Cresol 71

12
El Cresol Una publicació de Núm. 71 Maig-Agost 2013 d'Alboraia •8-9 U U n n a a n n o o v v a a e e t t a a p p a a a a m m b b m m é é s s C C o o m m p p r r o o m m í í s s Tot el que voleu saber sobre la fi del quatripartit •2-4 www. elcresol.info La denúncia sobre Manuel Álvaro •4 I a més a més.. -Joves amb Compromís •6 -Compromís per la Diversitat •7 -Compromís amb la transparència •7 -Festes i Miracle dels Peixets •10 #soterremeldeute •5

description

 

Transcript of Cresol 71

Page 1: Cresol 71

El CresolUna publicació de Núm. 71

Maig-Agost 2013

d'Alboraia

•8-9

UUnnaa nnoovvaa eettaappaaaammbb mmééss CCoommpprroommííssTot el que voleu saber sobre la fi del quatripartit •2-4

www.elcresol.infoLa denúncia sobreManuel Álvaro •4

I a més a més..-Joves amb Compromís •6

-Compromís per la Diversitat •7-Compromís amb latransparència •7

-Festes i Miracle dels Peixets•10

#soterremeldeute •5

Més de

700

signatures

arreplegades

Page 2: Cresol 71

2 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013

Editorial

El Cresol (fundat el 1987)Núm. 71 · Maig-Agost 2013elcresol.info

Les opinions i manifestacions acípublicades són responsabilitatexclusivament dels seus autors

EdicióCoalició Compromís per AlboraiaC/ Ramón y Cajal, [email protected]

PortadaFaçana de l'Ajuntament d'AlboraiaAutor: Arxiu municipal

Col·laboracionsen aquest númeroRamon Gimeno, Josep Dolç, MàbelRedondo

ImatgesJoan Josep Pastor, SXC, Mariscal, Àn-gels Belloch, SocVoro (Panoramio.-com), Josep Pla Narbona

Disseny i maquetaciómescreatius.com

ImpressióArtes Gráficas del Mediterráneo, S.L.

Tirada10.000 exemplars

Una nova etapaamb més Compromís

La nova etapa política quecomença ara sembla tre-mendament complicada.

Estem en una situació de minoria itots haurem de fer un esforç per ges-tionar correctament el dia a dia i,mentrestant, trobar solucions als pro-blemes importants. Un període aixínecessita, creiem, una gran trans-parència i claredat en l’exercici de lapolítica. Per això volem aclarir quinaés la nostra posició:

Després de la retirada de com-petències per part de l'alcalde a Car-men Peris, i l'abandonament delgovern municipal per part d’UPPA, capdels membres del quatripartit va

convocar una reunió conjunta a qua-tre bandes per tractar de salvar elpacte. En la situació actual, donat queno hi ha una majoria alternativa queassumisca el govern municipal, ente-nem que tenim l'obligació de seguirdonant suport a l'actual govern enminoria, considerant que es mante-nen els objectius i política inicials.

Conscients del nou escenari polí-tic que significa el govern en minoria,som partidaris de consensuar ambtotes les forces polítiques represen-tades al nostre ajuntament les deci-sions més rellevants, sempre queresulten, de manera efectiva, en unamillora de la difícil situació que patim.

Ja tenim l’informe definitiu de laSindicatura de Comptes. És un do-cument de 172 pàgines en les qualstrobem l'explicació i justificació de lasituació actual del poble. Ací us dei-xem el que, podríem dir, és un resumdel que ha passat al nostre municipides de l'any 2003 en els governs delPP:

“El deteriorament de la situaciófinancera de l'Ajuntament s'ha posat

de manifest en els successius infor-mes de la Intervenció des de la liqui-dació del pressupost de l'exercici de2003.[...] els romanents de tresoreriahan sigut negatius i creixents des del'exercici de 2006.”

També afegeix que “l'Ajunta-ment no va adoptar cap mesuratendent a la racionalització o re-ducció de la despesa municipal,sinó més aviat al contrari, va execu-

tar projectes, bé de forma directa oper mitjà d'EGUSA, sense efectuarprèviament un estudi rigorós de laseua necessitat ni un pla de viabili-tat a mitjà i llarg termini realista, a fide garantir la suficiència de recur-sos per a atendre els compromisosde finançament adquirits...”

El document sencer el podreutrobar tant al web municipal com alde la Sindicatura de Comptes.

L'informe definitiu de laSindicatura de Comptes

El saldo de "Creditors a curt i llarg termini" a 31 de desembre de 2010 Compromisos financers i passius no comptabilitzats ni per l’Ajuntament ni per EGUSA

Sin

dica

tura

deco

mpt

es(In

form

e20

10)

Sin

dica

tura

deco

mpt

es(In

form

e20

10)

Page 3: Cresol 71

Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 3

Reportatge: La fi del quatripartit

2.196.000€

361.000€

+

+

47.567.000€

37.684.000€

23.434.000€

La fi del quatripartitBalanç de govern d'una etapa difícil

L'eixida d’UPPA del govern muni-cipal ha posat fi a quasi dos anys degovern compartit, en un difícil equi-libri, per tots els grups representatsal Ple de l’Ajuntament a excepció delPartit Popular. Grup, aquest darrer,que té el major nombre de regidors ique havia dirigit el govern i mantin-gut l'alcaldia durant les passadeslegislatures.

Una situació tan atípica (un qua-tripartit entre quatre forces políti-ques tan diferents) i, més encara, lesdiferències ideològiques entre elsquatre grups implicats, sols pot ex-

plicar-se per la necessitat, com-partida pels quatre, de posar fi a unaetapa caracteritzada per l'endeuta-ment progressiu i temerari, total-ment irresponsable, del governpopular a l'Ajuntament d'Alboraia.

Cal recordar ací que el total deldeute municipal evolucionà des de6.000.000 d’euros fins a la situacióactual, que s’ha de qualificar dedantesca, si atenem als númerosque ja han estat publicats en altresocasions. (Vegeu el quadre: "Deutede l'Ajuntament d'Alboraia).

Un problema de difícil solució:Els Pressupostos

El pacte del quatripartit teniaper objectiu frenar la política del'ex-alcalde Manuel Álvaro –unaautèntica fugida cap endavant es-perant la salvació mitjançant unafutura operació urbanística– i oferiral poble d'Alboraia una legislaturaconsensuada que donara solució ala difícil herència econòmica i poderiniciar una nova etapa.

Desgraciadament, no ha estataixí. El primer objectiu –posar fi a lapolítica de Manuel Álvaro, és un re-sultat evident que ha assolit el qua-tripartit, en iniciar una política

d'austeritat i redreçament del per-niciós complex de convenis i accionsjurídiques i administratives del go-vern del PP que, encara ara mateix,entrebanquen una eixida ràpida delfossar econòmic del nostre ajunta-ment.

Tanmateix, no hem estatcapaços –i és responsabilitat delsquatre grups– de superar les di-ferències puntuals per mantenirl'objectiu comú de traure l'ajunta-ment de la greu situació financeraderivada de l’etapa anterior.

Les diferències de criteri entre els membres del quatripartit, s'han evidenciat en diverses ocasions

J.J.

Past

or

Page 4: Cresol 71

4 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013

Reportatge: La fi del quatripartit

Les empreses municipalsi els deutes de l'Ajuntament

Sabem que durant els anys de go-vern del PP d'Álvaro va haver actuacionsirregulars i la justícia haurà d’aclarir sisón constitutives de delicte com nosal-tres pensàvem. Actuant en defensa delsinteressos d'Alboraia demanàrem ques'auditaren els comptes i s'investigarendiverses d'estes actuacions. L'objectiuprioritari és tornar les coses al seu lloc,restituir i corregir, i evitar que torne a pas-sar.

Els indicis que determinades actua-cions de l'anterior alcalde eren suscepti-bles de ser denunciades davant lajustícia, feren que l'equip de govern delquatripartit prenguera diverses decisionsper tal de conèixer tota la veritat. Es vainiciar una auditoria per part de la Sin-dicatura de Comptes, una comissió d’in-vestigació sobre la residència de majorsmai construïda, i també es va encarregarun informe a un advocat extern.

Eixe informe està a hores d'ara enmans dels serveis jurídics de l'Ajunta-ment, encara que, a títol personal, algunsregidors/es i membres del consell d’admi-nistració d'EGUSA l'han fet arribar a lafiscalia, demanant la investigació delsfets, i aquesta ha denunciat davant deljutge d'instrucció. El grup municipalCompromís va considerar més correcteesperar l'informe del serveis jurídics del'Ajuntament per, a continuació, obrar enconseqüència.

Al nostre parer, i abans de l'informepreceptiu dels nostres tècnics, algunes deles conclusions de l'informe semblavenpoc suportades per les proves aportades iemmarcades en terrenys personals que,en comptes d'aportar, podien posar endubte tot el conjunt. Únicament algú queconeguera tots els detalls dels fets per laseua proximitat a Álvaro i al seu governdel PP podia donar tot el crèdit a estesconclusions.

Voldríem recordar que, en el seu mo-ment, nosaltres ja iniciàrem diversosprocessos contra algunes de les actua-cions del govern del PP relacionades ambles que ara analitza l'informe.

Tenim un compromís amb la lluitacontra tota forma de corrupció, però somconeixedors del perills de la judicialitza-ció de la vida política. La nostra posició ésfavorable a presentar al Ple de l'Ajunta-ment l'informe i l'aportació al mateix delsserveis jurídics municipals. Amb inde-pendència d'aquest procés, Compromísactuaria per si mateix si ho consideraranecessari.

Respectar el procediment garanteixalhora la seguretat jurídica de totes lesparts i assegura que una denúncia ambbase prospere cap a l'esclariment delsfets, a la condemna dels delictes i a quèes faça justícia. Procedir de forma preci-pitada pot portar a la desestimació perdefectes de forma i a conseqüències, tantjurídiques com econòmiques, per al'Ajuntament.

Per desgràcia també hem viscut cómalgunes actuacions d'anteriors governshan portat a Alboraia a situacions senseeixida precisament per no seguir el pro-cediment correcte.

La denúncia a laFiscalia sobreManuel Álvaro

Durant els anys de govern del PPManuel Álvaro va crear una sèried'empreses amb diferents objectiusque han costat al poble d'Alboraia unfum de diners.

L'excessiu endeutament i la faltade tresoreria conseqüent obligà algovern del PP al tancament d'alguna.La plantilla global va disminuir, in-cloent alguns empleats d’alta retri-bució salarial. De tota manera, engran part, eixa estructura es mantin-gué gràcies als ja coneguts 23 mili-ons d’euros que avançà ASTROC (araQUABIT), a compte de futurs benefi-cis de la fallida Marina de Saplaya, ique ara devem.

Actualment, sols resten activesdos d'aquestes empreses:

CRIDA- és una empresa de ser-veis propis de l'Ajuntament: La bri-gada d'obres, el bus municipal, lagrua. Simplement, l'Ajuntament es facàrrec de les despeses que tambéassumiria si no existira l'empresa.

EGUSA- és l'empresa destinadaper Álvaro a dur endavant el granprojecte (trasllat d'Alcampo, noucentre comercial i Marina de PortSaplaya), que hauria de compensartot l'endeutament que la seua gestióestava provocant. Qualificada comempresa de mercat, podia endeutar-se al marge de l'Ajuntament i ha es-tat utilitzada en eixe sentit, acumu-lant la major part del deute

municipal. L'anterior equip popularva anar cedint patrimoni municipalperquè EGUSA poguera endeutar-se.

El deute d'EGUSA és con-seqüència d'activitats lligades al'Ajuntament, i no d'una activitatmercantil autònoma. L'empresa, persi mateixa, no era el problema: ho erala gestió global de l'Ajuntament.

El repàs de deutes ho demostra,- Tres hipoteques, en càrrecs de

l'Ajuntament per construir l'edificiseu d'EGUSA i de Crida, la central dela policia i el centre de dia;

- El deute pel soterrament delmetro, que hauria de pagar-se ambaprofitaments urbanístics;

- El deute a l’hereva d’ASTROC(ara QUABIT): 23 milions que s'hanusat en pagar eixos préstecs, a mésdels 6 milions del cànon del geriàtrici els 8 milions i mig pagats a GTP acompte del deute del metro.

Reduïda a una mínima estructu-ra administrativa, que pot mantenir-se mitjançant una sèrie d'activitatsmenors delegades per la Corporació,el problema és ara fer front a la de-volució dels préstecs i, en el futur, alsdeutes a GTP i QUABIT. Si es produï-ra una fallida de l'empresa, Alboraiapodria perdre tot el patrimoni con-centrat en EGUSA: els tres centresanomenats abans als hipotecaris i elterreny del pàrquing d'ALCAMPO es-sencialment.

La situació econòmica de les empreses municipals és realment crítica

SXC

Page 5: Cresol 71

Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 5

Els membres de Compromís perAlboraia fan entrega de les Signatu-res a les Corts per deixar constànciade la voluntat del veïnat d’Alboraia.

El secretari local a Alboraia i re-gidor de l’Ajuntament, Francesc Pas-tor, ha fet entrega de més de 700signatures de veïns i veïnes d’Albora-ia, en companyia del síndic i porta-veu de Compromís en les CortsValencianes, Enric Morera. La reple-gada de signatures forma part de lacampanya #soterremeldeute, en laqual es demana la condonació deldeute de soterrament de les vies del

metro al seu pas per Alboraia.Malgrat les recents declaracions

de la Consellera Bonig, on afirmaque la Generalitat no es farà càrrecdel deute, des de Compromís per Al-boraia continuarem duent la veudels veïns a les institucions i man-tindrem la nostra postura sobre undeute que considerem il·legítim.

Compromís sol·licita que la Ge-neralitat allibere la corporació muni-cipal d’eixa part tan important delseu endeutament, perquè és undeute que no ens correspon, en sercompetència exclusiva de la Genera-

litat, i, per altra banda, fruït de com-promisos que mai no devienhaver-se assumit (ni per part de laGeneralitat ni per part de l’Ajunta-ment), fent cas dels informes del’interventor municipal, quan deiadel conveni que “no està suportatamb recursos suficients en el mo-ment de subscriure’l”.

Es tracta d’una condició ne-cessària per a la futura recuperacióeconòmica d’aquest ajuntament, siés que aquesta es preveu sobre ba-ses realistes i no sobre projectes ir-reals.

#Soterremeldeute

Compromís fa entrega de mésde 700 signatures del veïnatd’Alboraia en favor de lacondonació del deute del metro

El portaveu de Compromís per Alboraia fa entrega de més de 700 signatures en favor de #soterremeldeute al síndic portaveu de la Coalició Compromís a les Corts, Enric Morera

Les Corts, el pas final per tal que #soterremeldeuteAmb la presentació de les més

de 700 signatures i la Proposta Node Llei (PNL) per part del grup Coali-ció Compromís a les Corts, el pobled’Alboraia expressa clarament a laGeneralitat la seua voluntat que cor-regisca la seua errada de 2006. Vaser en eixe moment quan, amb unsinformes tan desfavorables del’interventor municipal, la Conse-lleria degué dir no al projecte que hadeixat al voltant d’uns 26 milions de

deute al nostre poble.Este és el pas previ per tal d’arri-

bar a un conclusió en els objectiusde la campanya amb una votació ales Corts Valencianes. Paral·lela-ment, estan previstes reunions entreels diferents grups per tal de valorarla PNL i les seues conseqüències.

La postura expressada per laConsellera d’Infraestructures iTransport, Isabel Bonig, oblida la se-ua coresponsabilitat en el deute i

perjudica greument la viabilitatd’Alboraia. En exigir el pagamentd’una quantitat que la corporaciómunicipal no té capacitat d’afrontar,dificulta un poc més el futur dels al-boraiers i les alboraieres.

Confiem que la seua responsa-bilitat amb la ciutadania estarà perdamunt dels interessos partidistes.En tot cas, des de Compromís perAlboraia, estarem allí per exigir-ho.

J.J.

Past

or

Page 6: Cresol 71

6 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013

Opinió

Ens trobem en una situaciód´emergència social provocada perla crisi econòmica i la fallida del sis-tema capitalista amb la complaençadels poders públics, tutelats abanspel PSOE i ara pel PP, que ha provo-cat que molts joves emigren per tro-bar feina deixant perdre el potencialque tenen.

Una de les causes de l´elevatatur juvenil a la nostra terra la po-dem trobar en l'època de la bombollaimmobiliària, a la qual s’oferien sousraonables i molts llocs de treball alsector de la construcció provocantque estudiants que cursaven l'ESOabandonaren prematurament elsestudis per treballar en el sector ique actualment estan desocupats.

Com està la situació d'atur entreels joves? Per desgràcia estemmalament. Al País Valencià ens tro-bem que la taxa marca el 55,74%mentre que a Espanya es troba al

57,2%. Serà qüestió d'anys que esti-ga per baix del 50%.

Els joves que opten per tornar aestudiar després de buscar feinasense èxit tampoc es lliuren de lacrisi per les retallades en educació,que impliquen tindre menys profes-sors i més massificació a les aules.

Un altre dels problemes que pa-tim els joves és la dificultat peremancipar-nos i tindre accés a unavivenda digna i a un preu just. Preci-sament per aquest últim motiu,molts joves es veuen obligats a tor-nar a viure a casa dels pares. Cal unpla de xoc que facilite l'accés a la vi-venda i també la construcció de mésVPO.

Parlem ara de propostes per alsjoves d'Alboraia, com, per exemple,el projecte de la Casa de la Joventut.Sembla que ha quedat als calaixosde l'Ajuntament. Si inicialment ana-va a estar a l’antiga parada de Pal-

maret, ara sembla impossible,després que Metrovalència hajaanunciat que va a utilitzar-ne lesinstal·lacions.

També es podria començar aconstruir un carril bici que comuni-cara el centre urbá amb Saplaya iPatacona, malgrat que la situacióeconòmica de l'Ajuntament no és lamillor. En qualsevol cas, el carril biciper si soles no és suficient: s'ha decomplementar amb la instal·laciód'aparcabicis a l'entrada de lesplatges amb vigilància policial perevitar robatoris i dissuadir els ciclis-tes de portar les bicicletes a l´arena.

Altra de les mancances ésl'absència de metro nocturn a Albo-raia durant tot l'any, que només fun-ciona en Falles i Sant Joan pel rèditeconòmic que reporta a Metrovalèn-cia, quan el rèdit que ha de perseguirés el social. Fa uns anys es va feruna prova de metro nocturn fins les2 de la matinada i, finalment, Metro-valència va dir que no el posava perles nits per no tindre passatgers.Lògic, si tenim en compte que la gentsol tornar a casa entre les 3 i les 6 dela matinada. Si la prova hagueraexistit durant tota la nit, probable-ment ara en tindríem el servei. D'al-tra banda, els acomiadaments depersonal que està executant la di-recció de FGV dificulten aconseguir-ne la posada en marxa.

I, per últim, parle de la properaconstitució del Consell Local de laJoventut a Alboraia. Esperem quesiga un organisme plural i actiu querepresente i done veu a tots els jovesdel poble, també solucions a l'elevatatur jove que patim, i que lluite con-tra la falta d'ajudes destinades aaquest sector de la població.

La situació dels jovesal País Valencià i a AlboraiaRamón Gimeno · Representant de Joves amb Compromís per Alboraia@Ramon_Gimeno

SXC

Page 7: Cresol 71

Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 7

Opinió

La transparència no es demana,s’exerceix

Al plenari d’abril UPPA vapresentar una moció que "preteniapretendre" la transparència, i he feteixe joc de paraules perquè, quanrealment vols transparència,treballes per ella, consensues perella. Però no, cada grup de lacorporació li demanàrem al grup quela presentava un afegit. Per exemple,Compromís va demanar que lesdades que es publicaren foren desde l’inici de la legislatura, però, denou, la resposta va ser no, no a tot.

I és que clar, quan ú demanatransparència, res millor quepredicar amb l’exemple. Ara ens

pretén criticar, però algú sap res deles assignacions dels regidors d’eixepartit mentre han estat al govern?Algú sap res del finançament del seupartit? Segurament, de nou, laresposta és no.

I les mateixes preguntes podeufer-se respecte de les retribucionsals partits. Sent ella la responsabledel pressupost 2012 va desaparèixereixa partida? No (jo diria encara més:va dir no a la minoració que des deCompromís li vam demanar. I per quèla demana ara? O per què votava afavor anys enrere amb quantitatssubstancialment més sustancioses?

Veieu quin és el nexe entre lesdos actuacions? Doncs jo sí,l’oportunisme i la demagògia.

Però anem a deixar això enrere.Nosaltres actuem en positiu. Sí quehem publicat les dades dels sous delcàrrecs públics (no sols elsd’Alboraia) al web del partit, sí queestem publicant els comptes deCompromís i molta més informacióque sí podreu trobar a la pàgina webwww.compromis.ws

Transparent hi ha que ser-ho iparèixer-ho.

Màbel Redondo · Regidora del Grup Municipal Compromís per Alboraia@Mabel_RegAlb

A l'escola i als instituts, les/elsjoves LGTB (lesbianes, gais, transe-xuals i bisexuals) ho tenen ben cru iés quasi impossible que hi haja unanormalització socioeducativa en fa-vor i benefici dels drets de totes lespersones a conviure en pau i harmo-nia sabent el que cadascú pensa iés, perquè per a elles i ells encara ésmés difícil sortir d'eixa situacióopressiva, insultant, agressiva, vio-lenta i LGTBfòbica.

Aleshores caldria, per una ban-da, legislar uns drets més adients ala realitat social que afavorisquen lasociabilitat de tots els membres im-plicats, per altra banda, que l'educa-ció siga oberta, lliure i diversa perfacilitar la igualtat que avui manca ala nostra societat. Posem, doncs, lanostra voluntat i la nostra lluita eneixe sentit, per a millorar l'educaciólliure, diversa i tolerant en pro del'orientació sexual i de gènere de to-tes les persones i especialment dels

joves.Hi ha encara infinitat de joves

que tenen por i entrebancs psicolò-gics resultants d'una educació catò-lica i masclista frustrant, la queles/els joves pateixen avui dia. Eixasituació de tancament, de temor id’expressió continguda per a sortirde l´armari (tambe la pateixen laresta) és encara un problema per amoltes i molts. Caldria despullar-sedels prejudicis i ficar-se a treballarjunts sabent el que fem sense porsni sense tabús. És eixe pas d'opciópersonal el que cal donar lliurementi conscientment, que encara que lescondicions no son les més òptimes,cal fer l'esforç d'eixir de l'armari ambtotes les conseqüències, d’expressarel que som, tot i tenint que afrontarla confiança familiar, d'amistats i dela gent en general, però, sabent quehi ha moltíssima gent al costat nos-tre, alliberada o no, que ja ha passatper eixa etapa de foscor i que ara

està disposada a ajudar a alliberar-nos i a integrar-nos sexualment.

Una vegada abandonades reixes,tanques i foscors de l'armari, caldriaque creguérem en la nostra estima i,aleshores, triàrem on volem estar iquè volem fer, perquè açó és unatasca inacabable. La societat, lespersones i la diversitat d'idees estanallà fora al carrer. Cal, doncs, fer quela gent s’adone del que som i delsdrets que cal aconseguir (encara noestà tot fet). Hem de posar tota lacarn a la graella, exigir-nos partici-par activament en la nostra lluitaper la llibertat, la convivència pací-fica i la tolerància. Cal, doncs, esti-mar i respectar totes i tots i fer quet'estimen i respecten. Siguem el farque dóna llum a les oportunitats vi-vencials fent propostes i apostes perla diversitat de totes les opcions i detotes les persones.

Joves fora de l'armari!Josep Dolç · Membre de la sectorial de Compromís per la [email protected]

Page 8: Cresol 71

8 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013

Trobada d'Escoles en valencià

Alboraia celebra lafesta del valencià

Alboraia, va ser,durant dos setma-nes, el centre dereferència de l’en-senyament en va-

lencià a l’Horta Nord. Unes 12.000persones i centenars d’escoles ientitats per la promoció del valen-cià van celebrar la vitalitat de lanostra llengua, malgrat la difícil si-tuació que pateix.

La trobada d’enguany ha servit,a més, per retre homenatge a dospersonalitats il•lustres. Per uncostat, a nivell general, les Troba-des 2013 estan vinculades a l’anyEstellés, en commemoració del20é aniversari de la mort del granpoeta de Burjassot.

Localment, Alboraia ha premiatels 28 anys de línia en valencià de

la mestra del nostre poble, EncaraRubio, en un sopar homenatgeamb la presència d’unes 150 per-sones. La labor de la docent per lallengua, una de les precursores ala comarca de l’ensenyament envalencià, va iniciar-se al CEIP Me-diterrani de Meliana, on va entrardesprés de 12 anys a Millars, i vafinalitzar al CEIP Cervantes d’Al-boraia.

Al respecte del calendari, vacomptar amb una gran quantitatd’actes previs, del 12 al 20 d’abril,que amb el fil conductor de la mú-sica i l’obra de Vicent Andrés Es-tellés va implicar les comunitatseducativa i musical d’Alboraia.Xerrades pels més menuts, con-cert de la banda de la societatmusical o cinema en valencià són

Música i balls tradicionals a les Trobades

A.B

ello

ch

Mar

isca

l

Mar

isca

l

Assumiràs la veu d'un poble

Page 9: Cresol 71

Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 9

Correfoc a càrrec dels dimonis de l'Avern d'Alboraia

A.B

ello

ch

alguns del exemples més repre-sentatius.

Els més grans també van tin-dre el seu espai a les trobades, so-bretot amb el correfoc que elsDimonis de l’Avern d’Alboraia vanfer el dia 19, just abans del concertd’Atzembla i Atupa al barri de Pal-maret.

Finalment, l’entrega de premisd’escriptura Sambori, a l’acte pre-sentat per Rodamons, va donarpas al gran diumenge. Al Parc de

les Vies, les cercaviles dels centreseducatius locals ens van portar atots a la Trobada 2013 amb tallers,activitats, actuacions i, sobretot,una reivindicació clara: la promo-ció de l’ús del valencià al sistemaeducatiu.

El nostre poble i la nostra co-marca van demostrar una alta es-tima per la seua llengua i, com aCompromís per Alboraia, assumimel seu missatge pel valencià: calque...camines decididament.

Trobada d'Escoles en valencià

A.B

ello

ch

A.B

ello

ch

Un dels nombrosos tallers que es feren durant la trobada

La mestra Encarna Rubio va rebre un sentit homenatge

A.B

ello

ch

Membres de Compromís, amb el síndic Enric Morera, a la inauguració del monolit commemoratiu de laXXVI Trobada d'Escoles en valencià a Alboraia

A.B

ello

ch

Page 10: Cresol 71

10 | El Cresol | Núm. 71 | Maig-Agost 2013

Un altre any hem pogut gaudirdel Miracle dels Peixets. Este any hacaigut baix en el calendari (20 demaig), i ja són més de 650 anys. 650anys en què els nostres avantpas-sats han sabut transmetre la histò-ria dels fets extraordinarisocorreguts al Barranc i a la platjad'Alboraia. Un any més s'ha tornat a

contar la història als xiquets, novaper a alguns, i molts d'ells van anar apassar un dia de jocs, veïnat i dinar al'ermita dels Peixets. Però, com queja està ben entrat el segle XXI: hemtingut novetats. El diumenge 19 demaig, va haver jocs organitzats pelsscouts a l'ermita i un passeig fenttota la ruta del miracle, on s'explicà

tot el camí que varen fer les formes,des de la vessant històrica-religiosa,etnològica i natural. Es va fer diu-menge per conciliar la vida familiar,ja que el dilluns era només festaescolar, i així va poder anar-hi tota lafamília. Vertaderament, l'autènticMiracle dels Peixets és que, 650anys després, encara se celebre.

El miracle dels peixetsal Segle XXI

Tradició i festes

Soc

Voro

/Pan

oram

io.c

om

Ermita dels Peixet al Barranc del Carraixet. Alboraia

Ja s'ha encetat el debat

Les festes, han permès històri-cament als i les habitants dels po-bles trobar-se durant uns dies al’any en un ambient distés i festiu.Han generat germanor entre veïns, ihan permès la ciutadania afrontar elfutur com un grup cohesionat i deci-dit.

El passat 14 de febrer es vaaprovar el reglament del Consell

Sectorial de festes, que va comptaramb el nostre vot. Estem especial-ment contents perquè, este tipus deconsell naix amb una filosofia quedes de Coalició Compromís defen-sem des de fa anys, gestió de “baixcap a dalt”.

Això implicarà que, indepen-dentment del model de festes quecadascú de nosaltres tinguem en

ment, la decisió i aplicació serà fruïtdel consens veïnal. Ens trasllademd’un model dirigit a un model dele-gat o a un model participatiu (eltemps dirà).

Ara que tots i totes tenim veu iespai on trobar informació al res-pecte i on poder debatre les teuesidees. Tu que n'opines?

El model de festes

S'ha obert el debat sobre l'actual model de festes al nostre poble. Ara és moment de decidir, entre tots i tots, quin model volem

J.J.

Past

or

Page 11: Cresol 71

Maig-Agost 2013 | Núm. 71 | El Cresol | 11

No podran res davant d'un poble...Ha passat a Alboraia

Una membre de la junta local de l'Associació contra elcàncer entrega un record a la companyia l'Alqueria del'horta que va participar en la V mostra de teatre contra elcàncer

A.B

ello

ch

Mònica Oltra va acudir en gener a la roda de premsa organitzadasobre la variant de Tendetes que finalment va descartarDiputació

A.B

ello

ch

imatge aèria de la plaça del Carme durant l'event solidaritots amb Ainhoa

A.B

ello

chCavalcada fallera

A.B

ello

ch

Taller contacontes Kamishibai per a xiquets i xiquetes durantels actes de la celebració del Dia del llibre 2013 a Alboraia.

A.B

ello

ch

...alegre,...

...i combatiu

Tot un poble va eixir al carrer per tractar que uns xiquetsd'Alboraia es quedaren al municipi

A.B

ello

ch

...unit,...

Presentació dels llibres de Cristòfor Martí Adell i JordiBayarri durant els actes de la celebració del Dia del llibre2013 a Alboraia.

A.B

ello

ch

ICelebració del combregar d'impedits a Alboraia

A.B

ello

ch

Benedicció d'animals de Sant Antoni en la partida de Vera

A.B

ello

ch

Inauguració de l'exposició sobre Vicent Andrés Estellés que també incloïa una seccióamb fotografies de les Trobades que es van celebrar en 1995 a Alboraia

A.B

ello

ch

Page 12: Cresol 71

Joan Fuster

Organitza:

Divendres, 31 de maig

CONFERÈNCIA

Casa de la Cultura19'30 h.

Després tindrem:-Sopar (sufragat per cadascú)

-Concert (gratuït)(grup per determinar)

*Pau Viciano Navarro (Castelló de la Plana, 1963)és un historiador valencià, doctor en HistòriaMedieval per la Universitat de València des de1989 i membre del consell de redacció de larevista L'Espill. S'ha especialitzat en l'estudi de lafiscalitat reial, la fiscalitat i les financesmunicipals, i l'oligarquia urbana dirigent de la vilade Castelló de la Plana entre els segles XIV i XV. El1995 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.

sota la lupa de Pau Viciano*

Alboraia