Conjuntura 26 Bona - mataro.cat · El suport rebut per part de la Diputació, que es remunta al...

Edita: Ajuntament de Mataró.Realització: Treballs Gràfi cs Paco López, S.L.D. L.: B-42.913-2001

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA 3

PRESENTACIÓ

La recuperació econòmica a nivell mundial es confi rma, si bé està sent complexa i desigual segons els àmbits geo-gràfi cs. Així, les economies emergents semblen destinades a liderar aquesta recuperació, mentre que per al conjunt dels països més avançats -en especial, per als de la zona euro- s’apunta especialment lenta i difi cultosa. Si bé el gruix d’aquests països han superat els períodes de recessió, els registres d’activitat, ocupació i confi ança continuen mostrant símptomes de feblesa i fragilitat, agreujats per la incertesa que pot afegir-hi l’impacte de la retirada de les polítiques monetàries i fi scals implementades arran de la crisi.

Pel que fa a l’economia espanyola i catalana, els efectes de la crisi continuen sent especialment greus en el mercat laboral. Amb unes taxes de desocupació summament elevades, aproximadament el doble de les del conjunt de la Unió Europea, la previsió d’una recuperació més tardana perllongaria aquests problemes. A més a més, per a la consolidació de l’esperada recuperació s’assenyalen diversos reptes necessaris: l’augment de la demanda interna, que es troba en nivells molt baixos i que les mesures per tal de corregir el dèfi cit podrien deprimir encara més; l’estabilització dels mercats fi nancers i la reactivació del crèdit que pugui millorar la confi ança de les empreses; o l’efectivitat d’una reforma laboral que permeti més creació d’ocupació un cop iniciada la reactivació econòmica.

En el cas de Mataró, la crisi també ha tingut un efecte clarament negatiu en els nivells de desocupació que conti-nuen sent comparativament elevats, si bé durant els darrers períodes apunta vers una tendència més favorable. En el present informe, a més del mercat laboral, hi trobareu apartats habituals com ara el de l’activitat i l’estructura empresarial, el mercat de l’habitatge, la mobilitat o la mateixa població. En aquest darrer cas, la conjuntura actual afecta clarament algunes components demogràfi ques: una menor arribada de la població procedent d’altres paï-sos o una reducció sensible del nombre de naixements durant el darrer any... En el present número de l’Informe de Conjuntura, l’apartat de població inclou una aproximació a la realitat sociodemogràfi ca de Mataró a partir de la darrera edició de l’Enquesta Demogràfi ca de Catalunya, on, a més d’indicadors disponibles en el padró continu d’habitants i disponibles en l’estudi de població acabat de publicar, s’hi incorporen noves informacions com ara l’estat civil, aspectes relacionats amb l’activitat o el nivell d’instrucció.

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA4

Agraïments

Elaborar l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró requereix de la col·laboració i l’ajut de les persones, empreses i entitats que de manera voluntària ens subministren les dades necessàries per a la seva elaboració. Aquest agraïment no és tan sols per les dades facilitades, sinó també per atendre amb paciència els nostres dubtes i preguntes. Així doncs, volem donar les gràcies a:

• Abertis, S.A.• Aigües de Mataró, S.A.• Banc d’Espanya• Cambra Ofi cial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona• CASAS – Grup Sarbus• Consorci Port Mataró• CTSA• Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya• Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya• Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya• Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt)• Escola Universitària del Maresme (EUM)• Fecsa-Endesa• Gas Natural SDG, S.A.• Hotel Castell de Mata• Hotel Colón• Hotel NH Ciutat de Mataró• Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)• Institut Nacional d’Estadística (INE)• Ofi cina Agenda 21 del Servei de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró• Servei de Llicències d’Activitats de l’Àrea d’Innovació i Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Mataró• Servei d’Obres de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró• Secció de Residus i Neteja de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró• Servei de la Policia Local de l’Àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró • Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicació de l’Àrea de Serveis Centrals i Planifi cació de l’Ajuntament de Mataró

La Diputació de Barcelona també col·labora en l’elaboració de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica i ens ofe-reix suport tant econòmic com tècnic. El suport rebut per part de la Diputació, que es remunta al primer informe de conjuntura ara ja fa catorze anys, ens arriba a través del Fons Social Europeu i de la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL).


Índex Índex de taules ............................................................................................................................Pàg. 7 Índex de gràfi ques .......................................................................................................................Pàg. 9

Síntesi .............................................................................................................................................Pàg. 11

1. Conjuntura socioeconòmica 1.1. Conjuntura socioeconòmica internacional, d’Espanya, Catalunya .......................................Pàg. 16 1.2. Altres indicadors macroeconòmics bàsics (2009-2010) .......................................................Pàg. 29 2. Resum de la conjuntura a Mataró 2.1. La conjuntura a Mataró. 1r trimestre 2010 ...........................................................................Pàg. 32

3. Població 3.1. Aproximació a la realitat sociodemogràfi ca de Mataró a partir de l’Enquesta demogràfi ca de Catalunya 2007 ....................................................................................................................Pàg. 38

4. Consum 4.1. Energia i aigua .....................................................................................................................Pàg. 48 4.2. Matriculació de turismes .....................................................................................................Pàg. 51 4.3. Residus ...............................................................................................................................Pàg. 53 5. Habitatge 5.1. Habitatges iniciats per tipologia i preus dels habitatges .........................................................Pàg. 58

6. Activitat i estructura empresarial 6.1. Activitat i estructura empresarial a Mataró i al Maresme .......................................................Pàg. 66 6.2. Terciarització de l’economia de Mataró i del Maresme ..........................................................Pàg. 78 6.3. Llicències d’activitats ...........................................................................................................Pàg. 80

7. Anàlisi sectorial 7.1. Anàlisi de les principals seccions econòmiques de Mataró .....................................................Pag. 84 7.2. Indústries manufactureres ...................................................................................................Pàg. 85 7.3. Construcció ........................................................................................................................Pàg. 89 7.4. Comerç ...............................................................................................................................Pàg. 92 7.5. Hostaleria ...........................................................................................................................Pàg. 96 7.6. Educació ...........................................................................................................................Pàg. 102 7.7. Activitats sanitàries i de serveis socials ................................................................................Pàg. 104

8. Mercat de treball 8.1. Contractacions a Mataró i al Maresme ...............................................................................Pàg. 108 8.2. Expedients de regulació de l’ocupació a Mataró i al Maresme .............................................Pàg. 113 8.3. Atur registrat a Mataró i al Maresme ..................................................................................Pàg. 116 8.4. Comparació mercat laboral: Mataró i el Maresme ..............................................................Pàg. 123 8.5. Salut laboral ......................................................................................................................Pàg. 124


9. Transport i mobilitat 9.1. Trànsit i mobilitat en vehicle privat .....................................................................................Pàg. 130 9.2. Transport públic ................................................................................................................Pàg. 133

10. Resumen / Summary 10.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró ....................................................................Pàg. 138 10.2. Summary chart of the situation in Mataró ........................................................................Pàg. 141

11. Glossari 11.1. Glossari ...........................................................................................................................Pàg. 146


Índex de taules

T 1.1.1. Perspectives econòmiques de l’OCDE i de l’FMI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20T 1.2.1. Infl ació, índex de competitivitat i tipus d’interès. Març 2009-març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29T 2.1.1. Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins el 1r trimestre de 2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32T 3.1.1. Evolució de la distribució de la població segons estat civil. Mataró. 1991-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39T 3.1.2. Distribució percentual de la població segons estat civil. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39T 3.1.3. Evolució de la distribució de població per lloc de naixement. Mataró. 1991-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40T 3.1.4. Distribució percentual de la població segons lloc de naixement. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . . . . . . 40T 3.1.5. Distribució de la població segons la relació entre el lloc de residència actual i el de fa 5 i 10 anys. Mataró. 2007 . . . . . . . . . . . . 41T 3.1.6. Variació relativa (%) entre 2001 i 2007 del nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42T 3.1.7. Distribució percentual dels nivells d’instrucció de la població de 10 anys i més. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . 42T 3.1.8. Evolució de la distribució percentuals del coneixement del català de la població de 2 anys i més. Mataró. 1991-2007 . . . . . . . . 42T 3.1.9. Evolució de la distribució percentual de la població en relació amb l’activitat (taxes d’activitat, ocupació i atur). Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 1991-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43T 3.1.10. Distribució percentual de la població ocupada assalariada segons sexe i tipus de contracte. Mataró. 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . 44T 3.1.11. Evolució de la distribució percentual de la població ocupada per sectors d’activitat. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 1991-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44T 3.1.12. Evolució de la distribució percentual dels ocupats per professió. Mataró 1991-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44T 3.1.13. Distribució percentual dels ocupats per professió. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45T 3.1.14. Distribució percentual dels habitatges segons superfície útil en m2. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . . . . 46T 3.1.15. Distribució percentual de les llars segons any d’arribada a l’habitatge. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007 . . . . . . . . 46T 4.1.1. Consum de gas canalitzat. Mataró. 1999-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48T 4.1.2. Consum d’electricitat. Mataró. 2003-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49T 4.1.3. Consum d’aigua. Mataró. 1r trim. 2008-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50T 4.3.1. Evolució dels residus generats. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54T 4.3.2. Indicadors de recollida selectiva. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55T 5.1.1. Evolució del nombre d’habitatges iniciats. Mataró. 2003-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60T 5.1.2. Indicadors relacionats amb la comercialització d’habitatges a Mataró. 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62T 5.1.3. Dades sobre l’oferta d’habitatges nous als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 2009 . . . . . . . . 63T 6.1.1. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses a Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67T 6.1.2. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses a Catalunya. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69T 6.1.3. Estructura empresarial de Mataró. I/2009-I/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70T 6.1.4. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses al Maresme. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70T 6.1.5. Estructura empresarial del Maresme. I/2009-I/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71T 6.1.6. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Mataró. 1r trim. 2009-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72T 6.1.7. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Mataró. 1r trim. 2009-1r trim. 2010 . . . . . . . . . 73T 6.1.8. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Mataró. 1r trim. 2009-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . . 73T 6.1.9. Nombre de patents i models d’utilitat registrades a l’Ofi cina Española de Patentes y Marcas. 2006-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . 74T 6.1.10. Nombre d’articles publicats en publicacions científi ques d’àmbit internacional en matèries de medicina, biologia molecular, bioquímica, biofísica, genètica... 2006-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74T 6.1.11. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Maresme. 1r trim. 2009-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75T 6.1.12. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Maresme. 1r trim. 2009-1r trim. 2010. . . . . . . . 76T 6.1.13. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Maresme. 1r trim. 2009-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . 76T 6.1.14. Anàlisi Shift-Share. Mataró / Província de Barcelona. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77T 6.2.1. Pes relatiu del nombre d’assalariats, d’empreses i d’autònoms segons sectors a Mataró i al Maresme. 2009-2010 . . . . . . . . . . . 79T 6.3.1. Distribució de les sol·licituds de llicències d’activitat per annexos. Mataró. 2007-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80T 7.1.1. Mataró i les seves principals seccions d’activitat econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84T 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85T 7.2.2. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87T 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres. Mataró. 2003-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90T 7.3.2. Construcció. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90T 7.4.1. Índex de comerç al detall a preus constants. Espanya. Març 2009-març2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92T 7.4.2. Índex de comerç al detall a preus constants. Catalunya. Març 2009-març2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93T 7.4.3. Comerç. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93


T 7.5.1. Turistes i pernoctacions dels estrangers a Catalunya segons país d’origen. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96T 7.5.2. Turistes i pernoctacions dels estrangers a Catalunya segons marca turística de destinació. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97T 7.5.3. Hostaleria. Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98T 7.5.4. Percentatge d’ocupació hotelera trimestral. Mataró. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99T 7.5.5. Pernoctacions a l’alberg municipal. Mataró. 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99T 7.5.6. Nombre de pernoctacions dels transeünts al Port de Mataró segons nacionalitat del patró de l’embarcació. 2007-2010 . . . . . 100T 7.5.7. Distribució de les embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons l’origen del patró de les embarcacions. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101T 7.5.8. Nombre d’embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons nacionalitat estrangera del patró de l’embarcació. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101T 7.6.1. Educació. Mataró 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102T 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104T 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i el Maresme. 1r trim. 2008-1r trim. 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109T 8.2.1. Nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats i treballadors afectats. Mataró. 4t trim. 2007-4t trim. 2009 . . . . . . . 113T 8.2.2. Nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats i treballadors afectats. Maresme. 4t trim. 2007-4t trim. 2009 . . . . . 114T 8.3.1. Dades de l’atur registrat a Mataró. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119T 8.4.1. El mercat laboral a Mataró i al Maresme. 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123T 8.5.1. Accidents de treball amb baixa segons la seva gravetat. Mataró. 1998-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124T 8.5.2. Distribució percentual de la gravetat dels accidents de treball amb baixa segons si són durant la jornada laboral o in itinere. Mataró. 1998-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124T 8.5.3. Accidents en jornada laboral amb baixa. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125T 8.5.4. Índex de lesivitat en jornada laboral (‰). 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125T 8.5.5. Índex d’incidència per sectors d’activitat. 1998-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125T 8.5.6. Distribució de la sinistralitat laboral per sector i gravetat. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126T 8.5.7. Distribució percentual de la sinistralitat laboral per sector i gravetat. Percentatge per gravetat. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . 126T 8.5.8. Distribució dels accidents laborals per sexe. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126T 8.5.9. Distribució dels accidents laborals per trams d’edat. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126T 8.5.10. Distribució dels accidents laborals per antiguitat en l’empresa. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126T 8.5.11. Distribució dels accidents laborals per tipologia de contracte. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127T 8.5.12. Índex de sinistralitat laboral per grandària d’empresa. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127T 9.1.1. Intensitat Mitjana Diària (IMD) del trànsit a diferents trams de l’AP2, l’AP7, la C-31 i C-32. 2009. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130T 9.1.2. Gravetat accidents de trànsit amb víctimes. 2007-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131T 9.1.3. Gravetat víctimes d’accidents de trànsit. 2007-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131T 9.2.1. Evolució del nombre de viatgers segons tipologia del Mataró Bus. 1998-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133T 9.2.2. Evolució del nombre de viatgers en l’autobus interurbà segons destinació fi nal. 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135T 10.1.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró. Hasta el 3r trimestre de 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138T 10.2.1. Summary chart of the situation in Mataró through 3th quarter 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.1. Indicadors de síntesi. Mataró . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146


Índex de gràfi cs

G 1.1.1 Relació entre el deute i el dèfi cit (superàvit) sobre el PIB. Països UE-27. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18G 1.1.2. Evolució del PIB sectorial. Espanya. 2009 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24G 1.1.3. Evolució del PIB sectorial. Catalunya. 2009-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27G 1.2.1. Evolució de l’IPC. Març 2009-març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29G 1.2.2. Evolució del tipus d’interès interbancari. Març 2009-març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30G 1.2.3. Evolució de l’index de competitivitat. Març 2009-març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30G 2.1.1. Variació de la població en els municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 1998-2009 . . . . . . . . . . . . . 33G 2.1.2. Diagrama d’informació local a Mataró (Comparació amb la província de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35G 4.1.1. Variació interanual en el consum elèctric i en la despesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004-2010 . . . . . . . . . . . . . 48G 4.1.2. Consum d’aigua a Mataró 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50G 4.2.1. Variació interanual en la matriculació de turismes i en la despesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004-2010. . . . . . . 51G 4.2.2. Matriculació de turismes en persones físiques. Mataró. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52G 4.2.3. Matriculació de turismes en empreses. Mataró 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52G 4.3.1. Variació anual del consum de les llars i de la generació de residus. Catalunya. 2001-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53G 4.3.2. Residus generats. Mataró. 2007-2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53G 4.3.3. Evolució del percentatge de recollida selectiva sobre el total de residus generats a Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54G 5.1.1. Evolució dels habitatges iniciats a Mataró. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60G 5.1.2. Evolució dels habitatges iniciats al Maresme. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61G 5.1.3. Evolució dels habitatges iniciats a Barcelona. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61G 5.1.4. Evolució dels habitatges iniciats al Catalunya. 2006-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61G 5.1.5. Evolució de la intensitat constructora cada 100.000 habitants. Primers trimestres 2006-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62G 5.1.6. Preu mitjà dels habitatges nous i variació anual als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 5.1.7. Preu mitja dels habitatges de segona mà i variació anual a diversos municipis de Catalunya. 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 5.1.8. Renda mensual dels habitatges de lloguer i variació anual a diversos municipis de Catalunya. 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 6.1.1. Variació interanual del PIB i des treballadors afi liats a la Seguretat Social. Espanya. 2000-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66G 6.1.2. Empresses i assalariats. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68G 6.1.3. Autònoms. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68G 6.1.4. Assalariats per empresa. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68G 6.1.5. Empresses i assalariats. Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69G 6.1.6. Evolució de la variació interanual dels assalariats. Mataró i Catalunya. 2008-2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69G 6.1.7. Empresses i assalariats. Maresme. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71G 6.1.8. Autònoms. Maresme. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71G 6.1.9. Assalariats per empresa. Maresme. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71G 6.2.1. Percentatge d’assalariats i variació en punts percentuals del pes en el darrer any en el sector serveis per als municipis majors de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79G 6.3.1. Sol·licitud de llicències d’activitat. 2005-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80G 6.3.2. Mapa amb la ubicació de les sol·licituds de llicència d’activitat. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81G 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86G 7.2.2. Assalariats per empresa. Indústries manufactureres. Mataró 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86G 7.2.3. Variació interanual assalariats. Indústries manufactureres. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86G 7.2.4. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87G 7.2.5. Assalariats per empresa. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88G 7.2.6. Variació interanual assalariats. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88G 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres majors i menors entre gener i març. Mataró. 2000-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90G 7.3.2. Construcció. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91G 7.3.3. Assalariats per empresa. Construcció. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91G 7.3.4. Variació interanual assalariats. Construcció. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91G 7.4.1. Comerç. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94G 7.4.2. Assalariats per empresa. Comerç. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94G 7.4.3. Variació interanual assalariats. Comerç. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94G 7.4.4 Mapa amb la ubicació de les sol·licituds de llicència d’activitat de comerços. Mataró. 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95


G 7.5.1. Hostaleria. Mataró. 2008-2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98G 7.5.2. Assalariats per empresa. Hostaleria. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98G 7.5.3. Variació interanual assalariats. Hostaleria. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98G 7.5.4. Percentatge d’ocupació hotelera (mitjana anual) i diferència respecte de l’ocupació mitjana de l’any anterior. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99G 7.5.5. Pernoctacions a l’alberg municipal. Mataró. 2005-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100G 7.6.1. Educació. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102G 7.6.2. Assalariats per empresa. Educació. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102G 7.6.3. Variació interanual assalariats. Educació. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103G 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104G 7.7.2. Assalariats per empresa. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105G 7.7.3. Variació interanual assalariats. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró i Catalunya. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105G 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i al Maresme. 1998-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109G 8.1.2. Proporció de contractats per sexe als primers trimestres. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110G 8.1.3. Proporció de contractats per edat als primers trimestres. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111G 8.1.4. Proporció de contractats per durada als primers trimestres. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111G 8.1.5. Proporció de contractats per sectors als primers trimestres. 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112G 8.2.1. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexe. Acumulat en els darrers 12 mesos. Mataró. 4t trim. 2007-4t trim. 2009. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113G 8.2.2. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexe. Acumulat en els darrers 12 mesos. Maresme. 4t trim. 2007-4t trim. 2009. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114G 8.3.1. Comparació entre la taxa d’atur registrat de Mataró, Maresme, província de Barcelona i Catalunya. 2007-2010 . . . . . . . . . . 117G 8.3.2. Comparació entre la variació interanual de l’atur registrat de Mataró, Maresme, província de Barcelona i Catalunya. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117G 8.3.3. Diagrama de la taxa d’atur registrat i la seva evolució als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Març 2009-març 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118G 8.3.4. Variació d’aturats registrats segons sexe respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008-1r trim. 2010 . . . . . . . 120G 8.3.5. Variació d’aturats registrats segons edat respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008-1r trim. 2010 . . . . . . . 120G 8.3.6. Variació d’aturats registrats segons sectors respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008-1r trim. 2010 . . . . . 120G 8.3.7. Evolució de la variació interanual de l’atur registrat a l’indústria tèxtil i de la confecció i a la contrucció. Mataró 2002-2010 . . 121G 8.3.8. Variació d’aturats registrats segons formació respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008-1r trim. 2010. . . . 122G 8.5.1. Evolució de l’índex d’incidència segons àmbits territorials. 1998-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125G 9.1.1. Percentatge i variació de positius en controls en accidents i/o infraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132G 9.1.2. Percentatge i variació de positius en controls preventius d’alcoholèmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132G 9.2.1. Nombre de viatgers de Mataró Bus acumulats els darrers dotze mesos. 2007-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134


Síntesi de la conjuntura internacional

Síntesi

Les principals economies del món, a ex-cepció de la Xina i l’Índia, han registrat un decreixement en el PIB al 2009. Les previsions per al 2010 apunten cap al creixement del PIB, tot millorant les an-teriors previsions, si bé les expectatives encara són fràgils. En aquest creixement, s’espera que les economies emergents tinguin una contribució signifi cativa. A Espanya s’espera un lleu decreixement del PIB (-0,2%) per al 2010, mentre que les previsions per al 2011 apunten que el PIB pujarà fi ns al 0,9%.

Durant la segona meitat del 2008 el preu del barril de petroli es va reduir notablement, però en la primera meitat del 2009 va reiniciar una escalada en els preus: es va passar de 44,9 dòlars per barril al gener als 68,6 al juny. Durant la segona meitat del 2009 i el primer tri-mestre del 2010 els preus han continuat pujant, però a un ritme més moderat. L’apreciació del dòlar ha contribuït a fre-nar el creixement del cru, però si conti-nua la recuperació dels països emergents i dels Estats Units, el petroli podria recu-perar la línea ascendent.

Des del novembre del 2009 l’euro ha in-tensifi cat la depreciació contra el dòlar. Dos factors expliquen aquest moviment depreciatiu de l’euro. D’una banda, les divergències en les perspectives de creixement i dels tipus d’interès dels Es-tats Units i de l’eurozona han impulsat l’apreciació del dòlar contra de l’euro. De l’altra, l’augment de la percepció del risc sobirà als països de la perifèria de l’eurozona ha suposat un intens movi-ment en les carteres dels inversors, que han augmentat les posicions que es be-nefi cien d’una depreciació de l’euro.

Font: web del Banc d’Espanya.

Font: Fons Monetari Internacional.

Perspectives econòmiques a diversos països de l’OCDEper a l’any 2010.

Evolució del preu del barril de petroli Brent Dated(mitja mensual). 2007 - 2010.

Tipus canvi dòlar/euro. 2007 - 2010.

Font: Economic Outlook 87 de l’OCDE.


Síntesi de la conjuntura espanyola i catalana

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Evolució de la creació d’ocupació i la despesa en consumfi nal interior de les llars. Espanya. 2007 - 2010.

Evolució del PIBpm. Espanya i Catalunya. 2007 - 2010.

Evolució de l’IPC. Espanya i Catalunya. 2008 - 2010.

Font: web del Instituto Nacional de Estadística (INE).

La despesa en consum a les llars ha pas-sat de registrar un creixement del 4% a una davallada del -6% en menys de dos anys. Aquest descens en el con-sum és conseqüència de la pèrdua de llocs de treball i de les poques expecta-tives a l’hora de trobar feina. Al 2009, però, s’ha iniciat un canvi de tendència i el consum de les famílies, malgrat que continua reduint-se, ho fa amb menys intensitat. L’altra cara de la moneda és l’augment de l’estalvi de les famílies, que al 2009 s’ha situat en el 18,8% de la ren-da disponible.

Durant el creixement econòmic i en l’etapa de recessió, les xifres del conjunt de l’Estat han estat millors que no pas les del Principat. No obstant això, amb l’inici de la recuperació econòmica, Catalunya està aconseguint uns valors que se situen pràcticament al mateix nivell que els de l’Estat. Així, el PIB espanyol del primer trimestre del 2010 va perdre un 1,3% interanual, enfront de l’1,5% de pèrdua del PIB català. Passa el mateix quant a la destrucció d’ocupació, ja que a Espan-ya ha estat del 3,6% i a Catalunya, del 4,1%.

Després d’haver registrat taxes negatives durant bona part del 2009, la infl ació del mes de novembre es va situar nova-ment a la banda positiva del gràfi c, com a conseqüència de les pressions alcistes del petroli. Val a dir, però, que la feblesa del consum està ajudant a contenir els preus, que al març s’han situat en l’1,7% a Catalunya i en l’1,4% a Espanya. El diferencial de preus entre Espanya i Ca-talunya és, principalment, a causa d’un comportament més alcista dels aliments a Catalunya que no pas a Espanya.


Síntesi de la conjuntura de Mataró

Quadre resum de la conjuntura de Mataró. Fins el 1r trimestre de 2010.

L’any 2009 va tancar amb les principals potències econòmiques mundials registrant valors negatius en els seus principals indica-dors macroeconòmics. Val a dir, però, que la part més dura de la crisi va tenir lloc durant la primera meitat de l’any. Durant els pri-mers mesos del 2010, la situació continua millorant, tot i que les

xifres segueixen sent desfavorables. En el cas d’Espanya i Catalunya, tal com es preveia, la sortida de la crisi va més len-tament i, en cas de complir-se les pre-visions, no serà fi ns al 2011 que es co-


Nota: pp vol dir punts percentuals

menci a registrar un creixement de l’economia. Mataró, per la seva banda, tampoc no s’escapa del que està passant tant a Catalunya com a Espanya i mostra uns indicadors a nivell local que segueixen la tònica de tots dos àmbits superiors. Així, l’indicador dels treba-lladors assalariats –un dels més importants– presenta una davallada interanual del 4,1% al primer trimestre del 2010, xifra que suposa una pèrdua de 1.250 treballadors. Val a dir, però, que la pèrdua presentada en l’anterior informe era del 9,6%, amb 3.144 assala-riats menys. Així, doncs, si bé es continuen registrant pèrdues, cada cop són menys intenses. L’altra dada preocupant és el creixement de la desocupació, ja que al març del 2010 ha estat d’un 20,4% i ha situat el total de desocupats registrats a la ciutat en 13.315 efectius i una taxa d’atur del 20,3%. Amb una desocupació tan alta i unes expectatives poc esperançadores per als que intenten trobar una feina, tot plegat provoca que el consum de les famílies se’n ressenti. Així, el principal indicador indirecte que mesura el consum dels mataronins, la matriculació de turismes, presenta un descens del 4,2%. Com en el cas dels assalariats, la matriculació de turismes s’ha reduït interanualment, però menys que en l’anterior informe, en què la davallada va ser superior al 40%.

Un dels sectors que ho està passant més magre és el de la cons-trucció, com així ho demostren les xifres d’habitatges iniciats. Entre abril del 2009 i març del 2010 a Mataró s’han iniciat 70 habitatges, un 62,7% menys que durant el mateix període de l’any anterior. Les transaccions d’habitatges també mostren l’alentiment del sec-tor, ja que al 2009 s’han dut a terme 654 compravendes, un 19,8% menys que al 2008.

Mataró i les seves principals seccions d’activitat econòmica

Pel que fa als principals sectors econò-mics de la ciutat, no n’hi ha cap que s’escapi del mal moment econòmic ac-tual, ja que tots perden treballadors assa-lariats. Val a dir, però, que els menys per-judicats són els que registren una pèrdua inferior a la mitjana de Mataró (-4,06%), fet que propicia que guanyin pes dins de l’estructura sectorial de la ciutat, com ara és el cas de l’hostaleria i l’educació. La principal secció econòmica de la ciutat és el comerç, amb el 21,2% dels assalariats, seguit per les indústries manufactures, amb el 15,1%. En aquesta darrera secció econòmica hi ha la indústria tèxtil, que en els darrers dotze mesos ha perdut un 11,8% de treballadors assalariats i que amb els 2.408 treballadors que té en l’actualitat representa el 8,2% del total d’assalariats de la ciutat.

Grècia, Espanya o Alemanya han adoptat mesures dràstiques, la majoria de les quals relacionades amb la pèrdua de benestar de les persones, per mirar de re-duir el seu dèfi cit. En el cas espanyol, el nivell d’endeutament se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea, però la seva taxa d’atur –que ja supera el 20%– representa un veritable llast que costa molt d’arrossegar.

Fonts utilitzades: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya; Enquesta de població Activa (EPA); Butlletí Econò-

mic i Estadístic del Banc d’Espanya, diversos períodes (2010); Nota de Conjuntura Econòmica, diversos períodes

(2010); Perspectiva econòmica de Catalunya, diversos períodes (2010). Caixa de Catalunya, informe sobre la

Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2010); La Caixa, informe mensual, diversos períodes (2010); BBVA,

Situació Catalunya i Situación España, diversos períodes (2010).


Conjuntura socioeconòmica internacional

La recessió que estem vivint ha estat una de les més intenses de la història recent i ha acabat afectant -amb major o menor intensitat- totes les economies del món. A hores d’ara, sembla que es con-tinua mantenint el procés de recuperació iniciat la primavera del 2009, després del col·lapse fi nancer, l’enfonsament de la confi ança i la caiguda del comerç internacional. Les estimacions de diversos organismes internacionals de cara al 2010 coincideixen a donar per superada la fase més crítica de la recessió viscuda l’any 2009.

Les previsions més recents relatives al creixe-ment econòmic mundial, fetes pel Fons Mo-netari Internacional (FMI), confi rmen els in-dicis de recuperació econòmica per a aquest any 2010. La darrera revisió del mes d’abril situa el creixement global en el 4,2%, tres dècimes per sobre del que preveia en el mes

de gener. No obstant això, la distribució d’aquesta millora per als diversos països és força desigual, fet que provocarà que la recupe-ració es produeixi a diferents velocitats.

Així, cal destacar l’impuls cíclic positiu dels Estats Units i de les eco-nomies emergents, les quals contribuiran a la recuperació de mane-ra signifi cativa amb un increment del 6,3% i un paper protagonista per a la Xina i el Brasil. Les economies avançades, que han estat les que han patit els retrocessos de major magnitud durant la fase recessiva del cicle, experimentaran creixements més modestos que se situaran en el 2,3% l’any 2010 i en el 2,4% l’any 2011.

Això no obstant, aquest hipotètic escenari encara està envoltat de massa incerteses que en condicionen la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Una de les principals preocupacions consisteix a determi-nar quin impacte tindrà la retirada de les extraordinàries mesures aplicades en els plans d’estímul implantats arran de la crisi sobre el creixement econòmic dels principals països. D’una banda, cal des-tacar el paper decisiu de la política monetària. Els tipus d’interès han estat rebaixats a nivells molt baixos des de la Segona Gue-rra Mundial i, paral·lelament, s’han aplicat nombrosos paquets d’ajudes per injectar liquiditat al sistema fi nancer. Malgrat tot, la translació d’aquests recursos a l’economia real ha estat força escas-sa i el funcionament anormal dels canals del crèdit han ocasionat una forta restricció del fi nançament de les empreses i les llars, amb

1.1. Conjuntura socioeconòmica internacio-nal, d’Espanya i de Catalunya

L’impuls de les economies

emergents liderarà la

recuperació mundial

l’enfonsament de les seves expectatives, la qual cosa ha provocat una espiral re-cessiva de l’activitat econòmica.

I, d’altra banda, les polítiques fi scals aplicades han ocasionat l’explosió dels dèfi cits públics de manera generalitzada. Així, l’FMI estima que al 2009 i al 2010 el dèfi cit públic agregat se situarà en un 10,1% i un 9,0% del PIB, respectiva-ment. La situació de les arques públiques requerirà, en els propers anys, l’aplicació d’estratègies d’estalvi creïbles a mitjà i llarg termini, sense deixar de banda els estímuls necessaris fi ns a la plena conso-lidació fi scal, especialment necessària en les economies avançades.

Altres riscos importants que amenacen el panorama d’una lenta recuperació estan protagonitzats per l’existència d’un ele-vat atur -una part del qual amenaça de convertir-se en estructural- i pels conti-nus desequilibris comercials.

En els darrers mesos, l’economia nord-americana ha esta una de les que ha presentant una tendència més fa-

vorable i ha pres la davantera a l’europea en la represa del creixement. Així doncs, des del segon trimestre de 2009, la si-tuació conjuntural ha presentat un mar-cat caràcter alcista, especialment entre els mesos d’octubre a desembre, en què ha presentat un creixement del PIB del 5,6% en taxa trimestral anualitzada. En els primers mesos de l’any 2010, però, els diversos indicadors de conjuntura no permeten avalar la solidesa d’aquesta re-cuperació.

Els Estats Units prenen la davantera a l’economia

europea


Les notícies sobre l’economia xinesa i la seva aportació cada cop més gran al PIB mundial ocu-pen cada vegada més titulars en la

premsa econòmica. Així, el creixement del PIB a dos dígits assolit per la Xina en el darrer trimestre del 2009 (10,7%) ha continuat al llarg dels primers mesos d’aquest any 2010 (11,9%), essent el més elevat dels darrers dos anys. Les previsions del Banc Mundial situen el creixement de la Xina per al 2010 en el 9,5%.

Aquesta velocitat comença a generar in-quietud pels riscos de sobreescalfament de l’economia, als quals s’hauria d’afegir la possible existència de bombolles es-peculatives en el mercat immobiliari. Per posar fre a aquestes amenaces, l’any 2010 caldria dur a terme una política monetària més restrictiva, a més de po-sar límits a la desmesurada expansió del crèdit que va tenir lloc l’any anterior.

L’espectacular creixement de l’economia queda palès en els diversos indicadors, tant des del vessant de la demanda com de l’oferta. Així, d’una banda, la deman-da interna va continuar la tendència as-cendent, tant en consum com en inver-sió i, d’altra banda, l’índex de producció industrial es va situar al mes de març en el 18,1% interanual. L‘única nota nega-tiva és el dèfi cit del mes de març de la balança comercial, el primer en sis anys.

Les modestes da-des de creixement de la zona euro (un 0,2% en el primer trimestre del 2010) han pres un to en-

cara més pessimista arran del degoteig de notícies sobre la situació econòmica d’alguns dels països integrants. En pri-

El Japó es recupera sota

l’amenaça de la defl ació

Pel cantó positiu, cal destacar el bon comportament del consum privat -que s’ha situat al voltant del 3%-, així com la confi ança del consumidor, que al mes de març ha repuntat i ha passat de 46,4 a 52,5. Aquestes expectatives favorables semblen confi rmar-se tam-bé amb la consolidació de la recuperació de la producció industrial, ja que al mes de gener va augmentar per setè mes consecutiu, i també en la millora del sentiment empresarial, que apunta cap a la continuació en el futur dels avenços en les inversions en béns d’equipament.

La balança de la incertesa sembla decantar-se vers els factors de la banda negativa que són més profunds i llasten la fermesa d’aquesta millora. Així, tot i que al mes de març es van crear 162.000 llocs de treball nets, la millor dada en tres anys, la taxa d’atur continua situada en el 9,7% i no s’esperen millores fi ns a la fi d’any. La de-bilitat del mercat de treball queda fa palesa en l’elevada proporció d’aturats de llarga durada (prop del 45% fa més de dos anys que són a l’atur) i en el gran nombre de treballadors a temps parcial, que continua augmentant. Tampoc el mercat immobiliari sembla haver tocat fons i continua el procés d’ajust en els preus i les quan-titats. Si a tot això, hi afegim que el deute de les llars a la fi del 2009 era del 122,7% de la renda disponible i que la taxa de morositat continua creixent, hom pot concloure que les perspectives a mitjà termini no permetem ser gaire optimistes.

L’economia japonesa continua oferint dades contradictòries sobre la seva salut econòmica: mentre que el PIB sembla prendre impuls, els preus continuen desplomant-se. Així, al quart trimestre del 2009, el PIB va créixer un 4,6%

en taxa anualitzada, fet que no va poder evitar que en el conjunt de l’any es registrés la caiguda més gran des de la postguerra (5%). La millora en el sector exterior és el fet que explica, en gran part, aquest creixement.

No obstant això, el defl actor del PIB -que durant les darreres dues dècades ha estat el malson de l’economia nipona- ha experimentat la caiguda més gran des que s’elabora l’estadística. Així, el fantas-ma de la defl ació que va paralitzar el país durant la dècada dels 90 torna a planejar sobre el Japó: l’IPC del mes de febrer va presentar un descens d’un 1,1% interanual i ja acumula catorze mesos con-secutius de reculades. Aquest panorama no millora i les previsions apunten que les febleses subjacents en la demanda interna faran que aquesta tendència es continuï mantenint durant tot l’any 2010.

Els ajuts públics, a través d’estímuls fi scals centrats en la indústria del automòbil i alguns béns de consum, han facilitat una tímida recupe-ració del consum. En sentit contrari, el mercat de l’habitatge es conti-nua enfonsant amb xifres per sota de la mitjana de la darrera dècada.

El creixement a dos dígits de la Xina genera

riscos de sobre-escalfament de

l’economia

La incertesa planeja sobre l’evolució de

l’economia de la zona euro


mer lloc, la situació de Grècia va encendre totes els llums d’alarma quan, al mes d’abril, l’Eurostat va revisar a l’alça l’estimació del dèfi cit públic del 2009 i el va situar en el 13,6%. Això, juntament amb una situació fi scal del país pràcticament al límit, va generar una forta desconfi ança en la veracitat de les xifres macroeconòmi-ques publicades i va estendre el dubte sobre la capacitat del país per poder fer front a aquest dèfi cit. Aquesta crisi va molt més enllà del propi país i ha arribat a posar en qüestió la viabilitat del pro-jecte de la unió monetària, onze anys després del seu naixement. La crisi ha posat de manifest que la coordinació de les diverses polítiques econòmiques no funciona. Així ho reconeixia el comis-sari d’assumptes econòmics i monetaris, Olli Rehn, qui instava els països de l’eurozona a dur a terme reformes estructurals profun-des sense les quals Europa podria arribar a enfonsar-se en un lent declivi: “Sense sanejament pressupostari no es poden evitar noves turbulències fi nanceres i és poc probable que hi hagi un creixement sostingut”.

En resposta a aquesta situació, i per mirar de calmar els mercats fi nancers, l’ECOFIN ha aprovat un mecanisme d’estabilització fi nancera de la zona euro amb la creació d’un fons de salvament de 750.000 milions d’euros, aportats en gran part per la UE i la resta per l’FMI. En el futur, això permetrà do-nar suport fi nancer als països amb difi cultats per refi nançar el seu deute. A més a més, el Banc Central Europeu ha començat a comprar deute públic per injectar liquiditat als mercats

i els països s’han compromès a aplicar plans rigorosos d’ajust mit-jançant la reducció del dèfi cit públic.

Creació d’un fons de

salvament europeu per

donar suport fi nancer als països amb

difi cultat per refi nançar el

deute

Un cop s’havia donat resposta a la si-tuació creada per l’economia hel·lènica, al mes de juny va esclatar la situació del “maquillatge” dels comptes públics d’Hongria que va tornar a enfonsar els mercats borsaris i també la seva moneda. Malgrat que Hongria encara no està in-tegrada en la UEM i la seva representació en el pes del PIB de la UE és molt baixa, aquesta situació pot acabar afectant al-tres països com ara Àustria, Alemanya o els Estats Units, principals inversors en aquest país.

Tots aquests sotracs afecten la cotització de la moneda única, ja que l’euro acu-mula una depreciació del 14% des del principi d’any i assoleix nous mínims res-pecte del dòlar al mes de maig. La de-preciació de l’euro afavoreix les exporta-cions fora de la UEM, però encareix les importacions, especialment les energèti-ques, a les quals cal sumar l’alça del preu del petroli.

Tot i això, el Banc Central Europeu ha revisat lleugerament a l’alça les previ-sions de creixement per al 2010 -les ha situades entre un 0,7% i un 1,3%- i ha rebaixat les del 2011. Això no obstant, l’evolució dels indicadors econòmics dels primers mesos de l’any 2010 mostren la fragilitat de l’evolució econòmica. Així, pel costat de la demanda, el consum es troba totalment estancat, tal com ho in-dica la frenada de la recuperació de les vendes al detall i l’índex de confi ança del consumidor al mes de febrer.

L’evolució dels preus al consum (IPC) tampoc és favorable, ja que ha pujat del 0,9% del mes de febrer a l’1,4% al març. La raó d’aquesta evolució és l’increment del preu dels carburants.

Com a contrapunt, sembla ser que els in-dicadors d’activitat ofereixen una tònica més positiva. Així, l’índex de producció industrial avança amb força i la taxa inte-

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Eurostat.

GRÀFIC 1.1.1. Relació entre el deute i el dèfi cit (superàvit) sobre el PIB. Països UE-27. 2009.


ranual del mes de febrer es va situar en el 4,2%, lluny d’aquell des-cens del 21,6% del mes d’abril del 2009. En aquesta millora també ha infl uït l’evolució del sector exterior, amb un increment de les exportacions del 9,6% en termes interanuals al mes de febrer. La depreciació de l’euro fa pensar que aquesta tendència continuarà al llarg dels propers mesos.

Aquest escenari marcat per la inestabilitat ha ocasionat que en la reunió del mes de maig dels màxims responsables de fi nances euro-peus, a banda d’acordar mesures per garantir l’estabilitat de l’euro, s’hagin posat sobre la taula altres temes com ara l’enduriment de les sancions a l’endeutament (en virtut del Pacte d’Estabilitat i Creixement) i el control de l’especulació. Així, tant la cancellera ale-manya, Angela Merkel, com el president francès, Nicolas Sarkozy, han instat la Comissió Europea perquè adopti reformes fi nanceres a fi de restringir determinades operacions especulatives.

L’economia alemanya va tancar l’any amb una contracció rècord del 5%, el punt més baix des de la Segona Guerra Mundial, oca-sionada per la contundent caiguda del sector exterior. En contra de les previsions, en els pri-mers tres mesos de 2010 el PIB d’Alemanya ha tingut un signe positiu i s’ha situat en el

0,2%. Els economistes de l’Ofi cina Federal d’Estadística pronosti-quen un creixement de l’1% per al segon trimestre. En global, les previsions de les principals institucions per al conjunt de l’any 2010 se situen entre l’1,2% i l’1,5%, fet que deixaria enrere la major recessió en anys.

Hom espera un major dinamisme per al segon trimestre de l’any, almenys així ho avancen alguns indicadors de demanda, com ara les vendes al detall o la millora en la confi ança del consumidor. Malgrat això, es preveu que el consum -tant públic com privat- es mantingui en nivells baixos en els propers trimestres, ja que l’esgotament de les mesures d’estímul del Govern -així com el pre-visible deteriorament de la taxa d’atur que s’espera que arribi al 9% al 2011- llasten i molt les expectatives de creixement. El major pes de la contribució a aquesta millora econòmica s’espera que arribi del sector exterior. Per la banda de l’oferta, el fort repunt dels indicadors de confi ança dels principals agents econòmics pronos-tiquen una reactivació econòmica a partir del segon trimestre de l’any.

Malgrat les millors perspectives, al mes de juny, la cancellera Mer-kel ha anunciat el pla d’ajust més gran del país des de l’època de la postguerra, amb l’aplicació del qual es pretén estalviar 80.000 milions d’euros d’aquí al 2014. Entre les principals mesures, per la banda de la despesa, es reduirà en 15.000 persones el cos de fun-

cionaris de l’Estat i es retallarà la despe-sa social. Per la banda dels ingressos, es preveu la creació de noves taxes. Cal as-senyalar, però, que Alemanya va tancar el 2009 amb un dels dèfi cit més baixos de la UE (3,3%), tot i que la incorporació de les polítiques d’estímul al 2010 farà que la xifra arribi al 5% a fi nals d’any. Al 2013, hom espera poder tornar a acomplir el límit del 3% que fi xa el Pacte d’Estabilitat de la UE.

Són molts els economistes -liderats per Paul Krugman- que alerten que els plans de retallada de la despesa pública aprovats per fer front a la pressió dels mercats difi cultaran la recuperació de l’economia europea, després de la pitjor recessió en mig segle. A més, en el cas alemany és especialment preocupant, ja que exerceix de motor de la resta d’economies de la zona.

La recuperació de l’economia fran-cesa des del se-gon trimestre del 2009 no va evitar que tanqués l’any

amb una contracció global del seu PIB del 2,2%. La millora iniciada a partir d’aquest moment sembla que s’ha vist frenada en el primer trimestre del 2010, ja que l’economia ha crescut només en un 0,1%. Aquest fre en el ritme de la recuperació sembla haver estat causat per una moderació del consum de les fa-mílies que del gener al març ha reculat d’un 2,5% a un 1,4% intermensual. El deteriorament del mercat de treball pot ajudar a explicar aquest comportament, amb una taxa d’atur situada en el 10,1% al mes de febrer en relació amb el 8,9% del mateix mes de l’any anterior.

No està previst que els altres components de la demanda, com ara el consum pú-blic o la inversió, contribueixin a millorar aquesta situació en els propers mesos.

L’economia alemanya

comença a remuntar els

primers mesos de l’any

Fre en el ritme de la

recuperació de l’economia

francesa


Els plans d’austeritat que estan aplicant els governs de tot Euro-pa poden provocar la retirada parcial o total dels plans d’estímul econòmics. Al 2009, el dèfi cit públic francès es va duplicar i es va situar en el 7,5%.

Pel que fa als indicadors d’oferta, l’índex de producció industrial dels darrers sis mesos presenta un comportament força erràtic, en-cara que l’anàlisi en termes interanuals aporta dades més favo-rables. La resta de variables -moltes de les quals vinculades a la confi ança empresarial- permeten ser una mica més optimistes de cara als propers mesos, ja que hom espera una recuperació al llarg del segon trimestre del 2010.

L’any 2009, el PIB d’Itàlia va experimentar una caiguda del 5,1%, la més gran des de l’any 1971. Des del primer trimestre del 2008, els efectes de la crisi en l’economia transalpi-

na han ocasionat una pèrdua de set punts del seu PIB i una inten-sa destrucció d’ocupació (700.000 llocs de treball). Encara que les dades del primer trimestre no mostren una millora signifi cativa, les principals institucions econòmiques apunten cap a una represa del creixement per a aquest any. No obstant això, per apuntalar aques-tes previsions de millora, el país ha d’abordar necessàriament re-formes estructurals per contrarestar la baixa competitivitat i l’elevat endeutament públic. A la fi del mes del maig, el govern italià va aprovar un pla d’austeritat que preveu una reducció de 24.000 milions d’euros per al període 2011-2012, amb l’objectiu de reduir el dèfi cit fi scal fi ns a situar-lo en el 3% i d’aquesta manera acomplir amb els requeriments europeus. Això no obstant, malgrat aquestes mesures, l‘FMI pronostica una sortida més lenta de la recessió per a aquest país que no pas per a altres membres de la zona euro.

Les recents declaracions fetes pel primer mi-nistre britànic, David Cameron, permeten fer-se una idea de com està l’economia britàni-ca: “La situació del dèfi cit públic és pitjor del que s’esperava i això vol dir que el problema afectarà la “forma de vida” de tota la pobla-

ció... Les decisions que prenguem afectaran cada persona d’aquest país. I els efectes d’aquestes decisions ens acompanyaran durant anys, potser dècades”. I és que el dèfi cit s’ha xifrat en 156.000 milions de lliures (177.840 milions d’euros), la qual cosa obligarà a l’aplicació d’un restrictiu pla que, òbviament, llastarà el creixement en els propers anys.

La situació econòmica, per la seva banda, continua presentant força difi cultats per poder consolidar la senda de la recuperació, encara que estadísticament tingués lloc un augment del PIB del 0,3% intertrimestral en el darrer trimestre del 2009. En els primers

La recuperació de l’economia

britànica es pronostica

lenta i costosa

mesos de l’any 2010, aquesta tendència ha continuat amb una pujada del 0,2%. Així, els indicadors de la demanda, en especial el consum de les llars, i també el millor comportament del mercat de treball amb un descens de la taxa d’atur al mes de març (4,8%), han contribuït al retorn de les taxes positives de creixe-ment. És possible que l’augment del con-sum hagi provocat un repunt continuat al llarg de tres mesos de la taxa d’infl ació, que s’ha situat en el 3,4% interanual al mes de març.

Quant a l’oferta, els indicadors presenten un comportament més erràtic, tot i que apunten cap a una millora de l’activitat, encara que previsiblement es produirà de manera molt lenta.

En un comunicat emès per l’Institut Na-cional d’Investigació Econòmica i Social (NIESR) al mes de juny, es reitera que el

Itàlia aprova un pla d’austeritat

fi ns al 2012

TAULA 1.1.1. Perspectives econòmiques de l’OCDE i de l’FMI.

Font: Econòmic Outlook 87 de l’OCDE i Perspectives de l’economia mundial d’abril del 2010 de l’FMI.


Regne Unit ha sortit de la recessió, però encara es troba en un pe-ríode de depressió; es a dir, a un ritme de creixement per sota del darrer nivell més alt. I, a més, afegeix que no s’espera que el PIB se situï en els nivells de creixement de principi del 2008 fi ns a l’any 2012. TAULA 1.1.1.

Espanya

En aquests moments, la diagnosi de l’economia espanyola és altament preocu-pant i les notícies que es publiquen dia rere dia en els diferents mitjans de comunicació no contribueixen a millorar aquesta percep-ció. L’actualitat econòmica està marcada pels rumors difosos al mes de juny per la premsa

alemanya al voltant de la preparació d’un possible pla de rescat per a Espanya o que el Govern espanyol hauria demanat l’activació del fons d’estabilització de 750.000 milions d’euros creat per Brussel·les per ajudar els països amb problemes.

Alguns analistes, però, apunten que la raó de fons d’aquesta incer-tesa respon a l’elevat endeutament del sistema fi nancer espanyol. A hores d’ara, hi ha tot un seguit d’especulacions al voltant de la fragilitat dels bancs i de les caixes espanyoles, que davant la im-possibilitat d’anar al mercat interbancari per mirar de fi nançar-se, només els queda l’opció del Banc Central Europeu (BCE) com a da-rrer recurs. Per això, al mes de maig, el deute contret per la banca espanyola amb el BCE va superar per primer cop els 85.000 milions d’euros, fet que representa el 16,5% dels diners prestats a la zona euro. A més, aquesta xifra esdevé el doble del que suposa el PIB d’Espanya a la UE, que es troba al voltant del 9%.

I és que, tal com diu el president del BBVA, Francisco González, “els mercats de capitals han tancat el fi nançament a les entitats fi nanceres espanyoles i han retirat la confi ança a l’economia es-panyola, ja que la crisi ha precipitat el col·lapse del nostre model econòmic, basat en un elevat endeutament i orientat en excés al sector de la construcció i a l’estímul del consum”. Aquesta visió és compartida, en alguns punts, pel secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, que va remarcar la importància que els mercats s’obrin: “aquesta situació és un problema i la solució dependrà de la confi ança que generem en els inversors, que són els que ens han prestat els diners”. També posa de manifest la difi cultat del sector públic de trobar fi nançament en els mercats de renda fi xa, ja que la mitjana de dèfi cit públic europeu se situa en el 6%, mentre que la d’Espanya es troba en l’11%.

Incertesa al voltant de la solvència del

sistema fi nancer

espanyol

Aquest context ha abocat el govern a anunciar un pla d’austeritat per in-tentar reconduir

la situació que es va materialitzar el 20 de maig del 2010 amb la publicació del Reial Decret Llei 8/2010, mitjançant el qual el Govern adoptava mesures ex-traordinàries per reduir el dèfi cit públic. Amb això i altres actuacions presen-tades a principi d’any en el Programa d’Estabilitat, hom preveu estalviar més de 15.000 milions d’euros entre els anys 2010 i 2011 fi ns a situar el dèfi cit públic en el 6% del PIB l’any 2011. Al mes de juny, la Comissió Europea ha demanat a Espanya que, a més a més, faci un ajust addicional d’uns 7.880 milions d’euros l’any 2011 per complir amb els objectius d’austeritat. A més, la Comissió rebaixa les previsions de creixement per als pro-pers dos anys de l’executiu espanyol i les situa en el 0,4% per al 2010 i el 0,8% per al 2011, enfront del -0,3% i 1,3%, respectivament, previstos pel Govern.

L’FMI ha mostrat el seu ple suport a l’ambiciós programa de consolidació fi s-cal que ha posat en marxa el Govern. En el darrer informe del mes de maig, l’FMI estima que l’economia espanyola ha en-trat en una fase d’estabilització després dels darrers dos anys, tot i que la recu-peració encara és dèbil i, per tant, insta l’executiu a abordar les reformes estruc-turals necessàries: la reforma del mercat de treball, del sistema de pensions, del mercat de béns i serveis a través de la transposició de la Directiva de Serveis de la UE, i del sector de la construcció. També recomana una reestructuració del sistema fi nancer per tal de reduir la sobrecapacitat i donar lloc a institucions més robustes i solvents, fet que s’està produint a través de les fusions que s’estan duent a terme durant les darre-res setmanes entre els diferents bancs i caixes espanyoles.

Aplicació d’un pla d’austeritat

mitjançant un decret llei


2009 la taxa d’estalvi hagi assolit el nivell més elevat de les darreres dècades.

La inversió també presenta una mi-llora en el seu comportament, enca-ra que es continua mantenint a nivells força discrets. Així, en el cas dels béns d’equipament, els indicadors més re-cents apunten cap al manteniment d’un to relativament positiu. Al mes d’abril, es va produir una millora de l’indicador del clima industrial del sector productor d’aquests béns, així com de les matri-culacions en vehicles de càrrega. Els in-dicadors relatius a la construcció també indiquen que el procés d’ajust del sector continua, encara que a ritmes interanuals més continguts. L’indicador avançat del consum de ciment va patir una davallada del 20,2% en el primer bimestre respec-te de l’any anterior i va accelerar el seu ritme de caiguda respecte de fi nals del 2009. La resta d’indicadors també tenen comportaments desfavorables, com ara la confi ança dels empresaris del sector al mes d’abril o els visats d’habitatges nous fi ns al mes de març. L’únic indicador que presenta taxes positives respecte de l’any anterior són els visats de rehabilita-ció d’habitatges.

Des de la prima-vera del 2009, la demanda exter-na està tenint un comportament més positiu, fet que ha provocat una millo-

ra en el dèfi cit comercial del sector ex-terior. Al mes de març, les exportacions reals han tornat a augmentar amb força a un ritme interanual del 23,8%, amb la qual cosa les vendes a l’exterior van tan-car el primer trimestre del 2010 amb un creixement superior al 17%. Per tipus de productes, cal destacar l’increment dels béns intermedis no energètics i de béns d’equipament, les vendes dels quals han crescut per sobre del 42% interanual en

Tot això es produeix en una conjuntura econò-mica especialment inquietant, no tan sols per les dades macroeconòmiques, àmpliament conegudes, sinó també per la creixent debili-tat política i l’escalada de la tensió a nivell so-cial. Espanya està sent el darrer país en sortir de la recessió i les perspectives per a aquest

any semblen empitjorar dia rere dia. Així, segons els resultats de la Comptabilitat Nacional Trimestral publicats per l’INE, el PIB real de l’economia espanyola -corregit dels efectes estacionals i calendari- es va estabilitzar al quart trimestre del 2009 i es va situar en una taxa de reducció intertrimestral del 0,1%, dues dècimes menys que en els mesos d’estiu. El conjunt de l’any 2009 es va tancar amb un descens mitjà anual del 3,6%. Per al conjunt de l’eurozona, s’estima que la baixada anual del PIB ha estat una mica més acusa-da i s’ha situat en el 4,1%. La progressiva moderació en el retrocés de l’economia espanyola des de mitjan 2009 s’explica bàsicament per un fre en la contribució negativa de la demanda nacional a l’avenç del PIB, juntament amb una millora del sector exterior.

Pel que fa al primer trimestre del 2010, segons les dades de Comp-tabilitat Nacional Trimestral (CNTR), el PIB va augmentar lleugera-ment (0,1% respecte de l’anterior) després de patir sis trimestres consecutius de caigudes. La caiguda interanual s’ha moderat fi ns al 1,3%

Per àmbits territorials, la recessió va afectar totes les comunitats autònomes i es va produir una major dispersió de les taxes de va-riació del producte interior brut (PIB). Així doncs, les caigudes més intenses es van produir a l’Aragó (-4,4%), el País Valencià (-4,3%) i les Canàries (-4,2%), amb un decrement anual del PIB superior a la mitjana dels vint-i-set països de la UE (-4,2%), mentre que les més lleus han estat a Extremadura (-2,0%) i Navarra (-2,5%).

Si fem l’anàlisi dels diversos components, hom constata que la de-manda nacional va continuar disminuint en el primer trimestre del 2010 respecte de l’anterior (-0,1%), encara que a un ritme menys acusat que durant els períodes precedents. El fre en el ritme de la caiguda i una aportació positiva de la demanda exterior neta va permetre el repunt del PIB en els primers mesos de l’any. De mane-ra desagregada, el consum -tant privat (0,5%) com públic (1,4%)- va presentar unes taxes intertrimestrals positives. En el primer cas, cal destacar la pujada de les vendes d’automòbils respecte de l’any 2009, segurament gràcies a factors com ara els ajuts del Pla 2000-E, l’increment de l’IVA al juliol o l’avançament de la Setmana Santa. També les vendes al detall van experimentar una millora. Aquesta tendència no sembla que tingui gaire perspectives de mantenir-se, ja que la confi ança del consumidor continua afeblint-se. La incer-tesa que genera el futur en l’economia de les famílies fa que l’any

El creixement interanual de

l’economia espanyola

continua sent negatiu

Es redueix la contribució

negativa de la demanda

exterior neta al PIB trimestral


ambdós casos. L’anàlisi per àrees geogràfi ques mostra que el repunt de les vendes a l’exterior s’ha concentrat en el mercat europeu -es-pecialment a França i Itàlia- i en el mercat asiàtic. Les previsions indiquen que aquesta tendència es mantindrà en els propers mesos sobretot gràcies a la recuperació dels principals socis comercials es-panyols, a la depreciació de l’euro i al baix nivell del que parteixen després de la contracció del 2009.

El nivell d’importacions també va repuntar, amb una taxa inte-ranual del 22% al mes de març. Per grups de productes, les més signifi catives es van concentrar en béns intermedis no energètics, amb un creixement del 40%. Per al conjunt del trimestre, el des-equilibri comercial nominal es va reduir en un 12% gràcies a la retallada del saldo no energètic que va compensar l’increment del preu de l’energia, ja que el constant increment del preu del petroli representa una resistència important per a futures correccions del dèfi cit comercial.

Des de l’òptica de l’oferta, el valor afegit brut a nivell agregat de totes les branques d’activitat continua registrant taxes de creixe-ment negatives, però de manera més suavit-zada, especialment en el cas de les industrials i les energètiques, així com en els serveis.

El sector primari és l’únic que ha presentat una evolució desfa-vorable en aquest primer trimestre i ha incrementat en un punt el seu ritme de caiguda, que s’ha situat en el -2,9%. Cal assenyalar l’impacte especialment negatiu de la desfavorable conjuntura me-teorològica dels primers mesos de l’any.

Així, el valor afegit de la indústria redueix la seva caiguda en quasi set punts i mig en aquest trimestre, des del -10,5% fi ns al 3,1%, amb una millora tant de la producció industrial com dels consums intermedis d’aquesta activitat. Aquesta moderació es produeix en les branques manufactureres que passen del -10,9% al -3,7% i també en les energètiques, que passen del -8,3% al 0,3%.

El valor afegit brut de la construcció constata la situació crítica del sector i accelera en una dècima la seva contracció fi ns a situar-se en el -5,9%. Els principals factors que expliquen aquesta tendència se centren en una situació més desfavorable de l’obra en infraestruc-tures i els registres negatius de l’edifi cació residencial.

Quant al sector serveis, la seva activitat presenta un comporta-ment més favorable per segon trimestre consecutiu amb una re-ducció agregada de nou dècimes menys que en el període prece-dent (passa del -1,1% al -0,2%). Pel que fa a les branques, encara que totes tenen una evolució positiva, aquesta té més incidència

El valor afegit brut de les

branques d’activitat

suavitza la seva caiguda

en les de mercat (passant del -1,8% al -0,7). Igual que en trimestres prece-dents, s’observa un comportament més dinàmic en el comerç, especialment en les vendes d’automòbils i motocicletes. En sentit contrari, però, hi trobem les activitats de les tecnologies de la infor-mació i les comunicacions, així com els serveis a les empreses.

Al mes de març, la taxa interanual de l’índex de preus al consum (IPC) va re-gistrar un augment d’una dècima res-pecte del mes precedent i es va situar en l’1,4%. Aquest increment és degut, bà-sicament, als productes energètics arran de l’evolució dels preus del petroli. La meitat de l’alça és atribuïble als carbu-rants i lubricants, els preus dels quals van continuar l’escalada i van representar un augment interanual del 24,0%. Tant els combustibles com els aliments frescos van aportar mitja dècima a l’increment de la infl ació.

Aquest creixement del mes de març, però, no implica un canvi substancial en la tendència dels preus. Així, la infl a-ció subjacent -que exclou els productes energètics i els aliments no elaborats- se situa només en el 0,2% interanual. El creixement interanual de l’índex harmo-nitzat de preus al consum (IAPC) va aug-mentar una dècima al mes d’abril, fi ns arribar a l’1,6%. L’indicador anàleg de la zona euro va experimentar el mateix re-punt fi ns arribar al 1,5%, per la qual cosa el diferencial respecte de la UEM va ser de 0,1 p.p., per segon mes consecutiu.

El mercat de treball continua patint els efectes de la crisi de manera severa, en especial en els sec-tors que han estats més intensius en mà d’obra durant la fase d’expansió:

S’aprova la reforma laboral

en un mercat de treball fortament

castigat pels efectes de la

crisi


la construcció i els serveis. Durant els darrers dos anys s’han perdut més de dos milions de llocs de treball i la desocupació ha crescut en gairebé dos milions i mig de persones, fet que ha ocasionat que la taxa d’atur s’hagi duplicat i hagi assolit els nivells més elevats de la UE. Per tal d’intentar pal·liar determinats factors estructurals del nostre mercat de treball s’ha aprovat la reforma laboral a través de la publicació en el BOE del Reial Decret 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Tal com diu la pròpia normativa, aquesta reforma té com a objectiu essen-cial contribuir a la reducció de la desocupació i incrementar la pro-ductivitat de l’economia espanyola. A aquests efectes, es dirigeix a corregir la dualitat del nostre mercat de treball, tot promovent l’estabilitat en l’ocupació, i a incrementar la fl exibilitat interna de les empreses, com a aspectes més destacables.

Així, segon les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre total d’actius se situa en 23.006.900 al primer trimestre del 2010, amb un increment de 34.400 persones respecte del trimestre anterior. La taxa d’activitat se situa en el 59,83%, fet que suposa un increment de vuit centèsimes respecte del trimestre anterior. En els darrers dotze mesos, el nombre d’actius ha disminuït en 94.600, amb diferent comportament per sexes. Així, les dones han aug-ment en 138.500, mentre que els homes actius han disminuït en 233.100.

El nombre total de persones ocupades se situa en 18.394.200, 251.800 menys que al quart trimestre del 2009. En els darrers dot-ze mesos, el nombre d’ocupats ha baixat en 696.900. La taxa inte-ranual de variació de l’ocupació es del -3,65% al primer trimestre del 2010, fet que suposa una millora de 2,45 punts respecte del darrer trimestre del 2009 (-6,10%). Per sexes, en els darrers dotze mesos, el nombre de dones ocupades es va reduir en 105.700, mentre que els homes ho van fer de manera més signifi cativa, amb una disminució de 591.000. En termes interanuals, es produeix una

reducció en tots els sectors, distribuïda de la manera següent: 78.800 ocupats en els serveis (-0,59%), 315.000 ocupats en la construcció (-15,92%), 300.300 ocu-pats en la indústria (-10,36%) i 2.600 en l’agricultura (-0,31%).

El nombre total d’assalariats en el primer trimestre del 2010 és de 15.253.300, amb un descens de 239.400 respecte del trimestre anterior. Per tipologies de contracte, els assalariats amb contracte indefi nit baixen en 73.700 fi ns arribar a 11.532.700 i els que tenen contracte temporal disminueixen en 165.700, amb un volum global de 3.720.500. Amb tot plegat, la taxa de temporalitat roman pràcticament inalterada en el 24,39%. Si fem l’anàlisi en termes anuals, els assala-riats baixen en 589.800 persones, amb més incidència en aquells que tenen con-tractes temporals.

La crisi també està afectant fortament els treballadors per compte propi, ja que han baixat en 9.900 efectius al llarg dels darrers tres mesos i en 109.700 en el da-rrer any. El grup amb més incidència són els empresaris sense assalariats o els tre-balladors independents.

Tot aquest pano-rama també té un impacte direc-te en l’altra cara de la moneda, la

taxa d’atur. La desocupació augmenta en 286.200 persones al primer trimes-tre del 2010 i el nombre total d’aturats se situa en 4.612.700. En el darrer any, l’increment global s’ha situat en 602.000 aturats, la qual cosa fa repuntar nova-ment la taxa d’atur, que augmenta en 1,22 punts i arriba al 20,05% de la po-blació activa. Els homes del grup d’edat entre 25 i 54 anys (amb 247.100 aturats més) són els més afectats per aquesta si-Font: web de l’Idescat.

GRÀFIC 1.1.2. Evolució del PIB sectorial. Espanya. 2009 - 2010.

La taxa d’atur espanyola se

situa per sobre del 20%


tuació, amb una taxa d’atur del 19,96%. Per sectors, en aquest primer trimestre del 2010, el comportament és dispar, ja que el nombre d’aturats baixa en la indústria (-24.800) i en la construc-ció (-13.100), mentre que creix en els serveis (89.700 més) i en l’agricultura (5.800). En termes interanuals, la tendència presenta-da és la mateixa, però amb magnituds més signifi catives.

El deteriorament de les condicions de treball fan palesa la precària situació en què es troben 1.298.500 llars espanyoles, amb la to-talitat dels seus membres actius en situació d’atur en fi nalitzar el primer trimestre del 2010. GRÀFIC 1.1.2.

Catalunya

L’economia catalana deixa enrere la pitjor part de la crisi i acaba l’any 2009 suavitzant el ritme de caiguda. No obstant això, per al conjunt de l’any, el PIB català ha assolit un registre històric que se situa en el -4%. En el primers tres mesos del 2010, el PIB continua

amb la tendència a la moderació en el retrocés interanual i se situa en el -1,5%, enfront del -2,9% del trimestre anterior. La recupe-ració del context econòmic internacional ha estat la clau que ha permès suavitzar la davallada dels indicadors econòmics.

Les previsions del BBVA per a l’economia catalana apunten cap a una millora l’any 2010, encara que els ajustos que s’estan duent a terme condicionen una recuperació més sòlida. Així, tal com apun-ta Rafael Doménech, economista en cap d’Espanya i d’Europa del Servei d’Estudis Econòmics del BBVA: “Catalunya sembla haver su-perat la part més difícil de la crisi, però s’enfronta a riscos similars al conjunt de l’economia espanyola: l’alt palanquejament fi nancer, l’elevat pes de la construcció, la dependència del sector exterior -tant per les exportacions com pel turisme- i les inefi ciències són factors que obliguen a l’adopció de mesures estructurals que millo-rin la competitivitat de les empreses”.

La demanda interna es va contraure forta-ment per al conjunt de l’any amb un 6,3% de mitjana anual, encara que a la fi de l’any s’observa una certa contenció en aquesta ten-dència (-5,4%), en part gràcies als estímuls fi scals. Tots els seus components, tret del con-sum de les administracions públiques, presen-ten baixades signifi catives. Així, la despesa en consum de les llars va caure en un -5,4% en el conjunt de l’any, i malgrat la moderació en

el quart trimestre se situava en el -3,8%. La situació del mercat de treball i una major propensió a l’estalvi de les famílies durant l’any

2009 expliquen aquest comportament. Per contra, només la despesa en consum de les administracions públiques pel seu paper anticíclic de la despesa pública va augmentar en un 4,7% en el conjunt de l’any, amb una tendència a la moderació cap a la fi (3,1%).

La inversió va ser la que més es va con-traure en aquest període amb un retrocés del 14,3%, a causa principalment dels efectes de la crisi de la construcció i la caiguda de la demanda. Així, la inversió en béns d’equipament es va contraure al 2009 un 18,7% i la inversió en construc-ció un 11,1%, amb un empitjorament de la tendència negativa en acabar l’any.

La recuperació del comerç interna-cional ha afectat positivament les vendes catalanes a l’exterior, que la se-gona part de l’any

han desaccelerat el ritme de davallada interanual. La millora de l’índex de clima exportador permet anticipar una con-tinuació de la tendència en els propers mesos. Al llarg de l’any 2009, el sector exterior va aportar 2,1 p.p. al creixement català i va ajudar així a moderar el dalta-baix de la demanda interna, tot i que en global va caure en un 4%. La millora re-lativa va ser deguda a una reducció més acusada de les importacions enfront de les exportacions.

En el primer trimestre del 2010, la recu-peració de les exportacions catalanes ha avançat a un bon ritme, amb un creixe-ment interanual del 17%, per sobre dels nivells assolits a tot l’Estat espanyol (14,8%). Segons la destinació econòmi-ca, els béns intermedis són els que pre-senten un major increment interanual (41,5%), seguit pels béns de capital (29,8%) i els de consum (3,7%).

L’economia catalana continua

alentint el retrocés

El consum de les

administracions públiques no aconsegueix

frenar la contracció de

la demanda interna

La contribució del sector

exterior ha frenat el ritme de caiguda del

PIB


Pel que fa a les importacions, en el primer trimestre han augmentat en un 4,2% respecte del mateix període de l’any anterior. Segons la destinació econòmica, només augmenten els béns intermedis (35,2%), mentre que la resta presenten disminucions.

Per branques d’activitat econòmica, en el primer trimestre totes presenten taxes inte-ranuals negatives, excepte l’agricultura, que presenta un increment del 3,3%. La indústria és el sector que presenta la moderació més

acusada en la tendència negativa dels primers mesos de l’any, ja que passa d’un retrocés del VAB del 13% al tercer trimestre del 2009 fi ns arribar a -1,7%. Així ho constaten els seus principals indicadors, com l’evolució de l’índex de producció que mostra el procés de redreçament de l’activitat de la indústria, amb un creixe-ment de l’1,8% al mes de febrer. La millora es fa palesa especial-ment en els béns de consum durador, que eren els més afectats per la contracció, ajudats pels plans d’estímul a la compra de vehicles de turismes. Els béns intermedis i els d’equipament presenten una evolució positiva, així com també l’energia, tot i que en menor mesura. L’evolució dels béns de consum no durador s’ha mantingut més estable.

Per branques productives, cal destacar la recuperació de la del ma-terial de transport -amb una taxa de variació interanual al mes de març situada en el 25,3%- i, en menor mesura, la de fabricació de productes farmacèutics (15,5%), indústries químiques (14,1%) i materials i equips elèctrics, electrònics i òptics (8,8%). Per contra, mantenen registres negatius les branques dels productes minerals no metàl·lics i les indústries extractives. L’anàlisi en termes de mit-jana mòbil dels darrers dotze mesos presenta resultats negatius en totes les branques, tret de la dels productes farmacèutics. Aquesta tendència a la millora també és compartida per l’indicador avançat del clima industrial, ja que al mes d’abril assoleix el millor resultat dels darrers 23 mesos en relació amb la confi ança empresarial.

La construcció continua el seu procés d’ajust i de redimensionament de la capacitat produc-tiva del sector, amb una caiguda del -8,3% del VAB en el primer trimestre del 2010. La contracció de la demanda, tant domèstica com exterior, el patró de creixement desequi-

librat registrat en els cicles expansius precedents i l’enduriment de les condicions de fi nançament arran de l’esclat de la bombolla immobiliària i de l’inici de la crisi fi nancera han acabat enfonsant el sector i, per extensió, les activitats que arrossega de manera directa i indirecta. A curt termini, les perspectives no milloren gaire i les darreres previsions del Banc d’Espanya pronostiquen un ajust del sector immobiliari que s’allargarà fi ns a mitjan 2011. Aquest pano-

rama està avalat pels darrers indicadors de conjuntura recent del sector, en què la pèrdua d’ocupació és un fl ux cons-tant. Així, durant el primer trimestre del 2010 l’ocupació ha davallat un 13,5% respecte del mateix període l’any ante-rior. Pel que fa al consum de ciment, ha continuat retrocedint, tot i que de mane-ra més moderada, sense abandonar les caigudes interanuals a taxes de dos dígits (-9,3% al mes de març). Pel que fa a la licitació ofi cial, la caiguda per al conjunt del 2009 ha estat del -27,6%, davallada que no ha estat compensada pels efectes del Pla E, el qual ha estat licitat per les administracions locals. La previsió d’una baixada en la contractació i l’adjudicació de nous contractes d’obra pública per a l’any 2010 ha fet que la Cambra Ofi cial de Contractistes d’Obres de Catalunya situï la davallada de la producció del sec-tor en el -22% per a l’any 2010.

Com a nota positiva, en els primers mesos del 2010 s’han incrementat les transac-cions de compravenda d’habitatges amb un augment interanual del 35,3% al mes de març. El creixement s’ha concentrat sobretot en el segment de segona mà, amb un increment del 48,3% interanual durant el primer trimestre enfront de l’avenç del 20,8% dels habitatges nous. Aquest repunt es pot atribuir, en part, a l’anticipació de la compra pels efectes de l’increment de l’IVA en els preus dels ha-bitatges a partir del mes de juliol.

L’evolució del VAB del sector serveis per al primer trimestre indica una relativa millora respecte dels registres interanuals dels tres trimestres anteriors. Tot i així, encara presenta signes negatius (-0,7%). Els diversos indicadors d’activitat s’han anat recuperant tant pel que fa a la xi-fra de negoci com, de manera més feble, quant a l’ocupació (que ha moderat el ritme de caiguda i s’ha situat en el -1,6% en el primer trimestre). Tant el nombre de viatgers i el grau d’ocupació en esta-

La indústria modera el

retrocés de la seva activitat

La construcció continua el

procés d’ajust i redimensiona-

ment del sector


bliments hotelers (22,8%) com les pernoctacions (22,1%) presen-ten evolucions positives al mes de març. També millora l’indicador del volum de negoci de les activitats dels serveis de mercat (IASS) després de presentar registres negatius en els darrers dos anys, ja que en el primer trimestre del 2010 ha augmentat un 2,7%. Les activitats de comerç (4,1%), transport i emmagatzematge (0,7%), les activitats professionals, científi ques i tècniques (5,6%) i les ac-tivitats administratives i serveis auxiliars (1,8%) anoten variacions interanuals positives. GRÀFIC 1.1.3.

La infl ació catalana ha continuat augmentant durant el primer tri-mestre fi ns arribar a l’1,7% interanual al mes de març, després de patir taxes negatives durant tot l’any 2009. La causa principal de l’increment és la comparació dels preus del petroli actuals amb els baixos nivells que es registraven a inicis de l’any anterior. En ter-mes interanuals, els components més infl acionistes han estat els grups de les begudes alcohòliques i el tabac (11,3%), els transports (8,4%) i l’ensenyament (3,1). Per contra, els que baixen preus són els aliments i begudes no alcohòliques (-1,1%), el vestit i calçat (-0,9%), l’esbarjo i la cultura (-0,8%), i les comunicacions i la me-decina (-0,6% en ambdós grups).

Pel que fa a la infl ació subjacent -és a dir, aquella que exclou els components volàtils com ara els productes energètics i l’alimentació no elaborada-, ha continuat en valors molt baixos. Així, després d’assolir un mínim històric d’un 0,5% interanual en els mesos de gener i febrer, al mes de març s’ha situat en el 0,6%. Aquests valors són el resultat de la feblesa de la demanda que ha provocat que moltes empreses hagin adoptat estratègies de manteniment o de reducció de preus.

Font: web de l’Idescat.

GRÀFIC 1.1.3. Evolució del PIB sectorial. Catalunya. 2009 - 2010.

En el primer tri-mestre del 2010, el mercat laboral continua mantenint el panorama reces-siu dels períodes

anteriors. L’ocupació segueix acumulant trimestres de descensos, tot i que la seva caiguda interanual s’ha anat moderant gradualment. Així, segons l’Enquesta de Població Activa, en els primers tres mesos de l’any va anotar una caiguda del -4,1% respecte de l’any anterior, essent el ritme de descens més baix des del ter-cer trimestre del 2008. Això vol dir que 131.300 persones ocupades han perdut el seu lloc de treball en el darrer any, de les quals 37.500 ho han fet durant el primer trimestre del 2010. Tot plegat, la xifra total de persones ocupades a Cata-lunya se situa en 3.098.900 efectius.

Per sexes, els descens de l’ocupació tri-mestral afecta tant les dones (16.500) com els homes (21.000), amb un des-cens relatiu de l’1,2%.

Per sectors d’activitat, només ha cres-cut l’ocupació en l’agricultura (3,8%, amb 2.200 ocupats més). Els altres tres grans sectors han patit davallades més o menys d’igual intensitat relativa: la cons-trucció (-1,4% i -4.300 ocupats), els serveis (-1,3% i -27.800) i la indústria ( -1,2% i -7.600).

En valors relatius, Catalunya és una de les comunitats autònomes on menys ha caigut l’ocupació durant aquests primers tres mesos, juntament

amb Andalusia i Madrid. Durant aquest mateix període de temps, tan sols s’ha creat ocupació a Múrcia i al País Basc.

El ritme de creixement de

l’atur es continua

desaccelerant

Catalunya és una de les

comunitats autònomes on

menys ha caigut

l’ocupació


La taxa d’ocupació de 16 a 64 anys de Catalunya (63,2%) supera l’espanyola (59,1%), però se situa per sota de l’europea (64,4%). Per sexes, la dels homes se situa en el 68%, mentre que la de les dones es troba en el 58,3%.

Pel que fa a les persones assalariades, els contractats de mane-ra indefi nida disminueixen en 26.700 (-1,2%) i els temporals, en 15.000 (-3,3%), essent novament els més afectats per la caiguda per l’ocupació. En el primer trimestre, la taxa de temporalitat s’ha situat en el 16,9% i ha baixat respecte de la del trimestre ante-rior (17,2%) i de manera més signifi cativa respecte de la d‘un any abans (17,6%).

Pel que fa a l’atur, el ritme de creixement es continua desaccele-rant, tot i que l’augment en valors absoluts continua sent impor-tant. Així, durant el primer trimestre, el nombre d’aturats s’ha si-tuat en 676.200 persones, 33.100 més que en el trimestre anterior (5,1%) i 53.500 més que ara fa un any (8,6%).

Per sexes, trencant la tendència des de l’inici de la crisi, l’atur fe-mení s’ha incrementat amb major intensitat (6,1%) amb 16.100 aturades més, mentre que els homes han augmentat en 17.100 aturats (4,5%). Malgrat això, les taxes d’atur continuen mante-nint la diferència entre els dos col·lectius, essent la femenina del 16,57%, mentre que la masculina arriba fi ns al 19,01%.

En acabar el mes de març, la taxa d’atur catalana se situa en el 17,91%, per sota de l’espanyola, del 20,05%.


1.2. Altres indicadors macroeconòmicsbàsics (2009-2010)

TAULA 1.2.1. Infl ació, índex de competitivitat i tipus d’interès.Març 2009 - març 2010.

A través de la TAULA 1.2.1 i del GRÀFIC 1.2.1 s’observa com els preus han traspassat la línia del 0% en els mesos fi nals del 2009 i han continuat així al llarg dels primers mesos del 2010. Bona part d’aquest ascens és conseqüència del preu del petroli, ja que durant la primera meitat del 2009 la cotització del cru es trobava en uns nivells molt baixos, i en aquests moments el preu del petroli és molt més alt que ara fa un any (efecte comparació). Així, el grup de transports és el que lidera l’alça de l’IPC, que després de deixar en-rere les caigudes que van caracteritzar aquest grup durant gairebé tot el 2009, al 2010 es consolida amb una taxa interanual relativa-ment alta, del 8,1%. La debilitat del consum de les famílies, arran del creixement de la desocupació, fa que la infl ació es mantingui

en cotes moderades (en especial la sub-jacent, que al mes de març va registrar un creixement interanual del 0,2%).

L’augment de l’IVA al juliol farà repun-tar novament els preus i caldrà esperar al juliol del 2011 per superar l’efecte estadístic que generaran els nous tipus impositius.

La infl ació continguda a la major part dels països de la zona euro (un 1,5% al mes de març) ha propiciat que el Con-sell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) no hagi hagut de modifi car els tipus d’interès ofi cials des del mes de maig del 2009. Així, els tipus aplicats a les operacions principals de fi nançament i a les facilitats de dipòsit i de crèdit se situen en l‘1%, el 0,25% i l’1,75%, res-pectivament.

Amb aquesta estabilitat de la política monetària, l’euríbor a un any -que és un dels tipus d’interès més emprats- ha pas-sat d’estar situat al 5,38% al setembre del 2008 a l’1,20% al març del 2010. En un any i mig, l’euríbor s’ha reduït en 4,19 punts percentuals.

Les previsions per a l‘eurozona apun-ten cap a un creixement econòmic moderat per al 2010, si bé l’ambient és d’incertesa. Tot això, conjugat amb unes expectatives de baixes pressions infl acionistes a mitjà termini, dóna com a resultat una previsió de manteniment en els actuals nivells dels tipus d’interès ofi cial. Amb els tipus d’interès baixos i la infl ació sota control, hom espera que les famílies reactivin el consum a les llars i que, d’aquesta manera, contribueixin a la recuperació econòmica. En el cas de la

GRÀFIC 1.2.1. Evolució de l’IPC*. Març 2009 - març 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Butlletí Estadístic del Banc d’Espanya.


GRÀFIC 1.2.2. Evolució del tipus d’interès interbancari***.Març 2009 - març 2010.

GRÀFIC 1.2.3. Evolució de l’índex de competitivitat **.Març 2009 - març 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Butlletí Estadístic del Banc d’Espanya.

recuperació de l’Estat espanyol, però, cal afegir-hi un llast: els més de 4,5 milions de desocupats. Per molt que la infl ació se situï per sota del llindar d’estabilitat marcat pel Banc Central Europeu (del 2%) i que els tipus estiguin en els va-lors més baixos en anys, si les xifres de desocupats no es redueixen difícilment es produirà una reactivació en el consum de les famílies i, per tant, de l’economia espanyola.

Pel que fa a l’indicador de competitivi-tat preu1, la situació d’Espanya al mes de març del 2010 ha millorat respecte de la conjuntura del mateix mes del 2009 en relació amb la Unió Europea (UE). En aquest sentit, hi ha contribuït el creixe-ment més moderat dels preus a Espanya, durant els mesos inicials del 2010, que no pas als països amb els quals hi ha més activitat comercial, com ara França o Itàlia. L’augment d’un 14,5% en les ex-portacions durant el primer trimestre del 2010, gairebé el doble del creixement re-latiu registrat en les importacions (7,5%) en el mateix període, també ha estat un factor decisiu a l’hora d’entendre la mi-llora de l’indicador de competitivitat.

1 L’índex de competitivitat/preu és el resultat de multiplicar el component preu pel component nominal. El component nominal és una mitjana geomètrica dels tipus de canvi bilaterals en el qual les ponderacions estan basades en el comerç de manufactures amb els socis comercials de l’agregat de contrapartida i capten l’efecte de tercers mercats.

La situació conjuntural de Mataró continua en la línia que presenten Catalunya o Espanya. La construcció d’habitatges continua en nivells baixos, ja que entre abril del 2009 i març del 2010 se n’han iniciat 70, un 62,8 menys que al mateix període de l’any anterior. Les indústries manufactureres, amb el sector tèxtil al capdavant, també es veuen afectades per la crisi i continuen perdent pes dins de l’estructura econòmica local.


2.1. La conjuntura a Mataró. 1r trimestre2010TAULA 2.1.1. Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins el 1r trimestre de 2010.

Les dades de Mataró del darrer trimestre del 2009 i del primer del 2010 –a l’igual dels àmbits territorials superiors– continuen regis-trant variacions desfavorables, si bé cada cop ho són menys. És a dir, els diversos indicadors indiquen que s’ha iniciat la recuperació en l’economia de la ciutat, però ara el dubte és saber quan de

temps trigarà aquest procés de recupe-ració. Atesa la debilitat de la conjuntura espanyola i catalana, tot fa pensar que serà lent.


GRÀFIC 2.1.1. Variació de població en els municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 1998 - 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del web de l’Idescat.

Quant a població, el creixement demogràfi c continua vigent i ho fa amb prou intensitat. En el darrer any, la població ha crescut en 1.186 habitants (variació positiva del 0,97%) i a 1 de gener de 2010 s’ha situat en 122.932 habitants. Aquesta evolució manté la tònica de creixement de la població dels darrers anys, si bé d’una manera més temperada, sobretot si la comparem amb la registrada durant els primers cinc anys de la dècada del dos mil. Tot i que són diversos els factors que poden ajudar a comprendre aquesta evolució, caldria destacar-ne dos: en primer lloc, el creixement més moderat de la població de nacionalitat estrangera empadronada al municipi, la qual –cal recordar-ho– ha estat el motor principal de creixement demogràfi c dels darrers deu anys; en segon lloc, també cal apuntar el menor creixement de la natalitat respecte dels va-lors rècord assolits l’any anterior (160 naixements menys), fet que possiblement signifi qui la fi del repunt de la natalitat viscut en els darrers anys. En defi nitiva, prop del 57,6% del creixement de po-blació ha Mataró ha estat gràcies al creixement natural (diferència entre naixements i defuncions), mentre que l’aportació del saldo migratori ha estat del 42,4%.

En comparar el creixement demogràfi c de Mataró amb els dinou municipis de la província de més de 50.000 habitants, Mataró ocu-pa la novena posició, amb un augment del 16% en els darrers onze anys, xifra que en termes anuals acumulats suposa un creixement de l’1,5%. Just per sobre de Mataró hi ha Granollers (16,5%) i Manresa (19,5%), mentre que Viladecans (15,8%) i Cerdanyola

(14,5%) se situen per sota. Els creixe-ments més elevats els experimenten Sant Cugat del Vallès (56,8%) i Castelldefels (50,7%), mentre que el Prat del Llobre-gat i Santa Coloma de Gramenet se si-tuen a l’altra banda, amb un creixement de l’1,4% per al primer i un descens de l’1% per al segon. GRÀFIC 2.1.1.

El consum de les famílies, amb el suport del fi nançament que han proporcionat les entitats bancàries, ha estat el que més ha ajudat al creixement econòmic d’Espanya i Catalunya en els primers set anys del segle XXI. Tanmateix, de la ma-teixa manera que ha ajudat a explicar el creixement econòmic, el consum de les famílies també és el que atresora els des-censos més importants en l’actual situa-ció de crisi econòmica. En l’àmbit local no es disposa de l’indicador macroeconòmic del consum de les llars, però sí que hi ha un conjunt d’indicadors que indirecta-ment permeten veure l’evolució del con-sum de les famílies de la ciutat. D’entre tots, l’indicador que millor l’avalua és el de la matriculació de turismes. Aquest indicador va registrar la matriculació de 2.069 turismes entre abril del 2009 i març del 2010, 91 unitats menys que en el mateix període de l’any anterior, fet que en termes relatius representa una caiguda del 4,2%. Aquesta davallada ratifi ca la frenada en el consum fami-liar, tot i que si hom ho compara amb el descens del 40% que es va registrar fa només sis mesos, ens està indicant que el consum familiar de Mataró ha iniciat la recuperació.

La matriculació de turismes, a banda de la seva relació amb el consum, també està relacionada amb la qualitat de vida a la ciutat. Així, la reducció en la matri-culació de turismes, sempre que s’acabi traduint en una menor circulació de ve-hicles, pot suposar que a Mataró hi hagi


menys contaminació atmosfèrica i acústica, a més d’una possible reducció dels accidents de trànsit que s’hi produeixen. És a dir, al contrari del que passa en la seva relació amb el consum, la davalla-da en la matriculació de turismes pot ajudar a millorar certs aspec-tes de la qualitat de vida dels ciutadans de Mataró.

En l’apartat de l’habitatge, les dades d’habitatges iniciats entre abril del 2009 i març del 2010 mostren com el sector es continua retraient. En aquests darrers dotze mesos s’han començat a cons-truir 70 habitatges, 118 menys que en el mateix període de l’any anterior, fet que en termes relatius suposa un descens del 62,8%. Tant els habitatges plurifamiliars com unifamiliars han retrocedit amb força, si bé en el cas dels plurifamiliars el descens ha estat una mica més intens, amb un 63,4% menys d’habitatges iniciats. Altres indicadors que ratifi quen la desacceleració del sector són les llicències d’obra major i menor que, en l’acumulat dels darrers do-tze mesos fi ns al març del 2010, s’han situat en 81 i 200, respec-tivament, la qual cosa suposa una davallada del 25% i del 9,5% per a cadascuna. Aquesta pràcticament aturada de la construcció d’habitatges té com a repercussió més immediata l’augment del nombre de desocupats en el sector de la construcció, que en el darrer any s’ha incrementat un 15,1% i ha arribat gairebé als 2.500 desocupats. Pel que fa als preus, el dels habitatges nous ha caigut un 17,5% al 2009 i s’ha situat en els 3.026 euros/m2. Per la seva banda, les transaccions d’habitatges han caigut en un 19,7% al 2009.

En l’apartat de l’activitat empresarial, si bé tots els indicadors pre-senten davallades, val a dir que són menys intenses que les que es presentaven en l’anterior informe del mes de setembre del 2009. Així, el nombre d’empreses s’ha reduït un 5,7% i al fi nal del primer trimestre del 2010 n’hi havia registrades 3.569. Entre les principals seccions econòmiques de la ciutat tan sols la dedicada a activitats sanitàries i serveis socials i la d’educació han registrat un creixe-ment interanual quant al nombre d’empreses (una empresa més en cadascuna). En la resta de seccions econòmiques importants de la ciutat (indústries manufactureres, construcció, comerç i hostale-ria), el nombre d’empreses s’ha reduït. Quant a les sol·licituds de llicències d’activitat, en el global del 2009, se n’han registrat 573, fet que suposa 99 sol·licituds menys que al 2008 (una davallada del 14,7% en termes relatius).

L’àmbit laboral és el que pateix amb més rapidesa i intensitat la contracció de l’economia. Les dades del mes de març del 2010 continuen sent desfavorables, si bé ja presenten més clarament un canvi en la seva tendència. Caldrà, però, esperar encara alguns

mesos perquè l’atur registrat es comenci a reduir i augmenti el nombre de treba-lladors. Fixant-nos en el detall de cada un dels indicadors, el nombre d’assalariats del primer trimestre del 2010 es va si-tuar en 29.506 efectius, xifra un 4,1% inferior als registres d’un any abans. De fet, un nombre tan baix d’assalariats no es registrava des de la fi del 1999. El ma-teix comportament s’ha produït en els autònoms, que han sofert un descens interanual del 5,1%. La davallada dels assalariats s’està traduint en un augment de l’atur registrat, que al març del 2010 s’ha situat en 13.315 persones sense fei-na, un 20,3% més de les que hi havia un any abans. Amb aquest volum de des-ocupats, la taxa d’atur registrat se situa en el 20,4% de la població activa estima-da, 3,4 punts superior a la taxa de l’any anterior. Quant als treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO), també presenten una evolució clarament desfavorable, amb 495 tre-balladors afectats entre abril del 2009 i març del 2010, xifra que multiplica per més de tres els treballadors afectats du-rant el mateix període de l’any anterior. Pel que fa als accidents laborals, aquests s’han reduït a Mataró al 2009, gràcies en part al menor nombre de treballa-dors, tot i que també s’ha reduït l’índex d’incidència de la sinistralitat laboral.

La mobilitat de les persones també s’ha vist afectada per la crisi. El pas de vehi-cles per la C-32 en el trams entre Mont-gat i Palafolls ha registrat una intensitat mitjana diària (IMD) de 52.721 vehicles al 2009, un 3,6% menys que al 2008. Quant al transport públic, l’autobús urbà també ha registrat un descens del nombre de passatgers en comptabilitzar-se’n una mica més de 4,6 milions, un 8,7% menys que un any abans. També l’autobús interurbà presenta un descens del nombre de passatgers, amb 1,66 mi-lions d’usuaris en l’acumulat anual fi ns al


2 Cal recordar que el diagrama presenta, en l’eix vertical, l’estat o nivell de cada indicador en comparació amb la província i es poden adquirir, per a cada variable analitzada, valors superiors o inferiors a 100 segons, tant si es troba per sobre com per sota del nivell del conjunt provincial. A l’eix horitzontal es presenta l’evolució durant el darrer any de l’indicador, en què el valor crític és 0, i el valor de l’indicador és positiu o negatiu segons si l’evolució de la variable a Mataró ha estat superior o inferior a la de la província. A més, per a cada indicador s’intenta donar una valoració de la seva situació pel que fa al nivell i evolució mitjançant l’ús de diversos símbols.

GRÀFIC 2.1.2. Diagrama d’informació local a Mataró (Comparació amb la província de Barcelona).

març del 2010, un 2,4% menys que en el mateix període del 2009. Pel que fa als accidents de trànsit a Mataró, al 2009 han tornat a augmentar i se n’han registrat 434; l’índex d’incidència dels acci-dents de trànsit també ha crescut al 2009 en un 4,1% i s’ha situat en 6,1 accidents per cada 1.000 vehicles matriculats.

Pel que fa la recollida selectiva i els vectors mediambientals, els di-versos indicadors que componen l’apartat evolucionen de manera dispar. El vidre i el paper redueixen el volum recollit en un 0,2% i un 8,4%, respectivament; mentre que els envasos i la fracció orgà-nica han crescut un 11,8% i un 3,3%, respectivament. L’indicador que continua mantenint un bon to és l’entrada de vehicles a les dues deixalleries de la ciutat, lloc pel qual han passat 53.285 vehi-cles, un 13,3% més dels que van entrar-hi durant el mateix període del 2009.

DIAGRAMA D’INFORMACIÓ LOCAL A MATARÓ (DILMA)Comparació amb la província de Barcelona

El DILMA mostra gràfi cament l’estat en què es troben diversos in-dicadors socioeconòmics de Mataró i com han evolucionat al llarg dels darrers dotze mesos en comparació amb la província de Bar-celona2.

La majoria dels indicadors que apareixen en el DILMA corresponen al primer tri-mestre del 2010 o al global del 2009. En termes comparatius, bona part dels indi-cadors que apareixen en el gràfi c de Ma-taró estan en una situació desfavorable respecte de la província, si bé cal tenir present que el context nacional i interna-cional és negatiu (tot i que ja comença a apuntar una certa millora). Així mateix, hi ha diversos indicadors rellevants que ajuden a comprendre millor la situació de l’economia, com ara els assalariats o les empreses, que no apareixen en aquesta anàlisi.

La major part dels indicadors que apa-reixen en el DILMA estan relacionats amb el mercat de treball. Així, dels set indicadors que hi ha relacionats amb l’àmbit laboral, quatre d’ells es troben en una situació desfavorable: la taxa d’atur de les dones, la taxa d’atur dels menors de 25 anys, el percentatge d’aturats que busquen la seva primera feina i el percentatge de contractació indefi nida. Hi ha dos indicadors amb un situació d’incertesa: la taxa d’atur registrat de Mataró i la taxa d’atur dels majors de 44 anys. I l’únic indicador del mercat laboral situat en una posició favorable és l’índex d’accidentalitat laboral, que al 2009 va registrar un nivell i una evolució inferior al de la província.

Respecte dels indicadors vinculats amb l’estructura econòmica i sectorial, es tracta d’indicadors més aviat estructurals que no pas conjunturals, ja que la seva posició en el gràfi c no varia de quadrant d’un informe a l’altre. Així, Mataró ha estat sempre coneguda per la seva tra-dició industrial, en especial en el tèxtil i el gènere de punt, i per la seva dilatada experiència en el sector comercial, ca-racterístiques que es tradueixen en el fet


que Mataró ha estat -i continua sent- un municipi amb una elevada especialització3. Si bé aquests dos sectors han anat perdent pes en l’estructura econòmica de la ciutat, això no treu que encara conti-nuï sent una ciutat especialitzada dins del conjunt de la província.

L’altre indicador d’aquest apartat és el de la terciarització, que pre-senta un augment en empreses més gran a Mataró que no pas a la província, mentre que en assalariats la variació és pràcticament la mateixa per a tots dos àmbits. Pel que fa al nivell dels dos indica-dors de terciarització, el dels assalariats se situa per sobre del llindar que marca la província, mentre que el de les empreses se situa per sota. Finalment, el darrer indicador d’aquest apartat és la grandària de les empreses: la seva posició en el gràfi c mostra com les empre-ses de Mataró tenen una mida sensiblement inferior a la mitjana de la província de Barcelona, la qual cosa també és fruit de l’estructura sectorial, ja que el tèxtil de la ciutat s’ha desenvolupat a partir de petits tallers i el comerç ho ha fet a través de petites botigues. Entre els mesos març del 2009 i 2010, la grandària de les empreses ha crescut una mica més a Mataró que no pas a la província.

Pel que fa al consum per part de les famílies, l’únic indicador pre-sent en el DILMA és el de la matriculació de vehicles per càpita. El valor de Mataró per a aquest indicador se situa en un nivell i una evolució inferior als de la província. En el cas de l’evolució, cal tenir present que tant Mataró com la província han sofert una davallada en la matriculació, però a Mataró el descens (-11,1%) és més acu-sat que a la província (-7,6%).

Respecte de l’habitatge, els dos indicadors que hi estan relacionats -el preu mitjà per metre quadrat i l’indicador d’intensitat construc-tora d’habitatges- es troben en el mateix quadrant del gràfi c. Així, l’evolució i el nivell dels indicadors de Mataró se situen per sota del llindar que marca la província. En el cas del preu per metre quadrat, la valoració que se’n fa és favorable, ja que el preu més baix per metre quadrat dóna la possibilitat de poder accedir a un habitatge amb més facilitat a Mataró que no pas al conjunt de la província (3.025 euros/m2 a Mataró per 3.366 euros/m2 a la província).

3 Proporció d’assalariats que concentren els cinc primers subsectors (CCAE-2009 a 2 dígits).

L’intens creixement demogràfi c que ha experimentat Catalunya en els darrers anys, sumat a la insufi ciència de fonts estadístiques per cobrir la necessitat d’informació que genera la intensa dinàmica demogràfi ca esmentada, ha fet necessària l’elaboració d’una enquesta directa a través de l’entrevista personal que permetés conèixer dades demogràfi ques de població, estructura familiar, dependència, formes de convivència, fecunditat, migracions, habitatges i altres característiques demogràfi ques d’interès. En l’apartat de població s’aprofi ten -en la mesura que pugui- l’explotació d’aquestes dades per a Mataró per veure els canvis que ha patit la capital del Maresme en els darrers anys.


3.1. Aproximació a la realitat sociodemo-gràfi ca de Mataró a partir de l’Enquesta de-mogràfi ca de Catalunya 2007

4 Per saber-ne més, podeu visitar l’enllaç següent: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TCD=20&V3D=204&V4D=2460&QI&TC=6&V0=1&V1=08121&MN=1&&V3=2462&PARENT=1&CTX=B5 Sobre aquest tema, podeu consultar els diversos Estudis de la població de Mataró: http://www.mataro.cat/web/portal/ca/Ajuntament/publicacions/index.html6 En el cas del municipi de Barcelona es va fer una ampliació de mostra amb l’objectiu d’obtenir resultats bàsics per a cada un dels deu districtes que el componen i una major quantitat de resultats detallats per al conjunt del municipi.

Introducció

La llunyania dels resultats del cens del 2001, els interrogants i dub-tes que envolten la futura realització dels cens del 2011 i les limi-tacions que el padró continu té a l’hora d’obtenir determinades dades –per exemple, el nivell d’instrucció o l’estat civil– és el que ha portat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a la rea-lització de l’Enquesta demogràfi ca de Catalunya 2007 (ED2007). Aquesta enquesta té com a objectiu estimar, prioritàriament per al conjunt de Catalunya i per als set àmbits territorials, el valor de les principals variables censals. Un valor que ara es considera que s’ha d’actualitzar atesa la forta dinàmica demogràfi ca viscuda per Catalunya en els darrers quinze anys4.

El Servei d’Estudis i Planifi cació comparteix amb l’Idescat els te-mors, els objectius i les necessitats que han justifi cat la realització d’aquesta enquesta. És per això que, malgrat ser conscients de les limitacions que l’enquesta té per tal d’oferir dades a nivell local, hem cregut convenient de presentar els principals resultats per a Mataró i comparar-los -sempre que ha estat possible- amb les da-des dels censos del 1991 i del 2001.

La idea que estructura l’apartat següent és parar atenció en aquells aspectes sobre els quals manca més informació des de la publicació del darrer cens, ja que els aspectes relatius a l’estructura per edat i sexe de la població estan perfectament coberts pel padró continu5. Cal tenir en compte que les dades que aporta l’ED2007 són el re-sultat d’una estimació a partir d’una mostra i que, per tant, estan subjectes a un nivell d’error que no existeix en les dades del cens (el qual, per defi nició, és exhaustiu i cobreix la totalitat de la població censada).

Com indicava l’Institut d’Estadística de Catalunya en el seu web:

• L’àmbit poblacional de l’ED2007 és la població resident en ha-bitatges familiars principals a Catalunya. Es tracta, per tant,

d’aquells habitatges utilitzats tota o la major part de l’any com a residència habitual o permanent.

• L’àmbit geogràfi c de l‘ED2007 el constitueix el territori de Catalunya. L’enquesta proporciona resultats de les principals variables demogràfi ques per a les 41 comarques, els onze municipis principals de Catalunya (el majors de 100.000 habitants i Girona) i els deu districtes del municipi de Barcelona.

• Pel que fa a l’àmbit temporal, cal dis-tingir entre la data de referència dels resultats i el període de referència de cada informació recollida. La data de referència dels resultats de l’enquesta és l’1 de novembre del 2007, mentre que el període de referència de la in-formació recollida és, en general, la setmana immediatament anterior a la setmana en què es fa l’entrevista. No obstant això, hi ha preguntes amb períodes temporals de referència es-pecials.

Un aspecte central a l’hora de conside-rar la fi abilitat dels resultats que dóna l’ED2007 per a Mataró és que la dimen-sió de la mostra -27.911 persones, que corresponen a 10.582 habitatges de tot Catalunya-, només permet inferir resul-tats detallats per a Catalunya i, en menor grau, per al municipi de Barcelona i els set àmbits del Pla territorial6. Mataró, en


7 L’afi xació de la mostra es fa d’acord amb el criteri d’obtenir resultats comarcals de les principals variables amb un error màxim del 5% a un nivell de confi ança del 95%. Un cop efectuada l’afi xació de les seccions censals per comarques i estrats -és a dir, distribuïdes les seccions censals a enquestar (i, per tant, els habitatges) entre els 149 estrats- s’analitza si la mostra resultant permet obtenir resultats per a algun municipi amb el mateix nivell d’error màxim, el 5%. Aquest nivell d’error equival a disposar d’unes 400 persones a la mostra, condició que es compleix inicialment en quatre municipis: Barcelona, Lleida, Tarragona i Reus. En un total de quatre comarques s’ha fet a posteriori una redistribució de la mostra entre estrats consistent a augmentar la xifra de seccions a enquestar en l’estrat 1 (capital de comarca), en detriment d’algun dels altres estrats de la comarca (aquesta seria la situació de Mataró i el Maresme). Amb aquesta petita modifi cació s’aconsegueix que els onze municipis més poblats de Catalunya disposin de mostra teòrica d’almenys 400 persones, aproximadament. Cal fer notar que aquesta redistribució no ha afectat la xifra de seccions assignada prèviament a cada una de les 41 comarques.

el millor dels casos, se situa en el llindar de la signifi cació estadís-tica, sempre que ens limitem a donar els resultats de les variables principals -de les quals poden haver categories buides- i sense fer creuaments7.

L’exposició s’estructura en tres grans blocs de variables: població, relació amb l’activitat, i edifi cis, habitatges principals i llars.

Població

Població estimada

La població estimada per l’ED2007 el novembre del 2007 per a Mataró és de 120.500 habitants: 60.700 homes i 59.800 dones. El total poblacional és superior a la dada que registra l’Estudi de la població de Mataró a 1 de gener del 2007 (119.441 habitants) i encara major a les dades ofi cials publicades a inicis d’any per l’Institut Nacional d’Estadística (118.748 habitants). Si en lloc de l’1 de gener del 2007 prenem com a referència la població a 1 de gener del 2008, tant l’Estudi de la població com la xifra ofi cial con-tinuen situades per sota de la que ens dóna l’ED2007 amb 119.858 i 119.790 habitants, respectivament.

Estat civil

Segons l’ED2007, el 46,06% de la població de Mataró està casada, el 42,07% soltera, el 7,05% és vidu/a i el 4,81%, divorciat/ada

TAULA 3.1.1.

TAULA 3.1.2.

Evolució de la distribució de la població segons estat civil. Mataró. 1991 - 2007.

Distribució percentual de la població segons estat civil. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007 de l’Idescat.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007, Cens de Població del 1991 i del 2001 de l’Idescat.

i/o separat/ada. Respecte del cens del 1991, les persones solteres són les que més han augmentat en termes absoluts (6.376), seguides de les casades (5.694) i de les divorciades i/o separades (4.147). Aquesta darrera categoria és la que més pes guanya respecte del cens del 1991 (3,18 p.p), amb un guany paral·lel a la pèrdua de pes de les persones casades. Tot i això, malgrat els canvis, totes les categories denoten una estabilitat molt superior a la que caldria esperar.

Per sexes, l’ED2007 estima que el 47,6% dels homes de Mataró estaven solters i el 45,8%, casats. En el cas de les dones, el 36,5% estaven solteres; el 46,4% es-taven casades i un 12,5% eren vídues. TAULA 3.1.1.

No hi ha diferències signifi catives entre Mataró i el pes que representen les diver-ses categories de l’estat civil en l’Àmbit Metropolità i a Catalunya. TAULA 3.1.2.


Lloc de naixement

Pel que fa al lloc de naixement de la població, Mataró ha registrat canvis força importants. Els més signifi catius han estat, d’una banda, l’augment de la població nascuda a l’estranger, que en el període 1991-2007 guanya més de 18.000 habitants i, de l’altra, la disminu-ció del nombre d’habitants nascuts en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En termes absoluts, aquest descens és pràctica-ment igual al guany -al voltant dels 10.000 habitants- de població nascuda a Catalunya que ha registrat Mataró en aquest període.

Segons l’ED2007, el 64,83% dels nascuts a Catalunya que resi-deixen a Mataró han nascut a la ciutat, el 27,14% ha nascut en algun altre municipi fora de la comarca –possiblement a Barcelona o algun municipi de la primera corona metropolitana- i tan sols el 8,02% ha nascut en altres municipis del Maresme.

En termes relatius, com no podia ser de cap altra manera, el guany més important el registra la població nascuda a l’estranger (+15,39%) i el descens més important la nascuda a la resta de l’Estat (-14,28%). La població nascuda a Catalunya registra una va-riació mínima, la qual cosa dóna suport al fet que aquesta hagi estat la protagonista de les migracions per motius residencials de la da-rrera dècada. Les migracions han incrementat molt el volum d’altes i baixes de la ciutat, tot i que en termes de saldo fi nal pràcticament no han suposat cap guany d’habitants per a Mataró. TAULA 3.1.3.

L’ED2007 infereix que els homes que han nascut i viuen a Mataró són el 39,8% del total, un percentatge que en el cas de les dones és

TAULA 3.1.3.

TAULA 3.1.4.

Evolució de la distribució de la població per lloc de naixement. Mataró. 1991 - 2007.

Distribució percentual de la població segons lloc de naixement. Mataró, Àmbit Metropolità iCatalunya. 2007.



(a) S’han agregat dues categories de la ED2007: mateix municipi i altre municipi de la mateixa comarca.

(a) S’han agregat dues categories de la ED2007: mateix municipi i altre municipi de la mateixa comarca.

del 36,7%. Els homes nascuts fora de la comarca donen compte del 13,1% dels homes, un percentatge que en el cas de les dones augmenta fi ns al 19%. Els ho-mes nascuts a la resta de l’Estat són el 21,6% i a l’estranger, el 19,8%, mentre que en el cas de les dones els percentat-ges són del 25,6% i del 14,9%, respec-tivament.

L’ED2007 registra a Mataró -en com-paració amb l’Àmbit Metropolità i, en particular, amb Catalunya- un menor percentatge de població nascuda a Ca-talunya. Això s’explica pel major pes que sobre el conjunt de la població de la ciu-tat tenen els nascuts a la resta de l’Estat i a l’estranger. TAULA 3.1.4.

Nacionalitat

Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, l’ED2007 estima un volum de població superior al que registrava el padró continu d’habitants a 1 de gener del 2007 (recordem que l’enquesta és del novembre del 2007). Així, mentre l’enquesta infereix un total de 20.800 habitants, el padró situava aquest to-tal en 17.821 habitants. Això fa que els


percentatges també difereixin sobre la població total. Així, per a l’ED2007, el percentatge de població de nacionalitat estrangera és del 17,2%, mentre que per al padró continu és del 14,92%. Per sexes, l’ED2007 considera que el 20,4% dels homes tenia naciona-litat estrangera, un percentatge que en el cas de les dones es reduïa fi ns al 14%.

Migracions

Des del punt de vista demogràfi c, un dels aspectes més interessants de la darrera dècada ha estat la intensifi cació dels corrents migra-toris. D’una banda, es tracta d’uns corrents que han estat interns, canvis de domicili dins del propi municipi sovint a la recerca d’un nou habitatge i, de l’altra, externs, ja sigui des d’altres municipis freqüentment relacionats amb la recerca d’un nou habitatge i des de l’estranger, en gran mesura, a la recerca de noves oportunitats de vida. TAULA 3.1.5.

Pràcticament el 50% de la població viu al mateix domicili on vivia fa deu anys i el 71,04% en el que vivia fa cinc anys. Quant als que han migrat, una mica més d’una quarta part han canviat a un altre domicili dins del propi municipi diferent al que vivien fa deu anys, percentatge que baixa fi ns al 12,70% si es demana on vivien cinc anys abans.

El 6,97% vivien en un altre municipi fa deu anys i el 5,15% en fa cinc. Aquests percentatges, si els comparem amb els que han canviat de domicili però continuen residint a Mataró, confi rmen la hipòtesi mantinguda en altres informes de conjuntura sobre el fet que el gruix de la població que en els darrers quinze anys ha mar-xat a viure a les zones de nova urbanització són, en gran mesura, residents d’altres zones de la ciutat abans que persones provinents d’altres municipis. Per últim, el 10,21% de la població de Mataró

residia a l’estranger ara fa deu anys, un percentatge que és del 5,89% quan ens limitem a cinc anys enrere.

Fecunditat

Atesos els problemes de signifi cació es-tadística a nivell local, com que la infor-mació que ens dóna l’ED2007 és parcial, tan sols apuntar que tenen fi lls el 50,8% de les dones de 15-49 anys i el 90,3% de les de 50 i més anys. En aquest darrer cas, tenen dos fi lls el 38,3% i tres fi lls el 36,2%, mentre que en el cas de les dones de 15-49 anys tenen dos fi lls el 24,5%.

Nivell d’instrucció

El nivell d’instrucció és una de les varia-bles que mostra les limitacions d’inferir dades a nivell local a partir d’una en-questa preparada per oferir resultats es-tadísticament signifi catius per a àmbits territorials superiors. Així, en el cas con-cret de Mataró no hi ha prou casos en les categories No sap llegir ni escriure, FP de grau mitjà i FP de grau superior com per inferir el que representen sobre el total de la població de deu anys i més resident a la ciutat. Això, a la vegada, té la seva incidència en la diferència existent entre la suma de les categories sobre les quals es disposa població i el total de pobla-ció de deu anys i més, fet que afecta el càlcul dels percentatges que representen cadascuna d’elles.

Així, tenint en compte tot això, ens li-mitarem a dir que les variacions rela-tives entre el cens del 2001 i del 2007 ens indiquen que ha estat més intensa la reducció d’efectius que no tenen cap estudi en l’Àmbit Metropolità i a Catalu-nya que no pas a Mataró. Mentrestant,

TAULA 3.1.5. Distribució de la població segons la relació entre el lloc de residència actual i el de fa 5 i 10 anys.Mataró. 2007.



la població amb nivells d’estudis primaris de Mataró es continua reduint, mentre que en l’Àmbit Metropolità i a Catalunya augmen-ta, tot i que de manera minsa. En el cas de l’educació secundària, sense poder apuntar res respecte de l’evolució seguida per l‘FP a Mataró, s’aprecia un creixement molt més intens a Mataró que no pas en els altres dos àmbits pel que fa a l’ESO i al batxillerat supe-rior. Àmbit Metropolità i Catalunya, per la seva part, incrementen de manera signifi cativa els seus efectius amb FP. Mentre Mataró despunta una mica quant a l’augment d’efectius amb diplomatura, quant a l’evolució dels llicenciats se situa a un nivell semblant als altres dos àmbits. TAULA 3.1.6.

Amb totes les precaucions adoptades, ja que cal tenir en compte que la suma dels percentatges de Mataró no suma el 100% sinó el 91%8, es pot apuntar que els percentatges de població sense estu-

dis són molt similars en tots tres àmbits. No obstant això, en el cas que es donés la situació que els punts percentuals no assignats fi ns al 100% de la població de deu i més anys es concentressin en aquest nivell -per tenir un major volum de població analfabeta- faria que el per-centatge de Mataró fos molt superior a l’Àmbit Metropolità i Catalunya.TAULA 3.1.7.

En el cas dels estudis secundaris pas-sa una cosa semblant. El percentatge de Mataró és superior al dels altres dos àmbits (54,57%), tot i que encara seria més gran si es donés la situació que la diferència percentual que manca fi ns al 100% de la població de deu i més anys es concentrés tota en aquest nivell.

A partir de les dades de l’ED2007 es pot afi rmar que els percentatges d’estudis primaris i superiors de Mataró són infe-riors als de l’Àmbit Metropolità i Cata-lunya amb el 17% i 10,51%, respecti-vament.

Per últim, apuntar que -segons l’ED2007- el percentatge de dones amb un nivell d’estudis superior és lleugerament supe-rior al dels homes amb un 10,9% i un 10%, respectivament. Així mateix, amb les dades disponibles de l’ED2007, el percentatge de dones que no tenen cap estudi (12,5%) és inferior al dels homes (14,9%).

Coneixement de llengües

Dels resultats de l’ED2007 en relació amb el coneixement de català entre la població de dos anys i més de Mataró, se’n desprèn que hi ha hagut avenços i retrocessos. D’una banda, ha augmen-tat el percentatge de població que no l’entén tot i que, de l’altra, també s’ha incrementat el percentatge de les perso-

TAULA 3.1.6.

TAULA 3.1.7.

Variació relativa (%) entre 2001 i 2007 del nivell d’instrucció de la població de 10 anys i més. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya.

Distribució percentual dels nivells d’instrucció de la població de 10 anys i més. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007, Cens de Població del 1991 i del 2001 del’Idescat.


TAULA 3.1.8. Evolució de la distribució percentuals delconeixement del català de la població de 2 anys i més. Mataró. 1991 - 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007, Cens de Població del 1991 i del 2001 del’Idescat.

8 Quelcom que es considera que també s’hauria d’indicar en el web de l’Idescat, on s’afi rma que el total és el 100% -quan, en realitat, això no és així- i que es repeteix en totes les variables sobre les quals no es disposa de prou casos per a totes les categories.


nes que afi rmen que el saben escriure. Pràcticament no es denota cap avenç pel que fa als percentatges dels que el saben parlar i llegir amb el 70,7 i 69,8%, respectivament. TAULA 3.1.8.

A Catalunya, el percentatge de persones que diuen no entendre el català és signifi cativament inferior al de Mataró (6,2%), mentre que els percentatges dels que diuen que el saben parlar i llegir són superiors amb un 75,6 i un 73%, respectivament. Tan sols el per-centatge dels que diuen que el saben escriure és pràcticament el mateix (56,3%).

En el cas del castellà, el 98,5% de la població de dos anys i més de Mataró afi rma que l’entén, el 93,5% el sap parlar, el 89,4% el sap llegir i un 85,7% el saben escriure.

L’ED2007 també pregunta per la primera llengua9 parlada, que en el cas de la població de Mataró és el castellà en un 56,9% dels casos, el català en un 28,9% i altres llengües en un 12,2%. A Ca-talunya, aquests percentatges són del 50,2% per al castellà, del 32,2% per al català i del 9,3% altres llengües.

Estat de salut, limitacions i necessitat d’ajuda

L’enquesta demogràfi ca estima que al voltant de 10.500 persones residents a Mataró tenen alguna limitació per poder desenvolupar activitats habituals10 per a la seva edat. D’aquest total, 8.800 tenen 50 o més anys. L’enquesta també estima que unes 7.100 persones necessiten ajuda per a la realització de les seves activitats quotidianes.

Relació amb l’activitat

Població activa, ocupada i aturada

D’acord amb l’ED2007, Mataró tenia una població activa al 2007 de 64.000 habitants, dels quals 57.900 estaven ocupats. Una xifra de persones actives que respecte del cens del 1991 suposa un in-

crement absolut de 18.880 efectius i que en termes relatius representa una varia-ció del 41,84%. Així mateix, la població ocupada ha augmentat en aquest mateix període en 20.511 efectius, fet que en termes percentuals suposa una variació del 54,86%. Segons aquestes dades, les taxes d’activitat i ocupació de Mataró al 2007 serien del 62,68% i del 56,71%, respectivament11.

D’acord amb l’ED2007, les taxes d’activitat per sexes són del 71,3% en el cas dels homes i del 54,3% en el de les dones. Si tenim en compte també la nacionalitat espanyola, la taxa d’activitat és del 59,4%, essent la dels homes del 69,3% i la de les dones del 50,2%.TAULA 3.1.9.

Les taxes d’activitat i ocupació de Ma-taró són força similars a les dels altres àmbits territorials, essent la d’activitat una mica més elevada a Mataró, mentre que la d’ocupació és una mica major en l’Àmbit Metropolità i a Catalunya.

Població ocupada assalariada segons el tipus de contracte

Pel que fa a la relació laboral de la pobla-ció ocupada assalariada, l’ED2007 esti-ma que el 74,8% dels assalariats tenien un contracte fi x i un 25,2% un contracte eventual, percentatge aquest últim que augmentava fi ns al 36,5% en el cas de les dones. A Catalunya, el percentatge

9 Llengua o llengües que la persona ha parlat primer a casa seva. Es considera que aquesta llengua ha estat transmesa familiarment i adquirida en el procés de socialització de l’individu.10 Les activitats habituals són les que fa normalment la gent del mateix sexe i edat, que no té cap problema de salut. Fan referència tant a les activitats principals com a les de lleure. Inclouen les activitats bàsiques de la vida diària. Es consideren activitats principals, per als adults, l’activitat laboral i/o el treball domèstic, i per als infants i joves anar a l’escola o altres centres de formació i estudi. Les activitats en el temps de lleure o en persones en edat no laboral comprenen diversions, jocs, passejades i altres activitats d’oci, relacions amb amics i familiars, etcètera.11 Si tan sols tenim en consideració la població de 16-64 anys, els valors de les taxes serien el següents: activitat, 75,8% i ocupació, 68,9%.

TAULA 3.1.9. Evolució de la distribució percentual de la població en relació amb l’activitat (taxes d’activitat,ocupació i atur). Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 1991 - 2007.



d’assalariats amb contracte fi x és del 76,7% i amb contracte even-tual, del 23,3%. Les dones assalariades amb contracte eventual tan sols representen el 25,9% a Catalunya. TAULA 3.1.10.

Quant a l’atur, el nombre d’aturats estimats per l’ED2007 a Mataró eren 6.100, una xifra sensiblement inferior als aturats censals que registrava el cens del 1991 (7.731) i molt inferior –malauradament- a la xifra d’aturats registrats que es computen el març del 2010 (13.315)12.

Pel que fa a la composició de la població inactiva de Mataró, se-gons l’ED2007, el 21,2% són persones jubilades i/o pensionistes, el 6,3% es dediquen en exclusiva a feines de la llar i el 9,8% són altres inactius13.

Sectors d’activitat

L’estructura ocupacional ha sofert una transformació radical en el període 1991-2007 que s’ha volgut sintetitzar amb el concepte, poc precís, de terciarització de l’economia. Aquest concepte és poc precís perquè barreja dinàmiques, processos i estratègies diferents, algunes de les quals caldria catalogar-les de desindustrialització en lloc de terciarització. A més a més, les característiques d’aquest procés de terciarització poden ser molt diverses pel que fa als sec-tors d’activitat que el defi neixen.

Al costat de la terciarització també s’observa un cert repunt de l’activitat constructora, la qual arriba a assolir percentatges

12 La taxa d’atur de la població de 16-64 anys seria del 9,5%.13 Inclou incapacitats/des permanents per a treballar i els estudiants.

TAULA 3.1.10. Distribució percentual de la població ocupada assalariada segons sexe i tipus de contracte. Mataró. 2007.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007 del’Idescat.

TAULA 3.1.11.

TAULA 3.1.12.

Evolució de la distribució percentual de la població ocupada per sectors d’activitat. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 1991 - 2007.

Evolució de la distribució percentual dels ocupats per professió. Mataró. 2007.


Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ED2007 i del Cens de Població del 1991 de l’Idescat.

d’ocupats superiors als de les economies més avançades que s’expliquen en el marc del model de creixement impulsat a nivell polític i econòmic en la darrera dècada. TAULA 3.1.11.

Mataró és un exemple molt clar de tot això. La indústria, que ocupava la mei-tat dels ocupats, ha reduït el seu pes al voltant d’un 25% i ha situat el pes del sector secundari a uns nivells similars als de l’Àmbit Metropolità i de Catalunya. Aquesta pèrdua de pes de la indústria ha estat gairebé equivalent al guany del sector serveis, que ha passat d’ocupar una mica menys del 40% dels ocupats el 1991 a ocupar-ne el 62,87% al 2007. Es tracta d’un percentatge elevat, tot i que una mica per sota del conjunt de l’Àmbit Metropolità.


Per sexes, i dins de les limitades possibilitats de l’ED2007, el 48,7% dels homes que resideixen a Mataró estarien ocupats en el sector de la indústria i/o de la construcció i el 47,9%, en el dels serveis. En el cas de les dones, el 81,6% estarien ocupades en els serveis.

Estructura ocupacional

La distribució dels ocupats per ocupacions agregades de l’ED2007 mostra com la categoria de treballadors de la indústria, la construc-ció i els serveis és la que dóna compte del major nombre d’ocupats (47,84%), malgrat haver perdut pes respecte del darrer cens (-4,51 p.p.) i haver perdut gairebé 14 punts percentuals respecte del cens del 1991. TAULA 3.1.12.

Les dues categories que creixen més respecte del cens del 2001 són la de directius, tècnics i professionals científi cs i intel·lectuals (+4,48%) i la de treballadors no qualifi cats i treballadors agraris qualifi cats (+1,96). De fet, es tracta de dues categories que respec-te del cens del 1991 ja havien crescut 7 i 5 punts, respectivament. Aquesta tendència, juntament amb la de la pèrdua de pes de la categoria de treballadors de la indústria, la construcció i els serveis, mostra la creixent polarització de l’estructura ocupacional amb una creixent estratifi cació de les categories assalariades quant a les con-dicions de treball.

La comparació amb els altres àmbits territorials mostra unes clares diferències entre l’estructura ocupacional de Mataró i la de l’Àmbit Metropolità i de Catalunya. D’una banda, té una menor propor-ció de directius, tècnics i professionals científi cs i intel·lectuals i de tècnics de suport i empleats administratius, essent les diferències particularment grans amb aquests últims, ja que mentre el percen-tatge per Mataró és del 18,4%, aquest augmenta al 24,2% per al conjunt de Catalunya i és del 25,7% en l’Àmbit Metropolità.TAULA 3.1.13.

D’altra banda, les proporcions de treballadors de la indústria, la construcció i els serveis i de treballadors no qualifi cats i treballadors agraris qualifi cats és superior a Mataró que en els altres dos àmbits.

TAULA 3.1.13. Distribució percentual dels ocupats per professió. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007.


En particular, cal destacar que mentre el percentatge de treballadors a Mataró és del 47,8%, en l’Àmbit Metropolità el percentatge només és del 39,7% i a Ca-talunya, del 41,4%.

Edifi ci, habitatges principals i llars

Dades de l’edifi ci i de l’habitatge

No són gaires les dades que sobre les característiques dels edifi cis i dels habi-tatges es poden obtenir per a Mataró a través de l’ED2007. Aquest és el motiu pel qual els resultats principals obtinguts a través de l’enquesta es condensen en una sèrie d’ítems:

• Un total de 20.400 edifi cis (46,9%) no disposen d’ascensor o si en tenen, està fora d’ús.

• Tan sols el 17,3% dels edifi cis són del 1960 o d’una època anterior. Un 45,3% es van construir o han patit una reforma substancial entre el 1961 i el 1980. Malauradament, l’ED2007 no pot oferir dades del nombre d’habitatges construïts després de l’any 2000.

• Segons l’enquesta, el 16,8% dels edi-fi cis presenten un grau de conservació defi cient, dolent o ruïnós.

• El 98,6% dels habitatges disposen d’aigua calenta.

• El 70,5% dels habitatges disposen de calefacció central o individual i un 14,8%, que no en tenen, sí que dispo-sen d’algun tipus d’aparell mòbil que


permet escalfar les habitacions. El 14,7% dels habitatges no dis-posen de cap tipus de calefacció (ni fi xa ni mòbil).

• El 66,8% dels habitatges no disposen d’aire condicionat.

Pel que fa a la superfície útil dels habitatges, l’ED2007 no pot esti-mar el percentatge d’habitatges de menys de 60 metres existents a Mataró. És per això que -amb molta cura- podem afi rmar que el percentatge d’habitatges que tenen entre 60 i 79 m2 és inferior a Mataró (22,7%) que en l’Àmbit Metropolità (37,1%) i a Catalunya (31,2%); en canvi, els que tenen entre 80 i 99 m2 tenen un major pes a la ciutat que no pas en els altres dos àmbits (42,5% enfront d’un 29% i un 31%, respectivament). TAULA 3.1.14.

• L’ED2007 tan sols pot estimar per a Mataró el percentatge d’habitatges en règim de propietat. Així, segons l’enquesta, el 45,1% dels habitatges en propietat són de compra i estan to-talment pagats, mentre que un 41,2% són habitatges de com-pra amb pagaments encara pendents. Aquesta última dada es correspon amb l’elevat endeutament familiar producte d’unes polítiques i estratègies orientades a condicionar la demanda per tal d’adquirir un habitatge en propietat. Per a l’Àmbit Metropoli-tà i per a Catalunya s’estima que els percentatges de tinença en propietat amb pagaments pendents són del 31,2% i el 31,6%, respectivament. Com en altres casos, cal ser també curosos amb les comparacions, ja que aquests dos àmbits tenen cobertes totes les categories de tinença, quelcom que no ha estat possible a Mataró. Així, segons els cens del 2001, aquest mateix percentat-ge per a Mataró és del 32,5%.

TAULA 3.1.14.

TAULA 3.1.15.

Distribució percentual dels habitatges segonssuperfície útil en m2. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007.

Distribució percentual de les llars segons any d’arribada a l’habitatge. Mataró, Àmbit Metropolità i Catalunya. 2007.


Dades de la llar

Per últim, i com en l’apartat anterior, apuntarem alguns dels trets sobre les llars que s’han pogut inferir a través de l’ED2007.

Les petites diferències existents entre els tres àmbits pel que fa a les llars segons l’any d’arribada de l’habitatge poden ser degudes, en el cas de Mataró, a la im-possibilitat d’inferir un nombre de casos signifi catiu estadísticament per a totes les categories. Tanmateix, en general, els percentatges mostren una distribució percentual força semblant entre tots tres àmbits, tot i que cal destacar la major intensitat de llars que han arribat al seu habitatge després del 2000 a Catalunya (37%) i en l’Àmbit Metropolità (35,4%) que no pas a Mataró (32,4%).TAULA 3.1.15.

Altres característiques de les llars són:

• El 96,4% de les llars de Mataró no disposen de segona residència, ja si-gui perquè la tenen en propietat o paguen una certa quantitat pel seu gaudi com a mínim durant cinc dies a l’any. Aquest percentatge és molt pròxim al del cens del 2001 (91,21%). En l’Àmbit Metropolità i a Catalunya aquest percentatge és del 87,2% i el 88,2%, respectivament.

• El 80,1% de les llars de Mataró dis-posen de telèfon fi x, un percentatge inferior a les que tenen telèfon mòbil, que se situa en el 93,7% de totes les llar.

• El 87% de les llars de Mataró no te-nen servei domèstic remunerat per fer feines de la llar o tenir cura de les per-sones. Aquest percentatge és superior al registrat en l’Àmbit Metropolità i a Catalunya amb el 81,6% i el 82,8%, respectivament.

L’elevat nivell d’atur que hi ha a Mataró, conjugat amb unes baixes expectatives per trobar feina a curt termini, dóna com a resultat una frenada en el consum de les famílies de la ciutat. Entre abril del 2009 i març del 2010, el nombre de tu-rismes que s’hi van matricular –2.069 unitats, un 4,2% menys que en el mateix període del 2009– posava en evidència la frenada en el consum familiar.


despesa familiar que ha tingut lloc en el darrer trimestre del 2009, en el consum elèctric es va produir en el tercer trimes-tre del 2009. Tot i el repunt en la variació interanual, aquesta continua amb valors negatius, igual que en el cas de la despe-sa de les famílies. Així, en total, a Espan-ya, al 2009 s’hi van consumir 267.000 GWh, un 4,4% menys que els consumits al 2008. L’anàlisi de correlació entre la variació interanual en la despesa en con-sum de les famílies i el consum elèctric presenta un coefi cient del 87,7%.

A nivell local, més que d’un repunt cal parlar d’un impor-tant augment en el consum elèctric a la ciutat. Aquest creixement ha tin-gut lloc durant la segona meitat del 2009 en el tram de baixa tensió que tenen contractats més de 15 kW. En

global, al 2009, a Mataró s’han consumit gairebé 500 milions de kWh en electrici-tat, fet que suposa 41,5 milions més de kWh que al 2008, la qual cosa representa un creixement del 9% en xifres relatives.

4.1. Energia i aigua

Gas i electricitat

El consum de gas a la ciutat s’ha tornat a reduir per quart any con-secutiu. Així, al 2009 el consum de gas canalitzat va superar per molt poc els 326 milions de kWh. Són 74,7 milions de kWh menys que al 2008, fet que en termes relatius representa un descens del 18,6%. En desgranar la comparació interanual del 2009 per tipus de consumidor a través de la TAULA 4.1.1 podem veure com els consumidors industrials són els que acaparen la davallada en el consum de gas canalitzat, amb 116,4 milions de kWh, un 42,5% menys que al 2008. Per contra, el consumidor domèstic i comercial ha aconseguit augmentar les xifres de consum de gas, facturant al 2009 un total de 209,6 milions de kWh, un 5,6% més que al 2008.

El consum d’energia elèctrica, com s’observa a través del GRÀFIC 4.1.1, va de la mà de la despesa de les famílies. Així, el repunt en la

Important creixement del

consum elèctric a

Mataró que ha tingut el

seu focus de creixement en

el sector tarifari de baixa tensió

de més de 15 kW

Font: Gas Natural SDG, SA.

TAULA 4.1.1. Consum de gas canalitzat. Mataró. 1999 - 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Boletín Mensual -http://www.ree.es i de l’INE.

GRÀFIC 4.1.1. Variació interanual en el consum elèctric i en ladespesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004 - 2010.

n.v.: comparació no vàlida.


14 La majoria de consumidors domèstics d’electricitat tenen contractada un potència igual o inferior als 15 kW, però les comercialitzadores alienes al grup Fecsa-Endesa (peatges de baixa tensió) no discerneixen la baixa tensió en funció de la potència contractada. 15 Al 2007 va desaparèixer la tarifa d’enllumenat públic, tot i que l’adaptació dels comptadors no ha estat possible fi ns al 2008. El que abans es tarifava com a enllumenat pú-blic, una part ha passat a la tarifa de baixa tensió inferior o igual als 15 kW (33% aprox.) i l’altra part ha anat a parar a la tarifa de baixa tensió de més de 15 kW (67% aprox.).

D’uns anys ençà, el consum elèctric no es destria per tipologia de consumidor sinó que es fa per sectors de tarifes, que es regeixen en funció de la potència contractada. Els subministraments de baixa tensió, amb una potència inferior als 15 kW14, són els més habi-tuals a les llars i als petits comerços, i també inclouen una part del subministrament que fi ns al 2008 es comptabilitzava en l’apartat d’enllumenat públic15. Així, a Mataró, durant el 2009 s’hi han con-sumit 254,3 milions de kWh, la qual cosa suposa 7,6 milions menys de kWh respecte del 2008. En termes relatius, es tracta d’un de-creixement del consum d’aquest sector de tarifes del 2,9%.

Els comerços i els petits industrials solen tenir contractada una po-tència de baixa tensió de més de 15 kW. Aquest sector tarifari és el que ha empès a l’alça el consum elèctric de la ciutat. Al 2009, s’hi van consumir gairebé 128 milions de kWh, 52,4 milions de kWh més que al 2008, fet que en termes relatius representa un creixe-ment del 69,6%. Certament es fa difícil de trobar alguna explicació d’aquest extraordinari creixement en aquest sector tarifari.

Pel que fa al consum d’alta tensió, a Mataró, al 2009, s’hi han consumit 116,1 milions de kWh, 3,26 milions de kWh menys que al 2008, fet que en termes relatius suposa una davallada del 2,7%, la qual cosa vindria a confi rmar la frenada productiva per part de les empreses de la ciutat. TAULA 4.1.2.

Aigua

Les dades del segon semestre del 2009 refermen el canvi de ten-dència que s’apuntava en el pri-mer semestre. Durant la segona meitat del 2009, a Mataró es van consumir 3,54 milions de metres

Font: Fecsa-Endesa.

TAULA 4.1.2. Consum d’electricitat. Mataró. 2003 - 2009.

cúbics d’aigua, 168.000 metres cúbics més que els consumits durant el segon semestre del 2008, fet que en termes re-latius representa un increment del 5%. Una part petita de l’increment en el con-sum d’aigua és fruit de l’augment en el nombre d’abonats -un 0,2% interanual-, però la major part de l’augment de la despesa d’aigua respon a un augment del consum per habitant.

Les xifres del primer trimestre del 2010 presenten una nova davallada interanual en el consum d’aigua, amb una mica més d’1,5 milions de metres cúbics, un 1,3% menys que en el primer trimestre del 2009. En l’acumulat anual, entre el segon trimestre del 2009 i el primer del 2010, la despesa d’aigua a Mataró ha estat de més de 6,8 milions de metres cúbics, fet que representa 285.000 me-tres cúbics més que en el mateix interval de temps del 2009. En termes relatius, representa un ascens del 4,4%.

Durant el 2009, dels tres tipus de con-sumidors d’aigua de la ciutat -domèstic, industrial, i comerç i obres- el consum únicament ha augmentat en l’apartat domèstic, gràcies en part a l’augment d’un 1% en el nombre d’abonats. En els altres dos apartats el consum d’aigua ha disminuït -un 1,4% en comerços i obres

Repunta el consumd’aigua a Mataró.Al 2009, s’hi van

consumir gairebé 6,85milions de metres cúbics,un 2,8% més que al 2008


GRÀFIC 4.1.2. Consum d’aigua a Mataró. 2008 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Aigües de Mataró, S.A.

TAULA 4.1.3. Consum d’aigua. Mataró. 1r trim. 2008 - 1r trim. 2010.

i un 9,8% en la indústria-. En la davallada d’aquests dos grups hi ha contribuït el fet que hi ha un menor nombre d’abonats: 2,6% menys en comerços i obres i un 4,5% menys a la indústria. Les xi-fres de l’acumulat anual fi ns al primer trimestre del 2010 presenten un ascens del 3,7% en el consum d’aigua domèstica i del 0,5% en el de comerços i obres; la indústria, per contra, registra un caiguda del 4,4%.

L’apartat domèstic és el que està més relacionat amb la despesa en consum de les llars. Les dades del 2009 situen en 4,64 milions de metres cúbics el consum d’aigua a les llars de Mataró. Al trimestre següent, el consum acumulat dels darrers dotze mesos se situa a tocar dels 4,65 milions de metres cúbics. Pel que fa al nombre mitjà d’abonats domèstics, al 2009 ha estat de 47.053, un 1% més que al 2008. La mitjana d’abonats al primer trimestre del 2010 se situa en 47.145. El fet que en moments de crisi econòmica el consum domèstic d’aigua hagi augmentat podria ser símptoma que els ha-bitants han arribat al límit en el consum responsable d’aigua a la llar. Una altra hipòtesi d’aquest augment en el consum domèstic d’aigua és l’augment del nombre d’aturats, ja que el fet que les persones s’estiguin a casa durant més temps podria fer augmentar el consum d’aigua a la llar.

L’altre gran consumidor d’aigua de la ciu-tat és el sector industrial. Amb poc més d’un milió de metres cúbics d’aigua gas-tats durant el 2009, aquesta xifra repre-senta el 14,7% del total de l’aigua con-sumida a Mataró i suposa una davallada del 9,8%. El menor consum industrial d’aigua s’ha atenuat en el primer trimes-tre del 2010, que en l’acumulat anual ha arribat als 1.003.897 de metres cúbics, fet que suposa un 4,4% menys sobre l’aigua consumida en el mateix període de l’any anterior. En aquest descens hi ha contribuït la pèrdua d’abonats que per al 2009 ha estat d’un 4,5% i en l’acumulat anual del primer trimestre del 2010 s’han perdut un 6,6% d’abonats.

Pel que fa a comerços i obres, aquests van consumir 797.906 metres cúbics d’aigua al 2009, 11.131 metres cúbics menys que al 2008 o -el que és el ma-teix- una reducció de l’1,4%. Ja al 2010, amb les xifres del primer trimestre de l’any, l’acumulat anual registra un con-sum de 792.722 metres cúbics, un 0,5% més que el que es va consumir en el ma-teix període de l’any anterior. El nombre d’abonats d’aquest tipus de consumi-dors d’aigua durant el 2009 ha estat de 8.881, 242 abonats menys que al 2008, fet que en termes relatius representa un descens del 2,6%.


4.2. Matriculació de turismes

Situació general

Una de les característiques del model econòmic actual és l’elevat grau de consumisme per part de les famílies quan la situació econò-mica és favorable. Per contra, amb l’economia estancada, el con-sum de les famílies es contrau. Aquest comportament es pot veure a través del GRÀFIC 4.2.1, on s’observa que des de mitjans del 2004 fi ns a fi nals del 2007 la variació interanual en el consum fi nal de les famílies espanyoles si bé creixia, cada cop ho feia a un ritme més baix. Durant aquest mateix període, el ritme de variació en la matriculació de turismes ha seguit la mateixa senda que el consum de les famílies, però amb un pendent una mica més marcat. La di-ferència més rellevant entre ambdues sèries és que la matriculació de turismes va començar a registrar valors negatius a partir del ter-cer trimestre del 2006, mentre que el consum fi nal de les famílies ha començat a fer-ho des del tercer trimestre del 2008.

A partir del 2008, la variació interanual d’ambdues sèries cau en picat fi ns a mitjan 2009, moment en què es registra el valor més baix en la variació interanual: un -38,6% en la matriculació de tu-rismes i un -6% en el consum de les famílies. D’aleshores ençà, la variació interanual en la matriculació de turismes s’ha recuperat -en part, gràcies al Pla 2000E- i en el primer trimestre del 2010 el nombre de turismes matriculats ha crescut un 3% interanual, un fet que no es produïa des del primer trimestre del 2006. Per la seva banda, el consum familiar també segueix aquest camí de la millora, si bé durant el primer trimestre del 2010 continua situat a la banda negativa del gràfi c.

GRÀFIC 4.2.1. Variació interanual en la matriculació de turismes i en la despesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE i de l’Idescat.

El perfi l simètric que presenta la variació interanual d’ambdues sèries es pot me-surar a través del coefi cient de correla-ció, el qual -per al període que va entre el primer trimestre del 2001 i el primer trimestre del 2010- registra un valor del 93,1%, xifra que indica que hi ha una forta relació lineal entre la matriculació de turismes i el consum de les famílies espanyoles.

En total, a Espanya, entre abril del 2009 i març del 2010, s’hi han matriculat 1.357.283 vehicles, dels quals més d’un milió eren turismes. Un fet similar es pro-dueix a Catalunya, ja que durant els dot-ze mesos que van de l’abril del 2009 al març del 2010 s’hi han matriculat més de 215.000 vehicles, dels quals el 71% (153.436 unitats) eren turismes. Amb aquestes xifres, la matriculació de vehi-cles ha registrat una davallada interanual del 2%, mentre que en turismes s’ha re-gistrat un creixement del 7%.

A banda de la relació que hi ha entre matriculació de turismes i el consum de les famílies, els turismes són una font emissora de gasos contaminants -espe-cialment CO2- i de soroll. Amb la menor matriculació de vehicles, hom preveu que el creixement del parc de vehicles s’alenteixi i que això acabi revertint en la millora d’alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així doncs, sembla rao-nable esperar una millora del medi am-bient, especialment pel que fa a la con-taminació atmosfèrica i acústica. A més, un altre aspecte relacionat amb els vehi-cles que podria millorar amb el descens de la matriculació serien els accidents de trànsit. Òbviament, a banda de la menor matriculació de vehicles, hi ha tot un se-guit de polítiques que també poden con-tribuir a millorar el medi ambient.


GRÀFIC 4.2.2. Matriculació de turismes en persones físiques.Mataró. 2007 - 2010.

GRÀFIC 4.2.3. Matriculació de turismes en empreses.Mataró. 2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Ingressos de l’Àrea de Serveis Centrals i Planifi cació de l’Ajuntament de Mataró.

Mataró

A nivell local, com no podia ser de cap altra manera, la matriculació de vehicles a Mataró segueix la mateixa línia que assenyalen tant Catalunya com el conjunt de l’Estat. Així, la capital del Maresme replica l’ascensió en la variació interanual en la matriculació de vehi-cles i turismes iniciada a partir de mitjan 2009. El fet que diferencia Mataró i Catalunya és la intensitat en la variació interanual, ja que generalment les dades mataronines registren

unes variacions més intenses que no pas les catalanes.

Centrant-nos exclusivament en les dades de Mataró, entre abril del 2009 i març del 2010, a la ciutat es van matricular 3.050 vehicles, dels quals 2.069 eren turismes; és a dir, el 67,8% del total de ve-hicles. Si ho comparem amb les xifres del mateix període de l’any

anterior, el conjunt de vehicles matricu-lats a la ciutat s’ha reduït en 382 unitats, fet que en termes relatius es tradueix en una reculada de l’11,1%. Si ens fi xem únicament en els turismes, la davallada en termes absoluts en la matriculació és de només 90 unitats, la qual cosa repre-senta un descens del 4,2% en termes relatius.

En desgranar la matriculació de turismes entre propietaris que són persones físi-ques o persones jurídiques, en totes dues tipologies de propietaris té lloc el mateix comportament: davallada en la variació interanual fi ns a mitjan 2009, per pos-teriorment iniciar l’ascens en la variació interanual. Si bé la línia que es dibuixa en ambdues sèries és igual, la diferència radica en el fet que la variació interanual de turismes matriculats per persones presenta uns valors més alts que no pas la matriculació per part d’empreses.

Aquesta diferència es pot veure numèri-cament a través dels 1.623 turismes que es van matricular a nom de persones en-tre abril del 2009 i març del 2010, fet que ha representat un creixement inte-ranual del 10,5% en aquest grup. Pel que fa a la matriculació de turismes per part d’empreses, han estat 446, la qual cosa representa un descens interanual del 35,5%.

Així doncs, el que es desprèn de l’ascens en el matriculació de turismes a Mataró és que el consum de les llars mataronines s’està reactivant. En el cas de les empre-ses, el canvi de tendència en la variació interanual de la matriculació de turismes assenyala un fre en la desinversió en equipaments per part de les empreses lo-cals, com a conseqüència de l’alentiment en l’activitat productiva. Les empreses es troben lluny dels valors positius en la va-riació interanual de turismes matriculats.

Entre abril del 2009 i març del 2010, a Mataró

es van matricular

2.069 turismes, la xifra més alta dels darrers 12

mesos


Generació de residus

Com passa amb els altres indicadors indirectes, els residus muni-cipals generats ajuden a avaluar com evoluciona el consum de les famílies. Així, en el GRÀFIC 4.3.1 apareixen la variació anual del con-sum de les famílies i la variació anual de residus generats a Cata-lunya i s’hi observa la relació existent entre ambdues variables. De fet, l’anàlisi de correlació de les dades que apareixen en el gràfi c presenta un coefi cient del 57%, valor que segons l’escala de Col-ton indica que hi ha una correlació entre moderada i bona. Amb les dades disponibles per al conjunt de Catalunya -fi ns al 2008- ja s’observa com la crisi econòmica va fer retrocedir el consum de les famílies catalanes i com, per extensió, això va repercutir de manera favorable en una menor generació de residus domèstics.

4.3. Residus

Durant el 2009, a Mataró, s’han

generat 66,68 milions de

quilograms de brossa

Un cop ha quedat emmarcada la si-tuació general a Catalunya en la ge-neració de residus i la seva vinculació amb el consum per

part de les famílies, tot seguit ens cen-trarem amb el que ha passat a Mataró. Durant el 2009, a la capital de la comar-ca del Maresme es van recollir 66,68 milions de quilograms de residus domès-tics, un 0,5% menys que els que es van recollir al 2008. Al 2010, la recollida de brossa es continua reduint a un ritme una mica més intens, ja que entre abril del 2009 i març del 2010 a Mataró es van recollir 66,26 milions de quilograms, tan sols 622 tones menys que durant el mateix període del 2009, fet que en ter-mes relatius representa un descens del 0,9%.

El GRÀFIC 4.3.2 permet analitzar la varia-ció interanual de l’acumulat anual des del 2007. Així, hi observem com a prin-cipis del 2007 es registraven creixements interanuals propers al 5%, però pro-gressivament la variació interanual s’ha alentit fi ns a començar a registrar valors negatius a partir del mes d’octubre del 2007. D’aleshores ençà, la variació inte-ranual ha registrat valors negatius pràcti-cament durant tots els mesos, per bé que s’han situat per sota del -1% en compta-des vegades. Certament, aquests valors negatius de la variació interanual en la generació de residus coincideix amb la desacceleració del consum de les famílies espanyoles i catalanes que assenyalen els indicadors macroeconòmics.

Un factor que infl ueix en el volum de brossa recollida és la variació en la po-blació resident. Durant el 2009, el padró

GRÀFIC 4.3.1. Variació anual del consum de les llars i de lageneració de residus. Catalunya. 2001 - 2008.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del web de l’Idescat.

GRÀFIC 4.3.2. Residus generats. Mataró. 2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Residus i Neteja Viària delDepartament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.


GRÀFIC 4.3.3. Evolució del percentatge de recollida selectivasobre el total de residus generats a Mataró. 2008 - 2010.

Font: Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.

continu d’habitants ha augmentat en 1.228 persones, però tot i l’augment d’habitants a Mataró s’han generat menys residus; per tant, això suposa que el volum de brossa generada per cada habi-tant s’ha reduït. Així, al 2008, cada habitant de Mataró va generar 550 kg de brossa (1,5 kg/dia/persona), mentre que al 2009 cada habitant en va generar 542 (1,48 kg/dia/persona). En un any, cada mataroní ha deixat de generar 22,7 grams diaris de brossa, xifra que en el total de l’any representa 8,3 quilograms menys de brossa per habitant. Per al conjunt de la ciutat, aquest fet signifi ca que s’han deixat de generar més d’un milió de quilograms de brossa.TAULA 4.3.1.

Recollida selectiva

Dels 66,7 milions de quilograms de bros-sa que s’han recollit a Mataró al 2009, 25,5 corresponen a la recollida selectiva, ja sigui a través dels contenidors especialment dedicats a aquest tipus de recollida o bé mitjançant el que es diposita a les dues deixalleries de la ciutat. Amb aquest volum de brossa recolli-da selectivament, el seu percentatge sobre el

total de brossa generada a la ciutat se situa en el 38,3%, fet que suposa un augment de 2,6 punts percentuals respecte de la xifra del 2008. Durant el primer trimestre del 2010, la xifra acumulada dels darrers dotze mesos de recollida selectiva s’ha reduït i s’ha situat en els 25,1 milions de quilograms, fet que representa una quota del 37,9%.

En el GRÀFIC 4.3.3 es presenta l’evolució del percentatge de reco-llida selectiva dels darrers dos anys. Així, el gràfi c presenta com el percentatge s’ha anat reduint fi ns al tercer trimestre del 2008.

TAULA 4.3.1. Evolució dels residusgenerats. Mataró.2009 - 2010

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Munici-pals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.

(1) Variació percentual respecte del mateix període de l’any anterior.(2) Variació percentual respecte del mes anterior.TM = Tones Mètriques.

D’aleshores ençà, el percentatge de re-collida selectiva s’ha tornat a impulsar fi ns a situar-se per sobre del 38%. En els primers mesos del 2010, la proporció de recollida selectiva ha decaigut de mane-ra molt suau i s’ha situat en el 37,9% al més de març.

La separació dels residus es fa mitjançant els contenidors que hi ha ubicats al ca-rrer (principalment de paper, envasos i vidre, i també de la fracció orgànica), o bé a través dels residus recollits a les deixalleries de la ciutat. Als contenidors del carrer es van recollir selectivament 13,1 milions de quilograms de brossa al 2009, xifra que representa el 19,7% del total de residus recollits a Mataró i el 51,5% de tota la recollida selectiva de la ciutat. Respecte del primer valor, al 2009 s’ha produït una lleugera millora en el percentatge; quant al segon valor, el percentatge s’ha reduït, la qual cosa indica que les deixalleries han guanyat presència a l’hora de fer la recollida se-lectiva a la ciutat.

El percentatge de recollida

selectiva del 2009 se situa en el 38,3%,

2,6 punts més que al 2008


TAULA 4.3.2. Indicadors de recollida selectiva. Mataró. 2009 - 2010.

Font: Secció de Residus i Neteja Viària del Departament de Serveis Municipals i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró.

(1) Acumulat en els darrers dotze mesos.(2) Taxa de variació interanual.

Dels quatre tipus de contenidors de brossa que hi ha al carrer, la fracció orgànica és de la que en recull més volum. Al 2009, han estat 6,85 milions de quilograms, un 4,2% més que al 2008. Ja al 2010, la darrera xifra disponible -la del mes de març- situa en 6,73 milions de quilograms els recollits durant els darrers dotze mesos, un 3,3% més que els recollits en el mateix període de temps de l’any anterior.

El paper és la segona fracció en quantitat que es recull al carrer de manera selectiva. Al 2009, s’hi van recollir 3.267 tones, un 3% menys que al 2008. Aquest descens s’ha accelerat durant els tres primers mesos del 2010. Així, en l’acumulat anual del mes de març s’hi van recollir 3.123 tones, un 8,5% menys que en el mateix pe-ríode de l’any anterior.

El tercer tipus de fracció més recollida és el vidre, amb un total de 1.819 tones recollides al 2009, un 1% més que al 2008. Entre abril del 2009 i març del 2010 s’han recollit 1.765 tones de vidre, un 0,2% menys que en el mateix interval de temps d’un any abans.

Quant als envasos, es torna a expandir el pes del que s’ha reco-llit en aquesta fracció. Així, el 2009 va fi nalitzar amb 1.214 to-nes d’envasos, un 6,4% més que el 2008. Durant els tres primers mesos del 2010, aquesta expansió ha continuat i en l’acumulat anual del mes de març s’han recollit 1.263 tones, xifra que repre-senta un creixement de l’11,4% interanual.

Pel que fa a l’ús de la deixalleria, els increments interanuals conti-nuen sent de dos dígits. L’any 2009 va acabar amb 52.441 entra-des de vehicles a la deixalleria, un 13,7% més que les que hi van haver al 2008. Al 2010, aquesta tònica ha continuat i en l’acumulat dels darrers dotze mesos del mes de març han entrat 53.285 ve-hicles a la deixalleria, un 13,3% més que durant el mateix perío-

de del 2009. Val a dir, però, que aquest creixement ha estat infl uït pel fet que les deixalleries han començat a obrir els di-lluns a partir del mes de febrer del 2009 .

En resum, augmenta la recollida selec-tiva de brossa, gràcies principalment al que s’ha recollit a les dues deixalleries de Mataró, ja que en el cas dels contenidors de recollida selectiva que hi ha al carrer (orgànica, paper, vidre i envasos), en dos de les quatre fraccions els quilograms re-collits s’han reduït.

Entre abril del 2009 i març del 2010, a Mataró, s’han començat a construir 70 habitatges, un 62,8% menys que al mateix període de l’any anterior. Aquest fort descens és conseqüència de la puntual concessió de visats d’obra nova que es va produir en el primer trimestre del 2009, amb 144 habitatges iniciats.


5.1. Habitatge

Situació general

L’any 2009 ha estat un any de recessió econòmica per a Catalunya, amb una caiguda del PIB del 4%, si bé aquesta situació ja s’anava forjant des del 2007. A aquest decreixement hi ha contribuït de manera decisiva el sector de la construcció, el qual (després d’haver estat un dels principals motors de l’economia catalana, amb un creixement acumulat entre 1998 i 2007 del 62,6% -pràcticament el doble que l’experimentat pel PIB general-) ha tancat l’any 2009 amb una davallada del 7%. El descens ha estat especialment ac-centuat en el subsector de l’edifi cació d’habitatge nou, amb una baixada al 2009 del 50%, i s’ha produït sobre uns registres que al 2008 ja van comptabilitzar un decrement del 27%.

Les dades d’habitatges iniciats refl ecteixen l’accentuació de la dinà-mica constrictiva en el sector de la promoció residencial iniciada l’any 2007. El 2009 només s’han iniciat 12.358 nous habitatges, la qual cosa representa un descens de l’activitat del 55,2%, que s’afegeix a la importantíssima reducció que ja es va registrar l’any 2008 (67,8%) i que obliga a parlar de mínim històric en la promo-ció de nous habitatges. En les xifres del primer trimestre del 2010 s’observa una revifalla gràcies a l’inici de la construcció de 3.654 habitatges, un 46% més que durant el primer trimestre del 2009. Caldrà esperar, però, a disposar de més informació sobre el 2010 per tal de confi rmar aquest ascens.

La ràpida i intensa davallada de l’activitat constructora ha suposat la pèrdua d’un important nombre de llocs de treball en el sector de la construcció, caracteritzat per un ús intensiu de mà d’obra. El nombre de desocupats registrats en la construcció a Catalunya se situa en les 101.571 persones a la fi del 2009, fet que suposa 22.4000 desocupats més que els que hi havia a les acaballes del 2008 (xifra que en termes relatius representa un creixement del 28,3%). Ja al 2010, el nombre de desocupats registrats en el sector de la construcció supera els 106.000, si bé el creixement interanual ha minvat fi ns a situar-se en el 18,1%. L’atur en el sector de la construcció representa el 18,1% dels aturats totals registrats de Catalunya.

Altres indicadors del sector de l’habitatge que constaten les difi cul-tats que està travessant el sector són les execucions d’operacions de compravenda. Les transmissions d’habitatges -tant d’obra nova

com de segona mà- s’han reduït de ma-nera substancial des del 2007. Al 2009, concretament, s’ha registrat un descens del -26,7% respecte de l’any anterior i s’ha passat de 62.136 operacions a 45.573. Val a dir, però, que aquest des-cens ha estat més suau que el que es va viure l’any 2008, que va ser del 44,3%. Com ha passat en els indicadors explicats anteriorment, les xifres de transmissions d’habitatges del primer trimestre del 2010 han repuntat respecte de les del mateix període del 2009 i han arribat a les 15.040 operacions, fet que suposa un creixement del 35,3%.

El menor nombre de transaccions es produeix en un context en què el tipus d’interès mitjà aplicat per les entitats bancàries per a crèdits immobiliaris s’ha situat, a la fi del 2009, en el 2,82%, tres punts per sota respecte del 2008. A aquest fet, cal afegir-hi que el preu dels habitatges ha registrat un descens respecte dels valors d’anys anteriors. En aquest sentit, el preu mitjà per metre quadrat construït d’un habitatge d’obra nova, per al conjunt de Catalunya, s’ha situat en els 2.920 euros, un 10,2% menys respecte de l’any anterior; men-tre que el dels habitatges de segona mà, en els deu municipis que ha estudiat la Secretaria d’Habitatge -sense tenir en compte la ciutat de Barcelona-, s’ha si-tuat en els 2.617 euros, fet que supo-sa un decrement del 7,9% respecte del 2008.

Amb aquestes condicions -tipus d’interès baixos i preus d’habitatges també a la baixa- caldria esperar un augment de les compravendes. El problema, però, radica en les condicions que exigeixen les enti-


tats fi nanceres per tal de concedir un préstec immobiliari, fet que difi culta l’accés a l’habitatge, com així ho refl ecteixen els 93.902 nous préstecs per a la compra d’un habitatge que s’han autorit-zat, un 21,3% menys dels que es van concedir al 2008. També la quantia mitjana de les hipoteques s’ha reduït i s’ha situat en els 128.357 euros per habitatge, la qual cosa representa una reducció del 23,2% respecte del 2008.

Mataró

Amb les dades del 2009 referents a l’inici en la construcció d’habitatges a Mataró po-dríem tenir la sensació que la recuperació ja s’ha iniciat perquè en tot l’any s’han visat 185 habitatges, un 68,2% més que l’any ante-rior. Però si s’analitzen les xifres dels àmbits territorials superiors, observarem que no s’ha produït cap augment en les xifres de cons-trucció d’habitatges, la qual cosa fa pensar que el sector de l’habitatge a Mataró difícil-ment s’està recuperant. De fet, amb la des-agregació trimestral de les dades, el 75% dels habitatges iniciats al 2009 es van començar

durant el primer trimestre (144 habitatges), mentre que en el se-gon trimestre se’n van començar a construir 10; al tercer, 2, i al quart, 29. Aquests alts i baixos en la construcció d’habitatges entre el primer trimestre i la resta de trimestre del 2009 ens confi rmen que el repunt en la construcció d’habitatges és un fet puntual i que sembla improbable que es produeixi una recuperació immediata de les xifres de construcció d’habitatges.

Situats al 2010, al primer trimestre s’han començat a construir 29 habitatges, xifra que contrasta notablement amb els 144 iniciats en el mateix trimestre de l’any anterior. Aquest fet ens referma en la idea exposada en el paràgraf anterior en què s’avança que la cons-trucció d’habitatges del primer trimestre del 2009 ha estat un fet puntual que no té res a veure amb la conjuntura actual del sector.

Pel que fa a la tipologia dels habitatges iniciats, el nombre dels habitatges unifamiliars es continua reduint. Així, al 2009 es van començar a construir 7 habitatges unifamiliars, un 65% menys que al 2008. El repunt del 2009 s’ha centrat en els plurifamiliars, amb 178 habitatges iniciats al 2009, fet que suposa un increment de gairebé el 100% respecte de les xifres de l’any anterior. Amb la da-vallada en la construcció d’habitatges unifamiliars, aquesta tipolo-gia ha passat de representar el 18% de tots els habitatges iniciats a

Mataró al 2008 a representar-ne el 3,8% al 2009. Òbviament, l’altra cara de la moneda són els habitatges plurifamiliars, que al 2009 representen el 96,2% i aca-paren la pràctica totalitat dels habitatges iniciats a Mataró.

Les xifres del primer trimestre del 2010 repeteixen el perfi l de construcció d’habitatges preferentment plurifami-liars amb una quota del 96,5%, mentre que les unifamiliars n’aconsegueixen una del 3,5%.

Quant a la gran-dària dels habi-tatges que s’han iniciat, malgrat el fet que el pes dels habitatges unifa-miliars és pràctica-ment testimonial,

la superfície mitjana dels habitatges començats a construir ha augmentat considerablement: al 2008 la superfície mitjana dels habitatges iniciats era de 103,7 m2, mentre que al 2009 s’ha situat en els 135,5 m2. Aquest augment de 32 metres quadrats en la superfície mitjana dels habitatges iniciats cal atribuir-lo al fet que 146 dels 185 habitatges tenien una superfície que se situava en el rang que va dels 126 als 150 m2. Es tracta de la superfície mitjana més alta de la sèrie disponible d’habitatges iniciats, que es remunta al 1996. Amb les xifres del pri-mer trimestre del 2010, l’extensió dels habitatges s’ha reduït mínimament fi ns a situar-se en els 132 m2. Si fi xem el començament de la crisi immobiliària al 2007, la superfície mitjana dels habitat-ges iniciats a Mataró era de 91,7 m2; al 2008, de 103,7 m2; i al 2009, de 135,5 m2. D’aquesta manera s’ha trencat amb el reduccionisme en els habitatges al qual es tendia en l’època del boom immobi-liari per l’interès que tenien els construc-

Davallada en la construcció d’habitatges a

Mataró en el primer

trimestre del 2010, fruit del repunt que hi va haver en el

primer trimestre del

2009

Al 2009, la grandària

mitjana dels habitatges nous

a Mataró se situa en 135,5

m2


GRÀFIC 5.1.1. Evolució dels habitatges iniciats a Mataró.2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

tors d’encabir com més habitatges millor en les seves promocions. Per tal d’intentar augmentar les vendes d’habitatges, a banda de rebaixes en els preus de venda, l’augment de la superfície dels ha-bitatges nous és una altra opció per fer-los més atractius per als compradors. TAULA 5.1.1.

La sèrie de GRÀFICS que van del 5.1.1 AL 5.1.4 mostren el perfi l clarament descendent en la construcció d’habitatges des del 2007 fi ns al 2010, en els quatre àmbits: Mataró, Maresme, província de Barcelona i Catalunya. Un cop assentades les bases del com-

portament general, cal anar desgranant el comportament de cadascun dels àm-bits. El cas de Mataró, el descens en la construcció d’habitatges s’ha fonamen-tat en la davallada en els habitatges de menys de 100 m2, que ha passat de 218 habitatges iniciats al primer trimestre del 2007 a començar-ne només 5 al primer trimestre del 2010. El repunt en la cons-trucció del 2009 està basat en el notable augment en la construcció d’habitatges d’entre 100 i 150 m2. Per acabar, quant als 29 habitatges iniciats al 2010, més del 80% tenien una superfície superior als 150 m2.

En el cas del Maresme, no s’ha produït cap repunt en la construcció d’habitatges al 2009. El perfi l que es dibuixa al Mares-me és un fort descens al 2008 i uns des-censos més esglaonats al 2009 i 2010. En les tres grandàries d’habitatges que s’estudien, no s’hi observa cap gran so-bresalt ja que el perfi l de les tres superfí-cies és més o menys el mateix del 2007 al 2010 .

La construcció d’habitatges a la provín-cia de Barcelona i a Catalunya presenta un possible canvi de tendència al 2010. Fem servir la paraula “possible”, atès que només disposem de les dades del primer trimestre del 2010, la qual cosa fa difícil que puguem aventurar que aquest comportament tingui continuïtat al llarg de tot l’any. A la província de Barcelona, al primer trimestre del 2010, s’hi han començat a construir 2.490 habitatges, pràcticament el doble que en el mateix trimestre de l’any anterior. Aquest creixement en els habitatges ini-ciats s’ha fonamentat en la construcció d’habitatges de més de 150 m2, que gai-rebé s’ha multiplicat per deu. En el con-junt de Catalunya, l’increment interanual en la construcció d’habitatges durant el primer trimestre del 2010 ha estat del

TAULA 5.1.1. Evolució del nombre d’habitatges iniciats.Mataró. 2003 - 2010.


45,8% i -com en el cas de la província- han estat els habitatges de més de 150 m2 els que han impulsat el creixement, ja que gairebé s’ha quadruplicat el nombre d’habitatges d’aquesta superfície.GRÀFICS 5.1.1 A 5.1.4.

Pel que fa a l’evolució de la in-tensitat constructo-ra16, les dades dels primers trimestres dels darrers quatre anys a Mataró i al Maresme presen-

ten un perfi l descendent -amb l’excepció de la dada del primer trimestre del 2009 a Mataró, que va repuntar-. Al 2006 i 2007, Mataró construïa 298 i 205 ha-bitatges per cada 100.000 habitants. Al 2009, l’índex es va situar en 118 i al 2010, en 24. Al Maresme, la intensitat constructora durant els primers trimes-tres del 2006 i 2007 va ser, respectiva-ment, de 377 i 476 habitatges, mentre que al 2008 i 2009 es va situar en 60,7 i 45 habitatges, respectivament.

A la província de Barcelona i Catalun-ya, l’índex d’intensitat constructora ha aconseguit rebrotar en el primer trimes-tre del 2010. Així, s’ha passat al primer trimestre del 2009 d’un índex de 23,3 i de 33,5 per a Barcelona i Catalunya, respectivament, a un índex de 45,2 i de 48,7 al 2010. Tot i aquesta millora en la intensitat constructora, la província de Barcelona i Catalunya es troben lluny dels índexs del 2007, quan es van regis-trar valors per sobre de 300 habitatges a Barcelona i de 450 a Catalunya.

En analitzar la intensitat de cadascu-na de les tres grandàries d’habitatges, s’observa que els habitatges de més de 150 m2 són els que presenten una ma-jor intensitat en tots tres àmbits: Mataró, província de Barcelona i Catalunya. Al Maresme, els habitatges amb més inten-

GRÀFIC 5.1.2. Evolució dels habitatges iniciats al Maresme.2007 - 2010.

GRÀFIC 5.1.3. Evolució dels habitatges iniciats a Barcelona.2007 - 2010.

GRÀFIC 5.1.4. Evolució dels habitatges iniciats a Catalunya.2007 - 2010.


16 La intensitat constructora és el quocient entre els habitatges iniciats i el nombre d’habitants.

Des del 2007, la intensitat

constructora ha caigut

dràsticament en els quatre

àmbits


TAULA 5.1.2. Indicadors relacionats amb la comercialització d’habitatges a Mataró. 2006 - 2010.

Font: Ministeri d’Habitatge.

sitat són els que tenen entre 100 i 150 m2, fet que contrasta nota-blement amb Mataró, ja que la intensitat dels habitatges d’aquesta grandària és zero. GRÀFIC 5.1.5.

Comercialització i preus de venda d’habitatges nous, de segona mà i renda de lloguer d’habitatges

Amb les dades de les transaccions i taxacions d’habitatges lliu-res17,18, que publica el Ministeri d’Habitatge i les que dades d’oferta d’habitatges i els preus dels habitatges que publica la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya es pot fer una anàlisi sobre la comercialització d’habitatges.


GRÀFIC 5.1.5. Evolució de la intensitat constructora cada100.000 habitants. Primers trimestres 2006 - 2010.

Amb les dades pro-cedents del Minis-teri d’Habitatge, les transaccions d’habitatges a Ma-taró mostren un ni-vell molt baix, amb 654 compravendes

al 2009, un 20% menys que les que hi van haver al 2008. Val a dir, però, que les xifres del darrer trimestre del 2009, amb 218 transaccions, podrien indicar una recuperació de les compravendes, si bé caldrà esperar a disposar de dades dels primers trimestres del 2010 per veure si es confi rma aquesta recuperació en la comercialització d’habitatges. Pel que fa al nombre de taxacions, aquest indicador es pot considerar com un indicador sobre “intenció de compravenda” d’un habi-tatge. En el cas de Mataró, les taxacions han registrat un lleu augment durant el 2009, amb un total de 1.273, un 1,8% més que les que hi van haver al 2008. Pel que fa a les taxacions acumulades entre abril del 2009 i març del 2010, se n’han comptabilitat 1.274, un 7,4% més que les que hi van haver en el mateix període del 2009.

17 En les taxacions i els preus dels habitatges es presenten els resultats dels habitatges amb menys de dos anys d’antiguitat i de més de dos anys d’antiguitat.18 El preu de l’habitatge lliure s’extreu a partir del “valor de mercat” de l’habitatge segons la taxació realitzada. El valor de mercat és el preu d’acord amb el qual es podria vendre un immoble, mitjançant un contracte privat entre venedor i comprador, en la data de taxació. Els impostos i les despeses de comercialització no s’inclouen en aquest valor de mercat. Per a més informació, consulteu l’Ordre Ministerial ECO/805/2003, de 27 de març (BOE 9 d’abril del 2003).

Els diferents indicadors de comercialitza-

ció d’habitatges a Mataró se

situen en nivell molt baixos


TAULA 5.1.3. Dades sobre l’oferta d’habitatges nous als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 2009.


Pel que fa als habitatges que hi ha en oferta, a Mataró, al 2009 n’hi havia 143, un 7% menys que els que hi havia al 2008. Aques-ta retallada en l’oferta d’habitatges, però, no té lloc únicament a Mataró sinó que és generalitzada tal com es pot veure en la TAULA 5.1.3, en què la majoria de municipis que hi apareixen presenten una reducció en el nombre d’habitatges en oferta.

El percentatge d’habitatges en oferta, per la seva banda, s’ha re-duït en la meitat dels municipis que apareixen en la taula. Val a dir, però, que aquest no és el cas de Mataró, ja que ha vist com el percentatge d’habitatges en oferta se situava en el 48,7%, 17,6 punts percentuals per sobre del percentatge del 2008. Aquestes xifres concorden força amb els valors que presenta el Ministeri d’Habitatge -transaccions i taxacions- per als habitatges nous (o que tenen menys de dos anys d’antiguitat), atès el fet que el nom-bre de transaccions d’aquesta tipologia d’habitatges s’ha reduït en un 33% al 2009 respecte del 2008, i les taxacions han caigut un 40% per als mateixos anys.

Una de les variables més importants en la comercialització dels habitatges és el preu. Així, les dues fonts d’informació utilitzades en aquest informe presenten la mateixa ten-dència, si bé els preus que es mostren són di-ferents ja que les fonts d’informació que fan servir són distintes: el Ministeri d’Habitatge utilitza els preus procedents de les taxacions, mentre que la Secretaria d’Habitatge fa un treball de camp.

Així doncs, les dades del Ministeri d’Habitatge mostren com els preus dels habitatges s’han anat reduint trimestre rere trimestre des del tercer trimestre del 2008 i han passat dels 2.920 euros/m2 al tercer trimestre del 2008 als 2.456 euros/m2 del primer trimestre del 2010. Pel que fa les dades que proporciona la Secretaria d’Habitatge, aquesta situa en 3.026 euros/m2 el preu de l’habitatge nou al 2009 a Mataró. Aquest preu re-presenta una rebaixa del 17,5% sobre el preu que es demanava al 2008. Dins dels dinou municipis que hi ha a la província de Barcelona amb més de 50.000 habi-tants, Mataró ocupa la catorzena posi-ció quant al preu per metre quadrat i és el quart quant al descens interanual de preus.

En els habitatges de segona mà, la re-baixa en els preus també està a l’ordre del dia. En el cas de Mataró, el descens en el preu del metre quadrat ha estat d’una magnitud similar a la de l’habitatge nou, amb una reculada d’un 11,2%, fet que situa el preu del metre quadrat en 2.653 euros. D’entre els onze municipis dels quals disposem d’aquesta estadísti-

Al 2009, a Mataró es

redueix el preu per metre

quadrat de l’habitatge nou,

el de segona mà i la renda

mensual de lloguer

(1) Habitatges que estaven en oferta en el moment de dur a terme l’estudi.


ca, Mataró ocupa una posició intermèdia ja que és el cinquè municipi més car i el tercer municipi quant a descens del preu del metre quadrat.

Finalment, respecte dels habitatges de lloguer -en la majoria de municipis dels quals disposem d’informació-, la renda mitjana mensual del 2009 s’ha reduït. Així, dels 104 municipis catalans dels quals tenim dades, en un 80% la renda mensual del 2009 s’ha reduït respecte de la del 2008. Per al conjunt de Catalun-ya, la renda mitjana de lloguer durant el 2009 ha estat de 850 euros, un 6,4% inferior a la renda del 2008. En el cas de Mataró, la renda mensual de lloguer per al 2009 se situa en els 862 euros. Així, Mataró és el 34è municipi -dels 104 dels quals hi ha dades- amb la renda més alta, just per davant de Vilanova i la Gel-trú i per darrere de Sabadell. Respecte del 2008, la renda mensual de Mataró s’ha reduït en un 7,3%.

GRÀFIC 5.1.6. Preu mitjà dels habitatges nous i variació anualals municipis de més de 50.000 habitants de la província de

Barcelona. 2008 - 2009.


GRÀFIC 5.1.7. Preu mitjà dels habitatges de segona mà i variació anual a diversos municipis de Catalunya. 2008 - 2009.

GRÀFIC 5.1.8. Renda mensual dels habitatges de lloguer i variació anual a diversos municipis de Catalunya. 2008 - 2009.

Els tres principals indicadors relacionats amb l’activitat econòmica presenten da-vallades, tot i que es tracta de pèrdues de menor magnitud que en trimestres precedents. El nombre de treballadors assalariats s’ha reduït un 4,1%; el nombre d’empreses, un 5,7%; i el de treballadors autònoms, un 5,1%.

Fonts utilitzades: Nota de Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2010); Perspectiva econòmica de Catalunya,

diversos períodes 2010). Caixa de Catalunya, informe sobre la Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2010);

La Caixa, informe mensual, diversos períodes (2010); BBVA, Situació Catalunya, diversos períodes (2010).


2009 es produeix un gir en la variació in-teranual d’ambdues sèries, ja que si bé continuen presentant valors negatius, els descensos són cada trimestre d’una magnitud inferior.

L’abast temporal del gràfi c -els darrers 10 anys- permet fer una anàlisi molt més àmplia en el temps del creixement del PIB i dels treballadors afi liats a la Segu-retat Social. Així doncs, s’hi poden ob-servar els efectes prou controlats que va provocar l’esclat de la bombolla tecno-lògica a començaments del segle XXI en el creixement econòmic espanyol. Des del 2004 fi ns a mitjan 2007, gràcies al boom immobiliari i a l’auge del consum per part de les famílies, el PIB ha anat creixent fi ns al punt d’assolir, en algun període, taxes de creixement superiors al 4%. A partir de la segona meitat del 2007 queda palès l’alentiment econòmic espanyol, com a conseqüència del refre-dament del mercat de l’habitatge i del menor consum per part de les famílies. Durant els anys 2008, 2009 i el primer trimestre del 2010, els creixements del PIB i dels treballadors afi liats a la Segure-tat Social han registrat valors negatius, la qual cosa no succeïa des de l’any 1994.

Mataró

Durant l’any 2009 i el primer trimestre del 2010 l’evolució que ha seguit l’ocupació assala-riada a Mataró ha estat la mateixa que la Catalunya

i Espanya, el seu entorn més proper: la pèrdua d’efectius assalariats. En dos anys

Espanya

A la fi del 2009, a Espanya hi havia 17.479.448 cotitzants donats d’alta laboral, un 2,7% menys que els que hi havia un any abans. Des del març del 2005 que la xifra d’afi liats a la Seguretat Social no era tan baixa. En termes absoluts, aquest descens del 2,7% suposa una pèrdua de gairebé 500.000 afi liats en dotze mesos, que ha afectat tant als afi liats de nacionalitat espanyola com de nacionali-tat estrangera, si bé aquests darrers han sofert amb una mica més d’intensitat la davallada. Mentre que el nombre d’efectius estran-gers s’ha reduït en 45.741 afi liats, fet que representa un descens del 2,4%, entre els afi liats de nacionalitat espanyola la davallada ha estat de 442.098 efectius, amb un descens del 2,7% en termes relatius. Així, el total d’afi liats de nacionalitat espanyola se situa en els 15.651.218 cotitzants.

A través del GRÀFIC 6.1.1 es pot veure la relació existent entre l’evolució de la variació interanual dels afi liats amb alta laboral i del PIB, ja que ambdues sèries tenen un recorregut pràcticament idèntic. Una manera d’avaluar numèricament aquesta relació és mitjançant el coefi cient de correlació lineal, el qual presenta un valor del 95,7%19 per al període entre els anys 1996 i 2010. Amb el gràfi c es pot veure com des de mitjan 2007 s’inicia un vertiginós descens del PIB espanyol que ha provocat que en dos anys el ritme de creixement hagi perdut més de 7,5 punts percentuals; en el cas dels treballadors afi liats a la Seguretat Social, la davallada és encara més espectacular, ja que en el mateix interval de temps la variació interanual s’ha reduït en 8,2 punts percentuals. A partir de mitjan

6.1 Activitat i estructura empresarial

19 Cal recordar que la correlació analitza si hi ha o no una relació o dependència matemàtica entre variables. Segons Colton, els valors de correlació de 0,75 a 1 impliquen que hi ha una correlació que va de molt bona a excel·lent.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE.

GRÀFIC 6.1.1. Variació interanual del PIB i dels treballadors afi liatsa la Seguretat Social. Espanya. 2000 - 2010.

Al primer trimestre del 2010, el nombre

d’assalariats se situa per sota

dels 30.000


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Ca-talunya.

TAULA 6.1.1. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats iempreses a Mataró. 2009 - 2010.

i mig, Mataró ha passat de tenir 35.101 assalariats a mitjan 2007 -el nombre més alt que mai no hi ha hagut a la capital del Mares-me- a tenir-ne 29.506 al primer trimestre del 2010 -el valor més baix des de la fi del segle XX-. En els darrers dotze mesos, Mataró ha perdut 1.250 assalariats, la qual cosa representa un descens del 4,1%. Certament, aquesta pèrdua d’assalariats -tot i ser considera-ble- és notablement millor que el 10% d’assalariats perduts que es van registrar el mes de març del 2009.

Així doncs, tot sembla indicar que la variació interanual ha iniciat el camí cap a la millora, ja que la pèrdua d’assalariats s’ha frenat considerablement en el termini d’un any. Tot i aquest inici en el canvi, però, es continuen perdent assalariats a Mataró. A hores d’ara, ja són nou els trimestres consecutius en què la variació in-teranual registra pèrdua d’assalariats, fet que no s’havia produït des del període que va del primer trimestre del 1992 al primer tri-mestre del 1995, etapa durant la qual la variació interanual per-dia assalariats de manera ininterrompuda trimestre rere trimestre. Més recentment, entre els anys 2002 i 2005, en algun trimestre es va registrar un descens interanual del nombre d’assalariats, si bé aquest període es va caracteritzar més per creixements baixos -que no arribaven a l’1%- que no pas per descensos interanuals. En aquests tres anys, el baix nivell en la creació d’ocupació a Ma-taró es vincula, en bona part, a la liberalització mundial del comerç tèxtil. Els efectes de l’Acord Multifi bres es van traduir a Mataró en el tancament d’un important nombre d’empreses del sector tèxtil i del gènere de punt, sector que a la ciutat presentava un elevat grau d’especialització. La situació actual de pèrdua d’assalariats a Mataró, si bé cal situar el seu origen en la construcció, no s’ha cen-trat únicament en aquest sector, ja que amb la crisi fi nancera i el descens del consum de les famílies, la pèrdua d’ocupats s’ha estès a la resta de sectors econòmics de la ciutat.

Respecte de les empreses, com en el cas dels assala-riats, el descens és a l’ordre del dia. Així, el 2009 va fi -nalitzar amb 3.609

empreses, mentre que al primer trimes-tre del 2010 se’n van comptabilitzar 3.569. Per trobar un nombre tant baix d’empreses ens hauríem de remuntar al tercer trimestre del 1997, quan se’n van comptabilitzar 3.529. Com en el cas dels assalariats, al primer trimestre del 2009 és quan s’ha registrat la major pèrdua d’empreses, amb un descens del 10,8%, xifra que ha millorat a mesura que avançava el temps, mentre que al quart trimestre del 2009 el descens interanual ha estat del 8,2%. Al primer trimestre del 2010, la davallada ha estat del 5,7%. Mentre en el cas dels assalariats les pèr-dues d’efectius es remunten al primer trimestre del 2008, en el cas de les em-preses les davallades interanuals s’estan produint des de la fi del 2006. A més a més, també cal destacar que les pèrdues d’empreses són més intenses que no pas les d’assalariats.

Finalment, la darrera sèrie que s’analitza de la Tresoreria de la Seguretat Social és la dels treballadors per compte propi20. Com no podia ser de cap altra manera, aquesta sèrie continua amb la dinàmica descendent dels altres dos indicadors. Així, a la fi del 2009 hi havia 7.844 tre-balladors autònoms a Mataró, mentre que al primer trimestre del 2010 n’hi ha-via 7.762, el valor més baix que mai no s’ha registrat en la sèrie històrica dispo-nible de treballadors autònoms, que es remunta al 1995. Respecte de la variació interanual, aquesta també està frenant les seves pèrdues, amb una variació in-teranual del -7,1% d’autònoms al darrer trimestre del 2009 i del -5,1% al primer del 2010.

Mataró no tenia un nombre

d’empreses tan baix des del

1997

20 A partir de l’1 de gener del 2008, els treballadors per compte propi del Règim Especial Agrari passen a integrar-se en el Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms, d’acord amb allò que estableix la Llei 15/2007, de 4 de juliol. Aquest canvi suposa un trencament de la sèrie, motiu pel qual cal agafar les comparacions interanuals amb cautela.


GRÀFIC 6.1.2. Empreses i assalariats. Mataró. 2008 - 2010.


GRÀFIC 6.1.3. Autònoms. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 6.1.4. Assalariats per empresa. Mataró. 2008 - 2010.

Respecte de la mitjana d’assalariats per empresa, el descens d’empreses més acusat que no pas el d’assalariats fa que la mitjana d’assalariats hagi augmentat especialment en el darrer trimestre del 2009 i el primer del 2010, amb unes ràtios de 8,33 i 8,27 assalariats per empresa, respectivament. GRÀFICS 6.1.2 A 6.1.4.

La pèrdua de treballadors assalariats a Mataró cal situar-la en un context econòmic català i espanyol amb una forta contracció i una intensa pèrdua de treballadors assalariats. La crisi fi nancera

internacional, juntament amb l’esclat de la bombolla immobiliària, han estat els inductors de l’actual situació econòmica tant a Espanya com a Catalunya. Així, l’any 2009 ha fi nalitzat amb una xifra per sobre dels 2,45 milions de treballa-dors assalariats a Catalunya, la qual cosa representa un 5,2% menys dels que hi havia a la fi del 2008. Al primer trimes-tre del 2010, el nombre d’assalariats s’ha situat en 2.439.774, amb una davallada interanual del 3,6%. Pel que fa als cen-tres de cotització o empreses, la com-parativa interanual també presenta una pèrdua d’empreses del 4% a la fi del pri-mer trimestre del 2010, amb la qual cosa el total d’empreses se situa en 254.449. La sèrie de treballadors per compte propi és la que ha trigat més a començar a re-gistrar variacions interanuals negatives, ja que no ha estat fi ns al primer trimestre del 2009 quan s’han començat a perdre treballadors autònoms. Així, el nombre d’autònoms al primer trimestre del 2010 s’ha situat en els 542.746 efectius, un 3,8% menys dels que hi havia un any abans. TAULA 6.1.2.

En el GRÀFIC 6.1.6 se superposen les va-riacions interanuals d’assalariats de Ma-taró i Catalunya. El gràfi c mostra com, en el moment de baixada de la variació, els valors de Mataró són inferiors als de Catalunya; quan s’inicia l’ascens, però, Mataró es recupera més ràpidament que Catalunya i les variacions interanuals d’ambdós àmbits se situen a un nivell molt similar: -3,6% a Catalunya i -4,1% a Mataró. GRÀFICS 6.1.5 I 6.1.6.

La mida de les empreses mesurada a tra-vés dels assalariats per empresa presenta un augment de la grandària empresarial a Mataró. Entre març del 2009 i març del 2010, la grandària mitjana de les empre-ses de Mataró ha passat de 8,13 a 8,27 assalariats; és a dir, ha crescut un 1,7%.



TAULA 6.1.2. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats iempreses a Catalunya. 2009 - 2010.

GRÀFIC 6.1.5. Empreses i assalariats. Catalunya. 2008 - 2010.

GRÀFIC 6.1.6. Evolució de la variació interanual dels assalariats. Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.

Si separem la grandària de les empre-ses en només tres grups -petites (fi ns a 10 assalariats), mitjanes (entre 11 i 100 assalariats) i grans (més de 100 assala-riats)- observem com el creixement de la mida de les empreses mataronines és conseqüència de l’augment de pes que han tingut els assalariats de les empreses grans, que han passat de representar el 35,8% a representar el 37,2% del total i s’han destacat com el grup més nombrós dels tres. Per contra, les microempreses i les empreses mitjanes han vist reduir el seu pes en els darrers dotze mesos en 0,6 i 0,8 punts percentuals, respectivament. Així doncs, és evident que les micro-empreses i les empreses mitjanes són les que estan patint amb més força la desac-celeració de l’economia i les que han vist reduir-se el nombre d’assalariats.

Pel que fa a les empreses, en termes re-latius, tan sols han aconseguit augmen-tar el seu nombre les empreses grans. En un context de pèrdua d’empreses, això signifi ca que també han guanyat pes percentual en el darrer any: 0,13 punts percentuals. Val a dir, però, que el baix nombre d’aquestes empreses fa que el seu augment de pes passi pràcticament desapercebut, ja que no presenten ni l’1% de les empreses mataronines, tot i acaparar més del 37% dels assalariats de la ciutat. Qui també ha aconseguit guan-yar pes han estat les empreses intermè-dies, ja que han passat de l‘11,44% a l’11,63%. Finalment, les microempreses han patit una reducció de representativi-tat, ja que han perdut 0,32 punts i el seu pes s’ha situat en el 87,45%.

La pèrdua d’assalariats s’ha produït, en alguns casos, per la reducció de plantilla per part de les empreses i, en d’altres, pel tancament d’empreses, que en termes relatius ha afectat sobretot les de gran-dària petita (entre 1 i 10 treballadors), amb un 6% menys d’empreses que les que hi havia un any abans. També minva

A l’hora de desgranar els diversos trams de grandària, el primer que s’observa és que el nombre d’assalariats s’ha reduït en set dels vuit trams i el nombre d’empreses, en cinc. L’únic tram en què han augmentat el nombre d’assalariats ha estat el de les empreses entre 251 i 500 treballadors; pel que fa a les empreses, el nombre també ha crescut en les que tenen entre 251 i 500 treballadors, mentre que en les que tenen més de 500 assalariats s’ha mantingut inva-riable.


el nombre d’empreses mitjanes, amb una davallada interanual del 4,2%, mentre que el nombre d’empreses de més de 100 assalariats ha augmentat un 10%, amb un total de 33 empreses dins d’aquest grup. TAULA 6.1.3.

Maresme

Si s’observa la sèrie trimestral de treballadors assalariats al Maresme es veu clarament el perfi l turístic de la comarca, ja que aconse-gueix els valors més alts de l’any al segon trimestre, coincidint amb la temporada es-tiuenca; per contra, els valors més baixos s’acostumen a registrar durant el darrer tri-mestre de l’any. Així, en el darrer any, el valor punta cau al segon trimestre del 2009, amb

87.891 treballadors, i el valor vall cau al darrer trimestre del 2009, amb 82.423 efectius. Per trobar una xifra d’assalariats tan baixa com la del darrer trimestre del 2009 hauríem de remuntar-nos a les acaballes del 2002, quan se’n van registrar 81.046. Al primer trimestre del 2010, el nombre d’efectius assalariats torna a créixer i se’n registren 82.699. Al darrere d’aquest comportament esta-cional de la sèrie d’assalariats, però, s’hi amaga un comportament tendencial: al contrari del que passava fa només dos anys -quan era ascendent-, en el present informe la tendència és a la baixa, en la línia de Mataró o de Catalunya. Quant a la variació interanual, mentre que a la fi del 2007 la sèrie d’assalariats creixia a un ritme

L’any 2009 acaba amb

82.423 assalariats, la

xifra més baixa que hi ha hagut

a la comarca des del 2002

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

de l’1,8%, al fi nal del 2008 la variació interanual era del -6,9%, a la darreria del 2009 era del -6,3% i al primer trimestre del 2010, del -4%. És a dir, després de la davallada, la variació interanual està girant a l’alça, si bé continua situada a la banda negativa.

El comportament estacional de la sèrie de treballadors assalariats es repeteix en la sèrie referent a les empreses. Així, el nombre més alt d’empreses es registra al juny del 2009, amb 12.547, i el més baix al desembre del 2009, amb 11.811; la sèrie inicia l’ascens al primer trimestre del 2010, amb 11.821 empreses. La compa-ració interanual permet fer una anàlisi desestacionalitzada. Així, les empreses registraven un increment del 0,6% al quart trimestre del 2007; al cap d’un any, la variació interanual registrava un -6,6%; al fi nal del 2009, es va registrar un -7,8%; i al primer trimestre del 2010, s’ha registrat una davallada del 4,9%.

Pel que fa a les dades corresponents als treballadors per compte propi del Mares-me, la sèrie també perd efectius, si bé és cert que ha trigat més temps en perdre’n i el ritme de pèrdua ha estat més calmat que el d’assalariats i empreses. Així, a les acaballes del 2009 hi havia 34.884 tre-balladors autònoms al Maresme, 1.743 cotitzants menys que un any abans, fet que representa un descens del 4,8%. Al primer trimestre del 2010, el nombre de cotitzants en el règim d’autònoms s’ha situat en 34.629, un 3,2% menys que un any abans. TAULA 6.1.4.

TAULA 6.1.3. Estructura empresarial de Mataró. I/2009 - I/2010.

TAULA 6.1.4. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats iempreses al Maresme. 2009 - 2010.



GRÀFIC 6.1.7. Empreses i assalariats. Maresme. 2008 - 2010.

GRÀFIC 6.1.8. Autònoms. Maresme. 2008 - 2010.

GRÀFIC 6.1.9. Assalariats per empresa. Maresme. 2008 - 2010.

En comparar els ritmes de creixement dels tres indicadors procedents de la Se-guretat Social de Mataró i del Maresme, ambdós àmbits dibuixen la mateixa línia de tendència descendent. La diferèn-cia entre la comarca i la seva capital rau, principalment, en el diferent grau d’intensitat de la variació interanual, ja que el Maresme presenta variacions in-teranuals menys desfavorables que no pas Mataró. Així, tant els assalariats com les empreses i els autònoms de Mataró registren pèrdues més intenses que no pas a la comarca. GRÀFICS 6.1.7 A 6.1.9.

Quant a la grandària mitjana de les empreses maresmenques, ha passat el mateix que a Mataró. És a dir, entre el primer trimestre del 2009 i el del 2010, la mitjana d’assalariats per empresa ha crescut i el seu valor s’ha situat en els 7 assalariats. Val a dir, però, que ha estat un creixement interanual molt tímid, que no ha arribat a l’1%. Aquest suau creixe-ment s’ha fonamentat a través del guany de pes de les empreses grans (més de 100 assalariats), que han passat de tenir el 25,84% dels assalariats a tenir-ne el 26,31% (en un any han guanyat gaire-bé mig punt percentual). Per contra, les altres dues grandàries d’empresa han perdut representativitat quant als assala-riats: -0,3 punts les microempreses -que representen al 33,43% dels assalariats de la comarca- i -0,2 punts les empreses de grandària intermèdia, que tenen un pes del 40,26%. Pel que fa al nombre d’empreses, el pes de les microempreses

TAULA 6.1.5. Estructura empresarial del Maresme. I/2009 - I/2010.


ha augmentat en 0,16 punts i acapara el 88,42% de les empreses de la ciutat; el pes de les grans empreses també ha augmentat 0,02 punts i el seu pes s’ha situat en el 0,66%. Tot plegat s’acaba traduint en el fet que les microempreses han reduït la seva gran-dària i les mitjanes i grans empreses l’han augmentada. Aquesta combinació acaba donant com a resultat que, durant el darrer any, la mitjana d’assalariats per empresa ha augmentat mínimament.TAULA 6.1.5.

Evolució sectorial a Mataró

L’estructura econòmica de Mataró en sub-sectors no s’ha modifi cat en el darrer any i les principals seccions econòmiques que hi havia al primer trimestre del 2010 continuen sent les mateixes que les d’un any abans. Així, les seccions econòmiques de comerç i reparacions, el sanitari i la indústria manu-facturera acaparen el major nombre de tre-balladors assalariats al primer trimestre del 2010: 6.262 el primer, 5.081 el segon i 4.450

el tercer. En percentatges, aquestes xifres són, respectivament, el 21,2%, 17,2% i 15,1%. El canvi més destacat que s’ha produït en l’estructura sectorial mataronina ha estat en la construcció, ja que en el darrer any ha perdut 388 efectius; el comerç n’ha perdut 353; i la indústria manufacturera, 348. En termes relatius, aquestes pèrdues representen un descens del 15,2%, 5,3% i 7,3%, respec-tivament, i una reducció de pes d’1, 0,3 i 0,5 punts percentuals per a cada sector.


La construcció el comerç i les

indústriesmanufactureres

acaparen la major part

de la pèrdua d’assalariats de

Mataró

TAULA 6.1.6. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Mataró. 1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.

Quant a les empreses, les seccions de comerç i reparacions, la indústria ma-nufacturera i la construcció són les que aglutinen un major nombre d’empreses: 1.027 el primer, 600 el segon i 398 el tercer. Aquestes tres seccions acaparen conjuntament el 56,8% de les empreses que hi ha a la ciutat. Com ja ha passat amb els assalariats, la construcció ha es-tat la secció amb una pèrdua més gran d’empreses, 93 empreses menys que un any abans, la qual cosa representa una pèrdua interanual del 18,9% de les em-preses de la construcció. La indústria ma-nufacturera i el comerç i reparacions són les altres seccions que han registrat una pèrdua d’empreses més destacada entre el primer trimestre del 2009 i el del 2010: 78 menys per al primer subsector i 14 menys per al segon.

En les dades de treballadors per comp-te propi es distribueixen de manera molt semblant a la dels assalariats. Així, de les cinc primeres seccions econòmiques pel que fa a nombre de treballadors assala-riats, n’hi ha tres que també ocupen les posicions capdavanteres quant a nombre de treballadors autònoms. La secció del



TAULA 6.1.8. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Mataró.1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.

21 CCAE-2009 a dos dígits (classifi cació catalana d’activitats econòmiques 2009).

comerç és la que té un nombre més elevat de treballadors autò-noms (1.944), el 25% dels 7.762 que hi havia a Mataró al primer trimestre del 2010. Com en els assalariats i les empreses, les majors pèrdues d’autònoms han estat en la construcció, les manufactures i el comerç. La construcció ha perdut 205 autònoms en el darrer any; les manufactures n’ha perdut 113; i el comerç, 34. Malgrat la pèrdua de treballadors per compte aliè, el pes de la secció ha crescut en el darrer any i ha guanyat 0,9 punts percentuals en els darrers dotze mesos. La secció de la construcció, en canvi, amb la pèrdua d’efectius sí que ha perdut pes (-1,7 punts en un any) i representa el 16,1% de tots els autònoms de Mataró. A la secció de les manufactures passa el mateix: en els darrers dotze mesos ha reduït el seu pes en 0,6 punts i al primer trimestre del 2010 repre-senta el 14,6% dels autònoms de Mataró. TAULES 6.1.6 I 6.1.7.


TAULA 6.1.7. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Mataró.1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.

A l’hora d’analitzar més en detall cada secció, i fer una anàlisi per divisions21 en valors absoluts, hi destaquen de manera favorable les activitats relacionades amb la restauració, amb 99 assalariats més que un any abans; els serveis a edifi cis i activitats de jardineria, amb un incre-ment de 90 assalariats; i l’administració pública, amb 83 assalariats més.

Pel que fa als sectors amb una major pèr-dua d’assalariats, com es pot veure en la TAULA 6.1.8, les tres divisions que con-juntament confi guren la construcció des-taquen com el principal protagonista en aquesta llista. Al març del 2010, la cons-trucció ha perdut 388 assalariats a Mata-ró, un 15,2% menys dels que hi havia al març del 2009. La indústria tèxtil i de la confecció torna a ser un dels sectors que presenta una pèrdua més gran d’efectius assalariats, amb 321 treballadors menys que un any abans. El comerç al detall i les activitats sanitàries, amb 252 i 237 assalariats menys que un any enrere, re-presenten una pèrdua relativa del 6,7% i el 4,9%, respectivament.


Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Medline i del padró continu de l’INE.

R+D: patents registrades i publicació d’articles científi cs

Les últimes dades disponibles per a Catalunya i Espanya quant a la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) són del 2008. Segons l’INE, la despesa interna en activitats d’R+D a Espanya ha crescut un 10,2% al 2008 i el seu pes sobre el PIB s’ha situat en l’1,35%. A Catalunya, l’augment de la despesa en R+D al 2008 ha estat de gairebé d’un 13%, amb un pes sobre el PIB català de l’1,53%, 0,05 punts més que al 2007. Aquest creixement en la despesa en recer-ca cal situar-lo en un context de crisi econòmica, amb el conse-güent valor que té aconseguir un creixement en el moment d’inici de la crisi econòmica. La part més dura de la crisi, però, ha estat al 2009; així doncs, caldrà esperar a disposar de les dades de despesa en R+D del 2009 per veure si aquesta tendència s’ha mantingut.

Si prenem com a referent les sol·licituds de patens, com a indicador avançat en la despesa en R+D, al 2009 a Espanya es van sol·licitar 3.712 patents, un 1,9% menys que al 2008 (el primer descens en sol·licituds de patents en nou anys). En el cas de Catalunya, el descens de sol·licituds de patents ha estat molt més important,

d’un 13,1%, amb un total de peticions de 656 per al 2009. Amb aquestes da-des, tot fa pensar que la despesa en R+D es reduirà al 2009.

A nivell municipal no es disposa de la despesa d’R+D, però sí que és possible accedir al nombre de sol·licituds de pa-tents i al nombre d’articles relacionats amb la medicina apareguts en publica-cions internacionals, indicadors que po-den donar una orientació sobre quina és la situació de la recerca a nivell local. Així, al 2009, a Mataró s’han presen-tat vuit sol·licituds de patents, quatre menys que al 2008 i set menys que al 2007. Val a dir, però, que la davallada en les sol·licituds de patents no ha estat exclusiva de Mataró, sinó que bona part dels municipis que apareixen en la TAU-LA 6.1.9 presenten davallades. Aquesta

TAULA 6.1.9. Nombre de patents i models d’utilitat registrades a l’Ofi cina Española de Patentes y Marcas.2006 - 2009.

TAULA 6.1.10. Nombre d’articles publicats en publicacions científi ques d’àmbit internacional en matèries de medicina, biologia molecular, bioquímica, biofísica, genètica... 2006 - 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ofi cina Española de Patentes y Marcas, i del padró continu de l’INE.


davallada cal contextualitzar-la en un àmbit, el de Catalunya, en què les sol·licituds de patents van caure un 13,1%. L’índex de pa-tents per cada 10.000 habitants a Mataró se situa en 0,66, just per sobre de municipis com ara Badalona, Castelldefels o Cerdanyola. Els municipis amb els índexs més alts són Sant Cugat, Barberà del Vallès i Granollers.

Pel que fa als articles apareguts en publicacions científi ques, les xifres de Mataró s’han estancat en valors absoluts, amb un total 16 articles, tot i que en relativitzar-ho per habitants observem que presenten una lleu regressió, amb una ràtio d’1,31 articles per cada 10.000 habitants (una mica inferior a la ràtio del 2008, que va ser d’1,34). Les ràtios més elevades s’aconsegueixen en aquells muni-cipis on hi ha un centre hospitalari important. Així, per exemple, a Badalona, que disposa de l’hospital Germans Trias i Pujol, s’hi han comptabilitzat 156 articles, amb un índex per sobre de 7. En menor mesura, passa el mateix a Sabadell -amb el Parc Taulí- o a Terrassa -amb la Mútua de Terrassa-. El cas de Cerdanyola del Vallès és ben diferent al de la resta: amb 54 articles aconsegueix un índex de 892, però cal tenir en compte que el municipi té diversos centres de recerca associats a la UAB. TAULA 6.1.10.

Evolució sectorial al Maresme

Les darreres dades de població publicades per l’INE situen el percentatge de població de la comarca del Maresme que resideix a la capital en el 28,5%. Si ens fi xem exclusivament en els treballadors assalariats, el pes de Mataró sobre la comarca és més gran que en pobla-

ció, ja que acapara el 35,8% dels assalariats. Amb aquest pes es-

Gairebé un 36% dels assalariats

del Maresme treballen a

Mataró

pecífi c tant important de Mataró sobre el conjunt de la comarca, no ens hauria d’estranyar gens ni mica que qualsevol canvi signifi catiu sofert a Mataró acabi repercutint sobre les xifres comarcals. Al Maresme, entre març del 2009 i març del 2010, s’hi han perdut 3.461 treballa-dors assalariats, dels quals més d’un terç (36,1%) treballaven a Mataró.

A la comarca del Maresme, les sec-cions econòmiques amb major pèrdua d’assalariats són les mateixes que les de Mataró: construcció, comerç i repara-cions, i indústria manufacturera. El sector de la construcció al Maresme ha registrat una pèrdua de 1.690 assalariats entre els mesos de març del 2009 i 2010, el 27% dels quals eren de Mataró. En el cas de la indústria manufacturera, dels 1.290 as-salariats que s’han perdut al Maresme, el 20,6% treballaven a Mataró. Pel que fa al comerç, s’han perdut 824 assalariats, el 42,8% dels quals a Mataró.

Pel que fa a les seccions amb un guany més gran d’assalariats al Maresme són les mateixes que a Mataró: l’hostaleria i l’administració pública. Aquestes dues sec-cions han augmentat el nombre d’efectius en 274 i 124 treballadors, respectivament.

TAULA 6.1.11. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Maresme. 1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.



En el cas de les empreses, l’evolució dels subsectors entre març del 2009 i març del 2010 és pràcticament mimètica a la dels assalariats: la construcció ha perdut 361 empreses; la indústria manufacturera n’ha perdut 145; i el comerç i reparacions, 43.

Pel que fa als treballadors per compte propi, la pèrdua d’efectius s’ha centrat novament en les principals seccions de la comarca: cons-trucció, indústria manufacturera, i comerç i reparacions. Aquestes tres seccions, que conjuntament representen més de la meitat dels autònoms de la comarca, han perdut 697, 253 i 69 treballadors per compte aliè, respectivament. Entre les seccions econòmiques més importants del Maresme, no n’hi ha cap que hagi aconseguit incrementar el nombre d’efectius per compte propi. L’augment més destacat de treballadors autònoms recau en les seccions de les ac-tivitats sanitàries i el d’informació i comunicacions, amb 37 i 31 efectius més que fa un any, respectivament. TAULES 6.1.11 I 6.1.12.

TAULA 6.1.12. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Maresme.1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.


TAULA 6.1.13. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Maresme.1r trim. 2009 - 1r trim. 2010.

Entrant al detall sobre quines són les di-visions que més han crescut en nombre d’assalariats al Maresme, al capdavant, en valors absoluts, hi ha les activitats de serveis socials i els serveis d’allotjament, amb 256 i 208 assalariats generats, res-pectivament, entre el primer trimestre del 2009 i 2010.

Els sectors que perden més assalariats al Maresme són pràcticament els mateixos que els de Mataró. Així, a la comarca, la construcció hi perd interanualment 1.690 assalariats al primer trimestre del 2010, mentre que la indústria tèxtil n’hi perd 816. A una distància considerable hi trobem el comerç a l’engròs i al detall, amb 315 i 395 assalariats menys, respec-tivament. TAULA 6.1.13.

Anàlisi Shift-Share (Mataró respecte de la província de Barcelona)

A través de la TAULA 6.1.14 es descom-pon l’evolució del creixement interanual d’assalariats a la ciutat durant els darrers tres anys en els tres factors del shift-sha-re: la dinàmica global (DG), l’estructura


productiva (EP) i la dinàmica pròpia (DP). El primer que destaca de la taula són els importants creixements d’assalariats que es van re-gistrar durant bona part del 2007, tot i que al 2008 ja es comencen a registrar pèrdues d’assalariats, que arriben al punt més àlgid al primer trimestre del 2009, amb 3.432 assalariats menys que un any abans. D’aleshores ençà, la pèrdua d’efectius assalariats ha estat una constant, tot i que amb valors cada cop més baixos, fi ns arribar a perdre 1.250 assalariats al primer trimestre del 2010.

En analitzar l’evolució de cada un dels tres components, el primer que cal dir és que tots tres contribueixen en la pèrdua d’assalariats. Especialment simptomàtica resulta l’aportació negativa de la dinà-mica global (DG) al primer trimestre del 2010, amb una davalla-da de 1.150 assalariats, fet que representa més del 90% del to-tal d’assalariats perduts en el darrer any. Uns valors negatius com aquests no s’havien produït mai abans del segon trimestre de 2008, moment des del qual la seva aportació negativa ha estat una constant fi ns ara. El valor negatiu d’aquest factor ens indica que la pèrdua d’assalariats de Mataró s’explica perquè el nostre entorn més proper també està perdent assalariats.

El factor de l’estructura productiva (EP) s’encarrega de mesurar la infl uència que té la distribució dels assalariats per sectors de Mataró sobre el creixement d’assalariats. L’aportació d’aquest factor sem-pre ha estat pràcticament sempre negativa, tret del 2007 i del pri-mer trimestre del 2008, període en què ha contribuït positivament a l’augment d’assalariats. A partir del segon trimestre del 2008, aquest factor ha tornat a contribuir a la pèrdua d’assalariats a Ma-taró i ha assolit el valors negatius més alts d’aquesta nova etapa en el segon i tercer trimestre del 2008 amb unes pèrdues de 280 i 226 assalariats, respectivament. Les darreres dades disponibles minoren l’aportació negativa d’aquest factor amb -27 assalariats al quart trimestre del 2009 i -91 al primer trimestre del 2010. Al decrement d’assalariats d’aquest factor hi han contribuït dos sectors: el de la indústria tèxtil i la confecció, i el de la construcció.

Finalment, el darrer component, la dinàmica pròpia (DP), és cone-gut com el de la competitivitat, perquè estudia com ha infl uït en el creixement de la ciutat l’evolució dels sectors de Mataró comparats amb els respectius sectors de la província. Es tracta del component més volàtil de l’anàlisi shift-share, tal com ho demostra el fet que al tercer trimestre del 2009 va registrar un valor negatiu de -679 as-salariats, per passar al trimestre següent a registrar un valor positiu de 116; fi nalment, al primer trimestre del 2010 ha tornat a la banda negativa, amb una aportació de -9 assalariats. El pes d’aquest factor

és de l’1%. Entre els sectors que han in-fl uït negativament en la dinàmica pròpia cal destacar l’educació, les activitats sani-tàries i el comerç al detall.

En resum, a la pèrdua d’assalariats a Mataró hi han contribuït les tres com-ponents del shift-share: dinàmica global, dinàmica pròpia i estructura productiva. No obstant això, el principal generador en la pèrdua d’ocupació el trobem en la dinàmica global, com a conseqüència de l’evolució que han seguit principalment el sector del comerç al detall i les activi-tats sanitàries. Pel que fa a la dinàmica pròpia, val a dir que també ha contribuït a la pèrdua de llocs de treball a nivell lo-cal, si bé ha estat la menys culpable de la pèrdua d’ocupació. Finalment, el factor referent a l’estructura productiva, si bé ha tornat a registrar valors negatius, ho ha fet en valors baixos, la qual cosa vol dir que l’estructura productiva de Mata-ró ha contribuït a la destrucció de llocs de treball d’assalariats, tot i que ho ha fet en valors poc importants.

TAULA 6.1.14. Anàlisi Shift-Share. Mataró / província de Barcelona.2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departa-ment de Treball de la Generalitat de Catalunya.

DG: dinàmica global.DP: dinàmica pròpia.EP: estructura productiva.


La terciarització és una transformació social i econòmica que afecta els països més desen-volupats des de la darrera fase de la revolu-ció industrial, l’anomenada revolució cientifi -cotècnica o revolució de la intel·ligència. La terciarització no és tan sols que la població ocupada pel sector serveis passi a ser més nombrosa que la del sector industrial, sinó que la forma de treball pròpia d’aquest sector

es difon per la resta de sectors i els terciaritza.

La manera més ràpida de veure la terciarització de l’economia espanyola, però, és a través de xifres. Així, l’any 1976, amb da-des procedents de l’Enquesta de Població Activa (EPA), el 21,4% dels ocupats espanyols treballaven en el sector de l’agricultura, el 27,4% en el de la indústria i el 41,3% en el dels serveis. Gairebé vint anys més tard, l’any 1995, el sector agrícola ocupa el 8,5% dels treballadors, la indústria el 20,5% i els serveis el 61,5%. Així doncs, el primer pas de la terciarització se centra en una forta pèr-dua de la força treballadora del sector agrícola que se’n va cap als serveis i una pèrdua una mica més continguda en el sector indus-trial a favor dels serveis. L’última dada de l’EPA, la del primer tri-mestre del 2010, situa el percentatge d’ocupats en l’agricultura en el 4,5%, el de la indústria en el 14,1% i el dels serveis en el 72,3%. En aquesta segona etapa de terciarització de l’economia espanyola, el sector que centra la pèrdua de pes més gran és el de la indústria.

Òbviament, l’economia catalana no s’ha mantingut aliena a aquest procés terciaritzador. Així, a fi nals del 1995, el 28,5% dels ocu-pats treballaven en la indústria i el 59,8% en els serveis. La dada del primer trimestre del 2010 situa en el 19,5% els ocupats en la indústria i en el 69% els ocupats en els serveis. Sigui quin sigui el període, en comparar Espanya amb Catalunya, les xifres mos-tren l’especialització industrial de l’economia catalana respecte de l’economia espanyola.

L’economia de Mataró segueix l’estela de Catalunya, i Mataró no és aliena a la terciarització de la seva estructura econòmica. De fet, el traspàs cap a una economia de serveis ha estat més intensa a Mataró que no pas a Catalunya. Històricament, Mataró ha estat coneguda com una ciutat industrial, tradició que arrenca a mitjan segle XIX amb la implantació dels “vapors”22, fet que va suposar un avenç importantíssim en el desenvolupament de la indústria tèxtil i del gènere de punt a la ciutat. Aquesta tradició industrial s’ha mantingut fi ns a la fi del segle XX, com així ho denota el 33%

6.2. Terciarització de l’economia

Amb la crisi immobiliària i

de la construcció

s’ha accentuat la terciarització de l’economia

mataronina

d’assalariats industrials que hi havia a Mataró l’any 1996. Ha estat durant els darrers catorze anys que el pas cap a una economia de serveis s’ha accelerat a Mataró, ja que en els primers mesos del 2010 la indústria representa únicament el 16% dels assalariats de Mataró; és a dir, en catorze anys, la indústria ha vist retallar el seu pes específi c a la meitat. Com a contrapartida, el sector serveis de Mataró ha estat el que s’ha emportat pràcticament tota la quota perduda per la indústria, ja que ha passat de tenir el 58,2% dels assalariats al 1996 a tenir-ne el 76,6% a principis del 2010.

Aquest fort creixement del sector ser-veis cal atribuir-lo, en bona part, a l’especialització de la indústria mata-ronina en el tèxtil i el gènere de punt, un sector que s’ha caracteritzat pel seu poc valor afegit i que, a més, ha sofert la liberalització comercial i l’entrada en escena de grans països en vies de des-envolupament com ara la Xina o l‘Índia. A nivell local, aquest fet s’ha traduït en el tancament d’un important nombre d’empreses tèxtils ubicades a la ciutat, amb la consegüent desaparició de llocs de treball del tèxtil. Amb aquests antece-dents, cal atribuir una part important de l’augment de pes del sector serveis a la pèrdua que està patint la indústria.

A través del GRÀFIC 6.2.1 s’observa l’evolució del sector serveis als principals municipis de la província de Barcelona al llarg dels darrers dotze mesos. En el gràfi c s’observa com Mataró ocupa una posició intermèdia -el novè de dinou municipis-, amb la capital catalana al ca-pdavant quant a presència del sector ser-veis en l’ocupació i Rubí com el municipi amb el pes específi c més baix. Pel que fa a l’evolució en el darrer any, gairebé tots

22 Fàbriques que es valien de la força motriu del vapor per a accionar els seus elements de producció.



TAULA 6.2.1. Pes relatiu del nombre d’assalariats, d’empreses i d’autònoms segons sectors a Mataró i alMaresme. 2009 - 2010.

el municipis que apareixen en el gràfi c han guanyat pes, tot i que Viladecans, Sabadell i Badalona destaquen per sobre de la resta.

La terciarització és un procés a mitjà i llarg termini, si bé la forta sotragada que ha patit l’economia en el darrer any permet veure com el procés s’ha accelerat a causa dels efectes de la crisi immo-biliària i de la construcció, que ha fet que la pèrdua d’efectius en la construcció hagi ajudat a incrementar el pes del sector serveis. Així, Mataró ha passat de tenir el 75,1% dels assalariats a tenir-ne el 76,6%; en treballadors autònoms, s’ha passat del 65,8% al 68,1%, i en empreses, del 68,8% al 71,6%. En el conjunt de la co-marca del Maresme ha passat el mateix: els assalariats dels serveis han passat de representar el 69,9% a un 72,3%; els autònoms, han passat d’un percentatge del 69,8% a un del 71,6%; i, fi nal-ment, les empreses han passat del 70,5% al 73,2%.

GRÀFIC 6.2.1. Percentatge d’assalariats i variació en punts percentuals del pes en de darrer any en elsector serveis per als municipis majors de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Març 2010.


6.3. Llicències d’activitats23

23 Classifi cació de les llicències d’activitat: • Annex I: activitats amb una gran incidència sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones. • Annex II: activitats amb una moderada incidència sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones. • Annex III: activitats amb una baixa incidència sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones. • Annex IV: activitats amb una lleu incidència sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones.

Abans d’obrir qualsevol negoci o activi-tat econòmica, cal sol·licitar una llicència d’activitat com a requisit previ obligatori. El que es pretén amb aquesta llicència és garan-tir que l’activitat que s’estableixi al municipi s’ajusti a les ordenances municipals vigents, als plans d’ordenació i a les condicions legals exigides en matèria de seguretat, salubritat,

higiene, sanejament i protecció del medi ambient i qualitat de vida. A banda de ser un tràmit administratiu obligatori, les sol·licituds de llicències d’activitat també són un indicador que ens pot ajudar a analitzar com evoluciona l’activitat econòmica de la ciutat.

Així, a Mataró, durant el 2009, s’hi van demanar 573 sol·licituds de llicències d’activitat, 99 menys que al 2008, fet que en termes re-latius suposa un descens del 14,7%. Respecte del 2007, el nombre de sol·licituds és un 31,9% inferior.

Les sol·licituds de llicències d’activitat al

2009 no arribat a les 600, un 14,7% menys

que al 2008

Separant les sol·licituds en funció del tipus d’annex (és a dir, avaluant la in-cidència de la sol·licitud sobre el medi ambient, la salut i la seguretat de les persones), s’observa com el nombre de sol·licituds s’ha reduït en els principals annexos. En l’annex II.2 s’han rebut 45 sol·licituds, un 38,4% menys que al 2008; de l’annex III, se n’han rebut 179, un 19% menys que l’any anterior; dels annexos IV.1 i IV.2, se n’han rebut 97 i 249, respectivament, un 7,6 i un 7,4% menys que al 2008. Les activitats amb una major incidència en el medi ambient –annex I i II.1– han comptabilitzat una i dues sol·licituds, respectivament, al 2009. Mentre que en l’annex I s’ha re-gistrat una sol·licitud menys que al 2008, en l’annex II.1 se n’han registrat les ma-teixes que a l’any anterior.

A fi d’evitar el problema de l’estacio-nalitat, en el GRÀFIC 6.3.1 es presenten el nombre de sol·licituds de llicències d’activitat acumulades en els darrers do-tze mesos. A través del gràfi c s’observa com el nombre de sol·licituds de llicèn-cies ha anat caient trimestre rere trimes-tre des de la fi del 2007 fi ns a l’última dada disponible, relativa al darrer trimes-tre del 2009: s’ha passat de 841 a 573 sol·licituds; és a dir, en dos anys el nom-bre de sol·licituds s’ha reduït en 268. La variació interanual, però, presenta un canvi de tendència: en el tercer i quart trimestre del 2009 ha girat cap a l’alça -si bé continua a la banda negativa de l’eix- amb una pèrdua del -21,1% al ter-cer trimestre i del -14,7% al quart.

La distribució territorial de les sol·licituds de llicències d’activitat que es pot veure en el GRÀFIC 6.3.2 mostra com el barri de l’Eixample ha estat el que ha rebut un

GRÀFIC 6.3.1. Sol·licituds de llicències d’activitat. 2005 - 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Secció de Llicències d’Activitats del Servei de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró.

TAULA 6.3.1. Distribució de les sol·licituds de llicències d’activitat per annexos. Mataró. 2007 - 2009.


major nombre de sol·licituds (169), seguit pel barri de Cerdanyola (98) i el de Pla d’en Boet (63). Val a dir, però, que aquests barris són uns dels més grans de la ciutat. Si relativitzem el nombre sol·licituds per la superfície del barri, els barris amb una major intensitat en la ubicació d’activitats serien Rocafonda, Peramàs i el Centre.

Font: elaboració pròpia, juntament amb el Centre de Coneixement Urbà (CCU), a partir de les dades de la Secció de Llicències d’Activitats del Servei de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró.

GRÀFIC 6.3.2. Mapa amb la ubicació de les sol·licituds de llicència d’activitat. Mataró. 2009.


Tot seguit, en els subapartats següents s’analitza l’evolució con-juntural de les sis seccions econòmiques principals de l’estructura empresarial de Mataró. Per fer aquesta anàlisi es fan servir, princi-palment, les dades que facilita el Departament de Treball de la Ge-neralitat de Catalunya relacionades amb la cotització a la Seguretat Social, com ara els centres de cotització (empreses) i de treballadors assalariats afi liats en alta laboral al Règim General de la Seguretat Social o les dades de treballadors per compte propi (autònoms) afi liats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Segure-tat Social. A més a més, l’anàlisi d’alguns sectors es complementa amb informació d’àmbits superiors24 (Barcelona, Catalunya i Estat espanyol) o d’altres ciutats.

En conjunt, les sis seccions més importants de Mataró cobreixen un total de 21.712 treballadors assalariats en el primer trimestre del 2010, fet que representa prop del 75% del total d’assalariats de Mataró. Quant a les empreses, el percentatge de representació és del 72,8%, mentre que pel que fa als treballadors autònoms és del 68,5%.

7.1. Anàlisi de les principals seccions econòmiques de Mataró

Els sectors analitzats són els següents:

• Indústries manufactureres (CCAE-2009, secció C).

• Construcció (CCAE-2009, secció F).

• Comerç (CCAE-2009, secció G).

• Hostaleria (CCAE-2009, secció I).

• Educació (CCAE-2009, secció P)

• Altres activitats sanitàries i de serveis socials (CCAE-2009, secció Q).

24 La informació d’aquests àmbits s’extreu d’altres publicacions, com ara els informes mensuals de la Caixa, l’informe sobre la conjuntura econòmica de la Caixa de Catalunya, Barcelona Economia, Perspectiva Econòmica de Catalunya de la Cambra de Comerç de Barcelona, Nota de Conjuntura Econòmica del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya i informes del Cityc. També es fan servir dades dels Estudis de Turisme de Catalunya.

Nota: pp vol dir punts percentuals.

TAULA 7.1.1. Mataró i les seves principals seccions d’activitat econòmica.


7.2. Indústries manufactureres (C)

Situació general del sector

El sector de la indústria està compost de quatre seccions: les indús-tries extractives; les indústries manufactureres; el subministrament d’energia elèctrica i gas; i, fi nalment, el subministrament d’aigua i tractament de residus. D’aquestes quatre seccions, la de les in-dústries manufactureres és la més important, ja que 9 de cada 10 treballadors industrials espanyols pertanyen a aquesta secció, per-centatge que a Catalunya arriba fi ns al 93,7%. Aquest pes tant im-portant és fruit del fet que les manufactures acaparen vint-i-quatre de les trenta-cinc divisions que confi guren el sector industrial. Així, les indústries alimentàries, la indústria tèxtil i de la confecció, la indústria química i la metal·lúrgica són algunes de les divisions econòmiques que pertanyen a la indústria manufacturera.

En la darrera dècada, les xifres d’ocupació en les indústries manu-factureres per al conjunt de l’Estat espanyol han sofert una pèrdua d’efectius. L’any 2000 hi havia més de 2,2 milions de treballadors assalariats a les manufactures, mentre que a principis del 2010 n’hi havia 1,8 milions. És a dir, en deu anys les manufactures han per-dut al voltant de 400.000 assalariats, fet que en termes relatius representa un descens del 17,8%. Aquesta davallada, però, no és homogènia per a cadascuna de les vint-i-quatre divisions que componen les manufactures. Així, hi ha divisions -com ara la de la indústria tèxtil, la de la confecció o la del cuir i calçat- que en els da-rrers deu anys registren una pèrdua de treballadors assalariats per sobre del 50%. També són rellevants les pèrdues de treballadors en la indústria de la fusta i el suro i en la indústria de la fabricació de mobles, amb descensos del 36,3% i del 35,3%, respectivament. Pel que fa a les divisions que augmenten el nombre de treballadors, tan sols hi trobem la indústria alimentària i la dedicada a la fabrica-ció d’altres materials de transport, amb increments del 3,6% i del 4,3%, respectivament.

Mataró

Centrats en les indústries manufacture-res de Mataró durant la primera dècada del segle XXI, aquesta secció econòmica segueix la dinàmica del que passa a Es-panya i a Catalunya, si bé ho fa amb unes pèrdues més rellevants. Així, des de l’any 2000 Mataró ha perdut més de la meitat dels assalariats d’aquesta secció econò-mica: s’ha passat de tenir 9.898 assala-riats en el primer trimestre del 2000, a tenir-ne menys de 4.500 a principis del 2010. Dins de les indústries manufac-tureres de Mataró, la divisió referent a la indústria tèxtil i de la confecció té un pes específi c molt important a la ciutat, si bé aquest pes ha anat minvant amb el pas del temps: l’any 2000, gairebé el 70% dels assalariats de les manufactures pertanyia a la indústria tèxtil i de la con-fecció, mentre que en el primer trimestre del 2010 el pes dels assalariats del tèxtil dins de les manufactures de Mataró és del 54%. A Catalunya, el pes de la in-dústria tèxtil i de la confecció en les in-dústries manufactureres no arriba al 8%.

Així doncs, a partir de l’anàlisi de les da-des dels darrers deu anys s’observa un canvi en l’estructura productiva de la ciutat, amb una progressiva pèrdua de pes en la indústria manufacturera de l’urbs, fruit principalment dels proble-mes que ve arrossegant la indústria tèxtil i de la confecció, principalment des de la liberalització del comerç de productes tèxtils al 2005.

Amb les dades més recents -que apa-reixen en la TAULA 7.2.1- es duu a terme una anàlisi conjuntural sobre les indús-tries manufactureres. Així, l’any 2009 va tancar amb 4.471 treballadors assalariats a les manufactures, 121 assalariats més

TAULA 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró 2009 - 2010.




GRÀFIC 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.2.2. Assalariats per empresa. Indústries manufactureres. Mataró. 2008 - 2010.

dels que hi havia en el trimestre anterior. És el primer creixement intertrimestral en dos anys. Al primer trimestre del 2010, però, el nombre d’assalariats ha tornat a caure en 21 assalariats i l’estoc d’assalariats s’ha situat en els 4.450. Les variacions interanuals d’assalariats, per la seva banda, continuen registrant decreixe-ments, tot i que cada cop són menors: l’any 2009 registra una pèr-dua interanual del 10,4% i al primer trimestre del 2010 el descens és del 7,3%.

GRÀFIC 7.2.3. Variació interanual assalariats. Indústriesmanufactureres. Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.

Pel que fa a les empreses, aquestes no han tingut cap repunt en el darrer tri-mestre del 2009 -com en el cas dels assalariats- i han continuat amb la seva línia descendent. L’exercici 2009 ha tan-cat amb 624 empreses manufactureres a Mataró i al primer trimestre del 2010 n’hi havia 600. Les comparacions inte-ranuals presenten valors del -13,7% i del -11,5%, respectivament. Com en el cas dels assalariats, la pèrdua interanual d’empreses està en línia ascendent, però continua amb valors per sota del 0%.

El comportament del grup de treballa-dors per compte propi (autònoms) se-gueix la línia marcada pels assalariats i les empreses. Així, en el darrer trimestre del 2009 hi havia 1.156 autònoms treballant a les indústries manufactures de Mataró, mentre que el trimestre següent n’hi ha-via 1.136. Les pèrdues interanuals són, respectivament, de l‘11,3% i del 9%, i com en el cas dels assalariats i de les em-preses, la línia que segueixen és cap a la millora. GRÀFICS 7.2.1. I 7.2.2.

La pèrdua d’empreses segueix un ritme una mica més accentuat que la pèrdua d’assalariats i això dóna com a resultat un ascens de la grandària mitjana de les empreses manufactureres de Mata-ró. Així, s’ha passat de tenir menys de 7 assalariats per empresa (segon i tercer trimestre del 2009) a tenir-ne una de 7,2 assalariats al darrer trimestre del 2009 i de 7,4 al primer trimestre del 2010.

El GRÀFIC 7.2.3 presenta l’evolució de la variació interanual d’assalariats de Ma-taró i de Catalunya. Les línies d’ambdós territoris es mouen per sota del 0% en els dos anys que abasta la temporalitat del gràfi c. Entre el primer trimestre del 2008 i el tercer trimestre del 2009, tant a Mataró com a Catalunya, la pèrdua d’assalariats s’anava accentuant a me-sura que passava el temps (en el cas de Mataró, però, la pèrdua d’assalariats és


TAULA 7.2.2. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró 2009 - 2010.

GRÀFIC 7.2.4. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró. 2008 - 2010.


més accentuada que no pas a Catalunya). En els dos últims trimes-tres dels que es tenen dades, malgrat que es continuen perdent assalariats, es detecta un canvi de tendència en ambdós àmbits, tot i que caldrà esperar a disposar de més dades per poder confi rmar aquest canvi de tendència. El que sí que s’observa en aquest ascens de la variació interanual d’assalariats és que Mataró millora més ràpidament que el conjunt de Catalunya: al darrer trimestre del 2009 i primer del 2010 la variació interanual de Mataró presenta uns valors que se situen per sobre dels de Catalunya, fet que en els darrers 38 trimestres (des de l’any 2000) tan sols havia succeït en quatre ocasions, dues de les quals corresponen als dos darrers trimestres amb dades.

Indústria tèxtil i de la confecció de Mataró

La importància de les indústries manufactureres a Mataró és con-seqüència de l’elevada especialització de Mataró en la indústria tèxtil i de la confecció. De les vint-i-quatre divisions que donen forma a la secció de les indústries manufactureres, la indústria tèxtil i de la confecció n’acapara el 54,1%. Atesa la importància històri-ca d’aquesta divisió econòmica dins de l’estructura sectorial de la ciutat i el pes que té dins de la secció manufacturera, tot seguit presentem les principals magnituds de la indústria tèxtil.

Atès l’important pes específi c de la in-dústria tèxtil i de la confecció de Mata-ró, aquesta divisió econòmica dibuixa el mateix perfi l que el conjunt manufactu-rer. Així, quant als assalariats, el sector presenta una pèrdua del 12,9% a la fi del 2009, i de l’11,8% al primer tri-mestre del 2010, fi xant el nombre total d’assalariats del sector en 2.408. Com en el cas de les manufactures, el tèxtil ha vist com en la comparativa trimestral el nombre d’assalariats repuntava en el da-rrer trimestre de l’any, fet que no ha tin-gut continuïtat en el primer trimestre del 2010. L’evolució del tèxtil durant el segle XXI és clarament a la baixa, ja que l’any 2000 hi havia gairebé 7.000 assalariats i en el primer trimestre del 2010 el total se situa lleugerament per sobre dels 2.400; és a dir, en deu anys, el sector tèxtil ha perdut a Mataró uns 4.500 assalariats.

Quant a les empreses, la pèrdua inte-ranual ha estat del 15,9% a la darreria del 2009, i del 13,1% al primer trimes-tre del 2010, fet que ha acabat situant el nombre d’empreses tèxtils a Mataró en 345. Finalment, pel que fa als treballa-dors per compte propi, el 2009 ha tancat amb una pèrdua del 14% d’efectius i en el primer trimestre la pèrdua s’ha situat en el 12,6%, la qual cosa ha provocat que el nombre total d’autònoms del sec-tor sigui de 555. TAULA 7.2.2.

Tenint en compte que el ritme al qual es tancaven empreses ha estat més intens que el ritme de pèrdua d’assalariats, això s’ha traduït en un augment en la gran-dària mitjana de les empreses tèxtils de la ciutat. Al darrer trimestre del 2009 hi havia una mitjana de 6,8 assalariats per centre (quan al trimestre anterior s’havia situat en 6,5) i al primer trimestre del 2010 la mitjana d’assalariats per empre-ses se situa a tocar dels 7.GRÀFICS 7.2.4. I 7.2.5.


En situar en el mateix gràfi c la varia-ció interanual d’assalariats del tèxtil de Mataró i la de Catalunya, el primer que s’observa és que tots dos àmbits es mouen per sota del 0%, i el segon és que ambdós àmbits tracen un línia des-cendent fi ns al tercer trimestre del 2009, per reprendre una línia ascendent en el darrer trimestre del 2009 i el primer del 2010. El gràfi c també mostra com Mata-ró presenta més oscil·lacions en la seva variació interanual que no pas Catalun-ya. Així mateix, també s’observa com en el descens la línia de Mataró està habi-tualment per sota la de Catalunya, però en l’ascens la variació interanual de Ma-taró està per sobre la de Catalunya.

GRÀFIC 7.2.5. Assalariats per empresa. Indústria tèxtil i de laconfecció. Mataró. 2008 - 2010.


GRÀFIC 7.2.6. Variació interanual assalariats. Indústria tèxtil i de laconfecció. Mataró. 2008 - 2010.


7.3. Construcció (F)


En el darrer cicle expansiu de l’economia espanyola, la construcció hi va tenir un paper determinant. El seu intens creixement no tan sols va elevar el seu paper en l’estructura del PIB, sinó que -en tractar-se d’una activitat amb un potent efecte d’arrossegament- ha generat unes fortes sinèrgies de creixement en altres sectors de l’economia. En entrar en recessió, s’han invertit els efectes “bene-fi ciosos” del sector de la construcció i la frenada del sector immo-biliari repercuteix sobre la resta de sectors que hi estan vinculats.

Les dades del quart trimestre del 2009 referents a la branca de la construcció mostren una tendència cap a la moderació en la cai-guda de l’activitat constructora espanyola amb una davallada in-teranual del 5,8%, enfront del 6,8% del trimestre anterior. Altres indicadors, com ara l’índex de producció de la indústria de la cons-trucció, també han presentat un perfi l menys contret en tancar el darrer trimestre del 2009 amb un descens interanual del 5,4%, més de dotze punts inferior al del tercer trimestre del 2009; durant el primer trimestre del 2010, l’índex han continuat retallant el retrocés i ha anotat un taxa interanual del -4,6%, la variació interanual més moderada des del segon trimestre del 2007. L’evolució d’aquest indicador es justifi ca pel fort dinamisme del component d’obra civil, que a la fi del 2009 va créixer un 19,7% respecte d’un any abans (14,3% respecte del tercer trimestre), i per la signifi cativa retallada en la magnitud del descens del component de l’edifi cació, que ha retrocedit un 10,1%, 13,3 punts menys que en el trimestre ante-rior.

La desagregació per components refl ecteix una acusada reducció de l’oferta d’habitatges, segons es desprèn del nombre de visats d’habitatges d’obra nova, que han experimentat una caiguda in-teranual del 45,5% al quart trimestre del 2009, tot i que lleugera-ment més continguda que la del tercer trimestre (52,4%). La dis-minució en el nombre d’habitatges iniciats està permetent reduir el ritme d’acumulació de l’estoc d’habitatges sense vendre’s que es podria haver començat a reduir recentment. Respecte dels altres segments d’activitat en la construcció, l’edifi cació no residencial ha presentat un perfi l fortament recessiu en els darrers mesos del 2009 (del -29% enfront del -35,1% del trimestre anterior, segons els visats d’obra nova) i l’obra civil ha recuperat el pols al desem-bre, segons les xifres de la licitació ofi cial, després de les acusades caigudes en els dos mesos previs. Amb tot això, el darrer trimestre

de l’any s’ha saldat amb un reducció mit-jana anual en la licitació ofi cial de l’obra civil del 15,3%, molt més intensa que la del trimestre anterior (4,1%), si bé cal destacar-ne l’elevada variabilitat.

Menys favorable ha estat el comporta-ment de l’indicador de confi ança de la construcció que a l’abril va empitjorar en més de tres punts i mig respecte del mes de març, si bé el seu nivell es va mantenir allunyat dels mínims aconseguits l’any passat. Respecte del mercat laboral, el nombre d’afi liats en aquesta branca ha disminuït un 15,4% interanual al març.

A Catalunya, el sector de la construcció continua deprimit, amb una davallada in-teranual del VAB del 8,4%, pràcticament el mateix valor que en el quart trimestre del 2009. L’indicador de consum de ci-ment es continua reduint i al març del 2010 se n’ha consumit un 25,6% menys que tot just un any abans. Tot i el me-nor consum de ciment, la tendència de la variació interanual és a l’alça. La pèrdua d’ocupació en el sector és un constant, amb un 15% menys d’assalariats que un any enrere, si bé el ritme de pèrdua es va moderant. Les vendes d’habitatges han aconseguit registrar un to favorable en els tres primers mesos del 2010; a més, l’elevat estoc existent i les limitacions de crèdit fan preveure que la crisi del sector encara té un llarg recorregut per enda-vant.

Mataró

Com no podia ser de cap altra manera, els diversos indicadors de la construcció de Mataró també situen el sector en si-tuació de crisi. Així, el primer indicador


Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Secció Llicències d’Obres del Servei de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró.

TAULA 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres. Mataró. 2003 - 2010.

GRÀFIC 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres majors i menors entre gener i març. Mataró. 2000 - 2010.

que mostra el patiment de la construcció a nivell local és el de les sol·licituds de llicències d’obra. En el GRÀFIC 7.3.1 s’observa com el nombre de llicències d’obra sol·licitades durant els primers trimes-tres ha anat caient des del 2006, quan al primer trimestre se’n van demanar més de 200. D’aleshores ençà, el descens de les llicències d’obra ha estat constant i durant el mateix període del 2010 se n’han comptabilitzat menys de 50, el nombre més baix que s’ha registrat durant un primer trimestre en tota la sèrie històrica dis-ponible. Aquest descens de les sol·licituds de llicències es produeix tant en el cas de les obres majors com menors.GRÀFIC 7.3.1 I TAULA 7.3.1.

Amb les dades procedents de la Seguretat Social (treballadors assalariats, autònoms i centres de cotització) es posa en evidèn-cia la fortíssima sotragada soferta pel sector des del 2008 i que

s’arrossega fi ns al dia d’avui. Si bé a curt termini difícilment es produirà un canvi de tendència, sí que s’entreveu una fre-nada en la pèrdua trimestral d’assalariats del sector, fi ns i tot amb algun augment en la comparació intertrimestral. Així, el 2009 fi nalitza amb 2.104 treballadors assalariats en el sector de la construcció, mentre que en el primer trimestre del 2010 n’hi havia 2.167. Aquest fet no és nou, ja que durant els mateixos trimestre de l’any anterior es va produir un creixe-ment similar. Com en aquell moment, una possible explicació del creixement d’assalariats en la construcció la podríem trobar en el Fons Estatal d’Inversió Lo-cal (FEIL). Al 2009, en total, es van duu a terme 52 projectes a través del FEIL a Mataró, el que va suposar 1.301 perso-nes treballant, dels quals 237 eren con-tractes nous. Per al 2010, les previsions inicials són de 21 projectes a desenvo-lupar a través del FEIL, amb 322 con-tractes previstos, dels quals 57 es preveu que siguin nous. És obvi que no totes les empreses contractades per executar els projectes són de Mataró, ja que es tracta de contractació pública. Així doncs, de la mateixa manera que hi ha empreses de la construcció de fora de Mataró que estan treballant al municipi, també hi ha empreses de Mataró que poden treballar fora de la ciutat en projectes del FEIL. Si-gui com sigui, però, la variació interanual continua presentant descensos, si bé val a dir que són més modestos que els re-gistrats en períodes precedents, amb valors del -15,6% al darrer trimestre del 2009, i del -15,2% al primer del 2010.

En el cas de les empreses, entre el darrer trimestre del 2009 i el primer del 2010 s’ha frenat la pèrdua d’empreses: en tots dos períodes s’han comptabilitzat 398 empreses. La comparació interanual, però, sí que presenta descensos, tot i que segueixen la línia de moderació que

TAULA 7.3.2. Construcció. Mataró. 2009 - 2010.



GRÀFIC 7.3.2. Construcció. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.3.3. Assalariats per empresa. Construcció.Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.3.4. Variació interanual assalariats construcció.Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.


En el GRÀFIC 7.3.4 s’observa la similitud en el comportament de la variació inte-ranual dels assalariats de la construcció a Mataró i Catalunya. El primer que cal assenyalar és que la pèrdua d’assalariats en la construcció ha estat una cons-tant en els darrers dos anys i que les lí-nies que ambdós àmbits dibuixen en el gràfi c se situen sempre per sota de zero. El gràfi c també mostra com en el pri-mer trimestre del 2009 es va produir un canvi de tendència i com la variació in-teranual ha començat a frenar la pèrdua d’assalariats. Aquesta aturada ha estat més forta a Mataró que no pas a Cata-lunya, ja que en el primer trimestre del 2009 Mataró presentava una pèrdua del -35% d’assalariats enfront d’un -25% a Catalunya. Al març del 2010, Mataró i Catalunya presenten tot dos un pèrdua al voltant del -15%.

Les tres divisions que confi guren la sec-ció F corresponent a la construcció, se-gons la classifi cació d’activitats econòmi-ques CCAE 2009, són: la 41, dedicada a construcció d’immobles; la 42, dedicada a la construcció d’obres d’enginyeria ci-vil; i la 43, dedicada a activitats especia-litzades de la construcció. Les tres divi-sions han patit el sotrac del sector, si bé les dades del primer trimestre del 2010 insufl en una mica d’aire al sector dedi-cat a la construcció d’obres d’enginyeria, amb un creixement interanual del 40%. Val a dir, però, que és un sector amb tan sols 98 assalariats, mentre que els altres dos en tenen 1.014 el dedicat a la cons-trucció d’immobles i 1.055 el d’activitats especialitzades de la construcció.

assenyalen els assalariats. Així, en el darrer trimestre del 2009 la davallada és del 23,2% i en el primer del 2010, del 18,9%.

La frenada més a fons en el pèrdua d’assalariats que no pas en la d’empreses acaba revertint en un augment de la dimensió mitjana de les empreses de la construcció de Mataró, que en el primer tri-mestre del 2010 s’ha situat en 5,4, quan un any abans era de 5,2. TAULA 7.3.2 I GRÀFICS 7.3.2 I 7.3.3.


7.4. Comerç (G)


La secció de la classifi cació d’activitats econòmiques CCAE-2009 dedicada al comerç agrupa tres divisions: comerç al detall (divisió 47), comerç a l’engròs (divisió 46) i la venda i reparació de vehicles de motor (divisió 45). Val a dir, però, que el gruix de la secció se l’emporta el comerç al detall, ja que el 53% dels assalariats cata-lans que treballen en aquesta secció pertanyen a aquesta divisió. Així doncs, sembla clar que bona part de l’evolució de la secció de comerç depèn de l’evolució del comerç detallista. Amb aquesta estructura, és evident que analitzar l’índex de comerç al detall que elabora l’INE ajuda a explicar la situació del comerç en general.

Fent l’anàlisi, mes a mes, de l’índex de comerç al detall des del març del 2009 al març del 2010, hi observem que el comportament és l’habitual de cada any: els valors més alts de l’índex es recullen als mesos de juliol i desembre -que coincideixen, respectivament, amb les rebaixes d’estiu i amb les compres de Nadal- i els valors vall de l’índex tenen lloc al febrer i agost, mesos posteriors als va-lors punta25. Desestacionalitzant l’índex de comerç s’observa com presenta un perfi l a la baixa, tal com ho refl ecteixen les variacions interanuals que de manera pràcticament constant han presentat valors negatius, tret del mes de març del 2010. També cal fer es-ment que els valors negatius de la variació interanual segueixen una tendència a l’alça.

En separar l’índex general entre els productes alimentaris i la resta de productes, en totes dues línies de productes la variació interanual presenta valors per sota del zero, si bé les variacions són menys ne-

gatives en el cas dels aliments que no pas en la resta de productes. De fet, en tres dels darrers dotze mesos, la variació in-teranual de l’índex de productes alimen-taris ha registrat un valor positiu, mentre que en el cas de la resta de productes només ha registrat un valor positiu en un mes. En els moments de crisi econòmica, els béns que no són bàsics són els que primer deixen de consumir-se; en canvi, els béns bàsics, com ara els alimentaris, si bé també han sofert una davallada, no ha estat tan intensa com en el cas de la resta de productes.

Situats a Catalunya, l’índex de comerç al detall segueix la mateixa línia inercial que en el conjunt de l’Estat, amb la diferèn-cia que el valor de l’índex al Principat es troba una mica per sobre del d’Espanya. De fet, la variació interanual de l’índex general a Catalunya ha aconseguit valors positius en tres dels dotze darrers mesos: al juny del 2009, amb un 1,3%; al febrer del 2010, amb un creixement del 0,9%; i al març del 2010, amb un 5,8%. TAULES 7.4.1 I 7.4.2.

TAULA 7.4.1. Índex de comerç al detall a preus constants. Espanya. Març 2009 - març 2010.

Font: Institut Nacional d’Estadística.

25 El valor vall del mes de febrer es produeix perquè al gener comencen les rebaixes d’hivern, tot i que aquest mateix mes ja es detecta una baixada en l’índex respecte del desembre.


Mataró

Si bé a nivell local no està disponible l’índex de comerç, sí que és a l’abast dels municipis la informació procedent de la Tresoreria General de la Seguretat Social. El que es desprèn d’aquesta infor-mació no difereix gaire del que es presenta per a Catalunya o Es-panya. Així, abans de la crisi, el comportament de la sèrie seguia l’estacionalitat habitual, amb valors punta al segon i quart trimestre i valors vall al primer i tercer trimestre. Al 2008, amb l’inici de la crisi econòmica, es va trencar aquesta estacionalitat i d’aleshores ençà cada trimestre26 s’ha recollit un nombre menor d’assalariats que en el trimestre anterior.

Per tal d’analitzar la conjuntura actual de la secció econòmica del comerç, però, resulta més interessant veure l’evolució de la va-riació interanual. Així, en el cas dels treballadors assalariats, l’any 2009 va acabar amb 6.487 assalariats, fet que representa un 7,9% menys dels que hi havia un any abans. Al primer trimestre del 2010 se n’han comptabilitzat 6.262, un 5,3% menys que en el mateix trimestre de l’any anterior. Aquestes dues variacions interanuals, si bé presenten una tendència a l’alça, encara se situen lluny de registrar valors positius. L’augment dels tipus impositius de l’IVA al juliol, probablement suposarà una contracció en el consum de les famílies a curt termini i, per tant, una continuació en la pèrdua d’assalariats de la secció.

Pel que fa a les empreses, al darrer trimestre del 2009 se n’hi van comptar 1.044, un 3,1% menys de les que hi havia un any abans. Al primer trimestre del 2010 hi havia 1.027 empreses, un 1,3% menys que dotze mesos enrere. Com en el cas dels assalariats, les empreses també han canviat el rumb en la variació interanual i si bé continua havent-hi valors negatius, aquests són cada cop menors.


Quant als treballadors autònoms, el primer que cal dir és que aquesta fi gu-ra empresarial és molt habitual entre el sector comercial, com així ho demostren les dades: a la fi del 2009 hi havia 1.941 autònoms al comerç, el 24,7% de tots els autònoms de Mataró; al primer tri-mestre del 2010 n’hi havia 1.944, que representen més del 25% dels treballa-dors per compte propi. Tot i ser la sec-ció amb més autònoms, el comerç està perdent de manera constant treballadors per compte propi. Així, la xifra del darrer trimestre del 2009 és un 3,6% inferior a la del darrer trimestre del 2008; i la xi-fra del primer trimestre del 2010 registra una pèrdua interanual de l’1,7%. Val a dir, però, que la pèrdua d’autònoms en aquest sector és inferior a la pèrdua ge-neral a Mataró, fet que provoca que el pes dels autònoms en la secció augmen-ti. TAULA 7.4.3 I GRÀFICS 7.4.1 I 7.4.2.

Per tal de contextualitzar la situació del comerç de Mataró, cal situar en el mateix gràfi c la variació interanual d’assalariats del comerç de Mataró i la del conjunt de Catalunya. Així, en el GRÀFIC 7.4.3

TAULA 7.4.2. Índex de comerç al detall a preus constants.Catalunya. Març 2009 - març 2010.

Font: Institut Nacional d’Estadística.

TAULA 7.4.3. Comerç. Mataró. 2009 - 2010.

26 A excepció del període entre el tercer i el quart trimestre del 2009 durant el qual nombre d’assalariats de la secció de comerç va augmentar en 69 efectius.



GRÀFIC 7.4.1. Comerç. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.4.2. Assalariats per empresa. Comerç.Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.4.3. Variació interanual assalariats. Comerç.Mataró i Catalunya. 2007 - 2009.

s’observa com la variació interanual d’assalariats a Catalunya i Mataró estant pràcticament a la par durant el període de baixada (entre primer trimestre del 2008 i segon del 2009). A partir del ter-cer trimestre del 2009, ambdós àmbits inicien la remuntada en la variació interanual, amb la diferència que la línia de Mataró se situa clarament per sota de la catalana; és a dir, la reactivació de la secció del comerç a Mataró va més a poc a poc que no pas a Catalunya.

Val a dir, però, que en tots dos àmbits els valors sempre se situen a la banda amb valors negatius.

Si ens centrem en les divisions que con-fi guren la secció del comercial, s’observa com el comerç al detall és el que perd més efectius en el darrer any, 252 assa-lariats menys, fet que en valors relatius representa una davallada del 6,7%. Per contra, la pèrdua relativa més impor-tant d’efectius s’ha produït en la divisió de venda de vehicles de motor, amb un 7,1% menys d’assalariats un any enre-re i una pèrdua de 59 assalariats en xi-fres absolutes. Pel que fa al comerç a l’engròs, la pèrdua d’efectius és de 42 en els darrers dotze mesos, la qual cosa representa una davallada del 2,1% en valors relatius.


GRÀFIC 7.4.4. Mapa amb la ubicació de les sol·licituds de llicència d’activitat de comerços. Mataró. 2009.

Font: elaboració pròpia amb el Centre de Coneixement Urbà (CCU) a partir de les dades de la Secció de Llicències d’Activitats del Servei de Ciutat Sostenible de l’Ajuntament de Mataró.


7.5. Hostaleria (I) i sector turístic


L’esclat de la crisi fi nancera internacional i la seva transmissió poste-rior cap a l’economia real ha trencat l’expansió que ha experimen-tat el sector turístic durant la dècada precedent. En conseqüència, l’any 2009 ha marcat un any de canvi de tendència del mercat turístic a nivell global. Així, desprès de cinc anys de creixement interromput, al 2009 s’ha produït una caiguda del 4,3%27 en les arribades de turisme internacional a escala mundial. Les regions més afectades han estat Europa i l’Orient Mitjà, amb una caiguda del 5,6% en termes relatius, seguides d’Amèrica, amb un descens del 5,1%. La regió asiàtica va registrar una contracció de menor magnitud, del 2%, mentre que el continent africà ha estat l’únic que ha presentat un comportament positiu, del 5%.

Pel que fa a Europa, encara que en els darrers anys s’observa una tendència creixent cap a noves destinacions turístiques (com ara països de l’antiga Iugoslàvia, Turquia o Israel) diferents de les tra-dicionals (França, Holanda o Luxemburg), aquestes últimes conti-nuen acaparant el major nombre de turistes internacionals. Així, l’any 2008, França va continuar liderant el rànquing amb una arri-bada de 78,5 milions de turistes, mentre que Espanya es va situar en segona posició amb un total de 57,3 milions. Catalunya va rebre un total de 14,3 milions de turistes internacionals, fet que repre-senta l’1,6% mundial i el 8,1% del total de l’Europa del sud.

L’any 2009, el mercat turístic espanyol va continuar caient amb més intensitat en el cas català, on va produir-se una davallada d’un -11,%, amb 12,8 milions de turistes. Malgrat això, Catalunya con-tinua liderant el rànquing de les comunitats autònomes més visi-

TAULA 7.5.1. Turistes i pernoctacions dels estrangers a Catalunya segons país d’origen. 2009.

Font: Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

tades de l’Estat, amb una representació del 24,5% sobre el conjunt del mercat espanyol. La quota en termes de mercat dins la regió d’Europa del sud s’ha reduït fi ns al 7,5%.

Si analitzem les dades de l’Observatori del Turisme de la Generalitat de Catalun-ya podem confi rmar aquesta tendència global a la baixa. Així, de gener a desem-bre, Catalunya ha rebut uns 27,9 milions de visitants estrangers, fet que represen-ta un descens del -3,3%. D’aquest total, el 48,8% han estat turistes (-9,5% inte-ranual) i la resta excursionistes i persones de pas.

Malgrat el descens global, Catalunya ha estat la comunitat autònoma que ha liderat l’entrada de turisme estranger (24,4%). Així, tal com mostra la TAULA 7.5.1, l’any 2009 han viatjat a Catalu-nya 13,6 milions de turistes estrangers, un -9,5% respecte del 2008. En el cas de pernoctacions, la tendència també ha es-tat baixista, amb una reducció del -5,9% i un nombre total de 103,3 milions de pernoctacions.

Per mercats emissors, França continua sent el principal mercat emissor, amb un total de 3,5 milions de turistes pro-cedents d’aquest país, els quals han generat 26 milions de pernoctacions, amb una estada mitjana de 7,5 pernoc-tacions/turista. En termes interanuals, la tendència ha estat a la baixa tant en el nombre de turistes (-9,2%) com en les pernoctacions (-13,8%). França, jun-tament amb Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos consti-tueixen els principals mercats de turistes * en milers.

27 Font: Caixa Catalunya a partir de dades de l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (UNWTO). Informe de Conjuntura Econòmica Abril 2010.


TAULA 7.5.2. Turistes i pernoctacions dels estrangers a Catalunya segons marca turística de destinació. 2009.

* en milers.

Font: Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

que arriben a Catalunya. De manera global, representen un total del 63,9% del turistes i un 68,5% de les pernoctacions, encara que tots ells han reduït la seva participació respecte del total dels turis-tes i de les pernoctacions.

L’anàlisi per marques turístiques situa Barcelona com a destinació turística preferent per als estrangers amb un total de 5,5 milions de viatgers l’any 2009, amb un descens del -1,8% respecte de l’any anterior. En segon lloc, com a zona turística més visitada, hi ha la Costa Brava, amb un total de 3,9 milions de viatgers i una baixa-da força signifi cativa en termes interanuals del -17,7%. Tot i això, entre les dues marques aglutinen el 68,8% del nombre total de viatgers de Catalunya i el 66,4% de les pernoctacions.

Pel que fa als viatgers de la resta de l’Estat espanyol, entre gener i desembre del 2009 Catalunya ha rebut un total de 5,8 milions de turistes que han generat 33,2 milions de pernoctacions, amb una durada mitjana de 5,7 pernoctacions per turista. Per zones de procedència, cal destacar les comunitats del País Valencià, Madrid, Andalusia i Aragó, amb un total de 3,4 milions de turistes i 18,5 milions de pernoctacions. En aquest cas, les marques turístiques més visitades són Barcelona, en primer lloc, i la Costa Daurada, a continuació.

Segons l’enquesta de conjuntura del sector hoteler realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat, els principals in-dicadors del primer trimestre -com ara la marxa dels negocis, la facturació i els preus- han presentat tendències desfavorables, però menys acusades que l’any anterior. Les dades quantitatives, per la seva banda, mostren un creixement del personal ocupat en el sector de gairebé un 12% interanual fi ns a l’abril. Les perspectives

que mostren els empresaris per al segon trimestre són més favorables que les del mateix període dels anys 2008 i 2009.

Mataró

Malgrat l’important pes del turisme dins de l’estructura econòmica catalana i es-panyola, no té específi cament assignat cap sector dins de la classifi cació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-2009). Hi ha, però, un sector que hi té una vin-culació molt important, el de l’hostaleria, que és el que ens permet fer una anàlisi de l’evolució sectorial del turisme a nivell local.

El nombre d’assalariats d’aquest sector a Mataró ha trencat la tendència a la baixa a partir del mes de setembre del 2009, moment des del qual presenta una tendència a l’estabilització quant al nombre de treballadors. Així, al mes de setembre hi havia un total de 1.655 assalariats en l’hostaleria, xifra que s’ha mantingut pràcticament estable fi ns al mes de març del 2010. Aquest ha estat el nombre màxim assolit en la sèrie pel que fa a valors absoluts des del mes de març de l’any 2008. Des de mitjan 2009, el nombre de treballadors ha anat presen-tant increments interanuals en tots els trimestres posteriors i ha assolit el punt màxim al mes de marc del 2010, amb un augment del 6,30%. Això és degut al fet que els dies festius de la Setmana Santa d’aquest any han coincidit amb la prime-ra setmana d’abril.

Quant a les empreses, l’evolució seguida des de mitjan 2009 ha presentat un perfi l descendent fi ns a assolir el mínim de la sèrie al mes de març del 2010, amb un total de 334 empreses. En termes inte-ranuals, també s’han registrat descensos consecutius en els diversos trimestres i



GRÀFIC 7.5.2. Assalariats per empresa. Hostaleria.Mataró. 2008 - 2010.

TAULA 7.5.3. Hostaleria. Mataró. 2009 - 2010.

GRÀFIC 7.5.1. Hostaleria. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.5.3. Variació interanual assalariats. Hostaleria.Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.

s’ha assolit el màxim al mes de desembre del 2009 quan el nombre d’empreses va baixar un -5,63% respecte de l’any an-terior. Aquest comportament, juntament amb un increment dels assalariats, ha provocat que a partir del mes de juny del 2009 la dimensió mitjana de les empre-ses hagi crescut i s’hagi situat en 4,95 as-salariats per empresa al mes de març del 2010. TAULA 7.5.3 I GRÀFICS 7.5.1 I 7.5.2.

Pel que fa a les xifres de treballadors per compte propi, aquestes presenten una tendència a la baixa pràcticament al llarg de tota la sèrie iniciada al mes de març del 2008. Així, al mes de març de 2010 s’ha arribat al mínim del total d’autònoms en el sector de l’hostaleria a Mataró, situat en 701. Des del primer trimestre del 2008 s’ha reduït en 32 el nombre de treballadors d’aquest tipus a Mataró. Des del 2008, l’anàlisi inte-ranual presenta una tendència a la baixa més signifi cativa a partir del mes de març del 2009.

En confrontar la variació interanual d’assalariats de Mataró amb Catalunya a través del GRÀFIC 7.5.3, hi observem di-ferències entre ambdós àmbits. Mentre que a Catalunya el perfi l és clarament ascendent a partir del primer trimestre del 2009, a Mataró la variació interanual presenta un comportament canviant durant el mateix període. Així, presenta un signe positiu entre el març i juny del 2009, a partir d’aquí cau fi ns a la darre-ria de l’any i torna a reprendre una línia ascendent durant el primer trimestre del 2010.

El gràfi c també mostra que la línia de Mataró es troba per sobre de la de Cata-lunya, la qual cosa signifi ca que a partir de la fi del 2008 les variacions interanuals d’assalariats a Mataró són més grans que no pas les de Catalunya.


TAULA 7.5.4. Percentatge d’ocupació hotelera trimestral.Mataró. 2007 - 2010.

GRÀFIC 7.5.4. Percentatge d’ocupació hotelera (mitjana anual) i diferència respecte de l’ocupació mitjana de l’any anterior.

Mataró. 2008 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hotel Castell de Mata, Hotel Ciutat de Mataró i Hotel Colón.

Altres dades relacionades amb la conjuntura del sector turístic a Mataró són les dades d’ocupació hotelera a la ciutat i les pernocta-cions d’embarcacions transeünts al Port de Mataró. Amb les dades facilitades pels tres hotels de Mataró, que sumen un total de 350 places hoteleres per a la ciutat, a través de la TAULA 7.5.4 es pot observar com el percentatge d’ocupació hotelera presenta un perfi l descendent pràcticament des de mitjan 2007, essent especialment acusat des de la darreria del 2008 i els primers nous mesos del 2009. Així, s’ha passat d’una ocupació hotelera del 52,28% al pri-mer trimestre del 2007 al 40,45% al primer trimestre del 2010. En tres anys, el percentatge d’ocupació hotelera s’ha reduït en -11,83 punts. L’anàlisi interanual posa de manifest els efectes de la crisi en aquest sector, amb baixades interanuals a dos dígits del darrer trimestre del 2008 al segon del 2009, període en què l’ocupació hotelera va registrar un descens de -17,13 punts respecte del ma-teix període de l’any anterior.

El pendent descendent de la línia de la variació interanual en l’ocupació hotelera representada en el GRÀFIC 7.5.4 il·lustra clara-ment tot el que s’ha esmentat en el paràgraf anterior.

A banda dels hotels, un altre emplaçament on poden pernoctar els turistes que visiten la ciutat és a l’alberg municipal de Can Soleret. Les dades facilitades per l’empresa que s’encarrega de la gestió d’aquest equipament comptabilitzen 4.185 pernoctacions fetes al 2009, 131 menys que l’any anterior, fet que suposa un descens del -3%. Aquest percentatge trenca la tendència marcadament a l’alça de l’any 2008, en què el nombre de pernoctacions va augmentar

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Hotel Cas-tell de Mata, Hotel Ciutat de Mataró i Hotel Colón.

en un 22,7% respecte de l’any anterior. Amb les dades del primer trimestre del 2010, amb 767 pernoctacions, l’alberg gairebé dobla les xifres respecte del ma-teix trimestre del 2009.TAULA 7.5.5 I GRÀFIC 7.5.5.

Un dels modes d’arribada de turistes a Mataró és amb vaixell. Les embarcacions resten amarrades al Port de Mataró, on habitualment la tripulació hi passa la nit. Les dades del 2009 donen compte de l’arribada de 203 vaixells transeünts al

TAULA 7.5.5. Pernoctacions a l’alberg municipal. Mataró.2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’alberg de Can Soleret.


Port de Mataró, un 20% menys que els que hi van arribar al 2008. El nombre total de tripulants que anaven amb els vaixells tran-seünts se situa en 542, un 31,7% menys que al 2008. La mitjana de tripulants per vaixell se situa en 2,2, un 17,9% menys que la mi-tjana del 2008. Pel que fa al total de pernoctacions, n’hi ha hagut 827, un 15% menys que les que hi va haver al 2008. Tot i el menor nombre de pernoctacions, l’estada mitjana dels vaixells al Port ha

TAULA 7.5.7. Distribució de les embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons l’origen del patró de les embarcacions. 2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci Port de Mataró.

TAULA 7.5.6. Nombre de pernoctacions dels transeünts al Port de Mataró segons nacionalitat del patró de l’embarcació. 2007 - 2010.

GRÀFIC 7.5.5. Pernoctacions a l’alberg municipal.Mataró 2005 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’alberg de Can Soleret.

crescut al 2009 i s’ha situat en 1,68 dies per vaixell, 0,35 dies més que al 2008. En separar els vaixells segons el país de residència del patró, observem que els espanyols han aconseguit augmentar el nombre de pernoctacions, amb 567 al 2009, un 5,6% més que al 2008. Els es-trangers han estat els que han fet minvar les pernoctacions al Port de Mataró, ja que al 2009 se’n van registrar 260, un 40,2% menys que al 2008.

En analitzar en profunditat les dades dels vaixells espanyols del Port s’observa que al 2009 n’hi han arribat 98, un 27% menys que els que hi van arribar al 2008. La tripulació que anava en aquests vaixells era de 308 tripulants, un 31,8% menys dels que van arribar l’any anterior. L’estada mitjana de les embarcacions es-panyoles ha estat superior al 2009: 2,31 dies d’estada mitjana per vaixell, enfront dels 1,29 dies per vaixell del 2008, fet que ha propiciat que el total de pernoc-


tacions al 2009 sigui superior a la del 2008. La tripulació que hi ha de mitjana als vaixells espanyols al 2009, però, és inferior a la del 2008: 3,17 tripulants per embarcació al 2009, per 3,34 al 2008.

En el cas dels vaixells estrangers del Port de Mataró, al 2009 hi van arribar 106 embarcacions, un 10,9% menys que al 2008. El nombre total de tripulants estrangers al 2009 es va situar en 234, un 31,6% menys que l’any anterior. De mitjana, l’estada al Port de Mataró dels vaixells estrangers es va situar en 1,11 dies al 2009, 0,27 dies menys que al 2008. Les embarcacions estrangeres porta-ven de mitjana 2,21 tripulants, enfront dels 2,87 del 2008.

Les xifres del primer trimestre del 2010 presenten una situació molt pobra quant a l’arribada de vaixells al Port de Mataró. Durant els tres primers mesos del 2010 tan sols hi han atracat dues embarca-cions, amb dos tripulants, que s’hi van estar un total de quatre dies. La davallada interanual de les pernoctacions és d’un 95,6%.

En destriar l’arribada de vaixells al Port de Mataró per país de re-sidència del patró de l’embarcació, entre 2007 i 2009, en la TAULA 7.5.7 es mostra la pèrdua de pes de les embarcacions del Maresme i de la resta de Catalunya. La resta de vaixells procedents de l’Estat espanyol han mantingut el seu pes força estable en els darrers tres anys. Els estrangers han estat els que han seguit la dinàmica con-trària i han anat guanyant pes entre 2007 i 2009, passant de repre-sentar el 48,5% dels vaixells transeünts amarrats a representar-ne el 52%. TAULES 7.5.6 I 7.5.7.

Pel que fa a la distribució per països dels vaixells estrangers, la proximitat amb França fa que els francesos siguin la principal na-

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci Port de Mataró.

TAULA 7.5.8. Nombre d’embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons nacionalitat estrangera del patró de l’embarcació. 2007 - 2010.

cionalitat que amarra i fa estada al port, amb 50 vaixells arribats al 2009, un 20,6% menys que els que hi van arribar al 2008. França representa gairebé la meitat de les embarcacions estrangeres que han recalat al Port de Mataró, segui-da d‘Alemanya (quinze embarcacions), del Regne Unit (tretze embarcacions) i, a més distància, d’Holanda (sis embar-cacions).


7.6. Educació (P)

Mataró

L’educació és un dels drets fonamentals que apareix recollit en la Constitució espanyola i com a dret, l’estructura educativa catala-na i espanyola -i en especial l’educació obligatòria- depèn majori-tàriament de l’administració pública, bé sigui a través de la pròpia estructura educativa pública o mitjançant concerts amb entitats educatives privades.

TAULA 7.6.1. Educació. Mataró. 2009 - 2010.

GRÀFIC 7.6.1. Educació. Mataró. 2008 - 2010.


Així doncs, els alts i baixos en la sec-ció econòmica de l’educació (secció P) d’assalariats, autònoms i centres de co-tització (empreses) estan més aviat rela-cionats amb comportaments estacionals vinculats a les necessitats que tenen els centres educatius a mesura que avança el curs escolar. Així, en la TAULA 7.6.1 s’observa com els valors vall de les tres sèries coincideixen al mes de setembre -quan comença el curs escolar- i com els valors més alts s’assoleixen al mes de desembre.

Quant als assalariats, l’any 2009 va acabar amb 2.110 treballadors en alta laboral en el Règim General de la Segu-retat Social, fet que representa un des-cens interanual del 3%. La davallada ha continuat durant el primer trimestre del 2010 en registrar-se 2.098 assalariats, un 2,3% menys dels que hi havia un any abans.

Pel que fa al nombre de centres de co-tització, a la darreria del 2009 se n’han comptabilitzat 108, quatre més dels que hi havia en el trimestre anterior. Tot i aquest creixement intertrimestral, la comparació interanual presenta un des-cens del 4,4%. Al primer trimestre del 2010, el nombre d’empreses no ha variat respecte del trimestre anterior (108 cen-tres de cotització), tot i que interanual-ment ha crescut un 0,9%.

Respecte dels treballadors autònoms, al mes de desembre del 2009 n’hi ha-via 124, catorze més dels que hi havia al mes de setembre, amb un creixement interanual del 6%. Al mes de març del 2010, el nombre d’autònoms s’ha situat en 121, un 5,2% més que un any enrere.

GRÀFIC 7.6.2. Assalariats per empresa. Educació.Mataró. 2008 - 2010.


Pel que fa a la grandària de les empreses, la secció econòmica de l’educació té una de les mitjanes més altes de totes les seccions de Mataró amb més de 18 assalariats per empresa, tot i que en algun trimestre concret arriba a superar els 20 assalariats. Malgrat tot, en el GRÀFIC 7.6.2 s’observa una lleu tendència a la baixa en la gran-dària mitjana de les empreses de la secció.

Comparant l’evolució de la variació interanual d’assalariats en la secció d’educació de Mataró amb Catalunya, en el GRÀFIC 7.6.3 es pot veure un comportament similar en ambdós àmbits, si bé en l’àmbit local es magnifi quen les variacions respecte del que passa a Catalunya. Així, tots dos àmbits presenten una tendència descen-dent, tot i que en el cas de Mataró el pendent és més acusat, ja que passa de registrar un creixement superior al 8% a la fi del 2008 a un descens del 3% al desembre del 2009. En el cas de Catalunya, durant els mateixos períodes, es passa d’un creixement del 4% a un del 2,5%, respectivament. La sèrie de Catalunya no se situa en cap moment per sota del 0%.

GRÀFIC 7.6.3. Variació interanual assalariats. Educació.Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.



7.7. Activitats sanitàries i de serveis socials (Q)

Mataró

Les divisions que confi guren la secció econòmica Q són la de les activitats sanitàries (divisió 86), les activitats de serveis socials amb allotjament (divisió 87) i les activitats de serveis socials sense allot-jament (divisió 88). De les tres divisions, la relacionada amb la sani-tat és la que presenta un nombre més gran de treballadors, ja que el 70% dels assalariats de la secció Q de tot Catalunya treballen en la divisió d’activitats sanitàries.

Aquesta secció econòmica té en l’administració pública i en les organitzacions sense fi nalitat de lucre els principals gestors de l’activitat, la qual cosa difi culta que es pugui duu a terme una anàli-si merament econòmic de les dades disponibles a nivell municipal (treballadors assalariats, treballadors autònoms i centres de cotitza-ció). Així doncs, els increments i decrements que s’hi puguin pro-duir no s’han d’atribuir a una millora o un empitjorament d’aquesta secció econòmica.

TAULA 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials.Mataró. 2009 - 2010.

GRÀFIC 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró. 2009 - 2010.

Mataró, com a capital de la comarca del Maresme, disposa d’un centre hospita-lari de referència per a bona part dels municipis de la comarca. Aquesta ca-racterística de Mataró fa que la secció d’activitats sanitàries i de serveis socials sigui la segona secció econòmica de la ciutat quant al nombre d’assalariats, amb 5.380 assalariats registrats a la fi del 2009 i 5.081 al mes de març del 2010. Pel que fa a la variació interanual, el nombre d’assalariats tanca el 2009 amb una pèrdua del 0,6%, mentre que en el primer trimestre del 2010 el nombre d’assalariats es va reduir un 4,1% inte-ranual. Aquest dos descensos interanuals -els primers que es produeixen des del 2002- no es poden atribuir directament al moment de difi cultats que viu el sec-tor, sinó que probablement respon a una retallada, per part de l’administració pública, en l’assignació pressupostària a aquesta secció econòmica.

Pel que fa al nombre d’empreses o cen-tres de cotització, els valors que presenta aquest indicador són molt més estables que el dels assalariats. Així, en el darrers dotze mesos, els valors per a Mataró han oscil·lat entre els 126 i els 131. De fet, la xifra de les 126 empreses correspon a la de la darreria del 2009 i és el valor més baix des del 2003. Al primer trimes-tre del 2010, el nombre d’empreses s’ha situat en 131 -el valor més alt dels da-rrers vint-i-quatre mesos- i el creixement interanual ha estat del 0,8%.

Tampoc fl uctuen gaire les xifres de tre-balladors per compte propi. Entre els mesos de març del 2009 i març del 2010, el nombre d’autònoms s’ha mogut entre el 166 i els 169. En aquest cas, el valor més alt s’ha registrat durant el darrer tri-Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de Ca-

talunya.



GRÀFIC 7.7.2. Assalariats per empresa.Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró. 2008 - 2010.

GRÀFIC 7.7.3. Variació interanual assalariats. Activitats sanitàriesi de serveis socials. Mataró i Catalunya. 2008 - 2010.

mestre del 2009 amb 169 autònoms i un creixement interanual del 1,2%, mentre que al primer trimestre del 2010 el nombre de treballadors per compte propi ha estat de 166, amb un descens respecte d’un any del 0,6%.

Certament, a través del GRÀFIC 7.7.1 s’observa la diferent evolu-ció que segueixen assalariats i empreses, sense poder arribar a ex-treure una pauta de tendència clara en cap dels dos casos. Aquesta evolució dispar d’assalariats i d’empreses té com a conseqüència que la grandària mitjana de les empreses de la secció d’activitats sanitàries no presenta un perfi l clar. Així, tal com es pot observar en el GRÀFIC 7.7.2, el nombre d’assalariats per empresa és de 40,4 al març del 2008, mentre que al març del 2009 és de 40,8 i al març del 2010, de 38,8.

A partir del GRÀFIC 7.7.3 podem comparar la variació interanual d’assalariats de Mataró i de Catalunya en la secció d’activitats sa-nitàries i de serveis socials. La variació interanual presenta un perfi l descendent molt marcat entre el primer i segon trimestre del 2008 a Catalunya, mentre que en els trimestres següents es va mode-rant. Tot i la davallada, els valors interanuals de Catalunya se si-

tuen constantment per sobre del 0%. En el cas de Mataró, la variació interanual ha accelerat el seu perfi l descendent en els dos darrers trimestres -el quart tri-mestre del 2009 i el primer del 2010-, durant els quals s’han registrat pèrdues d’assalariats. Sigui com sigui, en el gràfi c també s’observa que la línia que dibuixa Mataró se situa sempre per sota de la de Catalunya; és a dir, els creixements d’assalariats en aquesta secció són més grans a Catalunya que no pas a Mataró.

El mercat de treball és on s’observa, en primer lloc, la intensitat de la crisi econò-mica actual. Mataró és, entre les ciutats de més 50.000 habitants de la provín-cia de Barcelona, la que té una taxa d’atur registrat més elevada. Amb 13.315 desocupats registrats al mes de març, la taxa d’atur s’ha situat en el 20,4% de la població activa estimada. També els expedients de regulació d’ocupació mostren les difi cultats del mercat laboral de Mataró, ja que el nombre de treballadors afectats han estat gairebé 500, més del triple dels treballadors afectats al 2008.


8.1. Contractació

28 Centro de Investigaciones Sociológicas.29 Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya.

Situació general

La situació de crisi econòmica actual està tenint un efecte demo-lidor en el mercat de treball espanyol i català. El creixement de l’atur ha assolit uns ritmes exponencials i la xifra de persones sense feina a Espanya supera els 4,5 milions, una xifra impensable dos anys enrere. El mateix succeeix a Catalunya, que al primer trimestre del 2010 comptabilitza 676.000 desocupats. Amb aquestes xifres no ha d’estranyar gens que l’atur ocupi la primera posició en les preocupacions de la societat espanyola, segons les dades del barò-metre del CIS28, amb un 60% dels enquestats. A Catalunya, en el baròmetre que realitza el CEO29 l’atur també ocupa la primera posició dels problemes, amb un 56%.

Amb aquestes xifres d’aturats, no ens ha de sobtar gens que hi hagi altres problemes del mercat laboral que quedin eclipsats, com ara la qualitat de l’ocupació. Les xifres de contractació permeten veure les difi cultats del mercat de treball, però també l’empitjorament en la “qualitat” de la contractació.

Així, al 2009, en el conjunt de l’Estat espanyol es van comunicar una mica més de 14 milions de contractes, un 15,5% menys que al 2008. La davallada més important va tenir lloc entre la contrac-tació indefi nida, amb un total d’1,31 milions de contractes signats al 2009, un 31% menys que al 2008. Pel que fa als contractes temporals, al 2009 se’n van comunicar 12,7 milions, un 13,5% menys que al 2008. Amb aquestes xifres, el pes de la contractació temporal per al conjunt d’Espanya es va situar per sobre del 90% (exactament en el 90,6%), un fet que no es produïa des del 2005 quan el pes de la contractació temporal es va situar en el 91%. Les dades de contractació del primer trimestre del 2010 mostren un tímida millora que s’ha cimentat en la contractació temporal: entre gener i març del 2010 la contractació temporal a Espanya ha augmentat en un 3,7% interanual, fet que contraresta la reculada de l’11,9% en la contractació fi xa. Tot plegat, per al conjunt de la contractació espanyola acaba donant un creixement per al primer trimestre del 2010 del 2%, amb un total de 3.267.782 contractes.

Dins del conjunt de l’Estat espanyol, la dinàmica que han seguit les comunitats autònomes ha estat molt similar, si bé cal tenir en compte els diferents valors de partida de cadascuna d’elles. Així, totes les comunitats autònomes han augmentat el percentatge de contractació temporal, però trobem comunitats com ara Andalusia o Extremadura amb més d’un 95% de contractes temporals, men-tre que a l’altre extrem hi ha a Catalunya i Madrid amb el 86,4%

i el 84,2%, respectivament, de contrac-tes temporals. Així doncs, es mantenen les desigualtats territorials en la qualitat de la contractació, a les quals la refor-ma laboral de l’any 2006 no ha pogut contribuir per generar unes pautes de convergència.

Si ens fi xem únicament en les xifres de contractació de Catalunya, les Ofi cines del Servei d’Ocupació de Catalunya (OSOC) van rebre al 2009 poc més de 2 milions de comunicacions, un 17,6% menys que al 2008. Com en el cas es-panyol, els contractes indefi nits es van endur la pitjor part, ja que es van reduir en un 33,6% i el nombre de contrac-tes d’aquesta modalitat es va situar en 282.630, fet que representa el 13,6% de la contractació de Catalunya. De con-tractes temporals se’n van comunicar 1.794.450, un 14,4% més que al 2008.

En el primer trimestre del 2010 el volum de contractació a Catalunya ha repun-tat una mica: s’han comunicat 471.419 contractes, un 4% més que en el mateix període del 2009. Aquest creixement s’ha centrat en la contractació temporal que, amb prop de 404.000 contractes, ha registrat un creixement interanual del 7,1%. Per contra, la contractació indefi -nida ha sofert una nova davallada inte-ranual i en el primer trimestre del 2010 ha estat de l’11,5%.

Quant a les modalitats de contractació, els contractes d’obra o servei i els even-tuals per circumstàncies de la producció han estat els més habituals ja que, con-juntament, acaparen el 78% de tota la contractació temporal de Catalunya.


30 Durant els anys 2002 i 2003 van haver-hi problemes en la mecanització de contractes a les ofi cines del SOC, per la qual cosa, no tot l’increment en la contractació a partir d’aquests anys és atribuïble a factors econòmics.31 Amb l’entrada en vigor de l’Acord Multifi bres.


GRÀFIC 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i al Maresme. 1998 - 2010.

TAULA 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i el Maresme. 1r trim 2008 - 1r trim 2010.

Mataró i Maresme

Com no podia ser de cap altra manera, Mataró i el Maresme no s’escapen del descens general de la contractació que han patit tant Espanya com Catalunya -al qual ja ens hem referit anteriorment-. Com ja ha passat altres vegades, tant la comarca com la capital presenten variacions més marcades que els àmbits territorials su-periors: en moments de crisi com l’actual, la davallada en la con-tractació a Mataró i al Maresme és més accentuada que no pas a Espanya o Catalunya. En el GRÀFIC 8.1.1 s’observa com del 2003 al 2007 la contractació ha registrat un fort impuls en ambdós àmbits, però especialment en l’àmbit del Maresme, ja que la contractació a la comarca s’ha més que doblat en quatre anys30. A Mataró, el creixement durant el mateix període és del 96%. Aquest menor creixement en la contractació a Mataró respecte del Maresme cal atribuir-lo, en gran manera, a l’estructura econòmica de Mataró, ja que l’elevada especialització en la indústria tèxtil ha frenat el creixement econòmic de la ciutat arran de la liberalització del co-merç de productes tèxtils31. En canvi, el Maresme té una estructura

econòmica més diversifi cada, ja que a banda del tèxtil també disposa d’una im-portant indústria turística i d’un sector de la construcció força potent que l’han aju-dat a sobreposar-se a les difi cultats que ha generat l’obertura de fronteres per al comerç tèxtil. En els darrers dos anys -2008 i 2009-, les xifres de contractació d’ambdós àmbits mostren els efectes de la crisi econòmica en el mercat de tre-ball: a Mataró, al 2008, s’hi van comuni-car un 22% menys de contractes que al 2007, i al 2009 el descens és del 2,9%. Les xifres del primer trimestre del 2010 continuen presentant una davallada en la contractació, si bé aquesta és tan sols d’un 1%. En el cas del Maresme, la pèr-dua de contractació al 2008 i 2009 ha estat més intensa: al 2008 s’hi van signar 90.908 contractes, un 11,4% menys que l’any anterior; al 2009, van ser 77.772, un 14,5% menys que un any abans. Les dades del primer trimestre del 2010 de contractació al Maresme presenten una millora del 0,8% respecte de les xifres del mateix trimestre de l’any anterior.

En els paràgrafs següents analitzarem la distribució de la contractació a Mataró i al Maresme en funció de diverses varia-bles -sexe, edat, sector i durada del con-tracte- i els canvis que han sofert al llarg dels tres darrers anys.


GRÀFIC 8.1.2. Proporció dels contractats per sexe als primerstrimestres. 2008 - 2010.


Un dels trets característics més rellevants de la contractació per sexes a Mataró és la seva equilibrada distribució entre homes i dones, amb un cert avantatge pel que fa al nombre de contractes de les dones; per contra, l’àmbit comarcal es caracteritza per un predomi-ni aclaparador de la contractació masculina. Aquesta diferència entre Mataró i Maresme

es pot veure a través de les dades trimestrals que es remunten al 1998. Dels 49 trimestres dels quals es disposa d’informació, a Mataró, en 30 s’hi han contractat més dones que homes, mentre que al Maresme aquest fet només s’ha produït tres vegades. Amb les dades del 2009, a Mataró el nombre de contractes signats per dones ha estat de 14.392, el 52,3% de tota la contractació de la ciutat, mentre que els homes n’han signat 13.131, el 47,7%. Les xifres del Maresme al 2009 situen, com no podia ser de cap altra manera, els homes al capdavant en la contractació amb 38.979 unitats -el 50,1% de la contractació del Maresme-, mentre que les dones -amb 38.793 contractes- acaparen el 49,9%. Val a dir que es tracta de l’any amb major equilibri entre la contractació mascu-lina i la femenina al Maresme.

Al primer trimestre del 2010 es repeteixen, en ambdós àmbits, els tòpics esmentats anteriorment. A Mataró, les dones són novament les més contractades amb 3.231 unitats -el 52,4% de la contrac-tació- i al Maresme els més contractats són els homes amb 8.324 unitats -el 51,7% dels contractes de la comarca-.

Un fet que ha tingut lloc durant el 2009 a Mataró és que els ho-mes han assolit un percentatge de contractació indefi nida més elevat que no pas les dones, quan habitualment sempre ha estat a l’inrevés: el 13,9% dels contractes signats per homes han estat indefi nits, enfront del 12,7% de les dones. Al Maresme, però, el

Mentre les dones són les

més contractades

a Mataró, a la comarca ho són

els homes

percentatge de contractació indefi nida de les dones supera a la dels homes: el 15% en les dones i el 14% en els homes. GRÀFIC 8.1.2.

En la contractació per edats, el primer que cal esmentar és la pèrdua de pes per part dels contractats de menys de 30 anys. Al 1998, prop del 64% dels contractats estava per sota dels 30 anys; al 2009, aquest grup no representa ni el 45% dels contractats. Òbviament, la pèrdua de pes en la contractació dels més joves té com a contrapartida el guany de pes del col·lectiu de 30 anys en endavant, que passa d’un 32,2% l’any 1998 a un 55,2% al 2009. Aquest canvi té cau-ses estructurals, com ara l’augment de l’edat mitjana dels habitants de Mataró (al 2000 era de 38,7 anys i al 2009, de 39,5) i conjunturals, com és l’actual mo-ment de crisi que està afectant amb es-pecial virulència el sector de la construc-ció. En època de vaques grasses, aquest sector es nodria de gent jove amb poca experiència per fer front a l‘exorbitant demanda d’habitatge, però que amb l’esclat de la bombolla immobiliària els joves han perdut el principal fi ló que te-nien per poder trobar feina. Aquest fet es refl ecteix en una notable reducció de la contractació d’aquest grup de pobla-ció, que fi nalment acaba revertint en un augment de pes en la contractació dels majors de 29 anys.

A través del GRÀFIC 8.1.3 s’observa la tendència descrita anteriorment en un àmbit temporal més curt. El gràfi c mos-tra el guany de representativitat del grup d’entre 30 i 44 anys i dels majors de 44 anys, tant a Mataró com al Maresme, mentre que els menors de 20 anys i els que tenen entre 25 i 29 anys registren una important pèrdua de pes; els únics que han mantingut el seu pes percen-tual en els darrer tres anys són els que tenen entre 20 i 24 anys. Així, al primer trimestre del 2008, els contractats entre


GRÀFIC 8.1.3. Proporció dels contractats per edat als primerstrimestres. 2008 - 2010.

GRÀFIC 8.1.4. Proporció dels contractats per durada als primerstrimestres. 2008 - 2010.


30 i 44 anys i els majors de 44 anys tenien un pes del 37,7% i del 15,8%, respectivament; mentre que al primer trimestre del 2010, el percentatge respectiu és del 39,2% i del 20%. Pel que fa a la comarca, el percentatge de contractes que acaparen els dos grups de més edat ha passat del 39,6% al 41,3% per al grup entre 30 i 44 anys, i del 16,6% al 18,4% per als majors de 44 anys.

En analitzar la contractació indefi nida per edats, any rere any es repeteix el mateix perfi l: l’augment del percentatge de contracta-ció indefi nida a mida que augmenta l’edat del contractat. Així, al 2009, el 8% dels contractes que van signar els menors de 20 anys a Mataró eren de durada indefi nida; entre els que tenen entre 20 i 24 anys representen el 10,3%; entre els 25 i 29 anys, el 14,5%; entre els 30 i 44 anys, el 15,3%; i, fi nalment, en el cas dels majors de 44 anys el percentatge torna a caure fi ns al 13,1%. Aquest dibuix es repeteix novament amb les dades del primer trimestre del 2010, que a més també té lloc en el conjunt de la comarca del Maresme.

Un dels problemes que caracteritza el mercat de treball espanyol és la seva ele-vada temporalitat, a banda de l’elevada taxa d’atur. Dels vint-i-set països que componen la Unió Europea, Espanya és el segon amb un major percentatge de temporalitat, amb el 25,1% dels seus treballadors amb un contracte tempo-ral, tan sols superat per Polònia, amb un 26,4%. La tercera posició és per a Portu-gal, amb el 22,7% de treballadors tem-porals. La mitjana de temporalitat a la UE és del 13,5% i les principals economies de la Unió Europea -com ara França, Alemanya i Itàlia- tenen un percentatge de temporalitat que oscil·la entre el 13% i el 15%. Val a dir, però, que dos anys abans Espanya era el país amb la taxa de temporalitat més elevada de la Unió Europea, amb un 31%, i fa tres era del 33,8%. En aquesta reducció hi ha dues etapes: la primera, que va des de mit-jan 2006 fi ns a les acaballes del 2007, és fruit de la reforma laboral impulsada pel govern espanyol amb l’objectiu de reduir la temporalitat dels treballadors espan-yols; en la segona, des de principis del 2008 fi ns a l’actualitat, la davallada de la temporalitat respon més a un descens del nombre de treballadors temporals que no pas a un augment dels treballa-dors indefi nits. En el cas de Catalunya s’ha passat d’un grau de temporalitat del 26,3% al fi nal del 2006 a un del 16,9% al primer trimestre del 2010.

A través del GRÀFIC 8.1.4 s’observa la pèrdua de pes de la contractació in-defi nida a Mataró i el Maresme, carac-terística que ja s’ha explicat en l’inici

d’aquest apartat, ja que també s’està produint a Espanya i Catalunya. Així, en el cas de Mataró s’ha passat d’un 18,9% de contractació indefi nida al primer tri-mestre del 2008 a un 14,5% al primer

Amb la crisi econòmica la contractació se’n ressent,

en especial la contractació

indefi nida


GRÀFIC 8.1.5. Proporció dels contractats per sectors als primerstrimestres. 2008 - 2010.


trimestre del 2010. Al Maresme, la pèrdua de pes ha estat més accentuada i s’ha passat del 20% al 16,4% per als mateixos trimes-tres. Aquests percentatges de contractació indefi nida són similars als que hi havia abans de la reforma laboral de mitjan 2006, la qual cosa demostra com els efectes de la crisi econòmica és traspassen ràpidament al mercat de treball, ja que els contractes que estan guanyant representativitat en l’actual moment de crisi econòmica són els de menys de sis mesos de durada.

En l’anàlisi de la contractació per sectors econòmics, els serveis és el que acapara la major part de contractes comunicats a Mataró i a la comarca. A Mataró, 8 de cada 10 contractes signats durant el primer trimestre del 2010 pertanyien al sector serveis; si es compa-ra amb les xifres de fa dos anys, el seu pes ha augmentat, ja que aquest era del 72,8% (és a dir, en dos anys la seva representativitat ha crescut prop de vuit punts percentuals). Tot i el guany de pes en la contractació del sector serveis, en xifres absolutes, el sector ha passat de registrar 5.887 contractes al primer trimestre del 2008 a registrar-ne 4.883 al primer trimestre del 2010. És a dir, en dos anys ha perdut un 17% de contractació, tot i que es tracta d’una pèrdua inferior a la del conjunt de Mataró, ja que entre el primer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2010 la contractació s’ha reduït en un 23,8%. El sector que ha perdut més pes entre el 2008 i el 2010 ha estat el de la construcció, que ha passat d’un 17,7% al primer trimestre del 2008 a un 11,8% al primer trimes-tre del 2010. La indústria també ha perdut pes percentual en els darrers dos anys, si bé no ha estat tant important com en el cas de la construcció, ja que la pèrdua és de 0,4 punts percentuals, i al primer trimestre del 2010 acapara el 8,4% dels contractes sig-nats per empreses mataronines. L’aportació del sector agrícola a la contractació és merament anecdòtica, amb menys de l’1%. Al Ma-

resme, els percentatges de contractació i l’evolució per a cada sector es mouen en xifres similars a les de Mataró.

Fent una anàlisi de la contractació en un àmbit temporal més ampli, les xi-fres per sectors mostren la tendència de l’economia cap als serveis. Les dades de contractació del primer trimestre del 2000 i les del 2010 situen el percentat-ge en el 60,1% i el 79,2%, respectiva-ment. En el cas del Maresme es passa d’un 60,3% a un 76,8% en els mateixos trimestres. Aquest guany de pes dels ser-veis ve donat bàsicament per la pèrdua de pes de la indústria, ja que ha passat de representar el 25,9% de la contracta-ció l’any 2000 a representar-ne el 8,4% al 2010 (en 10 anys, el sector ha perdut més de 17 punts percentuals).

A l’hora d’analitzar la tipologia de contractació de cada sector a Mataró s’observa com, en percentatges, la in-dústria continua sent el sector que fa un ús més intensiu dels contractes fi xos. Entre gener i març del 2010, el 29,8% dels contractes signats en el sector de la indústria van ser indefi nits, 10 punts menys que durant el primer trimestre del 2009. En els serveis, el percentatge ha estat del 13,7%, 2,5 punts menys que al 2009. La construcció continua sent el sector amb el percentatge de contracta-ció indefi nida més baix, amb un 8,8% entre gener i març del 2010, 4,2 punts menys que l’any anterior. L’agricultura és on ha tingut lloc l’augment més impor-tat, ja que s’ha passat de tenir el 10,2% dels contractes fi xos al 2009 a tenir-ne el 19,4% al 2010; val a dir, però, que el pes del sector en la contractació de la ciutat és mínim. A la comarca es reprodueixen les mateixes pautes sectorials en la tipo-logia de la contractació.


Mataró

Quan hi ha una crisi econòmica, el mercat de treball és l’àmbit que més ràpidament en paga les conseqüències. És en aquest con-text quan la fi gura de l’expedient de regula-ció d’ocupació (ERO) adquireix una especial rellevància, tal com ho demostren les xifres. Durant tot l’any 2009, a Mataró es van au-toritzar 41 expedients, mentre que al 2008 se n’hi havien autoritzat vuit. En termes relatius, l’increment d’expedients és superior al 400%. El mateix comportament es produeix quant al nombre de treballadors afectats per expe-

dients: al 2009 han estat 495, enfront dels 139 que es van veure afectats al 2008. En termes relatius, es tracta d’un creixement del

8.2. Expedients de regulació d’ocupació aMataró i al Maresme

Amb la crisi econòmica, les

empreses fan un major ús

dels expedients de regulació i el

nombre de treballadors

afectats a Mataró frega

els 500


TAULA 8.2.1. Nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats i treballadors afectats. Mataró.4t trim 2007 - 4t trim 2009.

GRÀFIC 8.2.1. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexes. Acumulat en els darrers 12 mesos.

Mataró. 4t trim 2007 - 4t trim 2009.

260%. Paga la pena recordar que els expedients de regulació d’ocupació són una fi gura molt emprada en el sector industrial, tal com ho refl ecteixen els 22 expedients autoritzats en aquest sector al 2009 (el 53,6% del total d’expedients). Quant al nombre de treballadors indus-trials afectats per ERO, al 2009 han estat 330, un 280% més que els afectats al 2008. Dos de cada tres treballadors afec-tats per un ERO a Mataró pertanyien al sector industrial.

La procedència de l’actual crisi econò-mica, però, té el seu punt d’origen en el sector immobiliari i, per extensió, en el sector de la construcció. Això es pot veure numèricament amb els expedients autoritzats en la construcció: entre els anys 2002 i 2007 no se’n va autoritzar cap, mentre que al 2008 se’n van auto-ritzar dos i al 2009, tres. El nombre de treballadors de la construcció afectats per expedients ha estat de 36 al 2008 i de 17 al 2009.

L’anàlisi del sexe dels treballadors afec-tats per expedients es presenta a través del GRÀFIC 8.2.1 i mostra els homes com els més perjudicats per l’autorització d’expedients. Al 2009, 296 homes s’han vist afectats per expedients, enfront de les 199 dones afectades. Aquest diferen-


Maresme

La incidència de Mataró sobre el conjunt del Mares-me és òbvia, atès el fet que més d’un terç dels treballa-dors assalariats de la comarca treba-llen a Mataró. Tot i així, el pes respecte

del conjunt del Maresme dels ERO auto-ritzats durant el 2009 a Mataró ha estat proporcionalment inferior. Així, a la co-marca s‘han autoritzat 136 expedients, el 30,1% dels quals corresponien a Ma-taró. El nombre de treballadors afectats per expedients al Maresme ha estat de 2.365, dels quals el 20,9% eren de Ma-taró.

Com en el cas de Mataró, a la comar-ca del Maresme els homes també són els més perjudicats. De fet, com ja pas-sa amb altres indicadors del mercat de treball -atur registrat i contractació-, la separació entre homes i dones és més marcada a la comarca del Maresme que no pas a Mataró. Així, al 2009, es van veure afectats per algun ERO 1.610 ho-mes (68,1%), enfront de les 755 dones afectades (31,9%).

Novament, com ja passava a Mataró, la indústria tèxtil i de la confecció té un

cial es degut, sobre manera, als expedients del sector de la cons-trucció, ja que es tracta d’un sector altament masculinitzat i, per tant, els afectats pels expedients d’aquest sector han estat homes.

La major part de treballadors afectats per expedients, però, treba-llaven en el sector industrial i, per ser més concrets, la majoria tre-ballava en el sector de la indústria tèxtil i de la confecció. Al 2009, 260 treballadors del tèxtil de Mataró es van veure afectats per un ERO, dels quals el 47% eren dones (122 treballadores) i el 53%, homes (138 treballadors).

A través del gràfi c també es pot veure l’evolució de la variació in-teranual dels treballadors afectats per ERO. La línia presenta un perfi l ascendent, clarament a l’alça, des de mitjan 2008 fi ns a mit-jan 2009: s’ha passat d’un descens del -82% al segon trimestre del 2008 a un ascens del 413%. Al tercer i quart trimestre del 2009, la variació interanual ha canviat vers un perfi l descendent, si bé el creixement continua sent exorbitant: del 250% a la fi del 2009.


TAULA 8.2.2. Nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats i treballadors afectats. Maresme.4t trim 2007 - 4t trim 2009.

GRÀFIC 8.2.2. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexes. Acumulat en els darrers 12 mesos.

Maresme. 4t trim 2007 - 4t trim 2009.

Augmenten notablement el nombre d’ERO en el sector de la construcció, tot i que quin

fa un major ús és el de la

indústria


paper protagonista en els ERO. Així, dels 1.861 treballadors de la indústria afectats per un ERO al 2009, 1.235 pertanyien a la in-dústria tèxtil i de la confecció, xifra que representa el 66% dels treballadors industrials. D’aquests 1.235 treballadors del tèxtil, 732 eren homes (59,3%) i 503, dones (40,7%).

Pel que fa a la variació interanual de treballadors afectats per un ERO, el perfi l que es dibuixa és clarament ascendent des de mitjan 2008. Al Maresme, al contrari que a Mataró, el ritme de creixe-ment no s’ha frenat durant la segona meitat del 2009, sinó que ha continuat accelerant-se fi ns arribar a taxes de creixement del 370%.


més en valors relatius. Pel que fa a la taxa d’atur, s’ha situat en el 17,9%, una mica més de dos punts percentuals per sota de la mitjana espanyola. A l’hora de destriar entre homes i dones, les dones presenten millors xifres (281.700 des-ocupades i una taxa d’atur del 16,6%) que no pas els homes (394.500 desocu-pats i una taxa d’atur del 19%). Certa-ment, els efectes de la crisi en l’atur re-gistrat s’han centrat en els homes, i això ha estat així perquè l’esclat de la bombo-lla immobiliària -com no podia ser de cap altra manera- ha afectat de ple el sec-tor de la construcció, en què l’ocupació masculina té un pes específi c importan-tíssim. Així doncs, la crisi econòmica ha canviat el que venia sent des de fa anys una situació estructural de l’atur, en què el nombre de dones desocupades era su-perior al d’homes desocupats.

A banda de l’estadística ofi cial d’atur que ofereix l’INE cada tres mesos, les Ofi cines del Servei d’Ocupació de Ca-talunya (OSOC) i les ofi cines de l’INEM de la resta de l’Estat espanyol també ofereixen estadístiques d’atur, si bé són un registre administratiu, amb el con-següent problema de subrepresentació per als col·lectius amb menys incen-tius a l’hora de registrar-s’hi, però amb l’avantatge que donen informació men-sualment i la desagregació territorial arri-ba en aquests moments a àmbits mu-nicipals i inframunicipals. Així doncs, el nombre de desocupats registrats al mes de març del 2010 a Espanya va ser de 4.166.613 persones, xifra que recull una pujada del 15,6% en termes interanuals. A Catalunya, el nombre de desocupats que hi havia apuntats a les OSOC era de 604.038, un 21,2% més dels que hi ha-via al març del 2009.

8.3. Atur registrat

Situació general

L’atur és possiblement l’indicador on més s’estan deixant notar els efectes de la crisi econòmica en el conjunt de l’Estat espanyol. Se-gons les dades de l’enquesta de població activa (EPA) que elabo-ra trimestralment l’Instituto Nacional de Estadística (INE), la taxa d’atur del primer trimestre del 2010 se situa en el 20,05% de la po-blació activa, 2,7 punts superior a la que hi havia al primer trimes-tre del 2009. Dins del conjunt dels vint-i-set països que conformen la Unió Europea, Espanya és el tercer país amb la taxa d’atur més alta, només superada per Letònia (20,7%) i Estònia (20,4%). De fet, les repúbliques bàltiques són les que registren un creixement de la taxa d’atur més important en el darrer any, amb augments per sobre dels sis punts percentuals. També Irlanda, afectada per l’esclat de la bombolla immobiliària, ha vist augmentar la seva taxa d’atur en gairebé tres punts en el darrer any fi ns a situar-se en el 13,1%, quan tres anys enrere era del 4,5%. Als grans països de la Unió Europea com ara França i Alemanya, les taxes d’atur no arri-ben al 10% (9,8% i 8,1%, respectivament), i el seu creixement en els darrers dotze mesos ha estat de 0,9 punts per a França, mentre que en el cas d’Alemanya la taxa d’atur s’ha mantingut inalterada.

Centrats en les xifres d’atur d’Espanya, la desocupació estimada a través de l’EPA durant el primer trimestre del 2010 va augmentar en 286.200 persones, amb la qual cosa el nombre total de des-ocupats se situava en els 4.612.700 efectius. En la comparació res-pecte del mateix període de l’any anterior, el volum de persones desocupades va augmentar en 602.000, la qual cosa representa un increment del 15% en valors relatius. Els homes ha estat novament el grup que més ha contribuït al creixement en el darrer any de l’atur, amb un augment de 357.900 desocupats, mentre que en les dones l’atur ha augmentat en 244.100 desocupades. Amb aquest increment de desocupats, el volum total d’homes sense feina al primer trimestre del 2010 se situa en 2.253.700 i una taxa d’atur masculina del 19,96%, mentre que el nombre de dones desocupa-des és de 2.059.000 i una taxa d’atur del 20,16%.

A Catalunya, les dades de l’EPA del primer trimestre del 2010 van presentar una dinàmica menys desfavorable que no pas les del conjunt de l’Estat. En la comparació respecte del trimestre anterior, la desocupació va augmentar en 33.200 efectius, amb un incre-ment relatiu del 5,16% (a Espanya l’increment va ser del 6,6%%). En la comparació respecte del primer trimestre del 2010, el nombre d’aturats a Catalunya va créixer en 53.500 desocupats, un 8,6%



GRÀFIC 8.3.1. Comparació entre la taxa d’atur registrat de Mataró, Maresme, província de Barcelonai Catalunya. 2007 - 2010.

GRÀFIC 8.3.2. Comparació entre la variació interanual de l’atur registrat. Mataró, Maresme, província deBarcelona i Catalunya. 2007 - 2010.

Mataró i Maresme

Els registres d’atur de Mataró i del Maresme no poden fugir de la dinàmica del mercat de treball que pateixen Catalunya i Espanya, amb l’agreujant que els valors per a Mataró i la seva comarca es troben per sobre dels de Catalunya o d’Espanya, tal com així es pre-senta en el Gràfi c 8.3.1. En aquest mateix

gràfi c es pot veure que les línies que dibuixen l’evolució de la taxa d’atur re-gistrat en els quatre àmbits són pràcti-cament paral·leles i totes presenten un perfi l ascendent des de mitjan 2007. L’ascens més fort es produeix entre la segona meitat del 2008 i el principi del 2009. Durant el segon trimestre del 2009, la taxa d’atur dóna una treva al

La taxa d’atur registrat del

mes de març a Mataró supera la barrera del

20%


GRÀFIC 8.3.3. Diagrama de la taxa d’atur registrat i la seva evolució als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Març 2009 - març 2010.

Font: Hermes de la Diputació de Barcelona.

seu creixement, però a partir del mes de juliol del 2009 va repren-dre l’ascensió, i així ha continuat fi ns a la darrera dada disponible en el moment de tancar aquest informe, el març del 2010. En aquesta data, la taxa d’atur registrat de Mataró s’ha situat en el 20,4%; la del Maresme, en el 16,5%; la de la província de Barcelona, en el 15,6%; i la de Catalunya, en el 15,3%.

A través de la variació interanual de l’atur registrat es pot observar el comportament cíclic de la sèrie. El GRÀFIC 8.3.2 mostra com fi ns a mitjan 2007 la variació interanual de l’atur dels quatre àmbits presentava valors negatius, però a partir del 2008 l’ascens de l’atur s’accelera i no ha parat de créixer fi ns al març del 2009. En aquest moment, la punta de creixement interanual de l’atur a Mataró és del 63,1%; al Maresme, del 62,9%; a la província de Barcelona, del 67,5%; i a Catalunya, del 70,9%. D’aleshores ençà, el ritme de creixement de l’atur registrat s’ha anat desinfl ant i al març del 2010 els creixements de l’atur han estat els següents: a Mataró, el 20,3%; al Maresme, el 19,9%; a la província de Barcelona, el 20,9%; i a Catalunya, el 21,2%. En un any, la frenada del ritme de creixement de l’atur ha estat considerable, però encara resta camí per recórrer fi ns que els quatre àmbits comencin a registrar dava-llades en les dades d’atur registrat.

A banda de comparar-ho amb àmbits territorials superiors, també resulta interessant fer comparatives amb municipis de dimensions similars a la de Mataró. En el GRÀFIC 8.3.3 es duu a terme una comparativa de la taxa d’atur registrat al mes de març del 2010 i la

seva evolució en els darrers dotze mesos als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Mataró és un dels catorze municipis que es troba en una posició desfavorable; és a dir, que té una taxa més alta que el conjunt de la província i que la seva evolució és més desfavorable que la del nivell provincial. De fet, Mataró és el municipi amb la taxa d’atur més elevada dels dinou municipis més grans de la província, i en el seu quadrant l’acompanyen Rubí, Badalona, Manresa, Santa Coloma de Gramenet, Mollet, Terrassa, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Cornellà, Sant Boi, l’Hospitalet, el Prat i Viladecans. A l’altre costat, en una situació favorable -és a dir, amb una taxa d’atur registrat i una variació inte-ranual inferior a la de la província-, hi ha les poblacions de Barcelona, Cerdanyo-la, Castelldefels i Sant Cugat. El munici-pi de Granollers és l’únic que ocupa el quadrant de la incertesa, ja que si bé té una taxa superior a la de la província, la seva evolució en el darrer any ha estat menys desfavorable que en el conjunt provincial.


mig la situació era a l’inrevés; és a dir, el major nombre de desocupats eren do-nes. Amb l’esclat de la bombolla immobi-liària, els seus efectes s’han escampat per tots els sectors, tot i que en especial pel de la construcció, sector ocupat majori-tàriament per homes. En el GRÀFIC 8.3.4 queda refl ectit com el creixement de la desocupació entre els homes ha estat molt superior al de les dones, però en els darrers trimestres el diferencial de creixe-ment s’ha anat retallant fi ns a igualar les taxes de creixement d’ambdós sexes. El gràfi c també posa de relleu el descens de les taxes de creixement en homes i dones.

En el desglossa-ment de l’atur re-gistrat per edats, els tres grups en què es destrien els aturats presenten un augment en les xifres de desocu-pats, tot i que com

en la resta de variables, el perfi l d’aquest

TAULA 8.3.1. Dades de l’atur registrat a Mataró. 2009 - 2010.


Els majors de 44 anys és

el grup que presenta un

creixement més important de

l’atur registrat a Mataró

En els paràgrafs següents farem una anàlisi de la variació interanual de l’atur a Mataró desagregada a partir de les principals variables disponibles: sexe, edat, sector econòmic i nivell d’instrucció. A tra-vés de la TAULA 8.3.1 es mostra com, entre març del 2009 a març del 2010, el nombre de desocupats a Mataró ha anat creixent en valors absoluts i ha passat d’11.072 a 13.315 desocupats. En ter-mes relatius, la taula presenta com el ritme de creixement de l’atur registrat s’ha anat moderant mes rere mes. Aquesta moderació s’ha centrat en la variable gènere en els homes; per sectors, en els serveis, però especialment en el de la construcció; per edats, en el col·lectiu d’edat intermèdia i en els més joves; i, fi nalment, per nivell d’instrucció, el creixement de l’atur registrat s’ha moderat sobretot en els que tenen estudis postsecundaris.

En un any, el creixement de l’atur masculí ha passat de créixer a un ritme superior al 90% (març del 2009), a fer-ho a un 20,3% (març 2010). De fet, homes i dones han presentat pràcticament el mateix creixement de l’atur registrat en el passat mes de març. Tanmateix, amb les exorbitants taxes de creixement de l’atur en els mesos anteriors, els homes han passat a ser el col·lectiu amb més desocupats. Així, al març del 2010 hi havia 6.917 homes

sense feina per 6.398 dones desocupades. Amb aquests valors, les dones representen el 48% de la desocupació de la ciutat enfront del 52% que representen els homes. Val a dir, però, que fa any i

El major pes de l’atur masculí

és degut a l’esclat de

la bombolla immobiliària,

que ha afectat el sector de la

construcció



GRÀFIC 8.3.5. Variació d’aturats registrats segons edats respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008 - 1r trim 2010.

creixement és descendent en els tres grups. Val a dir, però, que aquesta fre-nada en el ritme de creixement de l’atur és més accentuada en un col·lectiu que no pas en un altre. De fet, els grups en què el creixement de l’atur ha estat més accelerat són els mateixos en què la frenada també ha estat més intensa. En aquest sentit, cal destacar el grup dels menors de 25 anys, que al març del 2010 tenen registrats 1.239 desocupats, un 10,3% més que un any abans. Cal recordar que fa un any, el creixement de l’atur en aquest grup va ser del 79,4%. Tot i els espectaculars augments que ha acaparat el col·lectiu dels més joves, aquest continua tenint un pes específi c més aviat baix, ja que no arriba ni tan sols a representar el 10% dels aturats de la ciutat.

L’altre grup en què s’ha frenat amb fo-rça el creixement de l’atur ha estat el d’edat intermèdia (entre 25 i 44 anys). Al març del 2010 hi havia 6.721 desocu-pats registrats en aquest grup d’edat, un 20,4% més que un any enrere. La varia-ció interanual que es va registrar al març del 2009 va ser del 84,9%, amb la qual cosa podem afi rmar que en un any el ritme de creixement s’ha alentit en 64,5 punts percentuals.

Els majors de 44 anys és el grup en què la frenada en l’augment de la desocupació ha estat més moderada. Aquest col·lectiu ha passat de registrar un creixement in-teranual del 39% al març del 2009, a re-gistrar un creixement del 22,7% al març del 2010. És a dir, que la frenada ha estat de 16,3 punts percentuals, quan en els altres dos grups han estat de 69,1 punts per als menors de 25 anys i de 64,5 punts per als que tenen entre 25 i 44 anys. En total, els majors de 44 anys tenien 5.355 desocupats registrats al març del 2010, el 40,2% del conjunt d’aturats de Ma-taró que hi havia al març. GRÀFIC 8.3.5.

GRÀFIC 8.3.6. Variació d’aturats registrats segons sectors respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008 - 1r trim 2010.

GRÀFIC 8.3.4. Variació d’aturats registrats segons sexes respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008 - 1r trim 2010.


En l’anàlisi per sectors econòmics, en tres dels cinc es repeteix la frenada en el creixement: indústria, construcció i serveis. Per contra, l’agricultura i el col·lectiu dels que busquen la seva primera feina acceleren el seu creixe-ment.

La construcció, que ha estat el principal pro-tagonista en l’etapa més difícil de la crisi

econòmica ja que ha arribat a registrar un creixement del 163%, en aquests moments comptabilitza 2.488 persones sense feina, un 15,1% més de les que hi havia un any abans. El pes d’aquest sector sobre el total d’aturats és del 18,7%, i es manté a una distància prou important dels principals sectors, el de la indústria i els serveis, els quals acaparen el 26% i el 47,1% dels desocupats, respectiva-ment.

Els desocupats del sector serveis han passat en un any de créixer un 86,9% a créixer un 21,3%. Al març del 2010, a Mataró hi ha 6.272 persones desocupades que han tingut la seva darrera feina en el sector serveis.

L’altre sector econòmic important de Mataró és el de la indústria, que amb 3.456 desocupats registrats a Mataró al març del 2010 ha registrat un creixement en el darrer any del 8,3%, l’augment interanual més baix d’entre els cinc sectors.

La construcció registra el

creixement més important

d’aturats en termes relatius i els serveis, en

termes absoluts


GRÀFIC 8.3.7. Evolució de la variació interanual de l’atur registrat a la indústria tèxtil i de la confecció i de laconstrucció. Mataró. 2002 - 2010.

El sectors amb menys desocupats són els de l’agricultura i el col·lectiu sense ocu-pació anterior (SOA), justament els dos sectors en què la variació interanual re-punta a l’alça, al contrari del que passa en la dinàmica general. Al passat mes de març, a l’agricultura hi havia registrats 157 desocupats, un 42,7% més dels que hi havia ara fa un any; mentre que el col·lectiu dels SOA, amb un estoc de 942 desocupats, ha registrat un creixement del 114,1%. Tot i aquests augments, el seu impacte en l’atur de la ciutat és mí-nim, ja que conjuntament no acaparen ni el 9% de l’atur registrat a Mataró.GRÀFICS 8.3.6. I 8.3.7.

L’apartat dels desocupats per nivell d’instrucció és possiblement el que pre-senta increments interanuals més homo-genis entre els tres grups que compo-nen aquesta variable, si bé en el primer trimestre del 2010 els desocupats amb estudis secundaris han registrat creixe-ments menys destacats que els altres dos grups. Com ha passat en les altres va-


GRÀFIC 8.3.8. Variació d’aturats registrats segons formació respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2008 - 1r trim 2010.


riables, en els diversos nivells d’instrucció, la variació interanual de l’atur ha mostrat un perfi l descendent, tal com es pot veure en el GRÀFIC 8.3.8. Així, el nombre de desocupats registrats amb nivells educatius més elevats -els postsecundaris- s’ha situat per sobre dels 1.100 al passat mes de març -en total, n’hi havia 1.113-, fet que representa un creixement del 28,5%. Es tracta d’un grup que re-presenta menys del 10% dels desocupats de la ciutat.

Pel que fa als desocupats amb estudis primaris o inferiors, al març n’hi havia 2.578, xifra un 34,2% superior a la d’un any abans, fet que situa el pes d’aquest col·lectiu sobre el total de desocupats de Mataró en el 19,4%. Finalment, pel que fa als desocupats amb es-tudis secundaris -el grup més nombrós de tots-, registren un total de 9.624 desocupats -pràcticament tres de cada quatre aturats de Mataró-, un 16,2% més dels que hi havia al març del 2009.


Amb les dades del 2009, els principals indica-dors del mercat de treball es troben en una si-tuació molt depauperada, mentre que amb les dades dels primers mesos del 2010 els indica-dors laborals han continuat empitjorant, si bé el deteriorament no ha estat tan intens com el que hi ha hagut entre 2008 i 2009. Així, amb la ràtio entre assalariats i desocupats regis-trats s’aconsegueix l’indicador d’absorció de força de treball, que s’avalua favorablement a mesura que augmenta. A Mataró, aquest

indicador presenta una millora entre 2006 i 2007 -passa de 5,53 a 5,77-, però a partir del 2008 l’indicador inicia el descens i passa de 4,3 al 2008 a 2,48 al 2010. La davallada de l’indicador ens indica que l’augment de la desocupació és més intens que no pas la pèr-dua d’assalariats a la ciutat. Al Maresme, aquest indicador també empitjora: al 2008 estava en 4,34 i al 2010 en 2,51, els valors més baixos que mai no ha tingut aquest indicador a la comarca.

Respecte de les dues ràtios relacionades amb la contractació, en el cas del nombre de contractes per desocupats registrat a Mata-ró, entre 2006 i 2007 aquest indicador s’ha situat de 5,53 i 5,77; és a dir, en aquests dos anys, tot i l’augment de la contractació, no s’aconsegueix reduir l’atur registrat. Al 2008, amb poc més de 31.100 contractacions, l’atur registrat a la ciutat va augmentar en una mica més de 1.600 persones, mentre que al 2009, amb un 27.523 contractacions, l’atur registrat ha crescut en més de 2.925 persones. Amb les dades del primer trimestre del 2010, amb 27.464 contractes en l’acumulat anual, el nombre de desocupats registrats

8.4. Comparació entre el mercat laboral deMataró i el del conjunt del Maresme

Durant els anys 2009 i 2010,

els indicadors del mercat

laboral empitjoren

dràsticament tant a Mataró

com al Maresme

ha crescut en 1.438; per tant, hom pot concloure que la reducció en la contrac-tació ha accelerat el creixement de l’atur registrat i, per tant, l’indicador ha anat reduint el seu valor. El mateix compor-tament d’aquest indicador té lloc al Ma-resme: estabilització en els anys 2006 i 2007 (6,02 en els dos anys) i davallada de 2008 a 2010, amb valors de 4,22 i 2,31, respectivament.

De la ràtio entre contractes i assala-riats, podem fer-ne una lectura similar a la de contractes per aturats. La ràtio, a Mataró, s’hi manté estable en 1,05 els anys 2006 i 2007, per caure entre 2008 i 2010, en passar de 0,94 a 0,92. En el cas del Maresme, el descens ha estat des del 2006 -amb un valor d’1,1- fi ns al 2009 -amb un valor de 0,91-. Al 2010, l’indicador s’ha recuperat mínimament en registrar un valor de 0,92. En l’actual context, el descens de l’indicador ens in-dica que calen menys contractes perquè hi ha menys treballadors assalariats.


1 Mitjana dels darrers dotze mesos.2 Acumulat des del mes d’abril 2009 fi ns al març de 2010.

TAULA 8.4.1. El mercat laboral a Mataró i al Maresme. 2006 - 2010.


8.5. Salut laboral

La sinistralitat laboral al 2009 se situa en el nivell més baix de tota la sèrie disponible des de l’any 1998, amb un total de 1.505 acci-dents amb baixa laboral. Es tracta d’un nom-bre d’accidents sorprenent si es té en compte que les dades mai no s’havien situat per sota dels 1.700 accidents (1.738 al 2005) i que en

la meitat dels dotze anys que componen la sèrie s’havia superat el llindar dels 2.000 accidents. De manera més conjuntural, els da-rrers tres anys no havien estat particularment favorables i en dos d’ells s’havien superat els 2.000 accidents, essent els 2.323 de l’any 2007 la segona xifra més elevada de tota la sèrie. TAULA 8.5.1.

Tots aquest cúmul d’indicis fa sospitar que no som al davant d’un canvi de tendència resultat de l’adopció de pràctiques i estratègies laborals que presten una major atenció a la seguretat i a la salut laboral, sinó davant l’efecte -en aquest cas positiu- del descens de l’activitat com a conseqüència de la situació econòmica i, en particular, de l’activitat en algun dels sectors estrella pel que fa

El 2009 registra el

nombre més baix

d’accidents amb baixa

TAULA 8.5.1. Accidents de treball amb baixa segons la seva gravetat. Mataró. 1998 - 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

TAULA 8.5.2. Distribució percentual de la gravetat dels accidents de treball amb baixa segons si són durant la jornada laboral o in itinere. Mataró. 1998 - 2009.

a l’acumulació d’accidents, com seria el cas de la construcció o de determinats serveis. TAULA 8.5.2.

Els 1.505 accidents amb baixa laboral del 2009 representen una reducció absoluta respecte dels registrats l’any 2008 de 487 accidents menys (-24,4% en termes rela-tius). D’aquest total d’accidents, la majoria dels quals han estat lleus, 1.326 van tenir lloc dins de la jornada laboral i 179 en tras-llats d’anada o tornada a o des de la feina. Per sort, al 2009 no ha calgut lamentar cap accident mortal i el nombre d’accidents greus ha estat de 14 (10 dins la jornada laboral i 4 in itinere). Malgrat tot, aquest total d’accidents greus, a diferència del que passava amb el total d’accidents, no és el nivell més baix de la sèrie.

En consonància amb tot el que s’ha dit fi ns ara, l’índex de sinistralitat laboral de Mataró al 2009 és de 44 accidents en jor-nada laboral per cada 1.000 assalariats, nou punts per mil per sota de l’índex re-gistrat al 2008 i marcant un nou mínim per al conjunt de la sèrie. L’evolució se-guida pels índexs de sinistralitat del Ma-resme i de Catalunya ha estat similar a la de Mataró. Això fa que l’índex de la comarca sigui de 52 accidents per mil as-salariats i el de Catalunya de 45 per mil32. GRÀFIC 8.5.1.

32 S’ha optat per mantenir la metodologia de càlcul que hem emprat per al càlcul dels índexs de tots els àmbits des del 1998 i no introduir-hi els canvis, que exclusivament per a Catalunya ha fet el Departament de Treball. Aquest canvi suposa un augment del denominador de l’índex, ja que inclou tots els afi liats de la Seguretat Social amb contingències professionals cobertes, mentre que en el cas de Mataró i el Maresme tan sols es pot disposar de les dades relatives als afi liats al Règim General de la Seguretat Social i al Règim especial de la mineria del carbó.


Els percentatges d’assalariats i accidents laborals en jornada laboral que representa la capital del Maresme respecte del conjunt de la comarca es mantenen constants al 2009: el 35,3% i el 30,1%, respectivament. Pel que fa a l’índex de sinistralitat, al 2009 el Ma-resme registra un índex més elevat d’accidents lleus (51,28‰) i Mataró un més alt de greus (0,33‰). TAULES 8.5.3 I 8.5.4.

Els índexs per sectors d’activitat, com ja passava amb el general, se-gueixen la tendència a la baixa en tots els àmbits territorials. L‘única excepció és l’agricultura que, pel seu nombre petit d’assalariats, se situa en valors molt elevats i pateix acusades variacions.

A Mataró, l’evolució seguida per l’índex de sinistralitat per sectors d’activitat econòmica indica que han estat la indústria (-15 punts per mil) i la construcció (-13 punts per mil) els dos sectors que més l’han reduït. Tot i això, a la ciutat, la construcció és el sector amb l’índex de sinistralitat més elevat (127). Malauradament, no tan

33 Com ja s’apuntava en l’Informe de Conjuntura 24, resulta força tràgic, però part de la caiguda de l’aportació de la construcció al PIB deriva de la caiguda dels costos per tractaments mèdics i funeraris com a conseqüència de la sinistralitat laboral. Aquest és un bon exemple de la perversió i la inutilitat d’aquest indicador a l’hora d’avaluar el benestar de les persones o les millores en les seves condicions de vida i treball.

sols és el de la ciutat sinó també el del Maresme i de Catalunya, malgrat l’elevat nivell que també té l’índex de la cons-trucció al Maresme. Com s’apuntava al començament, l’explicació més plausible de la tendència descendent seguida per l’índex de sinistralitat de la construcció en tots tres àmbits territorials és la cai-guda de l’activitat del sector com a con-seqüència de la crisi immobiliària abans que no pas una millora generalitzada de les condicions laborals del sector33.TAULA 8.5.5.

TAULA 8.5.5. Índex d’incidència per sectors d’activitat. 1998 - 2009.


TAULA 8.5.3. Accidents en jornadalaboral amb baixa. 2009.

TAULA 8.5.4. Índex de lesivitat en jorna-da laboral (‰). 2009.


GRÀFIC 8.5.1. Evolució de l’índex d’incidència segons àmbitsterritorials. 1998 - 2009.


Pel que fa a la gravetat dels accidents, els serveis concentren el 60,71% dels accidents lleus i la construcció, amb 5 accidents, dóna compte de la meitat dels accidents greus que han tingut lloc en el decurs de la jornada laboral a Mataró al 2009. TAULES 8.5.6 I 8.5.7.

A més del sector d’activitat, també po-dem analitzar la distribució de la sinistra-litat d’acord amb tot un seguit de varia-bles. La impossibilitat de poder conèixer el nombre d’assalariats de cadascuna d’elles, però, limita la interpretació que se’n pugui fer.

En el cas del sexe, els homes donen compte de pràcticament dues terceres parts del total d’accidents i del 80% dels accidents greus dins la jornada laboral. TAULA 8.5.8.

Els trams d’edat de 25-34 anys i de 25-44 anys són els que tenen els percentatges més elevats d’accidents dins la jornada laboral amb el 30,47 i el 27,68%, res-pectivament. Aquests dos trams d’edat també sumen la meitat dels accidents greus. TAULA 8.5.9.

Dos dels indicadors més afectats per la impossibilitat de relativitzar les dades d’accidents pel nombre d’assalariats són els relatius a l’antiguitat a l’empresa i el

TAULA 8.5.6. Distribució de la sinistralitat laboral per sector i gravetat. Mataró. 2009.

TAULA 8.5.7.

TAULA 8.5.8.

TAULA 8.5.9.

Distribució percentual de la sinistralitat laboral per sector i gravetat. Percentatge per gravetat.Mataró. 2009.

Distribució dels accidents laborals per sexe. Mataró. 2009.

Distribució dels accidents laborals per trams d’edat. Mataró. 2009.


TAULA 8.5.10. Distribució dels accidents laborals per antiguitat en l’empresa. Mataró. 2009.


tipus de contracte, ja que la distribució percentual no permet arri-bar a conclusions fermes quant a la relació -apuntada per molt estudis o per aquest mateix informe quan hem disposat de totes les dades- entre precarietat en les condicions laborals, la manca d’arrelament a l’empresa i la sinistralitat laboral. TAULES 8.5.10 I 8.5.11.

Si tenim en compte la grandària de les empreses, els dos índexs de sinistralitat més elevats són els de les empreses de 101 a 250 treballadors (63‰) i de 26 a 50 treballadors (60‰). TAULA 8.5.12.

Pel que fa a la distribució percentual de la sinistralitat entre ocu-pacions, els treballadors qualifi cats de les indústries manufacture-res i la construcció i els operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors sumen el 80% dels accidents greus. Els treballadors no qualifi cats donen compte del 20% restant.

Per últim, si fem una caracterització dels accidents greus, cal indicar que la zona lesionada s’ha centrat en les extremitats superiors o in-feriors i que el tipus de lesions més freqüents han estat les fractures tancades, les dislocacions, els esquinços i les torçades.

TAULA 8.5.11. Distribució dels accidents laborals per tipologia de contracte. Mataró. 2009.

TAULA 8.5.12. Índex de sinistralitat laboral per grandària d’empresa. Mataró. 2009.


De 14 accidents no es disposa informació sobre la grandària de l’empresa.

La reducció de l’ocupació i la davallada en el consum generen un menor nom-bre de desplaçaments per motius de feina i per anar a comprar. El descens en la mobilitat de les persones queda refl ectit a través de les dades de circulació de vehicles per la C-32 i de les cancel·lacions de l’autobús urbà.


Si es comparen els valors de la IMD del conjunt del 2009 amb els registrats du-rant la primera meitat del 2009 s’observa com les xifres han millorat durant la se-gona meitat del 2009, fet que podria ser indicatiu que ja s’està en la senda de la recuperació. Així, en els vehicles lleugers, al tram Mataró-Palafolls, la davallada de la IMD durant la primera meitat del 2009 va ser d’un 4,6%, mentre que per al con-junt del 2009 la davallada ha estat d’un 3,1%. En els vehicles pesants s’ha passat d’una reculada interanual del 19,2% al primer semestre del 2009, a un descens del 14,5% per al conjunt del 2009.

Una altra característica que es desprèn del pas de vehicles entre Montgat i Pa-lafolls és el caràcter residencialista de la comarca del Maresme, ja que el pes que té la IMD de vehicles lleugers és molt su-perior a la de vehicles pesants. Al 2009, el 96,3% dels vehicles que van circular entre Montgat i Palafolls eren lleugers, mentre que els pesants només repre-senten el 3,7%. Aquest percentatge de vehicles lleugers tan alt no es dóna en cap altre tram de la concessió d’Acesa ni en cap altre dels trams d’autopista que té concedits el grup Abertis. El que més s’hi apropa és el tram d’autopista entre Saragossa i la Mediterrània, on els vehi-cles lleugers representen el 87,6% dels vehicles que hi transiten.

Vehicles per autopista

Un dels efectes de la crisi econòmica és que la xarxa viària suporta un menor volum de trànsit. Així, durant el 2009, la menor pro-ducció industrial ha suposat una davallada del transport de mercaderies, la qual cosa queda refl ectida en una menor circulació de vehicles pesants per l’autopista. En el cas del vehicles lleugers, el descens es pot atribuir al fort aug-ment de la desocupació, fet que ha provocat que hi hagi una menor mobilitat de treballa-

dors que es desplacen per anar a la feina.

Centrats en la circulació de vehicles per la C-32, en el tram en-tre Montgat i Palafolls, durant el 2009 la intensitat mitjana diària (IMD) s’ha reduït un 3,6% respecte del 2008, fet que situa la IMD en 52.721 vehicles. Aquest descens no és tan acusat com el regis-trat per al conjunt de la concessió, que durant el 2009 ha sofert una davallada del 6,1%. El tram Montgat-Palafolls ha estat el segon més transitat del conjunt de la concessió, situat molt a prop del tram Barcelona-Tarragona, que ha registrat una circulació mitjana diària de 54.446 vehicles, un 6,5% menys que al 2008.

En l‘anàlisi per separat de la circulació de vehicles lleugers i pesants entre Montgat-Palafolls queda molt clar que han estat els vehicles pesants els que més han reduït la circulació. Així, durant el 2009, la IMD de vehicles pesants ha estat de 1.969 vehicles, un 14,5% menys que al 2008. Pel que fa a la IMD de vehicles lleugers, aques-ta ha estat de 50.752 unitats, un 3,1% menys que els registrats durant el 2008.

9.1. Trànsit i mobilitat amb vehicle privat

Els efectes de la crisi

econòmica també es noten

a través de la davallada en

la circulació de vehicles per l’autopista

TAULA 9.1.1. Intensitat Mitjana Diària (IMD) del trànsit a diferents trams de l’AP2, l’AP7, la C-31 i C-32. 2009.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades d’Abertis SA.


Accidents de trànsit a Mataró

Arran de l’entrada en vigor del conveni de col·laboració entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i l’Ajuntament de Mataró per a la redacció del Pla Local de Seguretat Viària, el 3 de desembre del 2007, s’han modifi cat els criteris de registre i obtenció de les dades d’accidents i víctimes, la qual cosa ha provocat que s’hagi produït un trencament de la sèrie iniciada l’any 2000. Tanmateix, a la seva pàgina web, el SCT hi presenta una aplicació que -en teoria- re-construeix aquesta sèrie amb els nous criteris per al període 2000-2008. El fet que s’hagin detectat alguns errors en les dades que ofereix aquesta aplicació per a Mataró ha conduït a limitar aquest apartat, seguint el consell del Servei de Via Pública, a les dades ofertes per aquest servei per als darrers tres anys.

L’any 2009 s’ha registrat un nombre total d’accidents de trànsit pràcticament idèntic al 2008 amb 434 i 436 accidents amb víctimes, respectivament. Si comparem les dades d’inici i fi nal del període afectat pel canvi en els cri-

teris de registre (2007-2009) observem que mentre els accidents lleus s’han incrementat en 27 (variació relativa del 7,18%), els accidents greus i mortals s’han reduït, respectivament, en 38 i en 3 (variacions percentuals del -55,07% i del -100%, respectivament). Els dos darrers anys, a diferència del que va succeir al 2007, no s’ha hagut de lamentar cap accident mortal34. TAULA 9.1.2.

El segon trimestre és el que suma un major nombre de sinistres en els tres anys que conformen el període d’anàlisi; no obstant això, el trimestre que va acumular el major nombre d’accidents greus va ser el primer del 2007 (23).

Milloren els registres de

sinistralitat del trànsit

L’evolució del nombre de víctimes ha es-tat idèntica a la dels accidents. A Mataró, al 2009 s’hi han registrat 515 víctimes, una menys que l’any 2008 i 29 menys que al 2007. Mentre el total de víctimes lleus ha augmentat entre el principi i el fi nal d’aquest període en 14 (variació relativa del 2,98%), les víctimes greus s’han reduït en 40 (variació del 56,34%). Com ja s’ha apuntat anteriorment, du-rant els dos darrers anys no s’ha registrat cap víctima mortal. TAULA 9.1.3.

Pel que fa als controls d’alcoholèmia, un cop més queda palesa la forta correlació existent entre la sinistralitat del trànsit i el consum d’alcohol. Així, com ja ha passat en els darrers anys, més d’un setanta per cent (73,5%) dels controls d’alcoholèmia que ha dut a terme el Servei de la Policia Local, com a conseqüència d’una infrac-ció o d’un accident, van donar positiu.GRÀFIC 9.1.1.

Una dada interessant que cal comentar és la progressiva reducció del percentat-ge de positius en el cas dels controls pre-ventius. Es tracta, però, d’un fet que no és exclusiu de Mataró, sinó que també el podem observar en el cas d’altres àm-bits territorials. La pregunta -que ni de

34 Aquí rau una de les principals discrepàncies amb l’aplicació web del SCT.

TAULA 9.1.3.

TAULA 9.1.2.

Gravetat víctimes d’accidents de trànsit. 2007 - 2009*

Gravetat accidents de trànsit amb víctimes. 2007 - 2009*

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Policia Local de Mataró.

* Període afectat per l’entrada en vigor del nou conveni entre el Servei de la Policia Local de Mataró i el Servei Català de Trànsit (SCT).

* Període afectat per l’entrada en vigor del nou conveni entre el Servei de la Policia Local de Mataró i el Servei Català de Trànsit (SCT).


GRÀFIC 9.1.1. Percentatge i variació de positius en controls enaccidents i/o infraccions.

GRÀFIC 9.1.2. Percentatge i variació de positius en controls preventius d’alcoholèmia.

bon tros té encara una resposta defi niti-va- seria saber si existeix o no un canvi en l’actitud dels conductors pel que fa a la ingesta d’alcohol i la conducció com a conseqüència d‘una major pressió san-cionadora.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Policia Local de Mataró.


9.2. Transport públic

Autobús urbà

Les xifres d’usuaris de l’autobús urbà se-gueixen la tònica descendent d’altres indica-dors. Així, durant el tot el 2009 l’autobús urbà va tenir 4,68 milions de passatgers, amb un descens del 10,2% respecte dels que hi va ha-ver al 2008, fet que en xifres absolutes repre-senta gairebé mig milió de passatgers menys. Ja al 2010, durant el primer trimestre hi ha

hagut 1,17 milions de passatgers, xifra que suposa un descens de l’1,6% respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Tot i el retro-cés, s’intueix un perfi l cap a la millora, ja que en l’acumulat anual, al desembre del 2009 la davallada en el nombre de passatgers va ser d’un 10,2% i al mes de març del 2010 el descens ha estat d’un 8,7%. Així, en la sèrie de passatgers acumulats dels darrers dotze mesos que es presenta en el GRÀFIC 9.2.1, al mes de març del 2010 se n’han comptabilitzat 4.626.711. Es tracta del nombre de passat-gers més baix des de mitjan 2003.

Paga la pena recordar que en el darrer any s’han dut a terme modi-fi cacions en el traçat d’algunes línies i s’han afegit tres línies noves a les ja existents. L’adaptació dels usuaris als nous traçats de circu-lació dels autobusos urbans podria ser un factor que hagi contribuït negativament, en un primer moment, al nombre total d’usuaris del Mataró Bus. Per contra, el fet d’haver incrementat el nombre de línies hauria d’haver ajudat a augmentar el nombre de passatgers.

El nombre de passatgers en

l’autobús urbà acumulats en

dotze mesos se situa en nivells de l’any 2003

TAULA 9.2.1. Evolució del nombre de viatgers segons tipologia del Mataró Bus. 1998 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de CTSA.

En desgranar els passatgers per tipus de bitllet, val a dir que la majoria d’usuaris de l’autobús urbà fa servir targetes. De cada deu viatgers, sis fan la cancel·lació del viatge mitjançant algun tipus de tar-geta. En els darrers dotze anys, les tar-getes han passat de representar el 46% dels viatges amb autobús al 60,3%. Cer-tament, la integració de Mataró Bus en el Sistema Tarifari Integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità ha jugat un paper molt important en aquest auge de les targetes. De fet, la integració to-tal es va produir al 2009, ja que Mataró Bus va deixar d’emetre títols propis per emetre’n de l’ATM.

Una anàlisi de l’ús de les targetes més proper en el temps mostra una lleuge-ra pèrdua de protagonisme d’aquests títols sobre el conjunt de cancel·lacions, ja que al 2007 el seu pes era del 62,5% i actualment és del 60,3%. Aquesta pèr-dua de pes coincideix en el temps amb un augment de representativitat de les cancel·lacions fetes amb el Carnet Blau, que ha passat d’una representació del 16,7% (a mitjan 2007) a una del 20,5%.


GRÀFIC 9.2.1. Nombre de viatgers de Mataró Bus acumulats els darrers dotze mesos. 2007 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de CTSA.

La tipologia que està perdent pes de manera constant entre els usuaris de Mataró Bus és el bitllet senzill o individual. En el global del 2009 s’hi van registrar 897.587 cancel·lacions de bitllets sen-zills, un 13% inferior a les que hi va haver al 2008. Ja al 2010, el descens en la venda de bitllets senzills ha continuat, si bé sembla que la davallada s’ha moderat, ja que en l’acumulat anual fi ns al març s’han cancel·lat 889.935 bitllets senzills, un 11,5% menys que en el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa referència al nombre d’usuaris del Carnet Blau, el nom-bre de cancel·lacions d’aquesta tipologia amb Mataró Bus s’ha re-duït en xifres absolutes. Així, al 2009 hi van haver poc més de 950.000 cancel·lacions, un 2% menys que al 2008. En l’acumulat dels darrers dotze mesos, fi ns al mes de març del 2010, el nombre de cancel·lacions dels usuaris del Carnet Blau ha estat de 947.247, un 2,8% menys que les que hi va haver un any abans. Com que la davallada de cancel·lacions en aquesta tipologia no és inferior a la de les altres tipologies, això possibilita que aquesta modalitat aug-menti la seva representativitat. TAULA 9.2.1 I GRÀFIC 9.2.1.

Autobús interurbà

La interconnexió amb transport públic de Mataró amb bona part dels municipis de la comarca i amb Barcelona, a banda del tren de rodalia, també es fa amb l’autobús inter-urbà. De fet, al contrari del que passa amb l’autobús urbà, el nombre de passatgers de l’autobús interurbà continua creixent, si bé és cert que ha moderat el seu ritme. Així, al

2009, 1.690.945 passatgers van fer ús de l’autobús interurbà, un 0,5% més que al 2008. Ja al 2010, les dades del primer trimestre de l’any certifi quen l’alentiment en el nombre d’usuaris de l’autobús interurbà, ja que s’han regis-trat 420.543 passatgers, xifra que signi-fi ca una reculada del 5,8% interanual.

De les diverses línies d’autobús interur-bà, les més importants en nombre de passatgers són les que enllacen Mata-ró amb Barcelona (i a l’inrevés). De fet, més del 75% dels usuaris de l’autobús interurbà l’agafen per desplaçar-se cap a Barcelona o per venir de Barcelona. Les línies més utilitzades són la C1 i la C2, ja que són les dues línies directes que no fan cap parada entre Mataró i Barcelo-na. El nombre total d’usuaris d’aquestes dues línies durant el 2009 ha estat de 947.386 passatgers, un 3,4% més que al 2008; al llarg dels tres primers mesos del 2010, però, aquestes línies han perdut un 5% interanual de passatgers. En les altres dues línies que connecten Mataró amb Barcelona –C10 i N80–, el declivi del nombre total de passatgers ja va tenir lloc al 2009, quan entre ambdues línies van sumar 342.000 passatgers, un 7,2% menys que al 2008. Durant el primer tri-mestre del 2010, el descens de passatges s’ha accentuat en registrar una davallada interanual del 9,6%.

Quant a les altres línies, destaca favora-blement l’increment d’usuaris de la línia que connecta Mataró amb Sant Vicenç de Montalt. Durant el 2009 hi ha ha-gut 132.902 passatgers entre Mataró i Sant Vicenç, la qual cosa representa un creixement del 9,7% respecte del 2008. Entre gener i març del 2010, el nombre de passatgers ha tornat a créixer, si bé ho ha fet a un ritme més moderat, un 4,4% més de passatgers.

Gairebé 1,7 milions depassatgers

van fer us de l’autobús

interurbà al 2009


TAULA 9.2.2. Evolució del nombre de viatgers en l’autobús interurbà segons destinació fi nal. 2006 - 2010.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Casas - Grup Sarbus.

Pel que fa a la connexió entre Mataró i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al 2009 s’ha frenat al caiguda i s’han compta-bilitzat pràcticament el mateix nombre de passatgers que al 2008, 68.633 en total. Al primer trimestre del 2010, però, aquesta línia ha vist com es reduïa el nombre de passatgers un 7,1% interanual.

Tanmateix, la línia que perd més passatgers és la de Mataró amb Vilassar de Dalt. Al 2009, la van agafar 200.023 passatgers, aproxi-madament 9.000 menys que al 2008, fet que en termes relatius representa una davallada del 4,3%. Aquesta tònica ha continuat al llarg dels primers mesos del 2010 amb un descens interanual en el primer trimestre del 8,8%.


10.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró

TAULA 10.1.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró. Hasta el 1r trimestre de 2010.


Demografía

En fecha 1 de enero de 2010, el número total de habitantes en Mataró está cercano a las 123.000 personas, lo que supone un incremento respecto a la cifra de habitantes del 2009 del 1%. La edad media en Mataró es de 39,63 años y la esperanza de vida supera los 82 años. Durante el 2009 se registraron un total de 1.569 naci-mientos, un 9,25% menos que en el año anterior, y 891 defunciones, un 11,4% más que en 2008. A pesar del descenso del saldo natural, su contribución ha sido mayor que la del saldo migratorio.

Consumo

El elevado nivel del paro en Mataró, unido a unas bajas expectativas para encontrar trabajo y a las restrictivas condiciones para la concesión de créditos y préstamos por parte de las entidades bancarias y de ahorro, genera una contracción del consumo de las familias de Mataró. El indicador indirecto del consumo local, la matricula-ción de turismos, registra un descenso interanual del 4,2% que avala la mala situación del gasto de los hogares.

Vivienda

Continúa el bajo nivel de construcción de viviendas nuevas en Mataró. Entre abril de 2009 y marzo de 2010 se han iniciado 70 viviendas, un 62,8% menos que las iniciadas en el mismo período del año anterior. La co-mercialización de viviendas también se ha ralentizado, ya que en 2009 se contabilizaron 654 transacciones de viviendas, un 19,7% menos que en 2008.

Actividad

El número de empresas se ha reducido en el primer trimestre de 2010 en un 5,7% interanual. En cuanto a las licencias de actividad, en 2009 se presentaron 573 solicitudes, un 14,7% menos que las recibidas el año 2008. Se han reducido también las solicitudes de obras mayores (-25%) y las de obras menores (-9,5%). A pesar de los descensos, dichos registros son claramente mejores que los existentes seis meses antes.

I+D

Los indicadores de patentes y de artículos científi cos publicados presentan un descenso en 2009. Comparándo-lo con otros municipios, el descenso en las patentes es más generalizado que el de las publicaciones científi cas.

Hostelería y turismo

Fuerte incidencia de la crisis económica en el turismo, produciéndose reducciones en la llegada y las pernocta-ciones de turistas, especialmente extranjeros. En Mataró, el porcentaje de ocupación media de los hoteles de la ciudad entre abril de 2009 y marzo de 2010 se sitúa en el 43,9%, cifra 5,3 puntos por debajo de la ocupación del año anterior.

Mercado de trabajo

El número de trabajadores asalariados y autónomos se ha reducido un 4,1% y un 5,1%, respectivamente. El paro registrado a fi nales de marzo de 2010 ha aumentado en un 20,3%, fi jando la tasa de paro registrado de Mataró en el 20,3%. A pesar de los malos resultados de estos indicadores, tal y como ya se ha indicado en el apartado de actividad, estos registros son mejores que los presentados en el anterior informe.

Actividad

El número de empresas se ha reducido en el primer trimestre de 2010 en un 5,7% interanual. En cuanto a laslicencias de actividad, en 2009 se presentaron 573 solicitudes, un 14,7% menos que las recibidas el año 2008.Se han reducido también las solicitudes de obras mayores (-25%) y las de obras menores (-9,5%). A pesar de los descensos, dichos registros son claramente mejores que los existentes seis meses antes.

Hostelería y turismo

Fuerte incidencia de la crisis económica en el turismo, produciéndose reducciones en la llegada y las pernocta-ciones de turistas, especialmente extranjeros. En Mataró, el porcentaje de ocupación media de los hoteles de la ciudad entre abril de 2009 y marzo de 2010 se sitúa en el 43,9%, cifra 5,3 puntos por debajo de la ocupacióndel año anterior.


Transporte

La intensidad media diaria de vehículos que circulan por la C-32 durante el 2009 se ha reducido en un 3,6% interanual. El número de pasajeros del autobús urbano ha disminuido en un 8,7% y el de usuarios del autobús interurbano ha sufrido una pérdida del 3,1%.

Recogida selectiva y vectores medioambientales

Disminuye la recogida selectiva de papel y vidrio, aunque crece la de envases y fracción orgánica. La progresiva concienciación ciudadana para separar los residuos que se generan se percibe a través de la entrada de vehícu-los en los centros de recogida de residuos, con un registro de más de 50.000 entradas anuales y un incremento del 13,3%.


10.2. Summary chart of the situation inMataró

TAULA 10.2.1. Summary chart of the situation in Mataró through 1th quarter 2010.


Demographics

On the 1st of January 2010, Mataró had a total of almost 123,000 inhabitants, a 1% rise compared to the fi gures for 2009. The average age in Mataró is 39.63 years, and the life expectancy is over 82 years. In 2009, a total of 1,569 births were registered, 9.25% fewer than in the previous year, along with 891 deaths, 11.4% fewer than in 2008. Despite the drop in natural growth, its contribution to the population was higher than the contribution from migration. Consumption

The high level of unemployment in Mataró, coupled with dim expectations of fi nding a job and banks’ and savings and loans’ restrictive conditions on granting loans, there was a contraction in consumption among households in Mataró. The indirect indicator on local consumption, car registrations, showed a 4.2% drop from the previous year, which reveals the weakness of household spending.

Housing

The low level of home construction in Mataró continued. Between April 2009 and March 2010 construction on 70 new homes began, 62.8% lower than the number started during the same period one year earlier. The commercialisation of homes also slowed down, with 654 home transactions recorded in 2009, 19.7% fewer than in 2008.

Activity

The number of companies dropped 5.7% during the fi rst quarter of 2010 compared to the same period in 2009. With regard to activity licenses, in 2009 573 applications were submitted, 14.7% fewer than in 2008. The number of requests for major construction projects also dropped (-25%), while the number of requests for minor projects dropped 9.5%. Despite this downswing, there were clearly more requests than six months earlier.

R&D

The indicators on patents and scientifi c articles published dropped in 2009. Comparing them with other towns, the drop in patents is more widespread than the drop in scientifi c publications.

Hotel and tourism industry

The economic crisis is having a heavy infl uence on tourism, with drops in the arrival of overnight visitors, espe-cially from abroad. In Mataró, the average occupancy rate of hotels in the city between April 2009 and March 2010 stood at 43.9%, a fi gure that is fi ve points under the occupancy rate the previous year.

Labour market

The number of salaried and freelance workers dropped 4.1% and 5.1%, respectively. The unemployment rate at the end of March 2010 had risen 20.3%, setting the unemployment rate in Mataró at 20.3%. Despite the negative results of these indicators, as mentioned in the section on Activity these fi gures are better than the ones presented in the previous report.


Transport

The average daily intensity of vehicles circulating on the C-32 motorway in 2009 dropped 3.6% compared to the previous year. The number of urban bus passengers dropped 8.7% and the number of interurban bus users fell by 3.1%.

Selective collection and environmental vectors

The selective collection of paper and glass dropped, while the collection of containers and organic waste rose. Citizens’ increasing awareness of the need to separate waste is revealed through the entry of vehicles in the waste collection centres, where there were 50,000 more entries per year, a 13.3% rise.

Transport

The average daily intensity of vehicles circulating on the C-32 motorway in 2009 dropped 3.6% compared to the previous year. The number of urban bus passengers dropped 8.7% and the number of interurban bus users fell by 3.1%.


11.1. Glossari

Variables utilitzades:

TAULA 11.1.1. Indicadors de síntesi. Mataró.

Conjuntura 26 Bona - mataro.cat · El suport rebut per part de la Diputació, que es remunta al...

Documents

Transcript of Conjuntura 26 Bona - mataro.cat · El suport rebut per part de la Diputació, que es remunta al...