Departament de Geografia i Història

curs 2019-20

Anomenem població el conjunt d’éssers humans que viuen a un territori

geogràficament determinat.

Del seu estudi s’encarrega la demografia, una ciència que amb el seu treball ens

permet conéixer l’evolució, la distribució, ladinàmica i l’estructura de la població

humana.

Amb el treball dels demògrafs podem respondre qüestions que tots ens plantegem

algunes vegades:

1. Quanta gent hi convivim al planeta?

2. La població es reparteix uniformement pel territori?

3. Augmenta o disminueix la població mundial?

4. Ho ha fet igual sempre i a tots els llocs?

5. Hi ha un equilibri entre el nombre de dones i el d’homes?

6. És cert que la humanitat està envellint-se?

Per estudiar la població utilitzem les anomenades fonts demogràfiques.

A l’Estat espanyol les més importants són el cens i el padró, què recullen informació

variada de cadascun dels residents a l’estat: nom, adreça, data i lloc de naixement, estat

civil, nivell d’estudis i altres dades de caràcter social i cultural.

El cens és la font demogràfica més completa, des del 1981 es realitza els anys que

acaben en 1 amb una periodicitat decennal. La seua elaboració

és competència de l’Institut Nacional d’Estadística, que

publica les dades a la seua pàgina web (ine.es).

El padró municipal de població l’elaboren els

ajuntaments amb una periodicitat quinquennal els anys

acabats en 1 i en 6. Des del 1996 el padró s’actualitza de

manera continua i automàtica, gràcies a la transmissió

informàtica i telemàtica de les dades entre l’INE i els

ajuntaments.

Altres fonts demogràfiques són el Registre Civil, on s’inscriuen els

naixements, les adopcions, els matrimonis, els divorcis i les defuncions;

també s’ha d’esmentar l’Enquesta de Població Activa (EPA), què

trimestralment arreplega informació estadística sobre població ocupada i

desocupada.

1

L’evolució de la població

Actualment es calcula que al planeta hi vivim més de 7000 milions de persones.

Al llarg de la Història la població mundial ha augmentat, però és des de mitjan segle

XVIII quan eixe augment ha sigut més espectacular com a conseqüència d’una sèrie

d’avenços tècnics (nous conreus i màquines agrícoles), higiènics i sanitaris

(medicaments, vacunes, hàbits d’higiene) que van millorar l’alimentació i les condicions

de vida de la població de les àrees més desenvolupades d’Europa i d’Amèrica del Nord,

on es va produir un descens molt important de la mortalitat.

Al llarg del segle XX es va produir una veritable explosió demogràfica mundial quan es

va reduir també la mortalitat en zones d’Amèrica Llatina, d’Àsia i d’Àfrica gràcies a

l’extensió dels avenços higiènics i sanitaris.

Amb tot, el creixement de la població

mundial sembla que s’ha alentit des de la

dècada dels huitanta del segle passat,

principalment a causa de la reducció del

nombre de naixements.

De tota manera la població mundial segueix

augmentat en uns 80 milions de persones

cada any, una circumstància que fa que els

experts es pregunten si la Terra té prou

capacitat per mantenir una població que a

finals d’aquest segle superarà els 10000

milions.

7. Busca informació a la xarxa i fes un llistat amb els països més poblats del

món. Situa’ls al planisferi.

8. Elabora també una llista amb les quinze ciutats més poblades. En quin país i

en quin continent se situen?

9. Creus que hi ha alguna relació entre les ciutats i els països més poblats.

2

La distribució de la

població

La distribució de la població mundial no és uniforme sobre la superfície del planeta,

els éssers humans es concentren en alguns llocs mentre en deixen deshabitats d’altres.

En eixa desigual distribució hi intervenen factors físics i factors humans.

Factors físics: la població sol localitzar-se allà on hi ha climes temperats,

relleus de poca altitud i sòls fèrtils.

Factors econòmics: la població tendeix a concentrar-se als llocs on hi ha més

recursos i es concentren les activitats econòmiques.

Factors històrics: la concentració o la manca de població també pot ser

conseqüència d’alguna circumstància del passat que va afavorir o dificultar el

poblament.

Factors polítics: algunes decisions de governs o organismes poden condicionar

el poblament/despoblament d’algunes zones (canvis de fronteres, conflictes

bèl·lics, ...).

Densitat de població al món

Per conéixer i estudiar la distribució dels habitants del planeta podem fixar-nos en la

població absoluta (el nombre total de persones que viuen a un territori) o en la

població relativa o densitat de població, un indicador que posa en relació el nombre

d’habitants i l’espai que ocupen. Per calcular-la hem de dividir el nombre total

d’habitants entre la superfície ocupada en km2, el

resultat s’expressa en hab/km2.

Segons la densitat de població, un territori es considera:

Desert demogràfic: menys d’1 hab/km2

Molt poc poblat: menys de 10 hab/km2

Poc poblat: entre 10 i 50 hab/km2

Mitjanament poblat: entre 50 i 100 hab/km2

Molt poblat: més de 100 hab/km2

Observa el mapa de la densitat de població al món i respon.

10. Quin hemisferi té una densitat major?

11. Quines són les àrees geogràfiques on es concentra la majoria de la població?

12. Identifica els grans deserts demogràfics del planeta.

13. Quins factors influeixen en la distribució de la població?

14. Relaciona les zones de concentració de la població i els deserts demogràfics amb

algun dels factors de distribució de la població.

15. Calcula la densitat de població dels següents pobles

Localitat superfície població densitat

Alcàsser 9,01 km2 9813

Benetússer 0,78 km2 14495

Godelleta 37,45 km2 3391

Turís 80,5 km2 6627

Torrent 69,26 km2 80630

València 134,65 km2 787808

𝐷𝑒𝑛𝑠𝑖𝑡𝑎𝑡 =𝑛𝑜𝑚𝑏𝑟𝑒 𝑑′𝑕𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑠𝑢𝑝𝑒𝑟𝑓í𝑐𝑖𝑒

3

La dinàmica de la

població

La dinàmica de la població és la responsable dels canvis en el nombre d’habitants del

planeta, eixos canvis poden ser causats per factors biològics o per factors antròpics.

Els primers són els anomenats moviments naturals de la població, mentre que els

segons els coneixem com els moviments migratoris.

3.1 Els moviments naturals de la població

Hi ha dos moviments naturals de la població, la natalitat i la mortalitat.

►La natalitat

La natalitat és el nombre de persones nascudes al llarg d’un any en un lloc determinat.

Per poder comparar la natalitat de diversos llocs fem servir la taxa de natalitat (Tx N)

que calculem dividint el nombre de naixements

que es produeixen durant un any en un lloc

concret entre la població total d’eixe lloc i

multiplicant el resultat per mil.

El resultat, per tant, s’expressa en tants per mil (0/00) i ens indica quants naixements

s’han produït per cada mil habitants. Es considera que la taxa de natalitat és baixa quan

no arriba al 15 0/00, mitjana quan se situa entre el 15 i el 30

0/00 i alta quan abasta valors

superiors al 30 0/00.

𝑇𝑥𝑁 =𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡

𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙𝑥1000

La taxa de natalitat varia molt entre els diferents països en funció de diversos factors

(nivell econòmic, educació, cultura...). Generalment trobarem les taxes més altes als

països menys desenvolupats, on els fills són imprescindibles per ajudar la família; en

altres casos són les tradicions culturals i religioses les que afavoreixen la natalitat.

Els països més desenvolupats, pel contrari, presenten taxes de natalitat baixes com a

conseqüència de factors com l’extensió del temps dedicat als estudis i la formació, les

jornades laborals llargues, els problemes econòmics i socials derivats de tindre fills.

En relació amb la natalitat hem de fixar-nos també en altres taxes que ens indiquen la

tendència demogràfica d’una població

La taxa de fecunditat ens informa sobre el nombre de naixements per dona en edat

fèrtil (entre 15 i 49 anys). Es calcula dividint el

nombre de nounats entre el nombre de dones en

edat fèrtil i multiplicant-ne el resultat per mil. El

resultat, per tant, s’expressa també en tants per

mil (0/00).

Un altre indicador que solem utilitzar és la taxa de fertilitat, ens indica el nombre mitjà

de fills de totes les dones i ens informa si una generació serà rellevada per una altra

sense que es produïsca un descens de població. Per assegurar-ne eixe relleu

generacional el resultat de dividir la natalitat entre el nombre de dones ha de ser com a

mínim 2’1 fills.

►La mortalitat

La mortalitat és el nombre de persones que moren al llarg d’un any en un lloc

determinat. En aquest cas també fem servir una taxa per estudiar-la i comparar-ne la de

diversos llocs, la taxa de mortalitat (TX M) que calculem dividint el nombre de

defuncions que es produeixen durant un any en un

lloc concret entre la població total d’eixe lloc i

multiplicant el resultat per mil.

El resultat s’expressa en tants per mil (0/00) i ens indica quantes defuncions s’han

produït per cada mil habitants. Es considera que la taxa de mortalitat és baixa quan no

arriba al 9 0/00, mitjana quan se situa entre el 9 i el 12

0/00 i alta quan abasta valors

superiors al 12 0/00.

Des de les acaballes del segle XX s’ha produït una important reducció de la

taxa de mortalitat arreu del món, l’extensió de les millores en l’alimentació, la

higiene i la sanitat hi són les principals responsables. Amb tot, la taxa de

mortalitat segueix sent alta als països poc desenvolupats per les carències

sanitàries i alimentàries, per la major conflictivitat bèl·lica que pateixen i pel fet

que les seues carències de recursos deixen la seua població molt més

𝑇𝑥𝐹 =𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡

𝑑𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑑𝑎𝑡 𝑓è𝑟𝑡𝑖𝑙𝑥1000

𝑇𝑥𝑀 =𝑚𝑜𝑟𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡

𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙𝑥1000

L’esperança de

vida és el nombre

mitjà d’anys que

una persona pot

viure des del

moment del seu

naixement

desprotegida davant de catàstrofes naturals extraordinàries o recurrents (terratrèmols,

inundacions, sequeres, etc.).

Als països desenvolupats la taxa de mortalitat és més baixa, però des de finals del segle

XX ha augmentat principalment per l’envelliment de la població.

Una taxa més específica relacionada amb la mortalitat és la taxa de mortalitat infantil.

Es calcula dividint el nombre de difunts

menors d’un any entre el nombre de

nounats i multiplicant el resultat per mil.

S’expressa també en tants per mil (0/00).

►El creixement vegetatiu de la població

De la confrontació de les dades de la natalitat i la mortalitat d’una població podem

extreure el creixement vegetatiu o natural de la població. Si la natalitat supera la

mortalitat tindrem un creixement positiu i la població haurà augmentat, si la natalitat és

superada per la mortalitat tindrem creixement negatiu i la població decreixerà; podria

ocórrer que la natalitat i la mortalitat foren iguals, en eixe cas tindríem un creixement

zero.

Per utilitzar el creixement vegetatiu en els estudis demogràfics s’ha de calcular abans la

taxa de creixement vegetatiu restant a la

natalitat la mortalitat i dividint el resultat per

la població per multiplicar-lo després per

cent. Aquesta taxa s’expressa, doncs, en

tants per cent (0/0).

𝑇𝑥𝑀𝑖𝑛𝑓 =𝑚𝑜𝑟𝑡𝑠 𝑚𝑒𝑛𝑜𝑟𝑠 𝑑′𝑢𝑛 𝑎𝑛𝑦

𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡𝑥1000

𝑇𝑥𝐶𝑉 =𝑛𝑎𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡 − 𝑚𝑜𝑟𝑡𝑎𝑙𝑖𝑡𝑎𝑡

𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó𝑥100

►El model de transició demogràfica

De l’estudi i el balanç dels moviments naturals de la població va sorgir l’anomenat

model de transició demogràfica, què estructura l’evolució de la població identificant-ne

diverses etapes.

La primera etapa és la que anomenem Règim demogràfic antic, es caracteritza per

un creixement vegetatiu de la població molt baix com a conseqüència de les altes taxes

de natalitat i de mortalitat, la qual cosa es tradueix en una esperança de vida molt baixa.

Tots els països del món es trobaven en aquesta etapa fins el 1750.

La segona etapa es correspon amb un Règim demogràfic de transició i es caracteritza

per un creixement vegetatiu molt elevat. Es divideix en dues fases:

Fase primera. Mentre la natalitat es manté en valors molt elevats, la mortalitat

experimenta una davallada molt forta gràcies a les millores en l’alimentació, la

medicina i la higiene. Es produeix una veritable explosió demogràfica.

Fase segona. La natalitat inicia un descens prou acusat mentre la mortalitat

modera la seua tendència a la baixa, de manera que el creixement vegetatiu

comença a frenar-se.

Els països desenvolupats completaren aquesta etapa cap a mitjan segle XX, mentre que

els països subdesenvolupats iniciaren la fase primera durant la segona meitat del mateix

segle.

La tercera etapa s’anomena Règim demogràfic modern i es caracteritza per una

natalitat molt baixa per motius molt diversos i per una mortalitat també molt baixa, de

manera que el creixement vegetatiu de la població és molt exigu. Això sí, l’esperança de

vida és alta.

Aquesta és la situació demogràfica dels països desenvolupats des de la segona meitat

del s.XX, també s’han incorporat darrerament alguns països de l’Amèrica Llatina i la

Xina.

Alguns especialistes parlen ja d’una quarta etapaque escaracteritzaria per episodis de

creixement negatiu de la població en superar la mortalitat els valors de la natalitat. Eixa

situació es donaria a països molt avançats econòmicament i social amb una població

molt envellida amb una esperança de vida molt alta.

20. La ciutat A té 5000 habitants i en un any s’han produït 48 naixements i 38

defuncions, mentre que a la ciutat B hi viuen 100 habitants i el darrer any han

nascut 105 nadons i han mort 98 veïns. Calcula les taxes de natalitat, de

mortalitat i de creixement vegetatiu. Quina de les dues ciutats ha tingut una

natalitat major?

3.2 Els moviments espacials de la població

Els moviments espacials de la població són desplaçaments de persones d’un lloc a un

altre. En podem distingir d’habituals i de migratoris.

►Moviments habituals

Aquests moviments no impliquen un canvi de residència o de feina, són d’anada i

tornada. En aquesta categoria de moviments habituals podem situar les persones que

diàriament es traslladen a una localitat diferent per motius de treball o d’estudi, també

realitzem un moviment habitual quan ens traslladem per fer unes vacances.

►Moviments migratoris

Estos moviments impliquen sempre un canvi de residència. Poden ser interiors, quan es

produeixen dins de les fronteres d’un

estat, o exteriors, quan es creua

almenys una frontera internacional.

Les causes de les migracions

Les principals causes que empenten

les persones a deixar els seus llocs

d’origen són:

Econòmiques: manca de feina,

cerca de millores salarials, ...

Socials: poden ser polítiques,

bèl·liques, discriminacions

ètniques, persecucions

religioses, ...

Naturals: sequeres, terratrèmols, inundacions, huracans, ...

Quan estudiem els moviments migratoris hem de distingir entre l’emigració i la

immigració.

L’emigració és l’eixida de persones d’àrees o territoris que anomenem emissors,

generalment es tracta de països poc desenvolupats econòmicament o que es veuen

afectats per conflictes polítics o

bèl·lics. Les persones que deixen els

seus llocs d’origen són els emigrants.

La immigració és l’arribada de

persones a una àrea o territori

determinat que anomenem receptors,

generalment estats avançats

econòmicament i políticament estables.

Les persones que arriben a un nou lloc

per viure són els immigrants.

Si calculem la diferència entre el nombre d’Immigrants i el d’emigrants ens proporciona

el Saldo migratori, que pot ser

positiu si els immigrants són més

que els emigrants o negatiu si en

són més els emigrants.

Amb el càlcul del

saldo migratori ja

podem conéixer amb exactitud l’evolució de la població. Per fer-ho sols hem de calcular

el Creixement Real de la població sumant el creixement vegetatiu i el saldo migratori.

Els efectes de les migracions

Efectes positius Efectes negatius

Els emigrants es converteixen en una font

d’ingressos per al país emissor en enviar

part del seu sou a la família que s’ha

quedat a casa.

El país receptor aconsegueix mà d’obra

disposada a treballar en qualsevol feina.

La natalitat del país receptor augmenta.

El país emissor perd mà d’obra que s’ha

format amb els seus recursos.

Els immigrants

tendeixen a

concentrar-se en

barris, la qual

cosa dificulta la

integració.

Es poden generar

conflictes si la

població local percep els immigrants com

una amenaça (xenofòbia)

𝑆𝑎𝑙𝑑𝑜 𝑚𝑖𝑔𝑟𝑎𝑡𝑜𝑟𝑖 = 𝐼𝑚𝑚𝑖𝑔𝑟𝑎𝑛𝑡𝑠 − 𝐸𝑚𝑖𝑔𝑟𝑎𝑛𝑡𝑠

𝐶𝑟𝑒𝑖𝑥𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑟𝑒𝑎𝑙 = 𝑐𝑟𝑒𝑖𝑥𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑣𝑒𝑔𝑒𝑡𝑎𝑡𝑖𝑢 + 𝑠𝑎𝑙𝑑𝑜 𝑚𝑖𝑔𝑟𝑎𝑡𝑜𝑟𝑖

4

L’estructura de la

població

En una població podem distingir grups amb diferents característiques segons el criteri

que utilitzem per a classificar-los: sexe, edat, activitat laboral, nivell d’estudis.

►Estructura per sexe

Es refereix a la proporció d’homes i dones que formen una població. Generalment

naixen més xiquets que xiquetes, però l’esperança de vida femenina és superior a la

masculina.

►Estructura per edat

Segons l’edat podem distingir tres grans grups de població:

Joves, entre 0 i 14 anys

Adults, entre 15 i 64 anys

Vells, majors de 65 anys

Segons la proporció de cadascun dels grups d’edat una població es pot qualificar de jove

si els joves representen més del 35% de la població total i els vells no arriben al 5%,

d’adulta quan els joves representen entre el 25% i el 35% mentre els vells són entre el 5% i

el 12% o d’envellida quan el percentatge d’ancians supera el 12%.

►Estructura per activitat laboral

Segons l’ocupació, la població es divideix en activa i inactiva.

La població activa la formen les persones que tenen edat per a treballar, tant si treballen

com si estan desocupats. La població inactiva la integren les persones que no tenen edat

de treballar (xiquets i vells), les que realitzen feines no remunerades (mestresses de

casa) i els estudiants.

►Estructura per nivell d’estudis

La classificació de la població pel seu nivell d’estudis ens proporciona l’anomenat grau

d’alfabetització, que indica la proporció de persones majors de 15 anys que saben llegir

i escriure. Sol ser més elevat als països desenvolupats.

21. Classifica les següents persones segons penses que són població activa o

inactiva

Joan, 32 anys Ha deixat la feina per

tindre cura dels fills

Francesc, 23 anys Estudia Història i fa

tasques de voluntari a un

menjador social

Laia, 30 anys És propietària d’una

perruqueria

Empar, 50 anys Prepara oposicions

d’auxiliar administratiu de

l’ajuntament

Susana, 42 anys Dona classes de valencià a

un institut

22. Relaciona els següents conceptes

Població ocupada Estudiants

Població aturada Amb feina

Població inactiva Sense feina