L’Observatori socioeconòmic d’Osona; · • Flaix informatiu municipal • Informe de...

L’Observatori socioeconòmic d’Osona; Eina de recerca, anàlisi i coneixement

Abril 2016

2

L’Observatori socioeconòmic d’Osona és l’eina de monitorització de la realitat comarcal

Què és ?

Observatori Socioeconòmic d’Osona

3

CAPTACIÓ DE DADES

• Dades pròpies / dades externes

ANÀLISI DE DADES

• Informació - Coneixement - Anticipació - Oportunitats

GESTIÓ TERRITORIAL / PRESA DE DECISIONS

Desenvolupar una estratègia d’explotació sostenible del territori a partir de la informació i el coneixement que ens permeti ser més eficients i competitius per garantir una millor qualitat de vida de les persones

OBSERVATORISOCIOECONÒMIC

D’OSONA

AJUNTAMENTS, ENTITATS,

EMPRESES...

L’Observatori socioeconòmic d’Osona :


És una eina de monitorització de la realitat comarcal.

Aporta coneixement per a la presa de decisions als agents del territori.

Facilita l’accés a les dades en obert per al desenvolupament de noves oportunitats de negoci.

4


Esquema gestió de la informació

5

L’OBSERVATORI

Indicadors

• Demogràfics• Socials• Salut• Educació• Mercat de treball• Teixit productiu• Innovació• Internacionalització• Infraestructures• Habitatge• Sostenibilitat

Estudis periòdics

• Flaix del mercat laboral

• Perfil de ciutat• Flaix informatiu

municipal• Informe de

competitivitat de la comarca d’Osona

• Estudis no periòdics

• Destacats

• Infografies

• Serveis a mida

Cessió de dades

Desenvolupadors

PRODUCTESQUADRE DE

COMANDAMENT


Osona

50 municipis

Estudis sectorials

• Agroindústria• Béns d’equip• Sector TIC• Esport

6


www.observatorisocioeconomicosona.cat

http://www.observatorisocioeconomicosona.cat/

http://www.observatorisocioeconomicosona.cat/

2n INFORME DE COMPETITIVITAT DE LA COMARCA D'OSONA

Manlleu : Sessió de contrast i definició de reptes

Abril 2016

8

DIAMANT DE LA COMARCA D’OSONA

REPTES DE FUTUR

MEGATENDÈNCIES

POSICIONAMENT COMPETITIU DE LA COMARCA D’OSONA

METODOLOGIA

Descripció de la

metodologia

utilitzada per a

l’elaboració de

l’Informe

Resum de les principals idees en relació amb las megatendències

Relació d’ indicadors utilitzats per a definir el posicionament competitiu de la comarca

Conclusions del posicionament competitiu d’Osona (sobre l’anàlisi d’indicadors i altres elements qualitatius

Reptes de futur identificats per a la comarca (en base a l’anàlisi d’indicadors i al diamant)

2n. INFORME DE COMPETITIVITAT DE LA COMARCA D'OSONA

Índex de Continguts

9

1. Introducció

Metodologia

Dotació de recursos

Competitivitat Macroeconòmica

Competitivitat Microeconòmica: Diamant de Porter

Recursos naturals

Localització geogràfica

Mida

Política MacroeconòmicaInfr. Social i institucions

polítiques

Condicions dels factors productius

Context per a l’estratègia i la

rivalitat empresarial

Sectors relacionats i de suport

Condicionsde la

demanda

Capit. 3: PRESENTACIÓ DE LA COMARCA D’OSONA

Capit. 4.1: PRINCIPALS INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT COMPETITIU

Els principals factors determinants de la competitivitat a

nivell micro són:

•Capit. 4.2: CONDICIONS DELS FACTORS PRODUCTIUS

• Capit. 4.4: CONTEXT PER A L’ESTRATÈGIA I LA

RIVALITAT

•Capit. 4.5: SECTORS RELATIONATS I DE SUPORT

•Capit. 4.6: CONDICIONS DE LA DEMANDA

Determinants de la competitivitat segons M. Porter

Determinants de la competitivitat per M. Porter Recollits a l’informe de competitivitat….

10

5. Conclusions i reptes de futur

Diamant de la comarca d’Osona

5

OSONA4.3. CONTEXT PER A L

ESTRATÈGIA I LA RIVALITAT EMPRESARIAL

4.5. CONDICIONS DE LA DEMANDA

4.2. CONDICIONS DELS FACTORS PRODUCTIUS

4.4. SECTORS RELACIONATS I DE SUPORT

Megatendències

Posicionament competitiu de la comarca d’osona

Metodologia Diamant de la

comarca d’ osona Reptes de futur

11

Diamant de la comarca d’ OsonaMegatendències




4.2. CONDICIONS DELS FACTORS PRODUCTIUS

Envelliment de la població tot i que, en conjunt, amb una població menys envellida que la mitjana catalana.

Increment de la contractació durant l’any 2015

Posició geogràfica favorable respecte als grans eixos viaris d’infraestructures

Bones Infraestructures educatives

Creixement dels autònoms en determinats sectors

Per primer cop des del 1991 es perd població (decreixement del 0,1%).

Importants desequilibris territorials d’estructura demogràfica, àrees amb elevat índex d’envelliment.

Important grau de dependència i amb tendència a incrementar-se

Nivell formatiu baix (percentatge molt baix de població amb estudis post-obligatoris. Abandonament prematur dels estudis.

Desajust entre oferta formativa de Formació Professional i necessitats del teixit productiu.

Important pes de l’atur de llarga durada.

Increment de la taxa de contractació temporal (88% any 2015; 80,9% any 2008)

Opacitat respecte al desplegament de xarxa de fibra òptica, polígons industrials sense cobertura

Comunicacions públiques intracomarcals deficients. Es manté la xarxa ferroviària deficient

12





4.3. CONTEXT PER A L ESTRATEGIA I LA RIVALITAT EMPRESARIAL

Sector industrial consolidat com a motor econòmic amb un pes important en l’estructura productiva (31,9% d’ocupació, 36,97

del PIB)

Resiliència empresarial. Existència d’una dinàmica pròpia competitiva responsable de la recuperació en la creació de llocs de

treball més enllà de les dinàmiques globals i capaç de compensar la seva estructura productiva negativa.

Manca d’una estructura empresarial òptima per la creació de llocs de treball.

Dimensió empresarial petita (Percentatge molt elevat de microempreses i poca empresa mitjana).

Concentració dels llocs de treball en pocs municipis de la comarca.

Precarietat laboral i increment del nombre d’autònoms respecte als assalariats, sobretot en el subsector de sacrifici de bestiar i

elaboració de productes carnis.

Un sector serveis poc desenvolupat i molt localitzat a Vic.

Baixa ocupació en empreses d’alt contingut tecnològic i serveis basats en el coneixement (només el 28,8%, mentre que la mitjana

catalana és del 50,2%).

13





4.4. SECTORS RELACIONATS I DE SUPORT

Existència d'una bona xarxa d’institucions de suport.

Millores en la coordinació i desenvolupament dels serveis als emprenedors( creació i consolidació).

A nivell global, baix endeutament de les administracions locals.

Bon comportament del sector TIC: impuls del subsector productes informàtics, electrònics i òptics (16,8%) i

Informació i Comunicacions (5,1%)..

Dificultats en l'establiment de dinàmiques col.laboratives, malgrat la tendència a la millora

Manca de centres de recerca tecnològica

Pèrdua del -5,10% en les afiliacions OACT durant el període 2008-2014

14





4.5. CONDICIONS DE LA DEMANDA

Augment del nombre de llars (increment de la massa crítica de consum).

Facilitat d’accés a l’habitatge (preu mitjà/m2 inferior a la mitjana catalana).

Noves oportunitats de negoci al voltant de l’envelliment de la població i l’augment en l’esperança de vida.

Increment de les llars unipersonals, bé per col·lectius de població estrangera, bé per gent gran que viu sola.

Disminució de la RBFD/habitant a partir de l‘inici de la crisi ,amb importants diferències entre municipis.

Poder adquisitiu inferior a la mitjana catalana; Rendes (IRPF) i pensions contributives més baixes

Manca de compra pública innovadora i en general una demanda poc sofisticada

Més població en risc de pobresa i exclusió social (més llars amb ajudes per pagar lloguer, més població amb

ajuda alimentària, més població amb renda mínima d’inserció).

15

MANLLEU

13,06% de la població d’Osona

Població per grups d’edat

Catalunya 16,68% (0 a 15 anys) 65,18% (16 a 647 anys) 18,14% (65 anys i més)

16

MANLLEU

Principals indicadors demogràfics

PoblacióDensitat

(hab/km2)Edat mitjana

Taxa de creix.

natural

Taxa

natalitat

Índex

d'envelliment

Taxa de

dependència

% Població

estrangera

MANLLEU 20.228 1.177,0 40,5 2,21% 10,0% 86,1 56,7 21,2%

OSONA 154.897 122,9 41,3 1,54% 10,3% 94,7 54,4 13,3%

BARCELONA PROVÍNCIA 5.523.784 714,9 42,0 1,44% 9,6% 114,0 51,0 13,2%

CATALUNYA 7.518.903 234,2 41,9 1,45% 9,6% 106,7 52,6 14,5%

17

Reptes de futur

Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Valorar el risc que existeix d'evolucionar cap a un

territori dual. Hem de ser capaços d'identificar aquestes

diferents realitats entenent que les estratègies de transformació han de considerar també les

singularitats de cada part del territori.

Identificar les diferents realitats i el seu impacte

social per treballar perquè la sortida de la crisi i l'avenç cap al benestar sigui conjunt

a tot el territori.

Destacant la importància de la indústria com a

element transformador del model productiu de

la comarca,valorant l’impacte en diferents

variables.

El desenvolupament del territori dependrà també de

tenir una població apropiadament formada.

Les dades del darrer informe indicaven aquí un espai de

preocupació i millora.

Megatendències




Megatendències




18

Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències

Posicionamentcompetitiu de la comarca d’osona



Destacant la importància de la indústria com a

element transformador del model productiu de

la comarca,valorant l’impacte en diferents

variables.

19

Els responsables d’aquest creixement són:•La Indústria amb el 4,09%, impulsada pels subsectors de productes informàtics i elèctrics (16,8%) •Els Serveis amb el 3,84%, impulsats pel comerç (32,81%).

Cauen l’Agricultura i la Construcció.

El PIB creix per sobre de la mitjana de Catalunya.

Creixement PIB 2013-14:• 3,4% a Osona• 1,5% a Catalunya

Dimensió

PRODUCTIVAOSONA

20

La taxa d’atur baixa.• 10% menys d’aturats a Osona en el

darrer any (1.153 persones)

La taxa d’atur d’Osona (13,33%) es manté inferior a la mitjana de Catalunya (14,48%) i a la de la Província de Barcelona (14,33%).

Però continuem tenint un atur de llarga durada important (34%), molt superior a la mitjana catalana (29%).

• 3a.comarca catalana després del Berguedà i el Bages

I som la 3a comarca catalana en més aturats majors de 45 anys (53,8%)

• La mitjana catalana està al 51%

Dimensió

PRODUCTIVA

Taxa d’atur març 2016 a

OSONA :13,33%

Taxa d’atur març 2016 a MANLLEU :

19,42%

OSONA

21

MANLLEU Dimensió

PRODUCTIVA

22

Dimensió

PRODUCTIVA

Osona manté el pes de tots els seus sectors en el PIB per damunt de la mitjana catalana excepte el sector serveis.

El sector serveis representa un 73,33% del PIB català, mentre que a Osona només representa el 54,29%.

OSONA

23

MANLLEU

El sector industrial té un pes molt important en l’estructura econòmica de Manlleu (36,7%). Molt per damunt del % de la indústria en l’estructura productiva catalana (19,5%).

Per contra, al igual que a la resta d’Osona, el sector serveis és molt inferior, només un 57,8% del teixit productiu de Manlleu.

Dimensió

PRODUCTIVA

24

MANLLEU Dimensió

PRODUCTIVA

Treballen a ManlleuViuen a Manlleu

25

Gran pes de la Indústria en l’economia.

El 31,9% de llocs de treball a Osona ubicats a la Indústria vs. el 15,2% a Catalunya.

Els llocs de treball es concentren a la part central del territori.

Dimensió

PRODUCTIVAOSONA

26

MANLLEU Dimensió

PRODUCTIVA

El 26,36% de llocs de treball a Manlleu ubicats a la Indústria vs. el 15,2% a Catalunya.

Gran pes de la Indústria en l’economia, superior al pes comarcal.

El 21,93% de les empreses de Manlleu pertanyen al sector industrial (19,2% Osona)

27

Reduïda dimensió de l’empresa amb fort pes de la micro. (78% amb menys de 5 treballadors)

Només 9 empreses que facturin més de 100 milions d’euros. (situades a Vic, Gurb, Les Masies de Voltregà, l’Esquirol i Sant Vicenç de Torelló.)

Creixement dels autònoms en determinats sectors

• Escorxadors i sales de desfer concentren el 15,4% dels autònoms, amb un increment quasi del 3% en el darrer any

Increment de la taxa de contractació temporal (88% any 2015; 80,9% any 2008)

Variació 2008-2015 dels llocs de treball

Variació 2008-2015

Total Assalariats Autònoms

Osona -6,01% -8,54% 1,68%

Barcelona Prov. -11,16% -11,77% -8,10%

Catalunya -11,48% -12,02% -8,97%Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dept.d'Empresa i Ocupació

Dimensió

PRODUCTIVAOSONA

28

MANLLEU

Variació 2007-2015 dels llocs de treball de les empreses de Manlleu2007 2015

MANLLEU Assalariats Autònoms Assalariats Autònoms

TOTAL 5.190 1.737 3.296 1.611

Agricultura 57 56 72 70

Indústria 1.524 284 920 368

Construcció 569 405 108 215

Serveis 3.040 992 2.196 958

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dept.d'Empresa i Ocupació

Tots els sectors, excepte el sector primari, perden llocs de treball assalariat Augmenten els autònoms a la indústria i a l’agricultura

Reduïda dimensió de l’empresa amb fort pes de la micro. (80% amb menys de 5 treballadors)

Dimensió

PRODUCTIVA

29

Afiliacions d'alt contingut tecnològic

2015 Osona % variació 2014-2015

Catalunya % variació 2014-2015Indústria % Nº % Nº

Ocupats a indústria de Tecnologia Alta 0,8% 474 6,0% 1,0% 27.553 2,5%

Ocupats a indústria de Tecnologia Mitjana Alta 4,6% 2.639 1,1% 4,0% 115.233 2,4%

Serveis % Nº % Nº

Ocupats en serveis de Tecnologia Alta 1,0% 596 2,6% 3,2% 93.118 8,9%

Ocupats en serveis basats en el coneixement 22,4% 12.920 9,9% 35,70% 1.029.288 4,3%

Total ocupats en alt contingut tecnològic 28,8% 16.629 7,9% 43,90% 1.265.192 4,4%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dept. d'Empresa i Ocupació (seguint la classificació d'activitats industrials per alt nivell tecnològic d'Eurostat)

Poca Innovació. Només un 0,52% de les empreses es consideren High-Tech.

Taxa d’ocupats en empreses d’alt contingut tecnològic molt inferior a Catalunya (28,8% vs43,90%). Distància deguda a l’important diferencial en serveis.

Osona ocupa la 16a posició en Innovació i desenvolupament (Índex ADEPG 2015) respecte la resta de comarques de Catalunya.

Dimensió

PRODUCTIVAOSONA

30

1. Plantejar el repte de la dimensió empresarial2. Millorar el sistema d’innovació de la comarca3. Impulsar el procés d’adaptació de les empreses a la

Quarta Revolució Industrial (Indústria 4.0)4. No deixar perdre el potencial vinculat al sector primari

com a valor diferencial de la comarca5. Vertebrar i dinamitzar comunitats que actuïin com a

ecosistemes en diferents àmbits 6. Afavorir el naixement i consolidació d’emprenedors.

Potenciar l’emprenedoria dels sector industrial7. Fer front al repte de la internacionalització8. Promoure el debat sobre el futur de l’ocupació

a la comarca.

Dimensió

TERRITORIAL i TRANSVERSAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències



comarca d’ osona Reptes de futurREPTES

31

Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Megatendències




Megatendències




Dimensió

FORMATIVA

El desenvolupament del territori dependrà també de

tenir una població apropiadament formada.

Les dades del darrer informe indicaven aquí un espai de

preocupació i millora.

32

Osona, Catalunya i Espanya són lluny dels objectius UE 2020.

INDICADORS EUROPA 2020Objectiu

2020Osona Catalunya Espanya

Unió Europea

Població de 20 a 24 anys amb estudis secundaris post-obligatoris 90% 58,8% 68,6% 65,2% 82,0%

Població de 30 a 34 anys amb estudis terciaris 44% 33,5% 47,0% 42,5% 37,6%

Alta taxa d'abandonament escolar. Problema compartit amb Catalunya i Espanya.

Dimensió

FORMATIVA

Baix nivell de formació, malgrat la millora.

OSONA

33

Greu problema en la franja d’estudis mitjà: Batxillerat i FP amb un 23%.

Agreujat pel baix reconeixement social de la FP.

Hi ha una gran part de població que no realitza estudis post-obligatoris (52,4%).

Els estudis terciaris no son el principal problema. Nivells més propers als de la UE.

Dimensió

FORMATIVAOSONA

34

MANLLEU Dimensió

FORMATIVA

Font: Cens 2011

L’any 2011 només el 34,3% de la població tenia estudis post-obligatoris a Manlleu, a Catalunya el 48,21%

35

FAMÍLIA PROFESSIONAL MatriculatsMercat de treball Teixit productiu

contractació Aturats Empreses Assalariats Autònoms

Activitats agràries 10,57% 4,93% 7,35% 6,39% 4,13% 8,54%

Indústries extractives 0,00% 0,00% 0,08% 0,14% 0,17% 0,09%

Indústries alimentàries 6,61% 15,75% 7,53% 3,95% 12,41% 16,08%

Tèxtil confecció i pell 0,00% 0,65% 5,96% 1,23% 1,58% 0,72%

Fusta Moble i suro 0,00% 1,03% 2,20% 2,54% 1,89% 2,35%

Arts Gràfiques 0,00% 0,67% 0,91% 0,92% 0,96% 0,81%

Química 1,50% 2,76% 2,29% 1,59% 2,50% 0,69%

Fabricació Mecànica 3,87% 7,86% 3,71% 6,64% 10,62% 3,52%

Electricitat i electrònica 7,06% 1,17% 0,74% 0,62% 1,44% 0,22%

Instal·lació i manteniment 3,19% 0,62% 0,61% 1,06% 0,87% 0,88%

Seguretat i medi ambient 0,00% 0,70% 0,50% 0,25% 1,09% 0,03%

Edificació i obra civil 0,14% 4,43% 12,32% 10,53% 4,30% 14,81%

Comerç i Màrqueting 6,56% 14,87% 13,97% 25,44% 21,55% 19,68%

Transport i manteniment de vehicles

0,00%2,49% 1,80% 4,10% 2,68% 4,15%

Hoteleria i Turisme 12,76% 9,24% 6,94% 8,33% 4,39% 6,57%

Comunicació Imatge i So 0,00% 1,09% 0,41% 0,42% 0,25% 1,01%

Informàtica 7,84% 0,70% 1,08% 1,48% 1,01% 2,91%

Administració i Gestió 7,43% 9,77% 18,48% 10,92% 9,50% 5,14%

Sanitat 9,48% 4,16% 1,59% 2,04% 4,30% 2,33%

Serveis Socioculturals 13,26% 8,53% 5,95% 4,39% 10,53% 2,49%

Activitats físiques i esportives 7,02% 1,94% 0,81% 1,48% 1,21% 0,74%

Imatge Personal 2,69% 3,49% 1,69% 3,59% 1,14% 3,71%

Altres 0,02% 3,17% 3,55% 1,96% 1,50% 2,53%

Total 2.194 3.410 9.131 5.677 43.559 15.872

Desajust entre matrículescicles FP i les necessitats delteixit productiu.

Les famílies formatives ambmés contractació no són lesmés cursades.

Exemple:La indústria alimentària representa el 28,7% de l’ocupació i l’11% de les empreses del sector alimentari català es troben a Osona. Malgrat això, a la comarca no s’imparteix el grau superior: “Processos i qualitat en la indústria alimentària”

Dimensió

FORMATIVAOSONA

36

1. Incidir en la transició del món educatiu al món laboral dels joves de la comarca

2. Reforçar l’aposta per la Formació Professional

Dimensió


Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències




37

Megatendències




Megatendències




Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Identificar les diferents realitats i el seu impacte

social per treballar perquè la sortida de la crisi i l'avenç cap al benestar sigui conjunt

a tot el territori.

38

Decreixement de la població (-0,1%). Malgrat que Vic i Torelló encara mostren augment de població.

Descens de la taxa d’estrangeria (del 14,09% al 13,3%) ide la taxa de creixement natural (del

2,51% a l‘1,54%).

Importants desequilibris territorials pel que fa a l’envelliment de la població. Només hi ha 14 dels 50 municipis d’Osona on el grup de joves supera al de majors de 65 anys

Creix el nombre d’emigrants un 146% des del 2009, El 23,7%en el darrer any(9,31% mitjana catalana), D’aquest el 34,2% tenen menys de 40 anys.

Dimensió

SOCIALOSONA

39

MANLLEU

Decreixement de la població (-0,25% 2014-2015).

Descens de la taxa d’estrangeria (del 21,21% al 20,33%) I de la taxa de creixement natural (del 4,06% al 2,21%).

Dimensió

SOCIAL

40

MANLLEU Dimensió

SOCIAL

57,16% índex de dependència global (dependència sobre la població activa)

Manlleu és un dels 14 dels 50 municipis d’Osona on el grup de joves supera al de majors de 65 anys

Manlleu és un dels municipis d’Osona on més ha augmentat el nombre d’emigracions durant el període 2009-2015 (de 161 residents a l’estranger a 585)

41

Elevada taxa d’atur, tot i que inferior a la mitjana catalana.

Tercera comarca catalana en aturats de llarga durada (34%). S’han millorat dues posicions respecte l’any anterior.

Som la 3a comarca catalana en més aturats majors de 45 anys (53,8%)

• La mitjana catalana està al 51%

Grau de dependència amb tendència a créixer per culpa de l’elevat envelliment.

Rànquing atur llarga durada (> 24 mesos) %

1 Berguedà 38%

2 Bages 36%

3 Osona 34%

4 Anoia 33%

5 Vallès Occidental 33%

6 Maresme 32%

7 Priorat 32%

8 Segarra 32%

9 Baix Penedès 31%

10 Alt Camp 31%

11 Conca de Barberà 31%

12 Garraf 31%

13 Ripollès 31%

14 Vallès Occidental 30%

15 Selva 29%

Catalunya 29%

16 Baix Ebre 29%

17 Terra Alta 29%

18 Baix Llobregat 29%

19 Garrigues 29%

20 Barcelonès 28%

21 Montsià 28%

22 Garrotxa 28%

23 Urgell 27%

24 Noguera 27%

25 Baix Camp 26%

26 Baix Empordà 26%

27 Gironès 26%

28 Alt Empordà 26%

29 Alt Penedès 26%

30 Solsonès 25%

31 Pla d'urgell 25%

32 Tarragonès 24%

33 Pla de l'Estany 24%

34 Pallars Jussà 23%

35 Alt Urgell 23%

36 Segrià 23%

37 Ribera d'Ebre 20%

38 Cerdanya 20%

39 Pallars Sobirà 15%

40 Alta Ribagorça 10%

41 Vall d'Aran 7%

Dimensió

SOCIALOSONA

42

Per territoti els aturats es concentren en determinats municipis. Generant diferències importants entre ells..

OSONA

Març 2016

Dimensió

SOCIAL

43

Per formació els aturats es concentren en la franja d’estudis secundaris -educació general (no hi ha dades desagregades per diferenciar el percentatge d’aturatsamb ESO o Batxillerat)

Per edat l’atur es concentra en els més grans i els més joves.

Dimensió

SOCIAL

Per territoti l’elevada taxa d’atur es concentra en determinats municipis.Generant diferències importants entre ells :

•Manlleu 19,2%•Sant Martí de Centelles 18,8%•Balenyà 15,3%•Montesquiu 15%

•Vic 14,8%•Sant Bartomeu del Grau 14,8%•Centelles 14,3%•Roda de Ter 14,1%

OSONA

Taxa atur a Manlleu :

26,79% <24 anys16,14% 25-34 anys12,76% 35-44 anys19,37% 45-54 anys32,94% 55-64 anys

44

MANLLEU Dimensió

SOCIAL

Elevada taxa d’atur (19,42%), superior a la mitjana catalana (14,48%).

Manlleu té un atur de llarga durada (36,7% d’aturats) superior a la mitjana comarcal (34% d’aturats)

Osona és la 3a comarca catalana en més aturats majors de 45 anys (53,8%)

• La mitjana catalana està al 51%• Manlleu té un 55,3% d’aturats

majors de 45 anys

A Manlleu hi ha un 7,8% d’aturats registrats menors de 25 anys (% similar al comarcal)

El 56,6% de persones a l’atur a Manlleu són

dones (a Osona el 60,1%)El 56,8% d’aturats de

llarga durada a Manlleu són dones (a Osona el

64,2% )

El 53,7% d’aturats >45 anys a Manlleu són dones (a Osona

el 58,3% )

Tot i que a Manlleu hi ha un % més elevat de dones > 45 anys a l’atur, les diferències entre els dos sexes són de

les més baixes de la comarca

18,3% dels aturats d’Osona

45

MANLLEU Dimensió

SOCIAL

46

MANLLEU

10,79%

11,99%

14,29%

17,85%

19,39%

12,29%

9,02%

15,77%

11,65%

21,78%

15,87%

10,51%

15,72%

6,38%

11,74%

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00%

Comerç

Construcció

Activ.Administratives

Sense ocupació anterior

Indústries manufactureres

Activitats amb més atur (Març 2016)

Catalunya Osona Manlleu

Dimensió

SOCIAL

47

Dimensió

SOCIALMANLLEU

39

3 1 3 2

31

59 58

87

43

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

< 25 anys 25-34 anys 35-44 anys 45-54 anys 55-64 anys

Població aturada sense ocupació anterior (17,85% aturats)

HOMES DONES

El 85,3% dels aturats sense ocupació anterior a Manlleu són dones

48

Indicadors demogràfics de risc de pobresa i exclusió social

Osona

Àrees Bàsiques de Serveis Socials

% famílies monoparent

als

% famílies amb 3 fills o

més

% població de 75 anys o més

que viu sola

Mancomunitat de la Plana 1,1% 3,2% 22,4%

Manlleu 1,0% 3,9% 26,3%

Vic 1,0% 3,4% 37,6%

Resta de municipis d'Osona 0,8% 2,5% 25,2%

Osona (mitjana comarcal) 0,9% 3,1% 28,0%

Catalunya 0,9% 2,6% 28,1%

Font: Idescat

Igual que a la resta del país, els indicadors mostren una sortida de la crisi amb un elevat cost social.

Alt percentatge de població amb renda mínima d’inserció. Risc important a municipis com Manlleu (3,2%) i Vic (2,1%).

Nombre de famílies amb tres fills o més és superior en aquells municipis on hi ha més immigració (Vic i Manlleu) Només dues comarques superen el percentatge d’Osona (el Gironès 3,6% i l’Anoia 3,5%)

Vic té el percentatge de població de 75 o més anys que viu sola més alt de Catalunya, mentre que Manlleu es troba per sota la mitjana catalana.

Osona 2012

Àrees Bàsiques de Serveis Socials

% llars que reben ajuda per pagar el lloguer

% població que rep ajuda alimentària

% infants de 0-8 anys que reben ajuda

alimentària

Mancomunitat de la Plana 0,50% 2,90% 6,30%

Manlleu 2,10% 10,30% 50,80%

Vic 1,40% 9,10% 17,60%

Resta de municipis d'Osona 0,50% 2,80% 6,50%

Osona (mitjana comarcal) 1,00% 5,60% 16,20%

Catalunya 0,60% 4,20% 7,80%

Font: Idescat

Dimensió

SOCIALOSONA

49

1. Vertebrar un teixit d’empreses socials al territori

2. Empreses amb valors

Dimensió


Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències




50

Megatendències




Megatendències




Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Valorar el risc que existeix d'evolucionar cap a un

territori dual. Hem de ser capaços d'identificar aquestes

diferents realitats entenent que les estratègies de transformació han de considerar també les

singularitats de cada part del territori.

51

Dimensió

TERRITORIAL

Es perfilen 2 àrees territorials:

Concentració de població i menor envelliment.

Concentració d’empreses i llocs de treball.

Concentració d’estrangers.

Concentració de serveis i millors comunicacions.

Menys població i més envellida.

Menor presència d’empreses i llocs de treball.

Menor taxa d’estrangeria.

Manca de serveis i pitjors comunicacions.

OSONA

52

Dimensió

TERRITORIAL

OSONA

53

1. Incorporar elements de re-equilibrament territorial en la definició i execució dels diferents instruments

2. Treballar per garantir la sostenibilitat del territori

3. Desenvolupar accions que permetin retenir talent i recuperar el que ha marxat

Dimensió


Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències




Dimensió

TERRITORIAL

Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

55

1. Incorporar elements de re-equilibrament territorial en la definició i execució dels diferents instruments

2. Treballar per garantir la sostenibilitat del territori

3. Desenvolupar accions que permetin retenir talent i recuperar el que ha marxat

1. Vertebrar un teixit d’empreses socials al territori

2. Empreses amb valors

1. Incidir en la transició del món educatiu al món laboral dels joves de la comarca

2. Reforçar l’aposta per la Formació Professional

1. Plantejar el repte de la dimensió empresarial2. Millorar el sistema d’innovació de la comarca3. Impulsar el procés d’adaptació de les empreses a la

Quarta Revolució Industrial (Indústria 4.0)4. No deixar perdre el potencial vinculat al sector primari

com a valor diferencial de la comarca5. Vertebrar i dinamitzar comunitats que actuïin com a

ecosistemes en diferents àmbits 6. Afavorir el naixement i consolidació d’emprenedors.

Potenciar l’emprenedoria dels sector industrial7. Fer front al repte de la internacionalització8. Promoure el debat sobre el futur de l’ocupació a

la comarca

Dimensió


Dimensió

PRODUCTIVA

Dimensió

SOCIAL

Dimensió

FORMATIVA

Megatendències




Megatendències




L’Observatori socioeconòmic d’Osona; · • Flaix informatiu municipal • Informe de...

Documents

Transcript of L’Observatori socioeconòmic d’Osona; · • Flaix informatiu municipal • Informe de...