(/)

(http://www.nuvol.com/punt-de-llibre/)

Barcelona, 3 de Novembre 2016

(http://twitter.com/nuvol_com)(https://www.facebook.com/elnuvol)(https://www.youtube.com/channel/UC1W7gMVWgAQHNW4vjFJWXDA)(https://www.instagram.com/nuvol_com/)(https://www.pinterest.com/nuvolcom/)(http://www.nuvol.com/feed/)(http://www.vilaweb.cat/)

Seccions

Calàndria (/calandria/)Punt de llibre (/punt-de-llibre/)

Homo Fabra (/homo-fabra/)

eBooks (/ebooks) Notícies (/punt-de-llibre/noticies/) Crítica (/punt-de-llibre/critica/)Entrevistes (/punt-de-llibre/entrevistes/) Opinió (/punt-de-llibre/opinio/)Vinyetes (/elwebnegre/) Cercar Cercar

(http://www.nuvol.com/autor/david-morla)

David Morlà (http://www.nuvol.com/autor/david-morla)10 articles publicats

http:davidmorla.cat(http:davidmorla.cat)

@DavidMorla(http://www.twitter.com/DavidMorla)

+ Altres articles d'aquest autorLa Setmana Tràgica de Cinta Arasa(http://www.nuvol.com/entrevistes/la-setmana-tragica-de-cinta-arasa/)Antònia Font, per sempre més(http://www.nuvol.com/critica/antonia-font-per-sempre-mes/)Coses que tornen(http://www.nuvol.com/entrevistes/coses-que-tornen/)Maria Antònia Massanet: "La Poeteca pretén servirla poesia amb accent"(http://www.nuvol.com/noticies/maria-antonia-massanet-la-poeteca-preten-servir-la-poesia-amb-accent/)Jordi Suñé: “Intento atrapar aquest món que canviaa tota velocitat”.(http://www.nuvol.com/noticies/jordi-sune-intento-atrapar-aquest-mon-que-canvia-a-tota-velocitat/)

(http://www.ub.edu/cultural/en/seminars/)

+ Llegits1 «La Riera» i els límits de la mentida

(http://www.nuvol.com/noticies/la-riera-i-els-limits-de-la-mentida/)

2 On és el Departament d’Ensenyament?(http://www.nuvol.com/opinio/on-es-el-departament-densenyament/)

Blanca Llum Vidal: “La poesia no ésminoritària, sinó minoritzada”9.07.2013David Morlà (http://www.nuvol.com/autor/david-morla). Barcelona(http://www.nuvol.com/lloc/barcelona).

 

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/05/Blancallum-Vidal-foto-de-pepe-herrero.jpg)

Blanca Llum Vidal | Foto Pepe Herrero

La jove poeta Blanca Llum Vidal (http://blancallum.com/) (LaBarceloneta, 1986) és d’aquelles que no deixa ningú indiferent. Si mésno això es desprèn de la seva carta de presentació: “Amb arrelsbarcelonines, montilleses, caçorlanes i bunyolines, Blanca Llum Vidalha crescut a Casserres, poble poema. Ha estudiat a l’escola i al carrer.Passà les febres a l’Índia. Aprofundiment en els arcans de la filosofia idel llenguatge a Puig-reig. Va llegir per primer cop en veu alta i davantd’altres a la Font del Balç —Gironella— amb en Josep Grifoll. Treballsocial a la Barceloneta, al Port de Sóller i a la Zona Franca. Estudiafilologia catalana a casa i a la Universitat de Barcelona. Ha recitat arreudels Països Catalans i a Ucraïna i ha conegut, no fa gaire, el vertigen del’Amazònia, els aqüífers d’Uruguai i la milonga de Buenos Aires. Els

3 Arquimbau reneix de les cendres (franquistes)(http://www.nuvol.com/noticies/arquimbau-reneix-de-les-cendres-franquistes/)

4 No t'apropis a la Casa Bloc(http://www.nuvol.com/noticies/no-tapropis-a-la-casa-bloc/)

5 Discursos prehistòrics(http://www.nuvol.com/vinyetes/discursos-prehistorics/)

6 Tornem-hi, que no ha estat res(http://www.nuvol.com/opinio/tornem-hi-que-no-ha-estat-res/)

7 Els tripijocs del PP(http://www.nuvol.com/vinyetes/els-tripijocs-del-pp/)

8 "No tenim el públic que ens mereixem"(http://www.nuvol.com/noticies/no-tenim-el-public-que-el-cinema-catala-mereix/)

9 El núvol que ens desbancarà(http://www.nuvol.com/opinio/el-nuvol-que-ens-desbancara/)

10 El salt de perxa de Rajoy(http://www.nuvol.com/vinyetes/el-salt-de-perxa-de-rajoy/)

(http://www.tarragona.cat/cultura/lletres/premis-literaris/bases-1)

genolls, de gitana. Tendències? No s’hi inscriu. Tria en Llull, els seusamics, la Rodoreda. Llegir-los a Progrés quan hi ha entrat per Llibertat.De punt de llibre un home i una dona davant una tassa d’excrements.Mira Miró, les coves d’en Mir i els universos d’en Ponç. Escriu contesentre la Sargantain d’en Casas i la Consuelo d’en Nonell. Entra en elquadre per l’esquerra, que allà és més fosc. Escolta en Comelade, enPaganini, en Xesco Boix i les cançons alguereses. Escriu, esborra,estripa, torna a escriure, a vegades ho diu en veu alta, a vegades publicael que ha escrit i moltes altres no. No té mètode. No procedeix de capmanera sistemàtica ni amb cap fi determinat. Sols hi ha intenció: dir lalluna a la muntanya i udolar amb la boca humana. Darrerament no estreu del cap això que n’Eduard Girbal Jaume digué del Sainet trist d’enGuimerà, que us deixa un cor petit, petit com una avellaneta… que faentendrir i plorar… que fa mal i reconforta a l’ensems.”.

Fins avui ha publicat els poemaris La cabra que hi havia (DocumentaBalear, 2009), Nosaltres i tu (Lleonard Muntaner, 2011), Homes iocells (Club Editor, 2012) i Visca! (Documenta Balear, 2012) i s’haencarregat de l’edició de Dues Catalunyes d’Àngel Carmona (LleonardMuntaner Editor, 2010) i de la Poesia completa d’Àngel Guimerà(Edicions de 1984, 2010). Ha participat en diferents antologies comPedra foguera, antologia jove dels països catalans (Documenta Balear,2008), Quàntiques, 10 poetes joves en diferencial femení (Servei dePublicacions de la Universitat Autònoma, 2008), Allò de dintre,homenatge poètic a Joan Ponç (Edicions Poncianes, 2010), Ningú noens representa, poetes emprenyats (Editorial Setzevents, 2011) iMàscares i reclams, vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló(Curbet Edicions, 2012). A més participa en diferents projectescol∙lectius, en homenatges a d’altres poetes, en recitals de poesia isegueix escrivint, publicant, recitant a cor que vols, escampant paraulesal vent i sobre el paper i no es cansa mai. Tota ella és poesia. Avui ensexplica qui és, que fa i perquè, com veu i concep la poesia i els projectesque té entre mans.

 

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2012/10/Blanca-Llum-Vidal.jpg)

(http://www.via-vespa.com)

Rent a Scooter(http://www.via-vespa.com)

Barcelona és un vesper.Vola per Barcelona ambuna Vespa!

Blanca Llum Vidal

 

Quan i com descobreixes la poesia i decideixes dedicar­t’hi?D’on ve aquesta dèria per la paraula?

Diria que vaig descobrir la poesia amb «la pell mig del sol, mig de lalluna» d’en Ferrater. Però ho diria, només. No sé si l’he arribada adescobrir mai ni si es pot fer. Diria que no. Descobrir és treure el tel iveure la cosa tal qual: nua del tot. I entre la lluna i el sol de la pell n’hiha molts, de planetes, que no sé qui són ni com són ni a quès’assemblen. O potser vaig topar-hi el dia que van dictar-me per telèfonel Domini màgic d’en Vinyoli o el dia que, en tenir el llibre a les mans,vaig llegir això d’en Nietzsche amb què Vinyoli fa començar el seu llibrei vaig riure de por: «aquesta és la tardor que et trencarà un dia el cor».O potser va ser quan em van demanar que, sisplau, llegís La mort i laprimavera i vaig trobar-hi la nit. O potser no se sap. Vaig decidirdedicar-me a la poesia perquè no sabia com agafar el neguit. Ni l’amor.Ni els llibres subratllats ni els dibuixats. La dèria de la paraula ve de ladèria —si se’n diu dèria— d’acostar-se a l’altre —a l’Altre estrany iafuadís, a l’altre que estimes, que no coneixes, a l’altre que parla i ques’inventa, ell que és tan lliure, noves maneres —solitàries, solidàries—,noves maneres de fer i de pensar, de desfer i desitjar.

Quins autors t’han seduït i/o et segueixen seduint encara?

Llull, Tsvietàieva, Rodoreda, Brossa, Duras, Pasolini, Marçal, Papasseit,March, Vinyoli, Kafka, Ferrater, Celan… I Nonell i Ponç i Miró iMalèvitx i Goya…

Com és la teva poesia? Que li diries a algú que no et coneix deres?

Li diria que no pensi si sóc home, si sóc dona, si sóc d’aquí o si sócd’allà. Li diria que vingui independent —ço és: amb un bolicd’independències. Li diria que rigui amb el riure que es parteixen lesdones dels Homes i ocells però li diria també que no en sé, de fer nomésriure. Li diria que a vegades m’estimbo i que la flor que m’agrada éspunyetera. Li diria que a vegades escric emprenyada i que a vegades hofaig per emprenyar però li diria que mai no disparo —ni paraules ni res.Li diria que vingui obert i disposat a jutjar-me. Li diria que si Hegel diuque «el que és racional és real; i el que és real és racional» la poesia quefaig s’abeura dels qui lluiten —ço és: pensen i escriuen— en contra.

Conceps la poesia com una via d’escapament de pensamentsno resolts? O en el teu cas va més enllà d’això?

Per a mi la poesia no és cap via d’escapament —ni de pensamentsresolts ni no resolts. És més aviat un lloc per fer niu. Un espai perpensar i per pensar-me i per fer-ho escoltant. Un temps per escoltar elmal de món i l’emoció d’imaginar-se quantes criatures deuen estar

naixent per tota la terra en aquest instant precisíssim i fugaç. Unamanera de canalitzar l’alegria desbordant que fa el viure i el dolormassa gros que també. Un niu que li diu la follia a la follia no dita. Unniu de paraula i de música. Un niu —trencadís però fort— ques’esbatussa amb els nius estufats de violència i amb els nius arrugatsd’arrogància. Un niu que quasi no es veu i que per això «pertot acaba icomença» (Verdaguer). Un niu humaníssim. Un niu fet d’amor, dememòria i d’escàndol.

 

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/07/Blancallum01.jpg)

Blanca Llum Vidal a la Guaiana francesa | Foto d'Enric Casasses

Escrius bàsicament per tu o ho fas pensant en qui ho podràllegir?

Escric des de mi però no per a mi. Escric i penso que un dia, potser, algúho llegirà i que un dia, potser, algú s’esbarallarà amb el poema o algú licontestarà o algú l’estrenyerà, potser abraçant-lo, massa fort. El lectorés tan important que fa respecte però, quan escrius, no pots escriurepensant en algú que no saps com és ni si mai hi serà.

Fins avui has editat quatre poemaris ben diferents. Què hitrobem en cada un d’ells?

A La cabra que hi havia hi ha l’esverada que fan les coses el primer copque les fas: l’amor, nedar, parlar, anar amb bicicleta o caminar perl’Amazònia. Un primer cop potser matusser però molt senzill: caminade tort o a quatre grapes però encara no ha après a enganyar. Nosaltresi tu és un garbuix de menes de maneres diferents, de provatures, de lacosa no és així perquè sí ni així altre per fer-ho al revés i és també unahistòria d’amor que no només es reparteix entre dos —una històriad’amors multiplicant-se. Els Homes i ocells són un esplet de finestres:retrats aproximats de realitat. De realitat molt abstracta, a vegades. I

d’abstracció figurada, també. Finestres que s’obren als somnis i al món,al somnis de món i al món que somia. I els ulls que van cap allà i capaquí amb diferents intencions: pescar-ne un trosset, de moment, ointentar agafar-lo del tot, de punta a punta i per la pell de la pell. ElVisca! és un llibre per a nens i per als nens que tenim amagats al’esquena, als garrons i a les butxaques. Un llibre per riure, perimaginar-se cantat o fet tot amb violins i titelles. Un llibre amb dibuixosd’en Rafel Joan, el pintor escafandrista, que no il∙lustren el text, sinóque l’allarguen, li posen colors i el fan una mica més infinit.

A banda d’escriure participes assíduament en recitals poètics.Hi ha una necessitat d’explicar de viva veu, també, els teuspoemes? Escriure i recitar van de la mà?

M’agradaria que la lectura en silenci, la lectura d’endins, la lectura ambtu tot sol, no necessités la crossa de cap altra mena de lectura per serefectiva o afectiva o contundent. De tota manera, em costa molt separarla lectura callada de la dita perquè escric en veu alta. La lectura en veualta, a més, et situa davant d’un altre repte: llegir un sol cop el poema demanera que qui t’estigui escoltant entengui què dius i per on vas. Sillegeixes un poema que has escrit tu, que l’emoció o que el dolor i que elritme i la música amb què has fet repicar cada síl∙laba, només set’emportin a mitges: si se t’enduen del tot corres el risc d’oblidar quit’escolta i vol entendre. Si llegeixes un poema d’un altre i el que fas és decanal entre el poeta i el públic, cal haver-t’hi estimbat, en l’esforç decomprendre, sinó no passa: el poema rebota tan ràpid que els quil’escolten s’hi fan mala via.

 

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/07/Blancallum03-autor-La-Cornuda.jpg)

Blanca LLum Vidal | Foto deLa Cornuda

La teva poesia beu molt de la contemporaneïtat, d’ara, de lescoses quotidianes… Això és habitual en molts poetes actuals,creus que és la millor manera per expressar­se poèticament?

No crec en cap millor manera d’expressió —ni poètica ni de cap mena. Atants cares, tantes màscares. A tantes plomes, tantes rimes —pensaments. I a tants moments, tant de canvi i diferència. Però sí,

d’entrada, m’estimo més el més enquí que el més enllà.

Et sents reconeguda? Ho pretens?

Em sento reconeguda quan, després de donar a llegir una sextina que téper mots rima nina, vella, mare, dona, teva i meva em diuen que no sesap si el poema l’ha escrit un home o una dona i que millor, que tan seval; quan em diuen que alerta amb la prosa, que no fa cap falta ni li faigcap favor al text que es pot retallar en octosíl∙labs; quan em preguntend’on sóc perquè no se sap si escric amb la llengua a la terra o al mar;quan m’acusen d’haver llegit massa cops els Viatges i flors i quanm’aconsellen de llegir Si això és un home abans de seguir; quanpressenten que un llibre de poemes en prosa podria anunciar unanovel∙la; quan els moderns em titllen de poeta amant del ioga, que calllegir dos cops per entendre i que fa una mena de poesia massa plena defang i de fong i de carculles. Agraeixo les lectures d’aquesta mena, perexemple, que són lectures que et demanen de pensar-te i, sobretot, derepensar-te.

Creus que la poesia continua essent minoritària?

Diu que diu que la poesia no es ven ni s’ha venut. Que no interessa oque ben poc. Però el cas és que es continua editant i es continua venentcom sempre: poc i a poc a poc. Gota a gota. Seguit, seguit. No és així —amb un procés poc cridaner, quasi invisible, però constant— com lescoses arrelen i arrelen fort i de debò? A més, avui hi ha editorials queestan publicant escriptors que fins al moment no es coneixien en elscercles il∙luminats i amb serpentines. Jo no diria que la poesia ésminoritària, sinó, més aviat, minoritzada. Minoritzada per això que, pera Pasolini, era el nou feixisme: el consumisme. Minoritzada per unespropostes de lectura a joves i infants que amb prou feines deixen llocper algun poemet. I minoritzada, sobretot, per la mandra d’haverd’agafar-se-la amb calma, la lectura.

Ara mateix s’està editant molta poesia en català, sorgeixenprojectes interessantíssims, hi ha molta activitat, editorials imolta gent jove que aposta per aquest camí de vida. Com veusla poesia catalana ara mateix? T’agrada el que veus?

M’agrada que en Josep Grifoll digui que «a la follia no s’hi cau, s’hiarriba». M’agrada que n’Andreu Galan encengui bengales per als nens.M’agrada que n’Arnau Pons tradueixi Celan, l’Anne Bats la Marçal i que,com la Tsvietàieva, «només jutgin els jutges». M’agrada que l’EstherAndorrà s’inventi una llengua amb la llengua que hi ha. M’agrada que laNúria Martínez-Vernis ens faci escriure flamenc a les places. M’agradaque els pallassos de n’Èdgar Alemany parlin amb n’Arnaut Daniel.M’agrada que es cantin els poemes de la Maria Cabrera. M’agrada quen’Enric Casasses editi en Girbal Jaume i m’agrada la ràbia que els fa alssacerdots de la Filologia. No m’agraden els cànons i les canonadesuniversitàries d’alguns senyorets de ringo-rango. No m’agraden els

professors que vomiten que el que els agrada més d’una dona quellegeix són els pits i que l’Holocaust s’ha convertit en una qüestió dedones i de mariques (Enric Vila) i tampoc qui demana —perquè espensa que pensa— que aquestes atzagaiades violentes siguin llegidescom una forma intel∙ligent (sic) de transgressió (Jordi Marrugat). Nom’agraden els «gurús de micro» —l’expressió és d’en Godard—  quenomés busquen les tares de cal el veí. I no m’agraden més coses. Imoltes altres m’agraden. Així la veig, la poesia catalana —i la literatura il’art i la crítica— d’ara mateix: segons quina molt lúcida, interessant iburxaire; i segons quina altra d’una falsa maledicció tenebrosa quemolts cops coincideix amb la que s’instal∙la a les poltrones del poder.

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/07/Blancallum02.jpg)

Blanca Llum Vidal

Que et va portar a editar les Dues Catalunyes d’ÀngelCarmona i la Poesia completa d’Àngel Guimerà?

A Guimerà m’hi van dur la vigència radical dels seus poemes, l’interèsper una Renaixença que no només va saber cantar que «en llemosí sonàlo [seu] primer vagit» i que també va escriure pels carrers i pels marges,els cants de canari català i els cants revoltats a la pàtria —«Rei En Pere,Déu te valga:/ per quan deses lo punyal?/ Ja han tret a feix sesdespulles/ a dintre manyoc de draps:/ los ossos com joc de bitlles/topen damunt del llosat»—, l’humor lucidíssim de les seves feresmalvades, l’oportunitat d’endinsar-me en el treball d’edició. A Carmonala seva intel∙ligència, el seu vici de discutir, el seu pensamentmenystingut, la seva —discreta, aferrissada, tossuda— rebel∙lió contrales capelles de l’art i del pensament i, doncs, de la política.

Escrius i recites poesia, col·labores en projectes col·lectius,reedites llibres descatalogats, publiques articles a la premsa.Amb aquest currículum i essent encara mot jove està clar queets un cul inquiet. Quins projectes estàs preparant?

Miro i remiro la Punyetera flor que sortirà l’any vinent. Escric a lasecció Catalunya del diario.es. M’esbatusso amb un text llarg que potserserà una novel∙la curta. Reviso una Crònica d’un viatge a la Guaianafrancesa. He traduït amb n’Arnau Pons un fragment de La douleur per a

Etiquetes:

Blanca Llum Vidal (http://www.nuvol.com/tag/blanca-llum-vidal/) Blancallum Vidal(http://www.nuvol.com/tag/blancallum-vidal/) David Morlà (http://www.nuvol.com/tag/david-morla/)

la col∙lecció Bèsties d’Edicions Poncianes. Busco editor per a un poemaper a nens. Llegeixo en veu alta poemes panxuts i poemes bressol im’agradaria gravar-los. Escric a la dula, sobretot.

Subscriu-te a Núvolcorreu electrònic Enviar

Articles Destacats

(http://www.nuvol.com/opinio/la-sola-veritat-que-ensenya-i-salva/)

“La sola veritat que ensenya i salva...” (http://www.nuvol.com/opinio/la-sola-veritat-que-ensenya-i-salva/)

(http://www.nuvol.com/opinio/del-monument-al-document-posem-fi-a-

la-guerra-de-memories/)Del monument al document: posem fi a la guerra de memòries? (http://www.nuvol.com/opinio/del-

monument-al-document-posem-fi-a-la-guerra-de-memories/)

(https://ladavalladadorfeu.wordpress.com/)

La veritat damunt l'escena (https://ladavalladadorfeu.wordpress.com/)

(http://www.nuvol.com/opinio/algunes-notes-sobre-llibres-del-mall/)

L'aventura de Llibres del Mall (http://www.nuvol.com/opinio/algunes-notes-sobre-llibres-del-mall/)

(http://www.nuvol.com/opinio/lunivers-petterson/)

L'univers Petterson (http://www.nuvol.com/opinio/lunivers-petterson/)

(http://www.nuvol.com/noticies/bon-macbeth-en-blanc-i-negre-al-

liceu/)Bon Macbeth en blanc i negre al Liceu (http://www.nuvol.com/noticies/bon-macbeth-en-blanc-i-negre-al-

liceu/)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *