LES COMARQUES DE CATALUNYA

A Catalunya hi ha 41 comarques. Cada comarca és formada per un cert nombre de municipis i té una capital.

CARDENER

RIUS DE CATALUNYA

LES COMARQUES DE CATALUNYA

1. Comarques de muntanya

2. Comarques d’interior

3. Comarques de litoral

1. LES COMARQUES DE MUNTANYA

Estan situades als PIRINEUS i al PREPIRINEU.

CARACTERÍSTIQUES:

• Relleu accidentat: hi ha moltes muntanyes.

• Clima rigorós: l’hivern és fred i l’estiu és fresc.

• Hi ha boscos i prats.

La Val d'Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà i la Garrotxa.

1. LES COMARQUES DE MUNTANYA

• Els habitants d’aquestes comarques viuen en pobles enmig de les muntanyes.

• Les persones que hi viuen es dediquen bàsicament a la ramaderia i el turisme.

2. LES COMARQUES D’INTERIOR

Estan situades a la Depressió Central.

CARACTERÍSTIQUES:

• Relleu variat: hi ha planes, altiplans i muntanya baixa.

• Clima: l’hivern és fred i l’estiu és calorós. Hi plou bastant.

• Hi ha boscos i conreus.

La Noguera, el Solsonès, el Segrià, l'Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, Osona, el Bages, l'Anoia, la Conca de Barberà, les Garrigues, Pla de l'Estany, el Gironès, el Vallès oriental, el Vallès occidental, l'Alt Penedès, l'Alt Camp, el Priorat,la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

2. LES COMARQUES D’INTERIOR

•Els habitants d’aquestes comarques es concentren a les capitals de comarca i a les zones industrials.

• Les persones que hi viuen es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç.

Més informació sobre les comarques d’nterior.

Passar directament a les comarques de litoral.

COMARQUES D’INTERIOR - ELS POBLES I LES CIUTATS

A les comarques d’interior hi viu més gent que a les de muntanya.

Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan industrialitzades i aquelles en què predominen les terres de secà, són menys poblades.

Dins de les comarques d’interior una bona part de la població es concentra a les ciutats o als pobles grans. Però també hi trobem pobles petits i cases aïllades envoltades de camps de conreu.

El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres, autopistes i línies de ferrocarril. Per això totes les localitats de l’interior solen estar ben comunicades.

COMARQUES D’INTERIOR – EL TREBALL

A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria.

• La gran superfície plana ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres...) i de regadiu (hortalisses i arbres fruiters).

• També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als estables, perquè les pluges escasses no afavoreixen el creixement de pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial. S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja.

• Les bones comunicacions també han permès el desenvolupament industrial. Hi trobem una àmplia varietat d’indústries: alimentàries, tèxtils, químiques...

• El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les capitals de comarca i a les ciutats grans.

COMARQUES D’INTERIOR – EL CLIMA

A les comarques d’interior les temperatures són molt extremes: els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ªC. Sovint glaça i s’hi posa boira.

La tardor i la primavera són les estacions més plujoses.

Per aquest motiu trobem:

Planes humides, com la de Vic o el Bages, on plou bastant. Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.

COMARQUES D’INTERIOR – LA VEGETACIÓ

El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de conreu.Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació natural en la que predominen les espècies adaptades a la sequera:

• Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes. Arbustos i matolls com: el garric i el romaní. La farigola, l’espígol a les terres més seques i caloroses.

• Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.

3. LES COMARQUES DE LITORAL

• Estan situades a la costa mediterrània.

• Tenen bones comunicacions per terra, mar i aire.

3. LES COMARQUES DE LITORAL

PODEM CLASSIFICAR-LES EN:

COMARQUES DEL LITORAL NORD

Tenen cales petites i penya-segats.

COMARQUES DEL LITORAL CENTRAL

Tenen platges sorrenques.

COMARQUES DEL LITORAL SUD

Tenen un relleu variat.

L’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Montsià.

3. LES COMARQUES DE LITORAL

• Hi viuen moltes persones.

• Les persones que hi viuen es dediquen al comerç, els serveis, el turisme i la indústria.

EL BAIX LLOBREGAT

La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que s'estén des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca, per sobre dels 1000 metres. Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges mediterranis: màquies de garric i margalló sobre roques calcàries, alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop dels cursos d'aigua permanents, garrigues i brolles sota pinedes i zones d'aiguamolls i maresmes al delta de gran significació ecològica.

Integrat per 30 municipis, els límits administratius del Baix Llobregat el separen del Vallès Occidental, el Barcelonès, el Bages, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf. La seva població es troba actualment al voltant dels 781.000 habitants

Rius

JOCS DIDÀCTICS PER APRENDRE GEOGRAFIA

Altres jocs

Muntanyes i llegendes de Catalunya

Descobrim comarques

JCLIC de les comarques d’interior

JCLIC de les comarques de muntanya

JCLIC de les comarques de litoral

JCLIC de les comarques de Catalunya