ELABORACIÓELABORACIÓ i COMENTACOMENTARIRI de

GRÀFIQUES DE RÈGIMNS GRÀFIQUES DE RÈGIMNS FLUVIALSFLUVIALS

ELABORACIÓELABORACIÓ i COMENTACOMENTARIRI de

GRÀFIQUES DE RÈGIMNS GRÀFIQUES DE RÈGIMNS FLUVIALSFLUVIALS

HIDROGRAMES

ELABORACIÓELABORACIÓ DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS

• La representació dels règims fluvials s’EFECTUA mitjançant un GRÀFIC, en el qual es situen:

• en l’EIX INFERIOR HORIZONTAL els mesos de l’any• en l’EIX VERTICAL el coeficient de cabal mensual (k),

que relaciona el cabal mitjà de cada mes amb el cabal mitjà anual o módul absolut, graduat amb valors de 0 a 3

ELABORACIÓELABORACIÓ DE GRÀFIQUES DE RÈGIMS FLUVIALS

Ambdós valors s’obtenen a partir de mitjanes de dades registrades durant un periode com a mínim de trenta anys.

• El valor 1 es el cabal modular o cabal mitjà anual• un valor superior a 1 indica aigües altes o CRESCUDES• un valor inferior a 1, agües baixes o ESTIAGES

1º LECTURA DEL GRÀFICIDENTIFICACIÓ DEL GRÀFICO I DELS

SEUS ELEMENTS VISIBLES

1º LECTURA DEL GRÀFICIDENTIFICACIÓ DEL GRÀFICO I DELS

SEUS ELEMENTS VISIBLES

PROCÉS PER A REALITZAR UN COMENTARICOMENTARI

2º INTERPRETACIÓ I ANÁLISI DE LES DADES DEL HIDROGRAMA

2º INTERPRETACIÓ I ANÁLISI DE LES DADES DEL HIDROGRAMA

3º CONCLUSIONS

1er LECTURA DEL GRÀFIC

IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

1er LECTURA DEL GRÀFIC

IDENTIFICACIÓ DEL GRÀFIC I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

UN HIDROGRAMA és un gràfic que representa la variació del cabal del corrent d’un río en un punt concret (estació d’aforament) en funció del temps.

El CABAL en l’EIX VERTICAL i l’escala temporal en l’ HORIZONTAL.

S’usa per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal ampla) o les crescudes del riu (escala temporal breu).

A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFIC

Cabal

Escala temporal

El cabal es pot representar en números absoluts (m3/s) . Este tipus de representació es apta sobre tot per a fer estudis d’escales temporals breus (crescudes momentànies d’un riu).

O mitjançant un número relatiu anomenat “COEFICIENT DE CABAL” que es la relació entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat MÒDUL). Este tipus de gràfic es útil per a determinar les característiques del ríu (règim, alimentació…) i poder comparar-lo amb altres.

A. DEFINICIÓN DEL TIPO DE GRÁFICOA. DEFINICIÓN DEL TIPO DE GRÁFICO

CC= Coeficient de cabal (tambié representat amb una K)

M= Mòdul absolut (Cabal Mitjà anual)

Mr= Mòdul relatiuCm = Cabal mitjà mensual

CC = Cm / MCC = Cm / M

B. IDENTIFICACIÓN DE LOS ELEMENTOS VISIBLES DEL B. IDENTIFICACIÓN DE LOS ELEMENTOS VISIBLES DEL HIDROGRAMAHIDROGRAMA

Identificació de l'estació d'aforament (si sabem en quina conca es troba ens ajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareix haurem deduir la seua localització.

Identificació de la forma de representar el cabal (en números absoluts o números relatius).

Identificació de les dades numèriques: normalment apareixerà el Mòdul (M = cabal mitjà anual) i poden aparèixer altres dades. Mr = Mòdul relatiu: relació entre M i la superfície de la conca fluvial

Escala temporal: normalment si estem estudiant el règim d'un riu apareixerà una escala mensual;

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

B. ANÁLISI DE LES DADES B. ANÁLISI DE LES DADES (Per al gràfic de coeficients)(Per al gràfic de coeficients)

Cabal per damunt de la mitjana anual

Cabal per davall de la mitjana anual

Assenyalarem una línea en el CC (coeficient de cabal) = 1 i observarem en quins mesos està per damunt de la mitjana de cabal anual i en quins per davall.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

B. ANÁLISI DE LOS DADES(Ambdós tipus de gràfics)

Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificarem els mesos (i estacions) en què es produeixen.

Pic màxim principal

Pic màxim principal

Pic mínim principalPic mínim principal

Pics màxims secundarisPics màxims secundaris

Pic mínim secundariPic mínim secundari

B. ANÁLISI DE LES DADES(Ambdós tipus de gràfics)

Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguen excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) Això ens indicará l’existència de crescudes estacionals (màxims) o estiages. Estes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règimen fluvial.

ESTIAGEESTIAGE

CRESCUDACRESCUDA

3º CONCLUSIONS:

a)Determinació del règim del riub)Determinació de la zona geogràfica

c)Aprofitament i regulació

3º CONCLUSIONS:

a)Determinació del règim del riub)Determinació de la zona geogràfica

c)Aprofitament i regulació

CONCLUSIONSCONCLUSIONS:: A. A. RÈGIM DEL RIURÈGIM DEL RIU

A partir de les dades analitzades anteriorment haurem de definir:- el régim del riu i donar resposta a les següents qüestions:

•Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l’any.

•Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals como secundaris.

•Les raons per les quals es produeixen les crescudes i els estiages.

CONCLUSIONSCONCLUSIONSA. RÈGIMS FLUVIALS: A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUSTIPUS

RÈGIM FLUVIAL: Variació del cabal d’un riu al llarg de l’any, deppén de la distribució de las precipitacions i de la quantitat de neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca, l’evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l’acció humana.

D’ahí que podem parlar de:

•Règim nival •Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical) •Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival)

CONCLUSIONSCONCLUSIONSA. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS

Règim NIVALRègim NIVAL:

El cabal està determinat per la fusió de la neu. Máxims en primavera (desgel) i mínim en hivern (neu retinguda en las muntanyes). Localització geogràfica: rius de muntanya.

Tipus: Nival pur: Rius d’alta muntanya. Màxims tardans (estiu).

Màxim nival a la primavera i estiuMàxim nival a la primavera i estiu

MÍNIMS per HIVERNMÍNIMS per HIVERNMÍNIMS per HIVERNMÍNIMS per HIVERN

CONCLUSIONSCONCLUSIONS:A. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS

Màxim nival

primaveral

Poca aigua hivernal

Màximosecundari

pluvial

Aigües hivernals altes

Màxim nival primaveral

Màxim secundari

pluvial

CONCLUSIONSCONCLUSIONSA. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS

3 Màxims

3 Mínims

Estiage

Màxims

cabal abundant

CONCLUSIONSCONCLUSIONSA. RÈGIM FLUVIAL: TIPUS

Règim PLUVIAL (2):

-Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l’interior de la península. Estiage llarg i pronunciat a l’estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera.

-Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. cabal escàs i irregular. Estiage llarg (fins a set mesos per davall de la mitjana). Màxims a l’acabament de l’hivern

EstiageEstiage

MàximMàxim

EstiageEstiage

Màxim Màxim hivernhivern

CONCLUSIONSCONCLUSIONSB. DETERMINACIÓ DE LA B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICAZONA GEOGRÀFICA

RÍUS DE Règim NIVAL O MIXT: ZONES D’ALTA O MUNTANYA MITJANA DE LA PENÍNSULA.

RÍUS DE Règim NIVAL O MIXT: ZONES D’ALTA O MUNTANYA MITJANA DE LA PENÍNSULA.

RÍUS DE Règim PLUVIAL OCEÀNICO: RIUS DE LA VESSANT CANTÀBRICA.

RÍUS DE Règim PLUVIAL OCEÀNICO: RIUS DE LA VESSANT CANTÀBRICA.

RIUS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI PUR: RIUS DEL LITORAL LLEVANTÍ.

RIUS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI PUR: RIUS DEL LITORAL LLEVANTÍ.

RÍOS DE Règim PLUVIAL MEDITERRANI CONTINENTALITZAT:

INTERIOR DE LA PENÍNSULA

RÍOS DE Règim PLUVIAL SUBTROPICAL: RIUS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA SUD.

RÍOS DE Règim PLUVIAL SUBTROPICAL: RIUS DE LA CONCA HIDROGRÀFICA SUD.

CONCLUSIONSCONCLUSIONS::C. DETERMINACIÓ DE C. DETERMINACIÓ DE L’APROFITAMENTL’APROFITAMENT

I I REGULACIÓREGULACIÓDEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat, es

poden plantejar possibles APROFITAMENTS PER A:

Ús agrícola: regÚs HidroelèctricUsos recreatiusAltres usos…

DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat, es poden plantejar possibles APROFITAMENTS PER A:

Ús agrícola: regÚs HidroelèctricUsos recreatiusAltres usos…

DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat es poden plantejar una sèrie d’INFRASTRUCTURES que servisquen

per a la regulació:

L’abastiment d’aiguaEvitar catàstrofes

NavegabilitatAltres …

DEPENENT DEL cabal del riu, la regularitat o l’estacionalitat es poden plantejar una sèrie d’INFRASTRUCTURES que servisquen

per a la regulació:

L’abastiment d’aiguaEvitar catàstrofes

NavegabilitatAltres …