Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges i psicòlegs residents en les

unitats docents de Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions26 de setembre de 2012

El sistema sanitari català

Servei Català de la Salut(Asseguradora pública ifinançament /Compra )

Proveedors de serveis a la Comunitat(comarca/sector )

Territoris (GTS, comarca):

(capitació / integració de serveis)

Departament de Salut(Planifica/regula)

Regions sanitàries

(necessitats I avaluació del contracte)

Contracte de

serveis

3

Índex

1. Estat de salut de la població2. Demanda, ús de serveis i costos dels

problemes de SM i A 3. Prioritats de Departament de Salut :

– Pla de Salut de Catalunya – Pla Director de Salut Mental i

Addiccions• Línies d’acció i Programes

1. Estat de salut de la població

Estat de salut de la població major de 15 anys a Catalunya

Estat de salut de la població infantil i juvenil

Un 6,8% dels infants i adolescents entre 4 i 14 anys pateixen algun trastorn mental

en un any.

Els nens presenten una probabilitat superior de patir un trastorn mental que

les nenes. En general, el grup d’edat de 8 a 11 anys presenta una major probabilitat.

La probabilitat de patir un trastorn mental entre els infants augmenta de manera

important segons la classe social. Els infants que viuen en els grups més

desafavorits tenen una probabilitat 5 vegades superior de patir TM (11,1% els més

pobres vs. 1,8% els més rics).

4,3%

9,6%

6,4%

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

4‐7 8‐11 12‐14

Grups d'edat (anys)

Probabilitat de patir un Trastorn Mental en la població de 4 a 14 anys

Font: ESCA 

Necessitats

Prevalença vida i prevalença en els darrers 12 mesos, dequalsevol trastorn mental, a Europa, Espanya i Catalunya

21,61

15,67

20,34

28,25

22,93

26,92

7,07

5,25

7,42

12,10 11,44

14,17

0

5

10

15

20

25

30

Europa Espanya Catalunya

Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys

Home‐vida Dona‐vida Home‐12mesos Dona‐12 mesos

Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002

Mortalitat per suïcidi a Catalunya

Mitjana APVP:

Dones= 22,09

Homes=24,13

Mitjana=23,68

9

Evolució de la prevalença de consum de drogues en població de 15-29 anys (Catalunya 1997-2009)

Indicadors 2003 2009

Consum d’alcohol 15-29 anys 72,0 68,0

Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 20,6

Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 3,1

10

Indicadors 2003 2009

Consum d’alcohol 15-64 anys 67,7 69,9

Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,7

Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 1,5

Evolució de la prevalença de consum de drogues en població de 15-64 anys (Catalunya 1997-2007)

2. Demanda, ús de serveis i costos dels problemes de SM i A

Trastorns mentals més freqüents

TRASTORNS MENTALS Prevalença any % [IC 95%]

Prevalença vida% [IC 95%]

Episodi depressiu major 9,60 [ 8,00 - 11,19] 29,91 [26,83 - 33,00]

Trastorn d'angoixa amb o sense agorafòbia 7,00 [ 5,81 - 8,19] 8,81 [ 7,52 - 10,11]

Fòbia específica 6,65 [ 5,03 - 8,27] 7,05 [ 5,38 - 8,73]

Agorafòbia sense història d’angoixa 3,48 [ 2,45 - 4,51] 3,97 [ 2,95 - 4,99]

Dependència / abús de substàncies 3,21 [ 2,50 - 3,93]

Distímia 3,09 [ 2,20 - 3,98]

Trastorn adaptatiu (qualsevol) 2,94 [ 2,10 - 3,77]

Fòbia social 1,90 [ 1,00 - 2,81] 1,99 [ 1,09 - 2,88]

Trastorn bipolar 0,75 [ 0,43 - 1,07]

Trastorn obsessiu-compulsiu 0,62 [ 0,29 - 0,94]

Qualsevol trastorn alimentari 0,64 [ 0,34 - 0,93]

Trastorn d'ansietat generalitzada 0,14 [ 0,00 - 0,29] 5,15 [ 3,19 - 7,10]

Qualsevol trastorn mental 29,52 [26,51 - 32,54] 45,06 [41,55 - 48,57]

Font: Estudi DASMAP, 2006

Ús de serveis sanitaris

Trastorn (12 mesos) Només APS % [DE]

Salut Mental % [DE]

Qualsevol trastorn mental71.0

[67.7-74.3]27.8

[24.5-31.1]

Qualsevol trastorn de l’ànim59.4

[54.4-64.4]39.2

[34.2-44.2]

Qualsevol trastorn d’ansietat68.2

[63.6-72.7]30.9

[26.5-35.3]

Qualsevol trastorn de drogues78.5

[70.3-86.7]21.2

[13.1-29.4]

Només un trastorn mental76.9

[72.9-80.9]21.7

[17.7-25.7]

Més d’un trastorn mental56.8

[51.1-62.5]42.6

[36.9-48.3]

Cap trastorn mental 90.9 [89.7-92.0]

7.7 [ 6.6- 8.8]

Cap trastorn mental (vida) 94.2[93.1-95.3]

4.1[ 3.3- 5.0]

Font: Estudi DASMAP, 2006

Major complexitat dels casos atesos als centres de salut mental (CSM). Resposta assistencial més intensiva. La freqüència de visites als CSM s’ha incrementat de 5 visites/pacient (2003) a 6,04 (2011).

Evolució de la demanda (1998-2011)

Tendència a l’incrementde demanda i activitats d’atenció especialitzada en els darrers 13 anys.

Addiccions: demanda atesa als CAS (1991-2010)

17

Els recursos especialitzats (2003 – 2010)

2003 2010 Diferencial

Centre de salut mental d’adults 68 73 7%

Centres de salut mental infantil i juvenil 41 50 22%

Llits d’aguts 809 895 11%

Llits de subaguts 443 570 29%

Llits de llarga estada 2.945 2.496 -17%

Places d’hospital de dia d’adults 321 645 101%

Places d’hospital de dia d’adolescents 245 449 83%

Places centres de dia 1.895 2.032 7%

Centres d’atenció i seguiment 60 65 8%

Llits de desintoxicació 64 64 0%

Llits de patologia dual 45 110 144%

Unitat de psiquiatria penitenciària 67 107 60%

18

Cost de la depressió a Catalunya (2006)

Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006). La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.

79% 21%

Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)

Costos directes: 156.220.511 € (21%)

(prop del 2% del pressupost de salut)

Costos indirectes: 579.782.572 € (79%)

Costos directes65% medicaments26% atenció primària salut9% atenció especialitzada

ambulatòria i hospitalària

Costos indirectes61% incapacitat permanent34% incapacitat laboral

temporal5% mortalitat

Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal =

200 M€ / any

Impacte de la salut mental en el cost d’altres malalties cròniques

19Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.

Despesa del Departament de Salut per Grups de malalties (CIM9)

Distribució del pressupost de Salut Mental

3. Pla de Salut de Catalunya2011-2015

El Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 (Doc. Marc)

Objectius i programes de salut

Orientació cap als malalts crònics

Resolució des dels primers nivells

Enfocament cap al pacient i les famílies

Nou model de contractació

Coneixement professional i clínic

Govern i participació

Informació, transparència i avaluació

1

4

56789

Qualitat en l’alta especia-lització

2 3 4

Font: Pla de salut 2011-2015 v.1.0

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions

Salut Mental: Una prioritat en l’entorn europeu

Who Action Plan Europa

Helsinki, 2005

Estrategias de Salud Mental del SNS

Consejo Interterritorial, desembre 2006)

Pla Director de Salut Mental i Addiccions

Aprovació Govern de la Generalitat, juliol 2006

Polítiques públiques de salut

mental

Promoció de la salut mental

Prevenció dels trastorns

mentals

Millorar la capacitació de

l’atenció primària

Lluita contra l’estigma i la

discriminació

Atenció comunitària i

Integral

Coordinació

interdepartamental i

intersectorial

Formació dels professionals

Potenciar la recerca i

l’avaluació

26

Pla director de salut mental i addiccions (I)

Un model d’atenció a la salut mental i les addiccions: objectius i prioritats

Orientació dels serveis a les necessitats dels diferents usuarisUn model d’atenció més preventiu i proactiuUn enfocament comunitari en els serveis i en les prestacionsUna pràctica assistencial basada en l’evidència científica i l’experiència demostrableUna organització eficient i basada en el sistema d’atenció integrat i integral amb base territorial:

Integració en la xarxa sanitària general (APS, hospitals generals)Integració a la xarxa de salut mental i addiccionsContinuïtat assistencial basada en el treball en xarxa

Estrategies prioritzades a Catalunya: Línies d’acció i programes

• Promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals.

• Programa de Lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi.

• Cartera de serveis de salut mental i addicions en l’Atenció Primària

de Salut.

• Model d’atenció proactiva: psicosi incipient.

• Atenció Integral a la cronicitat en salut mental.

• Model de gestió de casos.

Prevenció: Salut i Escola

Grau d’implantació curs 2009-2010

874 centres d’ESO

130.380 alumnes

850 infermers, 586 referents de secundària i altres150 professionals formats

27.901 consultes realitzades que han donat lloc a 33.269 temes tractats

10.441 activitats realitzades,418 específiques d’educacióper a la salut mental i 2.705relacionades amb el consumde substàncies

3,1% de casos derivats a losCSMIJ

El 34,74% de las consultes estan motivades per

problemes de salut mental i/o addiccions

29

Promoció i prevenció del suïcidi

Resultat:

Risc de depressió en adolescents del 6,99% i prevalença del 1,64%

Disminució dels intents de suïcidi del 8,4% i disminució dels reintents del

14,7%

Reducció diferencial de dies per incapacitat laboral del 4,1% (350.543 €

l’any 2008)

30

Promoció i prevenció: addiccions

Programa “Beveu menys”Pretén dotar els professionals de l’atenció primària dels coneixements i dels instruments necessaris per a la identificació precoç i les intervencions breus en els bevedors de risc.

La implantació del programa“Beveu menys” en l’atencióprimària de salut ha mostratefectivitat en la millorade la detecció dels problemesrelacionats amb el consumd’alcohol.

S’han incrementat lesderivacions des de l’APS alscentres de drogodependènciaper problemes d’alcoholisme.

31

Cartera de serveis de SM i Addiccions a l’APS (I)

Canvi en el model organitzatiu d’atenció als TM no greus, centrant l’atenció

en els CAP.

Grau d’implantació: 50% dels CAP (221 ABS)

El projecte incorpora un equip especialitzat en salut mental de suport a

l’equip d’APS i activitats de: interconsulta, visita compartida, formació,

sessions mèdiques, ...

Resultat 2006-2010:

Disminució de la taxa de

derivació de primeres visites a

CSMA del 12% en les zones

amb programa en front d’un

increment del 7% en les zones

sense programa

32

Cartera de serveis de SM i Addiccions a l’APS (II)

Comparatiu 2010

Resultats implantació Cartera SM en APS

Territori AMB

Cartera SM enAPS

Territori SENSE Cartera SM en

APS

Incidència atesa CSM 7,9 per mil h. 10 per mil h.

Prevalença atesa CSM 2,7% 3%

Pacients amb TMS 18% 15%

Reiteració (successives/primeres)

23 16

Retenció als 12 mesos 86,2% 77%

33

Psicosi incipient

Implantat en el 20% del territori de Catalunya

És un model d’atenció immediata, intensiva i integral destinat als joves que presenten

senyals d’alarma d’un episodi psicòtic o bé que ja n’han patit un

L’objectiu és la prevenció d’una malaltia psicòtica (típicament d’evolució crònica i que

comporta greus costos personals i econòmics)

Resultat:

Millora en accessibilitat

Temps d’accés < 15 dies

86% d’adherència a l’any

Millora del cribatge dels

efectes secundaris dels

tractaments

Millora funcional global a

l’any de tractament del 78%

Programa TMG

Dirigit a la població infantil i juvenil amb diagnòstic de psicosis d’origen en la

infància, psicosis afectives, esquizofrènia, estats paranoides i trastorns de la

personalitat

S’ha passat d’atendre un 7x10.000 de la població el 2004 al 34x10.000 el 2010

Millora de la qualitat assistencial en les persones amb patologies més greus

35

Àmbit assistencial: trastorns greus (I)

Atenció a la població adulta amb trastorns mentals greus

Projectes prioritzats:Programa d’atenció específica a les persones amb trastorns mentals greus: 100% d’implantació Pla de serveis individualitzats (gestió de casos complexos): 80% d’implantacióAtenció a les persones amb psicosi incipient: 14% d’implantació Atenció integrada sanitària i social en el territori (ProdeP): 7 experiències pilot a CatalunyaReconversió dels centres de dia en serveis de rehabilitació, amb un enfocament obert, dinamitzador i proactiu, per afavorir la reinserció: 56% d’implantació

Els resultats obtinguts pels programes que prioritzen l’atenció als trastorns mentals greus i severs (TMS) i els de gestió de casos complexos (PSI) són molt positius.

Els pacients milloren l’estat clínic i la discapacitat, i fan un ús més racional dels serveis assistencials. Destaca l’increment de visites dels professionals d’infermeria.

36

Estudi comparatiu dels programes comunitaris d’atenció al TMS (II)

Disminució de la variabilitat de la pràcticaclínica

Guies de pràctica clínica, amb l’Agènciad’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut

Tr. Comportament alimentari (TCA)Tr. Per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)Tr. Límit de la personalitat (TLP)DepressióTr. BipolarEsquizofrènia i Psicosi incipientJoc patològic (en procés)

Projecte implantació guia clínica de la DM computeritzada: Algoritmes de decisions

Inicio

Algoritmo de Diagnóstico DPM

Pantalla de recomendaciones final

Fin

Si

Mensaje: “En aquest pacient es poc probable el diagnòstic de depresió major.”

Mensaje: “Risc lleu.”

Mensaje: “Risc moderat.”

Mensaje: “Risc alt.”

Pantalla MINI-interview

Al menos 1 Sí

¿Ya diagnosticado? No

Si

EEAG>60

EEAG<=60

No

Pantalla MINI-interview ampliado NoPantalla evaluación

escala (EEAG)

Pantalla de diagnóstico diferencial y valoración riesgo

suicidio1-5 punts

6-9 punts

>=10 punts

Recomendación:“Vigilancia estrecha,.”

Recomendación:“Derivación urgente

con seguridad.”

Pantalla valoración episodio depresivo

(escala PHQ-9)

<10

10-14

15-19

Mensaje: “Episodi lleu.”

Mensaje: “Episodi moderat.”

Mensaje: “Episodi greu.”

Recomendación:“Programar I-CORE

con psiquiatra.”

Recomendación:“Valorar programación a I-

CORE.”

¿Tiene trastorno bipolar?

¿Tiene trastorno bipolar?

Si

No

SiNo

Mensaje: “Pacient ja diagnosticat.”

iCORE???

Mensaje: “Pacient amb sospita de trastorn bipolar.”

Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges i psicòlegs residents en les

unitats docents de Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions26 de setembre de 2012