de l’Observatori del Risc Infraestructuras, territorio y ...Des de la seva creació, l’IDES ha...

IN

FO

RM

E

20

11

D

E

L’

OB

SE

RV

AT

OR

I

DE

L

RI

SC

A Summary of the 2011 Reportfrom the Risk Observatory

Infrastructures,territory and security

Resumen del Informe 2011del Observatorio del Riesgo

Infraestructuras,territorio y seguridad

Resum de l’Informe 2011 de l’Observatori del Risc

Infraestructures,territori i seguretat

L’IDES i l’Observatori del Risc ..............................03

Infraestructures, territori i seguretat

Infraestructures i risc.Una visió transversal ..................................................04JOSEP MARIA ROVIRA

Governança, xarxes,infraestructures i risc .................................................06MANEL VILLALANTE

La seguretat de les infraestructures:respondre a les crisis...................................................08

Mini observatori 2012 CAT 13/11/11 21:21 Página 1

PERE TORRES I ELISABET VILADOMIU

© 2011, Institut d’Estudis de la Seguretat

Edició:Institut d’Estudis de la SeguretatPasseig de Gràcia, 50, 5a planta.08007 Barcelona

Direcció de l’Observatori del Risc:Institut d’Estudis de la Seguretat

Coordinació:Imma Ros

Síntesi de l’Informe:Imma Ros

Traducció a l’anglès:

Disseny i maquetació:Estudi Freixes

Impressió:Sprint Copy

Primera edició

Dipòsit legal:


Chris Cunion

Novembre de 2011

Des de la seva creació, l’IDES ha organitzatcatorze Fòrums i el que teniu a les mans ésl’onzè informe de l’Observatori del Risc. Enaquest temps hem analitzat temes i pro-blemàtiques diverses que van des de laseguretat alimentària fins a l’energia, pas-sant per l’ordenament jurídic, el trànsit, l’ha-bitatge o la previsió social.

Els informes de l’Observatori ofereixen unavisió profunda, analítica i prospectiva.Continuant una sèrie que es remunta a l’any2001, els nostres experts segueixen estu-diant temes controvertits i actuals des de laindependència i el rigor que sempre ens hancaracteritzat. Volen anticipar-se als proble-mes que poden sorgir, a mig i llarg termini,i alertar als decisors polítics, econòmics isocials sobre la necessitat d’estar atents oactuar sobre algun aspecte de la seguretat.

Els nostres territoris s’han vertebrat en ciu-tats i pobles. Per unir-los s’han creat vies decomunicació per on hi circulen persones,mercaderies, energia, aigua, informació, etc.D’aquesta manera tenim territoris més omenys plens de ports, aeroports, línies deferrocarril, xarxes de transport d’energia,xarxes de comunicació, etc. Donada la

importància que tenen aquest tipus d’infra-estructures, cal estar preparats per actuar enel moment en que s’esdevé una crisi. La difi-cultat, però, rau en definir una bona respos-ta davant les grans catàstrofes o situacionsextraordinàries que es donen molt excepcio-nalment.

Així doncs, aquest l’Informe 2011 abordacom a element central les infraestructurescrítiques, fent una anàlisi que vol posar demanifest la seva importància en el desenvo-lupament econòmic i social del nostre terri-tori. Sense oblidar que aquestes infraestruc-tures poden ser grans productores d’efectescol·laterals i receptores de riscos.

Dins l’apartat de “Riscos estratègics. Anàlisipermanent” el lector compta amb els articlesdel experts habituals de l’Observatori queaporten reflexions sobre temes actuals comel Corredor Mediterrani, les implicacions deFukushima, la infraestructura sanitària oInternet com a infraestructura crítica.

Per últim, trobareu l’apartat dels “Semàforsdel Risc”, que són el resultat de sintetitzar ifer visibles, de manera gràfica, les tendèn-cies d’alguns dels Indicadors del Risc.

L’IDES i l’Observatori del RiscL’IDES es va crear amb la voluntat de ser una plataforma pluriprofes-sional i multidisciplinària on tractar tots aquells aspectes relacionatsamb la seguretat i on treballar colze a colze amb empreses, institu-cions i Administració.


El sobrecost que caldria pagar per fer frontamb garantia incidents com la nevada deGirona de l’any passat, seria excessivamentalt. Cal enfrontar-se a aquestes situacions,considerades excepcionals, cada vegadaque es produeixen.

Els tres factors que generen un estat demalestar a la població afectada i són vàlidsper als usuaris de qualsevol infraestructurasón:

p Absència d’alternativa viablep Duració prolongada de l’incidentp Manca d’informació suficient

Per tant, la logística lligada a un incidentinfraestructural passa a tenir una importàn-cia cabdal en el seu desenvolupament i laseva resolució satisfactòria. Desgraciadamentno totes les organitzacions que gestionen unainfraestructura en són prou conscients.

Si considerem dos escenaris propers en eltemps que han donat problemes, com lanevada de Girona de l’any passat i elterratrèmol d’Andalusia, podem observarque els dos fenòmens han donat lloc a afec-tacions en infraestructures de diferent índo-le, però previsibles en ambdós casos.Aleshores, què passa? No hi ha sensibilitaten aquest aspecte? Sí que n’hi ha, però elsobrecost que caldria pagar per tal de ferfront amb garantia a aquestes circumstàn-cies (que es donen una vegada cada 25anys) seria excessivament alt i, per tant, es

consideren com a situacions excepcionals ales quals caldrà fer front cada vegada que esprodueixin.

Podríem dir que una xarxa és més seguracom més mallada estigui, o sigui, com mésinterconnexions hi hagi entre els seus nodes.Per tant, es podria deduir que la solució ésincrementar la connectivitat fins a l’infinit iaixí gaudir d’una xarxa de gran seguretat.Malgrat això, més connectivitat comportamés potència de curtcircuit en una xarxaque, per fer front a possibles avaries, s’hau-ria de dissenyar de nou, cosa que provocariaun creixement desmesurat dels costos queacabarien repercutint a la tarifa. Caldrà, pertant, arribar a un equilibri.

La diversificació de fonts de producció en elsistema elèctric garanteix una seguretat d’a-bastament molt important —i més en lasituació actual en la qual, producte de lacrisi, moltes inversions han quedat ocioses iens trobem en un cicle d’excés d’oferta. Apart de fer disminuir el preu de l’energia,aquest excés ha estat la causa de que moltesinstal·lacions pensades per a una gran utilit-zació —com les centrals de cicle combi-nat—, hagin tingut una utilització molt baixai no hagin cobert els costos d’explotació. Enel camp de la seguretat d’abastament aparei-xen més problemes, i en el cas del gas i del’aigua, el panorama no és gens afalagador.

Pel que fa al gas, les fonts de subministra-ment estan molt diversificades i, per tant, no

4


INFRAESTRUCTURES I RISC. UNA VISIÓ TRANSVERSALJOSEP MARIA ROVIRA


estan subjectes a perills de conflictes locals.No obstant, aquest combustible arriba perdos únics camins: per mar, en forma de gasnatural liquat (GNL) i pels gasoductes delMarroc i Algèria. Caldria continuar, per tant,amb el treball de recerca i posada en serveide dipòsits submarins o subterranis d’acu-mulació de gas i la potenciació de centralshidràuliques reversibles per tal d’assegurarla resposta davant de situacions de mancade gas natural, de generació eòlica o d’unagran avaria en centrals nuclears o conven-cionals de gran potència.

En el sector de l’abastament d’aigua, veiemque les polítiques d’estalvi han tingut unimpacte important a la Regió Metropolitanade Barcelona (RMB) i que, junt amb les des-saladores i la reutilització de recursos —coml’aigua d’alguna depuradora—, han fet pos-sible l’abastament en condicions hídriquesnormals. Això, però, no exclou el problemade la manca de reserves a les conques inter-nes ni la necessitat de garantir en qualsevolcircumstància l’abastament a la RMB. Vistesles dificultats per aportar nous cabals regu-lats de la pròpia conca i el cost cada vegadamés gran de l’aigua de dessalació —produc-te de l’encariment del cost de l’energia elèc-trica—, caldrà veure les possibilitats de ferarribar l’aigua des d’allà on n’hi hagi. Aixòimplica portar-la des de la conca de l’Ebre odes del Roine, a part de posar en marxa

sense dilacions la unió entre conques, políti-cament molt discutida, però que, tècnica-ment, no té cap problema.

Pel que fa a les infraestructures del transporti de les telecomunicacions, malauradamentés habitual acceptar retards en forma decues. Si aquestes tenen una durada d’unespoques hores a la setmana (hores punta),s’accepten sense problemes per la ciutada-nia, però si el retard és d’un mitjà de trans-port públic, la percepció és molt diferent.Quan els costos derivats de les hores labo-rals perdudes (per culpa d’una congestiópermanent) són ja significatius, és el mo-ment de prendre decisions respecte a l’am-pliació de la infraestructura o la creació d’uncamí alternatiu per continuar garantint eldret a la mobilitat.

És evident que el servei prestat per ADIF-RENFE en el sistema de Rodalies-Regionals és inferior al dels Ferrocarrils dela Generalitat de Catalunya (FGC), ja que,aquests últims, han fet un mantenimentcontinuat de la infraestructura i del mate-rial mòbil. Per tant, caldrà continuarinvertint en la posada al dia de les infraes-tructures i en l’adquisició de més materialmòbil per tal d’assegurar la mobilitat al’RMB amb uns nivells de seguretat en laprestació del servei equiparable a altresciutats de l’Estat.

5


Hem d’avançar en el desenvolupamentd’un model amb criteris d’eficiència i rendi-bilitat social en la planificació de les nostresinfraestructures i, al mateix temps, avançaren la internalització de la cultura de la pro-tecció i la gestió del risc.

Les infraestructures són un dels principalsinstruments de què disposa el planificadorper ordenar el territori i articular la sevafuncionalitat. No obstant, la creença que lesinfraestructures són elles soles condició sufi-cient per al creixement econòmic o desenvo-lupament de qualsevol territori ha estat jasuperada per la realitat.

El nostre territori està organitzat en xarxes.La planificació en xarxa ha de començar perla governança del territori ja que ordenar lesdinàmiques territorials sota un criteri d’inte-gració i interrelació multidireccional de xar-xes suposa imposar els valors socials de lacooperació als de la competència.

En definitiva, la governança —que impli-ca definir clarament els objectius, fomen-tar el debat cívic i la participació social—és essencial per aconseguir una ordenaciódel territori en xarxa o de caràcter coope-ratiu.

Aquesta governança ha de liderar les dinà-miques territorials i no deixar-les en mansdel mercat per a fomentar que es construeixiuna societat en xarxa, però sense exclusionsde cap mena.

Les infraestructures actuen i modifiquen lescondicions naturals del territori donant lloca una configuració territorial que té com aobjectiu possibilitar i potenciar el desenvo-lupament socioeconòmic de la seva àread’influència.

Tanmateix, poden generar altres efectes queno van en la mateixa direcció, al contrari,poden crear greus contradiccions i proble-mes a l’objectiu global de desenvolupamentd’una àrea determinada.

La Comissió Europea ha defensat sempre lainversió en infraestructures de transportcom un sector positiu de competitivitat icohesió social i territorial.

El mes de març d’aquest any la Comissió vapublicar el Llibre Blanc dels transports, tambéanomenat Full de ruta cap a un espai europeuúnic de transport. En aquest document laComissió aposta per la inversió en infraes-tructures com una aposta estratègicad’Europa i al mateix temps reafirma el seuimpacte positiu en la competitivitat, l’ocupa-ció i la qualitat de vida. Però és del tot evi-dent que no és possible aïllar aquesta apostaestratègica de l’actual conjuntura econòmica.

A l’any 1980, segons EUROSTAT, les infraes-tructures espanyoles amb prou feines arriba-ven al 45% de la mitjana europea en termesde capacitat i eficiència. Avui en dia el pano-rama s’ha modificat radicalment i s’ha supe-rat el 100% de la referència.

6


GOVERNANÇA, XARXES, INFRAESTRUCTURES I RISCMANEL VILLALANTE


Com a exemple, cal assenyalar que Españaés líder en kilòmetres d’autovia i d’alta velo-citat ferroviària i que alguns ports i aero-ports se situen entre els cinc millors de laUnió Europea. Existeixen encara algunes ca-rències notables com les referents al trans-port ferroviari de mercaderies i a la creacióde nusos logístics que potenciïn la intermo-dalitat i la integració dels diferents modesde transport. No obstant, hem d’assenyalartambé que a Espanya s’han destinat recursospúblics a infraestructures de necessitat mésque discutible.

L’etapa de les pressupostos extraordinaris pera la creació d’infraestructures ha acabat i difí-cilment es podrà reeditar en un futur pròxim.

Avui per avui, els criteris que han de presi-dir l’anàlisi d’alternatives d’inversió es fona-menten en primer lloc a atendre prioritària-ment aquelles infraestructures de major ren-dibilitat econòmica i social i especialmentaquelles que es puguin autofinançar o quecontribueixin a un model productiu méscompetitiu, i per tant més generadores d’ac-tivitat i ocupació.

Les infraestructures no productives sola-ment s’han de construir on tinguin unafunció de servei públic, és a dir, on lademanda no tingui atesa les seves neces-sitats mínimes de mobilitat i accessibili-tat.

No és possible protegir totes les infraestruc-tures contra totes les amenaces. La gestió deriscos és un enfocament estructurat per agestionar la incertesa relativa a una ame-naça, a través d’una seqüència d’activitatshumanes que inclouen avaluació de risc,estratègies de desenvolupament per a ges-tionar-lo i mitigació del risc utilitzant recur-sos gerencials. Les estratègies inclouentransferir el risc a una altra banda, evitar elrisc, reduir-ne els efectes negatius i acceptaralgunes o totes les conseqüències d’un riscparticular.

Ara hem d’avançar en el desenvolupamentd’un model amb criteris d’eficiència i rendi-bilitat social en la planificació de les nostresinfraestructures i al mateix temps avançaren la internalització de la cultura de la pro-tecció i gestió del risc.

7


Els riscos que duen associades les infraes-tructures són creixents, com també sóncreixents els impactes d’un eventual desas-tre.

Encara que avui Catalunya té una experièn-cia molt atenuada en catàstrofes —esporà-diques grans nevades, alguns incendis fores-tals devastadors, ventades i pluges torren-cials amb inundacions, accidents de trans-port d’una certa magnitud, etc.—, no s’hande menystenir en absolut els riscos exis-tents. No cal anar gaire lluny per recordarles últimes crisis més notòries: l’enfonsa-ment del túnel del Carmel (gener de 2005),la gran apagada elèctrica de Barcelona(juliol de 2007), la intensa nevada de lesàrees central i nord-oriental del país (marçde 2010) i l’atropellament ferroviari a Cas-telldefels (juny de 2010).

Convé prendre consciència que vivim en unmón de riscos creixents. I això respon a trescauses principals:

p La generació de riscos nous. El progréscientífic i tecnològic ens ofereix novespossibilitats de prosperitat i de benestar.No obstant això, molt sovint van asso-ciades a riscos fins ara desconeguts.

p L’ocupació de zones vulnerables.L’explosió demogràfica, que continuamalgrat una tendència a l’atenuació,obliga a omplir territoris propicis alsdesastres naturals: des de les zones

d’inundabilitat dels rius a les terresbaixes litorals, àrees sotmeses a les“amenaces” d’erupcions volcàniques oterratrèmols, llocs sense recursoshídrics suficients..., però també en lesproximitats d’instal·lacions i infraes-tructures amb un cert risc.

p L’augment de les dependències. La pro-gressiva dependència d’unes poques tec-nologies, com l’electricitat o la informà-tica, genera un risc creixent. Avui, elnostre estil de vida –i les mateixes infra-estructures– són molt més dependentsd’aquest vector energètic i d’aquestaeina de gestió que no pas ho eren fa unsdecennis. En conseqüència, qualsevolincidència que limiti l’una o l’altra –ototes dues– té unes enormes repercus-sions en la vida quotidiana.

És evident, doncs, que risc i infraestructu-res estan íntimament associats i encara hoestaran més en el futur. En un món tancomplex com l’actual, les infraestructuressón essencials i, al mateix temps, estansotmeses a amenaces que posen en risc elseu funcionament normal. De fet, lesinfraestructures constitueixen una preo-cupació principal a l’hora d’assegurar elbon funcionament d’una societat i d’unaeconomia. Els riscos que duen associadessón creixents, com també ho són elsimpactes d’un eventual desastre. Per això,és imprescindible que se’ls atorgui cadacop més atenció.

8


LA SEGURETAT DE LES INFRAESTRUCTURES: RESPONDRE A LES CRISIS


PERE TORRES I ELISABET VILADOMIU

A Catalunya, com a totes les societats occi-dentals, una part molt significativa de lesinfraestructures que garanteixen el bon fun-cionament de la societat estan en mans priva-des, sigui perquè es tracta d’un mercat libera-litzat, sigui perquè es presten serveis públicsmitjançant concessions a empreses gestores.No es tracta d’aprofundir en aquesta distin-ció, sinó de remarcar que la importantpresència d’empreses privades en la gestiód’infraestructures estratègiques –en algunscasos, crítiques– fa necessària la col·laboracióentre el sector públic, responsable de donarresposta a les situacions d’emergència, i elsector privat, que gestiona aquestes infraes-tructures. Tot i que aquesta interrelació no ésinèdita, convé que s’intensifiqui i s’ampliï pertal de millorar la resposta global a lesemergències. Els dos eixos d’interrelació sónla coordinació i la cooperació.

Catalunya compta amb una detallada plani-ficació de resposta a les diverses situacionsd’emergències i s’entén que les administra-cions públiques han organitzat els serveispropis necessaris per actuar de la maneramés oportuna quan s’activa algun pla d’e-mergència.

Finalment, les infraestructures constitueixenun element crucial pel nostre benestar i per lanostra prosperitat i cal que el seu funcionamentsigui òptim tothora. En situacions d’emergència,però, aquesta expectativa pot defraudar. Peraixò, és necessària una doble sensibilització:

p La dels agents gestors de les infraestruc-tures, perquè siguin conscients d’aques-ta importància i posin els mitjans neces-saris per a restituir el servei amb la qua-litat suficient d’una manera ràpida.

p La dels usuaris de les infraestructures,perquè entenguin que hi ha condicionsexcepcionals que impedeixen la prestaciónormal d’aquests serveis i posin també dela seva banda per mirar de minimitzar elsefectes negatius de la situació.

p En definitiva, la gestió de les crisis o lesemergències en les infraestructures hade ser, necessàriament, una combinacióde planificació, tecnologia, cultura cor-porativa i actitud social. Abordar-lesamb aproximacions parcials és el princi-pal inconvenient per a efectuar-ne unagestió satisfactòria.

9


Riscos estratègics, anàlisi permanentLes següents pàgines resumeixen les aportacions dels experts de l’Observatori del Risc a l’entorn dels vectors estratègics d’anàlisi permanent.

El risc energètic i les implicacions de Fukushima.......................................................................................11JORDI DOLADER

Elements clau per al fomentde la competitivitat empresarial................................................11JOAN AMORÓS

Infraestructures i seguretat viària ...........................................13JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

Infraestructures crítiques, seguretati salut en el treball i manteniment...........................................13JORDI MARTÍNEZ

La xarxa Internet com a infraestructura crítica.................14MANEL MEDINA

Descripcions i reflexions sobre la infraestructura sanitària a Catalunya ......................................................................15ROSA GISPERT I RICARD TRESSERRAS

Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social....................................................................16JOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES

El risc econòmic i financer .............................................................17JOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZ I RAQUEL VÁZQUEZ

Factors de la violència juvenil a Espanya ..............................18DIEGO TORRENTE


A Espanya, l’impacte que provocaria untancament de les centrals nuclears exis-tents sobre el funcionament del sector elèc-tric seria molt reduït; de fet, s’estima que lademanda es continuaria cobrint, ja que esdisposa, en aquests moments, de generacióexcedentària. No obstant això, s’incremen-tarien les emissions de CO2.

La mancança o no disponibilitat d’energiaplanteja problemes que ultrapassen el sectorde l’energia i s’insereixen en un nivell de riscsuperior que cal conèixer i gestionar.

La progressiva liberalització, interdependèn-cia i creixent volatilitat dels mercats energè-tics globals, juntament amb l’augment de lesexigències en matèria mediambiental, laseguretat del subministrament, la qualitatdel servei i les tensions recents en els mer-cats del crèdit i de les matèries primeresenergètiques, han incrementat de manerasignificativa la complexitat i transcendènciadels riscos assumits per les empreses del sec-tor energètic.

Val a dir que, si bé l’energia i les seves infra-estructures comporten sempre un risc, laseva gestió tècnica i econòmica fa possiblela seva minimització i, per tant, el seu ús aun preu raonable. És evident, però, queaquesta afirmació s’emmarca dins d’un con-text que, en cas de ser ultrapassat, deixasense suport tot raonament objectiu. Aquestés el cas de l’accident de la central nuclearde Fukushima.

En el context europeu, la indústria nuclearha anat perdent pes en els darrers anys.Concretament, en els últims deu anys s’hareduït la seva potència instal·lada en més de7.000 MW en el conjunt de la Unió Europea.Per identificar al món zones amb perspecti-ves de creixement en la utilització de la tec-nologia nuclear, cal anar cap a les econo-mies no occidentals, com ara les de la Xina,l’Índia o Rússia.

En el context espanyol, la tendència decrei-xent que mostra l’opció nuclear es fa encaramés palesa, en el fet que no es disposa d’in-formació clara sobre el cost de generació pera les noves centrals i sols s’acostuma a ofe-rir informació en el cas de l’ampliació de lavida útil de les plantes existents.

A la indústria nuclear espanyola se li presen-ta un calendari ple de reptes:

p Any 2016. Es pot començar a parlar deperllongar la vida útil de les centralsexistents.

p Any 2020. A partir d’aquesta data escomençarien a debatre els tancaments.

p Any 2025. Es podria començar a parlarde la construcció de noves centralsnuclears.

Hi ha un consens generalitzat sobre el fetque la catàstrofe de Fukushima reforçarà latendència descendent del paper de la nucle-ar en el balanç energètic dels països desen-volupats, principalment en el context euro-peu. Alguns exemples d’aquest canvi detendència els trobem al Japó, que ha aban-donat el seu pla nuclear i es planteja un plade tancaments; Alemanya, que ha anunciatel tancament de set reactors i ha proposatobrir el debat sobre l’abandonament total dela tecnologia nuclear el 2023; Suïssa, que hacomunicat el tancament de totes les sevescentrals i de tots els nous projectes; Itàlia,que ha presentat un decret que prohibeix l’e-nergia nuclear...

El Corredor Mediterrani Ibèric és una opor-tunitat única perquè la península Ibèricaes converteixi en la gran plataforma logísti-ca de l’Europa meridional

Les empreses del segle XXI fonamenten elseu èxit en un món globalitzat amb la

11

EL RISC ENERGÈTIC I LES IMPLICACIONS DE FUKUSHIMAJORDI DOLADER

ELEMENTS CLAU PER AL FOMENTDE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIALJOAN AMORÓS


potenciació de sis factors d’excel·lència(R+D+4i): Recerca, Desenvolupament,innovació, identitat, impacte i infraestructu-ra. Tots estem molt acostumats a incidir enels tres primers factors d’excel·lència, peròen aquesta economia globalitzada cal treba-llar decididament, també, per enfortir lestres i restants: identitat, impacte i infraes-tructura.

En el camp de la identitat, un dels aspectesmés cabdals és la cultura d’empresa i laprojecció de la seva imatge. Pel que fa al’impacte, un dels aspectes clau és la capa-citat per incidir arreu, de manera que elvalor percebut del producte o servei en elsdiferents mercats estigui d’acord amb lesexpectatives dels clients. Amb relació alfactor d’infraestructura, cal dir que és lapart que dóna solidesa al sistema genera-dor de progrés. En certa manera, tots elsaltres factors d’excel·lència només esdesenvolupen adequadament quan esfonamenten en una infraestructura consis-tent en tots els àmbits: científic, tecnolò-gic, productiu, logístic, educatiu, cultural,financer, polític, etc., que facilita un entornestable i segur, apte per suportar un siste-ma generador de progrés consolidat i dinà-mic capaç d’adaptar-se en tot moment a lesnecessitats de la societat.

Per desenvolupar convenientment els sisfactors d’excel·lència cal actuar en tresentorns: proper, mitjà i llunyà. En aquestsentit, el Projecte R+D+4i és una iniciativabottom-up liderada per la societat civil, queparteix d’un nou concepte de regió de la UE,amb la priorització del concepte socioeconò-mic respecte al de caire polític.

En síntesi, el Projecte R+D+4i es recolza,dins de cadascuna de les EULER (EULocomotive Economic Region), en el mónempresarial, acadèmic i professional.S’estructura en cicles de quatre anys i cadacicle comprèn les fases d’anàlisi de la com-petitivitat de la xarxa d’EULER i les fases depreparació del pertinent Pla d’acció permillorar la competitivitat a tres nivells:EULER, xarxa d’EULER i conjunt de la Unió

Europea. Finalment, s’imparteix una con-ferència de final de cicle amb l’exposició delPla d’acció, la disseminació arreu del Pla i elseguiment de la seva aplicació, per mitjà delcorresponent Observatori.

Cada cicle serà liderat i coordinat per unaEULER diferent. De moment Catalunya(d’on ha partit la idea del Projecte),Finlàndia, Flandes, Llombardia i Rin delNord (Westfàlia i Roine-Alps) formen partde la xarxa d’EULER.

Així doncs, l’objectiu bàsic de l’R+D+4iEuro-Action Group Association és aconse-guir uns fonaments sòlids on puguin assen-tar-se amb èxit els pilars de la competitivitatempresarial i reduir, significativament, elrisc de fracàs de l’activitat industrial a laUnió Europea.

Pel que fa a FERRMED, es tracta d’una asso-ciació de caire multisectorial, creada a ini-ciativa del món empresarial, per tal demillorar el transport ferroviari de mercade-ries i, de retop, la competitivitat de lesindústries europees.

El Gran Eix FERRMED s’inicia a SantPetersburg (Rússia) i acaba a Casablanca (elMarroc), connectant els fronts portuaris mésimportants de la Unió Europea (el del mardel Nord i el del Bàltic amb el de laMediterrània occidental), amb els eixos est-oest del continent europeu. L’extrem sudd’aquest Gran Eix el constitueix l’anomenatCorredor Mediterrani Ibèric.

Pel que fa a l’Estat Espanyol, la zona d’in-fluència corredor representa el 40% de lapoblació i del PIB, prop del 50% de la pro-ducció agrícola en valor, el 55% de la pro-ducció industrial, el 60% de les exporta-cions, prop del 60% del transport terrestrede mercaderies, més del 65% del tràficmarítim i prop del 70% del turisme. A més,és el camí més curt per enllaçar el sud de lapenínsula Ibèrica o el nord d’Àfrica amb elcentre d’Europa (hi ha prop de 470 kmmenys que passant pel Corredor IbèricCentral / Atlàntic).

12


La mobilitat catalana és de gran densitat i,per probabilitat, molt més generadora deriscos que la majoria dels altres territorisde l’Estat. A més, es fa més complexa, ja quel’activitat industrial i comercial concentra ala carretera el 86% del transport de merca-deries i el 88% del transport de viatgers.

Catalunya, amb una superfície de 32.106,54km2 (un 6,3% de tot el territori de l’Estat) iuna població de 7.210.508 habitants a finalsdel 2007 (un 15,6% d’Espanya), té 12.362km de vies públiques interurbanes, és a dir,un 7,5% del conjunt de la xarxa espanyola.

Aquest 7,5% demostra les grans dificultatsque té el trànsit català, ja que compta ambuna xarxa viària precària en relació a lademografia i la superfície, i també en relacióal parc de vehicles i el cens de conductors.

Segons la Asociación de Sociedades Espa-ñolas Concesionarias de Autopistas, Túneles,Puentes y Vías de Peaje (ASETA), la IntensitatMitjana Diària (IMD) de tot l’Estat a les con-cessions de peatge és de 24.331 vehicles.Aquesta xifra és molt superior als peatgescatalans. Per exemple, les barreres troncals deMartorell i Mollet es mouen sobre els100.000 vehicles al dia i les del Maresme,Vilassar i el Vendrell ultrapassen els 50.000.Aquest fet, que sempre s’ha considerat comuna discriminació als usuaris catalans, passaa ser un motiu d’inseguretat viària ja que, enmoments de crisi com l’actual, i per tal d’es-talviar, els usuaris renuncien a l’ús dels peat-ges, cosa que suposa circular per carreteresconvencionals no tan segures.

La crisi econòmica ha fet baixar, en elsdarrers 3 anys, la mobilitat viària a Cata-lunya i a Espanya entre un 1% i un 8%. Enconseqüència, i per proporció, el risc d’acci-dent ha disminuït, independentment delresultat d’altres mesures preventives i decontrol establertes per les respectives autori-tats del trànsit.

La situació de la xarxa viària espanyola,però —i en relació a l’europea—, es troba enun bon nivell segons els indicadors publicatsper l’Associació Espanyola de la Carreteraen la seva Memòria anual. De fet, Espanyaés el primer estat europeu pel que fa a lon-gitud de les vies de gran capacitat en relacióals quilòmetres recorreguts pels viatgers(23,7, mentre que la mitjana europea és de12,2). En mercaderies, Espanya és el terceramb 84,6 km per cada 1.000 tones, mentreque la mitjana europea és de 52,5.

Es calcula que entre el 15% i el 20% del totald’accidents i entre el 10% i el 15% del totald’accidents mortals estan relacionats ambactivitats de manteniment.

És evident que en la creació, la construcció ila instal·lació de les infraestructures, siguinquines siguin, hi ha una activitat laboralque, en funció de les condicions de treballen les quals es desenvolupi, pot comportaruns riscos laborals per a les persones treba-lladores, siguin assalariades per compted’altri o autònomes. A aquesta activitat hiha associada, a més, un treball de manteni-ment diari per fer que aquestes infraestruc-tures funcionin, amb la possible exposició ariscos de les persones que ho fan.

Des del punt de vista del risc laboral, eltema de manteniment dels equips de treball,de les instal·lacions, dels edificis, de les viesde comunicació, etc., és dels més impor-tants. De fet, el manteniment ocupa el quartlloc a la llista dels deu processos productiusprincipals en els quals s’ha registrat el majornombre d’accidents mortals durant el perío-de 2003-2005.

Quan parlem de manteniment hem de ferla distinció entre el que seria el manteni-ment preventiu i el reactiu o correctiu. El

13

INFRAESTRUCTURESI SEGURETAT VIÀRIAJOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

INFRAESTRUCTURES CRÍTIQUES, SEGURETATI SALUT EN EL TREBALL I MANTENIMENTJORDI MARTÍNEZ


primer és el correcte, el que s’hauria de ferd’una manera planificada amb actuacionsprogramades, per impedir que es produei-xin fallades. El segon és gairebé sempre acorre-cuita quan ja s’ha produït la fallada,amb unes conseqüències imprevisibles isovint lesives per a les persones que han defer les reparacions per restaurar el serveide la infraestructura. És aquest segon tipusde manteniment, el reactiu, el que té unaincidència negativa important en la segu-retat i la salut dels treballadors, junt, evi-dentment, amb la manca de mantenimentpreventiu.

Un exemple de la dualitat de la relació entremanteniment (o la seva absència/deficièn-cia) i les conseqüències per a la seguretat ila salut dels treballadors i la població engeneral, el trobem en el cas de la centralnuclear de Fukushima, al Japó. Es tractad’una infraestructura de les més crítiques, iper aquest motiu les mesures de seguretattant a l’hora de dissenyar-la com del mante-niment haurien de ser extremes. A falta d’in-formes més concloents, tot apunta queerrors en un i altre sentit van propiciar queles conseqüències hagin estat tan impor-tants. L’operadora TEPCO va confessar quedurant 11 anys no havia inspeccionat unapeça que alimenta una vàlvula de control detemperatura del reactor.

Internet es considera una infraestructuracrítica per la dependència que en tenendeterminats serveis crítics a la societat:salut, mitjans de comunicació, governs, for-ces de seguretat, subministraments, etc.

Si pensem que un 50% dels ciutadans i mésdel 90% de les empreses són usuaris habi-tuals d’Internet, és evident que una poten-cial pèrdua d’accés a Internet afectaria lesnostres vides.

No obstant això, no és aquest el motiu pelqual es considera Internet una infraestructu-ra crítica, sinó per la dependència que entenen altres serveis crítics a la societat:salut, mitjans de comunicació, governs, for-ces de seguretat, subministraments, etc.

Directament o indirecta, Internet ha esde-vingut el motor i la carretera per a la nostrasocietat i sense Internet, avui dia, no podrí-em portar una vida “normal”. El grau dedependència de la societat respecte aInternet està en funció del tipus d’activitatque realitzi la societat: una societat ruraltradicional podrà sobreviure seguramentdurant mesos, encara que si està mínima-ment industrialitzada potser tindrà proble-mes per aconseguir subministraments o persubministrar la seva producció al mercat.Les societats més globalitzades, a l’altreextrem, tenen una dependència pràctica-ment absoluta dels sistemes informàtics iInternet: la producció, el subministramentjust in time, les vendes... s’estenen a tot elmón, i això no és possible sense una comu-nicació global, com la que ofereix Internet.

Tot això ens porta a analitzar alguns dels sis-temes crítics per a la societat, des del puntde vista de la dependència d’Internet i delssistemes informàtics. La sanitat, sense anarmés lluny, ha anat incorporant progressiva-ment la informàtica i els sistemes de comu-nicacions digitals: la gestió administrativadels malalts, l’escaneig digital del cos humà,el tractament remot de les malalties, etc. Iun dels aspectes de seguretat més conflictiu(i més encara en l’àmbit de la salut) és el dela confidencialitat de les dades personals.

Hem vist que Internet s’ha convertit en unanova societat per si mateixa. Així, de lamateixa manera que podem parlar de lasocietat rural, la industrial o la urbana,podem parlar de la societat virtual. Aquestessocietats virtuals es materialitzen a travésde les xarxes socials i això les converteix,també, en serveis crítics per a la societat.Internet en general i les xarxes socials enparticular han estat triades pels mitjans decomunicació, els governs i les corporacions,

14

LA XARXA INTERNETCOM A INFRAESTRUCTURA CRÍTICAMANEL MEDINA


com una nova plataforma per difondre elsseus missatges. En aquest sentit, Internets’ha convertit en un nou canal de comunica-ció i els atacs a aquest servei tindrien unimpacte important en la societat.

La gent té tendència a confiar en el quediuen determinats mitjans o persones; peraixò, un dels atacs possibles és la suplanta-ció d’identitats per divulgar informació“alterada” en nom de persones reconegu-des, i un altre és la modificació del contin-gut de pàgines web. La manera més eficientd’evitar aquests tipus de problemes de segu-retat a Internet com a societat virtual és l’e-ducació.

Davant d’aquesta situació de dependènciatecnològica de les infraestructures i els ser-veis crítics per a la societat, els governs vancomençar per la creació de brigades especí-fiques per a la lluita contra el cibercrim i,darrerament, han creat centres de coordina-ció d’emergències a la xarxa. Algunsgoverns, fins i tot, han anat més lluny i hancreat divisions de l’exèrcit o departamentsdel servei d’intel·ligència especialitzats aemprar Internet i els atacs informàtics coma mitjà per impactar en l’economia o lasocietat d’altres països.

Els territoris que més riquesa generen sónels que menys recursos tenen per gastar ensalut per la seva població. Potser per aquestmotiu els usen de manera més eficient.Contràriament, els territoris que menysriquesa generen són els que més gasten enserveis sanitaris per habitant i ocasionenuna major ineficiència amb els recursosque reben.

Aquest capítol centra la seva anàlisi en lesinfraestructures sanitàries fonamentals pera la prestació dels serveis que tenen una alta

repercussió per a la salut: els equipamentshospitalaris i els centres de salut, amb tot elque això comporta de personal, dotació tec-nològica i recursos econòmics.

La conclusió és que, actualment, la distribu-ció de les instal·lacions al territori s’ajusta aun model de proximitat que comporta avan-tatges per als ciutadans, tot i que no sempresigui el més recomanable econòmicament.Malgrat que la dotació a Catalunya és moltmés ajustada que la mitjana espanyola, ambuns recursos econòmics molt més minsosque en d’altres indrets de l’Estat, s’estàdesenvolupant més activitat i s’està oferintun servei molt més eficient, amb uns indica-dors de resultats tan bons o millors que elsdel conjunt de l’Estat.

Dins del Principat, la distribució dels hospi-tals i centres de salut està molt condiciona-da per la seva geografia, però també pelconcepte de proximitat al territori que haestat, durant anys, clau en la definició delmodel assistencial que s’ha volgut establir.Les dades més recents publicades mostrenque Catalunya disposava de 188 hospitals(entre públics i privats, de diferents mides iespecialitats). Val la pena destacar que elterritori amb la dotació (i la despesa) depersonal per llit més baixa és Tarragona i lamés alta Girona.

L’altre puntal del sistema sanitari són elscentres que presten atenció extrahospitalà-ria i, molt concretament, atenció primàriade salut. Així, l’any 2009 existien 362 equipsd’atenció primària dels quals el 77,9% erende l’Institut Català de la Salut. La resta erenconcertats.

Si comparem Catalunya amb la resta deterritoris i/o el conjunt de la mitjana espa-nyola —malgrat que ens trobem amb unaprimera dificultat per obtenir dades plena-ment elaborades, homogènies i que abracinel sistema sanitari en el seu conjunt— des-cobrim que la dotació de llits hospitalarisper habitant és molt més elevada aCatalunya que a la resta de comunitats autò-nomes; però si ens fixem en els hospitals

15

DESCRIPCIONS I REFLEXIONS SOBRE LAINFRAESTRUCTURA SANITÀRIA A CATALUNYAROSA GISPERT I RICARD TRESSERRAS


públics, veurem que els llits per habitants aCatalunya es troben en una situació mitja-na/baixa. Pel que fa al personal català, téuna de les dotacions més baixes.

Malgrat tot, els indicadors de funcionamenta Catalunya es troben en posicions mésfavorables que la mitjana espanyola. Elshospitals catalans tenen la segona taxa d’o-cupació més alta, el nombre més elevat demalalts atesos per llit després del País Basc,i una estada mitjana d’hospitalització i unataxa de mortalitat hospitalària en el rangmitjà- baix.

Per últim, cal fer ressò dels desequilibrisentre territoris. Així, segons les balances fis-cals del 2005 (les úniques disponibles ofi-cialment), Catalunya era la tercera comuni-tat pel que fa a la càrrega impositiva mésalta per habitant i, en canvi, de les que rebiaun menor benefici, de manera que en resul-tava ser també la tercera amb un saldonegatiu més elevat. Tot i que les dadespoden haver variat lleugerament, aquestdesequilibri no ha fet més que augmentar,almenys pel que fa a la despesa sanitària.

Cotitzant 25 anys, fins ara, es cobrava el 80%de la pensió. Amb el nou model, aquest per-centatge es redueix entre el 72,8% i el 71,4%,segons els casos. Per 30 anys de cotitzaciós’ha passat del 90%, al 84,1% o 82,1%. Aaquestes reduccions, caldria sumar-hi lesque es produiran com a conseqüència de l’a-llargament del període de càlcul de la pen-sió a les cotitzacions dels últims 25 anys enlloc de les dels 15 últims, cosa que provocarà,segons els experts, una reducció del 20%.

Tots els experts coincidien a dir que cap amitjans de la pròxima dècada el sistemaactual de pensions públiques seria insosteni-ble, de manera que calien reformes. Refor-

mes que han de ser, fins i tot, més impor-tants que les dels països del nostre entorn acausa de la major cobertura relativa del sis-tema, ja que s’aborden amb retard.

L’acord assolit abraça la necessitat de frenarles jubilacions anticipades, evitar reduccionsde plantilla a càrrec de la Seguretat Social,perllongar els anys de còmput per aconse-guir la pensió completa i allargar el nombred’anys per al càlcul de la pensió, limitarl’augment de les pensions no contributives,reformar les pensions de viduïtat, establirbases de cotització mínimes per a autònomssobre remuneracions reals, etc.

La Seguretat Social ha calculat que per l’any2025 la xifra actual de pensionistes a càrrecdel sistema públic, s’elevarà a 11 milions(enfront dels 8.711.000 actuals). L’any 2050aquesta xifra podria arribar als 17 milions,és a dir, la xifra actual de cotitzants. Si aixòsucceeix, el sistema entrarà en dèficit a par-tir de l’any 2023.

Un dels temes que ha generat més con-trovèrsia és la proposta del retard en l’edatde jubilació dels 65 actuals als 67 anys. Noobstant això, tot i ser aquesta la problemàti-ca més visible, les mesures a adoptar, en lesquals sí que hi ha va haver acord general, esrefereixen al fet que el 100% de la pensió nos’assoleixi amb 35 anys cotitzats —com finsara—, sinó que per aconseguir la pensióplena se n’han de treballar 37 (o si algú esvol jubilar als 65, la pensió plena no l’asso-lirà fins als 38,5 anys de treball). Tot aixòsuposarà, a la pràctica, una reducció de laquantia final de les pensions.

Així mateix, s’ha acordat l’ampliació de 15 a25 anys del període per calcular la pensió.Això suposarà una disminució de la pensióper a la majoria dels treballadors, ja que esrealitzarà una ponderació de la quantia dela prestació corresponent, en funció d’al-guns anys de la vida laboral en què els tre-balladors, suposadament, poden haver tin-gut un salari més baix que al final, en quèrepercuteixen els increments per antiguitat,així com la pròpia promoció professional.

16

EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICASOBRE LA PREVISIÓ SOCIALJOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES


Són mesures, però, que s’adoptaran progres-sivament, per la qual cosa la seva repercus-sió plena es donarà per a les persones que,actualment, tenen menys de 50 anys.

La comissió del Pacte de Toledo està a favorde potenciar el paper de les mutualitats deprevisió social professional en la previsiósocial d’acord amb criteris de col·laboracióamb el sistema públic, com a instrumentdiferenciat que ajudi a l’extensió de la previ-sió social en l’àmbit empresarial i professio-nal. Aquestes mutualitats tenen l’avantatge,a més, que es regeixen pel sistema de capi-talització individual, per la qual cosa lesseves prestacions es garanteixen amb lesaportacions dels seus socis.

El 2010 es va caracteritzar per la recupera-ció de l’economia global i dels principalspaïsos de la Unió Europea. En el casd’Espanya i de Catalunya, però, l’activitatencara es troba en una fase d’estancament,en un context caracteritzat per la feblesa dela demanda del sector privat i l’intens ajustde la despesa pública.

Les primes de risc sobirà a Espanya i a laresta d’economies perifèriques de la zonaeuro han augmentat fortament arran de lacrisi. Els temors dels mercats sobre lasolvència d’aquestes economies s’han anatconfirmant amb les successives demandesd’assistència financera a la Unió Europea i alFons Monetari Internacional (FMI) deGrècia, Irlanda i Portugal. Cada anunci derescat financer d’un país perifèric de la zonaeuro s’ha traduït en un repunt de les primesde risc sobirà, que actualment se situen enmàxims des de l’inici de la Unió Monetària.

A més, l’evolució de la volatilitat borsària enel mercat espanyol i europeu ha reflectit elsentiment d’incertesa en el mercat al llarg

de la crisi. La crisi actual va tenir el seu ori-gen en els mercats financers i en el sectorbancari l’any 2007, i, per aquest motiu, undels primers efectes que va tenir va ser unfort augment de les primes de risc en el mer-cat interbancari. Aquesta elevada prima derisc va reflectir la falta de confiança mútuade les entitats bancàries, a causa de la incer-tesa sobre la seva exposició a actius tòxics ial mercat immobiliari, i, per tant, sobre laseva situació en termes de liquiditat i sol-vència.

L’endeutament extern de l’economia espa-nyola va augmentar fortament durant l’an-terior etapa d’expansió econòmica, com aresultat de les creixents necessitats de finan-çament de l’economia, derivades de la insu-ficiència de l’estalvi intern per finançar l’au-ge de la inversió. A mesura que augmenta elnivell de deute extern net en relació amb elPIB, també s’incrementa el risc que l’econo-mia no sigui capaç de complir amb les sevesobligacions financeres derivades del deute.El deute extern augmenta quan es dóna undèficit per compte corrent, el qual va assolirmàxims coincidint amb l’etapa d’expansióimmobiliària. Cal tenir en compte que, en elcas de l’economia espanyola, el dèficit percompte corrent s’ha reduït els darrers anys,però no ha desaparegut, fet que explica quecontinuï augmentant el deute exterior netde l’economia.

Després d’una llarga etapa de creixement delcrèdit al sector privat per sobre del PIB nomi-nal, les empreses i famílies s’han vist obliga-des a desendeutar-se, i contenir la sevademanda de crèdit. L’any 2009 el crèdit alsector privat a Espanya va registrar una con-tracció per primera vegada en la història. Lesdarreres dades mostren que el crèdit al sectorprivat ha deixat de caure, malgrat que conti-nua estancat i no hi ha símptomes d’unarecuperació significativa a curt termini.

En aquest context, la taxa de morositat delscrèdits al sector de serveis immobiliaris i a laconstrucció ha assolit nivells molt elevats imanté una tendència alcista, situació quecontrasta amb l’estabilització, i fins i tot

17

EL RISC ECONÒMIC I FINANCERJOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZI RAQUEL VÁZQUEZ


18

lleugera moderació de la taxa de morositatdels crèdits a la indústria i als serveis noimmobiliaris.

Les dificultats pressupostàries de les admi-nistracions públiques s’han reflectit enretards i pròrrogues en el pagament de lesfactures. L’acumulació de factures pendentsde pagament per part del sector públic s’haaccentuat a partir de l’any 2007 i representaun problema greu per a les empreses que, enmolts casos, es troben en una situació insos-tenible per aquest motiu.

Ser jove a Espanya no és fàcil. Els joves espa-nyols fa temps que tenen taxes d’atur i pre-carietat laboral altes, dificultats per emanci-par-se, per accedir a l’habitatge o per crearuna família. A més, és una situació de desa-vantatge social i personal que s’allarga en eltemps. En aquest sentit, la inseguretat i vul-nerabilitat que viuen com a col·lectiu ésimportant. Malgrat aquestes dificultats,Espanya manté una taxa de delinqüènciajuvenil comparativament moderada i deviolència baixa. En canvi, la sensació d’inse-guretat de la població general és important.

Primer de tot cal intentar identificar els fac-tors que influeixen en la violència juvenil iajuden a explicar aquesta situació. Els resul-tats confirmen que l’edat i el gènere són ele-ments significatius, no solament pel volumde la violència, sinó també per l’àmbit enquè aquesta es produeix. Amb els anysdecreix la violència en escenaris públics,però creix en els privats. L’estudi mostra comles creences religioses i les ideologies políti-ques tenen la seva importància com a fac-tors explicatius.

Les dades analitzades mostren una connexiófeble entre la situació d’activitat laboral delsjoves i els nivells de delinqüència. Malgrattot, en un mercat laboral dual com l’espa-nyol, amb taxes altes d’atur, temporalitat,baixos salaris i poca despesa social, la com-binació d’exclusió laboral i manca de suportinstitucional crea situacions de risc.

A Espanya la família juga un paper impor-tant en la prevenció de la delinqüència i laviolència donant protecció econòmica i,alhora, creant cohesió social. Aquest plante-jament fa pensar que, potser, aquesta situa-ció no es podrà mantenir com fins ara. Elsmodels familiars estan canviant ràpidamenti la situació de moltes famílies s’està debili-tant, tant per l’evolució del mercat laboralcom pels dèficits de protecció social. De fet,ja es parla de l’emergència de nous riscossocials entorn a aquesta situació.

FACTORS DE LA VIOLÈNCIAJUVENIL A ESPANYADIEGO TORRENTE


El IDES y el Observatori del Riesgo ..................20


Infraestructuras y riesgo.Una visión transversal..................................................21JOSEP MARIA ROVIRA

Gobernanza, redes,infraestructuras y riesgo ..............................................23MANEL VILLALANTE

La seguridad de las infraestructuras:responder a las crisis......................................................25

Mini observatori 2012 CAST 14/11/11 09:48 Página 19

PERE TORRES Y ELISABET VILADOMIU

Desde su creación, el IDES ha organizadocatorce foros y el que tenéis en las manos esel onceavo informe del Observatorio delRiesgo. Durante este tiempo hemos analiza-do temas y problemáticas diversas que vandesde la seguridad alimentaria hasta laenergía, pasando por el ordenamiento jurí-dico, el tráfico, la vivienda o la previsiónsocial.

Los informes del Observatorio ofrecen unavisión profunda, analítica y prospectiva.Continuando una serie que se remonta alaño 2001, nuestros expertos siguen estu-diando temas controvertidos y actualesdesde la independencia y el rigor que siem-pre nos ha caracterizado. Quieren anticipar-se a los problemas que puedan surgir, amedio y largo plazo, y alertar a los decisorespolíticos, económicos y sociales sobre lanecesidad de estar atentos o actuar sobrealgún aspecto de la seguridad.

Nuestros territorios se han vertebrado enciudades y pueblos. Para unirlos se han cre-ado vías de comunicación por donde circu-lan personas, mercancías, energía, agua,información, etc. Así, tenemos territorioscon más o menos puertos, aeropuertos, líne-as de ferrocarril, redes de transporte deenergía, redes de comunicación, etc. Dada

la importancia que tiene este tipo de infra-estructuras, hay que estar preparados paraactuar en el momento en que se manifiestauna crisis. La dificultad, pero, radica en defi-nir una buena respuesta ante las grandescatástrofes o situaciones extraordinarias quese dan muy excepcionalmente.

Así pues, este Informe 2011 aborda comoelemento central las infraestructuras críti-cas, elaborando un análisis para poner demanifiesto su importancia en el desarrolloeconómico y social de nuestro territorio. Sinolvidar que estas infraestructuras puedenser grandes productoras de efectos colatera-les y receptoras de riesgos.

Dentro del apartado de “Riesgos estratégi-cos. Análisis permanente” el lector encon-trará los artículos de los expertos habitualesdel Observatorio que aportan reflexionessobre temas actuales como el CorredorMediterráneo, las implicaciones deFukushima, la infraestructura sanitaria oInternet como infraestructura crítica.

Por último, se encuentran los “Semáforosdel Riego”, que son el resultado de sintetizary hacer visibles, de manera gráfica, las ten-dencias de algunos de los Indicadores delRiesgo.

El IDES y el Observatorio del RiesgoEl IDES se creó con la voluntad de ser una plataforma pluriprofesio-nal y multidisciplinaria donde tratar todos aquellos aspectos rela-cionados con la seguridad y donde trabajar codo con codo conempresas, instituciones y Administración.


El sobrecoste que supondría hacer frentecon garantías a incidentes como la nevadade Girona del año pasado, sería excesiva-mente alto. Es necesario enfrentarse a estassituaciones, consideradas excepcionales,cada vez que se producen.

Los tres factores que generan un estado demalestar a la población afectada y son váli-dos para los usuarios de cualquier infraes-tructura son:

p Ausencia de alternativa viablep Duración prolongada del incidentep Falta de suficiente información

Por lo tanto, la logística ligada a un inciden-te infraestructural pasa a tener una impor-tancia primordial en su desarrollo y su reso-lución satisfactoria. Desgraciadamente notodas las organizaciones que gestionan unainfraestructura son suficientemente con-cientes de ello.

Si consideramos dos escenarios cercanos enel tiempo que han generado problemas,como la nevada de Girona del año pasado yel terremoto de Andalucía, podemos obser-var que los dos fenómenos han generadoafectaciones en infraestructuras de diferenteíndole, pero previsibles en los dos casos.Entonces, ¿qué ocurre?, ¿no existe sensibili-dad en este aspecto? Sí que existe sensibili-dad, pero el sobrecoste que habría quepagar para afrontar con garantía estas cir-cunstancias (que se dan una vez cada 25

años) sería excesivamente alto y, por tanto,se consideran como situaciones excepciona-les a las que habrá que hacer frente cada vezque se produzcan.

Podríamos decir que una red es más seguracuanto más mallada está, o sea, cuantasmás interconexiones haya entre sus nodos.Por tanto, se podría deducir que la soluciónes incrementar la conectividad hasta el infi-nito y así disfrutar de una red de gran segu-ridad. Aún así, más conectividad comporta-ría más potencia de cortocircuito en una redque, para hacer frente a posibles averías,debería rediseñarse, hecho que provocaríaun incremento desmesurado de los costesque acabarían repercutiendo en la tarifa. Esnecesario encontrar un equilibro.

La diversificación de fuentes de producciónen el sistema eléctrico garantiza una seguri-dad de abastecimiento muy importante —ymás en la situación actual en la que, produc-to de la crisis, muchas inversiones han que-dado ociosas y nos encontramos en un ciclode exceso de oferta. A parte de disminuir elprecio de la energía, este exceso ha sido lacausa de que muchas instalaciones pensa-das para una gran utilización —como lascentrales de ciclo combinado—, hayan teni-do una utilización muy baja y no hayancubierto los costes de explotación. En elcampo de la seguridad de abastecimientoaparecen más problemas, y en el caso delgas y del agua, el panorama no es tampoconada halagador.

21


INFRAESTRUCTURAS Y RIESGO. UNA VISIÓN TRANSVERSALJOSEP MARIA ROVIRA


En lo referente al gas, las fuentes de sumi-nistro están muy diversificadas y, por lotanto, no están sujetas a peligros de conflic-tos locales. No obstante, este combustiblellega por dos únicos caminos: por mar, enforma de gas natural licuado (GNL) y porlos gaseoductos de Marruecos y Argelia.Habrá que continuar, por lo tanto, con lostrabajos de investigación y puesta en servi-cio de depósitos submarinos o subterráneosde acumulación de gas y la potenciación decentrales hidráulicas reversibles para asegu-rar la respuesta ante situaciones de falta degas natural, de generación eólica o de unagran avería en centrales nucleares o conven-cionales de gran potencia.

En el sector del abastecimiento de agua,vemos que las políticas de ahorro han teni-do un impacto importante en la RegiónMetropolitana de Barcelona (RMB) y que,junto a las desaladoras y la reutilización derecursos —como el agua de alguna depura-dora—, han hecho posible el abastecimien-to en condiciones hídricas normales. Esto,pero, no excluye el problema de falta dereservas en las cuencas internas ni la necesi-dad de garantizar en cualquier circunstanciael abastecimiento a la RMB. Vistas las difi-cultades para aportar nuevos caudales regu-lados de la propia cuenca y del coste cadavez más grande del agua de la desalación —producto del encarecimiento del coste de laenergía eléctrica—, habrá que estudiar lasposibilidades de hacer llegar agua desde

donde haya. Esto implica traerla desde lacuenca del Ebro o desde el Roine, a parte deponer en marcha sin dilaciones la uniónentre cuencas, políticamente muy discutida,pero que, técnicamente, no supone proble-ma alguno.

En lo referente a las infraestructuras deltransporte y a las telecomunicaciones, des-graciadamente, es habitual aceptar retrasosen forma de colas. Si estas tienen una dura-ción de pocas horas a la semana (horaspunta), son aceptadas sin problemas por laciudadanía, pero si el retraso es por parte deun medio de transporte público, la percep-ción es muy distinta. Cuando los costes deri-vados de las horas laborales perdidas (porculpa de una congestión permanente) sonya significativos, es cuando ya ha llegado elmomento de tomar decisiones respecto a laampliación de la infraestructura o la crea-ción de un camino alternativo para conti-nuar garantizando el derecho a la movili-dad.

Es evidente que el servicio prestado porADIF-RENFE en el sistema de Cercanías-Regionales es inferior al de los Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya (FGC), yaque, estos últimos, han procurado un man-tenimiento continuado de la infraestructuray del material móvil para asegurar la movi-lidad en la RMB con unos niveles de seguri-dad en la prestación del servicio equipara-bles a otras ciudades del Estado.

22


Debemos avanzar en el desarrollo de unmodelo con criterios de eficiencia y rentabi-lidad social en la planificación de nuestrasinfraestructuras y al mismo tiempo avan-zar en la internalización de la cultura deprotección y gestión del riesgo.

Las infraestructuras son uno de los principa-les instrumentos de que dispone el planifica-dor para ordenar el territorio y articular sufuncionalidad. No obstante, la creencia deque las infraestructuras son en sí mismascondición suficiente para el crecimiento eco-nómico o desarrollo de cualquier territorioha sido ya superada por la realidad.

Nuestro territorio está organizado en redes.La planificación en red debe empezar por lagobernanza del territorio dado que ordenarlas dinámicas territoriales bajo un criteriode integración e interrelación multidireccio-nal de redes supone imponer los valoressociales de la cooperación a los de la compe-tencia.

En definitiva, la gobernanza —que implicadefinir claramente los objetivos, fomentar eldebate cívico y la participación social— esesencial para lograr una ordenación delterritorio en red o de carácter cooperativo.

Esta gobernanza debe liderar las dinámicasterritoriales y no dejarlas en manos del mer-cado para fomentar que se construya unasociedad en red, pero sin exclusiones de nin-gún tipo.

Las infraestructuras actúan y modifican lascondiciones naturales del territorio dandolugar a una configuración territorial quetiene como objeto posibilitar y potenciar eldesarrollo socio-económico de su área deinfluencia.

Sin embargo, pueden generar otros efectosque no van en la misma dirección, por elcontrario, crean graves contradicciones yproblemas al objetivo global de desarrollode una determinada área.

La Comisión Europea ha defendido siemprela inversión en las infraestructuras de trans-porte como un sector positivo de competiti-vidad y cohesión social y territorial.

El mes de marzo de este año la Comisiónpublicó el Libro Blanco de los Transportes,también denominado Hoja de ruta hacia unespacio europeo único de transporte. En dichodocumento la Comisión aboga por la inver-sión en infraestructuras como una apuestaestratégica de Europa y al mismo tiemporeafirma su impacto positivo en la competi-tividad, el empleo y la calidad de vida. Peroes del todo evidente que no es posible aislaresta apuesta estratégica de la actual coyun-tura económica.

En el año 1980 según EUROSTAT las infra-estructuras españolas apenas alcanzaban el45% de la media europea en términos decapacidad y eficiencia. Hoy en día el pano-rama se ha modificado radicalmente

23


GOBERNANZA, REDES, INFRAESTRUCTURAS Y RIESGOMANEL VILLALANTE


habiéndose superado el 100% de la referen-cia.

Como ejemplo, señalar que España es líderen kilómetros de autovía y de alta velocidadferroviaria y que algunos puertos y aero-puertos se sitúan entre los cinco mejores dela Unión Europea. Existen todavía algunascarencias notables como las referidas altransporte ferroviario de mercancías y a lacreación de nudos logísticos que potencianla intermodalidad y la integración de losdiferentes modos de transporte. No obstan-te, también debemos señalar que en Españase han destinado recursos públicos a infraes-tructuras de necesidad más que discutible.

La etapa de los presupuestos extraordinariospara la creación de infraestructuras ha fina-lizado y difícilmente podrá reeditarse en unfuturo próximo.

Hoy por hoy, los criterios que deben presidirel análisis de alternativas de inversión sefundamentan en primer lugar en atenderprioritariamente aquellas infraestructurasde mayor rentabilidad económica y social yespecialmente aquellas que puedan autofi-nanciarse o que contribuyan a un modelo

productivo más competitivo, y por tantomás generadoras de actividad y empleo.

Las infraestructuras no productivas solo tie-nen que construirse donde tengan una fun-ción de servicio público, es decir, donde lademanda no tenga atendida sus necesida-des mínimas de movilidad y accesibilidad.

No es posible proteger todas las infraestruc-turas contra todas las amenazas. La gestiónde riesgos es un enfoque estructurado paramanejar la incertidumbre relativa a unaamenaza, a través de una secuencia de acti-vidades humanas que incluyen evaluaciónde riesgo, estrategias de desarrollo paramanejarlo y mitigación del riesgo utilizandorecursos gerenciales. Las estrategias inclu-yen transferir el riesgo a otra parte, evitar elriesgo, reducir los efectos negativos del ries-go y aceptar algunas o todas las consecuen-cias de un riesgo particular.

Ahora debemos avanzar en el desarrollo deun modelo con criterios de eficiencia y ren-tabilidad social en la planificación de nues-tras infraestructuras y al mismo tiempoavanzar en la internalización de la culturade protección y gestión del riesgo.

24


Los riesgos que tienen asociadas las infraes-tructuras son crecientes, como también losson los impactos de un eventual desastre.

Aunque hoy Catalunya tiene una experien-cia muy atenuada en catástrofes —esporádi-ca grandes nevadas, algunos incendiosforestales devastadores, vendavales y lluviastorrenciales con inundaciones, accidentesde transporte de una cierta magnitud, etc.—, no hay que despreciar, en absoluto, los ries-gos existentes. No hace falta retrocederdemasiado en el tiempo para recordar lasúltimas crisis más notorias: el hundimientodel túnel del Carmel (enero de 2005), lagran apagada eléctrica de Barcelona (juliode 2007), la intensa nevada en las áreascentral y norte-oriental del país (marzo de2010) y el atropello ferroviario enCastelldefels (junio de 2010).

Es necesario concienciarnos de que vivimosen un mundo de riesgos crecientes. Y estoresponde a tres causas principales:

p La generación de riesgos nuevos. El pro-greso científico y tecnológico nos ofrecenuevas posibilidades de prosperidad yde bienestar. No obstante, muy a menu-do van asociadas a riesgos desconocidoshasta ahora.

p La ocupación de zonas vulnerables. Laexposición demográfica, que continúaaunque tienda a la atenuación, obliga allenar territorios propicios a los desas-

tres naturales: desde las zonas de inun-dabilidad de los ríos a las tierras bajaslitorales, áreas sometidas a las “amena-zas” de erupciones volcánicas o terremo-tos, lugares sin recursos hídricos sufi-cientes…, pero también en las proximi-dades de instalaciones y infraestructurascon un cierto riesgo.

p El aumento de las dependencias. La pro-gresiva dependencia de unas pocas tec-nologías, como la electricidad o la infor-mática, genera un riesgo creciente. Hoy,nuestro estilo de vida y las mismas infra-estructuras son mucho más dependien-tes de este vector energético y de estaherramienta de gestión que algunosdecenios atrás. En consecuencia, cual-quier incidencia que limite a una u otra—o a las dos— tiene enormes repercu-siones en la vida cotidiana.

Evidentemente, pues, riesgo y infraestructu-ras están íntimamente asociados y aún vana estarlo más en el futuro. En un mundo tancomplejo como el actual, las infraestructu-ras son esenciales y, al mismo tiempo, estánsometidas a amenazas que ponen en riesgosu funcionamiento normal. De hecho, cons-tituyen una preocupación principal a la horade asegurar el buen funcionamiento de unasociedad y de una economía. Sus riesgosasociados son crecientes, como también loson los impactos de un desastre eventual.Por ello, es imprescindible que se les atorguecada vez más atención.

25


LA SEGURIDAD DE LAS INFRAESTRUCTURAS: RESPONDER A LAS CRISIS


PERE TORRES Y ELISABET VILADOMIU

En Catalunya, como en todas las socieda-des occidentales, una parte muy significa-tiva de las infraestructuras que garanti-zan el buen funcionamiento de la socie-dad están en manos privadas, sea porquese trata de un mercado liberalizado, seaporque se prestan servicios públicosmediante concesiones a empresas gesto-ras. No se trata de profundizar en estadistinción, sino de remarcar que la impor-tante presencia de empresas privadas enla gestión de infraestructuras estratégicas—en algunos casos, críticas— hace nece-saria la colaboración entre el sector públi-co, responsable de dar respuesta a lassituaciones de emergencia, y el sector pri-vado, que las gestiona. Aunque esta inte-rrelación no es inédita, conviene que seintensifique y se amplíe para mejorar larespuesta global a las emergencias. Losdos ejes de interrelación son la coordina-ción y la cooperación.

Catalunya cuenta con una detallada planifi-cación de respuesta a las diversas situacio-nes de emergencia y se entiende que lasadministraciones públicas han organizadolos servicios propios necesarios para actuarde la manera más oportuna cuando se acti-va algún plan de emergencia.

Finalmente, las infraestructuras constituyenun elemento crucial para nuestro bienestary para nuestra prosperidad y es preciso quesu funcionamiento sea óptimo siempre. Ensituaciones de emergencia, pero, esta expec-tativa puede defraudar. Por eso, es necesariauna doble sensibilización:

p La de los agentes gestores de las infraes-tructuras, para que sean conscientes deesta importancia y pongan los mediosnecesarios para restituir el servicio conla calidad suficiente de una manerarápida.

p La de los usuarios de las infraestructu-ras, para que entiendan que hay condi-ciones excepcionales que impiden unaprestación normal de estos servicios ypongan también de su parte para procu-rar minimizar los efectos negativos de lasituación.

En definitiva, la gestión de las crisis o lasemergencias en las infraestructuras ha deser, necesariamente, una combinación deplanificación, tecnología, cultura corporativay actitud social. Abordarlas con aproximacio-nes parciales es el principal inconvenientepara efectuar una gestión satisfactoria.

26


Riesgos estratégicos, análisis permanente Las siguientes páginas resumen las aportaciones de los expertos del Observatorio del Riesgoal entorno de los vectores estratégicos de análisis permanente.

El riesgo energético y las implicaciones de Fukushima .....................................................................................28JORDI DOLADER

Elementos clave para el fomento de la competitividad empresarial ............................................28JOAN AMORÓS

Infraestructuras y seguridad vial.............................................30JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

Infraestructuras críticas, seguridad y salud en el trabajo y mantenimiento.................................30JORDI MARTÍNEZ

La red Internet como infraestructura crítica .......................31MANEL MEDINA

Descripciones y reflexiones sobre la infraestructura sanitaria en Catalunya...................................................................32ROSA GISPERT Y RICARD TRESSERRAS

Efectos de la crisis económica sobre la previsión social.................................................................33JOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES

El riesgo económico y financiero ..............................................34JOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZ Y RAQUEL VÁZQUEZ

Factores de la violencia juvenil en España ...........................35DIEGO TORRENTE


En España, el impacto que provocaría uncierre de las centrales existentes sobre elfuncionamiento del sector eléctrico seríamuy reducido; de hecho se estima que lademanda se continuaría cubriendo, ya quese dispone, en estos momentos, de genera-ción excedentaria. No obstante, se incre-mentarían las emisiones de CO2.

La falta o no disponibilidad de energía plan-tea problemas que sobrepasan este sector yse insieren en un nivel de riesgo superiorque hay que conocer y gestionar.

La progresiva liberalización, interdependen-cia y creciente volatilidad de los mercadosenergéticos globales, junto al aumento delas exigencias en materia medioambiental,la seguridad del suministro, la calidad delservicio y las tensiones recientes en los mer-cados del crédito y de las materias primasenergéticas, han incrementado de manerasignificativa la complejidad y transcenden-cia de los riesgos asumidos por las empresasdel sector energético.

Hay que decir que, si bien la energía y susinfraestructuras comportan siempre un ries-go, su gestión técnica y económica haceposible su minimización y, por tanto, su usoa un precio razonable. Es evidente, pero,que esta afirmación se enmarca dentro deun contexto que, en caso de ser ultrapasado,deja sin soporte cualquier razonamientoobjetivo. Este es el caso del accidente de lacentral nuclear de Fukushima.

En el contexto europeo, la industria nuclearha ido perdiendo peso en los últimos años.Concretamente, en los últimos diez años seha reducido su potencia instalada en más de7.000 MW en el conjunto de la UniónEuropea. Para identificar en el mundo zonascon perspectivas de crecimiento en la utili-zación de la tecnología nuclear, hay que ir aeconomías no occidentales, como China,India o Rusia.

En el contexto español, la tendencia decre-ciente que muestra la opción nuclear sehace aún más evidente, en el hecho de queno se dispone de información clara sobre elcoste de generación para las nuevas centra-les y solo se acostumbra a ofrecer informa-ción en el caso de la ampliación de la vidaútil de las plantas existentes.

A la industria nuclear española se le presen-ta un calendario lleno de retos:p Año 2016. Se puede empezar a hablar

de prolongar la vida útil de las centralesexistentes.

p Año 2020. A partir de esta fecha seempezarían a debatir los cierres.

p Año 2025. Se podría empezar a hablarde la construcción de nuevas centralesnucleares.

Existe un consenso generalizado sobre elhecho de que la catástrofe de Fukushimareforzará la tendencia descendiente delpapel de la nuclear en el balance energéticode los países desarrollados, principalmenteen el contexto europeo. Algunos ejemplosde este cambio de tendencia los encontra-mos en Japón, que ha abandonado su plannuclear y se plantea un plan de cierres;Alemania, que ha anunciado el cierre desiete reactores y ha propuesto abrir el deba-te sobre el abandono total de la tecnologíanuclear el 2023; Suiza, que ha comunicadoel cierre de todas sus centrales y de todos losnuevos proyectos; Italia, que ha presentadoun decreto que prohíbe la energía nuclear…

El Corredor Mediterráneo Ibérico es unaoportunidad única para que la penínsulaIbérica se convierta en la gran plataformalogística de la Europa meridional

Las empresas del siglo XXI fundamentan suéxito en un mundo globalizado con la

28

EL RIESGO ENERGÉTICOY LAS IMPLICACIONES DE FUKUSHIMAJORDI DOLADER

ELEMENTOS CLAVE PARA EL FOMENTODE LA COMPETITIVIDAD EMPRESARIALJOAN AMORÓS


potenciación de seis factores de excelencia(I+D+4i): Investigación, Desarrollo, inno-vación, identidad, impacto e infraestructu-ra. Todos estamos acostumbrados a incidiren los tres primeros factores de excelencia,pero en esta economía globalizada hay quetrabajar decididamente, también, para for-talecer las tres i restantes: identidad, impac-to e infraestructura

En el campo de la identidad, uno de losaspectos más importantes es la cultura deempresa y la proyección de su imagen. Por loque refiere al impacto, uno de los aspectosclave es la capacidad para incidir en todaspartes, de manera que el valor percibido delproducto o servicio en los diferentes merca-dos esté de acuerdo con las expectativas delos clientes. En relación al factor de infraes-tructura, hay que decir que es la parte que dasolidez al sistema generador de progreso. Encierta forma, el resto de factores de excelen-cia solo se desarrollan adecuadamente cuan-do se fundamentan en una infraestructuraconsistente en todos los ámbitos: científico,tecnológico, educativo, cultural, financiero,político, etc., que facilita un entorno establey seguro, apto para soportar un sistemagenerador de progreso consolidado y diná-mico capaz de adaptarse en todo momento alas necesidades de la sociedad.

Para desarrollar convenientemente los seisfactores de excelencia hay que actuar en tresentornos: cercano, medio y lejano. En estesentido, el Proyecto I+D+4i es una iniciati-va bottom-up liderada por la sociedad civil,que parte de un nuevo concepto de región dela UE, con la priorización del concepto socio-económico respecto al de matiz político.

En síntesis, el Proyecto I+D+4i se soporta,dentro de cada una de las EULER (EULocomotive Economic Region), en el mundoempresarial, académico y profesional. Se es-tructura en ciclos de cuatro años y cada ciclocomprende fases de análisis de la competiti-vidad de la red EULER y fases de preparacióndel pertinente Plan de acción para mejorar lacompetitividad a tres niveles: EULER, redEULER y conjunto de la Unión Europea. Fi-

nalmente, se imparte una conferencia definal de ciclo con la exposición del Plan deacción, la diseminación en cualquier partedel Plan y el seguimiento de su aplicaciónmediante el correspondiente Observatorio.

Cada ciclo será liderado y coordinado poruna EULER diferente. De momentoCatalunya (de donde ha partido la idea delProyecto), Finlandia, Flandes, Lombardía yRin del Norte (Westfalia y Roine-Alpes) for-man parte de la red EULER.

Así pues, el objetivo básico del I+D+4iEuro-Action Group Association es conseguirunos fundamentos sólidos en los que pue-dan asentarse con éxito los pilares de lacompetitividad empresarial y reducir, signi-ficativamente, el riesgo de fracaso de laindustrial en la Unión Europea.

En cuanto a FERRMED, se trata de una aso-ciación de matiz multisectorial, creada a ini-ciativa del mundo empresarial, para mejorarel transporte ferroviario de mercancías y, derebote, la competitividad de las industriaseuropeas.

El Gran Eje FERRMED se inicia en SanPetesburgo (Rusia) y acaba en Casablanca(Marruecos), conectando los frentes portua-rios más importantes de la Unión europea(el del mar del Norte y el del Báltico con eldel Mediterráneo occidental), con los ejeseste-oeste del continente europeo. El extre-mo sur de este Gran Eje lo constituye el lla-mado Corredor Mediterráneo Ibérico.

En relación al Estado Español, la zona deinfluencia del corredor representa el 40% dela población y del PIB, cerca del 50% de laproducción agrícola en valor, el 55% de laproducción industrial, el 60% de las exporta-ciones, cerca del 60% del transporte terrestrede mercancías, más del 65% del tráfico marí-timo y cerca del 70% del turismo. Además,es el camino más corto para enlazar el sur dela península Ibérica o el norte de África conel centro de Europa (cerca de 470 Km.menos de recorrido que pasando por elCorredor Ibérico Central / Atlántico).

29


La movilidad catalana es de gran densidady, por probabilidad, mucho más generado-ra de riesgos que la mayoría del resto delEstado. Además, se hace más compleja, yaque la actividad industrial y comercial con-centra en la carretera el 86% del transportede mercancías y el 88% del transporte deviajeros.

Catalunya, con una superficie 32.106,54km2 (un 6,3% de todo el territorio delEstado) y una población de 7.210.508 habi-tantes a finales del 2007 (un 15,6% deEspaña), tiene 12.362 Km. de vías públicasinterurbanas, es decir, un 7,5% del conjuntode la red española.

Este 7,5% demuestra las grandes dificulta-des que tiene el tráfico catalán, ya que cuen-ta con una red vial precaria en relación a lademografía y la superficie, y también enrelación al parque de vehículos y el censo deconductores.

Según la Asociación de SociedadesEspañolas Concesionarias de Autopistas,Túneles, Puentes y Vías de Peaje (ASETA),la Intensidad Media Diaria (IMD) de todo elEstado a las concesiones de peaje es de24.331 vehículos. Esta cifra es muy superiora los peajes catalanes. Por ejemplo, lasbarreras troncales de Martorell y Mollet semueven sobre los 100.000 vehículos diariasy las del Maresme, Vilassar y el Vendrellultrapasan los 50.000. Este hecho, que siem-pre se ha considerado como una discrimina-ción hacia los usuarios catalanes, pasa a serun motivo de inseguridad vial ya que, enmomentos de crisis, como la actual, y con lafinalidad de ahorrar, los usuarios renuncianal uso de los peajes, hecho que supone cir-cular por carreteras convencionales menosseguras.

La crisis económica ha provocado un descen-so, en los últimos tres años, de la movilidadvial en Catalunya y España entre un 1% y un

8%. En consecuencia, y por proporción, elriesgo de accidente ha disminuido, indepen-dientemente del resultado de otras medidaspreventivas y de control establecidas por lasrespectivas autoridades de tráfico.

La situación de la red vial española, pero —y en relación a la europea— se encuentra enun buen nivel según los indicadores publica-dos por la Asociación Española de laCarretera en su Memoria anual. De hecho,España es el primer estado europeo encuanto a la longitud de las vías de grancapacidad en relación a los kilómetros reco-rridos para viajeros (23,7, mientras que lamedia europea es de 12,2). En mercancías,es el tercero con 84,6 Km. por cada 1.000toneladas, mientras que la media europea esde 52,5.

Se calcula que entre el 15% y el 20% del totalde accidentes y entre el 10% y el 15% deltotal de accidentes mortales están relacio-nados con actividades de mantenimiento.

Es evidente que en la creación, la construc-ción y la instalación de las infraestructuras,sean cuales sean, hay una actividad laboralque, en función de las condiciones de trabajoen las cuales se desarrolle, puede comportarunos riesgos laborales para las personas tra-bajadoras, sean asalariadas por cuenta ajenao autónomas. A esta actividad viene asociado,además, un trabajo de mantenimiento diariopor el hecho que estas infraestructuras fun-cionen, con la posible exposición a riesgos delas personas que lo ejecutan.

Desde el punto de vista del riesgo laboral, eltema del mantenimiento de los equipos detrabajo, de las instalaciones, de los edificios,de las vías de comunicación, etc., es de losmás importantes. De hecho, el manteni-miento ocupa el cuarto lugar en la lista de

30

INFRAESTRUCTURASY SEGURIDAD VIALJOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

INFRAESTRUCTURAS CRÍTICAS, SEGURIDADY SALUD EN EL TRABAJO Y MANTENIMIENTOJORDI MARTÍNEZ


los procesos productivos principales en loscuales se ha registrado el mayor número deaccidentes mortales durante el periodo2003-2005.

Cuando hablamos de mantenimiento hayque distinguir entre el mantenimiento pre-ventivo y el reactivo o correctivo. El primeroes el correcto, el que se tendría que hacer deuna manera planificada con actuacionesprogramadas, para impedir que se produz-can fallos. El segundo es casi siempre depri-sa y corriendo cuando y ya se ha producidola fallada, con unas consecuencias imprevi-sibles y a menudo lesivas para las personasque han de hacer las reparaciones para res-taurar el servicio de la infraestructura. Eseste segundo tipo de mantenimiento, elreactivo, el que tiene una incidencia negati-va importante en la seguridad y en la saludde los trabajadores, junto, evidentemente,con la falta de mantenimiento preventivo.

Un ejemplo de la dualidad de la relaciónentre mantenimiento (o su ausencia/defi-ciencia) y las consecuencias para la seguri-dad y la salud de los trabajadores y la pobla-ción en general, lo encontramos en el casode la central nuclear de Fukushima, enJapón. Se trata de una infraestructura de lasmás críticas, y por este motivo las medidasde seguridad tanto a la hora de diseñarlacomo de mantenerla tendrían que ser extre-mas. A falta de informes más concluyentes,todo indica que errores en uno y otro senti-do propició que las consecuencias hayansido tan importantes. La operadora TEPCOconfesó que durante 11 años no había ins-peccionado una pieza que alimenta una vál-vula de control de temperatura del reactor.

Internet se considera una infraestructuracrítica por lo dependientes que le sondeterminados servicios críticos para la

sociedad: salud, medios de comunicación,gobiernos, fuerzas de seguridad, suminis-tros, etc.

Si pensamos que un 50% de los ciudadanosy más del 90% de las empresas somos usua-rios habituales de Internet, es evidente queuna potencial pérdida de acceso a Internetafectaría nuestras vidas.

No obstante, no es este el motivo por el cualse considera Internet una infraestructura crí-tica, sino por la dependencia que tienen deella otros servicios críticos para la sociedad:salud, medios de comunicación, gobierno,fuerzas de seguridad, suministros, etc.

Directa o indirectamente, Internet se ha con-vertido en el motor y la carretera de nuestrasociedad y sin Internet, hoy en día, no seríaposible llevar una “vida normal”. El grado dedependencia de la sociedad respecto aInternet está en función del tipo de actividadque realice la sociedad: una sociedad ruraltradicional podrá sobrevivir seguramentedurante meses, pero si está mínimamenteindustrializada quizás tendrá problemaspara conseguir suministros o para suminis-trar su producción al mercado. Las socieda-des más globalizadas, en el otro extremo, tie-nen una dependencia prácticamente absolu-ta de los sistemas informáticos y de Internet:la producción, el suministro just in time, lasventas… se extienden a todo el mundo, yesto no es posible sin una comunicación glo-bal, como la que ofrece Internet.

Todo esto nos lleva a analizar algunos sis-temas críticos para la sociedad, desde elpunto de vista de la dependencia deInternet y de los sistemas informáticos. Lasanidad, sin ir más lejos, ha ido incorpo-rando progresivamente la informática y lossistemas de comunicaciones digitales: lagestión administrativa de los enfermos, elescaneo digital del cuerpo humano, el tra-tamiento remoto de las enfermedades, etc.y uno de los aspectos de seguridad másconflictivos (y más aún en el ámbito de lasalud) es el de la confidencialidad de losdatos personales.

31

LA RED INTERNETCOMO INFRAESTRUCTURA CRÍTICAMANEL MEDINA


Hemos visto que Internet se ha convertido enuna nueva sociedad por si misma. Así, de lamisma manera que podemos hablar de lasociedad rural, la industrial o la urbana, pode-mos hablar de sociedad virtual. Estas socieda-des virtuales también se materializan a travésde las redes sociales y esto las convierte, tam-bién, en servicios críticos para la sociedad.Internet en general y las redes sociales en par-ticular han estado elegidas por los medios decomunicación, los gobiernos y las corporacio-nes, como una nueva plataforma para difun-dir sus mensajes. En este sentido, Internet seha convertido en un nuevo canal de comuni-cación y los ataques a este servicio tendríanun impacto importante en la sociedad.

La gente tiende a confiar en lo que dicendeterminados medios o personas; por ello,uno de los posibles ataques es la suplanta-ción de identidades para divulgar informa-ción “alterada” en nombre de personas reco-nocidas, y otro es la modificación del conte-nido de páginas web. La manera más efi-ciente de evitar estos tipos de problemas deseguridad en Internet como sociedad virtuales la educación.

Ante esta situación de dependencia tecnoló-gica de las infraestructuras y los servicioscríticos para la sociedad, los gobiernosempezaron por la creación de brigadas espe-cíficas de lucha contra el cibercrimen i, últi-mamente, han creado centros de coordina-ción de emergencias en la red. Algunosgobiernos, incluso, han ido más lejos y hancreado divisiones del ejército o departamen-tos del servicio de inteligencia especializa-dos en utilizar Internet y los ataques infor-máticos como medio para impactar en laeconomía o la sociedad de otros países.

Los territorios que más riqueza generanson los que menos recursos tienen para

gastar en salud para su población. Quizáspor este motivo los usan de manera máseficiente. Contrariamente, los territoriosque menos riqueza generan son los quemás gastan en servicios sanitarios porhabitante y ocasionan una mayor inefica-cia con los recursos que reciben.

Este capítulo centra su análisis en las infra-estructuras sanitarias fundamentales para laprestación de los servicios que tienen unaalta repercusión en la salud: los equipa-mientos hospitalarios y los centros de salud,con todo lo que esto comporta de personal,dotación tecnológica y recursos económicos.

La conclusión es que, actualmente, la distri-bución de las instalaciones en el territorio seajusta a un modelo de proximidad que com-porta ventajas para los ciudadanos, aunqueno siempre sea el más recomendable econó-micamente. Aunque la dotación en Catalunyaes mucho más ajustada que la media españo-la, con unos recursos económicos mucho másescasos que en otros lugares del Estado, seestá desarrollando más actividad y se estáofreciendo un servicio mucho más eficiente,con unos indicadores de resultados tan bue-nos o mejores que los del conjunto del Estado.

Dentro del Principat, la distribución de loshospitales y centros de salud está muy con-dicionada por su geografía, pero tambiénpor el concepto de proximidad al territorioque ha estado, durante años, clave en la defi-nición del modelo asistencial que se ha que-rido establecer. Los datos más recientespublicados muestran que Catalunya dispo-nía de 188 hospitales (entre públicos y priva-dos, de diferentes medidas y especialidades).Vale la pena destacar que el territorio con ladotación (y los gastos) de personal por camamás baja es Tarragona y la más alta Girona.

El otro puntal del sistema sanitario son loscentros que prestan atención extrahospitala-ria y, muy concretamente, atención primariade salud. Así, en el año 2009 existían 362equipos de atención primaria de los cuales77,9% eran del Instituto Catalán de laSalud. El resto eran concertados.

32

DESCRIPCIONES Y REFLEXIONES SOBRE LAINFRAESTRUCTURA SANITARIA EN CATALUNYAROSA GISPERT Y RICARD TRESSERRAS


Si comparamos Catalunya con el resto deterritorios y/o conjunto de la media españo-la —a pesar de encontrarnos con una prime-ra dificultad para obtener datos plenamenteelaborados, homogéneos y que abracen elsistema sanitario en su conjunto— descubri-mos que la dotación de camas hospitalariaspor habitante es mucho más elevada enCatalunya que en el resto de comunidadesautónomas; pero si nos fijamos en hospita-les públicos, veremos que las camas porhabitante en Catalunya se encuentran enuna situación media/baja. Por lo referente alpersonal, Catalunya tiene una de las dota-ciones más bajas.

A pesar de todo, los indicadores de funcio-namiento en Catalunya se encuentran elposicionas más favorables que la mediaespañola. Los hospitales catalanes tienen lasegunda tasa de ocupación más alta, elnúmero más elevado de enfermos atendidospor cama después del País Vasco, y unaestancia media de hospitalización y una tasade mortalidad hospitalaria en el rangomedio-bajo.

Por último, hay que hacerse eco de los dese-quilibrios entre territorios. Así, según losbalances fiscales del 2005 (los únicos dispo-nibles oficialmente), Catalunya era la terce-ra comunidad en lo referente a la cargaimpositiva más alta por habitante y, en cam-bio, de las que recibía un menor beneficio,de manera que resultaba ser también la ter-cera con un saldo negativo más elevado.Aunque los datos pueden haber variadoligeramente, este desequilibrio no ha hechomás que aumentar, al menos en lo referentea gasto sanitario.

Cotizando 25 años, hasta hoy, se cobraba el80% de la pensión. Con el nuevo modelo,este porcentaje se reduce entre el 72,8% y el

71,4%, según los casos. Para 30 años de coti-zación se ha pasado del 90%, al 84,1% o82,1%. A estas reducciones, habrá quesumarles las que se produzcan como conse-cuencia de la prolongación del período decálculo de la pensión a las cotizaciones delos últimos 25 años en lugar de las de los 15últimos, cosa que provocará, según losexpertos, una reducción del 20%.

Todos los expertos coinciden en decir que amediados de la próxima década el sistemaactual de pensiones públicas sería insosteni-ble, de manera que eran necesarias las refor-mas. Reformas que tienen que ser, incluso,más importantes que las de los países denuestro entorno a causa de la mayor cober-tura relativa del sistema, ya que se abordancon retraso.

El acuerdo conseguido abraza la necesidadde frenar las jubilaciones anticipadas, evitarreducciones de plantilla a cargo de laSeguridad Social, prolongar los años decómputo para conseguir la pensión comple-ta y alargar el número de años para el cálcu-lo de la pensión, limitar el aumento de laspensiones no contributivas, reformar laspensiones de viudedad, establecer cotizacio-nes mínimas para autónomos sobre remune-raciones reales, etc.

La Seguridad Social ha calculado que parael año 2025 la cifra actual de pensionistas acargo del sistema público, se elevará a 11millones (frente los 8.711.000 actuales). Enel año 2050 esta cifra podría llegar a los 17millones, es decir, la cifra actual de cotizan-tes. Si esto sucede, el sistema entrará endéficit a partir del año 2023.

Uno de los temas que ha generado más con-troversia es la propuesta del retraso en laedad de jubilación de los 65 actuales a los67 años. No obstante, aunque esta ha sido lapropuesta más problemática, las medidas aadoptar, en la cuales sí hubo consenso, serefieren al hecho que el 100% de la pensiónno se consiga con 35 años cotizados —comohasta ahora— sino que para conseguir unapensión plena haya que trabajar 37 (o si

33

EFECTOS DE LA CRISIS ECONÓMICASOBRE LA PREVISIÓN SOCIALJOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES


alguien se quiere jubilar a los 65, no conse-guirá la pensión plena hasta haber cotizado38,5). Todo esto supondrá, a la práctica,una reducción de la cuantía final de las pen-siones.

Así mismo, se ha acordado la ampliación de15 a 25 años del período para calcular lapensión. Esto supondrá la disminución de lapensión para la mayoría de los trabajadores,ya que se realizará una ponderación de lacuantía de la prestación correspondiente, enfunción de algunos años de vida laboral enque los trabajadores, supuestamente, pue-den haber tenido un sueldo más bajo que alfinal, en que repercuten los incrementos porantigüedad, así como la propia promociónprofesional.

Son medidas, pero, que se adoptaran pro-gresivamente, por lo cual su repercusiónplena se dará para personas que, actual-mente, tienen menos de 50 años.

La comisión del Pacto de Toledo está a favorde potenciar el papel de las mutualidades deprevisión social profesional en la previsiónsocial de acuerdo con criterios de colabora-ción con el sistema público, como instru-mento diferenciado que ayude a la exten-sión de la previsión social en el ámbitoempresarial y profesional. Estas mutualida-des tienen la ventaja, además, que se rigenpor el sistema de capitalización individual,por lo cual sus prestaciones se garantizancon las aportaciones de sus socios.

El 2010 se caracterizó por la recuperaciónde la economía global y de los principa-les países de la Unión Europea. En el casode España y de Catalunya, pero, la activi-dad aún se encuentra en una fase deestancamiento, en un contexto caracteri-zado por la debilidad de la demanda del

sector privado y el intenso ajuste delgasto público.

Las primas de riesgo soberano en España yen el resto de economías periféricas de lazona euro han aumentado fuertemente araíz de la crisis. Los temores de los mercadossobre la solvencia de estas economías se haido confirmando con las sucesivas deman-das de asistencia financiera a la UniónEuropea y al Fondo Monetario Internacional(FMI) de Grecia, Irlanda y Portugal. Cadaanuncio de rescate financiero de un paísperiférico de la zona euro se ha traducido enun repunte de las primas de riesgo sobera-no, que actualmente se sitúan en máximosdesde el inicio de la Unión Monetaria.

Además, la evolución de la volatilidad bur-sátil en el mercado español y europeo hareflejado el sentimiento de incertidumbre enel mercado a lo largo de la crisis. La crisisactual tuvo su origen en los mercados finan-cieros y en el sector bancario el año 2007, y,por este motivo, uno de los primeros efectosque tuvo fue un fuerte aumento de las pri-mas de riesgo en el mercado interbancario.Esta elevada prima de riesgo reflejó la faltade confianza mutua de las entidades banca-rias, a causa de la incertidumbre sobre suexposición a activos tóxicos y al mercadoinmobiliario, y, por lo tanto, sobre su situa-ción en términos de liquidez y solvencia.

La deuda externa de la economía españolaaumentó fuertemente durante la etapaanterior a la expansión económica, comoresultado de las crecientes necesidades definanciación de la economía, derivadas de lainsuficiencia del ahorro interno para finan-ciar el auge de la inversión. A medida queaumenta el nivel de la deuda externa netaen relación con el PIB, también se incremen-ta el riesgo de que la economía no sea capazde cumplir con sus obligaciones financierasderivadas de la deuda. La deuda externaaumenta cuando se da un déficit por cuentacorriente, el cual llegó a máximos coinci-diendo con la etapa de expansión inmobilia-ria. Hay que tener en cuenta que, en el casode la economía española, el déficit por cuen-

34

EL RIESGO ECONÓMICO Y FINANCIEROJOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZY RAQUEL VÁZQUEZ


ta corriente se ha reducido en los últimosaños, pero no ha desparecido, hecho queexplica que continúe aumentando la deudaexterior neta de la economía.

Después de una larga etapa de crecimientodel crédito al sector privado por encima delPIB nominal, las empresas y familias se hanvisto obligadas a desendeudarse y contenersu demanda de crédito. En el año 2009 el cré-dito al sector privado en España registró unacontracción por primera vez en la historia.Los últimos datos muestran que el crédito alsector privado ha dejado de caer, aunquecontinúa estancado y no hay síntomas de unarecuperación significativa a corto plazo.

En este contexto, la tasa de morosidad delos créditos al sector de servicios inmobilia-rios y a la construcción ha llegado a nivelesmuy elevados y mantiene una tendenciaalcista, situación que contrasta con la esta-bilización, e incluso ligera moderación de latasa de morosidad de los créditos a la indus-tria y a los servicios no inmobiliarios.

Las dificultades presupuestarias de las admi-nistraciones públicas se han reflejado enretrasos y prórrogas en el pago de las factu-ras. La acumulación de facturas pendientesde pago por parte del sector público se haacentuado a partir del año 2007 y represen-ta un problema grave para las empresasque, en muchos casos, se encuentran en unasituación insostenible por este motivo.

Ser joven en España no es fácil. Los jóvenesespañoles hace tiempo que tienen tasas deparo y precariedad laboral altas, dificulta-des para emanciparse, para acceder a la

vivienda o para crear una familia. Además,es una situación de desventaja social y per-sonal que se alarga en el tiempo.En este sen-tido, la inseguridad y la vulnerabilidad conla que viven como colectivo es importante. Apesar de estas dificultades, España mantie-ne una tasa de delincuencia juvenil compa-rativamente moderada y de violencia baja.En cambio, la sensación de inseguridad de lapoblación general es importante.

Ante todo hay que intentar identificar losfactores que influyen en la violencia juvenily ayudan a explicar esta situación. Los resul-tados confirman que la edad y el género sonelementos significativos, no sólo por el volu-men de la violencia, sino también por elámbito en que esta se produce. Con los añosdecrece la violencia en escenarios públicos,pero crece en los privados. El estudio mues-tra como las creencias religiosas y las ideo-logías políticas tienen su importancia comofactores explicativos.

Los datos analizados muestran una cone-xión débil entre la situación de actividadlaboral de los jóvenes y los niveles de delin-cuencia, A pesar de todo, en un mercadolaboral dual como el español, con altas tasasde paro, temporalidad, salarios bajos y pocogasto social, la combinación de exclusiónlaboral y falta de apoyo institucional creasituaciones de riesgo.

En España la familia juega un papel impor-tante en la prevención de la delincuencia y laviolencia dando protección económica y, almismo tiempo, creando cohesión social. Esteplanteamiento hace pensar que, quizás, estasituación no se podrá mantener como hastaahora. Los modelos familiares están cam-biando rápidamente y la situación de muchasfamilias se está debilitando, tanto por la evo-lución del mercado laboral como por los défi-cits de protección social. De hecho, ya sehabla de la emergencia de nuevos riesgossociales entorno de esta situación.

35

FACTORES DE LA VIOLENCIAJUVENIL EN ESPAÑADIEGO TORRENTE


The IDES and the Risk Observatory........................38

Infrastructures, Territory and Security

Infrastructures and Risk,a Cross-sectional View.................................................39JOSEP MARIA ROVIRA

Governance, Networks,Infrastructures and Risk..............................................41MANEL VILLALANTE

The Safety of Infrastructures:responding to the Crises.............................................43

Mini observatori 2012 ENG 13/11/11 22:19 Página 37

PERE TORRES AND ELISABET VILADOMIU

Since its creation, the IDES has organisedfourteen forums, while this document is theeleventh Risk Observatory Report. Duringthis period we have analysed diverse sub-jects and concerns, ranging from food safe-ty to energy, in addition to legal regulations,traffic, housing and social welfare.

Risk Observatory reports offer a deep ana-lytical insight into both present and futureissues. With the continual production of aseries of reports which date back to 2001,our experts study controversial and currentissues from an independent standpoint andwith a rigour which has come to charac-terise our work. Our aims are to anticipateproblems which may arise in both the midand the long term as well as to alert politi-cal, social and economic policy-makers ofthe need to be aware or even act on certainsafety-related concerns.

The geographical area of Catalonia is struc-tured around cities and towns; to connectthem, communication links were createdwhich carry a constant flow of people,goods, energy, water and information, etc.Catalonia is therefore equipped, to a greateror lesser degree, with ports, airports, rail-way lines, energy transport and communi-

cation networks, etc. Given the importanceof these types of infrastructures, preparationis essential in order to ensure appropriateaction when a crisis occurs. Difficulties how-ever lie in how to define an adequateresponse with respect to major disasters orextraordinary situations.

The central theme of this 2011 Report there-fore focuses on critical infrastructures, withan analysis which seeks to emphasise theirimportance in the economic and socialdevelopment of Catalonia, while keeping inmind the fact that these infrastructuresthemselves may also be major producers ofcollateral effects as well as risk receptors.

In the section “Strategic Risks, A ContinualAnalysis” the reader is provided with articleswritten by frequent contributors to theObservatory, experts who provide reflec-tions on current themes, such as theMediterranean Corridor, the implications ofFukushima, the health service infrastructureor the Internet as a critical infrastructure.

Finally, the section “Risk Traffic Lights”details summarised results in a graphic rep-resentation which shows the trends of sever-al risk indicators.

The IDES and the Risk ObservatoryThe IDES (the Institute of Safety Studies) was created in order to act asa multi-professional, multi-discipline platform to deal with aspectsrelated to safety, which works side by side with companies, institu-tions and public authorities.


The additional costs which would be nee-ded to guarantee a response to incidentssuch as last year’s severe snowstorm in theprovince of Girona would be excessivelyhigh. These situations, which are consi-dered to be exceptional, need to be dealtwith as and when they occur.

The three factors which create a state of dis-content with respect to a population affect-ed by a crisis and which are valid for theusers of any infrastructure are:

p The lack of a viable alternativep The prolonged duration of the incidentp The lack of sufficient information

Therefore, the logistical process linked to anincident which affects the infrastructure isof a major significance in the developmentand satisfactory resolution of the incident.Unfortunately, not all those organisationswhich manage an infrastructure are fullyaware of this.

If we consider two recent scenarios whichhave created problems, such as the snow-storm in the province of Girona last yearand the earthquake in Andalusia, it may beseen that the two phenomena affected infra-structures in different, although foreseeableways in both cases. What then, is happeninghere? Is there no awareness in this regard?The answer is that awareness exists, howev-er those additional costs which would beneeded in order to guarantee a viable

response to such events (which occur onceevery 25 years), would be excessively highand are therefore considered to be excep-tional situations which need to be tackled asthey arise

It could be said that any net or network issafer when its mesh is denser, i.e. with agreater number of interconnections betweenits nodes. One could therefore consider thata solution would lie in increasing connectiv-ity to an infinite level and so achieve a net-work with high safety levels. Nonetheless,greater connectivity means a higher chanceof a short-circuit occurring in a network, andin order to deal with such breakdowns, thenetwork would have to be totally re-designed, resulting in a drastic increase inexpenses which would end up affectingcosts; a balance must therefore be struck.

The diversification of production sources inthe electricity supply system is a highlyimportant safety guarantee, and more so inthe current situation, in which, as a result ofthe crisis, many energy production invest-ments have been rendered idle and we findourselves immersed in a cycle in which offersurpasses demand. Apart from reducingenergy prices, excess offer has meant thatmany facilities, which were initiallydesigned for large-scale output - such ascombined cycle power stations - have hadan extremely low level of use, while theiroperating costs have not been met. Furtherproblems are appearing in the area of guar-

39

Infraestructures,territory and security

INFRASTRUCTURES AND RISK, A CROSS-SECTIONAL VIEWJOSEP MARIA ROVIRA


anteeing supplies, and in the case of gas andwater provision, the picture is not a prettyone.

With respect to gas, supply sources are high-ly diversified and are therefore not subjectto the dangers of local conflicts. Howeverthis fuel reaches us by two ways alone: bysea, in the form of liquefied natural gas(LNG) and via gas pipelines from Moroccoand Algeria. Work should therefore continuewith respect to research and the establish-ment of a service involving undersea orunderground deposits for gas storage, inaddition to the enhancement of reversiblehydraulic power plants in order to ensure aresponse in situations which involve short-ages of natural gas, of wind-generatedpower or of a serious breakdown in large-output nuclear, or even conventional powerstations.

In the water supply sector, water-savingpolicies were observed to have been of sig-nificant importance in the BarcelonaMetropolitan Region (the BMR) and this,together with desalination plants and thereutilisation of resources, such as usingwater from treatment plants - has guaran-teed provision levels under normal watersupply conditions. This however does notexclude the problem which stems from alack of reserves in our inland basins, nordoes it exclude the need to guarantee,under any circumstances, water supply tothe BMR. Given the difficulties involved pro-viding new water supply sources which areregulated from the Ter Basin, and the ever-increasing costs of desalinated water, whichresult from the rising price of electrical ener-

gy, the possibilities of obtaining water fromwherever it can be found must be investigat-ed. This would involve transporting waterfrom the Ebro Basin or from the Rhone, aswell as the establishment of connectionsbetween basins, and without delay, as thelatter is a politically controversial undertak-ing, although one which, in technical termsis problem-free.

With respect to transport and telecommuni-cations infrastructures, it is unfortunatelynormal to accept delays in the form of jams.If these stoppages last from a few hoursevery week (peak hours) they are acceptedby the public without protest. However, ifsuch delays involve a means of public trans-port, a different level of perception occurs.When costs arising from working hours lost(due to permanent traffic congestion) aresignificant, it is time to take decisions withrespect to expanding the infrastructure or tothe creation of an alternative policy, in orderto guarantee the right to mobility.

It is clear that the service provided by ADIF-RENFE in the suburban-regional ‘Rodalies-Regionals’ rail system is inferior to that pro-vided by the railway service of the Catalangovernment – the Ferrocarrils de laGeneralitat de Catalunya, (the FGC) – asthe latter organisation carries out the ongo-ing maintenance of its infrastructure androlling stock. It is therefore necessary to con-tinue investing in the upgrading of infra-structures and in the purchasing of morerolling stock in order to ensure mobility inthe BMR with safety standards which, inservice provision terms, are comparable tothose of other cities in Spain.

40


We must move forward in the develop-ment of a model which includes criteria ofboth efficiency and social profitability inthe planning of our infrastructures, whileat the same time move ahead in the inter-nalisation of a culture of risk protectionand management.

Infrastructures are one of the main instru-ments which planners possess in order toorganise a territory and facilitate its oper-ation. However the belief that infrastruc-tures are in themselves a sufficient condi-tion for the economic growth or develop-ment of any territory has now been over-taken by reality.

Our territory is organised into networks.Network planning must begin with thegoverning of a territory, as organising ter-ritorial dynamics through the applicationof criteria which involve the multi-direc-tional integration and inter-relation of net-works means the prevalence of the socialvalues of cooperation over those of compe-tition.

In short, governance - which involves theclear definition of objectives, the promotionof civil debate and social participation - isessential in achieving the organisation ofany territory into a network or into anorganisation with a cooperative character.

This governance must lead territorialdynamics, and not leave them in the hands

of the market, in order to promote the con-struction of a network society, and withoutexclusions of any type.

Infrastructures act and modify the naturalconditions of a territory, giving way to aterritorial configuration which seeks tofacilitate and enhance the socio-economicdevelopment of its area of influence.

Infrastructures may however create othereffects which do not move in the same direc-tion, which instead of facilitating develop-ment, create serious contradictions and prob-lems with respect to the overall objective ofthe development of a determined area.

The European Commission has alwaysdefended investment in transport infrastruc-tures as a positive sector with respect tocompetitiveness and social and territorialcohesion.

In March of this year, the Commissionpublished the White Paper on Transport,which was also entitled the Roadmap to aSingle European Transport Area. In thisdocument the Commission advocatesinvestment in infrastructures as aEuropean strategic commitment, whilereaffirming its positive impact on com-petitiveness, employment and standardsof living. It is however clearly evidentthat isolating this strategic commitmentfrom the current economic climate is notpossible.

41


GOVERNANCE, NETWORKS INFRASTRUCTURES AND RISKMANEL VILLALANTE


In 1980, according to EUROSTAT,Spanish infrastructures barely reached45% of the European average in terms ofcapacity and efficiency. Today the sce-nario has radically changed, and nowsurpasses the abovementioned referencefigures by 100%.

As an example of the above it may be notedthat Spain is now a leading country in termsof constructed kilometres of motorway andhigh-speed railway lines, while some of itsports and airports are among the top five inthe European Union. Some notable short-comings still exist, such as those relating torail freight and the creation of logistic nodeswhich enhance the intermodality and theintegration of different modes of transport.However, it should be mentioned that inSpain, public funds have been allocated toinfrastructures whose need was beyondquestion.

The era of extraordinary budgets for the cre-ation of infrastructures has now ended andit is difficult to foresee a return to such timesin the near future.

Today, the criteria used to oversee the analy-sis of investment alternatives must be thosewhich are primarily based on giving priorityto those infrastructures which providegreater economic and social returns and

even more so with respect to infrastructuresare self-financing or which contribute to amore competitive production model andwhich therefore create more activity andemployment.

Non-productive infrastructures must only beconstructed where they fulfil a public serv-ice, i.e. where the minimum demandrequirements of mobility and accessibilityare not met.

It is not possible to protect all existing infra-structures from threats. Risk management isa structured approach which seeks to man-age the uncertainty related to a threatthrough a sequence of human activitieswhich include risk assessment, developmentstrategies for risk management and the mit-igation of the risk through the use of mana-gerial resources. Strategies include transfer-ring risks to another area, avoiding risk,reducing the negative effects of the risk andaccepting some or all of the consequences ofa particular risk.

We must now move forward in the develop-ment of a model which includes the criteriaof both efficiency and social profitability inthe planning of our infrastructures, while atthe same time move ahead in the internali-sation of a culture of risk protection andmanagement.

42


The risks associated with infrastructuresare increasing, as are those risks associatedwith the impact of a possible disaster.

Although today Catalonia is well-versed interms of disasters, with sporadic heavysnowfalls, several devastating forest fires,high winds and torrential rain with flood-ing, traffic accidents of a certain scale, etc. -one should on no account underestimateexisting hazards. One need not go too farback to recall the most recent and mostnotorious crises: the collapse of the Carmeltunnel (January 2005), the great black-outof Barcelona (July 2007), the snowstorm inthe centre and northeast of Catalonia(March 2010) and the railway accident atCastelldefels (June 2010).

One should be aware that we live in a worldof growing risks, and this responds to threemain causes:

p The creation of new risks. Scientific andtechnological progress offer new possibi-lities with respect to prosperity and well-being. However, they are often associa-ted with risks hitherto unknown.

p The occupation of vulnerable areas.The demographic explosion, which hascontinued, despite revealing a tendencyto decline, has led to the occupation ofland which is prone to natural disas-ters: from areas susceptible to floodingfrom rivers, in low-lying coastal areas,

to areas subject to the ‘threats’ of volca-nic eruptions or earthquakes, to landwithout sufficient water resources, andsettlements being established in thevicinity of facilities and infrastructureswhich present a certain risk.

p Increased dependency. A progressivelyincreasing dependency on a limitednumber of technological resources, suchas electricity or computers creates a gro-wing risk. Today our lifestyles – andinfrastructures themselves – are farmore dependent on this energy vectorand this management tool than theywere several decades ago. As a conse-quence, any incident which imposes alimitation on one or the other – or onboth, has enormous repercussions ondaily life.

It is therefore evident that risks and infra-structures are closely linked, and this situ-ation will be even more exacerbated in thefuture. In a world as complex as that oftoday, infrastructures are essential, whilethey themselves are subject to threatswhich endanger their routine operation.Infrastructures are in fact a major concernwhen it comes to ensuring the efficientfunctioning of a society and its economy.Associated risks are increasing, and withthem the impacts which would result froma possible calamity. It is therefore essentialthat these risks should be given moreattention.

43


THE SAFETY OF INFRASTRUCTURES: RESPONDING TO THE CRISES


PERE TORRES AND ELISABET VILADOMIU

In Catalonia, as in all Western societies, anotably significant part of those infrastruc-tures which guarantee the effective function-ing of society are privately owned, either dueto the existence of a liberalised market orbecause public services are conceded to com-panies which oversee their management.This distinction is not the subject of analysishere, however it is important to note that thesignificant presence of private companies inthe management of strategic infrastructures -in some cases critical infrastructures -demands cooperation between the publicsector, which is responsible for responding toemergency situations, and the private sector,which manages these infrastructures.Although such interaction is not unprece-dented, in order to improve overall respons-es to emergencies it should be both intensi-fied and extended. The two axes of interac-tion are coordination and cooperation.

Catalonia possesses detailed plan forresponding to various emergency situationsand it is understood that public authoritieshave organised essential services in order toact in the most appropriate manner on theactivation of an emergency plan.

Finally, infrastructures constitute a cru-cial factor for our wellbeing and prospe-

rity and their operational capacitymust be at an optimum level at alltimes. In emergency situations howev-er, this expectation may not be ful-filled, and a dual awareness is there-fore necessary:

p The awareness of those agents res-ponsible for managing infrastructuresto ensure that they are conscious oftheir importance and so provide themeans necessary to restore services toan adequate level and in a rapid man-ner.

p The awareness of infrastructure users,to ensure that they recognise the exis-tence of exceptional conditions whichprevent the normal provision of theseservices and take responsibility them-selves for minimising the negativeeffects of the situation.

In short, the management of crises oremergencies with regards to infrastruc-tures must necessarily be a combination ofplanning, technology, corporate cultureand social attitudes. The application ofpartial solutions to such situations is thecentral problem in the implementation ofsatisfactory management.

44


Strategic Risks, Continual Analysis

The following pages are a summary of the contributions of Risk Observatory experts whowork on the continual analysis of strategic vectors.

The Energy Risk and the Implications of Fukushima......................................................................................46JORDI DOLADER

Important Factors for the Promotion of Business Competitiveness ......................................................46JOAN AMORÓS

Infrastructures and Road Safety...............................................48JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

Critical Infrastructures, Safety and Health in Work and Maintenance ..................................48JORDI MARTÍNEZ

The Internet as a Critical Infrastructure...............................49MANEL MEDINA

Descriptions and Reflections on the Health ServiceInfrastructure in Catalonia .........................................................50ROSA GISPERT AND RICARD TRESSERRAS

Effects of the Economic Crisis on Social Welfare ................51JOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES

Economic and Financial Risk .......................................................52JOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZ AND RAQUEL VÁZQUEZ

Factors in Youth Violence in Spain ...........................................53DIEGO TORRENTE

45


In Spain, the impact provoked by the clo-sure of existing nuclear power plants onthe operation of the electrical sector wouldbe markedly reduced; in fact, it has beencalculated that energy demand would stillbe covered, as there is currently an excess ofgenerated power available. CO2 emissionswould however increase.

Energy shortage or unavailability raisesissues which go beyond the energy sectorand which enter a higher level of riskwhich needs to be both understood anddealt with.

Progressive liberalisation, interdependenceand the increasing volatility of global ener-gy markets, together with an increase inenvironmental demands, supply security,service quality, together with recent ten-sions in credit markets and raw energymarkets have significantly increased thecomplexity and relevance of the risks facedby companies in the energy sector.

It should be noted that although energyproduction and its related infrastructuresalways involve some form of risk, the tech-nical and economic management theyrequire ensures the minimisation of suchrisks and their use at a reasonable price. Itis however evident that this statement mustbe placed within a context which, if exceed-ed, leaves any objective argument withoutsupport. The accident at the nuclear powerstation of Fukushima is such a case.

In a European context, the nuclear powerindustry has steadily lost influence inrecent years. Over the last decade itsinstalled energy capacity has been reducedby more than 7,000 MW throughout theEuropean Union. Areas in the world withgrowth figures with respect to the use ofnuclear power comprise Non-westerneconomies, such as those of China, Indiaor Russia.

In a Spanish context, the diminishing ten-dency revealed in the nuclear power sectoris even more apparent, a trend illustrated bythe fact that no clear information exists withrespect to the cost of energy productionfrom new power stations and information isonly normally provided when the useful lifeof existing plants is extended.

The Spanish nuclear energy industry hasbeen presented with an agenda laden withchallenges:p From 2016 the useful life of existing

power stations may be extended.p 2020 marks the beginning of the debate

on the closure of stations.p The debate on the construction of new

nuclear reactors begins in 2025.

A broad consensus of opinion exists, mainly ina European context, with respect to the ideathat the disaster at Fukushima will further thedecreasing trend of the role of nuclear powerin the energy balance of developed countries.Some examples of this change of opinion areto be found in Japan, which has abandonedits nuclear programme and has implementeda closure programme. Germany, meanwhile,has announced the closure of seven reactorsand has proposed opening the debate on thetotal abandonment of nuclear technology in2023. Switzerland has communicated the clo-sure of all its nuclear power stations and allnew, related projects, while Italy has enacteda law which prohibits the production ofnuclear energy.

The Iberian Mediterranean Corridor is aunique opportunity for the IberianPeninsula to become the most importantlogistic platform in Southern Europe.

The companies of the 21st century are bas-ing their success in a globalised world

46

THE ENERGY RISK AND THE IMPLICATIONS OF FUKUSHIMAJORDI DOLADER

IMPORTANT FACTORS FOR THE PROMOTIONOF BUSINESS COMPETITIVENESSJOAN AMORÓS


through the endorsement of six factors ofexcellence (R+D+4i): research, develop-ment, innovation, identity, impact and infra-structure. We are all accustomed to theinfluence of the first three factors of excel-lence, however, in this globalised economy,determined effort is needed in order to rein-force the three remaining factors of identity,impact and infrastructure.

In the field of identity, one of the mostimportant aspects is the culture of a compa-ny and the projection of its image. Withrespect to impact, one of the key aspects is acapacity for generalised influence, such thatthe perceived value of the product or servicein different markets is in accordance withcustomer expectations. In terms of the fac-tor of infrastructure, it must be noted thatthis is the part which lends strength to aprogress generating system. To some extent,all the other factors of excellence can onlybe properly applied when they are imple-mented within an infrastructure which isconsistent in all fields: scientific, technolog-ical, productive, logistical, educational, cul-tural, financial and political, etc, whichfacilitate a stable and secure environmentwhich is suitable for supporting a systemwhich generates consolidated and dynamicprogress and which is capable of adaptingitself to the needs of society at all times.

In order to properly implement the six fac-tors of excellence, action is required in threeenvironments: the near, medium and dis-tant. In this sense the R+D+4i Project is abottom-up initiative led by civil society,which is based on a new concept of the EUarea, with priority being given to socioeco-nomic rather than political concepts.

In short, the R+D+4i Project is supported,within each EULER (EU LocomotiveEconomic Region), in business, academicand professional sectors. The project isdivided into four-year cycles. Each cyclecomprises analytical phases in the competi-tiveness of the EULER network in additionto the preparation phases of the pertinentaction plan for improving competitiveness

at three levels: EULER, the EULER Networkand the European Union as a whole. Finally,the presentation of the action plan is madeduring a final cycle conference, togetherwith the generalised publication of the planand the monitoring of its applicationthrough the corresponding observatory.

Each cycle will be led and coordinated by adifferent EULER. At the moment, Catalonia(where the idea for the project originated),Finland, Flanders, Lombardy and the NorthRhine (Westphalia and the Rhone-Alps) allform part of the EULER network.

The basic objective of the R+D+4i Euro-Action Group Association is to establishsolid foundations which can be used as abase for successful business competitivenessand so significantly reduce the risk of failurein industrial activity throughout theEuropean Union.

With respect to FERRMED, this is a multi-sector association which has been created asa result of business sector initiative in orderto improve rail freight and indirectly, thecompetitiveness of European industries.

The FERRMED Great Axis Network begins atSaint Petersburg (Russia) and ends inCasablanca (Morocco), connecting the mostimportant port sectors of the EuropeanUnion (the North Sea and the Baltic portswith the Western Mediterranean), with theeast-west axes of the European continent.The southernmost part of this great axis con-sists of the Iberian Mediterranean Corridor.

With regard to Spain, the area of the corri-dor represents 40% of the population andthe country’s GDP, close to 50% of agricul-tural production value, 55% of industrialproduction, 60% of exports, almost 60% ofland goods transport, more than 65% ofmaritime traffic and almost 70% of tourism.It is also the shortest route for connectingthe south of the Iberian Peninsula or theNorth of Africa with Central Europe (theroute is 470km shorter than the CentralIberian/Atlantic Route).

47


Catalan mobility is highly dense and prob-ably, a greater generator of risks than themajority of other areas in Spain. It is alsomore complex, as industrial and commer-cial activity concentrates 86% of goodstransport and 88% of passenger transporton the roads.

Catalonia has a surface area of 32,106.54km2 (6.3% of the entire area of Spain) andat the end of 2007 it had a population of7,210,508 inhabitants (15.6% of theSpanish population), it has 12,362 km ofintercity roads, i.e. 7.5% of the entireSpanish network.

This 7.5% demonstrates the enormous diffi-culties faced by Catalan traffic, as the areahas a poor road network with respect to itsdemographical characteristics and surfacearea, as well as in relation to officially regis-tered vehicle and driver numbers.

According to the Association of SpanishMotorway, Tunnels, Bridges and Toll RoadsAssociation (Asociación de SociedadesEspañolas Concesionarias de Autopistas,Túneles, Puentes y Vías de Peaje - ASETA),the average daily traffic figures (ADT) at tollstations for the whole of Spain totals some24,331 vehicles. This figure is much higherat Catalan toll barriers. For example, themain trunk roads for the towns of Martorelland Mollet carry over 100,000 vehicles perday, while those of the Maresme, Vilassarand El Vendrell are in excess of 50,000 aday. This fact, which has always been con-sidered as discrimination towards Catalanroad users, has now become a road safetyissue, as in times such as the current crisisusers are shying away from toll roads inorder to save money and are driving on con-ventional roads which are not as safe astheir more expensive counterpart.

Over the last 3 years the economic crisis hasreduced road transit figures in Catalonia

and Spain by between 1% and 8%. As a con-sequence and in proportion to these figures,the risk of accidents has decreased, inde-pendently of the result of other preventativemeasures and controls established by therelevant traffic authorities.

The situation of the Spanish road networkhowever- in relation to Europe - is at arespectable level, according indicators pub-lished by the Spanish Road Association in itsannual report. In fact Spain is the top-rank-ing European country in terms of roadlength with respect to kilometres travelledby private vehicles (23.7, while theEuropean average is 12.2). In goods trans-port terms, Spain ranks third place, with84.6 km for every 1,000 tons, while theEuropean average is 52.5.

It has been calculated that between 15%and 20% of all accidents and between 10%and 15% of all fatal accidents are related tomaintenance activities.

It is evident that in the creation, construc-tion and installation of infrastructures,whatever these may be, that certain labouractivities exist which, with respect to theworking conditions where they take place,may involve occupational risks to bothsalaried and self-employed workers. Theseactivities are also related to daily mainte-nance work undertaken in order to ensurethat these infrastructures work, and whichinvolves an exposure to risks for those whocarry out these tasks.

From the standpoint of occupational risk,the issue of maintenance with respect toequipment, facilities, buildings, roads, etc isone of utmost importance. Maintenanceranks fourth place on the list of the ten mainproduction processes which have registered

48

INFRASTRUCTURES AND ROAD SAFETYJOSEP LLUÍS PEDRAGOSA

CRITICAL INFRASTRUCTURES, SAFETY AND HEALTH IN WORK AND MAINTENANCEJORDI MARTÍNEZ


the largest number of fatal accidents duringthe 2003-2005 period.

When referring to maintenance the distinc-tion must be made between preventativeand reactive or corrective maintenance. Thefirst is the correct option, and involves thoseactions which should be carried out in aplanned manner with programmed tasks inorder to prevent errors occurring. The sec-ond option is almost always undertakenwith haste, after an error has occurred withunforeseeable consequences which mayoften be harmful to those who have to carryout repairs for restoring the services of theinfrastructure. It is this second type of main-tenance – the reactive type, which has a sig-nificantly negative effect on the health andsafety of workers, together, obviously, withthe absence of preventative maintenance.

An example of the duality of the relationshipbetween maintenance (or its absence orpoor execution) and the consequences forthe health and safety of workers and thepopulation in general can be found in thecase of the Fukushima nuclear power stationin Japan. This type of infrastructure is one ofthe most critical, and as such the safetymeasures implemented on design and dur-ing maintenance must be thorough. In theabsence of more conclusive reports, all evi-dence indicates that errors of various kindsled to the major impact of the consequences.The TEPCO operator stated that he had notinspected a part which fed one of the reac-tor’s temperature control valves in 11 years.

Internet is considered to be a critical infra-structure due to the dependency whichdetermined critical services in society, suchas the health sector, the media, govern-ments, the security forces, supplies, etc.have on the worldwide web.

If we consider that 50% of the public andmore than 90% of companies are habitualusers of the Internet, it is evident that apotential loss of Internet access would affectour lives.

However, Internet is not considered to be acritical infrastructure for this reason, it ischaracterised as such due to the dependen-cy other critical services in society have withrespect to the worldwide web, such as thehealth sector, the media, governments, thesecurity forces, supplies, etc.

Directly or indirectly, Internet has becomeboth an driving force and a path for oursociety, and without this tool, we would beunable to carry out a ‘normal’ life in today’sworld. The level of dependency of societywith respect to Internet depends on thefunction of the type of activity undertakenby the society in question: a traditional ruralsociety would certainly be able to survivefor months, although if it is minimallyindustrialised it could have problems inreceiving supplies or in supplying its prod-ucts to the market. More globalised soci-eties, at the other end of the spectrum, havean almost absolute dependency on IT sys-tems and the Internet: just in time produc-tion, supply and sales are spread across theglobe and the latter are not possible withoutglobal communication, such as that offeredby Internet.

All of the above leads us to analyse some ofthose systems which are critical for societyfrom a standpoint which focuses on Internetand IT system dependency. The health sector,to cite just one example, has progressivelyincorporated IT systems and digital commu-nication systems, such as in administrativepatient management, digital body scanning,and the remote treatment of diseases, etc.While one of the most controversial aspectsin security terms (which is even more impor-tant in the health sector) is that of confiden-tiality with respect to personal data.

The Internet has transformed itself into anew society. As such, in the same way that

49

THE INTERNET AS A CRITICALINFRASTRUCTUREMANEL MEDINA


rural, industrial or urban societies arereferred to, reference may now be made to avirtual society. These virtual societies arematerialising through the use of social net-works and this also converts them into crit-ical services for society. The Internet in gen-eral and social networks in particular, havebeen chosen by the media, governmentsand corporations, as a new platform for thepublication of their messages. In this sensethe Internet has become a new communica-tion channel and any attack on this servicewould have a major impact on society.

People tend to trust what certain media orindividuals say, and therefore one means ofattack possible is the supplanting of identi-ties in order to disseminate ‘altered’ infor-mation in the name of recognised personal-ities, another is the modification of webpage content. The most effective way ofavoiding security problems of these types, inthe Internet as a virtual society, is througheducation.

Given this technological dependency ofinfrastructures and critical services for soci-ety, various governments have begun to cre-ate special units in order to tackle cyber-crime and recently, emergency coordinationcentres have been created on the web. Somegovernments have gone even further andhave created divisions within the army orthe intelligence service departments whichare specialised in using the Internet andcomputer-based attacks as a means withwhich to damage the economy or the socie-ty of other countries.

Those areas which create greater wealthare those which have the least resources forspending on the health care of their popu-lation. It may be for this reason that theseareas use their resources in a more efficient

manner. Nonetheless, those areas whichcreate less wealth are those which spendmore on health care services per inhabitantand are those which are the most ineffi-cient with respect to the resources theyreceive.

This chapter centres its analysis on thosehealth care infrastructures which are essen-tial for the provision of services which havea marked influence on health: hospitalequipment and health care centres, togetherwith those services which staff, technologicalmaterial and economic resources provide.

The conclusion is that the current distribu-tion of health facilities in Catalonia has beenadapted to a community model which lendsbenefits to the public although this model isnot always the most appropriate in econom-ic terms. Although provision with respect tohealth services in Catalonia is far less boun-tiful with respect to that of other areas inSpain, a higher level of activity is beingundertaken and a far more efficient serviceis being offered, with results indicatorswhich are as good or better than those inSpain as a whole.

Within Catalonia the distribution of hospitalsand health centres is highly influenced bygeography, although this has also been affect-ed by the concept of closeness – to the localarea, which for years has been important inthe definition of the health care model estab-lished. The most recent data publishedreveals that Catalonia has 188 hospitals(both public and private and of different sizesand specialities). It is worth noting that thearea with the lowest allocation (and cost) interms of staff per bed is Tarragona while thearea with the highest is Girona.

The other foundation of the health care sys-tem involves those centres which provideoutpatient care and more specifically, pri-mary health care. In 2009 there were 362primary care centres, of which 77.9%belonged to the Catalan Health Institute;the remaining centres were private, sub-sidised clinics.

50

DESCRIPTIONS AND REFLECTIONS ON THE HEALTHSERVICE INFRASTRUCTURE IN CATALONIAROSA GISPERT AND RICARD TRESSERRAS


If we compare Catalonia with other regionsin Spain or the average figures for the wholeof Spain – although it is difficult to obtaincomplete, homogeneous data which coverthe health care system in its entirety – it canbe seen that the provision of hospital bedsper inhabitant is much higher in Cataloniathat in other autonomous communities.However, if one focuses on public hospitals,it may be seen that beds per patient num-bers in Catalonia are at an average to lowlevel. With respect to staff numbers,Catalonia has one of the lowest levels.

Despite all of the above, performance indi-cators in Catalonia are far more positivethan the Spanish average. Catalan hospitalshave the second highest bed occupancyrate, the highest number of patients perbed, second only to the Basque Country andan average hospital residence and hospitalmortality rate with a medium to low level.

Finally, mention must be made of the imbal-ances between areas in Spain. According tothe 2005 fiscal balance (the only officiallyavailable report), Catalonia had the thirdhighest per capita tax burden of all Spanishautonomous communities, yet it was one ofthe regions which received less benefits,such that it also had the third highest nega-tive balance. Although data may have var-ied slightly, this imbalance has merelyincreased, at least in terms of health expen-diture.

With respect to pension payments madeover 25 years, before now 80% of the pen-sion was paid. With the new model, thispercentage has been reduced to between72.8% and 71.4%, depending on each case.For 30 years of pension contributions, fig-ures have dropped from 90% to 84.1% or82.1%. One should add to these reductions

those which have arisen as a consequenceof the lengthening the pension calculationperiod, for payments made over the last 25years of employment instead of the last 15years, a fact which, according to experts,will result in a reduction of 20%.

All the experts agree that towards the mid-dle of the next decade, the current publicpension system will be untenable, and thatreforms will therefore be needed. Thesemodifications will need to be even moredrastic than those implemented in neigh-bouring countries due to the greater relativecoverage of the Spanish system, due to thedelay in implementing these adjustments.

The agreement reached covers the need tocurb early retirement, avoid staff reductionswhich burden the social security system,prolong the years calculated in order tosecure a full pension, extend the number ofyears for pension calculations, limit theincrease of non-contributory pensions,reform pensions for loss of partner, establishminimum payment levels for the self-employed based on real salaries, in additionto other matters.

The Social Security has calculated that for2025, pensioner numbers in the public sys-tem will increase to 11 million (compared tothe current figure of 8,711,000). In 2050this figure could reach 17 million, the cur-rent number of pension-paying citizens. Ifthis occurs, the system will enter into deficitas of 2023.

One highly controversial topic is the propos-al to set back the age of retirement from thecurrent limit of 65 to 67 years of age.However, despite this matter being the mostvisible problem, the measures to be adopt-ed, which were generally approved, referredto the fact that 100% of the pension cannotbe met with 35 years’ of pension payments -as was previously the case - and that inorder to receive a full pension, 37 workingyears will be required (or if a worker wishesto retire at 65, the full pension will not bepaid until the completion of 38.5 working

51

EFFECTS OF THE ECONOMIC CRISIS ON SOCIAL WELFAREJOSÉ LUÍS PÉREZ TORRES


years). In practice, all of this will involve areduction in the final amount of the pensionpaid.

An extension from 15 to 25 years has alsobeen agreed upon with respect to the periodfor pension calculation. This will involve apension reduction for the majority of work-ers, as a weighting will be made regardingthe amount of the corresponding contribu-tion based on several years of professionallife in which the workers would supposedlyhave received a lower salary than at the endof their working life, and which paymentincreases for years worked and professionalpromotion are also taken into account.

These however are measures which will beadopted progressively, and their full effectswill therefore be felt by those who are cur-rently under 50 years of age.

The Toledo Pact Commission supports therole of social welfare insurance companiesin the social welfare field, in accordancewith criteria of cooperation establishedwith the public system, as a separateinstrument which helps the extension ofsocial welfare in the business and profes-sional sector. These mutual insurancefunds also have the advantage that theyare governed by a system of individualcapitalisation, and as such, their benefitsare guaranteed by the payment contribu-tions of their members.

2010 was characterised by the recovery ofthe global economy and of the main coun-tries in the European Union. In the case ofSpain and Catalonia however, activity isstill at standstill, in a context which ismarked by the weak private sector demandand notable adjustments in terms of publicspending.

Sovereign risk premiums in Spain and in theother peripheral economies of the Eurozonehave increased sharply following the crisis.Market fears regarding the financial solven-cy of these economies have been confirmedwith successive demands for financial aidfrom the European Union and theInternational Monetary Fund (the IMF) forGreece, Ireland, and Portugal. Eachannouncement of a financial rescue in aperipheral country of the Eurozone has ledto a rise in sovereign risk premiums, whichcurrently stand at the highest levels sincethe start of the monetary union.

Furthermore, the evolution of stock marketvolatility in the Spanish and European mar-ket has been reflected in the feelings of mar-ket uncertainty throughout the crisis. Thecurrent crisis has its origins in the financialmarkets and the banking sector of 2007,and as such, one of the first consequenceswas a sudden increase in risk premiums inthe interbank market. This high risk premi-um reflected a lack of mutual confidenceamong banks resulting from uncertainty interms of their exposure to toxic assets andthe property market and therefore withrespect to their situation in terms of liquidi-ty and solvency.

The Spanish economy’s external debt hadincreased markedly during the previousperiod of economic growth as a result ofthe growing need to finance the economywhich arose from a shortage of domesticsavings with which to finance increasedinvestment. As the level of net externaldebt increases with respect to GDP, therisk that the economy will not be able tofulfil its financial obligations resultingfrom the debt increases. External debtincreases when there is a current accountdeficit and this reached maximum levelsduring the era of property expansion. Itmust be noted that, in the case of theSpanish economy, current account deficithas declined in recent years, however ithas not disappeared, a fact which explainsthe continual increase of the economy’sexternal debt.

52

ECONOMIC AND FINANCIAL RISKJOAN RAMON ROVIRA, SANDRA GUTIÉRREZAND RAQUEL VÁZQUEZ


After a long period of private sector creditgrowth, above that of the nominal GDP,both businesses and families have beenforced to eliminate their debts and reducetheir demands for credit. In 2009, a contrac-tion in private sector credit in Spain was reg-istered for the first time in history. The mostrecent data reveals that credit in the privatesector is no longer falling and, although at astandstill, there are no signs of a significantshort-term recovery.

In this context, the default rate from loansin the property services and constructionsectors have reached extremely high levelsand continue their upward trend, this is asituation which contrasts with the stabilisa-tion and even the slight moderation of theindustrial and non-property services loandefault figures.

Budget difficulties faced by public authoritieshave been reflected in delays and extensionswith respect to the payment of invoices. After2007 the public sector’s accumulation of out-standing payments increased and it now rep-resents a serious problem for companieswhich, in many cases, find themselves in anuntenable situation for this reason.

Being young in Spain is not easy. For sometime now, Spanish youth has had to facehigh unemployment and job insecurityrates, difficulties in achieving independ-ence, access to housing or creating a fam-ily. This situation is one of personal andsocial disadvantage which extends overtime. In this respect the insecurity and

vulnerability experienced by this popula-tion group as a whole is important.Despite these difficulties Spain has main-tained comparatively moderate juveniledelinquency figures and low levels ofjuvenile violence: feelings of insecurityamong the population at large are how-ever significant.

Firstly the factors which influence youth vio-lence and which help to explain this situa-tion need to be identified. Results confirmthat age and gender are significant factors,not only due to the amount of violence, butalso because of the environment in whichviolence occurs. With age, figures for vio-lence in public drop, however maturityresults in increased levels of violence in theprivate sphere. The study shows how reli-gious beliefs and political ideologies areimportant as explanatory factors.

The data analysed shows a weak connectionbetween the professional activity of youngpeople and crime levels. Despite this, in adual labour market, like that of Spain, withhigh unemployment rates, temporary workcontracts, low salaries and low social spend-ing, the combination of joblessness and thelack of institutional support creates situa-tions of risk.

In Spain, families play an important rolein the prevention of crime and violence byproviding economic protection while cre-ating social cohesion. This approach sug-gests that this situation cannot be sus-tained as it was before. Family models arechanging rapidly and the situation ofmany families is weakening, due to boththe evolution of the labour market anddue to deficits in social protection. Theemergence of new social risks withrespect to this situation is already a sub-ject of discussion.

53

FACTORS IN YOUTH VIOLENCE IN SPAINDIEGO TORRENTE


SEMÀFOR DEL RISC AMBIENTALSEMÁFORO DEL RIESGO AMBIENTALTRAFFIC LIGHT OF ENVIRONMENTAL RISK

Depuració aigües residualsDepuración de aguas residualesSewage treatment

Recollida selectivaRecogida selectivaSeparate rubbish collection

Generació de residus municipalsGeneración de residuos municipalesGeneration of municipal waste

Emissió de gasos amb efecte hivernacleEmisión de gases con efecto invernaderoGreenhouse gas emissions

Incendis forestalsIncendios forestalesForest fires

BiodiversitatBiodiversidadBiodiversity

SEMÀFOR DEL RISC VIARISEMÁFORO DEL RIESGO VIALTRAFFIC LIGHT OF ROAD RISK

ESTADÍSTIQUES DE SINISTRALITATESTADÍSTICAS DE SINIESTRALIDADACCIDENT STATISTICS

Accidents amb víctimes a la carreteraAccidentes con víctimas en la carreteraRoad accidents with casualties

Morts a 30 dies en accident de trànsitMuertes a 30 días en accidente de tráficoDeaths after 30 days in a traffic accident

FACTOR HUMÀFACTOR HUMANOHUMAN FACTOR

Lesivitat dels usuaris de vehicles de dues rodesLesividad de los usuarios de vehículos de dos ruedasInjuries to users of two-wheeled vehicles

Mortalitat i accidentalitat dels conductors homes Mortalidad y accidentalidad de los conductores hombres Death and accident rates of male drivers

Riscos dels conductors de les furgonetesRiesgos de los conductores de las furgonetasRisks from van drivers

FACTOR VIA FACTOR VÍA ROAD FACTOR

Sinistralitat a les autopistes i autovies metropolitanesSiniestralidad en las autopistas y autovíasmetropolitanasAccidents on motorways and metropolitan highways

Accidentalitat amb víctimes a les vies localsAccidentalidad con víctimas en las vías locales Accidents with casualties on local roads

FACTOR VEHICLEFACTOR VEHICULOVEHICLE FACTOR

Riscos inherents a l’envellimentdel parc de vehiclesRiesgos inherentes al envejecimiento del parque de vehículosInherent risks from the aging of vehicles

Ús i riscos de la bicicleta en l’àmbit urbàUso y riesgos de la bicicleta en el ámbito urbano Use and risks of cycling in urban areas

Accés a les noves fonts d’energiaAcceso a las nuevas fuentes de energíaAccess to new energy sources

ASPECTES SOCIALSASPECTOS SOCIALESSOCIAL ASPECTS

Accidents greus a les nits de cap de setmanaAccidentes graves en las noches de fin de semanaSerious accidents at night on weekends

L’educació viària a les noves generacionsLa educación vial en las nuevas generacionesRoad safety education to new generations

Assistència als ferits en accidentAsistencia a los heridos en accidente Assistance for the injured at accident sites

SEMÀFOR DEL RISC LABORALSEMÁFORO DEL RIESGO LABORALTRAFFIC LIGHT OF OCCUPATIONAL RISK

Accidents amb baixa-lleusAccidentes con baja-leves Non-serious accidents resulting in sick leave

Accidents amb baixa-greusAccidentes con baja-gravesSerious Accidents resulting in sick leave

Accidents mortalsAccidentes mortalesFatal accidents

Malalties professionalsEnfermedades profesionalesOccupational diseases

54

Semàfors del risc · Semáforos del riesgo · Risk traffic lightsA continuació, s’apunten les qualificacionsdels semàfors del risc analitzats periòdicament per l’IDES. Podeu consultaramb més detall els Indicadors de risc a www.seguretat.org/ides/ca/senyals-risc

A continuación, se apuntan las calificaciones de los semáforos del riesgo analizados periódicamente por el IDES. Se pueden consultarcon más detalle los Indicadores del riesgo enwww.seguretat.org/ides/ca/senyals-risc.

Those risk traffic lights qualificationswhich are periodically analysed by theIDES are detailed below. More informationon risk indicators is available atwww.seguretat.org/ides/ca/senyals-risc.

SEMÀFOR DEL RISC AMBIENTALSEMÁFORO DEL RIESGO AMBIENTALTRAFFIC LIGHT OF ENVIRONMENTAL RISK

SEMÀFOR DEL RISC VIARISEMÁFORO DEL RIESGO VIALTRAFFIC LIGHT OF ROAD RISK

SEMÀFOR DEL RISC LABORALSEMÁFORO DEL RIESGO LABORALTRAFFIC LIGHT OF OCCUPATIONAL RISK

Semafors 2011 14/11/11 09:50 Página 54

55

SEMÀFOR DEL RISC D’INSEGURETAT A LA XARXASEMÁFORO DEL RIESGO DE INSEGURIDAD EN LA RED TRAFFIC LIGHT FOR INTERNET INSECURITY RISKS

Seguretat a la xarxaSeguridad en la red Internet security

Ordinadors contaminatsOrdenadores contaminados Infected computers

Mesures de seguretat aplicadesMedidas de seguridad aplicadas Security measures applied

Pràctiques de seguretat dels usuarisPrácticas de seguridad de los usuariosSecurity practices for users

Seguretat als telèfons mòbilsSeguridad en los teléfonos móviles Mobile telephone security

Seguretat dels servidorsSeguridad de los servidoresServer security

SEMÀFOR DEL RISC PER A LA SALUTSEMÁFORO DEL RIESGO PARA LA SALUD TRAFFIC LIGHT FOR HEALTH RISKS

La mortalitat per malalties que tenen possibilitats de tractament i prevencióLa mortalidad por enfermedades que tienenposibilidades de tratamiento y prevenciónMortality rates for diseases which may betreated and prevented

L’evolució de la mortalitat per trastorns mentals iles demandes d’atenció sanitària per problemesrelacionats amb el consum de droguesLa evolución de la mortalidad por trastornos men-tales y las demandas de atención sanitaria porproblemas relacionados con el consumo de drogas.The development of mortality due to mentaldisorders and the demands for health care forproblems related to drug use

El càncer de pulmó i les demències posen derelleu algunes patologies en les quals encara hiha molt per ferEl cáncer de pulmón y las demencias ponen derelieve algunas patologías en las cuales aúnqueda mucho por hacer.Lung cancer and dementia highlight somepathologies in which there is still much workto be done

SEMÀFOR DEL RISC DE PREVISIÓ SOCIALSEMÁFORO DEL RIESGO DE PREVISIÓNSOCIALTRAFFIC LIGHT FOR SOCIAL WELFARE RISKS

SISTEMA PÚBLICSISTEMA PÚBLICOTHE PUBLIC SYSTEM

Esperança de vida Esperanza de vida Life expectancy

Edat mitjana de jubilació Edad media de jubilación Average retirement age

Taxa d’atur Tasa de paro Unemployment rate

Evolució de la relació entre el conjuntde cotitzacions necessàries per a l’obtenció de les prestacions Evolución de la relación entre el conjunto decotizaciones necesarias para la obtención de lasprestaciones The development of the relationship betweenthose contributions required in order to obtainbenefits

Reducció del superàvit de la Seguretat Social Reducción del superávit de la Seguridad Social Reduction of social security surplus

Congelació de les pensions el 2011 Congelación de las pensiones el 2011 2011 pensions freeze

SISTEMA PRIVATSISTEMA PRIVADOTHE PRIVATE SYSTEM

Evolució de la taxa d’estalvi i del volum d’estalvifinancer de les famílies destinat a previsió socialcomplementària Evolución de la tasa de ahorro y del volumen deahorro financiero de las familias destinado aprevisión social complementaria.The development of savings figures and theamount of family financial savings allocated tocomplementary social welfare schemes

Pes del sistema privat de pensions i assegurancesde jubilació sobre el PIB Peso del sistema privado de pensiones y segurosde jubilación sobre el PIB The influence of the private pension systemand retirement insurances with respect to GDP

Taxa mitjana de rendibilitat financera real, netade despeses de gestió Tasa media de rentabilidad financiera real, netade gastos de gestión The average, real financial performance rate,not including management fees

SEMÀFOR DEL RISC ECONÒMIC I FINANCERSEMÁFORO DEL RIESGO ECONÓMICO Y TRAFFIC LIGHT OF THE ECONOMIC ANDFINANCIAL RISK

INDICADORS DELS MERCATS FINANCERSINDICADORES DE LOS MERCADOS FINANCIEROSFINANCIAL MARKET INDICATORS

Pendent de la corba de tipusPendiente de la curva de tipos Interest rate curve

SEMÀFOR DEL RISC D’INSEGURETAT A LA XARXASEMÁFORO DEL RIESGO DE INSEGURIDAD EN LA RED TRAFFIC LIGHT FOR INTERNET INSECURITY RISKS

SEMÀFOR DEL RISC PER A LA SALUTSEMÁFORO DEL RIESGO PARA LA SALUD TRAFFIC LIGHT FOR HEALTH RISKS

SEMÀFOR DEL RISC DE PREVISIÓ SOCIALSEMÁFORO DEL RIESGO DE PREVISIÓN SOCIALTRAFFIC LIGHT FOR SOCIAL WELFARE RISKS

SEMÀFOR DEL RISC ECONÒMIC I FINANCERSEMÁFORO DEL RIESGO ECONÓMICO Y FINANCIEROTRAFFIC LIGHT OF THE ECONOMIC AND FINANCIAL RISK

Semafors 2011 13/11/11 22:48 Página 55

Prima de risc sobiràPrima de riesgo soberano Sovereign risk premium

Volatilitat borsària Volatilidad bursátil Market volatility

Prima de risc en el mercat interbancariPrima de riesgo en el mercado interbancarioRisk premiums in the interbank market

Apel·lació de les entitats financeres espanyoles alBanc Central EuropeuApelación de las entidades financieras españolasal Banco Central EuropeoDemands of Spanish financial entities to theCentral European Bank

INDICADORS ECONÒMICS I EMPRESARIALSINDICADORES ECONÓMICOS Y EMPRESARIALESECONOMIC AND BUSINESS INDICATORS

Indicador de sentiment econòmicIndicador de sentimiento económicoIndicator of economic sentiment

Deute exterior netDeuda exterior netaNet foreign debt

Crèdit al sector privatCrédito al sector privadoLoans to the private sector

Càrrega d’interessos del sector públicCarga de intereses del sector públicoBurden of interest rates on the public sector

Factures pendents de pagament del sector públicFacturas pendientes de pago del sector públicoOutstanding public sector payments

Factures pendents de pagament de les societatsno financeresFacturas pendientes de pago de las sociedadesno financierasOutstanding payments of non-financial corpo-rations

Procediments concursalsProcedimientos concursalesBankruptcy proceedings

SEMÀFOR DEL RISC D’INSEGURETAT CIUTADANASEMÁFORO DEL RIESGO DE INSEGURIDAD CIUDADANA TRAFFIC LIGHT OF PUBLIC INSECURITYSEGURETAT OBJECTIVASEGURIDAD OBJETIVAOBJECTIVE SECURITY

VandalismeVandalismoVandalism

Delinqüència comunaDelincuencia comúnCommon delinquency

Violència interpersonal Violencia interpersonalInterpersonal violence

Delinqüència organitzada Delincuencia organizadaOrganised crime

SEGURETAT SUBJECTIVASEGURIDAD SUBJETIVASUBJECTIVE SECURITY

Seguretat percebudaSeguridad percibidaPerceived security

Civisme percebutCivismo percibido Perceived civic behaviour

TOLERÀNCIATOLERANCIATOLERANCE

Vers els col·lectius (immigrants) Para con los colectivos (inmigrantes)Towards groups (immigrants)

Vers les conductes desviades Para con las conductas desviadasTowards inappropriate behaviour

DEMANDES DE SEGURETATDEMANDAS DE SEGURIDADSECURITY-RELATED PROCEEDINGS

Imatge de les institucions de seguretatImagen de las instituciones de seguridadThe image of security services

Demandes de seguretatDemandas de seguridad Security-related proceedings

Satisfacció amb els serveis de seguretatSatisfacción con los servicios de seguridadSatisfaction with security services

POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE SEGURETAT (POLICIA)POLÍTICAS PÚBLICAS DE SEGURIDAD (POLICÍA)PUBLIC SECURITY POLICIES (POLICING)

RecursosRecursosResources

ActuacionsActuaciones Actions

EficàciaEficacia Efficacy

EficiènciaEficienciaEfficiency

SEMÀFOR DEL RISC D’INSEGURETAT CIUTADANASEMÁFORO DEL RIESGO DE INSEGURIDAD CIUDADANA TRAFFIC LIGHT OF PUBLIC INSECURITY

56

Semafors 2011 13/11/11 22:48 Página 56

INSTITUT D’ESTUDIS DE LA SEGURETAT,FUNDACIÓ PRIVADAPasseig de Gràcia, 50, 5a planta08007 Barcelona.Tel.: 93 272 54 30www.seguretat.org

Les infraestructures crítiques són aquelles instal·lacions, xarxes, serveisi equips físics i de tecnologia de la informació que en cas d’interrupcióo de destrucció poden tenir una repercussió important a la seguretat,la salut o el benestar econòmic dels ciutadans o en el funcionamenteficaç dels governs dels estats.

Especialistes de primer nivell reflexionen i donen dades objectives iinformacions rigoroses per ajudar als decisors polítics, econòmics isocials a prendre les mesures necessàries i més efectives per preveurei prevenir possibles conflictes en aquest àmbit.

En aquest Informe, dividit en tres parts, trobareu, en primer lloc, unesreflexions de fons sobre diferents aspectes que hem de tenir en comptequan parlem d’infraestructures.

A la segona part de l’Informe, els especialistes han parlat, en moltscasos, de les infraestructures des de les seves visions particulars; aixítrobem reflexions sobre el Corredor Mediterrani, el risc energètic i lesimplicacions de Fukushima, la infraestructura sanitària, Internet coma infraestructura crítica, entre altres.

Per últim, els Semàfors del risc ens assenyalen la tendència dels diferentsindicadors anuals i ens indiquen quina és la situació del risc ambiental,viari, laboral, econòmic, etc. respecte l’any passat.

Las infraestructuras críticas son aquellas instalaciones, redes, servicios yequipos físicos y de tecnología de la información que en caso de interrupcióno de destrucción pueden tener una repercusión importante en la seguridad,la salud o el bienestar económico de los ciudadanos o en el funcionamientoeficaz del gobierno de los estados.

Especialistas de primer nivel reflexionan y dan datos objetivos yinformaciones rigurosas para ayudar a los decisores políticos, económicosy sociales a tomar las medidas necesarias y más efectivas para prever yprevenir posibles conflictos en este ámbito.

En este Informe dividido en tres partes encontraréis, primero, unasreflexiones de fondo sobre diferentes aspectos que hemos de tener encuenta cuando hablamos de infraestructuras.

En la segunda parte del Informe, los especialistas han hablado, en muchoscasos, de las infraestructuras desde sus visiones particulares; asíencontramos reflexiones sobre el Corredor Mediterráneo, el riesgo energéticoy las implicaciones de Fukushima, la infraestructura sanitaria, Internetcomo infraestructura crítica, entre otras.

Finalmente, los Semáforos del riesgo señalan la tendencia de los distintosindicadores anuales y nos indican la situación del riesgo ambiental, vial,laboral económico, etc. respecto al año anterior.

Critical infrastructures are those facilities, networks, services, physicalapparatus and information technology which if interrupted or destroyed,may have significant repercussions on the security, health or the economicwelfare of the public or on the efficient operation of the government of anystate.

Top-level specialists consider and provide objective information and rigorouslystudied data in order to help political, economic and social policy makersimplement those measures which are necessary and which are more effectivein the anticipation and prevention of potential conflicts in this area.

This report is divided into three parts; the first section includes detailedconsiderations on different aspects which need to be taken into accountwhen referring to infrastructures.

The second part of the report contains expert analyses, which in many casesrefer to infrastructures, from their own, individual standpoint. This sectioncomprises opinions on the Mediterranean Corridor, energy risks, and theimplications of Fukushima, the health-care infrastructure and the Internetas a critical infrastructure, among other themes.

Finally, the risk traffic lights detailed indicate the trends of different annualindicators and include the situation of current environmental, road safety,employment and economic risks with respect to last year.

AMB LA COL·LABORACIÓ

AMB EL SUPORT

PATROCINEN

MEMBRE PROTECTOR DE L’IDES

PATRONS DE L’IDES

EDITA

Conté CD amb l’Informe 2011 complet

de l’Observatori del Risc Infraestructuras, territorio y ...Des de la seva creació, l’IDES ha...

Documents

Transcript of de l’Observatori del Risc Infraestructuras, territorio y ...Des de la seva creació, l’IDES ha...