Cuidem la nostra salut - XTEC · Cuidem la nostra salut 5 públiques de Catalunya però amb les...

Cuidem la nostra salut.

La Tècnica Alexander aplicada a

l’educació.

Autora : Imma Pedrals Costa

Curs : 2007-2008

La realització d'aquest projecte ha estat possiblegràcies a una llicència retribuïda concedida pelDepartament d'Educació de la Generalitat de Catalunya(DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007)

Cuidem la nostra salut

2

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................................4

2 LA TÈCNICA ALEXANDER .....................................................................................................7

2.1 ELS SEUS ORÍGENS ...............................................................................................................72.2 L’ENSENYAMENT DE LA TÈCNICA ALEXANDER ..........................................................8

2.2.1 L ’inici amb Frederick Matthias Alexander...............................................................................82.2.2 La Formació de Professors ......................................................................................................92.2.3 Les Universitats, els Centres Musicals i la formació d’actors. ........................................................10

2.3 LA TÈCNICA ALEXANDER I CATALUNYA .....................................................................112.4 LA TÈCNICA ALEXANDER I EDUCACIÓ ........................................................................132.5 INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA ALEXANDER ................................................................13

2.5.1 La forma d’actuar ...............................................................................................................142.5.2 El no actuar.......................................................................................................................142.5.3 El control primari ...............................................................................................................142.5.4 La inhibició .......................................................................................................................152.5.5 La nostra postura................................................................................................................152.5.6 La consciència corporal .........................................................................................................162.5.7 Enfrontar-nos a la tensió ......................................................................................................172.5.8 Els exercicis de la Tècnica Alexander......................................................................................182.5.9 Eines per treballar la Tècnica Alexander .................................................................................182.5.10 Què no és la Tècnica Alexander .............................................................................................18

3 TREBALL DESENVOLUPAT .................................................................................................20

3.1 PLA DE TREBALL .................................................................................................................203.2 OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS ESPECÍFICS.........................................................213.3 METODOLOGIA...................................................................................................................21

3.3.1 El propòsit de la investigació ..................................................................................................233.4 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI.................................................................................................23

3.4.1 La Mostra.........................................................................................................................233.4.2 Treball amb els alumnes i les alumnes......................................................................................243.4.3 Treball amb els mestres i les mestres ........................................................................................323.4.4 Treball amb les famílies ........................................................................................................33

3.5 DESCRIPCIO DELS RECURSOS UTILITZATS...................................................................343.5.1 Documents .........................................................................................................................343.5.2 L’observació .......................................................................................................................343.5.3 Qüestionaris.......................................................................................................................353.5.4 Sessions programades per les activitats......................................................................................363.5.5 Fitxes de valoracions ............................................................................................................36

4 RESULTATS OBTINGUTS .....................................................................................................37

4.1 ANÀLISI DELS RESULTATS ................................................................................................374.1.1 Qüestionari SF-36 realitzat amb els docents .............................................................................374.1.2 Qüestionari nens i nenes........................................................................................................40

5 CONCLUSIONS ........................................................................................................................45

5.1 VALORACIONS DE LA RECERCA......................................................................................46

6 BIBLIOGRAFIA.........................................................................................................................47

6.1 LLIBRES..................................................................................................................................476.2 PÀGINES WEB.......................................................................................................................496.3 INSTITUCIONS QUE UTILITZEN LA TÈCNICA ALEXANDER.....................................51


3

7 RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS ...............................53

8 AGRAIMENTS...........................................................................................................................54

9 ANNEX ........................................................................................................................................55

9.1 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VA ENTREGAR ALS I LES MESTRES.57

9.2 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIP DIRECTIU.....................................1029.3 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES.........................................................1039.4 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS..........................................1079.5 QÜESTIONARI PELS DOCENTS..................................................................................1139.6 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS........................................................1259.7 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LES ALUMNES..................1269.8 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELS NENS I NENES...............1289.9 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS...............................................1299.10 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES.......................................131


4

1 INTRODUCCIÓ

Aquest projecte és un treball d’investigació que té com a propòsit tenir cura de lasalut en l’àmbit docent. S’ha fet un treball premeditat sobre com prevenir, actuar icurar, sobre com tenir bona salut i poder actuar en condicions saludables en la nostratasca docent.Es va escollir la Tècnica Alexander com ajuda en aquest procés per diferents motius:

. Les persones a qui va dirigida, d’entrada són les que treballen en la docència i elsalumnes i les alumnes.És una Tècnica que encaixa molt bé en els àmbits de docents i estudiants, ( Està moltextesa en les Universitats del Regne Unit, als EUA, i a d’altres Universitats d’ arreu delmón.1 Per tan té nombrosos antecedents en l’àmbit de l’educació.

. És lògica, en un sentit positiu. És pot esbrinar i explicar el seu funcionament. Undels defensors d’aquesta tècnica en els seus inicis, va ser Nikolaas Timbergen, PremiNobel en Medicina i Neurofisiologia, que va experimentar amb ella, aplicant-se-la a simateix i a la seva família.Des d’aleshores han estat molts els científics, els metges i els artistes que l’han inclòs enles seves pràctiques, com a exemple, està inclosa a la Seguretat Social al Regne Unit, i enmolts altres àmbits de salut.

. No és depenent. És cert que per aprendre-la es necessita algú que en sapigui, unProfessor o Professora de Tècnica Alexander, però una vegada l’individu l’ha après, espot autoregular de forma autònoma.

. És molt efectiva i té durada en el temps. Una persona que ha fet Tècnica Alexanderja no torna a ser la mateixa, augmenta la seva consciència, la consciència corporal, i laregulació física i mental del seu organisme.

L’objectiu destacable i general d’aquest projecte és millorar la salut i el benestar al’escola a través de la introducció i l’ús de la Tècnica Alexander.Les hipòtesi o preguntes que ha respost aquesta recerca han estat:

• Pot millorar l’estat de salut de la nostra escola?• Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els

nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la delsnens i nenes?

El context general de la investigació ha estat una escola de primària d’un poble del’interior de Catalunya, que comparteix aspectes comuns amb moltes de les escoles

1- 1 MacDonald Robert y Caro Ness. “Los secretos de la Técnica Alexander” 2006 (TexcaseBarcelona).


5

públiques de Catalunya però amb les peculiaritats que l’han fet adient per aquestprojecte. Entre aquestes peculiaritats les més destacables són el fet de ser una escolad’una línia, en podríem dir “petita”, i el fet que es treballa la música de manera destacada.Aquestes condicions afavoreixen el treball amb la Tècnica Alexander i han permés alProfessor de Tècnica Alexander fer classes individuals (a més de les del grup). Aquestatècnica també és molt coneguda en l’àmbit dels músics ja que treballa molt bé l’aspectecorporal de persones que han de repetir els mateixos moviments. Així com l’aspecte de laveu.

Com a justificació de l’estudi l’aspecte més rellevant és salut dels i les docents i del’alumnat.Actualment en la vida dels docents hi ha aspectes de salut que sobresurten per sobre delsaltres. Les malalties associades a aquesta professió són l’estrès, les depressions, el temaergonòmic i corporal, la veu i altres en menor proporció com els problemes digestius.Poder actuar en favor de la nostra salut, de la salut dels educadors és un gran pas. Ésmolt difícil ensenyar el què no es viu, perquè com bé se sap els nens i nenes, i els i lesadolescents, aprenen el que se’ls transmet pel què som i pel què fem, molt més que nopas pel que se’ls li ensenya, i aquesta és una frase que saben molt bé els què es dediquenal món de l’educació: “Cal predicar amb l’exemple”.S’ha experimentat en l’educació per la bona salut dels docents, amb una Tècnica quetreballa molt bé en àmbits com l’ergonòmic i postural, la veu, l’estrès, les tensions,l’ansietat i d’altres, tots ells elements molt freqüents en la vida docent.

“Les principals causes que afecten la salut i el benestar del professorat de secundària són de caràcterergonòmic i social”. Així s’expressava Isidre Rabadà, en els resultats del seu projecte“Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docentsd’ensenyament secundari a Catalunya”, investigació amb llicència retribuïda 2001-2002.Recollim de les seves conclusions: “Atès el caràcter psicosocial dels principals riscos identificats, caldissenyar mesures preventives orientades a modificar no solament les actituds individuals, sinó tambél’organització i funcionament dels centres docents”.

Els aspectes avaluats han estat la salut general dels docents i dels alumnes a través deqüestionaris de salut, el grau de satisfacció,a través de valoracions, una pels alumnes i unapels docents.

Un dels aspectes importants ha estat la metodologia. Es va escollir la metodologiaqualitativa activa2, donat que era la que millor responia a les característiques delprojecte i de l’escola. S’ha donat importància a la qualitat sobre la quantitat i la millora dela pràctica a través de la revisió i la reflexió.

Respecte de les limitacions destaco el fet que hi ha hagut poques sessions de TècnicaAlexander pel grup donat que el professor que la va impartir al col�lectiu docent vaescollir fer treball individual i aplicar la Tècnica Alexander més pura.

2 Latorre Antonio.”La investigación-acción”.Ed.Grao. BCN 2006


6

EL CAMÍ MÉS LLARGCOMENÇA SEMPRE AMB UNPRIMER PAS

Frederik Matthias Alexander al jardí de l’escola per nens i nenes de Tècnica Alexander a Londres. (1940).


7

2 LA TÈCNICA ALEXANDER

2.1 ELS SEUS ORÍGENSFrederick Matthias Alexander va néixer a Austràlia al 1869. Desitjava convertir-se enactor i va desenvolupar una brillant carrera com a monologuista, aspecte que era moltvalorat a l’època. Al 1890 va començar a tenir dificultats amb la veu; unes dificultats queels metges van ser incapaços de diagnosticar. El metge li va recomanar que es prenguésperíodes de descans per a la seva veu, per tal de recuperar-la. Va comprovar que aixònomés li proporcionava una restauració momentània, ja que tornava a perdre la veu tanaviat com reiniciava les seves declamacions. Fruit d’aquesta observació repetida va deduirque el problema venia d’alguna cosa que ell mateix feia a l’hora de parlar i es va proposarinvestigar-ho.

F.M.Alexander en dues fotos de diferents anys. La primera és de1899,i la segona del 1934.

Observant-se en el mirall va arribar a la conclusió de que el seu estat derivava d’un úserroni del mecanisme postural, i que aquest mal ús era el responsable de moltes de lesmalalties de l’home.El problema era molt més ampli del què esperava ja que en la base hi havia de situar notan sols el seu aparell fonador, sinó tot ell cos i ment. La seva condició psicofísica era laresponsable de la qualitat de tot el què feia, o sigui que l’ús i el control conscient de laseva unitat psicofísica (cos i ment) era l’única manera de controlar la qualitat de tots icada un dels seus actes.En “L’Ús d’un Mateix” (1932), va descriure aquest procés d’auto -descobriment i latècnica que el va ajudar a ell i a altres persones a vèncer aquests mals hàbits.El descobriment d’aquesta tècnica va ser elogiada per Nikolaas Timbergen, metgeneurofisiòleg que va rebre el Premi Nobel de Medecina i Fisiologia, l’any 1973 i va parlar


8

del procés científic que es va seguir per crear-la, durant el seu discurs de recollida delNobel.3

F.M.AlexanderAl jardí de casa seva aLondres (1928)

F.M.Alexander donant una lliçó aJohn Dewey (1859-1952)conegut filòsof i pedagog nord-americà.

2.2 L’ENSENYAMENT DE LA TÈCNICA ALEXANDER

2.2.1 L ’inici amb Frederick Matthias Alexander

Després de varis intents que no van anar bé, de remeis que només funcionaven quandeixava de parlar, Alexander es va donar compte del que va ser el primer gran

3 Per més informació veure : http://www.cameratasantcugat.com


9

descobriment una llarga llista. Va entendre que ell mateix podia ser la causa del seuproblema. Va desenvolupar un mètode que no només li va tornar la veu sinó que vademostrar tenir un abast molt més gran en el millorament general de l’ús de si mateix.Durant aquest temps va continuar la seva vida d’actor, però va començar també aaconsellar als altres la seva tècnica singular. Aquí és on va començar l’ensenyament de laTècnica Alexander.

Va ensenyar a Melbourne i a Sidney, on durant quatre anys va ser el director delConservatori Dramàtic i de l’Òpera.

El 1904 va viatjar al Regne Unit per donar a conèixer la seva tècnica. A Londres elsactors van acudir en massa per que els donés classes, esdevenint així en una espècie de“protector” del teatre de Londres. Entre els seus alumnes hi figuraven actors famosos com Henry Irving i Viola Tree, ialtres personatges coneguts de l’època com Aldous Huxley, George Bernard Shaw, SirStafford Cripps, i més tard als EUA el pedagog John Dewey.Va crear a Anglaterra una escola per educar als nens i nenes seguint els seusprincipis i va impartir cursos per a Professors de Tècnica Alexander.Considerava que donat que la majoria de problemes comencen quan un és encara un neno una nena, hauria de ser possible evitar-los amb un ensenyament adequat. Quanaprenien la seva tècnica, els nens i les nenes aconseguien mantenir-se més drets imostraven més afany per estudiar, tan des del punt de vista físic com del mental.Alexander estava encantat amb els fruits que produïa la seva tècnica a l’escola.

Al 1930 va fundar la primera escola de Formació de Professors.Va continuar ensenyant fins la seva mort al 1955, quan tenia 86 anys.Alexander va el.laborar les seves idees al llarg d’un període de quasi seixanta anys. Amida que la seva experiència en l’ensenyament creixia, va anar ampliant i refinant el marcteòric de la seva tècnica.En el transcurs d’aquests anys va publicar quatre llibres, “Man’s SupremeInheritance,”(Londres 1910), “Constructive Conscious Control of the Individual”(EUA1923), “The use of the self”(Nova York 1932) i “The Universal constant in living”(NovaYork 1941).

Després de la seva mort, el seu deixeble Walter Carrington, y la seva dona DilysCarrington continuen el seu treball a Londres. La seva escola es diu ara “TheConstructive Teaching Centre” i és el punt de mira de la comunitat internacional deprofessors de la Tècnica Alexander.

2.2.2 La Formació de Professors

Actualment hi ha escoles de formació de Professors a diversos països, EEUU; Canadà,Japó, Suïssa, Alemanya, entre d’altres4, i contínuament s’obren noves escoles.

4 - Mc.Donald Robert i Ness Caro. “Los secretos de la Técnica Alexander”.Ed.Texcase.BCN 2006.


10

F.M.Alexander va establir uns criteris estàndard per la preparació dels professors, quevenen regulats actualment per la Society of Teachers of the Alexander Technique(STAT), que segueix uns canons i una ètica de conducta determinada.5

La formació és reglada, els instructors qualificats en la Tècnica Alexander completen tresanys d’estudi continuats, dividits en tres trimestres per any. Les classes són diàries, (1600hores).Existeix també la International Teacher’s Organisation, ATI.6

A nivell d’Estat Espanyol, hi ha l’Associació de Professors de Tècnica Alexander,APTAE, on estan inscrits els professors que treballen arreu de l’estat També hi ha l’IDEITA. Institut pel Desenvolupament l’Educació i la Investigació en TècnicaAlexander .7

Hi ha una Escola de Formació de Professors a Barcelona, “L’estudi.” 8 L’any 2008se n’ha obert una a Madrid.9

2.2.3 Les Universitats, els Centres Musicals i la formació d’actors.

Actualment la Tècnica Alexander s’ensenya a moltes Universitats d’arreu del món, i amoltes de les més prestigioses. Citem a tall d’exemple10:

- Boston University School for the Arts.(Escola d’Arts de la Universitat deBoston) Boston , Maine, EUA.

- Eton College University. (Universitat de Eton). Regne Unit.- New York University (Universitat de Nova York). EUA- Indiana University. (Universitat d’Indiana). EUACom a Centres Musicals destaquem.- Bremen Opera (Opera de Bremen). Alemanya.- Juilliard School (Escola Juilliard) Nova York, EUA.- Metropolitan Opera (Opera Metropolitana). Nova York. EUA.- The London Philarmònic (Orquestra Filarmònica de Londres). Regne Unit

Com a centres de Formació d’actors:- Yale University( drama department), Connecticut, EUA.- Trodelag Theatre, Tronheim, Noruega

5 - STAT: http://alexander-barcelona.net6 ATI. http://www.alexander-barcelona.net7 APTAE. http://tecnicalexander.eu/ideita_home.htm8 L’Estudi. Escola de Formació de Professors de Tècnica Alexander. Nica Gimeno. C/Mercedes 18,1er. 08024 BCN

9 Formación de Profesores de Técnica Alexander. Simon Fitzgibbon. Simfitz teleline.es C/ Puerta del Sol 13,5º, oficina4. 28013 Madrid

10 Mac Donald, Robert y Ness Caro. “Los secretos de la Técnica Alexander. Ed. Texcase. BCN.20


11

- The American Academy of Dramàtic Arts. Nova York. EUA.- Royal National Theatre. Regne Unit.

En Centres de Medecina:- Ferens Voice Clinic. (Clínica de la Veu Ferens), Hospital de Middlesex, Regne

Unit.- Pacific Medical Center. California.- Arthritis Clinic Withington Hospital. UK- Sport and Orthopaedic Clinic. Bristol. UK.

En altres tipus de Centres:- Sotheby’s Auctioneers (Subastes Sotheby). Londres. UK- Glaxo Wellcome Fundation (Fundació Glaxo Wellcome). Londres. UK- British Association for Performing Arts Medecine. Londres. UK- Beer Davis Publicity (Consultores de Publicidad Beer Davis). Londres. Uk

2.3 LA TÈCNICA ALEXANDER I CATALUNYA

A Catalunya hi ha l’Escola de Formació de Professors, “L’Estudi”, amb seu a Barcelona.Ha estat la primera i única durant molts anys a l’Estat Espanyol. És va inaugurar l’any2002 i la seva directora es va formar a Londres, amb Walter Carrington, deixeble directede F.M.Alexander.

“L’Estudi” està formant Professorat de Tècnica Alexander i tot i el reduït nombred’alumnes per aula, de dotze a quinze persones, cada trimestre es graduen alumnes,alguns dels quals es queden a Catalunya11. Hi ha professors que s’han format a Londres,als EUA, o a Dinamarca, i són anteriors a la formació de L’Escola12.Els professors de Tècnica Alexander, fan un treball molt bo en diversos col�lectius, comel de la música 13, el del teatre,14, el de Formació de Professorat15, el de la veu16 i altres.

Reben cursos de Tècnica Alexander, a tall d’exemple:- Conservatori de Música de la ciutat de Barcelona 17

- Conservatori de Música de Tarragona.18

11 - http://aptae.net

12 http://www.alexander-barcelona.net

13 http://cameratasantcugat.com

14 - Institut del Teatre. http://estudifmalexander.com15 -Escola d’Expressió de Bcn,i altres http://tecnicalexander.com; http://xtec.cat/crp-anoia/(introduccio)16 Centre de la veu Eduardo Rios. http://tecnicalexander.com17 Http://tecnicalexander.com18 Eduardo Tilve. http://estudifmalexander.com


12

- L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.19

- Escola d’Expressió i Psicomotricitat de Barcelona.20.- L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya21.- Escola d’Expressió i Psicomotricitat de Barcelona.22

- L’Hospital General de Catalunya23

- L’Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya.24

- Facultat de Medicina y Ciències de la Salut Rovira i Virgili. Reus25

- Taller de Músics de Barcelona26.- Escola de Teatre Nancy Tuñon26.- Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona26.- Asociación española de Kinesiologia. Barcelona26.- Universitat Politècnica de Catalunya26.- Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. 26.

“No vinguis a que t’ensenyi, a no ser que quan et digui que estàs equivocat puguis somriure.”F.M.Alexander

19 http://www.acordeon.es

20 http://tecnicalexander.com21 http://www.cameratasa.ntcugat.com

22 http://tecnicalexander.com

23 http://cverios.com

24 http:// caballoydeporte.com

25 http://tecnicalexander.com

26 http://agoramodels.com


13

2.4 LA TÈCNICA ALEXANDER I EDUCACIÓ

En el món de l’Educació s’han fet i s’estan fent, cursos a les Universitats27 a les escolesd’estiu 28 i a les escoles de mestres29. No hi ha gairebé informació sobre les escoles dePrimària de Catalunya,, tot i que si hi ha mestres que són professors de TècnicaAlexander, 30,Mestres i Professors, professores recents que s’han format a Catalunya.La meva opinió és que és un camp en expansió, que el Departament d’Educació veu ambbons ulls aquesta tècnica, donat que està citada en el currículum d’Educació Física 31, ique en uns anys s’haurà extès més, i serà més corrent a les escoles i entre els mestres i lesmestres i també entre el professorat de Catalunya.

2.5 INTRODUCCIÓ A LA TÈCNICA ALEXANDER

La Tècnica Alexander que va ser iniciada per Frederick Matthias Alexander a principisdel segle XX., ens ajudarà a comprendre com les males postures poden afectar la nostrasalut. El conjunt de tècniques, a través d’un procés de conscienciació i autocontrol,aconsegueix millorar la postura corporal, la llibertat de moviments i la respiració,eliminant mals d’esquena i de coll i rigidesa general. Podem pensar amb més claredat itreballar de manera més eficaç.

Les observacions d’ Alexander el van portar a identificar quatre principis bàsics:1. La forma d’actuar. Defineix el desenvolupament dels hàbits insans.2. El no actuar. No corregir per evitar reforçar.3. El control primari. La correcta connexió entre el cap, el coll i l’espatlla.4. La inhibició. Es deixen les intencions de fer coses. Abans de començar un

moviment podem escollir entre començar o no el moviment.

27 UPC. Universitat Politècnica de Catalunya. Campus Nord.http://tecnicalexander.com-Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.-Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Rovira i Virgili. Reus.-Facultat de Psicologia de UAB de Barcelona.-INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya). www.estudifmalexander.com

28 A tall d’exemple. Escola d’Estiu del Vallès Occidental. http:// www.pangea.orgII Escola d’Estiu d’ Esade. http://www.aapv.net

29 Xavier Ortiz. http://tecnicalexander.com

30 http://www.Martaaudi.blogspot.com

31 http://gencat.cat/educacio/debat curricular/docs/mguerrero.pdf (s’inclou entre les tècniques quepoden aprendre els i les alumnes d’Educació física).


14

Amb la Tècnica Alexander podem aprendre a reconèixer i prevenir l’esforç queinterfereix amb la nostra capacitat de mantenir-nos drets naturalment, mantenintl’equilibri i realitzant el mínim esforç. No es tracta d’una tècnica de “com fer”, sinóde com “no fer”. Aquesta auto consciència ens serveix com a base de creixement idesenvolupament a tots els nivells i en tots els àmbits de la vida.A les classes de Tècnica Alexander aprenem a desfer-nos de les tensions cròniquesque sense saber com, hem anat acumulant, i que han quedat fixades en la nostramanera d’actuar i de moure’ns. És evident que si des de nens o nenes aprenem adetectar les nostres tensions i a relaxar-les d’adults aquest treball fet ens estalviarà moltsproblemes de salut de diferents tipus.

2.5.1 La forma d’actuar

El primer pas es veure com actuem, com usem el nostre cos. Els nostres moviments perrepetició ens porten a uns hàbits que poden no ser bons. I aquests hàbits per repeticiópoden portar molts problemes. El conjunt de tensions excessives que acumulem esconfigura com a organització neuro- muscular nostra i actua com a patró, com a hàbiten els nostres moviments. Aquests mals hàbits poden interferir amb la nostra salut. Amesura que anem practicant aquests hàbits els anem fixant. Sovint no som conscientsque els estem utilitzant. El resultat és un canvi en la nostra manera de moure’ns i en lanostra manera de usar el nostre cos. De la mateixa manera que hem estat capaçosd’aprendre’ls també podem desaprendre’ls.

2.5.2 El no actuar

És un dels principis fonamentals de la Tècnica Alexander i sense ella serà impossiblemodificar els nostres hàbits, encara que sapiguem quins són. Consisteix en aturar-nos,parar-nos abans de reaccionar de manera instintiva davant qualsevol situació. Ens ajuda adeixar d’actuar de manera estereotipada.Un moment de pausa ens proporciona la oportunitat per mostrar-nos de forma mésadequada la situació, en comptes de fer-ho de manera inconscient amb una tensiómuscular excessiva.

2.5.3 El control primari

Hi ha una relació entre el cap, el coll i l’espatlla que funciona com un mecanisme centralcoordinador, que pot generar un òptim funcionament corporal. Alexander el vaanomenar “control primari”, va descobrir que dirigia el funcionament de tots elsmecanismes corporals, fent que el control del complexe ser humà fos relativamentsenzill.

La majoria de problemes que sorgeixen a partir d’una mala postura poden atribuir-se auna musculatura cervical excessivament tensa que interfereix amb la llibertat del cap enrelació amb la columna vertebral. Si aquesta llibertat de moviment no existeix ésimpossible obtenir un relaxament durable a qualsevol part del cos.


15

Alexander va fer un descobriment fonamental sobre la fisiologia humana. Va observarque el manteniment del to muscular del coll i la posició del cap, amb relació a la resta departs del cos, era un requisit indispensable pel correcte ús del cos. El famós antropòlegRaymond Dart va ratificar aquest descobriment, va afegir que es tractava d’un fetbiològic bàsic i que la posició del cap és de vital importància per la postura i el movimenthumà.Moltes de les funcions del nostre cos, com la respiració, la circulació i la digestió, venendeterminades per la bona utilització del control primari. Influeix en la coordinació, l’harmonia i l’eficàcia de tot el moviment.F.M.Alexander va desenvolupar un mètode que establia el control primari com unaforma de treball.La llibertat de moviments necessita que el control primari pugui treballar bé, senserestriccions, i d’aquí van sorgir el que s’anomena les indicacions primàries, que són:

1. Permet que el teu coll quedi lliure de tensions2. Permet que el teu cap es desplaci cap endavant i cap a dalt3. Permet que la teva espatlla s’estiri i s’eixampli.

2.5.4 La inhibició

La inhibició ajuda a evitar qualsevol interferència amb el control primari ( la relació entreel cap, el coll i l’espatlla). Si volem que el nostre cos estigui en un estat de relaxament ique la nostra postura estigui equilibrada, és essencial que el cap estigui en una bonapostura.. En els animals, la inhibició es instintiva. Si mirem a un gat veurem com es parajust abans de realitzar molts dels seus moviments.És possiblement l’aspecte més difícil de la Tècnica Alexander i a moltes persones elscosta acostumar-se a parar abans d’actuar. L’acte de la inhibició te un efectetranquil�litzador immediat, sobre tot el sistema esquelètic, respiratori, nerviós i muscular.Sense inhibició no pot haver-hi canvi, els nostres hàbits estaran sempre davant i si fem elque sempre hem fet, òbviament tindrem els mateixos resultats que sempre hem obtingut.Els beneficis de l’aplicació de la inhibició abans d’actuar son enormes, podentransformar la manera en què vivim. Com a resultat podem tenir un major control sobrela nostra vida i encaminar-nos cap a una vida més feliç i satisfactòria.

2.5.5 La nostra postura

La nostra postura és una expressió de nosaltres mateixos que reflexa el què pensem isentim- les nostres pors, ansietats i dubtes; les nostres alegries, somnis i èxits. És unmirall de les nostres reaccions i de les nostres respostes interiors a la vida i té un profundefecte en la nostra unitat de cos i ment.

La Tècnica Alexander ens ajuda a donar sentit a aquesta connexió, ens dona laoportunitat de veure com reaccionem i ens convida enfortir el poder de la nostra mentconscient.


16

Els principis de la Tècnica Alexander van sorgir de la seva pròpia experiència. Va portara terme diverses observacions, va formalitzar les seves idees i va desenvolupar elsconceptes de la Tècnica. Com qualsevol principi científic, s’han pogut verificar treballanten diversos experiments en els últims cent anys.

2.5.6 La consciència corporal

Com adults rarament pensem o posem atenció a com fem les coses, una vegada hemaprès una cosa, la seva pauta neuromotora es fa automàtica; d’aquesta manerahàbits que no són conscients, es van col�locant en la nostra programació, interferint en lanostra capacitat de donar respostes adequades a la realitat. Així a la base dels nostressímptomes hi ha dolor, tensió, rigidesa, limitacions articulars.

La salut mental, el benestar físic i la creativitat volen una coordinació del nostre cos i lanostra ment en tot el què fem.


17

La Tècnica Alexander ens ofereix un coneixement pràctic dels principis que governen lacoordinació humana. A través de la pràctica som capaços de redirigir l’esforç excessiu enenergia útil. Aprenem a transformar la tensió en atenció, la fatiga en vitalitat.Recuperant el recolzament de la nostra pròpia estructura podem tornar a viure el plaerdel moviment. La Tècnica Alexander ens ensenya com estar desperts, actius irelaxats.

2.5.7 Enfrontar-nos a la tensió

La Tècnica Alexander és, entre d’altres, un mètode de descàrrega de la tensió muscularno desitjada i que s’ha acumulat durant anys en el nostre cos.Hem anat repetint el nostres hàbits respecte de les situacions estressants, caminar, seure,estar dret. Arriba un moment que no som conscients d’aquests moviments, de la nostramanera de moure’ns i potser que ens estigui afectant negativament i poden ser la causade molts problemes.

Amb la Tècnica Alexander podem aprendre com respondre i com podem cambiaralgunes de les nostres respostes. Tots els canvis corporals són molt necessaris per ajudar-nos si ens sentim amenaçats, però a vegades mantenim tot el cos en tensió quanpodríem aprendre a desprendre’ns d’ ella. L’aprenentatge de la inhibició pot ensenyar-nos com no respondre a un nivell tan instintiu. Una vegada passat el “perill” podemalliberar-nos de la tensió, i aquesta és un dels aspectes que aprenem amb la TècnicaAlexander. Aprenem a sentir-nos bé per dins i a destensar quan ens fa falta.

Alexander deia que com més intentem actuar de la forma correcta, pitjor ens sortirà. Noés la forma el que serà incorrecte sinó el concepte. Mentre apliquem les nostres idees decorrecció o incorrecció, estarem actuant de manera inadequada. Quan ens alliberemd’aquests conceptes tindrem alguna possibilitat. Hem d’intentar actuar de manera novades del nostre interior. Nosaltres ens podem sentir ben posats “per dins”.

Forma d’actuació Forma d’actuació Forma d’actuació Sense pensar si s’hagués pensat en la que estem dissenyats per actuar.32

32 Del llibre “La tècnica Alexander” de Richard Craze. Ed.Paidotribo. BCN 2007


18

En general es pensa que la tensió muscular es perjudicial, tanmateix, la necessitem perviure. El problema de la tensió es que la mantenim quan el cos ha acabat el treball. LaTècnica Alexander ens ensenya que una tensió muscular excessiva i continua potdistorsionar la forma del cos, interferir en l’equilibri i comprimir la columna i lesarticulacions.

2.5.8 Els exercicis de la Tècnica Alexander

Són mètodes de pensament i conscienciació:pensar més que fer. Es poden aplicar aqualsevol activitat, sigui mental o física. Els exercicis són per utilitzar en la vida normal.Resumint es podria dir que ensenya a alliberar i prevenir la habitual i innecessària tensiómuscular.Quan els músculs grans del cos estan plens de tensió causen un desgast i unacompressió innecessàries. Interfereixen en la salut i el funcionament general tan físic commental. La Tècnica Alexander ens ensenya maneres de fer treballar la ment per alliberaraquesta tensió i aleshores la salut i la vitalitat tornen de manera natural.El què podem aprendre en les classes solen ser un repàs de moviments i gestos que femhabitualment i dels quals en prenem consciència per descarregar-los de la tensióexcessiva o del mal moviment, per exemple seure, estar dret, caminar, tocar uninstrument musical, llegir, escriure, conduir, i d’altres que ens beneficien especialmentcom la posició de descans, gatejar, la preparació vocal, mantenir la veu, la respiració,entre d’altres.

2.5.9 Eines per treballar la Tècnica Alexander

Un professor o professora de Tècnica Alexander treballa bàsicament amb les mans i ambles paraules. El seu treball sol ser més corporal. Gran part de la informació que rebem escorporal i poc verbal.Amb les seves mans agafa informació sobre la nostra estructura corporal, alineació imaneres de treballar. És capaç de detectar on hi ha tensió innecessària i un to baix.Les seves mans actuen com a receptors i també com a transmissors, ajudant a alliberarl’excés de tensió muscular per recuperar un estat natural. Més que una manipulació ésuna guia manual. Ens fem més conscients de com usem el cos i com estem i compodem relaxar les tensions i millorar el nostre estat. És habitual sentir-se més lleuger idescansat després d’una sessió de Tècnica Alexander.

2.5.10 Què no és la Tècnica Alexander

És necessari explicar que no és la Tècnica Alexander.No és una teràpia ni medecina alternativa. No és una teràpia perquè no “se li fa” res aningú. Se suposa que les persones estan actives aprenent noves habilitats.Tampoc es un règim d’exercicis, encara que la seva aplicació a qualsevol activitat farà queaquesta millori, i hi ha alguns exercicis que podem aplicar.


19

Tampoc és un mètode corporal, ni una forma de relaxament encara que pot tenir puntsen comú amb aquests.La Tècnica és un sistema d’educació de la salut personal.

Podríem dir que és una educació de pautes amb les quals aprenem a usar el cos d’unamanera adequada, evitant provocar tensions en els ossos, en les articulacions i en elsòrgans interns.

Un procés en el qual aprenem a coneixer-nos millor física, mental i emocionalment.

Una manera d’augmentar la nostra consciència corporal, mental i emocional, i poder serconscients de la importància de l’elecció enfront respostes estereotipades que ensperjudiquen.

Una manera d’aprendre a respectar la forma natural del cos i no interferir negativamenten el seu funcionament.

“ Si haguéssim de reduir la tècnica a la seva essència, podríem dir que, en el seu nivellmés simple, ensenya als estudiants a alliberar (i prevenir) l ‘habitual i innecessària tensiómuscular.”33

33 Searby, Joe. Técnica Alexander. Ed. Evergreen. Taschen. BCN 2007


20

3 TREBALL DESENVOLUPAT

3.1 PLA DE TREBALL

Període Fase Activitats

Set.Oct.Nov.Des.

InvestigacióRebre assessoramentSessions a l’escolaRecollida d’informació

. Assistència a l’escola Alexander.

.Assistència a cursos de formació.

.Recollida de documentació

. Assessorament ambespecialistes.. Disseny de sessions peralumnes..Classes a l’escola

GenerFebrerMarçAbrilMaig

.Investigació

.Rebre assessorament especialistes

.Sessions a l’escola

.Recollida d’informació

. Assistència a l’escola Alexander.

.Assistència a cursos de formació.

.Recollida de documentació

. Assessorament ambespecialistes.. Disseny de sessions peralumnes..Classes a l’escola

JunyJuliolAgostSetembreOctubre

Recollida d’informacióRedacció del projecte

.Anàlisi i interpretació de lesdades.. Redacció de l’estudi.. Conclusions


21

3.2 OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS ESPECÍFICS

L’Objectiu general d’aquest projecte és millorar la salut i el benestar a l’escola através de la Introducció i l’ús de la Tècnica Alexander.

Els objectius específics són

- Aprofundir en el coneixement del potencial del treball corporal com a recursvaluós pel nostre benestar en la tasca docent.

- Introducció la Tècnica Alexander en el grup de docents.- Aportar un marc teòric i pràctic adaptat a la docència sobre la Tècnica

Alexander.- Crear una experiència pilot exportable a altres centres.- Abordar en cada persona, amb l’ajuda del professor els problemes referents al

seu cos en concret.- Aplicar individualment la Tècnica Alexander per la millora de la salut.- Ensenyar a reduir la tensió en el cos i la ment dels mestres i les mestres

participants en el projecte.- Iniciar a les bases de la Tècnica Alexander en el grup d’alumnes.- Dissenyar un programa de Tècnica Alexander que inclogui activitats per aplicar a

l’educació dels i les alumnes.- Sensibilitzar i informar de la importància de la posició corporal, per un bon

rendiment físic i psíquic.- Experimentar amb les nostres posicions i trobar les que són òptimes per la vida

quotidiana.

3.3 METODOLOGIA

La Metodologia d’aquest projecte és qualitativa-activa. És un projecte d’investigació- acció34.El meu interès va ser introduir la Tècnica Alexander en un centre educatiu amb lafinalitat de millorar la qualitat de la salut dels docents i del seu alumnat i que això espogués traduir en una millora de la qualitat de l’estada a l’escola. Una bona base per a unbon rendiment, una escolaritat efectiva, i més feliç.

La investigació-acció educativa s’ha utilitzat per descriure unes activitats que s’hanrealitzat amb els i les docents i amb els i les alumnes. Aquestes activitats han tingut encomú la identificació d’estratègies d’acció que han estat implementades i més tardsotmeses a l’observació, reflexió i canvi. Per exemple en les activitats que s’han realitzat

34 Latorre Antonio. “La investigación-acción”. Ed.Texcase. BCN 2007


22

amb l’alumnat s’ha hagut de camviar l’estratègia de les sessions vàries vegades a fi quefossin lúdiques a més de vivencials.La investigació-acció ha fet referència a una àmplia gama d’estratègies que s’han realitzatper millorar una mica el sistema educatiu i social, en un context concret reduït.35

S’ha aplicat com una reflexió sobre les accions del professorat i l’alumnat , que hatingut com a objectiu ampliar la comprensió, el diagnòstic, dels i les docents dels seusproblemes pràctics. Les accions han anat encaminades a modificar la situació unavegada hem aconseguit una comprensió més profunda dels problemes que han anatsorgint. Per exemple hem tractat temes postural i de relaxament actiu i hem intentat ques’anessin incorporant a la vida quotidiana.

En l’elaboració d’aquest projecte hem utilitzat certs elements de la investigació-acció quedestaquem a continuació:

• Ha estat participativa. Ha participat tot el claustre de professors, i tot el CicleInicial de l’escola. S’ha participat amb ganes i amb interès. S’ha treballat amb laintenció de millorar la nostra pròpia pràctica. S’ha seguit una espiral de cicles deplanificació, acció, observació i reflexió.

• Ha estat col�laborativa. És evident que sense un grup de persones disposadesno hagués estat possible.

• Ha generat un procés d’autocrítica. Hi ha hagut persones que han participat icol�laborat en diferents fases del procés d’investigació.

• Ha estat un procés sistemàtic d’aprenentatge pels i les alumnes. S’ha orientatvers la pràctica. Ha induït a teoritzar sobre la pràctica.

• Ha posat a prova les pràctiques, les idees i les suposicions.• S’han realitzat anàlisi crítics de les situacions.• S’ha procedit progressivament cap a canvis més amplis. Ha implicat

registrar, recopilar, analitzar les nostres pròpies opinions, reaccions i impressionsrespecte del que succeeix.

• S’ha començat amb petits cicles de planificació, acció, observació i reflexió,avançant cap a problemes de més envergadura.

• Ha estat un procés pràctic. Els resultats i percepcions que s’han guanyat des dela investigació no només tenen una importància teòrica per l’avenç delconeixement de la Tècnica Alexander, sinó que sobretot condueixen a millorespràctiques pel tractament del nostre cos, de les nostres postures, de la nostra veu,durant i després del procés d’investigació.

• S’ha tractat de buscar una millora a través de la intervenció.

35 Kemmis i McTaggart (1988).Latorre Antonio. La investigació-acción. Ed. Graó. BCN 2007


23

3.3.1 El propòsit de la investigació

El principal propòsit d’aquesta investigació ha estat la millora dels estats físics i mentalsde les persones que formen part del procés educatiu, amb la finalitat de millorar elbenestar general i treballar en més bones condicions : Millorar la salut i el benestard’un centre escolar amb l’ajut de la Tècnica Alexander.La pregunta a la que hem volgut donar resposta és : Podem millorar l’estat de salut de lanostra escola?

Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els nostresestats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la dels nens i nenes?

El propòsit de la investigació-acció és millorar l’educació a través del canvi i aprendrea partir de les conseqüències dels canvis. Seguint aquesta metodologia s’ha intentatmillorar la situació de l’escola, fos quina fos aquesta situació, a través de la introducciód’una tècnica que ha servit per ajudar a estar bé física i mentalment. S’ha seguit el procésde planificació, implementació i avaluació del resultat final.

3.4 DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI

3.4.1 La Mostra

En aquesta recerca han participat gairebé tots els membres de la comunitat educativa delCentre (equip directiu, docents, alumnat i famílies). En aquesta ocasió no hi hanparticipat les persones que s’ocupen dels serveis del Centre com el conserge, la cuinera,el personal de neteja, els monitors de menjador, els monitors d’activitats extraescolars.Aquesta experiència s’ha realitzat durant un curs escolar (2007-2008).

Aquest estudi ha extret la seva mostra del professorat i de l’alumnat de Primària d’unaescola pública d’un poble de l’interior de Catalunya.Està situat en un municipi amb diversos nuclis de població.

L’escola és d’una línia i hi accedeixen les famílies que viuen a l’entorn, però també enmenys grau d’altres zones i altres poblacions donat el seu prestigi. Un autobús escolarrecull els alumnes a diari i els retorna una vegada acabada la jornada. El rendimentacadèmic és normal- alt. Els pares pertanyen la majoria a la classe social mitjana imitjana- baixa amb professions que requereixen estudis universitaris ( mestres, advocats,arquitectes, farmacèutics, etc.) i també empleats (banca, oficines, comerç) , petitscomerciants, pagesos, paletes i altres.

Actualment l’escola te uns cent cinquanta alumnes. El col�legi disposa d’EducacióInfantil, Educació Primària i en el mateix recinte escolar hi ha Jardí d’Infància. Lamitjana d’alumnes és d’uns vint alumnes per aula. En aquest centre hi treballen setze


24

mestres. A primària (10 dones i 6 homes), dels quals 12 són mestres i 4 són llicenciats. Hiha un clar predomini de dones.

El tipus de mostra no és a l’atzar, sinó que es intencional. “La selecció ha estat guiada perfactors com la facilitat d’accés, la conveniència de l’investigador, i d’altres d’anàlegs, decaràcter fortuït o accidental, es denomina sovint mostreig de conveniència”.(Manheim,1997). L’escola ha estat escollida intencionalment. Dos factors importants hanestat l ’interès per la música que mostra, i el tipus de treball amb els alumnes ondestaquen el treball amb el teatre, la plàstica, l’educació física, entre d’altres.

És va escollir una escola amb moltes de les característiques dels Centres escolars deCatalunya: població nouvinguda, augment del nombre d’alumnes a l’ inici i durant el curs,augment de mestres novells i novelles, entre les més destacades, per altra banda teniaunes peculiaritats que van semblar bones per desenvolupar aquest projecte:És una escola d’una línia, una escola petita. Això va facilitar l’ interès del professor deTècnica Alexander per treballar de manera individual amb el professorat. És una escolaon es treballa i fomenta l’ interès per l’educació musical, de manera que hi ha forçaextraescolars de música, i els i les alumnes poden escollir un instrument musical a cicleinicial, i dos instruments al Cicle Superior. (La Tècnica Alexander sol tenir molts bonsefectes en la posició corporal dels músics i en la veu). Igualment és d’una gran rellevànciael treball que es fa en teatre i plàstica.

Per fer l’estudi es van confeccionar dos grans grups dos grans el dels mestres i lesmestres; i el dels alumnes i les alumnes.

3.4.2 Treball amb els alumnes i les alumnes.

El treball amb els i les alumnes ha tingut unes característiques diferents a la de lespersones adultes. Pel fet de ser nens i nenes de Primària el treball amb ells ha estat engran proporció vivencial, i també reflexiu.Va semblar d’escollir el Cicle Inicial de Primària que ens permetria si les circumstàncieseren adequades fer un seguiment al llarg de la Primària. Hi havia a favor d’aquest cicle lavaloració que el fet d’introduir aspectes bàsics és millor poder-ho fer el més aviatpossible, donat que amb els adults hi ha més treball a corregir mals hàbits que a introduiraspectes nous.Una variable molt important doncs ha estat la de l’edat. A l’hora de preparar les sessionses va intentar que fossin agradables, disteses, lúdiques. Un treball preparat i ben fet peròatenent els aspectes de jocs motrius i moviment pels grups de treball per la Salut.

3.4.2.1 Les sessions de treball amb els i les alumnes.

Hem fet sessions una vegada per setmana durant el curs escolar. És va començar al’octubre i es va finalitzar el treball el maig.S’han fet les sessions als dos grups del Cicle Inicial, i sempre amb el grup sencer.S’han tocat aspectes de base de la Tècnica Alexander. S’han pogut treballar bé aspectes,que l’escola ja s’inclouen habitualment, com un grup per tots els nens i nenes, un


25

grup d’escola inclusiva, integradora, que afavoreix l’ acollida de tots els nens i nenes i éscurosa amb la coeducació.S’ha intentat afavorir la mediació i la convivència en la nostra aula i en el Centre.Les sessions amb l’alumnat han format part de les activitats del Centre i s’ha tingut cura iespecial atenció amb els nens i nenes amb trastorns de desenvolupament deconducta.Hem de tenir en compte que la Tècnica Alexander ens dona unes pautes de controlsobre nosaltres mateixos, i això ajuda en moments en què fa falta també als alumnes.

Els nens i nenes han fet les seves estratègies d’aprenentatge i hi ha hagut una evolucióen el seu comportament, emmarcat dins l’escola, han après, o han introduït unes einesper aplicar en el seu fer habitual.Les sessions i el seu desenvolupament s’han fet en llengua catalana. Pel què fa aeducació i entorn les famílies han estat informades d’aquest projecte, han ajudat alsseus fills a omplir qüestionaris de salut, (en la part adreçada a les famílies o tutors), imoltes ocasions s’ha demanat explícitament que compartissin amb la família el quès’havia treballat.

Les sessions s’han fet a l’hora d’Educació Física i n’ hem dit “Treball per la Salut”. Hanseguit una dinàmica habitual en l’Educació Física:En arribar a la sala on treballem, els nens i les nenes seien als bancs de fusta i s’ elsexplicava el què faríem. Després dos jocs, que solien ser de grup marcaven l’ inici del’activitat. A continuació solíem fer el treball del dia. Finalment un relaxament ben fet itornada cap a les classes.Una vegada a l’aula es canviaven de roba i algunes vegades valoraven l’activitat36.

Resumint l’estructura de les sessions ha estat:- Seure i explicació de les activitats- Jocs d’inici- Treball del dia- Tornada a la calma- Valoració

3.4.2.2 Què s’ha treballat

A fi d’introduir el treball a les aules es va decidir respectar el protocol d’Educació Físicacom ja he esmentat. Els nens i nenes tenien l’expectativa de treball amb els cos, i detreball sobretot de grup- classe. Les sessions han estat programades en relació a laTècnica Alexander, i s’ha fet un treball de base que promociona aspectes d’aquestatècnica.Els títols de les sessions han estat:

36 Veure annex . Valoració activitats pels nens i nenes.


26

• -Introduïm l’activitat i coneixem-nos. Jocs d’atenció• -Fem una pausa abans de passar a l’acció• -Aprenem o redescobrim la posició de relaxament bàsica• -Ens relaxem amb els ulls oberts• -Ens aixequem del terra correctament després del relaxament• -Experimentem amb la respiració• -Estem drets i còmodes• -Sabem seure bé• -Gategem. El moviment del gateig

• -Ens relaxem i fem exercicis de respiració (exercici de “l’Ah”)• -Ens sentim ben posats i còmodes• -Seiem amb poca tensió• -Aprenem a fer massatge suau• -Aprenem a detectar tensions. Aprenem a relaxar-les• -Jocs on pensem per moure’ns• -Fem treballs d’equilibri• -Podem córrer de diferents maneres• -Descobrim les nostres mirades• -Prenem decisions i treballem la creativitat• -Fem jocs d’atenció i de memòria• -Experimentem amb l’equilibri i la resolució de problemes

“Potser l’aportació més profunda de la Tècnica Alexander hagi d’arribar a través de l’educació. No tégaire sentit que de grans haguem de descobrir allò que podem adquirir amb la naturalitat i la normalitatdels nens i nenes.”(I- E. Investigació i educació. Revista digital. Núm.23.Juliol del 2006)


27

3.4.2.3 Alguns exemples de les fitxes de sessions de treball

ACTIVITAT 4______________________________________________________________________ETAPA: CICLE INICIAL______________________________________________________________________TREBALLEM: LA RELAXACIÓ: Aixecar-nos del terra______________________________________________________________________OBJECTIUS:. Aprendre a aixecar-se amb la mínima tensió.______________________________________________________________________DESCRIPCIÓ:1- Abans de moure’t atura’t un moment i decideix conscientment sobre quin cantó delcos t’aixecaràs. A continuació mires en aquesta direcció, però no separis el cap del coixídurant el procés.2- El teu cap roda per sobre dels llibres seguint la direcció dels teus ulls i el braç quedasobre del cos. Moure el cos el mínim. Deixa caure les cames suaument perquè així tot elteu cos es mogui en una sola direcció.3- Gires sobre d’un braç i amb el braç lliure et pots sostenir a terra mentre separes el capdels llibres. Això evitarà que tensis excessivament els músculs del coll.4- Ara t’aguantes amb les dues mans, mantenint els braços força rectes i pressiones cap aterra amb els dits dels peus. Posarem els genolls a terra.5- Atura’t en aquest punt. Aquesta és una bona posició de repòs. Mira com respires.6- Agafa els llibres.7- Posa’t agenollat sobre els talons. Aquesta és una bona postura de repòs.TORNADA A LA CALMAEstirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament.Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,malucs,mans, espatlla,colli cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi.Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu.Ens aixecarem tal com hem après.VALORACIÓPosarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)alsfulls que ens dóna la mestra.______________________________________________________________ MATERIAL: llibres o bé coixí pel cap i estores pel terra.____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Farem aquests moviments a cada sessió.Penjarem les fotos dels moviments a la cartellera.


28

ACTIVITAT 5_____________________________________________________________________

ETAPA: CICLE INICIAL______________________________________________________________________TREBALLEM: LA RELAXACIÓ. La respiració______________________________________________________________________OBJECTIUS:-Aprendre a mirar la respiració-Aprendre a fer l’exercici de “l’Ah”___________________________________________________________________

DESCRIPCIÓ:Exercici : L’Ah sussurrat1- Nota on està la teva llengua i deixa-la reposar, tocant suaument amb la punta elsincisius inferiors, la part d’ abaix de la boca.2- Assegura’t que els teus llavis i músculs facials no estiguin tensos. Pensem en algunacosa agradable.3- Quan acabem la inspiració, obrim la boca, deixant que el maxil�lar inferior caigui, lapart d’ abaix de la boca, i tenint cura de no inclinar el cap enrere durant el procés.4- Sussurrem el so “Ah” de manera natural a l’acabar cada exhalació.5- Tanca suaument els llavis i permet que l’aire entri pel nas i ompli els pulmons.6- Ho repetirem vàries vegades.

TORNADA A LA CALMAEstirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament.Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,colli cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi.Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu.Ens aixecarem tal com hem après.

VALORACIÓFarem una valoració tots junts. La mestra porta unes preguntes.___________________________________________________________________

MATERIAL: Estora i coixí per posar-se al terra.____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Podem fer l’exercici de “l’Ah” quan ens sentim nerviosos, quanens faci falta. Quan ens pot fer falta


29

ACTIVITAT 6______________________________________________________________________ETAPA: CICLE INICIAL______________________________________________________________________TREBALLEM: Estar drets______________________________________________________________________OBJECTIUS:. Posar-nos drets i còmodes amb poca tensió.Aprendre que és important estar i ben posat.______________________________________________________________________DESCRIPCIÓ:1- Posarem els peus plans a terra i intentarem que els dos peus tinguin el mateix pes.2- Els genolls ni flexionats, ni tensos.3- L’esquena ben posada, amb normalitat, sense estar tensant.4-El cap sense estar ni enrera, ni endavant5- Veure si notem tensió en alguna part del cos. Si la notem podem dir-li que és relaxi.

- Farem una posició el més descompensada possible. Ens posarem tan mal posats compuguem i restarem immòbils. Ens mirarem els companys. Ho repetirem en dues ocasionsmés.-Ens posarem drets i còmodes. Tan bé com sapiguem. Ens mirarem els companys icompanyes.

TORNADA A LA CALMAEstirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament.Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,colli cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi.Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu.Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta.

VALORACIÓPosarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)alsfulls que ens dóna la mestra.

MATERIAL: Estora i coixí per posar-se a terra.____________________________________________________________________SUGGERIMENTS: Fem servir aquest exercici fora de la classe almenys tres vegades omés. Ens ho explicarem on l’hem fet i quan el pròxim dia.


30

ACTIVITAT 7______________________________________________________________________

ETAPA: CICLE INICIAL______________________________________________________________________TREBALLEM: Seure.______________________________________________________________________OBJECTIUS:. Aprendre a seure còmodament______________________________________________________________________

DESCRIPCIÓ:1- Farem teatre seurem de la manera que ens sembli.2- Seurem tan malament com ens sigui possible i restarem immòbils. Repetirem duesvegades més.3- Exercici per seure bé:- Abans de seure ens prenem un moment . Mirem que el coll quedi lliure de tensió, lacolumna s’estira i l’espatlla s’eixampla.- Els ulls baixen, els genolls es flexionen i el cul va enrere buscant la cadira.4- Ens assegurem que els peus queden plans a terra i permeten que els ossos que hi ha ala cadira continuïn anant avall. La nostra columna s’estira cap a baix i cap a dalt.5- Ens mirem. Mirem si ens sentim bé i lliures de tensió. Cadascú a ell mateix, a ellamateixa.

TORNADA A LA CALMAEstirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament.Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,colli cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi.Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu.Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta.VALORACIÓ

Posarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)alsfulls que ens dóna la mestra.

MATERIAL: Estora i coixí per posar-se a terra.____________________________________________________________________SUGGERIMENTS: Fem servir aquest exercici fora de la classe almenys tres vegades omés.Ens ho explicarem on l’hem fet i quan el pròxim dia.


31

ACTIVITAT 8______________________________________________________________________ETAPA: CICLE INICIAL.______________________________________________________________________TREBALLEM: La mirada______________________________________________________________________OBJECTIUS: Descobrir i experimentar les nostres mirades._____________________________________________________________________

DESCRIPCIÓ:- Farem grups de treball de tres o quatre persones. Farem tipus de mirades que sabemfer: contents, enfadats, pensatius, adormits. Ho podem fer tots a l’hora i anar-nos mirant.Actuarem sobretot per nosaltres mateixos, mateixes. Procurarem que el llenguatge sigui sobretot visual, encara que també corporal.- Farem la mirada el més tranquil�la i agradable . Mirarem l’entorn amb calma i silenci.Mirarem els nostres companys.- Caminarem i amb la mà ens taparem l’ull dret.- Caminarem i amb la mà ens taparem l’ull esquerra.- Comentarem com ens ha anat. Hi ha un ull amb el qual hi veiem més bé?- Ens estirarem a terra i posarem suaument les mans sobre els ulls sense apretar.Cuidarem aquesta part del nostre cos, amb carinyo.- Pensarem una petita obra de teatre on hi surtin sobretot les mirades. No més de cincminuts. Pot ser un acudit, una historieta, amb paraules, sense paraules.-L’assajarem per ensenyar-la als companys els pròxim dia.TORNADA A LA CALMAEstirats a terra panxa enlaire, ens posarem en la posició que hem après de relaxament.Mirarem amb detall que estem ben posats: peus,turmells,cames,cadera,mans, espatlla,colli cap. Mirarem si notem alguna tensió i si en trobem li direm que es relaxi.Estarem així uns segons fins que la mestra ens toqui el peu.Ens aixecarem tal com hem après.bé i lentament, com si ens filmessin a càmera lenta.VALORACIÓPosarem un gomet groc (m’ha agradat), taronja (està bé) o vermell(no m’ha agradat)alsfulls que ens dóna la mestra.____________________________________________________________________ MATERIAL: estora i coixí____________________________________________________________________ SUGGERIMENTS: Recollim fotos de mirades que ens agradin.


32

3.4.3 Treball amb els mestres i les mestres

A finals del curs 2006-07 es va fer una presentació de la Tècnica Alexander alclaustre, i també un resum del què significava participar en aquest projecte37. En elsegüent claustre es va votar a favor de participar-hi.El mes de juny va semblar que era un bon moment per fer una trobada amb el claustreper fer una Introducció de la Tècnica Alexander, amb el Professor de TècnicaAlexander.Seguint l’esperit d’aquesta tècnica, va ser una presentació molt pràctica, i experimentable.La part pràctica la va dirigir un professor expert en tècnica Alexander, el Xavier Ortiz38.Es van fer alguns jocs i treball lúdic de consciència corporal.El professor de tècnica Alexander va donar als mestres i les mestres un curs escritd’Introducció a la Tècnica Alexander .39

Els docents van treballar amb un professor de la Tècnica Alexander i tot i algunessessions en grup, es va treballar de manera individual. Va ser un taller introductorid’iniciació.Els i les alumnes van fer un treball per la salut, i van fer totes les sessions en grup. Es vantractar aspectes que s’utilitzen i serveixen en una classe de Tècnica Alexander.

El treball d’Introducció a la Tècnica Alexander ha tingut una part teòrica breu, perònecessària: Les Conferències d’inici i final de curs, i les xerrades que ha anat fent a cadaun pel què necessitava.Ha estat sobretot una part pràctica de realització de sessions individuals, seguint elsprincipis d’ aplicació de la Tècnica Alexander.

Professora de Tècnica Alexander treballant la posició corporal.

37 Veure annex. Presentació a l’escola de Primària.38Xavier Ortiz . http://www. tecnicalexander.com39 Veure annex. Curs d’introducció a la Tècnica Alexander.


33

La primera trobada va ser d’Introducció, de coneixer-nos, d’explicar el projecte, Lasegona va ser d’Introducció directa a la Tècnica Alexander tot el grup, amb jocs lúdicson s’introduïen els principis de la Tècnica Alexander.Les següents trobades han estat les classes individuals de Tècnica Alexander pels mestresi les mestres.Finalment l’ última trobada d’aquest curs ha estat una xerrada sobre les pors i les últimessessions individuals.

3.4.4 Treball amb les famílies

Hi ha hagut al llarg de tot el treball una relació amb les famílies.Primer de tot des de l’escola es va enviar una nota informativa sobre el treball querealitzarien els seus fills i filles.40

Se’ls ha informat dels passos que hem anat realitzant i en ocasions se’ls ha demanat laseva col�laboració. Ens ha estat indispensable la seva ajuda per omplir els qüestionaris desalut adreçats a les famílies, sobre els i les alumnes.41

Sabem que quan els i les alumnes realitzen alguna activitat a l’escola, moltes vegades hocomuniquen a les famílies. En aquest cas en moltes sessions es va demanar explícitamentque ho comuniquessin, que experimentessin, que provessin allò après amb els familiars.Per exemple el treball que van fer sobre massatge.

40 Veure annex. Escrit a les famílies sobre el treball per la Salut al Cicle Inicial.41 Qüestionari Kind adreçat als pares, mares o tutors dels alumnes del Cicle Inicial.


34

3.5 DESCRIPCIO DELS RECURSOS UTILITZATS

“Existeixen quatre tècniques o mètodes principals per obtenir informació: elsdocuments, les entrevistes, l’observació i els qüestionaris, els quals poden utilitzar-se sols o poden combinar-se per tenir diferents enfocaments sobre les variables enestudi.” (Blaxter, Hughes i Tight )42

En aquest projecte, per les seves característiques i la seva metodologia, em va semblaradient usar: els documents, l’observació recollida en el treball de camp i les fotos,les sessions programades de les activitats, les valoracions dels nens i nenes i delsdocents, i els qüestionaris.

3.5.1 Documents

“Tot projecte d’investigació implica, amb més o menys intensitat, l’ús i l’anàlisi dedocuments”43. En aquest projecte l’ús de la informació buscada a través d’Internet haestat molt important. Tenint en compte que la Tècnica Alexander està fent els primerspassos per extendre’ s a Catalunya, no hi ha encara llibres que recullin la informaciód’aquest procés. Els articles, documents, pàgines web trobats a Internet han permés tenirconeixement de dades difícilment trobables per altres medis; com per exemple lesactivitats actuals de Tècnica Alexander a Catalunya.També han estat de gran ajuda les biblioteques, per la informació en llibres i revistes,que han fet l’aportació de dades secundàries, és a dir, dades ja recollides per altres iinformació per elaborar la part teòrica.

3.5.2 L’observació

“L’observació consisteix en el registre sistemàtic, i vàlid i confiable del comportament ode la conducta manifesta, la qual pot utilitzar-se en circumstàncies molt diverses”(Hernández et al, 2003). Amb els mètodes o tècniques d’observació l’investigadorparticipa mirant, registrant i analitzant els fets d’interès (Blaxter et al,2000).44

He realitzat diversos registres de dades:- Treball de camp, registrat en el moment, anotant dades que em semblaven

rellevants, en un unes fitxes que vaig composar amb aquesta finalitat45.- Fotos de les sessions de Tècnica Alexander46

42 Latorre Antonio. “La investigación-acción”.Ed.Graó. BCN 2007.43 - http://www.UB.ICE.catQuines són les tècniques de recollida de dades?. Fitxa 3. (Octubre,2005).Fernàndez Núñez, Lissette. ICE-UB44 Latorre Antonio. “La investigación acción”. Ed. Graó. BCN 2007.45 Veure annex. Mostra fitxa treball de camp46 Veure annex. Fotos de sessions de Tècnica Alexander


35

- Registre sistemàtic de dades que són per tots i totes iguals.47

3.5.3 Qüestionaris

A fi de tenir dades sobre l’estat de salut de les persones amb qui realitzaria el treball esvan passar uns qüestionaris sobre salut.Aquests qüestionaris es van passar als mestres i a les mestres, als nens i nenes de CicleInicial i als pares, mares i tutors dels nens i nenes.Donat que en el mercat ja hi ha qüestionaris dissenyats i construïts per professionals iamb registres de salut general que han estat provats, va semblar millor escollir-ne un desalut general que fos adequat per els i les docents. Després de diverses valoracions l’escollit va ser “SF-36”48.La revista Virtual “Gaceta Sanitària”, òrgan oficial de La Societat Espanyola de SalutPública i Administració Sanitària, ISSN, el definia: “és un instrument molt adequat pelseu ús en investigació i en la pràctica clínica”. Està composat per 36 preguntes (ítems)que valoren els estats tan positius com negatius de la salut.

Cobreix vuit escales, que representen els conceptes de salut emprats amb més freqüènciaen els principals qüestionaris de salut. Els 36 ítems de l’ instrument cobreixen lessegüents escales: Funció física, rol físic, dolor corporal, salut general, vitalitat, funciósocial, rol emocional i salut mental.Les escales del SF-36 estan ordenades de manera que a major puntuació millor és l’estatde salut.

Pel que fa als i les alumnes va semblar adient el qüestionari alemany de qualitat de vidarelacionat amb la salut infantil ”Kindl”49. És un qüestionari que té en compte el punt devista de les persones en quan al seu estat funcional, el seu benestar físic i psicològic, aixícom el seu funcionament social. Te vint-i-quatre preguntes distribuïdes en sisdimensions: benestar físic, benestar emocional, autoestima, família, amics i escola. Inclouuna versió pels pares i mares dels nens i nenes.Les respostes del Kindl es recullen en l’escala Likert de cinc categories. Les preguntes fanreferència a la setmana anterior a l’entrevista. Les puntuacions obtingudes a partir de lesmitjanes de cada dimensió es transformen a una escala de 0 a 100 punts. Una majorpuntuació representa una millor salut. És possible obtenir una única puntuació total oíndex global de salut, a partir de les mitjanes de les sis dimensions.

47 Veure annex. Full de dades48 http://www.sf-36.org/

49 Pàgina web de referència del qüestionari original: http://www.kindl.org/


36

3.5.4 Sessions programades per les activitats

Les sessions pels nens i nenes es realitzaven un cop setmanalment. Van estarprogramades treballant diferents aspectes de la Tècnica Alexander d’una manera lúdica iamb molts jocs.Durant el temps destinat a aquestes sessions vaig fer les enquestes sobre salut dels nens inenes.

3.5.5 Fitxes de valoracions

Vaig preparar dos tipus de valoracions sobre les activitats realitzades: una pels nens inenes i una pels mestres i les mestres. Donat que els i les alumnes eren de Cicle Inicialem va semblar fer una valoració fàcil d’omplir 50, les valoracions dels adults van serpreparades amb la intenció que es poguessin omplir amb facilitat una vegada acabadal’activitat.51

50 Veure annex. Valoració de nens i nenes del Cicle Inicial.51 Veure annex. Valoració d’adults.


37

4 RESULTATS OBTINGUTS Les hipòtesi que em vaig formular per la recerca va ser:

• Podem millorar l’estat de salut de la nostra escola?• Pot l’aprenentatge de la Tècnica Alexander ajudar-nos a millorar els

nostres estats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut? I la delsnens i nenes?

En les raons per plantejar una recerca sobre salut ja apuntàvem sobre la necessitat deprevenir i educar amb la finalitat de millorar la salut per poder fer bé i amb eficàcia lestasques quotidianes. Vaig escollir la Tècnica Alexander per la seva eficàcia, com podienhaver estat altres mètodes que aplicats tenen un resultat positiu i engrescador a lesescoles.La Tècnica Alexander ha estat provada sobretot en escoles del Regne Unit amb bonsresultats, com per exemple l’escola de Eton (Eton College) al Regne Unit,coneguda iprestigiosa.52

El resultat no és cap sorpresa, evidentment podem millorar l’estat de salut de lespersones que formen l’escola, i també podem prevenir futurs mals amb un treballde prevenció.L’aprenentatge de la Tècnica Alexander pot ajudar-nos a millorar els nostresestats psico-somàtics, prevenir i millorar la nostra salut i la dels nens i nenes.

És una escola on els índex de salut de les persones adultes estan dins les mitjanes desalut, tal i com ens indiquen els resultats de les enquestes. Les particularitats sobre salut a l’escola poden tenir a veure amb la joventut dels docentsque han participat, on la mitjana d’edat se situa als trenta-quatre. Amb majoria dejoventut que fa esport, no és fumadora, i està a gust, en línies generals, en la seva feina.Tot i això els resultats de les valoracions ens indiquen un increment de benestar generaldesprés de rebre sessions de T.A. per part del professor.53

Pel que fa als i les alumnes el resultat és molt semblant, tot i tenir un bon nivell de salutsi veiem les mitjanes de les enquestes. Un públic infantil que ha disfrutat de les sessions, ique ha treballat aspectes de prevenció divertits valora positivament aquest aprenentatge.

4.1 ANÀLISI DELS RESULTATS

4.1.1 Qüestionari SF-36 realitzat amb els docents

Per aconseguir aquest propòsit es va fer un seguiment a 16 persones d’ambdós sexes -sense patologia dolorosa- amb edats entre 24 i 47 anys.

Per mesurar la qualitat de vida es va aplicar el test SF-36 versió aguda. Es tracta d’unqüestionari que consta de 36 ítems que exploren 8 dimensions diferents de l’estat de 52 Mc Donald Robert y Caro Ness. “Los secretos de la Técnica Alexander”.Ed. Texcase. BCN 200653 Veure annex. Resultats valoració docent.


38

salut: salut física, funció social, limitacions degudes a problemes físics, limitacionsdegudes a problemes emocionals, salut mental, vitalitat, dolor i percepció de la salutgeneral. El test es va aplicar a l’ inici de curs, el mes de novembre, i després el mes demaig passats sis mesos.

La puntuació del qüestionari és directament proporcional a l’estat de salut: quant més altaés la puntuació, millor és l’estat de salut. El rang de puntuació per a cada paràmetreoscil�la de 0 a 100. Les mitjanes de la població general són:salut física 84, funció social83, problemes físics 81, problemes emocionals 81, salut mental 75, vitalitat 61,dolor 75, percepció de la salut general 72.

Puntuació: de 0 a 100. Quant més alta és la puntuació, millor és l’estat de salut.

4.1.1.1 Resultats

Paràmetres novembre maigSalut Física 95,94 98Limitació per problemes físics 84,38 95Dolor corporal 75,13 85,3Funcionament social 82,03 87,5Salut mental general 72,5 77,5Limitació per problemes emocionals 89,58 92,5Vitalitat i energia 67,19 70,63Percepció general de la salut 69,16 72,05

0

20

40

60

80

100

120

Sal

ut F

ísic

a

Pro

blem

esfís

ics

Dol

orco

rpor

al

Fun

cion

amen

tso

cial

Sal

ut m

enta

lge

nera

l

Lim

itaci

ó pe

rpr

oble

mes

emoc

iona

ls

Vita

litat

ien

ergi

a

Per

cepc

ióge

nera

l de

lasa

lut

novembre

maig

Es mostra la mitjana del grup d’estudi inicial i, després, aquest mateix grup al mes demaig, gairebé a final de curs.

Els paràmetres manifesten un canvi :


39

1.Funció física: millora en un 2,1%.2. Limitacions físiques: disminueixen un 12,6%.3. Dolor corporal: es redueix un 13,5%.4. Salut mental: augmenta en un 6,9%.5. Limitació d’activitats per problemes emocionals: millora en un 3,3 %.6. Vitalitat i energia: milloren un 5,1% .7. Percepció de salut general: millora més d’un 4,2%.8. Funció social: també experimenta millora d’un 6,7.


40

4.2.2.2.Anàlisi de resultats

Tots els paràmetres avaluats mostren una lleugera millora després de sis mesos. Ésimportant destacar l’ impacte positiu en la percepció de la limitació física amb unamitjana d’un 12,6%: el grup d’estudi, a l’ inici del programa, estava en aquest aspecte anivell de la mitjana de la població general però, en finalitzar el test estava lleugeramentper sobre.

Respecte a la millora de la salut mental, el grup d’estudi estava una mica per sota el nivellde normalitat de la població general (72,5%) , en finalitzar el programa, estava al mateixnivell (77,5%).

En l’aspecte de vitalitat trobem un impacte positiu al grup estudiat, ja que els participantsaconsegueixen més energia i vitalitat, comparant-ho amb l’ inici del programa, la qualcosa incideix en una millora en la percepció general de salut.

Una interpretació podria ser que les dates en què es va passar el segon qüestionari fossinespecialment bones pel sector docent. Personalment penso que l’estabilitat laboral potbeneficiar el sector salut, donat que sol haver-hi també una estabilitat a nivell de hàbitssaludables físics i mentals, per exemple anar al gimnàs, al ioga, o jugar a futbol.

4.1.2 Qüestionari nens i nenes

El qüestionari Kindl és un instrument genèric de Qualitat de Vida Relacionada amb lasalut (QVRS) per nens i nenes i adolescents desenvolupat a Alemanya per ser utilitzat enla pràctica clínica, així com en nens i nenes sans. L’avaluació de la seva fidelitat i validesaha estat acceptable, així com la sensibilitat als canvis en pacients pediàtrics. Els objectiusdel present estudi són d’avaluar la salut física i mental d’un grup de nens i nenes de CicleInicial. El qüestionari es va omplir en dues ocasions, una el mes de novembre i la segonael mes de maig.

4.1.2.1 Material i mètodes .El qüestionari Kindl i altres variables recollides

El qüestionari Kindl conté 24 preguntes distribuïdes en sis dimensions: benestar físic,benestar psicològic, autoestima, família, amics i escola. El qüestionari conté 24preguntes Les respostes es recullen en escala Likert de cinc categories.Les preguntes fan referència a la setmana anterior a l'entrevista i les puntuacionsobtingudes a partir de les mesures de cada dimensió es transformen a una escala de 0 a100 punts, on a una major puntuació representa millor QVRS. És possible obtenir unaúnica puntuació total o índex global de QVRS a partir de les mesures de les sisdimensions. El qüestionari inclou una versió per pares, mares o tutors.


41

4.1.2.2 Selecció de la mostra

Es va seleccionar com a mostra de nens i nenes el Cicle inicial de Primària de l’escolaescollida. Un total de 30 nenes i nenes, dels quals 17 eren nenes i 13 nens. La unitat demostra va ser l ‘aula .Es va disposar d’una aula de cada nivell educatiu.El disseny de la mostra pretenia incloure l’abast més ampli possible de nivellssocioeconòmics d’un cicle escolar, els què hi havia. Per a avaluar la CVRS, es va utilitzarel qüestionari Kindl en la seva versió Kid-Kindl de 8 a 12 anys (adaptat i validat al'espanyol), el qüestionari va ser dissenyat a Alemanya per Bullinger i Ravens-Sieberer, apartir de la conceptualització de salut de la OMS i tenint en compte l'opinió d'expertsquant a les dimensions més importants a mesurar. El seu desenvolupament inicial va serdirigit a grups de nens/as i adolescents amb problemes crònics de salut, encara quedesprés ha estat administrat en escoles i enquestes de salut a Alemanya.

4.1.2.3 Procediments d’administració

Quan es va presentar el projecte ja es va informar que hi hauria uns qüestionaris de salutpels docents, pels nens i nenes i pels pares,mares i tutors.L’equip directiu va redactar una carta adreçada als pares i pares on informava del’activitat i de la necessitat de col�laboració, pels qüestionaris adreçats als pares o tutorsque s’havien de realitzar a casa.La resolució del “Kindl” es va portar a terme durant el mes de novembre del 2007, i elmes de maig del 2008. Mentre una persona passava el qüestionari, la resta del gruprealitzaven les classes d’Educació física. Es va passar un qüestionari adreçat a les famílies,seguint les indicacions d’un professor d’estadística que va assessorar en aquest projecte.Entre un qüestionari i l’ altre hi va haver set mesos de diferència.

Respectant els grups naturals, la mostra es va dividir per curs i per gènere, formant-se 4grups: Alumnes de 1º Nens (1ºH), Alumnes de 1º nenes (1ºM). El Grup d'Alumnes de2º nens (2ºH) i el Grup d'Alumnes de 2º Nenes (2ºM). Es fa una comparació entre elprimer i el segon qüestionari. Les dades resultants dels individus són gairebé les mateixesentre el primer i el segon qüestionari.

4.1.2.4 Anàlisi estadístic

Les dades obtingudes es van analitzar estadísticament amb el paquet estadístic SPSS 15.0Després de comprovar la normalitat de les variables (p>0.05), es va realitzar la prova Tde mostres aparellades per a la comparança entre alumnes/as durant dos períodes detemps diferents del curs escolar.

4.1.2.5 Resultats i discussió

Els resultats generals es mostren en la taula 1, on es pot comprovar que hi ha diferènciessignificatives o molt significatives en la QVRS dels subjectes del primer qüestionari encomparació de la segon qüestionari, excepte en el grup de Primer nens on existeixendiferències, però no arriben a ser estadísticament significatives.


42

Taula 1. Comparació de QVRS en relació entre el primer i segon qüestionari_____________________________________________________________________________________

1 Nens 1Nenes 2Nens 2Nenes_____________________________________________________________________________________QVRS primer 71.3 73 69.7 71.3qüestionar

QVRS segon 75.4 81.6 78.4 76.3qüestionari

P VALOR 0.16 0.01** 0.01** 0.03*_____________________________________________________________________________________P<0,05 *,P<0,01**, P<0,001***

Figura 1. QVRS comparant qüestionaris per curs i sexe

En la taula 2 es pot apreciar la prova T entre grups per a les diferents dimensions delqüestionari de QVRS en els subjectes masculins de Primer. Es va comprovar que encaraque en aquest grup no existien diferències estadísticament significatives quant a la QVRSa nivell global, les diferències en la dimensió de "benestar físic" són altamentsignificatives, existint millora en la resta de les dimensions del qüestionari, excepte en lade "família" on els nens i nenes obtenen major puntuació, encara que aquestesdiferències no presenten significativitat estadística.

Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Primer dePrimaria

Taula 2 NENS

NBenestarFísic

BenestarPsicològic Autoestima Família Amics Escola

2n primerqüestionari 8 53,75 83,75 63,75 90,00 82,50 56,25

2n segonqüestionari 8 75,00 83,75 73,75 83,81 84,69 57,19P VALOR 0,001*** 0,50 0,17 0,17 0,40 0,44P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 ***

En la taula 3 s’ aprecia, per dimensions, la millora existent en la QVRS en els subjectesfemenins de 1º de primer de primària del segon qüestionari en comparació amb el primerqüestionari. S’observen millores en totes las dimensiones del qüestionari de QVRS,estant la dimensió "amics" pròxima a la significativitat estadística, la dimensió "família"es estadísticament significativa y la dimensió "escola" te diferencies molt significatives.


43

Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Primer dePrimària

Taula 3 NENES

NBenestarFísic


2n primerqüestionari 9 73,21 81,70 64,73 81,70 80,80 55,362n segonqüestionari 9 77,60 84,90 74,48 92,19 89,06 71,35P VALOR 0,18 0,27 0,10 0,02* 0,05 0,01**P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 ***

En la taula 4, es pot apreciar la prova T entre grups per als subjectes masculins de 2ºcorresponents a les diferents dimensions del qüestionari de QVRS. Observem una majorpuntuació en totes les dimensions del qüestionari, excepte en la de "benestar físic" que éslleugerament superior en el grup del primer qüestionari sense que hi hagi cap evidènciade significativitat. Observem diferències estadísticament significatives en la dimensió de"autoestima" i diferències molt significatives en les dimensions de "família" i "escola", noexisteix significativitat estadística en la resta de dimensions.

Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Segon dePrimària

Taula 4 NENS

NBenestarFísic


2n primerqüestionari 7 80,35 84,82 60,71 69,64 77,68 45,542n segonqüestionari 7 79,74 85,78 71,98 84,27 86,64 62,07P VALOR 0,45 0,43 0,04* 0,01** 0,12 0,01**P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 ***

En la taula 5, es pot apreciar la prova T entre grups de subjectes femenins de 2º dePrimària corresponents a les diferents dimensions del qüestionari de CVRS. Observemuna major puntuació en totes les dimensions del qüestionari per al grup del segonqüestionari, excepte en la de "família" on els valors són superiors en el grup del primerqüestionari, sense existir diferències estadísticament significatives. Observem diferènciesmolt significatives en les dimensions de "Autoestima" i "Amics", no existintsignificativitat estadística en la resta de dimensions.


44

Comparació de QVRS per dimensions entre alumnes de Segon dePrimària

Taula 5 NENES

NBenestarFísic


2n primerqüestionari 5 69,64 80,80 56,70 84,82 78,13 56,252n segonqüestionari 5 75,89 84,82 75,00 77,68 91,07 65,18P VALOR 0,16 0,22 0,01** 0,18 0,01** 0,19P<0,05 * , P<0,01 ** , P<0,001 ***

Aquest estudi ens permet conèixer el perfil de salut en els nens de 1º i 2º de Primàriad'una escola. El canvi d'hàbits tant tecnològics com socials ha provocat que l'activitatfísica disminueixi, tant a Catalunya com a la resta de països desenvolupats creixentd'aquesta manera l'oci sedentari basat en l'ús de videojocs, televisió, Internet, etc.

4.1.2.6 Conclusions del qüestionari infantil

Una vegada analitzats els resultats s'observa com els nens i nenes del segon qüestionaritenen millors puntuacions en el qüestionari de QVRS independentment del curs i delsexe. Els escolars del segon qüestionari no es diferencien dels del primer en lesdimensions de benestar físic i benestar psicològic, excepte en el grup d'alumnes de 1º deprimària on es denoten diferències altament significatives en la dimensió de benestarfísic. Per contra la resta de dimensions si presenten majors diferències, veient-sediferències significatives en les dimensions de "família" i "escola" afegint- se indicis designificativitat estadística en "amics" per a les alumnes dones de 1º ; "autoestima" i"amics" per a les alumnes de 2º dones; i "autoestima", "família" i "col�legi" per alsalumnes nens de 2º.Els beneficis de la pràctica regular d'alguna activitat física i els riscos derivats d'un estil devida sedentari, fan necessari proposar plans d'intervenció, sobretot en nens i nenes per acrear hàbits de vida actius que tindran com a conseqüència un adult sa i amb una millorade la QVRS.Com a interpretació personal penso que els és beneficiós l’horari que tenen d’educaciófísica. Fan 30 min. quatre dies per setmana i és dins d’aquest horari que s’han inclòs lesnostres sessions i com una part més del programa escolar. Una estabilitat en quan al’aspecte esportiu és evident que els senta molt bé. La pràctica d’educació per la salut, haestat beneficiosa i integrada dins l’ educació física.


45

5 CONCLUSIONS

Quan em vaig decidir per aquest projecte de treball i el vaig proposar a l’escola, em vaagradar molt l’entusiasme pel tipus de treball que anàvem a realitzar, i també el fet que elsmestres i les mestres eren conscients que és important fer algun tipus de treball per estari mantenir-se bé.

La conclusió general és que és important per la salut fer un treball per prevenir, curar imantenir bé el nostre organisme. La Tècnica Alexander incideix de manera especial enalguns camps de l’educació i el treball. Pel què fa als docents és valuós el seu treball ambla veu i les posicions corporals, i l’ergonomia. Pel què fa als alumnes no te gaire sentitque d’adults haguem de descobrir allò que podíem adquirir amb la naturalitat i lanormalitat dels nens.L’acostament de la Tècnica Alexander als adults coincideix en molts casos amb la recercad’un remei a un problema. Si el coneixement de les aportacions de la Tècnica Alexanderes generalitzés des de la infància, aquests problemes no arribarien a produir-se, o el seugrau seria menor.Moltes escoles nord-americanes, angleses, suïsses o daneses compten entre els seuscontinguts normalitzats el desenvolupament de la Tècnica Alexander amb el seu alumnatQuan la Tècnica Alexander es dirigeix al món de l’educació, el seu objectiu mésimportant és ensenyar la capacitat innata d’equilibri, de la postura, i el moviment enqualsevol activitat. Això s’aconsegueix a través d’un treball que ajuda a fer conscients lestensions que normalment passen inadvertides, contribuint a diferenciar l’esforç necessaride l’innecessari.

Pel treball realitzat a l’escola durant aquest projecte podem concloure que:- És important realitzar un treball que serveixi com a prevenció, cura i

manteniment de la salut dels docents i de l’alumnat.- Que un treball per la salut realitzat amb una certa regularitat té uns beneficis

sobre el cos i la ment, l’estat general de la persona.- Que és bo educar als nens i nenes, i als adults en la salut i en hàbits de salut.- Que la Tècnica Alexander és una tècnica positiva per l’escola.- Que aspectes educatius com agressivitat, competitivitat, control mental i

corporal, actitud davant el treball o responsabilitat, agafen uns altres matisosquan s’aborden des de les aportacions que la Tècnica Alexander realitza.

- Que si des de nens aprenem a localitzar les nostres tensions, d’adults aquest camífet ens estalvia molts problemes de diferents tipus.

Seria beneficiós pel nostre sistema educatiu: Primària, Secundària , Universitats i altresCentres educatius, incloure la Tècnica Alexander com a part dels aprenentatges.Actualment s’han fet alguns cursos en escoles d’Estiu, és un impuls bo, però una micadèbil. De cara al curs escolar podria estar inclosa en la Formació Permanent delProfessorat, donat que forma part de la cura “d’eines” del nostre treball, per exemple perla veu. Podria formar part de la Formació del Professorat i més especialment, les


46

especialitats de Música i Educació Física, on la seva aportació és tan destacable.Actualment s’està extenent a Catalunya també entre el món docent, sobretotConservatoris i Universitats, com a cursos aïllats de poca durada. El que seria desitjableés possible que arribi en un futur, i espero que aquest treball hagi estat una introducció acurta escala d’un treball que pot tenir altres extensions, en altres centres i d’altresmaneres.

5.1 VALORACIONS DE LA RECERCA

Resumint el treball fet penso que és l’ inici d’un treball que continuarà en el futur, tan enels Centres docents com en les Universitats. Personalment és un treball gratificant queespero anirà lligat a la meva vida i a l’Educació durant molts anys. Un treball positiu quevetlla per la salut i és gratificant i educatiu tan a nivell dels adults com dels i les alumnes.Els mestres i les mestres, els alumnes i les alumnes en van fer una valoració positiva.Personalment crec que la Tècnica Alexander és molt eficaç, ho mostra el fet d’escollir-la,tot i que qualsevol tècnica que sigui un ajut a l’escola d’entrada ja és un pas endavant.Aquesta Tècnica ha estat provada i avalada per dos Premis Nobel, entre d’altres i hi haun munt de estudis, experiments, llibres, pàgines web que contínuament ens volenmostrar el seu valor, la seva eficàcia; que està entre les matèries d’estudi d’escoles iUniversitats públiques i sobretot privades. Val la pena de saber i experimentar el perquè.


47

6 BIBLIOGRAFIA

6.1 LLIBRES

- ALEXANDER, F.M.EL Uso de sí mismo ( Ed. Urano, Barcelona 1995)

- BARLOW,WILFREDEl principio de F.M. Alexander (Ed. Paidós, Buenos Aires 1995)

- BRENNAN RICHARD (1991)La Tècnica Alexander (Ed. Plural, Barcelona 1992)

- BRENNAN, RICHARDLa Técnica Alexander. Posturas sanas para la salud(Plural de ediciones, BCN 1992)

-CONABLE, BARBARA &WILLIAMCómo aprender la Técnica Alexander (Un manual para estudiantes)(Ed. Obelisco, BCN 2001)

- DRAKE, JONATHANPostura Sana (Ed. Martínez Roca, BCN 1993)

- McCALLION, MICHAEL (1998)El libro de la voz (Ed. Urano)

- MACDONALD ROBERT Y CARO NESSLos secretos de la Técnica Alexander ( Texcase, Barcelona 2006)

- GARLICK, D(1982)Propioception, Posture and Emotion.University of New South Wales. Kensington 1982

- ALEXANDER, F.M.Constructive conscious control of the individual(Control conscient i constructiu de l’individu) Stat Books. Londres 1997.

-GELB, MICHAELEl Cuerpo Recobrado (Ed. Urano, BCN 1987)

- MAISEL; EDWARDLa Técnica Alexander. El sistema mundialmente conocido para la coordinacióncuerpo-mente(Ed. Paidos. BCN 2006)


48

-McCALLION, MICHAELEl libro de la voz (Ed. Urano, BCN 1998)

- PARK, GLENEl Arte del cambio (Ed. Mirach, BCN 1997)

- SEARBY, JOETécnica Alexander. Ejercicios e inspiraciones para tu bienestar.( Equipo de Edicion S:L: BCN 2007)

- CRAZE, RICHARDLa Técnica Alexander. (Ed. Paidotribo. BCN 2007)

- STEVENS,CHRISLa Tècnica Alexander (Ed. Oniro-Paidós, 1997)

-CARPENA, ANNAEducació socioemocional a primària (Ed. Eumo, Vic 2001)

-PALOU VICENS, SILVIASentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. (Ed. Graó, BCN 2004)

- LATORRE, ANTONIOLa investigación-acciónConocer y cambiar la pràctica educativa. (Ed. Graó. BCN 2007)

- ELLIOT,J.El cambio educativo desde la investigación-acción. (Ed. Morata S:L. Madrid 2000)


49

6.2 PÀGINES WEB

-http//www.Tecnicalexander.comORTIZ Xavier. Professor de Tècnica Alexander ( Barcelona).Professor que ha fet la introducci de Tècnica Alexander als mestres de l’escola.

-http//www.ragsdale.co.uk/statarticle.htmRAGSDALE GRANT. Escola de Tècnica Alexander per nens i nenes al Regne Unit.

-http//www.home.btconnect.com/Educare/index.htmTècnica Alexander per nens i nenes. L’Educació.

-http//www.estudifmalexander.comEscola de Formació de Professors de Tècnica Alexander (Barcelona)

-http//www. alexander.barcelona.netSTAT. Agrupació de Professors de Tècnica Alexander amb seu al Regne Unit.

-http//www. alexander-barcelona.netAPTAE. Agrupació de Professors de Tècnica Alexander espanyola.

-http//www. tecnicalexander.eu/Instituto para el Desarrollo, la Educación y la Investigación en la Tëcnica Alexander.

-http//www. alexandertechnique.com/La Guia Completa de la Tècnica Alexander.

-http//www.medicinasimfonica.blogspot.com/2006/09/la-tecnica-fm-alexander.htmlMedicina laboral per músics.

-http//www. xtec.cat(crp-anoia)Cursos d’estiu de tècnica Alexander per docents.

- http//www.alexanderbooks.co.uk/

Bibliografia, videos i altre material en anglès

-http://www.xtec.cat/recursos/edfisica/Educació Física a Primària.

- http://at_ffm.de/books/atbooksso.htmEscola de Tècnica Alexander per nens i nenes.--http//www.kindl.org/sprachene_span.html/


50

Pàgina web del qüestionari infantil Kindl.

http//www. SF-36.orgPàgina web de referència del qüestionari original.

- http//www.UB.ICE.cat.Quines son les tècniques de recollida de dades.


51

6.3 INSTITUCIONS QUE UTILITZEN LA TÈCNICAALEXANDER54

Academia de Música de San Sebastian. San Sebastian.Amadeus International Bussiness Consultants. Londres. Regne Unit.Beer Davis Publicity. Londres. Regne Unit.Boston University School for the Arts. Boston .EEUU.Bremen Opera. Opera de Bremen. Alemanya.Bristol Old Vic Theatre. Bristol. Regne Unit.British Association for Performing Arts Medicine. Londres. Regne Unit.Central School of Speech and Drama. Londres.Cheltenham Ladies´College. Universidad femenina de Cheltenham Cheltenham. RegneUnit.Dramaten Teatre. Estocolm. Suècia.Estònia Academy of Músic and Drama. Tallinn. Estònia.Eton College. Universidad de Eton. Regne Unit.Ferens Voice Clínic. Hospital de Middlesex. Regne Unit.Glaxo Wellcome Fundation. Londres. Regne Unit.Guilford Drama School (Escola d’Art Dramàtic de Guilford) Surrey.Regne Unit.Indiana University( Universidad de Indiana). EEUU.Juilliard School. Nova York, EEUU.London Academy of Music andDramatic Art. Londres. Regne Unit.Metropolitan Opera. Nova York. EEUU.Mountview Theatre School. Londres. Regne Unit.New England Conservatory of Music. Nova Anglaterra. EEUU.New York University. EEUU.Nimrod Theatre. Sydney. Australia.Northwestern University School of Music and School of Speech. Australia.Purcell School. Londres. Regne Unit.Rogaland Theatre. Stavanger. Noruega.Royal Academy of Dramatic Art. Londres. Regne Unit.Royal Academy of Music.Londres. Regne Unit.Royal College of Music. Londres. Regne Unit.Royal National Theatre. Londres. Regne Unit.Royal Northern College of Music. Manchester. Reino Unido.Shakespeare’s Globe Theatre. Londres. Regne Unit.Sotheby’s Auctioneers. Londres. Regne Unit.State Theatre School. Oslo.Noruega.The Actor’s Studio. New York. EEUU.The American Academy of Dramatic Arts. Nova York. EEUU:The Aspen Music Festival and School. Colorado. EEUU:The Eastman School of Music. Rochester. NY.EEUU. 54 Informació extreta del llibre MacDonald, Robert y Ness, Caro. LOS SECRETOS DE LA TECNICA ALEXANDER, Ed. Evergreen. Texcase. (BCN 2006)


52

The London Philarmonic. Londres. Regne Unit.The Menuhin School. Regne Unit.The Royal Festival Hall. Londres. Regne Unit.Trodelag Theatre. Tronheim. Noruega.Westminster Public School. Londres. Regne Unit.Yale University. Connecticut. EEUU.


53

7 RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS ENELS ANNEXOS

1- Curs de Tècnica Alexander pels docents.

2- Escrit per les famílies fet per l’equip directiu.

3- Qüestionari kindl pels i les alumnes.

4- Qüestionari kindl pels pares, mares i tutors.

5- Qüestionari pels docents.

6- Mostra treball de camp docents.

7- Mostra valoració activitats dels i les alumnes més elaborada.

8- Mostra valoració activitats dels i les alumnes.

9- Mostra treball de camp docents.

10- Algunes fotos del treball


54

8 AGRAIMENTS

Aquest ha estat un projecte de treball que s’ha realitzat amb la col�laboració i l’ajuda depersones sense les quals no hagués estat possible. El meu sincer agraïment a aquestespersones que han estat “al peu del canó”, moltes vegades pel gust de fer bé i disfrutar dela seva feina:

- Christiane Guerao i Barbier. Membre de la Unitat de Formació Permanent delProfessorat d’Educació Secundària de l’ ICE de la UAB. Supervisora d’aquest projecte.Pel seu coneixement, el seu entusiasme i la seva jovialitat.

- Xavier Ortiz. Professor de Tècnica Alexander i actor. Per la seva capacitat de confiar iel seu excel�lent treball.

-Montserrat Fàbrega i Camprubí. Mestra especialista en música. Ex-directora de l’escolaAgrupació St. Jordi. Per la seva empenta i confiança en aquest projecte.

-Claustre de l’Escola Agrupació St. Jordi. Per la seva participació.

-Imma Cortina. Cap d’Estudis de l’escola Agrupació St. Jordi. Per la seva paciència,obertura i capacitat de gestió.- Albert Barniol. Professor d’Educació Física de l’escola Agrupació St. Jordi. Per lacapacitat d’acollir nous projectes amb bon humor, ganes i esperit de col�laboració.

- Latorre Antonio. Catedràtic del Departament de Mètodes D’Investigació i Diagnòsticen Educació de la Universitat de Barcelona.Pel seu coneixement i assessorament.

- Winfield, Leonard. Antropòleg. Informàtic. Pels seus coneixements, capacitat crítica iajuda.

- A la meva família, especialment al Pau Pedrals, amics, amigues i companys de treballque s’han llegit i rellegit tantes vegades aquests textos, i han col�laborat amb el suportnecessari.

- A l’escola de Tècnica Alexander,“L’estudi”, i especialment a la seva directora la NicaGimeno, i al que m’ha permés assistir a les classes , créixer i aprendre.


55

Cuidem la nostra salut.

La tècnica Alexander aplicada a

l’educació.

9 ANNEX

Autora : Imma Pedrals Costa

Curs : 2007-2008

La realització d'aquest projecte ha estat possiblegràcies a una llicència retribuïda concedida pelDepartament d'Educació de la Generalitat de Catalunya(DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007)


56

9 ANNEX ........................................................................................................................................55

9.1 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VA ENTREGAR ALS I LES MESTRES.

57

9.2 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIP DIRECTIU.....................................102

9.3 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES.........................................................103

9.4 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS..........................................107

9.5 QÜESTIONARI PELS DOCENTS..................................................................................113

9.6 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS........................................................125

9.7 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LES ALUMNES..................126

9.8 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELS NENS I NENES...............128

9.9 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS...............................................129

9.10 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES.......................................131


57

9.1 CURS DE TÈCNICA ALEXANDER QUE ES VAENTREGAR ALS I LES MESTRES.

Curso de Introducción a la

técnica Alexander

Profesor: Xavier Ortiz


58

Técnica Alexander y el uso de la voz

Entrevista a Xavier Ortiz en el “Centro de la voz Eduardo Ríos” “Debemos eliminar las interferencias del cuerpo para que la vozpueda fluir naturalmente” Cuando uno se plantea el reto de descubrir ese maravilloso mecanismo que es la vozmuchas veces cae en el error de diseccionarlo. Es decir, se toma el canto o laexpresión vocal como un sistema individual e independizado del cuerpo y se trabajade manera autónoma sin contacto con el cuerpo. ¡Craso error! Voz y cuerpo (todo elcuerpo) se necesitan y retroalimentan constantemente. Descubramos hasta qué puntoes esto cierto en esta conversación con Xavier Ortiz, actor y profesor de TécnicaAlexander que recientemente ha impartido un curso de introducción a esta últimadisciplina en el Centre de la Veu Eduardo Ríos. Para empezar y situarnos un poco, ¿qué es la técnica Alexander y a quién vadirigida?La técnica Alexander es un método práctico desarrollado por FM Alexander (1869-1955) que ayuda a mejorar lo que técnicamente nosotros denominamos el "uso quehacemos de nosotros mismos". Es decir cómo usamos nuestro cuerpo en lasactividades de la vida diaria: en casa , en la escuela en el trabajo, en el deporte, etc.,enseñando a reducir las tensiones excesivas y mejorando la coordinación, la fluidezen el movimiento, el equilibrio y la respiración.Está basada en el principio de que cada uno de nosotros funcionamos como un todo.El profesor enseña cómo aprender conscientemente a prevenir los hábitos que nosperjudican (como por ejemplo: excesiva tensión muscular y esfuerzo a la hora derealizar nuestra actividad diaria). Puesto que estas tensiones o "agarrotamientos" seproducen repetidamente a lo largo de nuestra vida, poco a poco los vamosincorporando y se convierten en parte de ella, los hacemos inconscientemente; esdecir: nos perjudicamos sin que nos demos cuenta. ¿Es que acaso antes funcionábamos correctamente y ahora hemos perdido lasbuenas costumbres, hábitos, aptitudes... que teníamos en la niñez?Hemos perdido los buenos hábitos en el uso de nuestro cuerpo precisamente porquede pequeños no éramos conscientes de que lo usábamos adecuadamente. Saltábamos,corríamos, reíamos, nos movíamos con fluidez y eso era todo. Desde el adultopodemos recuperar el buen funcionamiento de nuestros mecanismos porque nospodemos hacer conscientes de ellos y, una vez observados, empezar el camino de


59

cambiarlos. No siempre es fácil, pero en cualquier caso es un proceso fascinante dedescubrimiento personal. ¿Y por qué se dice que la TA es importante para la voz, es decir, qué puedeaportar a los profesionales que viven de ella o la usan con frecuencia (cantantes,actores, comunicadores, maestros, políticos...)?La TA es como poner una lupa de aumento en el cuerpo. Te permite detectar cómo lousas y cómo te perjudicas o beneficias al hacerlo. Por lo tanto en el caso de la voz tepermite controlar en todo momento si estás forzando tu cuello, apretando o no lalaringe, si la resonancia es adecuada, la fluidez de tu respiración o cómo la falta deequilibrio corporal influye en el mecanismo de la voz.. Es una herramienta deprecisión en el control corporal. Entonces, tal vez esta técnica nos ayude a combatir problemas vocales(patologías, hábitos...La TA no tiene como fin curar los problemas vocales, pero al aportar esapropiocepción tan fina te permite evitar los hábitos que te han conducido a tener esosproblemas. El trabajo combinado entre un profesor de TA y un terapeuta, foniatra,logopeda, etc. acelera considerablemente el proceso de recuperación. ¿Cuanto tiempo de estudio requerimos para notar los beneficios de la técnica?Depende naturalmente del alumno. En cualquier caso desde la Asociación deProfesores de TA se recomienda un mínimo de 20 a 30 clases para adquirir un controlefectivo sobre el cuerpo ¿Y cómo se trabaja?El profesor está entrenado para notar con sus manos cómo el alumno hace uso de sucuerpo. Puede percibir si se encoge, si se alarga, si la energía fluye o se colapsa, quepartes están demasiado tensas o demasiado flojas. Es por eso que puede informar alalumno de lo que está haciendo con su cuerpo y distinguir, muchas veces mejor queél, las tensiones que lo desestabilizan. A partir de ahí puede propiciar un cambio en eluso que el alumno hace de sí mismo conduciéndolo hacia la fluidez, distensión,equilibrio y elegancia natural del cuerpo En la anterior entrevista a Inés Bustos, ella nos comentó que “hablamos mucho ymal”. ¿Cuáles crees que son las causas de esta “mala salud vocal” (si es queconsideras que estamos un poco mal de voz en general)?Cuando empezamos a aprender a cantar el error más habitual es querer conseguir unresultado satisfactorio al segundo de empezar sin pasar por el proceso que eseaprendizaje requiere. Queremos hacer a nuestra manera lo que ese o aquel cantantehace en lugar de descubrir cómo es nuestra propia voz y usarla en consecuencia. Estodesarrolla mucha ansiedad y esfuerzos inútiles que no provocan sino tensión,desasosiego y frustración. Tenemos que trabajar con “nuestro” vehículo y esjustamente ese al que hemos de cuidar. La carrera (si es que la hay) es contra nosotrosmismos y los malos hábitos que hemos adquirido.


60

Para finalizar: un buen consejo para la vozNo pierdas tu equilibrio ni interfieras con sus mecanismos. Estate atento a lasinterferencias. Si las eliminas, todo tu cuerpo (y la voz) fluirá naturalmente. Aprendea usar tu cuerpo y tu mente adecuadamente. El cuerpo y la mente es un todo y siusamos correctamente ese “todo” la voz también se corregirá (junto con “todo” lodemás). La voz es sólo un mecanismo más de esa maravilla.


61

Yoga y Técnica Alexander

¿Que es lo que la TA puede ofrecer al estudiante y profesor de yoga?

El Yoga es un sistema completo; luego ¿cómo podríamos añadirle algo más?. Larespuesta a esta pregunta es simple: La Técnica Alexander no busca añadir nada alYoga, no intenta decir al practicante de Yoga como hacer una asana, como colocarseo cualquier otra acción. Lo que la Técnica Alexander persigue es ayudar alpracticante de yoga a que encuentre su base, su raíz y su equilibrio para que cuandopractique se pueda encontrar mejor a sí mismo sin estar pendiente de posturas,equilibrios y demás interferencias que se producen durante la práctica de este arte.

La técnica se basa en el principio universal del movimiento (George Coghil), demanera que quien la ha estudiado está mejor preparado para practicar yoga ocualquier otra disciplina, puesto que tiene una mayor consciencia corporal y puedepor sí mismo darse cuenta y rectificar los errores que le impiden practicar conarmonía.

Al principio muchos occidentales tienen dificultades de adaptación al Yoga.Músculos demasiado tensos y articulaciones demasiado agarrotadas (y mentes pocoflexibles). En definitiva no saben aún como usar su cuerpo con la soltura y la graciaque, entre otras cosas, el Yoga persigue. Así que no solamente están pidiéndole alcuerpo demandas que no les puede dar, sino que en ese intento siguen usando elpatrón de movimiento (que les ha conducido al agarrotamiento) para intentar suobjetivo. Resulta una misión muy difícil.

La mayoría de las asanas tienen su origen en la naturaleza en los movimientosequilibrados y coordinados de los animales y en la gracia del entorno. Nuncapodremos alcanzar ese estado si empleamos excesiva tensión para conseguirlo.

El cuerpo humano está muy bien diseñado, sólo tenemos que dejar que actúe . Si connuestra tensión (mental y corporal) lo impedimos, ninguna disciplina será completa,puesto que estaremos a merced de esos hábitos que agarrotan y aprisionan nuestrocuerpo. Estas tensiones e no la teníamos cuando éramos niños pero las hemos idoincorporando a nuestra vida de manera inconsciente, colándose por la puerta de atrás,sin control, haciéndonos finalmente prisioneros de nosotros mismos.

La TA se basa en el principio de "desagarrotar" todo el sistema muscular para que lasoltura y equilibrio aparezcan por sí mismos y a partir de ahí usemos nuestro cuerpocomo nos plazca, aprendiendo a escucharlo para no desajustarlo nunca más. La TAabre una puerta a ese proceso de "abandono de tensiones" y reencontrar el cuerpo ensu totalidad, su soltura, equilibrio, tranquilidad y bienestar, que es en definitiva ,elobjetivo que el Yoga también persigue.


62


63

EQUITACIÓNLa forma en la que va tu caballo es el reflejo de cómo montas.

Mejora tu posición y tu equilibrio y senotará en tu caballo.

La mayoría de los jinetes desconocen que suposición, su estado de ánimo, su equilibrio y ladistribución de su peso influyen en la forma enla que va su caballo. Esto afecta a sucomportamiento y de esta manera a supotencia. De todas maneras, poca gente creeque los problemas que tienen sus caballospueden ser por estos motivos. ¿Sabes que tuforma de montar puede provocar que el caballoparezca estar un poco tocado de una mano o deun pie?

Si caballo y jinete no trabajan como una unidad,se convierten en dos incomodidades para cada

uno. Aunque intenten ir en la misma dirección, no lo hacen, y de estamanera empiezan a pelearse los movimientosde ambos.

Mi experiencia como profesora y comoentrenadora de caballos, me ha enseñado quela mayor parte de la relación depende delconocimiento y de la fidelidad del otro. Cuandolos dos trabajan juntos, los resultados puedenser fantásticos.

La Importancia de la Posición

La posición del jinete es uno de los aspectos más básicosde montar a caballo. Pero, de todas maneras, me parece quese deja olvidado demasiadas veces cuando estamosentrenando caballos, y ponemos demasiado énfasis en elcaballo.

La posición optima del jinete es relajada y sin ningún tipo de tensión, sinmolestar al caballo. Cuando el jinete se encuentra relajado, ya no peleasubconscientemente contra el movimiento del caballo, ni se sujeta a lasriendas o molesta al caballo.

Como profesora de la Técnica Alexander, creo que la mayor parte delproblema viene cuando los profesores intentan forzar a un jinete tenso amejorar su postura, poniéndolo aún más rígido.

Las Implicaciones para el Caballo


64

Un jinete con ninguna fuerza en su posición no influenciará a losposteriores del caballo y por ello no tendrá ninguna impulsión. Un caballoque trabaja sin impulsión no será capaz de meter los pies y de trabajarcomo es debido.

Muchos de los jinetes que acuden a mi, tiene muchos problemas de laespalda. ¿Por qué? La razón es muy simple, sus profesores les dicen quetienen que montar con la espalda recta. ¿No es así como hay que montar?Sí, pero solamente si estamos relajados, por que si no lo estamos nos

podemos hacer mucho daño.

Ejemplo

Carol siempre se ha quejado dedolores de espalda, y me ha dichoque su profesor siempre le estádiciendo que ponga la espaldarecta. ¿Qué ha pasado a causa deésto? Aparte de tener dolores deespalda, no monta en la posicióncorrecta, porque intenta poner laespalda recta, pero no lo consigue,y acaba poniendo el peso en el

pomo haciendo que el caballo baje el dorso y corra hacia delante. Como elcaballo hace esto, Carol acaba sentada en la parte trasera de la montura.

Tras haber hecho unos cuantos ejercicios desmontada, hemos conseguidouna mejor posición en la que ella está recta y sin sufrir de la espalda.

Al transmitir esta nueva postura al caballo, éste respondemagníficamente, consiguiendo que vaya reunido, incluso con las riendassueltas. Esto se debe a que al tener la postura correcta, las piernas

mantienen una buena presión con un mínimoesfuerzo.

Sentados hacia un Lado

Otro problema común que suelo ver, es dejinetes que se sientan a un lado de lamontura. Esto puede no sonar muy grave,pero puede resultar muy perjudicial para elcaballo. El peso desproporcionado del jinetehace imposible que el caballo pueda relajarsey trabajar igualado a ambas manos.

Sentarse hacia un lado, no solo presiona lascostillas, interfiriendo con la coordinación,equilibrio y desarrollo muscular, si no quetambién aumenta la presión sobre sus patas,perjudicando el hueso y el tejido.

Mayoritariamente, los jinetes que montan


65

demasiado a la derecha es por que son diestros, y los que montandemasiado a la izquierda porque son zurdos. Esto pasa porque esa partedel cuerpo es más fuerte que la otra. Esta extra fuerza provoca que eljinete no se siente en medio.

(Artículo cedido por Esuskalhorse (http://www.picmatic.es/hipica)

Joni Bentley evolucionó la Técnica Bentley en 1994 y ahora viaja haciendo clinics internacionales deesta Técnica, y enseñando a jinetes de todos los niveles y edades. Joni se cualificó como Profesora dela Técnica Alexander en 1993 y ha sido una profesora de equitación cualificada desde 1984.


66

Hernia y pinzamiento Discal

Los pinzamientos discales se producen por elexceso de presión sobre la columna vertebral. Siesa presión es muy fuerte el disco intervertebralse desplaza hacia el exterior de la columnaempujado por las vértebras y presiona parte delos nervios que pasan a través de la médulaespinal. Esto, dependiendo de la zona pinzada,causa dolores en zonas específicas del cuerpo, yhasta dificultades de locomoción, ciática, reuma,etc...

En el caso de las hernias, la presión es aún mayor, hasta el punto que el discointervertebral se rompe y el líquido gelatinoso alojado en él sale hacia el exterior. Laconsecuencia habitual es que las vértebras rocen entre si por falta de “protección” ycause mucho dolor.

Si se operan las hernias, pero se sigue ejerciendo el hábito de presionar la columna, secorre el riesgo de que aparezcan nuevas hernias en las vértebras adyacentescronificando el problema, puesto que no se aborda el problema que causa el hábito deejercer presión sobre la columna. Es un pez que se muerde la cola.

La TA promueve que el alumno aprenda a dejar por si mismo deejercer esa presión poniendo énfasis en lo que técnicamentedenominamos "propiocepción", o “apreciación corporal fiable”,es decir: si conoces mejor tu cuerpo sabrás hasta dónde lo puedeshacer trabajar, conocerás mejor sus límites y tendrás muchomayor control. El alumno sabrá mejor si su postura es correcta ono, cuando y cómo se comprime o si se tensa innecesariamente, ,etc… Es una manera de aprender a detectar mejor cuando ycómo se ejerce presión sobre el cuerpo para que pueda dejarla deejercer.

Lamentablemente los profesores de técnica Alexander no estamos capacitados para"curar" una hernia discal, pero podemos ayudar al alumno a reducir en gran manera lapresión que éste ejerce sobre su espalada y al menos hacer que el dolor sea menor, aque recupere su movilidad y, así, mejorar su calidad de vida, sin pastillas niintervenciones.


67

XAVIER ORTIZXavier Ortiz nació en Barcelona en 1960. Es actor y profesor de la técnicaAlexander. Estudió interpretación en el Estudio Nancy Tuñón y en elInstitut del Teatre de Barcelona. También estudió interpretación ytécnicas de voz con Gemma Reguant en Barcelona y Karen Wenthword yMichael McAllion en Londres.

Se graduó como profesor de técnica Alexander en "The ConstructiveTeaching Centre" bajo la dirección de Walter Carrington, alumno directode F.M. Alexander. Es miembro fundador de APTAE (Asociación deProfesores de Técnica Alexander de España) y miembro activo de STAT(Society of Teachers of the Alexander Technique).

En la actualidad escribe artículos, da conferencias y talleres de técnicaAlexander para diferentes entidades y clases particulares en el Centred'Anàlisi Psico-Corporal de Barcelona, labores que combina con suactividad artística.

Talleres y conferencias:Escola d'Expressió i Psicomotricitat. Ajuntament de BarcelonaFacultat de Medicina i Ciencies de la Salut Rovira i Virgili (Reus)Taller de Músics (Barcelona)Escola de teatre Nancy Tuñón (Barcelona)La Casona Centre de Creació Teatral (Barcelona)Facultat de Psicologia de la Universitat Autónoma de BarcelonaEscuela de Yoga Rubén Darío Barros (Reus)Trobada de Corals del Matarranya (Teruel)Asociación Española de Kinesiología (Barcelona)Escola d'Educació Especial ALBA (Reus)Centre de la Veu Eduard Ríos (Barcelona)ADIP Asociación para el Desarrollo e Investigación del Psicodrama(Barcelona)Hospital Txagorritxu. Consejería de Salud del País Vasco (Vitoria)UPC (Universitat Politècnica de Catalunya. Campus Nord)Asociación de Yoga Sanatana Dharma (Barcelona)9º Curso Internacional de Guitarra de Tudela (junto con David Russell y


68

Mireia Mora)Curso de Dirección de Coros en Zaragoza (FAC, IACC)Centro de Profesores y Recursos de Alcañiz (Dep. de Cultura del Gobiernode Aragón)Institut Catalá de la Salut (Curso para personal médico del CAPDrassanes, Barcelona)Institut Català de la Salut (Curso para personal médico del CAP Besòs,Barcelona)Escuela Municipal de Teatro y Danza de ZaragozaConsultoria DEXTRA (Asesoramiento de empresas) Madrid

Publicaciones y artículos:De la rigidez a la movilidad; un retorno adulto a los beneficios de la niñez(Revista Cuerpomente nº 62)Técnica Alexander en el deporte (Revista Sport-Life nº 37)Técnica Alexander y Logopedia (Revista Virtual Logopedia.net nº 2)La técnica Alexander (Revista Pharus, nº 18)La técnica Alexander (Revista Linea Saludable, grupo RBA)La T. Alexander, Pedagogía de la Salut. (Revista Eco-Espai)Diversos artículos en el portal: www.enbuenasmanos.comDiversos artículos para la Revista de la Federación Aragonesa de CorosTécnica Alexander y YogaTécnica Alexander e interpretación musicalLa técnica Alexander en los negociosKinestesiaPrincipio Universal del Movimiento

Colaboraciones:*Terapia de la voz, Montserrat Grau. Ed. Lebon 2002*Refuerza tu voz. Por Anna Clamburg (Revista Cuerpomente nº 87)*Buenos hábitos posturales; por: Rosa Guerrero. (Revista Cuerpomentenº 95)*Técnica Alexander: El uso adecuado del propio cuerpo; por: DanielaConterno. (Revista Virtual Delcuerpo.com)*Los niños y su cuerpo. Por Araceli Domínguez (Revista Cuerpomente nº143)*Mejores posturas para aliviar la tensión Por: Eva S. Corad.(Periódico "Larazón", Sección "A tu salud")*Gimnasia dulce para combatir el estrés. Por Paloma García (Diario "CincoDías" Sección Calidad de vida.)* La Técnica Alexander Por Araceli Domínguez (Revista Cuerpomente nº155)* En forma con las gimnasias suaves. Por Marina Ubach (Revista Integral,nº 309)

Radio y TV:Catalunya Radio (Prog. La Solució)Onda Rambla (Prog. Luces en la Oscuridad)Catalunya Cultura (Prog. El Quit de la Qüestió)


69

Radio EstelRadio RubíRadio Ciutat VellaRadio MolletRadio Nou BarrisRadio l'HospitaletRadio St. CugatBTV ( Suplement de l'Informatiu)

Xavier OrtizTel: 654 91 84 85Centre d'Anàlisi Psico-CorporalC/ Diputació 333 Ent. 1ª (Metro: Girona/Tetuán)08009 BarcelonaTel/Fax: 93 244 46 38

Web: www.tecnicalexander.comE.Mail: [email protected]


70

De qué se trata

La técnica Alexander es un método práctico desarrollado por FM Alexander (1869-1955) que ayuda a mejorar el "uso que hacemos de nosotros mismos" en lasactividades de la vida diaria, en casa , en la escuela en el trabajo, en el deporte, etc.,reduciendo las tensiones excesivas y mejorando la coordinación, la fluidez en elmovimiento, el equilibrio y la respiración.

Está basada en el principio de que cada uno de nosotros funcionamos como un todo.El profesor enseña cómo aprender conscientemente a prevenir los hábitos que nosperjudican (como por ejemplo: excesiva tensión muscular y esfuerzo a la hora derealizar nuestra actividad diaria). Puesto que éstas tensiones o "agarrotamientos" seproducen repetidamente a lo largo de nuestra vida, poco a poco los vamosincorporando y se convierten en parte de ella, los hacemos inconscientemente; esdecir: nos perjudicamos sin que nos demos cuenta.

El trabajo se basa en detectar exactamente que es lo que nosotros estamos "haciendode más" para empezar el proceso de "dejar de hacerlo". (Por ejemplo: En el caso dedolor de espalda, cervicales o afonía, se observa detenidamente dónde se producen lastensiones que originan la disfunción (muchas veces las sobretensiones no se dansolamente en un lugar concreto, (en este caso en el cuello, lengua o labios) sino quetambién se producen en todo el resto del cuerpo). Se hace descubrir al alumno cómoél interviene en la disfunción (se le hace consciente de ello) y, poco a poco, se iniciael proceso de "dejar de hacer" esas tensiones excesivas que interfieren en elmecanismo del habla para que paulatinamente ésta se vaya normalizando.

En cualquier caso, sea cual sea el problema o la patología el proceso es siempre elmismo: Mejora del "uso" general de la persona para que los "síntomas particulares"tiendan a desaparecer."

¿En qué me puede ayudar?

La técnica Alexander puede ser de ayuda en infinidad de facetas, tantas comopersonas hay. No se basa en tratar una dolencia específica pero a través del procesode aprender como cambiar los hábitos que nos perjudican los beneficios terapéuticosson considerables.

Mucha gente acude a un profesor de técnica Alexander por problemas físicos: Dolorde espalda, cervicales, escoliosis, tartamudez, afonía o desordenes en la respiración,sólo por nombrar unos pocos; pero otras personas acuden por simple curiosidad, paradescubrir algo de ellos mismos en un deseo de desarrollo personal.


71

Se imparte regularmente en Escuelas de teatro y conservatorios de música en todo elmundo y se considera esencial en el aprendizaje de las artes escénicas y a la hora dehacer presentaciones en público. En deporte se utiliza para aprender a tener mayorconsciencia de lo que se denomina "reposo en actividad" y las mujeres embarazadasla usan como ayuda a asimilar los cambios que se producen durante el embarazo.

El éxito de la técnica Alexander está perfectamente documentado y ha sidomotivo de diversos estudios científicos que avalan su efectividad.

La Técnica Alexander fue incluida como tratamiento en la seguridad social Inglesa(NHS) en 1996 y numerosas compañías de seguros del Reino Unido la han aceptadocomo tratamiento contra el dolor. ( WPA, Allied Dunbar, Prime Health, NorwichUnion)

¿Qué ocurre en una clase?

Aunque ocasionalmente se pueden dar cursillos de introducción para grupos las clasesde la T.A. se imparten individualmente. La duración es de 45 minutosaproximadamente y no es necesario vestir ropa especial. No obstante la STAT(Asociación de Profesores de la Técnica Alexander) recomienda un mínimo de 20 a30 clases para poder adquirir un control efectivo sobre el nuevo funcionamiento delcuerpo.

Durante una lección el profesor trabaja guiando el movimiento del alumno muysuavemente con sus manos al tiempo que da algunas instrucciones verbales. De estaforma facilita que el alumno adquiera una nueva y fiable conciencia corporal -Kinestesia- y sea capaz de detectar y reducir las tensiones y malos hábitos queinterfieren en su mecanismo corporal. Poco a poco y con movimientos muy suaves elprofesor facilita que el alumno aplique los principios de la T.A en la actividadcotidiana: Sentarse, levantarse, andar, coger o cargar cualquier objeto etc, poniendosiempre el acento en la reducción del esfuerzo en cada una de las actividades.

Después de las sesiones los alumnos expresan sus sensaciones confrases como: Noto que no peso... Me es más fácil moverme... Me sientocomo si estuviera más enraizado en la tierra, como si me hubieran dadoun masaje interior... En general todos se expresan en términos de calma,comodidad y bienestar.

¿Quien acude a las clases?

La Técnica Alexander fue incluida como tratamiento en la seguridad social Inglesa(NHS) en 1996 y numerosas compañías de seguros del Reino Unido la han aceptadocomo tratamiento contra el dolor. ( WPA, Allied Dunbar, Prime Health, NorwichUnion, etc.)


72

En un principio eran actores, músicos y artistas en general los que llenaban eldespacho de F.M. Alexander. No obstante el efecto de esta técnica en el organismo estan amplio que se podría decir que todo aquel que tiene "cuerpo" puede beneficiarsede ella, tanto si se sufre dolor, como si simplemente se quiere mejorar el control deuno mismo, o como medio de exploración personal.

Podríamos destacar que en la actualidad se diferencian tres grandes grupos depersonas que acuden a las clases:

Quien siente malestarPersonas que sufren dolores o afecciones derivados de la excesiva tensión: dolores deespalda, cervicales, ciática, lumbago, codo de tenista, o hernias discales, es muybeneficiosa también para los dolores en las mujeres embarazadas. Problemas delocomoción, circulación, asma, migrañas, restreñimiento, tartamudez, etc. Tambiénreciben clases personas que padecen alteraciones en el carácter: ansiedad,inseguridad, depresión o baja autoestima. Muy a menudo acuden a las clasespacientes derivados de fisio o psicoterapeutas que reciben lecciones comocomplemento a su terapia.

Quien quiere mejorar una habilidad concretaActores, modelos, cantantes, músicos, bailarines, deportistas, jinetes, políticos oconferenciantes que precisan de un control ajustado de su cuerpo para poder ejercercon el máximo rendimiento su actividad, sin que se vean frenados por el exceso detensión y falta de control y fluidez tanto mental como física.

Quien busca una transformación personalCon el reciente auge de la psicología humanista y la difusión cada vez mayor de lasfilosofías orientales se ha producido un cambio acerca de la idea de la indivisibilidadcuerpo-mente y del enfoque que esto representa con respecto al concepto que se teniatradicionalmente. La T.A. brinda las herramientas necesarias para adentrarse en eseconocimiento personal por lo que es un instrumento fundamental para los que buscanuna transformación hacia el bienestar y la salud.


73

¿Dónde se enmarca la T.Alexander?

Una reafirmación de que la Técnica Alexander no es ni medicina, ni terapia, nimanipulación; sino una forma especial de educación para la salud

¿Reeducación o terapia?(Extracto de "On categorazing the Alexander technique" por W. Carrington)

El público en general conoce poco sobre la técnica Alexander e inevitablemente laclasifica como una forma de terapia alternativa, cosa que no es. Es muy importanteque tengamos una idea clara sobre dónde se sitúa la técnica en relación con otrasdisciplinas, pues la confusión puede acarrear consecuencias poco deseables

Si alguien acude a un profesor de técnica Alexander con la idea de que va a encontraralgún tipo de terapeuta o sanador, seguramente sus expectativas no se veránsatisfechas. No sólo esto; incluso es posible que culpe al profesor de no hacer loesperado y del fracaso del tratamiento. El profesor de Técnica Alexander no espera“curar” a nadie (sea lo que sea lo que el alumno entienda por curar). Así que éste sesentirá desilusionado si el profesor “falla”. No sólo eso, sino que si sus síntomas yproblemas persisten o incluso aumentan será culpa del profesor. Le acusará dehaberle hecho daño, y esto pone al profesor en una difícil situación. Y todo esto por lafalta de claridad sobre la naturaleza y los objetivos del trabajo.

Nuestro trabajo se asienta en el campo de la educación para la salud; no somosterapeutas, somos “profesores especializados”. Alexander hizo ciertosdescubrimientos y observaciones únicos sobre la salud y el bienestar del individuo ydesarrolló una técnica práctica para llevarlos a efecto.

Cuando Alexander tuvo que afrontar sus problemas vocales, quiso encontrar la causay lo que halló fue que era la manera en que usaba su voz lo que bloqueaba elfuncionamiento de su mecanismo vocal. Específicamente encontró que cuando iba ahablar interfería con el funcionamiento de sus mecanismos posturales: su estatura


74

disminuía, su cuello se contraía, su cabeza se iba hacia atrás y además comprimía lalaringe. Toda la tensión creada por esta forma de “usarse”, de hacer determinadascosas, extenuaba su mecanismo vocal, ocasionándole ronquera e incluso pérdida de lavoz. Descubrió que era su manera de "usarse" lo que ocasionaba el problema. Fue apartir de la observación y el reconocimiento de este “mal uso” o “mala utilización” desí mismo donde encontró el camino hacia la solución. No es que Alexander tuvieramayor capacidad de diagnosis que los médicos a los que consultó, simplemente ellosno hicieron esta crucial observación, porque no eran conscientes de cómo se usaban ycómo esto afectaba su propio funcionamiento.

Los profesores de técnica Alexander no están preparados para hacer diagnósticosmédicos, pero sí lo están para observar. Particularmente para observar la influenciadel uso sobre el funcionamiento de los mecanismos posturales y de la respiración.Ellos pueden decir cuándo una persona está disminuyendo su estatura o aumentándolay pueden ayudar a cambiar las reacciones habituales asociadas a este uso. Cuandotrabajan con un alumno, pueden percibir inmediatamente en qué forma la personahace uso de sí misma. Lo más difícil es estar seguro de las consecuencias que estemal uso acarrea. A menudo es imposible decir con toda seguridad que un determinadodolor o síntoma es debido a una particular manera de "usarse". Alexander tenía unaenorme experiencia y capacidad de observación a las que recurrir y era muy bueno enello. Pero claro, el uso es un elemento más en el proceso total de diagnóstico. Elmédico necesita tener un conocimiento exhaustivo de la patología, de la naturaleza dela enfermedad en todos sus diferentes aspectos y manifestaciones. Debe tener encuenta muchos factores para llegar a tener un cuadro total de causa y efecto. Encualquier caso, el uso es una parte importante en este cuadro.

No porque ésta sea nuestra especialidad o porque tengamos algún conocimiento yexperiencia de la influencia del uso debemos imaginarnos que somos más aptos queun médico a la hora de diagnosticar cuál es el problema de una persona. Pero sítenemos algo que ofrecer y que compartir, algo que debería incluirse en el currículumde un médico. Esperamos que a medida que pase el tiempo, cada vez más médicosincluyan en sus estudios lo que Alexander descubrió y demostró. Esto es en lo queestamos trabajando. De ninguna manera queremos que se nos clasifique comoterapeutas alternativos o sanadores. Tenemos un trabajo muy específico que hacerenseñando la técnica. No es una tarea fácil. Es algo altamente especializado, y poresto nos preparamos durante tres años como profesores cualificados.

No sería realista esperar que un médico de cabecera diera lecciones de técnicaAlexander. No dispone de tiempo para ello y tiene otras cosas que hacer.

Hoy se habla mucho de medicina alternativa y existe la impresión de que hay muchasmaneras en que una persona puede ser tratada y curada, y que los terapeutasalternativos conocen mucho más acerca del proceso de vivir que los médicosconvencionales y que, por tanto, no necesitamos un médico... Como profesores detécnica Alexander, nos haríamos un flaco favor si permitiéramos ser clasificadoscomo terapeutas o sanadores y no dejáramos bien claro que no somos nada de esto.


75

Es verdad que en el proceso de enseñanza usamos nuestras manos -en el sentidoliteral de la palabra-, pero no debemos ser calificados como terapeutas. Nuestropropósito al usar las manos es inicialmente detectar qué es lo que le pasa al alumno.Las utilizamos como una ayuda más a la observación de su forma de "usarse" parapoder así determinar si hay una tensión muscular excesiva o insuficiente, si lasarticulaciones están bloqueadas o libres o si el alumno está acortando su estatura.Finalmente, las usamos para transmitir las experiencias sensoriales y las instrucciones(o direcciones) que se requieren, al tiempo que explicamos el sentido de las palabrasque empleamos durante la clase.

Así, tal como hemos argumentado al principio, sería un error que nuestro trabajofuera interpretado como una terapia alternativa o una técnica manipuladora. Sedebería considerar como un método educativo; un proceso que conlleva al mismotiempo una reeducación física y mental y cuyo objetivo final es la enseñanza de unatécnica práctica sobre cómo ayudarse a sí mismo. Y esto, ciertamente, marca unnuevo enfoque en el campo de la educación física.


76

Preguntas frecuentes

¿Puedo aprender sin profesor?Me temo que no...Aprender la técnica Alexander implica aprender a percibir mejor nuestro cuerpo yusarlo mejor, con más eficacia y soltura. Se trata de cambiar paulatinamente lospatrones de movimiento del organismo. Desgraciadamente no podemos variar esospatrones por nosotros mismos, puesto que están tan enraizados que ya no losnotamos. Por eso se hace imprescindible el profesor, para poder aprender a percibirmejor qué es lo que estamos haciendo con nosotros mismos: si nos movemos consoltura o nos bloqueamos, si restringimos nuestra respiración o dejamos que seafluida y dinámica, cómo y dónde nos tensamos... Estamos tan acostumbrados a hacertodo eso sin parar atención, que aunque estemos bloqueados no lo notamos. Por esonecesitamos al profesor, para tener un espejo fiable que nos indique cuándo y cuandono hacemos un uso correcto de nuestro cuerpo. Los alumnos salen con sensacionesdiversas. "Es como si me hubieran dado un masaje interior", o "me siento másliviano, como flotando, como si me hubieran puesto aceite en las articulaciones", o"me siento más en contacto con la tierra". En cualquier caso la sensación de bienestares muy agradable y normalmente dan ganas de repetir....

¿Puedo aprender realizando un cursillo en grupo?Sí... ¡Pero no!Dada la naturaleza de la técnica Alexander me temo que sólo se puede estudiarrecibiendo lecciones individuales. Las clases en grupo son básicamente informativas,puesto que se trata de aprender cómo usar tu cuerpo de la manera más eficiente,distendida y equilibrada posible. Son enriquecedoras en el sentido de que puedes vercómo tus compañeros cambian su manera de moverse, ver en los demás patrones yhábitos que ellos no perciben y darte cuenta de que a ti también te puede pasar, y asíintercambiar experiencias. Pero para que aprendas realmente es necesario que elprofesor ponga sus manos en tu espalda y en tu cuello. Él está entrenado para detectarlas tensiones que interfieren en tu organismo y puede transmitírtelo. De esta manerapuedes ver como se comporta tu cuerpo para empezar a comunicarte mejor con él. Esimprescindible que el profesor trabaje con cada alumno individualmente. Me temoque una disciplina de estas características no se podría aplicar a la vida diaria si laslecciones no fueran personales (e intransferibles). Creo que las sensaciones y lospensamientos son individuales y la experiencia que te dan las clases sólo la puedenotar uno mismo...

¿Cuánto dura una clase?Depende de los profesores. La duración acostumbra a ser de 30 a 45 minutos porclase y el horario se suele convenir con el alumno. Simplemente es cuestión de abrirla agenda, encontrar hueco y quedar.


77

¿Cuántas clases son necesarias?La Asociación de Profesores de técnica Alexander (STAT) recomienda un mínimo de20 a 30 clases para poder adquirir un control efectivo sobre el cuerpo, pero comotodo... Es relativo. Depende de lo que quieras conseguir. Es como aprender a tocar uninstrumento. Si sólo quieres aprender una o dos canciones necesitarás unas pocasclases, pero si quieres tocar toda una sinfonía requerirás bastantes más. Repito lonormal son 20 o 30, pero cada caso es distinto.


78

¿Con qué asiduidad debo asistir a las clases?Estamos combatiendo hábitos que hace mucho tiempo que tenemos, así que lo idealsería al principio cuantas más mejor. Después se pueden ir espaciando. Dos porsemana es un buen comienzo, porque los cambios son mucho más evidentes. Si no esposible se recomienda acudir como "mínimo" una vez por semana.

¿Necesito llevar ropa especial?No. Se trata de poder aplicar los principios de la TA en la vida diaria. Lo mejor es queacudas a la clase con tu ropa habitual (las mujeres es preferible que vengais conpantalones para poder tenderos en la camilla sin problemas). Lo que te pedirán lamayoría de profesores es que estés descalzo, nada más.

¿Qué debo hacer para formarme como profesor?Me temo que en España ni en Latinoamérica aún no existe ningún centro deformación de profesores, así que si quieres formarte como profesor deberás irte alextranjero.

La formación se desarrolla durante tres años (1.600 horas como mínimo) y cadatrimestre (enero, abril y septiembre) se gradúan y admiten estudiantes. Es cuestión deconectar con una escuela de formación y ver que es lo que te interesa más.

Existen escuelas en Inglaterra, Holanda, Francia, Alemania, Suiza, Israel, EE.UU. yAustralia. En Inglaterra hay muchísimos centros de formación de profesores, puedesir a la web de STAT (Asociación de Profesores de técnica Alexander en Inglaterra)http://www.stat.org.uk/training.html y elegir un centro.

Tambien puedes ir a la web de la asociación en USA y elegir allí.http://www.alexandertech.org/

En cualquier caso deberás haber recibido un mínimo de 20 o 30 clases particulares yhacer una visita al centro que elijas para que te puedan seleccionar como alumno. Lomejor es programar varias visitas, así tendrás una idea más clara y completa y te serámás fácil decidirte y elegir la mejor opción para ti.

Es difícil aconsejarte sobre qué escuela de formación es la mejor. Depende de quéprofesor te haya dado lecciones (tendemos a recomendar la escuela donde nosformamos, aunque hay escuelas con mucho prestigio).

Yo me formé en Londres, en The Constructive Teaching Centre. El director es WalterCarrington, que fue alumno directo de Alexander y tomó el relevo de su escuelacuando éste murió en 1955. (http://www.alexandertek.com)


79

TÉCNICA ALEXANDER

POSICIÓN DE SEMI-SUPINO

Ésta es una práctica que estimula los cambios que intenta promover la TécnicaAlexander.


80

¿Se puede hacer algún ejercicio en casa?

Si tratases de hacer un ejercicio emplearías tu cuerpo como es habitual en ti. Y comolo que se persigue es cambiar tu manera habitual de usar tu cuerpo, cualquier ejerciciosupondría un nuevo error... Así que no se pueden hacer ejercicios en casa, usarás tupatrón de movimiento, el mismo que te ha llevado a moverte erróneamente. Demanera que nunca podrás cambiar nada, porque seguirás utilizando las herramientasque conoces, y se trata de cambiar esas herramientas...

Sin embargo sí hay algo que puedes hacer. Se trata de "dedicarte" un cuarto de hora aldía a ti, la persona más importante del mundo:

Posición básica

Túmbate boca arriba en una superficie firme, mejor sobre una alfombra, con lasrodillas dobladas de manera que los pies reposen tan cerca del cuerpo como te resultecómodo. Los pies deberán estar lo suficientemente separados para permitir que laspiernas se puedan balancear con el mínimo esfuerzo (más o menos el ancho de loshombros). Las rodillas, ni muy separadas ni completamente juntas, pero señalandohacia el techo.

Sitúa algunos libros de pasta blanda debajo de la cabeza, de manera que sean la basepara apoyar la zona occipital. Los libros no deberían estar en contacto con el cuello.La altura de la pila varía según cada persona, y puede incluso variar para la mismapersona en momentos distintos. Depende de muchos factores como la longitud delcuello, el tamaño de la cabeza o la curvatura de la columna vertebral. Si pones pocoslibros, tu cabeza se inclinará hacia atrás (con la barbilla más alta que la frente) y serádifícil conseguir relajación muscular a lo largo del cuello. Si la pila es demasiado alta,la barbilla te presionará la garganta de manera incómoda. La altura óptima está entreestos dos extremos. Los brazos deben estar apoyados sobre los codos y las palmas delas manos sobre el abdomen.

Puntos sobre los que debe recaer el peso.

Lo ideal sería que el peso estuviera distribuido entre los siguientes puntos:En los pies: entre el talón y las almohadillas de la base de los dedos gordo y meñique.En la cadera: en el arco trasero de la pelvis, un poco por debajo de la cintura.En los omóplatos (los huesos planos de la parte trasera de los hombros).


81

Autodirigirse

Ahora estás preparado para prestar atención a la acción de dirigirte a ti mismo.1.- Los músculos del cuello tienen que estar relajados de manera que la cabeza tiendaa desprenderse del cuerpo en una dirección que podría describirse como "haciadelante y hacia fuera" (mira las flechas en la imagen). El elemento "hacia delante" esnecesario porque los músculos más fuertes, y con más frecuencia excesivamentecontraídos del cuello, son los que tiran de la parte posterior de la cabeza.2.- Esta dirección de la cabeza servirá para iniciar el relajamiento y para alargar lacolumna vertebral completa. A medida que la columna se vaya alargando, la espaldairá teniendo mayor contacto con el suelo de una manera natural, con la consiguienteimpresión de que se expande.3.- Las rodillas deben dirigirse hacia el techo, lo que significa una relajación y unalargamiento del muslo, desde la cadera hasta la rodilla, y una relajación y unalargamiento similar de los músculos que van del tobillo a la rodilla (mira las flechasen la imagen).En resumen, relaja el cuello para que la cabeza se mueva por sí sola en direccióncontraria a la posición del resto del cuerpo (hacia delante y hacia fuera) para que laespalda se alargue y ensanche, y para que las rodillas señalen hacia el techo.

Algunas preguntas y respuestas :P. ¿Cuántas veces y durante cuánto tiempo debería hacer este ejercicio?R. Preferiblemente todos los días durante 15-20 minutos.P. ¿Puedo hacerlo tumbado en la cama o en el sofá?R. No tendría los mismos objetivos ni sería tan útil. Una superficie firme exige unarespuesta del cuerpo que no es comparable con la que pide una superficie blanda.P. ¿Cómo puedo evitar quedarme dormido o distraerme pensando en mis cosas?R. Si te das cuenta de que has estado distraído, vuelve a centrar tu atención sinbrusquedad hacia tu cuerpo, siente los puntos sobre los que recae el peso y empieza apensar en tus direcciones otra vez. Si te quedas dormido muchas veces, es probableque estés demasiado cansado y que acuses la falta de sueño.P. ¿Es parecida esta práctica a la de relajación y meditación en los ejercicios de yoga?R. No exactamente. El objetivo no es entrar en un estado de relajación total. Se trataen este caso de un descanso "activo" que requiere estar despierto mentalmente paraconseguir una redistribución de la tensión muscular.P. ¿Puedo escuchar la radio, mirar la televisión o leer mientras lo hago?R. Escuchar la radio está bien. Mirar la televisión o leer suponen demasiada


82

distracción además de hacerte fijar los ojos, la cabeza y el cuello en una posicióninmóvil.


83

ARTÍCULOS


84

F:M: Alexander, el hombre querespira

Frederick Mathias Alexander (Tasmania, Australia, 1869-1955) era un actor que seespecializó en dar recitales teatrales en solitario -disciplina muy popular en la décadade 1880 en Australia-. Al cabo de unos años de actuar con cierto éxito empezó a tenerproblemas con su voz. Después de las actuaciones padecía ronquera, una situaciónmuy comprometida para cualquier actor pero desastrosa para un especialista enrecitales en solitario.

Visitó a foniatras y médicos pero nunca obtuvo una solución duradera. Una vez que leofrecieron actuar en un recital especialmente importante acudió una vez másdesesperado a su médico. Éste le recomendó que no hablara en absoluto durante losquince días anteriores al recital. Era la manera de asegurar el reposo total de lascuerdas vocales, tan dañadas por el esfuerzo. Así lo hizo. Cuando llegó la noche delrecital, al principio todo fue muy bien, pero poco a poco la ronquera fue apareciendoy al final se había quedado completamente afónico.

Lejos de desanimarse, el problema le dio fuerzas para investigar qué le había pasado.Concluyó que si había estado dos semanas sin hablar antes del recital la causa de laronquera podía estar solamente en algo que debía haber hecho con su voz durante elrecital.


85

Con la ayuda de un espejo empezó a observar qué hacía a la hora de recitar. Se diocuenta que antes incluso de empezar a hablar su cabeza tendía a irse hacia atrás, loque provocaba una gran tensión en los músculos del cuello, deprimía la laringe, elpecho se encorvaba hacia delante, se contraía la espalda e incluso él mismo se poníade puntillas...

En este punto llegó a la conclusión que cambiaría su vida: lo que debía hacer eraprecisamente "dejar de hacer". Dejar de producir esas tensiones que le provocaban lapérdida de la voz y que afectaban no sólo a su aparato fonador sino a todo su cuerpo.

Cuando conscientemente "dejaba de hacer", es decir, de interferir con elfuncionamiento natural de su cuerpo, éste recobraba su equilibrio, coordinación ylibertad. Descubrió algo crucial: la indivisibilidad del cuerpo y de la mente.

Pensó que, si cuando intentaba hablar los músculos del cuello se contraían yprovocaban que la cabeza rotara hacia atrás y abajo y la espalda y los hombros seencogían, tenía que ser debido a que él mismo estaba enviando mensajes desde sucerebro a su cuello, espalda y hombros diciéndoles que se contrajeran. Eranrespuestas de tensión asociadas al "estímulo" de "hablar". Así que se dijo: "Si sólocon pensar en hablar ya todo se tensa, tengo que aprender a no pensar en hablarcuando voy a hablar... En lugar de pensar en hablar voy a redirigir mi cuerpo desde elplano consciente, puesto que desde el inconsciente o "automático" se tensa. Si micuello se tensa le diré que se suelte. Si mi cabeza se va hacia atrás y abajo le diré quese vaya hacia delante y hacia arriba, si mi espalda se encoge le diré que se alargue y simis hombros se estrechan les diré que se ensanchen".

Por tanto, inhibiendo de entrada el deseo de hablar inhibía también todas las tensionesque se generaban al pensarlo. Al dar las nuevas instrucciones a su cuerpo evitaba lastensiones automáticas que se producían, así que medio "engañando" a la mente(diciéndole que no iba a hablar) producía su voz sin tensión alguna: en lugar deencogerse mientras hablaba, se expandía, se relajaba y se asentaba en el suelo.Descubrió la manera de dejar que el cuerpo se pusiera por sí solo en su lugar, puestoque lo que lograba era "dejar de interferir" con su soltura natural". Se dio cuenta de lobien diseñado que está el cuerpo y de que lo que debía hacer con él era precisamente"dejar" de comprimirlo y contraerlo. Cuando lo conseguía, el cuerpo se lo agradecíadescontrayéndose, soltándose, permitiéndole respirar mejor y dejando de producirdolor. Dejó de quedarse afónico y empezó a moverse con más ligereza y soltura, sintensión, y mejoró su porte y elegancia. En el plano mental también mejoró, puestoque mientras estudiaba o trabajaba la espalda y el cuello ya no le dolían, con lo cualpodía concentrarse mejor en el trabajo, rendía más y aprendía con mayor rapidez.

Cuando volvió a los escenarios, su presencia, su calidad de voz y de interpretacióndejaron atónitos a sus compañeros. Pronto su fama se extendió por toda Australia y,con la recomendación de un famoso médico de la época, se trasladó a Londres, dondeimpartió lecciones a una larga lista de actores, médicos y personal de todo tipo deactividad que acudían a su consulta. Era conocido como "The breathing man" (El


86

hombre que respira)

A la edad de 75 años padeció un derrame cerebral que le paralizó medio cuerpo. Sepensó que su fin estaba ya próximo. Al cabo de año y medio, "sorprendentemente"esta circunstancia era prácticamente inapreciable: había recuperado la movilidad desu cuerpo y la lucidez de ideas. Siguió dando lecciones hasta dos semanas antes demorir, cuando contaba ya 86 años.


87

Técnica AlexanderKinestesia

Uno de los mayores problemas con los que se enfrenta el educador es que losalumnos no tienen una conciencia corporal suficientemente desarrollada para sercapaces de rectificar sus hábitos y seguir sus instrucciones de una manera eficaz. Si aun alumno que padece afonía se le pide que hable, pero sin tensionar el cuello y lalaringe (probable causa de su ronquera), éste no lo sabe hacer porque está tanhabituado a presionar el cuello y la laringe cuando va a hablar que no puede dejar dehacerlo. Tiene asociado el acto de hablar a la presión sobre su cuello y laringe. Nosolamente eso, sino que no percibe, a nivel sensorial, que está presionando el cuello yla laringe. Es decir, no nota toda esa presión, a veces terrible, a la hora de hablar. Portanto, ¿cómo va a dejar de hacer una fuerza que no sabe que hace?

La propiocepción, o kinestesia, es un sentido. El sentido del movimiento. Estetérmino proviene del griego kines (movimiento) y stesia (sentido). Por tanto,kinestesia significa sentido del movimiento. La medicina lo cataloga dentro del tactoprofundo, sin embargo es un sentido independiente. Tiene sus terminales nerviososmayoritariamente en las articulaciones. Es el sentido responsable de hacernos sabercómo y cuándo nos movemos. Por ejemplo cuando vamos a rascarnos la nariz, lapropiocepción nos informa de cómo mover el dedo hasta la ésta y no hacia la oreja. Elsaber dónde tenemos la nariz y alcanzarla con el dedo no depende del gusto, del oído,de la vista o del olfato, ni siquiera del tacto. Depende de la propiocepción. Cuandohay movimiento, es este sentido el encargado de informar al cerebro de lasvariaciones en el movimiento. Si una zona del cuerpo está excesivamente bloqueada,la propiocepción no puede informar al cerebro de una manera tan fehaciente puestoque hay menos movimiento así que, cuantas más restricciones haya, peor será lainformación que el cerebro reciba y por tanto menor precisión en los movimientos.

Este es uno de los grandes problemas con los que no encontramos a la hora de lareeducación, porque siempre nos movemos según los criterios de sensación quehemos ido archivando en el cerebelo a lo largo de nuestra vida. Por tanto si unoquiere estar "recto", se colocará según lo que uno "siente" que es "recto". El problemaestá en que si se tiene el hábito, por ejemplo, de girar ligeramente la cabeza hacia unlado, esta pequeña desviación es registrada como "normal" y cuando esa personaquiera estar "recta" girará su cabeza y se pondrá "torcida" sintiéndose "recta".

Tuve un alumno de 12 años. Su madre lo definió como un niño que se "rompía". Sehabía fracturado y esguinzado las muñecas, los brazos y las piernas varias veces. Sumadre decía socarronamente que el yeso formaba parte de su personalidad. Se tratabade un muchacho muy activo, deportista y buen estudiante. Sus lesiones se achacabana la mala suerte o a la fatalidad.


88

Observé su cuerpo y aprecié una excesiva presión de los músculos de la espalda y delcuello que le provocaba una importante torsión de la columna vertebral. Todo elcuerpo estaba girado hacia la derecha, se apoyaba excesivamente sobre la piernaderecha y le producía un gran bloqueo en las rodillas. Se había habituado tanto a esatorsión que ya no la apreciaba. Le insté a que corriera e hiciera un par de volteretaspara observar su movimiento. Al voltear se torcía hacia la derecha. Todos susmovimientos eran desequilibrados. No era extraño que se "rompiera" con tantafacilidad. ¡Todo lo hacía torcido! Al saltar se descompensaba y consecuentementetenía muchas más posibilidades de caer en mala posición y por tanto de "romperse".Lo curioso es que durante las clases, cuando su cuerpo se enderezaba, él lo sentíacomo "torcido", por lo que rápidamente volvía a su posición habitual "torcida" porqueallí se sentía cómodo y "recto". Cuando poco a poco fue reconociendo corporalmenteesa desconexión entre su cuerpo y su mente y reajustó su propiocepción, dejó de"romperse" puesto que pudo reconocer mejor cuales eran las sensaciones que lollevaban al error.

Cuando la propiocepción es fiable, los procesos de aprendizaje en cualquier ámbito seaceleran. Se suprime el error de entrada, con lo que el camino hacia el conocimientose recorre sin pérdidas de tiempo provocadas por la confusión en las sensaciones. Espor ello que la técnica Alexander, al propiciar una reeducación integral del cuerpo yde la mente es un catalizador extraordinario que acelera y facilita el aprendizaje entodos los terrenos, tanto en el plano físico como en el mental.


89

TécnicaALEXANDER

De la rigidez a la movilidad;Un retorno adulto a los beneficios de la

niñez(Artículo publicado en el nº 62 de la revista Cuerpomente)

Por: Xavier Ortiz

A lo largo de la vida hemos maltratado nuestro cuerpo dediversas maneras. Los hábitos adquiridos, el recuerdo de

vivencias pasadas, así como los modelos que hemosintroyectado durante la niñez, han servido para definirpaulatinamente nuestro lenguaje corporal, un modo deexpresión global con el que nos manifestamos ante el

mundo


90


91

Hacer deshaciendo, una buena contradicciónLo más paradójico cuando se acude a una clase de Técnica Alexander es que lo únicoque te pide el profesor es que "no hagas nada". La sensación de extrañeza es evidente.Entonces, ¿qué‚ he venido a hacer yo aquí? El profesor calmadamente repite: No hasvenido a hacer nada, es decir, has venido a "no hacer". Llegado este punto al alumnose le empieza a cambiar la cara pasando de la primera sonrisa incrédula a laperplejidad más absoluta.No es de extrañar. Desde el punto de vista del profesor de la Técnica Alexander y porsorprendente que parezca, sin "hacer nada" ya estamos "haciendo esfuerzo", y mucho.Sin darnos cuenta estamos desperdiciando una energía preciosa.

¿Hábito o manera de ser?A lo largo de nuestra vida hemos ido desarrollando una serie de hábitos -ya seadebido a la manera de movernos, a nuestra postura o a nuestro comportamiento- quenos han llevado a utilizar nuestro cuerpo de tal manera que, en mayor o menormedida lo hemos maltratado. - En algunos casos, por ejemplo, estos hábitos nos hancausado excesiva tensión, en otros por el contrario falta de energía, apatía odesasosiego -. Los nervios, la ansiedad, también la pobre utilización del cuerpo -queconduce a una mala postura- son los causantes de una larga lista de síntomas que noson más que las "quejas" con que nuestro organismo nos advierte de que algo andamal.

Si supiéramos aliviar estos estados posiblemente no padeceríamos esosdesequilibrios, pero el problema radica en que no sólo no los aliviamos, sino que aldesconocer su existencia solapamos tensión sobre tensión día tras día hasta que todoese funcionamiento forma ya parte de nuestra manera de ser: Lo hemos incorporadoinconscientemente a lo largo de nuestra vida.

¿Somos o nos hacemos?Cómo llegamos a ese estado es un misterio. Hay interpretaciones y opiniones paratodos los gustos: De pequeños copiamos la manera en que se mueven y actúannuestros padres o nuestros ídolos de juventud o debido a las prisas, a los revesesemocionales que sufrimos en el transcurso de nuestra vida empezamos a tensarnos enexceso, a cerrarnos, y poco a poco perdemos la soltura y la elegancia que teníamos depequeños.

Es sorprendente comprobar como nuestra historia personal, nuestros recuerdos,nuestras vivencias, nuestras alegrías y desasosiegos quedan grabados en nuestrocuerpo tanto como en nuestra mente...

Esta pérdida de movilidad en el adulto, en muchos casos, se atribuye a la "gravedad",que a lo largo de nuestra vida nos "hunde" el cuerpo. Nada más lejos de la realidad.


92

Observemos a un niño pequeño: Su cabeza, en relación a su cuerpo es mucho mayorque en una persona adulta, por lo tanto proporcionalmente le pesa más, y sumusculatura no está todavía totalmente desarrollada... Sin embargo, se mueve consoltura y naturalidad, sin sobretensiones. Se desplaza, se agacha, corre, y juegasiempre erguido y sin esfuerzo, mantiene el equilibrio sin tener ningún músculoagarrotado. Se ha convertido en un experto funambulista con su cabeza. Con todo, lagravedad - huelga decirlo- le afecta igualmente. No nos "hunde" la gravedad, nos"hunde" cómo nos tomamos la vida

El niño: El mejor maestroEl niño pequeño no sabe de esa facultad. Su cuerpo simplemente actúa por sí mismo,instintivamente. Si nos fijamos, incluso cuando un niño pierde el equilibrio raramentecae de cabeza al suelo. Sus rodillas se doblan, su cadera se desplaza hacia atrás yaterriza en sus pañales. Su columna permanece siempre erguida. Su cuerpo sabe muybien que es lo que tiene que hacer en cada caso y él deja simplemente que actúe, sininterferir en sus mecanismos posturales que son precisamente los que evitan que secaiga de bruces. Cuando se hace mayor pierde esta capacidad, justamente porque elpequeño no es consciente de cómo su cuerpo monitoriza ese comportamiento y alcrecer no es capaz de mantenerlo.Alexander descubrió cómo recuperar esa facultad y cómo tener un control sobre losmecanismos que rigen el organismo. Lo aprendió de una manera consciente de modoque ya nunca más lo perdió. La excesiva tensión de su cuello y espalda desapareció,su torso se enderezo, recobró su voz, su respiración se desbloqueó y su salud, desdesiempre quebradiza, mejoró hasta límites insospechados. Todo su organismo sereorganizó. Aprendió que el cuerpo sabe mucho más que nosotros mismos ydesarrolló una técnica sutil, inteligente y práctica para llevarlo a cabo. Una de susfrases preferidas era: Si se deja de hacer lo incorrecto lo correcto surge por símismo.

Mi experienciaSinceramente, al principio no entendía nada de lo que me decía el profesor. Mehablaba de tensiones perjudiciales y esfuerzos excesivos que yo ni tan siquieradetectaba. Me sorprendió agradablemente el modo en que el profesor ponía susmanos en mi cuello o en mi espalda. Eran unas manos suaves y delicadas, muyconfortables que me invitaban a soltarme.El profesor guiaba mi cuerpo suavemente al tiempo que me hacía reflexionar sobrelos movimientos cotidianos: Me hacía levantar y sentarme en una silla, andar o,simplemente, me tendía en una camilla. Sólo me pedía que no hiciera nada. Seguíasin entender lo que eso significaba, pero lo cierto era que al final de cada sesión mesentía aliviado, como si no pesara, como si me hubieran dado un masaje interior ocomo si se me hubieran engrasado las articulaciones, ligero... No entendía nada pero¡me sentía bien!


93

A medida que me fui familiarizando con la manera de trabajar del profesor y despuésde algunas sesiones empecé a notar ciertos cambios. Un día, sentado en el autobús medi cuenta de lo que significaba "tener la cadera suelta": Cuando frenó, mi torso sebalanceó hacia adelante sin ningún esfuerzo siguiendo la inercia del autobús. Para mifue todo un descubrimiento aunque el resto de los pasajeros me miraban extrañados...Otras veces al andar parecía que no hacía esfuerzo y notaba que mi espalda seensanchaba y se enderezaba -con lo que ganaba estatura ¡a mi edad!. Mi respiracióntambién cambió. Se hizo más profunda y me di cuenta que mis costillas se movíancon más facilidad. Me sentía más aposentado, como estando más enraizado en latierra, más sereno, calmado y seguro.

Cuerpo-menteNo fue una experiencia tan sólo física sino que también afectó a mi carácter; en cómome tomaba las cosas, en cómo me relacionaba con los demás y , sobre todo, en cómome enfrentaba a mí mismo. Fue - y sigue siendo- un cambio de todo en general, nosabría especificar por donde empezó pero se coló poco a poco, como por la puerta deatrás, pausadamente. Ahora tengo mayor consciencia de mí mismo, de dónde y decómo estoy. He aprendido a escuchar y a dialogar con mi cuerpo, interpreto mejor susmensajes y puedo prevenir posibles alteraciones o malestar. Ahora tengo unaherramienta a la que recurrir y un refugio seguro del que salir liberado cuando meencuentro maniatado por la tensión. Ahora puedo elegir entre dejar que mishábitos me gobiernen o tomarme el tiempo necesario para decidir cómo meenfrento a cada situación.Parece mentira como este proceso que de entrada parece un desbloqueo corporalinfluya tanto en el equilibrio emocional y mental...


94

CambioTenemos la capacidad de cambiar. Esto es lo más precioso que esta técnica nosdescubre: La posibilidad de recuperar la soltura y coordinación perdidas y volver -conscientemente y sin perderlo ya nunca más- a sentirnos como ese niño que fuimos,ese funambulista circense que utiliza su cuerpo y su energía en su integridad, sininterferencias y con libertad. Si nos permitimos eliminar las tensiones que encarcelannuestra mente y nuestro cuerpo, entonces experimentaremos la misma alegría de vivirque tuvimos en nuestra niñez.Ahora recuerdo con sorna cómo me sentía yo en mi primera lección, sin entender queestando simplemente de pie, sentado o echado sobre una camilla... Ya estaba"haciendo mucho". ¡Y encima el profesor me pedía que hiciera menos!

Ordenando nuestra habitación cuerpo-menteUna buena manera de entender la Técnica Alexander sería decir que se trata deordenar una habitación con el fin de encontrar un objeto perdido. En este caso lahabitación somos nosotros mismos y el objeto es un dolor, tensión, un defecto depostura, o cualquiera que sea la razón por la que acudimos al profesor. El profesornos ayudará no a buscar ese objeto en particular sino a ordenar toda la habitación y, alponerla en orden, posiblemente encontremos el objeto. También puede suceder quealgo perdido mucho tiempo antes y que se había olvidado aparezca de repente. Nodeja de ser cierto que este proceso indirecto puede llevar un poco más de tiempo peroes más seguro. Prevendrá perdidas ulteriores y habrá conseguido algo útil porquehabremos aprendido "conscientemente y para siempre" a ordenar nuestra habitaciónevitando posteriores desarreglos.


95

La técnica Alexander en la empresa

El malestar físico, dolores de espalda, cuello, articulares y de diversa índole influyennegativamente en nuestro bienestar personal, físico y mental. Los malos hábitos físicosrepercuten en el bienestar de las personas y con ello en la relación que tenemos con elexterior con la familia, los amigos y, naturalmente, la empresa

Todos sabemos, bien por experiencia propia o bien ajena, que las prisas, la falta deconcentración y el nerviosismo, lo que comúnmente se ha venido definiendo como “stress”puede entorpecer la dinámica de los equipos en una empresa y su relación con sus clientes.Personas nerviosas, hablando excesivamente rápido, con posturas encorvadas, respirandopobremente nos hacen evidente esta relación entre ese estado emocional y su imagen física.

En el mundo de la empresa ese pobre estado físico repercute en numerosos aspectos: Es comouna cadena de acontecimientos, un efecto “dominó”. El malestar físico, estrés, afecta laconcentración, a la relación entre compañeros, subordinados o superiores o también a la horade motivar, realizar ventas, dar conferencias o hacer presentaciones.

Si uno no es capaz de controlar su cuerpo, su presencia, su tono de voz, puede tenerproblemas en la comunicación, y muchas veces aún teniendo un producto altamentecompetitivo, una buena idea, una gran sugerencia o a la hora de comunicar cualquiernovedad, positiva o negativa, no se es capaz de realizarlo convenientemente porque nuestraactitud corporal, nuestra voz, nuestra energía está mal canalizada. No es un problema delproducto ni que la campaña de comunicación sea mala, ni de la idea en si misma o de lainformación, es un problema de que el transmisor, la persona encargada de su comunicación,no está convenientemente preparada para dar suficiente confianza a su interlocutor. Lacomunicación no verbal es imprescindible para una buena comunicación.

La Técnica AlexanderLa Técnica Alexander ayuda a abordar estos problemas de una manera efectiva y práctica.Nos enseña a centrar la atención en nosotros mismos y nos permite tener un control fluido ydinámico sobre nuestro cuerpo y mente. Nos demuestra que podemos deshacernos de esoshábitos contraproducentes que frenan nuestra evolución -tanto personal como profesional- yque nos generan tensión y malestar.

El Principio básico es aprender a observar nuestras reacciones (tanto físicas como de actitud)delante de cualquier situación. En el plano físico observaríamos por ejemplo, si tensamos elcuello o los hombros al hablar, o al sentarnos, si adquirimos una postura abierta o cerrada, sila voz es fluida, si resuena naturalmente o no, etc.) o de relación (cómo respondemos deforma automática delante de una situación concreta, una orden, una sugerencia unproblema… O como abordamos la solución de un conflicto).

La idea es que si aprendemos a observar sin juzgar nuestras reacciones podremos valorar siqueremos actuar como siempre o si damos otra respuesta. Si cambiamos la respuesta, estavez conscientemente la dinámica empieza a cambiar. Empezamos a tener control sobrenuestro cuerpo, nuestra mente y nuestras decisiones.

Es un trabajo que se aborda desde el control corporal. Nos brinda una herramientafundamental de auto-observación, sutil y milimétrica que nos permite iniciar ese cambio


96

necesario hacia el control físico y mental, hacia el bienestar personal y que nos proporcionalas armas necesarias para enfrentarnos a los retos que nos impone la vida. Nos descubre unterreno desconocido y cercano a la vez, quizás el más interesante: Nosotros mismos. Cuandoseamos capaces de liberar las tensiones que encarcelan nuestra mente y nuestro cuerpo,entonces, ya sin ansiedad, el camino será más fácil.

Aplicaciones prácticas de la técnica Alexander:

Presentaciones y conferencias:En unos estudios realizados en Estados Unidos (Present Yourself, Michael Gelb, 1989) sedemuestra que el impacto de un conferenciante sobre la audiencia es:

Estos datos -sin duda sorprendentes- nos deberían hacer reflexionar sobre la enormeimportancia de nuestra presencia y de cómo ésta influye en las personas con las que tratamos.Ya no sólo en cuanto al hecho de vestir correctamente -cosa que se soluciona con un buensastre-, sino con una actitud corporal y mental adecuada. Si estamos encogidos de hombros, otenemos la espalda excesivamente arqueada, la voz no sale fluida o estamos demasiadotensos, o nerviosos difícilmente generaremos la confianza necesaria para ser ni tan siquieraescuchados.

Relación entre miembros de los equipos:Muchas veces entre los miembros de un equipo se generan hábitos de comportamiento quedesembocan en malentendidos, irascibilidad y mala comunicación. Sin saber muy bien como,se instauran hábitos de conducta que generan malestar y que dificultan el rendimiento de laspersonas y naturalmente del equipo en su integridad. En el cambio de hábitos de relación estála base de la modificación de esas relaciones enquistadas.

Relación comercial-Cliente:Muchas veces se nos "escapa" un cliente por falta de serenidad o paciencia, por excesivatensión tanto emocional como corporal. Esta falta de control sobre nosotros mismos noslimita -cuando no nos bloquea- a la hora de exponer nuestros planes delante de posiblesnuevos clientes. Clientes a los que paradójicamente deberíamos generar confianza. Estebloqueo personal reduce las posibilidades de éxito.

Nuestra actitud tanto mental como corporal es fundamental para este propósito: Nuncaconfiaríamos en alguien que estuviera excesivamente nervioso, "ávido de convencer",tartamudeante o sin aplomo, falto de confianza en sí mismo o sin serenidad interior.


97

Algunes idees per a aconseguir una millor higiene postural dels nostres fills.

(Un intent de millorar la seva postura, concentració i rendiment)

El problema:Moltes vegades animem, amb la millor voluntat del món, als nois i noies a que seguin“drets“, a que estiguin “rectes“, a que es posin “bé”... La veritat és que els efectesd’aquest suggeriment, si és que el segueixen, duren ben poc. De seguida tornen arepanxolar-se i a asseure’s encorbats i encongits. Tots sabem que això, al marge deque estèticament no sembla correcte, va en perjudici de la seva pròpia salut, perquè, ala llarga, (i la meva experiència professional així m’ho indica) poden desenvolupar totun seguit de mals hàbits que desemboquen en problemes (posturals, de sobretensió,dolors d’esquena i de coll, mals de cap, estrès, falta de concentració, etc.) querepercuteixen negativament en el rendiment i en la salut dels petits.

Un dels problemes principals, malauradament, és que nosaltres, els adults, en aquestaspecte donem mal exemple. La nostra manera de fer les coses, el nostre llenguatgegestual, la nostra actitud corporal està lluny de ser distesa, lliure i fluida. L’estrès,l’excessiva tensió de la vida diària, la velocitat en* que s’ha de fer tot ens porten aadoptar postures i actituds corporals excessivament* tenses que inconscientmenttransmetem als nois i noies de manera que ells, també inconscientment, les assimilen.

La solució ideal:Per tant, teòricament i vist des d’un punt de vista estrictament ortodoxa, el problemade la pobra higiene postural dels nens s’hauria d’enfocar principalment des de lapròpia higiene postural dels adults. Això implicaria que els pares mares i mestresassistissin a classes de reeducació postural per, al menys, prendre consciència icomençar a pal·liar el problema.

Tots som conscients que això, ara per ara, és missió impossible perquè no podemdemanar a totes les persones que envolten als nens que es dediquin a canviar els seushàbits posturals. Prou feina tenim tots com per haver de dedicar-nos “a sobre” areeducar el nostre cos. En tot cas fer-ho hauria de ser la conseqüència d’una profundaconscienciació i treball personal que repercutiria efectivament en favor de nosaltresmateixos com a adults i, de “rebot”, en els infants.

Siguem Pràctics:De tota manera, des de el meu punt de vista, sí que podem ajudar als nostres nens aque puguin deixar de fer-se mal a l’hora d’estudiar o llegir quan ho fan asseguts a unala taula.Es una solució pràctica que abordaria des de dos punts:


98

* Adequar el mobiliari als nens i no els nens al mobiliari.* Canviar la actitud habitual a l’hora de dir-los com posar-se “be”.


99

Adequar el mobiliari als nens i no els nens al mobiliari.Adequar les cadires i les taules per tal que els nens no “caiguin endavant” quanllegeixen, escriuen o dibuixen.La idea és donar prioritat a la higiene postural del nen en front el disseny“inalterable” dels mobles convencionals.Si utilitzem les taules que ja tenim i les reconvertim en pupitres, és a dir, queaixequéssim una mica les potes del darrere (les més allunyades al nen) faríem que lataula s’inclinés cap el nen. Una altra opció seria usar un faristol per recolzar la fulla oel llibre. D’aquesta manera aconseguiríem que no haguessin d’abocar-se tant als fulls,perquè serien els fulls els que anirien amunt “cap el nen”, en lloc de ser el nen queanés avall “cap els fulls”..

De la mateixa manera si aixequéssim les dues potes del darrera de les cadires, lainclinació de la base de la cadira cap endavant propiciaria que la els malucsbasculessin de tal manera que la columna vertebral descansaria sobre la pelvis,evitaria que l’esquena s’ensorrés i mantindria la columna allargada i lliure.

Una tercera idea en quant al mobiliari:Es evident que dos nens on un li passa un pam a l’altre no poden asseure’scòmodament en dues cadires iguals. De la mateixa manera, un d’ells no podrà estarcòmodament treballant quan comparteixen taula.De nou, l’ideal seria que els nens més baixets treballessin en cadires i taules mésbaixes i els més alts en cadires més altes. Sóc conscient que, de nou, aquesta és unamissió difícil. Però...Suposem que un nen o nena es massa baixet per la taula. Donat que no podem variarla alçada de les taules, podríem fer les cadires més altes (posant una alça o un llibreen el seient). Si aleshores la base de la cadira quedés molt alta i els peus no toquessina terra, es podria posar una alça als peus perquè toquessin completament a terra.Això, tot i que no ho sembla, és molt important, perquè si el peu no toca a terra iqueden les cames penjant, la part del darrera del genoll del nen es recolza en la cadirai no permet una circulació fluida de la sang per la cama, i al cap de poc temps el nen,que no es troba còmode, té la necessitat de moure’s (amb la conseqüent faltad’atenció que també interfereix en el normal desenvolupament de la classe). Si el peues recolza completament a terra, aquest malestar no es produeix, el nen es cansamenys, pot concentrar-se millor i la interferència és menor.


100

Un altre hàbit molt comú és apretar en excés el llapis o el bolígraf a l’hora d’escriureo dibuixar. El llapis no pesa més que uns quants grams. Per escriure és necessari queel llapis llisqui sobre el full, fluidament, sense traves. Si el nen apreta excessivamentels seus dits contra el llapis fa que les articulacions dels dits i el canell quedincomprimides, bloquejades. Quan passa això, la força necessària per moure la mà esmolt més elevada, de manera que entrem en un cercle viciós: Per escriure apreten elsdits, això fa que bloquegin el moviment de la mà, i per tant que necessitin fer encaramés força per poder-la moure i així fins a trobar-nos que molts nens, per escriure, fantanta força que traspassen a cinc o sis fulls. A la llarga podrien desenvoluparbloquejos als colzes i al coll, mals de cap i falta de concentració.Facilitar bolígrafs i llapis que llisquin pot ajudar, tot i que el problema principal és,sens dubte, l’hàbit de pressionar excessivament el llapis o el bolígraf.

Es important que es moguin...A mesura que els nens es fan grans i van passant cursos, se’ls obliga estar cadavegada més estona asseguts. El cos humà ( i més a edats primeres) no està preparatper estar “hores” assegut o pràcticament immòbil . Ja ens trobem molts problemesquan som adults degut a feines sedentàries que obliguen a la gent a estar assegutsmolt de temps i això causa no pocs problemes en la nostra estructura. Els nensnecessiten moure’s. S’hauria de aconseguir d’alguna manera que en les aules elsnanos poguessin estudiar i treballar intercalant moments passius i actius, onpoguessin moure’s, asseure’s al terra, o estudiar en moviment, per evitar així queadoptin hàbits sedentaris que a la llarga els perjudiquen.Se que es una idea controvertida que sembla que podria fer que el control delsalumnes per part del professor fos més dificultós, però per bé de la dinàmica corporaldels alumnes s’hauria de tenir molt en compte. Si els seus cossos no s’agarroten i elsseu cos flueix, la seva atenció serà més bona i a la llarga el seu rendiment superior.

Canviar la actitud habitual a l’hora de dir-los com posar-se “be”.El nen quan treballa i s’asseu amb el cos inclinat cap endavant no se “sent” incòmode(tot i que ho està). Conscientment no nota que res li molesti ni li faci mal. Somnosaltres des de fora que sabem quines conseqüències se’n deriven d’aquesta actitud,però el nen no n’és conscient. El cert és, però, que al cap de poca estona d’estarassegut comença a moure’s, a canviar de posició, a no estar tant per la feina, adistreure’s i perd la concentració. Aquests són els símptomes. Ell no n’és conscient deles causes.Si a sobre se’l “critica” (moltes vegades amb bona intenció) la manera en que estàassegut amb frases com: posa’t bé, seu recte, sembles un cargol, etc., no fem res mésque crear-li un conflicte, perquè se’l reprèn per una cosa que “no nota” i, per tant, enquant se’n descuida, ho torna a fer.

El fet de “criticar” la manera en que estan asseguts els nens, de fer bromes, tot i quesigui fet amb bona voluntat, és contraproduent.


101

Un dels errors més comuns és que associem els termes “posa’t recte”, “posa’t be”amb fer força per mantenir-nos erguits. Aquesta associació és errònia. En realitatl’esquena s’adreça i s’allarga d’una manera natural si es treuen les tensions que laencorben. Repeteixo, si es “treuen” tensions.

Els éssers humans estem molt ben dissenyats, portem quatre milions d’anys anantdempeus. Estem perfectament fets per mantenir-nos en equilibri sobre dos peus. Aixòés segurament la causa de que siguem la espècie prevalent en la terra perquè hempogut desenvolupar el cervell millor que qualsevol de les altres espècies.Malauradament, la vida moderna ha desestabilitzat l’home psíquicament, emocional ifísica i, com a conseqüència d’això, l’home ha començat a exercir tensions sobre elseu cos de manera que poc a poc l’ha anat deformant (emocionalment, psíquica ifísica). Això ha produït, segurament, aquest allunyament de l’home actual envers ellmateix. El problema està en el desequilibri, en les tensions que inconscientmentexercim per produir aquest desequilibri. Si fóssim capaços d’alliberar-nos d’aquestestensions l’equilibri tornaria per sí sol, de manera natural, justament perquè estemdissenyats per estar en aquest equilibri. Per tant, la bona postura, equilibrada, lliure inatural s’aconsegueix “traient” tensions, no pas posant-ne. Aquesta és la base de lamillor reeducació.

Així doncs, si de cara a canviar la postura dels nens canviem d’estratègia i en lloc dedonar imatges que suggereixen força i tensió en donem d’altres que suggereixendistensió i gaudi podrem oferir-los una eina molt eficaç perquè aprenguin com fer quela seva esquena s’allargui “traient” esforç, no afegint-n’hi. Es tracta de passar de la“exigència desagradable”: “Posa’t dret, posa’t recte” a la “imatge agradable”, mésconstructiva: Deixa’t anar, descansa el cap sobre el coll... Imagina’t que el teu cap ésun globus i s’emporta l’esquena cap amunt... Imagina’t que l’esquena s’allarga i passaun corrent d’aigua cap amunt fins el cap, com si fos una font... Imatges divertides,que estimulin al nano a distendir-se, a allargar i eixamplar l’esquena suaument, sensefer força, simplement gaudint de la relaxació que això suposa... Sempre formuladesdes de la calma i la tranquil·litat, no des de la rigidesa, la força o l’exigència.

De debò que crec que podem ajudar als nostres nanos si som capaços de fer aquestpetit canvi de “xip” i comencem primer a pensar en adaptar el mobiliari a les sevesnecessitats en lloc de fer-ho a l’inrevés i segon a canviar aquesta petita part de lanostra actitud. De ben segur serà beneficiós i positiu de cara als nanos i a nosaltresmateixos, pares i mestres.


102

9.2 ESCRIT PER LES FAMILIES FET PER L’EQUIPDIRECTIU


103

9.3 QÜESTIONARI KINDL PELS I LES ALUMNES

QÜESTIONARI PER A NENS I NENES

Kid-KINDL

¡Hola!Ens agradaria saber com et trobes actualment. Per aixòhem preparat algunes preguntes a les que et demanemque contestis.

-Llegeix, si-et-plau, cada una de les preguntes,-Pensa com t’ha anat durant la setmana passada,-Posa en cada resposta una creu, en el que et semblimillor per a tu.

No hi ha respostes correctes o falses. El què ensimporta és la teva opinió.

Un exemple:Durant la setmana passada em va agradar escoltarmúsica :

Mai Gairebé mai Algunesvegades

Gairebésempre

sempre


104

Qüestionari omplert el:Curs___________

_________________Nom____________Dia/Mes/Any

Si-et-plau, explica’ns primer alguna cosa sobre tu. Posa una creu oescriu!

Jo sóc un/una nena nen

Jo tinc ____________anys

¿Quants germans tens? 0 1 2 3 4 5 sobre5

¿A quin tipus d’escola vas? Col·legi públic Col·legi privat Institut Prenc classesparticulars

1. Primer volem saber alguna cosa sobre el teu cos,...

Durant la setmanapassada...

mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1-...m’he sentit malalt/a2-...he tingut mal de cap omal d’estómac3-...he estat moltcansat/cansada4-...he tingut molta força ienergia

2. ...ara alguna cosa sobre com et sents...


105


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1- ...he rigut i m’he divertitmolt2- ...m’he avorrit molt3- ...m’he sentit sol/sola4- ...he tingut molta força ienergia

3. ...i el què penses de tu mateix/mateixa.

Durant la setmana passada... mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...m’he sentit orgullós/sa de mimateix/mateixa2. ...m’he agradat a mi mateix3. ...m’he sentit bé amb mi mateix4.

4. Les següents preguntes són sobre la teva família...


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...m’he portat bé amb elsmeus pares2. ...m’he sentit bé a casa3. ...hem tingut fortesdiscussions o baralles acasa4. ...els meus pares m’hanprohibit coses

5. ...y ara sobre els teus amics.


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...he jugat amb


106

amics/amigues2. ...els he caigut bé aaltres nens/nenes.3. ...m’he portat bé amb elsmeus amics/amigues4. ...m’he sentit diferentdels altres

6. Ara ens agradaria saber alguna cosa sobre l’escola

La setmana passada quanvaig estar a l’escola

mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...he pogut fer bé lesfeines escolars2. ...m’han agradat lesclasses3. ...m’ha preocupat el meufutur4. ...he tingut por de treuremales notes

MOLTES GRÀCIES PER LA TEVA COL·LABORACIÓ!


107

9.4 QÜESTIONARI KINDL PER PARES, MARES I TUTORS

QÜESTIONARI SOBRE LA QUALITAT DE VIDA DELS NENS INENES

4-8 anysKindl Versió pels pares i mares

Apreciada mare, apreciat pare:Moltes gràcies per haver-te prestat a omplir aquest qüestionari sobreel benestar i la qualitat de vida relacionada amb la salut del teufill/filla. A l’hora de contestar les preguntes següents, volemdemanar-te que tinguis en compte les següents instruccions.

- llegeix bé cada pregunta detingudament,- pensa en com s’ha sentit el teu fill/filla durant la setmana

passada,- fes en cada resposta una creu en el que vegis més

adequat pel teu fill/fil

Un exemple:Durant la setmana passada...

Mai gairebé mai alguna gairebésempre vegada sempre

...el meu fill/filla es vas sentir bé a casa.

El meu fill/filla és nen nena


108

Edat del nen/nena _________anys

Tu ets la mare el pare una altrapersona

Omplert el: __/ __/__ (dia/ mes/any)

1. Benestar físic


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...el meu fill/filla s’hasentit malalt/a2. ...al meu fill/filla li ha fetmal el cap o l’estómac3. ...el meu fill/filla haestat molt cansat/cansada iesgotat4. ...el meu fill/filla hatingut molta força i energia

2. Benestar emocional


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...el meu fill/filla ha riguti s’ha divertit molt2. ...el meu fill/filla no hatingut ganes per a fer res3. ...el meu fill/filla s’hasentit sol/sola4. ...el meu fill/filla hatingut por i s’ha sentit


109

insegur/insegura

3. Autoestima


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Se3mpre

1. ...el meu fill/filla s’hasentit orgullós/a de simateix/a2. ...el meu fill/filla s’haagradat a si mateix/a3. ...el meu fill/filla s’hasentit bé amb si mateix/a.4. ...el meu fill/filla hatingut molt bones idees

4. Família


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...El meu fill/la meva fillas’ha portat bé ambnosaltres2. ...s’ha sentit a gust acasa3. ...hem tingut fortesdiscussions o baralles acasa4. ...El meu fill/la meva fillaha sentit que no li deixàvemprendre decisions

5. Amics


mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...El meu fill/la meva filla


110

ha jugat ambamics/amigues2. ...El meu fill/la meva fillaha agradat als altres3. ...El meu fill/la meva fillas’ha portat bé amb els seusamics4. ...El meu fill/la meva fillas’ha sentit diferent alsaltres

6. Escola

La setmana passada el meufill/filla va estar present al’escola

mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

Sempre

1. ...El meu fill/la meva fillaha pogut fer bé les feinesescolars2. ...El meu fill/la meva fillas’ho ha passat bé a l’escola3. ...El meu fill/la meva fillas’ha alegrat d’anar al’escola4. ...El meu fill/la meva fillaha comès molts errors enels deures

7. Altres preguntes importants

Durant la setmana passada... mai Gairebémai

Algunesvegades

Gairebésempre

sempre

1. ...el meu fill/filla va estarde mal humor i queixos/a2. ...el meu fill/filla va menjaramb gana


111

3. ...vaig poder tractar el meufill amb paciència i comprensió4. ...el meu fill/filla va estaramb tensió5. ...el meu fill/filla va poderdormir bé6. ...el meu fill/filla es vamoure molt7. ...el meu fill/filla va ploraramb facilitat8. ...el meu fill/filla va estaralegre i de bon humor9. ...el meu fill/filla va poderconcentrar-se bé i va estaratén10. ...el meu fill/filla es vadistreure amb facilitat oestava despistat11. ...el meu fill/filla va estar agust amb els altres nens inenes12. ...vaig renyar el meufill/filla13. ...vaig alabar el meufill/filla14. ...el meu fill/filla va tenirdificultats amb mestres icuidadors/cuidadores.15. ...el meu fill/filla va estarnerviós i inquiet16. ...el meu fill/filla va estaratrevit i despert17. ...el meu fill/filla es vaqueixar de tenir dolor18. ...el meu fill/filla va estarsociable19. ...tot el que el meu fill/fillava començar va sortir bé


112

20. ...el meu fill/filla va estardescontent21. ...el que el meu fill/filla vacomençar,va resultar22. ...el meu fill/filla va estardesconte


113

9.5 QÜESTIONARI PELS DOCENTS

QÜESTIONARI DE SALUD SF-36

VERSIÓ CATALANA 1.4 (novembre de 2007)

INSTRUCCIONS

Les preguntes es refereixen al que penses sobre la teva salut.Les teves respostes permetran saber com et trobes i fins a quin puntets capaç de fer les teves activitats habituals.

Contesta cada pregunta tal com s’indica. Si no estàs segur/segura de comrespondre a una pregunta, contesta el que et sembli més cert.

Copyrigt 1995 Medical Outcomes Trust

All rights reserved.

(Versió 1.4, juny 1.999)


114

MARCA EN UNA SOLA RESPOSTA

1. En general, diries que la teva salut és:

1 Excel·lent

2 Molt bona

3 Bona

4 Regular

5 Dolenta

2. ¿Com diries que és la teva salut actual comparada amb la de fa un any ?

1 Molt millor ara que fa un any

2 Una mica millor ara que fa un any

3 Més o menys igual que fa un any

4 Una mica pitjor ara que fa un any

5 Molt pitjor ara que fa un any

LES SEGUENTS PREGUNTES ES REFEREIXEN A ACTIVITATS O COSES QUE

PODRIES FER EN UN DIA NORMAL.

3. La teva salut actual ¿ et limita per a fer esforç intens, tal com córrer, aixecar objectes pesats,

o participar en esports esgotadors?


115

1 Si, em limita molt

2 Si, em limita una mica

3 No, no em limita gens

4. La teva salut actual, ¿ et limita per a fer esforç moderat, com moure una taula,

passar l’aspiradora, jugar a les bitlles o caminar més d’una hora?




5. La teva salut actual, ¿ et limita per a portar la bossa de la compra?




6. La teva salut actual, ¿ et limita per a pujar varis pisos per l’escala?




7. La teva salut actual, ¿ et limita per a pujar un sol pis per l’escala?




8. La teva salut actual, ¿ et limita per a ajupir-te o agenollar-te?




116


9. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar un kilòmetre o més?




10. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar per uns quants carrers (uns

quants centenars de metres)?




11. La teva salut actual, ¿ et limita per a caminar per un sol carrer ( uns cent

metres)?



3 No, no em limita gens5.

12.La teva salut actual, ¿ et limita per a banyar-te o vestir-te per tu mateix?




LES SEGUENTS PREGUNTES ES REFEREIXEN A PROBLEMES EN EL TEU

TREBALL O EN LES TEVES ACTIVITATS QUOTIDIANES


117

13. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas haver de reduir el temps dedicat al treball

o a les teves activitats quotidianes, a causa de la teva salut física?

1 Si

2 No

14. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas fer menys del que haguessis volgut fer, a

causa de la teva salut física?

1 Si

1 No

15. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas haver de deixar de fer algunes feines en el

treball o en les teves activitats quotidianes, a causa de la teva salut física?

1 Si

2 No

16. Durant les 4 últimes setmanes, ¿ vas tenir dificultat per a fer el teu treball o les

teves activitats quotidianes ( per exemple, et va costar més del normal), a causa de la

teva salut física?

1 Si

2 No

17. Durant les 4 últimes setmanes, ¿vas haver de reduir el temps dedicat al treball o

a les teves activitats quotidianes, a causa d’algun problema emocional ( com estar

trist, deprimit, o nerviós)?

1 Si

2 No


118

18. Durant les 4 últimes setmanes, ¿vas fer menys del que haguessis volgut fer , a

causa d’algun problema emocional ( com estar trist, deprimit, o nerviós)?

1 Si

1 No

19. Durant les 4 últimes setmanes, ¿no vas fer el teu treball o les teves activitats

quotidianes tan cuidadosament com de costum, a causa d’algun problema

emocional (com estar trist, deprimit, o nerviós)?

1 Si

1 No

20. Durant les 4 últimes setmanes, ¿fins a quin punt la seva salut física o els

problemes emocionals han dificultat les seves activitats socials habituals amb la

família, els amics, els

veïns o altres persones?

1 Gens

2 Una mica

3 Regular

4 Bastant

5 Molt

21. ¿Has tingut dolor en alguna part del cos durant les 4 últimes setmanes?

1 No, cap

2 Si, molt poc

3 Si, una mica

4 Si, moderat

5 Si, molt


119

6 Moltíssim

22. Durant les 4 últimes setmanes ¿ fins a quin punt el dolor t’ha dificultat el teu

treball habitual ( incloent el treball fora de casa i les feines domèstiques?

1 Gens

2 Una mica

3 Regular

4 Bastant

5 Molt

LES PREGUNTES SEGÜENTS ES REFEREIXEN A COM T’HAS SENTIT I

COM T’HAN ANAT LES COSES DURANT LES 4 ÚLTIMES SETMANES. EN

CADA PREGUNTA RESPON EL QUE S’ASSEMBLI MÉS A COM T’HAS

SENTIT.

23. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps et vas sentir ple de vitalitat?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades

5 Només alguna vegada

6 Mai

24. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps vas estar molt nerviós?

1 Sempre


120

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

25. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps et vas sentir tan baix de moral que

res no podia animar-te??

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

26. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir calmat i tranquil?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai


121

27. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quan temps vas tenir molta energia?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

28. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir desanimat i trist?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

29. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir esgotat?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai


122

30. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir feliç?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

31. Durant les 4 últimes setmanes, ¿quant temps et vas sentir cansat?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades

4 Algunes vegades


6 Mai

32. Durant les 4 últimes setmanes, ¿amb quina freqüència la salut física o els

problemes emocionals t’han dificultat les teves activitats socials (com visitar als

amics o familiars)?

1 Sempre

2 Gairebé sempre

3 Moltes vegades


123

4 Algunes vegades


6 Mai

SI-US-PLAU, DIGUES SI ET SEMBLA CERTA O FALSACADA UNA DE LES

SEGÜENTS FRASES.

33. Penso que em poso malalt més fàcilment que altres persones.

1 Totalment certa

2 Bastant certa

3 No ho sé

4 Bastant falsa

5 Totalment falsa

34. Estic tan sa/ sana com qualsevol.

1 Totalment certa

2 Bastant certa

3 No ho sé

4 Bastant falsa

5 Totalment falsa

35. Penso que la meva salut empitjorarà.

1 Totalment certa


124

2 Bastant certa

3 No ho sé

4 Bastant falsa

5 Totalment falsa

36. La meva salut és excel·lent.

1 Totalment certa

2 Bastant certa

3 No ho sé

4 Bastant falsa

5 Totalment falsa


125

9.6 MOSTRA DEL TREBALL DE CAMP DOCENTS


126

9.7 MOSTRA DE VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT PELS I LESALUMNES

Pels nens i nenes es van preparar dos tipus de valoracions. Una de senzilla i unamés completa on havien d’escriure. Donat que a Cicle Inicial l’escriure encara hofan lentament i implicava temps, aquesta valoració la passàvem una vegada cadados mesos. La senzilla s’omplia gairebé a cada sessió i es tractava de possargomets de colors: groc, si l’activitat m’ha agradat molt; verd, si m’ha agradat“normal” i vermell si no m’ha agradat.

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT NOM………………………………………………………………………………………………………………………………

1) Com valores globalment l’activitat (Posa-li una nota de l’1 al 5)

2) Què és el que més t’ha agradat? 3) I el que menys?


127

VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT NOM………………………………………………………………………………………………………………………………

1) Com valores globalment l’activitat (Posa-li una nota de l’1 al 5)

2) Què és el que més t’ha agradat? 3) I el que menys?


128

9.8 MOSTRA DE VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS PELSNENS I NENES.


129

9.9 MOSTRA PEL TREBALL DE CAMP AMB DOCENTS


130


131

9.10 ALGUNES FOTOS SOBRE EL TREBALL AMB MESTRES


132


133

Cuidem la nostra salut - XTEC · Cuidem la nostra salut 5 públiques de Catalunya però amb les...

Documents

Transcript of Cuidem la nostra salut - XTEC · Cuidem la nostra salut 5 públiques de Catalunya però amb les...