Competencies Bellera Cat

Nou currículum: Treballar per competències

treball cooperatiu interdisciplinari i ús del portafoli com a eina

d’avaluació

IES Celestí Belleracomunitat d’innovació i aprenentatge

Granollers (Barcelona)

per SANTI LLORENS

Servei Educatiu del Segrià (Lleida).- Nov’08

www.bellera.catIES Celestí Bellera (Granollers, Barcelona)

Servei Educatiu del Segrià (Lleida).- Nov’08 Nou currículum: Treballar per competències


Granollers, projecte de ciutat educadora, pla educatiu d’entorn

Barri Can Bassa, perifèria, immigracions, nivell socioeconòmic i cultural mitjà i baix

IES, 3 línies ESO i 4 Batxillerat (amb artístic), 580 alumnes, 62 professors

“per educar un nen fa falta la tribu sencera”



Qui som i on anem?

Trets diferencials: Reconeixement de centre Primera línia en innovació

educativa Capital humà i professional

dels docents Preocupació por la formació

integral i Competencial dels alumnes

Caminem vers una metodologia activa i participada que reforci els cinc pilars que ens defineixen:

Educar en la diversitat Formar en valors Defensar la sostenibilitat Potenciar les TIC a la

pràctica docent Ser referent en els

ensenyaments artístics



Pla d’Autonomia de Centre (PAC’05)

Formació en xarxa PAC’05 de l’equip directiu

Equip de coordinadors del PAC’05 segueix i avalua els objectius del pla

El claustre participa en el Pla de Formació en Centre (formació entre iguals)

Dotació econòmica i accés a projectes d’innovació (Punt-Edu, Art-Tic Músic, Mediació...)

Regenera dinàmiques positives de treball entre tot el personal, il·lusiona, identifica.



Objetius PAC’05millora global de la qualitat del centre i de la nostra pràctica

docent

Reforçar i millorar el treball cohesionat dels equips docents de nivell i les tasques de tutoria

Potenciar les TIC a l’aula de manera habitual i incentivar l’elaboració de materials TIC i la formació interna del professorat

Treballar per la cultura de la sostenibilitat incorporant en els currículums tot el treball d’educació mediambiental

Dissenyar i promoure activitats de tarda de caràcter esportiu, lúdic, de reforç y d’estudi en un centre obert al barri i a la ciutat (joves, pares i entitats locals)

Treballar per una metodologia activa que ajudi el treball cooperatiu dels alumnes i reforci els aprenentatges Competencials.

Consolidar els processos de mediació i competència social com a mitjans de resolució i gestió dels conflictes.

Cercar noves sortides acadèmiques als alumnes que acaben el batxillerat artístic.

Dissenyar i promoure les “bones pràctiques docents” entre el col·lectiu de professorat experimentat i altament qualificat del centre.



Les 8 competències bàsiques: Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competència artística i cultural Tractament de la informació i competència digital Competència matemàtica Competència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia i iniciativa personal Competència en coneixement i interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

(Competències: comunicatives, metodològiques, personals, conviure i habitar el món)

Competències Bàsiques



Aprenentatge competencial

Els 3 sabers: “saber fer”, “saber ser” i “saber estar”

Ser competent: quelcom més que adquisició de coneixements i habilitats; capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents.

Ser competent requereix comprensió, reflexió i discerniment, tenint en compte la dimensió social de les accions.



Renovació metodològica a l’aula

Els plantejaments de les competències bàsiques com a eix de desenvolupament de l’alumne tenen unes repercussions immediates i evidents en el rol del professorat que demana un replantejar el seu paper i, a més, fer-ho de manera col·lectiva en el context educatiu on intervé (...)

La reflexió conjunta sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge que es posen en joc a les aules és una tasca primordial del professorat. Clima d’aula, treball cooperatiu, creativitat, intel·ligència emocional, desenvolupament d’habilitats metacognitives, integració de les eines digitals, transversalitat, prevenció de conflictes, interdisciplinarietat, relacions amb el context sociocultural del centre, interculturalitat, sostenibilitat… són temes als que s’ha d’apropar el professorat com a elements integrants de la seva tasca docent.

Cuadernos de Educación de Cantabria, 2



Una experiència de treball cooperatiu

La societat està canviant a un ritme vertiginós. Però, hem canviat la nostra manera de fer classe?

Ens queixem sovint que els alumnes: no estudien, no treballen, no s’esforcen...

Ens aturem a reflexionar el perquè?

No volen fer, o és que no en saben?

Els estem ensenyant eines i mecanismes per aprendre?



Ubicació de la experiència

Treball cooperatiu interdisciplinari en les matèries de Ciències i Matemàtiques

Un total de 90 alumnes de 1r ESO, durant el 2n trimestre del curs 06/07

Treball previ: treballar en grup de manera eficaç (1r trim.)

Treball posterior d’observació per avaluar el projecte i les competències adquirides (3r trim.)

Curs 2007/08 projecte amb 90 alumnes 1ESO i 90 alumnes 2ESO



Treball previ dels professors

Delimitació d’objectius del projecte Planificació i temporització per

treballar els dos professors (mates,

ciències) junts a l’aula S’evidencia el problema fonamental a

la secundària: com més gran és l’especialització del professor/a més gran és la preocupació pels continguts curriculars i això ens fa oblidar que es tracta de treballar les eines, els recursos, que permetin els alumnes l’accés a aquests coneixements.

Finalment, aconseguim de consensuar els objectius a treballar en el projecte cooperatiu.



Resum d’objectius i activitats (curs 06/07)

Objectius Temporització Recursos1.- Treballar en grup de manera eficaç

Trimestre 1r. Principalment en hores de ciències naturals i alguna activitat en grup en hores de matemàtiques

Disseny de documents sobre maneres de formar grups, com organitzar-los i com avaluar-ne el funcionament

2.- Gestionar informació Al llarg de tot el curs Programar activitats que portin els alumnes a fer servir diversitat de recursos al seu abast: el servidor TIC del centre, correu electrònic, campus Moodle, Internet...

3.- Treball cooperatiu Segon trimestre Treball interdisciplinari matemàtiques ciències

4.- Treball reflexiu i autoavaluació dels alumnes

Tot el curs Proporcionar espais i elements d’autoavaluació, control, discussió

5.- Avaluació del projecte i propostes de continuïtat

Tercer trimestre Instruments i documents de valoració.



Exemples d’activitats per objectius

1.- treballar en grup de manera eficaç (pros-contra, criteris de formació i funcionament, criteris d’avaluació...)

2.- gestionar la informació (ús del campus, @mail, servidor TIC...)

3.- treball cooperatiu interdisciplinari (lectures, debats, exposicions orals, glossaris, guions...)

4.- treball reflexiu i autoavaluació dels alumnes (marcar objectius, seguiment, avaluació...)

5.- avaluació del projecte (segueixen fent servir les tècniques apreses i en demanen més, col·laboren entre ells fora de classe, dominen recursos TIC...)



Fem una primera valoració (curs 2006-2007)

Identificació del projecte com una metodologia específica de Ciències més que no pas de Matemàtiques.

Necessitat de més hores de professors treballant junts a l’aula.

En una primera valoració semblava que avançar més lentament implicaria fer menys “temari”; a final de curs vàrem comprovar que no fou així.

El plantejament de les activitats (l’ús dels campus, les exposicions orals, etc.,) facilita el seu aprofitament en d’altres situacions d’aprenentatge.

Ens adonem que aquesta metodologia cooperativa contextualitza aprenentatges i, per tant, estem treballant competències bàsiques, imprescindibles per l’aprenentatge significatiu i integral de l’alumne.



Treballant les Competències (1)

Competències comunicatives: Base del treball en

grup: saber escoltar, saber expressar-se, etc.

Base de les exposicions orals a la classe.

Competències metodològiques: Aprenentatge significatiu:

competència digital, tractament de la informació, elaboració de guions, etc.

Aplicació de coneixements en situacions reals: enquestes, percentatges, representacions gràfiques, estadístiques, etc.



Treballant les Competències ( 2)

Competències personals: Treball reflexiu Anàlisis de capacitats

individuals i en grup Autoavaluació

individual i de grup

Competències para conviure i habitar el món: Base del treball en grup

cooperatiu: han hagut de participar, prendre decisions, valorar aportacions dels companys, consensuar, etc.

Responsabilitzar-se de les decisions adoptades i valorar-les



Concreció del projecte (curs 2007-2008)

1ESO i 2ESO dues hores setmanals durant tot el curs.

Més Matemàtiques que Ciències i redistribució de continguts (professors 1r/professors 2n)

Potenciar la diversitat de recursos d’aprenentatge (campus moodle, @mail, TIC, xat, fòrum, dossiers, presentacions multimèdia...)

Els dos professors alhora en les dues hores del projecte (1 de Ciències i 1 de Matemàtiques). A 2n ESO només és pot doblar 1 hora.

Dins del Pla de Formació en Centre crear un grup de treball dels professors implicats al projecte (elaboració de materials, unificació de criteris d’avaluació ...)



Objectius 2n ESO (curs 2007-2008)

Treballar de forma eficaç Donar sentit al treball en grup:

que els alumnes el vegin com un mecanisme més i millor i que no suposa un treball extra per a cap component del grup de treball

Programar activitats on puguin veure que el treball cooperatiu pot significar, a més d’un aprenentatge de més qualitat, un estalvi de temps en unificar esforços.



Objectius 2n ESO (curs 2007-2008) cont.

Aplicar de forma natural les tècniques apreses en altres activitats “alienes” al projecte mates/ciències.

Fer els aprenentatges més significatius.

Tenir en compte a la programació de les activitats les competències bàsiques

Fer perdre als alumnes la por a les Matemàtiques

Unificar criteris d’avaluació



Activitats 2n ESO (curs 2007-2008)

“Endevinant un nombre”

“Amb 4 quatres” “L’ONU alerta de la

falta d’aigua dolça” Connexions Meteorologia L’Aire (projecte) Aprenentatge basat

en problemes.



importància del seguiment i l’avaluació dels alumnes

Avaluar els alumnes en un sistema d’aprenentatge com aquest, és més difícil que en un sistema tradicional de classe.

Cal trobar mitjans i instruments per valorar el progrés dels alumnes en els objectius proposats; serà gratificant.

Mitjans d’avaluació compartida professor i alumne, com l’ús del portafolio, poden ajudar en el camí cap a una avaluació competencial.

Els instruments d’observació, avaluació i valoració han de ser diferenciats segons els aspectes a avaluar, el subjecte que avalua i l’activitat avaluada.

Nota de Ciències

Matèria de Ciències

23

Nota de Matemàtiques

Matèria de Matemàtiques

23

Projecte Mates-Ciències

13

13

Instruments d’avaluació:

• Registre d’observació

• Proves i exàmens

• Treballs realitzats

Criteris d’avaluació:

• Selecció dels criteris establerts pel Departament

d’Educació segons els continguts.

• Treball cooperatiu.

• La utilització de les TIC.

30 % Conceptes50 % Procediments20 % Actituds



Valoració (curs 2007/2008)

Alumnes cada vegada més disposats a ajudar, de forma espontània, a un company (curiós alumnes 1 a

alumnes 4). Tradicionalment diferents

resultats Ciències i Mates (Ciències accessible / por a Mates)

Principi de curs diferents actituds a classe segons la matèria (Ciències/Mates) o el projecte cooperatiu.

Unificació d’actituds en les diferents classes en finalitzar el curs.

No tanta diferència entre unes notes i d’altres en l’avaluació de final de curs.

Tot i no observar, aparentement, grans resultats considerem el projecte Ciències/Mates i l’aplicació de tècniques de treball en grup i treball cooperatiu molt enriquidores per a professors i alumnes.



Dificultats en portar a terme el projecte

La preocupació pel currículum La diversitat de l’alumnat L’utilització de llibres de text “L’angoixa” de no veure resultats immediats L’avaluació La dificultat, moltes vegades, de trobar

professors “convençuts” de la bondat del métode

Però com diu Spencer Kagan: “Com a educadors, la nostra principal funció és

proveir els nostres alumnes d’aquelles competències que necessiten per a una vida productiva i feliç.”



Centre d'interès: Connexions

Manuals de Mates i Ciències per fer les diverses lectures en grup

Localitzar conceptes científico-matemàtics en les lectures (sistema mètric, mes lunar, Pitàgores, sistema solar, unitat astronòmica...)

“comunicació extraterrestre” o treballant més les lectures (Jules Verne, Carl Sagan, teorema de Pitàgores ...)

Activitats sobre Teorema de Pitàgores, nombres enters, nombres primers, etc.

Activitats sobre les mesures del temps, calendaris, equivalències, elements d’astronomia, etc.

“Per saber-ne més...” potències de 10 (del número al bit), notació científica

“Practiquem” propostes lliures de selecció d’activitats i exercicis

Experts biògrafs

Connexions.doc



Nou paper dels docents...

Tots els professionals de l’educació ens plantegem què hauran de saber els nois i les noies que tenim a les nostres aules, per a poder desenvolupar-se social, personal i professionalment en la societat, quan acaben l’ensenyament obligatori.

Hem de programar i avaluar tenint en compte l’adquisició de les Competències Bàsiques.

Alhora, hem de treballar amb metodologies diversificades.



... en un nou horitzó educatiu

Si coordinem accions, interelacionant continguts, unificant i diversificant metodologies, facilitem el “l’aprendre a aprendre”

La millor metodologia és la capaç d’adaptar-se en tot moment a l’alumne, a la societat i a les circumstàncies que l’envolten.

La comunitat educativa no pot quedar-se enrera en el canvi social actual.



Replantejar l’avaluació

Currículum per competències +

Aprenentatge competencial + Renovació i innovació

metodològica

La clau del procés de millora està, però, en l’avaluació; avaluació de futur que no pas de passat; avaluació dinàmica, de procés d’aprenentatge i de resultat d’aquest procés.

En aquests processos d’avaluació dinàmica, participada, de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge, l’ús del portafoli es manifiesta com un recurs metodològic més a tenir en compte, en especial pel seu caràcter globalitzador.



El portafoli

Portafoli o carpeta d’aprenentatge, de “procés” d’aprenentatge

Portafoli d’aprenentatge (treballs diversos i reflexions sobre ells)

Portafoli de presentació (selecció dels millors treballs)

Portafoli d’avaluació (acreditació de l’aprenentatge; trealls, reflexions i autoavaluacions)

Recopilació de documents i treballs significatius que permetin veure el procés d’aprenentatge de cada alumne així com dels seus progressos.

S’elabora amb l’objectiu d’aportar mostres o evidències, davant ell mateix i d’altres (avaluadors externs), del que és capaç de fer en diferents estadis del seu procés d’aprenentatge.



Funcions del portafoli

Analitzar el propi procés d’aprenentatge, a partir de l’anàlisi dels documents del portafoli.

Reflexionar sobre les habilitats i els coneixements que es van adquirint al llarg del procés a través de la recollida de les pròpies produccions.

Fomentar processos autoreguladors a partir de l’autoavaluació i de la reflexió sobre les pròpies evidències.

Ajudar a establir un diàleg sobre una mateixa base entre alumne i docent, i afavorir així una interacció en l’entrevista-tutoria.



Contingut del portafoli

Contenir treballs en les seves fases inicials d’aprenentatge així com treballs en fases posteriors.

Contenir més d’un document per a les diferents habilitats i tècniques.

Contenir no només les versions que es lliuraran al professor sinó també alguns dels diferents esborranys.

Contenir pautes d’autoavaluació del propi alumne i en les que s’estableix un diàleg per escrit amb el docent.

Contenir les preguntes-guia que serviran pel desenvolupament de les tutories.

I finalment, contenir les reflexions pertinents en cada fase del procés.



Aspectes a decidir pel docent

Per a què faran servir el portafoli els meus alumnes? Millorar els aprenentatges (formes de treballar...) Aprendre a planificar les activitats Documentar i preparar l’estudi Aprendre a organitzar els materials elaborats Documentar els progressos i poder-los revisar amb el

professor Avaluar les dificultats i els progressos realitzats Aprendre a planificar/controlar el temps en funció de

les tasques Per a conèixer-se millor

exemple: orientacions metodològiques



Quins elements incorporarà?

Mostres de: Exercicis destacats Resolució de

problemes Treballs escolars Treballs extraescolars Activitats fora de l’aula Esborranys de treballs

Criteris de selecció: Una mostra dels

principals treballs Comparació entre els

millors i pitjors treballs Aportacions als treballs

en grup Determinades mostres

per mes, trimestre, etc.

D’altres...



...i sobre classificació i presentació?

Com s’organizarà el material? Una carpeta per a cada

assignatura Una carpeta única

classificada per assignatura

En funció de certs temes o activitats

D’altres modalitats

Exemple: portafolio Naturals

Com presentarà la carpeta l’alumne? Normes de presentació

dels materials Criteris per als

materials virtuals Periodicitat

presentació



Pauta per a planificar activitats

L’alumne s’interroga davant cada nova activitat: Què haig de fer? Com ho faré?

Què faré primer? I després?

Amb què ho faré? Amb qui ho faré? Quines coses necessito saber primer per fer.........? Quines altres coses necessito saber fer per fer.........? Quant de temps necessitaré per a fer-ho?



Fitxa de reflexió personal i autoavaluació d’activitats

Què he fet bé? Per a què m’ha estat útil fer-ho? Què m’ha resultat més

complicat de fer? En quines coses m’he

equivocat? Què hauria d’haver fet? Què hauria d’haver sabut millor? Què he après? En què he millorat?

Model fitxa autoavaluació



Fitxa de valoració final de l’alumne

Període* final d’Activitat/trimestre/curs En quines coses he millorat? Què m’ha agradat més? Què he après a fer? Com han millorat les meves relacions amb els

companys? Quins aspectes de la meva manera d’aprendre haig

de millorar? Quins aspectes en la meva relació amb els demés

m’agradaria de millorar? Què podria explicar millor el meu progrés en aquest

període*? Què podria explicar millor la meva falta de progrés?



Projecte ciutadania: recuperació memòria històrica (treball amb fonts orals)

professora: Margarida Illa

Educació en valors a través de l’Educació Física (associació esportiva i pla d’entorn de la ciutat)

professor: Carles Ventura

alguns dels nostres projectes de treball i aprenentatge

competencial (1)



Projecte treball cooperatiu interdisciplinari mates-ciències

professorat: Josefina Quintana, Neus Ruiz, Jordi Valiente

Aula oberta de diversificació curricular i autoaprenentatge per projectes

professorat: Elvira Durán, Joan Nadal, Santi

Llorens

alguns dels nostres projectes de treball y aprenentatge

competencial (i 2)



“De tant en tant, el pagès s’atura, en arribar a l’extrem del solc que està llaurant, per esbufar, però també per contemplar un moment la feina feta, per sospesar els punts febles i intentar corregir-los, i alhora per reprendre alè i coratge [...]”.

Célèstin FreinetConsell a joves mestres

“per educar un nen fa falta la tribu sencera.”


Granollers (Barcelona)

www.bellera.catServei Educatiu del Segrià (Lleida).- Nov’08 Nou currículum: Treballar per competències

Competencies Bellera Cat

Education

Transcript of Competencies Bellera Cat