Alt Penedès 3 La qualitat del vi, un distintiu internacional Pàg. 2

XAVIER JUBIERRE

El turisme natural reactiva l’economia de la comarca

Pallars sobirà 3P. 6

El Segarra-Garrigues millora la productivitat de la zona

Comarca 3P. 10

Viatge per la terra del vi i la bona arquitectura • 4

EN

RU

TA Ruta per alguns dels nostres pobles més pintorescos • 8

La diversitat d’ofertes caracteritza l’Urgell • 12

comarques 22 DE JUNY DEL 2010

www. gencat.cat/construim

DIMARTS

22 DE JUNY DEL 2010Comarques6

Pallars Sobirà Altíssimes terres agrestesR Es tracta d’una de les

comarques més agrestes,

àmplies i menys poblades.

R El turisme s’ha convertit

en la seva gran font de

riquesa, amb la disminució de la

ramaderia tradicional.

R La seva bellíssima orograia

compta amb cinc pics que

ronden els 3.000 metres.

Les anomenades comarques de muntanya de Catalunya ocupen ni més ni menys que un 30% del territori total. No

obstant, la seva població no arriba al 3%, cosa que no impedeix que es tracti d’un àmbit amb un crei-xement sostingut. Ara com ara es troba en ple trànsit des d’un model agrari cap a un nou model basat en l’aprofitament turístic i en la cons-trucció de segones residències. El Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012 impulsat per la Generalitat su-posa una eina de precisió amb què acompanyar aquestes terres en la seva transformació. El secret con-sisteix a promoure el desenvolupa-ment econòmic al mateix temps que es minimitza l’impacte i es pre-serva la qualitat mediambiental de l’entorn. En el cas del Pallars Sobirà, el des-envolupament del turisme es pre-senta associat amb la construcció i les segones residències. Els dos fac-tors s’han convertit en el motor de desenvolupament de la comarca, i han pal·liat el retrocés experimen-tat en l’agricultura i la ramaderia, sobretot la lletera. En aquest sentit, l’ampliació de l’estació de Vaquèira-Beret ha obert bones expectatives de creixement urbanístic al Pallars Sobirà, així com la millora de les seves comuni-cacions i connectivitat. Una de les principals caracte-rístiques d’aquest Pla Director és que impulsa l’activitat turística al llarg de tot l’any, no només du-rant l’estació hivernal, cosa que estimula la competitivitat del sec-tor. Les característiques del Pallars Sobirà, una comarca extensa, amb excel·lents atractius naturals no explotats encara, la fan semblant a altres regions de muntanya. El fet de tenir tan pocs habitants i el mateix caràcter d’alta munta-nya del territori han permès a la comarca conservar els seus paisat-ges en estat natural, i les poblaci-ons es concentren a les valls. El seu creixement s’ha manifes-tat especialment en el sector del comerç de productes alimentaris, l’hostaleria i la restauració, amb la particularitat que s’han incorpo-rat a aquesta activitat residències agràries, que ofereixen menjars a

El pla comarcal de muntanya aposta pel turisme naturalLa base de la seva actuació consisteix a promoure el desenvolupament econòmic de la comarca

procurant el mínim impacte ambiental en una zona que té com a principal atractiu turístic el paisatge

l’estil de la terra i allotjament ru-ral. L’efecte més destacable és que de mica en mica s’ha abaixat l’esta-cionalitat turística, per estendre-la a tot l’any. Per aconseguir, entre altres co-ses, que els joves no abandonin el seu lloc d’origen, el Pla Director de Muntanya es proposa dinamitzar la regió recolzant-se en el turisme de la neu, el turisme rural, el turis-me d’aventura i el senderisme. Per una altra part, es proposa aconse-guir una accessibilitat més gran, tant amb la construcció de noves infraestructures com amb la utilit-zació de noves tecnologies, captar treballadors qualificats, dinamit-zar el sector empresarial i impulsar el creixement demogràfic, revalo-ritzant els paisatges pirinencs. El pla de desenvolupament co-marcal per al Pallars Sobirà té des-tinades inversions globals per va-

ROQUE PÉREZSORT

L’estació d’esquí de Portainé i la de Tavascán, la setmana passada, en funcionament.

ANA MENESES / DEFOTO

ESTRUCTURES, SANITAT I EDUCACIÓInfraestructures, bones

comunicacions, sanitat i

educació són els eixos per

al desenvolupament de les

economies de muntanya.

És imprescindible que el

creixement de l’explotació

dels béns de la terra vagi

acompanyat d’una inversió

paral·lela en serveis per als

seus habitants.

7ComarquesDIMARTS

22 DE JUNY DEL 2010

Són els habitants d’aquesta comarca amb una densitat de 5,5 persones per km2, la més baixa de Catalunya.

Són els quilòmetres quadrats d’un territori que compta amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Són els habitants de Sort, la capital, davant els 75 veïns d’Esterri de Cardós, el seu nucli més petit.

7.625 1.377,9 2.382PALLARSSOBIRÀ

Sort

Bonabé

Llavorsí

PortAiné

Esterrid’Àneu

El pla

comarcal del

Pallars Sobirà

destina a la

comarca 110,4

milionsrespecte de la resta de Catalunya, apostant pel seu creixement eco-nòmic i poblacional. Per això re-sulta tan important la desesta-cionalització, és a dir, l’ampli-ació dels usos de determinats llocs que tenen una temporali-tat molt acusada. Un bon exem-ple d’aquesta nova filosofia seria l’aprofitament de les pistes d’es-quí durant els mesos de primave-ra i estiu per al senderisme o la se-va adequació com a rutes ciclis-tes o per a excursionistes. En termes generals, la revalo-rització del paisatge pirinenc és l’eix al voltant del qual s’articu-len totes les actuacions esmenta-des. Els canvis econòmics, d’ex-plotació i fins i tot d’edat de la població, així com els nous usos rurals i urbans, han fet impres-cindible redefinir el paper que els pobles del Pirineu juguen en el global del territori i la se-va identitat davant una transfor-mació que n’està fent una nova lectura.

WWW¿Vols saber què s’està construint al teu poble? www.gencat.cat/construim

lor de 110,41 milions d’euros, dels quals la Generalitat aporta el 75%, és a dir, 83,40 milions. En termes generals, el 78% de la inversió total prevista –la que sumen la Generalitat i l’Estat es-panyol–, uns 85 milions d’euros, es destina a infraestructures. 16 milions més seran per a la cons-trucció d’equipaments, entre els quals es compta la remodelació de la residència per a gent gran Serafí Casanovas de Sort, i l’am-pliació del CEIP Àngel Serafí, del mateix municipi. Per la seva història i particu-laritats en comú el Pla Comarcal de Muntanya previst per al perí-ode 2009-2012 inclou els àmbits de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Gar-rotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. Deu comarques de muntanya en les quals s’inverti-rà més de 3.000 milions d’euros amb l’objectiu de dotar-les d’in-fraestructures i equipaments. Amb aquestes actuacions s’es-pera compensar els desavantat-ges que presenten aquestes zones

La inversió en la xarxa viària busca trencar l’aïllamentLa Generalitat aposta per reforçar carreteres i vies per comunicar la comarca

El Pallars Sobirà és una de les comar-ques més extenses de Catalunya, i la que té una densitat de població més baixa. Els seus habitants es concen-tren als nuclis de Sort (1.913hab.), Esterri d’Àneu (946) i Rialb (517). La resta està dispersa pels 131 nuclis de població restants, més de la meitat dels quals no supera la vintena d’ha-bitants. Si a això s’hi suma que el 92% del territori es troba sobre els 1.000 me-tres d’altura i té un pendent superi-or al 10%, no hi ha cap dubte de per què les comunicacions cap a la co-marca i a dins mateix són compli-cades. D’aquí ve que el Govern de la Generalitat estigui portant a terme una aposta decidida per millorar la seva accessibilitat, així com les vies internes i intercomarcals i els acces-sos als petits nuclis. L’objectiu con-sisteix a trencar l’aïllament i fomen-tar l’economia. Les millores a la xarxa bàsica de carreteres catalana, i molt concre-tament les que s’han portat a terme a les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà –la de Comiols o la va-riant d’Isona– estan millorant pro-gressivament l’accés al Pallars So-birà. Així mateix, suposen un fort avanç en matèria de seguretat. De fet, és innegable que l’accés a la comarca va millorant any rere any, de la mateixa manera que ho fan les seves comunicacions inter-nes. No obstant, en el moment més cru de l’hivern el tancament dels

ADELA SÁNCHEZSORT

En aquest sentit, el Govern ha arre-glat l’accés a Esterri de Cardós i a Gi-nestarre, així com els accessos a Ba-lestui, Sellui, Estaís, Jou, Romadriu, Dorve, Borén, Escós o Estac. Finalment, les principals obres de comunicació de la comarca, el tú-nel de la Bonaigua, el de Comiols i la variant de Gerri, seran una reali-tat l’any 2015 i marcaran un abans i un després en les comunicacions d’aquesta comarca, avui en dia tan salvatgement bonica com difícil-ment accessible.

ana meneSeS / defOTO

La carretera C-28, al Port de la Bonaigua, uns dies enrere.

ports de la Bonaigua i el Cantó –que comuniquen amb la Vall d’Aran i l’Alt Urgell, respectivament– la pot convertir en una comarca sense sor-tida. La construcció de nous trams de carretera dintre del seu territori i el condicionament i el manteniment de la xarxa comarcal bàsica són dos eixos imprescindibles d’actuació perquè les severes condicions clima-tològiques no redueixin la funciona-litat i la seguretat de les carreteres. Aquest és el motiu pel qual la Ge-

neralitat ha construït les variants d’Esterri i València d’Àneu, i ha re-format i manté la carretera de la Bo-naigua. Això influeix, a més, en l’ac-cessibilitat a les pistes d’esquí de la zona. Per una altra part, s’ha reforçat el paviment de la carretera C-13 de Sort a la Guingueta i de la L-504 al tram que va des de Llavorsí fins a Tírvia. Paral·lelament, es treballa en els accessos als nuclis de població més petits i en el manteniment de la xarxa secundària de la comarca.

La telemedicina, al Pallars La tecnologia permet oferir atenció i diagnòstics a tot el territori

L’atenció sanitària en regions de muntanya és difícil a causa de la dis-persió dels seus pobles i les dificul-tats que hi oposa l’orografia. Però ai-xò ha canviat amb les noves tecnolo-gies. Avui, els habitants del Pallars Sobirà reben atenció primària i es-pecialitzada, sense haver de traslla-dar-se als centres mèdics metropoli-tans, perquè la telemedicina és un fet quotidià.

R. P.BaRCeLOna

Mitjançant ordinadors i progra-mes especials, els registres del paci-ent es transporten fins a un centre en què l’especialista pot formular el seu diagnòstic. Així, per exemple, en les malal-ties dels ulls la captació d’imatges permet que, en casos d’afeccions de-rivades de la diabetis, el metge pu-gui decidir si és necessari traslladar el pacient. Pel que fa a les malalties de la pell, a través del transport de fotografies de les lesions s’arriba a un especialista. Així també passa da-vant una malaltia cardíaca, perquè actualment és possible analitzar a distància els registres electrocardio-gràfics. Amb aquestes millores en la salut els habitants del Pallars Sobirà poden aspirar a una sanitat de pri-mera qualitat. el centre d’atenció primària de Sort, la setmana passada.

ana meneSeS / defOTO

Aquesta comarca pirinenca, travessada

pel riu Noguera Pallaresa, posseeix en el seu territori la muntanya

més alta de Catalunya i el llac més gran dels

Pirineus: la Pica d’Estats i el llac de Certascan. Gairebé tot el territori

que ocupa la comarca és espai natural protegit.

PALLARSSOBIRÀ

N-260

C-13

L-504

Burg1

Tornafort7Gerri

de la Sal8

Rialp6

Llessui5

Alins2

Tavascan3Esterri d’Àneu

4

DIMARTS8 22 DE JUNY DEL 2010Comarques

En ruta pel Pallars Sobirà

Entrevista Eugènia MartínGuia dEl muSEu Camí dE la llibErtat

«Fins als 80 aquí gairebé no hi venia ningú»

Durant la segona guerra mundial milers de per-sones de les nacionalitats més diverses van traves-

sar els Pirineus fugint del nazisme: francesos que pretenien fugir de la França ocupada, pilots anglesos que havien caigut amb l’avió en zona ale-manya, jueus de tot Europa... Alguns es volien incorporar a l’exèrcit aliat; altres només intentaven salvar la vi-da. Molts d’ells van passar per la pre-só de Sort, ara reconvertida en un museu que rememora la dura epo-peia que van patir.

–¿Quin objectiu té el museu?–La idea de crear-lo neix després de la publicació del llibre Les muntanyes de la llibertat, de l’historiador Josep Calvet. Al llibre s’hi porta a terme un estudi sobre les persones que van travessar els Pirineus fugint de l’Ale-manya nazi, es tracen els camins que van fer servir i s’explica que en-tre el 1942 i els 1944 uns 3.000 eva-dits de moltes nacionalitats van pas-sar per la presó de Sort.

MARC RIPOLSort

–¿Com arribaven fins a Sort?–Hi havia diverses xarxes organit-zades que els ajudaven durant tota l’evasió. Els passadors eren els encar-regats d’acompanyar-los a través de les muntanyes. Molts d’aquests pas-sadors ja havien fet aquesta matei-xa feina durant la guerra civil i al-guns d’ells, anys abans, havien uti-litzat les rutes per passar objectes de contraban.

–¿Quina ruta seguien una vegada passats els Pirineus?–El que pretenien era arribar a ciu-tats com Barcelona i Madrid i, des d’allà, passar a Portugal o al nord de l’Àfrica. Els que eren detinguts per la Guàrdia Civil eren tancats a la pre-só de Sort i, quan hi havia un grup nombrós, els traslladaven a les pre-sons de Tremp o de Lleida. Des d’allà solien anar al camp de concentració de Miranda d’Ebre.

–I és en aquella mateixa presó on ara s’ubica el museu.–Exactament. És una estança petita, d’uns vint-i-quatre metres quadrats i la curiositat és que en origen havia sigut una capella gòtica, que va com-

prar l’Ajuntament de Sort durant la desamortització de Mendizábal i la va utilitzar com a presó fins a l’any 1966. De fet encara se’n conserva la pila baptismal.

–Segurament aquesta ruta també va ser utilitzada pels republicans al final de la guerra civil...–Sí, durant els mesos de gener i fe-brer del 1939 gairebé mig milió de persones va travessar la frontera i al-guns van utilitzar aquesta mateixa ruta. No deixa de ser irònic que du-rant la guerra civil milers de perso-nes travessessin els Pirineus cap al nord, fugint del feixisme, i que uns mesos més tard milers de persones travessessin els Pirineus cap al sud, també fugint del feixisme.

–¿Què hi podem veure, al museu?–A l’interior s’hi conserva la pila baptismal, que recorda el seu passat com a capella, i la latrina de quan es va utilitzar com a presó. A més a més hi ha uns plafons i unes pantalles que expliquen la història de l’edifici i alguns objectes de l’època, com la jaqueta d’un pilot belga o les restes d’un avió abatut.

El poble de rialp, al marge dret de la Noguera Pallaresa.

Vista general de Gerri de la Sal, amb la Col·legiata i la Noguera Pallaresa.

Pels pobles més entranyables del país

paisatgE, patrimoni i naturalEsa

metres d’altura. A més a més de molts altres cims que s’acosten als 3.000 metres i que es troben entre

els més alts dels Pirineus, té di-versos llacs i refugis. Entre el pa-

trimoni arquitectònic s’ha de destacar l’església preromà-nica de Sant Feliu, l’ermita de Sant Quirc d’Alins o la de Sant Francesc d’Arós, la més antiga de la comarca.

3.Tavascan. Aquest preciós po-blet invita a passejar pels seus car-rers, en què es conserven el traçat i molts vestigis del seu origen medi-eval, i a més compta amb l’al·licient de posseir una central hidroelèctri-ca subterrània que es pot visitar. Es tracta d’una complexa obra que aprofita la força de l’aigua dels rius d’alta muntanya per convertir-la en electricitat. I per passar una bo-na estona es pot intentar sort pes-cant truites a la piscifactoria ober-ta al públic.

4. Esterri d’Àneu. Un dels pa-ratges més bonics i accessibles d’aquesta zona és la ribera del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Esterri d’Àneu. El passeig compta amb zones de descans, gronxadors i abundants bancs on podem asseu-re’ns a contemplar el paisatge i veu-re passar el riu. Al nucli urbà es pot visitar una espectacular creu de ter-me renaixentista de gairebé cinc metres d’altura construïda el 1623 pels francesos. Una altra visita ine-

MAY BORRAZ / MARC RIPOL Sort

Malgrat que és la quarta comarca més gran de Catalunya, el Pallars Sobirà té una de les densitats més baixes del país, amb només quatre habitants per km2. No és estranys, doncs, que molts dels seus pobles, envoltats d’altíssimes muntanyes, boscos i llacs, es trobin entre els més pintorescos i tranquils del pa-ís. En aquesta ruta es proposa un recorregut per alguns dels pobles més bonics de la comarca, ja sigui pel seu patrimoni arquitectònic o pel seu entorn natural.

1. Burg. A la ribera del torrent de Burg i retallat contra la mun-tanya, a 1.280 metres d’altitud, hi ha aquest petit poble pertanyent al municipi de Farrera. Les cases, amb les típiques teulades de pissar-ra de la zona, estan escalonades so-bre el vessant de la muntanya i per sobre predomina la silueta de l’es-glésia de Sant Bartomeu, amb el seu esvelt campanar. Val la pena re-córrer la pista que porta a les bor-des, antigues construccions de pe-dra que s’utilitzaven com a refugi d’animals i pastors.

2. Alins. Aquest és un dels mu-nicipis de Catalunya amb més tra-dició excursionista i muntanyen-ca, ja que té l’honor de comptar al seu municipi amb el cim més alt del país: la Pica d’Estats, de 3.143

DIMARTS

922 DE JUNY DEL 2010Comarques

te permanent amb la natura i tan a prop de les muntanyes.

–¿Hi ha algun tret característic de la gent de la seva comarca? ¿Algun es-tereotip que sigui cert?–Crec que la gent gran és bastant tancada i miren als de fora amb un cert recel, encara que fa 20 anys que siguin aquí. Això no vol dir que no siguin amables i hospitalaris, però distants. S’ha de tenir en compte que fins als anys 80 no hi havia car-reteres en condicions i aquí gairebé no hi venia ningú.

–¿Què canviaria de la seva comarca?–M’agradaria molt que millorés el transport públic. Ens estem en una capital de comarca i no hi ha tren, a penes hi ha autobusos... si no dispo-ses de vehicle propi és bastant com-plicat moure’t.

–¿Un lloc que recomanaria? Tots els petits pobles que hi ha al voltant de Sort són preciosos i per mi representen l’autèntic Pallars. A més s’han preservat molt bé; hi ha turisme, però en general no hi ha construccions exagerades.

–¿Es munten rutes de la memòria?–El segon cap de setmana de juli-ol, des del 1994, l’associació Le Che-min de la Liberté organitza una ru-ta en homenatge als que van fer la travessia. Comença a Saint-Girons, al departament d’Arièja, i passa pels ports de Pala de Clavera, Salau i Aulà, per arribar a Bordes de Perosa i, des d’allà, a Alós d’Isil, Esterri d’Àneu i Sort. L’Ajuntament també organitza excursions a l’estiu.

–Si se n’hagués d’anar de la comarca, ¿què és el que més enyoraria?–Suposo que el fet d’estar en contac-

ANA MENESES

Eugènia Martín, al museu Camí de la Llibertat, la setmana passada.

«Els pobles petits al voltant de Sort representen l’autèntic Pallars»

ANA MENESES

Una imatge del poble de Tornafort, al capvespre.

ludible és l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un espai dedicat a difon-dre de forma activa les tradicions del Pallars Sobirà.

5. Llessui. A l’antiga escola del poble, que ja està en desús, s’hi ha instal·lat la Casa del Pastor, que és un centre de divulgació sobre aquesta figura tradicional del Pi-rineu. La història de Llessui està in-trínsecament lligada a la ramade-ria. De les seves ovelles s’obté, no només carn de primera qualitat, sinó també tota mena de derivats de la llet. A la Casa del Pastor s’en-senyen de manera pràctica i parti-cipativa les tasques principals del pastor i el paper del seu insepara-ble gos.

6. Vila de Rialp. Aquest poble es va originar al voltant d’un cas-tell medieval situat a dalt, a la vora del marge dret del riu Noguera Pa-llaresa. Actualment només queden algunes parets de la fortificació, pe-rò val la pena pujar-hi perquè des d’aquest punt es tenen unes mag-nífiques vistes sobre la vall d’Àssua. I de camí al castell val la pena pas-sejar pels bonics carrers del poble, entre els quals destaca el porticat carrer del Mig. També val la pena el passeig pel camí de la Canerilla, en què a més a més de disfrutar de les vistes sobre la vall es pot parar a fer un pícnic.

7.Tornafort. Tornafort es vanta de ser el poble amb més hores de sol de la comarca i quan un contempla la seva privilegiada situació, a 1.300 metres d’altura al costat nord de la serra de Baen, ho comprèn. Es trac-ta d’un petit nucli urbà en què actu-alment viuen uns 40 habitants i que encara conserva el traçat tradicio-nal dels seus carrers. Donada la se-va ubicació és un excel·lent mirador sobre la zona i un fantàstic punt de partida per endinsar-se a les munta-nyes i els boscos dels voltants.

8. Gerri de la Sal. Com indica el seu nom, aquesta és una pobla-ció íntimament lligada a un dels ele-ments més apreciats per l’home al llarg de la història: la sal. La sal ha estat durant molt de temps la prin-cipal font d’ingressos del poble i en-cara avui es poden visitar les salines, la font d’aigua salada i l’Alfolí o ma-gatzem de la sal. No es coneix mas-sa bé quin és l’origen geològic de la font de sal, coneguda com a Mina Ofita. Es tracta d’una font situada a 620 metres d’altura sobre el nivell del mar. A la visita s’explica la ma-nera com es dirigeix l’aigua salada des de la font fins a les salines i com s’elabora quan hi arriba. Així ma-teix, val la pena visitar el monestir romànic de Santa Maria de Gerri.

CAÇA I PLATS DE CULLERAR Com en totes les comarques

dels Pirineus, la cuina del

Pallars Sobirà es caracteritza per

ser rica en plats substanciosos

que ajuden a combatre el

rigorós fred de l’hivern.

R La carn que s’obté de

la caça, així com les truites

de riu i els bolets dels boscos

són probablement els

productes més apreciats de la

zona.

R Alguns dels plats més

típics que es cuinen a la

comarca són l’olla aranesa, la

vianda pallaresa, l’arròs amb

conill i el guisat de senglar o de

cérvol.

R Els formatges també

són característics de la zona.

El serrat, el llenguat i el formatge

de tupí, els tres a base de llet

d’ovella, són molt apreciats a tota

la zona del Pallars.

R I de postre, l’arrop, a base de

most, farina, mel i ametlles.

Paraules clau

AGROTURISME. A excep-ció dels grans nuclis, la dis-persió de la població en ma-sies i llogarets escampats per la comarca configura un pai-satge atractiu i humanitzat. Això ha impulsat un nota-ble desenvolupament del tu-risme rural, consolidat avui per mitjà de l’Associació de Residències–Casa de pagès de l’Alt Penedès que facilita aquesta activitat. Al mateix temps, l’excursionisme tro-ba a les zones muntanyoses, als seus boscos i a les seves abundants fonts, paratges idonis per al contacte amb la naturalesa.

CATÀNIA. De Vilafranca del Penedès tenen fama, a més a més dels vins, els seus dol-ços. Des de la peculiar coca garlanda, amb un forat al mig, fins a les capritxoses ca-tànies; ametlles torrades caramel·litzades, banya-des en pasta d’amet-lla, avellana i llet, i recobertes fi-nalment amb

pols de cacau i sucre refinat. Es tracta d’una creació genu-ïna de la família Trens, una saga vilafranquina que es va iniciar al segle XVIII i que per-dura fins avui.

CAVA. Aquesta és la denomina-ció oficial a Espa-nya per als vins espumosos de qualitat elabo-rats segons el mè-tode tradicional champenoise. Per a això s’utilitza raïm blanc de les varietats maca-beu, xarel·lo, pa-rellada, subirat i chardonnay, ai-xí com raïm ne-gre monestrell i garnatxa per als caves rosats. La ruta del vi i del cava, amb epi-centre a Sant Sadurní d’Ano-ia, i les festes de la verema són un dels atractius de la comarca.

FIRA DEL GALL. El 21 de desembre Vilafranca es con-verteix en un aparador ex-

cepcional de les aus de corral pròpies de la comarca. El gall del Penedès n’és el protago-nista amb el peculiar clavell que remata la seva cresta, té el plomatge d’un color negre brillant, que també presen-ta tres varietats: blat, aper-diuat i barrat, i les potes de color blau cendra. I amb ell, l’Ànec Mut del Penedès, que està adaptat des de temps immemorials a aquestes ter-res. Tots dos s’han convertit, també, en exquisidesa gas-tronòmica.

sets s’alineen al costat mateix d’altres dolços de l’anomenada pastis-seria de l’avi com el cur-rutaco, els bats o les ti-

sores de Santa Llúcia.

OCELLS. El Mu-s e u d e l V i d e Vi la franca , e l Vinseum, tam-

bé alberga una col·lecció de més de 200 exemplars d’ocells de la comarca, dissecats i ex-hibits en diorames que reprodueixen el seu hà-

bitat, i que es comple-ta amb ous i nius. Una col-

lecció que es deu a Pere Mes-tre i Raventós, pèrit agrícola de professió. La seva passió per l’ornitologia li va valer un gran prestigi com a cien-tífic i naturalista, metòdic i rigorós.

OLÈRDOLA. Va ser la capi-tal d’aquestes terres fins al se-gle XII. Encara es poden veu-re els vestigis d’una ciutat i un castell que van mante-nir el seu lideratge a la regió per la seva situació estratègi-ca dominant la Via Augusta i les planes del Penedès. Enca-

ra es conserva un tram de la muralla del final de l’edat de bronze i restes de la seva evo-lució a través de les diferents cultures, ibera, romana, mu-sulmana i medieval, que han merescut l’atenció d’impor-tants treballs arqueològics.

TRADICIÓ. Aquesta és una terra molt vinculada a les se-ves tradicions. Les festes pa-tronals que es van succeint al llarg de l’any se celebren al voltant de multitudinà-ries comparses que inte-gren elements mítics, com per exemple el drac, l’àgui-la, els gegants i els nans, i balls de diables i de basto-ners. Coneguda com la pla-ça més castellera, la colla de Vilafranca aplega uns 500 socis que, a més a més de les conegudes actuacions, tam-bé organitzen activitats cul-turals, esportives i gastro-nòmiques.

ULTRALLEUGERS. Una de les maneres més singu-lars de disfrutar de les àm-plies panoràmiques que ofereix el paisatge de la co-marca és a vista d’ocell. L’ae-ròdrom del Penedès, ubicat a Avinyonet, a escassos 35 quilòmetres de Barcelona, dedica les seves activitats a volar en ultralleugers i en autogir. Enclavat entre ter-res de vinyes, cap al sud s’ar-riba al mar en pocs minuts; cap al nord, Montserrat i els Pirineus.

VI. La histò-ria vinícola de la comar-ca es remun-t a a 2 5 0 0 anys enre -r e ; e l M u -seu del Vi de Vi la franca exhibeix àm-fores, recipi-ents de cerà-mica i estris relacionats amb l’elabo-ració i trans-port del vi de les cultures ibèrica, gre-ga, púnica i romana. Ac-

tualment la D.O. Penedès acull la zona de més pro-ducció a Catalunya, carac-teritzada pels seus vins blancs, xarel·lo, macabeu i parellada, així com els ne-gres, garnatxa, carinyena, ull de llebre i monestrell.

Alt Penedès

GELIDENCS. No es tracta tan sols del gentilici que de-signa els veïns de Gelida. Els gelidencs van ser creats el 1935 per atendre un encàr-rec de la fonda del Funicular

per Francesc Pascual i Mes-tres, segona generació de la pastisseria La Confiança i avi de l’actual pastisser. Consis-teixen en una capa de pa de pessic enrotllada, amb una crema especial, cremada du-es vegades. Aquests pastis-

AVENTURA. Els esports d’aventura són una de les principals atraccions de les regions pirinenques. El pi-ragüisme en aigües braves té en aquesta zona de la No-guera Pallaresa un escena-ri ideal ja que el riu, d’ai-gües cristal·lines, té un ca-bal constant durant tot l’any i més de 40 quilòme-tres navegables. També s’hi practica habitualment el descens en bot, el descens de barrancs, l’hidrotrineu, el pònting i les passejades a cavall.

BOTIFARRA TRAÏDO-

RA. Per a la seva elaboració s’aprofiten parts del porc que no s’usen en altres em-botits i és un dels últims productes que es fan per la matança. La botifarra traï-dora és molt saborosa però té molt de greix i es menja la primera nit per evitar que es torni rància. A l’altre ex-trem hi ha el xolís, elaborat amb les carns més selectes del porc; es conserva molt bé i abans només es consu-mia en esdeveniments asse-nyalats.

COLLEGATS. Entre les serres de Peracalç i de Boumort, la Noguera Palla-resa forma un congost que comunica el Pallars Sobirà amb la seva comarca veïna, el Pallars Jussà. El congost de Collegats ha estat l’únic pas natural d’una zona d’al-ta muntanya caracteritza-da per un aïllament secular que li ha permès salvaguar-dar la riquesa dels seus pai-satges. Un dels punts més singulars del congost és l’Argenteria, una paret que diuen que va inspirar Gau-dí per a la façana de La Pe-drera.

ESQUÍ. Els esports d’hi-vern compten amb cinc es-tacions completament di-ferents. Espot ofereix la possibilitat de l’esquí alpí; Portainé posseeix una bona infraestructura de serveis i oferta hotelera i, a la vall Ferrera, l’estació de Bosc de Virós té un refugi en ple-na naturalesa i la pos-s ibi l i tat de prac-

Pallars Sobirà

ticar altres activitats; la de Tavascan ofereix esquiar en neu verge i, mitjançant el remuntador de la Peülla cap al port de la Bonaigua, s’accedeix a la de Baqueira Beret.

GALLS FERS. Els boscos d’alta muntanya s’han con-vertit en l’últim reducte per a algunes espècies en perill d’extinció. Entre aquestes destaca el mític gall fer, i el seu cant d’aparellament és el millor trofeu per als sacri-ficats naturalistes que s’en-dinsen, a la primavera, en-

tre l’espessor dels boscos de faig en l’hora prèvia a

la sortida del

DIMARTS

14 22 DE JUNY DEL 2010Comarques

TEXTOS: TXIQUI NAVARRO

sol. És una veu metàl·lica i estrident, i el seu cant recor-da una serra tallant la fusta o l’eix mal greixat d’un car-retó en moviment.

LOTERIA. La capital de la comarca, Sort, està molt lligada els últims anys al concepte de la sort i la mà-gia. Més enllà del significat del seu to-p ò n i m , l a f a m a d e S o r t ha acabat transcen-d i n t l e s n o s t r e s fronteres per haver r e p a r t i t d iversos p r e m i s i m p o r -tants de loteria a través de l ’ a d m i -nistració L a B r u i -xa d’Or. Xavier Gabriel, el seu gerent, des del 1986 persevera en el seu afany de fer gran el negoci i la sort va començar l’any 1994, amb la seva primera Grossa del sorteig del Nen.

SANT MAURICI. Aquest llac és el principal element del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que ocupa unes 14.000 hectàre-es a cavall d’aquesta i de la comarca de l’Alta Ribagorça. Al sud del llac s’eleven fins als 2.748 metres les dues agu-lles que formen els Encan-tats, imatge característica del parc. L’acusat desnivell i la diferent orientació de les valls atorguen a la zona una biodiversitat que es manifes-ta en la seva riquesa de vida animal i vegetal.

PESCA. La pesca de la trui-ta als rius i els nombrosos llacs de la comarca atrau un nombre important d’afi-cionats a partir del mes de maig. Hi ha quatre vedats fluvials, que són els d’Espot, de la Guingueta d’Àneu, de Gerri de la Sal i de Ribera de Cardós. Per aconseguir in-formació sobre els llocs ido-nis i sobre les llicències i per-misos cal dirigir-se a l’Ofici-na Comarcal de Turisme de Sort o bé consultar la web www.pescapallars.com.

PICA D’ESTATS. Per a qual-sevol alpinista català, un dels objectius més desitjats és pujar fins al cim de la Pi-ca d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya i, probable-ment, la més dura. Formada per tres cims, poc separats l’un de l’altre, el central arri-ba als 3.143 metres d’altura. La cadena coincideix exac-tament amb la frontera de l’Occitània francesa. La seva ascensió presenta poques di-ficultats i pot realitzar-se en dos dies, acampant per pas-sar la nit al llac de Sotllo.

ROMÀNIC. Escindit del Jus-sà a principis del segle X, el Pallars Sobirà va desenvolu-par en les seves petites pobla-

cions un es-til romànic molt perso-nal, de mar-cada influ-ència llom-barda. Als seus tem-ples , grà -cies a l’ac-t iv itat de d i f e r e n t s mestres en-tre f inals d e l s e g l e XI i el se -gle XII, hi van ser re-presentats completís-

sims cicles de pintures mu-rals al fresc. El monestir de Gerri de la Sal n’és l’exem-ple més notable, a més del de Sant Joan d’Isil, Alòs d’Isil i nombroses esglésies escam-pades per tota la comarca.

AUTÒMATS. Una antiga ca-sa pairal de la plaça Major de Verdú alberga avui el Museu de Joguets i Au-tòmats . Amb més de 1.000 objectes, la col-lecció, cedida per Manel May-oral, està for-mada per atrac-cions de fira, bicicletes, fut-bolins, joguines de llauna, cot-xes de pedals, autòmats, tea-trets, jocs i car-tells. Mayoral es va iniciar en l’àmbit de les antiguitats a finals de la dècada dels 70 i després va obrir una gale-ria a Barcelona. També va ajuntar una col·lecció sobre el futbol amb més de 3.000 peces.

CANAL D’URGELL. El seu recorregut de 144 quilòme-tres ha fet fèrtils les terres de bona part de la comarca i del Segrià, el Pla d’Urgell, la No-guera i les Garrigues, i, actu-alment, rega més de 100.000 hectàrees. Al segle XVI, sota l’imperi de Carles I, ja es parlava de la seva cons-trucció, que no es va fer realitat fins tres-cents anys més tard, el 1862. Està for-mat per un canal central que parteix del Segre, tra-vessa la serra de Montclar a través d’una mina de 4.917 metres i té quatre derivaci-ons principals.

CÓC. La cuina comarcal té com a base els productes de la magnífica horta regada pel Canal d’Urgell i la gran qualitat dels cereals. Això fa possible el deliciós cóc, ano-menat coca de recapte en terres veïnes, fet amb una massa de pa de blat finíssi-ma coberta de pebrot i alber-gínia, d’escalivada o carbas-só, de ceba o de samfaina, i a la qual la llonganissa, la bo-tifarra o l’arengada aporten tots els seus sabors. Tàrrega li dedica la Fira del Cóc, a mitjans de maig.

FIRA DEL TEATRE. La Fira del Teatre al Car-rer de Tàrrega va néi-xer impulsada amb l’arribada de la demo-cràcia als ajuntaments. El 1981, l’aleshores al-calde de la vila, Eugeni Nadal, va voler consoli-dar la festa major amb la participació popular i posar l’urbanisme al servei de les inquietuds culturals. Des d’alesho-

OLI. Les oliveres ocupen bo-na part dels camps del sud de la comarca, que se centra gai-rebé exclusivament en la pro-ducció de la varietat arbequi-na, una oliva petita, gustosa

i que produeix un oli d’excel·lent

q u a l i t a t . Acollit sota la D.O. Oli de les Garri-gues, el pro-

ducte re-

sulta deliciós, afruitat, dens, gustós i aromàtic. La llarga tradició d’aquesta ac-tivitat agrícola queda re-

Urgell

res, Tàrrega acull anualment una gran festa del teatre on es donen cita artistes, com-panyies i agents, a més a més d’omplir els carrers d’esce-naris i tendències estètiques i culturals.

MALDÀ. Ramon Folch de Cardona va testar el 1040 a favor de Vicenç de Cardona i li va dei-xar aquest lloc amb la condició que hi edifi-

flectida en la fira de l’oli de Belianes, que cada primer diumenge del mes de de-sembre mostra les tècniques d’elaboració ancestrals.

P ILAR D’ALMENARA. Al punt més alt de la serra d’Almenara s’alça una torre de vigilància que fa 15 me-tres d’altura, el monument més característic de la Ribe-ra de Sió. Construïda al segle XI, el Pilar forma part d’un conjunt defensiu cristià que va ser construït sobre les res-tes d’una antiga estructura musulmana. Una vegada a dalt, en dies clars, es disfruta d’una panoràmica única, des de la catedral de Lleida fins a Montserrat, les serres de Llena, de Prades i tot el pre-Pirineu.

RUTA DEL CISTER. El Mo-nestir de Vallbona de les Mon-ges, l’origen del qual data del segle XII, va ser en el seu mo-ment el més important ce-nobi femení de la corona de Catalunya i Aragó. Es va be-neficiar de les donacions i

els privile-gis de les n o b l e s s e n y o -res, algu-

nes de les quals descan-

sen al costat ma-teix de les abadesses en

interessants sepulcres. For-ma part de la riquesa monu-mental del triangle del Cis-ter, juntament amb els mo-nestirs de Poblet, a la Conca de Barberà, i de Santes Creus, a l’Alt Camp.

TORRÓ. El document més antic que es refereix a l’elabo-ració del torró a Agramunt és una carta datada el 1741, d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar. Ac-tualment, el seu procés d’ela-boració continua sent artesa-nal, a la manera dels antics torronaires, però amb eines i mitjans actualitzats. Es trac-ta d’una barreja d’avellanes torrades, mel i clara d’ou que es presenta entre dues fines capes de pa de farina de blat sense llevat.

VI. Una climatologia amb contrastos de temperatu-ra i l’escassa pluja que re-gistren les terres de Verdú produeixen vins negres in-tensos de gust i color, i vins blancs d’aromes caracterís-tiques. S’acullen a la D.O. Costers del Segre, a la D.O. Catalunya i a la D.O. Cava. A mitjans d’octubre se cele-bren les Festes de la Verema i el Vi, durant les quals s’ofe-reix una rica mostra de vins i de gastronomia, on a més a més s’exhibeixen els proces-sos tradicionals de l’elabora-ció dels vins.

qués un caste l l , una es-glésia i que l’aju-dés a llui-tar contra els moros. El castell de Maldà va ser in-cendiat i arrasat pels carlistes, l’any 1833, per evitar que els liberals se’n be-n e f i c i -essin. Al-guns dels seus murs, c o n s t r u ï t s amb blocs de pedra, tenen un gruix de dos metres i les seves parets de pedra massis-sa, d’entre 6 i 10 metres.

DIMARTS

1522 DE JUNY DEL 2010Comarques