canvia la seu

programa 2015-2019

programa municipal 2015-2019

La Seu que voldria d’aquí 10 anysBenvolgut conciutadà/na,

Em plau adreçar-me a tu per fer-te avinent el meu projecte per als propers anys: La Seu del 2025. S’hauria realitzat el meu somni i el de molts si, entre tots, aconseguíssim:

1 – Una Seu que sigui un referent turístic gràcies al reconeixent de la Catedral com a Pa-trimoni de la Humanitat i a una millor promoció dels Parcs Naturals que tenim al nostre entorn.

2 – Una Seu referent a Catalunya en Cicles Formatius, que disposi de centenars d’estudi-ants d’arreu, en el nou Parc científic i del Coneixement de la Ciutadella.

3 – Una Seu on el sector agroalimentari estigui encara més consolidat i hagi guanyat més prestigi. A més del formatge i la mantega, també ser reconeguts pels embotits, la carn de vedella i tot el ric mosaic d’artesans (de la mel, del formatge, de les melmelades, dels iogurts...).

4 – Una Seu on la fibra òptica sigui una realitat i, per tant, puguem competir amb igualtat de condicions amb les empreses més urbanes. Internet és un món molt gran per a explotar des d’indrets allunyats com el nostre per a crear riquesa.

5 – Una Seu on el sector comercial hagi remuntat i sigui referent obligat per a tots els que hi vivim i també per als turistes que ens visitin. Una Seu on el sector hoteler hagi guanyat competitivitat i modernitat i sigui destí de vacances per a famílies i convencions empresarials.

6 – Una Seu que hagi sabut respectar el seu entorn natural i potenciar l’aprofitament dels seus recursos amb una Planta Central de Biomassa que doni servei a equipaments pú-blics i privats.

7 – Una Seu que hagi sabut fer valer les relacions històriques amb el Principat d’Andorra, per tal d’obtenir un millor estatus de fronterer per a les persones que vulguin treba-llar-hi. I, al mateix temps, que hagi trobat la complementarietat per tal d’aprofitar sinèrgi-es a partir de la nova situació d’apertura econòmica del Principat i els seus compromisos internacionals des del punt de vista fiscal.

8 – Una Seu que disposi d’un Hospital renovat i consolidat on s’hagin recuperat espe-cialitats i llits, avui tancats. Una Seu que ofereixi una Residència per a la gent gran, de qualitat i amb capacitat suficient per a atendre la demanda de la nostra comarca.

9 – Una Seu amb pisos de lloguer per a joves i famílies amb pocs recursos, gestionats per l’Ajuntament i la Generalitat.

10 – Una Seu més neta i amb un espai públic més cuidat, on els serveis estiguin a l›alçada dels impostos que paguem. Una Seu amb un Ajuntament que tracti tothom igual, i que no es canviïn les normes per a beneficiar uns quants.

Una Seu referent al Pirineu que hagi recuperat funcions de capitalitat i, per tant, un dina-misme que possibiliti augmentar la població fins a prop dels 15.000 habitants. Una Seu més ben comunicada, amb la carretera de Coll de Nargó a La Seu reformada completament i ja construït el túnel del Forat dels Tres Ponts; on la N-260 -Eix Pirinenc- sigui una realitat renovada i l’aeroport estigui en ple funcionament.

En definitiva, una Seu amb més activitat econòmica, amb més gent i amb ganes de con-tinuar sent la principal ciutat del Pirineu, pel seu dinamisme i la seva capacitat de crear. Una Seu on dos vectors guiïn l’acció dels governs municipals: a) Coneixement (educació i cultura) i b) Sostenibilitat i respecte a la natura (responsabilitat envers les generacions futures). Una Seu cohesionada socialment, més culta i més cívica.

I tot això, per a què? Per a oferir més oportunitats als nostres joves i per a consolidar una Seu amb un futur millor.

M’agradaria que els urgellencs i les urgellenques féssim una reflexió conjunta sobre aques-tes matèries tan importants.

Moltes gràcies!

Amb una salutació cordial

Òscar Ordeig Molist

Diputat, regidor i alcaldable urgellenc.

ÒSCAR ORDEIG, L’ALCALDE DE TOTS

Òscar Ordeig va néixer a Vic fa 37 anys. És llicenciat en Ciències de l’activitat física i de l’esport i doctor en Administració i Direcció d’Empreses Està casat amb l’Alba i té tres fills. Ha treballat durant 5 anys en l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament i és regidor municipal des de 2007. És diputat al Parlament de Catalunya pel PSC.

En els últims 7 anys ha estat el portaveu municipal del grup PSC-Progrés, fent sempre una oposició constructiva en benefici dels ciutadans. Ha denunciat les coses que ha cregut que s’han fet malament i ha donat suport a totes aquelles iniciatives que afavoreixen la Seu. Lluny del sectarisme partidari, el grup municipal ha fet més de 100 propostes positives; malgrat això, molt poques mocions al Ple de l’Ajuntament han prosperat davant de la con-fluència i les aliances del grup CiU, alternades entre el regidor del PP o el d’ERC.

La defensa de la comarca i del Pirineu per part de l’Òscar han estat constants, des de la seva posició de conseller en el Consell Comarcal o com a diputat al Parlament de Ca-talunya. Les iniciatives sempre han estat desestimades pels grups conservadors de CiU que tenen amples majories de suport en un lloc i en l’altre. . La Seu d’Urgell pot ser la ciutat capdavantera del Pirineu perquè l’avala la història d’ha-ver-ho estat i el potencial creador de la seva gent. Per això, no pot deixar perdre els factors de descentralització que havíem aconseguit amb la creació de la Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran –centre de comandament de la policia dels Mossos d’Esquadra, Delegació Territorial d’Ordenament Urbanístic, delegació de Medi Ambient- per quedar en la marginalitat d’una comarca més de la província de Lleida. L’especificitat de la nostra muntanya, la baixa densitat de població i els recursos naturals disponibles recomanen una administració propera i àgil.

1.- L’URBANISME D’AVUI CONFIGURA LA CIUTAT DE DEMÀLa Seu és una ciutat d’urbanització compacta, que ha sabut créixer harmònicament sobre el nucli històric, per l’encert del plans d’ordenació de 1927 (dels primers de Catalunya), de 1980 (després de la renovació democràtica municipal) i de 2002 (impulsat pel grup de Progrés).

“Volem preservar el nostre entorn urbà de qualitat per a les generacions futures”.

Que s’ha fet els últims dotze anys de govern de CiU/ERC

ü28 canvis en el Pla general d’ordenació urbana de 2002, la majoria per afavorir interessos privats, com els de la Baixada del Molí (vora el Parc Olímpic del Segre, amb nombroses ir-regularitats per a augmentar el volum edificable) o del PERI 3 (per afavorir la implantació de Mercadona).

üDeixar construir, a la baixada del Molí, un edifici que ocupa part d’una plaça pública i que té un mur de quatre metres sobre el nivell del carrer que es considera soterrani al projecte.

üDesenvolupament de molts plans parcials inservibles una vegada punxada la bombolla im-mobiliària. La llista és llarga: antic Càmping Valira (137 habitatges), Ciutadella de Castell-ciutat (125 ), Horta del Valira (1.844), SUD 3 entorn el Poliesportiu (120), PERI3 (152), amb cabuda per a 1.600 habitatges -podria encabir el 50% de la població de la Seu- en una ciutat que va perdent habitants (gairebé 1.000 persones en quatre anys).

“En vuit anys de CiU s’han desenvolupat inútilment instruments urbanístics previstos al PGOU per a 20 anys!

üDescuidar el paisatge urbanitzat dels horts a l’entorn del riu Segre i permetre la construcció de cases residencials en els terrenys superiors a 1 hectàrea de la zona inundable de la ca-nalització del Segre.

üPermetre que solars de cases enrunades al nucli històric continuïn sense edificar, contri-buint a la pèrdua d’atracció del centre comercial. La degradació de l’espai públic al nucli antic augmenta, per falta de conservació i manteniment.

üDels equipaments promesos en cada període electoral -nou hospital comarcal, centre geri-àtric, piscina coberta, nou cementiri, teatre- només s’ha fet l’escola primària la Valira, inau-gurada aquest any 2015.

üLa gestió de l’Incasol en la urbanització de l’Horta del Valira, amb la complicitat de l’Ajun-tament, ha estat econòmicament gravosa i tècnicament reprovable. Els pressupostos d’ur-banització a càrrec dels propietaris afectats s’han pràcticament duplicat i encara s’han de resoldre sistemes bàsics com l’evacuació d’aigües pluvials i el subministrament elèctric. Gestió pèssima de la major urbanització -buida- de la Seu.

üLes noves places urbanes han sorgit sempre associades a promocions immobiliàries. Les places dures tenen pocs arbres: places Europa, Codina, de les Monges i Pati del Palau.

üCanviar places i llocs romàntics i estimats per tothom per places dures i sense encant.

üLa mala gestió de les obres en èpoques de vaques grasses ha malbaratat molts diners pú-blics: reforma del carrer Major, “pirulos” i semàfors al centre històric, espai Ermengol. En total, 3 M€ malgastats.

üNi un sol habitatge social des de 2.006, quan es van acabar els que es venien atorgant pel govern de Progrés, a un ritme de 22 per any. La promoció privada d’habitatge concertat a l’Horta del Valira ha fracassat i ara, en aquell desproporcionat edifici, el banc ofereix els pisos a meitat de preu del que va hipotecar als primers compradors.

üIncapacitat de demanar ajuts al 50% del Pla de barris de la Generalitat, com han fet 130 municipis de Catalunya. Una oportunitat perduda d’ajuts de 6 M€ per millorar els barris del Poble Sec, Sant Antoni, Sant Pere i del nucli de Castellciutat.

üCap parcel.la nova de sòl industrial en 12 anys.

üGestió desafortunada dels projectes de variants de la carretera N-260, promoguts pel Mi-nisteri de Foment.

Què proposem per a una ciutat atractiva i sostenible per al futur?

üRevisarem les modificacions del PGOU 2002, per a recuperar l’interès públic per damunt dels interessos privats.

üComplirem la Llei, els reglaments i la normativa urbanística del planejament urbanístic. Igualtat per a tots els ciutadans. Prou favoritismes.

ü Crearem sòl industrial per a afavorir l’ocupació. Reprendrem la gestió del planejament del Pla parcial de Castellciutat a fi d’oferir parcel.les industrials urbanitzades a preus assequi-bles. Gestionarem el sòl industrial per a atreure empreses dinàmiques que puguin aprofitar les noves condicions de fiscalitat relacionades amb Andorra.

üProtegirem i dignificarem el Centre Històric, amb una específica atenció a fomentar la re-cuperació d’habitatge, apertura de comerços i regeneració de carrers. Pintura de porxos, senyalització específica, retirada de “pirulos” i semàfors. Tractament digne dels aparadors de les botigues tancades.

üPreservarem d’urbanització la riba esquerra del Segre, de vocació agrària.

üPosarem ordre al barraquisme incipient de les partides de Sant Ermengol i el Salit.

üEstimularem de nou el projecte de la Ciutadella de Castellciutat, que té un gran potencial per a atreure ocupació i ofertar serveis educatius lligats al turisme.

üRehabilitarem el Molí i la Roda de les escales, avui en estat d’abandó, assetjats per l’exce-dida urbanització. Valoració de la Segla del Molí com a referent històric i recuperació des de la presa del Valira fins a la carretera N-260.

üPromourem un Pla de protecció de paisatge per a les entrades principals per carretera.

üRenovarem el pla de millora de façanes de tot el nucli urbà, estimulant la col·locació de flors i vegetació ornamental.

üConstruirem pipi-cans per als gossos gossos dels nostres ciutadans.

üFomentarem la creació d’un càmping, a la zona de Castellciutat, vora de la carretera N-260.

üSuprimirem part de l’ excessiva zona blava.

üIncentivarem el lloguer dels locals comercials, especialment al nucli antic.

üPromourem l’habitatge de lloguer per a joves i famílies amb pocs recursos.

2.- LA SALUT I L’EDUCACIÓ SON LES NOSTRES PRIORITATSL’Ajuntament ha de ser el motor d’una sanitat pública de qualitat i d’una educació pública plural.

La qualitat de l’ensenyament és la garantia per a que les generacions futures estiguin for-mades en valors i preparades en coneixement.

Les competències bàsiques de la Generalitat en aquest àmbit han de trobar el suport i la cooperació de l’Ajuntament i de les associacions ciutadanes interessades. Volem avançar cap a una societat on no existeixi la discriminació: una societat més justa, cohesionada i que ofereixi oportunitats per a tothom.

Què s’ha fet a l’Hospital?

üLes prestacions sanitàries en una comarca de baixa i dispersa població, allunyada dels centres hospitalaris de referència, són sempre més complexes i el cost per ha-bitant surt més elevat. El Servei CATSALUT no ho reconeix prou i compensa insufici-entment l’Hospital en el concert sanitari. El dèficit de gestió és crònic.

üPartint de les finances equilibrades de l’any 2003, a base de dèficits permanents, el deute que s’havia acumulat l’any 2006 era de 6 milions d’euros. En lloc de resoldre el problema, es va ajornar cap endavant fent un crèdit bancari amb BBVA per aquest deute.

üLes inversions en nous quiròfans i altres millores es descontrolen i acaben amb sobrecost i sentència judicial d’indemnització al contractista per un import d’1,3 milions d’euros.

üCATSALUT de la Generalitat aplica una brutal retallada per a prestacions sanitàries. Els ingressos de l’Hospital de 17,3M per al 2009 s’han reduït espectacularment a 14 M per al 2014.

üEs perden 42 llocs de treball del 2010 (240) al 2014 (198). Els salaris s’abaixen un 15% i les hores de treball augmenten un 3%.

üL’endeutament augmenta, amb crèdits a la banca, amb deute a llarg termini (6,6M) i bestretes de subsistència (4,5 M).

üEs tanquen 15 habitacions. Es retallen els serveis, es desvien els malalts cap a Lleida i augmenten les llistes d’espera.

üEs privatitzen alguns serveis (ressonància, rehabilitació) i algunes operacions (trau-matologia).

La precarietat econòmica, l’atur i les retallades han fet molt més necessària l’assistència pública a l’Hospital.

Què proposem per a l’Hospital?

üPACTE DE CIUTAT a favor de l’hospital. Cal recuperar especialitats i obrir habitaci-ons tancades.

üCal recuperar recursos retallats, per a permetre augmentar el personal d’atenció a la residència i al Centre de Dia de la Gent Gran

üLiderar el Patronat de la Fundació Sant Hospital per tal de revisar el Consorci amb CAT SALUT, exigint les prestacions sanitàries a què tenim dret i reconeixent l’espe-cificitat assistencial per als habitants del Pirineu. Les prestacions per a serveis han de permetre l’equilibri pressupostari d’un hospital ben gestionat.

üProposarem a la Generalitat la confecció d’un Pla mèdic assistencial de la Seu i co-marca, que tingui en compte l’aplicació de les noves tecnologies i les característiques dels centres locals CAP, regionals (Puigcerdà, Lleida, Barcelona) i internacionals (An-dorra).

üPromourem un conveni transfronterer amb Andorra per a gaudir del seu sistema de salut.

üDirem No a una assistència residual, satèl·lit de l’Hospital Internacional de Puigcerdà o dels centres privatitzats de Lleida. Comptem amb la connivència de la majoria de la població local.

üRecuperarem prestacions d’assistència d’especialistes en psiquiatria, ressonància, cardiologia, neurologia i les prestacions de rehabilitació.

üAtenció pública en especialitats de dermatologia i al.lergologia.üReobrirem les 15 habitacions tancades per les retallades i recuperarem els llocs de

treball perduts, especialment per a dotar adequadament el cos d’infermeria.üMotivarem el personal sanitari i recuperarem el nivell d’ingressos del personal.üMantindrem, amb la cooperació de la Generalitat, un diàleg permanent i constructiu

amb el Comitè de Treballadors de la segona empresa de la Seu en nombre de treba-lladors (la primera és l’Ajuntament).

üReforçarem la cooperació entre CAP i Hospital.

Què s’ha fet en educació?

üObrir la nova escola la Valira en un edifici inadaptat a la climatologia del Pirineu i al lloc privilegiat del Parc del meandre del Valira.

üTancament dels cursos d’Estiu d’Estudis Pirinencs patrocinats per les set universi-tats de Catalunya.

üReduir les places de llar d’infants i acomiadar els seus treballadors.

üRebaixar al mínim les ajudes a la Universitat a Distància UNED.

Què proposem per a l’educació?

üContinuarem l’Escola Oficial d’Idiomes, una ajuda a la capacitació laboral impres-cindible.

üReobrirem la llar d’infants la Grandalla, per a afavorir els infants i el treball dels pares. Nous horaris i preus: 100 euros taxa per a servei de 9 a 1 i de 3 a 5; 125 euros per a serveis especials de 8 a 9 del matí i de 5 a 6 de la tarda.

üProjecte d’educació de ciutat: oferta educativa, prospecció de futur, objectius es-tratègics i atenció a la Formació Professional.

üFarem de La Seu una ciutat referent en Cicles Formatius. La Ciutadella de Castell-ciutat ha de convertir-se en un gran espai de formació i coneixement.

üAmpliarem les beques menjador a les escoles.

üDonarem suport al segon Institut de secundària La Valira.

üIncorporarem un curs d’adults a l’Institut per realitzar mòduls de FP i per a sortides laborals.

üHabilitarem instal.lacions adequades i definitives per a l’Escola d’Adults al Centre Cultural de les Monges.

üDonarem suport a la Universitat Nacional a Distància UNED i a la Universitat Oberta de Catalunya UOC.

üFomentarem els cursos d’estiu especialitzats en temàtica de muntanya, especial-ment agricultura, boscos, turisme, organització i planejament territorial.

üAcollirem congressos sobre l’Educació i la Formació Professional.

üAmpliarem l’horari de la biblioteca. Creació d’un espai-aula d’estudi.

üFomentarem un conveni de cooperació amb la Universitat d’Andorra.

üImpulsarem l’Escola d’Hosteleria del Pirineu.

üAssegurarem un bon manteniment de les escoles públiques.

3.- RECONDUIR LES FINANCES MUNICIPALS AMB AUSTERITATLes activitats municipals s’han de gestionar amb eficiència i honestedat. El pressupost consolidat de la Seu d’Urgell, Ajuntament i empreses públiques, és de 16 milions d’euros i l’administració que se’n fa és de gran responsabilitat, tant a l’hora de recaptar com al moment de la despesa. Per la dimensió econòmica, l’Ajuntament és la primera empresa de la ciutat -i de la comarca- i per la transcendència dels serveis prestats és l’òrgan social més important. La selecció dels millors gestors i l’optimització dels recursos humans dels funcionaris haurien de ser les principals missions d’aquestes eleccions municipals.

Què s’ha fet amb els comptes municipals?

üOperar durant molts mesos sense pressupost. A diferència dels 24 anys anteriors en què s’aprovava el pressupost el desembre de l’any precedent, la majoria dels pres-supostos del 2003 al 2015 s’han aprovat el mes d’abril, quan ja havia transcorregut un trimestre complet. L’any 20...? es va aprovar el mes de novembre!

üEntre l’any 2004 i l’any 2008 s’ha augmentat el deute municipal en 6 milions d’eu-ros, malgrat que els impostos municipals varen doblar-se.

üLa despesa corrent, del capítol 1 corresponent a les nòmines de personal va aug-mentar de 3,6 M€ el 2003 a 7 M€ el 2009 i ja no ha baixat més. El dèficit de despesa corrent s’ha suplert amb venda de patrimoni municipal (parcel.les del Segre, parcel.les de l’Horta del Valira...).

üS’han creat empreses opaques que no tenen transparència de gestió:

§Habitatge i Urbanisme La Seu HiULS (deute estimat en 2,5 M€).

§Ampliació del Parc del Segre SA als equipaments del poliesportiu.

üS’han creat consorcis ineficients al Consell Comarcal i de gestió poc transparent.

§ Consorci d’Atenció a les Persones

§ Oficina Jove

L’Ajuntament en bona part de l’edifici d’equipament de les Monges (malgrat ser-ne el propietari i pagador de despeses) ha de demanar permís d’ús al Consell Comarcal.

L’Ajuntament no controla els seus serveis socials

üS’ha gestionat amb l’Incasol la urbanització de l’Horta del Valira, per un import que podria arribar a 20 M€ recaptats als propietaris dels terrenys afectats, de forma to-talment privats de participació durant nou anys seguits (2006-2015). Al final la ges-tió econòmica de la més gran urbanització de la història de la Seu (2.000 habitatges de capacitat) ha quedat tocada de mort per la bombolla immobiliària, el doblatge inexplicat del pressupost de les obres, la incompetència en portar l’energia elèctrica i el bloqueig de facto de la urbanització

üDes de 2009, per imperatiu legal de no renovar crèdits bancaris, s’ha reduït el deute municipal en 4 MEUR. Malgrat tot, el deute consolidat continua sent de 12 M€, molt elevat per un municipi que no ha fet cap inversió significativa en 12 anys

üQui recorda avui els 1,8 M€ destinats a repavimentar el carrer Major el 2009 amb subvenció del Plan E del Govern Zapatero? El carrer Major ja es deteriora.

üQui considera que el Museu Ermengol, que va costar 1,5 M€ l’any 2011, ha propulsat el turisme a la ciutat? Cap turista nou. Diners malgastats.

üA la Seu, paguem un impost IBI especialment elevat. A les taxes d’índex que van do-blar-se l’any 2004, s’hi ha afegit la revisió de les bases cadastrals de 2011 i 2012, que van augmentar un 10%. L’IBI de la Seu és dels més alts de Catalunya.

üLes despeses d’assessorament de l’empresa EFIAL, sense contractació pública, han pujat més de 500.000 euros.

üEls rebuts de l’aigua potable, que es cobren a les cases de la Seu, estan hipotecats a la banca per 50 anys. Els diners del crèdit s’han esfumat, però el deute s’haurà de pagar.

üA l’Empresa Joviat, concessionària de la Ciutadella de Castellciutat, se li paguen 600.000 euros malgrat que ha incomplert el compromís de fer una Escola Universi-tària d’Hosteleria

NO PODEM ESTAR SATISFETS D’AQUEST GOVERN MUNICIPAL DE CiU

NO HA ESTAT A L’ALÇADA D’ALLÒ QUE LA SEU NECESSITA

Què proposem per a la gestió financera municipal?

La situació financera no és bona però tampoc no és crítica. Confiem que les activitats eco-nòmiques millorin durant els propers quatre anys i que es pugui revertir la situació apli-cant mesures de bon govern i austeritat.

üRefarem el pressupost municipal des del principi. Congelació de la plantilla muni-cipal, contenció en la despesa corrent, inversió selectiva. Atenció als ajuts socials de les famílies que estan en dificultats. Aprovació del pressupost abans del 31 de desembre.

üLiquidarem ordenadament les empreses públiques com HiULS, per a retornar la transparència i el control municipal de mocràtic.

üReprendrem les activitats socials municipals, per a fomentar la cohesió i la igualtat d’oportunitats. Recuperarem els serveis socials municipals

üPublicarem els comptes i les factures municipals en la pàgina web municipal .Tot-hom podrà consultar les factures de l’Ajuntament.

üRebaixarem l’impost IBI en un 10% en quatre anys de legislatura, per a retrobar taxes més suportables per als veïns. A l’obertura dels locals comercials del nucli històric se’ls aplicarà un descompte de l’impost

üAutonomia pressupostària en la inversió a Castellciutat, a través del Consell de Po-ble.

üObrirem línies pressupostàries per al foment de l’activitat econòmica als sectors de les indústries agroalimentàries, forestals i de l’artesania i dels productes tradicionals del Pirineu.

4.- ATENCIÓ A LES PERSONES. FOMENT DE LA CULTURA I L’ESPORTL’Ajuntament hauria de ser la casa gran que acull les persones que viuen a la ciutat i que dóna caliu a les activitats festives i culturals que s’organitzen regularment.

És imperativa la solidaritat amb aquells que més ho necessiten, i s’ha d’aportar recursos materials i ajut directe a les persones.

La taula del tercer sector i la prestació de serveis al ciutadà han de permetre anivellar les oportunitats dels residents, sense discriminació per edat, sexe o procedència.

La seguretat i els serveis de la policia municipal és un bon actiu de la nostra societat.

La majoria de les activitats culturals o de l’esport tenen el suport unànime de tots els grups municipals i són una mostra de la riquesa i del potencial que té la societat civil urgellenca.

Seria llarg enumerar aquí totes les diferents activitats que s’organitzen anualment i que apleguen molta gent en festes tradicionals o en esdeveniments esportius i culturals.

Què s’ha fet durant aquests anys?

üImpulsar l’Escola de Música

üSupressió del nom del Festival Brudieu, i integració al FEMAP.

üDelegar el Consorci d’Atenció a les Persones al Consell Comarcal.

üTancament de l’Oficina de Turisme a la cruïlla de carreteres, per on passen els tu-ristes.

üCreació de l’Espai Ermengol al carrer Major, en realitat una Oficina de Turisme.

üArxiu Comarcal de l’Alt Urgell, incorporant el valuós arxiu municipal de la Seu.

üDeixar progressivament d’ajudar els clubs esportius i les seves activitats.

Què proposem per als propers quatre anys?

L’Ajuntament ha de continuar donant suport a les festes i tradicions populars que aple-guen el consens de tots. Les activitats culturals que realitzen diverses associacions són un actiu de la Ciutat que es volen ajudar i potenciar en la mesura de les disponibilitats huma-nes i materials de l’Ajuntament.üDonarem suport a tots els esports i als esportistes de la Seu.üDonarem suport a activitats del Grup d’Estudis de l’Alt Urgell.üDonarem suport a PICURT, festival de cine de muntanya.üDonarem suport a les proves internacionals de canoa eslàlom al Parc Olímpic del Segre.

Pel que fa a l’atenció a les persones:

üRecuperarem els serveis socials municipals, per a liderar l’ajuda a les persones més necessitades. Prou Consorci sense control amb el Consell Comarcal.

üAjudarem les persones aturades, molt especialment aquelles de llarga duració, per ajudar-les a reinserir-se al mercat de treball.

üUna especial atenció als joves que encara no han pogut trobar feina. La inserció dels joves en els programes municipals o en els esdeveniments culturals o esportius pot ser un primer pas en la seva feina professional.

üDonarem suport a les associacions: facilitarem locals de reunió i ajut material per poder organitzar les seves activitats.

Pel que respecta a la cultura i l’esport,

üPromourem la declaració de la catedral com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i proposarem al Capítol d’Urgell treballar conjuntament per a potenciar el primer monument de la Seu al servei del turisme de qualitat.

üCooperarem amb el Bisbat d’Urgell per a la promoció del Museu Diocesà, amb la in-corporació de la nova entrada per la casa Roger del carrer dels Canonges.

üRecuperarem el nom del Festival de Música Brudieu, en honor de la tradició musical de la nostra ciutat.

üImpulsarem la recerca i divulgació del patrimoni recollit en els Arxius Municipal, Co-marcal i del Bisbat d’Urgell.

üAjudarem a la continuïtat del Cinema a La Seu.üDonarem suport als clubs i a les associacions esportives. üPotenciarem les festes i tradicions populars i els balls de saló.üImpulsarem l’activitat de la Mancomunitat d’Esquí Nòrdic

5.- L’ECONOMIA I L’OCUPACIÓLa creació de llocs de treball és una de les primeres preocupacions, en una ciutat amb atur massa elevat.

Empreses

üMàximes facilitats per a la creació de llocs de treball i simplificació de tràmits ad-ministratius.

üFer de la Ciutadella un Parc Científic, tecnològic i de formació.

Sector agroalimentari i forestal

üPotenciar el consum i la comercialització de productes locals.

üCaldera centralitzada de biomassa (no 15 calderes, una per cada equipament pú-blic!).La producció de llenya estellada permetrà netejar els boscos i prevenir incen-dis forestals

Potenciar els nostres actius de turisme

üPromoure la Catedral com a Patrimoni de la Humanitat.

üEl Parc Olímpic del Segre.

üEls Parcs Naturals del Cadí-Moixeró, Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes. Reobertura de l’oficina de turisme de la rotonda amb Andorra.

üFomentarem la creació d’un càmping, a la zona de Castellciutat, vora de la carrete-ra N-260.

Revitalització del Centre històric

üBonificació de l’IBI als locals comercials, Pla integral d’Excel.lència (terrasses, co-merços...). Construir els solars buits i dignificar els aparadors abandonats.

üIncentivarem el lloguer dels locals comercials, especialment al nucli antic, amb re-baixa de l’IBI.

Internet de qualitat

üGestionarem la millora del servei tant en xarxa de fibra òptica com per les ones 4G

6.- ELS JOVES, PRESENT I FUTURüFacilitar equipaments per a les associacions joves i per a l’Agrupament Escolta.

Ajuts econòmics pel seu funcionament.

üImpulsar millors beques de mobilitat, que es donin quan toca i que siguin per a tots.

üAjuts econòmics i suport logístic per als joves emprenedors. No burocràcia, i difi-cultats.

üTaula de participació. Convocar cada mes una taula rodona, oberta a tots els joves, per escoltar i debatre propostes i inquietuds.

üAl Parc científic i del coneixement que impulsarem a la Ciutadella, hi haurà espais per a joves emprenedors, que vulguin tirar endavant el seu projecte de futur. Espais cedits gratuïtament durant els 5 primers anys.

üCursos de formació per a joves aturats

üDefensar davant la Generalitat, millores en els horaris i preus del transport públic a Barcelona i a Lleida.

üUna Festa Major de més qualitat. Garantir la participació real de tots els joves que vulguin dir-hi la seva.

7.- QUE L’AJUNTAMENT FUNCIONI AL SERVEI DELS CIUTADANSVolem un juntament capdavanter en la promoció de l’activitat econòmica i eficaç en la prestació dels serveis municipals.

Progressivament l’alcalde i alguns funcionaris municipals han abandonat l’atenció als ciu-tadans. Les dificultats per concertar una entrevista, o per a resoldre un tràmit s’han tornat exasperants. Les associacions civils que contribueixen al funcionament de la ciutat no troben suport a la casa gran, com és el cas de les comunitats de regants, associacions de barri, grups organitzadors de festes populars o activitats esportives. Llevat de la impres-cindible foto per a ser penjada per l’alcalde a les xarxes socials, poca ajuda més. L’Ajun-tament deixa de ser un aliat col·laborador per passar a ser el fiscalitzador de les activitats.

üProposem mesures reactivadores de l’economia local, donant suport amb fets i no només amb paraules a les necessitats de l’empresari creador de llocs de treball. Fa-cilitats per a aconseguir un terreny o local per a implantar una activitat productiva. Reducció de tràmits burocràtics i disminució del temps de gestió administrativa per a posar en marxa un negoci sostenible. Finestra única d’atenció al promotor.

üEliminar o disminuir significativament la contractació de gerents, assessors, empre-ses de serveis, així com la creació de societats municipals, consorcis....

ü Invertir en augmentar la qualificació dels tècnics municipals (formació contínua, fo-ment del treball en grup, impuls de la coordinació entre les àrees, redistribució del personal segons la vàlua i motivació...).

üPla de motivació dels funcionaris i formació professional continuada. L’atenció al públic s’ha de gestionar com un servei al ciutadà.

üPla d’estalvi energètic creant una planta central de biomassa per subministrar aigua calenta i calefacció a tots els equipaments públics de la ciutat, i amb possibilitat de connexió a privats. La gestió forestal dels boscos i la creació i utilització d’astella pel combustible té economies d’escala molt importants i facilita la gestió de l’orga-nització del treball. Una planta central de biomassa, no una de petita i ineficient per a cada equipament públic!

üEls regidors estaran més presents i es responsabilitzaran de les àrees municipals i estaran directament implicats en l’assoliment d’objectius de qualitat i de quantitat del treball realitzat.

üReplantejament de protocols i dinàmiques de treball.

üPolítica de turisme específica que contempli els potencials i generi mesures per al seu aprofitament econòmic. Cal preparar documentació, guies i treballar d’acord amb el comerç, l’hostaleria i la restauració locals. Millora total de la web de turisme.

üEls guals i aparcaments públics han de tenir una funció ordenadora del trànsit i no solament recaptadora.

üRevisar el preu dels tràmits i eliminar les taxes als certificats que són necessaris a la gent.

üFomentar tota la tramitació on-line .

üReorganitzar la carregosa oficina d’atenció al ciutadà (OAC) per a oferir un millor servei, més rapidesa, menys burocràcia i més solucions.

üPlens de l’Ajuntament per TV Pirineus i per Internet (Youtube), per fer-los accessi-bles als ciutadans interessats.

üRetornar la gestió de l’aigua a l’Ajuntament.

15 PROMESES ELECTORALSEns comprometem a administrar l’Ajuntament amb eficàcia i equanimitat. I a les següents accions per a reactivar la Seu:

1. Pacte de Ciutat a favor de l’Hospital. Retorn de les especialitats perdudes, obrir habitacions tancades, recuperar diners retallats per millorar les condicions del per-sonal.

2. Gestió transparent. Web municipal on es pugui consultar tot el que fa l’Ajuntament. Factures a l’abast de tothom. Fer complir les normes urbanístiques a tothom per igual. Acabar amb l’urbanisme a mida.

3. Rebaixar l’IBI un 10 % en la legislatura. D’entrada, el 2016, una rebaixa del 5 %.

4. Fer de la Seu una ciutat referent en Cicles Formatius. Convertir la Ciutadella de Castellciutat en un centre de formació, científic i logístic. Que el nou edifici de la Valira sigui el segon Institut d’Ensenyament de la Seu, a tots els efectes.

5. Fixar com a prioritat la construcció d’una Residència per a la Gent Gran.

6. Impulsar decididament la declaració, per part de la UNESCO, de la Catedral com a Patrimoni de la Humanitat.

7. Fer arribar la fibra òptica d’una vegada a totes les llars i empreses de la Seu. Millora de la C-14 i activació de l’aeroport.

8. Impulsar un Pla de xoc de neteja i endreça general de l’espai públic. Pintar els por-xos del centre històric i els passos de vianants. Mantenir la Mancomunitat d’Escom-braries. Direm no al traspàs al Consell Comarcal.

9. Reobrir la Llar d’infants La Grandalla, i millorar els horaris i quotes. 100 euros quota standard per a un horari de 9 a 1 i de 3 a 5. / 125 euros horari complet de 8 a 6 de la tarda.

10. Pla integral per a l’ocupació, prioritzant els joves i els majors de 45 anys.

11. Tornar a ajudar els clubs esportius de la Seu.

12. Crear el Consell de Poble de Castellciutat, amb autonomia per a les inversions lo-cals.

13. Promoure habitatge de lloguer per a joves, a partir dels nombrosos pisos ja exis-tents a la Seu i avui propietat dels bancs.

14. Reobrir l’oficina de turisme a la cruïlla de les carreteres, fer un pla d’excel·lència per al centre històric, agilitzar la web de Turisme de la Seu i col·laborar amb el Bisbat per a la promoció del Museu Diocesà.

15. Recuperar per a l’Ajuntament els Serveis Socials i els de promoció econòmica es-tranyament cedits al Consell Comarcal.

Aquestes propostes han estat recollides en un procés participatiu entre tots els ciutadans que han volgut donar suport a la plataforma ciutadana Compromís X la Seu.

UN EQUIP PER A GOVERNAR

Òscar Ordeig MolistDoctor en Administració i Direcció d’empreses, MBA i llicenciat en INEFC.

Conxita Rabasa CastellarnauMestra, Psicopedagogia, Post- grau en resolució de conflictes i en Gestió i Administració Local.

Antoni Nadal MajoralSector de la construcció. Batxillerat.

Paqui Gomez Raya Cap d’admissions Hospital.FP administrativa.

Miguel Perruca MartínCursant ADE a l’UNED. Formació tècnica informàtica.

Joan Barrera ArandaEmpresari. Enginyer geòleg.

Ana Moreno BautistaEmpresària.Estètica i massatges.

Rosa Badalamenti GonzalezCap de compres.Diplomada en Empresarials.

Vanessa Mangas SansaMestra d’educació primària.

Joaquim Boquet EstruchVioloncel·lista i professor.

Ivan Vigo BabotMestre d’educació primària.

Isabel Perera MartínRamadera. Graduada en tributació i comptabilitat.

Vicenç Ripoll MiguelMestre d’educació primària.

Queralt Perera ParramonMestra i directora de l’escola La Valira

Lluís Sánchez CortésFormador. Batxillerat

Carlota Valls AlbiolLlicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació.Vinculada al teixit associatiu. Joan Ganyet SoléArquitecte. Alcalde de La Seu 1983-2003. Diputat i Senador. Director General d’Arquitectu-ra de la Generalitat.

Suplents

Santiago Mallol Tuca Comerciant.

Silvia Rosas HerasCursant Grau en Psicologia a la UOC. Formació tècnica auxiliar en delineació.

Mari Carmen Jorquera Diplomada en ciències empresarials.

Marga Casellas Puigdevall Jubilada de la Caixa.Enginyer tècnic Químic.

Anna González Alart T r e -balladora social. Diploma- da en Treball Social. Carles Benito RuizCambrer. Estudiant de dret.Delegat sindical UGT.

Pilar Buisán GilJubilada.

Gerard Sureda Nocete Empleat estació de serveis.FP en Administració i gestió.

Ester Novillo TarresSector bancari. Grau Superior en Administració i Finances.

Laia Coll CrouseillesEducadora llar d’infants.

Jordi Mas Ortega Advocat. Llicenciat en Dret i postgrau en Mediació de Conflictes i Govern Local.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

VOTA