CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de...

11
Medievalia 14, 1998 83-93 CRÓNIQUES El Mon del Cister; En commemoracio deis 900 anys de la Fundado del Cisíer. Saní Cugal del Valles (Espanya), 22 i 29 de gener, 5, I2,í 19 defebrer de ¡998. Arxiu Nacional de Catalunya Tot commemorant els 900 anys de la fundado de l'ordre del Cister, I'Arxiu Nacional de Catalunya i els Amics de la UNESCO de Valldoreix - Sant Cugal han organitzal un cicle de conferencies destinat a divulgar la historia d'aquest important moviment de reforma monástic. El cicle, que tingué lloc a la Sala d'Actes de I'Arxiu Nacional de Catalunya, s'iniciá el 22 de gener amb la intervenció d'Aleixandre Masoliver, monjo de Poblet i historiador, explicant la: Fundació del Cister: Introducció ais comtals catalans. Les filiacions. Evolució fins a l'actualitat, i continua setmanalmeni cada dijous amb les següents conferencies: L'arquitectura del Cister, a carree de la Dra. Nuria de Dalmases, catedrática ¿'Historia de l'Arl de la Universitat de Barcelona; La vida quotidiana en els monestirs cistercenes a l'época medieval: orado, treball i cultura, peí Director de 1'Arxiu de Tárrega i historiador Gener Gonzalvo; El monestir de Poblel en la seva historia, per l'historiador i monjo de Poblet Agusti Altisent i, finalment, Una comunitat cistercenca avui: Santa Maria de Vailbona, a carree de Tabadessa de Vallbona de les monges, Mare Frcdcrica Roquet-Jalmar i Ensesa. El cicle de conferencies es complementa amb l'organització de les visites ais monestirs de Vallbona de les Monges, Vallsanta i la Bovera i amb la participado en l'acte institucional rcalitzat al monestir de Poblet el 28 de febrer. A través de totes aqüestes conferencies s'ha donat una visió forca detallada de la historia del Cister. S'ha de situar els inicis d'aquest moviment de reforma en l'any 1098, moment en el qué Roben de Molesmes, Alberic i Esteve Harding funden a Cíteaux el que es considera el primer monestir de l'ordre. Tal i com va explicar Gener Gonzalvo "ells, simplement volen tornar a seguir, fil per randa, la lletra estricta de la regla de Sant Benet de Núrsia. De fet, dones. D és i icio, sino mes aviat un retorn a 1"amiga tradició. Teñen dcsig de solitud, es volen allunyar del mon laic, cada cop mes proper, d'aqui que

Transcript of CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de...

Page 1: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Medievalia 14, 1998 83-93

CRÓNIQUES

El Mon del Cister; En commemoracio deis 900 anys de la Fundado del Cisíer.Saní Cugal del Valles (Espanya), 22 i 29 de gener, 5, I2,í 19 defebrer de ¡998.Arxiu Nacional de Catalunya

Tot commemorant els 900 anys de lafundado de l'ordre del Cister, I'ArxiuNacional de Catalunya i els Amics de laUNESCO de Valldoreix - Sant Cugal hanorganitzal un cicle de conferenciesdestinat a divulgar la historia d'aquestimportant moviment de reforma monástic.El cicle, que tingué lloc a la Sala d'Actesde I'Arxiu Nacional de Catalunya, s'iniciáel 22 de gener amb la intervenciód'Aleixandre Masoliver, monjo de Pobleti historiador, explicant la: Fundació delCister: Introducció ais comtals catalans.Les filiacions. Evolució fins a l'actualitat,i continua setmanalmeni cada dijous ambles següents conferencies: L'arquitecturadel Cister, a carree de la Dra. Nuria deDalmases, catedrática ¿'Historia de l'Arlde la Universitat de Barcelona; La vidaquotidiana en els monestirs cistercenes al'época medieval: orado, treball i cultura,peí Director de 1'Arxiu de Tárrega ihistoriador Gener Gonzalvo; El monestirde Poblel en la seva historia, perl'historiador i monjo de Poblet AgustiAltisent i, finalment, Una comunitat

cistercenca avui: Santa Maria deVailbona, a carree de Tabadessa deVallbona de les monges, Mare FrcdcricaRoquet-Jalmar i Ensesa. El cicle deconferencies es complementa ambl'organització de les visites ais monestirsde Vallbona de les Monges, Vallsanta i laBovera i amb la participado en l'acteinstitucional rcalitzat al monestir dePoblet el 28 de febrer.

A través de totes aqüestesconferencies s'ha donat una visió forcadetallada de la historia del Cister. S'ha desituar els inicis d'aquest moviment dereforma en l'any 1098, moment en el quéRoben de Molesmes, Alberic i EsteveHarding funden a Cíteaux el que esconsidera el primer monestir de l'ordre.Tal i com va explicar Gener Gonzalvo"ells, simplement volen tornar a seguir, filper randa, la lletra estricta de la regla deSant Benet de Núrsia. De fet, dones.

D és i icio, sino mesaviat un retorn a 1"amiga tradició. Teñendcsig de solitud, es volen allunyar delmon laic, cada cop mes proper, d'aqui que

Page 2: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

84 Medieval ia 14, 1998

els monestirs cistercencs siguin situats enllocs rurals, lluny de les ciutats. Volienretornar a la pobresa i a la sobrietat devida per tal d'arribar a l'ascetisme i arespiritualitat del benedictisme pur iprímigeni". La fundació de Cfteaux ha deser entesa com l'antftesi del querepresenta Cluny, l'antítcsi de l'opuléncia,

a mater . Citea K pertornar a la máxima benedictina del ora ellabora que Cluny havia reduít només alora. I com a reflex d'aquest retorn a lapuresa espiritual. I "arquitecturacistercenca intenta irradiar aquestscntiment. Nuria de Dalmases explica lasenzillesa existen! en l'organítzació deI 'espai arquitectónic cistercenc, i quedissenyá Sant Bernat disposant totes lesestatices on els monjos realttzaven lesseves activitals al voltant del claustre i del'església, i situant el dormitori en el pissuperior. Sant Bernat concebí el monestircom una ciutat perfecte, com unaidealització de Jerusalem a la Terra.Després d'una introducció sobre laproblemática de la classiíicació de l'artcistercenc en el debat de la historiografíafrancesa de principis de segle, la doctoraDalmases as segura, sen se cap mena dedubte que " I' arquitectura cistercencal'hem de situar dinlre del románic per lesseves carácter!stiques i dintre de lesinnovacions gótiques en el moment que laseva expansió (...) Aquesta arquitecturacistercenca és una arquitectura dedisposició románica, d'herénciatardoromana, amb disposició i predileccióper les masses cubiques i rectangulars. Elque si té de diferencial és la ubicadoortogonal deis eixos, sempre enfocats aI'entrada lateral del creuer de l'església.Aquesta disposició, forma, fundó i

distribució és própiament cistercenca. Noté unes caracterfstiques artlstiquesprópíes, pero té una estética, una estéticaque envaeix el fet de la decoració deltreball. de l'obra ben feta, de les paretsnúes amb una canteria de primera Illa,perqué la canteria, la paret ben neta, bent rehallada i espléndida, monumental,ajuda a arribar a la mística, ajuda a arribaraDéu".

Esteve Harding, tercer abat deCiteaux (1109-1133), després de Robende Molesmes (1098-1099) i Albcric(1099-1109), fou l'encarregat d'organitzarl'ordre cistercenc i la seva expansiómitjancant la seva Carta de carita!.D'aquesta manera queda establert unmodel de funcionament basat: primer, lanecessitat de fundado de noves casesmonástiques; segon, ]'autonomía decadascuna d'aqüestes noves fundacions;tercer, l'obligació d'una visita anua! a lesnoves cases fundades per I 'abat delmonestir fundador; i quart i fonamental, lacreado del Capítol General com a órgansuprem de l'organització. AleixandreMasoliver explica la introducció delCister a Catalunya referint-se sobretot aismonestirs de Poblet i de Santes Creus. Lafundació de Poblet fou realitzada permonjos de l'abadia de Fontfreda l'any1150 i la de Sanies Creus, al mateix any,per monjos de la casa occitana de Gran-Selva. La fundació inicial de SantesCreus, especifica, cal de situar-la aValldaura, en el terme de Cerdanyola, i enunes terres cedides per la familiaMonteada. Posteriormenl la comunitat estraslladá a I'Espluga d'Ancosa i, ja d'unamanera definitiva a Aiguamúrcia, al'emplacament que avui coneixem. Per laseva banda Poblet funda les abadics de La

Page 3: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Real de Mallorca i la de Piedra. SaniesCreus les de Valldigna i d'Altofonte.Gener Gonzalvo comenta que: "quan esrundava un nou monestir cistercenc. elsmonjos fundadora (12 mes l'abat i algunsconversos) s'emportaven els llibresnecessaris per a l'ofici divl i la missa:L'observanca de la regla de Sant Benel, laBiblia de sant Este ve Harding, els llibres

espirituais. Aquests códexs eren originarisdel mateix Cíteaux. En aquest sentit eraobligatoria la uniformilat entre tots elsmonestirs de l'orde. Bis llibresfonamentals de la vida cistercenca erenels següents: el breviari. l'epistolari,

calendan litúrgic, la regla de Sant Benet.el costumari, el saltiri, el llibre de cánlicsde maitines, l'imnari, 1'antifonari. amb elprefaci de Sant Bernal, el gradual i la jacitada Biblia revisada per EsteveHarding". Per aquest motiu lesbiblioteques de les abadies cistercenquestenien un relleu especial. El Pare AgustiAitisent, parlant de Poblet comenta queels liibres es trobaven situáis en petilestauleles en els passadissos del claustre ique estaven encadenáis a la parei. Aqueslera un fet usual i encara avui es polrcconéixer les marques de les cadenes quesostenien aquest llibres.

L'organització interna deis monjoscisiercencs era forca estructurada.Existien tres carree importants: Tabal, elprior i el cellerer. Gener Gonzalvo ensexplica que •'entre tots tres regienTeconornia del monestir sola la supervisióde Tabal i controlaven les tasqueseconómiques de monjos i conversos, tañíles activitats de producció com les deconsum: estris, materia primera, direcció

de conreus, orientado de la ramaderia,venda de productes, direcció de la cuina inecessilats de vestir, calcat, etc.". Tenimnoticies d'altres carrees, com el bossariuso bosser (carree que apareix al segle XIIIcontrolan! Tactivilat financera),Voperarius o obrer (meslre d'obres), elsagristá (encarregat del manleniment deTornamentació de l'ofici religiós).

El retom a la regla de Sant Benel esprodueix en tots els aspecles de la vidadeis monjos, des del treball a Toració.D'aquesta manera els primers cisiercencsdestinaven una part important del seutemps al treball manual i al conreu de latérra, així com a la helio divina, i a lesoracions personáis. Els monestirscistercenes estaven compadits per monjos

monjos residien en el recinte monásiic irealitzaven lasques relacionades sobretotamb el conreu de la ierra.

L'orde cisiercenc no va preveure laconsolidado d'una branca femenina, peroa Tart, molt a prop de Citeaux es vaformar una comunilat inte grades peralgunes vídues i germanes deis monjos ide la qué Sania Umbelina, germana deSanl Bcrnat. ingressá el 1228 i arriba a serpriora. A la península ibérica. Tabadiames antiga és la de Tulebras, d'onprovingueres les monges que fundaren elmonestir de Vallbona. La Mare FredericaRoquet-Jalmar va explicar que "elmonestir de santa Maria de Vallbona és elcenobi cistercenc femenl más importantde Catalunya. Té els seus inicis en unesagrupacions mixtes d'ermitans els qualsviuen sota el bácul pastoral del seufundador. Ramón de Vailbona, i observenla regla de Sant Benet. La primera noticiadocumentada dala de Tany 1153. El 1175

Page 4: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

els homes es iras Haden al Montsani i lacomunitai, llavors plenament femenina,s'incorpora a l'orde del Cister i té perabadessa Oria Ramírez, vinguda delmonestir de Tuiebras. En primer lloc calijir que el prestígi que el monestir haoblingut a través de la seva historia en lasocietat catalana i especial raen t en la vidamonástica del noslre pais, ja avala per sisol un reconeixement com aquesl. Elmonestir de Vailbona, al costat deismonestirs germans de Poblet i SantesCreus ha formal a! llarg del segl esl'anomenada trinitat cistercenca deCatalunya, tant important peí seu relleuespiritual i monástic com per la sevainfluencia indubtable en els destins delpaís, a través de la seva relació amb elsreis catalaiis i amb diversos personatgesrellevants de cada época. Ja en el seglcXll es feu palesa la protecció del reiAlfons I el Cast i la seva esposa Sanca,amb diverses estades deis monarques unel nostre cenobi, ai'avorint-lo ambnombroses donacions. També els Papesconcediren nombroses salvaguardes iprivilegis que donen teslimoni de laimportancia que havia anal aconseguint el

Tal i com la Mare Frederica vacomentar, el monestir de Vailbona,junlament amb el de Santes Creus i el dePoblet formen el que avui coneixem com

monestir de Poblet va parlar llargament elpare Agusti Altisent, des de la sevafundació el 1150 i el scu funcionamentreal el 1153 fins al segle XVII. En el seus¡nicis el pare Altisent explica la rápidaexpansió del monestir i les seves relacionsamb importants familics del moment, comla deis Anglcsola i la deis Cardona.

També menciona la donado de Vimbodí aPoblet per part del rei Alfons el Cast. Aisinicis del segle XIII les edificacionsdefinitives de Poblet comencen a aixecar-se, just en un moment d'arruinament del'economia de l'abadia "Com s'explicaaixó?" es pregunta el pare Agusti, acontinuado diu "el 1216 hi ha undocument intem que escriu l'abat alsagristá en el qual es diu que estemcarregats de deutes. i com que tenim unacasa a Montblanc, dones jo signo a laSagristia aquesta casa a perpetuitat i tu emdones mil sous. Aixó és una novetat moltimportant per al ti pus d'administrado delmonestir a I 'edat mitjana, unaadminisiració descentral i tzada. Lesdiferents oficines, Sagristia, Hospital dePobres, Portería, Sastreria, etc., tenien unaadministrado autónoma i tenienassignades unes rendes, ierres, cases quepertanyien a 1'oficina. El responsablepodia ser canviat per l'abat. pero eslavaassignal a aquella oficina. D'aquestcso fi cines, les considerades rentables,pagaven un imposl anual al bosser. 1 eralant fix que al segle XV, els grangerss'havien d'endeutar per pagar lacontribució. 1 quan havia una despesa detipus públie, es passaven uns impostosespeciáis proporcionáis a cada oficina,lira una administrado descentral i tzada.Aixó passava també en monestirsbenedictins del nord d'llália del segle XI,pero a Poblet només s'ha pogut fer unahistoria d'aquesta administradodescentralitzada des del segle XII. Entreels monjos responsables de cada oficinaieíen documents com si es tractés d'unatercera persona. Cada any en les grangeses fcia un inventan que es presentava al'abat i a Padministrador, i quan es

Page 5: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

canviava el granger feia un inventan elgranger sorlint per saber el que donava al'entrant. El 1216 comencen a demanarpréstecs a tots els personaiges importanis,ais comtes d'Urgell, a diferents senyors, iper tant es carreguen d'interessos i deviolaris, és a dir de pcnsions vital í a es quevan manllevant lol aqucst diner.Simultániamenl reben donacions i vanfent les consiruccions. Primeramenl vancomentar l'església i el menjador, aixódeixant a pan les construccions

pro\ n pnm id] c

a l'infermeria de monjos i la scapella. L'infermeria de monjos serperqué la ñau que havia de ser inferme

a sola r per enjar i percapella pels

L'església la van comencar per l'absis,com sempre, i van anar avanzan 1. Amesura que s'ha tet una mica es pot tapiaruna part i utilitzar-la litúrgicament quancls obrers no treballen. L'església es vacomencar el 1170. i pensó que a fi desegle está acabada, ja que rebendonacions per a Tallar, per a ornamentsper a una candela, etc. de manera que sonper coses accessóries. També hi ha unpetit grup de senyals de picapedrers (ani

en l'absis com en 1'entrada de l'esglésiaque coincideix, de manera que va ser fetaper un equip de manera continuada."

Al segle XIII Poblet es converteix enpanteó deis reis de la Corona d'Aragó. per

;cisió Pere el Cer míosconsirueixen les tombes reíais. Desprésdel Cisma d'occidenl, el 1393, es escollitMartínez de Mencucho abat de Poblet, unabat designa! peí Papa Luna i que vaintroduir reformes imporlants en Lacomunitat. Al segle XV Poblet viu intentaaconseguir la lemporalitat de l'abat, senseaconseguir-ho. I al segle XVI lacomunitat viu els problemes de laconslrucció i el pagament de ¡'aliar major,cncarregat a Damiá Forment.

Aquest conjunt de conferencies,organitzades a la perfecció tant per1'Arxiu Nacional de Catalunya com pelsAmics de la UNESCO Sant Cugal -Valldoreix, han tingut una gran acceptacióentre el púbiic. que ha omplert la Salad'Actes de l'Arxiu i, fins i tot en alguna

afórame nt.

Joan Rui2 i Culell

Séminaire La part des enjeux économiques dans I 'expansión catalane enMéditerranée, au Bas Moyen-Age ou El paper de ¡'economía enI 'expansió catalana a la Mediterránia a la Baixa Edat Mitjana,Barcelone (dans les tocaux de l'institut Mtlá i Fontanals du C.S.I.C), 20avril 1998.

[.'expansión en Médilerranée joue un r<fundamental dans l'histoire deCouronne d'Aragon au Bas Moyen Ajet ce Ihéme a d'ailleurs préoecupé I

historiens, catalans ou non, depuis fortlongtemps. Cependant. I 'approchetraditionnelle a souvcnt confondu dans unmeme élan les aspecls politiques el

Page 6: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Medicvalia 14. 1998

économiques de cette expansión, voire á

privilégier les premiers au détriment des

seconds1. Comme l'ont cependant bien

montré les travaux plus récents de

Cl.Carrére el de M.del Treppo2, les

occupenl é gal eme ni une place céntrale et

distincte par bien des aspeéis, des enjeux

politiques et stratégiques, reflétant ainsi le

renouveau hisloriographique impulsé par

l'Ecole des Annales. Mais ees derniéres

synthéses sont maintenant vieilles de

trente ans.

II a done paru intéressant de faire le

poinl des nombreuses recherches en

cours, souvenl plus spécialisées et

témoígnanl de préoecupations nouvelles.

Fruit d'un effort d"association entre la

Casa de Velázquez, instituí de recherche

franjáis en Espagne, et rinstitut Milá i

Fontanals du C.S.I.C. de Barcelonc, cette

rencontre devait également permeitre á

des chercheurs franjáis, spécialistes de

certaines régions méditerranéennes

touchées par l'expansion catalane. de

renconirer des medié vistes catalans

l'historiographie trad iti onnel I e, parJ.N.Hillgarth, «The Problem of a catalánmediterranean Empire (1229-1327)». TheEnglish Hisloncal Review, Supplemem 8.1975, pp 1-54; G.Feliu i Monfort, «Elcomercio catatán con Oriente » Revista deHistdna Económica. VI, 3, 1988 elA,Santamaría Arandez, «Precisiones sobre faexpansión marítima de la Corona de Aragón »Anales de la universidad de Alicante. HistoriaMedieval, 8, 1990-1991, pp. 187-2551 Cl.Carrere, Barcelone centre économique ál'époque des difficultés (1380-1462), 2 vol.,Paris-La Haye, 1967, trad. caialane, 2 vol.Barcelone, 1977 et M.dcl Trcppo, / mercan!/catatara e l'espanswne delta corona d'Aragonanel secólo XV, Naples, 1972. irad. calalane,Barcelone, 1976.

engagés, selon différentes approches, dans

ce théme d" investigaron. Toulefois cette

rencontre était avanl tout congue comme

un simple séminaire, destiné á échanger

les points de vue et exposer des resultáis

caractére intemational de grande

envergure. Sont ainsi intervenus, dans

l'ordre des Communications;

— María Teresa Ferrer i Mallol (Institut

Milá i Fonlanals du C.S.I.C. de

Barcelone): «El Consolat de Mar i els

consoláis d' Ultramar, instrument i

manifestació de l'expansió del comen;

cátala >̂ une synthése bienvenue sur cette

institution capilale pour l'expansion

maritime de Barcelone, encoré peu

étudiée sans doute en raison de la trop

docui ;níatii

— Jaume Aurell i Cardona, auteur de

deux récents ouvragcs con sacres aux

mentalítés des marchands barcelonais3:

«La cultura de los mercaderes

barceloneses en el entorno comercial del

Mediterráneo bajomedieval »;

communication qui outre l'intérét de

présenter en introduction de ce séminaire,

le théme essentiel mais difficile des

mentalités, a permis de faire le point sur

ce sujel original que représente la culture

des marchands barcelonais.

— Daniel Duran Duelt : «Monarquía,

consellers i mercaders. Conflictivitai en el

consulal cátala de Constanlinoble a la

primera meitat del segle XV>* un sujet

exposant bien la problématique complexe

de relations entre pouvoir royal, pouvoir

1 Els mercaders catalans al quatre-cents[7570-^70,1. Barcelone 1996 et, en communavec A.Puig Arnau, La cultura del mercader enla Barcelona de siglo XV, Barcelone. 1997.

Page 7: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Medievalia 14, 1998 :

municipal el intéréts mercantiles, dans lecadre de l'expansion catalane versl'empire byzantin, un théme de recherchetout á fait inedit jusqu"a une date récenle"1

— Damien Coulon. (membre de la Casade Velázquez): «Ascención, apogeo vcalda de Joan Lombarda, mercaderarmador de Barcelona, compromelido enel comercio con el Mediterráneo oriental(segundo tercero del siglo XIV) >\communication exposan t le dcslinsingulier d'un personnage cié pourl'expansion commerciale en Méditerranéeoriéntale, et qui n'est pas sans rappelercelui du Grand Argentier du roí de FranceCharles VII. Jacques Coeur.— Mercé Viladrich i Grau (Universitat deBarcelona): «El tractat de 1430 entreCatalunya i Egipte: estudi del segondocumenl árab »; par cette elude, l'auteur.phüologue arabisante. présente une copied'un traite entre Alphonse le Magnanimeet le sultán mamluk Barsbáy, abordan!presque exclusivement des questionscommerciales. Mais ce document présentecependant quelques difFérences avec laversión ddfinitive, qui soulévent denombreuses questions, de meme quecertaines clauses du traite.— Claude Mutafian (Université de ParisXIII): «La Catalogne el le royaumearménien de Cilicie ». Une intéressantecommunication permeltant de faire lepoint des relations entre Catalogne etPetite Arménie, un royaume parfois mal

situé dans les recherches contemporaines,prouvant par ailleurs ainsi que ce thémede relation reste insuffisament étudié.— María Dolores López Pérez(Universitat de Barcelona): «Laexpansión económica catalánoaragonesahacia el Magreb medieval », synthéie desa volumineuse thése rdcemment publiéesou le titreLa corona de Aragón y elMagreb en el siglo XIV, BarceloneC.S.l.C, 1995.— Dominique Valérian (Université deParís I et a présenl membre de l'EcoleFranqaise de Rome): «Les facteurséconomiques dans l'expansion caialane áBougie >\ une elude qui permetd'appliquer au cas précis de ce portd'Ifriqiya, la problcmatique de relationscommerciales développée de facón plus

precédeme.— Roser Salicrú i Lluch (Instituí Milá iFontanals, C.S.l.C.): «La Coronad'Aragó i Genova al regne de Granada enel segle XV »; développe une intéressanteproblématique de relalions á partir duroyaume de Grenade, théátre de la rivalitéentre la Couronne d'Aragon et Genes.

Chaqué communicalion a été suiviede queslions enrichissant les débatsouverls et montraní également que cethéme de recherche continué de susciterun vif intéret. Les iexies lus au cours dece séminaire. feroni prochainement l'objetd'une publication par le C.S.l.C.

J Jusqu'a la pubhcation de l'ouvraged'E Marcos Hierro, Die byzantimsch-katatanischen Beziehungen im 12. und 1S.Jahrhundert, unler besondererBerückswhligung der Chranik Jakobs I vonKatalonien-Aragon, Munich, 1996, mais qui,comme son titrc I "indique s'arríle au XIHe

Dam n Coulor,

Page 8: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

VII Curso de Historia Medieval y Moderna "Ciudad de Sabiñánigo.Espacios pirenaicos: Prácticas culturales y real idades sociales ".Sabiñánigo (España), I - 4 Julto de 1998. Casa de Cultura Duran yGudiol

Por éptimo año con ecutivo importantLhi tonadore tanto del mundo medievalcomo del mundo moderno de ambaspartes de lo Pirineo han asi tido a lacita anual que proporciona el Cur oCiudad de Sabiñánigo centrado e ta vezen el tema practica c ulturales vrealidade oc lale en torno a lo

Gracias a la magnifica labor efectuadapor el douor E teban Sarasa (Director delCur o prote or de la Univer idad deZaragoza y Director de la Sección deHistoria de la Institución temando ElCatólico), José Garcé (Secretario delCurso, profesor de historia y miembro dela Asociación de Amigo del Serrablo)Carlos Iglesias (Alcalde de babiñánigo)Javier Arnal (Concejal de Cultura deSabiñánigo), IberCajay la Univer idad dtZaragoza como patroun adore y ladesinteresada colaboración de lo Amigodel Serrablo, se ha con oltdadodefinitivamente un magnifico cur o deverano que, además de proporcionar unosólidos conocimientos obre el temacentral de cada edición —ba ado a laposibilidad de tratar un mi mo tema de delas diferentes ópticas que ofrecen lasvisiones históricas de ambas partes de losPirineos— ofrece el importante atractivode continuar la actividad docente más alláde las conferencias a través de lasdiferente vi i tas culturales que cada tardetienen lugar Resulta necesario destacar

el cuadro de profesores y los asistentes al

tur o mérito que se ha de atribuir a latí loso fia con que los organizadores hanconcebido este curso.

El curso fue inaugurado por el Sr.Carlos Iglesias, alcalde de Sabiñánigo, elDr. Manuel García Guatas, vice-rector dela Universidad de Zaragoza y el Dr.Esteban Sarasa, profesor de laUniversidad de Zaragoza y director del

La conferencia inaugural tuedesarrollada por el profesor de faUniversitat de Lleida, Dr. Flocel Sabater,que disertó acerca del Orden y desorden:la violencia en la cotidianidadbajomedieval. Siguiendo un esquemacronológico hizo mención a distintos tiposde violencia feudal, desde el siglo XIhasta más allá del siglo XV, incidiendoespecialmente en torno a ¡a violenciaejercida sobre las mujeres: la violación, eladulterio, el rapto, el entorno de losburdcles como lugares conflictivos, e hizohincapié en el fenómeno de la transmisión

familiaresEl Dr. Ricardo García Cárcel,

catedrático de Historia Moderna de laUniversitat Autónoma de Barcelona,destacó cinco grandes etapashistoriográficas en su Reflexiones entorno a la historia de la cultura en laEdad Moderna. La primera etapa, en laque definió cultura como legadopatriótico, destacó a Joan Amades comosu máximo La segunda etapa la situó enlas décadas de los sesenta y setenta, en las

Page 9: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Medievalia 14. 1998 91

que se desarrollaron diversos modeloshistoriograficos, marcados por: J.AMaraval!, apostando por la Cultura-Mensaje (y incidiendo en la Cultura comoproducto dependiente del poder); MiquelBatllori, que definió la Cu I tura-Erudición(interesándose por las alternativas a lacultura oficial); y finalmente, Julio CaroBaraja, que presentando la Cultura como,hábitos mentales desde e! ámbilo de laantropología y del que Garda Cárcelaseveró que es "el más gran historiadordel siglo XX". Paralelamente a estos tresmodelos hizo alusión a Hauser y Bernardapostaron por una "historia social de lacultura" que apenas tuvo difusión en laaplicación de la investigación en España.La tercera etapa, situada en les años 80,supuso una colisión entre las tendenciasde renovación de la historia (historia delas mentalidades) y aquellos que definiócomo "los guardianes de la historia"(reflejados en la idea de que lo nuevo espeligroso). La cuarta etapa, que se iniciaen la década de los nóvenla ha sidollamada la crisis de la historia: crisis de lahistoria a nivel general, crisis delconcepto de cultura popular, dondeemerge la figura de Giovanni Levi. con suHerencia inmaterial, caracterizada por laincursión de los "media" en la difusión dela historia. Ante el año 2000, elconferenciante situó su quinta y últimaetapa, que carácter i zó por la superaciónde las lógicas escolásticas uniracionales.por la integración de la historia de lasmentalidades en la historia de la cultura,por la redefinición del concepto derepresentación y por la desmitificación de"conceptos naturales" como pueden ser

[•] Dr. Mar elGare y futí •> de!

los nalis

patrimonio cultural de Sabiñánigo y suscomarcas. Hizo una rápida y amenavaloración de la situación estratégica deSabiñánigo desde el siglo XIX y delpatrimonio arquitectónico medieval ymoderno de la comarca. La exposiciónfue complementada con la proyección deuna importante selección de imágenesilustrativas.

visita comentada a la iglesia parroquial deSallent de Gallego y al pueblo de Lanuza.

El segundo día se inició con laconferencia de Dr. José Luis Bctran,profesor de la Universidad Autónoma deBarcelona, que versó sobre El niño y lacultura popular en la cultura de la EdadModerna, y que estructuró en lasiguientes cuatro partes: En la primeratrató la esperanza de vida en el mundoinfantil, mostrando la importancia querepresentaba el alto Índice de mortalidad ylas soluciones propuestas por la sociedadde la época (la vertiente religiosa y eldiscurso médico de carácterprovidencialista); en la segunda etapasituó al niño dentro del seno familiar,presentando la lucha de la iglesia contralas prácticas abortivas y el abandono delos niños; La educación y el trabajoforman la columna vertebral que sustentasu tercera etapa. La educación fue unobjetivo importante lanto para loshombres del Renacimiento como para laIglesia, entendida como vehículo decristianización. Finalmente trató en suúltima etapa la función socio-religiosa delniño bajo una doble perspectiva: lanegativa (San Agustín) y la positiva (niñoJesús y niño místico).

Page 10: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

92 Medievalía 14. 1998

La cultura catalana en ¡os siglos XVIy XVII. Imprenta, libros y lecturas, fue eltítulo de la intervención del Dr ManuelPeña, profesor de la Universidad deCórdoba, uno de los exponenles de laúltima etapa de la Historiografía sobre laHistoria de la Cultura, definidas en laprimera jornada por el profesor GarcíaCárcel. Utilizando la cultura impresa

'C i edad dede iento de la

siglos XVI y XVII,.

el Ayuntamiento —donde fueconocido cuadro laHuesca— y el casco antiguo. Peel Ayuntamiento obsequióparticipantes en el cursodegustación de migas y came a—platos típicos de la región-plaza situada frente al Museo

impar

i pastora-. en la

Populares del Serrablo donde se realizó latradicional Be Hada, conducida por losdoctores Antoni Riera Melis y Maria A.Pérez Samper, de la Universilat deBarcelona. El tema del debate fue Laalimentación en la historia como practicacultural.

La tercera jornada se inició con laconferencia del Dr. Miguel Cortés Arrese.profesor de la Universidad de Castilla -La Mancha que, apoyándose en unaimportante selección de imágenes, realizóuna interesante exposición sobre Elcamino de Santiago por tierras delPirineo Navarro, en la que destacósomeramente los cuatro itinerariosjacobeos de origen francés.

El Dr. J.E. Ruiz-Doménec. catedráticode Historia Medieval de la UniversitatAutónoma de Barcelona, protagonizó lasegunda charla que tituló El adiós a lafrontera en el siglo XII: pequeñosacontecimientos y grandes relatos.Utilizando como marco cronológico loscincuenta y cinco años que van desde1072 hasta 1127 e incidiendo en lafrontera como fenómeno de civilización,resaltó la importancia de la mujer comoelemento difusor de la cultura. Inmersa enlas políticas caracterizadas por lasalianzas matrimoniales y utilizando elejemplo de Agnés de Poitiers, Ruiz-Doménec explicó la transferencia culturaldesde el mundo aquitano a la Corona deAragón. Otro de los ejes de su disertaciónfue la importancia del segundomatrimonio en la vertebración de loslinajes.

Alta Cultura en la Cataluña medieval,fue el titulo que el Dr. SalvadorClaramunt, catedrático de HistoriaMedieval de la Universitat de Barcelona,

Page 11: CRÓNIQUES - Dipòsit Digital de Documents de la UAB...detallada de la historia del Cister. S'ha de ... consolidado d'una branca femenina, pero a Tart, molt a prop de Citeaux es va

Medieval» 14. 1998 93

su exposición giró en torno a los sludia i alas universitas de la geografía catalana,centrándose en las ciudades de Barcelona,Lleida, Monipellier y Perpiflan.

Esa misma larde los asistentes alcurso visitaron las reconstrucciones que laAsociación de los Amigos del Serrablo,realizaron en las iglesias de Lárrede y SanJuan de Busa. Posteriormente fueronvisitados los restos del monasterio de SanPelay de Gavln, recientementedescubiertos.

La última jornada fue abierta por elDr. Xavier Barra!, catedrático de Historiadel Arte de la Universidad de Rennes.Bajo el titulo Las catedrales románicaspirenaicas y foco de elaboración denuevas formas artísticas se escondía uninteresante recorrido por lasinterpretaciones de la historiografía sobreel arte románico, desde los postulados de

Puig i Cadafalc —difundidos en Europapor H. Focillon— hasia las obras de G.Duby y P. Bonnassie. Destacó laimportancia de la catedral como el centrode creación y difusión cultural másimportante en la Edad Media.

El Dr. Julián Montemayor, profesorde la Universidad de Pau, habló deCatólicos y protestantes en Francia en ¡aépoca del Edicto de Nanles (1598).Presentó las diferencias entre las minoríaseligiosas frente a la religión del Estado.

Realizó una minuciosa exposición en laque mostró el proceso de marginalización

el que pierden influencia política.

Juan José Cortés García.Francesc Rodrtguez-Bernal.

Joan Ruiz i Culeli