Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, …...Curs de Salut Mental i Addiccions per a...
53
Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, psicòlegs i infermers residents en les unitats docents de Catalunya Cristina Molina Josep Ramos Pla director de salut mental i addiccions 17 de setembre de 2014
Transcript of Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, …...Curs de Salut Mental i Addiccions per a...
Curs de Salut Mental i Addiccions per
a metges, psicòlegs i infermers
residents en les unitats docents de
Catalunya
Cristina Molina
Josep Ramos Pla director de salut mental i addiccions
17 de setembre de 2014
|
1. La salut mental de la població: prevalença,
càrrega i costos dels trastorns mentals
2. Demanda i utilització de serveis: la xarxa de Salut
Mental i Addiccions
3. El Pla de Salut de Catalunya
4. El Pla Director de Salut Mental i Addiccions, les
estratègies prioritzades i alguns resultats
Índex
|
Perquè la salut mental és una prioritat?
Prevalença.
Càrrega.
Costos.
Dignificació social.
Garantia de resposta coordinada des de les
polítiques públiques.
|
Salut Mental: Una prioritat en l’entorn europeu
Mental Health Action Plan 2013-2020
Turkey, October 2013
Estrategias de Salud Mental del SNS
(Consejo Interterritorial, desembre 2006)
Pla Director de Salut Mental i Addiccions
Aprovació Govern de la Generalitat, juliol 2006
Polítiques públiques de
salut mental
Promoció de la salut mental
Prevenció dels trastorns
mentals
Millorar la capacitació de
l’atenció primària
Lluita contra l’estigma i la
discriminació
Atenció comunitària i
Integral
Coordinació
interdepartamental i
intersectorial
Formació dels professionals
Potenciar la recerca i
l’avaluació
|
Pla de Salut de Catalunya 2011-2015
La salut mental de la població: prevalença, càrrega i costos dels
trastorns mentals
|
Estat de salut de la població major de 15 anys a Catalunya
|
Estat de salut de la població infantil i juvenil
Un 4,0% dels infants i adolescents entre 4 i 14 anys pateixen algun trastorn mental
en un any.
Els nens presenten una probabilitat superior de patir un trastorn mental que
les nenes (5,1% i 2,9% respectivament). En general, el grup d’edat de 8 a 11 anys
presenta una major probabilitat.
La probabilitat de patir un trastorn mental entre els infants augmenta de manera
important segons la classe social. Els infants que viuen en els grups més
desafavorits tenen el doble de probabilitat de patir TM (5,38 els més pobres vs.
2,58% els més rics).
|
Necessitats
Prevalença vida i prevalença any en els darrers 12 mesos, de qualsevol trastorn mental, a Europa, Espanya i Catalunya
21,61
15,67
20,34
28,25
22,93
26,92
7,07
5,25
7,42
12,10 11,44
14,17
0
5
10
15
20
25
30
Europa Espanya Catalunya
Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys
Home-vida Dona-vida Home-12mesos Dona-12 mesos
Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002
| 10
Evolució de la prevalença de consum de drogues en població de 15-29 anys (Catalunya 1997-2011)
Indicadors 2003 2011
Consum d’alcohol 15-29 anys 72,0 60,8
Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 17,7
Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 0,7
| 11
Evolució de la prevalença de consum de drogues en població de 15-64 anys (Catalunya 1997-2011)
Indicadors 2003 2011
Consum d’alcohol 15-64 anys 71,0 60,2
Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,1
Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 0,7
|
Un 29,5% de pacients atesos a l’atenció
primària en un any pateixen un trastorn mental.
Són més prevalents en les dones.
Un 10% consulten específicament per
problemes de salut mental.
Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l’atenció primària, 2006
Estudi DASMAP (2006): Els trastorns mentals en l’atenció primària
Diagnòstics més freqüents
Depressió
major
(9,6%)
( ♀ 12,1%
vs. 5,4% ♂)
Trastorn
d’angoixa
(7,0%)
Abús o
dependènci
a de
substàncies
(3,2%)
|
Taxa d’incidència d’anys viscuts amb discapacitat segons grup de malalties i edat d’aparició per 1000 habitants
|
Els TM com la psicosis causen major comorbilitat i mortalitat
|
GBD, 2010. The Lancet, 2012
Anys viscuts amb discapacitat (YLDs) segons causa i edat. Espanya 2010
A Europa, 1/3 de les pensions per discapacitat es deuen a TM, en augment (OECD, 2010)
|
Diferències en la càrrega de malalties (GBD) entre 1990-2010 a España
|
Malalties cròniques: 30% de la població
Trastorns mentals: 20% de la població
El 30% de persones amb malaltia crònica té un
problema de salut mental
El 46% de persones amb trastorn mental amb malalties cròniques
Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.
Solapament entre malalties cròniques i trastorns mentals
(NHS)
|
Impacte de la salut mental en el cost d’altres malalties cròniques
18
Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.
|
Cost de la depressió a Catalunya (2006)
Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)
19
Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006).
La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.
Costos directes: 156.220.511 € (21%)
(prop del 2% del pressupost de salut)
Costos indirectes:
579.782.572 € (79%)
Costos directes 65% medicaments 26% atenció primària salut 9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària
Costos indirectes 61% incapacitat permanent 34% incapacitat laboral temporal 5% mortalitat
Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal = 200 M€ / any
|
Mortalitat per suïcidi a Catalunya
Demanda i utilització de serveis: la xarxa de Salut Mental i
Addiccions
|
Ús de serveis sanitaris. Estudi DASMAP
Trastorn (12 mesos) Només APS % [DE]
Salut Mental % [DE]
Qualsevol trastorn mental 71.0
[67.7-74.3]
27.8 [24.5-31.1]
Qualsevol trastorn de l’ànim 59.4
[54.4-64.4]
39.2 [34.2-44.2]
Qualsevol trastorn d’ansietat 68.2
[63.6-72.7]
30.9 [26.5-35.3]
Qualsevol trastorn de drogues 78.5
[70.3-86.7]
21.2 [13.1-29.4]
Només un trastorn mental 76.9
[72.9-80.9]
21.7 [17.7-25.7]
Més d’un trastorn mental 56.8
[51.1-62.5]
42.6 [36.9-48.3]
Cap trastorn mental 90.9 [89.7-92.0]
7.7 [ 6.6- 8.8]
Cap trastorn mental (vida) 94.2 [93.1-95.3]
4.1 [ 3.3- 5.0]
|
Evolució de la demanda en l’A.E. (1998-2013)
Major complexitat dels casos atesos als centres de salut mental (CSM). Resposta assistencial més intensiva. La freqüència de visites als CSM s’ha incrementat de 5 visites/pacient (2003) a 6,32 (2013)
Tendència a l’increment de demanda i activitats d’atenció especialitzada en els darrers 13 anys
|
Prevalença atesa segons edat en els CSM de Catalunya
24
|
Addiccions: demanda atesa als CAS (1991-2012)
| 26
Els recursos especialitzats (evolució 2003 – 2012)
2003 2013 Diferencial
Centre de salut mental d’adults 68 73 7%
Centres de salut mental infantil i juvenil 41 50 22%
Llits d’aguts 809 895 11%
Llits de subaguts 443 570 29%
Llits de llarga estada 2.945 2.496 -17%
Places d’hospital de dia d’adults 321 645 101%
Places d’hospital de dia d’adolescents
245 449 83%
Places centres de dia 1.895 2.032 7%
Centres d’atenció i seguiment 60 65 8%
Llits de desintoxicació 64 64 0%
Llits de patologia dual 45 110 144%
Unitat de psiquiatria penitenciària 67 107 60%
|
Distribució comunitat / hospital del pressupost dels serveis de Salut Mental
|
Despesa del Departament de Salut per Grups de malalties (CIM9)
Estratègies prioritzades pel Departament de Salut
Prevenció
La Prevenció del Suïcidi:
prioritat a nivell internacional
SUPRE, Worldwide initiative for the prevention os suicide.
OMS. Geneva, agost 2012
European Mental Action Plan 2013-2020,
Turkey, setembre 2013
Objectiu 1. la reducció de les taxes de suïcidi entre
la població general i en els subgrups relacionats
amb l’edat, el sexe, l’ètnia i d’altres grups
vulnerables.
Acciones proposades: elaborar i desenvolupar
estratègies de prevenció del suïcidi que incorporen
la millor evidència, i que combinen un enfoc
universal amb activitats que protegeixen als altres
grups vulnerables.
|
Cada any a Catalunya es produeixen al
voltant de 500 morts per suïcidi
En base a les experiències territorials de Sabadell i Barcelona – Dreta de
l’Eixample, s’estima:
6000 - 6300 temptatives de suïcidi en adults
140 - 400 temptatives de suïcidi en < 18 anys
Més del 86% d’aquestes persones presenten diagnòstics
psiquiàtrics. La depressió major constitueix el principal factor de risc del
suïcidi.
Justificació del CRS
|
CRS: fases i proces asistencial
Fase 1. Activació CRS 061-
CatSalut Respon
Fase 2. Seguiment proactiu especialitzat
Fase 3. Seguiment preventiu
longitudinal CRS 12 mesos
Alerta Urgencias
Hospital 061 CatSalut Respon
•AP •CSM /CAS •CUAP •061 •Forces seguretat •Ciutadans
1a atenció al Risc ALT de
SUICIDI
•Urgències H
•Ingrés H
Atenció a la temptativa de
suïcidi amb/sense risc
vital
RISC MODERAT/ALT • CSMA/CAS (10 dies)
•CSMIJ/ HD <72h. Intervenció intensiva al
pacient i familiars
Seguiment proactivo post alta i reavaluació del risc
•AP •CSM i/o
CAS
Risc lleu/moderat: Seguiment preventiu i
reavaluació del risc
|
Quina novetat vol aportar el CRS?
34
Millorar la detecció precoç del risc en qualsevol punt d’atenció,
especialment el 061-Catsalut respon i “afinar” a quins recursos
mobilitzar.
Prioritzar els pacients de més risc amb una atenció més proactiva:
més implicació per totes les parts, adequació a la complexitat/risc i
flexibilitat en la resposta assistencial.
Seguiment integral i longitudinal dels pacients de més risc (12
mesos) i que seran un CRS i lluitar contra la seva desvinculació. Ruta
assistencial.
Millorar la comunicació i coordinació entre dispositius amb el
recolzament de les TIC i la HC3.
Millorar la informació disponible (registre sanitari), l’avaluació
sanitària i possibilitar el benchmarking entre proveïdors.
|
Prevenció: Salut i Escola
Grau d’implantació curs 2011-2012
11.921 consultes realitzades que han donat lloc a 13.790 temes tractats
5.025 activitats realitzades, 342 específiques d’educació per a la salut mental i 1.060 relacionades amb el consum de substàncies
78,7% dels casos no necessiten cap derivació. 4,4% de casos són derivats al CSMIJ i 0,3% al CAS
El perfil més comú és el d’una
noia de tercer d’ESO a la que li preocupen els temes de sexualitat i afectivitat (38,2%), alimentació (30,5%) i salut mental (21,2%)
El 30,66% de las consultes estan motivades per problemes de salut mental i/o addiccions
Millora de la Resolució en els
primers nivells assistencials (APS)
|
Millora de la Resolució de l’APS
37
| 38
Cartera de serveis de SM i Addiccions a l’APS (II)
Comparatiu 2010 Resultats implantació Cartera SM en APS
Territori AMB
Cartera SM en APS
Territori SENSE Cartera SM en
APS
Incidència atesa CSM 7,9 per mil h. 10 per mil h.
Prevalença atesa CSM 2,7% 3%
Pacients amb TMS 18% 15%
Reiteració (successives/primeres)
23 16
Retenció als 12 mesos 86,2% 77%
|
Prevenció i atenció a la cronicitat
39
•Ruta assistencial de la depressió
•Pacient expert en depressió
•Definició del PCC en salut mental i addiccions
| 40
Prevenció de la cronicitat: psicosi incipient
Implantat en el 20% del territori de Catalunya
És un model d’atenció immediata, intensiva i integral destinat als joves que presenten
senyals d’alarma d’un episodi psicòtic o bé que ja n’han patit un
L’objectiu és la prevenció d’una malaltia psicòtica (típicament d’evolució crònica i que
comporta greus costos personals i econòmics)
Resultat:
Millora en accessibilitat
Temps d’accés < 15 dies
86% d’adherència a l’any
Millora del cribatge dels
efectes secundaris dels
tractaments
Millora funcional global a
l’any de tractament del 78%
|
Cronicitat infantil: Programa TMG
Dirigit a la població infantil i juvenil amb diagnòstic de psicosis d’origen en la
infància, psicosis afectives, esquizofrènia, estats paranoides i trastorns de la
personalitat
S’ha passat d’atendre un 7x10.000 de la població el 2004 al 77x10.000 el 2013
Millora de la qualitat assistencial en les persones amb patologies més greus
CMBD 2013 TMG Altres
Total tractats 6.386 52.184
Total visites 65.358 304.820
Visites/persona/any 10,2 5,8
Pràctica clínica basada en
evidència científica
|
Disminució de la variabilitat de la pràctica clínica
Guies de pràctica clínica, amb l’Agència
d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut
Tr. Comportament alimentari (TCA)
Tr. Per dèficit d’atenció i hiperactivitat
(TDAH)
Tr. Límit de la personalitat (TLP)
Depressió
Tr. Bipolar
Esquizofrènia i Psicosi incipient
Joc patològic (en procés)
Aplicació de les noves tecnologies
en l’atenció a la salut mental i
addiccions
|
TICs i Salut Mental. Oportunitats
45
| 46
Pla integral d’atenció a les
persones amb trastorn i addiccions
|
Pla Integral de Salut Mental
1. Promoció de la salut mental i Lluita contra l’estigma
2. Promoció de la integració de les intervencions dels serveis de salut,
social i educatius de la petita infància, edat escolar i adolescència en
risc.
3. Promoció de la participació ciutadana i social de les persones amb
problemes de salut mental i promoció dels seus drets
4. Promoció i millora dels programes de suport a les famílies.
5. Promoció de les accions necessàries per a la consecuació activa de la
inclusió comunitària de les persones adultes amb TM greus.
6. Promoció de les accions necessàries per a la inserció laboral de les
persones adultes amb TM greu.
7. Millora de l’atenció psiquiàtrica en l’àmbit judicial. Millorar els
processos d’incapacitacions
|
Projecte Obertament
49
+
Associació de persones
amb problemes de salut
mental
Federació d’eentitats de familiars
Associacions d’ empreses i entitats proveïdores de serveis
+
Obertament és l’Aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental
Foment de l‘activisme en
primera persona per lluita contra
l’estigma
Facilitació d’eines i metodologies per a
promoure el contacte social
Realització de campanyes de
sensibilització per a la població sobre l’estigma
|
Capacitant ciutadans actius de la seva salut mental
50
L’accés a la informació i al coneixement de les famílies i les
persones que pateixen un problema de salut mental,
contribueix de forma molt positiva a una gestió més eficient
del propi procés de cura i rehabilitació, a un major benestar
i una disminució de la sobrecarrega , i a una participació
compartida en la presa de decisions.
Aquest projecte pretén transformar la realitat actual que la
família i la persona afectada actuen com a subjectes
passius en el procés de tractament, en el que no disposen
d’eines, formació i suports adequats, a subjectes actius,
agents de salut en el propi procés de recuperació.
|
Pla d’atenció integral a les persones amb TEA
•Millorar la detecció precoç, un diagnòstic
pluridimensional i pluriprofessional.
•Millorar l’atenció i garantir la continuïtat
assistencial.
•Garantir a les persones afectades i a les
seves famílies que puguin accedir a
programes de tractament integral
51
|
Projecte IPS (Individual Placement and Support) a
Catalunya
52
Objectius
Territoris Pilot
Curs de Salut Mental i Addiccions per
a metges, psicòlegs i infermers
residents en les unitats docents de
Catalunya
Pla director de salut mental i addiccions
17 de setembre de 2014
