D O C U M E N T A - Ajuntament de Monistrol de Montserrat · amb bona salut. Properament veurem el...

D O C U M E N T A

MONISTROL DE MONTSERRAT

Any VII Núm.27 Juliol – Setembre, 2015

Sumari Editorial........................p.1 Notícies..........................p.2 Articles Monistrol a les acaballes de

l’Antic Règim...................p.3 Consultes a l’Arxiu......p.16

Editorial

L’esperança mai s’ha de perdre. Com deia el poeta:

cal que neixin flors a cada instant. Presentem un nou

número que ve acompanyat de bones notícies que

mostren com la cultura a Monistrol segueix viva i

amb bona salut. Properament veurem el musical

Vivo Vivace, una iniciativa genuïnament

monistrolenca que cal aplaudir amb efusió. Crear i

comunicar a fi de poder-nos delectar amb l’art i

enginy dels monistrolencs és un plaer per a tots els

sentits. Cal, entre tots, seguir donant suport, en la

mesura del possible, a les noves flors que dia rere

dia, donen color a Monistrol. Hem de facilitar-los la

feina perquè, així, puguin continuar treballant i

enfortint el seu art, la seva creació, sense haver de

renunciar a l’entorn que els ha vist néixer i créixer.

Oriol Puig Morros

Regidor de Cultura

DOCUMENTA Any VII Nº26 Abril – Juny, 2015

Revista de divulgació de l’Arxiu municipal de Monistrol de Montserrat

2

Notícies

Propera publicació de la conferència «Monistrol abans del

monestir. Els mites fundacionals s.IX-X»

Finalment, podrem tornar a gaudir de la conferència que va impartir Alfons Garcia Burgas el passat dia 7 de febrer. Amb el títol Monistrol abans del monestir, Garcia va tornar a visitar els mites històrics fundacionals de Monistrol tot procurant mostrar noves perspectives en acord a les últimes tendències historiogràfiques. Tot sembla indicar que el text apareixerà publicat en dues parts a la revista Dovella que edita el Centre d’Estudis del Bages.

Propera estrena del musical Vivo Vivace a Monistrol de

Montserrat

El proper 26 de setembre de 2015, a les 18:00, tindrà lloc al local de l’Art i Esplai de Monistrol de Montserrat (C/ Pont, 3) l’estrena del musical Vivo Vivace. Aquest musical neix de la iniciativa de la monistrolenca Núria Masip qui dirigeix i firma bona part del llibret i la música de tot l’espectacle. Tal i com exposa Masip, tot va començar a l’entorn del treball de recerca de batxillerat. Amb l’embranzida del projecte i el suport del seu entorn més directe, va decidir portar a la pràctica i, així, poder-ho compartir amb la resta de monistrolencs. L’entrada al musical val 3 euros, també es pot adquirir a través de la pàgina web on, per 5 euros, es té dret a l’accés i una fotografia dedicada dels actors.

Vivo Vivace és un terme musical que prové de l’italià que significa que la música ha de ser rapidíssima, alegre, viva... Tant viva com les dues protagonistes d’aquest musical, la Clara i la Mar. Elles dues, són unes adolescents que estan boges per la música i que aspiren a ser unes grans cantants. Es coneixeran casualment un dia al carrer i iniciaran una amistat. Durant un temps, perdran el contacte, però es retrobaran al cap de dos anys en el concurs per a cantants. Des d'aleshores seran rivals i viuran moments difícils, cosa que les perjudicarà en la seva trajectòria dins el concurs.



3

Núria Masip, fervent aficionada a la música i als musicals, és estudiant de 6è curs de flauta travessera al Conservatori Municipal de Manresa i de cant modern a l'Escola de Música de Sant Vicenç de Castellet. Al mateix temps, Masip compagina els estudis musicals amb el 2n de batxillerat Social. Per a més informació sobre el musical Vivo Vivace es pot consultar la pàgina web http://vkm.is/vivovivace on hi podreu trobar informació sobre el repartiment dels personatges, la sinopsi, etc.

Articles

Monistrol de Montserrat a les acaballes de l’Antic Règim. A la recerca de les

respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (1789)

Carlos Pizarro Carrasco INTRODUCCIÓ Iniciem una sèrie de tres articles sobre Monistrol a finals del segle XVIII, un període encara poc conegut del nostre passat, que és preludi de les importants transformacions que comportarà la caiguda de l’Antic Règim. Aquest primer treball n’ofereix una visió general a partir de les descripcions de l’Atlante Español i el Diario dels viatges de Francisco de Zamora, magistrat, viatger i escriptor de la Il·lustració. D’altra banda, plantegem diverses hipòtesis sobre les respostes de la localitat al “qüestionari” que va dissenyar el mateix Zamora: una minuciosa enquesta sobre geografia, economia, societat i vida quotidiana, política, història i cultura que han utilitzat una gran part dels estudiosos de la Catalunya de l’època.



4

A les darreries del set-cents Monistrol era una vila baronial sota la dependència de l’abat de Montserrat, la qual formava part del corregiment i partit de Manresa i del bisbat de Vic; tot i així, existia un conflicte secular entre aquesta jurisdicció eclesiàstica i el monestir, que considerava que les parròquies de Sant Pere de Monistrol i Santa Cecília pertanyien al seu abadiat quasi episcopal o nullius diocesis. El nostre poble tenia 1.341 habitants, segons es desprèn del cens de Floridablanca, i havia experimentat un notable creixement demogràfic vinculat al desenvolupament agrícola i industrial.1 L’Atlante Español o Descripción general geogràfica, cronológica e histórica de España (1783), de Bernat Espinalt i Garcia, destaca el predomini de la vinya a Monistrol, al costat del blat, l’horta i l’oli; pel que fa a l’activitat manufacturera, esmenta els molins fariners i la fabricació de draps. En aquest sentit, el Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora ens informa que el 1787 a Vacarisses es cardava i filava llana per a les fàbriques de Monistrol; tot i així, durant aquesta mateixa dècada comença a despuntar l’ús del cotó com a matèria primera de la indústria tèxtil. Segons aquest dietari, a la nostra vila també es feien claus d’escopeta i culleres de fusta de boix; tenim constància que, a més, s’hi fabricava aiguardent i sabó. La principal instal·lació industrial era sense dubte el molí Batan, propietat dels monjos de Montserrat, on els paraires treballaven els teixits gràcies a la força motriu del Llobregat; la seva font d’energia també permetia moldre blat i fer funcionar la farga. Tanmateix, l’ocupació prioritària de molts habitants no era cap d’aquestes, sinó que almenys una quarta part de la població activa es dedicava a aplegar almoines: en paraules del mateix Zamora, “(els monistrolencs) son los demandadores que a nombre del monasterio corren por toda la península a pedir para el culto de María Santísima.”2 L’estat de les vies de comunicació és un altre dels temes recurrents en les descripcions i relats dels viatgers de l’època de la Il·lustració. Sobre el pont de Monistrol, l’Atlante Español considera que “es tan sólido y hermoso que pasa por ser uno de los mejores de Cataluña”; en canvi, Zamora no és tan optimista i troba que “es bastante bueno y sólido para el paso de gentes y caballerías, pero conceptúo que no podrá aguantar mucho

tiempo el paso de carruajes.” El tram del camí que arribava a la vila procedent de Vacarisses li resultava al mateix funcionari de la Reial Audiència borbònica molt dolent i “quebrado y, aun para caballerías, peligroso”; igualment, pel que fa al camí d’Esparreguera, les respostes de Collbató al “qüestionari” de Zamora revelen que era estret, ja que només permetia passar un home a cavall.3

1 QUINTANA, Joan-Xavier: Monistrol de Montserrat. Història d’una vila i les seves muralles. Ajuntament

de Monistrol, 2011, p. 55. 2 Ibid., p. 58-63. ESPINALT, Bernardo: Atlante Español o Descripción general geográfica, cronológica e

histórica de España. IV: Principado de Cataluña. Madrid, Imprenta de Hilario Santos Alonso, 1783, p. 81-83. El fragment sobre Monistrol i Vacarisses del diari de Zamora està transcrit al DOCUMENTA núm. 7 (juliol-setembre 2010), p. 3-4, i procedeix de ZAMORA, Francisco: Diario de los viajes hechos en Cataluña (edició a càrrec de Ramon Boixareu). Barcelona, Curial edicions, 1973. 3 El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora (introducció i notes de

Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom). Barcelona, Curial edicions- Publicacions Abadia de Montserrat, 1992, p. 116.



5

Com veurem més endavant, la delimitació del terme municipal de Monistrol no era un tema tancat a finals del segle XVIII. En primer lloc, existia una disputa amb Collbató –una vila dins de la baronia de Montserrat però situada al corregiment de Vilafranca i el bisbat de Barcelona- sobre la ubicació de la denominada “Quadra de Sant Miquel”. L’autor de les respostes de Collbató, Josep Llaró, prevere i rector de la parròquia, constatava el 1789 que en aquell indret del massís montserratí només hi havia aleshores una capella i la cova on tenia notícia que s’havia trobat la imatge de la Mare de Déu –la Santa Cova-; en la seva opinió, més aviat pertanyia a Collbató i afegia que es creia que el torrent de Sant Maria dividia els dos termes municipals i el bisbat de Vic del de Barcelona.4 Finalment, la separació entre el municipi de Monistrol i els dominis del monestir va ser també objecte de polèmica, i així ho reflecteix la por que tenia Joan Boada, responsable de les respostes de Monistrol, de molestar les autoritats montserratines per haver fet referència a l’extensió de les fronteres locals fins a Sant Jeroni.5

ELS “QÜESTIONARIS” DE FRANCISCO DE ZAMORA6

Francisco de Zamora Peinado (1757-1812), magistrat castellà d’esperit il·lustrat, va estar destinat a la Reial Audiència a Barcelona com a alcalde del crim i poc més tard ocupà el càrrec d’oïdor. Entre 1785 i 1790, va viatjar a diversos indrets del Principat i va deixar-nos interessants descripcions al seu Diario. Arran d’una de les seves excursions a Montserrat, va decidir elaborar una història natural i eclesiàstica de la muntanya, que va restar incompleta. Però segurament és més conegut per la detallada enquesta que va confeccionar i va enviar a totes les viles i ciutats de Catalunya, amb la idea explícita de recollir material de primera mà per a l’elaboració d’una història del Principat, que tampoc es va publicar. Els “qüestionaris”, “relacions” o “interrogatoris” destaquen per la qualitat de les seves informacions i pel seu valor testimonial. Més encara, en paraules de l’historiador Josep Maria Torras, la documentació contingut permet superar “aquella vella i sovint inexorable dicotomia entre ‘història local’ i ‘història general’”, atès que resulta molt útil comparar les respostes de les diferents localitats del Principat a les mateixes preguntes i, per tant, sobre els mateixos temes. Aquest conjunt documental, que podem consultar microfilmat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid i està format pels manuscrits 1678, 1679, 1680, 2468, 2469, 2472, 2474 i 2476; així mateix, els 2519 i 2520 contenen algunes contestes i documents diversos relatius a l’abadia de Montserrat i les seva baronia. Malgrat això, són molts els pobles

4 Ibid., p. 123-124.

5 Biblioteca del Palacio Real de Madrid (BPR), manuscrit 2519, [Carta de Joan Boada a Francisco de

Zamora sobre les respostes de Monistrol], 29-8-1789, fol. 75. 6 Pel que fa a l’estudi dels “Qüestionaris” com a font documental, vegeu TORRAS, Josep Maria: La

comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els Qüestionaris de Francisco de Zamora. Igualada, Consell Comarcal de l’Anoia- Ajuntament d’Igualada, 1993. Vegeu també El Baix Llobregat el 1789…, op. cit. HERNANDEZ i CARDONA, Àngel Maria: Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al

qüestionari de Zamora. Olesa de Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.



6

que no van enviar la seva memòria –o es va perdre- i, en alguns casos, només s’ha trobat la còpia dipositada a arxius privats catalans; a tall d’exemple, l’absència dels papers corresponents al corregiment de Mataró ha estat resolta per Àngel Maria Hernàndez i Cardona, en el cas d’Olesa de Montserrat, amb la troballa d’una reproducció escrita de les respostes que està a l’Arxiu Patrimonial de Cal Pel·la de la mateixa vila. Hi havia dos models de “qüestionaris” que es complementaven: un de 146 preguntes, dirigit a les poblacions; i un altre, mes complex, amb 183 que estava destinat als corregiments, el qual permetia corroborar les respostes individuals, ja que el contestaven persones especialment qualificades. Les qüestions estaven dividides en sis grans apartats: “Geografía”; “Agricultura e historia natural”; “Industria, artes y oficios”; “Comercio”; “Política” i “Letras y antigüedades.”

Més enllà de l’interès merament il·lustrat o intel·lectual que tenien aquestes enquestes, al conjunt dels historiadors i a alguns contemporanis no se’ls ha escapat la seva més que probable finalitat fiscalitzadora. Els “interrogatoris” permetien a les autoritats borbòniques disposar d’informacions sobre el territori i els seus habitants, necessàries per actualitzar les quotes de l’impost del cadastre. Moltes localitats de l’Anoia (on només hi ha vint respostes conservades dels trenta-quatre municipis actuals de la comarca) van mostrar-se reticents a contestar-les i fins i tot s’hi van negar. Al Baix Llobregat, a les respostes de Begues, Castelldefels i Gavà l’administrador del marquès de Moja, senyor jurisdiccional d’aquests localitats, va decidir no facilitar les dades



7

numèriques sobre l’ingrés del delme i el muntant de les collites amb l’excusa que en feien un arrendament conjunt als tres pobles. La gènesi dels “qüestionaris” cal situar-la com a mínim el 1788 o potser abans, quan Francisco de Zamora ja havia començat els seus viatges per Catalunya; de fet, algunes de les respostes les van fer les autoritats dels diversos pobles i els amics i coneguts que va fer durant els seus desplaçaments. Malgrat això, Torras ha assegurat que en la majoria de casos els viatges van servir per comprovar sobre el terreny les respostes que ja havien fet prèviament les poblacions; però el cert és que a l’Anoia el pas de Zamora es va produir el 31 d’octubre de 1788 i no va rebre la darrera resposta fins al 20 d’agost de 1790. A més, de les localitats de l’entorn de Montserrat –que aleshores pertanyien a la baronia de Montserrat-, només Olesa va tenir-les enllestides abans de rebre la visita del funcionari borbònic, com podem veure en el quadre adjunt: Quadre: Els viatges i les respostes de Zamora a les poblacions de Montserrat

LOCALITAT DATA DEL

VIATGE

AUTOR DE LES RESPOSTES DATA DE LA

RESPOSTA Monistrol 1 i

4/1/1787 Dr. Joan Boada, prevere d’Olesa 29/8/1789

Esparreguera 30/5/1789 Dr. Mansuet Pasqual, prevere 28/3/1790 Collbató 30/5/1789 Dr. Josep Llaró, prevere i rector 11 i

22/10/1789 El Bruc 30/5/1789 Dr. Antoni Montserrat (rector?) 28/8/1789 Santa Cecília 30/5/1789 Mn Lluís Francolí, vicari perpetu 06/10/1789 Olesa 3/6/1789 Dr. Joan Boada, prevere beneficiat 01/5/1789

Fonts: ZAMORA, Diario de los viajes.... (1973). El Baix Llobregat el 1789.... (1992). HERNANDEZ, Olesa al final del segle XVIII... (2000). ALTÉS; GALOBART, “Un ambiciós projecte...” (1988). Quant als autors de les respostes, Francisco de Zamora pretenia obtenir la col·laboració de les persones més cultes i preparades de cada població, però massa sovint no era possible i aleshores li responia gent desconeguda i/o poc formada. A Manresa, Torras ens recorda que el qüestionari va ser contestat per un tal Bernardo Celasco, probablement algun resident castellà. A l’Anoia van ser sobretot autoritats municipals, però també hi va haver 6 pagesos i 11 comissionats anònims; cal destacar, però, el detall de les respostes generals del corregiment (el de Vilafranca), a càrrec de Manuel Barba i Roca, doctor en drets. Al Baix Llobregat predominen els eclesiàstics i en molts casos signen els senyors feudals. Les poblacions de Montserrat, com hem vist, van ser ressenyades també per preveres.



8

La qualitat de les informacions depenia de diversos factors com ara el nivell cultural de l’autor, el grau de coneixement que tenia de localitat, les seves ocupacions o el domini del castellà. Massa habitualment no eren contestades totes les preguntes o s’agrupaven unes quantes en un sol redactat, però també ens trobem amb textos de més de vint folis, com és el cas d’Esparreguera. A Collbató, el rector Josep Llaró reconeixia la seva ignorància sobre molts assumptes del poble, ja que no era autòcton i feia poc que hi exercia, i expressava la manca de temps per respondre-les; potser per això no les va enviar en una sola tramesa-. Com ha constatat Torras, l’idioma oficial de les respostes era el castellà; això és compleix en pràcticament tots el textos tant a l’Anoia com al Baix Llobregat. Entre les excepcions, però, cal ressenyar les que va escriure el prevere d’Olesa Joan Boada sobre Olesa i Monistrol, que ja veurem que també va utilitzar la llengua catalana en la seva correspondència amb Francisco de Zamora relativa a la història de Montserrat; així doncs, el funcionari de la Reial Audiència entenia el català, però curiosament cap de les respostes de Boada es conserva a la Biblioteca Real de Palacio. Molt sovint les respostes no s’arribaren a escriure mai o s’enviaren, tot i que Zamora va arribar a pressionar les autoritats locals mitjançant coaccions i multes per part dels corregidors i alcaldes majors. Finalment, el 1791 Zamora fou destinat a Madrid com a membre del Consell de Castella i no retornà a Catalunya excepte en visites ocasionals, el que va dificultar més la recollida de les informacions i devia acabar forçant l’abandonament del projecte. UNA OBRA MONUMENTAL SOBRE MONTSERRAT I LA SEVA HISTÒRIA7

El primer viatge de Francisco de Zamora a Montserrat va tenir lloc al gener de 1787, durant el qual va néixer la idea de fer una obra completa sobre la muntanya; l’anada i la tornada la va fer per Monistrol.8 En una segona visita al monestir, al juny de 1789, va refermar la seva intenció de publicar-ne una història natural, il·lustrada amb un mapa i algunes vistes; per les anotacions al seu Diario, sabem que abans d’arribar al santuari va passar per Esparreguera, Collbató, El Bruc i Santa Cecília, i que va tornar per Olesa, on va visitar la casa de Joan Boada. Un cop a Barcelona, va acabar dissenyant un ambiciós

7 ALTES, Francesc Xavier; GALOBART, Josep: “Un ambiciós projecte d’història eclesiástica i natural de

Montserrat”, dins Revista Catalana de Teologia, XIII/1 (1988), p. 205-242. 8 Erròniament, ALTÉS i GALOBART, op. cit. , p. 206 afirmen que la primeva visita va ser el 1786, però la

consulta de la font, el Diario de Zamora, demostra que es tracta de 1787. La confusió podria venir de la lectura del text original de presentació del projecte, que transcriuen a l’apèndix 2, p. 229, en què el viatger diu que havia anat al monestir “aprovechando las vacaciones de Navidad del año 1786”.



9

projecte sobre geografia, història natural, civil i eclesiàstica i natural del massís, inclosos els nuclis habitats que hi estaven enganxats físicament. Una part important de la correspondència i els materials que li varen adreçar els seus col·laboradors des de Montserrat, entre juny de 1789 i juliol de 1790, es troba relligada als manuscrits 2519 i 2520 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid; l’article de Francesc Xavier Altés i Josep Galobart en conté una relació completa. Dins d’aquesta documentació, trobem també les respostes de diversos pobles de la baronia de Montserrat al seu famós “qüestionari”, que sembla que Zamora els havia enviat entre juliol i agost de 1789: Collbató, Santa Cecília, el Bruc i una carta que fa referència a algunes de Monistrol.9 D’altra banda, tenim els coneguts dibuixos de la muntanya de Francesc Renart i Pau Montañà del manuscrit 1137 de la Biblioteca de Montserrat.

Durant aquests mesos, Francisco de Zamora va anar aplegant la nombrosa informació que li proporcionaven els seus “exploradors”: dos apotecaris de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, que realitzaven l’estudi botànic i mineralògic; un pintor de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç i un mestre de cases i agrimensor, que es van encarregar de les vistes de la muntanya. Per la part històrica i econòmica del monestir, la primera quinzena de juliol de 1789, igual que estava fent amb els pobles de l’entorn de Montserrat, va enviar un dels seus famosos “qüestionaris” als monjos Veremund Murillas, Miguel Pérez de Vassa i Benet Ribas, igual que estava fent amb els pobles de l’entorn de Montserrat.10

La contribució d’aquest darrer al projecte bibliogràfic fou essencial, sobretot des que fou nomenat nou arxiver del santuari per obra i gràcia de Zamora: va aportar un nou enfocament, amb la recerca directa de les fonts primàries i un apèndix documental que va ser supervisat per Jaume Caresmar. Al llarg del seu projecte montserratí, Zamora sovint confrontava diverses notícies sobre un mateix tema i sol·licitava aclariments quan ho considerava necessari. El 31 d’agost de 1789 li va demanar al seu conegut Joan Boada, el prevere d’Olesa que havia preparat les respostes al “qüestionaris” sobre la seva vila i Monistrol, que li resolgués algunes

9 ALTES; GALOBART, op. cit., p. 224, citen BPR, ms. 2519, fol. 51-56 i 75; ms, 2520, fol. 9-18, 20 i 41-52.

No queda clar quina és la font on surt la data de la tramesa dels qüestionaris per part de Zamora. 10

ibid., p. 216, citen BPR, ms. 2520, fol. 164; Ms. 2519, fol. 57, 74 i 91. No s’han trobat les respostes al qüestionari de Montserrat, però sembla que podria haver informació relacionada als papers montserratins de Zamora, on hi ha diverses cartes d’aquests monjos.



10

contradiccions que trobava en les dades facilitades des del monestir sobre l’antiguitat de Monistrol i els castells de la muntanya.11 El 8 de setembre, Boada li va contestar amb una carta força crítica amb les tesis montserratines, que es fonamentava en documentació antiga -no sempre ben datada segons Altés- procedent de l’arxiu de Montserrat. Si analitzem el text transcrit, de manera resumida i pel que fa als orígens històrics de Monistrol, Joan Boada planteja que es va configurar com a poble entre finals del segle IX i mitjan segle X; i no arran de la construcció del pont, al segle XIV, com diu que afirmaven els monjos. Curiosament, el mateix Zamora havia reflectit dos anys abans al seu Diario, durant la visita a Montserrat i la vila, que li semblava que aquesta darrera l’havien fundat els mateixos treballadors francesos vinguts per fabricar la via de comunicació sobre el Llobregat, el que podria significar que havia llegit prèviament o tenia informadors de l’abadia.12 Com a idea secundària, el text del beneficiat olesà assegurava que el 880, data de la invenció de la imatge de la Mare de Déu, al territori de Monistrol només hi havia hagut tres masos: un d’ells era Olsina (antigament Riusec) i un altre, la casa de Sanforas, de la qual només restava un pilar que es coneixia com a molí de Sanfoy. Aquest darrer mas estava situat al camí d’Esparreguera, a mitja hora de Monistrol, i com indica el topònim, havia tingut fins i tot molí fariner al riu:

“(...) Nom causa admiracio de que la casa de Sanforas se tingues moli de riu, encara que en Monystrol sobra la aygua de fonts per ferne, perque tenian alli sa quadra y tal vegada no volian portar lo blat en casa aliena.”

Finalment, l’abril de 1790 Francisco de Zamora va haver de marxar a la Cort de Madrid (no va ser el 1791?) i al juliol ja s’interrompia el flux dels papers relacionats amb el projecte montserratí. L’obra no va ser mai publicada, tot i que recentment s’han reunit els materials que va aportar Benet Ribas i un esborrany del mateix autor conservat a l’arxiu del monestir, en una edició completa de la Història de Montserrat (888-1258).13

LES RESPOSTES (DESAPAREGUDES) DE MONISTROL

Diverses fonts històriques de la dècada de 1780 ens han servit per superar en part la desafortunada absència de les respostes de Monistrol al “qüestionari” de Francisco de Zamora. Les descripcions de l’Atlante Español i dels viatges del mateix Zamora, i les contestes d’alguna de les poblacions veïnes del massís de Montserrat a l’enquesta ens

11

Ibid., p. 225, citen BPR, ms. 2520, [Carta de Joan Boada a Zamora sobre l’antiguitat de Monistrol i els castells de la muntanya], 8-9-1789, fol. 213-216. El text està transcrit a l’apèndix documental num. 11, p. 238-241. 12

ZAMORA, F.: op. cit. Desconeixem quines eren exactament les fonts montserratines d’aquesta tesi sobre la fundació tardana de Monistrol, perquè Benet Ribas no en diu res als Annals de Montserrat, v.

nota infra. 13

RIBAS, Benet: Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial edicions catalanes- Publicacions Abadia de Montserrat, 1990.



11

han proporcionat dades molts valuoses sobre la geografia, l’economia i les vies de comunicació de l’època. D’altra banda, hem consultat la carta que va enviar-li el prevere olesà Joan Boada amb aclariments sobre l’antiguitat de la nostra vila, en el context del projecte montserratí de Zamora; segurament, les conclusions de l’autor dels papers desapareguts devien ser les mateixes que havia aportat en forma de respostes a la part històrica del “qüestionari”, només una setmana abans. Efectivament, el 29 d’agost de 1789 el prevere d’Olesa Joan Boada va enviar una carta breu a l’escriptor, viatger i jurista espanyol amb la “memoria pertanyent a Monistrol”, que no era una altra cosa que les respostes al seu interrogatori de 146 preguntes adreçat a totes les viles i ciutats del Principat. En aquest escrit, deixava llibertat a Zamora perquè ometés el que cregués oportú de determinades noticies històriques a fi de no ofendre l’abadia de Montserrat. Hem de pensar que en principi les seves conclusions havien de servir per formar part d’una història del Principat i, per tant, podien sortir a la llum; a més, tant Monistrol com Olesa estaven sota la jurisdicció senyorial del monestir i l’abat era rector de la parròquia on ell exercia. Per últim, el sacerdot assegurava que posseïa còpies fidels de documents originals del segle X sobre Monistrol, Collbató i Vacarisses, i que si Zamora volia li’n faria relació. Pel seu interès, transcrivim la carta al final del present article i analitzem aquí els aspectes que Boada considerava conflictius:14 - Pregunta 10: [El término jurisdiccional y dezmatorio del pueblo, con expresión de su extensión y límites, qué lugares hay a una hora al rededor de él, y a qué lado del sol se

hallan]. Joan Boada feia referència sobre “arribar lo terme de Monistrol fins a la hermita de St Geroni”, tot i que no sabem exactament si es referia als llindars del seu temps o del passat. Un prevere monistrolenc contemporani del sacerdot olesà, en Zoil Gibert, va deixar-nos unes notícies històriques manuscrites en què afirmava que quan els pastors Riusec van trobar la imatge de la Mare de Déu (a finals del segle IX), en referència als orígens mítics de Montserrat, el terme de Monistrol arribava des del riu fins a Sant Jeroni; que posteriorment es va reduir fins al camí entre el monestir i Santa Cecília, i que en la seva època “pretenien” que només arribava fins al cingle situat sobre el poble.15 - Pregunta 13: [El señor del pueblo; y si no es del rey, quándo y por qué causa salió de la corona, explicando el nombre, apellido y título del dueño]. En la seva contesta, Boada parlava de l’existència de documents a l’Arxiu reial de Barcelona relatius a la venda de la senyoria de Monistrol. Possiblement temia alguna represàlia del monestir perquè aportava un testimoni escrit que no procedia de l’arxiu de Montserrat per explicar l’adquisició de la jurisdicció criminal, mer i mixt imperi de Monistrol per part del prior Jaume de Vivers, que segons Benet Ribas es va produir el 1363.16

14

Els enunciats de les preguntes estan trets del qüestionari d’Olesa, que igual que Monistrol seguien el model general dels interrogatoris adreçats a les poblacions catalanes, vegeu HERNANDEZ, A.M: op. cit. 15

HERNANDEZ, A.M.: op. cit., p. 19-20. 16

RIBAS, Benet: Annals de Montserrat (1258-1485). Barcelona, Curial edicions catalanes- Publicacions Abadia de Montserrat, 1997, p. 195.



12

- Pregunta 22: [Las prebendas, canongías, dignidades retorías y beneficios que en dichas iglesias hubiere, quién los provee y cómo, quántos eclesiásticos hay, si forman

cabildo, su dotación y quánto vale el obispado]. Dins de la resposta, el sacerdot declarava que el monestir “tindra temps de lograr son fi no havent sacerdots fills de vila en aquella Comunitat de Presbiteros”. En aquest sentit, el 1775 l’arquebisbe de Tarragona havia decretat el Pla beneficial de la parròquia de Sant Pere de Monistrol, que entre d’altres coses, eliminava les vuit admissions a sacerdots fills de vila, que eren de patronat local, i deixava només vuit títols eclesiàstics.17 La tesi del clergue olesà era que la reducció de la comunitat de preveres permetria inclinar la balança en favor del clergat regular de Montserrat; a més, potser temia que succeís alguna cosa semblant a l’església de Santa Maria d’Olesa. Aquest mateix argument és el que sostenia Zoil Gibert, profundament antimontserratí, que explicava així la posició del monestir: “no habenti fills de vila, tindra menos contraris”.18 - Pregunta 146: [Y finalmente se pregunta todas las demás cosas dignas de saberse, que se ofrecieren a propósito para la historia y descripción del pueblo, y para su fomento,

comodidad o hermosura, aunque no vayan comprehendidas en este interrogatorio.] Boada no especifica en la seva carta quina dada de la darrera qüestió podia comprometre’l davant les autoritats de Montserrat. Joan Boada i Carreras (1722-1805) era fill d’una família de pagesos benestants d’Olesa. Després de graduar-se en filosofia i teologia, el seu pare Felip Boada va fundar per ell un benefici personal o personat, que li va permetre primer accedir a la vicaria d’Esparreguera i el 1760 a Santa Maria d’Olesa, una parròquia del bisbat de Barcelona sota el rectorat de l’abat de Montserrat. En aquesta darrera localitat formava part de la comunitat de preveres, composta de dotze sacerdots naturals de la vila, on va exercir diversos càrrecs (com ara arxiver i oidor de comptes). Tenia inquietuds erudites i antiquàries i el 1775 va trobar a la seva casa pairal, Cal Pel·la, un suposat pedestal d’escultura amb restes epigràfiques que ensenyaria, al juny de 1789, a Francisco de Zamora en un dels seus viatges. Va ser l’autor de les contestes d’Olesa, Monistrol i tal vegada Rellinars al “qüestionari” de Zamora; així mateix, era cosí del redactor de les d’Esparreguera, el prevere i vicari Mansuet Pasqual.19 El document amb les respostes olesanes va ser trobat recentment entre els papers d’un pagès de cal Pel·la. El manuscrit, de paper de mida foli, és una còpia que va quedar en poder del Dr. Joan Boada al seu estudi, està signat pel prevere l’1 de maig de 1789 i adreçat al magistrat castellà.20

17

REDÓ, Salvador: “Notes sobre el litigi per determinar la competència de Montserrat sobre la comunitat de preveres i la parròquia de Monistrol”, dins L’anuari. Un any de vida monistrolenca, 1993 (Monistrol, Ed. Art i Esplai, 1994), p. 53-56. 18

GIBERT, Zoil: “Notícia sobre les antiguitats de la vila de Monistrol. 1824”, transcrit al DOCUMENTA núm. 4, vegeu p. 11. 19

HERNANDEZ, A.M.: op. cit., p. 23-46. El Baix Llobregat el 1789…, p. 147. La referencia a les respostes de Rellinars procedeix d’ALTES; GALOBART, op. cit., p. 225. 20

ibid., p. 50-51, 209. A l’arxiu familiar de dita casa es conserven també alguns lligalls del Dietari de Joan Boada, d’accés restringit, on potser podríem trobar alguna cosa sobre la seva relació amb Monistrol.



13

Però, per què va escriure el sacerdot olesà les respostes de Monistrol? Per començar, ja hem comprovat que l’estiu de 1789 Francisco de Zamora ja coneixia el Dr. Joan Boada, fins i tot personalment. Com en molts altres poblacions, era un prevere que com a tal tenia la capacitat intel·lectual suficient per preparar i redactar les respostes de Monistrol, enmig d’una societat com la catalana (i més en un entorn rural) que al segle XVIII era fonamentalment illetrada. D’altra banda, es tractava d’un erudit interessat per les antiguitats que havia escrit la memòria corresponent a Olesa del seu “interrogatori” i que havia visitat en un dels seus viatges. Tot i així, no hem pogut constatar a partir de la bibliografia consultada que el mossèn tingués cap vinculació amb Monistrol, tret del fet que la seva vila nadiua també estava sota la jurisdicció senyorial de l’abat de Montserrat, qui també governava les dues parròquies; en aquest sentit, sovint les respostes de les localitats catalanes anaven a càrrec d’un redactor que signava des d’una altra població de la mateixa baronia.21 El que no sabem del cert és per quin motiu Zamora no va escollir un autor monistrolenc, si és que tenia potestat per fer-ho. Sembla que l’enquesta de Monistrol es va trametre i emplenar en només dos mesos, el que podria indicar que la manca de temps va ser un factor clau que explicaria per què va tornar a demanar els serveis de Joan Boada. Un bon informador autòcton hauria estat un altre prevere, el doctor Zoil Gibert i Camps, que coneixia perfectament la documentació històrica local (l’arxiu parroquial, el fons notarial dipositat a la seva casa pairal i l’arxiu montserratí ubicat a la casa de la Sala); però a partir de finals de la dècada de 1780 va ajudar el bisbe de Vic en la recerca de papers sobre diverses polèmiques eclesiàstiques que els enfrontaven amb el monestir.22 Per això, és possible que des del santuari, amb qui Zamora s’havia compromès a realitzar la seva ambiciosa història natural i espiritual de la muntanya, preferissin recomanar-li un altre sacerdot de la baronia menys conflictiu. I, finalment, on està el document de les respostes? La recerca de les “notícies” corresponents a Monistrol ens ja portat a realitzar algunes consultes a la Biblioteca Real de Palacio i l’Arxiu Nacional de Catalunya, sempre de la mà de l’excel·lent article d’Altés i Galobart sobre el projecte montserratí de Zamora i la seva relació de cartes i papers dels manuscrits zamorans. En primer lloc, hem esbrinat que el que indicava el catàleg de la biblioteca com a “respuestas de Monistrol” (Ms 2519, f. 213-216) no és sinó la carta-informe que va enviar Boada a Zamora sobre els orígens històrics de Monistrol i els castells de la muntanya, el 8 de setembre de 1789, la qual està transcrita en l’apèndix documental del treball esmentat. En segon lloc, les respostes no sembla que es trobin adjuntes a la missiva de Joan Boada del 29 d’agost (Ms 2519, f. 75) com esmenten els dos historiadors de Montserrat. Finalment, en una visita a l’Arxiu Nacional de Catalunya tampoc s’ha pogut localitzar el document als rotlles microfilmats corresponents al “corregimiento de Manresa” –on hi ha algunes imatges quasi il·legibles- ni a altres demarcacions properes.

21

Al Baix Llobregat, per exemple, Castellví de Rosanes, des de Martorell; Cervelló i la Palma, a Torrelles. Vegeu les respostes a El Baix Llobregat el 1789..., op. cit. 22

GIBERT, Z.: op. cit., p. 10.



14

Podem establir algunes hipòtesis sobre les causes de la desaparició de l’informe sobre Monistrol. Ja ens hem referit que el fet que fossin escrites en català era també el punt feble d’altres respostes de Boada; però és més factible trobar una explicació en els seus temors i els del mateix Zamora d’ofendre les autoritats de Montserrat, amb qui treballava el viatger i escriptor en el projecte bibliogràfic sobre la muntanya, circumstància que podria haver-ne provocat la destrucció deliberada. Al marge d’aquesta possibilitat, cal tenir en compte que mai s’ha trobat una part significativa de les contestes de les localitats de Catalunya; la diferència és que en el nostre cas sabem amb tota seguretat que van ser acabades i enviades al funcionari de la Reial Audiència, ja que s’ha conservat la carta de tramesa. Finalment, no seria estrany que les respostes monistrolenques al “qüestionari” estiguessin disperses dins el gruix de la documentació montserratina de Zamora (manuscrits 2519 i 2520 de la Biblioteca Real de Palacio), atès que ambdós projectes van ser quasi simultanis en el temps i allà també estan les corresponents a altres poblacions de l’entorn del massís. De la mateixa manera, s’haurien de revisar a fons els papers olesans de Joan Boada, on no hem de descartar que hi hagi alguna còpia del text sobre Monistrol o que alguna pista ens porti a la seva localització. ---------------------------------- APÈNDIX DOCUMENTAL: • ESPINALT, Bernardo: Atlante Español o Descripción general geográfica,

cronológica e histórica de España. IV: Principado de Cataluña. Madrid, Imprenta de Hilario Santos Alonso, 1783, p. 81-83:

Lugar de Monistrol:

Este lugar está situado á la falda de la montaña de Montserrat, al norte de

Barcelona, de donde dista diez leguas; á los diez y ocho grados y veinte y tres minutos

de longitud, y quarenta y un grados y treinta y quatro minutos de latitud; en la orilla

del rio Llobregat, sobre el qual hay una famosa puente de piedra, que empezó siendo

prior de Montserrat Fray Pedro Bernardo Escarrer, el año de 1290,23 y la finalizó el

prior Fray Jaime Viver el de 1370. Es tan solido y hermoso que pasa por uno de los

mejores de Cataluña.

Tiene este pueblo doscientos cinquanta vecinos, en una parroquia dedicada á

Nuestra Señora de Montserrat con un cura parroco que es monge de este monasterio.24

Su terreno produce mucho vino, trigo, hortaliza y algo de azeyte. Hay en este lugar

algunas fabricas de paños finos y muchos molinos arineros.

Quirico, monge benito, uno de los seis que vinieron a fundar esta sagrada

religion en Cataluña, despues de haber fundado un convento en Gerona, otro en

Barcelona y otro en Tarragona, pasó á ver la montaña de Montserrat. Y viendo en ella

otro Monte Casino, determinó fundar un convento en este lugar, lo que executó en el

23

En realitat, fra Bernat Escarrer va ser prior durant 1300-1320 i en tot cas el pont no s’inicià fins al 1317, vegeu RIBAS, B.: Annals de Montserrat (1258-1485), op. cit., p. 49. 24

La parroquia de Monistrol estava dedicada a Sant Pere i des de 1778 es van substituir els dos monjos que la regien en nom de l’abat per un vicari perpetu secular.



15

año de 546, siendo el quarto en este Principado; pero fue destruido y quemado por los

Moros (a).25

Como este lugar es del señorío del abad de Montserrat tiene por armas, en campo roxo,

una montaña de oro con sus puntas y peñascos y una sierra de plata guarnecida de oro

en lo mas alta, que la corta (...).26

• Biblioteca del Palacio Real de Madrid, manuscrit 2519, [Carta de Joan Boada a

Francisco de Zamora sobre les respostes de Monistrol], 29-8-1789, fol. 75:

Olesa, agost 29 de [17]89

Molt Iltre Señor,

Adjunt li envio la memoria pertanyent â Monistrol; desitjo siga á son agrado. Algunas

noticias de las que li dono, pot ser que haventse de donar á llum, sabrian mal als señors

monjos de Monst y no es ma voluntat malquistarme ni ofendrer á ningu:

Si a V.S. li apar,

- Alló que li dich en lo nº 13 de haver en lo Arxiu Real de e[...]a Ciut instruments

relatius á la venda de la senyoria de Monistrol, en lo armari 8, nº 9;

- En lo nº 22, alló que li dich de que lo monastir [t]indra temps de lograr son fi no

havent sacerdots fill de vila en aquella communitat de presbiteros;

- Lo del nº 10 de arribar lo terme de Monistrol fins a la hermita de St Geroni;

- Com tambe sim dilato desmesiat en lo nº 146,

Lo ometrerne alló que be li aparega.

Tambe, ab confiasa, li dich de que tinch copias tretas fideliter dels matexos originals

que per illustrar lo pertanyent à esta vila, Monistrol, Collbató y Vacarissas farian molt;

pero temo de que farian mal de ulls als señors munsarretins. Totas son des del any 900

á 1000. Si V.S. no y troba inconvenients, lin faria una relacio. Lo que fins ara me he

tingut callat.

Fonts documentals

Capitán Fontán a Monistrol

En el passat número 13 de la revista Documenta, des de l’Arxiu Municipal de Monistrol

de Montserrat es va plantejar el dubte sobre el nom d’un carrer de la nostra localitat:

25

Nota al peu original: Argaiz, cap. 3.



16

Capitán Fontán. Fins aleshores, amb prou feines sabíem que aquest havia estat, per uns

pocs anys, el nom d’un carrer de Monistrol però, desconeixíem tot sobre el personatge.

Fins i tot, en alguns documents s’havia arribat a transcriure com a Capitán Fontau.

Després d’algunes consultes, podem afirmar que es tractava del capità José Fontán

Palomo. A principis de la Dictadura de Primo de Rivera, José Fontán va ser nomenat

delegat governatiu del partit de Berga. Vinculat al sometent des d’abans de la dictadura,

va organitzar nombrosos actes amb aquest cos armat. La seva activitat es va centrar en

organitzar mestres d’escoles nacionals, secretaris municipals, organitzà el sometent en

nombrosos pobles i, aconseguí molta militància per al partit Unión Patriótica. El 1924,

Fontán va publicar El somatenista español, una obra de referència al moment per a

l’organització del sometent.

El 29 de novembre de 1925, es va homenatjar al capità

José Fontán a Berga i el seu districte. Tot i que

l’activitat de Fontán es va centrar al Berguedà,

nombrosos pobles de Catalunya, entre els quals cal

comptar amb Monistrol, van adherir-se a l’homenatge

tot posant el seu nom a un carrer de cada localitat.

Potseriorment, amb l’adveniment del règim republicà a

l’abril de 1931, aquest va ser un dels nomenclàtors que

van ser substituïts per un altre nom en acord a les noves

circumstàncies polítiques. Posteriorment, va ser un dels

militars que es va mantenir fidel a la república i, segons algunes informacions, va

participar en el disseny de l’ocupació militar republicana de Mallorca un cop

començada la Guerra Civil a l’estiu de 1936.

Crèdits: Documenta Monistrol de Montserrat. Butlletí trimestral.

Edita: Arxiu Municipal de Monistrol de Montserrat

Col·labora: Ajuntament i Regidoria de Cultura de Monistrol de Montserrat.

Acceptació d’originals: [email protected]

Subscripció: [email protected]

Registre legal: B.8069-2013

D O C U M E N T A - Ajuntament de Monistrol de Montserrat · amb bona salut. Properament veurem el...

Documents

Transcript of D O C U M E N T A - Ajuntament de Monistrol de Montserrat · amb bona salut. Properament veurem el...