Què puc conèixer (3a part)
21
Teoria de la reminiscència
description
Què puc conèixer (3a part). Teoria de la reminiscència. Plató va recórrer a un mite per explicar l´existència d´una realitat espiritual, l´ ànima , en un món que no li correspon, el món material. Aquest mite és el mite del carro alat , que apareix en el Fedro , un dels diàlegs de Plató. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of Què puc conèixer (3a part)
Teoria de la reminiscència
Psicologia o teoria de l´ànima
Plató va recórrer a un mite per explicar l´existència d´una realitat espiritual, l´ànima, en un món que no li correspon, el món material. Aquest mite és el mite del carro alat, que apareix en el Fedro, un dels diàlegs de Plató.
Psicologia o teoria de l´ànima
En aquest mite s´explica que el lloc natural de l´ànima és el món de les idees. L´ànima és comparada a un carro tirat per dos cavalls i conduït per un auriga que viatja pel món espiritual.
D’entre les ànimes n´hi ha de dos tipus: les divines que són comparades amb carros tirats per dos cavalls de caràcters semblants, dòcils i fàcils de dominar, i les humanes, on els dos cavalls són de caràcters oposats: hi ha un d´obedient i un altre de rebel a les ordres del conductor.
Psicologia o teoria de l´ànima
L´auriga no pot dominar el seu carro que es precipita al fons del món material arrossegat per la força del cavall rebel, que representa la tendència passional de l´ànima humana que venç l´altra tendència, l´espiritual o racional.
Una vegada en el món material, l´ànima ocupa un cos material que li servirà de presó i oblidarà la seva existència anterior. Només la dedicació al coneixement podrà guarir-la de la seva amnèsia.
Feu el comentari del text 10, pàgines 48 – 49 del llibre
Psicologia o teoria de l´ànima
La creença en la reencarnació s´estengué simultàniament al llarg del segle VI a. de C. per Grècia i l´Índia (hinduisme, budisme).
El seu origen pot trobar-se en les pràctiques del xamanisme siberià.
El xaman és l´individu que mitjançant certs rituals és capaç de separar la seva ment del seu cos i fer que la seva ment viatgi al món dels esperits.
En aquestes excursions psíquiques s´entén que l´ànima adquireix una saviesa suprasensorial.
Psicologia o teoria de l´ànima
La reencarnació sorgeix de la conjunció d´aquestes dues idees:
1. La capacitat de dissociar la ment del cos2. La capacitat de viatjar entre els dos
móns, el material i el espiritual i acabar ingressant en el cos d´una realitat viva material.
Cal notar que, en un principi, la reencarnació no era entesa com un càstig per culpes comeses en vides anteriors, sinó un privilegi o senyal de força.
Psicologia o teoria de l´ànima
La doctrina puritana de l´orfisme contribuí al canvi d´apreciació:
La reencarnació no era vista com un benefici, sinó com una càrrega, segons la qual l´ànima resta captiva en una presó material, que és el cos.
Aquesta visió negativa de la reencarnació seria la que fou acceptada pels pitagòrics i Plató.
Teoria de la reminiscència La teoria de la reminiscència (Conèixer és
recordar) apareix en el Fedó com una prova més de la immortalitat de l´ànima.
Però, a més, intenta respondre a la pregunta de com és possible en un món material tenir constància de l´existència de realitats que no són materials i que no poden adquirir-se a través dels sentits.
Segons els sofistes tots els nostres coneixements són adquirits, no hi ha altra manera de conèixer si no és mitjançant l´experiència.
Contra l´epistemologia empirista dels sofistes, Plató afirma, a través de Sòcrates, que existeixen coneixements que no poden ser explicats recorrent al coneixement sensible.
Teoria de la reminiscència En un diàleg anterior, el Menó, Plató
demostrà que els coneixements matemàtics no són producte de l´experiència.
Aplicant la metodologia socràtica, n´extreu un coneixement inconscient del seu interlocutor, en aquest cas un esclau al qual prèviament se l´havia seleccionat per la seva presumpta ignorància en qüestions matemàtiques
Sòcrates, amb un interrogatori eficaç i astut, descobreix finalment el coneixement matemàtic d´aquell individu que havia confessat el seu desconeixement en aquesta matèria.
Sòcrates- No és fàcil, però ho intentaré per tu. Fes venir del teu nombrós seguici un d´aquests servents, el que vulguis, per tal de fer-te amb ell una demostració. (...)Sòcrates- Digues, minyó, ¿saps que un espai quadrat és així?Esclau- Jo, sí.Sòcrates- ¿Un espai quadrat té, doncs, iguals totes aquestes línies i n´hi ha quatre?Esclau- Ben cert.Sòcrates- I aquestes altres, que passen pel mig, ¿no són també iguals entre elles?Esclau- Sí.Sòcrates- Així, doncs, fóra possible d´augmentar o disminuir aquesta figura?Esclau- Certament.Sòcrates- Si aquest costat tingués dos peus de llargada i aquest altre dos mes, ¿quants peus tindria tot plegat? Fixa-t´hi: si un costat tingués dos peus i l´altre només un, ¿veritat que l´espai seria d´una vegada dos peus?Esclau- Sí.Sòcrates- Ara, si també l´altre té dos peus, ¿no en resultarà un espai de dues vegades dos?Esclau- En efecte.Sòcrates- ¿De dues vegades dos peus, per tant?Esclau- Sí.Sòcrates- ¿Quant fa dues vegades dos peus? Compta i digues-m´ho. Esclau- Quatre, Sòcrates. Sòcrates- ¿I no hi podria haver un altre espai doble d´aquest, però semblant i amb totes les línies iguals com aquest?Esclau- Sí (...)Sòcrates- Au, doncs, prova ara de dir-me quina llargada tindrà cada línia del nou espai. La d´aquest és de dos peus. ¿Quants peus tindrà la de l´espai doble?Esclau- Evidentment, Sòcrates, el doble. Menó- Ja veus, Menó, que no li ensenyo res i només li ho pregunto tot.
Menó, 81e-86a
2 peus
2 pe
us
2 peus
2 pe
us
4 pe
us
4 peus
a
2a
Teoria de la reminiscència Com hem pogut comprovar, Sòcrates a través de les
preguntes fa treure a l´esclau tot el saber que sobre la qüestió matemàtica ell hi té.
Amb les preguntes Sòcrates ajuda l´esclau a recuperar un coneixement del qual ell no n´era conscient.
El que fa Sòcrates és ajudar-lo a recordar (reminiscència). Ha despertar un saber que estava endormiscat en la seva ànima.
La pregunta és: ¿d´on prové aquest record?
1. Si és d´aquesta vida, el coneixement és adquirit
2. Però l´esclau afirma que mai no l´ha après en aquesta vida.
3. Aleshores, només queda una explicació: l´ha après en una altra vida.
Per tant, això prova la preexistència de l´ànima, la seva immortalitat.
sofistes Plató
Per als sofistes conèixer significa saber que ignoràvem el que no sabíem.
Per a Plató conèixer és descobrir que ignoràvem el que ja sabíem.
Per a Plató l´epistemologia sofística condueix a una aporia (un problema lògic insuperable):
1. Si tens un absolut desconeixement d´allò que ignores, aleshores no podràs reconèixer-lo en el cas de trobar-te'l.
2. Si ja el coneixes, aleshores és inútil buscar-lo perquè ja és conegut.
Per tant, el coneixement necessàriament ha de ser reminiscència, és a dir, reconèixer el que ja se sabia sense saber-ho.
En el Fedó la teoria de la reminiscència es planteja a partir de l´anàlisi de la idea d´igualtat (la igualtat en si).
Quan observem la realitat sovint establim relacions entre les coses dient que unes coses són iguals a d´altres i d´altres que són desiguals.
Plató afirma que aquesta relació no la podríem establir si prèviament no disposéssim del coneixement previ de la igualtat en si.
Teoria de la reminiscència
Tot seguit es pregunta: on i com hem pogut conèixer la igualtat en si?
No ha pogut ser ni a través dels sentits ni en aquest món material, perquè el que els sentits ens transmeten són coses que alhora són iguals i desiguals (Heràclit) i la igualtat en si només pot ser igual a si mateixa (Parmènides).
La solució que dóna Plató és que el coneixement de la igualtat en si només pot explicar-se afirmant que s´ha pogut obtenir en una existència anterior i en un món diferent al món material.
Aquesta solució només podia ser assumible si se suposava que en la naturalesa humana hi havia una part capaç de preexistir a la seva existència actual: l´ànima.
Teoria de la reminiscència
En aquesta anàlisi captem una certa reconsideració del paper dels sentits. Encara podem recordar la desvalorització quasi absoluta de Plató del coneixement sensible en paràgrafs anteriors del mateix Fedó.
En aquest últim text es reconeix la importància, tot i que menor i mai equiparable a la del pensament pur, la raó.
L´experiència apareix com l´incentiu o l´ocasió perquè es desperti en nosaltres el record de la idea (la d´igualtat) que l´ànima havia contemplat en una vida anterior.
La rehabilitació dels sentits
Aquest últim text també permet fer una interpretació transcendentalista:
Les idees actuen com a prioris, és a dir, són entitats que no tenen un origen empíric però que condicionen i estructuren el coneixement de les realitats sensibles.
En el cas de la idea d´igualtat ens permet ordenar les realitats materials a partir del seu grau de semblança o diferència: aquestes realitats són més semblants que aquelles, aquelles realitats són més desiguals que aquestes.
Les idees com a prioris
Conclusió: Les idees se´ns manifesten en el món de les coses
o tenim una cert coneixement d´elles en aquest món material de dues maneres:
1. A través de les preguntes del mètode socràtic (Menó)
2. A través dels sentits (Fedó)
No es pot dir que sigui un coneixement directe de les idees, sinó un coneixement indirecte en forma de record.
La teoria de la reminiscència
