Criteris d’intervenció en

espais fluvials

Gener 2002

Índex.

Pàg.

0. Sinopsi. 1

1. Introducció al nou Marc en Política d’Aigües.

1.1. L’Estat Ecològic, una mesura de la salut dels ecosistemes aquàtics.

1.1.1. La qualitat del bosc de ribera, un element clau a preservar.

1.2. Calendari simplificat d’aplicació de la DMPA.

1.3. Què significa / a què ens obliga la DMPA.

6

7

9

12

13

2. Àmbits i actuacions a regular.

2.1. Obres de restauració i millora ambiental.

1.1.1. Restauració de marges fluvials.

1.1.2. Infrastructures de sanejament.

2.2. Obres i/o activitats no directament vinculades a la millora ambiental.

2.2.1. Obres d’endegament i canalització.

2.2.2. Ocupació i activitats en zones inundables.

2.2.3. Explotacions forestals de ribera.

2.2.4. Programa de conservació i neteja de lleres públiques.

15

15

15

15

18

18

19

23

24

3. Equip redactor. 25

1

0. Sinopsi. En aquest document es dóna una orientació sobre quin model d’intervenció i quins criteris d’ocupació sobre els espais fluvials hem d’implementar en la gestió d’aquests per tal de garantir el compliment de la normativa i directius establertes per la legislació europea (Directiva Marc de l’Aigua), estatal (text refós de la Llei d’Aigües), i autonòmica (Llei d’Intervenció, Gestió i Tributació de l’Aigua). El concepte de gestió integrada dels recursos hídrics, combinant l’aspecte conservacionista i de millora ambiental amb les actuacions i ocupació dels sistemes aquàtics i l’ús d’aquest recurs, queda reflectit en la recentment aprovada Directiva Marc de l’Aigua (DMPA) (2000/60/CE). Aquesta normativa comunitària ens exigeix uns objectius de qualitat, mitjançant unes eines concretes de diagnosi i anàlisi, amb un calendari previst, per tal de compaginar les actuacions i l’ús dels recursos amb una bona conservació del medi des d’un punt de vista estructural i funcional com a ecosistema. Així doncs, per tal de poder complir les exigències establertes caldrà un canvi en la mentalitat, actituds, i en el concepte de gestió dels espais aquàtics, integrant l’ús i ocupació dels mateixos amb el manteniment i/o restauració d’una bona qualitat i no deteriorament del seu “Estat Ecològic”. Finalitat d’aquest document.

• Elaborar criteris i models de bones pràctiques en les actuacions dins l’espai fluvial, que es puguin projectar i executar des de l’Agència Catalana de l’Aigua, o que aquesta autoritzi a partir de la seva potestat com a organisme de conca.

• Encaminar aquestes actuacions cap al compliment de les directrius i objectius marcats

per la normativa europea (DMPA) en els terminis previstos. Les bones pràctiques aplicades ara als criteris d’intervenció en espais fluvials, respectuoses amb l’entorn natural i la seva funcionalitat, permetran en el futur assolir els objectius de la DMPA amb menys esforç i despesa econòmica.

Què ens aporta i què ens exigeix la Directiva Marc de l’Aigua (DMPA).

• Cal gestionar els sistemes aquàtics de manera integrada combinant l’ús i l’ocupació d’aquests sistemes amb la preservació d’una bona qualitat ambiental (Estat Ecològic).

• L’Estat Ecològic és una expressió de l’estructura i del funcionament dels ecosistemes

aquàtics (anàlisi integrat) (Annex V de la DMPA).

• Per assolir el bon “Estat Ecològic” s’elaborarà un Programa de Mesures que es finalitzarà abans del 22 de desembre de 2009, i serà operatiu abans del 22 de desembre de 2012 (Art. 11 de la DMPA). Aquest programa s’integrarà en la nova redacció del Pla Hidrològic de Conca (Pla de Gestió) que haurà d’estar elaborat abans del 22 de desembre de 2009 (Art. 13 de la DMPA).

2

• Cal mantenir i no deteriorar l’Estat Ecològic dels sistemes aquàtics a partir de l’entrada en vigor de la DMPA, el 22 de desembre de 2000, i assolir el bon Estat Ecològic quinze anys després, abans del 22 de desembre de 2015 (Art. 4 de la DMPA).

• L’Estat Ecològic es mesura a partir de variables biològiques (comunitats de peixos,

invertebrats aquàtics, algues, etc., que habiten el sistema natural), hidromorfològiques (anàlisi d’hàbitats, connectivitat longitudinal, cabals de manteniment i qualitat del bosc de ribera) i físico-químiques dels sistemes aquàtics (rius, llacs, zones humides, etc.), (Annex V de la DMPA). És a dir, que per tal d’assolir el bon Estat Ecològic caldrà tenir una bona comunitat biològica, obtenir unes condicions hidràuliques i hidrològiques habitables, i assolir unes condicions físico-químiques acceptables en el medi analitzat.

• L’Estat Ecològic d’un sistema analitzat es divideix en 5 nivells:

Molt bo

Totes les masses d’aigua situades en aquest nivell de qualitat hauran de mantenir-lo des del 22 de desembre de 2000.

Bo

Caldrà assolir aquest nivell de qualitat com a mínim abans del 22 de desembre de 2015 per a totes les masses d’aigua no declarades com a artificials i molt modificades, i valorat amb variables biològiques, morfomètriques i físico-químiques. Aquest nivell de qualitat també s’ha de mantenir des del 22 de desembre de 2000.

Mediocre

Deficient

Niv

ells

d’E

stat

Eco

lògi

c

Dolent

Totes les masses d’aigua situades en aquests tres nivells d’Estat Ecològic no poden decréixer el seu estat des del 22 de desembre de 2000, i han de millorar, com a mínim, fins al bon Estat (verd) abans del 22 de desembre de 2015.

• A partir del 22 de desembre de 2015 el bon Estat Ecològic serà el mínim nivell a mantenir en totes les masses d’aigua no artificials o molt modificades (rius, llacs, zones humides, aigües costaneres i de transició entre mar i terra), i el nivell de molt bon Estat Ecològic serà un límit a mantenir en aquelles masses d’aigua no artificials i no molt modificades que l’hagin assolit.

• Existiran masses d’aigua designades per les Autoritats de Conca corresponents, com a

molt modificades o artificials (embassaments, canals i trams de rius alterats d’origen antròpic de manera irreversible) a les quals, s’exigirà el bon Potencial Ecològic, atesa la impossibilitat d’assolir el bon Estat Ecològic.

• El Potencial Ecològic és l’expressió de la millor qualitat que es pot assolir en el sistema

aquàtic analitzat (artificial o molt modificat), tenint en compte el major número de variables similars a la mesura de l’Estat Ecològic del sistema natural homòleg. És un compromís de qualitat sense que s’assoleixi una funcionalitat ecològica del sistema, atesa la impossibilitat d’aquesta, però que garanteixi una mínima qualitat integrada.

3

• La DMPA també ens insta a dissenyar una xarxa de seguiment i control amb eines

d’anàlisi que incorporin variables biològiques, hidromorfològiques i físico-químiques que condicionen el bon funcionament dels ecosistemes aquàtics, abans del 22 de desembre de 2006.

Què hem de fer per tal d’assolir els objectius marcats per la DMPA. Bàsicament es sintetitzen dues línies de treball dins l’àmbit de l’actuació i ocupació en els espais fluvials:

• Dissenyar les eines de diagnosi del funcionament dels ecosistemes i caracterització dels sistemes aquàtics, i elaborar directrius, plans i programes per tal d’assolir el bon Estat Ecològic (s’està elaborant actualment des de l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua).

• Elaborar criteris de bones pràctiques en les actuacions, ocupacions i usos dels sistemes

aquàtics per tal de no deteriorar el seu actual Estat Ecològic i possibilitar l’assoliment, en el futur, del seu bon Estat (és el document que ens ocupa).

Quines actuacions s’han de regular.

1. Obres de restauració fluvial. Les obres i actuacions de restauració fluvial han d’anar encaminades a restablir la funcionalitat i estructura d’aquest sistema. S’ha de tenir en compte:

• S’ha d’actuar sobre el medi sempre i quan la pròpia dinàmica fluvial per sí sola,

un cop neutralitzada l’afecció sobre el medi, no pugui assolir el bon Estat Ecològic, o el seu assoliment es demorés en un període massa llarg de temps.

• Les restauracions han d’anar encaminades cap a la preservació i/o assoliment d’una mínima estructura i funcionalitat de l’ecosistema, defugint d’actuacions purament estètiques i ornamentals.

• Les actuacions han de tenir un sentit de continuïtat en el context ambiental de l’eix fluvial.

• Cal evitar l’elevada freqüentació humana i el fàcil accés rodat als espais restaurats, tret de zones altament modificades o punts concrets d’inevitable freqüentació elevada atesa la proximitat urbana.

• S’han d’utilitzar espècies pròpies dels sistemes a restaurar, evitant les espècies al·lòctones i combinant diferents estrats estructurals (arbres, arbusts, etc.).

• Cal evitar la introducció d’elements o sistemes no propis de l’ambient a restaurar. Cal doncs analitzar a priori el context ambiental.

• Tan sols en casos d’especial modificació de l’espai fluvial i irreversible, es podran incloure elements i/o sistemes no presents de manera natural o que ho varen ser en condicions prístines (com ara aiguamolls artificials en trams baixos molt modificats, etc.).

4

2. Obres i infrastructures de sanejament i tractament d’aigües. S’ha de tenir en compte

que l’assoliment d’una finalitat (sanejar unes aigües residuals), no justifica els mitjans utilitzats, que en alguns casos poden alterar greument l’Estat Ecològic del sistema que es vol sanejar. En aquests tipus d’actuacions i obres caldrà tenir en compte:

• Les infrastructures rígides permanents i/o temporals, EDARs, ETAPs,

col·lectors, estacions de bombament, etc., s’han de situar, sempre que sigui possible, fora de les zones inundables, si pot ser fora de la zona inundable en període de retorn de 100 anys.

• Les estructures que inevitablement hagin de passar o situar-se a la zona inundable aniran acompanyades d’un projecte de restauració ambiental i un control de bones pràctiques que minimitzi l’impacte i regeneri l’estructura i funcionament del sistema aquàtic, contemplant, també, els espais riberencs.

• Les actuacions i obres permanents i/o temporals dins del Domini Públic Hidràulic han de ser restringides en la seva totalitat. Tan sols es permetrà aquelles actuacions totalment justificades i sense alternativa viable, de caràcter temporal, i que vagin acompanyades de mesures correctives i de restauració ambiental rigoroses.

3. Obres d’endegament i canalització. Les obres de canalització fluvial, i protecció i fixació de talussos, tenen una incidència directa sobre la morfologia i morfodinàmica fluvial, la qual cosa pot modificar i condicionar la geometria i morfometria aigües amunt i avall, traslladant el problema o, fins i tot, potenciant-lo. Així, doncs, aquestes actuacions han d’estar degudament justificades i analitzades des d’un punt de vista hidrològic, hidràulic i morfodinàmic al llarg de la conca, sense oblidar la seva integració ambiental. En aquest cas, es tindrà en compte:

• No es permetrà l’endegament i/o canalització de rius i espais fluvials en aquelles

zones de lliure inundació sense estructures importants a protegir, o que permetin l’especulació en el futur ús d’aquests espais, una vegada protegits.

• L’endegament i/o canalització d’un tram fluvial es justificarà i realitzarà sempre que hi hagi alguna estructura i/o bé, a protegir, que estigui consolidat i legalitzat, que sigui inviable el seu trasllat i/o desocupació, i que la manca de protecció esdevingui un important risc i greuge econòmic i/o de protecció civil.

• Tan sols es justificarà l’endegament amb escullera dura i garantint la no inundació dels marges fluvials en períodes de retorn superiors a 500 anys, quan hi hagi un important problema de protecció civil, risc d’inundació de zones residencials, habitades o importants infraestructures de comunicació.

• Quan les zones a protegir siguin béns econòmics i no hi hagi problemes de protecció civil, s’estudiarà la possibilitat d’un endegament amb un període de retorn menys elevat (T=100 o T=50), i la utilització de tecnologies de bioenginyeria fluvial que minimitzin l’impacte ambiental i visual.

• En el cas d’estabilització de talussos i motes s’estudiarà, a priori, la utilització de tècniques de bioenginyeria fluvial.

5

4. Ocupació i activitats en zones inundables. En aquest cas s’utilitzaran els criteris tècnics a tenir en compte per l’Agència Catalana de l’Aigua en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic, aprovats pel Consell d’Administració en la seva sessió del 28 de juny de 2001 (Vegeu capítol 2.2.2).

5. Programa de conservació i neteja de lleres públiques. S’entén que aquest és un programa per al manteniment de les lleres fluvials en bon estat (ambiental), i que en cap cas s’ha d’entendre com a una activitat d’extracció d’àrids i/o d’explotació forestal. En aquest cas es tindrà en compte:

• Es justificaran les actuacions d’aquest tipus tan sols en aquells trams fluvials

amb una detracció o regulació important de cabals aigües amunt, o en unes condicions climàtiques d’eixutesa prolongada, que condicioni i/o modifiqui la morfometria natural del llit del riu per la manca de crescudes i transport de sediments, i/o permeti una ocupació d’espècies vegetals no pròpies de la llera per la manca d’avingudes recurrents de manera natural.

• També es podrà justificar aquest tipus d’actuacions en aquells trams fluvials on existeixin importants obstacles estructurals, que redueixin greument la secció de desguàs fluvial, combinat amb l’ocupació urbanística consolidada de la zona inundable, amb una important incidència sobre la protecció civil de la zona, que faci aconsellable l’aclariment de la vegetació de ribera per a permetre un adequat pas de l’aigua en cas d’avinguda.

• Cal tenir en compte que el programa de conservació i neteja de lleres és una actuació temporal i puntual, i que cal analitzar l’origen del problema per tal d’estudiar la viabilitat de la seva solució definitiva i duradora.

• Les actuacions de conservació i neteja de lleres que es concedeixin aniran acompanyades d’un document d’instrucció de bones pràctiques, perquè l’objectiu a assolir s’obtingui amb el mínim impacte ambiental possible, i una declaració d’acceptació de les condicions i dels criteris exposats per part de la part actuant, que seran controlades per tècnics i/o inspectors qualificats de l’Agència Catalana de l’Aigua per a garantir el compliment dels mateixos.

6. Explotacions forestals de ribera. Les explotacions forestals de ribera són activitats que, si bé poden aparèixer integrades en l’entorn fluvial, la seva inadequada explotació pot ocasionar importants desequilibris ambientals, estructurals i hidràulics en el sistema fluvial. S’ha de tenir en compte:

• Dins del Domini Públic Hidràulic o zones de crescudes ordinàries, tan sols es

permetrà una explotació d’acord amb els criteris del programa de conservació i neteja de lleres exposats anteriorment. Sempre que es justifiqui des d’un punt de vista de protecció civil contra avingudes, o per a mantenir la secció i pas natural de l’aigua degut a modificació del règim de cabals naturals, es permetrà una explotació forestal en aquesta zona sota rigorós control de l’administració i sense desestructurar la funcionalitat del sistema ripari. El paper d’aquest tipus d’explotacions en la zona de Domini Públic Hidràulic ha de ser similar al

6

manteniment del límit del bosc de ribera degut a les recorrents avingudes que existirien en règim natural.

• En la zona de Policia, i zona inundable fora de les crescudes ordinàries, les explotacions forestals hauran de garantir una mínima cobertura arbòria, estructurant la seqüència de tales al llarg del temps i l’espai. Cal evitar les tales massives d’extenses àrees de ribera, ja que desestructuren greument l’hàbitat riberenc i anul·len el seu paper de corredor biològic.

• Les explotacions forestals no han de modificar la geometria i morfometria del sòl riberenc, evitant l’extracció d’àrids i el rebliment de gorgs, estanyols permanents o temporals, i fondalades.

• Les explotacions forestals de ribera properes als eixos fluvials han d’estar constituïdes per espècies autòctones i/o naturalitzades, degut a la facilitat de propagació aigües avall en aquests sistemes dinàmics i a l’adaptació hidràulica d’aquestes espècies.

• Les explotacions de ribera properes als eixos fluvials han de garantir un bon condicionament hidràulic, propi d’aquests sistemes.

7

1. Introducció al nou Marc en Política d’Aigües. La nova Directiva Marc en Política d’Aigües del Parlament Europeu i del Consell (des d’ara DMPA), aprovada el 23 d’octubre de 2000 i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000, origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació dels sistemes aquàtics i de l’ús de l’aigua, tant a les masses continentals, superficials i subterrànies, com a les costaneres i les de transició. En aquesta Directiva es deixa de considerar les aigües que discorren pel territori des d’un punt de vista exclusivament hidràulic i com a recurs generador de riquesa, i introdueix el concepte estructural i funcional d'aquest element com a part indispensable del medi natural i integrat i, tanmateix, dins d’un marc d’ús i gestió sostenible des d’un punt de vista econòmic, ambiental i quantitatiu. Així, doncs, l’entrada en vigor de la DMPA, des de la seva publicació al DOCE i la seva posterior transposició, requerida per a finals de 2003, condicionen un seguit de canvis des del punt de vista normatiu, tant a nivell estatal com autonòmic, així com en la planificació, gestió i control, de manera integrada, de les masses d’aigua, tant continentals com costaneres, i dels ecosistemes associats, mitjançant les respectives Autoritats de Conca competents. Atenent a aquesta realitat i al calendari previst per la pròpia DMPA en la seva transposició i compliment (veure apartat 1.2), aquest document intenta ordenar els procediments de treball i les actuacions que es realitzen sobre el medi aquàtic, així com definir els principals criteris a tenir en compte per tal d’ajustar-nos al canvi de gestió i al concepte que introdueix la DMPA (taula 1). i que es recull, en part, a la Llei de Gestió, Ordenació i Tributació de l’Aigua (Art. 26. Llei 6/1999), i el text refós de la Llei d’Aigües (Art. 40. Real Decret Legislatiu 1/2001). Taula 1. Articles més rellevants de la Directiva 2000/60/CE pel que fa a l’estat de salut dels ecosistemes aquàtics, el seu seguiment i control, i la seva preservació i recuperació. Art. 1 Objectius.

• Prevenir, protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics. • Promoure un ús sostenible de l’aigua. • Reduir i suprimir progressivament els abocaments. • Reduir i evitar la contaminació d’aigües subterrànies. • Disminuir els efectes d’inundacions i sequeres.

Art. 2 Definicions. • 17. ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS. Expressió general de l’estat d’una massa d’aigua

superficial determinat pel pitjor valor del seu Estat Ecològic i químic. • 18. BON ESTAT DE LES AIGÜES SUPERFICIALS. L’estat d’una massa d’aigua quan, tant el seu estat

ecològic com el seu estat químic són, al menys, bons. • 21. ESTAT ECOLÒGIC. Una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes

aquàtics associats a les aigües superficials, i que es classifica segons l’annex V de la DMPA. Art. 4 Objectius ambientals.

• Prevenir el deteriorament de l’estat de les aigües des de l’entrada en vigor de la DMPA (22 de desembre de 2000).

• Arribar al bon estat de les aigües en conformitat amb l’annex V, 15 anys després de l’entrada en vigor de la DMPA (22 de desembre de 2015).

Art. 8 Seguiment de l’estat de les aigües. S’establiran programes de seguiment de l’estat de les aigües per a obtenir una visió general, coherent i completa dins de la Demarcació Hidrogràfica abans de transcorreguts 6 anys des de l’entrada en vigor de la DMPA (22 de desembre de 2006).

Art. 11 Programes de les mesures. S’establiran programes de mesures per tal d’assolir el bon estat de les masses d’aigua, abans de transcorreguts 9 anys des de l’entrada en vigor de la DMPA (22 de desembre de 2009).

8

La transposició i aplicació en els plans i programes de gestió dels espais aquàtics hauran d’incorporar els tres principis bàsics formulats per la Directiva Marc de l’Aigua:

• Principi de no deteriorament dels ecosistemes aquàtics • Principi de participació social i transparència en les polítiques d’aigua • Principi de plena recuperació de costos en la gestió dels recursos

1.1. L’Estat Ecològic, una mesura de la salut dels ecosistemes aquàtics. Una de les principals finalitats de la recent normativa europea (DMPA) és la d’ordenar els usos i establir uns criteris d’actuació en els espais fluvials per tal d’assolir un bon Estat Ecològic de les masses d’aigua superficial, que ha de ser compatible amb un ús racional del recurs i una millora i protecció del sistema natural. El concepte d’Estat Ecològic sorgeix com a element clau de mesura per a l’anàlisi de la qualitat dels sistemes aquàtics i una visió de l’estat de salut de l’estructura i el funcionament de l’ecosistema. Els elements per a definir l’Estat Ecològic s’enumeren a l’annex V de la DMPA, on es té en compte, de manera integrada, tant la qualitat de l’aigua des del punt de vista químic i biològic, la morfometria de la llera i marges fluvials, així com la qualitat del sistema forestal ripari (el bosc de ribera). L’expressió “Estat Ecològic” es concreta l’any 1997 amb una versió inicial de la Directiva Marc, que prové de la modificació d’una proposta de Directiva anomenada de Qualitat Ecològica, que datava de 1994, i que ha tingut moltes versions i variacions (taula 2). Ja que el tema es suficientment complex, ha costat molt arribar a un acord satisfactori per a tots els estats membres de la unió, finalment concretat en la Directiva Marc en Política d’Aigües 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell (DMPA). El concepte d’Estat Ecològic, alhora, ha estat introduït a la legislació estatal en el seu Títol III del text refós de la Llei d’Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001) referent a la planificació hidrològica, en l’Art. 40, on s’exposa que “La planificació hidrològica tindrà com objectius generals aconseguir el bon Estat Ecològic del domini públic hidràulic”, i a la legislació autonòmica, on, en la LOGTA (Llei 6/1999), en el seu Títol IV també referent a la planificació hidrològica, l’Art. 26 exposa com a objectius “assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica”.

Taula 2. Desenvolupament normatiu de la nova política d’aigües de la Unió Europea. 1994. Proposta de Directiva del Consell relativa a la qualitat ecològica de les aigües. 1996. Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu: La Política d’Aigües de la Comunitat Europea. 1997. Proposta de Directiva del Consell per la qual s’estableix un Marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües. 1999. Posició Comuna CE Nº 41/1999 d’establiment d’un Marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües. 2000. Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23.X.2000 per la qual s’estableix un Marc

comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües

9

Tant la Directiva Marc de l’Aigua (DMPA) com la Llei d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua (LOGTA), defineixen “Estat Ecològic” com a “una expressió de la qualitat de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials” i, en el cas de la DMPA, es refereix a l’annex V per a la seva definició (taula 3). Així, doncs, el concepte d’Estat Ecològic s’esdevé l’element a mantenir i recuperar i, per tant, totes les actuacions que es realitzin sobre el medi aquàtic han d’anar encaminades a prevenir el seu deteriorament, millorar-lo o, en el cas que aquesta no sigui la finalitat de l’obra o activitat, no malmetre’l. Cal integrar la filosofia de la nova directiva en els plans i programes de les respectives administracions de l’aigua i, sobretot, en les actuacions sobre aquest medi, ja que, tal i com exposa la Directiva, s’ha d’assolir el bon estat de les aigües abans del 22 de desembre de 2015 (veure apartat 1.2). Taula 3. Elements que cal considerar per a la definició de l’Estat Ecològic a les diferents categories de masses d’aigua definides a la Directiva Marc Europea (Annex V).

Rius Llacs Aigües transició Aigües costaneresParàmetres biològics

Flora Invertebrats bentònics Ictiofauna

Fitoplàncton Altra flora Bentos Ictiofauna

Fitoplàncton Altra flora Bentos Ictiofauna

Fitoplàncton Altra flora Bentos

Paràmetres hidromorfològics

Règim hidrològic 1 Quantitat i dinàmica

del flux 2 Connexió aigües

subterrànies Continuïtat del riu Condicions morfològiques 1 Fondària i amplada 2 Substrat 3 Estructura ribera

Règim hidrològic 1 Quantitat i dinàmica

del flux 2 Temps de residència3 Connexió aigües

subterrànies Condic. Morfològiques 1 Variació fondària 2 Substrat 3 Estructura ribera

Condic. Morfològiques 1 Variació fondària 2 Substrat llit 3 Estructura zona

intemareal Règim marees 1 Flux aigua dolça 2 Exposició a les

onades

Condic. Morfològiques 1 Variació fondària 2 Substrat costa 3 Estructura zona

intemareal Règim marees 1 Direcció corrents

dominants 2 Exposició a les

onades Paràmetres fisico-químics Generals

Temperatura Condicions d’oxigen Sals Acidificació Nutrients

Transparència Temperatura Condicions d’oxigen Sals Acidificació Nutrients

Transparència Temperatura Condicions d’oxigen Salinitat Nutrients

Transparència Temperatura Condicions d’oxigen Salinitat Nutrients

Paràmetres fisico-químics específics

Substàncies prioritàries Altres substàncies abocades en quantitats significatives

Substàncies prioritàries Altres substàncies abocades en quantitats significatives

Substàncies prioritàries Altres substàncies abocades en quantitats significatives

Substàncies prioritàries Altres substàncies abocades en quantitats significatives

Els elements a tenir en compte per a mesurar de l’Estat Ecològic i els seus protocols d’establiment, estan, encara, en ple desenvolupament i discussió. L’annex V de la DMPA ens apunta els principals elements a considerar com a indicadors de la qualitat (taula 3) i que, per tant, seran susceptibles de ser tinguts en consideració en el moment d’actuar sobre el medi

10

aquàtic. Des del Departament de Planificació del Medi Físic s’està treballant en la definició d’aquests protocols seguint les directrius de la DMPA. Tanmateix, però, avaluant les exigències de la Directiva i els principals elements que suggereix per a la mesura de l’Estat Ecològic, es poden elaborar unes conductes bàsiques de bones pràctiques per a les futures actuacions i ocupacions del medi aquàtic.

• Cal preservar la diversitat i heterogeneïtat de substrat i d’hàbitats en els cursos fluvials. • Cal preservar i/o millorar la qualitat dels sistemes forestals de ribera dotant-los de

funcionalitat com a eixos connectors i vertebradors dels sistemes fluvials. • Cal evitar la rectiniliació de cursos fluvials i l’excessiva erosió del llit del riu,

desvinculant el nivell freàtic al·luvial del nivell del sòl en les planes al·luvials. • Cal fer compatible l’execució d’obres a la llera pública i l’espai fluvial amb la

preservació del seu bon estat. 1.1.1. La qualitat del bosc de ribera, un element clau a preservar. Els boscos de ribera són un element fonamental dels ecosistemes fluvials dels quals formen part i, una mala planificació o activitat poc respectuosa de projectes i obres executades en els sistemes aquàtics poden comportar la seva desestructuració i/o desaparició, temporal però, o la seva manca de funcionalitat, tot i mantenir una mínima estructura. Com a efectes funcionals importants dins de l’ecosistema fluvial, el bosc de ribera destaca per:

• Tenir un paper important en la dinàmica química de nutrients, ja que són un factor de control i defensa vers la contaminació difosa, i ajuden a la regulació química de nutrients i a l’autodepuració de l’aigua.

• Són importants tamponadors d’avingudes, a les zones inundables funcionen com a bases

de laminació reduint les puntes de cabal i la velocitat de l’aigua. La vegetació de ribera autòctona està perfectament adaptada als règims naturals d’avingudes, de tal manera que en les zones d’elevada freqüentació d’avingudes es situen aquelles espècies més adaptades (com ara, Salix sp.), amb una elevada elasticitat i mínim fregament, mentre que a mesura que ens allunyem de l’elevada freqüentació d’avingudes i disponibilitat hídrica, la comunitat va canviant, formant el que s’anomena bosc en galeria.

• Tenen un paper fixador del sòl i eviten o redueixen l’erosionabilitat dels marges i zones

inundables. La fixació del sòl per part de la vegetació de ribera evita la seva erosió i, conseqüentment, la càrrega de sediments en una avinguda, que augmenten la força d’envestida aigües avall. Alhora, també, la subjecció del sòl permet un intercanvi natural dins la dinàmica de sediments amb la preservació de la diversitat d’hàbitats fluvials, la creació de meandres, i la diversificació del substrat del llit del riu. La manca d’una vegetació de ribera condiciona un sòl o marge fluvial desprotegit que s’exposa a una constant erosió, i una rectiliniació del llit del riu, amb la conseqüent pèrdua de diversitat d’hàbitats, l’excavació del llit del riu, i la baixada del nivell freàtic als marges del riu, que pot ocasionar la mort de la vegetació de ribera o el canvi de comunitat cap a espècies ruderals i oportunistes.

11

• Els ecosistemes riberencs funcionen també com a corredors biològics de fauna i flora.

Atesa la seva singularitat i elevada productivitat, són importants eixos de comunicació entre sistemes naturals. El flux fluvial permet una distribució aigües avall d’espècies vegetals i animals que, en moltes ocasions, són el fonament per a la restauració o recolonització de trams baixos degradats per l’acció humana o de caràcter temporal de manera natural. El bosc de ribera permet un flux bidireccional al llarg de l’eix fluvial i, alhora, és un connector transversal amb els ecosistemes adjacents, comunicant diferents espais.

Així doncs, l’avaluació de la qualitat del bosc de ribera és un element fonamental per a l’establiment de l’Estat Ecològic del sistema i, per tant, tindrà que ser tingut en compte per a programar i executar les actuacions en aquest medi. Existeixen diversos mètodes de càlcul de la qualitat dels sistemes riparis a Catalunya (índexs QBR i IVF), o a Europa (el RHQ anglès, o el RCE suec). Aquests índexs, tot i valorar diferents conceptes, tenen en comú la valoració de la diversitat, ja sigui estructural o florística, i la maduresa del sistema. Així doncs, resulta evident que per a mantenir o assolir un bon estat de les masses d’aigua superficial, tal i com contempla la DMPA per a finals de 2015, s’ha de garantir la conservació dels sistemes riparis com a mínim en un bon estat, el qual passa per garantir una bona cobertura vegetal, una certa estructuració vegetal entre els estats herbacis, arbustius i arboris, l’absència d’importants o dominants masses o comunitats d’espècies introduïdes, i la mínima incidència de rectiliniació i modificació artificial dels marges, planes al·luvials i estructures situades a la llera del riu (taula 4).

12

Taula 4. Nivells de qualitat del sistema ripari en els eixos fluvials catalans.

Estat molt bo

• Bona cobertura vegetal. • Bona estructuració bosc/sotabosc. • Presència d’una comunitat autòctona pròpia del medi. • Absència d’obstacles artificials i modificació de la

morfometria de la llera i marges del riu.

Estat bo

• Bona cobertura vegetal. • Certes irregularitats en l’estructura del bosc i sotabosc. • Presència aïllada d’algunes espècies vegetals

introduïdes. • Absència d’obstacles artificials i modificació de la

morfometria de la llera i marges del riu.

Estat mediocre

• Cobertura vegetal irregular. • Certes irregularitats en l’estructura del bosc i sotabosc. • Presència aïllada d’algunes espècies vegetals

introduïdes. • Certa presència d’obstacles artificials i modificació de la

morfometria de la llera i marges del riu.

Estat deficient

• Reduïda cobertura vegetal arbòria. • Mala estructura i absència d’alternança entre l’estrat

arbori i l’arbustiu. • Presència important d’espècies vegetals introduïdes. • Presència d’obstacles artificials i modificació de la

morfometria de la llera i marges del riu.

Estat dolent

• Absència o molt reduïda cobertura vegetal. • Absència d’alternança entre l’estrat arbori i l’arbustiu. • Presència d’espècies vegetals introduïdes i ocupació

antropogènica del sòl. • Presència d’obstacles artificials i modificació de la

morfometria de la llera i marges del riu.

13

1.2. Calendari simplificat d’aplicació de la DMPA. La Directiva Marc de l’Aigua basa el seu programa d’actuació en quatre blocs:

1. Caracterització de la Demarcació Hidrogràfica (Art. 5). On s’analitzaran les característiques de les Demarcacions Hidrogràfiques, es caracteritzaran les repercussions de l’activitat humana sobre el medi, i es realitzarà una anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua. Per a finals de 2004, revisats el 2013 i cada 6 anys.

2. Programa de Seguiment (Art. 8). Insta als països membres de la Unió i a les Autoritats

Competents de les respectives Demarcacions Hidrogràfiques a dissenyar una xarxa de control i seguiment de l’Estat Ecològic i la seva evolució. La xarxa de control i vigilància anirà acompanyada d’un protocol de mostreig que avaluarà els elements anomenats a l’Annex V de la DMPA. Aquest programa de seguiment estarà operatiu abans de finals de 2006.

3. Programa de Mesures (Art. 11). Un cop analitzada la repercussió de l’activitat humana

i l’ocupació del territori sobre el medi aquàtic, i caracteritzada la Demarcació Hidrogràfica, s’establiran Programes de Mesures on hi constaran les activitats i accions a realitzar per tal d’aconseguir el bon estat d’aquestes, la protecció i preservació de les zones d’interès natural, la protecció i control de les zones de captació d’aigua potable, i la recuperació dels costos ambientals mitjançant la fiscalització de l’ús i/o consum de l’aigua i el seu sistema associat. Aquest programa s’establirà i redactarà abans de finals de 2009, i les mesures seran operatives abans de finals de 2012.

4. Pla Hidrològic (Art. 13). Els Estats membres de la Unió elaboraran un Pla de Gestió on

s’inclouran els Programes de Mesures i de Seguiment, a més de la caracterització de la Demarcació Hidrogràfica.

2000 2003 2004 2006 2009 2010 2012 2015

Revisió cada 6 anys

Assoliment del Bon Estat de les aigües

Operativitat del Programa de Mesures

Definició del Programa de Mesures Publicació del Pla Hidrològic

Definició del Programa de Seguiment

Caracterització de la Demarcació Hidrogràfica

Transposició de la DMPA

14

1.3. Què significa / a què ens obliga la DMPA. Una de les principals finalitats de la recent normativa europea (Directiva 2000/60/CE), i de les normatives estatals (RDL 1/2001), i autonòmiques (Llei 6/1999), és la d’assolir el bon estat de les masses d’aigua superficial (Estat Ecològic), que ha de ser compatible amb un ús racional del recurs, i una millora i protecció del sistema natural. Així doncs, les actuacions que des de les Autoritats Competents de les Demarcacions Hidràuliques es realitzin o s’autoritzin, han d’anar encaminades a:

1. Restaurar i millorar l’estructura i funcionalitat del sistema natural aquàtic de manera integrada, si aquesta és la finalitat de l’obra o projecte.

2. Preservar l’estructura i funcionalitat del sistema natural aquàtic de manera integrada,

com a mínim tal i com estava abans de l’execució de l’obra o projecte, si la finalitat d’aquesta és una altra.

En el primer cas, és obvi que una actuació de restauració ambiental millorarà les condicions naturals del sistema i, en tot cas, s’haurà de garantir l’assoliment d’una mínima estructura i funcionalitat al sistema. El segon cas és més complex, ja que es tracta d’obres i projectes que es programen i realitzen per a solventar problemes o millorar situacions de caràcter no estrictament ambiental o, que al menys, aquesta no és la principal finalitat, però que atès l’àmbit de l’actuació i la seva repercussió directa o indirecta pot afectar al medi natural aquàtic i fer decréixer l’Estat Ecològic després de l’actuació. En aquests casos, s’ha de considerar i tenir en compte dues actuacions prèvies:

• Analitzar les alternatives existents des d’un punt de vista de viabilitat tècnica i econòmica, i tenint en compte l’impacte ambiental i d’alteració de l’Estat Ecològic integrat del medi, per a seleccionar aquella menys negativa des d’un punt de vista ambiental i compatible amb la finalitat de l’obra. Cal tenir en compte que en la majoria d’actuacions i d’anàlisi d’alternatives no es considera el cost ambiental, fet que distorsiona la selecció. Actuacions a priori més econòmiques resulten a la llarga molt més costoses pel que fa a la rectificació ambiental fruit de la conscienciació social o del que ens obliga la pròpia normativa comunitària. En aquesta casos, una correcta previsió i planificació dels treballs a realitzar, tenint en compte les variables ambientals i el manteniment de l’Estat Ecològic, ens pot aportar la millor solució econòmica compatible amb la preservació del medi en el tipus d’obra a realitzar.

• En el cas d’actuacions on és inevitable una afecció ambiental notable, que farà decréixer

l’Estat Ecològic del sistema, i sense alternatives viables, caldrà dotar al projecte o obra d’un annex de restauració i recuperació de l’Estat Ecològic previ a l’endegament de l’obra, que ens doni garanties de la seva estructura i funcionalitat, que han de ser, com a mínim, bons (veure apartat 1.1.1), i amb les garanties necessàries per a què es compleixi.

15

La DMPA insta a les Autoritats Competents de Conca Fluvial, en el cas de les conques internes de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA):

• A preservar el bon estat de les masses d’aigua des del mateix moment de l’entrada en vigor de la Directiva, el dia de la seva publicació, el 22 de desembre de 2000.

• A assolir el bon estat de les aigües, mitjançant un programa de mesures, abans de

transcorreguts 15 anys des de l’entrada en vigor de la Directiva, el 22 de desembre de 2015.

Així doncs, qualsevol actuació o ocupació dels sistemes aquàtics en l’àmbit de la Unió Europea ha de garantir, com a mínim i des del 22 de desembre de 2000, la preservació i no deteriorament de l’Estat Ecològic en l’espai afectat. Alhora, també, per tal de poder assolir el bon estat de les masses d’aigua per a finals de 2015, caldrà enfocar les actuacions sobre el medi aquàtic cap a la millora del seu Estat Ecològic ajudant, d’aquesta manera, al compliment del Programa de Mesures per a l’assoliment d’aquest objectiu.

16

2. Àmbits i actuacions a regular. Ateses les recomanacions i obligacions de la DMPA, i els objectius de planificació descrits a la LOGTA, cal regular les actuacions que es realitzen sobre els espais fluvials i sistemes aquàtics en general, per tal de garantir l’assoliment dels objectius i finalitat de la normativa existent. Així doncs, existeixen un seguit d’obres i activitats realitzades en aquest àmbit, executades per la mateixa administració de l’aigua (ACA) o per empreses o administracions locals, que caldrà regular. 2.1. Obres de restauració i millora ambiental. Existeixen un seguit d’obres o actuacions en l’àmbit fluvial i aquàtic en general, que sota l’etiqueta d’obres de millora ambiental, tenen clares mancances pel que fa referència al respecte i manteniment de l’Estat Ecològic, moltes vegades en l’estat de qualitat del bosc de ribera o de la seva naturalitat, i que cal clarament corregir. Aquestes mancances poden presentar-se en el projecte, durant l’execució de l’obra, o en ambdós casos. La finalitat d’aconseguir una millora ambiental no justifica els procediments utilitzats que, en alguns casos poden ser clarament poc respectuosos amb l’entorn fluvial. 2.1.1. Restauració de marges i espais fluvials. La restauració dels marges i els espais fluvials són de gran interès i necessaris per a l’assoliment del bon estat de les masses d’aigua superficial. De totes maneres cal que:

• La recuperació de la vegetació de ribera garanteixi la seva estructura i funcionalitat com a ecosistema, defugint d’aspectes purament estètics i ornamentals.

• S’ha d’evitar l’artificialització del sistema, creant ambients o hàbitats no adequats per a

la biogeografia i morfometria, tenint en compte el seu context ambiental.

• S’ha de potenciar la reforestació i revegetació amb planta autòctona i pròpia de cada ambient, garantint, al màxim, la seva puresa genètica.

• S’han d’evitar les modificacions i excessiva intervenció sobre la morfometria de la llera

dels sistemes fluvials, ja que aquests són altament dinàmics i necessiten d’un cert grau de llibertat per a la seva evolució.

2.1.2. Infrastructures de sanejament i abastament. L’important esforç en la conducció d’infrastructures de transport i tractament de les aigües residuals ha provocat que, en ocasions, aquestes estructures hagin estat construïdes envaint l’espai fluvial, malmetent el bon Estat Ecològic del sistema. Així doncs, cal tenir en compte:

17

• Les infrastructures de sanejament (col·lectors i EDARs), i d’abastament (ETAPs), han de situar-se fora del de l’espai fluvial més dinàmic, és a dir, respectant la zona inundada per cabals associats a períodes de retorn de 100 anys (zona fluvial).

• En el cas dels col·lectors en alta de sanejament, aquests discorren, en nombroses

ocasions, pels eixos fluvials (foto 1), ja que són espais amb un pendent natural i una amplada que permet tant el traçat més econòmic com l’accés més senzill. Les actuacions en aquest àmbit han d’estar curosament executades, preservant al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera o, en el cas que l’actuació sobre aquest medi sigui indispensable, ha d’anar acompanyada d’un projecte annex de recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

Foto 1. Obres d’endegament del riu Anoia a la Pobla de Claramunt (Anoia), (gener de 2002)

• Les infrastructures de transport d’aigües residuals s’han de situar fora de la llera dels eixos fluvials (fora el Domini Públic Hidràulic). Tan sols, en el cas que sigui totalment indispensable l’ocupació d’aquest espai, i descartades altres alternatives, aquestes s’hauran de situar de tal manera que tinguin una mínima incidència sobre la secció de desguàs i hidrodinamisme del flux d’aigua, i sobre l’estructura i funcionament de l’ecosistema. El presumpte abaratiment dels costos d’obra en la col·locació infrastructures dins la llera i Domini Públic Hidràulic (fotos 2, 3, 4 i 5) es veu anul·lat quan la primera avinguda important afecta greument l’estructura construïda i/o els marges adjacents. Alhora, també, els costos ambientals a curt i llarg termini no es tenen mai en compte en el pressupost de l’obra, fet que la dota d’un fals abaratiment. La col·locació de col·lectors dins la llera fluvial provoca, també, el mal funcionament d’aquests (fotos 6 i 7), i del sistema de sanejament associat.

18

FcB2 FbIgd

2

otos 2, 3, 4 i 5. Actuacions de col·locació deol·lectors en alta del sistema de sanejament dereda al llarg de la riera de Repiaix (gener de002).

otos 6 i 7. Endegament i canalització del tramaix de les rieres de l’Espelt i Mas Arnau aualada, amb la col·locació del col·lector i tapes

ins del llit del riu (setembre de 1999).

3

4

5

6

7

19

2.2. Obres i/o activitats no directament vinculades a la millora ambiental. Existeixen nombroses activitats i obres de caire no essencialment de recuperació ambiental que s’executen en els àmbits fluvials i que necessiten de certa cura o de treballs complementaris per tal de conservar i/o millorar l’estat de qualitat del sistema fluvial i els seus marges. 2.2.1. Obres d’endegament, canalització i cobertura. Les obres d’endegament i canalització de rius i rieres estan destinades majoritàriament cap a la preservació de béns i estructures davant les avingudes i crescudes dels sistemes fluvials. Tanmateix, tot i que en ocasions no és possible cap altre tipus d’estructures, atesa la complexitat social i urbanística de l’entorn, sí que existeixen tècniques alternatives que permeten assolir els mateixos objectius, tot minimitzant l’impacte ambiental i garantint una certa estructura i funcionalitat ecològica al sistema. Així doncs, cal tenir en compte:

• Es realitzaran obres d’endegament i canalització fluvial dures tan sols en aquells trams on la complexitat urbanística i social de l’entorn faci imprescindible algun tipus d’actuació i defensa contra avingudes, i que no hi hagi cap altra alternativa viable. S’evitarà, doncs, la protecció de zones inundables sense estructures consolidades i legalitzades, i on les crescudes i avingudes no representin un problema important de seguretat civil (fotos 8 i 9).

Foto 9. Endegament i canalització del marge dret de la rierade Carme a Carme (gener de 2002).

Foto 8. Endegament i canalització del marge dret del riuLlobregat al Clot del Moro (Castellar de n’Hug), (juliol de2000).

• Sempre que sigui possible, s’optarà per a preservar i protegir els espais inundables de les ocupacions urbanístiques i d’infrastructures. Cal minimitzar les actuacions de modificació, rectiliniació i pèrdua de diversitat ambiental dels cursos fluvials per tal de garantir el seu bon Estat Ecològic.

• En el cas d’actuacions de fixació artificial de marges i llits en eixos fluvials, on les

afeccions en cas d’avingudes no suposin pèrdues de vides humanes o una gran quantitat de pèrdues econòmiques, es tindran en compte alternatives d’endegament i protecció de

20

marges i talussos utilitzant tècniques de bioenginyeria fluvial, i es permetrà i/o estudiarà certa inundabilitat en períodes de mitjana i baixa freqüència (T=50 i/o 100).

2.2.2. Ocupació i activitats en zones inundables. El Consell d’Administració de l’ACA, en la seva sessió de 28 de juny, va aprovar una sèrie de criteris tècnics a tenir en compte en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic. La simple elaboració d’uns criteris “generals” d’aquest tipus representa un salt importantíssim en la tasca d’homogeneïtzació de les valoracions tècniques i en la protecció dels espais inundables i dels ecosistemes riparis associats. La filosofia proteccionista de l’espai fluvial ha estat, també,

21

reflectida en la recent Llei d’Urbanisme (2/2002), en el seu article 9.2 on es manifesta la prohibició d’urbanitzar i edificar en zones inundables. El document aprovat pel Consell d’Administració va néixer al Departament d’Avaluacions de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic (ara dins de l’Àrea de Planificació), com a solució necessària als problemes derivats de manca de criteris homogenis en el camp dels informes “hidrourbanístics”. A la seva elaboració van participar activament la resta de Departaments de la mateixa. També la Direcció General d’Urbanisme ha col·laborat de forma especial en l’elaboració d’aquests criteris que compten amb el seu total recolzament. Aquests criteris s’elaboren amb la finalitat d’objectivar els aspectes tècnics que s’hauran de considerar en l’elaboració dels informes que, d’acord amb la legislació vigent, ha de sol·licitar l’administració urbanística a l’Agència Catalana de l’Aigua en la tramitació dels diferents instruments de planejament urbanístic. Cal tenir en compte que el caràcter preceptiu, però no vinculant d’aquests informes, condiciona els efectes a tercers d’aquests criteris, per a la seva inclusió en els instruments de planejament urbanístic. Les zones definides dins l’espai fluvial inundable són:

1. Zona Fluvial (ZF). Ve definit per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 10 anys. Aquesta definició vol superar l’ambigüitat de la definició legal del Domini Públic Hidràulic per la via d’englobar tant la llera legal com la seva zona d’influència immediata que podríem catalogar de llera a efectes ecosistèmics. L’ambigüitat ve donada per la diferent torrencialitat dels diversos rius a considerar, torrencialitat que, amb la definició del cabal de període de retorn de 10 anys, (Q10) resta acotada a un nivell superior.

Q 10

Zona fluvial

A la franja o franges així determinades, no és aconsellable permetre cap ús. Es considera que només es podrien dur a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir un creixement equilibrat i també, mantenir una capacitat hidràulica mínima en el cas de règims hidrològics modificats per l’activitat humana. Les intervencions haurien de ser autoritzades i tutelades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

22

2. Sistema Hídric (SH). El terme de “Sistema General Hídric” fou proposat en les “Jornades Parlamentàries sobre prevenció de riscos relacionats amb l’aigua”, celebrades a Madrid els dies 24 i 25 de novembre de 1997. Sota aquest concepte es pretén integrar l’ordenació de la llera i de la seva àrea d’influència dins del procés de planificació territorial i urbana.

Q 100

Q 10

Sistema Hídric

Aquest “Sistema Hídric” (SH) de protecció fluvial, s’haurà de definir a partir de criteris basats en la consideració de valors ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials, observant, al mateix temps, determinades normes i recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides per la planificació hidrològica i concretades sobre el territori per la planificació territorial, dins de les quals es considerarà el risc d’inundació com a factor clau per a la reserva de sòl. A la SH, està expressament desaconsellat qualsevol construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny. També caldrà, en aquelles zones sense infrastructures consolidades, la protecció, preservació i/o recuperació del bosc de ribera i la seva funcionalitat ecosistèmica i hidràulica, reservant aquestes zones com a espai no urbanitzable i protegit. Els usos que el SH permet, fora de la Zona Fluvial, i sempre que aquests estiguin ja consolidats, serien els següents:

a) Ús agrícola: Terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura,

vivers a l’aire lliure i conreus silvestres. No es permetran els hivernacles ni tancaments de cap classe entre parcel·les.

b) Ús industrial - comercial: Zones verdes. c) Usos residencials: Gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades. d) Usos recreatius públics i privats: Camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure,

zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació. La implantació d’aquestes activitats recreatives no haurà de suposar, en cap cas, l’alteració significativa de les condicions naturals dels terrenys afectats.

e) Les estacions de bombament, tant d’aigües residuals com potables, es podran situar al SH, sempre que els accessos es localitzin a una cota en la qual no es produeixi la condició d’inundació greu per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

f) Les infrastructures de serveis i canonades situades al SH (foto 10), hauran d’estar soterrades i degudament protegides contra l’erosió en avinguda, i només podran autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única alternativa

23

viable. No s’autoritzaran, en cap cas, instal·lacions per al transport de productes que puguin representar un risc de contaminació del Domini Públic Hidràulic.

Foto 10. Conduccions al llargde la ribera del riu Anoiaabans de la Pobla deClaramunt (Anoia)

3. Zona Inundable (ZI). Es defineix per a la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 500 anys.

Q 500

Q 100

Zona inundable

Els usos que es proposa que siguin permesos a la ZI, fora del SH, no van encaminats a preservar el règim de corrents, sinó a evitar danys importants. Concretament, es prenen les següents limitacions: • Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota en què

no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Subratllar que la zona d’acampada de càmpings restarà fora de la zona d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 500 anys.

24

• Les futures edificacions de caràcter comercial - industrial haurien de situar-se a una cota en què no es produeixi la condició d’inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Aquestes mateixes condicions caldria aplicar-les a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) de caràcter convencional, i a les instal·lacions associades a Estacions de Tractament d’Aigües Potables (ETAP). En canvi, per a les EDAR de tipologia verda, l’únic condicionant serà el de situar-se fora del SH. A la zona inundable, caldria prohibir la instal·lació d’abocadors de qualsevol tipus.

2.2.3. Explotacions forestals de ribera. La manca de criteris clars, coordinats i respectuosos amb l’estructura i funcionalitat dels sistemes fluvials en l’explotació de les masses forestals situades a zones inundables, els boscos de ribera, ha portat, en ocasions, a la desestructuració d’aquests sistemes naturals fent decréixer la seva funcionalitat ecològica i afectant greument la continuïtat hidràulica. La gestió de les explotacions forestals que afecten els boscos de ribera han d’anar encaminades a mantenir aquesta funcionalitat depenent del context de cada tram fluvial i de la seva tipologia funcional. Els criteris d’explotació han de ser diferents segons es tracti d’una zona de capçalera o d’un tram mig o baix d’un riu, i depenent del tipus d’ecosistema forestal de ribera i del seu entorn immediat. La prevenció d’afeccions en cas d’avingudes ha de tenir prioritat per sobre de la rendibilitat econòmica. Segons les directius marcades per la Directiva Marc, i centrant-nos en la gestió i explotació dels sistemes riberencs, podem diferenciar els trams fluvials en diferents zones:

• Zones d’estat natural. Són trams de rius molt poc o gens pertorbats i amb una qualitat ambiental excel·lent, tant de l’aigua com de la ribera. Aquests trams, tal i com proposa la Directiva Marc, es consideraran com a zones de referència, i s’utilitzaran com a objectius de qualitat per a la resta de trams fluvials de característiques similars. Així doncs, aquestes zones han de romandre impertorbades i la seva explotació ha de ser nul·la, o tan sols de mínim manteniment.

• Zones molt modificades. Són trams de rius on l’activitat humana ha provocat

transformacions severes i irreversibles. La forta pressió antròpica i la inviabilitat de restaurar aquestes zones (sota criteris econòmics i socials), ha provocat que es cataloguin com a masses artificials o molt modificades i, per tant, no se’ls exigirà el bon Estat Ecològic sinó un bon potencial, que no deixa de ser un compromís de millora i manteniment estètic i paisatgístic. La gestió forestal d’aquests trams és pràcticament nul·la, però en cas d’existir la seva gestió, aquesta es basaria únicament en criteris ornamentals i paisatgístics.

• Zones on aconseguir el bon estat ecològic. Dins d’aquest grup, hi trobem la resta de

trams fluvials que no es troben en un estat de conservació natural ni es troben fortament modificats. És en aquestes zones, on es concentren la major part de les explotacions forestals de ribera i on, segons la Directiva Marc de l’Aigua (Art. 4), i la pròpia Llei

25

d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua (Art. 26.e), s’exigeix el manteniment o assoliment del bon Estat Ecològic mitjançant una mesura integrada de la qualitat de l’aigua i de la qualitat estructural tant del riu com de la ribera.

Un cop delimitades les diferents zones, caldrà establir els criteris de mesura de l’Estat Ecològic i la qualitat del bosc de ribera, i el límit a considerar com a bon estat de qualitat. En aquest sentit, s’està treballant des de l’Àrea de Planificació per tal d’obtenir un índex de mesura integrador de la qualitat del bosc de ribera, que combini l’índex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera) ja existent i àmpliament utilitzat a la península ibèrica, amb un nou índex, l’IVF (Índex de Vegetació Fluvial), més complex, i amb una avaluació flotística d’aquests ambients. L’aplicació d’aquests índexs en els diferents trams dels espais fluvials ens donarà les directrius bàsiques a considerar per a la gestió sostenible de les explotacions forestals de ribera. D’altra banda, l’Àrea de Planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua està també treballant en una regionalització dels espais fluvials, tal i com contempla la Directiva Marc de l’Aigua al seu Article 5è., que ens subministrarà una agrupació de sistemes fluvials, de les conques internes de Catalunya (5 o 6 grups diferents aproximadament), atenent-nos al seu context ambiental i, indirectament, funcional. En cada un d’aquests grups (tipus ecològics), es proposarà el sistema de mesura i el límit de qualitat per a considerar-los en “bon estat” depenent de l’estat de referència considerat per a cada un d’ells (zones amb estat natural), i utilitzant els índexs abans mencionats. Els treballs esmentats ens proporcionaran les bases per a l’establiment de criteris de gestió de les explotacions forestals depenent del context ambiental del tram fluvial afectat. D’altra banda, el Departament d’Avaluacions ha elaborat uns criteris d’intervenció i gestió administrativa per a les explotacions forestals de ribera ordenant els procediments administratius per a la seva correcta gestió i control, i determinant uns criteris provisionals per a la seva explotació sostenible amb el manteniment d’una mínima qualitat ambiental i una adequada permeabilitat hidràulica. 2.2.4. Programa de conservació i neteja de lleres públiques. Aquesta és una línia d’ajuts i subvencions atorgades des de l’administració de l’aigua cap a les administracions locals per tal de garantir el manteniment hidràulic i la conservació de les lleres públiques en bon estat. Cal, doncs, destinar aquests recursos per a les tasques definides sense desestructurar el bosc de ribera i la seva funcionalitat, i actuant, tan sols, en l’àmbit de llera pública amb criteris de sostenibilitat ambiental i hidràulica. Cal tenir en compte que:

• Els programes de conservació i neteja de lleres no són instruments de gestió i explotació forestal de ribera, ni d’activitats extractives d’àrids i terres vegetals.

• Cal actuar en aquelles zones on la variació del règim natural dels cabals circulants, atesa

la derivació permanent o temporal aigües amunt, o la variabilitat climàtica de la zona, produeixi una invasió a la llera d’espècies vegetals no pròpies d’aquests ambients i, per tant, susceptibles de ser arrossegades i produir el col·lapse en el normal desguàs d’aigua en cas d’avingudes i crescudes extraordinàries.

26

• Els treballs de neteja i conservació de lleres públiques aniran tan sols encaminats cap a

la retirada de les espècies vegetals invasores, i el condicionament hidràulic de la secció fluvial sense la modificació de la seva morfometria pròpia, per tal de garantir el pas de l’aigua en cas de crescudes, tal i com faria el propi règim natural dels cabals circulants si aquests no haguessin estat modificats per l’activitat humana.

• Totes les actuacions i permisos han d’anar acompanyades de mesures de control i d’un

compromís per part de l’autoritat receptora de la subvenció que garanteixi el compliment de les especificacions esmentades. Per a la tasca de control i supervisió es recomana la utilització coordinada d’entitats no vinculades amb les activitats econòmiques dels recursos riberencs, vinculades al territori i amb clara sensibilitat ambiental.

3. Equip redactor. Antoni Munné. Tècnic d’Ecosistemes Aquàtics. Departament de Planificació del Medi Físic. Àrea de Planificació. Lluís X. Godé. Cap del Departament de Planificació del Medi Físic. Àrea de Planificació. Alguns dels criteris esmentats han estat elaborats des del Departament d’Avaluacions (Àrea de Planificació), i/o amb la seva estreta col·laboració: Gabriel Borràs. Cap del Departament d’Avaluacions. Àrea de Planificació. Barcelona, març de 2002.

27