Curs 5

La biodiversitat agrícola i el canvi climàtic

Sabadell, 9 de juliol de 2010

Quines varietats de tomàquets coneixes?

Les Refardes: producció agroecològica de llavors i varietats locals

Varietats de tomàquets


Quines varietats d'enciams conèixes?


Varietats d'enciams


Multiples demandes sobre l'agricultura

Alimentar població de més de 6 milions de milions de persones amb aliment accessible i saludable

Conservar la biodiversitat i reduir l'impacte ambiental

Produir agrocombustibles

Reduir emissions/adaptar-se al canvi climàtic

Que sigui activitat rentable per a tots els agricultors

Clara Ines Nicholls, University of California, Berkeley (SOCLA)

El planeta afronta 3 crisis interrelacionades

Crisi econòmica-financera

Crisi energètica

Crisi ecològica (canvi climàtic és una manifestació)


L'arrel de la crisis

L'empresa humana s'ha tornat massa gran en relació als recursos de la terra

Estem consumint recursos més ràpid que la capacitat

del planeta de regenerar-los (USA, Europa i ara Xina)

El model econòmic s'ha tornat ambientalment

insostenible


Síntomes de la crisi ambiental

Deforestació i erosió de sòl

Desertització Disminució de les capes freàtiques Retrocés de glaceres, increment nivell del mar,

desaparició de coralls Extinció d'espècies Fenòmens climàtics més extrems Disminiució de les reserves de petroli


Problemes socio-econòmics associats

Pobresa (3 milions de milons < 2 dòlars al dia)

Fam (1 milió de milions de persones) Inequitat (5% població concentra 45% ingresos) Refugiats ecològics Estats fallits (Congo, Sudan, Haití, Iraq, etc.) Terrorisme


Llindars de la naturalesa

La natura té uns límits que els descobrim quan ja és massa tard (civilitzacions desaparegudes: Maies, Sumerians, Illa de Pasqua, etc.)

Tot i que és evident el deteriorament ambiental i que

se sobrepassa el llindar, la carrera pel creixement

econòmic continua accelerant


A mesura que es deteriora la seguretat a l'accés al petroli i la seguretat ambiental, la

seguretat alimentària es veu cada vegada més amenaçada.

L'oferta d'aliments és el vincle vulnerable entre l'economia i l'ecosistema.


Fam: 820 milions al 2000 --> mil milions al 2008

De 1950 a 1990 la producció mundial de gra incrementa 2,1% a

l'any, en la última dècada només s'incrementa 1,2%

Reptes agricultura per a les pròximes dècades

Duplicar producció d'aliments de forma sostenible per a l'any 2050 sobre el mateix sòl arable disponible utilitzant: menys recursos (petroli, aigua i nitrògen), en un escenari de canvi climàtic, crisi financera i social. A més d'aturar pobresa, fam i malnutrició.

Això no és possible amb el model agrícola industrial i

les seves noves derivacions biotecnològiques.


Reptes agricultura per a les pròximes dècades

Model d'agricultura que ha afectat el medi ambient:

Agricultura convencional = Agricultura agro-química

Revolució verda (anys 50) = model homogeni de

l'agricultura a nivell mundial!

Agricultura dependent del petroli


Font: Fernando Ballenillo (www.crisisenergetica.org)


Efectes:Erosió irreversible del sòl (30 cm superficials “vius”)Destruccio de l'activitat biològica del sòlDesertificació del planetaEnverinament d'humans i animals per l'ús de milers de pesticides (DDT)Contaminació capes freàtiques i riusEsgotaments dels recursos hídricsDestrucció biodiversitat (agrícola i natural)Producció d'aliments desprovistos de nutrientsInseguretat alimentàriaDestrucció de la petita pagesiaDestrucció de les selves tropicals per instaurar monocultiusEmissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmòsfera (1/3 part escalfament)Dependència de les empreses de llavorsTendència a les “supergranges”...


Gasos d'efecte hivernacle deguts a l'agricultura: N2O: adobs nitrogenatsN2O i CO2: sòls rics en M.O. (arrossars i turberes)N2O i CO2: fermentació intestinalCH4 i N2O: maneig de fems

1/3 de l'increment de CO2 atmosfèric des de 1850 prové dels canvis en l'ús del sòl, principalment la tala de boscos per a la conversió en terres de cultiu (Sherbinin, A., 2002)

1990, EU: 11% total de les emisions GEH degudes al sector agrari.

2004, Ministeri de Medi Ambient, gasos d'efecte hivernacle:80% CO211 % CH48% N2O

Model d'agricultura sostenible de base agroecològica = agricultura de futur

AGRICULTURA ECOLÒGICA

Independent del petroliAgroecosistema de baix impacte ambientalAgroecosistemes resilients al canvi climàticAgricultura multifuncional (serveis econòmics, socials i ambientals)Sistemes alimentaris locals

AGRICULTURA ECOLÒGICA vsagricultura convencional

Agricultura convencional:

Adobs químics de síntesiProductes fitosanitaris de síntesiVarietats híbrides i transgèniquesÚs inadequat de la matèria orgànica

i de regEspecialització i monocultiuManeig i mecanització excessivaTractament independent de les

diverses fases de produccióMonocultiu

Agricultura ecològica:

Adobs orgànics compostats o fermentats prèviament (compost, fems, adobs verds, etc.)Prevenció amb maneig adient del sòl,

l'adob i la biodiversitat. Tractaments a base de plantes.Varietats autòctones i adaptades al

lloc. Més rústiques.Bon ús de la matèria orgànica i regDiversificació de la producció

(rotacions i associacions).Laboreig mínim.Visió de conjunt de tota l'activitat

productivaPolicultiu

Caractetístiques

AGRICULTURA ECOLÒGICA vsagricultura convencional

Agricultura convencional:

Desestructuració del sòlPèrdua de l'activitat biològica del sòlDegradació ambientalResidus tòxics en els alimentsDesequilibri en els aminoàcids, excés

d'aigua, de nitrats, etc.Consum excessiu d'energia Elevada productivitat per ha i unitat de

treball

Agricultura ecològica:

Conservació i millora de l'estructura del sòlEstimulació de la vida microbiana del sòlProtecció ambientalSense residus tòxicsAliments de qualitat, saludablesMenor diferència entre energia

consumida i produïdaMenys productivitat però més qualitat

del producte

Conseqüències:


Coevolució socitat i medi natural


Perquè mitiga el canvi climàtic?

Tancar cicles de la matèria orgànicaIntenta imitar als ecosistemes naturals = més complexitat (els ES terrestres

acuten com a fonts d'emissió i també com a embornals de CO2, N2O i CH4)El maneig del sòl i la vegetació fa que actuin com a enbornal de CO2Sistema permanent de producció sostingudaNo esgotament del sòl de cultiu = un sòl viu, mantenit la fertilitat del sòl

(rotacions, adobs verds, lleguminoses, etc.)No utilitza fitosanitaris No utilitza fertilitzants nitrogenats de síntesiBaixa externalització de l'alimentació pel bestiarCompostatgeUtilització de fems = MOMés desenbolimament de biomassa radicular

AE té un potencial de captació de CO2 de 0 a 1,98 Tn / ha / any


LA CLAU DE L'AE ESTÀ EN:

1. POTENCIAR LA BIODIVERSITAT

2. MANTENIR VIU EL SÒL



Font: Manual para la utilización y conservació de variedades locales de cultivo. Red Andaluza de Semillas



com?

Imitant el funcionament dels

ecosistemes naturals


1. POTENCIAR LA BIODIVERSITAT:

sistemes agraris tradicionals



- Introduïnt espècies i varietats adaptades al clima local

- Rotacions de cultius

- Associació de cultius

- Bardisses i tanques florides

- Allotjament per a la fauna útil

AGRICULTURA ECOLÒGICAl'hort escolar = punt de biodiversitat


- Introduïnt espècies i varietats adaptades al clima local

Plantar-hi una gran diversitat d'espècies

Sembrar unes quantes varietats distintes de la mateixa espècie.

Posar flors entre les plantes d'hort.

Plantar aromàtiques i medicinals

Plantar arbres fruiters

Mantenir zones de vegetació natural



- Rotacions de cultius

Successió de cultius en una mateixa parcel·la

Evitem la fatiga del sòl

Control de males herbes

Estructura i fertilitat al sòl



- Associació de cultius

Produccions majors per unitat de superfície

Fertilització extra

Alelopatia

ús + efectiu dels recursos

Disminució de plagues

Seguretat econòmica



- Bardisses i tanques verdes i florides

Actuen com a tallavent

Son refugi i aliment de fauna útil

Més biodiversitat

Recuperen nutriets

Proporcionar aliment extra



- Allotjament per a la fauna útil

Petit estany o bassa d'aigua

Pedres per a refugi

Munts de branques o fulles

Caixes-niu i menjadores per a ocells

Flors diverses per a tot l'any

RECURSOS PER A L'ESCOLA

Maleta pedagògica de l'hort: L'HORT A CASA. La trobaràs als CRP.

Llibres:- L'hort escolar ecològic. Aut.: Montse Escutia. Ed. Graó- El huerto familiar i ecológica. Guia práctica. Aut. Mariano Bueno. Ed. Integral- La meva primera guia d'hort urbà. Aut. Josep M. Vallès. Ed. La Galera

Web:- Material didàctic sobre menjadors escolars ecològics: http://www.ecomenjadors.org/- Com fer un hort escolar ecològic: http://www.criecv.org/es/huertos/- Activitats: http://www.iesloscardones.es/huerto.htmlhttp://www.educa.madrid.org/web/cp.ciudadesunidas.sanfernando/index_archivos/Page1017.htmPer a Secundària: http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/web/menuitem.a5664a214f73c3df81d8899661525ea0/?vgnextoid=c5ea3331628e5010VgnVCM1000000624e50aRCRD&vgnextchannel=bcc0f36517057010VgnVCM1000000624e50aRCRD&lr=lang_es- Altres: http://www.xtec.cat/ceiplatorreta/hort/hort1.htmhttp://www.slideshare.net/jpalma4/el-projecte-de-lhort-presentaci-sant-jordihttp://www.xarxatic.com/projecte-dun-hort-escolar/http://blocs.xtec.cat/escolasjdbcn/category/hort/http://vimeo.com/4763841

http://www.ecomenjadors.org/

http://www.criecv.org/es/huertos/

http://www.iesloscardones.es/huerto.html

http://www.educa.madrid.org/web/cp.ciudadesunidas.sanfernando/index_archivos/Page1017.htm

http://www.educa.madrid.org/web/cp.ciudadesunidas.sanfernando/index_archivos/Page1017.htm

http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/web/menuitem.a5664a214f73c3df81d8899661525ea0/?vgnextoid=c5ea3331628e5010VgnVCM1000000624e50aRCRD&vgnextchannel=bcc0f36517057010VgnVCM1000000624e50aRCRD&lr=lang_es



http://www.xtec.cat/ceiplatorreta/hort/hort1.htm

http://www.slideshare.net/jpalma4/el-projecte-de-lhort-presentaci-sant-jordi

http://www.xarxatic.com/projecte-dun-hort-escolar/

http://blocs.xtec.cat/escolasjdbcn/category/hort/


Materials didàctics en el web de GENCAT:


DVD:

- Aprendre a menjar aprendre a viure. Menjadors escolar ecològics: una alternativa cap a la

Sobirania Alimentària. Ed. Entre Pobles

- TranXgènia, la història del cuc i el panís.Ed. Serindípia

- Cultiva tu clima. Ed. Sociedad Española de Agricultura Ecológica

- La guerra de la soja.

- El futuro de la comida.

- El mundo según Montsanto.

TEST D'AUTOREG

Curs 5

Education

Transcript of Curs 5