Construïm Ciutats Amigues de la Infància - · PDF fileorientats cap a un objectiu...

ConstruïmCiutats Amiguesde la Infància

1

El programa Ciutats Amigues de la Infància (CAI) pretén promoure l’aplicació de la Convenció sobre elsDrets de l'Infant a l'escala local mitjançant l'impuls, elreconeixement i l'intercanvi de polítiques i experièn-cies locals pels drets dels infants entre municipisd'Espanya.

Aquest material identifica el marc de treball, els pilarsi els passos a fer per tal d'anar construint pobles iciutats més compromeses amb el compliment efectiudels drets dels infants, entenent infant tal com hodefineix la Convenció: persones fins als 18 anys.

Què és i com neix la iniciativa Ciutats Amigues de la Infància?Per què un enfocament municipal centrat en el infants?Els 4 principis per orientar una Ciutat Amiga de la Infància Els 9 pilars bàsics per construir una Ciutat Amiga de la InfànciaLes Ciutats Amigues de la Infància a Espanya Recursos sobre infància i ciutats (CD)

020405061719

Construïm Ciutats Amiguesde la Infància

Índex

El programa Ciutats Amigues de laInfància (CAI) és un instrument per lapromoció i aplicació de la Convenciósobre els Drets de l'Infant a escalalocal que vol implicar els governsmunicipals i altres ens locals en ferefectius els drets dels nadons, nens,nenes, adolescents i joves fins als 18anys. Es tracta, doncs, de promoure elrespecte pels drets de la infància allàon tenen un impacte més directe enles seves vides: els municipis.

Així, en una Ciutat Amiga de laInfància l'opinió, les necessitats, lesprioritats i els drets dels infants for-men part de les polítiques, programesi decisions públiques; i, per tant, ésuna ciutat apta per a tothom. La inicia-tiva CAI planteja un estil de govern iuna gestió urbana participativa, capaçde garantir als ciutadans més joves el

ple gaudi dels seus drets. Per això faespecial èmfasi en el foment de laparticipació infantil.

La iniciativa Ciutats Amigues de laInfància neix l'any 1996 arran de laresolució aprovada en la Conferènciade Nacions Unides sobreAssentaments Humans (Habitat II) ones declara que el benestar de la infàn-cia és un indicador clau d'un hàbitatsaludable, d'una societat democràticai d'un bon govern.

Més endavant, l'any 2002 l'AssembleaGeneral de Nacions Unides en la sevaSessió Especial dedicada a la infànciava adoptar la Declaració “Un mónapropiat per als infants” i un Plad'Acció a partir d'allò establert a laConvenció sobre els Drets de l'Infant.Els Estats van acordar avançar en el

Què és i com neix la iniciativaCiutats Amigues de la Infància?

Construïm Ciutats Amigues de la Infància

que van anomenar “la nostra causacomuna: el benestar de la infància i lapromoció i protecció dels seus drets”.(Veure el CD)

Totes les conferències internacionals isessions especials en matèria d'infàn-cia s'emmarquen en la Convenciósobre els Drets de l'Infant de 1989 queés el tractat de drets humans univer-salment més acceptat i que conté el

conjunt d’estàndards legals internacio-nals més exhaustiu per a la protecció iel benestar de la infància. LaConvenció, més enllà d'establir obli-gacions als Estat part, insta les ciu-tats a concebre's a si mateixes, elsseus serveis, les seves infraestructu-res i qualitat de vida d'una altramanera, que tingui en compte lesnecessitats específiques i la perspec-tiva i opinions dels infants.

www.ciudadesamigas.org

En qualsevol cas i arreu, una Ciutat Amiga de la Infància ha de garantir el dretde qualsevol infant, adolescent i jove que viu al municipi a:• Influir sobre les decisions que els afecten i que es prenen a la seva localitat.• Expressar la seva opinió sobre el municipi que desitgen.• Participar en la seva família, comunitat i vida social.• Accedir a serveis bàsics com la salut, l'educació i la protecció.• Beure aigua potable i tenir accés a serveis de sanejament adequats. • Ser protegit contra l’explotació, la violència i l’abús.• Passejar amb seguretat pels carrers.• Trobar-se i jugar amb els seus amics i amigues.• Tenir espais verds per a plantes i animals.• Viure en un medi ambient no contaminat. • Participar en activitats socials i culturals.• Ser un ciutadà igual que els altres, amb accés a qualsevol servei, indepen-dentment de l’origen ètnic, religió, nivell econòmic, sexe o discapacitat.

4

Per què un enfocament municipalcentrat en els infants?

Una CiutatAmiga de laInfància s'had'orientar apartir dels

quatre principisrectors de laConvenció

sobre els Dretsde l'Infant


La infància ha de ser una prioritat perals municipis, en primer lloc, perquèés una obligació legal. Arran de laConvenció sobre els Drets de l'Infant,els Estats tenen l'obligació d’assegurarque l’interès superior de l'infant es téen consideració en totes les accionspolítiques i no només en aquellesadreçades específicament a la infància.

Més enllà de l’imperatiu legal, hi hamoltes altres raons per les quals calsituar la infància al centre de les polí-tiques locals com, entre d'altres, lessegüents:

• Els nens i les nenes són individus.No són propietat dels seus pares nide l'Estat, ni són només persones endesenvolupament, sinó que tenen elmateix estatus que els adults. • Els infants inicien la seva vida com aéssers totalment dependents.Necessiten els adults per cuidar-los,educar-los i orientar-los cap a la sevaindependència.

• Molts canvis socials impacten en elsinfants de manera desproporciona-da i massa sovint negativa.Fenòmens com la globalització, elscanvis en les estructures familiars oun estat del benestar cada vegadamés reduït tenen repercussionstranscendentals sobre la infància.• Les mesures polítiques que prenenels governs, així com les sevesomissions, poden repercutir ambmés contundència sobre els infantsque sobre qualsevol altre grupsocial. • La infància no vota i no té possibili-tat de jugar un paper significatiu enla política institucional. Sense acordsespecials, els nens i les nenes no tin-dran cap influència sobre les deci-sions dels governs.• El desenvolupament saludable delsnens i les nenes és crucial per albenestar present i futur de qualse-vol societat i els costos de desaten-dre'ls són enormes, sobretot,durant la primera infància.

5

La no discriminació (article 2)

Una Ciutat Amiga de la Infància ha de ser activament incloent ambtots els nens i nenes, independentment de la seva cultura, religió o

capacitats, d’allò que pensin o diguin, i del tipus de família de la qualprocedeixin. No importa el seu lloc d'origen, la seva situació legal, la llenguaque parlin, la professió dels seus pares, si es tracta de nens o nenes, si tenenalguna discapacitat o si són rics o pobres. Cap infant no ha de rebre untracte injust sota cap concepte ni circumstància.

L'interès superior de l'infant (article 3):

L’interès superior de l’infant ha de ser laprincipal consideració a l’hora de prendre

decisions que puguin afectar la infància. Tots els adultshan de fer el que sigui millor per als nens i les nenes,de manera que, quan prenguin decisions, han depensar en la manera com afectaran els infants. Això ésparticularment rellevant en el cas dels responsables dedissenyar i aprovar pressupostos, polítiques inormatives. La majoria de les accions dels governslocals afecten la infància de manera directa o indirecta,per tant, tots els departaments i nivells del governnecessiten ser sensibilitzats sobre l’impacte de lespolítiques en la vida dels infants, adolescents i joves.

El dret a la vida, la supervivència i eldesenvolupament (article 6):

Els governs locals han de garantir lasupervivència i el desenvolupament de tots els infants,tant pel que fa al desenvolupament físic com mental,espiritual, moral, psicològic i social. Així, una CiutatAmiga de la Infància ha de maximitzar la supervivènciai el desenvolupament de totes les nenes i nens,generant les millors condicions per a la vida saludable.

Escoltar els infants i respectar lesseves opinions (article 12):

En una Ciutat Amiga de la Infància elsnens i les nenes són visibles i són escoltats.Es promou la seva participació activa com aciutadans i subjectes de dret, assegurant-losla llibertat d’expressar els seus punts de vistasobre “totes les qüestions que els afecten”.Així mateix, també es tracta de garantir queles seves opinions són escoltades iconsiderades tant per part de l'ajuntament,com als seus barris, a les escoles, alshospitals i a les famílies. El propi procés deconstrucció d'una Ciutat Amiga de la Infànciaha d’involucrar els nens i les nenes com aparticipants actius i ben informats. Per altrabanda, cal recordar que la Convenció nointerfereix amb el dret de les mares i pares ila seva responsabilitat a l’hora d’expressarles seves opinions sobre qüestions queafectin els seus fills i filles. És més, esreconeix que el nivell de participació d’uninfant en les decisions ha de ser l’adequat a laseva maduresa, ja que la capacitat d’un infantper formar-se opinions i expressar-les esdesenvolupa amb l’edat.

ELS 4PRINCIPISPERORIENTARUNA CIUTATAMIGA DELA INFÀNCIA

1

4

3

2


Els 9 pilars bàsics per construir unaCiutat Amiga de la InfànciaAquests pilars bàsics són interdependents i estan interconnectats iorientats cap a un objectiu comú: millorar la vida de les nenes i elsnens fent efectius els seus drets.

1. PARTICIPACIÓ INFANTIL

2. MARC LEGAL AMIC DE LA INFÀNCIA3. ESTRATÈGIA MUNICIPAL DE DRETS DE LA INFÀNCIA 4. COMISSIÓ DE DRETS DE LA INFÀNCIA OMECANISME DE COORDINACIÓ5. ANÀLISIS I AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DE LESPOLÍTIQUES EN LA INFÀNCIA6. PRESSUPOST ESPECÍFIC I SENSIBLE A LA INFÀNCIA7. INFORME PERIÒDIC SOBRE L’ESTAT DE LA INFÀNCIAAL MUNICIPI8. DONAR A CONÈIXER ELS DRETS DE LA INFÀNCIA9. RECOLZAMENT A ORGANISMES INDEPENDENTS DEDRETS DE LA INFÀNCIA

7

Aquest primer pilar és fonamentalper a tot el procés i per a la resta depilars, ja que tracta de la implicacióactiva dels nens i les nenes en elsafers que els afecten, cal escoltar-losi prendre’s en consideració en el pro-cés de presa de decisions. De fet,aquesta és una de les essències delprocés de construcció d’una CiutatAmiga de la Infància: informar iimplicar els nens i les nenes, així

com respectar els seus punts de vistai experiències, tenint-los en comptecom a protagonistes, subjectes dedret i ciutadans actius i iguals. Talcom preveu la Convenció en el seuarticle 12, escoltar i tenir en compteels punts de vista dels infants, estàcomençant a canviar les relacions i atransformar lentament les institu-cions i serveis en una direcció mésfavorable i sensible a la infància.

1. PARTICIPACIÓ INFANTIL

A. CONSELLS D’INFÀNCIAO FÒRUMS ESTABLES DE PARTICIPACIÓ INFANTIL

B. PLA D’INFÀNCIA OESTRATÈGIA PER I AMB LAINFÀNCIA

COMPLETAR ELSINDICADORS D’APLICACIÓDE LA CONVENCIÓSOBRE DRET DE L’INFANT

ELS 9PILARS BÀSICS

REQUISITS DERECONEIXEMENT

• Com es reflecteix el principi de l’article 12 de la Convenció en els diferentsnivells del govern municipal?• De quina manera es consulten els nens i les nenes de manera significativa isense discriminacions sobre les qüestions que els afecten?• Com es promou el respecte per les opinions de la infància entre la ciutadaniai, en particular, entre els pares i mares?• Com es treballa amb les persones que tracten amb infants el respecte pelsseus punts de vista?• Com es consulta i s’impliquen les nenes i nens que requereixen atenció espe-cial sobre les seves necessitats específiques, ja siguin relacionades amb pro-blemàtiques socials, justícia del menor o infants amb discapacitat? • Quins compromisos s'han adquirit per garantir les necessitats i perspectivesdels nadons i la primera infància?

8


LLISTA DECONTROLSOBREPARTICIPACIÓINFANTIL

>

Comprometre’s amb la infància hade significar un canvi continu isubstancial a l'hora d'escoltar-la i,per tant, no n’hi ha prou d’incorpo-rar estructures al govern i reunionssobre infància, sinó que s'han dedonar canvis en la forma i circuitsd'informació, de debat i de consul-ta, així com en l’organització, els

calendaris i les agendes de les reu-nions. En aquest sentit, tal com jafan força governs locals arreu delmón, es tracta de dur a terme con-sultes amb els infants i crear meca-nismes estables de participació pertal que la consulta als nens, nenes iadolescents formi part de la pràcticaquotidiana.

El govern municipal ha de garantirque el marc legal de les seves com-petències promou i protegeix elsdrets de la infància. Sense una nor-mativa impregnada pels principis i

drets que emanen de la Convenció,les polítiques i pràctiques positivesper a la infància només suposaranpedaços, però no seran suficientsper fer efectiu un enfocament de

2. UN MARC LEGAL PER A LA INFÀNCIA

9


• S’ha analitzat com afecta la legislació nacional en matèria d'infància l’àmbitlocal?• El govern local ha revisat la legislació de la seva competència de maneraque pugui garantir el respecte a la Convenció i els seus quatre principis?• De quina manera es té en compte l’interès superior de l'infant en totes lesaccions que l’afecten? • Es reconeixen tots els drets a qualsevol nena o nen sense discriminació? • Com s'assegura que els nens i les nenes, incloent els infants en circums-tàncies especials, tenen accés a assessorament, advocats i procedimentsde reclamació contra infraccions i violacions dels seus drets?

LLISTA DECONTROL

SOBRE MARCLEGAL

<

drets sensible a la infància. D’altrabanda, també és cert que un marclegal fort i garantista és de poca

utilitat si no es difon i s'implemen-ta adequadament a través de lasensibilització i la formació.

En el marc de les polítiques locals,les estratègies en matèria d'infància,per un costat, cal que es concretinen forma de plans municipals d'in-fància, i per l'altre, que estiguin con-nectades amb les grans línies estra-tègiques i objectius d'altres plansexistents a escala catalana i tambéespanyola. Aquest instrument de pla-nificació ha d’anar més enllà de lesdeclaracions, i establir objectius iactuacions assolibles i reals en relacióamb un ampli ventall de drets eco-nòmics, socials, culturals, civils i

polítics dels infants i adolescents. Com que la major part de regido-ries i departaments dels governslocals tenen impacte sobre la infàn-cia directament o indirecta, un ele-ment fonamental del pla ha de serestablir els mecanismes de coordi-nació i transversalitat. Així mateix,en el procés de construcció d'a-quest pla, un requisit ha de ser lapròpia participació ciutadana, enespecial, dels nens i nenes. Senseaixò, és improbable que hi hagi auto-ritat suficient per canviar realment la

3.UNA ESTRATÈGIA MUNICIPAL PER A LA INFÀNCIA

10


situació de la infància. De la mateixamanera, es corre el risc de dissenyaruna estratègia que quedi al margedels processos claus de decisió. Pergenerar condicions positives per alseu desenvolupament, és importanttambé la difusió i coneixement delpla per part de totes les persones iactors implicats. Per tant, ha de ser

accessible per als nens i nenes ambels llenguatges i formats adequats itambé per a tothom que treballaamb i per a la infància. Finalment, decara a la seva implementació, calpensar aincloure aspectes de segui-ment i avaluació del seu impacte pertal de revisar el pla i anar-lo actualit-zant i millorant periòdicament.

Per tal de garantir una consideracióprioritària de la infància en elsgoverns locals, també és important

desenvolupar estructures permanentsque vetllin per l'atenció, protecció ipromoció de la infància, sigui quin

• El govern local està dissenyant o desenvolupant una estratègia basada enels drets de la infància? Està estructurada com un pla d'acció? quins altresplans s'emmarca? • Quina prioritat dóna l'ajuntament a la implementació del pla? Ha arribat al'Alcalde? I al Ple Municipal? • Hi ha hagut una consulta àmplia amb implicació de la infància i totes lespersones i actors clau que treballen amb i per als infants? • Com és l'estratègia de difusió del pla dins de l'Ajuntament? I entre la ciu-tadania? I als infants i adolescents del municipi?• El pla cobreix tots els drets dels infants (econòmics, socials i culturals, aixícom els civils i polítics) reconeguts en la Convenció? Com tracta les neces-sitats dels infants que necessiten una atenció especial? • Quins mecanismes d'avaluació i revisió estan previstos? S'han desenvolupat?

LLISTA DECONTROL SOBREESTRATÈGIAMUNICIPAL

>

4. COMISSIÓ O MECANISME DE COORDINACIÓ PER A LA INFÀNCIA

sigui el model i dimensions de l'admi-nistració municipal. La construcciód’una Ciutat Amiga de la Infànciarequereix que els infants i la sevaperspectiva i necessitats siguin moltvisibles a la política local i unamanera d’aconseguir-ho és crearuna comissió o mecanisme de coor-dinació que vetlli per avançar en eltreball transversal, i que tingui auto-ritat al més alt nivell polític local, ésa dir, a l’alcaldia.

Per altra banda, més enllà de lacoordinació entre departaments del

govern local, també cal tenir presentla coordinació a escala territorial idescentralitzada. Sovint els interes-sos de la infància es perden entreels departaments, ja que poquesqüestions es poden resoldre ambl’acció aïllada d’una àrea. Aquestacomissió s’haurà de convertir en uncentre d’innovació i experiènciasobre la feina en col·laboració ambels infants i joves, no únicamentpredicant l’article 12, sinó posant-loen pràctica sobre la pròpia estructu-ra i en les mesures polítiques i acti-vitats quotidianes.

11


• Hi ha algun mecanisme de coordinació dins de l'ajuntament que treballi perla coordinació de les polítiques i actuacions que afecten la infància?• Hi ha autoritat política i quines capacitats té per fer efectiva la transversalitatdins del govern local?

LLISTA DECONTROL

SOBRECOORDINACIÓ

<

5. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE EN LA INFÀNCIA

La Convenció commina els governs atots els nivells, incloent-hi els munici-pals, a assegurar l’interès superior del'infant com a consideració prioritàriaen totes les accions que afecten lainfància. Per conèixer com s'estàcomplint aquest principi, cal un pro-cés rigorós que garanteixi que l’im-

pacte de les lleis, les polítiques i lespràctiques sobre la infància és analit-zat i avaluat. No és una cosa fàcil.Algunes lleis i polítiques impactaranúnicament, o més significativament,certs grups d’edat entre els infants.Cal una avaluació prèvia del possibleimpacte d’una llei o de les polítiques

que s’estan aplicant i fer-ho commés aviat millor, i tant com siguipossible, per poder influir en el pro-cés de presa de decisions. Entre elsgoverns locals hi ha molts exemplesde treball amb sistemes d’avaluacióde l’impacte ambiental, així comavaluacions de l’impacte de gènere.

Així mateix, també és important quehi hagi avaluacions d’impacte inde-

pendents, per part d’ONG i institu-cions independents de dretshumans. Aquestes institucions hau-rien de tenir cada vegada més pesper poder actuar en el sentit de vet-llar pels drets de la infància. De lamateixa manera, la inclusió dels pro-pis infants en els processos d’ava-luació serà essencial per avançar enla qualitat d'aquestes avaluacionsd'impacte.

Un aspecte clau en la construcció deCiutats Amigues de la Infància ésgarantir un compromís adequatsobre els recursos econòmics i l’anà-lisi dels pressupostos adreçats a lainfància. La Convenció sobre els

Drets de l'Infant demana als Estatsl’aplicació dels drets econòmics,socials i culturals de la infància “ambel màxim abast dins dels recursosdisponibles”. Per conèixer com elmunicipi està complint aquest punt

• Com es té en consideració l’impacte sobre la infància i, en particular, sobrecerts grups d’infants, de les propostes de noves lleis o pràctiques que elsafecten significativament?• Es porta a terme l'avaluació amb prou anticipació perquè pugui influir en lapresa de decisions?• Com es té en compte en l'avaluació la situació de tota la infància i lescircumstàncies específiques dels infants més exclosos? • S’involucren els propis nens i nenes en aquests processos?• Hi ha processos de valoració i avaluació independents de l’impacte sobre lainfància?

LLISTA DECONTROLSOBREAVALUACIÓ

>

6. UN PRESSUPOST PER A LA INFÀNCIA


12

és imprescindible una anàlisi detalla-da i exacta del seu pressupost, inclo-ent-hi un examen de la manera comimpacten els pressupostos dedicats ala infància. En aquest sentit, un pro-pòsit clau consisteix a garantir la visi-

bilitat de la infància: tant en el pres-supost com en altres activitats delgovern. Sense aquesta visibilitat, hiha poques possibilitats que els nens iles nenes obtinguin la part del pres-supost a què tenen dret.

Les Ciutats Amigues de la Infànciahan de garantir una recollida d’infor-mació i seguiment sobre l’estat de lainfància i els seus drets al municipi i,per tant, n’han de dur a terme unaanàlisi continuada. En aquest sentit,és fonamental la recollida sistemàticade dades sobre tota la població infan-til, des del naixement fins als 18anys, amb la informació desagregadaper posar de relleu qualsevol discri-minació, ja sigui per raó de sexe,minories ètniques, discapacitat oaltres. L’esforç d'elaboració d’uninforme no suposa exclusivament

documentar, sinó que també ha depermetre identificar clarament les lla-cunes i buits d’informació que podencondicionar la presa de decisions. Si l’objectiu de realitzar un informesobre la situació de la infància almunicipi és conèixer el grau de res-pecte pels drets polítics i civils de lesnenes i els nens, caldrà comptar ambells i les seves contribucions per feruna bona avaluació. Així mateix,també caldria involucrar els infants iadolescents en la valoració de lesseves necessitats, en les propostes desolucions i en la preparació i difusió

7. UN INFORME PERIÒDIC SOBRE L’ESTAT DE LA INFÀNCIA

• El municipi té capacitat per dissenyar i analitzar els seus pressupostos ambsensibilitat per a la infància? • És transparent el procés d’elaboració de pressupostos i inclou consultesamb els nens i nenes? Com es dóna a conèixer entre la ciutadania?• Es publica el pressupost adreçat a la infància, amb les seves partidesdetallades i incloent-hi les diverses àrees municipals implicades?

LLISTA DECONTROL

SOBREPRESSUPOST

<


13

La sensibilització sobre els drets delsnens i les nenes entre els adults i elsinfants és imprescindible per tal d'a-vançar en el seu compliment. Enuna Ciutat Amiga de la Infànciatothom qui treballa amb i per alsinfants ha de promoure que els nensi nenes siguin subjectes de dret, dela mateixa manera que la resta deciutadans. La Convenció sobre Dretsde l'Infant estableix que els Estatsestan obligats a fer que els principis

i disposicions de la Convenció siguin“àmpliament coneguts a través demesures actives i adequades per alsadults i pels infants”. A l'article 29 sobre els objectius del’educació, la Convenció també exi-geix que aquesta inclogui “el desen-volupament del respecte pels dretshumans i les llibertats fonamentals”entre les seves finalitats. Si una ciutatdesitja promoure una cultura delsdrets humans, és lògic que aquest

8. DONAR A CONÈIXER ELS DRETS DE LA INFÀNCIA

• Hi ha suficient informació i dades sobre la infància al municipi per poderanalitzar necessitats i canvis positius i negatius? • Quin tipus d'informe sobre la situació dels infants s'elabora al municipi?Documenta la vida de tots els nens i nenes des del 0 fins als 18 anys?Ofereix dades desagregades que permetin detectar discriminacionsespecífiques? Hi ha buits destacables en la informació?• De quina manera es difón la informació i l'informe per tal de fer-lo accessiblea la infància? Com es fa arribar a totes les persones que treballen amb i perals infants?• Com s'utilitza l’informe per informar sobre el desenvolupament i l'impactede les polítiques municipals?

LLISTA DECONTROL SOBREINFORMEPERIÒDIC

>


14

de l’informe. En aquest sentit, l’infor-me ha de ser publicat i difós en for-mats que el facin accessible a la ciu-tadania i a la infància. Seria desitjable

obrir un debat social i polític sobreles conclusions de l'informe per visi-bilitzar la infància i les seves neces-sitats al municipi.

Una administració local comprome-sa amb la construcció d’una CiutatAmiga de la Infància ha de poderretre comptes del tractament quedóna als infants. Des de l’adopcióde la Convenció sobre els Drets del'Infant han proliferat les organitza-

cions compromeses en el segui-ment, promoció i protecció delsdrets de la infància i molts governsde diferents nivells han signatacords amb ONG i institucionsindependents especialitzades en lainfància per promoure conjuntament

9. SUPORT A INSTITUCIONS INDEPENDENTS DEDEFENSA DELS DRETS DELS INFANTS

• De quina manera l'ajuntament pretén promoure el coneixement i el respectepels drets humans de la infància entre els propis nens i nenes i els adults delmunicipi?• Els polítics, tècnics i altres professionals municipals que treballen per i ambla infància han rebut formació específica relativa als drets dels infants? • L'ajuntament promociona l'educació sobre els drets humans i de laConvenció sobre els Drets de l'Infant als centres educatius o en espais delleure? De quina manera?• Hi ha dades periòdiques sobre el coneixement dels drets de la infància perpart d'adults i per part dels infants del municipi?

LLISTA DECONTROL

SOBREDIFUSIÓ DELSDRETS DE LA

INFÀNCIA

<


15

procés estigui enfocat especialmentsobre la infància. Un punt de partidaés incloure els drets humans en elcurrículum de les escoles i donar aconèixer la Convenció, i també ésclau incorporar aquest enfocamentals continguts de pràcticament totesles assignatures i al conjunt de l’or-ganització escolar. De tota manera,

cal recordar que el coneixement i elrespecte pels drets dels infants nos'ha d'adreçar únicament a la infàn-cia, sinó a tota la ciutadania. Peraixò caldrà acordar compromisosamb les ONG, associacions juvenils imitjans de comunicació, entre d'al-tres, ja que tenen un paper crucialen aquesta tasca.


16

l’aplicació més completa possible dela Convenció. Cada vegada mésestan apareixent organitzacionsinfantis i juvenils que duen a termeun treball de sensibilització sobre elsdrets humans que requereixen elsuport dels adults, però no pas elseu control. De la mateixa manera,les entitats i organismes indepen-dents necessiten el suport, però noel control dels governs locals iaquests, a la seva vegada, necessi-ten establir vincles influents i for-mals en el procés de construcciód’una Ciutat Amiga de la Infància.

El Comitè sobre els Drets de l'Infantha promogut el desenvolupamentd’institucions independents de dretshumans per a la infància i, actual-

ment, en molts Estats hi ha defensorsdel menor o bé punts focals per a lainfància dins d’alguna institució dedrets humans. En menys casos, exis-teixen institucions d’aquest tipus enl’àmbit local, encara que és impor-tant que n'hi hagi allà on viuenmenors o que els tinguin a l'abastper tal que siguin realment accessi-bles a les nenes i els nens.

Per actuar com a defensores, guar-dianes i vetlladores dels drets delsinfants, l’essència d’aquestes institu-cions és la seva independència. En elcas que els governs locals no tinguincompetències per establir defenso-ries del menor amb poder legal, hau-rien de poder influir en altres instàn-cies de govern per aconseguir-ho.

• El municipi ha promogut aliances amb organitzacions i organismes?• De quina manera s'encoratja i es dóna suport a les entitats juvenils iinfantils per tal que participin i contribueixin a l'hora de difondre, promourei protegir els drets dels infants? • Hi ha alguna relació amb alguna institució independent de drets humansper a la infància?

LLISTA DECONTROL SOBREINSTITUCIONS INDEPENDENTS

>

El procés de construcció d’una Ciutat Amiga de la Infància comporta aplicar laConvenció sobre els Drets de l'Infant amb el lideratge del govern local. Pertant, no acaba amb el reconeixement d'una Ciutat Amiga de la Infància, sinóque és un procés obert i de llarga durada. L’objectiu és millorar la vida de lesnenes i els nens, reconeixent i realitzant els seus drets, i comptant amb la sevaparticipació.

L’experiència ens diu que els processos de construcció poden iniciar-se de dife-rents maneres: de dalt cap a baix amb un edicte de l’alcalde o amb una resolu-ció governamental adoptada formalment per tal que arribi a tots els nivells del’administració, o de baix a dalt a partir d'iniciatives de barri o d'entitats o insti-tucions com ara hospitals i escoles amigues de la infància, o campanyes enfavor d'espais de joc, parcs o camins escolars que poden ser impulsades pelspropis infants i adolescents, associacions del teixit comunitari o institucions dedrets humans.

A Espanya el programa Ciutats Amigues de la Infància s'inicia l'any 2001 ambdos objectius: un, promoure l'aplicació de la Convenció sobre els Drets del'Infant a escala local, i l'altre, recolzar les xarxes locals que treballen per lainfància i animen altres municipis a coordinar-se i intercanviar informació. Si béel programa és una iniciativa d'UNICEF – Comitè espanyol, la seva SecretariaPermanent compta amb la col·laboració i suport del Ministeri de Sanitat,Política Social i Igualtat, de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies(FEMP), i de la Red Local a favor de los derechos de la infancia y laAdolescencia.

17

El programa CAIofereix alsgoverns i ens locals

instruments pertreballar pels

drets dels infantsa escala

municipal

Ciutats Amigues de laInfància a Espanya

A finals de 2010 hi ha 54 municipis CAI arreud'Espanya, dels quals tres són municipis de Catalunya:

Lleida (2004) Barcelona (2006)

Cornellà de Llobregat (2010)


18

El programa CAI ofereix als governs i ens locals els següents instruments pertreballar a favor dels drets dels infants a escala municipal:

Un portal web del programa amb recursos i diverses aplicacions

Butlletí per a tècnics municipals d'infància

Reconeixement bianual de Ciutats Amigues de la Infància (veure el CD)

Certamen bianual de bones pràctiques CAI (veure el CD)

Intercanvi i formació per als municipis amb reconeixement CAI

Parlament Infantil com a mecanisme online de participació:www.parlamentoinfantil.ciudadesamigasdelainfancia.org

Sistema d'indicadors municipals per elaborar informes de situació de lainfància (veure el CD)

Guia per al desenvolupament de plans d'infància i adolescència alsgoverns locals (veure el CD)

Orientació per a cursos de formació sobre l'aplicació de la Convenciósobre els Drets de l'Infant a escala local

1

2

3

4

5

6

7

8

9

19

A. RECONEIXEMENT DE CIUTATS AMIGUES DE LAINFÀNCIA • Protocol de reconeixement de CAI 2010-2014• Indicadores municipales de aplicación de laConvención sobre los Derechos del Niño (2010)• Cuestionarios para cumplimentar los indicadoresmunicipales (2010)

B. RECONEIXEMENT DE BONES PRÀCTIQUES • Bases del V Certamen de Drets de la Infància iPolítica Municipal (2010)• Fitxa per a la recollida de dades del V Certamen(2010) • Guía de Buenas Prácticas sobre Planes yConsejos de Infancia en el ámbito municipalespañol (2004)

C. GUIES I MANUALS • Guía para el desarrollo de Planes de infancia yadolescencia en los gobiernos locales (2010)• Manual básico para responsables políticos muni-cipales. Pongamos a la infancia en la agendapolítica local (2009)• Bases para un debate sobre la participacióninfantil en el ámbito local (2008)

D. CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L’INFANT• Convención sobre los Derechos del Niño (1989)• Estado Mundial de la Infancia: edición especial 20años de la Convención (2009)• Una revolución silenciosa: la Convención sobrelos Derechos del Niño (2010)

• Póster dels 54 articles de la Convenció sobre elsDrets de l’Infant• El derecho del niño a ser escuchado. ObservaciónGeneral del Comité nº12 (2009) E. UNICEF I LA INFÀNCIA AL MÓN• Un mundo apropiado para la infancia. Sesiónespecial de la Asamblea General de NacionesUnidas en favor de la infancia (2002)• Revisión del cumplimiento de Un mundo apro-piado para la infancia 5 años después. Versiónilustrada (2007)• Hacia el logro de los ODM: invertir en infancia esfinanciar el desarrollo (2010)• Progreso para la Infancia: lograr los ODM conequidad (2010)

F. UNICEF I LA INFÀNCIA A ESPANYA• La infancia en España 2010-2011. 20 años de laConvención sobre los Derechos del Niño: retospendientes • Observaciones Finales del Comité de losDerechos del Niño en España (2010)

G. INFÀNCIA A CATALUNYA• Llei dels drets i les oportunitats en la infància il’adolescència aprovada pel Parlament deCatalunya el 27 de maig de 2010• Pla d’Atenció Integral a la Infància i l’Adolescènciade Catalunya 2010-2013• El Consell Nacional dels Infants i Adolescents aCatalunya. Document de bases (2010)

Recursos sobre infància i ciutatsAl cd adjunt es troba la documentació següent agrupada en 7 apartats:

Nota: L’idioma del títol correspon a l’idioma del document

Aquesta obra té llicència Creative Commons de Reconeixement-No comercial-Sense obraderivada 2.5 Espanya (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca).

Es pot copiar, distribuir i comunicar públicament sempre i quan es reconegui i respecti l’autoria original ino se’n faci un us comercial.

Publicat a Barcelona el febrer del 2011

Document original: Building Child Friendly Cities. A Framework for Action, 2004Traducció del castellà i correcció lingüistica: Lluís Maria TodóEdició i actualització de continguts: Maria Truñó i SalvadóDisseny de l'edició catalana: Carla Ventosa PuigImpressió de l'edició catalana: Papers 99

Paper totalment lliure de clor TCF

Coordinació de la Secretaria Permanent de Ciutats Amigues de la Infància a Espanya: Gregorio Aranda Bricio

UNICEF Comitè CatalunyaMallorca 346, 08013 [email protected]: 934531782www.unicef.es

Depòsit legal: B-6891-2011

Construïm Ciutats Amigues de la Infància - · PDF fileorientats cap a un objectiu...

Documents

Transcript of Construïm Ciutats Amigues de la Infància - · PDF fileorientats cap a un objectiu...