DESCOBRINT EL MÓN

QUART DE PRIMÀRIAComarques de Catalunya

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Identificar l’organització territorial de Catalunya. Descriure les característiques de les comarques catalanes. Reconèixer i localitzar les comarques de Catalunya. Explicar les caracterítiques generals de les comarques catalanes: comarques de muntanya,

dínterior i de costa. Conèixer les característiques principals dels paisatges de muntanya, d’interior i de costa. Saber explicar com són els porbles de muntanya, d’interior i de costa. Reconèixer el tipus de feines que és duen a terme a les zones de muntanya, d’interior i de

costa. CONTINGUTS

L’organització territorial de Catalunya: les comarques i el consell comarcal. Localització de les comarques de muntanya, interior i costa. Les comarques de muntanya. Paisatge de muntanya. Relleu, rius, clima i vegetació. La vida a les comarques de muntanya. Els pobles i la feina de muntanya. Les comarques d’interior. Paisatge d’interior. Relleu, rius, clima i vegetació. La vida a les comarques de d’interior. Els pobles i les ciutats. La feina. Les comarques de costa. Paisatge de costa. Relleu, rius, clima i vegetació. La vida a les comarques de costa. Les ciutats. La feina.

CRITERIS D’AVAUACIÓ

Analitzar si saben reconèixer i localitzar les comarques de Catalunya. Constatar si coneixen les característiques principals dels paisatges de muntan-

ya, d’interior i de costa. Veure si saben identificar el tipus de relleu, els rius, el clima i la vegetació de

les comarques de muntanya, d’interior i de costa. Verificar si reconeixent el tipus de feines que es duen a terme a les zones de

muntanya, d’interior i de costa.

COMARQUES DECATALUNYA

COMARQUES DE CATALUNYA

Actualment Catalunya té més de set milions d’habitants. Administrativament es divideix en quaranta-una comarques i en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Tots vivim en un municipi. Cada municipi està format per una població o més d’una, governades per un mateix ajutament.A Catalunya hi han 946 municipis.

Al voltant del municipi es a dir del poble o la ciutat on vius hi ha altres localitats que comparteixen caracte-rístques comunes, com el paisatge, les activitats económiques o les tradicions. Aquest territori rep el nom de comarca.Anomenem comarca el territori que inclou localitats situades molt aprop les unes de les altres i comunicades entre si; comparteixen un paisatge, un clima, unes activitats econòmiques i unes fomrmes de vida i unes tradicions molt semblants.

Cada comarca té una ciutat principal que fa les funcions de capital de comarca i n’és la localitat més important. En ella es concentren els serveis comarcals, es a dir, comuns a tots els seus habitants (Hospitals, mercats, centres educatius...)

Els munipis que formen una comarca tenen un paisatge semblant. A algunes hi predomina el relleu mon-tanyós, en unes altres les terres són planes, n’hi ha que estan situades arran de mar i unes altres lluny de la costa.

COMARQUES DECATALUNYA

Segons el tipus de paisatge i segons on estan situades, les comarques de Catalunya poden ser de muntanya, de plana o de costa.

Les comarques de muntanya: se situen a les serralades del Pirineu i del Prepirineu.

Les comarques d’interior: estan situades a la Depressió Central.

Les comarques de costa: estan en contacte amb el mar Mediterrani.

COMARQUES DEMUNTANYA

Les comarques de muntanya estan situades a les serralades més altes de Catalunya i és on es conser-ven més paisatges naturals.

Les comarques de muntanya són la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallar Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa.

EL RELLEU I ELS RIUS

Les comarques de muntanya estan situades al nord de Catalunya, a les serralades del Pirineu i del Prepirineu.

El relleu és molt accidentat. és format per muntanyes altes i abruptes, vessants inclinats i valls estre-tes. Hi ha cims de més de 3.000 metres d’alçada.

En aquestes comarques hi neixen molts rius del desglaç de la neu, que en el seu curs alt, porten poca aigua , però baixa amb molta força pels vessants inclinats de les muntanyes. S’hi construeixen preses per embassar aigua i fabricar electricitat a les centrals hidroelèctriques. Els rius més importants són el Llobregat, el Ter, el Segre, el Fluvià, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

LA VEGETACIÓ

A les comarques de muntanya la vegetació és molt variada i canvia segons l’altitud:

• A les parts altes de les muntanyes hi trobem prats alpins.• Més avall hi creixen els boscos d’avets i de pi negre. Aquests arbres no perden la fulla a la tardor i sobreviuen al fred i a la neu.• A les parts baixes dels vessants i al fons d’algunes valls, on fa menys fred, hi ha roures, faigs i pi roig.• A les muntanyes més baixes, on plou menys i no fa tant de fred, hi podem trobar alguns boscos d’alzines i castanyers.

Fauna (geografa)

Als Pirineus podem trobar Isards, àguiles, trencalossos i marmotes. També alguns exemplars de linxa, àguiles daurades i voltors comuns

EL CLIMA

A les comarques de muntanya l’hivern és molt fred, amb nevades i pluges intenses. Als cims més alts la neu s’hi manté tot l’hivern. Les temperatures són baixes, pròximes als 0º.

Els estius no són gaire calorosos, hi fa calor de dia i fresca a la nit. Les temperatures són fresques i les pluges abundants. El juliol és el mes amb menys pluja.

La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. Les temperatures solen ser molt fresques.

COMARQUES DEMUNTANYA

LA VIDA A LES COMARQUES DE MUNTANYA

Els pobles de muntanya

• Les condicions naturals dificulten la construcció de cases, carreteres, vies de tren, grans edificis Tot això fa que les comarques de muntanya figuren entre les menys poblades de Catalunya• Els pobles són petits i no hi ha grans ciutats.• La capital de la comarca és la localitat on viu més gent i on es poden trobar els serveis que no hi ha a les altres localitats: institut, bombers, hospital, biblioteca... (les capitals de comarca són: Viel-ha, Berga, Sort, Ripoll, la Seu d’Urgell...)• Les comunicacions en aquestes comarques són dificils. A l’hivern, les carreteres poden quedar ta-llades per la neu i les glaçades, i és més complicat oferir els serveis bàsics com la sanitat, l’educació o el comerç.

El treball

• Com que el paisatge de muntanya conserva molts elements del paisatge natural, una bona part de la població de les comarques de muntanya treballa al sector primari, principalment en la ramade ria bovina. La cria de bestiar es fa als estables, a l’hivern, i als prats, a l’estiu.• L’agricultura, té poca importància. Els conreus més abundants són els de cereals i de plantes fa rratgeres per alimentar el bestiar.• Una altra activitat del sector primari és l’explotació del bosc per obtenir-ne fusta, llenya i cel. lulosa per fer paper.• L’especialització ramadera ha permès el desenvolupament d’algunes indústries alimentàries: llet, formatges, carn...• Dintre del sector terciari hi destaquen el comerç i el turisme. aqueste comarques presenten bones condicions per a la pràctica de l’esquí, l’excursionisme i el senderisme, els esports d’aventura i el turisme rural.

COMARQUES D’INTERIOR

Les comarques d’interior són les situades lluny del mar. A Catalunya es troben a la Depressió Cen-tral, una gran plana que travessa tot el territori entre les Serralades Litorals i el Prepirineu.

Les comarques d’interior són Osona, el Bages, l’Anoia, la Segarra, la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

EL RELLEU I ELS RIUS

A les comarques de l’interior el relleu és molt suau. Així, s’hi conbinen planes extenses, muntanyes baixes, turons i altiplans.

Per les comarque d’interior hi passen els rius que neixen al Pirineu: el Llobregat, el Ter, el Segre i l’Ebre. El rius porten força aigua, i es fabriquen canals i sèquies per desviar-la i fer-la arribar fins als grans camps de conreu.

Alguns només duen aigua quan plou, com l’Anoia i el Francolí.

LA VEGETACIÓ

El territori de les comarques d’interior està gairebé tot ocupat per terres de conreu.Tot i això, encara hi podem trobar algunes zones que conserven la vegetació natural en la que predo-minen les espècies adaptades a la sequera: • Boscos d’alzines, roures i pi blanc als vessants de les muntanyes.• Arbustos i matolls com el garric, romaní, farigola i espígol a les terres més seques i caloroses.• Vegetació de ribera al costat dels rius i a les zones humides.

CLIMA

A les comarques d’interior les temperatures són molr extremes: els estius són molt calorosos i secs, gairebé no plou i hi fa molta calor. En alguns punts es pot arribar a 40ºC i els hiverns són molt freds i s’hi registren temperatures interiors de 0ªC. Sovint glaça i s’hi posa boira.Les tardors i les primaveres són les estacions més plujoses.

Per aques motiu trobem:

Planes humides, com la de Vic o el Bages, o n plou bastant. Planes seques, com la d’Urgell i la de Lleida, on plou poc.

Fauna (geografa):Hi trobem llebres, conills, senglars, guineus i ocells com les cigonyes blanques, els trencapinyes i les perdius.

COMARQUES D’INTERIOR

LA VIDA A LES COMARQUES D’INTERIOR

Els pobles i les ciutats

A les comarques dìnterior hi viu més gent que a les de muntanya.

Les comarques més poblades són les industrials o les que tenen agricultura de regadiu. En canvi, les comarques que no estan tan industrialitzades i aquelles en què predominen les terres de secà són menys poblades.

Dins de les comarques d’interior una bona part de la població es concentra a les ciutats o als pobles grans.Però també hi trobem pobles petits i cases aillades envoltades de camps de conreu.

El relleu d’aquestes comarques és pla i és fàcil construir-hi carreteres, autopistes i línies de ferroca-rril. Per això totes les localitats de l’interior soles estar ben comunicades.

Capitals de comarca (geografa)Lleida, Manresa, Vic, Igualada, Cervera i Tàrrega...

EL TREBALL

A les comarques d’interior la gent treballa, principalment, en l’agricultura, en la ramaderia i en la indústria.

• La gran superfície plana hi ha permès desenvolupar-hi l’agricultura de secà (cereals, vinya, olive res...) i de regadiu: Hortalisses i arbres fruiters (presseguers, pomeres, pereres).• També és important la ramaderia, que es fa de manera industrial als estables, perquè les pluges es casses no afavoreixen el creixement de pastures. Aquests estables o granges són grans naus de tipus industrial. S’hi crien, principalment, vaques, porcs i animals de granja.• Les bones comunicacions també han permés el desenvolupament industrial. Hi trobem una àm plia varietat d’industries: alimentàries, tèxtils, papareres, químiques...• El comerç i altres serveis, com l’educació i la sanitat es concentren a les capitals de comarca i a les ciutats grans.

COMARQUES DE COSTA

Una bona part de les comarques de costa estan situades entre la costa i la Serralada Litoral. És un paisatge molt transformat.

Les comarques litorals són l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Ma-resme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Ebre i el Montsià.

EL PAISATGE DE LES COMARQUES DE COSTA

El relleu i els rius

Les comarques de costa estan banyades pel mar Mediterrani. Presenten un relleu variat i hi trobem serres no gaire altes i planes.

• A les comarques del nord les muntanyes arriben fins al mar i han format penya-segats i cales.• A les comarques del centre i del sud la costa és plana. Per això hi abunden extenses platges de sorra. Al Mediterrani hi desemboca un bon nombre de rius: l’Ebre, el Llobregat i el Ter, que neixen al Pirineu, i el Fluvià, la Murga, el Besòs i el Foix, que neixen prop de la desembocadura. Els rius en el seu curs baix, van carregats de sediments o al.luvions, que són materials que han anat recollint al llarg del seu recorregut.Els al.luvions dipositats a les desembocadures han format el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat.

La vegetació

L’acció humana, principalment la tala d’arbres per aprofitar-ne la fusta i per ampliar les terres de conrreu, i el incendis han fet desapareixer una part de la vegetació natural de la costa.

A les comarques del nord les espècies més comunes són les alzines i les alzines sureres, que sovint es barre-gen amb el pi blanc i el pi pinyoner i formen boscos molt espessos.

A les comarques del sud, on fa més calor i plou menys, hi ha menys boscos i hi creixen matolls, com el ga-rric, el romani, el bruc d’hivern i el margalló.

Clima

A les comarques de costa el clima rep molta influència del mar que hi ha a prop, que fa que se suavitzi la temperatura. L’hivern és suau, sobretot a les zones més a prop del mar. No hi glaça gairabé mai.L’estiu és l’estació més calorosa i seca, ja que gairebé no hi plou.A la primavera i a la tardor les temperatures són agradables i és quan hi plou més. De vegades les pluges cauen en forma de tempesta i hi provoquen riuades i inundacions.

Geógrafa: En aquestes comarques trobem fauna ben diversa, com bernats pescaires, ànecs coll verd, gavines, esparvers, puputs i senglars.

COMARQUES DE COSTA

LA VIDA A LES COMARQUES DE COSTA

Les ciutats

La majoria de la població de Catalunya es concentra en aquestes comarques i es aquí on estroben les grans ciutats catalanes: Girona, Mataró, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa i Tarragona.

Els seus habitants viuen principalment en ciutats grans, però també en un gran nombre de ciutats petites i pobles.

Les localitats estan molt ben comunicades. La xarxa de carreteres, autopistes i autovies és molt den-sa i s’estén al llarg de tot el litoral i cap a les terres de l’interior. També és important el transport per ferrocarril.

En aquestes comarques també hi trobem una gran nombre de ports (els més importants són els de Barcelona i Tarragona) i els tres aeroports de Catalunya (el Prat, Girona-Costa Brava i Reus).

El treball

A les comarques litorals la gent treballa en feines mols variades:

• Hi ha zones on s’ha desenvolupat una agricultura especialitzada: arròs al delta de l’Ebre; flors, plantes i maduixes al Maresme, i vinya i altres productes de secà a les comarques tarragonines. Les temperatures suaus i les pluges escasses fan que predominin els conreus de secà. • La pesca costanera és força important. Els ports més actius són els de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Barcelona, Roses, Palamós, Blanes, Arenys de Mar i Vilanova i la Geltrú.• La indústria, el comerç i el transport són les activitats més rellevants gràcies a l’existencia d’una bona xarxa de comunicacions i a l’elevat nombre de porblació que hi viu. Les indústries que hi predominen són la metal.lurgica, la de les arts gràfiques, la química i la de la construcció. (Bar celonès, Baix Llobregat i Maresme)• El turisme és també molt important. N’hi ha a tot el litoral, però destaques les comarques de la Costa Brava i la Costa Daurada, i la ciutat de Barcelona (Barcelonès).

COMARQUES DECATALUNYA

Cosas curiosas:

El municipi més extens de Catalunya és Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.

Les vegueries

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 estableix que, en el futur, Catalunya disposarà d’un altre nivell d’organització territorial: la vegueria, que aplegarà diverses comarques. Aquesta antiga divisió territorial, d’origen medieval, ca ser abolida l’any 1716.

Sabies que...

A Catalunya, la primera divisió administrativa en comarques es va establir el 1936. El geògraf Pau Vila va ser l’encarregat de fer-la. Per començar, va enviar una carta a tots els ajuntaments amb un qüestionari en què, entre altres coses, preguntava a quin mercat anava la gent a comprar i vendre els seus productes. a partir de les respostes, Pau Vila va elaborar un mapa amb 38 comarques, que fou vigent fins que el 1939 va ser abolit per la dictadura franquista.

El 1987, la Generalitat va recuperar la divisió comarcal, que es va refer al cap d’un any amb la crea-ció de tres comarques més: el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.

Recorda:

A catalunya hi ha 41 comarques, però 42 caps de comarca. Això s’explica perqauè al Vallès Occi-dental hi ha dues ciutats que comparteixen aquest títol: Sabadell i Terrassa.

Activitats:

Completa aquesta fitxa amb les dades del municipi on vius o les del municipi de la teva escola.

Nom del municipi: On està situada: Superfície: Cap de municipi: Altres nuclis de població: Comarca: Les característiques que té. Les festes que s’hi celebren Els menjars que en són típics Atres aspectes d’interèsTALLER:càlcul de l’escala d’un mapa Santillana cuarto 145

ACTIVITATS INTERACTIVES

http://www.xtec.cat/~ealonso/flash/catorog1c.html

http://www.xtec.cat/~ealonso/flash/catorog2c.html

COMARQUES DECATALUNYA

PROJECTE FINAL

Calca el mapa de comarques d’aquesta unitat.

Pinta’l. Fes servir colors diferents per a comarques veïnes. Escriu el nom de cada comarca i el de la seva capital (procura que no sobresurtin dels seus límits)

Retalla les comarques com si fossin les peces d’un trencaclosques.

Estudia les comarques:

Fes el trencaclosques sencer, primer amb l’ajut del mapa i, després, de memòria.

Demana a una cimpanya que tregui una o diverses comarques i intenta endevinar-les.

COMARQUES DECATALUNYA