Dades i reflexions sobre

l’ensenyament-

aprenentatge amb 1x1

daniel.cassany@upf.edu

@dancassany 1

http://goo.gl/fnEYwX

Índex

1. Qui som? [3]

2. Què fem? [6]

3. Bones pràctiques [19]

4. Reptes [10]

5. Epíleg [1]

2

Qui

som

?

3

Qui som? • Grup de recerca consolidat AGAUR (2005-2014).

• 15 persones de UPF > UG, UAB, UL.

• Finançament competitiu públic: CAT, ES, EU.

• Projecte I+D+i (2012-2014): IES2.0_1x1.

• Comunitat diversa: investigadors seniors, doctorands,

docents, estudiants…

• Lingüistes: plurilingües, sincrònics, aplicat, socioculturals.

• Diversos projectes: pràctica reflexiva (Olga Esteve),

tutories (Mari Cañada), ELP-PEL (D. Cassany), ELE

(Ernesto Martín Peris).

4

Projectes

5

IES

2.0

_1x1

6

Què fem? Recerca sobre lectura i escriptura

7

Objectius

1. Documentar, descriure, analitzar i interpretar com

llegeixen i escriuen els alumnes avui amb l’1x1.

2. Descriure i identificar com aprenen (llegint i escrivint amb

pantalles i teclats i paper).

3. Identificar, descriure i entendre bones pràctiques i

reptes.

4. Identificar els recursos lingüístics usen els alumnes (i els

docents) i com els usen.

5. Explorar la relació aula – fora de l’aula.

8

Mètodes etnogràfics • Entrevistes docents, alumnes, famílies i autoritats.

• Recollida de documents en línia.

• Observació de classes: enregistrament, diaris de

seguiment, etc.

• Elaboració i experimentació de materials didàctics.

• …

9

Corpus d’entrevistes

10

Príncep de Viana

11

24 entrevistes:

- 1 direcció.

- 10 docents (12 entrev.): 2 CAT, 2 ES, 2 AN, 2 TEC, 2 Socials.

- 17 alumnes (11 entrev.): 8 1rESO; 5 4rESO; 4 1rBAT.

Documents: 38 ítems; 41 Mb.

Producció

1. Transcripció, anàlisi, triangulació, comparació de dades.

2. Publicar ‘papers’: publish or perish.

3. Devolució als centres informants.

4. Difondre resultats: revistes divulgatives, manuals,

recomanacions, orientacions, etc.

5. Assessoria en editorials i llibres de text.

6. Formació de professorat.

12

Exemple de centres diversos

13

Bones pràctiques

14

1. Menys llibre de text; més internet

• [El 1x1] M’ha enriquit i jo he improvisat molt.

També t’he de dir que jo improviso, que de

vegades és bo, de vegades és dolent, però el

fet que tu vegis que la classe va per un cantó i

en aquell moment puguis dir doncs, mira, ara

aquest poema el buscarem cantat per no sé qui

i a més a més posarem la pel·lícula i després a

més a més anirem a... Clar, això pot ser que no

ho tinguis preparat i en aquell moment, com

que ara ja tenim una mica més de recursos,

ens surt més bé. [Diana, Llengua i Literatura

Catalanes, 2013] 15

2. Fer (fer) cerques a l’aula

• Quan estàvem estudiant la radioactivitat i, per tant,

va sortir a col·lació la 2a Guerra Mundial, les

bombes que es van deixar caure sobre Nagasaki i

Hiroshima, ells no sabien res i va ser brutal. Va ser

una estona de recerca d’informació, de transmesa

d’informació, d’aprendre el nom de la bomba,

d’aprendre el nom de la persona que no sé què...

Fins i tot va sortir la cançó que es va compondre

en el seu moment, i un nano duia aquesta cançó

[...] la vam col·locar després en els altaveus. I a

més a més estava en anglès i llavors vam fer un

treball interdisciplinari; van tindre de traduir allò

que estava en anglès... [...] 16

2. Fer cerques a l’aula • No, no havia preparat res. En el moment en què

passen situacions d’aquestes, doncs confio molt

en tot el que ells saben d’informàtica que jo no

sé, i llavors aprenc jo i aprenen ells [...] De

seguida n’hi ha els 3-4 que tenen una iniciativa

brutal i que a més a més en saben molt. Llavors

a partir d’aquí comencen a buscar. Llavors te

diuen: Antonia, no sé què.... Quan un troba,

m’informa: Aquest és interessant?; Dic: no,

aquest no!; aquest sí, aquest no. I llavors els

companys demanen: A on has entrat tu?, com

has arribat? I llavors es miren la pantalla. [Antònia,

Ciències Naturals Química, 31 de ESO] 17

Components de la cerca

Els mots clau:

etiquetar i

recuperar dades

Paràmetres

del motor: els

operadors

booleans

Els motors de

cerca generals i

específics

La navegació

per cada

resultat i la

interfície

L’avaluació dels

resultats: fiabilitat,

adequació

La citació de les

fonts: remix i

‘copia i enganxa’

Identificar la

necessitat

informativa

Tipus de cerca:

Wikipedia,

diccionaris,

traducció, etc.

20

Turnitin

2. Copiar i enganxar

• Jo sempre els demano: “no baixeu la

informació com a xurros —la meva frase

típica—, sinó que si tu m’imprimeixes alguna

cosa que has trobat, tu em subratlles allò que

creguis que és més important i tu al final a mà

m’escrius dues o tres línies d’allò que has

subratllat”. Perquè si no pot ser que et busquin

informació, te la donen i no se l’hagin llegida.

Sempre hi ha algun recurs per evitar això,

aquesta manca de creativitat. [Diana, Llengua i

Literatura Catalanes, 2013]

21

Llegir avui 22

3. Lectura crítica

Lector acrític • Busca EL significat (únic i

constant).

• Queda satisfet amb la seva

interpretació PERSONAL.

• Llegeix IGUAL tots els textos.

• Posa èmfasi en el CONTINGUT.

Busca les idees principals.

• Presta atenció a l’EXPLÍCIT.

• Queda satisfet amb UNA font.

• Cites = reproduccions FIDELS.

• Comprendre = creure-s’ho

Lector crític • Sap que hi ha DIVERSOS

significats (dinàmics, situats).

• Dialoga, busca interpretacions

SOCIALS.

• Llegeix diferent cada GÈNERE.

• Posa èmfasi en la IDEOLOGIA.

Busca la intenció.

• Presta atenció als IMPLÍCITS.

• Busca DIVERSES fonts, contrasta.

• Cites = INTERESSADES.

Descobreix el que es calla.

• Comprendre ≠ creure-s’ho.

3. L

ectu

ra c

rític

a

23

24

Quines diferències hi ha? • Català. La tauromàquia (del grec ταῦρος, bou, i μάχεσθαι, lluitar), coneguda també

amb el nom espanyol corrida, fa referència en el seu significat ampli a la pràctica de lluitar amb bous. Una altra variant són els Bous al Carrer, una forma d'espectacle festiu practicat al País Valencià i a l'Aragó. A gran part de Espanya i a alguns països de Llatinoamèrica, es practica el toreig, un espectacle que generalment acaba amb la mort del toro. També és coneguda amb el terme "curses de braus”.

• Español. (corrida de toros). La corrida de toros es un espectáculo que consiste en lidiar varios toros bravos, a pie o a caballo, en un recinto cerrado para tal fin, la plaza de toros. […] Es el espectáculo de masas más antiguo de España y uno de los más antiguos del mundo. Como espectáculo moderno realizado a pie, fija sus normas y adopta su orden actual a finales del siglo XVIII en España, donde la corrida finaliza con la muerte del toro.

• English (bullfighting). Bullfighting (also known as tauromachy, from [nombre en alfabeto griego] – tavromache, "bull-fight"; or as corrida de toros in Spanish) is a traditional spectacle of Spain, Portugal, southern France and several Latin American countries […] It is often called a blood sport by its detractors but followers of the spectacle regard it as a fine art and not a sport as there are no elements of competition in the proceedings. In Portugal it is illegal to kill a bull in the arena, so it is removed and slaughtered in the pens as fighting bulls can only be used once.

25

Situar el contenido en la diversidad de autores

Buscar

falsedades

¿Estás de

acuerdo?

¿Por qué?

26

Comparar textos

• Analizar cómo explican un partido de fútbol varios

periódicos deportivos:

27

Quin és As i quin Sport? OLYMPIQUE, 1 - REAL MADRID, 3

Cristiano Ronaldo guía al Madrid a

octavos

El Real Madrid se clasificó como líder de

grupo para los octavos de final de la

Champions tras vencer 1-3 al Olympique en

Marsella. Cristiano Ronaldo, con dos goles,

fue la estrella de la noche.

El equipo blanco lo tenía fácil para seguir

adelante en la competición y no falló. Tan sólo

una improbable carambola podía dejarle fuera -

perder por tres o más goles, y que el Milan no

venciera en Zúrich-, así que se aplicó para no

sufrir otro 'alcorconazo'. Tampoco tuvo que

emplearse demasiado a fondo. Esta vez no

hubo sorpresa por dos razones: el Marsella no

dio la talla... y Cristiano Ronaldo fue una

pesadilla.

Liga de campeones | Marsella 1 - Real Madrid 3

El Madrid gana con los marines

Cristiano tomó el Vélodrome con un

gol de genio y otro de listo. El

Olympique se obsesionó con pegar y

pegar. Casillas hizo un penalti y

Lucho lo falló.

• Fue un partido marine, de los que merecen una

medalla que se prenderá en el trozo de

uniforme que no esconda una fractura.

Empezaron ellos, pero acabó Casillas. El yerno

ideal liquidó a un maciste en la flor de la vida

como quien arroja la bomba atómica, para evitar

futuras bajas. Casillas ya no es un capitán, es

un estadista. El Olympique, por cierto, falló el

penalti que le hubiera consolado mientras el

temible Niang se retiraba entre sollozos, la

cabeza alicatada y el brazo colgando. 28

4. Treball cooperatiu • Yo lo que hago con ellos es un dossier grupal.

[…] El dossier será de un grupo de 6 personas.

[…] Cada uno toma sus apuntes pero después lo

mejoran y hacen un dossier del grupo. […] Es

una toma de notas en grupo. […]” Primero,

porque de esta manera estoy seguro que los

apuntes que van a tener serán mejores que si es

en individual. Haciendo en grupo van a tener

mejores apuntes para estudiar. Por otro lado, no

es que el que va a hacer el dossier es el mejor

de ellos y el resto lo que hacen es apropiarse de

ese dossier, sino que lo hacen de manera

colaborativa usando una herramienta… En este

caso la que usamos es Google Docs. [Juan

29

5. P

rodu

ir co

ntin

gut

30

6. Recursos lingüístics

31

Recursos lingüístics Quins recursos i com s’usen?

32

Més indicis…

• Personalitzen i adapten els recursos digitals disponibles

als seus interessos, a la seva pràctica.

• Utilitzen més discursos multimodals: fotos, vídeos,

àudios.

• Hi ha més treball per projectes.

• L’avaluació està més centrada en el procés, és criterial,

inclou formes d’autoavaluació.

• Hi ha més projectes interdisciplinaris, que abasten dues o

més assignatures.

• …

33

Reptes

34

http://mothereseblog.momalom.com/wp-content/uploads/2010/07/2205154636_7e4dd48d15_o.jpg

Armes de distracció massiva

35

http://edcetera.rafter.com/wp-content/uploads/2013/03/distraction.jpg

La gestió

dels

recursos

36

Exemples actuals…

1. El primer email del Joan Galobart: “Juan Martínez” a

mmmmmmm@gmail.com

2. L’accident al gimnàs i la disculpa a Facebook.

3. L’examen de Matemàtiques fotografiat i penjat a

Facebook…

• Ensenyar a presentar-se i parlar en societat, a

comunicar i a gestionar les dades personals ha estat

sempre responsabilitat de l’escola i la formació. A la

xarxa, també. 37

Les meves identitats

38

Tasques: tres modalitats 1. Producció en paper > lliurament físic > correcció en paper.

2. Producció digital > impressió i lliurament en paper >

correcció en paper.

3. Producció digital > lliurament en línia > correcció en línia.

39

http://flic.kr/p/2GMgTZ

http://flic.kr/p/5THeiN

Grups de conversa

40

Grup de

classe

Institut

actual

Escola

vella

Bàsquet

Música

Cosins

Pares

Amics

WhatsApp x fer treballs

• Regula el dia a dia de l’aula: deures, accés, cooperació.

• Es formen grups dinàmics per resoldre tasques.

• Consciència de grup; motivació.

• Situcions autèntiques de comunicació escrita.

• Multimodal: fotos, vídeos, notes de veu.

41

Missatges de text • Martínez Ortega (2013, Mèxic): 53% del temps que

llegeixen escriuen és vernacle, oci; 47% escola.

• Una part rellevant de la missatgeria és la gestió comuna

del dia a dia de classe: deures, exàmens, lectures, etc.

• Hi ha una actitud cooperativa i generosa per ajudar-se i

compartir.

• El percentatge de nois connectats ronda el 90%.

• La presència i l’ús a Facebook cau.

42

43

Trets: exemples d’SMS

• CAT. Kriñito ja se q n tns gaire tmps, be els iaios stan aqi.molts besitos i abrasadtes

• CAT. La meri ma dit k akt find senva fora aixis k n sa pot,stava speran a k m digues algu x dirt yo atu!u planegem x lañ k b eh!mua

• E. Nu tng kasi bateria toi ya n l cola va aber muxa peña se puntual soi d ls primeras stoi n l toldo blanko sta n l 547 d diagonal tdo rekto pasada l sfera dntro d l illa lo veras n l parkeciyo asta aora 1besito

• F. Je suis à coté de la station bicing a cote de luniversite. je vais essayer de rentrer pr te trouver pompeu fabra sinon je reviens au metro

Informant 6. Usa

l’escirptura ideofonemàtica

en CAT i E, però en F: “És

que en francès no em sento

segura…”

No és

dolenta!

• Equival a un diàleg col·loquial.

• Els nens que usen mòbil durant ¾ anys milloren la lectura, ortografia i vocabulari a classe.

• Els SMS:

a) incrementen l’exposició a l’escriptura;

b) desenvolupen la consciència fonològica;

c) ofereixen audiències i contextos reals amb resposta;

d) estimulen la creativitat.

44

Epíleg 4 idees

45

L’impacte d’internet: 1. Els alumnes estan canviant la manera d’aprendre,

incorporant la xarxa i les pràctiques digitals: són/seran

visitants o residents digitals.

2. Avui aprenem més fora de l’aula i hem de dirigir, enriquir

i ordenar aquest àmbit des de l’escola.

3. L’aula té avui diverses “extensions” digitals, que

complementen el cara a cara. Cal decidir què es fa en

línia i què cara a cara. Reservar l’aula per a la interacció

de més qualitat.

4. Els recursos digitals permeten millorar la lectura,

l’escriptura –i també la parla. 46

47

GRÀCIES!

Preguntes?

Dubtes?

daniel.cassany@upf.edu

@dancassany

http://goo.gl/fnEYwX