CONSTRUCCIONS TRADICIONALS DE PEDRA SECA · 2018. 2. 28. · pedra seca, sense emprar cap tipus de...

8
1 CONSTRUCCIONS TRADICIONALS DE PEDRA SECA La tècnica constructiva tradicional de la pedra seca, declarada bé de rellevància local immaterial en l’Ordre 73/2016, de 18 de novembre, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es declara bé de rellevància local immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra seca a la Comunitat Valenciana, ha estat al llarg de la història un dels elements més identificatius de la nostra cultura i patrimoni. Els seus inicis estan lligats a l’agricultura i la ramaderia, dues pràctiques molt comuns que portaven a la necessitat de realitzar aquest tipus de construccions arreu del territori, generalment per necessitat de refugiar-se en cas d’adversitats meteorològiques, com a magatzem d’estris del camp o altres funcions relacionades en la major part de les vegades amb els oficis tradicionals. Aquest fet explica la integració d’aquestes construccions amb el paisatge que les envolta i també la seua senzillesa, tant en el seu aspecte com en la tècnica constructiva. Es tracta d’un conjunt d’obres d’art escampades per tot el territori valencià i, generalment, d’autoria anònimes, diferents entre elles però al mateix temps unides per l’utilització d’un únic material protagonista: la pedra. La tècnica de la pedra seca consisteix en col·locar i aparellar la pedra seca, sense emprar cap tipus de morter, argamassa o cap conglomerant, donant lloc a construccions de caràcter utilitari i funcional de tot tipus: barraques, abeuradors, camins, marges, corrals, etc. Malgrat que en la Comunitat Valenciana posseïm un ric paisatge de construccions de pedra seca, la pràctica d’aquesta tècnica ha anat desapareixent progressivament des de mitjan del segle XX. És aquesta la raó per la qual és deure de tots continuar les tasques de conservació i difusió d’aquest patrimoni per a que puga passar de generació en generació en òptimes condicions. PEDRA SECA AL TERME MUNICIPAL DE CÀLIG De les tres províncies que conformen la Comunitat Valenciana és la nostra la que destaca pel nombre de construccions en pedra seca, són milers les diferents construccions que posseeix la província de Castelló, destacant la nostra comarca del Baix Maestrat junt amb altres com l’Alt Maestrat i els Ports de Morella. Actualment, al terme municipal de Càlig, hi ha catalogades per l’inventari de Construccions de Pedra Seca de la Mancomunitat Taula del Sénia 16 casetes i 2 pous, realitzats amb la tècnica de la pedra seca.

Transcript of CONSTRUCCIONS TRADICIONALS DE PEDRA SECA · 2018. 2. 28. · pedra seca, sense emprar cap tipus de...

  • 1

    CONSTRUCCIONS TRADICIONALS DE PEDRA SECA

    La tècnica constructiva tradicional de la pedra seca, declarada bé de rellevància local

    immaterial en l’Ordre 73/2016, de 18 de novembre, de la Conselleria d’Educació, Investigació,

    Cultura i Esport, per la qual es declara bé de rellevància local immaterial la tècnica constructiva

    tradicional de la pedra seca a la Comunitat Valenciana, ha estat al llarg de la història un dels

    elements més identificatius de la nostra cultura i patrimoni.

    Els seus inicis estan lligats a l’agricultura i la ramaderia, dues pràctiques molt comuns que

    portaven a la necessitat de realitzar aquest tipus de construccions arreu del territori,

    generalment per necessitat de refugiar-se en cas d’adversitats meteorològiques, com a

    magatzem d’estris del camp o altres funcions relacionades en la major part de les vegades amb

    els oficis tradicionals. Aquest fet explica la integració d’aquestes construccions amb el paisatge

    que les envolta i també la seua senzillesa, tant en el seu aspecte com en la tècnica

    constructiva.

    Es tracta d’un conjunt d’obres d’art escampades per tot el territori valencià i, generalment,

    d’autoria anònimes, diferents entre elles però al mateix temps unides per l’utilització d’un únic

    material protagonista: la pedra. La tècnica de la pedra seca consisteix en col·locar i aparellar la

    pedra seca, sense emprar cap tipus de morter, argamassa o cap conglomerant, donant lloc a

    construccions de caràcter utilitari i funcional de tot tipus: barraques, abeuradors, camins,

    marges, corrals, etc.

    Malgrat que en la Comunitat Valenciana posseïm un ric paisatge de construccions de pedra

    seca, la pràctica d’aquesta tècnica ha anat desapareixent progressivament des de mitjan del

    segle XX. És aquesta la raó per la qual és deure de tots continuar les tasques de conservació i

    difusió d’aquest patrimoni per a que puga passar de generació en generació en òptimes

    condicions.

    PEDRA SECA AL TERME MUNICIPAL DE CÀLIG

    De les tres províncies que conformen la Comunitat Valenciana és la nostra la que destaca pel

    nombre de construccions en pedra seca, són milers les diferents construccions que posseeix la

    província de Castelló, destacant la nostra comarca del Baix Maestrat junt amb altres com l’Alt

    Maestrat i els Ports de Morella.

    Actualment, al terme municipal de Càlig, hi ha catalogades per l’inventari de Construccions de

    Pedra Seca de la Mancomunitat Taula del Sénia 16 casetes i 2 pous, realitzats amb la tècnica de

    la pedra seca.

  • 2

    Construcció nº 1

    Caseta de volta situada a la partida Surrach. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, envoltada d’una antiga finca d’oliveres, actualment convertida en finca de tarongers en actiu. És de planta rectangular, es troba aïllada i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud-est, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Al seu interior es poden observar zarza parrilla a l’entrada, pedres utilitzades com a seients i pals de fusta utilitzats com a perxes. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és bo. Popularment es coneix com la “Caseta del tio Martí”.

    Construcció nº 2

    Caseta de barres situada a la partida Surrach. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de garrofers en actiu. És de planta rectangular i es troba annexada a la paret o marge. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap a l’est, és rectangular. Al seu interior es poden observar diverses marques de fum i pedres utilitzades com a seients. Els materials amb els que ha estat construïda són la pedra i barres d’olivera. El seu estat de conservació és bo.

    Construcció nº 3

    Caseta de dos compartiments situada a la partida Bovalar. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de garrofers en desús. És de planta rectangular, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta. Té una obertura trapezoïdal, orientada cap a l’est, amb un arc lleugerament deteriorat a la part superior. Al seu interior es poden observar un arc de mig punt, pedres utilitzades com a seients i pals de fusta utilitzats com a perxes. Ha estat construïda amb diversos materials com la pedra, barres d’olivera i canyissos. La teulada ha estat confeccionada amb teules àrabs. El seu estat de conservació és regular.

  • 3

    Construcció nº 4 Caseta de volta situada a la partida Bovalar.

    Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres en actiu. És de planta rectangular, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta rebaixada lleugerament caiguda. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular amb un arc rebaixat. Al seu interior es poden observar diverses marques de fum i pals de fusta utilitzats com a perxes. L’únic material utilitzat per a la seva construcció ha estat la pedra. El seu estat de conservació és regular. Posseeix una inscripció feta amb tinta amb el número 124, el qual indica el número del cadastre al que pertany.

    Construcció nº 5

    Caseta de volta situada a la partida Bovalar. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres en actiu. És de planta rectangular, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és de forma trapezoïdal. Al seu interior podem observar diverses marques de fum, pedres utilitzades com a seients i pals de fusta utilitzats com a perxes. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és regular, trobant-se la paret exterior de la part dreta enderrocada.

    Construcció nº 6

    Conjunt de caseta de volta i rafel situat a la partida Surrach. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres abandonades. La caseta de volta és de planta circular, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és trapezoïdal. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és regular. El rafel és de planta rectangular, es troba annexat a la paret o marge. L’obertura que dóna accés al rafel, orientada cap al sud, és rectangular. Ha estat construït amb pedra i

  • 4

    barres d’olivera. El seu estat de conservació és roín, la meitat del rafel de la part dreta es troba enderrocada.

    Construcció nº 7

    Caseta de volta situada a la partida Surrach. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de garrofers abandonats. És de planta circular a l’exterior i rectangular a l’interior, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta rebaixada. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és bo.

    Construcció nº 8

    Caseta de volta situada a la partida Mas de Vernet. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres abandonades. És de planta circular i es troba aïllada, conté una falsa volta cònica. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és bo i està acompanyada d’un pou localitzat als seus voltants.

  • 5

    Construcció nº 9

    Caseta de volta situada a la partida Mas de Vernet. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de garrofers en actiu. És de planta rectangular i es troba integrada en la paret, conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és bo.

    Construcció nº 10

    Caseta de barres situada a la partida El Pou. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres abandonades. És de planta rectangular i es troba aïllada. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular. Al seu interior es pot observar diversa vegetació. Ha estat construïda amb pedra i barres d’olivera. El seu estat de conservació és molt roín, donat que té tot el sostre enderrocat.

    Construcció nº 11

    Caseta de barres situada a la partida El Barranquet. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’ametllers. És de planta rectangular i es troba annexada a la paret o marge. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap a l’est, és trapezoïdal i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda amb pedra i barres d’olivera. El seu estat de conservació és regular, donat que té el sostre deteriorat. Al davant de la caseta podem observar una figuera.

  • 6

    Construcció nº 12

    Caseta de volta situada a la partida Les Llacunes. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres en actiu. És de planta quadrada, es troba aïllada i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap a l’est, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és bo.

    Construcció nº 13

    Caseta de volta situada a la partida El Terre. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres. És de planta circular, annexada a la paret o marge i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud-oest, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és roín, donat que té la volta enderrocada.

    Construcció nº 14

    Caseta de barres situada a la partida El Pou. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de muntanya baixa de coscoll. És de planta rectangular, es troba aïllada i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. A l’interior de la caseta podem trobar diverses pedres utilitzades com a seients. Ha estat construïda amb pedra i barres de fusta. El seu estat de conservació és roín i el seu exterior es troba deteriorat.

  • 7

    Construcció nº 15

    Caseta de volta situada a la partida El Pou. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn d’oliveres. És de planta ovalada a l’exterior i de planta rectangular a l’interior, es troba integrada a la paret o marge i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap a l’est, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és regular, donat que presenta la part superior de la volta enderrocada.

    Construcció nº 16

    Caseta de volta situada a la partida El Pou. Originàriament fou un refugi rural i actualment es troba en desús, en un entorn de bancals abandonats. És de planta circular, es troba annexada a la paret o marge i conté una falsa volta. L’obertura que dóna accés a la caseta, orientada cap al sud, és rectangular i té una pedra de llinda a la part superior. Ha estat construïda únicament amb pedra. El seu estat de conservació és regular, donat que presenta un cert deteriorament en la part exterior esquerra.

    Construcció nº 17

    Pou situat en un entorn d’oliveres abandonades. Originàriament féu les funcions de pou i actualment es troba en desús. És de planta circular i es troba aïllat. L’obertura que dóna accés al pou, orientada cap a l’oest, és rectangular i té una pedra de llinda deteriorada a la part superior. Ha estat construït amb pedra i barres d’olivera. El seu estat de conservació és regular. A l’exterior es troba envoltat de vegetació.

  • 8

    Construcció nº 18

    Pou situat a la partida de Murons. Originàriament féu les funcions de pou i actualment es troba en desús en un entorn d’ametllers. A l’exterior és de planta rectangular i a l’interior de planta ovalada i es troba aïllat. L’obertura que dóna accés al pou, orientada cap al sud-oest, és rectangular. Ha estat construït únicament amb pedra. El seu estat de conservació és regular, donat que presenta un deteriorament general. A la part del darrere del pou hi ha una caseta de barres i al costat un abeurador. Actualment el pou conté aigua.