Crisi energtica i societatDaniel Gmez 23 de juliol de 2011

Continuar aix no s una opciEl sistema energtic mundial es troba en una crulla. Les tendncies actuals del subministrament i consum d'energia sn clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econmic i social.Font: World Energy Outlook 2008 (AIE 2008)

Possible crisi a curt i mig termini

Energia, poblaciFont: Hughes 2008

I no noms energia

Creixement econmic i energiaFont: World Energy Outlook 2004 (AIE 2004)

Creixement econmic i energiaFont: World Energy Outlook (WEO) 2009

Font: Prieto 2011El mn fsic i el financer

Topant amb lmitsFont: DOE 2008

DesequilibrisFont: Prieto 2011

Una imatgeFont: World Energy Outlook 2010

On creixer ms la demanda? Font: World Energy Outlook 2008

Combustibles i regionsFont: World Energy Outlook 2010

Escenaris de demandaFont: World Energy Outlook 2010

PoblaciFont: Nacions Unides, World Population to 2300 (2004)9.000 milions8.000 milions7.500 milions

DesmaterialitzaciEvoluci del PIB, la demanda energtica i la intensitat energtica(EU-25, base 100 = any 2000)Font: Comissi Europea 2005

Desmaterialitzaci relativaFont: SERI 2009

Mesurant limpacteImpactePoblaciAflunciaTecnologia=xxIPAT=xxL'impacte hum (I) en el medi ambient s igual al producte de la poblaci (P), l'afluncia (A: consum per cpita) i la tecnologia (T: impacte ambiental per unitat de consum).

Identitat de KayaCO2 = P * PIB/P * IEnergtica * ICO2Les emissions de CO2 depenen de la poblaci, el PIB per cpita, la intensitat energtica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energtiques.

Quines variables s ms probable que intentem modificar primer?

La intensitat energtica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energtiques.

I qu significaria aix?

Vet aqu el repteFont: Jackson 2011 Escenari virtus: 9.000 milions de persones al nivell econmic de la UE 2007. Intensitat carboni ha de baixar descender un 9% anual durant els propers 40 anys.

s possible?Font: Jackson 2011 1990-2010: 0,7% declivi anual en intensitat CO.

Sistemes ineficientsFont: Lawrence Livermore National Laboratory i Departament dEnergia dels EE. UU. 2007

Densitat energtica

Combustibles en transiciFont: Cleveland 2008

Retorn energtic (de la inversi)Extreure o aprofitar energia costa energiaTransportar energia costa energiaEmmagatzemar energia costa energiaUsar energia costa energiaEl que he fet servir finalment s lenergia neta disponible

Pic del petroli i del gasFont: ASPO 2007

Reserves i recursos vs fluxos

EIA: subministrament petroli fins 2030Font: EIA 2009

Don sortiran els diners?Font: World Energy Outlook 2010

Matries primeres a lala

Dficit sagnantDficit comercial energtic = 4,5% del PIBImportacions petroli 2010: 25.512 milions

El concepte de renovabilitatEl sol i el vent sn renovables;Els mduls fotovoltaics i els generadors elics no ho sn.

Renovables:

Substitutives, palliatives o distractives?

Renovables: soles no podemNo contempla peak oil, canvi de paradigma del sistema elctric no del sistema econmic i social, no contempla costos energtics

Vectors, complexitat, rendimentsFont: Pedro Prieto 2007

PIB vs IPGFont: Redefining Progress 2007

Economia clsicaLes forces del mercat resoldran els problemes mediambientals a travs dels mecanismes de preu i tecnologies eficients. Els recursos naturals sn generalment inesgotables i aquells que no ho so poden ser substituts per altres tecnologies i/o recursos. Els costos mediambientals de les activitats econmiques solament poden ser determinats pels mecanismes de preus que operen en els sistemes de mercat tancats. No existeixen lmits biolgics o fsics al creixement i expansi dels sistemes de mercat. Font: Nadeau 2006

Bioeconomia"Els mercats sn sistemes oberts que existeixen en relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (...). El medi ambient natural no est separat del procs econmic, i les deixalles i els txics ja sn a nivells que amenacen l'estabilitat i sostenibilitat dels ecosistemes. (...) els lmits al creixement de l'economia global en termes biofsics sn reals i ineludibles, i la idea de que els mercats poden expandir-se perptuament i consumir ms recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa."Font: Nadeau 2006

Economia sense creixement?Seria possibleAmb una poblaci estabilitzada.Amb un consum estabilitzat, amb menys bens destatus i ms bens ds pblic.Amb un canvi tecnolgic ms lent, ms selectiu i preventiu.Treballant menys.Potenciant economies locals.Sense atur, ni dficit, ni pobresa i reduint les emissions de GEH.

Prosperitat sense creixement!Establir els lmits: El malbaratament material de la societat de consum est esgotant els recursos naturals clau i posant crregues insostenibles en els ecosistemes planetaris. s essencial establir lmits clars sobre els recursos i el medi ambient i integrar-los en el funcionament de la societat i l'economia.Arreglar el sistema econmic: Una economia basada en la perptua expansi d'un consum materialista impulsat pel deute s insostenible ecolgicament , socialment problemtic i econmicament inestable. Canviar aix requereix una nova macroeconomia de la sostenibilitat: un motor econmic que no requereix per a la seva estabilitat del creixement incansable del consum i l'expansi material del trfec.Canviar la lgica social: La lgica social que porta a la gent al consumisme materialista com la base per a la participaci social s extremadament poderosa, per perjudicial psicolgicament i ecolgicament. Font: Jackson 2011

Crtics de la teoria neoclssicaSergei Podolinski, El treball del ser hum i la seva relaci amb la distribuci de lenergia (1880), introdueix en la seva anlisi les implicacions de les Lleis de la Termodinmica.

Crtics de la teoria neoclssica Patrick Geddes, Una anlisi dels principis de leconomia (1884), detallava els principis fsics, biolgics i psicolgics per a dotar a leconomia de slids pilars.

Crtics de la teoria neoclssicaLeopold Pfaundler, Leconomia mundial a la llum de la fsica, (1902), s el primer que sinterroga sobre la capacitat de sustentaci de la Terra (poblaci mxima dintre dun territori fixat).

Crtics de la teoria neoclssicaFrederick Soddy, qumic i Premi Nobel (1921), la seva crtica parteix de les lleis de la termodinmica, sent una gran insatisfacci davant loblit sistemtic dels economistes clssics respecte a les qestions materials ms bsiques.

Crtics de la teoria neoclssicaFred Cotrell, Energia i Societat (1955), adverteix que a partir de la revoluci industrial i lexplosi dels combustibles fssils, lobtenci daquests excedents havia donat un gir radical, convertint en no renovables activitats productives que si ho havien estat fins a ara, com lagricultura.

Crtics de la teoria neoclssicaKenneth Boulding, The Economics of the Coming Spaceship Earth (1966), la humanitat haur de trobar de trobar el seu lloc en un sistema ecolgic cclic.

Crtics de la teoria neoclssicaNicolas Georgescu-Roegen: La llei de la entropia i el procs econmic (1971), impugna el dogma mecanicista en economia i defineix la natura entropica del procs econmic

Crtics de la teoria neoclssicaHerman Daly: Economia estacionaria (1977), no s possible substituir indefinidament els recursos materials per altres inputs.

Crtics de la teoria neoclssicaJoan Martnez Alier, Leconomia i lecologia (1991), els economistes ignoren les paradoxes de les seves teories i donen lesquena al mn fsic.

Crtics de la teoria neoclssicaJos Manuel Naredo, Hacia una ciencia de los recursos naturales (1993), el deteriorament ecolgic i social te el seu origen en el reduccionisme monetari, i el seu allament del mn fsic.

Declivi rpid i pic tempr de la producci.Declivi lent i pic postergat de la producci de petroliResposta proactiva Govern, Societat, Tecnologia & MercatsResposta reactiva Mercats, Tecnologia, Societat & GovernTecnosolucionsTipus Desenvolupament sostenibleMs madera!!tipus Caos climtic tipus Que continu el negociEconomia alternativatipus DecreixementCollapsetipus Mad Max tipus Isla de Pasqua tipus anys 90 Cuba/RssiaAlguns escenaris possiblesFont: Adaptat de Bryn Davidson

Decreixement

Collapse

Tecnosolucions

Ms madera!

Viure (millor) amb menysNo es tracta de tornar a lEdat Mitja.Sense la tcnica i la cincia no podrem.Idolatrar tcnica i cincia s un error.Cal reconixer els lmits fsics.Imitar a la naturalesa (biommesis).Reformar el model socioeconmic de creixement en el consum material.

Qu fem?

*s oficial! LAIE, lFMI, lONU, tots ho diuen.*********IPG: resta PIB causat per la poluci, crim i disminueix si les diferncies entre rics i pobres creixen, resta tamb per lesgotament de recursos no renovables.************