C oncursos

El present llibret ha concursat a la convocatoria dels premis següents:

PREMI MESTRE ORTIFUS

A la millor portada

PREMI MOCADOR

Al millor assaigsobre falles i cultura popular d’un llibretde falla

LO RAT PENAT

A la millor portadaAl millor Llibret

GENERALITAT VALENCIANA

PER A LA PROMOCIÓ DEL L’ÚS DEL VALENCIÀ EN L’ÀMBIT FESTIU

- 1 -

- 2 -

SUMARI

Concursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Salutació President . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Junta Directiva Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Entrevista a Rubén . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Poesía a la Fallera Major Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Entrevista a María . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Cort d’Honor Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Els nostres bebés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Recompenses Infantils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Actes del exercici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Boceto Falleta Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Explicació Falla Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Junta Directiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Vocals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Poesía a la Fallera Major. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Salutació Mireia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Cort d’Honor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Recompenses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Bunyols d’or i brillants amb Fulles de Llorer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Himne Regional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Boceto Falla gran. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Explicació de la Falla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Himne de la Falla Creu Coberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Fallers d’Honor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Programa de festejos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Tema: La Senda de la mascletà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

- 2 -

EDIC IÓEDITA

AC. FALLA MANUEL ARNAU-CREU COBERTA

TEMALa senda de la Mascletá

Per Tatiana Fernández Moncho

EXPLICACIÓ i RELACIÓ DE LA FALLATatiana Fernández Moncho

POESIA A LES FALLERES MAJORSTatiana Fernández Moncho

PORTADAJosep Xavier Fernández Escamilla

CORRECCIÓ i TRADUCCIÓ AL VALENCIÀTatiana Fernández Moncho, Antoni Palacios García

PUBLICITATRafel Brell, Julián Sisternas, Antoni Tortosa,Antoni Perles

Josep Gil, Quique Cárcel, Sonia Gi, Paco JiménezVerónica Brell, Antoni Palacios

MAQUETACIÓ i MUNTATGEJosé Angel Martínez López

GUIÓ i COORDINACIÓTatiana Fernández Moncho, Antoni Palacios García

IMPRESSIÓQUATRI GRAFIC, S.L.

Dipòsit legal V-266-2014- 3 -

SALUTAC IÓ DEL PRESIDENT

Un any més aprofite l'oportunitat des d'este full del llibret que m'atorga la falla per dirigir-me a tots els fallers, veïns i amics de la nostra festa. Vull dir-vos que hem passat un bon exercici, que seguim treballant per fer més que altres anys (la crisi també ens arriba a tots, en tots els sentits i molt més enguany a la nostra festa) per poder aconseguir dur endavant la nostra benvolguda festa.

Enguany vull donar la benvinguda a Mireia, María i Rubén, que són fallers des que van nàixer i este any ens van a representar amb tot esplendor per la nostra benvolguda barriada, ja que l'any passat va ser prou trist per a tots perquè no tinguérem representants ni en majors ni en infantils, enhorabona i que ho gaudiu.

Vull donar les gràcies a tots i cada ú dels fallers i falleres que des de l'ombra fan tota la labor que els correspon (teatre, llibret, decorats, festejos, loteries, tresoreria, relacions públiques i la resta d'activitats,etc.) i a tots aquells que amb el seu mínim esforç per contribuir fan realitat el bé per a la nostra festa i perquè el nom de la nostra falla continue en el lloc més alt d'este món faller cada volta més difícil.

També vull agrair a la comissió infantil, que amb tota la tenacitat d'algunes persones a realitzar com més actes millor per a ells, anem aconseguint que la nostra pobra comissió infantil (pobra en nombre de components) vaja creixent any rere any. Amb açò vull dir-vos que continueu per eixe camí, que sou el futur de la nostra comissió i d'esta gran festa. Ànim, xiquets!

Per a finalitzar, solament em manca demanar-vos que deixem de banda la crisi i els problemes i isquem tots junts al carrer a gaudir d'estes festes on de segur l'alegria i el bon ambient regnaran per tota la nostra demarcació, amb tots els amics i veïns, així doncs eixim i cridem...

VISCA LA FALLA DE LA CREU!

Salutacions. El vostre president.José Gil OrtuñoFalles 2014

- 4 -

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL

PRESIDENT RUBEN MORA NAVARROVICE-PRESIDENT 1º PABLO ESCOBAR JIMENEZ

VICE-PRESIDENT 2º GUILLEM GALLARDO VILLANUEVASECRETARIA ALBA BEIVER GARCIATRESORERA MIREIA ALEX GOMEZ

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL

MARC BELDA GUTIÉRREZMARC BELTRÁN NAVARROALEJANDRO BEYXER MIMIDANIEL DEL OLMO MÁÑEZ

MARCOS ESCOBAR JIMÉNEZPABLO ESCOBAR JIMÉNEZ

ALBERTO FERRER MARTÍNEZCARLES GALLARDO CAMPOS

BORJA GALLARDO VILLANUEVAGUILLEM GALLARDO VILLANUEVA

HÉCTOR GARCÍA GARCÍAXAVIER LLEONART RODRÍGUEZ

HUGO MARCO ALBERTMARIO MUÑOZ NAVARRO

ALVARO PALOMARES FLORALBERTO PEÑALVER LÓPEZ

CARLOS PLÁ GONZÁLEZALBERTO RIERA MORENO

ALEJANDRO SEGURA MARTÍNEZOSCAR SEGURA MARTÍNEZ

JAVIER SOLER CERVERAFRANCESC TÉBAR MORENO

- 6 -

ENTREVISTA A RUBÉNFALLA: Presenta't i digues com et diuen.PRESIDENT INFANTIL: Sóc Rubén Mora Navarro i tinc deu anys.

F: Conta'ns coses de tu.PI: Estudie quart curs de primària, en el col·legi Ramiro Jover de València. M'agrada jugar al futbol, bàsquet, bo, esport en general.Em va fer molta alegria ser president infantil, perquè no m'ho esperava, em va presentar ma tia Tere, perquè com el seu fill ja va ser president infantil, li feia il·lusió que ho fora jo també.Els meus actes preferits són el berenar infantil i arreplegar al president infantil. Desitge que tot vaja bé, que siga divertit i que tots ho passem molt bé.En la setmana fallera els actes que més m'agraden són la recollida de premis, portar l'estandard, encara que la cremà m'agrada molt poc, i el millor del millor és ser president infantil.

F: Com et definixes com a persona?PI: Sóc simpàtic, alegre i molt divertit, també sóc afectuós.

F: Què li desitges a la comissió?PI: Que ho passe molt bé, i que siguen unes felices falles 2014.

- 7 -

President Infantil: Rubén Mora Navarro

A la Fa lle ra Ma jor Inf antil

Tenim la sort, Maria,de tindre fallera majori ets tu la major alegriad'esta humil comissió.

Amb només huit anyetsdesprens espontaneïtat

i si cal parlar o ballarho fas amb naturalitat.

Amant dels animaletsi alhora molt viatgera,

presumida com la que mésperò per damunt de tot, fallera.

Els teus somnis de xiquetaenxisen als que et coneixen,però alerta amb la tissoreta

que tallar el pèl no et deixen!

Perruquera, ballarina, potser cantant,el que seràs ho decidirà el destíperò en 2014 el més important

és ser fallera major infantil.

Portes el gust per la falladins de la teua sang,

puix pertanys a una sagade les bones de veritat.

Iaia, mare i fins la tiahan sigut falleres majors,i ara et toca a tu, Maria,

fer-nos a tots este honor.

I a la falla de la Creud'alegria ens ha omplit

que és Maria Soto Brell,la fallera major infantil.

Tatiana Fernández Moncho

- 8 -

ENTREVISTA A MARÍA

FALLA: Presenta't i digues com et diuen.FALLERA MAJOR INFANTIL: Em diuen María Soto Brell i tinc set anys.

F: Conta'ns coses de tu.FMI: Estudie tercer curs de primària en el col·legi José Soto Micó de València. M'agrada molt córrer i cuinar. Vaig sentir molta emoció quan van dir el meu nom i em nomenaren fallera major infantil, després vaig saber que van ser mon pare i ma mare qui em van presentar.Els meus actes preferits són l'ofrena i les cercaviles, espere que tot isca molt bé i que vinguen a la meua presentació.Les coses que m'agraden de la meua falla són els jocs i la festa que s'organitza en la falla, també que tenim molts premis i que és molt gran i molt bonica.

F: Com et definixes com a persona?FMI: Sóc prou alegre i divertida, i sobre tot molt bromista.

F: Què li desitges a la comissió?FMI: Que ho passen el millor possible i vull dir-los que estic molt contenta de ser la fallera major infantil i de ser fallera de la Creu Coberta.

Fallera major infantil: MARÍA SOTO BRELL

- 9 -

C ort D ’Honor Inf antilCANDELA ABELLÁN GARRIDO

LAURA ALEX GÓMEZMIREIA ALEX GÓMEZALBA BEIVER GARCÍAMAR CANO VALENCIASARA CANO VALENCIAANGELA FORNÁS BOU

DANIELA FRAGA LUCASJULIA GALLARDO CAMPOS

ALBA GARCÍA GARCÍAPAULA GIL MARTÍNEZ

ELENA IBÁÑEZ PÉREZ-CHIRINOSMARTA IBÁÑEZ PÉREZ-CHIRINOS

RAQUEL IBÁÑEZ PÉREZ-CHIRINOSAITANA JIMÉNEZ PIÑEIROLARA JIMÉNEZ PIÑEIROANDREA LEÓN GARCÍA

NEREA LÓPEZ IGLESIASDAYANA LOZANO PASTORSUSANA MARTÍN GARCÍA

M. JOSÉ MARTÍN MARTÍNEZSONIA MARTÍN MARTÍNEZLAURA MARTÍNEZ GÁLVEZMARÍA MARTÍNEZ GÁLVEZ

AINOHA MARTÍNEZ LECHIGUEROBEATRIZ MARTÍNEZ LECHIGUERO

SARA PÉREZ BAUTISTACRISTINA PÉREZ GARCÍAAITANA PLA GONZÁLEZMARÍA RAMOS ALBERT

NATALIA RAMOS ALBERTMARIELA RANGO DOMÍNGUEZ

MARTA RODRÍGUEZ FERNÁNDEZCARMEN RUIZ FORTESMARÍA SISTERNAS RUIZINMA SOLER CERVERAPILAR VICENT BLESA

- 10 -

Els nostres b e b és

Marc Belda Gutiérrez

Julia Gallardo Campos

Re c o m p enses d e la Fa lla A la C o m issió Inf antil

Bunyol d’Or

SARA CANO VALENCIA

Bunyol d’Argent

Bunyol de Coure

BORJA GALLARDO VILLANUEVA

MARIO MUÑOZ NAVARRO

ALBERTO FERRER MARTÍNEZ

SONIA MARTÍN MARTÍNEZ

ALEJANDRO BEYXER MIMI

BEATRIZ MARTÍNEZ LECHIGUERO

AINOHA MARTÍNEZ LECHIGUERO

CRISTINA PEREZ GARCÍA

MARCOS ESCOBAR JIMENEZ

MARTA RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ

ALBA BEIVER GARCÍA

CARLOS PLÁ GONZÁLEZ

SUSANA MARTÍN GARCÍA

LARA JIMÉNEZ PIÑEIRO

- 12 -

Re c o m p enses d e JC F A la C o m issió Inf antil

Distintiu d’Or

Distintiu d’Argent

Distintiu de Coure

ALBERTO PEÑALVER LÓPEZ

SARA CANO VALENCIA

XAVIER LLEONART RODRÍGUEZ

MARTA IBAÑEZ PEREZ-CHIRINOS

AITANA PLÁ GONZÁLEZ

BEATRIZ MARTÍNEZ LECHIGUERO

AINOHA MARTÍNEZ LECHIGUERO

CRISTINA PEREZ GARCIA

MARCOS ESCOBAR JIMÉNEZ

MARTA RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ

ALBA BEIVER GARCÍA

CARLOS PLÁ GONZÁLEZ

SUSANA MARTÍN GARCÍA

LARA JIMÉNEZ PIÑEIRO

- 13 -

Ac tes d e l Exe rc ic i ACTIVITATS DE L'ANY 2013

El 4 de maig amb motiu del dia de la mare, els nostres infantils van realitzar tallers, on van elaborar regals per a les mares. Per la nit hi va haver sopar organitzat per la delegació de femenines, com a homenatge a totes les mares de la comissió.

El 8 de juny vam tindre la festa de benvinguda a l'estiu. Pel matí vam estar a la plaça d'Holanda fent una gimcana de jocs d'aigua, després paella per als infantils i per la vesprada taller de manualitats, en el qual van fer unes xancletes amb globus d'aigua. Ja per la vesprada tinguérem berenar i, per a acabar el dia, es va fer l'elecció del nostre President Infantil, Rubén Mora Navarro, i de la nostra Fallera Major Infantil, María Soto Brell.

El dia 11 de setembre el nostre grup de Teatre representà amb orgull a la nostra comissió en el concurs de teatre de JCF, amb l'obra CUQUI PER ALS DIMECRES, en el teatre de la Rambleta. D'ací a Hollywood!

El 5 d'octubre, en tornar de les vacances, s'organitzà, amb una gran assistència, la festa del MIG ANY FALLER, amb la realització al llarg del dia, de diferents campionats (petanca, truc i parxís). Al migdia vam degustar un deliciós arròs amb fesols i naps, acompanyats d'amics i familiars. Eixa mateixa vesprada, els nostres infantils van gaudir amb el concurs de tu cara me suena. Ho van passar bomba! Per la nit vam sopar tots junts per proclamar com es mereixen les nostres Falleres Majors. I vam concloure el dia amb un xicotet karaoke, que va fer les delícies de menuts i majors.

El 20 d'octubre va tindre lloc l'estrena dels nostres xicotets en el concurs de play-backs de l'Agrupació, on van posar en escena el número de GNOMEO I JULIETA, amb molts nervis, però també moltíssima il·lusió.

- 14 -

de play-backs de l'Agrupació, on van posar en escena el número de GNOMEO I JULIETA, amb molts nervis, però també moltíssima il·lusió.

El dia 1 de novembre vam celebrar la festa de HALLOWEEN, per la vesprada vam fer la tradicional cercavila de TRUC O TRACTE pel barri i vam collir tones de caramels, per després anar al casal a gaudir d'un berenar i jocs. Ya de nit, sopar de pa i porta i concurs de postres terrorífiques.

El 9 de novembre i en la Sala Canal, celebràrem la Presentació de les noestres Falleres Majors amb tota la comissió, amics, familiars i falles amigues, amb un gran fi de festa a càrrec de José Valhondo i el grup Superson.

El 16 de novembre poguérem gaudir de l'actuació en el concurs de Junta Central Fallera de play-backs dels nostres infantils, amb el número de GNOME I JULIETA. Estan fets uns artistes!També el 16 de novembre vam tindre un dia d'allò més calentet, amb la celebració per la vesprada d'una reunió de Tuppersex i per la nit vam gaudir d'un magnífic sopar i l'espectacle eròtic de David el Mago.

Els dies 13 i 14 de desembre va tindre lloc, al nostre casal, el Cap de Setmana Cultural, que enguany estava dedicat al nostre gran cantant Nino Bravo. Amb un gran èxit de crítiques i assistència, gràcies a la col·laboració dels familiars del

cantant, que ens van cedir la majoria dels objectes que vam exposar. Hi hagueren xarrades col·loqui, amb antics companys i familiars del nostre benvolgut artista, actuacions musicals i tot rubricat amb un sopar i l'actuació de José Valhondo, pare de la nostra Fallera Major Infantil, component de la nostra comissió i cantant principal en el reeixit musical de Nino Bravo.

El 21 de desembre per la vesprada férem un conte de Nadal, on participaren els nostres infantils, que prèviament havien adornat el casal amb motius nadalencs. Després de sopar tinguérem l'honor de comptar amb la visita del Pare Nadal, qui va repartir regals a tots els que eren presents.

El 5 de gener vam celebrar la nostra particular cercavila dels Reis Mags, acompanyats per una fabulosa xaranga per tot el barri i després a gaudir dels regalets. Quina il·lusió!

- 15 -

El 10 de gener es va produir la disparada d'eixida per als nostres tradicionals campionats de parxís i d ò m i n o . E l 1 4 d e g e n e r continuàrem amb el campionat de T R U C F a l l e r e s M a j o r s i posteriorment el dia 19 del mateix mes, el popular campionat de bitlles.

El 18 de gener gaudírem amb un sopar i en acabant amb un monòleg a càrrec del còmic i amic

Manu Gorriz, guanyador del circuit café-teatre de 2013 de València i assidu en el canal Paramount Comedy.

Continuem i el dia 1 de febrer vam estar invitats al b e n e r a n d e l n o s t r e President Infantil, Rubén, que va fer les delícies de tota la nostra comissió amb la seua eterna simpatia i desimboltura, és un crack.

El 15 de febrer, María, la nostra guapíssima Fallera M a j o r I n f a n t i l , v a obsequiar a tota la seua comissió amb un fantàstic berenar. Ho vam passar genial i vam gaudir molt de la seua companyia.

I no podia ser menys Mireia, la nostra Fallera Major, qui el 22 de febrer va tindre el gust de delectar a tota la comissió amb un suculent sopar, on no podia faltar ningú, semblava el Sopar de la Plantà!

El dia 1 de març vam acudir al casal a sopar i a gaudir del monòleg del nostre benvolgut amic i ja quasi membre de la nostra comissió, Óscar Tramoyeres. Un fenomen i de Rafelbunyol, quasi res.

- 16 -

Bo c e to Fa ll a Inf a ntil

Artiste: C a rlos Herra nz M a rtínez

Le m a : Un d í a d e gra nj a

Un d ia d e G ranjaPer Tatiana Fernández Moncho

El nou dia ja ha arribat És un gall organitzatEls animals es desperten I l'ordre molt li agrada

El sol llueix allà dalt No vol veure brutedatI les faenes comencen Ni cosa desordenada

Les gallines ja es mouen, En esta granja tenimMengen els pocs i els cavalls, El corral més net de tots

Tots ens hem de preparar No trobaràs res pel migQue tenim un vigilant Ni cap branca ni cap os

Claudi és el gall més despert Claudi és el millor vigilantDe la nostra granja I sap on és cada cosa

Res de vista no se'n perd Si un pardal es posaI ens posa a tots a ratlla O hi ha un gos al seu voltant

Ell és l'amo del corral La granja és molt divertidaI a totes les gallines mana Farem moltes activitatsQui no obeïsca farà mal Diguem tots ja bon dia!

i no passarà de la barana Que l'aventura ha començat

MARTA CORRE SENSE PARARAMB LES CABRETES AL VOLTANT

En la granja d'excursió Els trobarem sempre botantMoltes coses hui farem Tots els dies de la setmanaAlimentarem animalets

I gaudirem a muntó Els agrada molt passejarAmb les peüngles ben negres

És ben sabut que els xiquets Alegres les veurem botarSón amics dels animals Cantant sempre amb eeees llargues

Que amb ells solen jugarI ho passen la mar de bé El morro ben ple d'herba

Que pasturen sense pararA Marta li agraden tots Anant d'ací cap allà

Dels més grans als xicotets Al llarg de tota l'eraPerò els seus preferits

Són els menuts cabridets Són molt útils les cabretesPerquè ens calfen a l'hivern

Amb el seu pèl arrissat, Ens donen llet per al formatgeDel qual obtindrem la llana I mantega que estenem

- 18 -

RUBÉN VOL SER UN GRANGERI S'ENCARREGA DEL BURRET

A la granja tenim de tot Perquè el burro molt ajuda Gallines, cavalls i corderets En les faenes del camp

I un burret meravellós Perquè l'usem per llaurarA qui agraden molt els xiquets I la collita carregar

Rubén a la tanca ha pujat El burret ja està contentPer acostar-se al burret Perquè té la panxa plenaQue ja s'havia menjat Els seus bramits són potentsTres pomes i el jolivert I tota la granja s'assabenta

El burret menja garrofes I ara toca treballarQue Rubén li ha preparat Que estan per arreplegarPerò quan s'ha despistat D'una banda les maduixes

S'ha llançat per les carxofes! I d'altra els encisams

És un poquet roín Però se'n va ben contentI li agrada molt jugar Perquè li han fet companyia

Però li ho perdonarem hui Els xiquets, Rubén i Maria,Que ha hagut de treballar I han jugat tots de valent

UNA CISTELLA TÉ MARIAI DINS, UN ÀNEC CRIA

Maria ha trobat unes caixes I Maria que l'ha trobatI puja sense dubtar Vol ajudar-lo un poquet

Perquè ha trobat un ànecQue amb sa mare vol anar Com portava una cistella

Ha agafat l'aneguetLa mare i els tres fillets I li va cantant cançonsHan eixit de bon matí Perquè estiga tranquil·let

A passejar per la granjaS'han allunyat un poc massa Van acostant-se a la tolla

I s'ha perdut l'aneguet I ja escolten els demésCom reben amb molta joia

Com que és tan xicotet Al benvingut germanetHa començat a plorar

- 19 -

EL GATET ÉS UN FARTERAI JA TÉ LA PANXA PLENA

Acaba d'eixir el sol La resta dels animalsI un pardalet menys canta S'han enfadat bona cosaPerquè hi ha un gat llèpol I no volen tractar amb el gatQue se l'ha dut a la panxa la vaca, el burro ni la gossa

Hi havia un pardalet El gatet se'n penediràDespertant-se al seu niu Puix s'ha quedat sense amics

Fins que ha arribat el gatet Fins i tot està decidintI ja no farà més xiu-xiu Tornar-se vegetarià

Encara es llepa les ungles Perquè li anirà millorL'ha trobat ben saborós si comença a menjar Els pardalets tremolen vegetals, plantes i florsEstan cagadets de por! en lloc d'altres animals

Claudi vola sense parar Però quan ja quasi el tenenPerquè hui veu molta gent Comença de nou a volar

Li agrada molt jugarSobretot amb els xiquets I és que hui està molt divertit

Perquè pot amb xiquets jugarTots tracten d'agafar-lo No li passa molt a sovint

Però no els deixarà Amb la resta dels animalsEll sap volar més ràpid

I a tots marejarà La resta dels animalsEls miren entusiasmats

Els xiquets van darrere d'ell Comencen tots a jugarI fa com que es deixa agafar Esta granja és un festival!

EL GALL MÉS ATREVITESTÀ HUI MOLT DIVERTIT

- 20 -

En la nostra excursió Però de tant com correnTenim un esdeveniment Ni la senten ni se n'adonen

Que al corral de les gallinesHan tingut un naixement I ella molt preocupada

Aguaita des del corralEls galls ho celebren fora No vol que una mala jugada

I les gallines, dins, Als xiquets puga fer malParlen i parlen a tota hora

Mentre admiren el pollastretÉs groguet i molt I alhora el més menut,menut Que està als braços de sa mare,

Uns li porten bolquers Riu molt i fa gu-guAltres roba i joguets Fent que tothom es pare

I la iaia teix uns peücsSomriu I fa carasses

La gallina està contenta Mirant a tot el veïnatpuix la família va creixent I la gent para i fa gràcies

I ara ha d'estar molt atenta I cosquerelles al nounatAl que fan els seus xiquets

I a la granja es queden contentsEls més grans corren i juguen Perquè hi hagut un naixementI els avisa que no s'allunyen

I A BOQUETA NITÉS HORA D'ANAR AL LLIT

Comença a fer-se foscI els animalets badallen

Van acostant-se totsAls corrals i les quadres

S'acomiaden els xiquetsQue han aprés molt a la granja

Ara se n'aniran al llit dientBona nit cresol, que la llum s'apaga

LA GALLINA TÉ UN NOU FILLETQUE ACABA D'EIXIR DE L'OUET

- 21 -

Junt a Dire c tiva

PRESIDENT: En Josep Gil i Ortuño

VICE-PRES. 1º: En Antoni Perles i Navarro

VICE-PRES. 2º: En Josep Gil i López

VICE-PRES. 3º: En Vicent Josep Beneyto i Meliá

SECRETARI: En Francesc RodrígueziI Cascales

VICE-SECR.: Na Anna María Martínez i Basté

TRESORER: Na Patricia Fernández i Moncho

CONTADOR: Na Raquel Navas i Pérez

DELEGACIÓ LOTERIA: En Ferrán Navarro i Ramón

DELEGACIÓ CUOTES: En Josep Angel Martínez i López

DELEGACIÓ FESTEIGS: En Oscar Perles i Vendrell

En Josep Abellán i Angosto

En Andrés Jiménez i Cortés

En Pere Pau Escobar i Gómez

DELEGACIÓ ACTIVITATS DIVERSES: En Enric Cárcel i Pérez

En Josep Bizarraga i García

DELEGACIÓ SECCIÓ FEMENINA: Na Sonia Gil i López

Na Beatriu Beneyto i Rodríguez

DELEGACIÓ INFANTILS: Na Verónica Brell i Sáez

Na Sara García i García

En Jacobo Beiver i Lázaro

DELEGACIÓ CULTURA: Na Mª Dolors Garrido i Garres

BIBLIOTECARI ARXIVER: Na Lourdes Fernández i Moncho

EQUIP DE MUSICA: En Sergi Carrión i Martínez

En Joan Manel Mascarós i Martínez

DELEGACIÓ FALLERS D'HONOR: En Manuel Mascarós i Sanchas

En Gregori Mora I Giménez

DELEGACIÓ CASAL FALLER: En Gabriel Anaya i Hervás

En Francesc Jimenez i Martinez

VOCAL 1º: En Josep Mª Villanueva i Conejo

- 22 -

Vo c a lsJOSÉ FEDERICO ALBERT GALLENT

JORGE ALIAGA SANTONJAGABRIEL ANAYA VISIEDO

ÁLVARO ANTEQUERA MONTAÑANAFRANCISCO ARIAS MECOGERMÁN BELDA AHIBARJAUME BELDA MARTÍNEZ

FRANCISCO BEYXER GIMÉNEZJUAN CANO CALDERARO

AGUSTÍN CÁRCEL HERNÁNDEZJOSÉ VTE. CASES MARTÍNEZMANUEL CASES MARTÍNEZ

JOSÉ DE LA FUENTE GOLDEROJOSÉ RAMÓN DE ROS ANGUELU

JOSÉ ANTONIO DEL OLMO LÓPEZMIGUEL ENGUIDANOS MARTÍNEZ

ÁNGEL ESTEBAN JUANJOSÉ JAVIER FERNÁNDEZ ESCAMILLA

MANUEL FERNÁNDEZ LÓPEZSERGIO GALLARDO NAVARROFERNANDO GERICO GÓMEZ

JOSÉ GONZÁLEZ RAMÓNMIGUEL JIMÉNEZ MUÑOZ

ANTONIO LUIS LE ALCÁZARFCO. JAVIER LLEONART SINISTERRA

MATÍAS A. LÓPEZ TOMASJOSÉ VTE. LORENTE EMBUENAALEJANDRO LORENTE LÓPEZALBERTO MARCO VILLANUEVA

PABLO MARTÍN PATIÑOCARLOS MARTÍNEZ AURELLRAÚL MARTÍNEZ NAVARRO

VTE. JUAN MARTÍNEZ SOLERJUAN MOLINA PARDO

GERMÁN MOLINA ZANONJOSÉ LUIS MORENO PALANCA

AGUSTÍN MUÑOZ NAVARROFCO. AGUSTÍN MUÑOZ SÁNCHEZ

ANTONIO NAQUERA SERRANOPABLO NAVARRO GUILLENJORGE PAJARES GARABAL

GUILLERMO PAJARES NAVARROVICTOR PALACIOS GALIANOANTONIO PALACIOS GARCÍA

JUAN JOSÉ PALAZON VENTIMILLAJOSÉ PASCUAL SANZ

JOAQUÍN PEÑALVER LÓPEZVICENTE PÉREZ MARCH

MANUEL VTE. PÉREZ-CHIRINOS MÉNDEZJAIME RIERA PLANELLSARTURO ROMA JIMÉNEZ

JORGE RUIZ FORTESJULIÁN SISTERNAS HERNÁNDEZ

FCO. JAVIER SOLER MARTÍVICTOR SUESCUM GARCÍA

JOSÉ VICENTE TALENS GARCÍAJUAN JOSÉ TORRES UREÑA

ANTONIO TORTOSA FITOANTONIO TORTOSA MARTÍNEZ

JUAN LUIS VALLEJO FERNÁNDEZHÉCTOR VALLEJO GALLEGO

- 23 -

A la f a lle ra Ma jor

Fa deu anys que una xiquetava viure una il·lusió,

representant a la Creu Cobertacom a fallera major.

Col·laboradora i bromista,amiga dels teus amics,

nascuda en la nostra fallai filla d'un dels antics.

Mostres tu la tradiciói el gust per la nostra festadins de la nostra comissióel teu somriure manifesta.

Merche i Fele, els teus pares,es mostren ben complagutsi es senten molt orgullososde tindre una filla com tu.

Ja no ets eixa xiquetaperò gaudixes igual

perquè a la Creu Cobertatornes a representar.

Amb bon cor i simpatiaací et coneixem totsi ens ompli d'alegria

tindre't de fallera major.

El president d'aleshoresara et portarà del braç,

i a Maria i a Rubenbons consells els donaràs.

És per a tots gran honori mostrem el nostre esplaide tindre de fallera major

a Mireia Jover Garay.

Tatiana Fernández Moncho

- 24 -

Mireia Jover GarayHola amics, veïns i fallers. Enguany tinc l'honor de representar a la nostra comissió com a fallera major.Fa deu anys vaig tindre la sort de representar-vos com a fallera major infantil, i què xiqueta no somnia a arribar algun dia a ser fallera major? Doncs a la fi este somni ha arribat a complir-se. Encara recorde a Natalia, la meua fallera major de 2004, quan em va dir: “Espere veure't algun dia en el lloc en què estic jo”, Com de lluny ho veia! I ací estic.

M'agradaria donar les gràcies una volta i una altra als meus pares perquè sense ells hui no estaria ací fent realitat el meu somni. Ells saben millor que ningú la il·lusió que he tingut sempre. A Nacho, el meu nóvio, i a Rosa, la meua sogra, per recolzar-me sempre i viure al meu costat este any tan especial que m'espera. A Vanessa, la meua millor amiga, per estar al meu costat en tot moment, sempre atenta i disposada a fer

2 qualsevol cosa per gaudir este any amb mi. Als meus A , per estar sempre al peu del canó. Com no, als meus menuts, María i Rubén, i a Pepe, que estan fent que este any siga més especial encara. I no vull oblidar-me d'eixes estreles que tinc al cel, que d'alguna manera podran gaudir d'este any amb mi.

Per últim, vull invitar-vos a tots a disfrutar d'estes falles de 2014 i viure-les al màxim.

- 25 -

C ort D ’HonorMª CARMEN ALBERT GONZÁLEZ

VICTORIA ALBERT GONZÁLEZLAURA ALBERT VICTORIOMIRIAM ALIAGA TORRESELISA Mª ANAYA VISIEDO

MARI CRUZ APARISI GIMENOMª ANGELES AURELL HERNÁNDEZ

RAQUEL BALLESTER SANCHOLAURA BARBERÁN VISIEDO

AURORA BARRIONUEVO MUÑOZALICIA BENEYTO RODRÍGUEZ

RAQUEL BRELL SAEZLIDIA CARRIÓN MARTÍNEZ

ANA CASES TÉLLEZMARÍA CASES TÉLLEZ

NATALIA CASTILLO VAQUEROINMACULADA CERVERA BELLVERANA ISABEL CHULIÁ FERRANDIS

TATIANA DEL VALLE PASTORELENA DOMÍNGUEZ TORTAJADADIANA ENGUÍDANOS MARTÍNEZ

RAQUEL FERNÁNDEZ FERRANDOTATIANA FERNÁNDEZ MONCHOAMPARO GALIANO GILABERT

ROSA GALLEGO TROYAINMA GARABAL PARDO

MERCHE GARAY BUITRAGOROSALÍA GARCÍA GARCÍA

Mª CARMEN GARCÍA NAVALÓNMª LUISA GARCÍA NAVARROROSARIO GIMÉNEZ MUÑOZ

CAROLINA GONZÁLEZ BARRIONUEVOCASILDA GONZÁLEZ TORONDEL

NURIA GUILLEN GOMARMARINA GUTIÉRREZ VERDÚ

SARA HERNÁNDEZ PALOMARESMª SOLEDAD JIMÉNEZ CORTESLORENA LIMORTE MARTÍNEZ

TANIA LÓPEZ CABA

NIEVES LÓPEZ GARCÍACONCEPCIÓN LÓPEZ TOMÁSMª VICENTA LÓPEZ TOMÁS

CLARA LORENTE LÓPEZAMPARO MAÑEZ PARDO

CRISTINA MARTÍNEZ BASTEMARI JOSÉ MARTÍNEZ BASTE

Mª CARMEN MARTÍNEZ NAVARROBEGOÑA MARTÍNEZ SOLER

Mª CRISTINA MASCARÓS MARTÍNEZMª JESÚS MORENO CARRASCO

MARÍA NAVARRETE CANOIRENE NAVARRO GUILLENM.TERESA NAVARRO MAFÉ

MARÍA JOSÉ NAVARRO MAFÉNURIA NAVARRO MAFÉLORENA OLMO GARCÍA

AMPARO PALACIOS GALIANOCATALINA PARDO GÓMEZ

ALMUDENA PASTOR NAVARROAMPARO PÉREZ PEDRÓSBEGOÑA PIÑEIRO ARCOSMª PILAR POLIT BLASCO

Mª ANGELES RODRÍGUEZ FERRIREGINA RODRÍGUEZ GIMENO

SILVIA RUIZ FORTESMª TERESA SÁEZ DEFEZ

AMPARO SANCHO GIMENOMª TERESA SANTACREU CABRERA

LAURA SISTERNAS BARBERÁNMARI SISTERNAS BARBERÁN

ROSA TÉLLEZ DÍAZMª PILAR TORRES BELMONTE

EVA VALENCIA BROSELAMPARO VENDRELL JUANBEATRIZ VILLALBA SIGNES

Mª FELICIDAD VILLANUEVA RODRÍGUEZELISA VISIEDO SOLER

- 26 -

Re c o m p enses d e la C o m issió

Bunyol d’Or

Bunyol d’Argent

Bunyol de Coure

EVA VALENCIA BROSEL

MARÍA NAVARRETE CANO

GUILLERMO PAJARES NAVARRO

Mª LUISA GARCÍA NAVARRO

LAURA ALBERT VICTORIO

Mª PILAR TORRES BELMONTE

ROSALÍA GARCÍA GARCÍA

FERNANDO GERICÓ GÓMEZ

SARA HERNÁNDEZ PALOMARES

- 27 -

Re c o m p enses d e JC F

Bunyol d’Or amb Fulles de llorer

Bunyol d’Or

Bunyol d’Argent

Bunyol de Coure

CASILDA GONZÁLEZ TORONDEL

VICTORIA ALBERT GONZÁLEZMARÍA SISTERNAS BARBERÁN

JOAQUÍN PEÑALVER LÓPEZEVA VALENCIA BROSEL

MARÍA NAVARRETE CANOJOSÉ VTE CASES MARTÍNEZ

PABLO NAVARRO GUILLENGUILLERMO PAJARES NAVARRO

Mª LUISA GARCÍA NAVARRO

RAQUEL FERNÁNDEZ FERRANDO VICTOR SUESCUM GARCÍALAURA ALBERT VICTORIO

Mª PILAR TORRES BELMONTEFERNANDO GERICÓ GÓMEZ

SARA HERNÁNDEZ PALOMARES

- 28 -

Els nostres Bunyo ls d ’or i brillants a m b Fulles d e Llore r

Un any més tornem a esta pàgina, amb dos components de la nostra comissió, que han rebut la major insígnia de J.C.F. Les nostres excel·lentíssimes condecorades són:En primer lloc, una dona que va ser Fallera Major de la nostra comissió al 1990. Inclús sent molt jove en aquell moment, va poder disfrutar d'aquell majestuós any en gran, igual que ho vam fer tots nosaltres. De família "creuera" perquè... qui no coneix Pepe "el zapatero"? Seguint la tradició del iaio Esteban, posant tapetes, tacons, soles... just dalt del ja desaparegut Bar Samuel.Sempre la veureu en els playbacks, ajudant en els Fallers d'Honor... sent enguany molt especial ja que el seu fill Rubén és el nostre President Infantil. Recolzada sempre pel seu home Grego, les seues germanes (en especial Tere) i una infinitat més de gent que es podria continuar anomenant. Per tot això, ha arribat l'hora de rebre el Bunyol d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer per a Maria José Navarro Mafé.

En segon lloc, i no per això menys important, una altra fallera que ha continuat fidelment la tradició dels seus pares. Va ser Fallera Major al 1992 i per si açò fóra poc, va repetir l'any 2000.Va portar a la nostra comissió a qui hui en dia és el seu home, Sergio, i que a poc a poc ho va introduint al mon faller i en especial a la nostra comissió. És mare de dos fills, en els quals ja corre "sang creuera", participant els dos en playbacks infantils. Per això, la inestimable ajuda de sa mare preparant-los els tratjes, acompanyant-los a cada acte infantil, etc. Com no, recordatori a banda, es mereix eixe xocolate del dia de la plantà infantil que tot bon faller ha provat al llarg de la seua vida...ella ja sap a qui va dirigit aquest entranyable record. Així, ha arribat el moment de rebre el Bunyol d'0r i Brillants amb Fulles de Llorer per a, Maria Felicidad Villanueva Rodríguez.

- 29 -

Himne Re g iona l d e Va lènc ia

Per a ofrenar noves glòries a EspnayaTots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregenCàntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la RegióQue avnaça en marcha triomfal!

Per a tu la vega enviaLa riquesa que atresora

I es la veu de l’aigua càntics d’alegriaAcordats a ritme de guitarra mora.

Paladins de l’art te ofrenenSes victòries gegantines;

I als teus peus, sultana, tons jardins estenenUn tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dauradesEls paradisos de les riberes;

Pengen les arracadesBaix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amadaI en potentíssim, vibrant ressò,

Notes de nostra albadaCanten les glòries de la Regió.Valencians en peu alcem-se.

Que nostra veuLa llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a EspnayaTots a una veu, germans, vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregenCàntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aireNostra Senyera!Glòria a la Pátria!Visca València!

VISCA! VISCA!! VISCA!!!

- 30 -

Bo c e to F a ll a Gra nArtiste: José Ra m ón Espuig Esc rivá

Le m a: Pira tes d e la c risi

ELS PIRATES DE LA CRISIPer Tatiana Fernández Moncho

Enguany la nostra comissió i a tots els indesitjablesja té la falla plantada els llançarem a la carronya.i jo sóc l'encarregada de fer-los l'explicació. Polítics, banquers, veïns

i dones de la mala vida,Ens toca parlar de crisi, tots personatges roïns

que és el que el diari porta. que ens han portat a la ruïna.Així començarem per l'inicideixant la llengua ben solta. Sense més contemplació

em posaré a la faenaAssenyalarem culpables, i ja, sense glòria ni pena

bandolers i poca vergonya comence l'explicació.

remat de nostra falla serveis públics amb retalladestenim un bon cabot i els sous de capa caiguda

és l'home de la barbaque cada dia fa més por. ens han deixat un panorama

d'allò més desolador,El pirata que més mana on dir que qui paga manaés un home ben barbut és tota una il·lusió.

que parla sempre amb desganai no sap fer O amb un canut. On han anat els diners

que hem pagat els contribuents?Podria ser un pirata, Ens vendran que als serveis,

un notari o un bandoler però sabem que a grans events.el cas és omplir la butxaca

mentre un altre visca al carrer. I és que avui trobem en ruïnesel que abans eren castells de fum,

Perquè les males gestions com Hípica, Copa Amèrica,a empreses, bancs i política Fórmula u i xim pum.

ens han deixat sense pantalons,dignitat ni consciència crítica. Avui soterrem els excessos

de tanta corrupcióInfraestructures trencades, que ens han deixat a tots tesos

neteja desapareguda, i sense televisió.

EL SENYOR DE LA BARBA ENS FOTSENSE PEGAR NI BROT

- 32 -

L'EURO BE ENS HA ENGANYATI JA NO ENS ARRIBA PER A PORRAT

Les dones en el mercat perquè quatre caps de surono paren de discutir a Europa enganyaren.

de tant com el menjara tots se'ns ha encarit. Espanya no anava tan bé

i no estàvem al paradís,Enguany fa catorze anys seguíem sent els mateixos

des que en l'euro entràrem de bous i entrepà de pernil.que acabà sent un engany,

i bé que ens la colaren! Per arribar a fi de mesel qui no vullga furtar

Com volíem a la pesseta, se les haurà d'enginyartan nostra i aprofitada, per fer treballets en B.

ara els cèntims de la punyetano donen per a cansalada. Els nostres polítics satisfets

van lligar la jugadetaCada cop guanyem menys ens llevaren la pesseta

i la vida està més cara. i no tenim ni un quinzet.Haurem de fer aritmèticao matemàtica aplicada. D'esta crisi sortirem

a pesar d'estos políticsÉs que no ixen els números però haurem de lluitar béi els comptes no quadren, i mostrar-nos molt més crítics.

CONTRABAN I DINERS NEGRESDE DILLUNS A DIVENDRES

Quin desficaci i descontrol La policia no pot, no sap i no volno hi ha qui pose ordre, a la corrupció posar freen la venta de l'alcohol perquè potser l'any que veguanya qui més corre. obtinguen un bon sobresou.

La fam augmenta l'enginy Els lleven els efectius,i amb sis milions d'aturats els diners i la il·lusió,s'han posat tots a pensar i amb tant de bandolerd'on traure per a seguir. han de fer la viu-viu.

Tabac, alcohol i drogues La gent no troba treballestan a l'ordre del dia i cal buscar-se la vida

i amb retallades i sogues a l'obra o amb el fregalles desentén la policia. i sense segur a mida.

Els uns per necessitat El contracte està a extingir,es claven en tèrbols negocis ningú no solta els diners,

els altres per incapacitat la millor opció és fugiracabaran fent-se socis. buscant sort a l'estranger.

- 33 -

Mentrestant el govern no voldrem fer culpableno en vol saber res de res a qui només subsisteix?

i ja ningú no es sorprénd'on ixen els diners. Els diners negres es mouen

més ràpid hui que els preusPerquè dic jo, bons senyors, que ja diuen els que sabenque els bars estan tots plens que on no hi ha cap hi ha peus.

i la gent diu que no pot.Doncs d'on trauen els diners? En la nostra societat

cal anar ben a pressa,L'economia es submergeix puix qui roman a l'aguaiti ningú n'és responsable, després ja no mourà peça.

QUINA CASA POTS TROBARSI ET VOLS EMANCIPAR?

Els joves d'esta generació Ara bé quan et despistesno tenen ni per a pipes, t'han clavat les preferents

volen tenir il·lusió i dels euros invertitsperò els diners no els arriben. no troba rastre ni el vent.

Ací està la parelleta I veus com els teus estalvisde joves enamorats, que tant d'esforç t'han costat

que buscant una hipoteca s'han anat on ningú no saphan entrat al banc. i te'n recordes dels avis

El director molt amable que en el tema d'estalviaral seu despatx els rep eren d'allò més savison tot és confortable amb l'estalvi més eficaç:

però no parlen de diners. tot davall del matalàs!

Fons d'estalvis i plans de pensions, I dic jo, senyors dels bancs,Bono de l'Estat i lletres del Tresor, com és que ara pretenen

atrapen els euros molt rebé vendre als joves les bondatsi mires per on mires ja no els veus més. de les seues malifetes?

Els banquers són pirates Només vol la parelletai no els que hi ha a la mar, trobar el seu niu d'amor,

aquells els vaixells atraquen i necessiten la hipotecai estos no paren de furtar. per omplir el rebedor.

Si és que vols estalviar Amb uns sous que fan penatot són facilitats i els pisos menuts i cars,

els diners has de deixar ja pots viure a la faenai mai més no preguntar. que no tens ni per al gas.

Empren un senzill mètode Diners no presten els bancsque ja fa temps que els funciona: i els fills a casa romanen,

deixa diners un bon període per això es queixen els paresque el banc ja te'ls gestiona. que no tenen intimitat.

- 34 -

Són els temps que ens han tocat i en el sofà de la salaque som joves fins els quaranta un poc estrets van a estar.

no ens podem emancipari els pares a tirar de la manta. Els pares, plens de paciència,

s'acostumen al que hi haSi el xiquet amb la xicona perquè no cal misteri ni ciència

romàntic es vol posar per fer-se a la realitat.a passejar una estonaels pares ha d'enviar. Que els fills no troben treball

i no se n'aniran de casa,Que amb la casa ocupada no poden comprar ni llogar

ja no es pot ni festejar, i ací ningú no descansa.

MENTRE UNS HO PASSEN MALAMENTALTRES VIUEN A TUTTI PLEN

La bona dona Vanessa Molta gent viu alienasembla estar mal del cap, als problemes quotidianstots parlant de la pobresa amb golf, tenis i velai ella no sap d'on llevar. i entrades per al mundial.

Els rics pobres necessiten Assumptes ben preocupantsper entendre sa riquesa quan els recursos retallen

i penes que no els expliquen per als pobres estudiantsperquè no els interessa. jubilats i els que treballen.

Mentre la pobra Pilar Al qui els euros bé tocano sap què dur a la paella ja no li preocupa la gent,Vanessa es posa a buscar molt se li ompli la boca

com augmentar la mamella. de dir quants diners que té.

Tant els diners li sobren Tenim desequilibris gransque els gasta en estètica que van creixent a poc a poc

i els veïns més bé la troben i trobe que en uns anysun poc massa patètica. recollirem els enderrocs.

Que ja amb cinquanta anys Teníem el gran estatel que s'ha tornat penjoll anomenat del benestarno hi ha qui puga evitar i ara el malestarque arribe fins el genoll. s'ha generalitzat.

Pel barri ella passeja Però la pena més gran amb el seu abric de pell és veure com molta gent

pensant que genera enveja polítics, rics i banquers,com marquesa del potet. miren a un altre costat.

En nostra societat actual Ells la vida continuengallejar hui és ridícul que per cert és prou bona,

i a més d'un indicaran i del mal alié s'oblidenque es clave els diners pel cul. sols els preocupa sa persona.

- 35 -

PER TROBAR UNA SOLUCIÓCAL UNA BONA IGNICIÓ

La falla hem recorregutels pirates assenyalant,

i ara vostés em diranquè els ha paregut.

Tots tenim clars els culpablesque ens han dut a esta crisi,banda de grans miserables

amb ofici i benefici.

La societat només pottractar de sobreviure,

perquè si mostrem que ens fota aquells els dóna per riure.

Tenim grans desigualtatsi no trobem el remei,

qui crega que es pose a resaro que demane una llei.

Tindrà el mateix resultatmitjançant o no l'església;

es quedarà tremolanti esgotada la paciència.

Encara sort que la fallaes cremarà en Sant Josep,

haurem fet ja la riallai esperarem l'any que ve.

Ara bé, esta mala genthauria de ser combustible,perquè fer una pira potent

entre tots encara és possible.

Cremarem la fallaperò no esta crisi pudenta

i espere que la riallano abandone la Creu Coberta.

Ja s'acomiada el poetaque per cert escriu debades

i les seues línies esperasiguen ovacionades.

Si la història els ha agradatd'alegria ens va a omplir.I si el llibret és premiatestarem molt agraïts.

- 36 -

Himne d e l a Nostra F a ll aEn lo carrer Manuel Arnau

La Creu Coberta i adjacentsEs planta falla fa un grapat d'anysAmb ajuda dels fallers i la barrià.

En lo carrer Manuel ArnauLa Creu Coberta i adjacents

Es planta falla fa un grapat d'anysAmb ajuda dels fallers i la barrià.

En lo Regne de ValènciaHi ha un barri molt faller

Integrat de xiques guapesI de homens molt festers

Mos sentim molt orgullososPortant el nostre estandartPassejant a nostres donesPer els carrers de la barrià.

Som de la Falla Manuel ArnauLa Creu Coberta i adjacents

A on en festes de Sant JosepS'encés en flama i es calfen coets

Som de la Falla Manuel ArnauLa Creu Coberta i adjacents

A on en festes de Sant JosepS'encés en flama i es calfen coets

En lo Regne de ValènciaHi ha un barri molt faller

Integrat de xiques guapesI de homens molt festers

Mos referim com tots sabemI a veu en grito vos diguem

Que ni hi ha en el món sancerUna Falla com La creu

I no hi ha en el mon sancerUna Falla com La Creu

- 37 -

ANTONIO GARCÍA FERNÁNDEZM LUISA BLESA

FINITA SANCHIS VILAJOSEFA BASTE MAYORDOM

MATÍAS LÓPEZ CALEROFAMILIA MASCARÓS SANCHIS

LORETO SANCHIS VILAMª CARMEN ORTIZ

EXMO. PRESIDENTE DIPUTACIÓNRAFAEL GALINDO BURGUETVTE L. MARTÍNEZ BONAFÉ

E.J.ARNAUFAM. NAVARRO-MAFÉ

CARMEN SANCHIS VILAMª DOLORES NAVARRO MAFÉ

LOLA BONILLABLANCA MUÑOZ PIZARRO

PALMIRA NAVARROAMPARO VISIEDO RUIZ

JAIME SERFATY BENOLOLVICENTE TOMÁS

MANUELA CORTES CABALLEROANNE MARIE BORREILMANUEL VISIEDO RUIZMARIAN MORA FRANSÍNOELIA GARCIA DOLÓN

Mª DOLORES MUÑOZ ÁLVAREZ

SRES. BAUTISTA PÉREZAMPARO GIMÉNEZ GARCÍA

JULIA LOZANORENTAPLANT

PELUQUERIA CARITÉSRES. MARTÍN PATIÑOROSA AZNAR SÁNCHEZ

DOLORES AZNAR SÁNCHEZMª CARMEN DÍAZ MUÑOZANGELA BOU LA HUERTA

GRUPO ALIMENTARIO ARGALSRES. PERLES TRILLES

GRANJA RINYASRES. QUILIS PRAT

SRES. ROCA PASTORMONTSE Y FERNANDO

SUSANA Y ÓSCARCARMEN ZANÓN

JOSE VTE. RUIZ BELTRÁNMª CRUZ BARREIRO

SRES. MARTÍNEZ LECHIGUEROSRES. ALEX GÓMEZ

RAFAEL BRELLCHELO FORTES

FALLERS D ’HONOR

- 38 -

PRO GRAMA DE FESTEJOS1 DE MARÇA les 12 h replegà pels comerços de la barriada.A les 22 h «Nit de rialles», tindrem sopar i actuarà el monologuista Óscar Tramoyeres.

2 DE MARÇA les 10 h, com és tradicional, farem la nostra replegà per tota la demarcació de la nostra falla. Us esperem a tots.

8 DE MARÇA les 21.30 h, tradicional Sopar de Fallers d'Honor, als quals rebran Pepe, Mireia, Rubén i María, on se'ls farà entrega d'un record d'aquest exercici.

14 DE MARÇA les 19.30 h concentració en el casal per arreplegar el ninot infantil, acompanyarem Rubén i María.A les 21.30 h, sopar de la plantà per a la comissió infantil.A les 22.30 h, entrega de recompenses i trofeus dels diferents campionats que hem celebrat durant l'exercici. A continuació passarem a plantar el ninot de l'exposició i d'esta manera quedarà totalment plantada la nostra falla infantil.

15 DE MARÇA les 9 h, començarem amb una xocolatada per a tots els xiquets del barri, i es donarà per conclosa la plantà. Farem, com en anys anteriors, el dibuix de la nostra falla infantil.A les 12 h i fins les 14, hi haurà jocs infantils amb castell unflable, diversió per a tots els xiquets de la comissió i del barri.A les 19.30 h concentració en el casal per acompanyar Mireia a arreplegar el ninot de l'exposició. A les 22 h Sopar de la Plantà, per a tots els components de la comissió major, en acabant es farà entrega de les recompenses de JCF i de la falla.A les 24 h ens disposarem a col·locar el ninot de l'exposició, que donarà conclusió a la plantà de la nostra falla gran.A les 0.15 h discomòbil en el nostre casal, per començar la festa fallera.

16 DE MARÇA les 10.30h, i després de la gran acollida que va tindre l'any passat, de nou es tornarà a celebrar «l'esmorzar femení».A les 16.30h concentració en el casal, abillats amb el tratge regional, per arreplegar (esperem que siga així) el premi de la falla infantil. En tornar realitzarem una xicoteta cercavila per la nostra barriada, tot acompanyat per la Banda Unió Musical de Bolbaite.A les 21h concurs de paelles per a tota la barriada (informació en la Delegació de Festejos).A les 21h sopar per a la comissió infantil.A les 24h la nostra gran mascletà nocturna a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer.A les 0.15h gran discomòbil al carrer Tomàs de Villarroya, per moure l'esquelet.

- 39 -

17 DE MARÇA les 10h, concentració en el casal per anar a l'Ajuntament a arreplegar el premi de la falla gran (perquè n'hem de tindre al menys un), acompanyarem Pepe i Mireia perquè pugen a la tribuna a arreplegar-lo. Ens amenitzarà el trajecte la Banda Unió Musical de Bolbaite. En tornar, farem una cercavila per la barriada.A les 14h mascletà a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer.A les 14.15h tradicional arròs amb fesols i naps per a tota la comissió. Cal prendre forces per a la vesprada i nit que ens ve per davant.A les 15h començarà el muntatge per a l'actuació nocturna.A les 18h gimcana per a la comissió infantil.A les 21h sopar en el casal per a tota la comissió infantil.A les 22h tindrà lloc el sopar de la comissió major.A les 22.30h començaran els prolegòmens per a la meravellosa actuació de l'orquestra LA TRIBU, festa amb tots els luxes, bona música, bona barra, què més podem demanar?

18 DE MARÇA les 11h, arreplegarem a les nostres falleres majors Mireia i María per donar començament a la cercavila per la nostra barriada, acompanyats de nou per la Banda Unió Musical de Bolbaite.A les 13.45h començarà el repartiment dels ramells de flors per realitzar l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.A les 14h concentració en la porta del casal per preparar l'eixida.A les 14.15h, després d'arreplegar a les nostres falleres majors, Mireia i María, començarem a desplaçar-nos al lloc d'eixida en la plaça Sant Agustí, per començar l'ofrena, que serà al voltant de les 15.30h, acompanyats per la Unió Musical de Bolbaite.A les 19.30h per als infantils les tradicionals pinyates.A les 21h sopar al casal per a la comissió infantil.A les 22h serà el sopar per a la comissió major.A les 24h discomòbil dins del casal, per als que resistisquen.

19 DE MARÇA les 12h realitzarem la nostra cercavila per tota la barriada, acompanyats dels nostres presidents i falleres majors, i amenitzats per la Unió Musical de Bolbaite.A les 13h, Missa en honor del nostre patró Sant Josep. En acabant continuarem la cercavila.A les 14h, gran mascletà a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer.A les 18h cercavila de disfresses per a tota la barriada. Animeu-vos i veniu!A les 21h sopar de la cremà infantil.A les 22h es farà un xicotet castell de colors i a continuació tindrà lloc la cremà de la falla infantil.A les 22.30h, l'últim sopar de l'exercici faller per a la comissió major.A les 24h, mascletà mixta a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballer i a continuació es procedirà a la cremà de la falla gran, amb la qual donarem per conclòs el nostre exercici faller, i començarem a pensar en el vinent.

NOTA: Horaris i actes estaran subjectes a possibles canvis o modificacions.

- 40 -

PORTADA TEMA

LA SENDA DE LA MASCLETÀ

Disparada de traca a Burjassot. Constantino Gómez Salvador, 1920. Cedida pel Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí.

Tatiana Fernández M oncho

«Mucha es la gente a la cual le gusta el fuego de la pólvora. Muchísima la que asiste a su disparo. Mucha Traca se dispara. Mucho se escribe sobre ella y mucho más se habla.

¡Pero, qué poco sabemos de la Traca!» So Andrés Castellano Martí

- 41 -

INTRODUCCIÓ

La idea d'aquest llibret va sorgir el 15 de març de 2013. En arribar el sopar de la plantà, on comencen no tan sols els dies grans de la nostra festa, sinó a més a més els nous projectes ja pensant en el següent exercici faller. Tant és així que Toni em va suggerir que ja feia temps que no escrivia res per al llibret. Em va entrar la curiositat i ara, quasi un any després, estem fent realitat aquella iniciativa.

Hem triat la mascletà com a fil conductor d'aquest llibret perquè tot l'equip que hi ha darrere sentim una especial passió per aquest espectacle de foc, soroll i fum que tant caracteritza la nostra cultura i tradició.

Pretenc fer d'aquesta xicoteta obra una eina divulgativa i potser il·lustrativa. He pretés furgar la superfície del que la majoria coneixem per mascletà i arribar un poquet més al fons de la seua essència. M'he sorprés pel camí amb les dades que he anat trobant. He tingut el plaer de conéixer gent que m'ha ajudat bona cosa perquè ells sabien el que jo no i han volgut compartir els seus coneixements.

Ara, que la faena ja està feta, només vull que a qui vinga de gust llegir aquest llibret reba un poquet del que he descobert i gaudisca amb la lectura tant com jo he gaudit creant-lo.

- 42 -

LA SENDA DE LA MASCLETÀ

Si hi ha un espectacle, un esdeveniment diria jo, que caracteritza de veritat l'essència valenciana, lligat a les falles- que són les nostres festes majors més conegudes- però que també ocupa un lloc privilegiat en moltes altres festes majors que tenen lloc als municipis de tota la geografia de les províncies de Castelló, València i Alacant, potser tothom estarà d'acord en què estem parlant de la mascletà. Ja siga un poble xicotet o la més gran de les poblacions, quan estan en festes, arribarà el migdia i semblarà que el món s'ha aturat per un moment. I el motiu no és un altre que arriba el moment de disparar la mascletà. Tindrà lloc indefectiblement a la plaça major i, si hi ha algun despistat, sols ha d'adreçar-se cap a on va tota la gent. Es farà el silenci, sonaran els trons d'avís i puntualment, a l'hora convinguda, tindrà començament la mascletà.

Seran només uns minuts, però el que experimentaran els ulls i les orelles dels corpresos assistents romandrà aells per a tota la vida. La seua organització, on tot s'ha mesurat al mil·límetre, la disposició dels coets perquè allò vaja adquirint el ritme i la musicalitat necessàries, i, potser, el que més encisa especialment al qui hi assisteix per primera vegada: el terratrèmol final. Hi ha qui arriba a creure que ha quedat sord per a sempre (anecdòticament, va ser el cas del rei Alfons XIII en la seua visita a València l'any 1905). Afortunadament, passen uns minuts i tothom comprova que està perfectament. Qui ha presenciat una mascletà sap ben bé que sentir tremolar la terra sota els peus és una sensació incomparable, sents pertànyer a un lloc i un temps determinat on ha passat una cosa molt gran. Fins i tot les localitats veïnes en tindran coneixement. Tan gran com és el rebombori dels últims trons que arriben a grans distàncies. Hi ha un millor senyal per indicar que estem en festes?

Ara bé, molts hem vist moltíssimes mascletaes al llarg de la nostra vida, alguns fins i tot hem convivit amb elles des del nostre naixement, però què sabem de la mascletà? Tots els anys torna, a les places dels pobles, a la plaça de l'Ajuntament i davant del casal faller. Des de primera hora del matí està l'empresa de pirotècnia fent el muntatge, amb cordes, pals, carcasses, canyes, etc. I als ulls de l'espectador allò sembla un gran misteri. Per què eixos treballadors disposen totes les coses d'una determinada manera? Per què cada element va on va i no pot anar en cap altre lloc?

Com estàvem dient, ens hem criat amb les mascletaes, formen part de la nostra vida, tant si ens agraden com si no, i podríem arribar a pensar que tota la vida han estat presents i que sempre s'han fet de la mateixa manera, però és això realment així?

La història de la mascletà, està, com quasi totes, plena de llums i ombres. Com moltes coses els canvis i les evolucions han deixat en ella la seua empremta. Si bé hem d'agrair el factor circumstancial en molts aspectes positius de la seua evolució i consolidació, també hem de reconéixer que les circumstàncies no sempre han ajudat la mascletà a preservar la seua essència i han acabat convertint-la en una altra cosa molt diferent del que ja fa uns segles es podia entendre com a mascletà. I és precisament en estos aspectes en els quals volem parar especial atenció. Així doncs, comencem el nostre camí.

UN POQUET D'HISTÒRIA DE LA TRACA: ENTRE ELS USOS MILITARS I CIVILS

València, entenent-la com a regió, ha gaudit sempre d'una posició privilegiada a la vora de la mar Mediterrània, que ha afavorit des de ben antic el trànsit de persones, mercaderies i a la postre cultura. Amb les persones i les cultures viatgen formes d'entendre la vida i de celebrar esdeveniments. Des de molt diversos punts d'Europa, Àsia i Àfrica hi ha constància dels usos de la pólvora. De fet, encara que mai no sabrem de ciència certa quan va començar l'art de la pirotècnia a València, tenim la certesa que ja sabien com emprar la pólvora els valencians de 1228. D'entre estos usos podem distingir els civils i els militars. Els musulmans van recuperar pràctiques amb pólvora, tant militars com lúdiques. La pólvora en l'àmbit militar va començar a emprar-se al segle XVI en forma de canons i armes de diferents tamanys. Podem trobar exemples en nombroses pintures bèl·liques on apareixen grans rifles i pistoles més menudes. D'altra banda, en la vessant civil trobem usos pràctics, com ara en les pedreres i la mineria (on es va estendre el

- 43 -

seu ús als segles XIV i XV), i d'altres usos més lúdics, directament vinculats a les festivitats populars. Durant el segle XV la pólvora s'emprava habitualment en tot tipus de celebracions festives. No obstant això, el seu ús no estava exempt de conflictes entre els seus fidels i els seus detractors, així com entre el poble i les autoritats del moment, que van arribar a prohibir a València la utilització de «cohets corredors» durant la celebració del Nou d'Octubre de l'any 1412.

Per fortuna, l'ús de la pólvora en les celebracions va continuar endavant i a partir del segle XVII i especialment durant el segle XVIII el seu paper va anar sent cada cop més important com a company necessari de totes les festes populars, com ara Sant Josep, Sant Vicent Ferrer o el ja esmentat Nou d'Octubre. Així també era molt usual el vincle pólvora-festa a moltes localitats properes a València, com ara Torrent, Burjassot, Godella, Paterna, Montcada, entre altres, que avui en dia podem considerar bressols de les nostres tradicions pirotècniques.

Ja em fet menció dels usos civils i militars que tradicionalment s'han donat a la pólvora. Ara bé, en quines mans residia l'art del foc a la nostra terra? Durant molt de temps els savis que tenien la ciència de la combinació dels elements explosius van ser els militars, els pedrapiquers i l'església. Els militars és obvi l'ús que li'n donaven, els pedrapiquers mesuraven i calculaven la proporció de pólvora segons l'àrea a destruir, i l'església, per la seua part, ha estat durant segles el recer dels coneixements, les fórmules i les combinacions, ja que els monestirs albergaven els escrits. Mentre que els militars s'encarregaven de fer la guerra, els pedrapiquers, que tenien molts coneixements, no posseïen la cultura necessària per poder deixar-ne constància escrita. Aleshores, mentre els pedrapiquers passaven els coneixements de forma oral i molt a sovint de pares a fills, l'església ha ajudat a conservar escrits de fórmules i combinacions que, d'una altra manera, s'haurien perdut per sempre.

Si bé estem considerant tres grups que tenien els coneixements, només en feien ús dos: els militars i els pedrapiquers. Com totes les coses, estos usos van anar evolucionant i donaren pas, respectivament, a la pirotècnia (de caràcter militar) que donà lloc als focs artificials; i a la traca. La traca és un element bàsic de la nostra cultura del foc. Els seus primers usuaris eren traquers, personatges sorgits de l'evolució dels pedrapiquers dels pobles de Burjassot, Godella, Bétera, Montcada i Paterna.

- 44 -

Durant el segle XVII els actes religiosos cristians solien anar acompanyats de volteig de campanes. A la nostra terra, a més de les campanes al segle XVIII es va afegir la disparada de traques per a significar una major solemnitat.

Comprovarem al llarg d'aquest recorregut com la història de la pólvora a València ha tingut molt a veure amb la història de la pólvora a altres regions i tanmateix ha estat una trajectòria ben diferent pel que fa als usos i costums. Per proximitat els faré una breu referència a la progressió del correfoc a Catalunya.

Hem tingut l'honor de parlar amb So Andrés Castellano Martí, mestre de traca i membre de l'Associació Cultural Amics de la Pólvora. En el seu llibre Historias de la Traca traça l'evolució d'esta particular manera d'entendre el foc que tenim a terres valencianes. So Andrés Castellano Martí diferencia tres èpoques: la primera va de 1714 a 1814. La segona comprén el període entre 1814 i 1907, mentre que la tercera comença en 1914 fins a l'actualitat. Èpoques històriques que ajuden a entendre l'evolució de les nostres disparades.

Nous usos per a coses velles

Així tenim que en la primera època de la traca valenciana es van crear a Burjassot els termes «traca» i «traquer». Estos vocables deriven del terme «tranca», que va ser la denominació que van rebre les armes curtes anomenades en castellà culebrinas. Les tranques eren els canons d'aquestes armes. El que abans foren pistoles es va transformar en canonets per disparar en les festes. Ací tenim la connexió entre els usos militars del foc i els usos festius, que es va desenvolupar com expose a continuació.

És molt antiga la relació dels gremis d'artesans i la ciutat de València. Des de molt antic, entre la muralla de la Porta de la Mar i el riu Túria hi havia una esplanada que solia usar-se com a àrea de maniobres militars. Els tallers d'espasers, saeters, llancers, es trobaven dins de la ciutat, així com les forges. En el pla de la Porta de la Mar hi havia un antic molí i forja. Amb el temps es va convertir en la Casa de les Armes de València, que va estar molt activa fins el final de la guerra de successió. Després de la derrota de la batalla d'Almansa (1707), que va suposar la pèrdua dels furs valencians, les armes que van ser emprades per la població i que estaven emmagatzemades a la Casa de les Armes van ser destruïdes. Els operaris artesans, que havien tingut treball a València, van haver de tornar als seus pobles d'origen, on es van retrobar amb els seus antics oficis de pedrapiquers i ferrers. De les fogueres on es van cremar les armes de València només en van romandre les parts metàl·liques. Normalment els tubs de ferro es van vendre per a fondre, però alguns dels antics operaris de la Casa de les Armes els van guardar i se'ls van portar als seus pobles. Com ja hem comentat la majoria eren de Burjassot, Paterna, Montcada, Godella i Bétera.

A estes localitats van començar a emprar aquells tubs per a fer soroll, carregant-los, clavant-los a terra i disparant-los. Nous usos que van donar origen a nous vocables: les bombardes van passar a denominar-se canterelles, així tenim masclet, quan les disparades eren amb motiu de festes d'homes o celebracions de sants varons; i femella, quan la festa tenia el seu origen en una dona o una santa. En este cas la carcassa solia carregar-se amb pólvora i estampetes de la santa. D'ací que quan la disparada era de canterella mascle s'anomenava mascletà i quan es tractava de canterella femella, femellà. Amb el temps es va anar perdent el terme femellà i totes les disparades amb canterella van passar a ser mascletaes.

La consolidació de la tradició familiar

Ja en la segona etapa traquera, de 1814 a 1907, comencen a aparéixer les primeres grans famílies traqueres, molt lligades a la tradició gremial que no obstant va ser abolida amb el Decret de Nova Planta.

A més de les disparades que ja venien sent habituals en totes les grans celebracions, comencen a desenrotllar-se altres creacions com la «couetà», avantpassada de l'actual cordà, nascuda a Bétera el 1830, i els «trams de trons». Originàriament eren masclets units a trossos de canya, posteriorment es van unir amb una metxa i finalment esta metxa es ficava dins de paper per accelerar la combustió. Els trams de

- 45 -

trons han estat fins avui la base de les nostres disparades. Aquesta és l'època en què apareixen les «nuvolaes», que podien ser eixides, coets adherits a una canya i que encara hui continuen sent així, o els morters, que han derivat en els trons d'avís actuals. En ambdós casos la característica principal és que es tracta de trons o coets llançats a l'aire, on fan l'explosió.

Paral·lelament a l'art de la traca valenciana, que es caracteritza per la seua peculiaritat en la manera de fer i d'organitzar, a mans de traquers o coeters artesans provinents de les pedreres i les forges, durant el segle XIX ja s'havia estés per Europa i Espanya el costum de disparar castells de focs d'artifici. Esta vessant provenia de la pirotècnia, terme que tenia un origen destinat exclusivament a l'esfera militar, i va tardar a aplicar-se per a definir el que actualment coneixem com a pirotècnia. A mitjan segle XIX ja hi ha constància de disparades de castells de focs artificials a València, encara que els usos predominants continuaven sent els tradicionals de disparar traques.

El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua de 1870 definia la pirotècnia com «el arte que trata todo género de invenciones de fuego, tanto en máquinas militares, cuanto en otros artificios curiosos, para la diversión y festejo.» Estem fent estes distincions perquè encara al segle XIX hi havia diferències entre el traquer autòcton valencià i el pirotècnic. Mentre que el quefer del traquer tenia un caràcter més humil i popular i la seua fama es reduïa en molts casos a la comarca, el pirotècnic gaudia de prestigi i reconeixement fins i tot internacional. El pirotècnic francés Chertier va obrir pas en emprar clorat de potassa i nitrat d'estronciana que provocaven estreles de color que enxisaven el públic, un públic que va anar a poc a poc adaptant-se a les noves tècniques i demandava espectacles amb colorit.

A les poblacions properes a València, els nostres traquers continuaven fent el seu treball segons els usos i costums que dominaven. Els castells de focs artificials juguen amb la llum i tenen predomini de foc aeri, mentre que la nostra traca s'executa en el pla horitzontal i té com a component fonamental el so. En eixe sentit, lluny d'innovar amb nous components químics que aconseguiren nous colors com feien els pirotècnics, els traquers van anar allargant els trams de traca, van fer traques carregades, traques de luxe, que van ser les bases de l'espectacle sonor de l'actual mascletà. La traca ja no definia el tub de ferro que

Celebració d’un correfoc, 1928. Imatge cedida per l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València

- 46 -

abans contenia la pólvora per a la seua explosió sinó que ara el mot es destinava a la denominació de tota la composició. També hi van incorporar el foc aeri, però amb figures molt limitades que consistien a disparar morters des de certa alçada. El principal atractiu ara estava a fer traques cada cop més llargues.

A la capital tenien molta fama les traques amb motiu de la fira de juliol des de començament del segle XX. Podem trobar documentació gràfica relacionada amb traques quilomètriques i correfocs. El gust per aquests espectacles va propiciar que cada cop es feren traques de major longitud i disparades molt vistoses, com ara la que va tindre lloc amb motiu de la fira el 21 de juliol de 1903, quan es va encarregar la disparada de pólvora a 32 genets moros, que, a cavall, van fer una exhibició amb armes en el llit del Túria. (documentat en l'almanac de Las Provincias de 1904).

A finals del segle XIX ja eren freqüents les varietats de traques de gran metratge, les de luxe i les de llums. A València capital ja es celebraven concursos i la traca estava present en totes les grans celebracions, com ara les visites del rei Alfons XIII a València en 1905 i a Catarroja en 1906.

COMPOSICIÓ I DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS

Ara bé, ja sabem que cada cop les traques guanyaven en longitud i en soroll, però com disposaven els mestres de traca la seua obra per aconseguir el resultat desitjat?

L'àrea on s'anava a disparar la mascletà s'anomenava àrea de plantà i àrea de disparà. I les mesures que prenien com a referència eren dits, pams(uns 22 cm) i peus(30 cm). Per a les mesures de l'àrea quatre peus feien una passa i quatre passes feien un tram(120 cm).

Així tenim que les càrregues podien ser de mig dit, dit, dit i mig i així progressivament, com mostrem breument en aquest quadre.

DITS NUMERAT CÀRREGA NOM7/4 7 Tres dits i mig Tronotot6/4 6 Tres dits Tronot5/4 5 Dos dits i mig Tronot xicotet4/4 4 Dos dits Tro3/4 3 Dit i mig Tronet gran2/4 2 Dit Tronet1/4 1 Mig dit Troniu

Font: Historias de la Traca, de So Andrés Castellano Martí

Traca de la Fira de Juliol de València, 1900. Imatge esteoroscòpica cedida per l’Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de Valéncia

- 47 -

Pel que fa a la disposició dels coets, les plantades de traca originàries es feien en escampà, és a dir, en espais oberts. Aleshores es disparaven al voltant de 25 traques. En aquesta primera època es disparava a foc. Recordem que ací encara entenien la traca com a dispositiu de ferro que contenia una càrrega explosiva. Ja en el segle XIX es va introduir la disparada amb flameta, antecessora de la metxa. Des de finals del segle XVIII i començament del segle XIX va canviar la disposició de les traques, que va passar de l'escampà a eixarmentà i engraellà a flameta. Es tractava d'eixarmentà quan els coets es disposaven formant una sèrie. D'altra banda, quan la disposició es feia en dos fileres passant el foc d'una a l'altra rebia el nom d'engraellà. Quan la disposició no seguia cap ordre, es considerava que es llançaven els coets en parva. Es van augmentar els trams de traca, aconseguint composicions encara més rítmiques i sonores. En tots els casos la disparada es feia de manera manual.

Al llarg del segle XVIII una mascletà (aleshores coneguda com disparà de trons en flama) normal constava de 10 a 20 traques, i una molt bona arribava a tindre 40. Sempre al final es disparava una canterella Com tota la vida, la qualitat anava lligada a la quantitat i aquesta última als diners. Cap a finals de segle i començament del segle XIX van augmentar els trams de traca. Es considerava normal una mascletà amb 30 a 50 traques, les bones tenien de 50 a 70, i es considerava una molt bona amb més de 80. Habitualment es disparaven entre les 12 i la 1 del migdia, llevat que el motiu fora una festa religiosa, quan es disparava en acabant la missa major.

A partir de 1830-40 entrà en escena la canterella de fusta, amb la qual es llançava el tro sebà, que és l'avantpassat de les actuals carcasses. Aquest tipus de tro és llançat a l'aire mitjançant la canterella i fa diversos trons. A poc a poc les carcasses van anar sent més altes (4 a 6 pams)i fins i tot de 7 o 8, i amb un diàmetre major. L'alçada màxima que podia assolir la canterella anava marcada per l'alçada del campanar de la localitat. Cap a 1914 les disparades de migdia constaven de dos parts diferenciades: d'una banda trons baixos i d'una altra trons disparats a l'aire. La canterella de fusta es va emprar fins a 1914. Des de finals del segle XIX molts traquers comencen a disparar amb canterelles metàl·liques i a partir de 1914 s'abandonà l'ús de les canterelles de fusta. Càrregues explosives més potents van condicionar el canvi.

Al voltant de 1840-50 la traca va fer la seua entrada a les grans ciutats de València, Castelló i Alacant, sent les disparades de trons en flama o mascletà les més sol·licitades.

La disparada de traques es donava amb motiu de les festes importants. Així, el mestre traquer era contractat per la localitat que anava a celebrar festes i el procediment era com expliquem a continuació:La vespra de la festa arribava el traquer amb la seua colla. Aleshores tenia lloc l'entrà de traca vesprà, que anunciava que l'endemà era la festa grossa. A la nit, amb els festers recorrien els carrers de la localitat amb trons. L'endemà, dia de la festa, abans de l'eixida del sol, tenia lloc l'entrà de traca-aurora, i es calculava la quantitat de pólvora per tal de llançar els últims trons just a l'eixida del sol. Era una manera d'avisar a la població que ja començava la festa. Amb el temps, el nom d'este acte va evolucionar passant per diana i acabant en les actuals despertaes. De bon matí, el mestre traquer començava a traçar el dibuix de la plantà de la traca a la porta de l'església o en la plaça major. La colla disposava tot perquè a l'eixida de missa la plaça esdevinguera un gran espectacle de so i fum. Primer, els tres trons toc i després, a poc a poc, començava el soroll a agafar el ritme. Molt a sovint junt a les traques es disposaven coloms en gàbies, que eren soltats alhora amb la mascletà. Per acabar es disparava la canterella mascle. Finalment, el mestre traquer feia disparar els tocs finals, sempre tres.

Cap a finals del segle XIX la disparada de trons en flama i mascletaes era comú a tots els pobles de València. Fins 1897 els castells de focs artificials no eren gens comuns al nostre territori, tanmateix gaudien de bona fama en gran part de la geografia espanyola. Sí s'havia incorporat en bona mida al costum valencià l'espectacle del correfoc i la cordà. La consolidació i la incorporació progressiva de les disparades nocturnes van obligar a canviar les maneres de fer dels traquers valencians.

- 48 -

ARRIBEM AL SEGLE XX, PLE DE TRANSFORMACIONS CONSTANTS

I amb els canvis va arribar la tercera etapa traquera. Des de 1914 la traca va anar patint transformacions, quasi paral·lelament als esdeveniments propis del segle XX. Des de començament de segle, les tècniques autòctones van anar evolucionant acompanyades del progressiu abandó de l'elaboració tradicional i la còpia de processos de fabricació de l'estranger, especialment d'Itàlia. L'originària traca valenciana es va anar perdent i els ja considerats pirotècnics es van anar especialitzant en noves tècniques que, curiosament, responien a les noves exigències del públic. Encara que avui en dia tenim moviments de recuperació de la cultura de la traca valenciana, ja fa quasi un segle que van començar a caure en desús les traques quilomètriques. Actualment gaudim d'alternatives més coloristes i harmòniques que provoquen satisfacció en un públic cada cop més nombrós i heterogeni.

El segle XX, amb les seues evolucions en matèria de traca, si bé va canviar el panorama valencià d'usos i costums de disparar, també va donar fama internacional als artesans pirotècnics de la nostra regió. Bona prova en tenim amb la quantitat de guardons que han obtingut. A mitjan segle XX Cafís, Caballer i Bronchú van ser les tres millors pirotècnies de València, i les més famoses.

Bona part de la fama i del reconeixement ve donada pel fet de disparar mascletaes en la plaça de l'Ajuntament de València durant la setmana fallera. Curiosament, si bé estava molt estés el costum de disparar coets i mascletaes a molts pobles de la regió, a la capital no s'acabava de veure amb bons ulls aquesta pràctica. Des de començament de segle, les comissions falleres tiraven coets i traques i la premsa local ho criticava amb fervor, com mostra José Enrique Ferriols en el seu llibre Valencia, marzo y fuego. La pressió mediàtica va arribar fins el punt que el 18 de març de 1921 el governador civil publicava un ban on prohibia la disparada de coets durant les falles i les traques el dissabte de Glòria i Pasqua. La prohibició arribava a imposar sancions amb multa de 500 pessetes, que ja n'eren per a l'època. No obstant això, el costum no va desaparéixer i des d'aquell mateix any el nombre de falles va augmentar, arribant fins i tot a

Celebració d’un correfoc, 1928.Imatge cedida per l’Arxiu General i fotogràfic de la Diputació de València

- 49 -

Castelló.

La força de les falles des de sempre ha sigut imparable, i l'atracció de veïns i visitants ha anat augmentant des que en 1926 la premsa ja enregistrara l'arribada de turistes amb motiu de les falles. Amb la seua popularització, el foc, tan propi de la nostra terra, va anar consolidant-se i sent cada cop més i més conegut.

Si bé aquest aspecte de la popularització ha estat d'allò més positiu per a la traca valenciana, també és cert que la major demanda d'espectacles pirotècnics, l'espectacularitat cada cop major de les disparades i la constant incorporació d'elements innovadors han fet que aquella tradició familiar transmesa de manera oral de pares a fills s'haja perdut donant pas a una gran indústria que dóna treball a moltes persones, ja no solament en la preparació dels coets, sinó també per a l'elaboració de la resta d'elements necessaris, com ara el paper i el plàstic, entre altres.

LA MASCLETÀ I LES FALLES

Podem considerar 1814 la data de començament de la plantà de falles amb el sentit que la coneixem hui en dia, nascuda d'una banda de la necessitat de fer neteja en els tallers dels fusters a l'acabament de l'hivern, i d'una altra banda, de la necessitat de criticar i cremar les males conductes dels personatges del barri, polítics o gent amb cert poder. Entre 1814 i 1882 es plantava la falla qualsevol dia, no hi va haver una unificació de data per fer una activitat que ja estava prou estesa fins el 1882, quan es va fixar la data de la Plantà el 19 de març. Al matí es plantaven uns monuments que a poc a poc van anar passant de ser estoretes velletes a obres artístiques més elaborades, i a la nit es cremaven. Al voltant del monument s'instal·laven traques, que eren disparades coincidint amb la cremà.

A València la traca lligada a les falles va aparéixer en 1860.Des d'aleshores els trons es disposaven al llarg d'un carrer, però ja no dins ni al voltant del monument. Ací tenim que dos coses que havien nascut de manera independent van acabar formant una perfecta harmònia que ha engrandit la nostra festa fins al punt que la coneixem hui, i ambdues coses s'han convertit en elements necessaris, ja que sense la pólvora no entenem la festa.

- 50 -

Els veïns del barri van començar a organitzar-se per plantar falla i traca. Les dones, per la seua part, van començar a desfilar en cercaviles i ja en 1941 s'organitzà oficialment un acte que ja es celebrava des de feia temps: l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. L'any 1931 tinguérem la primera fallera major de València.

A mesura que es van anar formant les comissions falleres i es va anar establint el calendari de festes, van anar augmentant les dates de la festivitat. Els primers anys del segle XX el dia 19 de març només es cremaven els monuments que ja havien estat plantats el dia 17 o 18, i la disparada de traques tenia lloc des d'uns dies abans. Així tenim constància que l'any 1932 el 14 de març es llançaren traques en els principals carrers de la ciutat. En aquests temps ja s'havia desenvolupat entre la població el gust pels castells de focs artificials. El programa d'aquelles falles mostra que a la mitjanit del dia 15 de març es va disparar un gran castell en l'Albereda. Destaquem 1932 per ser la primera vegada que s'anuncià una disparada de traca en engraellat (fent referència a la disposició en paral·lel de les fileres de trons a la part final de la disparada) en la plaça Emilio Castelar (actual plaça de l'Ajuntament) amb motiu del dia de Sant Josep. A més a més es celebrava la despertà (aleshores coneguda com a diana) que va passar de ser a les 5 del matí, a les 6, a les 7 i actualment, encara que en molts barris està caient en desús, les despertaes ja tenen lloc a partir de les 8.

L'evolució de la festa ha tingut una trajectòria imparable, i ja en 1934 el nombre de comissions propiciava la celebració de la primera exposició del ninot als baixos del Mercat Central. No obstant això, els trons i la festa no sempre han anat de la mà. Així com hui en dia literalment patim els coets per tot arreu des del darrer diumenge de febrer, l'any 1945 les autoritats van prohibir la disparada de trons de bac fora de l'horari previst per a la despertà (entre les 7 i les 9 del matí).

Entre 1934 i 1940 es van anar alternant les traques de gran metratge amb disparades de mascletaes, que a sovint acabaven amb engraellat. En aquests temps ja comencen a aparéixer al programa de festejos noms com Antonio Caballer de Montcada i Luis Brunchú de Godella, que són en molts casos els encarregats de la disparada del castell de la Nit del Foc, que es celebrava el 16 de març.

Però no va ser fins el 19 de març de 1948 quan va aparéixer el terme mascletà aplicat a la disparada corresponent al dia de Sant Josep a la plaça de l'Ajuntament (aleshores denominada del Caudillo). Va tindre lloc a les 13.30 hores i a càrrec de l'Obrera Pirotècnica de Montcada.

Les disparades es circumscrivien a només uns dies abans de Sant Josep, no començant mai abans del dia 11 o 12 de març, però van anar guanyant adeptes que assistien puntuals a la cita. Per a l'any 1949 ja es documenta l'assistència de més de mig milió de visitants, amb més de 500 autobusos i 400 trens que van arribar el 18 de març a la nostra ciutat. A viure a prop la nostra festa s'han sumat personalitats de la societat i la política, actors, polítics, artistes. Fins i tot, en 1952 va presenciar les falles l'esposa de Franco. Tant era el

- 51 -

gust que la nostra festa provocava ja. Com a curiositat apuntem ací que l'any 1960 la néta del cap d'estat, Mª Carmen Martínez Bordiu i Franco, va ser la fallera major infantil de València.

Aquesta afluència de públic va suposar fama i reconeixement per als pirotècnics dels pobles al voltant de València. Disparar mascletaes a la plaça de l'Ajuntament era i és una excel·lent carta de presentació per a continuar treballant. Tanta és la importància que la pólvora té a la nostra festa que no tan sols valencians i turistes gaudixen en contemplar la disparada, sinó que ha estat molt freqüent que la premsa en fera referència. Així, amb motiu de la mascletà que va disparar Francisco Miquel de Torrent (de la família Cafís) a les 14hores el 19 de març de 1958 a la plaça de l'Ajuntament de València, Leocadio Mejías, en el diari Las Provincias, comentava:

«LA GRAN MASCLETÀ DE AYER. Hay una vieja tradición en nuestros pueblos que es la de disparar “mascletaes” en sus fiestas mayores al filo del mediodía, a la salida de Misa mayor. La “mascletà”, como se sabe por estas tierras, es una manifestación pirotécnica de características especiales que consiste en disparar cohetes detonadores de distintas gradaciones de potencia y sonido con un ritmo especial, lento y pausado al principio, para terminar con el “engraellat”-crescendo o apoteosis-final. Sobre las fantasías de las detonaciones agudas y sibilantes de las salidas y fuegos menores, hay un acorde de fondo con grandes estampidos, que los producen los “masclets”, que antiguamente eran de hierro, se hincaban en el piso de tierra de las plazas mayores y se les prendía fuego uno por uno por los “coeters”; y todo ello formaba un concierto especialísimo con ritmo creciente, que tenía a ser como una fiesta del fuego y del estampido.Esto lo han resucitado los falleros en esta fiesta mayor que son nuestras fallas de San José, y mientras estas permanecen plantadas en las calles, al filo de mediodía, en nuestra plaza Mayor, la del Caudillo, ante la casa de la ciudad, se dispara la “mascletà” siguiendo un viejo rito de nuestra región.Todas suelen ser buenas, pero ya los expertos las distinguen y las valoran en sus verdaderos méritos. La disparada de ayer a las dos en punto- y lo decimos en honor de una puntualidad que no se tuvo en días anteriores- que era la última del período fallero, a cargo del pirotécnico Francisco Miquel de Torrente, fue sencillamente extraordinaria, tanto por la potencia y riqueza del fuego como por ese ritmo especialísimo, creciente, majestuoso, a que antes aludíamos. Aquello tuvo honores de sinfonía Wagneriana, por su grandiosidad y por su belleza seca y tremenda. Así lo reconocieron distinguidas personalidades forasteras que presenciaron el festejo desde la tribuna principal del Ayuntamiento y quedaron fuertemente impresionados por la grandeza del acto. Una ovación unànime y prolongada mereció esta “disparà” de la multitud congregada en la plaza del Caudillo, que todos los días concurren en gran número a presenciar este festejo, tan típicamente nuestro.»

Opinions i gustos podrem trobar de tots els tipus, però hem de reconéixer de tota manera que la participació i l'impuls institucional de l'últim segle han estat fonamentals perquè la pirotècnia valenciana haja assolit la seua fama actual dins i fora de les nostres fronteres. Si bé en moltes ocasions el gust per la pólvora no ha anat de la mà del poder dominant, és ben cert que la pols negra ha guanyat finalment la batalla. Cap a mitjan segle XX ja eren prou habituals els castells i les mascletaes i, a més del públic creixent, la ciutat de València l'any 1968 ja comtava amb la Junta Central Fallera, i dins del seu pressupost es van destinar 1.800.000 pessetes per a focs d'artifici. Paral·lelament es van augmentar els preus de les disparades i en aquest mateix any es pagaren 100.000 pessetes per un castell.

A poc a poc anava augmentant el gust del públic pels espectacles de llum i soroll i eixe gust va anar consolidant una tradició que les generacions més joves ja trobem sobradament establida. Depenent del calendari les mascletaes i els castells, que en els primers temps tenien lloc només durant tres o quatre dies immediatament anteriors a Sant Josep, van anar ampliant les seues cites, a sovint comprenent una setmana sencera o fins i tot uns dies més. Per exemple, tenim que l'any 1980 hi va haver mascletà l'u de març, però ja no hi va haver cap altra més fins el dia 13.

Com comentem la institucionalització de la pólvora al cap i casal ha contribuït al coneixement de la nostra tradició traquera. En allargar les dates de les disparades s'obri el ventall de possibilitats d'assistir a presenciar-ne alguna any rere any. I això és possible gràcies a què l'any 1987 es va establir la disparada de

Font: Salvador Císcar i Juan, llibret falla Ramón i Cajal de Torrent, any 2009

- 52 -

mascletaes a la plaça de l'Ajuntament des del dia 1 de març fins al 19. Així mateix es va fixar les 14.00 hores com a hora de la disparada.

Aquelles primeres cròniques festives que feien els periodistes, a més de testimoni directe de les disparades i de l'efecte que aquestes provocaven entre el públic assistent, han significat l'avantguarda de com els diversos mitjans de comunicació que tenim a l'abast han tractat de reflectir el que les mascletaes suposen per a qui les presencia.

Així, d'aquelles paraules tan elaborades pels cronistes de mitjan segle XX, hem passat a poemes que molts xiquets han declamat en el concurs de Junta Central Fallera. Encara recorde ja fa anys la meua germana menuda recitant

«A la setmana fallera,I a migdia, el valencià,Deixa tot i a la carrera,

Se'n va amb il·lusió festeraPer a oir la mascletà...»

Es tractava d'un poema que relatava el moment de reunir-se a la plaça per viure l'espectacle. Ja hem considerat el segle XX com a un segle de canvis constants, i d'eixos canvis continus el més destacable potser siga la informàtica i la xarxa. La mascletà tampoc no ha escapat a la informatització

des de dos aspectes ben diferents: d'una banda, la disparada, que s'havia fet sempre a mà, a flama, amb metxa, passa a fer-se mitjançant tècniques mecàniques. D'una altra banda, la xarxa ha possibilitat que la gent gaudisca de la mascletà des de qualsevol punt, ja que moltes pàgines web disposen de connexió en directe amb la plaça de l'Ajuntament i emeten les mascletaes. A més a més, les noves tecnologies han propiciat l'enregistrament i posterior visualització de la mascletà. La xarxa, considerada ja un imparable mitjà de mobilització de masses, possibilita activitats lúdiques relacionades amb la mascletà, com ara el flashmob que van preparar en 2012 la penya Cristal Dior de Gilet anomenat Me'n vaig a la mascletà, que va aconseguir que els mitjans de comunicació en parlaren, que molta gent cantara la cançó i més de 300.000 visites al youtube.

MATERIALS I ESTRUCTURA ACTUAL DE LA MASCLETÀ

Dins de les llums que envolten la història de la mascletà trobem la consolidació i el reconeixement per propis i foranis. Però no ens hem d'oblidar de les ombres que sempre l'han acompanyada. La història de la mascletà ha estat sempre estretament relacionada amb els accidents i els perills inherents als capritxos de la pólvora. Així trobem de tant en tant accidents mortals a pirotècnies o durant les disparades. Aleshores no és gens estrany que s'hagen fet grans esforços per minimitzar aquests tràgics esdeveniments. Les institucions han elaborat diverses normes que tracten de regular els usos i les composicions que es poden realitzar amb la pólvora. Així tenim el Reglament d'Explosius, aprovat pel Reial Decret 230/1998, de 16 de febrer; i el Reglament d'articles pirotècnis i cartutxeria (Reial Decret 563/2010 de 7 de maig), que busquen establir les càrregues explosives, fixar les edats mínimes per poder fer-ne ús, les distàncies de seguretat, etc. Si bé és cert que totes estes mesures redunden en major seguretat, els més tradicionalistes les critiquen, ja que en el cas de la mascletà

- 53 -

desllueixen l'essència de la disparada i allunyen l'espectador de la zona de foc. I, encara que no agraden massa estes mesures, els pirotècnis saben que han de respectar-les, sobretot pel que fa a les distàncies de seguretat i la càrrega explosiva màxima. L'any 1993 el reconegut pirotècnic Gori va ser expedientat per llançar 138 quilos de pólvora en la mascletà del 7 de març.

A banda dels coneixements mostrats per José Enrique Ferriols Monrabal, notable coneixedor dels costums traquers valencians, al seu llibre La pirotecnia valenciana, hem tingut el plaer de parlar amb Jorge Muñoz Aguado de l'empresa Piro Foc y Fantasía, qui treballa venent coets i fent muntatges de mascletaes. Ens ha exposat l'estructura i els materials que actualment s'empren per fer un muntatge de mascletà.

Les matèries primes més usuals són corda, cartró, plàstic i pólvora. La pols negra és l'ingredient fonamental del coet, però pel que fa al seu interior. A més a més hi ha tota una estructura, un embolcall i un procés d'elaboració.

La pólvora negra està composta de sofre i nitrat de potassi, que units amb carbó formen la barreja homogènia que ompli els coets. Aquests materials són introduïts en el bombo de mescla i mitjançant la seua manipulació s'assoleix un gra de d iverses g randàr ies que es destinaran a usos diferents.

Des de ja fa anys s'ha anat incorporant progressivament el color als coets que s'empren en espectacles diürns i nocturns. Encara que resulten molts vistosos, aquests coets representen nous problemes pel que fa a la seua fabricació. Els colors s'aconsegueixen per la fusió de clorat de potassi, magnesi i fulminants. El contacte d'estos elements amb altres presents en l'elaboració de coets pot provocar explosions perilloses. La indústria química local juga un paper fonamental en l'abastiment de nitrat de potassi, carbó vegetal i altres materials.

A més a més, en dies en què la temperatura arriba a més de 25 graus i amb vent de ponent s'han de suspendre els treballs de fabricació.Pel que fa al sodi i el magnesi, la humitat tampoc no és una bona companyia. A banda de les condicions especials d'humitat que s'han de mantindre en els tallers, quan els pirotècnics es troben en el muntatge d'una mascletà, si el dia ix plujós, han de tapar tot el muntatge, ja que la humitat que poden absorbir els coets podria provocar un retard en l'explosió amb conseqüències desastroses.

La confecció de molts dels articles empra t s en p i r o tècn ia ex i ge i x manipulació artesanal encara que cada cop els processos són més mecànics.

Imatges de la mascletà de Sant Josep a la falla Creu Coberta, Març 2013.Autora: Esther Brotons

- 54 -

Els coets, per a la seua ignició porten un tros de metxa. Així mateix en composicions com la mascletà unes sèries van unides a unes altres mitjançant cordes i metxes. Les metxes estan habitualment compostes per pólvora negra, cotó i alcohol humits.

Un altre element que juga un paper fonamental perquè podem gaudir una bona mascletà és la fusta. Aquest material s'empra principalment en els suports, com ara les carcasses, candeles i canyes. També s'empra la fusta per a dosificar els materials a les fàbriques per fer les mescles o per omplir els coets, en les safates de barreja i assecat, i en els bancs i taules de treball. En els primers temps la fusta era l'element primordial de les carcasses, però a mesura que es va anar augmentant la dimensió de la mascletà, els processos de fabricació van fer més còmoda la utilització de carcasses metàl·liques. Tanmateix els més entesos en la matèria i els puristes rebutgen l'ús de les carcasses de metall per la seua influència en el so de la disparada.

Atesa la gran tradició de fabricació de trons, coets i elements de pirotècnia al llarg de la nostra geografia, una altra indústria necessària que s'ha vist afavorida ha estat la del plàstic. Per resultar un material econòmic i molt flexible s'empra en nombrosos elements dels coets i dels muntatges pirotècnics. Hui en dia el seu ús s'ha estés molt i trobem plàstic en els caps i puntes de les eixides, en paquets de contenidors, puntes de paracaigudes, tapametxes, carcasses japoneses, separadors, discs d'espoleta, volcans, tubs i tacs per a les candeles, canons.

J. Enrique Ferriols apunta que la mascletà no consisteix només a fer soroll, sinó a assolir una perfecta sincronització, aconseguint que la intensitat vaja augmentant. En este cas és molt important que no es produïsquen interrupcions i es mantinga tot el temps el ritme i l'harmònia necessàries. En una mascletà, doncs, la major dificultat radica en el muntatge. El personal de la pirotècnia seguirà amb tot detall l'esquema dissenyat per a eixa disparada.

Ja hem comprovat que l'estructura i disposició de les traques ha canviat molt des dels orígens, en bona mida es manté la disposició lineal de les fileres. Així, en una mascletà de les que podem presenciar hui en dia tenim tres parts ben diferenciades: el començament, el desenvolupament i el final.

Pel que fa al començament, s'ha establit el costum de disparar els trons d'avís, sempre tres, abans del començament pròpiament dit. Es tracta de tres carcasses de 50 mm de diàmetre llançades a l'aire amb una cadència temporal fixa, que la tradició estableix en 5 minuts entre l'una i l'altra.

Una volta llançats els trons d'avís, comença la música. En una primera fase trobarem carcasses de fum, candeles aèries i fileres de descàrregues de trons que enllaçaran a poc a poc mitjançant metxa de comunicació amb la fase de desenvolupament. En esta segona fase, principalment terrestre, trobem trons situats en grups de 10 formant retencions (es tracta d'una corda carregada d'explosius) i entre l'una i l'altra, rastres (estan formats per una metxa lenta central i trons a dreta i esquerra), formant grups, amb més o menys 10 unitats de 20 a 60 mm de diàmetre, amb una durada de 30 a 40 segons, ja que cada tro cau a terra amb un lapse de 4 segons. Per incrementar el ritme esta fase s'acompanya de serpentines i xitxarres aèries.

A poc a poc augmenta el ritme gràcies a una altra ronda de retencions terrestres, conformada per 10 unitats de trons de diverses càrregues (entre 6 grams i 12 grams de pólvora per tro) amb una durada de 30 segons, també amb reforç aeri i una altra sèrie amb retencions terrestres formada per 15 unitats de rastres amb coets de diferents càrregues. De nou esta part ve reforçada per carcasses aèries i dura 30 segons. Anem tenint més càrrega per al mateix temps. A sovint s'empren efectes sonors i visuals aconseguits mitjançant elements com ara el fum de colors, remolins, serpentines. I arribem a la fase final.

El més habitual és anar augmentant les retencions, en la primera fase trobem 4 o 6 grups per retenció, i este nombre va creixent fins arribar a l'apoteosi final amb 20 grups per retenció, que consisteix més o menys a disparar 200 trons en 30 segons.

Com a ritual que és la mascletà, comporta el seu ritme molt estructurat. Ara tenim el terratrèmol terrestre, on esclaten ràpidament diverses fileres de coets amb trons volats que esclaten al moment i trons amb espoleta

- 55 -

i de seguida comença el terratrèmol aeri, amb bateries de carcasses de descàrrega, al voltant de 30 o 40 bateries de 10 unitats, carregades amb calibres de 50 a 75 mil·límetres. Seran només 15 o 20 segons, però amb tanta intensitat que no semblarà tan breu. La mascletà sol acabar amb un remat final aeri. Quan sentim els dos trons d'avís finals sabrem que la mascletà ja ha acabat.Una mascletà normalment no durarà més de 8 o 10 minuts. Les del cap i casal estan al voltant de 5 o 6 minuts.

Per a una durada de només 5 minuts les dades constaten que per a l'any 1990 la disparada de la mascletà de Sant Josep de la plaça de l'Ajuntament de València va costar 500.000 pessetes, es van emprar 150 quilos de material explosiu (quantitat que s'ha reduït considerablement) i 15 dies per a la seua fabricació. En la seua producció van participar al voltant de 10 operaris i en el muntatge 6 persones durant 5 hores.

LES NOSTRES FORMES DE FER MÉS ENLLÀ DE LA NOSTRA TERRA

Com a terra de moviment continu, els traquers valencians van adoptar tècniques que venien de fora i van anar incorporant-les a les disparades. De la mateixa manera, els pirotècnics d'arreu del món van aprendre també coses dels nostres mestres. Fins i tot, el públic d'altres llocs va agafar el gust a la manera de disparar valenciana. En tenim bona prova en els certàmens nacionals i internacionals on han participat els nostres artesans i els premis que han aconseguit. L'any 1968 va tindre lloc el I Concurs Internacional de Castells a la ciutat de València. En aquella primera edició van participar pirotècnics de Portugal, Itàlia i Espanya. L'any següent la participació es va estendre a França i Japó.

Trobem una bona mostra del gust que provoca la nostra traca en ulls i orelles de fora del nostre territori en nombroses ocasions, però una molt destacable de la nostra història va tindre lloc amb motiu de la celebració de la victòria del ban nacional en la guerra civil espanyola, quan el 23 de maig de 1939 es va encarregar la disparada de focs d'artifici en l'edifici de la companyia Telefònica, aleshores dels més alts de Madrid. La major part dels pirotècnics participants eren d'origen valencià.

Així mateix no resulta infreqüent trobar noms valencians en el cartell de pirotècnia de les festes majors de moltes grans ciutats, així com la seua participació en espectacles de tot tipus. Bona mostra en trobem, per exemple, de la mà de Luis Brunchú, qui va disparar a Barcelona en el concert de Michael Jackson de 1988. Este mestre també pot presumir d'haver disparat en llocs tan diversos com ara Estocolm, Sant Sebastià, Coimbra, Calais, Lisboa, entre altres. I eixa tònica s'ha establit i estés entre totes les grans indústries valencianes dedicades al món de la traca. Les principals pirotècnies valencianes han passat, com ha estat sempre, de pares a fills i filles. Cada volta és més freqüent trobar dones al capdavant de l'empresa, organitzant ací i allà i fent la disparada. Reyes Martí de Borriana està considerada la pionera, encara que hui en dia podem trobar a moltes més. No obstant això, ja fa prou de temps que trobem pirotècnies el nom de les quals correspon a una dona, i així tenim que l'any 1968 el 13 de març va disparar a València un castell la pirotècnia de Josefina Caballer de Montcada.

Malgrat que els usos i costums han anat canviant i s'han incorporat noves tècniques, podem continuar sentint-nos orgullosos de la nostra peculiar manera de fer les coses, de saber que cada cop les nostres traques agraden a més i més gent arreu del món i és per això que la pirotècnia valenciana no morirà mai.

ELS ALTRES ESPECTACLES PIROTÈCNICS: ELS NOSTRES I NO TAN NOSTRES

Si bé la mascletà constitueix l'espectacle pirotècnic més característic de la nostra terra, amb el naixement i posterior evolució de la traca no està ella a soles. Així podem trobar altres manifestacions del foc molt pròpies de València i el seu voltant com ara la cordà o el correfoc, i d'altres que s'han consolidat igualment però que tenen més a veure amb l'àmbit militar, com la despertà, o bé tenen més relació amb costums foranis que han trobat acceptació ací, com és el cas dels castells.

- 56 -

La cordà

Per tradició i significat podríem fer un monogràfic de la cordà, però no anem a endinsar-nos massa, ja que ací només tractem de parlar breument de les altres manifestacions pirotècniques que hui conviuen amb la nostra mascletà.

De totes les manifestacions valencianes dels usos de la pólvora amb fins lúdics, la cordà va nàixer poc després de la traca. Va nàixer en 1814 a Bétera, i es va estendre per la geografia valenciana entre 1814 i 1830.En els primers temps s'empraven coets borratxos, que es fabricaven per ser usats amb una vareta per tal que assolira alçària o sense ella. Antigament la cordà consistia a col·locar coets en filera lligats en una corda i carregats amb pólvores de diverses velocitats, que és el que provoca l'efecte de dolls i pauses. El nombre de dolls solia ser de quatre a set, amb tres a sis pauses, i acabaven sempre en tro. El nom de cordà prové del fet de trobar els coets lligats a una corda, tan llarga com fora possible, situada al llarg d'un carrer, de la qual penjava una dotzena o dos dels coets abans esmentats.

En els seus orígens la cordà tenia molt de ritual i protocol. Començaven el foc els més majors, qui l'oferien als més joves. Els joves, que caçaven els trons al vol, els ofrenaven a qui ells decidien, que podia ser la persona amada, un membre major de la família o qui ells volgueren. Aquest ritu de l'ofrena es feia de la següent manera: el participant en la cordà agafava un coet sense encendre i el mostrava a la persona que volia fer l'honor. Si aquesta persona feia gest d'acceptar-lo, s'encenia. En tractar-se de coets amb pólvores de diversa velocitat i pauses, a mesura que anaven eixint els dolls de foc, el primer i el segon s'oferien a l'ofrenat de la cintura als peus i dels peus a la cintura, per davant i per darrere. Després de la segona pausa el coet es llançava per terra o a l'aire. Quan es disparava el tro, es considerava finalitzada l'ofrena.

La durada normal de la cordà al segle XIX no era mai inferior a una hora, sent habitual que es prolongaren durant tres a cinc hores. Quan els participants ho decidien o, si era el cas, l'autoritat competent, acabava la cordà, com era de rigor, amb tres disparades de canterella.

Era habitual la celebració de cordaes a la majoria de pobles valencians, a Castelló i a Alacant, mentre que a València no es tenia el costum. El costum va donar lloc a variants geogràfiques que, encara que mantenien l'esperit original, van introduir algunes variacions que van singularitzar la festa en cada localitat. Així trobem cordà plana o de la Plana, la canya de Bocairent, la rodà al Sant i la cordà de Paterna. Aquesta última va nàixer en 1965 i és hui en dia una de les més conegudes.

J. Enrique Ferriols distingeix entre la cordà tradicional i la cordà espectacle. La primera té com a característica la participació massiva i és la que trobarem més freqüentment a la nostra geografia. Sol tenir una durada de vàries hores. La cordà espectacle, per altra banda, té com a màxim exponent la localitat de Paterna. Cada últim diumenge d'agost, coincidint amb les festes patronals, al voltant de cent persones disparen més de 30.000 coets durant mitja hora. Tant en un tipus com en l'altre, un element indispensable és el burro o barqueta, artefacte que corre per una corda que va d'una banda a l'altra del carrer. Porta una metxa que en encendre's va fent caure els coets lligats a ella, que van dispersant-se arreu.

La despertà

La despertà que coneixem hui en dia, que com el seu nom indica és un acte dirigit a despertar el veïnat, té els seus orígens en la tradicional aurora, que marcava el començament del dia de la festa gran, fent que els últims trons coincidiren amb l'eixida del sol. Amb el temps, el nom es va militaritzar i va esdevindre en diana. A poc a poc van anar canviant les formes, els horaris i els noms fins arribar a l'actual despertà. Si bé als primers temps es celebraven a les 5 del matí, l'horari es va anar retardant fins a les 8.00 hores. Donat el seu caràcter de crida i fer partícip al veïnat en la festa, mai no ha estat exempta de polèmiques. Ja en 1945 es va decretar la prohibició de llançar trons de bac fora de l'horari de la despertà, comprés de les 7 a les 9 hores.Íntimament lligat a la despertà, no podem passar per alt la figura del tro de bac. Este coet tradicionalment valencià estava compost de clorat de potassi, sulfur d'antimoni, sofre, pedres xicotetes i paper lligat o pegat.

- 57 -

Cal parlar de la composició d'aquest coet perquè en ella radica el seu problema. La combinació del clorat potàssic i del sulfur d'antimoni suposen un elevat risc, que va condicionar la seua prohibició pel Ministeri de Mines als anys 90. La decisió va provocar moltes crítiques i el descontent de la comunitat fallera, i van establir el rascador com a substitut. No obstant, no va ser una decisió encertada, donat que el rascador resultava igualment perillós. En 1995 es va decretar provisionalment i només per a les falles d'eixe any l'ús del tro de bac. Mai més no se'n va saber. Les despertaes, cada cop més escasses, ja no són el que eren.

El correfoc

Ací tenim un cas en què dues manifestacions de la pólvora ben diferents reben el mateix nom. D'una banda, està la tradició catalana d'un espectacle quasi teatral de foc molt cridaner i d'una altra trobem la tradició valenciana molt lligada a l'essència de la traca, entesa com una corda o metxa amb coets que van esclatant al llarg del carrer i la gent corrent al capdavant.

Per a la versió catalana descendeix dels balls de dimonis provinents de la tradició medieval del teatre de carrer, on un grup de persones disfressades de dimonis desfilen pels carrers del municipi corrent, ballant i botant entre focs d'artifici. Apareix documentat per primera vegada en l'any 1150 amb motiu del banquet de noces del comte de Barcelona Ramon de Berenguer IV amb la princesa Petronila. El correfoc anava lligat a les grans celebracions religioses, com ara el Corpus, no obstant això va anar incloent-se també a altres tipus de festejos.

Va anar evolucionant fins al correfoc actual on la pirotècnia ha guanyat terreny a la representació teatral. En l'actualitat podem trobar dos vessants: la dialogada, més teatral, i la que no té diàlegs i consisteix en un espectacle visual de foc i color.

Pel que fa a la vessant valenciana, molts pobles conserven o han recuperat l'essència del correfoc originari, amb les disfresses i encara avui en dia s'entén per correfoc un espectacle on els participants porten pals amb dolls de foc i coets. Normalment es tracta d'un espectacle nocturn.

D'altra banda, hem anomenat correfoc tradicionalment al fet d'instal·lar fileres llargues de traca al llarg d'un carrer i la gent anava avançant a mesura que ho feia la combustió de la metxa. Este costum estava molt estés al començament del segle XX, on el correfoc estava present en totes les grans celebracions.

El castell

L'espectacle pirotècnic de llum i color per antonomàsia té el seu avantpassat a la nostra terra en la disparà al núvol (expressió recollida per So Andrés Castellano Martí). En la seua versió valenciana va nàixer en 1850 a Burjassot, Godella i Bétera, entre altres, i es va estendre ràpidament per tota la geografia valenciana.

Encara que la mascletà és el nostre espectacle més definidor, el castell nocturn juga un paper clau en les festes de les nostres poblacions així com a la resta d'Espanya i del món. Bé siga pels colors emprats alguns dels quals resulten complexos i costosos- bé per l'alçària que arriben a assolir els coets llançats des de les carcasses, que passen sempre dels 100 metres i arriben en ocasions a passar dels 250 metres. Els colors s'aconseguixen amb clorats, carbonats, resines i gomes. Els bàsics són roig, verd, blau i taronja i mitjançant la combinació d'elements químics es produeixen molts altres.

Com tots els elements pirotècnics, el castell ha experimentat variacions i evolucions, entre les quals podem destacar els focs aquàtics i els espectacles piromusicals. Si bé és cert que els castells, pel seu color i ritme, agraden a molta gent, també és cert que la seua producció i muntatge tenen un cost que aproximadament dobla el de la mascletà. Per fer-nos una idea, l'antiga disparada de So Quelo, actualment coneguda com a Nit del Foc, té un cost que supera els 240.000 euros, amb més de 2.000 quilos de material pirotècnic i al voltant de 30 operaris. Completen la faena 20 dies de fabricació del material per a una disparada de menys de mitja hora de duració.

- 58 -

BIBLIOGRAFIA

Historias de la Traca, So Andrés Castellano Martí, Ed. Denes, SL (2001)

La pirotecnia valenciana, José Enrique Ferriols Monrabal, Ed. Carena editors (1998)

Valencia, marzo y fuego (1901-2000: Un siglo de historia valenciana), José Enrique Ferriols Monrabal, Ed. Carena editors (2006)

Article «La pirotècnia en Torrent», Salvador Císcar i Juan, dins del llibret de la falla Ramon i Cajal de Torrent (2009)

AGRAÏMENTS

Vull expressar els meus agraïments a totes les persones que han facilitat l'elaboració d'aquest article. Uns per savis i altres per haver-me obert camins que desconeixia, però tots a la fi de gran ajuda per arribar a este punt.

So Andrés Castellano Martí, mestre de traca i savi de la matèria. Sense els seus correus electrònics encara no sabria res.Salvador Císcar i Juan, per fer un treball tan minuciós amb la pirotècnia torrentina i no dubtar a deixar-me accedir a la seua informació, que era molta.Membres de l'associació Amigos de la Pirotecnia, per donar-me les claus i l'espenta per iniciar este meravellós viatge.Javier Mozas Hernando, per facilitar-me pistes prou profitoses.Jorge Muñoz Aguado, de Piro Foc y Fantasía, per exposar-nos el funcionament actual de la mascletà i del món de la pirotècnia en general.Els empleats de l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València, per la seua col·laboració en la recerca de documentació gràfica.Francisco J. Rodríguez Cascales, pel seu préstec bibliogràfic, que ha estat de gran ajuda pel que fa a dates i fites històriques.

A tots ells, gràcies per fer possible esta idea que ha anat creixent a poc a poc i prenent forma del que finalment és.

- 59 -