar mai les portes, però gairebé al final,durant la retirada de les tropes republicanes,van estar a punt de perdre l’establiment per-què els soldats tenien la intenció de volar unpont que hi havia al costat de la casa. Si ho ha-guéssin fet, també hauria volat l’edifici.

Després de la guerra, Àngel Agustí i la sevadona van decidir traslladar-se a Sant Feliu deGuíxols i van instal·lar l’establiment al número8 del carrer de Sant Ramon. A la part de baixdel local –a la qual s’accedia baixant unes es-cales– hi havia els vins i els licors, alguns enbótes de roure antic. La clientela era del país iaviat la casa va adquirir força fama.

El negoci va anar creixent i l’any 1955 elsAgustí van comprar el local que hi havia al cos-tat, el número 6 del mateix carrer de Sant Ra-món, on van muntar una botiga en exclusivade venda de vins i licors. Va ser, potser, la pri-mera casa de les comarques de Girona espe-cialitzada en vins i licors. Van fer ampliacionsi dels tres immobles en va quedar un de sol.

VINS DE TOT TIPUSAls anys seixanta, el turisme estranger va co-mençar a fer acte de presència en quantitatsconsiderables a Sant Feliu de Guíxols i el ne-goci de vins va anar augmentant. Per a moltsestrangers, acostumats a beure cervesa, poderveure vi era tot un luxe i més encara amb elspreus barats que llavors hi havia al país.

L’any 1970, aproximadament, es va jubilarÀngel Agustí i llavors va agafar la direcció del

negoci el seu fill, Jordi Agustí i Cosp. Ja haviensortit al mercat nous vins i licors, i a la part del’establiment dedicada als queviures també ha-vien sorgit nous productes. L’empresa va anarcreixent i, entre els anys 1980 i 1985, van com-prar els immobles de la part del davant, els nú-meros 11, 13 i 15 del mateix carrer de Sant Ra-mon, on van traslladar totes les dependències,ajuntant la venda de queviures i la de vi, tantembotellat com a granel.

Des de sempre, Jordi Agustí i Cosp ha estat

ajudat per la seva dona, Maria dels Àngels Rocai Torras, i ja més endavant, quan van ser grans,pels seus fills, Jordi i Mercè Agustí i Roca. Ellahi va treballar mentre estudiava la carre ra deFarmàcia i, quan la va acabar, va marxar, mal-grat que ara encara porta la part administra tivade l’empresa. Actualment el negoci està regitper Jordi Agustí i Roca, acompanyat pels seuspares. Continua venent productes d’alimen -tació i per a la llar, per una banda, però sobre -tot vins i licors, en els que s’ha especialitzat.

Ca l’ÀngelSant Feliude Guíxols

La botiga d’aliments, vins i licors va néixer a Santa Cristinad’Aro, però ara es troba a Sant Feliu de Guíxols; va ser una de

les primeres de Girona a especialitzar-se en els vins de qualitat.

Història

L’establiment vainiciar la sevaactivitat a SantaCristina d’Aro,però després dela Guerra Civiles va traslladara Sant Feliu deGuíxols, on, pro-gressivament,va anar creixentfins al punt que,als anys 80, esvan comprar elsimmobles deldavant, al ma-teix carrer deSant Ramon, is’hi van traslla-dar. L’activitatno ha canviat.

Origen1930.FundadorÀngel Agustí iSuñer.Propietariactual Jordi Agustí iCosp.TreballadorsRègim familiar itres.ActivitatVenda de vins ilicors i produc-tes d’alimenta-ció i per a la llar.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Fer bona arquitectura, respondre a les ne-cessitats dels futurs ocupants dels habitat-ges i proporcionar solucions urbanístiques

en un sector molt concret de Roses era el triplerepte que havia d’afrontar l’equip ArquitectesSCP quan es va fer càrrec del projecte per cons-truir vint-i-sis nous habitatges a la zona de laRiera Ginjolers. La seva aposta estètica, cons-tructiva i d’ordenació va proporcionar els re-sultats que mostren les fotografies que acom-panyen aquest reportatge, que van satisfer elsmembres del jurat dels premis d’arquitecturtade les comarques gironines corresponents a2007, que va decidir que aquesta fos una de lesobres seleccionades en l’apartat d’arquitectura.

En la memòria del projecte inclosa en el ca-tàleg dels premis, els arquitectes Abad, Altabàs,Álvaro i Raventós detallen d’entrada les reglesdel joc amb les quals es van trobar a l’hora d’a-frontar la seva feina: «El conjunt de 26 habitat-ges correspon al desenvolupament de l’estudide detall per a l’illa 3 del pla especial de refor-ma interior (PERI) Granja Sant Josep, redactatpel nostre equip. La nova ordenació es basa enla disposició de tres paquets de nou habitatgescadascun, al igual que el PERI, modificant, però,la disposició en L (4+5), que resultava desfa-vorable per a certs habitatges. Les noves fileress’han organitzat en forma d’U (2+5+2). Els ob-jectius de l’estudi eren els següents:

– Reforçar la voluntat del planejament de ge-nerar façana urbana al Passeig de la Riera Gin-jolers i assolir una major continuïtat del talúsverd que preveia el PERI.

– Garantir unes condicions favorables d’o-rientació, situació i posició relativa a la totalitatde les parcel·les.

– Millorar la qualitat dels espais verds privatsen quedar com a espais més recollits entre elspaquets d’edificació.

– Eliminar la servitud de pas sota els habi-tatges perpendiculars a la riera.

– Millorar la privacitat dels habitatges».Partint d’aquestes premisses, i «responent a

l’ocupació permesa pel planejament, s’articulal’edificació sobre una malla quadrada de 8,5metres, de la qual en soterrani se n’ocupa el100%, i el 75 %, sobre rasant. S’organitza unadisposició modular dels habitatges en forma deL al voltant d’un pati. L’articulació d’aquest sis-tema mòduls ens permet introduir variables enla distribució dels habitatges en funció de laseva posició relativa, per tal d’aprofitar al mà-xim les millors condicions d’orientació, visuals,de ventilació i assolellament naturals».

D’aquesta manera van aconseguir no noméselements positius per als futurs ocupants delshabitatges (millors vistes, més sol i més venti-

lació al seu interior), sinó també des del puntde vista estètic de tota la zona: «La flexibilitatdel conjunt ens va permetre a més a més, des-envolupar l’agrupació de 2 habitatges en 1 a lacantonada sud-est, més propera al nucli urbà.D’aquesta manera, n’ha resultat un habitatge detipologia singular adaptat de manera integral ala volumetria».

Un altre aspecte que van haver de resoldre

els arquitectes era «l’adaptació topogràfica ne-cessària de l’edificació, que s’havia d’adaptar ados carrers paral·lels, a diferent cota i al pen-dent pronunciat de la façana de la Riera». Se-gons apunten Abad, Altabàs, Álvaro i Raven-tós, «el resultat pretén aconseguir una imatgede conjunt unitària, però al mateix temps, tren-car amb l’esquema rígid de l’agrupació en file-ra convencional».

Arquitecturagironina


Unitat poc rígidaEl projecte té en compte l’estètica i la comoditat dels habitatges i l’ordenació urbana de la zona.

Vint-i-sis habitatges a la riera Ginjolers (Roses)

Mésinformació

– Demarcació deGirona del Col -legi d’Arquitec -tes de Catalu -nya. Plaça Cate -dral, 8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: DANI ABAD/SERGI RAVENTÓS

Fitxatècnica

ProjecteVint-i-sis habitat-ges a la rieraGinjolers.MunicipiRoses.Autors Abad-Altabàs-Álvaro-Raventós,Arquitectes SCP.PromotorRoses Futur, s.a.ConstruccióRoses Futur, s.a.Col·laboradorLluís Prat.

Estem en plena temporada de pesca fluvial, peròja gairebé no se’n sent a parlar; a penes una men-

ció als diaris locals al primer salmó –el «campanu»–capturat al riu de la zona, i parem de comptar; lle-vat que vostès siguin també pescadors, segur quehauran de fer un esforç per recordar l’última vega-da que van sentir un aficionat exagerar la mida deles seves captures. Que era el que s’exageravaabans, perquè truites sí que n’hi havia.

Serem legió els ciutadans que, en la nostra infàn -cia o adolescència, hem viscut l’experiència d’anara pescar, i a vegades fins aconseguir-ho, truites enqualsevol rierol de muntanya. Pescàvem truites «delpaís», anteriors a la introducció massiva de la truitaarc iris. Eren unes truites que, segur, conei xien lapsicologia dels pescadors del terrer, com subratllaWenceslao Fernández Flórez al capítol «Un insectosobre el agua», del seu deliciós El bosque ani mado.És, que jo sàpiga, l’únic cop que s’ha explicat la pes-ca de la truita des del punt de vista d’aquesta.

Durant moltíssim temps, la truita va ser la pana-cea en moltes poblacions allunyades del mar quantocava abstenir-se de menjar carn. A Espanya, tra-dicionalment, les truites han acabat a la paella, fre-gides d’una o altra manera; em refereixo al fet cu-riós que l’habitual és fregir-les en greixos diferentsde l’oli d’oliva, que va tan bé amb els peixos demar. De fet, les truites gallegues solien fregir-se enllard; a Navarra s’usava la cansalada, com a Françala mantega... La veritat és que a la truita li va moltbé la paella. També s’ha menjat molta truita esca-betxada; l’escabetx era, en principi, un proce dimentmés per allargar la conservació d’un aliment... altemps que modificava el seu gust, en la majoria delscasos per bé. Dic «la majoria» perquè mai m’ha sem-blat que una truita escabetxada en supe rés una al-tra de fresca i acabada de fregir... per molt que Emi-lia Pardo Bazán digués que les preferia «amb les tresefes», és a dir, fresques, fregides i fredes.

De les receptes de l’alta cuina per a la truita, pot-ser la millor sigui la famosa «truita blava» (truite au

bleu), que necessita per al seu èxit treballar ambtruites vives fins instants abans de començar ambla recepta, que fonamentalment consisteix a fer-lesen un caldo curt al vinagre; prenen un to externblau, i se serveixen amb mantega fosa.

A la truita, sempre a l’ombra del salmó, li ha pas-sat com a aquest: la seva producció en piscifacto-ries li ha fet perdre favor popular, encara que avuiles granges són molt millors i cuiden l’alimentaciói fins i tot l’exercici de les truites. Amb truites degranja, un excel·lent cuiner gallec, Miguel Silvarre-donda, ens proporciona una interessant receptad’un «trio» de truites. Netegin i divideixen en doslloms cadascuna –traient totes les espines– duestruites salmonades de bona mida. Pesin dos d’a-quests lloms i preparin el mateix pes, a parts iguals,de sucre i sal; en una plata, capa de barreja, a so-bre els lloms i a sobre d’ells més barreja. Deixin aixíles coses, en un lloc fred, uns 20 o 30 minuts. Ren-tin els lloms, posin-los en una plata, cobreixin-losamb oli verge i un ram d’anet fresc i tinguin los aixíal frigorífic 48 hores. Quan vagin a servir, escorrinels lloms i tallin-los en tacs.

Preparin ara, amb el més gruixut dels dos llomsque queden, un tataki. Marquin el llom un minut ala paella, a foc fort, per cobrir-lo després amb la ba-rreja d’un got d’oli d’oliva i mig d’oli de soja, ambunes ratlladures de gingebre i una llima en rodan-xes. També ha d’estar 48 hores a la nevera. Final-ment, tallin en tacs el llom restant i emboliquin-loen talls de cansalada viada.

Posin a cada plat un tac de truita marinada, ambuna ratlla de sal fumada, pebre negre en gra i anetfresc; un tac de tataki, amb una línia de reduccióde salsa de soja, i un tac de truita amb cansalada,fet a la paella a foc viu; a una banda, una amanidade diversos tipus d’enciam amb oli verge i els sucsd’una llimona, mitja taronja i mig pomelo, a mésdels grills de les altres dues meitats d’aquests últimscítrics. Aquí tenen vostès una bona forma de com-batre la nostàlgia de les truites d’abans.

Nostàlgia de la truitaCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Hi ha res-taurants

–molt pocs–que afortuna-dament enca-ra ofereixenel vi de la ca -sa. Si l’esta-bliment téuna micad’au toestima,aquest vi hade ser digne,bo, tirant amolt bo. Si eltenen en bó-tes ben cui-dades millorauna mica ca -da dia. El vide la casa ésun vi a doll–de fet tots

els vins abans de ser envasats hosón, de vins a doll, fins i tot els mésfamosos–. El vi de la casa ha de serd’una graduació mitjana, 13 o 14graus, per assegurar la seva con-servació, i comprat a un granelistade confiança. Se sol servir en am-polla sense etiqueta o en una ge-rra. Els restaurants que tenen la dig-nitat de servir un bon vi de la casanormalment també són apreciatsper la qualitat dels seus plats caso-lans i artesans, com és el cas delrestaurant Can Quel de Foixà. Hiha clients que mengen a l’esmen-tat restaurant per l’atracció del bonvi a doll que serveixn. Per a mésinformació: www.canquel.cat.

El vi dela casa

El vi

El Pedregal és un innovador restaurant situat en ple centre històric del Barri Vellde Girona, a prop de l’església de Sant Fèlix.Iris Rojas i Joan Muñoz ens obren les portes d’aquest íntim i acollidor racó, enels espais interiors del qual es viu una barreja de peces del passat amb la màgiade tocs avanguardistes que marca la decoració.El xef, Josep López Gausa, ens proposa una acurada cuina mediterrània, de sa-bors i textures diferents, elaborada amb productes frescos del mercat, i produc-tes de collita pròpia, com l’oli.El bacallà, cuinat i elaborat en diferents formes (amb formatge d’Idiazabal, ambceba confitada...) és un dels plats recomanats, adient per a paladars exigents.I per acompanyar aquests exquisits menjars, un magnífic celler de vins i caves,seleccionats pel sommelier del restaurant.Cal destacar el magnífic menú diari, a 15 euros.El Pedregal, innovació gastronòmica en un marc incomparable per gaudir demoments entranyables.

Restaurant El Pedregal, art gastronòmic al cor del Barri Vell de Girona

C/ Pou Rodó, 22 - Tel. 972 20 19 54 - GIRONA

NOVA TERRASSA

D’ESTIU

La paraula «pasta», tan pròpia i expressiva,que en català vol dir peça petita de pas-tisseria, està desapareixent de la parla

viva. A TV3, per exemple, ja ni saben que exis-teix, substituïda per l’impersonal, abusiu i arti-ficiós (a Catalunya, no pas a València) «pastís».Cal dir, és clar, que no hem de confondre «pas-ta» amb «pastes» (fideus, espaguetis, etc.), comes fa en algun llibre de cuina publicat de poc.

Els confiters i els pastissers de restaurant haninnovat –i continuen innovant moltíssim– en elcamp d’aquest art, que ha entrat amb tots elshonors en el camp de l’alta creació, paral·lela-ment a la cuina: pastissers de la nostra àrea lin-güística, per exemple, tenen reconeixementsinternacionals i dels fogons d’El Bulli, Can Fa-bes, Sant Pol o El Celler de Can Roca, les pos-tres creatives catalanes són conegudes arreudel món. Unes postres i pastissos, en generalmés lleugers, amb menys contingut de sucre iamb la presència més corrent de la xocolata, elcaramel, els gelats, els coulants, mousses i cre-mes, salses i culís.

Però també ho comencen a ser algunes pos-tres tradicionals –com la crema catalana, ja for-ça coneguda a França, a Itàlia o a Suïssa– i, a

més, cal recordar la presència de pastissers ca-talans i mallorquins, o bé torronaires, gelatersi orxaters valencians, arreu del món: de Madrida Miami, passant per Nova York.

UNA GRAN FAMALes pastisseries públiques de Catalunya, les Ba-lears, el País Valencià, la Franja, la CatalunyaNord o Andorra, les «granges» més que cente-nàries (com l’antiga Can Culleretes, de Barce-lona, o Can Joan de s’Aigo, de Palma) semprehan gaudit d’una gran fama i, en molts casos,continuen fent honor a la tradició d’origen me-dieval o incorporada de fora de deliciosos dol-ços, pastes i altres preparacions, de les coquesal mató de monja, del gató d’ametlles a les tor-tades.

A més –i això especialment al País Valenciài a les Balears, que tenen una riquíssima tradi-ció en aquest sentit–, la tradició de l’elaboraciócasolana de pastissos, postres i coques conti-nua ben viva.

Gràcies a això, sigui a les cases o a les pas-tisseries, podem trobar temptadores i llamine-res elaboracions que van molt més enllà de lacoca, el brioix o el croissant quotidians o del

clàssic tortell dels diumenges evocat literària-ment per Josep Pla. Hi podem trobar, això sí,tota mena de tortells (catxap a València): debrioix o de pasta de fulla, entorxats o farcitsamb massapà, crema o nata.

El braç de gitano, de flonjo pa de pessic i far-ciment de crema, nata, trufa (i també gema alPaís Valencià) continua fent les delícies de t ot -hom. Les lioneses i pals (o «pals catalans»), ambel seu guarniment de nata, trufa o crema no himanquen mai.

Tampoc l’esponjós pa pessic, bescuit o con-gret –de Vic, de Girona, d’Arbúcies...– i diver-ses elaboracions que el tenen com a base. Lapasta de full, glòria d’una bona pastisseria, ensdóna tortells, coques, jesuïtes, crestes, ullereso palmeres, milfulles, canyes, napolitanes, ambel clàssic farcit de cabell d’àngel, o bé nata, tru-fa, crema, fruites. Qui gosarà sostreure’s a dol-ços tan bons com la sara, el massini, el búlgari d’altres totalment incorporats a la nostra tra-dició? Mones, coques, bunyols, cassoletes o tar-taletes, merengues diverses, pastissos, tartes,cremes, mousses, semifreds, coques, panellets,rebosteria dolça i pastes seques o de te com-pleten aquesta enlluernadora oferta.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 18de maig de 2008Les pastisseries públiques dels Països Catalans mostren als seus clients una oferta enlluernadora.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

Pastes i pastissos

Unes pastes seques excel·lents per al te,el cafè o amb un vi dolç. Per a unes 6persones. Com que es conserven, sem-

pre en podeu tenir a punt per a una visita sob-tada. En fruiran petits i grans i són fàcils de fer,amb ingredients que se solen tenir sempre acasa. El nom de «glaçades» es refereix a la«glaça» blanca que les recobreix, un termede pastisseria que hem pres del francès.

ElaboracióEn un bol tireu-hi els ous i el sucre, els bateuamb energia fins que s’espongin i quedi totmolt consistent. En un altre recipient a part di-positeu-hi una mica de farina fent un cercle ial mig poseu-hi la preparació anterior i l’anís,barrejant-ho amb compte amb una cullera defusta; afegiu-hi la farina que vagi admetent. – Quan la pasta agafi cos, traslladeu-la a unmarbre enfarinat a fi de seguir amassant-la

amb les mans i continuar la incorporació demés farina per tal que no s’enganxi als dits,mirant de no treballar-la massa per tal que lamassa no es torni poc elàstica. – Estireu-la amb el corró després d’enfarinarla taula i aplaneu-la fins que quedi d’1 cm. degruix. Amb un tallapastes circular i llis de 5 cm.de diàmetre, formeu peces rodones; punxeu-les per sobre amb una forquilla. Distribuïu-lesen una placa untada amb mantega i coeu-les

a forn moderat durant uns 10 minuts, vigilantla seva cocció.– Bany de sucre: En un cassó barregeu-hi lesclares amb l’aigua afegint-hi el sucre; poseu-ho a foc lent sense deixar de batre i hi tireu elsuc de mitja llimona. Coeu-ho fins que els in-gredients s’espesseeixin i agafin un colorblanc.– Decoració: Quan les pastes siguin cuites,cobriu-les amb el bany de sucre que heu pre-parat, encara calent, i les deixareu refredar enuna reixeta.

NotesSi es vol, es poden conservar força temps enuna capsa de llauna o per a galetes tancadahermèticament.– Si no disposeu de tallapastes, per donar for-ma a aquestes delicioses pastes feu servir ungot.

Ingredients

� 3 ous.� 350 grams desucre.� Farina tamisada(la que admeti).� Una culleradetad’anís.

� Mantega per ala placa del forn.� Bany de sucre:2 clares d’ou; 1/2tasseta d’aigua;250 grams desucre en terros-sos; i 1/2 llimonapetita.

Pastes glaçadesLa recepta

MA

RC

MA

RTÍ

L’estreta relació que hi pot haver entrecamps com el de l’art, la història i elcol·leccionisme, a l’hora del muntatge

d’exposicions, del gènere o la categoria que si-gui, té un nou exemple en la mostra d’art quees fa en ocasió de la festa major de Cassà de laSelva, dins del monogràfic que des de la coor-dinació de l’Arxiu Municipal i el GREC –Grupde Recerca d’Estudis Cassanencs–, depenentsde la regidoria de Cultura, s’ha dedicat als ar-tistes plàstics locals, bàsicament pintors i es-cultors, des de l’any 1881 i fins als nostres dies.

Juntament amb la presentació del llibret dela sèrie Plecs, dijous passat es va inaugurar a lasala l’Estació una exhibició d’obra diversa, co-rresponent a una bona representació dels ar-

tistes cassanencs. Plomes de Joan Gener i Ra-mon Prior; aquarel·les de Josep M. Rodà i deGener; aiguades d’aquest darrer; diferents olisi escultures; i com a complement documental,alguns programes d’impremta que recorden elssalons dels artistes locals que se celebraven du-rant les dècades dels 40 i dels 50, igualmentcoincidint amb la festa grossa del poble.

D’altra banda, i com a principal motiu de l’e-femèride, per avui s’ha convocat el Concurs deColors sobre l’Asfalt, que enguany arriba a laseva XXV edició, que té per escenari la plaçade la Coma. Més de 400 nens i nenes en edatescolar s’han inscrit en aquesta nova activitat,en la qual es concediran diversos premis, i tam-bé es donarà un record a tots els participants,un trenta-closques il·lustrat amb el motiu d’u-na de les darreres pintades a terra.

Aquest és un element més que caracteritza lalocalitat del Gironès, com ho és igualment elde la música, per la seva llarga i reconegudatradició de cobles, orquestres, conjunts i corals;o també, i passant al terreny laboral, el de laindústria del suro. A la localitat han existit i exis-teixen diversos col·lectius d’artistes, i actual-ment el referent de més projecció és segura-

ment el de l’Escola d’Art, que funciona des defa tretze anys i que des de l’any 2003 té la sevaubicació al Centre Cultural Sala Galà.

Malgrat això, l’activitat contemporània pelque fa al tema pictòric, la va promoure l’artis-ta cassanenc Josep Lloveras, iniciador de l’es-mentat Concurs de Colors sobre l’Asfalt, i delConcurs de Pintura Ràpida, alhora que va con-vertir-se en el mestre, des del seu taller del ca-rrer del Conill, de la majoria dels nous artistesapareguts a la vila durant els darrers trenta anys.Lloveras, als seus 86 anys, es podria conside-rar com el patriarca actual dels pintors i escul-tors cassanencs, i tota la seva trajectòria vital iprofessional, desenvolupada al llarg de trescontinents, romandria per sempre més a travésd’una Fundació, que portant el seu nom, es po-dria crear properament a Cassà de la Selva.

LA REVISTA «PLECS»El número 17 de la segona època de la revistaPlecs, que edita l’Arxiu Municipal, es dedicamo nogràficament a «Cassà Art», als pintors i es-cultors dels darrers 130 anys. Sota la coordina-ció de l’arxivera Dolors Grau, i la col·laboraciódel coordinador de l’Escola d’Art, Carles To-

rrent, i d’un bon nombre de persones, tant delGREC com d’altres estaments i els mateixos ar-tistes homenatjats, s’ha pogut confeccionar untreball de recerca important i il·lustratiu.

La publicació obre les seves pàgines amb lareferència a l’aniversari del Concurs de Colorssobre l’Asfalt; continua amb un breu ressò delsinicis mínimament organitzats de l’ambient pic-tòric a la localitat, i segueix amb les biografiesde personatges com Benet Casabó, Lluïsa Bo-tet, Joan Gener, Josep M. Rodà, Marià Pla, Jo-sep M. Marlés, Francesc Ragolta, Ramon Prior,Ramon Dalmau; i traslladats ja a l’actualitat, con-tinua la relació amb Joaquim Almeda, Josep Llo-veras, Jordi Dalmau, Assumpció Mateu, CióAbellí, Carles Torrent, Enric Mascort, Lídia Mas-llorens, David Serra, i els professors de l’Esco-la Municipal, Sergi Batlle, Mercè Ibarz, MercèKirchner, Anna-Dharma Pinós i Marta Rich.

En el capítol de la docència, es pot llegir in-formació igualment de l’Estudi d’Art Lloveras,del Taller de Kimeta Castañé, de l’Associaciód’Amics de l’Art; i finalment, del Parc de les ArtsContemporànies, una extraordinària instal·lac-ció i col·lecció promoguda per l’empresari i es-cultor cassanenc Jaume Roser.

Col.leccionisme


XavierRomero

Els artistes localsCassà de la Selva dedica la festa major d’aquest any a recordar els seus pintors i escultors.

Un total de 4.104 persones van morir enaccidents de trànsit l’any 2006. Si, segonsdades de la Direcció General de Trànsit

(DGT), es calcula que fins al 15% dels morts alvolant havia ingerit alguna droga il·legal o me-dicament amb efectes nocius sobre la conduc-ció, es podria dir que més de 600 persones mo-ren en accident de trànsit a l’any sota la influèn -cia del consum d’alguna d’aquestes substàn-cies. Segons el doctor Juan Carlos González Lu-que, assessor mèdic de l’Observatori Nacionalde Seguretat Viària de la Direcció General deTrànsit, les drogues més consumides al volantsón les mateixes que tenen més consum entrela població general, és a dir, cocaïna, cànnabisi opiacis. Els problemes que es deriven d’aquestconsum quan s’està al volant són greus pel pe-rill que comporten. Un primer efecte és la des-inhibició i per tant una conducta de risc queporta a una mala gestió de la velocitat. A més,la mateixa droga altera les capacitats cogniti-ves necessàries per a una conducció correcta.Per exemple, altera la percepció visual, la no-ció de distància i de velocitat, i disminueix lacapacitat de reacció.

El Dr. Javier Álvarez, director de l’Institut d’Es-tudis d’Alcohol i Drogues de la Facultat de Me-dicina de Valladolid, assenyala que, a més delgran risc que suposa l’ús de drogues per partdels conductors, també hi ha un percentatgeimportant d’accidents de trànsit ocasionats perefectes d’alguns medicaments i la freqüent as-sociació del seu consum amb l’alcohol. Es trac-ta, sobretot, de tranquil·litzants i psicofàrmacs,que alenteixen els reflexos del conductor. Amés, se sol tenir escassa informació sobre lainteracció amb les capacitats per conduir.

El consum (terapèutic o no) de substànciespsicoactives constitueix un dels principals fac-tors de risc d’accidentalitat per trànsit. La trans-cendència que té no és prou coneguda, i peraixò molts països intenten conèixer la magni-tud real del problema. A Espanya, la DGT estàdesenvolupant programes per detectar la pre-sència de drogues en els conductors. Segonsles proves realitzades el 2007, la mitjana esta-tal del consum de drogues en conductors a Es-panya és un 3,8%. «El que s’ha aconseguit ambl’alcohol, que és que la gent prengui cons-ciència que no se n’ha de beure quan s’ha deconduir, ho hem d’aconseguir amb el consumd’altres drogues», comenta el Dr. González-Lu-que. En aquest sentit, i per a la prevenció, apun-ta que el permís de conduir per punts aportainformació molt valuosa per detectar proble-mes d’addicció i hauria de servir per ajudar asolucionar els problemes de drogoaddicció mésenllà de la prevenció d’accidents de trànsit.

LES DROGUES EN LA CONDUCCIÓEl consum de drogues i estupefaents és un greufactor de risc per a la conducció i, en conse-qüència, per a la seguretat viària. Es calcula queaproximadament el 37% dels morts en acci-dents de circulació presentaven alcohol o al-guna droga en el seu organisme. Les droguesmés freqüents que s’associen a la conducciósón alcohol, opiacis –com l’heroïna– cànnabis,

cocaïna i amfetamines. Mentre que les droguesdepressores del sistema nerviós, el cànnabis oels opiacis, disminueixen la capacitat de reac-ció del conductor, la seva concentració i els re-flexos, les substàncies estimulants, com les am-fetamines, la cocaïna o els èxtasis generen unafalsa de sensació de control en la conducció.El resultat és descoordinació, falta de reflexosi dificultats per veure i escoltar. D’altra banda,les drogues al·lucinògenes com l’LSD canvienla percepció de la realitat i produeixen visionsimaginàries. En general, els principals efectesdels medicaments en la conducció són: tras-torns de somnolència, visuals (visió borrosa odoble), i alteracions neuromusculars i en el sen-tit de l’equilibri. A més, alguns produeixen unretard en el moviment de les extremitats. Totsaquests efectes es multipliquen si s’ha consu-mit, a més, alcohol. Els medicaments que mésefectes secundaris tenen sobre la capa citat deconduir són els antihistamínics, els ansiolítics,els antidepressius clàssics, els anti psicòtics i elsindicats per a la malaltia cardiovascular.

Sens dubte, els efectes de les drogues i al-guns medicaments alteren el correcte rendi-ment mental, la presa adequada de decisions ila bona coordinació psicomotora. En línies ge-nerals, almenys el 80% de tots els accidents detrànsit són atribuïts al «factor hu mà», entre lescauses principals del qual hi ha conduir sotaels efectes de l’alcohol i altres drogues.

L’ALCOHOL I ELS FÀRMACSLa població general no té prou informació so-bre l’efecte de l’alcohol quan es consumeixenfàrmacs. Pot ser útil aquesta guia.

– Analgèsics: Potencia la possibilitat d’úlce-res, perquè augmenta la secreció gàstrica. Ambparacetamol s’augmenta la toxicitat del fàrmacal fetge. Si és del tipus narcòtic potencia l’e-fecte depressor del sistema nerviós central so-bre el centre respiratori. Disminueix reflexos.

– Ansiolítics: Augmenta els efectes depres-sors del sistema nerviós central (SNC).

– Antiarítmics: Redueix la vida mitjana delfàrmac.

– Antiasmàtics: N’augmenta la concentra-ció en sang.

– Anticonvulsivants: Si són barbitúrics, téun efecte additiu de la depressió del SNC. Nos’ha de prendre gens d’alcohol amb antiepilèp -tics perquè s’augmenta l’efecte sobre el SNC.

– Antidepressius: Si són tricíclics, l’efecteresulta impredictible, encara que augmenta ladepressió sobre el SNC. L’alcohol inhibeix laseva metabolització amb la qual cosa augmen-ten els seus efectes secundaris. Si són del tipusIMAO pot ocasionar crisis hipertensives.

– Antidiabètics: L’alcohol augmenta el seuefecte hipoglucemiant.

– Antihistamínics: Augmenta la sedacióque produeixen (si es tracta d’anti H1). En elscasos d’anti H2 augmenta els nivells d’alcoho-lèmia i potencia els efectes tòxics de l’alcohol.

– Antiinfecciosos: En general es pot veurereduït l’efecte antibiòtic.

– Antimaníacs: Com el liti, pateix una dis-minució de concentració sèrica; és a dir, elimi-na l’efecte del fàrmac.

– Antineoplàsics: N’augmenta els efectesindesitjats.

– Antiparkinsonians: Incrementa l’efectesedant o augmenta els efectes indesitjables comnàusees, o símptomes abdominals.

– Antiopsicòtics: Efecte additiu i depressordel SNC

– Antitussígens: Augmenta la depressió delSNC i produeix pèrdua de reflexos i somno-lència.

– Hipnòtics: Augmenta la depressió delSNC.

– Psicoestimulants: L’efecte de l’alcoholamb amfetamines és impredictible: augmentenl’estimulació o la deprimeixen doblement de-penent de si s’està en fase d’excitació del SNCper l’alcohol, o en la fase contrària. Amb la ca-feïna els efectes són similars però menors.

– Vasodilatadors i antihipertensius: Po-tencien els efectes de l’alcohol. Si són bloque-jants adrenèrgics, disminueix encara més el tovasomotor. Si és un fàrmac contra l’angina depit (nitrats) pot augmentar l’efecte dilatador iocasionar una seriosa baixada de tensió.

– Vitamines: La C augmenta l’eliminació del’alcohol. Amb les del grup B, especialment laniacina, poden sorgir episodis de deliri.

Salut


RamónSánchezOcaña

• NETEGES EN GENERAL(locals, indústries, oficines, neteges d’obres, etc.)

• NETEGES DE TAPISSERIES, CATIFES...

• NETEGES DE VIDRES

• ABRILLANTAT DE TERRES

• TRACTAMENTS DE TERRES RÚSTICS

• MANTENIMENTS

NETEGES I MANTENIMENTS

C/ Agudes, 47 - 17006 GIRONA - Fax 972 231 861 - Tel. 972 249 214e-mail:[email protected]

Trànsit calcula que el 15% dels morts en accidents havia ingerit alguna droga il·legal o fàrmac.

Drogues al volant

MAR

TÍ F

ERRE

R

16 DominicalDiumenge 18 de maig de 2008

Fotos:1Bronzejador enPols, de lacol·leccióStreamline d’E.Funkhouser2Textura deSublime Bronze,de L’Oréal.3Antirides CEfecto Flash,d’OTC,tractamentintensiu de lafatiga facial.4Loció corporalBronzageProgressif,d’Anne Möller, amés d’hidratarproporcionagradualment unbronzejat naturali uniforme.5Oli depastanaga,d’Alqvimia.6Duo ZonesFragiles, d’AnneMöller. Crema deprotecció per alrostre i els llavis.7Llet IP25 i espraiSPF40, de la líniaDermo-Pédiatrie,d'A-Derma.8Tovalloletes ioox:són dobles, unaamb efectepeeling, i l’altraamb una solucióbronzejadora.

DEL 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS (LE PERTHUS)

FIGUERES

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

ST. LAURENTDE CERDAN

COUSTOUGES MAÇANET DE CABRENYS

LA FOU

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

No te la juguis. El pròxim dia 26 demaig és el Dia Mundialde l’Euromelanoma, una jornada perconscienciar tothom(tothom!) que la pellno oblida lesradiacions solars que ha rebut.

3

45

6

1

2

13

12

10

9

11

Tendències


9Splash BronzantFresh SPF6 ySPF15, d’AnneMöller. Per al cosi per als cabells.10Complementalimenticid'OenobiolSolaire: càpsulesque ajuden apreparar, activar iprolongar elbronzejat.11Filter OTC 20Autobrozejador,d’OTC, unaemulsió fluïda deprotecció solaralta.12Fluid ambautobronzejadorper al rostreSublime Bronze,de L'Oréal.13Autobronzejadorfacial, de TheBody Shop.14SpraymultiposicióSublime Bronzede l'Oreal.15Llet especial pera nens 50+SPF,d’Avène.16Gel ambautobronzejador,per al cos, deL'Oréal.17Fluid facial i gelcorporal SolariumphyAG de Dibi.18Banyador, deDos Mares.

MATALÀS HR + VISCOELÀSTICA

TEMPOAmb nucli anatòmic de dues densitats per a una més gran adaptació al cos.

NUCLI ANATÒMIC DE DUES DENSITATS· Bloc perfilat d’alta densitat HR amb canals de ventilació

per a una més gran fermesa i capacitat de suport.

· Plaques de material viscoelàstic situades en les zonesde més pressió per a una millor adaptació del matalàsal cos i una més gran sensació de comfort.

DOBLE CARA DE DESCANSLa composició interior del model TEMPO és totalmentsimètrica, de manera que el matalàs ofereix la mateixaqualitat de descans en ambdues cares, sentcompletament reversible.

— ENCOIXINAT MULTIAGULLA— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER— POLIURETÀ COMFORT

— NUCLI ERGONÒMIC HR(AMB ZONES DE DESCANS)

— POLIURETÀ COMFORT

— DOBLE FIBRA DE POLIÈSTER

— ENCOIXINAT MULTIAGULLAC/ Rutlla, 11 - Tel. i Fax 972 20 34 23

17002 GIRONA

C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 4317002 GIRONA

Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 9817800 OLOT

Notes d’or a la pellÉs la primavera, i dia sí, dia no, plou o està núvol; tenint en compte el temps que està fentdarrerament sembla que serà difícil estar bronzejat aquest estiu, encara que hi ha productesque ajuden la pell a no presentar-se ni tan blanca ni tan indefensa sota els rajos solars.

A.R.

6

7

8

1718

1615

14

En comptes de reinventar-se i avançar latendència musical dels pròxims anys,Madonna ha preferit combinar sabors

com el pop, el dance i els sons urbans per alseu nou àlbum, Hard candy, i es posa en mansdels productors de moda, Timbaland, JustinTimberlake i Pharrell Williams. Un títol comHard candy, que significa un caramel dur peròdolç a la vegada, explica a la perfecció el desigde la cantant de «transmetre al mateix tempsuna sensació d’urgència i diversió amb can-çons que la gent no pugui treure’s del cap».

Madonna, que sempre ha estat la principalbeneficiada de tots i cadascun dels seus col·la-boradors, oblida els sons electrònics de Wi-lliam Orbit, Mirwais o Stuart Price en els seusanteriors i exitosos Music i Confession on adance floor i recorre en el que és el seu onzèàlbum d’estudi a Timbaland, Timberlake i Pha-rrell Williams. Ells conformen la tríada de mú-sics que ha revolucionat la indústria els últimscinc anys, en especial la nord-americana, queés el mercat que es resisteix a la influència dela reina del pop en els últims temps i, enaquesta ocasió, és ella la que sona a altres ar-tistes, com Nelly Furtado, Gwen Stefani o elmateix Timberlake.

El senzill Four minutes, cantat a duo ambJustin, és «l’eix sobre el qual gira tot l’àlbum»,

una compilacióde rythm andblues, hip-hop ialguna cosa derap adaptat a lesnecessitats del’estrella delpop i, per tant,no aliè a la pis-ta de ball. Per-què a Hardcandy ha deci-dit confiar enels altres mésque en el seupropi instint:«Estic acostuma-da a ser la divai que la personaque està ambmi funcioni mésaviat com unsuport per a mi.Vaig haver d’a-costumar-me acedir part delmeu espai. Vaser divertit peròtambé van saltarespurnes, jaque tothom te-nia les opinionsmolt clares», ex-plica.

Amb Pharrell Williams, líder del grup deproductors The Neptunes, va escriure Candyshop, el tema que obre l’àlbum i el favorit dela cantant. No tan orgullosa està de Spanishlessons, que va estar a punt de no incloure enl’àlbum, mentre que defineix She’s not me com«un encreuament entre Debbie Harry i GlòriaGaynor» i considera Beat goes on, en la qualapareix el raper Kanye West, com «un home-natge a Marvin Gaye». Give it 2 me i Miles awayes perfilen com evidents pròxims senzills men-tre que reserva «els moments més profunds ireflexius» per al final del disc: The devil would-n’t recognize you i Voices.

A punt de complir els 50 anys, Madonna éssinònim de notícia. Els últims anys han estatcontínues les informacions sobre les seves dis-traccions religioses o la seva vida marital ambel cineasta Guy Ritchie i fins i tot s’ha obertun debat a la premsa internacional sobre si laseva filla d’11 anys d’edat, Lourdes María,s’hauria de plantejar la depilació. Cap co-mentari perjudica l’artista, sobretot perquè l’in-terès per la seva vida personal disminueix afavor de la seva faceta professional, sempreen primera línia informativa, com ho va ser elmes de febrer passat el seu debut darrere dela càmera amb Filth and wisdom, cinta pro-jectada al recent Festival de Berlín.

Música


El caramel de

la divaMadonna intenta redreçar la seva carrera amb «Hard candy»,el seu onzè disc d’estudi, per al qual s’ha posat en mans delsproductors de moda, Justin Timberlake i Pharrell Williams.

Bandes sonores

Novetats

Rolling Stones: Shine a lightThe Rolling StonesPolydor

La filmografiaso bre els RollingStones és abun-dant, però sem-pre és benvingu-da qualsevolapro ximació a lallegendària for-mació que puguifer un directorcom Martin Scor-sese. El realitza-

dor d’El úlitmo vals sempre ha mantingut una rela-ció molt especial amb la música –ell mateix tria lescançons de les bandes sonores de les seves pel.lí-cules–. Aquest documental és la crònica filmada–amb una vintena de càmeres– de les dues actua -cions que els Stones van fer a finals de 2006 al NewYork City’s Beacon Theatre. Scorsese ofereix un in-teressant document sobre l’edat i el pas del temps,intercalant entre tema i tema entrevistes i imatgeshistòriques del grup. Aquest doble CD recull els 24temes que hi van interpretar, alguns d’ells ambcol·laboracions estel·lars com les de Buddy Guy,Jack White III o Christina Aguilera. Lluís Poch

Nacha Pop: «Tour 80-08...»

L’estiu passat, Antonio Vega i el seu cosí Nacho Gar-cía Vega es van fondre de nou a Nacha Pop, gaire-bé 20 anys després del seu comiat, amb una giraque va culminar a Madrid en un intens concert re-collit (en un doble CD i en un doble DVD) a Tour 80-08. Reiniciando, un àlbum que, a més de recordarel passat, anuncia una nova vida artística per algrup. «No ens hem ajuntat sobre l’escenari per ex-plotar els èxits del passat, sinó per iniciar el procésdel que serà una col·laboració artística que espe-rem que es prolongui en el temps», i al qual segui-rà un molt probable pròxim disc amb temes inèditsdel grup, explica Nacho García Vega.

Aurora Beltrán: «Clases de...»Quatre anys després de la dissolució del grup na-varrès Tahures Zurdos, la seva cantant, Aurora Bel-trán, debuta en solitari amb Clases de baile, en elque han col·laborat artistes com Carmen París, En-rique Bunbury i Loquillo. En el seus vint anys d’e-xistència, Tahúres Zurdos va editar viuit discos d’es-tudi –entre els quals hi ha Tahures Zurdos, Tahuria,Nieve negra, Arido, La caza o Tak–, així com dosrecopilatoris i el directe publicat el 2004 17 años.Directo, que recollia un concert a Tudela (Navarra).

La Fuga: «Asuntos pendientes»La Fuga publica onze nous temes a Asuntos pen-dientes, el disc «menys acústic» del grup cànta-bre. Sobre el títol, expliquen que portaven ja tresanys sense treure un àlbum amb cançons noves ique tenien ganes de tornar a compondre.«Encaraque hi ha hagut una acústic i un directe, portàvemmolt temps fora del programa i teníem pendent unnou àlbum i una nova gira», apunten. A les lletresde les noves cançons, amb referències a Llatinoa-mèrica, hi ha denuncia social i amor nostàlgic.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � Hard candyMadonna2 � CómplicesLuis Miguel 3 � TarántulaMó nica Naranjo4 � Arde el cieloManá5 � Parte de miRosario

REGNE UNIT

1 � Jumping allover the worldScooter2 � Hard candyMadonna3 = RockferryDuffy4 � Sam SparroSam Sparro5 � Third Portis -head

ESTATSUNITS

1 � Hard candyMadonna 2 � E=MC2 Ma -riah Carey3 � Spirit LeonaLewis4 � Lyfe ChangeLyfe Jennings 5 � Songs fromthe sparkle loun-ge Def Leppard

TEXT: HÉCTOR LLANOS MARTÍNEZ FOTOGRAFIA: LUCAS JACKSON/EFE

FEM-LA VOLAR TOTS PLEGATSENCARA NO TENS L’ADHESIU AMB LA MOSCA DE GIRONA?

NO BADIS MÉS I VES CORRENT A COMPRAR-LA. T’ESTÀ ESPERANT AMB LES ALES OBERTES.FES QUE VOLI AMB LLIBERTAT I GAUDEIX AL MÀXIM PORTANT-LA AL TEU VEHICLE.

Punts de venda a quioscos i a les següents llibreries de Girona: Carlemany, Llibreria 22 i Can Geli i en exclusiva pots demanar també l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros.

REC

Directors: J. Balagueró, J.Plaza.Intèrprets: Manuela Velasco,Ferran Terraza.Distribuïdora: Filmax.Durada: 85 minuts.Plaza i Balagueró superenles seves respectives irregu-laritats i fan diana amb unaesfereïdora cinta de terrorque sap ser reflexiva i cohe-

rent amb el gènere a partir d’un escrupolós res-pecte del punt de vista narratiu. P. P.

El sueño de Casandra

Director: Woody Allen.Intèrprets: Ewan McGregor.Colin Farrell.Distribuïdora: DeAPlaneta.Durada: 108 minuts.En contra del que es diu desd’alguns sectors de la críti-ca, ens trobem davant d’undels millors treballs de l’au-tor de Manhattan, un miradaàcida i inclement a les con-seqüències de l’ambició

que apel·la al millor cinema negre. Entre Berg-man i Patricia Highsmith, també destaca per unimmens Tom Wilkinson. P. P.

Novio por una noche

Director: Mark Helfrich.Intèrprets: Dane Cook, Jessi-ca Alba.Distribuïdora: Lionsgate.Durada: 96 minuts.Un individu pateix una male-dicció: cada cop que s’allitaamb una noia, l’endemà ellaes compromet amb un altrehome. Per tant, quan s’ena-mora de Jessica Alba, inten-

ta no tenir-hi sexe. A questa mala imitació del ci-nema dels Farrelly perd gas als 15 minuts. P. P. Poques vegades s’ha vist en els últims

anys un tracte més injust que el dispen-sat a La joven del agua, possiblement el

treball més arriscat i personal –estava basat enels contes que explicava als fills abans d’anara dormir– de M. Night Shyamalan. La princi-pal causa del seu fracàs radica en què el di-rector d’El sexto sentido havia acostumat el pú-blic a no fer tan explícita la vocació fantàsti-ca dels seus relats i, per tant, la història d’unasirena explicada de bon principi en clau defaula no va agradar als que s’esperaven un al-tre exercici de suspens amb final sorpresa. Se-gurament per això, el cineasta ha optat pertornar a l’art de suggerir amb El incidente, filmque s’apunta alsubgènere de lescatàstrofes natu-rals –modalitatcanvi climàtic–però sempre desde la singularpers pectiva del’home que varefundar tota la iconografia superheroica ambuna sola pel·lícula, El protegido.

El incidente sembla un compendi narratiui conceptual de totes les cintes anteriors deShyamalan. La història arrenca quan es co-mencen a succeir suïcidis col·lectius i mortsen estranyes circumstàncies arreu del món. Lacomunitat científica no triga a establir un diag-nòstic: es tracta de les devastadores conse-qüències del canvi climàtic, especialment pal-

pables a les grans ciutats, i tot apunta que lacosa desembocarà en un cataclisme. Com quesembla que les seqüeles són menys visibles ales zones rurals, una sèrie de personatges, en-tre ells un professor i la seva família, s’endin-sen en un bosc per poder sobreviure i, tam-bé, provar d’analitzar les coses amb calma.Però els perills de veritat no han fet més quecomençar.

A mig camí d’El bosque i Señales (amb lesquals comparteix la idea de la naturalesa en-tesa com a últim bastió de l’individu davantuna amenaça sobrenatural), El incidente seràun dels plats forts d’aquest estiu i, si es con-firmen les bones vibracions, l’enèsima de-

mostració del talent de Shyamalan per al fan-tàstic més agosarat.

Si bé l’equip tècnic és l’habitual del seu ci-nema –amb el magnífic com positor JamesNewton Howard al capdavant–, el repartimentincorpora rostres fins ara inèdits en la seva fil-mografia com Mark Wahlberg, Zooey Des-chanel, John Leguizamo, Spen cer Breslin,Betty Buckley, Victoria Clark, Cor nell Wo-mack, Tony Devon i Ashlyn Sanchez.

Els perills del

climaDesprés de la incompresa «La joven del agua», el director

M. Night Shyamalan suggereix més que mostra en el seu últimfilm, «El incidente», sobre els efectes del canvi climàtic.

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

Joe Strummer: Vida y...DiversosLegacy

Després d’haverexplicat la histò-ria dels Sex Pis-tols, el directorJu lian Templeaborda en a -questa cinta latrajectòria vital iartística del queva ser el líder deThe Clash, JoeStrummer, mort el

2002 quan tenia 50 anys. La seva banda sonora in-clou temes de Joe Strummer en solitari, però tam-bé de les divreses bandes de les quals va formarpart: The Clash, The Mescaleros, The 101ers i La-tino Rockabilly War. Alguns d’aquests temes sónmaquetes o extrets d’actuacions en directe que finsara mai no s’havien editat. La resta de la banda so-nora està formada per cançons d’altres artistes queagradaven a Strummer o que el van influir, com El-vis Presley –la seva primera època–, Eddie Coch-rane, Nina Simone, MC5 i els cantants folk Tim Har-din, Bob Dylan i Woody Guthrie, i una versió de TheClash del cantant algerià Rachid Taha. Lluís Poch


Cares velles i novesL’equip tècnic torna a ser l’habitual del

cineasta, que en canvi compta amb actors iactrius fins ara inèdits en la seva filmografia.

Als cines, quan s’acaba la pel·lícula, acostumo aquedar-m’hi una estona, per veure els títols decrèdit mentre sona la banda sonora del film. La

majoria de la gent se’n va. És lògic: no li interessa elnom de la persona que es va ocupar del vestuari, ni eldel segon operador, ni el de la maquilladora... Cada ve-gada intervé més gent en les pel·lícules. Per això els crè-dits es posen ara, al contrari que quan jo era jove, al fi-nal. Si vols veure’ls et quedes; si no, te’n vas. Jo em que-do perquè aquests instants em permeten assentar lapel·lícula, tant si m’ha agradat com si no, al lloc de laconsciència des del qual més tard la regurgitaré per ru-miar-la. També em quedo per respecte a la infinitat d’o-peraris que hi han participat i que apareixen en una lle-tra menuda i veloç. Imagino que un d’aquests operarisés fill meu. Cadascú té les seves manies.

Mentre jo m’estic assegut, tothom al meu voltant s’ai-xeca i comença a sortir de la foscor de la sala. A vega-des observo els seus perfils. Fa cosa d’un any, em vasemblar distingir entre aquests perfils la cara dels meuspares, cosa improbable, no ja perquè estiguin morts,sinó perquè anaven poc al cinema. Des d’aquell dia, in-defectiblement, els veig sortir dels cines als que vaig.En certa ocasió els vaig seguir, però en travessar les por-ta de la sala es van convertir en els pares de qualsevol.El cas és que ja no vaig al cinema per veure pel·lícules,sinó per veure els meus pares. A penes comencen aprojectar-se els títols de crèdit, dues persones grans –elpare i la mare– apareixen al passadís dirigint-se cap ala sortida. Si és hivern, ella porta una jaqueta fosca queli va durar molts anys (com durava la roba llavors). Ellsurt posant-se l’abric gris de tota la vida, en un gest queera molt seu i que ara és molt meu, ja que em trec i emposo l’abric amb moviments idèntics als seus.

Encara que m’he acostumat a aquesta al·lucinació,sempre em sorprèn, sempre l’espero amb ansietat. Enocasions, intento descobrir-los a les butaques dels vol-tants, mentre passen la pel·lícula, però no més es mate-rialitzen en aquests instants finals. Sempre anant-se’n,el pare davant de la mare. A vegades, ell l’agafa del braçen un gest de cortesia, com per indi car-li el camí. A ve-gades ella es gira i mou breument els llavis, com si li

preguntés què li ha semblat la pel·lícula. Jo els espiodes de la butaca, mentre per la pantalla desfila un nom-bre infinit de noms dels quals no en se res.

Li ho vaig comentar a la meva psicoanalista. Li vaigdir que des de feia un any veia els meus pares sortir delcinema i em va preguntar si em molestava. Molestar-me no, vaig contestar, però m’inquieta una mica; empregunto si voldran dir-me alguna cosa que no sé in-terpretar. Potser, va dir ella, intenta vostè dir-se a si ma-teix alguna cosa que no sap interpretar. No en vaig treu-re res en clar, però aquella nit vaig somiar amb el meupare. Me’l trobava en una gasolinera, mentre jo posavagasolina al meu cotxe i ell posava gasolina a la sevamoto. M’hi vaig acostar, ens vam fer un petó i li vaigpreguntar per què anaven als mateixos cines que jo, ia la mateixa hora. Em va preguntar el mateix que el meupsicoanalista: que si em molestava que veiéssim les ma-teixes pel·lícules. Li vaig dir que en certa manera sí. Jano puc anar al cinema tranquil, vaig afegir, perquè es-tic més pendent de la vostra presència que de la pan-talla. Li ho diré a la teva mare, va dir, mentre tancava eldipòsit de la moto amb gest de cansament.

El següent dissabte no van aparèixer. Vaig esperarfins que van acabar els títols de crèdit i es van encen-dre les llums de la sala, però no els vaig veure. Vaig sor-tir al carrer una mica trist. Imaginava el pare dient-li ala mare que havíem coincidit en una gasolinera i quejo li havia demanat que no anessin als mateixos cinesque jo. Podia veure la mare enfadant-se. Doncs si tantli molesta veure’ns –hauria dit–, s’ha acabat. I es va aca-bar de veritat, perquè tampoc van aparèixer al següentdissabte, ni a l’altre ni a l’altre... L’al·lucinació, en el casque es tractés d’una al·lucinació, em va abandonar. Hovaig explicar a la meva psicoanalista i em va demanarque fos jo mateix qui intentés interpretar aquells fets. Livaig donar moltes voltes sense arribar a cap conclusió,però el cert és que la història em va deixar al pit unamena d’angoixa, de pena, que s’ha quedat aquí, comun refredat mal curat. Sempre que poso gasolina, ob-servo la gent dels altres assortidors, per si aparegués elmeu pare amb la seva moto, per parlar amb ell i desferel malentès. Però és impossible, és clar.

Terra! Terra! Ja som a Barce-lona!» Esteve Vivet va alçar el

cap del petit devocionari, quellegia per encalmar la impa-ciència de saber pròxim el mo-ment de l’arribada. «Vint-i-cincanys», va mormoloar en veu bai-xa... Vint-i-cinc anys sense veu-re la seva terra. Bona part delpassatge de l’embarcació, la ma-joria homes com ell, s’havia anatacostant a la proa. En molts ullsguspirejava la il·lusió del retorn.Esteve Vivet va forçar la vista perintentar retrobar algun vell ele-ment del passat en aquella ciu-tat a la qual veia acostar-se, in-diferent, la nau. Però tants màs-tils, tantes veles, tants edificis,tanta gent... el van sorprendre,sobretot perquè, amb el pas deltemps, ara s’havia avesat a l’e-xuberància d’una vegetacióque, de tan frondosa, aclapara-va.

Esteve Vivet va néixer l’any1789 a Olot. Tot i ser fill de lescomarques gironines, quan te-nia setze anys, és a dir el 1805,aquest jove garrotxí va ingres-sar a l’Orde de Sant Agustí pro-fessant al convent que aquellainstitució religiosa tenia a Bar-celona.

El 1821, després del precep-tiu període de formació, els seussuperiors el van enviar a les IllesFilipines com a missioner. Enaquells moments, l’arxipèlagasiàtic encara formava part del’imperi espanyol, i els agustinshi tenien una presència moltdestacada. Això era degut, enbona part, al fet que van ser laprimera congregació religiosaque va arribar a alguns dels te-rritoris filipins.

PRIOR I DEFINIDORPel que fa a l’olotí Esteve Vivet,va residir a la provínvia de Bu-lacan, situada al nord de Mani-la. Concretament, va treballar ales ciutats de Guiguinto, Baliuagi, l’aleshores anomenada Quin-gua, i que des del 1936 es co-neix com Plaridel. En aquests in-drets, el religiós va ocupar elscàrrecs de prior vocal i defini-dor en diverses ocasions, se-gons les necessitats de cada mo-ment.

Esteve Vivet es va estar a lesFilipines realitzant tasques demissioner fins al 1845. En vamarxar poc després de publicarla Oración fúnebre, que haviapronunciat durant les solemnesexèquies en memòria de l’ar-quebisbe metropolità de Mani-la, José Seguí, mort el juliol d’a-quell any.

Una vegada va haver aban-donat l’arxipèlag, aquest religiósolotí es va tornar a instal·lar a laciutat de Barcelona, on, el 1846,va escriure un recull de dadesanomenat Reseña estadística delas Islas Filipinas.

Aleshores tenia cinquanta-setanys i la publicació d’aquest lli-bre és l’última dada biogràficaque es coneix d’Esteve Vivet, sa-cerdot de l’orde dels agustinsnascut a Olot.

Lectures


Juan JoséMillásEscriptor

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Un malentèsEsteveVivet

XAVIER CARMANIU

JUAN JOSÉ MILLÁS

Gironins del segleXIX

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

La nit pot ser per a algú fosca, profunda i aterridora,com l’assedegada gola d’aquell llop que es deleix per

ensalivar i alhora per fruir el regust de la sang de la pro-pera víctima a qui malgrat no haver-se-li encara llançatal coll, ja l’ensuma, la sent, ja la intueix...

No obstant, la nit també pot presentar-se clara, llumi-nosa, alliçonadora i fèrtil sota un cel atramuntanat pled’estels suggeridors... Anem, doncs, per parts...

El món psicològic atorga una enorme importància,una significació cabdal, diria jo, a tot el que ens succe-eix durant el dia, al llarg de la nostra corresponent jor-nada, no obstant resulta de gran interès, per al profes-sional de la ment, la qualitat de les hores destinades aldit repòs nocturn. El cas és que aquest període que, enteoria, hauria de fer la sana funció de restabliment cor-poral i mental, no sempre porta a terme la seva tasca ala perfecció, aleshores és quan ens apareixen, entre d’al-tres fenòmens, les alteracions en el dormir. Parlem-ne.

Quan l’insomni irromp en la vida d’una persona, re-sulta fonamental tractar d’analitzar a partir de quina es-cletxa vital ha tractat d’infiltrar-se. Aleshores, un cop exa-minat el cas, com en tantes altres situacions de la vida,és molt important la valència que la persona atorga aaquest no poder dormir; de fet, aquest fenomen pot arri-bar a ser el nostre pitjor enemic i per tant acabarà debi-litant-nos mentre que si sabem optar a fer-nos-el nostre,li’n sabrem treure partit i poc a poc el podrem anar de-bilitant..

En el primer cas que he esmentat, la tortura esdevéquan contemplem la manca de son com una amenaçaa mode d’angoixa anticipatòria de tal forma que moltesvegades la persona ja a mitja tarda o cap al tard s’ob-sessiona per aquell no poder dormir que assegura s’es-devindrà al llarg de la nit i que assegura que li farà tron-tollar els esquemes nocturns i, de rebot, també semblagarantir-li una bona manca de qualitat a la propera jor-nada diürna que l’espera... Quan l’espectre de l’insom-ni ens sotja ocult rere les ombres de la foscor de la nit,resulta de cabdal importància saber donar-li la volta ja

que com més importància li atorguem, pitjor, ja que l’a-limentarem en base a les nostres pors i temences i con-seqüentment més poderós i enorme l’anirem elaborant.I parlo d’elaborar perquè si d’entrada aquest fantasmaapareix, més aviat, per si sol, en general som nosaltresmateixos els qui ens encarreguem d’administrar-li la dosinecessària per a la seva supervivència i pel seu desen-volupament o enfortiment que, en darrera instància, co-rrelaciona amb el nostre personal debilitament o amb lanostra pròpia destrucció.

Així les coses, potser el més convenient fóra tractar deportar a terme el que ens suggereix la segona idea pro-pugnada en aquest article; em refereixo a tractar de do-nar-li la volta...

Quan el monstre de l’insomni es creu l’amo i senyorde la nit –i de rebot del dia de la seva víctima–, quan esconsidera la figura més poderosa de la franja nocturnadel ser humà, aleshores amb una adequada supervisiód’un professional de la nostra confiança, és el momentde saber-li donar la volta. I llavors entenent que tot i quela nit sembla fosca, enmig de l’obscuritat resten calmo-sos els estels, les oportunitats per trobar una estona pera un/a mateix/a i poder aprendre a saber gaudir del quel’atapeïment de la claror del dia no ens permet fruir i potser aquell, l’instant adequat per compondre aquella can-çó, per escriure aquell poema, per pintar aquell llenç,per agafar aquella lectura o si més no, per punxar labombolla protectora que ens envolta de dia i així trac-tar d’entendre una mica més, dins del silenci, el repòs ila profunditat de la nit, qui sóc Jo. Aleshores, quan algúaconsegueix entrar en contacte amb la seva essència oamb el seu Jo vertader, la serenor i la pau que emanend’aquest estat resulten decisives per anar esmicolant l’es-pectre torturador nocturn que potser, en darrera instàn-cia, ja no serà contemplat amb valències tan negatives iprobablement serà considerat «a posteriori» com el pro-fund lament d’alguna cosa que no funcionava a la nos-tra vida i que, sense adonar-nos-en, ens va oferir la pos-sibilitat de reconduir-la.

En la profunditat de la nitISABEL COCH

Televisió


Cridar «mil mil·ligrams de vicodina» men-tre s’intuba un pacient en coordinacióamb quatre metges més i mentre el pa-

cient es troba entre la vida i la mort no és unasituació gens fàcil i menys si els estudis cen-trals de la teva carrera són d’Art Dramàtic i In-terpretació. I és que, avui dia, ser metge a latelevisió no és només tenir la mala bava deldoctor Gregory House o la cara bonica delsresidents d’Anatomía de Grey, sinó que re-quereix una bona preparació en temes mèdicsper tal de donar la talla davant els especta-dors. Entre els que millor ho fan, del mateixdoctor House, l’atractiu neurocirurgià DerekSheperd i el poc fiable Nick Riviera, metge ar-gentí de Los Simpson, segons la poñular re-vista nord-americana Entertainment Weekly.

Quan Lee Strasberg va dirigir el grup de te-atre de Sidney Kingsley el 1933 a Men in Whi-te no podia imaginar que la seva idea que elsactors del repartiment anessin a estudiar met-ges a la sala d’operacions aniria més enllà mésde 70 anys després. Infermeres a plató, as-sessors mèdics, xuletes amb complicats termesmèdics, llibres sobre experiències dels met-ges... ficar-se a la pell dels responsables de lanostra salut i, a vegades, de la nostra vida, noés un paper fàcil per als actors que cada diafingeixen a la petita pantalla ser metges degran experiència.

Així, Kal Penn, que interpreta un dels nousfitxatges de House, el doctor Kutner, va estu-diar manuals d’anatomia i farmacologia i es vaempapar d’operacions quirúrgiques i altresprocediments mèdics a través d’Internet. Yvet-te Freeman, una de les infermeres d’Urgen-cias, va seguir de prop les infermeres del’Hospital de Los Angeles fins que li van en-senyar a utilitzar algunes de les màquines delquiròfan, realitzar vendatges o posar-se elsguants de plàstic ràpidament, perquè «a la vidareal tens temps, però en televisió has de fer-ho en segons», explica l’actriu.

DOMINAR EL VOCABULARIPerò una cosa són els coneixements tècnics iuna altra els personatges. Per saber què se sentessent un metge, Jennifer Morrison, la belladoctora Cameron a House es va empapar dellibres escrits per metges. «Va ser la clau quenecessitava trobar per a ella (el personatge):la necessitat de ser perfecta i no ser perfecta»,assenyala Morrison, que creu que la part mésdifícil de la seva feina és aprendre el vocabu-

lari mèdic necessari, ja que has d’entendre allòque dius i, a més, pronunciar-lo correctament,per tal que l’audiència sàpiga de què estàs par-lant i es cregui el teu paper.

I ¿quins metges a la ficció són els millors oels favorits per l’audiència? Segons Entertain-ment Weekly, l’antipàtic però carismàtic doc-tor House (Hugh Laurie) no podia faltar enaquest rànquing d’«Els 25 millors metges de latelevisió», igual que el neurocirurgià Derek

Sheperd (Pa-trick Dempsey)més conegutcom «el doctormacizo» d’Ana-tomía de Grey.

En aquestallista també hientra RichardChamberlain,que va donarvida, a la dèca-da dels 60, aldoctor JamesKildare de la sè-rie Dr. Kildare iel doctor CliffHuxtable, paperque va interpre-tar Bill Cosby aLa hora de BillCosby. Jack She-pard (MathewFox), de Perdi-dos, o MichaelaQuinn (JaneSeymour), de Ladoctora Quinn,també estan enaquest curiósrànquing, en elqual tampoc po-dia faltar el doc-tor Doug Ross, aqui donava vidaGeorge Clooneya Urgencias.

Alan Alda i elseu personatgede «Hawkeye»Pierce a MASH,els psiquiatresFrasier i NilesCrane (Kelsey

Grammar i David Hyde Pierce) de Frasier oLeonard McCoy «Bones» (DeForest Kelley) deStar Trek, també estan esmentats en aquestallista, que té lloc per a un personatge de fic-ció dins de la ficció, com ho és el doctor Dra-ke Ramoray, interpretat per Joe Tribbiani (MattLe Blanc) de Friends, i per a un altre que amés de fictici no és humà, sinó un dibuix, eldoctor Nick Riviera, que aplica els seus hete-rodoxos mètodes a Los Simpson.

Una popular revista nord-americana considera Gregory House («House»), Derek Sheperd(«Anatomía de Grey») i Nick Riviera («Los Simpson») entre els 25 millors metges de la televisió.

TEXT: DdeG

Els metges de la tele,

a examen

PESCADOU MARÉEEl Pescadou La Marisqueria de LE BOULOU

� Plats de Marisc per emportar� Ostres de tot tipus

� Peix de costa totes les tardes, directe de les subhastes(a partir de les 18.30 h)

– VENDA A L’ENGRÒS I A PARTICULARS –7, Avenue du Général de Gaulle - 66160 LE BOULOU / Tel. magatzem: 0033 468 83 36 57 - Fax 0033 468 83 46 75

Dilluns 19 de maig22 DominicalDiumenge 18de maig de 2008

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Els més vistos(del 7 al 13de maig)

CatalunyaReal Madrid - BarçaDimecres 7 demaig, Tele 5.1.602.000 especta-dors (50,3%).

Prèvia futbolDimecres 7 demaig, Tele 5.1.226.000 especta-dors (40,7%).

CSI: «La dulce nadie»Dilluns 12 de maig,Tele 5. 1.016.000espectadors(33,1%).

CSI: «Naturalezamuerta»Dilluns 12 de maig,Tele 5. 837.000espectadors(34,8%).

Camera CaféDilluns 12 de maig,Tele 5. 832.000espectadors(26,2%).

EspanyaReal Madrid - BarçaDimecres 7 demaig, Tele 5.9.264.000 especta-dors (46,7%).

Prèvia futbolDimecres 7 demaig, Tele 5.5.827.000 especta-dors (33,9%).

Fórmula 1Diumenge 11 demaig, Tele 5.5.262.000 especta-dors (44%).

CSI: «La dulce nadie»Dilluns 12 de maig,Tele 5. 5.036.000espectadors(26,6%).

AídaDiumenge 11 demaig, Tele 5.4.845.000 especta-dors (25,4%).

09.25

16.45

18.55

CuatroAlerta CobraDurant una persecució, Anna Engelhardtestrella accidentalment el seu cotxe con-tra un pati i mata una dona i el seu fill. Enel judici, Anna és declarada innocent, peròel marit jura venjança.

Tele 5Yo soy BeaÁlvaro està cada cop més atrapat en elseu doble joc: Diego no només el pres-siona per tal que s’apliqui en el seu pla deseduir Bea, sinó que el manipula col·lo-cant-lo en una situació compromesa. Alie-na a aquesta situació, Bea busca la re-conciliació amb el seu ex després de sen-tir-se en deute amb ell per haver-li salvatla vida.

K3DomoUna criatura estranya surt d’un ou miste-riós i sent com un presentador de televi-sió saluda l’audiència amb la paraula «Do- mo». Immediatament la criatura adoptaaquesta paraula com a nom propi. Domoha nascut. Avui està molt content! I és queel senyor Usaji, el conill, li ha regalat unacàmera. És una mica velleta, però per ferfotos ja va bé. En Domo vol retratar tots elsseus amics, però, vols dir que hi ha ficatrodet, a la càmera?

CuatroFama SchoolEl programa aborda una nova fase clas-sificatòria en la qual s’enfrontaran 6 nousballarins i 6 grups. El jurat n’elegirà dos decada categoria que es classificaran per ala gran gala del dia 26. A més, hi haurà lesactuacions, entre d’altres, del jove raperPorta.

Tele 5CSIL’equip del CSI acudeix a un domicili onun home summament pelut ha estat as-sassinat d’un tret durant una nit de llunaplena. La víctima tenia una malaltia genè-tica, la síndrome de l’«home llop».

33Segle XX: «Hitler i Mussolini»Un doble documental d’Arte analitza lesrelacions entre els dos grans feixistes delsegle XX. Excel·lents imatges d’arxiu i ro-datges actuals dels escenaris de les se-ves trobades il·lustren la narració d’aque-lla estranya i devastadora amistat.

Dimarts 20 de maig

14.55

18.30

16.40

01.15

22.15

laSextaPadre de familiaBrian té una visió després d’haver tingutun accident que l’ha obligat a estar hos-pi talitzat. Aquesta visió li farà canviar laseva forma de veure la vida, tant que aradedicarà el seu temps a cantar, fins i totarriba a actuar amb Frank Sinatra Jr. Seràen aquesta ocasió quan la família Griffinapreciï el valor de Brian i el seu treball.Mentrestant, Meg comença a tenir dubtessobre la seva sexualitat.

CuatroEmbrujadasEls Titans són alliberats per eliminar elsseus captors, els Ancians, després d’ha-ver estat durant segles sepultats sota elgel de l’Àrtic. Mentrestant, Phoebe i Paigeseran salvades d’aquests per un misteriósllum blanca del futur, Chris.

TV3Mon père, ce hérosVersió original de Mi padre,¡qué ligue!,protagonitzada també per Gerard Depar-dieu. Véro és una adolescent que viu ambla seva mare divorciada. La noia va de va-cances amb el seu pare a les illes Mauri-ci i coneix Benjamin, un jove que li agra-da. Per impressionar-lo, s’inventa històriessobre el seu pare, a qui farà passar pelseu amant.

CuatroHouseHouse porta cada dia amb més mal hu-mor la relació que manté Wilson amb laseva xicota Amber. El fet que una dona es-tigui robant l’atenció del seu millor amic ésuna cosa que no pot suportar. Mentres-tant, House i el seu equip han d’atendreun pacient que entra a l’hospital amb es-vaniments i altres símptomes que podenrevelar rastres de ràbia o neurosífilis, tot ique les primeres proves no desvetllen capincògnita. Enmig d’aquesta situació, Hou-se farà tot el possible per no complir lesordres que li imposa Cuddy.

TelecincoEl chat de OTEl director de l’acadèmia d’OperaciónTriunfo, Àngel Llàcer, presenta les con-verses en directe que mantenen els nous«triunfitos» amb els seus admiradors a tra-vés d’Internet i missatges de mòbil.

Dimecres 21 de maig

14.00

17.00

21.30

22.15

22.15

Antena 3Los SimpsonDesprés de trencar-se una cama a la pis-cina que la família ha comprat per supe-rar les calors estivals, Bart es passa l’es-tiu tancat a la seva habitació espiant elsveïns amb un telescopi. Tot és molt avorritfins que observa el que ell creu que és l’as-sassinat de Maude Flanders a mans delseu marit, Ned.

laSextaMe llamo EarlEarl recorda amb penediment com sisanys enrere va espantar un nen fent-sepassar per l’home del sac. Tot va succeirquan Earl, Randy i Joy van entrar en unamansió a robar i els amos van aparèixerde sobte. Tots van aconseguir escaparmenys Earl, que es va amagar a l’habita-ció del nen i va ser sorprès per l’espanta-dís menor, el temor infantil del qual era tro-bar-se amb l’home del sac.

33Quèquicom?Mirant com es gasten les soles de les sa-bates es pot saber si una persona cami-na bé o malament. Al centre de l’estudi delpeu del podòleg Martín Rueda ja fa anysque s’estudia com actua el peu en movi-ment. La reportera Samantha Vall desco-brirà que camina malament a causa d’unmal encaix dels genolls.

TelecincoHospital CentralUn accident d’helicòpter obligarà Héctora enfrontar-se al seu primer cas com a capde transplantaments. D’altra banda, l’arri-bada d’una nena amb trastorns psicolò-gics obligarà Vero i Maca a treballar jun-tes, una situació que els permetrà desco-brir aspectes que fins aquell moment des-coneixien l’una de l’altra.

CuatroEntre fantasmasUns misteriosos grafits apareixen repeti-dament a la façana de la botiga d’antigui-tats de Melinda. Les causes semblen es-tar fora del cercle de Grandview. D’a-questa manera, Melinda es veurà força-da a enfrontar-se al costat més fosc de laciutat per aconseguir que un esperit entrànsit passi a l’altre costat.

23.15

23.30

22.15

Guia TV


Dijous 22 de maig

12.00

15.15

12.40

22.00

22.15

laSextaJAG: Alerta rojaHarm s’encarrega d’un nou cas, aquestavegada ha de defensar un Seal de la ma-rina. L’home està acusat de desobeir lesordres del seu superior i posar la vida detot el seu equip en perill, per rescatar elcos d’un altre Seal.

K3La màgica Do-Re-MiA la pel·lícula en què treballa l’Onpu els fafalta un nadó. L’escollida és la Flor, queben aviat es farà famosa! En Tooru, queno perd mai pistonada, intentarà aprofitarla situació per segrestar-la. Se’n sortirà? Oho podran evitar les nostres amigues?

CuatroSupermodelo 2008Quart dia de les noies i nois en el Centrede Formació. Després del seu periple pelMediterrani, de mica en mica els espec-tadors estan coneixent els finalistes quehan aconseguit superar les proves de se-lecció per convertir-se en models profes-sionals. Alguns d’ells comencen a erigir-se com els favorits d’aquesta. Però enca-ra cal lluitar molt.

laSextaBonesBrennan i Booth han d’investigar les res-tes d’un home que sembla haver caigutdel cel. Els dos treballaran per identificarl’home i descobrir com va arribar allà,mentre Hodgins estudia dades sobre ex-traterrestres i secrets governamentals. Peraltra banda, Hodgins es planteja dema-nar a Ángela que es casi amb ell.

TelecincoLa que se avecinaEn el seu afany per aixecar el negoci hos-teler d’Enrique, Maxi decideix llogar el bara un club d’intercanvi de parelles per talque celebrin una festa privada. Enganyatper Maxi, el regidor de Joventut i TempsLliure de l’Ajuntament acudeix a l’esde-veniment desconeixent completament lesintencions de la resta de convidats. El ma-teix conserge es presenta a la festa ambNines, a qui ha convençut prèviament per-què es faci passar per la seva dona, igualque els Recio, il·lusionats amb la idea defer nous amics.

Divendres 23 de maig

15.45

19.00

21.55

23.55

01.30

TV3El cor de la ciutatEl cas Paco Benjumea agafa una nova isorprenent dimensió. L’Eli i l’Ivan conti-nuen igual, però avui canvia alguna cosa...Efectivament, en Marcel serà un obstacleseriós per a en Fede i la Irene. En Paco,en Fidel i l’advocat s’han d’espavilar. Elproblema és que la Cecília troba les imat-ges gravades...

33PlayCada programa és un homenatge a untema diferent, que engloba les cançons ila resta de continguts. En aquest cas, iamb el tema de la bellesa, sonaran temescom Beautiful that way, de Noa; You’re be-autiful, de James Blunt; Beautiful, de Chris-tina Aguilera; i Pretty woman, de Roy Or-bison.

laSextaEl dinero es lo primeroFranklin Hatchett és un estafador quecompleix condemna amb Villard, un im-portant traficant de diamants. Els homesde Villard rescaten el seu cap i amb ellss’escapa Franklin, que aconsegueix unaenorme popularitat en ser acusat d’haverplanejat l’espectacular fuga. Sense sabera qui acudir per desfer tot l’embolic, Fran-klin es troba amb un periodista necessitatde notícies amb ganxo.

laSextaSharkJessica es veu involucrada en un escàn-dol quan la seva amiga, la forense LauraFields, és descoberta falsificant proves enel cas de l’assassinat de la periodista Vic-toria Pearson. Quan es veuen les cares enel judici, la doctora acusa Jessica d’ha-ver-la pressionat per donar fals testimoni.

CuatroLas VegasAl Montecito se celebra una convenciód’automobilisme amb la presència de Jim-mie Johnson, un important corredor tot te-rreny. Paral·lelament, Sam i Ed han d’en-frontar-se amb un client amb un problemad’excés de sudoració a les mans. A més,sembla que una antiga llegenda urbanaes fa realitat quan un hoste del Montecitos’aixeca sense un ronyó.

Dissabte 24 de maig

12.35

00.50

15.25

19.20

21.00

TV3SupernannyRobert i Evelina han perdut el control dela seva família i tot el poder està en mansdel seu fill de dos anys, Adan. El nen cons-tantment fa marraneries i no vol dormir alseu bressol, cosa que fa que la seva mareestigui pendent d’ell fins a altes hores dela matinada i descuidi els seus altres dosfills.

CuatroPressing CatchAquesta setmana, els aficionats a la lluitapoden seguir gaudint de més espectaclei més emoció, amb els millors lluitadors dewrestling, estrelles com Mr. Kennedy, Tri-ple H, Jeff Hardy o com les fèmines TrishStratus, Lita i Victoria.

CuatroXV Campionat Estatal Futbol 7Amb prou feines dues setmanes abansde l’inici de l’Europcopa 2008, la cadenaemet la 15a edició del Torneig Estatal deFutbol 7, on els Casillas i Torres del futurexhibeixen les seves millors dots. Elsequips alevins dels 20 clubs que durantla temporada han militat a la Primera Divi-sió espanyola viatgen a Brunete per dis-putar el torneig, d’on han sortit jugadorsque ara són figures com Xavi Hernández,Fernando Torres, Andrés Iniesta o JoséMaría Gutiérrez «Guti».

TVE 1Festival d’Eurovisió 2008Rodolfo Chikilicuatre, el representant es-panyol en el Festival d’Eurovisió, que en-guany se celebra a Belgrad, defensarà elseu polèmic Baila el Chiki Chiki.

CuatroPsychL’enginyós i «contista» Shawn Spencers’enfronta en aquesta ocasió a una des-aparició i a la mort d’un astrònom. En elprimer episodi, Mira tiene algo, el prota-gonista descobreix un sorprenent secret:el seu amic Gus està casat i la seva donaapareix de sobte a l’agència. Vol que elsdos amics investiguin el cas d’una perso-na desapareguda. A De la Tierra a Star-bucks, Lassiter, ebri i vulnerable, comen-ça a tenir dubtes sobre la seva habilitat perresoldre crims i Shwan decideix animar eldetectiu ajudant-lo a resoldre l’estranyamort d’un astrònom.

Recomanem

Els 4 Fantàstics

Divendres 23. TV3, 21.45h.El doctor ReedRichards, inven-tor, astronauta icientífic, és apunt de complirel seu somni: ferun viatge a l’es-pai, al centred’una tempestacòsmica. El seuobjectiu és des-vetllar els se-crets dels codisgenètics hu-mans per al be-nefici de la hu-manitat. Però lessubvencions delgovern pateixenuna retallada iReed ha d’ac-ceptar que Vic-tor Von Doom,antic rival seu, lifinanci el projec-te. La tripulació,formada perReed i 3 astro-nautes més,serà conegudaamb el nomd’«els quatrefantàstics».Any2005.PaísEstats Units.DirectorTim Story.IntèrpretsIoan Gruffuld,Jessica Alba,Chris Evans, Michael Chiklis.

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

de maig de 2008 Dominical - GIROMUS DG.pdf · Entrevista Josep Serra «El petit celler té un lloc,...

Documents

Transcript of de maig de 2008 Dominical - GIROMUS DG.pdf · Entrevista Josep Serra «El petit celler té un lloc,...