COMENTARIS DE TEXT RESOLTS PLAT Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esfor ant-se per fonamentar les demostracions no en laparen a sin en lessncia de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia? [...] S, per Zeus! va exclamar. Dir tot aix i amb totes les meves forces. Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes ms importants mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals. No, en efecte digu. Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capa os de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible? Els ho prescriur va dir, completament dacord amb tu. I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella s com el cim de tot ensenyament? PLAT. Repblica, 534c

1.Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Plat defensa que aquell qui no coneix la idea del b i que es guia noms per lopini i per laparen a ms que per la cincia no pot governar. A travs de leducaci, especialment a travs de la dialctica, la ms noble de totes les disciplines, saprn a raonar correctament, a conixer la idea del b i dirigir, aix, la comunitat. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions seg ents al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt] a.- el b en si: idea suprema que illumina i dna sentit a la resta didees b.- opini: fals saber fonamentat en laparen a sensible. Contrari al saber veritable o cincia. 3. Per qu diu Plat que la dialctica est en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts] Plat parteix de la base que noms qui coneix el B en tant que idea pot arribar fer-lo, i que fer el b significa governar la polis dacord amb el model de perfecci del mn intelligible. Per lnima, que en un principi estava al mn de les idees i

que va caure al mn sensible (recordem el mite del carro alat que apareix al Fedre), ha de fer un procs daprenentatge ascendent altre cop cap al mn de les idees, per recordar all que ja sabia (reminiscncia). Aquest procs gradual i dolors de millora de lnima i de separaci de lnima respecte al cos sanomena dialctica. La dialctica s un mtode lnic mtode- a travs del qual, es pot arribar a la idea de B. Lnic que est preparat per a decidir correctament, aplicant la idea de B a la tasca poltica, s lhome lnima del qual coneix la idea de B perqu sha sotms al procs de millora dialctica en el coneixement, (el filsof-rei). La paraula dialctica en Plat t un significat una mica diferent al que tenia per al seu mestre Scrates. La dialctica en Scrates era noms un dileg orientat a la recerca de la veritat, per en Plat el terme es complica una mica. Plat considera que no coneixem noms a travs del dia leg amb els altres ciutadans, que s el que feia Scrates, sin que ens fem millors quan millorem la nostra nima, aprofundint en el coneixement i en la reflexi que ens permet anar ms enll de la pura sensibilitat i assolir el mn de les idees, pures i perfectes (en si). La dialctica s la tcnica de coneixement per excellncia, s el procs a travs del qual lnima aprn a passar del mn sensible al mn intelligible. Recuperant el mite de la caverna de Plat, si el presoner -el que est atrapat en el mn sensible- arriba, un cop alliberat de les cadenes, al terme de la visibilitat quan pot veure el sol i sadona que el sol illumina les coses sensibles, el qui fa el procs dialctic arriba tamb al terme de la intelligibilitat quan contempla la idea de B, que illumina i dna sentit a tot el mn intelligible. Per tant, la dialctica s un cam llarg i dur (Plat considera que noms es pot culminar un procs aix quan sha entrat en la maduresa). Estem davant un cam daprenentatge a travs del qual lhome ms perfecte aprn a situar-se per sobre i ms enll del que s purament material i sensible i a optar per la perfecci de les idees. La dialctica significa una evoluci de perfeccionament de lnima i un ascens a un nivell superior de coneixement, que s el mn de les idees (dialctica ascendent). En el mite de la Caverna, el presoner alliberat, un cop ha completat el procs, en veure la idea del B veu tamb com aquesta idea illumina i dna sentit a tot el mn de les idees perqu les idees sn bones en la mesura que participen de la idea de B. Per no hi ha noms una dialctica ascendent; conixer el B suposa tamb un procs descendent, en qu aquesta idea de B regeix totes les nostres accions en el mn sensible. Qui ha perfeccionat la seva nima s capac de tenir una visi unitria de totes les coses i les coneix en el seu ple sentit (perqu apareixen illuminades per la idea suprema). s, doncs, en aquesta dialctica descendent quan sadquireix la capacitat de sintetitzar, dencaixar i donar sentit a all que apareix divers. Per a Plat el sentit de la vida humana es troba en la millora en la vida moral i en la recerca del b. En altres paraules, la vida s un continuat esfor de perfeccionament envers el mn de les idees. Per aix, la formaci dels dialctics s molt dura i molt llarga. Va destinada a crear ciutadans que siguin veritables homes dor i que puguin governar amb saviesa la ciutat al llarg de les seves vides. 4. Compareu la filosofia poltica de Plat (s a dir, la seva concepci del govern i la justcia) amb una filosofia poltica diferent que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] Hi ha qui interpreta que la finalitat ltima de Plat amb els seus dilegs era de caire poltic, perqu sinterroga sobre la validesa i el significat dels principis de

justcia. No s clar que la finalitat ltima de Plat fos la poltica hi ha qui diu que era leducaci del ciutad segons principis morals o lepistemologia que situa lenteniment per sobre de la sensibilitat- per, en tot cas, el que no es pot negar s que la poltica va ser per a ell almenys un dels eixos ms importants del seu sistema filosfic, tal com ens ho mostra en aquest dileg. Com hem vist en la pregunta anterior, la poltica demana un a educaci especfica, una formaci llarga i costosa. Aquesta formaci havia de permetre al filsof-rei adquirir el coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del B i de la Justcia que demana el bon govern dun Estat. En tota lobra platnica es reivindica la superioritat dun tipus dindividus que sn els homes dor; s a dir els homes autnticament savis, s a dir, dnima ms pura i que coneixen la justcia, per damunt dels altres homes (soldats o homes de plata i obrers o homes de bronze). Per aix hi ha una estreta relaci entre la repblica aristocrtica regida per un filsof-rei, el govern que proposa Plat, i la justcia, ja que noms els que coneixen el b i la justcia poden governar. Tot comptat i debatut, la postura poltica de Plat s clarament idealista. Un pensament poltic es considera idealista perqu, entre altres coses, no es preocupa tant de les circumstncies de lacci com dels principis que lorienten. Els idealistes tendeixen a considerar que sn els principis i no les conseq ncies duna acci poltica el que marca el valor daquesta acci. Per a un idealista s la bona teoria el que marca la bona poltica. A ms, els idealistes tendeixen a considerar que la bona poltica deriva dun governant savi, o dun filsof-rei, capac de fer la sntesi de saber i poder. Podrem comparar aquesta tesi amb una altra de molt important tamb en el context del pensament poltic; la dAristtil a Grcia. Aristtil es va adonar que lidealisme poltic de Plat estava errat perqu una ciutat noms pot ser feli i prspera si est unida i si tots els ciutadans van a una; per Plat no acabaria tenint una sola ciutat sin tres de diferents, perqu n dividir la societat en tres classes socials (governants o homes dor, defensors de la ciutat o homes de plata i obrers o homes de bronze-), cadascuna daquestes classes socials buscaria el seu propi profit. 5. Creieu que Plat t ra quan defensa que els ms savis han de governar? Raoneu la resposta. [2 punts] Avui en dia, i dentrada, la democrcia, i no laristocrcia, s considerat arreu el rgim ms desitjable perqu garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, mentre en la teoria de Plat cada classe social tenia una educaci i unes lleis diferents. De totes maneres, tot i que la polis grega i lpoca de Plat tenen poc a veure amb les nostres societats actuals, lafirmaci de Plat que els ms savis sn els que han de governar no es pot desqualificar directament i, com a mnim, ha de fer-nos reflexionar. Dentrada, sembla que no est malament pensar que la persona que governi ha de ser una persona informada, que spiga qu passa en el seu entorn, intelligent i astuta i, tamb, una persona que sigui equilibrada i justa. Perqu si no est informada es pot errar, si no s intelligent i astuta es pot deixar enganyar i si no s equilibrada i justa pot esdevenir un tir, casos, tots aquests, clarament indesitjables. Per en la democrcia no busquem tampoc lhome ms savi; si cerqussim aix no farem eleccions sin exmens complicats com les oposicions a jutges i a notaris o per qu no? test dintelligncia. Les democrcies sn rgims dopini pblica i, per tant, es vota aquella persona que considero capa de gestionar

millor els interessos de tots dacord a la meva opini particular. No cal posseir cap nima especial per ser un bon governant: les millors democrcies sn aquelles que garanteixen que qualsevol persona, amb independncia dels seus cognoms, dels seus diners o del seu nivell destudis pot representar les opinions de la majoria. A ms tampoc no podem pressuposar ingnuament que qui coneix el bn necessriament el far. Saber qu s el b i actuar dacord amb el b sn coses molt diferents. Per tant, saviesa i bondat, que per a Plat sn indestriables i necessries per al bon govern, no estan en realitat intrnsecament unides. I segurament aquesta discordncia amb lafirmaci de Plat es dna perqu el rgim poltic imaginat per lautor de La Repblica s massa idealista per a nosaltres. !(font:!www.alcoberro.com)!

DESCARTES Suposo, doncs, que totes les coses que veig sn falses. Estic convenut que mai no ha existit res de tot el que la meva memria plena denganys em presenta. Penso que estic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, lextensi, el moviment i el lloc no sn altra cosa que ficcions del meu esperit. Qu podr considerar, doncs, com a vertader? Potser, noms, que al mn no hi ha res de cert. El fet de dubtar prova que jo, que dubto, existeixo. La meva existncia s la primera veritat indubtable. Per, jo qu s si no hi ha alguna altra cosa diferent de les que acabo de considerar incertes de la qual no es pugui tenir el ms mnim dubte. No hi ha algun Du, o algun altre poder, que faci concebre aquests pensaments al meu esperit? Aix no s necessari, perqu, tal vegada, sc capa de produir-los per mi mateix. I jo, almenys, no sc alguna cosa? Per, ja he negat que tingus cap sentit i cap cos; dubto, tanmateix, i qu en resulta daix? Sc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no podria ser? Per, mhe convenut que no hi havia res de res en el mn: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. No estic, doncs, convenut que jo tampoc no existeixo? Tant se val, si estic convenut dalguna cosa o si noms penso alguna cosa, indubtablement sc. Per, hi ha no s quin enganyador molt poders i astut que utilitza tot el seu enginy per enganyar-me sempre. No hi ha, doncs, cap dubte que si menganya s perqu sc; i, ja em pot enganyar tant com vulgui, que mai no podr fer que jo no sigui res, mentre jo pensi que sc alguna cosa. De manera que, desprs de pensar-ho b i examinar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que la proposici jo sc, jo existeixo s necessriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit. (Descartes, Meditacions metafsiques, 2 meditaci)

1.Explicar breument el contingut del text. (2 punts) 2.Explicar el significat, en el text, de extensi i de esperit (1 punt) 3.Per qu diu Descartes que si estic convenut d'alguna cosa o noms si penso alguna cosa, indubtablement sc? (3 punts) 4.Comparar les idees de Descartes amb les dalgun algun altre filsof (2 punts) 5.Creus que el fet de poder dubtar de tot s un bon argument per demostrar la prpia existncia? (2 punts) !!

!1.Descartes(suposa(que(tot(all(que(veu(s(fals( i( lnica(certesa(que(t,(a(partir(del(dubte,(s(que(si(dubta(vol(dir(que(existeix.(Llavors(es(planteja(lexistncia(dun(Du(que(el(faci(concebre(aquests(pensaments(per(ho(descarta(al(afirmar(que(potser(s(ell(mateix(que(sels(crea.(

Daltra(banda,(afirma(que(s(indiferent(si(est(convenut(o(no(de(les(coses(perqu(ell(s.(Llavors(planteja(de(nou(lexistncia(dun(sser(que(el(faci(enganyarDse(per(afirma(que(mai(aconseguir(que(ell(deixi(de(pensar(que(ell(s(alguna(cosa.(

2.$Extensi:(atribut(que(dna(al(cos(i(que(es(refereix(al(lloc(que(ocupa(a(lespai.(Esperit:(la(seva(nima(que(s(substncia(pensant((res(cogitans)((

3.(El(text(s(una(fragment(de(les(Meditacions+Metafsiques,(obra(on(lautor(explora(el(seu(pensament(amb(la( intenci(de(separar( la(veritat(de( la(falsetat.(Pretn,(aplicant(un(mtode( filosfic,( revisar( els( coneixements( que( t( per( separar( els( fonamentats(dels( que( no( ho( estiguin.( Per( en( un( principi( la( seva( revisi( s( tan( estricta( que( es(queda( noms( amb( una( idea( vertadera( que( ser( sobre( la( que( construir( tot( el(coneixement.(

En(el( text,(Descartes(diu( si(estic( convenut(dalgua(cosa(o(noms( si(penso(alguna(cosa,( indubtablement( sc.( Aquesta( afirmaci( es( refereix( a( la( primera( veritat(indubtable( per( a( ell( que( s( penso,( existeixo.( Descartes( arriba( a( questa( veritat( a(partir(de(laplicaci(del(dubte(metdic.(Amb(aquets(mtode(es(proposa(eliminar(tots(aquells(pensament(dels(quals(pugui(dubtar(i(el(primer(que(elimina(s(tot(all(que(rep(a(travs(dels(sentits(perqu(algun(cop(vist(que(la(informaci(que(li(prov(dels(sentits(s( falsa( i( si( lhan( enganyat( algun( cop( poden( tornar( a( ferDho.( Desprs( elimina( les(experincies(personals(ja(que(no(noms(se(pot(dubtar(del(coneixement(de(les(coses(sin(tamb(de(la(seva(existncia,(ja(que(s(difcil(diferenciar(la(vetlla(del(somni.(Per(ltim( tamb( decideix( eliminar( les( veritats( matemtiques,( com( que( dos( ms( dos(siguin( quatre,( ( ja( que( algun( esperit( maligne( pot( ferDli( creure( que( sn( veratderes(sense(que(ho(siguin.(Un(cop(eliminat(tot(aix,(se(nadona(que(de(lnica(cosa(que(no(pot(dubtar(s(de(que(dubta.(Dubtar(forma(part(del(pensar(i(per(aix(defensa(que(per(pensar(cal(existir.(

s( per( aix( que( lautor( defensa( la( seva( primera( veritat( indubtable( penso,( doncs(existeixo.(I(s(aquest(el(moment(que(es(veu(reflectit(en(el(text.(

4.(Descartes(i(Plat(diferencen(entre(coses(i(idees(per(tenen(un(concepte(diferent(didea.(Per(Plat( les( Idees( tenen(una(existncia(prpia( i( lnima( les(coneix(abans(dunirDse(al(cos((per(tant,(sn(innates).(En(canvi(per(a(Descartes(existiesen(tres(tipus(didees:( les(adventcies((es(percebeixen(pels(sentits),( les( fcticies((que(construem(a(partir(didees(adventcies)(i(les(innates((que(sn(les(Idees(de(Plat).(

Ells(dos(coincideixen(en(defensar(la(dualitat(de(lhome(que(est(format(per(nima(i(cos.(Per,(per(Plat(lnima(s(inmortal(i(perfecte(i(per(a(ella(el(cos(s(una(pres.(Per(Descartes,(en(canvi,(tant(lnima(com(el(cos(sn(creats(per(Du.(Per(a(ell(lnima(s(

substncia(pensant(i(decideix,(i(el(cos(s(substncia(extensa(i(executa.(Per(a(ambdos(autors(luni(entre(nima(i(cos(s(accidental(per(Descartes(diu(que(es(produeix(a(la(glndula(pineal.(

Respecte(al(coneixement,(tamb(tots(dos(defensen(que(sadquireix(amb(la(ra( i(no(pas(amb(els(sentits.(Per(per(Plat,(lnima(coneix(les(Idees(des(dabans(dunirDse(al(cos(i(per(a(ella,(conixer(s(recordar((teoria(de(la(reminiscncia);(explica(el(procs(de(coneixement(per(a( lnima(amb(un(seguit(de(teories(com(ara(el(smil(de(la( linia( i(el(mite(del(tir(alat.(En(canvi,(per(a(Descartes(el(coneixement(sadquireix(racionalment(a(partir(de(laplicaci(del(mtode.(

5.(Descartes(utiitza(el(dubte(per(arribar(a(la(primera(veritat(indubtable(que(s(que(ell(existexi.(En(la(meva(opini,(el(poder(dubtar(de(tot(s(una(bona(opci(perqu(implica(no(creures(tot(el(que(ens(diuen.(Com(ell,(penso(que(dubtar(s(una(bona(forma(de(demostrar(la(meva(existncia,(que(puc(imaginarDla,(com(ell(fa,(separada(del(cos(per(no(separada(de(la(ment.(Per(altra(banda,(en(canvi,(penso(que(el(fet(dincorporar(el(geni(maligne(en( les(seves(meditacions(per(tal(deliminar( les(veritats(matemtiques,(no(em(sembla(del(tot( lgic,(sin(que(ms(b(s(una(maniobra(per(poder(dubtar(de(tot(i(per(trobar(una(veritat(que(no(sigui(matemtica(on(fonamentar(la(seva(filosofia.(En(aquest(cas,(per(tant,(crec(que(no(est(sent(fidel(al(seu(mtode(racionalista.((

LOCKE&El$que$hem$de$considerar$ara$s$com$els$cossos$produeixen$en$nosaltres$idees,$i$est$molt$

clar$que$s$per$ limpuls,$ lnica$manera$possible$de$ concebre$ com$els$ cossos$operen$els$uns$sobre$els$altres.$Els$objectes$externs$no$rauen$en$la$nostra$ment$en$el$moment$de$produir$en$ella$ idees,$ i$malgrat$aix$percebem$les$qualitats$originals$de$cadascun$dells$a$mesura$que$un$darrer$laltre$afecten$els$nostres$sentits;$per$tant,$hi$ha$dhaver$evidentment$un$cert$moviment$que$ des$ dels$ objectes$ passa$ pels$ nostres$ nervis,$ o$ pels$ esperits$ animals,$ dalgunes$ parts$determinades$ del$ cos,$ fins$ arribar$ al$ cervell,$ o$ a$ la$ seu$ de$ les$ sensacions,$ per$ produir$ e$ les$nostres$ments$les$idees$particulars$que$tenim$dels$objectes.$I$com$que$lextensi,$la$forma,$el$nombre$i$el$moviment$dels$cossos$duna$magnitud$observable$poden$ser$percebuts$a$distncia$mitjanant$la$vista,$s$evident$que$alguns$cossos$individualment$imperceptibles$han$danar$de$lobjecte$que$contemplem$fins$als$nostres$ulls,$traslladant$daquesta$manera$un$cert$moviment$al$cervell,$on$hi$produeix$les$idees$que$tenim$dels$objectes.&

LOCKE,$Assaig,sobre,lenteniment,hum,$Llibre$II$

$1.Expliqueu+ breument+ (entre+ 60+ i+ 80+ paraules)+ les+ idees+ principals+ del+ text+ i+ com+ hi+ apareixen+relacionades+(2+punts).+En el text, Locke ens afirma que hi ha uns cossos que produeixen idees a la nostra ment i que aquestes idees sn rebudes per la nostra ment a travs dels sentits. Tamb explica com arribem a tenir aquestes idees. Segons ell s per limpuls dels objectes que transmeten les seves qualitats a la ment amb un moviment duns cossos que van desde els obejctes fins al nostre cos, on es produeix lidea de lobjecte en s. +2.Expliqueu+breument+(entre+5+i+15+paraules+en+cada+cas)+el+significat+que+tenen+en+el+text+els+mots+o+expressions+segents+(1+punt)+a)qualitats+originals+b)idees+-Qualitats originals: propietats reals que tenen els cossos i que sn transmeses a la nostra ment pels objectes exteriors. -Idees: objecte del pensament dun sser hum que pensa. +3.+Expliqueu+i+justifiqueu+per+qu+Locke+afirma+en+el+text:+Els$objectes$externs$no$rauen$en$la$nostra$ment$ en$ el$moment+ de+ produir+ en+ ella+ idees+ (en+ la+ resposta+ us+ heu+ de+ referir+ als+ aspectes+ del+pensament+ de+ Locke+ que+ siguin+ pertinents,+ encara+ que+ no+ apareguin+ explcitament+ en+ el+ text)+ (3+punts)+Aquest text prov del llibre Assaig sobre lenteniment hum del propi autor, Locke. En aquest llibre Locke t com a objectiu conixer labast del coneixement hum i trobar lhoritz que separi illuminaci dobscuritat en el coneixement. A la frase assenyalada Locke es refereix a les idees simples, que parteixen dobjectes que no estan a la ment quan es produeixen i les dees sin que sn externs.

Com a bon empirista, la base de la filosofia de Locke s lexperincia. s a travs de lexperincia que es va adonar que del que tenim certesa s de les sensacions, que pressuposem sn transmeses per els objectes exteriors a la ment. Aquestes sensacions sn el que anomena idees simples, que sn rebudes per la ment passivament i poden ser el color, la forma, lextensi, el moviment...

Per Locke hi ha diferents idees simples. Unes que provenen dels sentits que va anomenar idees sensibles. Aquestes, les classifica en qualitats primries i qualitats secundries. Les qualitats primries sn aquelles que estan a la cosa i que en el text sn anomenades qualitats originals. Sn lextensi, la forma i el moviment. Aquestes darreres sn captades per ms dun sentit. Les qualitats secundries, en canvi, sn captades passivament per noms un sentit i no estan als objectes com la sensaci de calor, de fred, el color, lolor... Els objectes tenen el poder de produir idees en la nostra ment, per prpiament no hi sn en els objectes ms uqe com a poder.

Locke afegeix unes qualitats terciries que sn la potncia que tenen les coses per fer que una qualitat primria canv, com el foc que pot fer que una cosa rodona es converteixi en quadrada. Un altra tipus didea simple sn les idees de reflexi, que sorgeixen quan la ment sadona a travs de la autoobservaci del moviment que est tenint internament (el pensament). I finalment trobem les idees complexes que sn la combinaci de les dues anteriors, les idees simples de reflexi i de sensaci. Aquestes sn molt importants perqu, per exemple, la idea dexistncia s aquest tipus didea i lexistncia s la base del nostre coneixement.

Ara b, les coses no sn noms un conjunt didees simples s a dir, una rosa no s lolor de la rosa, el color de la rosa, la forma de la rosa... Hi ha dhaver una cosa que s suporta tot lanterior, idees simples. Perqu les idees simples no preexisteixen per elles soles, alg o alguna cosa les sostn, aquesta cosa s la substncia. La substncia, per, s alhora una idea complexa, que per Locke pot ser de tres tipus: en mode, substncia i relaci. Com a idea s una ficci de la ment humana.

Aix doncs, amb la frase els objectes externs no rauen en la nostra ment en el moment de produir idees Locke es refereix a les substncies que provoquen les idees simples. Aquestes idees simples, sn produdes per les substncies i no estan a la nostra ment en tant que objectes. 4.Compareu+la+concepci+del+coneixement+de+Locke+(empirisme)+amb+la+de+Descartes+(racionalisme)+(2+punts)+Locke i Descartes tenen una concepci fora diferent del coneixement. Per Descartes el coneixement s deductiu, s a dir que parteix duns principis evidents a partir dels quals es formen unes afirmacions no evidents per s certes pel que fa a la lgica de la deducci. Per Locke, el coneixement s inductiu, s a dir, prov de lexperincia. Descartes arriba al coneixement a travs de la ra i noms considera lexperincia per afirmar all que creu la ra, en canvi, per Locke tot el que no es fonamenta en lexperincia i noms en la ra no s valid. Locke, noms utilitza la ra per afirmar el que li ha dit lexperincia.

Daltra banda, per Descartes les idees innates s que existeixen i a ms lanlisi daquestes li ajuden amb el coneixement. Per Locke les idees innates no existeixen perqu quan naixem la nostra ment s com una tabula rasa que anem omplint-la a travs de lexperincia. Ara b, tot i aquestes diferncies, els dos donen molta importncia al coneixement deductiu com a mostra de coneixement fiable, tot i que per Locke ha de fonamentar-se en lexperincia, mentre que per Descartes no.

STUART MILL Lobjecte daquest assaig s lestabliment dun principi molt simple que pugui regular absolutament els tractes de la societat amb lindividu per la via de la compulsi i el control, ja siguin els mitjans usats: la fora fsica en forma de sancions jurdiques o el constrenyiment moral de lopini pblica. Aquest principi s que la sola finalitat per la qual els homes estan justificats a limitar, ja sigui individualment o collectiva, la llibertat dacci dun dells s la prpia protecci. Que lnic propsit pel qual hom pot exercir legtimament el poder sobre qualsevol membre duna comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, s impedir el dany als altres. El seu propi b, ja sigui fsic o moral, no s una justificaci suficient. No pot ser legtimament obligat a fer o a estar-se de fer quelcom perqu fora millor per a ell, perqu el fes ms benaurat, perqu, en les opinions dels altres, fer-ho aix fora ms assenyat o fins i tot ms encertat. Aquestes sn bones raons per a reconvenir-lo, per a enraonar-hi, per a persuadir-lo o per a suplicar-lo, per no per a obligar-lo o fer-li caure al damunt tots els mals, en cas que obri contrriament. Per tal que aix sigui justificat hom ha de preveure que la conducta que es desitja evitar ha de causar mal a alg altre. Lnica demarcaci de la conducta de qualsevol persona per la que al aquesta s responsable davant la societat s la que afecta els altres. En la part que noms lafecta personalment, la seva independncia s, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, lindividu s sobir.

Sobre la llibertat, IV

1. Expliqueu breument (entre 40 i 80 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (2 punts). 2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules) el significat, en el text, de les expressions segents:

(1 punt) a) constrenyiment moral b) llibertat dacci

3. Per qu diu Mill que sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, lindividu s sobir? Feu referncia als aspectes del pensament de lautor que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. (3 punts) 4. Compareu la concepci de Mill de la relaci individu-societat amb una altra de la histria del

pensament. (2 punts) 5. Creieu que Mill t ra quan defensa que, si ning ms surt afectat per una decisi meva, la

societat no ha dintervenir? (2 punts) !1. En primer lugar, Mill afirma que es necesario un principio a travs del cual la sociedad controle a los individuos, mediante las sanciones jurdicas o la opinin pblica. Con la segunda idea el filsofo dicta que la sociedad debe controlar al individuo mediante el principio de dao y, por tanto, siempre que lo delimite y reprima debe ser para impedir que ste dae a alguien. La tercera y cuarta ideas plantean el principio de la libertad individual. La tercera parte del texto defiende que, a pesar de que a la sociedad no le parezcan bien nuestros actos, no puede impedirlos a no ser que, con eso, daamos a alguien (principio de dao). En la cuarta idea se presenta el principio de la libertad individual, que dicta que el individuo puede actuar con plena libertad, siempre y cuando no transgreda el principio de dao.

2. Apremio moral: presin que ejerce la sociedad sobre el individuo para llevarle a actuar como se cree que es mejor. Libertad de accin: posibilidad que tiene el individuo para actuar con plena libertad siempre que no transgreda el principio de dao. 3. Cuando Mill escribe que sobre s mismo, sobre su cuerpo y sobre su espritu, el individuo es soberano, est haciendo referencia a uno de los principios ms importantes de su filosofa, el principio de la libertad individual. Con este principio, Mill defiende que el individuo es libre o debera serlo- para actuar como quiera, con plena libertad, siempre y cuando sea mayor de edad y cuente con unas capacidades intelectuales normales. No obstante, segn el propio Mill este principio se debe limitar en situaciones especficas (principio de las circunstancias especficas del caso), y siempre debe hacerlo la sociedad, ya sea a travs de las leyes, ya sea a travs de la opinin pblica. Los motivos por los que se ve limitada la libertad del individuo pueden son dos. El primero es el principio de dao, es decir, que un individuo puede actuar con plena libertad siempre que no dae a los dems o a la sociedad, en este caso se debe intervenir e impedirlo. El segundo motivo es para aumentar la libertad del propio individuo obligndole a ciertas cosas como, por ejemplo, a la educacin. Es decir, que aunque el individuo se muestre reticente a ir a la escuela, la sociedad tiene el deber de obligarle, ya que en un futuro eso le proporcionar mayor libertad, puesto que, segn Mill, a cuanta ms educacin ms posibilidades tenemos para elegir y, por extensin, mayor libertad. Con todo esto, topamos con el Estado ideal para Mill, aqul en que las leyes se limiten al principio de dao y donde el Estado mismo es el que potencia la libertad individual. Si bien, y como ya hemos dicho y ejemplificado, el Estado tiene ciertas jurisdicciones sobre las personas que lo forman, y stas, como escribi el ingls, son seis: el Estado puede obligar a los individuos a tener una mnima educacin, como ya hemos dicho; el Estado debe proporcionar igualdad de oportunidades para los individuos de una misma sociedad; el Estado debe dar libre accin respecto a la economa; debe haber libertad poltica, siempre basada en la democracia; la quinta jurisdiccin trata la coordinacin de los intereses individuales; y por ltimo, el Estado debe ayudar en la emancipacin de la mujer. Todo esto se podra encasillar en la libertad segn Mill, pero para el filsofo es todava ms importante la felicidad que la libertad. As vemos que, por felicidad, Mill entiende la presencia de placeres y la ausencia del dolor, y respecto a los placeres que nos la proporcionan, defiende que es ms importante la cualidad que la cantidad. A partir de aqu, Mill establece una jerarqua de placeres con la que da a entender cules son de mayor cualidad y cules de menos. Dentro del mismo concepto de felicidad, Mill hace una divisin: los placeres privados de cada individuo y los que aportan algo al bien comn de la sociedad. Para Mill, la realidad ideal a la que debemos llegar, no diferenciara entre unos y otros, es decir, que el bien privado y el pblico estaran plenamente unidos, pero el filsofo es consciente de la realidad en

la que vive y propone que, mientras intentamos llegar a esa realidad ideal, consideremos el sacrificio del individuo por el bien pblico como la virtud ms alta. Esto, en otras palabras, es el utilitarismo altruista de Mill, que defiende que todo lo til para la sociedad es bueno, y que un bien social est por encima de un bien individual. Para acabar, y volviendo a la cita inicial de Mill (sobre s mismo, sobre su cuerpo y sobre su espritu, el individuo es soberano), vemos que sta que hace referencia al principio de la libertad individual- es una de las grandes bases del Estado ideal del filsofo, juntamente con todas las dems citadas. 4. La relacin ideal entre individuo y sociedad para Mill, se fundamenta, primeramente, en la democracia. Es decir, en la visin de Mill deberan gobernar la mayora o si bien, que los gobernantes fuesen elegidos por la mayora de la poblacin. Esta primera idea contrasta drsticamente con el gobierno ideal para el filsofo griego Platn, que defenda la aristocracia. Para Platn, recordemos, el alma estaba dividida en tres partes (la concupiscible, la irascible y la racional) y cada una de ellas se corresponda con una virtud (la moderacin, la fortaleza y la prudencia, consecutivamente). A partir de aqu, el gobierno de la polis ideal para Platn debera estar formado solamente por unos pocos, los gobernantes, que seran esos hombres con la parte racional ms desarrollada, dado que consideraba la prudencia esencial para un buen gobierno. Siguiendo con las tres partes del alma segn Platn, podemos decir que, para el filsofo griego, las personas estamos condicionadas a travs de la parte del alma que ms desarrollada tengamos. Es decir, para aquellas personas que su virtud sea la moderacin (y por tanto tengan ms desarrollada la parte concupiscible), se les reserva la parte productiva de la polis: ellos sern los nombrados productores, y se les permitir tener familia e hijos, dado que no deben estar plenamente concentrados en su trabajo. Si la parte que ms se desarrolla es la irascible y, en consecuencia, se tiene la virtud de la fortaleza, estos hombres sern los guardianes, encargados de proteger la polis. Por ltimo, y como ya hemos dicho, la parte racional, la prudencia, ser de la que gocen los gobernantes, aquellos hombres que lideraran la polis. En los dos ltimos casos, Platn propona que no se tuviese familia, ya que su trabajo era importantsimo y deban estar concentrados solamente en eso. Lo que se desprende de todo esto y se contrapone a la visin de Mill, es que, para Platn, el individuo no tena una libertad plena, si no que estaba condicionado des de su nacimiento a causa de la virtud que mejor desarrollara. En cambio, para Mill, vemos que la libertad del individuo siempre es plena, que cada uno puede actuar como mejor le parezca (siempre que no transgreda el principio de dao), lo cual vemos perfectamente reflectado en el principio de la libertad individual. No obstante esta diferencia en lo que a la libertad personal se refiere, para ambos filsofos la educacin era algo bsico en la sociedad. Para Platn, quien tambin defenda una educacin obligatoria, pensaba que sera a partir de la educacin que los hombres se definiran como gobernantes, guardianes o productores, ya que en la escuela se mostrara qu parte del alma haban desarrollado mejor. Para Mill la educacin tambin era algo clave y obligado, pero con una finalidad distinta. Mill crea que al estar

instruidos los individuos gozaran de mayor libertad puesto que conoceran ms posibilidades entre las que elegir. 5. Segn mi parecer Mill defiende una postura muy acertada con su principio de libertad individual. Creo, y creo que es obvio, que la razn es algo fundamental en el ser humano, no solamente porque nos diferencie de los dems mamferos, sino tambin porque nos hace llegar a lugares donde no podramos llegar sin ella (la imaginacin, por ejemplo, y con ella los siete artes). Aceptando, por tanto, que la razn es bsica en el ser humano y en su felicidad, creo que la libertad de los individuos es una gran base en la que potenciar la razn. La libertad para actuar, la libertad para elegir, la libertad para errar, todas ellas, a la larga, ayudan de una forma u otra a la razn. En conclusin, si la razn ayuda a nuestra felicidad, y la libertad ayuda a la razn, por lgica, la libertad es causa de la felicidad, y ese es el fin mximo que todos buscamos, y bajo ningn concepto debe trabarse el camino hacia esta meta. No obstante, y como bien puntualiza Mill, cuando esta libertad afecta negativamente a los dems, coincido en que debe ser limitada, dado que el bien de la mayora siempre debe pasar por encima del bien individual. !

Model de comentari: NIETZSCHE En lhome noble sesdev exactament el contrari: concep la idea de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona, i noms a partir daix es fa una idea dall que s dolent. Aquest concepte de dolent dorigen noble i aquella idea de pervers sorgida de la perola de cervesa que s lodi insaciable [...] sn molt diferents, per b que ambds termes, dolent i pervers, sembla que es contraposen a la mateixa idea de bo. Tanmateix, la idea de bo no s la mateixa: noms cal que hom es pregunti qui s prpiament pervers en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa s aquesta: precisament lhome bo de laltra moral, precisament el noble, el poders, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de rell per la mirada plena de ver del ressentiment.

La genealogia de la moral, Primera dissertaci

!"#$%&'()*)+,-*).*/0+12&+34&02/0+5*+67897+%2-2)&*:1+&*:+'5**:+%-'/;'%2&:+5*&+0*$0+'+;4.+

i ens ha fet animals dcils. Nietzsche pensa que negar la part dionsiaca de la vida s quelcom antinatural: el dolor i el plaer sn vitals. En aquest anlisi que fa de la cultura qui rep la pitjor part s la religi, en general, i el judaisme i el cristianisme, en particular. Segons Nietzsche, la religi s una forma de negar la duresa del fet de viure en pro de una vida ms enll d'aquest mn. I arribats aqu t sentit l'afirmaci del text. A la genealogia de la moral, Nietzsche analitza quin s l'origen de conceptes que sn importants en la moral occidental judeocristiana. s aqu on s'adona que la tradici judeocristiana ha girat els valors bo i dolent del que existia de formal natural en el que ell anomena moral del senyor. Aquest s caracteritza per qui accepta la part dionisaca de la vida i veu bo enfrontar-se amb coratge i fortalesa a la incertesa de la vida. I aix s el que li surt natural dell mateix, com diu el text concep la idea de bo duna forma prvia i espontnia, s a dir, a partir de la seva prpia persona Per tant s una moral de qui accepta la vida com es presenta i no es deixa sotmetre, com en canvi si ho fa qui segueix la moral de lesclau. Aquests. Illustrats pel seguidors del cristianisme, per exemple, tendeixen a deixar-se emportar a dependre daltre que prenen decisions per ells; sn febles de carcter i troben la seva fortalesa afirmant que la debilitat est b, que sotmetres s el que s bo. Daquesta forma identifiquen les caracterstiques de la moral noble, caracterstiques que ells no tenen tot i que voldrien tenir, com a dolents, o pitjor encara, perverses. s per aix que tot el que hi ha darrera de la paraula pervers en realitat sn les caracterstiques de lhome noble. Segons Nietzsche aquesta denncia que fa, aquest mostrar el capgirament dels valors que ha fet la religi cristiana, s le principi dun canvi. Cal acabar amb aquesta situaci, destruir aquesta moral eliminant el seu fonament: Du. Cal certificar la mort de Du, com dir en el seu llibre Aix parl Zaratustra. Aquesta mort pot deixar-nos orfes, sense valors, en un nihilisme. Per aix proposa laparici del nous valors, la creaci per part dun nou home (el superhome) de nous valors que tornin a reinvindicar els de la moral noble: voluntad de poder, energia creativa, desig de superaci constant, aceptaci de la vida com a repte, etc; s a dir, tot all que a moral de lesclau considera pervers com diu el text. 4. Lhome que descriu el text com a positiu, lhome noble, s valent, capa de crear-se a si mateix i de superar-se. Aquest aspecte pot comparar-se, tot salvant les gran diferncies entre ambdos autors, amb la visi de lhome lliure i feli que t Stuart MiIl. Per aquets autor, lhome feli s aquell capa de pensar per si mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu, aquell que pensa aporta a la societat el que millor pot fer. La diferncia clara s que Mill aposta por una societat democrtica, basada en la educaci, que ens ajudi a desenvolupar-nos com a individus lliures, mentre que Nietzsche va ms enll del mn social i no parla des de la perspectiva dun politic sin dun pensador radical i metafric que anomena aquest home individual com a uper home. 5. s possible veure des de dues perspectives diferents aquesta crtica que fa Nietzsche a la visi de lhome en al tradici judeocristiana. Duna banda sembla certa la imatge de lsser hum que s dona en que aquesta tradici, com a sser depenent de Du i dels seus mediadors a la terra, els sacerdots. Fins i tot en el vocabulari cristi, els humans sm ramat i el sacerdot s pastor. Aix ens indica ja que la naturalesa del creient s sumisa i que necessita de la guia de laltre, lexpert que ens ajudar a decidir. Tamb s fcil pensar com ell que la religi s una forma de sentir-nos segurs davant la incertesa de la vida i sobretot de la mort. s ms agradable creure en una vida posterior a la mort, tot i que el preu hagi de ser el portar-nos b per merixer aquest avida. Fins aqu, tot correcte. Per daltra banda s innegable que la figura del senyor, per molt que sigui interessant tenint en compte el seu carcter emprenedor i creatiu, tamb comporta algunes caracterstiques que poden fer difcil la vida en societat, la qual defenso. Legosme i el anar pel seu compte va contra aquesta idea de comunitat que s una societat, mentre que laltrusme i el ser geners no tenen perqu ser valors desclau sin de qui t en compte els altres com a companys despcie.