Conclusions 4a. sessió IN-FORMACIÓ
2
CONCLUSIONS 4ª. SESSIÓ IN-FORMACIÓ: EL TEATRE PER A ESCOLARS A DEBAT Data i lloc: 8 de maig de 2012 – Teatre de l’Aurora d’Igualada Les conclusions que hem extret de la sessió són: El primer que hem de tenir clar es que hem de sentir i proporcionar plaer al fer teatre. Per a transmetre “continguts” hi són les classes. Hem de fer pedagogia de com anar al teatre i què és. Falta molta formación de com actuar al teatre i del llenguatge del fet teatral. Un bon espectacle teatral ja és, de per si, pedagògic. Un espectacle “de contenidors”, traballat amb rigor i interés pot ser també un bon espectacle teatral. El teatre pot fer que els infants i joves aprenguin certes coses “per la porta del darrera” El públic són els infants però qui compra són adults (mestres, molts cops) i aquests molts cops tenen moltes línies vermelles que hem de mirar d’anar aprimant. El teatre per a escolars ha de ser per a que la majoria de nens tinguin accés a l’experiència teatral. No tots hi poden anar en programació oberta. El teatre és conflicte. Hem de pretendre que hi hagi debat, que la gent pensi. És important que l’experiència teatral que viuen els infants i joves a l’anar amb l’escola al teatre, sigui positiva i crei afició, no que generi rebuig a anar al teatre. Hem de crear espectadors.
-
Upload
ttp-associacio-teatretotspublics -
Category
Documents
-
view
212 -
download
0
description
Conclusions El teatre per a escolars a debat. 08/05/12
Transcript of Conclusions 4a. sessió IN-FORMACIÓ
CONCLUSIONS 4ª. SESSIÓ IN-FORMACIÓ: EL TEATRE PER A ESCOLARS A DEBAT
Data i lloc: 8 de maig de 2012 – Teatre de l’Aurora d’Igualada
Les conclusions que hem extret de la sessió són:
El primer que hem de tenir clar es que hem de sentir i proporcionar plaer al fer teatre. Per a transmetre “continguts” hi són les classes.
Hem de fer pedagogia de com anar al teatre i què és. Falta molta formación de com actuar al teatre i del llenguatge del fet teatral.
Un bon espectacle teatral ja és, de per si, pedagògic.
Un espectacle “de contenidors”, traballat amb rigor i interés pot ser també un bon espectacle teatral.
El teatre pot fer que els infants i joves aprenguin certes coses “per la porta del darrera”
El públic són els infants però qui compra són adults (mestres, molts cops) i aquests molts cops tenen moltes línies vermelles que hem de mirar d’anar aprimant.
El teatre per a escolars ha de ser per a que la majoria de nens tinguin accés a l’experiència teatral. No tots hi poden anar en programació oberta.
El teatre és conflicte. Hem de pretendre que hi hagi debat, que la gent pensi.
És important que l’experiència teatral que viuen els infants i joves a l’anar amb l’escola al teatre, sigui positiva i crei afició, no que generi rebuig a anar al teatre. Hem de crear espectadors.
Hem d’aconseguir que els mestres vegin el teatre per a escolars com un fet teatral, no de continguts, tot i que després puguin aprofitar-ho per les seves classes.
És important que en les campanyes per a escolars s’hi involucrin també als pares i mares.
Els dossiers pedagògics els haurien de fer els mestres, són ells els pedagogs. Actualment per a les companyies, són un instrument més de venda.
Els nens tenen un “xip” que quan veuen que els alliçones desconecten.
Hi ha campanyes “xungues” que no cuiden ni al públic (rebuda, aforament, condicions, etc.) ni a les companyies (temps de muntatge, número de passis, condicions tècniques…) El Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Escèniques i Musicals per a Infants i Joves recull diverses recomanacions sobre el teatre per a escolars.
El teatre per a escolars és el darrer de la cua i hem d’intentar lluitar per mantenir-lo. Creiem en la cultura i en la “llibertat”, però hem de trobar noves fórmules.
Criteri i sensibilitat per part de totes les parts. Les coses estan canviant però hi ha un teatre que ha de viure.
