El «hobby» d'aquest hivern (23)

A L'ENTORN DEL'HOSPITAL DE

SANT ANTONI ABATEls carmelites descal~os i

la Rambla de Sant Josep -2-

La Rambla deis Josepets

Per descomptat que la Ram-bla deis Josepets no sempre ha tin-gut la forma actual. Abans d'urbanit-zar-se aquest sector formava part delgran hort deis carmelites, pero ja uncop urbanitzat molts de nosaltresI'hem coneguda com a Rambla, ambel passeig central de terra i voltadaper dues fileres de grans platanersamb el rec d'aigua que els unia. Tam-bé hi havia una font a la part superi-or a rna dreta i tenia els seus bancsde pedra a cada costat; Ilavors a cadacostat del passeig hi havia una cal-cada per al transit rodat d'aquellsmoments, ja fos deis carros o deispocs vehicles motoritzats que ana-ven augmentant de mica en mica.

Aquesta rambla cada any, lavigília deis Reis, era envaida per lacavalcada i per tot el seu acompa-nyament i hi feien parada quan elsreis pujaven a I'Hospital per fer I'ofre-na als malalts. És bo recordar quedurant molts anys la cavalcada esfeia dalt de cavall i segurament queel recorregut per aquells que hi ana-ven era més incomode que no pasara. r

A banda creta'd'aquest pas-seig hi havia els jardins del TeatreApol-Ió (val'a-ríir que els vilanovinssempre n'hem fet esment sétlse po-sar I'accent a I'última sfl-laba), l.any1878 el Marques de Sama, que ha-

via comprat part de I'antic hort, vaplantar-hi un artístic pare que va ano-menar «Jardins d'Apol-ló», proveítd'un espai per a balls i tot seguit elsva cedir a I'Hospital. Més endavant,I'any 1884, es va construir dins el jar-dí una petita edificació d'estil coloni-al que donava cabuda al bar en elqual celebraven tota la mena de fes-tes familiars i qastronomiques quesegueixen a una festa religiosa comsón el bateig d'un nadó, la primeracomunió d'un infant o el casamentd'uns nuvis, i també s'hi havien fetels balls que el Foment Vilanoví or-ganitzava cada any després de laFesta Major; aquest terreny avui diaI'ocupa una indústria marbrista.

Al costat esquerre en principihi havia un gran solar amb pistesasfaltades i amb les cistelles per ju-gar a basquet i com que era propie-tat deis amos de la fabrica del Fénix,més coneguda com "la fabrica de laRambla», anys més tard s'hi vanconstruir els actuals pisos per a allot-jar-hi els treballadors.

Les monges concepcionistes

Des d'un principi, millor dit, desdel 15 d'abril de 1858, les mongesConcepcionistes, vingudes de laseva casa de Mataró, tingueren curadel servei de I'Hospital, ja que aquell

L 'antiga Sínia de /'Hospital. Foto: A. Sagarra

49

mateix any es va signar un convenientre la Superiora d'aquestes Ger-manes i la Junta Municipal de Bene-ficencia per a fer-se cárrec deis ma-lalts, cosa que van fer, salvant el pe-ríode deis anys 1936-1939 de laGuerra Civil.

El juliol de I'any 1936 les au-toritats revolucionaries reuniren elpersonal religiós tant de la casad'Empara com de I'Hospital per talque no abandonessin pas el serveique feien, pero va resultar que ambles monges Concepcionistes no esvaren entendre i aquestes van mar-xar. Sembla que hi va tenir a veureel fet que en els primers dies de larevolta dues monges d'aquest orde,de fora de Vilanova, varen ser assas-sinades.

De resultes d'haver marxat lesConcepcionistes, les Paüles de laCasa d'Empara van passar a servir aI'Hospital. Passada ja la guerra, lesConcepcionistes es van reintegrar al-tra vegada al servei de I'Hospital. Haresultat, pero, que amb el pas deisanys en que han minvat les vocaci-ons i també amb les noves exiqenci-es del servei sanitari que ha imposatpersonal professional, tot plegat haportat que actualment la presencia deles monges només sigui testimonialamb la presencia d'una monja, SorMaria, d'aquesta congregació i jad'edat torea avancada,

El Patronat deis Pobres

Un deis serveis que havia aco-Ilit aquesta institució fou el menjadordel Patronat deis Pobres, en un localsituat ja en el carrer de Sant Magí,un local que nosaltres coneguéremamb el nom de «Auxilio Social» i alqual hi assistien les persones mésnecessitades de la vila. Aquestestenien el seu lIoc fix al menjador, perotambé hi menjaven rodamons i pas-savolants en una especie de rebe-dor on hi havia taules parades ambbancs per a seure-hi. Aquest serveihavia estat fundat I'any 1860 com apatronat deis pobres per tal de su-primir la mendicitat i socórrer tambéels que es trobaven a I'atur. Els cap-davanters i fundadors d'aquesta ins-titució foren una colla de prohomsvilanovins, com Josep Vinyals i Gas-só, Isidre Marques i Riba, els ger-mans Sama Martí, els germans So-

ler Morell i alguns més, i en aquellaepoca fundacional acollí unes 83persones i més endavant passavende 100. El primer de maig de 1925es va inaugurar el nou menjador, ambtaules de marbre. La menja era bonai sana i en els darrers anys era tantala freqüencia en que s'hi menjavacolomí deis que es criaven a les gol-fes de l'Ajuntament que els benefici-aris un dia protestaren dient que «jaestaven tips de menjar colomí» ...Aquest servei practicarnent es vamantenir fins a I'any 1936, és a dir,que va funcionar més de 70 anys.Passada la guerra va tornar a funci-onar amb el nom ja citat de «AuxilioSocial», que depenia de I'organitza-ció Nacional, fins ben entrada la de-cada deis 50.

Manteniment de I'Hospital

Els vilanovins des de sempres'han pres com un deure el vetllar pelmanteniment de I'Hospital i s'han ide-at en cada epoca fórmules per a re-captar diners. Des de sempre s'ha-vien fet tómboles, rifes, balls bene-fics, carrosses el diumenge de Car-nestoltes des del 1858 al 1936 i tam-bé en l'epoca moderna el conegutprograma de Radio Vilanova portatpel Sr. Serra Alsina i el sirnpatic«Lalo».

Uns altres recursos els treiaI'Hospital de les deixes amb que so-vint la gent el beneficiava, ja fossinamb cases o amb terres.

Ben entrat el nostre segle,I'Hospital tenia també altres seccionsd'atenció i servei popular. Algunsd'aquests serveis devien el seu ori-gen a la manca d'aigua corrent en-cara en moltes cases del poble deVilanova. Un deis serveis era el deisrentadors de roba en dos grans sa-fareigs que hi havia al pati i I'altra erael deis banys. Hi havia a I'Hospitalalgunes habitacions amb banyeresamb aigua calenta i tot (els anys 20-30) de dues pessetes el servei.

Un altre servei que també ofe-ria I'Hospital, ja al tombant del seglepassat i destinat a I'agricultura, erael de lIogar unes premses rnobils quetenien i que anaven tirades per unanimal. En l'epoca de premsar elsrairns anava pels cellers deis page-

. r

,-sos .que la sol.licitaven i que teniencup pela no tenien pre~sa i aixíaquests no havien d~ traslladar labrisa a un altre celler. •

Actualrrient s'ha hagut de do-nar una nova orientació a I'economia.La posada al dia ~els seus serveissanitaris ha comportat de buscar unfinanc;:ament pactat i segur amb lasanitat pública, i és que el seu patri-moni immobiliari s'anava devaluantamb el temps i s'han vist obligats adesprendre's-en, tal com hem vistque ho feien amb el nostre propi lo-cal, que fins a la compra comunitariade I'edifici aquest era patrimoni deI'Hospital.

La manifestacióde dones amb galledes

El pou de I'Hospital també do-nava aigua al poble de Vilanova desde fa molts anys, principalment enepoques més properes i sobretot enla década deis anys 1950, en que lamanca d'aigua es va accentuar tanta Vilanova fins al punt que es va or-ganitzar una manifestació molt sona-da de dones amb galledes pels car-rers de Vilanova el dia 24 de setem-bre de 1965, en plena dictadura fran-quista, que reclamaven aigua per alpoble i que va acabar davant del'Ajuntament de Vilanova. Aquest fetva tenir ressó fins i tot al governcivilde la província.

Aquest pou va alimentar el

Monólit commemoratiu i el popular Lalo. Foto: J. Sivill

sector de la plaga de les Casernes iles barriades del Tacó i del Grup Ar-rnanya. En realitat de pous n'hi hamés d'un. Hi havia el més antic o elde sempre, pero als ays 50 se'n vafer un altre a pic i pala, naturalment,d'uns 30 metres de tondaria i quedonava un cabal proper als 25.000litres d'aigua per hora. Era d'aquestpou que es treia I'aigua que s'envia-va al ramal del poble. Aquest pou,pero, no va ser revestit d'obra i elsdespreniments de la terra de les pa-rets van minvar la seva fondaria i envan perjudicar el cabal. Fos pel mo-tiu que fos, el cert és que cap als anys70 es va fer un altre pou dins I'hortde I'Hospital per tal de recuperar elcabal minvant, pero la prospecció nova donar el resultat aqüífer desitjat.

Els enterraments

l.any 1878 es va pressionarl'Ajuntament de Vilanova perque ins-taurés el servei d'enterraments, peroes volia que els seus beneficis anes-sin a parar a les cases de beneficen-cia, de manera que I'Hospital n'erauna d'elles i per aixo va dipositar coma garantia unes lamines de valors del'Estat.

D'aquest servei molts de no-saltres recordem que en guardavenels cotxes en un portal prop de I'en-trada principal de I'Hospital i que erablanc si el mort era un infant o negreper a la resta i el tirava un cavall odos (aixo depenia de la categoria),que eren de cal «Nicolau». Enaquells anys el preu d'un enterramentanava de 90 a 35 pessetes.

Altres qüestions

Durant els anys de la guerracivil, concretament el mes de generde 1938, la Comissió de Govern del'Ajuntament va decidir construir unpavelló al jardí per a tuberculosos,separat de la resta de pavellons. ElIIocescollit fou a la part nord junt a latanca que envolta tot el jardí, que enaquells temps era un hort. l.edifici esva construir pero hO es va arribar autilitzar mai per a aquest fi. L:edificiactualment allotja les dependencies-de la direcció i de I'administració deI'Hospital. sl mes de setembre de.I'any 1938, en una reorgan1tzacióefectuada en els serveis de I'Hospi-

Recaptant donatius. Presidits pel Lalo, els Srs. Cánovas, Serra Alsina i Solanell. Foto Horro, Arxiu Solanell

tal, es va nomenar el Dr. ArturGalceran Borre" com a director.Durant tot el temps que dura la guer-ra, el regidor d'ERC, Josep Sansi, fouel responsable de l'area de Sanitat iAssistencia Social, cosa que execu-ta amb una total entrega i responsa-bilitat. Casualment aquest regidor eraveí i vivia al carrer de I'Hospital (elcarreró que no passa, a la dreta dela Rambla deis Josepets). Lany1873, els administradors de I'Hospi-tal ja es van veure obligats a fer sus-pensió de pagaments en no cobrarels interessos pels títols de DeudaInterior i Exterior que havien rebut delgovern com a compensació per ladesamortització deis seus béns.D'aquesta manera van arribar al1874 devent vuit mesos als submi-nistradors de pa, oli i altres articles.

Es bo recordar que en la casaque tanca la Rambla de Sant Josep,en la part inferior esquerra, hi va néi-xer el President de la Generalitat deCatalunya Francesc Macla, i que enel racó que hi ha s'hi va posar un busten recordanca d'aquest fet, pero queqracies a I'incivisme ciutada fouaconsellable de retirar esperant mi-IIors moments.

Que I'Hospital sempre ha es-tat en obres d'ampliació i de reformano és cap secret per al poble. Lacampanya radiotonica per a la recap-tació de diners que setmanalmentportava a terme el popular Josep A.Serra Alsina, assistit pel també po-pular «Lalo», que ell havia creat, i des

de les ones de Radio Vilanova ana-ven en aquella direcció i una de lesúltimes realitzacions fou la creació,I'any 1959, d'una sala per a la reha-bilitació deis infants afectats per lapoliomelitis, malaltia que apareguésobretot en la població infantil en ladécada deis anys 50-60 amb toreavirulencia. En reconeixement aaquesta dedicació, el poble deVilanova en general i I'Hospital enparticular van col· locar un bust alsseus jardins amb la figura d'aquestsdos personatges.

Joan Lluís Sivill i Vergés

Bibliografia:

CAP DE CREU, Lluís Albala-te i Guillamont, 1993.

VILANOVA 1936/1939, El Go-vern Municipal i altres aspectes, F.X. Puig Rovira, IEp, 1994.

ANALES DE VILLANUEVA yGELTRÚ 1850-1880, José M. Freixa

ELS ANYS TRISTOS (1881-1900), A. Virella i Bloda, IEP, 1992.

DESCRIPCiÓN E HISTORIADE LA VILLA DE VILLANUEVA yGELTRÚ, Fr. José A. Garí.

VILANOVA I LA GELTRÚ,Imatges dela ciutat i de la comarca,A. Virella.

51