TD

Fd.33

2.30€

. Any

18.

La

Fran

ja, m

aig

de 2

017

Nou llibre de Paco TejeroL’IEBC-IEA publica l’obra del’historiador i mestre fragatí Repúblicay Guerra Civil en el Partido Judicial deFraga y Mequinenza. [p.8]

“Vine a la Fira”Se celebra la III Fira d’Areny i la Vprova per a gossos de rastre, revivintl’antiga fira d’animals i trementinaperduda a mitjans del s. XX. [p.13]

Triomf de la normalitatUna radiografia del Consell Comarcalque va aprovar per immensa majoria ladeclaració del Matarranya com a zonad’ús històric del català. [p.14]

Lectures en català a SaragossaPer a celebrar el dia d’Aragó, es vanfer lectures en català i aragonès a laseu del Govern Aragonès. [p.19]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA digital 33

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

13 Ribagorça

16 Aragó

14 Tema del mes

17 Personatge del mes

18 Llibres

19 Cultura

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:Matarranya: M. D. Gimeno, Carles Sancho. Baix Cinca: Rosa Arqué, Hugo Sorolla. Llitera: Josep EsplugaRibagorça: Glòria Francino.

Seccions:Matarranya, Isa Calaf. Baix Cinca, RosaArqué; Llitera, Josep Espluga; Ribagorça,Glòria Francino; Cultura, Hèctor Moret;Entrevistes, Ramón Mur; PP.CC., Hugo Sorolla;Aragó, Carles Terès.

Opinió: Marina d’Algars, Patrici Barquín,Esteve Betrià, Francesc Ricart, Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

La solsida té suc

Vull felicitar aquesta revista pel fitxatged’en Patrici Barquín. Les seves columnessón divertides sempre, però amb lo ‘Jon Bai-na’ i los seus ‘sacres’ invisibles me vaig pi-xar de riure (perdó per la grolleria). ‘Pos éveritat que tot se va solsint’, però amb ale-gria.

Espero amb candeletes la propera en-trega.

Remei Sanroc Sabadell

La Veu del Baix Matarranya

En l’editorial de l’anterior Temps deFranja titulat ‘La llengua a la ràdio, un al-tre camí’ s’esmentaven les emissores fran-jolines de Radio Fraga, Ràdio Mequinen-sa, Matarraña Radio i Ràdio Matarranyaperò no hi apareixia La Veu del Baix Ma-tarranya que emet a través del 107.6 de laFM cada dissabte puntualment des dels seusestudis a Favara. L’emissora, amb vocaciócomarcal, va començar a funcionar el 2001.El seu magazine que és molt variat i en-tretingut comença a les 11 i acaba a les 14hores. També es pot escoltar el programaper internet a través de google/la veu delbaix matarranya. Durant estes tres horesd’emissió tenim una mica de tot: notícies dela setmana, Àgora sobre un tema, esports,

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: Octavi Serret rebent la Creude Sant Jordi de mans del President CarlesPuigdemont (Foto ©Rubén Moreno)

música, actualitat agrària, entrevista, opi-nions sobre l’actualitat…

Miquel Meix

Béns de la Franja. Vil·la Fortunatus

Al terme municipal de Fraga es trobaVil·la Fortunatus, vil·la romana agrícola dels. II. L’interior es visita per unes passarel·lesdes d’on es veuen los mosaics, la basílica pa-leocristiana i les altres sales.

Uns companys de feina volien visitar laVil·la perquè n’havien sentit parlar. Les ex-plicacions de la guia van ser molt pertinentsperò ningú no podie evitar veure que l’es-tat del jaciment no era el més correcte (her-ba, brutícia, excrements de moixons). Jome’n vaig donar vergonya de presentar unajoia de l’art romà en aquelles condicions.

La DGA i l’Ajuntament tenen un con-flicte i, de moment, no hi ha acord. Fa moltsmesos que se sabia que la persona que s’o-cupava del jaciment s’havia de jubilar i noes va trobar una solució a temps. I ara es-tem com estem, veient com l’Ajuntamentté les mans lligades, com la vil·la es deteriorai com el Govern d’Aragó que l’hauria deprotegir no ho fa.

La desídia de l’administració està destru-int un dels bens culturals més importants quetenim a la Franja i la gent no pot fer res mésque exigir que cuiden lo nostre patrimoni.

Rosa Arqué Vilar

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

EDIT

OR

IAL

“La gent se’n va. Despo-blació a la Franja” es titula-va un Temps de Franja (n.113, abril 2012), on lo “Temadel mes” era un documentatestudi del sociòleg NatxoSorolla sobre les dinàmi-ques demogràfiques d’uncens franjolí de 48.514 ha-bitants l’any 2011. Estavalluny dels 60.000 enarbo-rats com a reserva catala-noparlant, i encara més delsde principis del segle XX,abans de les onades migra-tòries de les gelades i se-queres dels anys 50-60 i l’a-tracció dels “polos de desa-rrollo” del franquisme.

La despoblació rural pre-ocupa. És motiu de conver-sa dels que se queden, sovintpares de fills que han marxat. És es-tudiada per geògrafs, economistes isociòlegs a les universitats. És ob-jecte d’atenció a la premsa, en re-flexions i reportatges escrits o filmats(p. e., Jordi Évole, Salvados, 12-3-2017). I ha propiciat iniciatives a lesdiferents administracions: la llei decomarcalització d’Aragó aprovadal’any 2006 per tal de vertebrar el ter-ritori; la “Ley para el DesarrolloSostenible del Medio Rural” de2007 del govern de Rodríguez Za-patero, dotada amb 1.800 milionsd’euros, que volia incidir en comar-ques deprimides —i que Rajoy vaaturar el 2011—; i la PAC (PolíticaAgrícola Comuna) de la Unió Eu-ropea, unes ajudes per mantindre elsector primari, modernitzar les ex-plotacions i desenvolupar indús-tries derivades.

Les conseqüències han estat de di-ferent signe. Ha millorat en generalla productivitat agrícola i ramaderai s’ha desenvolupat cert sector se-cundari agroalimentari (oli, vi, por-cí…), però la mecanització ha can-viat la necessitat de mà d’obra, me-nor, estacional i nodrida d’immi-grants; en algunes zones s’ha es-campat una agricultura intensiva, so-vint en mans de grans empreses, ambles quals una explotació familiar nopot competir; i, en fi, certes norma-

EDITORIAL

La gent pot quedar-se?

tives europees de control higiènic isanitari han derivat en mesuresdràstiques com tancaments d’es-corxadors o han provocat despesesinassumibles als particulars. Al ma-teix temps, han anat desapareixenttallers de confecció o d’altres ma-nufactures per la deslocalitzaciócap a països del tercer món, afectantsobretot les dones. D’altra banda, hasorgit una oferta turística de casesrurals i restaurants, molt notable ales zones més pintoresques –lo Ma-tarranya, comparat amb la Tosca-na!—, amb un risc inherent de con-vertir-les en parc temàtic d’anar i tor-nar per a ús d’urbanites. I, amb lessegones residències, a perill d’una ur-banització excessiva que pot des-encadenar problemes de sostenibi-litat.

Sens dubte ha millorat lo nivell devida. S’ha incrementat l’oferta cul-tural gràcies a l’acció comarcal o l’as-sociacionisme local, sense compa-ració, però, amb l’oci i les llums dela ciutat. S’han creat centres de Sa-lut i hospitals comarcals, com tam-bé una frontera sanitària entre elBaix Cinca i Lleida, i a l’Hospitald’Alcanyís falten metges de dife-rents especialitats a banda d’algunsaparells per tractar malalties dellarga duració. L’extensió de l’edu-cació obligatòria fins als 16 anys i la

continuació dels estudis alsinstituts d’Educació Secun-dària pròxims ha facilitatl’accés a la Universitat delsjóvens en una proporciómolt superior als seus pro-genitors, i així ocupen llocsde treball qualificats en cen-tres urbans o ho intenten. Hiha carreteres noves, ambtraçat i articulació desiguals,i sobretot estacions i trenssuprimits o en mal estat i lí-nies indirectes d’autobusos,de manera que no és fàcilmoure’s pel territori, ni tam-poc treballar a una ciutat iviure al poble o viceversa. Isi algú pretén “quedar-se”inscrit al cens local, la com-petència de polítiques decaptació de població d’a-

juntaments com Saragossa —cadadia més gran—, amb incentius o tra-ves, ho fa impossible.

Entre els encara residents la na-talitat és baixa, dins de la tendènciageneral a Espanya. I resulten in-certes la permanència de “neoru-rals”, procedents de ciutats o de paï-sos freds, sense arrelament al terri-tori ni mitjans de producció; i la delsjubilats retornats, que dura mentreno necessiten una atenció especial.Ponts laborals, vacances i festes lo-cals mantenen lo contacte de fami-liars i amics separats, juntamentamb iniciatives que recuperen tra-dicions –lo ball dels totxets de Cam-porrells— o en creen de noves –lasartanè maellana, enguany ja a laXIV edició—, però són només unail·lusió comunitària, que té poquespossibilitats de perpetuar-se entre lessegones generacions, sense els vin-cles afectius dels nascuts al poble.

Qui pot quedar-se? Qui tingue tre-ball en qualsevol dels sectors, des delprimari al terciari, també professionsliberals i tècniques, a part dels fun-cionaris, que apostin per desenvo-lupar activitats professionals al ter-ritori. Calen per això idees, ganes, re-colzament oficial i unes vies de co-municació eficients. D’ací derivaràla creació dels serveis que permetenla vida quotidiana.

El Mas delLlauradorCARLES SANCHO

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

MA

TAR

RA

NY

A

Més de 120 corredors van partici-par en la Carrera Popular “Millacontra el Hambre” a Maella lo dia19 de març. Igual que en anys ante-riors, Manos Unidas a l’Arxiprestatde Casp i l’Associació Sarabastallvan organitzar esta 19a edició, quees va celebrar en un matí de climaprimaveral, molt solejat, que va om-plir de participants, espectadors ipersonal de Protecció Civil la plaçad’Espanya, d’on eixia la carrera.

Tots lluïen una samarreta a on sepodia llegir el lema d’enguany de laONG: “El mundo no necesita máscomida, necesita más gente com-prometida”, i el logotip de l’em-presa Losan de Casp, que les dónades que es va iniciar este esdeveni-ment esportiu i solidari tan conso-lidat. Los donatius a canvi de la sa-marreta dels que no corrien i la ins-cripció dels que sí que ho feien vanaconseguir més de 1.000 €, que esdestinaran a la construcció d’uncentre per a dones maltractades aMaharahstra, a la costa oest de laÍndia, juntament amb l’organitzacióde programes de formació, dinsd’un projecte xifrat en 65.000 €,que es pretenen replegar a la Dele-gació de Saragossa.

Abans de la carrera se van sentirlos parlaments d’una representant

Carrera solidària a Maella// M.D. GIMENO

categoria absoluta dels adults: Mi-guel Ángel Gimeno, lo primer clas-sificat en la masculina, i Tere CelmaBondia en la femenina. Segons éscostum, també es va premiar el cor-redor de menys edat i el corredor ila corredora més veterans: un xi-quet de només 11 dies –que va fer elcamí en braços de la seua mare–,Miguel Ángel Ballo i Rosa MariaLiarte, respectivament.

Al final, los participants van fer-se una foto davant la nova Biblio-teca Municipal, amb la intenció dereivindicar la lectura a les zones ru-rals. Un ingredient més afegit a l’es-port, la solidaritat i la festa que fansentir vives les viles i les seuesgents.

de la ONG i de l’alcalde de Maella,Jesús Gil. Miguel Ángel Gimeno,maellà habitual en les carreres lo-cals i amb un notable currículum enmaratons i mitges maratons nacio-nals i internacionals –entre les qualsles de Nova York, Berlín i París–, vallegir un manifest en la seua condi-ció d’atleta convidat d’enguany. Acontinuació, una monitora va con-duir una animada sessió de posadaa punt aeròbica.

En un ambient molt festiu, per-sones de totes les edats van córrerpels carrers principals de la vila.Molts van ser els “premiats”, tresper cada una de les diverses cate-gories per edats entre els xiquets iles xiquetes i els corresponents a la

Participants ala carrera solidàriaM.D. GIMENO

Coincidint amb el Dia d’Aragó, el23 d’abril, Sant Jordi, el Matarranyava celebrar a Arenys de Lledó unanova edició de la lectura continua-da ‘Quedaran les Paraules’. En-guany va estar dedicada a la recu-peració i transcripció de la tradicióoral de la nostra comarca. Es va pre-sentar el conte popular del Matar-ranya Budellint, budellant, il·lustratper l’arnerola Muntsa Cabetas, pre-sent a l’acte. David Arrufat, tècnic deCultura de Comarca del Matarra-nya, va explicar que Budellint, bu-dellant serà el primer número “d’u-

na col·lecció de qüentos i històriestradicionals del territori amb la in-tenció que esta tradició oral no s’a-cabo perdent”. En la mateixa líniaes va expressar Rafa Martí, presi-dent del Consell Comarcal, qui varecordar que “és molt importanttranscriure l’oralitat d’aquelleshistòries que passen de iaios apares, de pares a fills”. Al mateixtemps, Martí va considerar que el23 d’abril “és un dia especial. És elpatró d’Aragó. I aquí també hofem reivindicant la nostra llengua”.

L’alcaldessa d’Arenys, Mariàn-

gels Vaquer, va recordar que “este‘Quedaran les Paraules’ és un afe-git molt important a la festa que te-nim aquí a Arenys”, on la rosa i elllibre ja fa molts anys que són elsprotagonistes de la celebració.

A més del conte que es presenta-va, es van llegir un feix d’històriespopulars al Matarranya, la majoriarecollides a l’obra Lo Molinar. Pelfaristol de la plaça major va passargent de totes les edats. La lecturaque va estar magníficament am-bientada per la música de la Ron-dalla de Calaceit.

Arenys s’omple de contes tradicionals en la celebració de ‘Quedaran les paraules’ // RUBÉN LOMBARTE

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

MA

TAR

RA

NY

A

5

Dilluns 27 de març a l’EOI Alca-ñiz vam tenir el plaer d’escoltar laxerrada de Víctor Vidal “Plantes me-dicinals i destil·lació”. Una activitatinclosa en les nostres Jornades Cul-turals i el Programa “Jesús Monca-da” de la Direcció de Política Lin-güística del Govern d’Aragó.

Víctor Vidal començà la seva con-ferència afirmant que una planta ésútil no per a la natura, ni per al nos-tre cos (efectivament les plantesquan neixen no “pensen” que ser-viran per curar-nos); són útils perquè“és cosa de les mateixes plantes”.Les característiques d’aquests éssersvius serveixen per a la seva pròpiasubsistència. És en aquest sentitque Vidal diu que les plantes “sónegoistes”. En efecte, una planta quedesprengui molta olor no serà men-jada per una cabra.

Mentrestant, posa en marxa el seualambí de coure per extreure’n l’o-li essencial del romer i ens informade les propietats de diverses plantes,tot explicant per què ens curen.Així, per exemple, el timó (o fari-gola) té propietats medicinals, ja queafavoreix la digestió, la circulació iel sistema nerviós. Enforteix, de-sintoxica i estimula l’organisme engeneral. A més és antisèptic, cica-tritzant i antioxidant. Per la sevapart, el romer (o romaní) té pro-pietats tòniques, ja que afavoreix lacirculació i és un remei contra l’en-duriment arterial, és analgèsic i ci-catritzant a causa de les propietatsfarmacològiques que ofereix l’oli es-sencial que el romer té. Afavoreix laconcentració i també és digestiu, di-ürètic i antidepressiu. Això no obs-tant, Vidal ens informa que no sen’ha d’abusar, ja que en excés potprovocar efectes negatius en el nos-tre cos. Una planta màgica és el Pe-ricó, també conegut pel nom genè-ric d’Herba de Sant Joan pel fet queel màxim de la seva floració cau pelsvolts d’aquesta data, que ha estatprohibida per la C.E. ja que és lasubstitutiva del “Prozac” –quina

VÍCTOR VIDAL, UN SAVI QUE ENS ENSENYA A EXTREURE L’ESSÈNCIA DEL ROMER

La saviesa de les plantes// MOISÈS SAU*

força tenen les empreses farma-cèutiques!– -i això ha fet que l’ano-menin el “Prozac natural”. Popu-larment també és anomenada “her-ba de l’alegria”, ja que la planta téreconegudes propietats guaridores;si fem cas del refranyer popular tro-bem que: “Qui té oli del pericó, noli cal metge ni doctor”. Consumidacom a infusió (i sota la tutela d’al-gun especialista) se la consideraantidepressiva, amb propietats an-siolítiques. També és un bon rege-nerador del sistema nerviós i un es-timulant circulatori. Vidal afirmàque és una de les poques plantes queés capaç de matar un virus com perexemple una berruga.

L’aula ja té un agradable aromadel romer, Vidal apaga l’alambí i ensfa olorar ruda (té una olor forta) unaplanta màgica. Es creia que portavasort i que espantava les bruixes. Espenjava a les portes dels corrals perimpedir a les bruixes entrar-hi i em-bruixar el bestiar. Si es fregeix ambllard de porc, podem obtenir una po-mada. La ruda té propietats diges-tives, ja que estimula la funció biliar.Es tracta d’una planta antiinflama-tòria natural, que s’utilitza per calmarl’artritis, i ajuda a reduir el dolor d’ar-ticulacions, i a més, a relaxar els mús-culs. La ruda té propietats antibac-terianes i serveix en el tractament decerts fongs. Cal tenir present, però,que aquesta planta estimula la mens-truació; és, per tant, una planta abor-tiva amb la qual cosa cal anar ambcompte a l’hora d’utilitzar-la. Vidalens parlà de les propietats d’altresplantes: la Beata Maria, l’única plan-ta que funciona de forma diferent enel cos de l’home i en el de la dona;l’àrnica o l’herba dels cavallers, ques’utilitza per cicatritzar les ferides ique va ésser popularitzada per Jau-me I; l’all que és “un bon medica-ment però un mal aliment” quefunciona com antibiòtic...

Ja per acabar, destil·la –”extreul’esperit”– el romer i ens mostra enun porró la petita porció d’oli que laplanta amablement ens ha propor-cionat.

Les fundacions Valderrobres Patrimonial iJosé Antonio Labordeta, amb el recolzamentde l’Ajuntament de Vall-de-roures van or-ganitzar els dies 29 i 30 d’abril un merescuthomenatge al cantautor, escriptor i polític JoséA. Labordeta –Saragossa 1935-2010–. Les ac-tivitats van tindre lloc en el castell i el museude la capital del Matarranya. El dissabte a latarda es van inaugurar dos exposicions al cas-tell: una sobre la vida i l’obra del personat-ge a través de 18 panells, una mostra itineranta càrrec de la seua fundació; i la segona, Can-to a la libertad, és una creació artística de 94pintors i amics que il·lustren les lletres de latornada de la cançó més identificativa del can-tautor aragonès. Després va vindre una tau-la redona a la Sala de les Xumeneres del cas-tell-palau presentada per Manuel Siurana, di-rector de la Fundación Valderrobres Patri-monial, en què hi van participar: Manuel Pi-zarro, ex alumne, ex polític, president d’I-bercaja i Endesa, Gonzalo Gualis, amic i pro-fessor d’art, Josep A. Duran i Lleida, ex po-lític amb qui va coincidir al Congrés, AntonioPérez, estudiós dels germans Labordeta i Jua-na de Grandes, vídua del personatge. Eloy Fer-nández Clemente, professor i director d’An-dalán, i Joaquín Carbonell, amic i cantautor,que estaven convocats a l’acte van excusar laseua presència. Els responsables de la con-vocatòria van haver de limitar l’aforament dela sala on va tindre lloc per la gran expecta-ció que va crear l’homenatge. A la nit hi va ha-ver un concert del grup Viento, vinculat a Vall-de-roures, interpretant les cançons més em-blemàtiques del cantautor que va acabar el re-cital cantant tot el públic assistent la cançóCanto a la libertad que s’ha convertit ambl’himne de l’aragonesisme.

El diumenge les activitats de l’homenatgees van traslladar al Museu on es va presentarl’últim llibre publicat de Labordeta Paisajesperdidos, un recull de contes inèdits que es-crigué entre 1961 i 1962 i que ell mateix il·lus-trà, en una edició molt acurada. L’acte va cór-rer a càrrec de Juana de Grandes i AntonioPérez com a prologuista de l’obra. Abansd’entrar al museu per a la presentació el grupde joteros del Matarranya van cantar unes jo-tes dedicades a la família de J. A. Labordetaelogiant el cantautor i el seu compromísamb el territori. Durant estos dos dies d’ho-menatge es va projectar el documental Conla voz a cuestas dirigit per Joaquín Carbonelli José M. Iranzo, produït el 2009.

Homenatge a Labordetaa Vall-de-roures// CARLES SANCHO

*Alumne de C1 de l’EOI Alcañiz

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

MA

TAR

RA

NY

A

6

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, propietat del llibreter Octa-vi Serret, ha estat guardonada ambla concessió de la Creu de SantJordi atorgada pel Govern de la Ge-neralitat de Catalunya. Segons el co-municat que han redactat els res-ponsables del premi el mèrit del re-coneixement és “per l’esforç cons-tant per preservar i difondre els va-lors de la cultura i la llengua cata-lana. Aquest és un establiment de re-ferència al Matarranya i a les Terresde l’Ebre per la intensa activitat cul-tural que desplega. Ha organitzat ungran nombre d’actes que inclouenexposicions, presentacions de lli-bres, conferències o taules rodones”.Este és el quart premi que rep la lli-breria que el gener del 2009 obtin-gué el II Premi Franja: Llengua i Ter-ritori atorgat per Iniciativa Culturalde la Franja i l’octubre d’aquellmateix any se li atorgà el Premi Na-cional de Cultura pel Consell Na-cional de la Cultura i de les Arts. El2014 la Llibreria Serret obté el Pre-mio Búho de la Asociación Arago-nesa de Amigos del Libro.

o jurídiques que, pels seus mèrits, ha-guen prestat serveis destacats a Ca-talunya. Entre els premiats d’en-guany tenim el periodista JosepCuní, l’historiador Borja de Ri-quer, a títol pòstum la política ca-talana Carme Chacón, l’esportistaGemma Mengual, l’actor Josep M.Pou, el Festival Internacional de Ci-nema de Sitges...

El 3 de maig, els guardonats vanrebre el premi al Palau de la Ge-neralitat de Catalunya a Barcelona.

Octavi, que porta més de tres dè-cades dedicat a la venda de llibres,ha fet del seu comerç un punt de re-ferència de tots els escriptors i lec-tors d’arreu del territori i on duranttot l’any, de manera ininterrompu-da, per la seua botiga passen els mi-llors escriptors en llengua catalanai castellana per a presentar i signarels seus llibres. Durant este mesd’abril, coincidint amb l’agradablenotícia del lliurament de la Creu deSant Jordi, Octavi ha incrementat lanòmina dels escriptors que han pas-sat pel seu establiment per signar icelebrar el guardó amb el llibreter.Francesca Aliern, Josep Igual, JesúsM. Tibau, Gemma Ruiz, Ricard Be-lis, Cari Ariño, Josep Santesmases,Anton Monner, Conxi Rodríguez,Juan Bolea, Fernando Marías, JesúsÁvila, Sergio Nevado, Carmen San-tamaria...

A més de la Llibreria Serret hanobtingut el màxim premi atorgat pelGovern de la Generalitat de Cata-lunya un total de 29 personalitats i24 entitats. La distinció es va crearper a distingir les persones naturals

Octavi Serreta la Llibreria

Serret de Vall-de-roures

CARLES SANCHO

La Llibreria Serret, Creu de Sant Jordi 2017// CARLES SANCHO

Cantus Firmus al Matarranya// CARLES SANCHO

Esta passada Setmana Santa, ata-peïda d’actes religiosos, la CoralCantus Firmus de Centelles ha di-versificat l’oferta cultural i va pro-gramar dos concerts al Matarra-nya, el dia 14 a Arenys i el 15 aMont-roig. La primera actuació tin-gué lloc al Saló de Cinema de la vilade l’Algars on l’alcaldessa Mariàn-gels Vaquer i la Margarita Celma, di-rectora de l’Associació Corals del

Matarranya, presentaren l’agrupa-ció musical i el seu director GabrielMiralles amb qui havia coinciditdiverses vegades Celma. En el pro-grama dels osonencs cançons cata-lanes de diverses èpoques i estils mu-sicals amb clar predomini dels temespopulars i tradicionals, on també hivan incloure dos peces matarrany-enques representatives del nostrecançoner: Ai, noneta vine, vine i

Sant Josep se’n va a segar. Cançonsrecollides a Lo Molinar, enregis-trades per les Corals del Matarranyaen el CD Música tradicional delMatarranya (2010) i harmonitza-des per dos musicòlegs catalans:Conrad Setó i Agustí Cohí respec-tivament. A Mont-roig l’actuació deCantus Firmus es desenvolupà al’Església parroquial i contà amb lapresència de l’alcalde de la vilaJosé Ramon Guarc i Margarita Cel-ma que presentà el concert.

El Cor de Cambra Cantus Firmus,que enguany compleix deu anys detrajectòria, està format per cantairesmolt joves entusiastes i compro-mesos amb el cant coral i que hanparticipat en nombroses convoca-tòries arreu del país mostrant el seuampli repertori de música catalana.

Coral CantusFirmus deCentellesCARLES SANCHO

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

BAIX

CIN

CAL’amic de la Finca Roja de Mercè Ibarz

// VIRGILI IBARZ

El record de l’amic de la FincaRoja, el valencià Carlos Pérez (1947-2013), que va ser conservador de l’I-VAM i comissari d’exposicions, estàen cadascuna de les pàgines d’a-questa obra. El record de les sevesconverses guia la mirada de MercèIbarz sobre l’art del segle XX. Unamirada que conté l’ètica i l’estètica.La lectura m’ha fet recordar lesmeves classes als alumnes d’Histò-ria de la Psicologia sobre la sensa-ció, la percepció, la imaginació i lamemòria, que m’han anat molt béper captar la manera d’entendre elmón de l’autora.

La Mercè va fer la tesi doctoral so-bre Tierra sin pan, el film de LuísBuñuel que mostra la misèria de lesHurdes. Ramón Acín (1888-1936), elproductor de la pel·lícula, també ara-gonès, va ser un home de registresmúltiples guiats per la seva vocaciópedagògica. Li va tocar la loteria i,seguint una promesa a Buñuel, li vadonar una part dels diners i el filmva engegar. La seqüència del filmque més impressiona a la Mercè ésla de l’escola de les Hurdes, subte-ma que en el film ocupa el metrat-ge més llarg.

Els xiquets de les Hurdes Baixesfeien uns quaderns titulats VidaHurdana. Aquests quaderns por-ten el subtítol de “Lo que escribenlos niños”, i van ser impresos a Vi-lafranca del Penedès. Hi havia po-bles de la província de Lleida quetambé feien aquests quaderns, entreels quals Almacelles, que intercan-viaven amb els escolars hurdans. Ami el que més m’impressiona és elrecord de la Mercè del dia que vanpassar el film a Saidí amb motiu delcentenari de Buñuel. Davant aque-lla misèria, son pare li va dir: “Aixòtambé passae ací, filla”.

L’obra de Torres-Garcia (1874-1949) està vinculada a les aspiracionsde l’art, la vida i la política d’ara facent anys, quan treballava a la Man-comunitat de Catalunya al serveid’una política cultural, la de Prat dela Riba. El poeta Joan Salvat-Pa-passeit (1894-1924), va ser amic ín-tim de Torres. La Mercè diu que lahistòria de Salvat-Papasseit vol ser

Barcelona. Incerta glòria acaba enun mas de la frontera entre Catalu-nya i Aragó. La Mercè pensa queaquest mas deu estar prop del Cin-ca, entre Fraga i Mequinensa.

Hem de destacar també els apar-tats dedicats al Equip Crònica, hi-permodern i comunicatiu en les se-ves imatges; a les “Spanish Talkies”,pel·lícules adaptades del originals deHollywood, que les tornaven a ro-dar en espanyol, quan encara no fun-cionava el doblatge; un altre capítolsobre l’èxit i sobre la història delcine. I un apartat interessantíssim de-dicat a “El camp i la ciutat”.

Per a la Mercè, “la destrucciódel paisatge al camp i a la costa haestat i és l’avantsala de la destrucciódel paisatge a la ciutat [...]. El ques’esdevé a la ciutat s’esdevé primeral camp”.

L’amic de la Finca Roja és un lli-bre excel·lent. La seva lectura ensanirà molt bé per entendre millorl’art del segle XX.

sempre tornada a contar:va ser un noi pobre,gairebé illetrat de for-mació, un autodidacteque després de treballaral port de Barcelona esva fer un home de lletres.

A l’analitzar quin és elnostre criteri per decidirquè és una obra d’art,l’autora diu: “¿Qui laprimera volta que ha ar-ribat a Nova York i hatravessat el pont deBrooklyn, ho podria ne-gar, que és una obrad’art?”. Havia sentit unbatec del mateix calibrea la biblioteca de l’Insti-tut d’Estudis Ilerdencsquan feia el preuniver-sitari i van passar diapo-sitives de Henri Matisse(1869-1954), pintor fran-cès conegut per l’ús delcolor; i el mateix batec,anys més tard, a la Hay-ward Gallery de Lon-dres, en una antològicade Henri Cartier-Bres-son (1908-2004), el granfotògraf francès, que ha configuratles fotos que ella fa i la manera demirar. “El pont de Brooklyn, tam-bé”.

A “Mons d’una pintora”, analitzala figura de la pintora Ángeles San-tos (1911-2103), considerada l’últi-ma supervivent de la generació del27 i encara massa desconeguda.Diu que la pintora va trencar ambella mateixa, sense més ni més el1935. Va allunyar-se del món interiorque l’havia convertit en una pinto-ra singular. En el cas de les pinturesde Mercè Rodoreda, el que interessaa la Mercè Ibarz no és si és o no unaartista plàstica que calgui consideraren el cànon artístic, sinó de quinamanera la pintura la va ajudar a con-figurar la seva literatura, la Rodo-reda que coneixem.

L’autora pensa que Joan Salesconstrueix la novel·la Incerta glòriacom a soldat del front d’Aragó,com a nàufrag en l’exili, com a vi-sionari il·luminat en la postguerra de

Portada delllibre de laMercè Ibarz,L’amic de laFinca Roja

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

BAIX

CIN

CA República y guerra civil,

nova publicació de l’EBC// CARME MESSEGUER

Deu anys després de la publicacióde Fraga. República i guerra civil: Untemps a recordar, l’historiador imestre fragatí, Paco Tejero Costa, hatornat sobre el tema en un nou vo-lum, República y Guerra Civil en elPartido Judicial de Fraga y Mequi-nenza, que edita l’IEBC-IEA dinsde la seua col·lecció d’història Ga-llica Flavia. Com el títol indica,aquesta nova aproximació als tempsmés convulsos de la nostra històriarecent abasta tota la comarca delBaix Cinca i les poblacions quen’integren el Partit Judicial, amb laintenció de complementar l’estudianterior, exclusivament d’àmbit mu-nicipal.

En dotze capítols, Tejero relata elsesdeveniments que es van succeir enla Ribera del Cinca des de 1930 finsa la victòria i la repressió franquis-ta, posant un èmfasi especial en elrecord de les víctimes, que detallaexhaustivament en un ampli annexdel volum tot assenyalant si van mo-rir en combat o de resultes de l’ac-ció bèl·lica, per actes de repressió,per les duríssimes condicions peni-tenciàries o si van morir en l’exili.Destaquen els capítols dedicats a“La guerra en el aire”, amb novesaportacions sobre l’activitat bèl·lica

que organitza l’Ajuntament de Fra-ga, i fins al moment s’ha fet tambéa Saidí i a Vilella. Durant el Dia delLlibre, Tejero, des de la parada del’IEBC, va estar atenent els nom-brosos comentaris de les personesque acudien a adquirir un exemplarsignat.

Amb aquesta nova publicació,com indica el subtítol del llibre –Para conocer y no olvidar–, Tejeroha volgut deixar constància d’unsfets i dels noms d’unes persones coma condició necessària per a poder fernet, d’acord amb la Llei de Memò-ria Històrica de 2007.

aèria sobre el territori objecte d’es-tudi, i a “La resistencia”, que recullels episodis de resistència armadaantifranquista (el maquis i el pla defer volar un tren en què viatjavaFranco) que arriben gairebé fins alsanys 50. Mereix també especialatenció l’esforç de l’autor per oferirmaterial gràfic inèdit extret de fo-toteques aprofitant els avantatges dela digitalització i també de col·lec-cions particulars.

La presentació d’aquest nou vo-lum va tenir lloc a Fraga, en la seude la Comarca, dimarts 17 d’abril,dintre dels actes de l’Abril cultural

Tejero el Diadel Llibre enla parada del’IEBC a FragaRAMON MESALLES

HISTÒRIA, LITERATURA, CINEMA

Aquesta nova publicació sobre la Guerra Civil espanyola ha coincidit en el tempsamb l’exposició Orwell toma café en Huesca, organitzada pel Govern d’Aragó ila Diputación Provincial de Huesca per commemorar l’estada de l’escriptor bri-tànic, ara fa 80 anys, al front de la serra d’Alcubierre, durant la qual, malgrat elconvenciment d’un cap militar republicà que l’endemà farien cafè a Osca, la ciu-tat no va poder ser recuperada per a la República i Orwell es va haver de retiraren resultar greument ferit.

D’altra banda, amb el rerefons de la Guerra Civil, s’està projectant en els cinemesIncerta glòria, una adaptació cinematogràfica d’Agustí Villaronga de la novel·lahomònima de Joan Sales, ambientada en un poble de Terol, però que ha estat ro-dada en bona part en la Cartuja de Monegros, monestir del segle XVIII ubicat en-tre Sariñena i Alcubierre.

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

BAIX

CIN

CAFraga celebra el dia de la Faldeta

// ROSA ARQUÉ

Lo diumenge 23 d’abril es va ce-lebrar a Fraga lo Dia de la Falde-ta. L’origen d’eixa festa l’hem d’a-nar a buscar a l’any 1977, fa 40 anys.Un grup de joves de l’associació Pe-nya Fragatina van pensar que es-taria bé preparar un homenatge ales dones de Fraga que encara ves-tien les faldetes a diari. Elles no hoacabaven d’entendre però a la fotod’aquell dia estan totes ben con-tentes.

Les coses han canviat molt desd’aquells orígens senzills i emotius.Ara ja no queden iaies de faldetespels carrers de Fraga perquè s’hanmort totes però sempre les troba-rem al cor de la festa perquè és unhomenatge que es va fer per elles.Actualment, lo Dia de la Faldetaestà catalogat com a Festa d’Inte-rès Turístic Nacional gràcies al tre-ball d’associacions, administració igent de Fraga que l’ha fet créixer iha aconseguit donar-li contingut icontinuïtat.

L’esquema dels actes del Dia dela Faldeta sol ser tots los anys apa-regut: es representa un casament oninvitats i nuvis van vestits en robatradicional. Lo convit es passeja perFraga i aquell dia, lo millor de

Celebraciódel Dia de laFaldeta aFragaMARINA BARRAFON

però també hi trobem visites guia-des, xerrades, exposicions, estampescostumistes, mercat i actuacions.Així que els forasters que venen aveure’ns i la gent que no es vol ves-tir, de faldetes, també poden par-ticipar a la festa.

Un any més lo Dia de la Faldetaha sét un èxit, ara ja hem alçat lesfaldetes a les caixes i calaixeres finsl’any que ve.

cada casa ix al carrer: mocadors, ar-racades, picaports, rosques, ven-talls, anells i moltes, moltes falde-tes. La riquesa i la varietat delvestit de Fraga ho fa tot molt fàcilperò és cert que la gent del BaixCinca ha fet un bon treball de re-cuperació i estudi de la indumen-tària tradicional i lo Dia de la Fal-deta s’ha de lluir tot. El casamentés el fil que va articulant la festa,

Quan era petit i bevent aigua m’escanava sempre hi haviaalgú al meu costat que em feia eixecar lo cap amb l’excusa demirar un suposat muixonet que, francament, no vaig saber tro-bar mai, per més que ficava interès a veure’l.

Dic tot això, perquè sembla ser que mirant al nostre entorn,molts camins, mos veiem escanats per la gran quantitat de des-gràcies que, com a societat, ens passen. Sense anar més lluny,recentment hem viscut l’enèsim cas de corrupció política, ambplors inclosos, seguint la corrent d’interpretació Esperanzavsqui,(cada camí entrego més tard la columna) que a algú ha pogutdonar la sensació de que formem part d’un poble que ha per-dut el senderi. Un poble ple de corrupció, amb un sistema edu-catiu tan farcit de reformes que més pareixen unes enagües ata-conades que unes faldes de mudar; uns índexs de violència mas-clista que fan tremolar, i així podríem aplenar la revista de des-propòsits, però com que de lo que se tracta és de que sigui unarevista amb una gran varietat de opinions i articles pararé astíla meua enumeració de desastres.

I passa que, quan estem tant capficats enumerant lo mal queestà tot, ens ho empassem tant de pressa, que fa que comen-

cem a tossir, de tal manera, que per un moment creiem que nopodrem recobrar l’alè i, allavonces, sempre apareix algú queens diu:

—Mira el muixonet d’Europa. Mira amunt, ben amunt, alspaïsos nòrdics. Aquella gent si que se sap organitzar bé. Miraquè bona educació que tenen, mira que quan hi ha un políticamb la més mínima sospita de corrupció dimiteix i s’ha acabatlo bròquil.

I jo, quan me fan això, me passa com a quan era un xiquetque, en los ulls rojos per la tos, fent un esforç sobrehumà, ai-xecava lo cap i no trobava cap muixonet i allavonces los abai-xava desolat. Perquè miro allà dalt i sí, veig un sistema educatiuenvejable, una classe política que dimiteix a la mínima sospi-ta, però també veig los índexs més elevats de violència mas-clista del món, la ultradreta assolint quotes de poder no vistesdes dels anys trenta i penso: Realment és tant bo lo sistema edu-catiu? o potser no hi ha prou amb un bon sistema educatiu?

Bé, també és cert que astí tenim programes de televisió coma “El Gran Hermano”, “El Foraster” o “La Báscula” així queno sé, crec que tot això encara ho hauré d’anar solsint.

Mira el muixonet // Patrici Barquín

SE VA SOLSINT

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

ENT

REV

ISTA

Pregunta. L’ha sorprès rebre la Creude Sant Jordi, sent un llibreter de forade Catalunya?Resposta. Clar. És la primera vega-da que li donen la Creu de Sant Jor-di a un llibreter de fora de Catalu-nya. I n’hi ha molts pocs casos de lli-breters, en general, premiats. Esticmolt agraït per que la Creu la rebila meua llibreria. Em done forcesper a tirar per avant. És un reco-neixement que em done gasolina.P. Per què creu que la Generalitat sen’ha fixat en la seua llibreria?R. Ho diu clarament en la seua re-solució. Per l’esforç i la meua tos-suderia en reivindicar la llenguacatalana a l’Aragó.P. Com ha contribuït des de la lli-breria a la promoció de la llengua ca-talana.R. És una aportació del dia a dia, defer una tasca pedagògica per a mos-trar que parlem català, encara quealguns encara no la reconeguencom la seua llengua. La meua tascaentre dins de la normalitat. Si la gentla parle, també la pot llegir.P. Els conflictes institucionals per-manents entre Catalunya i Aragóafecten a la seua tasca professional?R. A nivell social no n’hi ha cap con-flicte. Fa quatre dies la gran majoriadels alcaldes de la comarca, inclosos

els de PP i PAR, van declarar que lallengua pròpia de la comarca és elcatalà. La situació, respecte del ca-talà, està mes suau que en altres mo-ments. Els conflictes polítics nom’afecten ni m’han afectat mai. Jovaig muntat en un vehicle, que és lacultura, que no es veu afectat per es-tes incidències. Puc treballar molt agust.P. Es considera un pont entre Aragói Catalunya?R. Sempre he fet de pont, per mig dela cultura, entre els pobles aragonèsi català, i ho faig cada dia. He orga-nitzat trobades de gent excepcionalvinguda d’Aragó, de Catalunya i delPaís Valencià. A la meua manera, re-ivindico l’antiga Corona d’Aragó.P. A què es deu la seua aposta per tre-ballar amb libres i publicacions in-distintament en castellà i català?R. Molta culpa d’això en té CarlesSancho. Quan van aparèixer els pri-mers títols de la col·lecció ‘Pa deCasa’, editada en català des d’Ara-gó, Sancho va vindre a la llibreria ime va preguntar per aquells llibres.Llavors vaig anar a buscar-los per-què els tenia empaquetats, encarasense desembolicar. “I com és queels tens així, guardats?”, em va dir.Li vaig contestar que ere la prime-ra vegada que veia llibres publicats

en català pel Govern d’Aragó. Meva parèixer estranyíssim. Ell me vaanimar a posar-los a la venda i a pro-mocionar-los. Llavors vaig com-prendre que el català ere la nostrallengua i que s’havie de fer un esforçper promocionar-la, perquè, si no, es-tave condemnada.P. I el lector en català també és unmercat potencial per al seu negoci.R. Sí, però el mercat te l’has de creartu mateix. Que un llibreter d’Aragóvengue més llibres en català quemoltes llibreries de Catalunya pa-reixie impensable. Però és el meucas, i és així perquè he potenciat estemercat. També he entès que estic enuna terra de frontera i aprofito estacircumstància per a ser un altaveu dela literatura en català, no sols al’Aragó sinó en general. A poquesllibreries catalanes es troben tants lli-bres en català com a la meua.P. Com ha estat el procés d’introdu-ir la literatura en català al mercat lo-cal i comarcal?R. Ha costat que la gent de la co-marca prengue consciència que lanostra llengua s’escriu i és la cata-lana. La millor manera ha estatamb llibres escrits per gent d’aquí,com Desideri Lombarte, la nostrareferència més important. Quan lagent s’identifique en les històries que

OCTAVI SERRET, LLIBRETER I CREU DE SANT JORDI DE LA GENERALITAT 2017

“He construït un pont de culturaentre Aragó i Catalunya”// LLUÍS RAJADELL

OctavioSerret

amb CarlesPuigdemont

RUBÉN MORENO/

GENERALTIAT

Octavio Serret, naixcut a Vall-de-roures fa 51 anys, va aprendre a llegir i es-timar els llibres amb la biblioteca familiar. El primer llibre d’adults en que esva fixar –i va llegir– va ser un exemplar de Arde París, de Dominique Lapierrei Larry Collins, un dels molts que omplien les lleixes que envoltaven l’habita-ció on dormie. Quan va llegir la biblioteca familiar, va pensar que una bona ma-nera d’aconseguir una oferta inesgotable de llibres serie muntant una llibre-ria. “Em pago els impostos d’autònom des dels 16 anys”, recorda. Tenie estaedat quan va muntar la primera llibreria, al carrer Belchite, a la planta baixade la casa familiar. L’any 1986, va traslladar-se a l’actual establiment del car-rer Cortes de Aragón, un punt clau de Vall-de-roures, a un encreuament de car-reteres i a les portes del monumental casc antic. Els primers proveïdors de Ser-ret van estar les editorials de la seua joventut: Molino, Juventud, Planeta o Al-faguara. Després en vidrien altres i ara a la seua llibreria estan la majoria deles empreses que editen en castellà i català. Entre d’altres reconeixements perla seua tasca cultural, ha rebut la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Ca-talunya i el premi Buho, de l’Associació Aragonesa ‘Amigos del Libro’.

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 32

/ m

arç

2017

ENT

REV

ISTA

llegeix, ja estan guanyats per a la lec-tura en català.P. També té clientela de fora de la co-marca?R. Vivim a una comarca amb moltpoca població i, a més, només unapart molt menuda llegeix habitual-ment. O t’espaviles per ampliar elmercat o mors. M’he aprofitat d’in-ternet i de les xarxes socials, dos mit-jans que m’han convertit en una re-ferència en la venda de llibres en ca-talà.P. I com funciona el llibre en catalàa l’Aragó?R. Fa vint anys, ere difícil que les dis-tribuïdores de Saragossa compren-gueren que volia vendre llibres en ca-talà. Ara, en canvi, ja m’envien lesedicions castellana i catalana dels lli-bres sense preguntar-m’ho. Peròtampoc les primeres distribuïdorescatalanes amb les que vaig contactarentenien que els demanara llibres encatalà. He aconseguit que ho en-tengueren. Al començament, meservien llibres en català a través deles delegacions que tenien a Sara-gossa, però ara m’envien directa-ment les novetats en català.P. Però vostè no s’aconforme en ven-dre llibres, com a qualsevol llibreter,i desenvolupa una intensa activitatcultural paral·lela, de presentacions,trobades, coedicions, premis…R. La meua primera finalitat és ven-dre llibres, però també vull promo-cionar la llengua catalana. A més, jonecessito estes activitats. Jo tinc dostipus de setmana: de dilluns a diven-dres, i de dissabte a diumenge, quanpreparo presentacions, jornades...P. És un estímul personal?R. Si no fore per això, serie difícilaguantar dins de la llibreria tota lasetmana. Necessito trobar-me ambgent. Tinc la llibreria a una comarcaaïllada, on a l’hivern no n’hi ha nin-gú pels carrers. El meu cervell em de-mane activitat per relacionar-meamb gent del món del llibre. Aprofi-to este activisme per a crear unió. Pucconvocar molta gent i, a més, cohe-sionar-la, tot i les seues diferències.Vaig promoure un homenatge a JesúsMoncada el 2012 que va reunir gentd’Aragó i Catalunya. I no es fàcil, per-què quan es parle de Moncada i se’lvincule amb la literatura catalana desd’Aragó apareixen recels.P. Però l’activisme cultural el desen-

nya, el llibre digital és massa car.Crec que, amb el temps, el llibre depaper quedarà per a les edicions es-pecials i ben il·lustrades.P. Però, tindran sentit el llibreter i lallibreria en un mercat de llibres di-gitals?R. Si es una llibreria especialitzada,sí. Però el llibre digital està encaramolt verd, i no tinc clar com serà elnegoci del llibreter en un món digi-tal, per això aposto pel paper i pel lli-bre descatalogat.P. En quins gèneres s’ha especialitzat?R. Llibres de la Guerra Civil, carlis-me, cartografia, guies de natura, co-

marca del Matarranya,temes aragonesos, his-tòria contemporània. I,dins d’estos camps, en tí-tols descatalogats. Enestos camps, es pot tro-bar a la meua llibreria elque no es trobe en altresllocs. El dia a dia és pera la clientela més pro-pera, però és molt im-

portant que vinguen clients de fora.P. Des d’on li arriben clients?R. Per Sant Jordi, vaig tindre gent queva fer cinc hores de viatge per a com-prar-me llibres, en concret de laCerdanya. I encara en vindran mésamb la Creu de Sant Jordi. Soc unareferència en determinada oferta. Ésuna situació igual a quan algú fa unviatge per a menjar a determinat res-taurant.P. Les presentacions de llibres li handonat molt de prestigi. Quins autorsli han dixat millor record?R. Va ser una sort poder tindre aquía Ana María Matute o a Rosa Regàs,amb la que tinc una gran amistat.Este tràfic de gent m’aporte moltescoses, perquè és molt interessant.També recordo a Javier Sierra o aAlicia Giménez Bartlet, que va ven-dre més de dos-cents llibres en unmatí. Va vindre a la meua llibreria afer la primera firma de llibres delPremi Nadal que acabave de gua-nyar. També va ser la primera firmaquan va guanyar el Planeta, nomésper darrera de la presentació a Ma-drid.P. Són paraules majors de la literaturaactual.R. Quan vénen aquí són gent moltnormal i respectuosa amb el públic.Estimen el seu ofici.

volupa tant en castellà com en ca-talà.R. Per descomptat. La Trobada ‘Poe-sia a la Frontera’ de 2011 va ser encastellà, català i aragonès. Van ser-hi250 persones i vull preparar unatrobada encara més ambiciosa ambunes 300 persones per enguany. Al fi-nal de juliol, preparo un aplec ambPere Mauri al voltant dels càtars i quevull obrir a poetes i narradors desd’Occitània fins València i Aragó.També aprofitaré per a celebrar laCreu de Sant Jordi. Per a la fira demaig, organitzo una trobada de poe-tes en castellà al voltant del poema-ri d’Olifante Amantes, en el queparticipen 90 autors aragonesos.P. Li van donar un premi nacional deCatalunya i ara li han atorgat laCreu de Sant Jordi. Però no ha rebutcap reconeixement des de les institu-cions aragoneses. Se sent més valoratdes de Catalunya que des d’Aragó?R. A nivell institucional, sí. Encaraque estic molt agraït al premi Buhoque em van donar l’Associació Ara-gonesa ‘Amigos del Libro’.P. Diu que es ferm partidari d’inter-net. Però internet és un aliat o un en-emic per a un llibreter, tenint encompte les còpies pirates, les descàr-regues gratuïtes, etc.?R. Per a mi, és una ferramenta de tre-ball. Me val per a promocionar totesles meues activitats i per a posicionar-me com a llibreter. A la meua webtinc 150.000 referències. Los editorsdescataloguen molt ràpid i jo ofe-reixo 30.000 títols descatalogats.M’he situat en este camp com un re-ferent. El llibre usat i descatalogat esbusque moltíssim. És una manera dedonar a conèixer la meua llibreria. Jo,a raders de l’any passat, vaig fer unacrida per rellançar la llibreria i unavia per a remuntar va ser a través dela tenda virtual, amb una política defidelitzar als clients-socis. També in-clou un blog de recomanacions moltvisitat. Busco la màxima visibilitat desde la web.P. El llibre digital es el futur?R. El llibre de paper quedarà per a lesedicions acurades, diferenciades, queapeteix rellegir. El llibre de butxacai les novetats seran digitals. Però elproblema és que no es llegeix, ni enpaper ni digital. L’inconvenient és l’o-ferta pirata i gratuïta per internet.Però, també s’ha de dir que a Espa-

«Em sento mésreconegut perles institucionscatalanes queper lesaragoneses»

dats de la 45 Divisió republicana quees van trobar al fossar d’aquesta lo-calitat ara fa uns pocs anys. Es dónala circumstància que, quan es va ferpública aquesta troballa, una tele-visió holandesa va produir un do-cumental tot resseguint la biografiadel brigadista allà enterrat. En el ma-teix fossar es va homenatjar tambéel maqui Narciso Villegas, l’últim capde l’Agrupació Guerrillera de l’AltAragó, abatut per la Guàrdia Civila la localitat el 1948. Finalment, lacomitiva es va dirigir a Binèfar,concretament al monòlit comme-moratiu que hi ha a la vora de la car-retera, a la sortida cap a Montsó, ai-xecat en memòria dels republicanscomarcals que van ser afusellats enaquell mateix indret el 1938. Esconstata que vuit dècades desprésaquella II República malmesa, ambtots els seus anhels i esperances, en-cara continua viva en la memòria co-marcal.

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

LLIT

ERA Homenatges a la República a la Llitera

// PEP ESPLUGA

flors al panteó on descansen lesdespulles dels republicans localsafusellats per les forces franquistesel 1938. Després la comitiva es vadesplaçar cap a Sant Esteve de Lli-tera, on es va homenatjar la me-mòria del brigadista internacionalHendric Kloostra i dels quatre sol-

El passat 14 d’abril l’Ateneu Re-publicà comarcal va organitzar di-versos actes en diferents municipislliterans en memòria de l’extinta IIRepública espanyola. Els home-natges van començar a les 10 delmatí amb una trobada al fossard’Alcampell, on es van dipositar

Presentació a Albelda del llibre El exilioalbendense en Francia// JOSEFINA MOTIS

El dia 25 de març a les 7 de la tar-da, a l’espai cultural de la Abadiad’Albelda, es va presentar el llibre “ElExilio Albeldense en Francia”, escritper Eliseu Trenc Ballester i editat pelCentre d’Estudis Lliterans (CELLIT)i l’Ajuntament d’Albelda. Es tractad’un tema que va marcar la vida demoltes famílies locals (i comarcals) ique encara avui dia desperta força in-terès, com va quedar demostrat perla gran afluència de públic a l’acte.L’alcaldessa d’Albelda, María Án-geles Roca, va agrair totes les col·la-boracions que van fer possible aquestllibre, a través del relat de moltes fa-mílies que van explicar a l’autor, di-rectament o pels seus descendents,com van viure la fugida cap a Fran-ça, com van ser rebuts en campa-ments en un primer moment i coms’hi van establir després. Algunesvan tornar però altres es van quedarallà.

forma a la idea del lli-bre, i va explicar coma partir de la pròpiamemòria familiar,amb les nombrosesaportacions recopila-des va arribar a con-feccionar una extensamemòria col·lectivasobre el tema. L’autorva comentar tambéque, tot i que ell llibreestà escrit com un re-coneixement als pro-tagonistes, els exiliatsi el seus coetanis, tam-bé té la intenció detransmetre els fets ales generacions mésjoves. L’acte va aca-bar amb força ani-mació, amb l’autor

firmant i dedicant llibres a la nodri-da concurrència.

El president delCELlit, Joan Rovira,va fer unes interes-sants reflexions so-bre l’exili i les seuescircumstàncies i vapresentar la trajectò-ria intel·lectual i pro-fessional de l’autordel llibre, Eliseu TrencBallester, fill d’exi-liats i nascut a França,historiador especia-lista en art, professorde literatura hispàni-ca i catedràtic a laUniversitat de Reims,autor de una impor-tant quantitat de lli-bres sobre les seuesespecialitats. L’autorva recordar com, arreld’una conferencia que va impartir aAlbelda el 2009, va començar a donar

Homenatge ala Repúblicaal fossar deSant Estevede LliteraSEBASTIÀ AGUDO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

RIB

AG

OR

ÇA

13

Vine a la fira// GLÒRIA FRANCINO

El passat 1 d’abril esva celebrar la III Firad’Areny i la V prova pera gossos de rastre. L’artde la cinegètica s’ha trac-tat en el món de la lite-ratura i un dels escrip-tors que l’ha practicat il’ha difós en les seves no-vel·les i narracions haestat Miguel Delibes.

Aquesta fira gira alvoltant del món caça-dor que comença ambuna prova de gossos quesaben seguir el rastre,una prova de caça me-nor i estands amb mate-rial de caça, a part d’altres activitatscom tir amb arc, paradetes d’objec-tes artesans i de productes alimen-taris de proximitat i més llunyans.

Una activitat que va arreplegarmés miradors va ser la dels Picadorsde la Val d’Echo, els quals van de-mostrar el seu art amb la serra i lafusta creant objectes com cadires,animals i altres objectes d’orna-

trucs va omplir els carrers dela vila. Eren les crabes, cra-bons i bocs de casa Pubillque acompanyats al capda-vant pel pastor seguien ambdocilitat. La cornamenta i be-llesa dels animals va captivarla curiositat dels assistents.

El poble mostra la sevaalegria a balcons i finestres,els dos museus d’Areny, tantels dels Dinosaures, amb lesrestes de l’arenysauri, com elCentre d’Interpretació de laRibagorça Aragonesa vanrestar oberts, amb entradagratuïta, per als visitants, ques’emporten una grata sor-

presa d’aquest poble que ja teniauna antiga fira d’animals i farra-mentes i trementina que s’haviaperdut a mitjans del segle XX.

L’eslògan escrit en català ‘Vine ala fira’ és formidable, com ho pot sera les properes fires ribagorçanes: lade Montanui, que se celebrarà el dis-sabte 30 d’abril i més endavant la dePont de Montanyana.

mentació a partir dels troncs d’ar-bres.

Matí i tarda el trenet turístic vapassejar als xics i grans pels carrersd’Areny, que val la pena visitar percontemplar les construccions me-dievals amb portes de mig punt i al-guns escuts dels llinatges que van ha-bitar aquesta vila entorn del castell.

A la tarda un soroll d’esquelles i

Crabada a laFira d’ArenyGLÒRIA FRANCINO

ENTRE DOS AIGÜES

On és la biblioteca? // Marina d’Algars

Peníscola (podria ser qualsevol poble de la costa mediterrà-nia que he visitat). Busco calma, una mica de platja, sol, aire, quie-tud, lectura, escriptura i silenci durant les curtes vacances abansde la Setmana Santa.

Pregunto on és la biblioteca pública municipal. La cara d’es-pant de les persones que en miren, m’enfureix. No tinc sort. Con-tinuo preguntant. No encerto en trobar el perfil de persona queem doni la informació. Finalment decideixo acudir a l’Oficinad’Informació i Turisme. M’informen del lloc on es troba: al cos-tat del Consum, em diuen. Però per tal d’arribar sense pèrdua,he de preguntar pel Consum, i ara si, no hi ha error: tothom co-neix on és el supermercat.

Respiro i pujo al tercer pis, entro i un món increïblement me-ravellós es desperta en obrir la porta: taules, llibres, wifi, ordi-nadors, molta llum i silenci. En entrar pregunto al noi que és dar-rere el taulell si avui estan tancats. Em contesta que no; l’horariés de 9 h a 20 h. No dic paraula però és que el local tan ben equi-pat està buit. Em sento estranya, dubto entre quedar-me o mar-xar. Decideixo sentir-me la reina en un espai exclusiu. No vullpensar, em dic que sóc una romàntica, que els llibres en papersón relíquies i tothom té Internet a casa... Però, dues reflexionsem venen al cap. Una és el plaer d’agafar un llibre entre les mans,buscar la història local en diversos formats que possiblement so-lament es pot trobar a la biblioteca municipal, tots els serveis

que ofereix per gaudir d’unes vacances tranquil·les amb lectu-ra. Últimament ja veig que la calma i el silenci en les ciutats so-lament els trobo a les esglésies (quan no hi ha culte) i a les bi-blioteques.

Una segona reflexió. Defensar La biblioteca pública és defensarla llibertat, la cultura, el progrés. Ja sabem que són temps difí-cils per a les biblioteques, no és una hipòtesi, és una realitat, hodiuen els bibliotecaris i els responsables culturals. Una causa ésla dràstica disminució de pressupost per al manteniment del seufuncionament que afecta l’activitat diària, manca de medis eco-nòmics i manca de personal, falta d’activitats culturals entorn dela biblioteca, algunes són ateses per personal no qualificat. Entotes les comunitats autònomes existeix una legislació sobre lesbiblioteques públiques considerades com un dret fonamentald’accés a la cultura i la seus funció és absolutament necessàriaper al desenvolupament de la ciutadania en un estat democrà-tic (Constitució Espanyola de 1978).

Si tothom té accés a Internet a casa, si el llibre digital substi-tueix al llibre en paper, si les biblioteques públiques són buides...hauran de tancar? Qui n’és responsable? Quins polítics en la seuacampanya electoral parlen de polítiques bibliotecàries? Quin pres-supost es dedica a la biblioteca? Quines campanyes de difusióes fan? Perquè tothom sap on és el supermercat Consum i nola Biblioteca Pública Municipal, al seu costat?

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

TEM

A D

EL M

ES

14

tular de sempre. Però els represen-tants de la Comarca del Matarra-nya van donar una lliçó a tothom.Tant a defensors com a detractors.Consellers i conselleres van votarlliurement; amb el cor. I va guanyarel sentit comú. Eixe va ser el titu-lar. Eixa va ser la gran notícia. Vaguanyar la llengua.

Dels 19 consellers que hi ha re-presentats al Matarranya, un totalde 17 van votar a favor de la moció.Les quatre formacions polítiquesque dibuixen el consell comarcalvan donar llibertat de vot als seusrepresentants. Ignacio Belanche,únic conseller que té Chunta a Co-marca, castellanoparlant per cert,

va votar a favor de lamoció. “Català, arago-nès i castellà han deconviure, i cal obrirportes perquè els par-lants de la zona es pu-guen expressar i dirigira l’administració en laseua llengua materna”,va dir Belanche a l’ei-xida de la sessió plenà-ria. Per tant, el seu votquedava justificat. Desdel PSOE, que també

va donar llibertat als seus repre-sentants, tots 6 consellers van votara favor de la moció. De tots ellscinc són catalanoparlants i un éscastellanoparlant. El vot va serunànime en una formació políticaque històricament, tant a Aragócom al Matarranya, sempre ha de-fensat el català com la llengua quees parle a la Franja. Fa escasses set-manes, coincidint amb la lecturacontinuada ‘Quedaran les parau-les…’ que es va celebrar a Arenysde Lledó el Dia d’Aragó, RafaMartí, president socialista de la Co-marca del Matarranya, va concre-tar que “aquí al Matarranya cele-brem Sant Jordi posant en valor

El Matarranya ha aprovat la de-claració del territori com a zonahistòrica d’ús de la llengua cata-lana. La immensa majoria de con-sellers que representen el Matarra-nya va demanar, senzillament, elcompliment de la Llei de Llengüesd’Aragó i de l’Estatut d’Autono-mia. Fer normal allò que ho hauriade ser i que no ho és; que els veïnsde zones catalanoparlants d’Aragóes puguen expressar i es puguen di-rigir a l’administració amb la seuallengua. Un dia històric per a moltsveïns del territori. La votació va ge-nerar cert interès. Sobretot per alsperiodistes, professionals que ensalimentem moltes vegades de laconfrontació entre blancs i negres,sense ser conscients que el mónestà ple de matisos i de colors. Combé va destacar el conseller socia-lista Alberto Moragrega a l’eixidad’esta sessió plenària, “ha segut ungran dia. I ens ha sorprès de ma-nera positiva. Quan la gent vote aconsciència, vote pels seus drets”.Moragrega va ser l’encarregat dedefensar la moció. I els resultatsvan sorprendre més d’un assistent.Fins i tot als mateixos votants. Vo-líem un titular fàcil; buscàvem el ti-

Radiografia de la declaració del Matarranyacom a zona històrica d’ús del català// RUBEN LOMBARTE

Ple de la comarca del Matarranyadel 29 demarçRUBEN LOMBARTE

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

TEM

A D

EL M

ES

Tormo. Uns resultats que xoquenamb el discurs que els últims anysha agafat el PAR, sobretot a terri-toris com Saragossa i el BaixAragó, on s’ha mostrat contrari alcatalà i ha comprat el discurs delsultres.

I el PP, lluny del discurs que es-coltaríem a València o a Saragossa,també va donar un vot de con-fiança a la moció. En concret, 7 delsconsellers comarcals van recolzarla moció, i només un va votar encontra. Juan Enrique Celma, porta-veu del PP al consell comarcal i al-calde de Beseit, qui per cert va vo-tar a favor de la moció, va entendreque “hem donat llibertat de votperquè cada conseller voto el queconsidero oportú. Jo tinc clara lameua opinió i la manifesto, peròtambé respecto a tots aquells queno pensen igual que jo”. La mocióva ser precisament això: respectarla sensibilitat de tots els consellers.De fet, dins del PP del Matarranyahi ha algunes particularitats. Totsels consellers parlen català i tresd’ells són catalans. Trobem a JosepMaria Salsench, alcalde de Cala-ceit, a Lola Lleonart, alcaldessa dela Torre del Comte, i a Carme Hu-guet, regidora d’Arenys de Lledó.També trobem persones molt sen-sibilitzades i compromeses amb lallengua del territori, com ara Fer-nando Camps, alcalde de Queretes,que és germà de l’actual presidentde l’Associació Cultural del Matar-ranya. Per tant, el resultat de la mo-ció no és casual. Aquella nit no van

votar els partits polítics, sinó quevan votar les persones. Una co-marca que vol, tal com porte de-mostrant des de fa legislatures, nor-malitat. Normalitat al carrer. Nor-malitat a les aules. Normalitat dinsde l’administració.

Una defensa per la llengua decasa que no naix d’un dia per l’al-tre, sinó que és el treball constantd’una comarca i un consell comar-cal que té clar d’on ve i cap a on volanar. La llengua ha segut una qües-tió transcendental per a la Co-marca del Matarranya. De fet, hasegut gairebé una qüestió capital.Són molts els actes que fan peda-gogia al voltant de la llengua. El 23d’abril, Dia d’Aragó, és un exem-ple. Però no és l’únic. El Matarra-nya porte dècades retolant amb lesdos llengües. En castellà i en català.Els cartells de les fires, els trípticsd’activitats a l’aire lliure, els pro-grames culturals… Inclús els dis-cursos als actes públics i institucio-nals, aquella barrera psicològica decomunicació de cara enfora on elcastellà era el clar dominador, es-tan canviant de tendència. I de por-tes endins, està molt clar. A les ses-sions plenàries i a les comissions in-teractuen les dos llengües perquècada conseller s’expresse en l’i-dioma que està més a gust. Ningúho veu estrany. O, si més no, ningúho hauria de considerar estrany. Te-nim consellers castellanoparlants.Tenim consellers catalanoparlants.La secretària és castellanoparlant.Però tots ells reconeixen la singu-laritat del Matarranya. I tots la res-pecten. La moció sobre l’ús del ca-talà que va eixir del consell comar-cal és el resultat d’un treball d’anys.De dècades. Un treball de cara a lanormalització lingüística que s’haavançat a lleis de llengües i estatutsd’autonomia.

Ara, la pataca calenta està da-munt del Govern d’Aragó. El Ma-tarranya s’ha expressat i ha dit quècreu i què vol. Vol normalitat. I demoment Saragossa ho està ente-nent. El premi Desideri Lombarte,la recuperació del programa JesúsMoncada, el retorn del català comassignatura a primària i secundària,la creació d’una direcció de PolíticaLingüística… són gestos que es va-loren des de casa nostra.

una de les llengües d’Aragó, que ésel català. Un dia que és importantper a dignificar la nostra llengua”.Un 23 d’abril que s’ha aprofitat perengegar un projecte de recuperacióde la tradició oral al Matarranya.

Durant la votació, moltes mira-des van estar posades en les conse-lleres i els consellers del PAR i delPP. La legislatura passada, i des delGovern d’Aragó, la coalició d’uns ialtres va impulsar la controvertidaLlei de Llengües d’Aragó que no-menava el català de casa nostracom la Lengua Aragonesa Propiadel Aragonés Oriental, un circum-loqui difícil de recordar que vaquedar reduït amb la paraula LA-PAO. Però som on som, i un partitpolític no és un full d’una cara, sinóuna estructura polièdrica que com-parteix nucli però conté infinitat decares. Així va quedar demostrat alMatarranya a través de la moció.Dins les files del PAR no hi va ha-ver unanimitat, però tres dels qua-tre representants del partit van vo-tar a favor de declarar el Matarra-nya con a zona històrica d’ús delcatalà. Paco Esteve, vicepresidentde la Comarca i alcalde de Pena-roja, i sense posar-li nom a la llen-gua que parlem, va dir que “és ne-cessari que la llengua que parlemtingue els mateixos drets que elcastellà”. Al PAR van votar a favorMari Lorente (La Portellada) iJuan Carlos Arrufat (Torredar-ques), mentre que l’abstenció vaarribar de la mà de José Miguel Ti-moneda, l’alcalde de la Vall del

Nou cartell bilingüe ala FreixnedaRUBEN LOMBARTE

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

AR

AG

Ó

16

Aragó convoca el premi Desideri Lombarte 2017// MÀRIO SASOT

El Butlletí Oficial d’Aragó ha fetpública la convocatòria del Premi“Desideri Lombarte”, creat en 2016per a reconèixer una trajectòria de-dicada a la defensa de la llengua i lacultura catalanes a l’Aragó.

El guardó s’ha convocat per aaquest any 2017, de conformitat ambel que disposa el Decret 45/2016, de19 d’abril, del Govern d’Aragó, pelqual es van regular els premis Chua-na Coscujuela i Desideri Lombarte.Sengles reconeixements tenen pe-riodicitat biennal i es convoquen deforma alterna, excepte en l’any d’en-trada en vigor del Decret (l’any pas-sat 2016) que, de manera excepcional,es van convocar els dos guardons deforma simultània. En la seva prime-ra edició, es va concedir el Premi“Desideri Lombarte” ex aequo aJosé Bada Panillo i Artur Quintanai Font, mentre que el Chuana Cos-cujuela va ser concedit ex aequo a Ig-

nacio Almudévar Zamora i MaríaVictoria Nicolau Minuet.

El “Desideri Lombarte”, tal comdiu el Decret, està destinat al reco-neixement a una tasca continuada od’especial notorietat i importància, enqualsevol dels àmbits socials, culturals,esportius, artístics, econòmics, etc.que suposin un destacat benefici peral català d’Aragó, tenint especialconsideració les activitats destinades

a la dignificació, difusió, investigació,ensenyament, expressió literària, etc.del català d’Aragó i constituixque unmodel i testimoni exemplar per a lasocietat aragonesa.

Podran ser candidats al Premi “De-sideri Lombarte” les persones nas-cudes o residents a Aragó o amb es-pecials vincles amb la comunitat au-tònoma, així com les institucions o as-sociacions aragoneses l’activitat de lesquals reunixquen les circumstànciesque preveu l’article 1 del Decret45/2016, de 19 d’abril, del Governd’Aragó, pel qual es van regular elspremis.

El termini de presentació de can-didatures serà d’un mes, comptant apartir del dia següent de la publica-ció d’aquesta convocatòria en BOA.El lliurament del premi tindrà lloc enel transcurs d’un acte organitzat a l’e-fecte, amb motiu del Dia Europeu deles Llengües.

CEIP MariaMoliner deFraga cele-brant el diade la PauFRAGA3.FILES.WORD-

PRESS.COM

Un total de 50 alumnes de 5è i 6ède Primària que estudien aragonèsi català en diversos centres escolarsde la comunitat autònoma podran,a més d’apreciar la riquesa i varie-tat del patrimoni natural, social i cul-tural de Búbal, conviure en un en-torn de diversitat lingüística. El De-partament d’Educació, Cultura iEsport ha reservat per primera ve-

gada una setmana de l’activitat con-vocada pel mateix executiu arago-nès, “Recuperació i utilització edu-cativa del poble de Búbal”, perquèalumnes de diversos centres on s’es-tudia aragonès i català convisqueni realitzen activitats complementà-ries en les llengües pròpies d’Aragó.

Del 3 al 7 de maig, els alumnes delCRA Estadilla-Fonz, del CP Mi-

guel Servet de Senegüé, en elsquals s’estudia aragonès, i delCEIP Maria Moliner de Fraga,on s’estudia català, acompany-ats dels seus respectius mestres,realitzaran una estada en un en-torn singular per al desenvolu-pament de competències clau.

La programació, elaboradaper l’equip docent present enBúbal, es veurà complementa-da per diverses activitats enaragonès i català realitzadestant pel professorat acompa-nyant com per personal perta-nyent al Departament de

Desenvolupament Rural i Sosteni-bilitat del Govern d’Aragó.

Es tracta d’una activitat pioneraper a la convivència i intercanvi d’ex-periències en les diverses llengües dela nostra Comunitat en la qualcol·laboren la Direcció Generald’Innovació, Equitat i Participaciói la Direcció General de Política Lin-güística del Govern d’Aragó.

La conselleraMayte Pérezamb elspremiats del’any 2016, José Bada iArtur Quintana,a Pena-rojaCARLES TERÈS

Educació fomenta la convivència d’alumnes en les tres llengües pròpies// REDACCIÓ

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

PER

SO

NA

TG

E D

EL M

ES

17

Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiuEl que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que“El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució lo-cal del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa unaposició central en les llengües de la família romànica. En la sevaforma actual presenta semblances particulars amb moltes d’e-lles. És curiós de notar que algú ha anomenat «català dels Alps»el reto-romànic, llengua del Friül i el Sud-est de Suïssa, a cau-sa d’aquestes analogies; i fins és possible de citar algunes fra-ses que són comunes al català amb la més allunyada de les llen-gües romàniques, el romanès; per exemple foc nou o cap de bouvolen dir el mateix en els dos idiomes i es pronuncien si fa nofa igual. Però naturalment res d’això no té més valor que el d’u-na curiositat; aquests casos accidentals són resultat del caràc-ter conservador dels dos llenguatges, que de vegades han ro-màs molt fidels a les formes llatines primitives, i en general estracta de llengües molt diferents.”L’observació de Joan Coromines pel que fa a les coincidèncieslèxiques entre el romanès i el català l’he retrobada en el capítol‘Un año al servicio de las Brigadas Internacionales como Jefede Equipo quirúrgico’ del doctor Josep Maria Massons i Es-plugas publicat en el volum La sanidad en las Brigadas Inter-nacionales (2006). En concret en una observació lingüística d’unmetge romanès feta la primavera de 1937: “Otra persona que

se integró en mi equipo fue el doctor Stephan Sinculescu, un mé-dico rumano que quedó admirado de la gran cantidad de pa-labras comunes al rumano y al catalán. Adquirió un dicciona-rio catalán y me preguntaba continuamente y me hacía ver losresultados que él obtenía. Por ejemplo, acabábamos de pasar unatemporada en Cabeza del Buey y me dijo que en rumano se lla-maba igual que en catalán –Cap de Bou– y añadió que Cabe-za de Buey hinchada se traducía en rumano por “cap de bouunflat”. “Fíjate” añadió “que sólo cambia una letra porque un-flat es en catalán inflat”. Y yo le contesté que así se escribía, perose pronunciaba “unflat”; lo que le satisfizo infinitamente. Eraun hombre –mayor que yo– de cabeza y cuerpo grandes y ex-tremidades inferiores tirando a cortas, lo que le daba un aire có-mico, pero era un buen observador…” Sembla que a aquestes dues notes bibliogràfiques de dos atentsobservadors de les coincidències del lèxic bàsic i patrimonialentre el romanès i el català caldria afegir-ne encara més mots,com ara ‘ou’, ‘fum’, ‘nas’, ‘pruna’, ‘corb’, ‘nap’, etc. Esclar queno cal insistir en què es tracta de dues llengües, allunyades geo-gràficament però totes dues filles del llatí.I per acabar aquesta nota vet ací un parell de proverbis ro-manesos en què la rima es manté en la traducció al català: Nuiese fum fără foc ‘No hi ha fum sense foc’ i Astazi furi un ou,maine furi un bou! ‘Avui furtes un ou, demà furtaràs un bou’.

Cap de bou // Esteve Betrià

U12

Les cendres del músic maellà JoséPeris Lacasa reposen, des del passatu de maig al cementeri de la seuavila natal. A l’enterrament i a la ce-rimònia religiosa, celebrada a l’es-glésia de Sant Esteve, hi assistiren elsseus familiars, algunes autoritatsaragoneses com el Justícia d’Aragói nombrosos veïns d’aquesta locali-tat del Baix Matarranya.

El músic aragonès José Peris La-casa, compositor i pedagog, va mo-rir el passat 5 d’abril a Madrid als 92anys. Deixa darrera seu un granllegat musical de reconeixement in-ternacional. Va començar els seus es-tudis musicals a Maella (Baix Ma-tarranya), la seva localitat natal.Els va continuar en els conservato-ris de Saragossa, Madrid, París i Ale-manya. Mantenia la seva casa fa-miliar a la plaça de l’Ajuntament deMaella, on passava llargues tempo-rades a l’estiu, component i des-cansant. Mai va oblidar la seva lo-calitat natal a la qual va dedicar l’o-bra “Cançó de Nadal”.

En una de les seves últimes visi-tes a la seva terra, amb motiu de lacelebració del seu 90 aniversari al’estiu de 2014, Peris es definia comun amant de l’ensenyament prima-ri de la música i animava els més jo-ves a estudiar la tradició musical ara-gonesa, la qual va inspirar algunesde les seues composicions.

Aragó va reconèixer al seu il·lus-tre paisà amb diverses distincions. El1996 va rebre la Medalla al MèritCultural, concedida pel Governd’Aragó i el 2009 va ser guardonatamb el Premi Heraldo dels ValorsHumans. El conservatori de músicad’Alcanyís porta el seu nom i, diesabans del seu decés, la Reial Aca-dèmia de Belles Arts de Sant Lluísde Saragossa el va nomenar acadè-mic d’honor.

Peris estava en possessió d’unabrillant trajectòria com a estudiós idocent de la música. Va obtenir elPremi Extraordinari de Composiciói el Nacional de Fi de Carrera. Grà-cies a una beca del Ministeri d’E-

OBITUARI

Les restes del músic José Peris, descansen ja a la vila de Maella// JAVIER ORTEGA / MÀRIO SASOT

ducació de França va poder estudiara París amb Nadia Boulanger, i vaampliar els seus estudis d’orques-tració i composició amb Darius Mil-haud.

El seu gran talent i exquisida for-mació amb els millors músics, CarlOrff, Nadia Boulanger i Òscar Esplà,entre d’altres, el van convertir en undels compositors més admirats delpanorama mundial.

El 1962 va obtenir les càtedresd’Harmonia i Contrapunt i Fuga alConservatori Superior de Músicad’Alacant.

José Peris Lacasa

BECKMESSER.COM

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 3

3 /

mai

g 20

17LL

IBR

ES

18

Som recurrents, tothom ho som. I tendenciosos, si voleu, i jomés. Em faig aquestes prèvies per parlar (-me) de la llengua ma-terna, un tema recurrent per a Temps de Franja quan se n’es-cau el dia, tal com hem vist en l’últim número en paper amb unacolla molt generosa d’aportacions. Jo m’estimo la meua llenguamaterna! I tant que me l’estimo! Fins al punt que, d’una manerao altra, és una de les raons que em motiven més en “aquest banyde llàgrimes”. I, tanmateix, no em satisfà tot el que es diu perenaltir la nostra llengua, sobretot quan es posa l’accent de ma-nera exagerada (i perillosa) en la singularitat i la “virginitat” deles formes pròpies i en la necessitat de salvar-la amb una mo-tivació purament emocional. Per això aquesta celebració em posaalerta perquè em fa patir que darrere es puga amagar una vi-sió curta, a la defensiva, com si diguéssem, que serveix per a ar-raconar-nos més i fer-nos més dèbils davant les adversitats i hos-tilitats del món que ens envolta procedents de la llengua gran,però que no és la nostra llengua mare. En aquest sentit, parlantdel Dia de la Llengua Materna, em faig ressò del comentari quefa Artur Quintana de la “Trobada de Clarió a Arenys de Lle-dó” quan manifesta la preocupació per la golejada continuadade la llengua castellana enfront la llengua catalana a l’escola.

Un exemple potser ajudarà a entendre el que vull dir. Us n’ex-plico una de bona sobre aquest petit món de les nostres petitesllengües. En un establiment de souvenirs i coses vàries de la Plat-ja de Palma –que forma part del municipi de Ciutat de Mallorca–sona una emissora en català i la parella propietària em diuen queemet en mallorquí, que xerra mallorquí, en sa nostra modalitat,

em diuen cofois i una mica a la defensiva davant del meu par-lar “gironí” (?). Entrem a “discutir” sobre això de les particu-laritats. Jo vull transmetre’ls l’alegria de poder-me sentir dels seus,dels mallorquins, perquè parlem la mateixa llengua i ens iden-tifiquem com a fills de la mateixa mare (sí, jo també faig servirla meua mare) i que tant de bo siguem molts els germans-par-lants que usem el mateix codi perquè tindrem més consistènciadavant els embats dels parlants de llengües potents que no envolen saber res de nosaltres, els qui parlem la llengua pròpia delterritori. Em pareix que no els vaig convèncer –això és una creu!–perquè aquell parell partien de recels contra “els polítics” queho volen confondre tot… Ja ho veieu, la meua alegria per po-der escoltar l’emissora en català (Ràdio Murta) es va veure ai-gualida.

Arribats ací, ja us ho podeu imaginar, posats a triar dates decelebracions per a impulsar i emplenar d’esperança la nostra llen-gua catalana, compartida amb valencians, mallorquins... i fins aSalses, jo trio el dia de Sant Jordi i la singularitat reconeguda delfenomen de regalar llibres un dia l’any que ens hauria de per-metre “de reflectir aquests diferents accents d’una mateixa llen-gua, i potenciar l’intercanvi i interrelació entre escriptors, edi-tors i llibreters dels territoris de parla catalana” (com deia el ma-nifest d’enguany de l’entitat Enllaçats per la Llengua).

Aprofito, per cert, per aplaudir la tornada de Ramon Sistacque amb la seua nova secció (Diccionari) ben segur ens dona-rà lliçons de com valorar de manera pertinent tot allò d’espe-cífic que tenen manta mots de la nostra llengua materna.

Quan la llengua de la mare és massa petita // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

Presentació de La roda de l’oblit de Cari Ariño// ESTHER SOLER BARBERÁN

La Cari Ariño és una novel·listanascuda a Maella, que fa anys viu aBarcelona. La seua vocació literària,lectora voraç i estudiant de LiteraturaComparada, va saltar a la categoriad’autora només fa dos anys amb lapublicació de El batec del temps(2015, Ediciones B). Recentment haaparegut el segon títol, La roda de l’o-blit, a la mateixa editorial, que va serpresentat el passat 18 d’abril a la lli-breria Alibri de Barcelona on, entreel públic, es va aplegar un grup nom-brós de maellans residents a la capi-tal catalana.

Allí van poder veure com unaCari desimbolta, natural i molt pro-pera anava responent a les preguntesque li feia el presentador, l’escriptorFrancesc Miralles, sobre com enfo-cava ella el procés creatiu d’escriure.

Durant la conversa es van fer và-ries referències a la seva primera no-

vel·la, i es van assenyalar els punts deconnexió entre les dues obres, en lesquals vibra com a rerefons històric laGuerra Civil i la postguerra. Sobre lapregunta si una novel·la és la conti-nuació de l’altra, ella va dir que erendues novel·les totalment indepen-dents, encara que sí és cert que en al-gun moment surten els mateixos es-cenaris i que un personatge de El ba-tec del temps torna a sortir a Laroda de l’oblit. En tot cas, va dir, quesi es podia relacionar una novel·laamb l’altra respecte als fets de la guer-ra seria en que si bé El batec deltemps podria ser la història dels quees van quedar a Espanya, La roda del’oblit podria ser la dels que vanmarxar. La Cari Ariño va remarcarcom aquesta segona novel·la li ha su-posat una feina més àrdua de docu-mentació, feina que ha complemen-tat amb la visita als escenaris de la no-

vel·la (la zona del sud de França) iamb les entrevistes a testimonis de l’è-poca. De fet, el viatge del seu prota-gonista, en Biel, està inspirat en la“possible” trajectòria que devia fer elseu propi avi, igual a la de molts delsque van haver d’emprendre el viatgecap a l’exili.

Anterior a la presentació a Barce-lona l’autora havia presentat durantel mes de març La rueda del olvido(versió en castellà) a Maella i a la Lli-breria París de Saragossa, i La roda del’oblit a Cambrils –les tres localitats enles que ella va créixer i viure abans defixar la seva residència a Barcelona.Durant l’últim Sant Jordi ha estat fir-mant exemplars de l’obra en diversesllibreries barcelonines.

Cari Ariño ala llibreria

Alibri deBarcelona

ESTHER SOLER

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 33

/ m

aig

2017

CU

LTU

RA

19

El dia 23 d’abril, a les 12:30 delmatí, a la seu del Govern d’Aragó(edifici Pignatelli), al pati número1 anomenat “música para enamo-rar” van tindre lloc les lectures encatalà i en aragonès. L’esdeveni-ment va ser tramés en directe perl’emissora de ràdio en aragonès“Chisla Radio”.

Les lectures en català van serdesenvolupades per: Tomàs Bos-que Peñarroya, Pere Labrador Fus-ter (ambdós de La Codonyera),Mario Sasot (Saidí), Antonio Ben-goechea (Calaceit) i Mercè Martí(Beseit).

El programa va ser presentat pelmateix Tomàs Bosque i es van lle-gir poemes i textos fragmentarisdel seu llibre Melodia provençal.Poesia, música i prosa. Per exem-ple: Voldria fer, Coples de la penad’amor, Lluna trista, A golps crei-xem, Remei pocasolta, Lo meuidioma, etc…

Tomàs va obrir i va tancar l’acte.En un principi va presentar a totsels companys (afegint el seu origen,les terres del Mesquí i del Matarra-nya) i també a la nostra llengua, elcatalà, com una llengua d’Aragó.Va concloure les lectures cantant“a cappella” dues cançonetes po-pulars a la nostra terra: “La maso-vera” i “Roda la mola”, repetint elpúblic la “tornada” (abans es vanrepartir fotocòpies d’aquestes can-çons entre el públic).

Tot l’acte va discórrer amb totalnormalitat. Només s’ha de destacarla protesta d’una persona del pú-blic. Aquest individu va acostar-sea un cantó de l’escenari amb la in-tenció d’aturar l’acte. Les raonsque va esposar, entre d’altres, eren:“per què es parlava en català si erael dia d’Aragó...?”, “el català no téres a veure amb la nostra terra...”, iqüestions amb relació a raons polí-tiques barrejant llengua amb iden-titat territorial. Per últim, brandiaun programa oficial dels actes pro-gramats pel Govern d’Aragó onnomés apareixia, a les 12:30:

distribuït digitalment (amb enlla-ços digitals) entre els mitjans decomunicació. Finalment va impe-rar el sentit comú i aquesta per-sona s’hi va repensar. S’ha de dirque tot aquest enrenou no va serapreciat per públic ni pels lectorsque no es van assabentar de res,atès que tot va ocórrer fora de l’es-cenari.

Els companys lectors de l’arago-nès van ser capitanejats per Án-chel Conte i van llegir textos frag-mentaris de la seua obra “No dei-xez morir a mia voz” i d’altres.

“Chisla radio. La radio en arago-nès”. Com la seua actitud pujavade to, es va avisar a la policia (Poli-cia Nacional). Els agents, junt ambun responsable de l’organització,van impedir que aquesta personatallare l’acte i van raonar amb ell.Aquest acte havia sigut programatpel Govern d’Aragó i per tant cappersona podia tallar el seu desen-volupament. Van amostrar un pro-grama (posterior) on sí es podiaveure: “lectures en català i arago-nès”. Aquest programa modificates va fer també abans del dia 23 i

Lectures alPignatelli du-rant la diadade Sant JordiJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Lectures en català i aragonès al Pignatelli,per Sant Jordi// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

LA FRANJA A LA RAMBLA DE BARCELONA PER SANT JORDI

Com l’any passat la Casa d’Aragó de Barcelona va posar una parada de llibres ales Rambles i va estar present durant tota la jornada del diumenge 23 una bona mos-tra dels llibres en aragonès i en català editats recentment a l’Aragó. Allà van podersaludar als companys responsables de la parada que estaven satisfets per les vendesd’exemplars. El bon temps primaveral va acompanyar la convocatòria i va animar elsvisitants a sortir al carrer a passejar i comprar llibres. Enguany l’Ajuntament de Bar-celona ha limitat les parades de les Rambles, escampant-les per altres carrers prin-cipals del centre de la ciutat i han fet del passeig un lloc més tranquil sense tantes aglo-meracions de públic i taules en la part central.

Carles Sancho

Uns quants enamorats d’estes terres coml’estimat i recordat Toni Llerda, autord’este mapa fet allà pels anys 80, s’hancompromès en recuperar la toponímia delspobles del Matarranya.Apunteu-vos en aquesta iniciativa lideradaper ASCUMA i la Comarca del Matarranya.

Recuperant la toponímia

del Matarranya