Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els ocells...Conèixer la natura amb Jaume Sañé - Els...

Conèixer la natura amb Jaume Sañé

Els ocells

Conèixer la natura amb Jaume Sañé - Els ocells.indd 1 04/07/19 08:55

Primera edició (amb el títol Conèixer els ocells): març del 2009Segona edició: setembre del 2019

© del text: Jaume Sañé (www.jaumesane.com)

© d’aquesta edició: 9 Grup Editorial – Cossetània Edicions

C/ Violeta, 6 • 43800 VallsTel. 977 60 25 91

[email protected]

Revisió dels textos: José Luis Copete

Fotografies de l’autor, excepte portada (Jordi Cabanas), pàgs. 8, 12, 15, 21, 37, 99, 109, 114, 117, 125, 129 (Ferran Arumí) i 45, 49, 64, 65, 66, 67, 94, 97, 115, 118,

119, 127 (Jordi Bas)

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Cachimán Grafic, SL

ISBN: 978-84-9034-858-1

DL T 900-2019

introduccióConèixer la natura amb Jaume Sañé - Els ocells.indd 2 04/07/19 08:55

INTRODUCCIÓQuè és un ocell? .................................... 4Com cal observar i ajudarels ocells? ................................................... 9L’anellament científic .........................19

ELS OCELLSAbellerol ..................................................94Agró roig .................................................30Àliga cuabarrada ..................................49Àliga daurada ........................................48Àliga marcenca .....................................50Àliga pescadora....................................51Aligot comú ...........................................46Ànec collverd ........................................40Ànec cullerot .........................................43Astor ..........................................................47Aufrany .....................................................57Ballester .................................................103Bec d’alena ..............................................72Becada .......................................................76Becadell ....................................................77Becplaner .................................................34Bernat pescaire ....................................31Bitó ..............................................................26Bitxac ......................................................109Blauet .........................................................97Boscarla de canyar ..........................110Botxí ........................................................122Cabusset ..................................................22Cabussó emplomallat .......................23Cadernera ............................................137Cames llargues .....................................73Capó reial ................................................35Capsigrany ...........................................123

Índex

Cargolet ................................................127Cigne mut ...............................................38Cigonya .....................................................32Cigonya negra .......................................33Cogullada fosca .................................107Colltort ..................................................101Colom roquer ......................................82Corb ........................................................130Corb marí gros .....................................24Corriol camanegre .............................71Cotxa fumada ....................................111Cucut .........................................................93Cuereta blanca ..................................106Duc .............................................................91Enganyapastors .....................................92Esparver cendrós ................................45Esplugabous............................................28Estornell vulgar ..................................121Faisà ............................................................60Falciot negre .......................................102Falcó pelegrí ...........................................52Flamenc ....................................................36Fotja ............................................................70Fredeluga .................................................75Gaig ..........................................................132Gaig blau ..................................................96Gall fer.......................................................58Gamarús ...................................................87Ganga ........................................................64Garsa .......................................................133Garsa blava ..........................................134Garsa de mar ........................................74Gavià argentat .......................................78Gavina vulgar .........................................79Gralla.......................................................131


Índex 143

Gralla de bec vermell ....................135Griva ........................................................120Grua ...........................................................37Guatlla .......................................................62Mallerenga blava ...............................113Mallerenga carbonera ....................112Mallerenga cuallarga .......................114Martinet blanc ......................................29Martinet de nit .....................................27Mascarell ..................................................25Merla .......................................................116Merla d’aigua ......................................117Merla roquera....................................118Milà negre ................................................44Mosquiter comú ...............................124Mussol banyut .......................................90Mussol comú .........................................89Oca vulgar ...............................................39Òliba ..........................................................86Oreneta cuablanca ..........................104Oreneta vulgar ..................................105Oriol ........................................................119Pardal comú ........................................141Perdiu blanca .........................................59Perdiu roja ...............................................61Pica-soques blau ...............................128Picot garser gros ..............................100Picot negre .............................................99Picot verd ................................................98

Pinsà borroner ...................................139Pinsà comú ..........................................140Pioc salvatge ..........................................67Pit-roig ....................................................108Polla blava ................................................68Polla d’aigua ............................................69Puput..........................................................95Raspinell ................................................129Rossinyol ...............................................125Sisó ..............................................................66Tallarol de casquet...........................126Teixidor ..................................................115Torlit ...........................................................63Tórtora de bosc ..................................84Tórtora turca ........................................85Trencalòs ..................................................56Trencapinyes comú .........................138Tudó ...........................................................83Verdum ..................................................136Voltor comú ...........................................54Voltor negre ...........................................55Xarxet .......................................................41Xatrac comú ..........................................80Xatrac menut ........................................81Xibec ..........................................................42Xoriguer comú .....................................53Xot ..............................................................88Xurra .........................................................65


introduccióConèixer la natura amb Jaume Sañé - Els ocells.indd 3 04/07/19 08:55

Hi ha algú que no sàpiga reconèixer un ocell? Sens dubte que no. Hi ha mamífers que semblen peixos, amfibis que semblen rèptils i serps que semblen cucs. Però un ocell és un ocell, això és clar, una bèstia plomada amb dues potes i un bec. Aquesta definició la compleixen les nou mil es-pècies d’ocells que existeixen, de les quals unes cinc-centes, més o menys, viuen al continent europeu. Aquí estem de sort. La situació geogràfica del nostre país porta la major part dels ocells europeus a visitar-nos, sigui com a espècie de pas, com a hivernant procedent del nord o com a estival procedent del sud. Això, a part de les espècies sedentàries, és clar. En fi, vivim sense saber-ho en un paradís per als ocells.

Bèsties plomades…

Les plomes són amb diferència el tret que més identifica tots els ocells, una exclusiva que ningú més no ha pogut copiar. Científicament, les plomes són modificacions de les escates d’antics rèptils prehistòrics, una producció de la pell formada per proteïnes que té una composició semblant a les ungles i els pèls. La seva funció és cobrir el cos per aïllar-lo de l’exterior i, sobretot, augmentar la superfície de les ales i la cua fins aconseguir la condició indispensable per poder volar sense esforç: igual que els estels, els ocells necessiten ocupar molt espai i pesar molt poc.

Per complir amb èxit la seva funció, les plomes tenen un disseny es-pecial, amb un canó central que les fa alhora resistents i flexibles, guarnit a banda i banda amb tot de filaments molt prims que són les barbes. Les barbes pesen molt poc i s’enganxen entre elles amb tot de ganxos diminuts fins a formar una superfície molt lleugera però, en canvi, molt resistent.

Hi ha plomes de moltes formes i colors. Les de les ales i la cua estan preparades especialment per poder volar i solen ser les més fortes i tam-bé les més grosses. Però també hi ha plomes ornamentals i altres de més menudes, anomenades cobertores, que recobreixen i protegeixen tot el cos. I, a sota de les cobertores, hi trobarem el plomissol, que treballa com

Què és un ocell?

Detall de les plomes d’una fredeluga


Introducció 5

un aïllant tèrmic, i que és molt més abundant en les cries, que necessiten mantenir al màxim la poca escalfor que genera el seu cos.

Tots els ocells tenen molt en compte la funció de les plomes i la seva importància vital. Per això tenen glàndules especials que produeixen els greixos necessaris per al manteniment, i les potes i el bec són les eines perfectes per escampar aquest producte i mantenir en bon estat una per una totes les plomes del cos.

A l’hora de la veritat, la tècnica de vol varia en funció de l’ocell i de les condicions ambientals. Els grans ocells rapinyaires, per exemple, obren les seves ales immenses i es deixen portar pel vent ben bé com ho faria un estel. Però hi ha molts ocells, com els ànecs mateix, que pesen molt per les ales petites que tenen, i han de bategar les ales amb força si volen arrencar el vol i mantenir-se enlairats.

Però també hi ha algunes espècies que han tornat enrere evolutiva-ment. Les seves plomes han perdut la funció inicial i les barbes ja no estan enganxades entre elles, sinó que pengen del canó com si fossin pèls llargs i suaus. Són les aus corredores, que han renunciat a volar i en tenen prou caminant.

… amb dues potes…

Les potes dels ocells estan recobertes d’escates que creixen a partir de la mateixa pell, i també ens recorden que els ocells són descendents directes d’uns rèptils primitius. Però vet aquí que, de la mateixa manera que ha passat amb les plomes o amb el bec, l’evolució de les potes també ha produït models molt diversos en funció de les necessitats.

En general, els ocells molt especialitzats en el vol tenen potes poc desenvolupades que a vegades amb prou feines poden suportar el seu propi pes, com és el cas dels falciots. En canvi, les poques aus no voladores han desenvolupat potes potents i gruixudes que en el cas dels estruços han evolucionat de la mateixa manera que en alguns mamífers especialitzats, com ara els cavalls. El curs de l’evolució ha demostrat que, perdent dits i allargant les extremitats, és més fàcil agafar velocitat.

Els hàbits concrets de cada espècie determinen exactament la forma i la mida de les seves potes. Així, per exemple, molts ocells aquàtics, com les polles d’aigua i les fotges, han desenvolupat membranes que eixam-plen l’extensió dels dits i faciliten la natació. Sembla ben bé un primer pas evolutiu abans d’arribar a la forma definitiva, que tindrien els ànecs. En aquests ocells, la membrana ja s’ha estès per tot l’espai disponible entre els dits fins a convertir les potes en una aleta perfecta per impulsar el cos a dins de l’aigua.

Una altra opció és convertir les cames en una eina. Els ocells rapi-nyaires les tenen convertides en urpes. Els dits tenen una gran potència i disposen d’ungles afilades que els permeten subjectar amb seguretat les seves preses una vegada capturades i, fins i tot, matar-les a punyalades. Els lloros van més enllà: les seves potes són autèntiques mans que serveixen, si cal, per portar-se el menjar a la boca, tot el contrari que en els ocells terrestres com els faisans o les perdius, els quals tenen potes robustes amb ungles ferrenyes que els serveixen més que res per esgarrapar i des-enterrar les cucotes i les granes, que són la base de la seva alimentació. De fet, l’alimentació és la clau de la supervivència. Per això l’evolució ha


Jaume Sañé6

allargat les cames d’alguns ocells aquàtics fins a convertir-les en autènti-ques xanques, i això els permet buscar menjar en aigües poc profundes sense haver de mullar-se el cos. Qui té les cames més curtes s’ha de que-dar en aigües més somes i no té tantes opcions de trobar teca. A partir d’aquí, algunes espècies, com alguns ocells limícoles, han arribat a tenir les cames molt més llargues que el seu propi cos.

… i un bec

El bec dels ocells té l’origen en una modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits. Consta d’una part interior òssia lligada amb el crani recoberta d’una beina còrnia més o menys endurida anomenada ramfoteca. Molts ocells fòssils tenen becs rectes i proveïts de dents, semblants als dels corbs marins i els becs de serra actuals. Però l’evolució ha modificat aquesta eina biològica en funció de les necessitats de cada espècie. Així, per exemple, els ocells rapinyaires tenen becs valents i corbats que els serveixen per esquarterar la carn, que poden variar des de la potència dels voltors i les àligues fins a l’especialitat del bec dels aufranys, que el tenen més delicat, fet a mida per escurar les parts més toves dels animals morts.

En general, els ocells insectívors tenen becs llargs i prims que els permeten subjectar amb facilitat les seves preses, mentre que els ocells granívors solen tenir becs més curts i gruixuts per poder obrir les lla-vors. Però cada espècie té les seves adaptacions particulars. El durbec té un bec tan potent que li permet, fins i tot, obrir els pinyols de les cireres, i el trencapinyes, en canvi, té les mandíbules encreuades i con-vertides en una eina específica per obrir les pinyes menudes dels pins de muntanya.

L’adaptació dels ocells a la vida aquàtica ha donat com a resultat una gran varietat de becs a vegades molt especialitzats. Moltes espècies, com els martinets i els bernats, tenen becs llargs i punxeguts adaptats per a la pesca. Els becs d’alena el tenen doblat enlaire per resseguir amb facilitat la superfície de l’aigua, i els capons reials, en canvi, el tenen doblat cap avall per capturar més fàcilment les bestioles que viuen al fang. L’evolució ha aplanat el bec dels becplaners fins a convertir-lo en una autèntica espà-

Àliga cuabarrada


Introducció 7

tula, però una de les adaptacions més sofisticades és el bec dels flamencs: un autèntic filtre que amb l’impuls de la llengua agafa l’aigua, en tria les substàncies nutritives i la torna a expulsar amb una rapidesa insuperable.

Per què fan niu els ocells?

L’adaptació al vol exigeix mantenir sempre el cos amb un pes mínim, i això no és gaire compatible amb l’augment de pes que necessàriament experimenta una femella prenyada. Els ocells han de treure’s de sobre el pes de les seves cries com més aviat millor, i ho fan quan encara són mi-croscòpiques, envoltades, això sí, de tot l’aliment necessari per als primers dies i cobertes per una closca protectora i transpirable alhora. És a dir, els ocells fan ous. Amb això mantenen intacta la capacitat per al vol, però ho paguen amb una feinada: els ous s’han d’escalfar fins al moment de l’eclo-sió i, a més, s’han de guardar en un lloc protegit i arrecerat: un niu.

Hi ha molts tipus de nius. Per començar, hi ha alguns ocells que pràc-ticament no en fan. Simplement ponen els ous directament a terra i con-fien que el mimetisme els protegeixi de l’hostilitat de l’entorn. Les perdius en són un bon exemple. Amb aquest sistema, el niu només té utilitat du-rant la incubació, ja que els pollets s’espavilen tan aviat com neixen i amb ben poques hores de vida ja són capaços de seguir la mare i abandonar el niu. Diem que són ocells nidífugs.

L’estratègia contrària són els ocells anomenats nidòfils. Els pollets nei-xen molt desvalguts i per això els adults construeixen nius ben treballats, capaços d’acollir els seus fills fins que són capaços de volar. Entre els ocells nidòfils s’hi troben autèntics arquitectes capaços de construir nius molt elaborats. Els oriols són els artífexs d’una de les construccions més treballades: una tassa que penja lligada només per les vores a les branques horitzontals dels arbres. Una obra d’art superada només pels teixidors.

I el cant, per a què serveix?

La veu dels ocells té un origen particular i no té res a veure amb la capacitat d’emissió de sons dels mamífers, que utilitzen la laringe, una part del conducte respiratori situada damunt de la tràquea. Els ocells

El niu de les garses és ben elaborat


Jaume Sañé8

també tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons. Per aquesta funció han desenvolupat la siringe, un òrgan vocal propi format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals. La siringe està situada a l’extrem inferior de la tràquea, ja a l’inici dels bronquis, i per aquest motiu el bec i la llengua dels ocells tenen poca influència sobre el cant.

Alguns ocells, com les cigonyes, no tenen siringe, però això ho com-pensen fent espetegar el seu bec ferreny que, en ser buit per dins, ressona a distància com unes castanyoles. D’altres, com els tudons i les tórtores, utilitzen el pap com a bossa de ressonància i l’inflen i el desinflen com un sac de gemecs particular. Alguns, com els cruixidells o els pinsans, repeteixen sense descans estrofes pràcticament idèntiques. D’altres, com els rossinyols, tenen cants elaborats que necessiten cert aprenentatge.

En tots els casos, els sorolls emesos d’una manera o de l’altra tenen una funció comunicativa. Els ocells canten per dir-se coses, i cada cant en concret és un missatge: tant pot servir per comunicar als altres veïns que un territori ja està ocupat com per advertir de la presència d’un perill immediat.

En general, els ocells que viuen a espais oberts, com ara els sisons, no tenen necessitat de tenir cants gaire potents, ja que els mascles poden complementar el cant amb elaborades danses sexuals. En canvi, molts ocells forestals, com els picots, han desenvolupat una veu molt potent que els permet comunicar-se a distància sense cap contacte visual. Tots els cants, això sí, són molt útils per als ornitòlegs per identificar els ocells sense necessitat de veure’ls, fins al punt que un bon expert en ocells ha de ser també necessàriament un expert en cants. I saber que algunes espècies, com el gaig o l’estornell, escarneixen perfectament el cant d’altres ocells…

El rossinyol té un dels cants més elaborats


Per observar ocells no cal anar disfressat especialment, però sí que és veritat que si evitem portar roba amb colors molt llampants en sortirem beneficiats. Hi ha molts llocs on és possible fer observacions; de fet, podem dir que pràcticament arreu on hi ha una mica de natura hi ha algun ocell per observar, mal que siguin pardals o gavians. Ara bé, per començar és bona idea dirigir-se a llocs on els ocells estiguin una mica acostumats a la presència de gent, per exemple un parc urbà d’una ciutat o els observatoris fets expressos que tenen molts parcs naturals. Concretament, les zones humides són recomanables perquè acullen una gran densitat i varietat d’espècies de bona mida, especialment a l’hivern, quan s’hi apleguen una munió de migrants procedents del nord. Per po-der identificar bé les espècies, ens caldran uns prismàtics de vuit o deu augments i una bona guia de camp. Un pot ser autodidacta i sortir-se’n, però no és mala idea fer algun dels cursets o excursions ornitològiques que organitzen les nombroses associacions naturalistes del país. Més endavant, si ens hi volem dedicar de veritat, haurem de complementar els prismàtics amb un bon telescopi i un trípode, que ens permetrà observar en detall les espècies més complicades i identificar ocells a distància amb molta més facilitat. Avui dia, amb la tècnica del digiscoping, que permet adaptar una càmera de fotografiar al telescopi, és possible fins i tot tenir records (que a vegades es converteixen en proves) de les nostres observacions. Per fotografiar ocells amb una càmera convencio-nal, ens farà falta com a mínim un objectiu de 300 o 400 mm, combinat moltes vegades amb un amagatall de roba i els permisos necessaris de l’administració si es tracta d’espècies protegides o parcs naturals. La fotografia de nius no és gens recomanable per als principiants, pel mal

Com cal observar i ajudarels ocells?

Observatori al PN dels Aiguamolls de l’Empordà


Jaume Sañé10

potencial que podem causar, especialment si no tenim prou experièn-cia. Els ocells poden abandonar el niu directament a causa de la nostra presència o, molt més fàcilment, amb la nostra activitat haurem deixat el rastre perfecte perquè els depredadors el puguin localitzar. Per això a molts concursos de fotografia de natura les fotografies de nius estan prohibides expressament.

Per sort, l’observació dels ocells sol anar acompanyada d’un sen-timent d’afecte cap als ocells mateixos i cap a la natura en general. Llavors és quan surt la pregunta “què puc fer jo?”, i la resposta és ben senzilla. Respectar la natura i els ocells en particular i escampar els nos-tres sentiments com una doctrina ja és molt. Però a part d’això, també hi ha petites accions concretes amb què podem ajudar els ocells, com ara posar una menjadora al nostre jardí, construir i col·locar caixes niu o tenir cura d’un ocell ferit portant-lo a un centre de recuperació de fauna salvatge.

Centre d’informació del PN de Doñana

Uns ocells nidífugs: les polles d’aigua


Introducció 11

Com es fa una menjadora d’ocells?

El costum de posar menjadores per als ocells no és pas cap novetat. A molts països del centre i el nord d’Europa és una cosa ben normal. Es tracta, d’alguna manera, de donar un cop de mà a la munió d’ocells menuts que passen l’hivern al ras, mentre nosaltres cremem hores arre-cerats a casa amb tota mena de comoditats.

Una menjadora bàsica és una cosa tan senzilla com una plataforma de fusta d’un parell de pams de costat aixecada un metre del terra i situada en un punt tranquil del pati o jardí. Per anar bé, convé clavar quatre llistons a les vores de la plata per assegurar que el menjar no caigui a terra amb el mateix moviment dels ocells. Un tros de pal de telèfon ens pot servir per aguantar la construcció. Si volem treballar fi, hi muntarem una teuladeta per evitar que la pluja ens faci malbé el menjar, i ja ho tindrem enllestit.

En aquesta safata, hi posarem periòdicament pa engrunat, menjar d’ocells del que venen a les botigues, alguna poma oberta pel mig, so-bres de menjar de casa… Aviat veurem què és el que marxa més i el que va quedant. Això sí, cal tenir present que el primer dia no hi tin-drem pas un eixam d’ocells discutint-se pel menjar. Al contrari, com que de menjadores no n’hi ha pas gaires, vet aquí que al principi els ocells poc s’imaginen trobar teca sobre un estri tan estrany, i els convidats es presenten de mica en mica, són tímids davant la novetat. Això sí, si som constants i mirem que la taula sempre sigui plena, aviat notarem com augmenta la quantitat i la varietat dels comensals. I per a això tothom té bona memòria. Si cada any repetim l’experiència, ens fa-rem creus de com corren les notícies, fins i tot al món de les merles i els pinsans.

Els visitants de la menjado-ra seran més o menys diversos en funció del lloc on l’haguem instal·lada, però la teca que hi posem també influeix molt en la varietat dels convidats. Les llavors de tota mena, com ara escaiola, grana de nap, pipes o blat, atrauran pardals, pinsans, tór tores turques i altres ocells granívors: la fruita va bé per a les merles i els tallarols; el pa engrunat i la carn picada satis-fan moltes espècies, les malle-rengues s’ho mengen gairebé tot… En anys de molt fred, la menjadora serà més visitada, i si som constants, ens ado-narem que molts ocells se’n recorden d’un any per l’altre

La varietat en l’ofertaés la clau de l’èxit de les menjadores


Jaume Sañé12

i cada any s’hi afegeixen nous visitants. Hi ha almenys una vintena d’ocells que s’acosten a les menjadores ar tificials. Tot depèn de la si-tuació de la menjadora i de la varietat dels plats. Les mallerengues, els pardals, les merles, els tallarols, els pinsans, els verdums, els pit-roigs i els pardals de bardissa són alguns dels més habituals. Però si estem de sort, també poden venir el pica-soques o el gaig i, en anys de molt fred, el pinsà mec o el durbec.

Quan tinguem la menjadora en ple funcionament, podem provar d’oferir plats especials. Per exemple, si agafem un filferro i hi enfilem un bon grapat de cacauets sense salar, haurem preparat el plat preferit de les mallerengues. Només ens caldrà penjar la tirallonga prop de la menjadora i, una mica apartats, gaudir amb les mil i una cabrioles que ens oferiran aquests ocells menuts i entremaliats. I si tenim temps i ga-nes, també podem fer un plat encara més elaborat: pastís de greix amb pipes i grana de nap.

Per fer-ho, escalfarem greix en un cossi fins que sigui líquid, hi bar-rejarem pipes sense sal, grana de nap, escaiola, panís i altres llavors, ho remenarem fins que quedi tot ben barrejat i després ho deixarem refredar. Aquesta pasta la podem col·locar directament sobre la men-jadora. Però si l’entaforem en un forat fet en un tronc o n’omplim un test petit i el pengem cap per avall, tindrem totes les cartes per atraure mallerengues i potser altres ocells insectívors, com els picots o el pica-soques blau.

Als lluers els agrada especialment la grana de nap


Introducció 17

Els polls de les rapinyaires de nit, com els mussols banyuts, surten del niu abans de volar,però això no vol dir que estiguin abandonats

Què cal fer amb un pollet abandonat?

Cada primavera, els centres de recuperació de fauna salvatge s’om-plen de pollets suposadament abandonats. La gent els troba i els recull amb tota la bona intenció, però no tots necessiten les nostres atencions. Hi ha molts ocells que surten del niu ganganassos, quan ja han crescut força però encara no poden volar, i s’escampen per les branques dels voltants, on els pares continuen portant-los menjar. Aquesta és una ma-nera d’augmentar l’índex de supervivència de la germanor, ja que tots separats fan més de mal trobar per a possibles depredadors i, en cas que un tingui problemes, almenys se salven els altres germans. Els gama-russos i els mussols banyuts, i a vegades els pardals o les merles mateix, són d’aquesta colla que no se saben estar al niu, i en surten quan encara

Un flamenc ferit: cal immobilitzar peus i ales i aguantar el bec


Jaume Sañé18

no saben volar. Llavors, més d’una vegada es troben cara a cara amb un passejant que els descobreix i, com que no veu els pares enlloc, es pen-sa que ha trobat un pollet abandonat que demana protecció. I, és clar, podem tenir molt bona intenció, però com un pare i una mare no hi ha res. Per tant, cal pensar-s’ho dues vegades abans de recollir un suposat pollet abandonat, especialment si es tracta d’un rapinyaire nocturn.

De totes maneres, això no treu que puguem trobar un ocell real-ment necessitat. Els pollets dels falciots, per exemple, cauen a vegades dels nius i apareixen als carrers de les ciutats. També es pot donar el cas que trobem un ocell ferit o enverinat… Llavors el millor que podem fer és portar-lo a un centre de recuperació de fauna salvatge, ja que les espècies salvatges necessiten requeriments i alimentació específics que només un especialista els pot donar. El posarem en una caixa de cartró amb uns quants forats i el traslladarem al centre de fauna de seguida o bé trucarem als agents rurals perquè el vinguin a recollir. Cal tenir present, a més, que la major part de les espècies d’ocells de la nostra fauna són protegides per la llei, i, per tant, és prohibit de tenir-les en captivitat.


Els ocells 21

els ocellsConèixer la natura amb Jaume Sañé - Els ocells.indd 21 04/07/19 08:56

Jaume Sañé22

CabussetTachybaptus ruficollis

Com és?El cabusset té l’aspecte d’un ànec menut, de la mida d’un colom. A

l’època de cria té el coll vermellós i una taca clara ben visible a la base del bec. A l’hivern el plomatge és molt més apagat, fosc cap a les ales i més clar a la zona del coll i el cap.

Com viu?Els cabussets són ocells vergonyosos que, tal com diu el seu nom,

es cabussen sota l’aigua amb molta facilitat, tant per desaparèixer da-vant d’un perill com per buscar menjar. Viuen en aigües dolces amb poc corrent, especialment estanys i basses grans, i s’alimenten de cucotes, cargolins i matèria vegetal. Els nius són autèntiques plataformes de ve-getació que suren a l’aigua lligades a la boga o al canyís. Normalment ponen només quatre o cinc ous blancs, que tapen molt ràpidament amb fulles quan deixen el niu per qualsevol raó. Els polls, molt eixerits, tenen un disseny ratllat virolat, segueixen la mare de seguida i se li enfilen a sobre i tot.

CuriositatsEl cabusset és un ocell abundant al delta de l’Ebre i als aiguamolls,

i més aviat sembla en expansió a les terres de l’interior, on ara cria a estanyols i grans basses de pagès, i fins i tot a petits pantans artificials on aprofiten qualsevol clapa de vegetació aquàtica per instal·lar-hi el niu flotant.

Espècies semblantsEl cabussó collnegre, molt escàs com a ocell nidificant i més freqüent

a l’època de migració. És una mica més gros que el cabusset i, a l’època de cria, no té la vistosa taca blanca de sota el bec.

1

2

3

4

1

2

3

4


Els ocells 23

Cabussó emplomallatPodiceps cristatus

Com és?Encara que no ho sembli, és un parent gran del cabusset. A la pri-

mavera, és inconfusible pel collaret de plomes de color rovellat que li envolta el coll. A l’hivern, en canvi, perd totes aquestes plomes d’adorn i queda vestit de tons grisos, amb el pit i el coll de color molt escla-rissat.

Com viu?

CuriositatsL’alimentació a base de peixos menuts porta més d’un maldecap als

cabussons, que no són gaire ben vistos per alguns pescadors egoistes. A vegades algun cabussó ha enxampat un peix enganxat en un ham i han acabat morint tots dos.

Espècies semblantsA la primavera i l’estiu el cabussó és inconfusible. A l’hivern, en canvi,

hem d’anar amb compte amb les calàbries, ocells marins que vénen del nord i que tenen un disseny semblant.

Els cabussons emplomallats viuen en grans masses d’aigua dolça es-tancada, riques en peixos menuts, granotes, cargolines i insectes aquàtics que capturen sota l’aigua. Construeixen un niu que sura, fet a base de matèria vegetal que ells mateixos s’encarreguen de lligar amb la vegeta-ció de les vores fins a fer una plataforma estable que s’adapta d’aquesta manera als possibles canvis del nivell de l’aigua on la femella pon de tres a quatre ous blanquinosos que coven tots dos sexes. Al cap de gairebé un mes, neixen els pollets, que tenen un disseny molt vistós amb ratlles clares i fosques a tot el cos. Neden de seguida a darrere els pares i sovint se’ls enfilen a sobre i tot.

1

2

3

4


Jaume Sañé24

Corb marí grosPhalacrocorax carbo

Com és?Vist de lluny, el corb marí és un ocell negre com el carbó, amb una

taqueta clara a la gola i prou. Quan neda, porta el cos força enfonsat a l’aigua i el cap dret, mirant endavant i una mica enlaire.

Com viu?Els corbs marins són ocells pescadors. A dins de l’aigua, mantenen les

ales arrapades al cos i neden amb molta habilitat només amb l’impuls de les potes. Però a diferència de molts altres ocells aquàtics, com ara els ànecs, les seves plomes no són pas impermeables i per això després d’unes quantes cabussades queden xops, han de passar una bona estona a terra amb les ales obertes i el cos encarat a la direcció del vent, fins que no han ben eixugat tot el cos. A Catalunya vénen a l’hivern. Solen arribar cap a l’octubre, provinents de zones de cria d’altres països europeus, i passen l’hivern a rius, deltes, aiguamolls i pantans. Al pantà de Sau, per exemple, acostumen a prendre el sol enfilats a la punta del campanar de l’antic poble de Sau, que jeu submergit a les aigües d’aquest gran dipòsit artificial.

CuriositatsA algunes regions de la Xina hi ha el costum d’ensinistrar corbs ma-

rins capturats de petits per pescar per als homes, posant-los una anella al voltant del coll perquè a l’hora de “treballar” no es puguin empassar els peixos, que els seus amos recullen de dintre la gola dels ocells.

Espècies semblantsEl corb marí emplomallat, una mica més petit, a l’època de cria té un

plomall de plomes ben visible a sobre el cap.

1

2

3

4

1

2

3


Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els ocells...Conèixer la natura amb Jaume Sañé - Els...

Documents

Transcript of Conèixer la natura amb Jaume Sañé Els ocells...Conèixer la natura amb Jaume Sañé - Els...