REVISTA 5 curs 2009-2010

Pàgines uep!IES DAMIÀHUGUET

Allà on hi ha pèl hi ha alegria?,pàg. 20 i 21Què fan els nostres exalumnes?,pàg. 12Intercanvi amb Munich, pàg. 9L’escola en un altre temps pàg.16 i 17Propostes literàries per SantJordi, pàg. 22 Caterina Mas obté el premiextraordinari de batxillerat, pàg. 13

El nostre institut, premiat a lagimcana del Cangur, pàg. 9

PÀGINES UEP!IES DAMIÀ HUGUETCamí des Revellar s/n

Codi Postal 07630Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85Correcció lingüística: Mariadel Mar Barceló, MagdalenaJuan i Margalida MayolMaquetació: Jaume Lladó.

Fotografia:Agustina Sánchez iSion VadellCol·laboradors:

Emili Altés, Aina Barceló, Maria delMar Barceló, Félix Bonillo, NicoleBukowska, Aleix Compte, SebastiàJaume Coves, Antònia Escales,Toemu Estelrich, Antoni Fernández,Margalida Ginard, Carolina Ibac,Jaume Lladó, Antònia Lladonet,Begoña Martínez, Margalida Mayol,Vanessa Meyer, Bruno Peixoto,Processos de Comunicació 1r C-D-E,Gracia Rico, Miquel Roig, SaraScwiss, Toni Tomàs, Sion Vadell,Darlean van der Linden, NoeliaVerde, Jaume Vidal, 2n PQPI

PÀGINES UEP! vol ser unapublicació independent i plural. Elsarticles reflecteixen l’opinióexclusiva de la persona que els signa.En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostrasocietat,PÀGINES UEP ! escompromet a acceptar les rèpliquesdels lectors, sempre que guardin elrespecte que es mereixen les personesi les institucions i siguin d’interès pera la comunitat educativa.

EDITORIAL

Som a punt d’anar-nos-en de vacances.En tornar, just ens quedarà un trimestrecurtet per acabar el curs. Un curs,aquest 2009-2010 en què haurem viscutdins un context generalitzat de crisieconòmica. Una crisi que ens ha venguta recordar com d’efímers són els bonsmoments, com de fràgil pot arribar a seruna bona situació econòmica o unabona feina. Tots nosaltres tenim algunparent, amic o conegut que les passamagres perquè ha perdut la feina,perquè li va malament el negoci, operquè té dificultats per pagar lahipoteca.Cal que n’aprenguem del passat i nocometem les mateixes errades en elfutur. Una gran panxada per sopar,molts de pics esdevé un empatxl’endemà. No hem d’esitrar més el braçque la màniga si no volem tenir fred. Esvaren cometre excessos que ara pagam;doncs quan ens en sortim, hem d’anarmés vius. Però mentre ens esperam quela boira escampi, no convé que ensquedem de mans plegades. Cal unaespera activa. I si en una cosa han estatcapaços de posar-se d’acord la majoriadels experts és que qui ha estat més benformat ha estat qui menys s’ha vistafectat per les retallades de palntilla. Elsempresaris, si no poden mantenir tots

els seus treballadors, sempre procurenquedar-se amb aquells que saben fermés coses, que són més versàtils, que,en definitiva, estan més ben formats.De la mateixa manera, qui primertrobarà feina serà qui sàpiga fer allò queno són capaços de fer els altres.Aquest raonament ens duu a valorar laimportància de la formació i del saber,no tan sols per al gaudi personal, quetambé, sinó, també per poder-nosguanyar la vida.Cal estudiar molt, sense vessa, perquèel dia de demà, si podem acreditar quehem adquirit els coneixements i latitulació que es requereixen, ho tendremmolt més fàcil per accedir a un lloc detreball. Inclús, si ja tenim feina, enpodrem aconseguir una de millor.Molta de gent ja s’ha adonat d’això.Les escoles d’adults han notat un granaugment de la matrícula, sovint depersones que feia anys que no anaven aescola, però que ara s’han trobat que elfet de no tenir feina els deixa tempslliure per tornar-hi.Nosaltres també hauríem d’aprendre lalliçó i hauríem d’aprofitar aquest darrertrimestre per fer un últim esforç peraprovar i trure bones notes, perquè aramés que mai, ens hem adonat de la sevaimportància per al nostre futur.

Un esforç necessari

PRESENTACIÓ CURS 2009-2010PÀGINES UEP2

JOVESDonarem bons exemples iseguirem els diferents modelsmentre cerquem algú que ensllevi els nostres, encaraangelicals, valors morals;l’hola que tal ? Serà substituïtoficialment i formal per : ters,facebook, tuenti, flog o algunaltre símil ?; relacionarem“l’educació sexual amb donarles gràcies després de...”, ensnegarem a imitar els valorsètics i socials dels personatgesals que admirem; les novestecnologies ens acompanyarande de la lactància i els límitsdesapareixeran d’una manera

tan constant com la mateixagravetat.Començarà l’era del “Belen-Estebancentisme” (els ateusseran castigats juntament ambaquelles persones que contenla part o el total dels castigats

d’una pel•lícula ).L’única cosa mínimamentpositiva positiva de les futuresde-generacions serà que elsMcDonald’s i els seus derivatsposaran, per fi, una etiquetaamb els ingredients de les

patates i les hamburgueses,cosa que provocarà la sevaruïna ipso facto. La partlamentable d’aquest episodi ésqe els joves agnòstics quefeien feina en aquestsestabliments no es podranpermetre un exfoliant encondicions.I això , a més de verídic, seràcert.Begoña Martínez Rosado 3r

ESO B

De generació és de-generació

OPINIÓCURS 2009-2010 PÀGINES UEP! 35 d'octubre: “Avui comença lameva vida. Els meus pares noho saben encara, però jo jaexistesc. Seré una al·loteta.Tendré els cabells rossos i elsulls blau cel. Quasi tot ja estàdecidit, fins i tot, quem'agradaran les flors”.19 d'octubre: “Qualcú diu queencara no sóc una vertaderapersona, que només ma mare existeix. Però jo ja sócun vertader esser,igual que unaengruna de paés pa al cap i ala fi. Ma mareexisteix. Joexistesc”.23 d'octubre:“Amb proufeines sem'obre la bocaara, però d'aquía un any, més omenys, riuré idesprés japarlaré. Ésevident que laprimera paraulaque diré serà:mamà”.25 d'octubre:“Avui el cor hacomençat ab a t e g a r - m eautònomament.A partir d'arab a t e g a r à ,s u a u m e n t ,durant la restade la mevavida, senseaturar-se ni tansols perdescansar! Idesprés demolts anys esc a n s a r à ;s'aturarà illavors moriré”.2 de novembre:“Cresc unpoquet cadadia. Ja se'mpoden distingirles cames i elsbraços, peròencara hauréd'esperar força tempsabans de poder botar cap a mamare, de recollir flors o

AVORTAMENT

Diari d’una criatura nonascudama mare que estic sota el seucor. Quin goig per a ella! Etsfeliç mamà?”25 de novembre: “Mon pare ima mare ja pensen quin nomem posaran, encara que ells nosaben que som unaal·loteta.Voldria que emposassin Joaneta. Si veiessincom me'n faig de gran...!”

13 de desembre:“Quasi ja hi veig! Totés fosc al meuvoltant. Quanfinalment vegila llum, el mónserà assolellat iestarà ple deflors. Però lacosa que desitjmés és veure lameva mare.Com etsmamà?”24 de desembre:“Em demansovint si mamare potescoltar el batecsuau del meucor? Hi haqualque nin quemalauradamentneix amba l g u n aanomalia, peròel meu cor és sai fort. Bategaamb regularitat:tup-tup, tup-tup.Mare, tindràsuna filla sana iforta!”28 de desembre:“Avui ma marem'ha matat.”

Text aportarper na Darleanvan der Linden

extret de larevista

¡Despertad! 20-10-1980Dibuix:

Darlena vander Linden, 1r

batx Bs'entreveuen els ditets de lesmans. Que en són de petitons! 20 de novembre: “Ha estatavui quan el metge li ha dit a

d'abraçar mon pare”.12 de novembre: “Ja Amb ells podré acaronar elscabells de mamà”.

GASTRONOMIA CURS 2009-2010PÀGINES UEP!4

CrespellsIngredients:300 grams de sucre en pols.375 grams de saïm.175 grams de suc detaronges.½ cullerada debicarbonat.Un poquet dellimon ratllada-2 vermells d’ou.La farina fluixaque vulgui.Elaboració:1. Feu un volcà ambla farina damunt lataula.2. Posau en el centre del volcà

la resta d’ingredients.3. Pastau tots els ingredientsfins aconseguir una pastacompacta.4. Deixau-la reposar.5. Estirau la pasta una vegadareposada amb unaprimador i deixau-lad’un dit de gruixa.6. Tallau lesfigures desitjadesamb els motlles.7. Ficau-les alforn a 150ºdurant 20 minutsaproximadament .8. Bon profitXef: Gracia Rico

Bennàser

Mescla fondueLa Mescla Fondue és unmenjar típic de Suïssa. A leszones d’alta muntanya,sobretot a l’hivern, laFondue ajuda aencanlentir el cosals habitants quees trobene s p e c i a l m e n tafectats per lesb a i x e stemperaturas. Ingredients per a4 persones:800 grams deformatges mesclats (Greyerzer, Vacherin,Appenzeller )

3,5 dl de vi blanc.2 culleradetes de farina de blatde moro.Gra d’all, espècies iKirsch ( si hodesitjam ).Elaboració:En primer llocintroduirem els800 g. de lamescla deformatges alCaquelon (repicient específicper a la preparació dela fondue ). A continuaciódissoldrem 2 culleredetes de

Sopes mallorquinesbotifarró a dins l’olla asofregir. Tambéposau-hi pebre bo isal.3. Quan totestigui bensofregit, posauaigua dins lapaella i, a migfoc, ho deixaubullir, mitja hora.4. Posau les sopesdins la greixonerade test. A continuació “

regau-les” amb oli d’oliva iposau-hi el suc delsofregit per damunt.5. Ja per acabar,posau les verduresjuntament amb elllom i elbotifarró damuntles sopes.Bon profit.Xef: MargalidaGinard Ollers

Ingredients per a quatrepersones:Un quilo de freixura deporcellaUna cullerada desaïm de porcUna tasseta d’olid’olivaUn quilo depatatesQuatre gransd’allSis cebes tendresSis tomàtigues deramellet200 grams de pèsolsDos pebres vermellsUna fulla de llorerPebre bo i salElaboració:Trossejau un quilo de freixurade porcella a daus, salpebrau-la i reservau-la.En una paela amb saïm deporc i oli d’oliva fregiu unquilo de patates trossejades a

daus prims, dos grans d’all isal. Reservau-les en unagreixonera de fang. Amb elmateix greix, fregiu lafreixura i afegiu-la ales patates. Lasegüent passa ésfregir dos pebresv e r m e l l strossejats a daus,sis cebes tendrestrossejades, dosgrans d’all, sistomàtigues deramellet pelades ipicades, 200 grams depèsols abans bullits, sal,pebrebò i una fulla de llorer.Remenau-ho i deixau-hocoure a foc suau fins que lasalsa sigui sucosa. Afegiu lafreixura a la salsa. Remenau-ho i ajuntau-ho tot amb lapatata. Mesclau-ho tot bé.Serviu-lo calent.Xef: Félix Bonillo Torres

Frit de porcellaReceptes de cuina

Utensilis1 greixonera de test1 giradora1 ganivet1 post1 paellaIngredients:300 g. de llom1 botifarró1 manat de grells2 tomàtigues de ramellet½ col2 carxofes1 manat de julivert1 cabeça d’alls

400 g de sopes (pa d’unsquants dies)100 g. de pèsolsAigua, sal, pebre bo, olid’oliva.Elaboració1. Agafau les verdures irentau-les, després tallau-les atrossos petits. A continuació,tallau el llom i el botifarró unpoc més gros que la verdura.2. Agafau la pella i posau-laen el foc amb oli d’oliva.Quan ja estigui calent, posaules verdures, el llom i el

farina de blat de moro en 3’5dl de vi blanc. Abocarem lamescla d’aquests dosproductes a la mescla deformatges. Després , mentreremanam la mescla, la portama ebullició i la cuinam a foclent. ( El diligent remenamentés la clau per a l’elaboraciód’una bona fondue! ). Hiafegim les espècies, ésvoluntari el tipus i la quantitatque hi volguem afegir.Després d’aquesta elaboració,

situam la Caquelon a damuntd’una “ Rechaud” ( soport adamunt el qual es col·loca laCaquelon i que té un fogó asota per mantenir calenta lafondue). La fondue es deixadins la caquelon a l’hora de lamenjada , i amb una forquetaespecífica es mulla el pa dinsel formatge. BON PROFIT!Xef: Sara Scheweiss

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 5El grup de segon de PQPI usvolem fer saber que hem creatun blog grupal, on trobareu elsenllaços dels blogs personalsde cada un de nosaltres i lafeina que feim:www.pqpicampos.blogspot.com. Estarem contents queens faceu alguna visita.També volem compartir ambvosaltres el projecte que tenimen marxa amb la poetessaCarolina Ibac de Catalunya. Apartir del fet que la poetessaens va dedicar un poema sobrela pau La pau ens espera, ensva proposar que pensàssim untema, setmanalment, i ella elconvertiria en poema.Finalment, la cosa ha anat méslluny i ha dit que, a final decurs, els recollirà en unpoemari que serà publicat, elpròleg del qual vol quel'escrivim nosaltres. Totaaquesta empresa ens hamotivat moltíssim. El títol delllibre l'autora ja el té pensat,Tu ets la teva estrella, i ja n'hafet la introducció.Això mateix ho volíemcompartir amb vosaltres!

2n PQPI

Projecte en marxa!acostuma a solucionar elsconflictes mitjançant lesguerres, vaig considerar unaidea motivant i encoratjadoraque en acabar el curs edités unllibre amb tots els poemes quehagués escrit inspirant-me enells. Els vaig dir que per a miseria un gran honor que entretots ells m’escrivissin elpròleg. Qui millor que ells?Espero que gaudiu delspoemes i sobretot que penseuque són temes que preocupenal nostre jovent.Voldria remarcar la gran tascaque fa l’Antònia Lladonetperquè com a professoratambé conec la dificultat detransmetre la motivació alsalumnes i a més, la poesiasempre ha estat un mitjàpedagògic que arriba mésenllà. Per a ells, “a priori” lapoesia pot semblar moltllunyana però són dels quimés escolten poesia perquèqui veu un adolescent senseels seus cascos a les orelles?La música els fa sentir dia adia i la poesia al cap i a la fi ésmúsica muda.

Carolina Ibac

www.pqpicampos.blogspot.com

Tu ets la teva estrellaDe tant en tant, a la nit fosca de l’ànima,mirem al cel i guaitem les estrelles.I les veiem tan llunyanes, que ens desesperen.Però oblidem una cosa, tots en tenim una dins.Tu ets la teva estrella, tu ets el teu camí.Tu ets qui fa possible els teus somnis.Ningú com tu et pot fer feliç.Tu i només tu ets el pilard’aquell edifici que vas construint amb els anys.La genialitat ve de la mà quan trobes una altra estrelladins d’una altra ànima bessona, que t’enamora.El camí llavors és compartit i les estrelles s’entenen entre elles.

Il·lusionsQuè hi ha darrerede la porta de l'any?

Salut i felicitatpels sers estimats.Nous companys i mestres, amb noves coses per aprendre.Una possibilitat de joiai un estiu més familiar.Un any ple de goig i diversióamb els bons amics i amigues. Amor i pau per a tothomamb menys pobresa.Alegria i goig,amb menys guerra al món.Llum, tendresa i caliu,aconseguint un món més joliu.Les paraules teves,somniant, somniant.

2n PQPI

“Tu ets la teva estrella” hasorgit d’un projecte espontanid’ànimes inquietes quecerquen entendre el món queens envolta.L’Antònia Lladonet,professora d’un curs de 2n dePQPI, ha acostat els seus vuitalumnes a la poesia donant-losel gran honor d’utilitzaralgunes de les meves poesies ales seves classes. Aquesta ha

estat la llavor del projecte, queha germinat d’aquesta manera.A partir d’aquí, m’he ofert aescriure un poema persetmana amb la temàtica quetriïn aquests alumnes de nins inines mallorquins.Amb l’èxit de la primeraexperiència del poema “Lapau ens espera” amb què esvolien treballar els valorspacífics dins aquest món que

El nostre primer poemagrupal: Il·lusionsAquí us presentam la primeraactivitat que vàrem fer al'assignatura de llenguacatalana en tornar de lesvacances de nadal. Arran de lareflexió sobre els nostresdesitjos per al nou any, cadaun de nosaltres va escriure dos

versos sobre el que desitjava idesprés varen ser units en unsol poema. Aquí teniu, pertant, aquest poema, de creaciócol·lectiva, on quedenreflectits els nostres gransdesitjos.2n PQPI

CURS 2009-2010PÀGINES UEP6 CULTURA

Itinerari poèticOh Mallorca, terra mia,per què plores sens besar ?que és que tens gelosiade la terra sentida cantar.Si jo et vull abraçarno pots imaginar el que daria,si em fas plorar,cinc illes m’hauràs de donar.Jo em quedo amb l’esperançade trobar camins que me’nportin.Si més no agafo l’ansai corro cap a França.Mallorca, Menorca, Eivissa,Formentera i Cabrera,totes cinc dins la bossaanem cap a la dama rossa.

Jaume Vidal, 2n ESO C

Tots tenim fotografies que ens agrada mirar una vegada i una altra: concentren instants de vida que han quedat immortalitzats en unpaper o en un DVD, i hi retornem amb freqüència perquè ens estimulen els records, les emocions, les esperances...

Una cosa semblant pot passar amb els poemes i les cançons: quan ens toquen l'ànima, se'ns fan amics inseparables, i els llegim ambfreqüència perquè sentim que són nostres i que parlen de nosaltres.

A la vorera del riuhi havia un niuon s’escoltava un piu-piud’un ocell que sempre riu.Vanessa Meyer, 2n ESO C

A Mallorca hi ha una someraque camina per sa voreraperquè fa una passa envanti una altra enrera.Toni Tomàs, 2n ESO C

El cofreDóna’m les claus del teu cofreen seré un bon guardadorno permetent que quedinovament orfea mans de qualsevol aprofitat.

Bruno Peixoto, 2n ESO D

La llunaTu pots fer riure la llunaella et contestarà.No li tiris sorra de la dunaPerquè s’empiparà.Podeu dormir dins unabressolaa ella li encantarà.Llençant-te una madura prunaLes gràcies et donarà.D’aquesta et despertaràsacomiadant la gentil i blancalluna.

Emili Alté 2n ESO C

Dibuix

Autora:

Nicole B

ukowsk

a, 3r ESO

B

DIBUIXCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 7AL

EIXCO

MPTE

, 3RES

O B

CRÒNICA CURS 2009-2010PÀGINES UEP8

Entre el 22 i el 26 de febrerhem tengut a l’IES DamiàHuguet, a instàncies de laComissió de NormalitzacióLingüística, l ‘exposició“REALITAT I VITALITATDE LA LLENGUA

CATALANA”. Aquesta és una exposiciósobre l’ús social del català,que vol mostrar la realitat del’existència de la llengua ambels següents eixos temàtics:els territoris on es parla el

persecució política, repressiódels usos lingüístics,prohibicions, o submissiólingüística dels parlantsderivada d’aquella repressió.El català no és una llenguapetita, forma part del 2’5% deles llengües més parlades delmón, comparteix una històriaplena de contribucions deprimera categoria que lacomunitat lingüística catalanaha brindat a la humanitat enl’àmbit de la literatura i enaltres expressions artístiques iculturals.L’exposició compta amb untotal de 22 plafonsdesenrotllables de 85x2m cadaun, amb peu inclòs. En vampoder gaudir, gratuïtament,gràcies al conveni que vasignar l’OCB amb la FOLC –federació d’organitzacions perla llengua catalana- vertaderapromotora de la mostra.Margalida Mayol,

departament de LlenguaCatalana i Literatura

català, la realitat desigual delsusos idiomàtics, la vitalitat i lahistòria de la llenguacatalana.Vol expressar larealitat tal com és, subratllantla vitalitat enorme de lallengua malgrat segles de

Una exposició que visità el nostre institutRealitat i vitalitat de la llengua catalana

Els plafons escol·locaren alpassadís del pis ipogueren sercontemplats durantuna setmana

Maria Jesús Masguanyà el soparromàntic que es rifàa l’institut

Premi

La professora del departamentd’Orientació Maria Jesús Mas,na Xus, va ser la flamantguanyadora del soparromàntic que varen sortejar elsalumnes de tercer d’ESO perfer doblers per al viatged’estudis.Hi havia expectació per veurequi se’n manaria amb ella,però no hi va haver sorpresa:l’afortunat va ser el seu marit,Miquel Mas. S’ho passarend’allò més bé al Club Nàuticde sa Ràpita, on quedarenimmortalitzats per la càmera.Jaume Lladó, departament de

MatemàtiquesNa Xus i el seu espòs gaudiren del sopar al Club Nàutic de sa Ràpita

CRÒNICACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 9Les maletes estavenpreparades, tots estàvem moltil·lusionats i, tal vegada, unamica nerviosos; tot a punt perpartir cap a Munich. Noteníem ni idea del que ensesperava allà, llevat d’algunainformació que sabíem gràciesal contacte per correu quehavíem pogut tenir amb elsnostres companys.Havia arribat l’hora; vàremtrobar-nos a les 7 h al’aeroport i prop de les 10 delmatí ja hi aterràvem, aMunich.I va arribar el moment mésesperat, conèixer les nostresparelles d’intercanvi i veure,per primera vegada, com erenen realitat.Aquell mateix horabaixa vamanar a fer una visita pel centrede la ciutat i quan va arribar elvespre, molt cansats, vàremanar cap a cases amb lesfamílies d’acollida. Durant totel cap de setmana vamrealitzar activitats diferents, inomés qualque grupd’alumnes van estar junts. Eldilluns el matí ens vanensenyar el seu institut i vamassistir a dues hores de classeamb les nostres parellesd’intercanvi. A continuacióvam visitar l’Allianz Arena, elcamp de futbol del Bayern.L’endemà el matí vam reunir-

nos al punt de trobada de cadamatí, a l’entrada de l’institut, ivam anar al DeutschesMuseum; massa gran perpoder-lo veure sencer, peròmolt interessant. La resta deldia el vam passarindividualment, amb lesnostres famílies. Dimecres elmatí vam visitar el camp deconcentració de Dachau; vamsortir amb un pensamenttotalment diferent de comhavíem entrat, però pensamque va ser una expieriènciaenriquidora en quècomprovàrem la realitat aquellmoment. Totes les excursions leshavíem fet sols mentre lesnostres parelles eren a classe.En canvi dijous, durant tot eldia, vam anar als Alps; va serun dia molt divertit i,probablement, uns delsmillors dies del viatge. Moltcansats de caminar, vamarribar al refugi, on vam poderrecuperar forces, berenàrem i,posteriormente, bàixarem de

la muntanya. Finalment, eldarrer dia, vam visitar elfamós castell deNymphemburg i el vesprevam anar a una festa que secelebrava a l’institut. Despréscada un de nosaltres vam anara ca la família d’acollida on hivam dormir la nostra darreranit. A les quatre de la matinada jaérem tots junts a l’aeroport peracomiadar-nos de les nostres

famílies respectivesVàrem arribar a Mallorca ambretard ja que a causa de la neuel nostre avió s’haviacongelat.I finalment vamveure les nostres famílies queens esperaven moltentusiasmades. Tots juntsrecordarem sempre aquestviatge: “Ha estat unaexperiència increible”.Margalida Artigues i

Magdalena Ginard, 3r ESO

Intercanvi amb Munich“Sempre recordarem aquest viatge:ha estat una experiència increïble”

Els alumnes mallorquins i alemanys envoltats de neu

Premi al nostreinstitut a lagimcana de lesproves Cangur

Un dels tres grups de l’IES Damià Huguet en plena deliberació d’un dels problemes de la gimcana

Vint-i-quatre alumnes delnostre centre participaren dia18 de març a les provesCangur de matemàtiques.Encara no tenim els resultatsindividuals, però sí que podemdir que l’IES Damià Huguetva ser un dels tres premiats ala gimcana matemàtica per agrups. El premi va consistir enun equip multifunció formatper impressora i escàner. Elsnostres tres grups ho varen ferfrancament bé!Jaume Lladó, departament de

Matemàtiques

CURS 2009-2010PÀGINES UEP10 CANVI RADICAL

Sempre ha estatun bon jan!

Les modes canvien,però la dolçor del’expressió és la mateixa

Talment agafava les regnes depetita pren de gran lesdecisions ..., d’una maneraferma i decidida

Ara i abans, uns gestossimilarsi l’inconfusibleclotet del mentó

Ha anat fent anys il’exteriorització de l’alegrias’ha fet evident

CANVI RADICALCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 11

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES? CURS 2009-2010PÀGINES UEP12En aquesta secció volem donar-vos a conèixer, quin camí han triat els nostres ex-alumnes una vegada acabats els seus estudis al'Institut. Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes

són: 1.Qins records tens de l?IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser laraó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta opció? 5. A què et vols dedicar una vegada hagis acabat la teva formació?

1. Els records que tinc delmeu pas per l’institut són moltagradables. Jo només vaigestar al centre durant dos anysen els quals vaig fer tercer iquart de diversificació.Després dels primers dies jaem vaig sentir com a casa,gràcies als professors i alscompanys de classe. Us podriaexplicar mil anècdotes sobreper què el pas per l’ IESDamià Huguet va ser positiu iagradable, però el principalmotiu crec que va ser que,durant aquests dos anys, elsprofessors ens varen donarsuport i ens van saber motivar;malgrat tot, les notes espodien haver millorat. I peraixò crec que avui mateix pucdir que tenc un bon record del’institut i dels professors quevan estar més amb nosaltres.2. Actualment el que faig ésun grau mitjà de Tècnic enRestaurants i Bars a l’Escolad’Hoteleria de la Universitat.3. Aquest estudis bàsicamentconsten de dues parts: una deteòrica i una de pràctica.A la part teòrica el que feimsón assignatures com: anglès,alemany, enologia, teoria de larestauració, cocteleria, etc. I,per a les pràctiques, tenim lasort que l’escola té tres puntsoperatius: dos restaurants i unbar en els quals podem ferpràctiques reals amb clients defora. Aquesta és la part mésinteressant dels estudis i laque, en general, ens agradamés.Això fa que els horaris detotes les assignatures s’hagind’adaptar als serveis ques’ofereixen .4. Després d’haver treballatdurant un estiu a un hotel, decambrer, vaig tenir molt clarque després d’acabar l’ESOestudiaria per dedicar-m’hi.

Toni Vadell estudia de tècnic derestaurants i bars Esperança Pomar estudiaEducació InfantilDurant el curs de quart vàremanar a veure l’Escolad’Hoteleria i el que vaig veureallà em va agradar molt, teniamolt clar que allò era el quevolia estudiar. Però un dia vaarribar a les meves mans lainformació d’un altre mòdul:activitats físicoesportives, lesmeves idees sobre el que voliaestudiar ja no eren tan clares.Vaig decidir fer duespreinscripcions, una a cadamòdul, en tenir les idees mésclares ja ho decidiria.Quan vaig acabar quart encarano ho tenia gaire clar, peròcom que durant l’estiu vaighaver d’estudiar, no vaigpoder fer les inscripcions finsal setembre. El mòduld’activitats físico-esportivesestava molt sol·licitat i ja nova haver-hi places.Ara mateix puc dir que, percircumstàncies alienes a mi,em vaig decantar per aquestaopció, però crec que va seruna decisió molt encertadaperquè realment m’agradamolt.5. Sincerament, no ho sé.Quan hagi acabat el curs quefaig actualment ja ho veurem.No vol dir que perquè estudiïper a tècnic de restauracióm’hagi de dedicar al sector, lavida pot fer moltes voltes. Ami mai no m’havia agradatestudiar, però ara veig lescoses diferents; saber noocupa lloc, així que em faganes seguir estudiant.Però bé, quan acabi la mevaformació em vull dedicar a serfeliç i aconseguir una feinaque m’agradi. Moltes gràcies per atendre'ns isort.

Sion Vadell, 1r Batx. A

1. Molts de bons, sobretot delviatge d'estudis de 2n deBatxillerat a Itàlia. A més,gràcies a haver anat a l'institutvaig fer un bon grapatd'amistats. En general, tencbon record del professorat. Percert, encara tenc unaamonestació a casa mevapendent de signar, ha ha!2. Estudii Grau d'EducacióInfantil a l'Escola SuperiorAlberta Giménez de Palma.Ara estudii el que realmentvolia, perquè el curs passat lanota no em va bastar perentrar a Educació Infantil ivaig provar de fer EducacióMusical a la UIB, però vaigveure que no era el quem'agradava de veres.3. Feim assignatures comunesals altres graus comOrganització i GestióEducatives; Llengua Catalana;BasesDidàctiques i Disseny

Curricular; Sociologia,consciència i educació. AMés, tenim assignaturesespecífiques del nostre Grau,com Modes Educatius a laPrimera Infància o Llengua iLiteratura Anglesa. A més, ala carrera també s’han de ferpràctiques i això és el que emfa més il·lusió.4. De totes les opcions quepodia triar amb el BatxilleratSocial, la que més em vacridar l'atenció va ser la deMestre, perquè m'agraden elsnins petits i pens que ensenyarpot ser una tasca moltgratificant. De tota manera emva costar decidir-me, ja quetambé em vaig plantejarestudiar Educació Social.5. M'agradaria opositar pertreure una plaça de mestra.Maria del Mar Barceló,departament de Català

Toni Vadell fent pràctiques

Esperança Pomar Martínez

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 13Caterina Mas, premi extraordinari de batxillerat del curs 2008-2009“Cal entendre el que s’estudia, nomemoritzar sense saber què es diu”

Na Catrerina en el moment de rebre el premi de mans del consellerd’Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs

Na Caterina Mas és unaexalumna del nosre institutque l’any passat va acabarsegon de batxillerat. El seuesforç la feta mereixedora delpremi extraordinari debatxillerat, que s’atorga alsestudiants que acaben elbatxillerat i la selectivitat ambuna mitjana de 9 o superior.Per això hem cregutconvenient tenir una conversaamb ella.- Abans de res, ens potsexplicar què vares fer peraconseguir unes notes tanbones?Bé, crec que la resposta ésevident: estudiar! He hagutde fer molts de sacrificis iesforços, però en part tambéfeia moltes altres activitatsfora de l’institut quem’ocupaven totes les tardes im’havia de posar a estudiara les nits o els caps desetmana..., la qual cosa ésmolt dura. De totes maneres,en veure el resultat de tantd’estudi, tots els esforços esveuen recompensats. Peròbé, el batxillerat tampoc noés tan dur com el pinten,simplement és qüestió de serconstant.- Caterina, coneixiesl’existència d’aquest premiabans que et fos concedit?No, no el coneixia. De fet, hovaig saber quan vaig anar ala secretaria de l’institut per tenir mésinformació d’una altra beca,i va ser llavors que em varendir que existia aquest altrepremi. Però clar, quan m’hovaren dir jo encara no haviafet selectivitat, i no pensavaque pogués arribar aaspirar-hi.- Quan i com t’assabentaresque eres una de les 47persones que havien tingutuna trajectòria acadèmicaexcel·lent durant elbatxillerat?Diria que aquest premidirectament es concedia atotes aquelles persones quecom a mitja de batxiller iselectivitat tinguessin mésd’un 9, per la qual cosa eldia que vaig rebre les notesde selectivitat ja vaigsuposar que seria una de lesseleccionades.

- Ens pots explicar en què vaconsistir el premi? On anaresa recollir-lo?Bé, va ser un lliurement depremis en què el conseller ialtres autoritats van fer unsdiscursos i després vanpassar a donar-nos elsdiplomes. També vam rebreuna compensació econòmica.Tot això va tenir lloc alGran Hotel de Palma,acompanyada de la mevafamília i d’un granprofessor, en Jaume Lladó,que va venir enrepresentació de l’ institut.- Quina va ser la teva reacció ila dels teus pares?Jo vaig estar molt contenta,com és pot suposar, peròaquesta alegria es devia mésal fet que amb aquella notaestava segura que podriaestudiar el que volia i onvolia. Per tant, tot l’esforçen aquell moment es vaveure recompensat. És clarque també vaig estar moltcontenta pel premi, i elsmeus pares també.- Passant a un altre tema, quèestudies ara? Era el que voliesfer? Necessitaves nota de tall? Ara estic estudiant medicinaa la Universitat deBarcelona i, efectivament,necessitava nota de tall. Peraixò era important treurebona nota, perquè m’estavajugant el futur.- T’agrada el que estudies? Onvius? T’agrada? De moment m’agradabastant, i de cada diam’agrada més, perquè ésvera que s’ha d’estudiarmolt, però també li veus unaaplicació pràctica. Alprincipi tot erenassignatures bàsiques, lestípiques de les carreres deciències, però ara ja feimpràctiques amb cadàvers, elsdisseccionem... no me pucqueixar! Pel que fa al lloc on visc,

estic a Barcelona en un pis, im’encanta. De veritat nom’ho pensava, però esticmolt bé, m’ho pas molt bé, iel que és més important:aprens a espavilar-te i aresoldre els problemes tutota sola.- Què diries als alumnes debatxillerat de Campos, quinconsell els donaries?Quin consell? Els diré unacosa que em dic de vegades ami mateixa: “Gràcies quevaig estudiar això l’anypassat perquè si no araaniria de cul”. El que vulldir és que s’ha d’estudiarcomprenent i entenent lescoses, i no estudiar imemoritzar sense saber el

que es diu. D’aquestamanera es té molt guanyat.També és molt importantperquè si s’estudien bé lescoses en el seu moment,després a la carrera ja es téuna base i no costa tantestudiar ni seguir lesclasses.- Vols afegir alguna altra cosa,Caterina?Només vull dir que la vidauniversitària és bastantllarga, i no parlem de la vidalaboral, o sigui que jo crecque paga la pena esforçar-seaquests dos anys de batxillerper poder fer després el quet’agrada. Gràcies, sort i adéu.Miquel Roig, 3r ESO A

Na Caterina amb els altres premiats

CURS 2009-2010PÀGINES UEP14 ENTREVISTA

“A Campos no hi ha gaire interès per la música i,en general, a Mallorca es podria millorar molt”Buster Alfred Flood, músic

Buster Alfred Food és el creador i director de l’orquestra de cambra de Campos

En Buster és el director del’Orquestra de Cambra deCampos. És un músicextraordinari. Sap tocar 14instruments i podríem dir queper les seves qualitats i la sevaexperiència, és una sort quehagi vengut a viure aquí i quecontribueixi a fer que lacultura musical local sigui unpoc millor.- Com vàreu entrar al món dela música?Als vuit anys vaig entrar enun internat on, a més de lesassignatures obligatòries,s’ensenyava molta música,tots tocàvem alguninstrument. Allà espreparaven els alumnes pera ser músics professional.Els meus primersinstruments foren: la flautatravessera, la trompeta, eltrombó, el violoncel (lamajoria de vent). De petitrecord que volia ser o bémúsic, pintor o fuster;finalment va pesar més lamúsica.- I què heu fet com aprofessional de la música?Vaig ser solista de trompeta,també de diferents grups.Durant 18 anys vaig serdirector d’una orquestra.Com a compositor, he fetmoltes coses i he guanyatdiversos premis, vaigcompondre tres musicals peral gènere dramàtic.- Què en pensau de la músicaque es fa a Mallorca,actualment?M’agrada molt la músicapopular mallorquina, ésmolt alegre. Jo vaig tocartres anys amb un grupfolklòric. A Campos no hi hagaire interès per la música i,en general, a Mallorca espodria millorar molt.- Què faríeu per millorar ladocència de la música?Als instituts, per exemple, espodria organitzar una petitaorquestra perquè l’alumnat

que volgués pogués anarpracticant instruments, ique aquesta participaciócomptàs com a nota.Al conservatori trob que hiha un nivell bo per a qui téinterès per seguir com aprofessional, però emsembla una errada que nos’hi pugui aprendre gairebégens de jazz, ja que aixòdisminueix les probabilitatsde guanyar diners ambinstruments de jazz, comara, la trompeta, el saxòfon,el trombó, la tuba...- Com va sorgir la idea demuntar una orquestra decambra a Campos?Al principi noméscomençàrem la mevacompanya Gisela i jo, peròdesprés s’hi anaren

incorporant més violins,saxòfons, piano...Va serparlant amb la regidora decultura de l’Ajuntament quedecidírem que fosmunicipal. Vàrem ferbastants concerts durant unparell d’anys, conjuntament,amb la coral. Ara tocamnomés l’orquestra. Duranttres anys hem anat a la Seu.En un futur pròxim tencganes d’afegir coses, comcant, i també nous estils,com el jazz.- Com va ser que establíreu laresidència en una illa comMallorca i en un poble comCampos? No enyorauAlemany o Anglaterra onvivíeu?Quan em vaig jubilar vaigdecidir establir-me aquí pel

clima i pel sol. Al principiem feia un poc de penadeixar amics i família, peròvénen moltes vegades devisita i, a més puccomunicar-me per telèfon oper correu electrònic.- Quins consells donaríeu alsestudiants joves quecomencen en el món musical?La música és com l’esport:un futbolista que no entrenafort el treuen de l’equip. Lamúsica és com el teu ca: hade menjar cada dia i l’has decuidar. Però tot l’esforç queaixò suposa sempre, sempre,compensa en el futur.Sebastià-Jaume CovasSànchez, 2n ESO C

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 15N’Antoni Noguera és un homede Llucmajor que és professorde Ciències Socials, d’aquestinstitut, des de fa deu anys. Ésllicenciat en Geografia per laUIB i li agrada molt elcontacte directe amb la gent,tal com podem comprovar,diàriament, tots aquells quetenim el plaer de treballar ambell (la comunitat educativa engeneral).Té una llarga experiènciadocent, perquè abans d’estaren aquest institut ja n’haviaconegut alguns altres d’arreude les illes Balears i Pitiüses.Bé fetes aquestes pinzelladessobre el nostre personatge,començarem l’entrevista sensemés dilacions.- Toni ja hem posat a laintroducció que fa deu anysque fas classe aquí, a Campos,ens podries dir des de quans’organitza el fogueró?I doncs, ja fa, ben bé, 8 vuitamb aquesta ediciód’enguany. Començaremconcretament a l’any 2002.- Per què se celebra elfogueró? Com i de qui vasorgir la idea?És una iniciativa que preténrecuperar i valorar lesnostres tradicions popularsa un moment en què vanestar amenaçades deperdre’s. També volaconseguir que tots elsnostres alumnes tant elsd’aquí com els nouvingutsles coneguin i les valorin perdesprés estimar-les.La idea va sorgir de laComissió de NormalitzacióLingüística, perquè a partd’assessorar en matèria dellengua i vetllar-ne pel seubon ús, també va creureadient recuperar i fomentarl’estimació cap a la nostracultura popular.- Més o manco quanta gent hi

cobert que queda davall deles aules.- Quant de temps dura latorrada?Pel capbaix, si fa no fa, unesquatre hores.- Quant de temps es necessitaper netejar l’institut després detota aquesta festassa ?Si tothom hi participa, quede fet és així, és molt ràpid.Més o manco en tres quartsd’hora en sortim.- Els alumnes de la Colònia ide ses Salines, si els seuspares no els podenacompanyar, com ho fan pervenir ?S’organitza de la següentmanera: l’equip directiuposa un bus per podertornar-se’n cap a casa seva a

“De cada any tenim mésparticipació”participa a les tasquesorganitzatives ?Hi participen els professorsque formen la Comissió deNormalització Lingüística–set en total– a més de tot elprofessorat voluntari quesempre és molt nombrós.- Trobes que la festa al llargd’aquests anys ha anatevolucionant?Sí, perquè amb laparticipació de l’alumnats’han introduït aspectesnous com ara: ball de bot,música, rifes..., també s’haneliminat, per ventura,activitats que no agradaventant o que ja havien quedatdesfasades. També de cada any hiparticipa més gent; elfogueró s’amplia, enguanyhem venut entre 700 i 800tiquets.- A quina hora comencen elsprepararius del dia delfogueró?Els alumnes que hiparticipen (perquè elsguanys són per al viatged’estudis) i els professorsresponsables i voluntaris(que com hem diat abanssón molts ) venen a les 19:30hores i comencen totes lestasques: carn, pa, tassons,serveis de bar, encendre elfoc, rifa..., perquè tot estiguipreparat per quan arribi lagent de fora, la qual arriba apartir de les 20 h, més omenys. Llavors cerca lloc onasseure’s, i gaudeix del’ambient fins hora de sopar.El sus es dóna a les 21 hores.- Si plou o fa mal temps comus organitzau?Si passa això, que de fetl’any passat va succeir ienguany en duim camí,llavors és quan param lestaules dins el pavelló. Tambépodem emprar l’espai

Antoni Noguera, coordinador del foguer

Antoni Noguera ja fa deu anys que treballa al nostre institut

les 12 hores, però els seuspares els han d’haveracompanyat primer a l’IES,a més a més, han d’haverduit una autoritzaciósignada per poder agafar elbus. Bé com veis tot hotenim controlat i fermat.Ens acodiadem d’en Toni nosense haver-li donat abans lesgràcies per totes aquestesexplicacions. Hem pogutcomprovar, entre d’altrescoses, que darrere aquestatorrada hi ha una granorganització i molta gent quehi fa feina.

Àlex Alzamora Bolter, 2nESO B i Miquela A. Mas

Rigo, 2n ESO C

ENTREVISTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP16L’escola en un altre temps: Aina Barceló Pons“Ens assèiem en taulesgrans, de sis en sis”

La meva padrina durant laseva edat escolar vivia aMarina (allà a la vora de sesCovetes). Va anar durant untemps a l'escola de s'Estanyolon hi havia una mestra que ales nits tenia habitació llogadaa ca Na Merola. Desprésassistí a les escoles de can'Estela, on la mestra, per noquedar sola a les nits, anava adormir a sa Ràpita a ca naVentura. També m'ha explicatque quan ella era més gran,fins i tot de casada, a l'escoladel Palmer, a les nits, lamestra tenia amb ella algunade les seves alumnes per noquedar sola i així tenircompanyia. El que m'haexplicat fa referència al'escola de ca n'Estela.- Dades personals.Aina Barceló Pons. Vaignéixer dia tres de gener del’any 1943, Per tnat tencseixanta-sis anys..- Com era l'escola en el teutemps?Bé, físicament l'escola eraàmplia, de sostres alts igrans finestrals, hi haviauna estufa de llenya per al'hivern. Els nins i les nines anaven aescola plegats (a diferènciadel Palmer, on hi haviaescola per a nins i escola pera nines). No hi haviapupitres individuals, sinóque ens assèiem en unestaules grans on hi cabien sispersones, i anàvem tots juntsa classe dels més petits alsmés grans, així i tot érempocs. Moltes vegades elsgrans ajudaven els petitsamb les seves tasques.A l'hora de fer feina teníemuna plagueta, un llibre, unllapis i una goma. Tambéutilitzàvem tinta i plomí (nohi havia bolígrafs), i siaquest s'espenyava algunesvegades fèiem servir plomesde gallina.Hi havia escola matí ihorabaixa; al matí es pujavala bandera, es cantava el“cara al sol” i resàvem,després dèiem la lliçó, fèiemun dictat, cal·ligrafia ocopiats i comptes. Al migdiasolíem dinar a l'escolaperquè casa quedava lluny ihi anàvem amb bicicleta o a

peu. El dinar consistiamoltes vegades en unaarengada amb tomàtiga ouna truita d'un ou.L'horabaixa el dedicàvem afer “labor” i a falange..- Quants d'anys vares poderanar a escola?A mi m'agradava molt anara escola, i vaig anar-hi finsels dotze o catorze anys,però no de manera regularperquè quan a casa ensnecessitaven per ajudar a lesfeines no hi anàvem.- Quina relació es tenia ambels mestres?La relació amb els mestresera seriosa, de molt respecte,la seva opinió es tenia encompte i els pares lavaloraven.- Hi havia càstigs físics? Dequin tipus?A vegades, sobretot per alsnins, per a les nines no tansovint.Aquest tipus de càstigssolien consistir a estaragenollats, cara a la paret,algun cop de regle o algunaclatellada.Si et portaves amb respecte icorrecció no solien renyar-teni castigar-te; jo no recordque em peguessin ni emrenyessin mai.- Com veus l’educació avui endia?Un poc desorbitada imancada de sentit comú. Nohi ha suficient respecte versels mestres, i la feinad’aquests es qüestiona moltsovint.Els pares treballen molt perpoder donar als fills tota unasèrie de béns materials is’obliden un poc de l’esperit.Molts el que no desitgen sónproblemes que els vénguinde fora, volen que els ninsvagin a l’escola i punt,moltes d’aquestes actituds estradueixen després en unamanca d’interès per partdels nins. Abans estudiar ifer feina era un boncomençament per podertenir una vida millor que elspares, avui en dia no esvalora igual.- En què creus que els jovesestan més bé que abans i enquè més malament?Crec que avui en dia els

joves que volen fer feinatenen moltes possibilitats; lamajoria pot accedir aaquells estudis que els fanganes, cosa que no passavaabans perquè el prioritari enmolts casos era incorporar-se al món del treball, ajudarla família i deixar els estudis(en part això venia motivat

per la manca de recursos deles famílies per poder pagarels estudis als fills).Però malgrat aquestesoportunitats hi ha nins queno les aprofiten de manerasuficient.Aina Morant, 2n ESO A

L’escola en un altre temps: José Fernando Teixeira“Només vaig poder anara escola sis anys”

- Dades personals.Nom José FernandoTeixeira da Silva. Tencquaranta-tres anys.M’agraden tots els esports.Procedesc de Portugal,concretament de la ciutatd’Amarate (Porto), que ésallà on vaig anar a escola.- Quants d’anys vau poder

estudiar ?Jo vaig poder estudiarnomés sis anys.- Era fàcil poder estudiar ,s’havien de tenir doblers ?No, no era gens fàcil, perquèels doblers eren moltescassos.- Em podeu descriure el vostreantic institut ?

Aina Barcelóva anar aescola a can’Estela

Rafel Estelrich Cifrecimençà el servei

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 17. Dades personals.Jaumeta Adrover Roser, “deSon Simó”, on va néixerl’any 1929. Tenc 80 anys.- Com era l’edifici i lesinstal·lacions?Era al Palmer. Hi haviadues sales, la dels nins i la deles nines. Hi havia un patigran i una casa per a lamestra i una per al mestre.No hi havia electricitat, peròhi havia unes finestres moltgrosses.- A quina edat hi vàreu anar?Dels vuit anys fins als 12 o13, ja que llavors vaig anar ala vila a aprendre de cosir,perquè jo volia essercosidora.En aquell temps nohi havia molt per triar, nis’usava estudiar ni anar a launiversitat ni res d’això.- Com era la relació entremestres i alumnes?Hi havia molt de respecte.Jo no record haver vistagressions d’alumnes nifaltes de respecte de capclasse.- Com eren les classes ei elmaterial escolar?Tot era en castellà.T’obligaven a parlar encastellà dins classe, i si no hiparlaves la mestra es feia elsord. Teníem un sol llibreque servia per a tot.- Com era la disciplina?Record que teníem unamestra molt bona al·lota i norenyava gaire. A ca nostrano volien que arribàssimtard, però els mestres noexigien puntualitat ni

renyaven per això.- Hi solia anar tothom, quantsd’anys?A la zona del Palmer eranormal anar-hi tres o quatreanys per aprendre de llegir iescriure i un poc decomptes. Després, com quetot eren horts, tothom teniafeina a ca seva.- Quin horari es feia i com erael calendari escolar?Entràvem a les vuit fins a lesdotze hores. Per anar-hifèiem devers tresquilòmetres a peu. Anàvema dinar a ca nostra i hitornàvem a les tres. Dequatre a cinc fèiem labor ooració.- Dúieu uniforme? Quinsistema de càstig o premi seseguia?Tots anaven vestits compodien. La meva mare emfeia anar tan bé com podia.L’aula estava neta i era moltgran i nova.Anàvem moltalerta a embrutar-nos. Nome’n record gaire bé, delscàstigs. Premis, no n’hihavia, si feies una cosa bé ,et posaven un bé.- Fèieu excursions?Una vegada vàrem anar alsbanys de Sant Joan. Recordque ens varen mostrar unclot molt fondo i diguerenque era un volcà. Tambérecord que vàrem anar aveure les coves de SonCoves. Totes les sortideseren a peu.Una vegada, entemps de Quaresma, vàremvenir a la vila amb el tren

Jaumeta Adrover va anar a escola a es Palmer

José Fernando Teixeira va anar a escola a Portugal

Al meu antic institut hihavia classes amb pocsalumnes, encara que hihavia moltes classes i tots elsalumnes ens dúiem molt béentre nosaltres..-Com era la relació amb elsmestres?Era bona, ja que ensenteníem. A més hi haviamestres que ja havien fetclasse als meus pares.- Hi havia càstigs ? Com eren?Sí n’hi havia. Per exemple:quedar sense pati, també etpegaven amb un regla a lesmans, o també, a vegades, etfeien estar dret tota l’horamirant cap a la paret sense

poder dir ni mu.- Fèieu campana?No!- Com creieu que estàl’educació, ara ?Sincerament, crec que estàmolt pitjor que abans.- En què ha millorat ?En el que sí que crec que hamillorat l’eduació és en laqüestió de les novestecnologies.- Això és tot, gràcies.De res.Bruno Peixoto da Silva, 2n

ESO D

per anar a l’església aconfessar i a combregar.- L’església tenia moltaimportància?Sí, fèiem una hora cada diade labor, que bàsicament era

religió. Però a missa hianava cadascú pel seucompte, els diumenges.Sebastià Jaume CovesSánchez, 2n ESO C

L’escola en un altre temps: Jaumeta Adrover Roser“A La meva escola no hihavia electricitat, nomésfinestres molt grosses”

Rafel Estelrich Cifrecimençà el servei

ENTREVISTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP18

Les tropes de l'exèrcit africàvan creuar l'estret de Gibraltari es van unir a les del generalQueipo de Llano a Sevilla, i ala vegada, el seu ràpid avanç

“Som viu de miracle: una bomba queens tiraren no arribà a explotar”ofensiva sobre la línia del'Ebre, que significà lacampanya més llarga i sagnantde la guerra civil. La batallade l'Ebre va acabar amb laderrota de l'exèrcit republicà iva deixar el camí lliure per al'ocupació franquista deCatalunya; fet que vaprecipitar la fi de la guerra.Franco la va donar per

capacitat a causa de lesdivisions entre els diferentspartits polítics i forcessindicals que en molts llocsvan simultaniejar l'esforç de laguerra amb l'intentd'organitzar una revoluciósocial. La rereguarda de lazona nacional, en canvi, vatenir una direcció política imilitar molt més centralitzada,que el suport de l'Alemanyanazi i la Itàlia feixista, va fermés efectiva, i una repressióque va continuar durant ladictadura franquista contra elsmoviments d'esquerra i lacultura i la llengua catalana,basca i gallega.

La Guerra Civil espanyola (17de juliol de 1936-1 d'abril de1939) va enfrontar el governde la Segona Repúblicaespanyola, que tenia el suportde les organitzacionsd'esquerres, contra una part del'exèrcit i les organitzacionsde dretes. Va ser un fethistòric cruel de l'Espanya delsegle XX ja que el cop d'estati la posterior Guerra Civil vanrepresentar la culminació detotes les contradiccionssocials, polítiques iideològiques que s'haviengenerat a la societat en eldecurs dels decennis anteriors.La guerra es va iniciar amb unaixecament militar el 17 dejuliol de 1936 a la guarnicióde Melilla, que l'endemà es vaestendre arreu de l'Estat. Elpresident Santiago Casares vaser substituït per José Giral,qui va ordenar el repartimentd'armament entre la poblaciócivil, facilitant la derrota delsinsurrectes als principalsnuclis industrials, Madrid i lescapitals mediterrànies, però elfracàs de la revolta va donarpas a una guerra llarga isagnant.

- Quin any vàreu néixer?Vaig néixer l’any 1918 as’Alqueria Blanca, dia 21 dejuny.- Quants d’anys teníeu quanvàreu partir cap enes “frente”?Quan vaig partir cap enel“frente” tenia només 19anys- A quins llocs vàreu estardestinat?Vaig estar destinat a cincllocs diferents. Primer vaigfer el regiment a Palma ,després vaig estar aLlucmajor, llavors emdestinaren al regiment de laCorunya i al final emdestinaren al regiment decaçadors de Melilla i aRegulares núm. 5, lloc onens varen tractar molt bé. - Quants d’anys vàreu estarfent el servei militar?Jo vaig fer el servei durantset anys. Em pensava que noen sortiria, aquells set anyses varen fer eterns.Primer vaig estar a Palma,llavors vaig anar al’expedició de Calatayud,després vaig estar un anymenys quinze dies fent deguarda de seguretat aValència. Després d’estarquasi un any a València vaiganar a fer el “desfile” aMadrid, el “desfile” de lavictòria. Llavors em va tocaranar a Santiago deCompostel·la durant migany. També em tocà anar a

La Guerra Civil a través dels seus protagonistes: Rafel Estelrich Cifre

les va permetre contactar ambl'exèrcit del Nord, comandatpel general Mola. Durant el1937 la guerra es va lliurar entres fronts: l'intent franquistade conquerir Madrid i el nordindustrial, mentre elsrepublicans intentaveninfructuosament dominar lesprincipals ciutats d'Aragó. El general Francisco Francova llançar una ofensiva en elfront d'Aragó el maig de 1938per arribar al Mediterrani idividir el territori dominat pelsrepublicans, objectiu assolitamb l’ocupació de Vinaròs elmes d'abril. La reacciórepublicana va ser una

EL DIA QUEM’ENTREGÀEl dia que m’entregàme donaren agulla i fili trastets per més de mili em digueren ves viuque ningú t’ho ha de tocar.I quan m’aixecà l’endemàde tot quan me varen darsa rata n’havia fet niui me trobava apuraten aquell rigorós momentel sergent me demanàa on és s’ espalmador?I llavors ell va passarrevista de lo millori no trobava cap botó a sa guerrera germà.I si t’hi trobo altre vegadaamb sa bossa tan escuradat’envergaré una grapadaque t’esfondraré amb un cop.O senyor tot quan proposajo ho compraré amb bondoblersamb vint anys de ferformiguersmai m’havien dit tal cosaque m’engeguin si faig nosa.

acabada l'1 d'abril de 1939,tres dies després que elcoronel Segismundo Casadolliurés Madrid.La rere guarda republicanahavia viscut situacionsdifícils, que van afeblir la seva

Situació històrica

El protagonista

ENTREVISTA / PUBLICITATCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 19

Coruña durant nou o deumesos.Quan érem a la Corunya elnostre tinent va demanar alsde la companyia a veure sihi havia fusters ipicapedrers i molta gent vaaixecar la mà, però no ensvolien com a fusters opicapedrers sinó que va seruna jugada que ens varenfer. A tota la gent que vaaixecar la mà ens varentraslladar a Àfrica, on a hivaig estar vint-i-dos mesos.- Com vos desplaçàveu d’unlloc a un altre?Per desplaçar-noshabitualment ho fèiem ambcamions, però per anar al’Àfrica o tornar a Mallorcao anar a Eivissa ho fèiemamb vaixell. Una vegada,quan passàvem amb unvaixell per davantCartagena, els rojos ensvaren tirar una bombad’una tona que va fer unforat al vaixell, però per sortla bomba no va arribar aexplotar i vàrem arribar alport d’Eivissa amb el vaixellforadat que s’inundava,perquè feia molt mal temps ipel forat entrava moltad’aigua. Som viu de miracle!- Quines armes heu emprat? Aquesta és una pregunta enquè et diré noms d’armesperò segur que me’n deixaréalgun perquè per desgràcia,n’he utilitzades moltes. Laprimera que vaig utilitzar vaser el morter, després elfusell màuser i després laque vaig utilitzar més va serla metralladora. A uncompany que estava amb mili varen demanar les partsde la metralladora i es vaposar nerviós i va començara tartamudejar. Les

paraules no li sortien i elsergent li va pegar un copamb la metralleta al’esquena que el va tombar, il’endemà li va tornar ademanar els noms i aquestavegada li varen sortir a laprimera.- Quins galons vàreu arribar atenir?La primera medalla quevaig tenir va ser la MedallaMilitar, la segona va ser laCreu Roja, la tercera laCreu de Guerra i la darrerala Medalla MilitarCol·lectiva. Per laCol·lectiva cada diaguanyava dos reals.- Quan vèieu la vostrafamília?La meva família la vaigveure molt poc temps

Rafel Estelrich Cifre

Publicitat no desitjada?Missatge a una personadesconeguda

Agències deViatges i MisterisC. Finisterre, 13 PalmaSr. Andreu FusterC. Sort, 3Palma 20-setembre 2009Benvolgut aventurer,Hem escrit aquesta carta a set persones que crèiem que busquenviure l’aventura de la seva vida, la més emocionant, perillosa iinversemblant que mai s’han imaginat, i vostè, és una d’elles.D’aquestes set persones, tan sols una serà enormementrecompensada pel seu esforç i la seva intel•ligència siaconsegueix arribar al fons del misteri que es troba amagat auna illa deserta d’entre les deu mil que hi ha a Micronèsia.Quan algú el trobi, s’haurà acabat la prova i se li atorgarà elpremi.Però s’ahn de respectar les següents condicions, si no rebranuna amonestació que no serà gens agradable:1. Una vegada hagin emprès la tasca que els proposem, nopodran tornar enrere.2. No es podran comunicar amb ningú per demanar ajuda.3. La missió està plena d’obstacles i perills inimaginables, pertant, podran defensar-se amb les armes que elsproporcionarem¸vostès no podran portar armes pròpies.4. Aniran a contrarellotge, disposaran de dos mesos. Si ningú hoaconsegueix no passarà res i tornaran a la seva rutinària vida,però hauran perdut l’oportunitat que sempre havien desitjat.Ara els toca decicir a vostès si volen acceptar aquest repte. Si hivolen participar, enviïn a l’adreça que hi ha al full el següent:“Jo (el vostre nom) accepto participar a l’aventura i esticd’acord amb les condicions anteriors.

Signatura

L’enviïn i el dia 30 d’aquest mes ens reunirem a la porta 69 del’aeroport de Palma.Atentament,

President Wenceslau Amengual

Se li atorgà el premi a la millor actriu secundàriaAntònia Escale s, 3r ESO C

durant set anys. Quanestava a la Corunya emdonaren un mes de permísper anar-la a veure. Tambéquan vaig estar aLlucmajor, el furrier quetenia era un poc dolent i unvespre passades les dotze,quan havien passat elscamions i el tren, que anavaa Santanyí em va dir: “ara sivols pots anar a veure lateva família”, perquè espensava que no partiria capa Santanyí. Li vaig dir queme n’anava a veure els meuspares i em va firmar elpermís per poder anar aSantanyí. Llavors vaig fer deLlucmajor a Santanyí a peu,durant la nit. EntreLlucmajor i Campos hihavia uns tretze o catorzequilòmetres. Jo caminava iem pensava que m’haviaperdut, però arribant aCampos vaig veure llum ime’n vaig alegrar.Tomeu Estelrich, 4t ESO B

ENQUESTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP20

Allà on hia ha pèl hi ha alegria?Aquest segon trimestre ens hem interessat per un altre tema d’estètica: la depilació, per la qual cosa hem plantejat les preguntes següents:1. T’agrada més la gent depilada o sense depilar? 2. Et deplles tu? 3. Quin sistema de depilació uses? 4. És més femenina que masculina

la depilació?

Tomeu Estelrich, 4t ESO B1. Les dones m’agraden mésdepilades. Els homes, m’ésindireferent així com vagin.2. Em depil les cames perquèfaig ciclisme.3. Depèn del moment, ambmaquineta elèctrica o amb cera..4. La utilitzen més les dones.

Neus Bonet, 4t ESO C1. Tant homes com dones,m’agraden més depilats.2. Sí.3. Cera freda.4. Avui dia, és igual, tantmasculina com femenina.

Aina Ferrer, 4t ESO B1. Si té poc pèl, m’és igual. Peròsi n’hi ha a voler, més val quevagi depilat o depilada.2. Sí.3. Depèn de la part del cos. Utilitztant la cera, com la fulleta o lespinces.4. Avui dia és indiferent.

Pau Julià, Tecnologia1. Les dones depilades; els homes,tant m’és..2. Sí, m’afait.3. La maquineta d’afaitar.4. Més femenina, perquè com diuel refrany: “l’home i l’ós, commés pelut, més formós”

Antoni Noguera, CiènciesSocials1. Depèn si el pèl li cau bé ambla pell, si no és així la gentm’agrada més depilada.2. Cada dia m’afait.3. Amb eixut.4. Ni masculina ni femenina. Ésindividual ipersonal.

Bàrbara Rigo, Castellà1. Depilada, però no de maneraexagerada.2. Sí.3. Gairebé ja els he provats tots icap no em convenç.4. Actualmrnt, és tant masculinacom femenina..

Joan Carles Sánchez,Educació Plàstica1. M’és igual.2. No3. Cap.4. Gairebé igaul, però encara esdepilen més les dones que elshomes

Marta Salom, 4t ESO C1. Depilada totalment, de dalt abaix.2. I tant!.3. Tots els mètodes, l’importantés no dur pèl.4. M’estimaria més que fosmasculina, perquè no m’agradengens els homes peluts.

ENQUESTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 21

Marina Munar, 2n ESO C1.M’agrada més la depilada.2. Sí, em depil jo.3. Jo ús la cera.4. És més femenina, segons elmeu punt de vista..

Guillem Martínez, 2n ESO D1. Depilada, perquè fa oi veureuna dona sense depilar-se lescames.2. Sí, algun pic em depilo lescames, però em llevo els bigotis.3. Ús la cera.4. Home, hi ha més dones quees depilen, però jo crec que elsexe no hi té res a veure.

Guillem Mas,4t ESO B1. Les dones m'agraden mésdepilades. Els homes, com queno els mir gaire, m'és igual.2. Sí, les cames, perquè faigciclisme i per fer massatges nova bé que hi hagi pèl.3. Crema o fulleta.4. Jo crec que encara és mésfemenina.

Isidro Ginard, 4t ESO A1. En els homes no m'hi fix, peròtrob que les dones han d'anardepilades.2. Sí, les cames, perquè m'ho varecomanar una amiga.3. Cera freda4. És més femenina, tot i que avuidia ja hi ha molts homes, mésaviat joves, que es depilen.

Bel Bonet, 2n ESO D1. M’agrada més la depilada.2. És clar que sí-3. Ús la cera.4. És més femenina Claudia Delgado, 4t ESO C1. M'agrada més la gentdepilada, tant homes com dones.2. Sí3. Màquina elèctrica.4. Actualment, és tant masculinacom femenina.

Judith Banda 2n ESO C1. Depilada.2. Sí.3. Ús la cera.4. Més femenina perquè lesal·lotes som més netes.

Sílvia López, 4t ESO C1. Depilada!!!2. És clar, quin remei!3. Cera calenta.4. És més femenina quemasculina.

Glòria Ràfols, LlengüesEstrangeres1.Depèn de si es tracta d’unhome o d’una dona.2. Més en els mesos d’estiu.3. Depèn del lloc en què emdepili.4. És més femenina, ho tinc clar. Vanessa Meyer i Noelia Verde, 2n ESO C

ENQUESTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP22

Degustacions literàriesCom que no falta gaire per celebrar Sant Jordi, aquí teniu una selecció de llibres que ens ha recomenat distint personal del centre

Rai Planes, consergeria: Lareina al palau dels correntsd’aire, d‘Stieg LarssonNa Rai ens recomana aquestdarrer volum de la trilogia deMillenium perquè és d'intrigai l'ha trobat molt entretengut.Tancada dins d’una habitaciód’hospital sota vigilànciapolicial, Lisbeth Salander hasobreviscut al foc, però ara estroba al centre del combatfinal entre el cèlebre MikaelBlomkvist i les forces del béper una part, i la policia sueca,la Säpo, i totes les aberracionsd’un sistema, de l’altra.

Aina Adrover,departamentde Llatí: L’estranya, deSándor MáraiA n’Aina li agrada moltl’escriptor hongarès SándorMárai, i ens recomana una deles seves novel·les. Tractad’un professor universitari queemprèn un viatge en solitariper veure en perspectiva elsdarrers esdeveniments que hantrasbalsat la seva vida. En unailla coneixerà una dona amb laqual viurà una històriad’amor.

Antònia Ma. Mir,departament de Plàstica:Pájaros sin alas, de LouisBernieresN'Antònia ens recomanaaquest llibre perquè estàcarregat de sensibilitat ibellesa, i és emotiu i duralhora.La història transcorre aTurquia, en una època onconviuen religions tan disparscom l'islamisme i elcristianisme. Els sentimentsd'amistat, d'amor i la guerrauneixen tota una varietat depersonatges al llarg de la sevavida.

Lourdes Galiana, neteja:Moby Dick, de HermanMelvilleNa Lourdes troba que aquestllibre és molt bo per aprendrequè és l'odi.Tracta de l 'obsessiva iautodestructiva persecuciód'una gran balena blanca, perpart del capità Ahab. Ésinteressant també per conèixercom es pescaven les balenes alsegle XIX, i multitud d'altresdetalls sobre la vida marinerade l'època.

Jaume Lladó, departamentde Matemàtiques: El pontsobre el Drina d’Ivo AndricEn Jaume ens recomanaaquesta novel·la perquè, a mésde ser entretenguda, serveixper entendre els conflictes ques’han viscut als Balcans.Conta la història d’un pontd’una ciutat bosniana des de laseva construcció fins que ésdestruït durant una guerra.S’hi expliquen els conflictesque hi ha entre les distintescomunitats religioses.

Maria Teresa Mora,departament de CiènciesNaturals: El último catón deMatilde AsensiNa Maria Teresa ensrecomana aquest llibre perquèés divertit i de fàcil lectura, i amés serveix per conèixerdiferents llocs, cultures imaneres de viure. És una novel·la d'aventuresque té com a rerefons elssecrets que es guarden alVaticà i que la protagonistahaurà de desxifrar a partir deset proves basades en els setpecats capitals.

Agustí Salom,departamentde Música:Momo, deMichael EndeN'Agustí troba aquest llibremolt recomanable perquètracta de com d'important és eltemps i altres qüestionsrellevants com l'especulacióurbanística.Momo és una al·lota que viuen un teatre antic. Tots elsveïnats i amics hi van perexplicar-li les seves coses.Però uns homes grisos livoldran mal...

Pilar Sánchez,departamentde Matemàtiques: Los diezmagníficos, d’Anna CerasoliNa Pilar ens recomana aquestllibre perquè ens mostra d'unaforma més entretengudaconceptes matemàtics, que aella tant li agraden.El padrí de Filo és unprofessor de matemàtiquesjubilat que ensenya al seu nétels principis bàsics d'aquestadisciplina i la vida delsmatemàtics a travésd'exemples que trobamdiàriament a la nostra vida.

Processos de Comunicació, 1rESO C-D-E

DIBUIXCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 23BE

GOÑA

MART

ÍNEZR

OSAD

O, 3RE

SO B

CRÒNICA CURS 2009-2010PÀGINES UEP24Festes populars

Sant Antoni a ses Salines

Els dimonis feren un espectacle de foc que va agradar molt a la gent

Les beneïdes foren molt concorregudes. Cal destacar la gran partcipació de cavalls i cavallistes

El dia 17 de gener, a sesSalines, se celebra la festa deSant Antoni.La vesprea del dia 17 unacolla de dimonis i dimonionsque s’amaguen per tota

Mallorca fan la seva aparicióen aquest poble del Migjornper reclamar els seus drets. Un

esplèndid espectaclepirotècnic seguit de correfocsanuncia que “ells” ja hanarribat.Unes llums vermelles i unamúsica terrorífica surten del’ajuntament deixant veurenomés les ombres obscuresdels assistents a la festa.La batucada acompanya elscorrefocs, els dimonis, elsdimonions i el públic des del’ajuntament fins a l’ esglésiavella, en que un fogueróenorme, il·lumina tots elsespectadors. De deu minuts disposen perfer un curt ball a la vora delfogueró abans que SantAntoni aparegui amb unacorda per formar-los a tots.Un darrere l’altre, enganxats ala corda de Sant Antoni, cap ales portes de l’ infern sentornen. Amb alegria dels méspetits del poble a qui algunallàgrima ja els ha caigut.Una torrada devora el fogueróacaba amb una nit de disgustsper a alguns i alegries per aaltres , però la festa encara noha acabat.Ja és Sant Antoni, per fi dia17 de gener. Després d’una nitde llàgrimes i rialles, ja és benhora de treure els animals finsa la Plaça Major s’engalana aporta.L’ ajuntament uns altaveusinterrompen les gloses, queson,en per anunciar que elcapellà ja està preparat.Cavalls, cans, moixos, ocells,tortugues i, fins i tot, un porcpassen davant de l’edifici perser beneïts.Ja queda poc perquè la festas’acabi. Totes les carrosses iels cavalls es mostren fentvoltes per la plaça Major que,a diferència de quan hemarribat ja no és blanca, ni lacalçada negra. “Plim-plim.” Les primeresgotes de pluja comencen acaure... Uns curts comiats iunes corregudes ràpides fanque només uns pocs valentsquedin encara a la plaça.Fins l’any que ve i que no enfalti cap!

Antoni FernándezCanyelles, 1 ESO C