1

COM DESENVOLUPEN ELS CENTRES RESIDENCIALS D’ACCIÓ EDUCATIVA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’EMPLEABILITAT EN ELS ADOLESCENTS TUTELATS?

TeresaMarzoArpón(UniversitatRamonLlull)JosefinaSala-Roca(UniversitatAutònomadeBarcelona)MèrcèJariot(UniversitatAutònomadeBarcelona)LauraArnau(UniversitatAutònomadeBarcelona)

Centresresidencialsd’accióeducativaparticipantsenl’estudi:Colld’AlbaElMasKairosLaLlarLesVinyesMªAssumptaMinervaOsonaSantJosepVoramar

2

ResumLescompetènciesd’empleabilitatsóncompetènciesnecessàriesperpoderaccediraunafeina,sercapaçde mantenir-la i de promocionar-se. Aquestescompetènciessónl’autoorganització,laconstrucciódel projecte professional, la presa de decisions iresolució de problemes, el treball en equip, lacomunicació, la perseverança, la flexibilitat i laresponsabilitat i coresponsabilitat (Arnau, Marzo,JariotiSala-Roca,2014).

Aquestestudirevisalatascaeducativaquedesenvolupen els centres residencials d’accióeducativa(CRAE)enelsdiferentsespaisdetreball,emfatitzantianalitzantcomaquestatascaimpactaenlescompetènciesbàsiquesd’empleabilitatpertalderepensarelsprogramessocioeducatiusienfortirel desenvolupament d’aquestes competències enels infants i adolescents acollits. Els objectius del’estudisón:

• Conèixer les pràctiques educativesqueesdesenvolupenenelsdiferentsespaiseducatiusdelsCRAEsperdesenvolupar lescompetències bàsiques d’empleabilitat(CBE)entreelsinfantsiadolescentsacollits.

• Incentivar la reflexió entre elsequipseducatiusdelsCRAEsdelanecessitatd’organitzar l’activitat del recurs i delsadolescents contemplant explícitament eldesenvolupamentdelesCBE.

Es van fer entrevistes en profunditat adirectors/es i educadors/es de 10 CRAEs de lesprovíncies de Tarragona i Barcelona que acullenpoblacióenedatscompresesentreels12i18anys.Laparticipacióenlesentrevisteseravoluntàriaivandonar el seu consentiment en la participació al’estudi i la difusió dels resultats. El contingutd’aquestesentrevisteshaestatprocessatemprantl’anàlisidecontingutde tipuscategorial.Elprocésde categorització ha estat deductiu-inductiu. Lesdades s’han organitzat a partir dels espais imoments de treball al centre (espai tutorial,activitatsdirigidesdinsdel centre, organitzaciódel’espai domèstic, assemblea, participació enactivitatsexternesal centre,activitatsexternesdepreparació per a l’autonomia i el lleure i lesvacances)ideles8competències.Síntesidelsprincipalsresultats

La tutoria és un espai privilegiat pertreballar especialment les competènciesd’autoorganització, comunicació, presa dedecisions, projecte formatiu-professional,responsabilitat, perseverança i flexibilitat. Es dónaunagranvariabilitatenlesformesdeprocedirdelscentresenelmomentd’elaborarelPEIil’ITSEenuncontínuum de menor o major participació iresponsabilitat.Elstemesquemésestreballensónlagestióiúsdeltemps,laplanificaciódel’itinerariformatiu-laboralilesactivitatslúdiques.

LesactivitatsdirigidesalCRAEafavoreixenlesCBEdecomunicació,responsabilitat itreballenequip donat que, en molts casos, aquestes sónpreparades i dirigides conjuntament entre elseducadorsielsinfants.

La implicació dels adolescents enl’organització de l’espai domèstic (compres ieconomia, cuina, neteja i manteniment,organització de festes i participació en consells icomissions)permetdesenvoluparespecialmentlescompetències d’autoorganització, presa dedecisions i resoluciódeproblemes, responsabilitat,treballenequipicomunicació.

L’assembleaésunespaiquemoltscentresutilitzen per desenvolupar les competències depresa de decisions i resolució de problemes,comunicació, treball en equip, flexibilitat iresponsabilitat. L’assembleaes consideraunespaiadequat per revisar les normes, per resoldreconflictes i problemes quotidians, per escollirrepresentants i equips o comissions, i per decidirquins tallers i sortides es fan al centre i quinesactuacions i col·laboracions es fan amb lacomunitat.

Lesactivitatsexternesalcentresónespaisessencials per potenciar el treball en equip,l’autoorganització, la comunicació, laresponsabilitatilaperseverança.Laparticipacióenactivitatsextraescolarsésl’opciómésutilitzadapelsCRAEsisónelsadolescents,enlamajoriadecasos,elsquetrienidecideixenl’activitatquevolenfer.

LamajoriadelsCRAEsorganitzenactivitatsper promoure les competències bàsiquesd’autonomia que necessàriament també suposenl’adquisició de CBE com l’autoorganització, laresponsabilitat, lapresadedecisions i resoluciódeproblemesilacomunicació.

3

El temps de lleure i vacances permetdesenvolupar especialment les competències depresadedecisionsiresoluciódeproblemes,treballenequipiautoorganització.Afavorirlaparticipaciódelsjovesenaquestesexperiènciesésfonamental,tot iqueavegadesels tràmitsnecessarissemblendifícilsilents.Conclusions

En el dia a dia dels CRAEs hi ha multitudd’espaisimomentsenelsqualsestreballenlesCBE,peròcalque,tantelseducadorscomelsadolescentsvisibilitzinicomentineldesenvolupamentdelescompetènciesenaquestsespaispera potenciar-losifer-losmésefectiusisignificatius.Defet,moltsovint els educadors les treballen sense ser-neplenament conscients. Prendre consciènciad’aquesttreballpotfacilitarpotenciar-loifer-lomésefectiuisignificatiu.

o Els espais que més faciliten eltreballdelesCBEsóneltutorialield’activitatsdirigidesdinsdelcentre.

o Les dinàmiques dels CRAEsafavoreixen preferentment lescompetències d’autoorganització,lapresadedecisionsiresoluciódeproblemes, la comunicació i laresponsabilitaticoresponsabilitat.

Elsequipseducatiuss’handeconcentrarenpreparar als joves en les CBE per tal que quantinguinunaoportunitatlaboralpuguinaprofitar-la.Els CRAEs que tenen programes d’intervenciósocioeducativa molt planificats i orientats adesenvolupar determinades competències estandemostranttenirunefectepositiuenelprocésdedesenvolupamentdelesCBEdelsjoves.

4

1. IntroduccióUna de les majors preocupacions dels

joves tutelats i els seus educadors és poderassegurarelsingressoseconòmicsquepossibilitinla subsistència quan aquests arribin a lamajoriad’edat. Aquesta situació és especialment difícilquanel col·lectiude joves tutelats téunsnivellsaltíssims de fracàs escolar (Sala, Villalba, Jariot,Rodríguez, 2009 1 ; Montserrat, Casas, Malo iBertran, 20132, Jackson i Cameron, 20133) i lesfeinesqueaquestsaconsegueixensónengeneralde baixa qualificació. No obstant això, no ésaquest l’únic problema que dificulta la inserciólaboral. La baixa tolerància a la frustració, lamanca de perseverança, la baixa capacitat detreballarenequip,etc.sónaspectesquesovintfandifícil que molts joves tutelats i extutelatsmantinguinlesfeinesqueaconsegueixen.

Les competències bàsiquesd’empleabilitatsóncompetènciesnecessàriesperpoderaccediraunafeina,sercapaçdemantenir-laidepromocionar-se.Estractadecompetènciesmolt bàsiques que s’aprenen en el decurs de lasocialització,primordialmentenelsidelafamíliaia l’escola. Pares i mestres ajuden als nens/es adesenvolupar-les a través del modelatge, de lainstrucció directa, o de fer-los participar enactivitats que afavoreixen el desenvolupamentd’aquestescompetències.

El grup d’Infància i Adolescència en RiscSocial (d’araendavant IARS)hadesenvolupatunmodelde8competències(Arnau,Marzo,Jariot iSala,20134)queestàessentvalidat,iquepreténoferir unmarc de treball per poder reflexionar imillorar les pràctiques educatives que esdesenvolupen als Centres Residencials d’AccióEducativa (d’ara endavant CRAE). A més tambés’està treballantenun instrumentquepugui serusatenelmarcde les tutoriesperdiagnosticar itreballarelnivellcompetencialdelsinfants.

Tal com s’ha comentat, aquestmodel esbasaen8competènciesbàsiques:

1Sala-Roca,J.,Jariot,M.,Villalba,A.&Rodríguez,M.(2009).Analysisoffactorsinvolvedinthesocialinclusionprocessofyoung people fostered in residential care institutions.ChildrenandYouthServicesReview,31(12),1251-1257.2 Montserrat, C., Casas, F. & Malo, S. (2013). Delayededucationalpathwaysandriskofsocialexclusion:ThecaseofyoungpeoplefrompubliccareinSpain.EuropeanJournalofSocial Work, 16(1),6-21.http://www.tandfonline.com/toc/cesw20/current

• Autoorganització: Planificar, gestionar idesenvoluparuna tasca/treball tenint encompte els objectius de cada treball icuidanttotselsdetalls.

• Construcció del projecte professional:Identificar i analitzar les necessitats deformació i d’experiència per obtenir untreball, mantenir-lo i promocionar en elmercatdetreballdemaneraproactiva.

• Presa de decisions i resolució deproblemes: Ser capaç de prendredecisions, identificar problemes iresoldre’ls de manera efectiva iconstructiva, considerant diferentsopcionsillurviabilitat.

• Treball en equip: Tenir una bona relacióambelsaltresperassolirelsobjectiusdegrup.

• Comunicació: Saber expressar-se en elsdiferents contextos (social, escolar,familiar...) de forma respectuosa iassertiva.

• Perseverança:Ferunesforçsostingutperassolir els objectius/tasques personals,malgratlesdificultats.

• Flexibilitat:Adaptarelcomportament,lesidees i les emocions quan es requereixi,senselesionarelsinteressospropis.

• Responsabilitat i coresponsabilitat:Acceptar les obligacions personals iaquelles compartides amb altres, essentcoherent.

2. Objectiusdel’estudiEls objectius que el grup IARS s’ha plantejat

assolir mitjançant el desenvolupament d’aquestestudisón:

• Conèixerlespràctiqueseducativesqueesdesenvolupen en els diferents espaiseducatiusdelscentresresidencialsd’accióeducativa per desenvolupar lescompetències d’empleabilitat entre els

3Jackson,S.&Cameron,C.(2012).Leavingcare:Lookingaheadandaiminghigher.ChildrenandYouthServicesReview,34(6),1107–1114.4Arnau,L.,Marzo,T.,Jariot,M.&Sala,J.(2013).Learningbasicemployabilitycompetence:achallengefortheactivelabourinsertionofadolescentsinresidentialcareintheirtransitiontoadulthoodEuropeanJournalofSocialWork,17(2),252-265.

5

infantsiadolescentsacollits.• Incentivar la reflexió entre els equips

educatiusdelscentresresidencialsd’accióeducativa de la necessitat d’organitzarl’activitat del recurs i dels adolescentscontemplant explícitament eldesenvolupament de les competènciesd’empleabilitat.

Ambaquestestudiesfaunarevisiódela

tascaquedesenvolupenelsCRAEsparticipantsenels diferents espais de treball emfatitzant ianalitzant com aquesta tasca impacta en lescompetènciesbàsiquesd’empleabilitat.

Esperemqueaquestarelecturaenclaudecompetènciesserveixiperrepensarelsprogramessocioeducatius i enfortir el desenvolupament deles competències d’empleabilitat dels infants iadolescentsacollitsencentresresidencials.

3. Metodologia

En aquest document es presenta untreballrealitzatpelgrupIARSamblacol·laboracióvoluntària de 10 CRAEs de les províncies deTarragona i Barcelona que acullen poblacióadolescentenedatscompresesentreels12 i18anys. Per conèixer la realitat educativa delscentresiextreurecomaquestatéunefecteeneldesenvolupament de les competènciesd’empleabilitat dels joves acollits, s’han realitzatentrevistes en profunditat a directors/es ieducadors/essocialsdelscentresparticipants.Enaquestes entrevistes es preguntava sobre lespràctiques que realitzaven en l’àmbit intern iextern per a treballar les vuit competènciesanteriormentesmentades.

El contingut d’aquestes entrevistes haestatprocessatemprant l’anàlisidecontingutdetipus categorial. El procés de categorització haestatdeductiu-inductiu.Partintde les categoriesd’empleabilitatdelmodeld’Arnau,Marzo,JariotiSala, (2013) s’han identificat les pràctiquessocioeducatives dels centres residencials quepoden desenvolupar aquestes competències enelsjovesielsespaisonaquesttreballesrealitza.

Els CRAEs participants en l’estudi han

estat:• Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés

(Barcelona)queacullinfantsiadolescentsd’entre6i16anys.

• Kayrós, a Barcelona, que acull noies

adolescentsde14a18anys.• Minerva, a Barcelona, que acull infants i

adolescentsd’entre0i18anys• La Llar, a Barcelona, que acull noies

adolescentsde14a18anys.• Ma. Assumpta, que acull infants i

adolescentsd’entre0i18anys.• Osona, a Vic, que acull infants i

adolescentsd’entre4i18anys.• El Mas, a Gualba, que acull infants i

adolescentsd’entre0i18anys.• Voramar,aTarragona,queacull infants i

adolescentsd’entre4i18anys.• Casa Sant Josep, a Tarragona, que acull

infantsiadolescentsd’entre3i18anys• Coll d’Alba, a Tortosa, que acull noies

adolescentsd’entre12i18anys.

Acontinuacióespresentenels resultatsmésrellevants.

4. Resultats

En l’anàlisi realitzat es van identificardiferents espais educatius que aportenoportunitats significatives per a treballar lescompetències bàsiques d’empleabilitat.Concretament, quatre d’aquests espais sóninternsdelmateixcentrecomsónl’espaitutorial,les activitats dirigides dins del centre,l’organització de l’espai domèstic i l’assemblea.Així mateix, es van identificar tres espaisd’activitats que s’esdevenen fonamentalment al’exterior del centre, com són la participació enactivitatsexternesalcentre,lesactivitatsexternesde preparació per a l’autonomia i el lleure i lesvacances.

Tot seguit s’exposen les competènciesbàsiquesd’empleabilitatqueambmésfreqüènciaes treballen en cadascun d’aquests espais i escomentenexemplesdepràctiquesquefacilitenelseu desenvolupament. Les experiències que espresenten ofereixen estratègies per treballaraquestes competències sent incorporades enl’activitat quotidiana dels nois i noies acollits enrecurs residencial. Les característiques delsrecursosaixícomlapoblacióatesasónelementsfacilitadors d’unes pràctiques o d’altres, peròtotespodenseradaptablesalescircumstànciesdecadarecursresidencial.

Perferlalecturamésfluidas’haoptatperparlardelsnois, joves, nens, educadors, etc. perreferir-nosaambdóssexes.

6

4.1. Espaitutorial

La tutoria és un espai privilegiat pertreballar les competències bàsiquesd’empleabilitat. S’ha detectat que lescompetènciesquemésfreqüentmentestreballensónl’autoorganització,lacomunicació,lapresadedecisions, el projecte formatiu-professional, laresponsabilitat,laperseverançailaflexibilitat.

Undelstemescentralsdetreballenl’espaitutorialsónelsPEI5siITSE6s.Enaquestsentithemobservat una gran variabilitat en les formes deprocedirdels centresa l’horad’elaboraraquestsprotocols, en un contínuum de menor o majorimplicació i responsabilitat del jove. En algunscentreselPEI l’elabora l’educador socialamb ladirecció,ieljovenoméselllegeix.End’altresselidóna a llegir i se li demana una signatura deconformitat.Enuntercergruptrobemcentresonl’educadorproposaobjectiusal’adolescent,peròesprodueixundiàlegonegociacióentreaquestieltutorabansdeconcretar-los.Ifinalmenttrobemun darrer grup en què es demana al jove queplantegielsseuspropisobjectiusfruitdeltreballrealitzat entre tutor i tutorand perquè aquestcomprengui i assumeixi la seva situació icompromísenelseuassoliment,amésdeprendreun paper actiu com a protagonista de la sevahistòria.Enuncentrecomentavenqueelnenhadedeixarde ser l’espectadorperpassara serelprotagonistadelapel·lícula.

Amb els ITSEs passa quelcom similar. Sesituaal joveenuncontínuumdemenoramajorparticipació/responsabilitat. En alguns casosmeramentse’lsinformadel’evolucióiassolimentdels objectius plantejats, i en d’altres hi ha unarevisióprofundaconjunta(jove-tutor)delsnivellsd’assoliment i propostes de futur en l’espaitutorial.

Contrastaquetotselscentrestreballenacontrarellotge perquè el jove sigui autònom iautosuficientals18anysentemescomlahigiene,lafeina,lagestiódelsdiners,etc.,peròenalgunscasos,enllocd’empoderar-lostambéenlapresadedecisionsalasevavida,se’lsdirigeixenelquèhan de fer sense donar-los veu, o es delimita lasevapresadedecisiónomésalsinteressoslúdics.Certament l’educador témés criteri queel jove,però difícilment aquest aprendrà a

5PEI:ProjecteEducatiuIndividual.

responsabilitzar-sede lasevavidasinoparticipaenlapresadedecisionsd’allòquel’afecta.

Unaformaenquèmoltscentrestreballenlaresponsabilitatilaperseverançadeljoveés,defet,larevisiódelspactesques’havienestablertenelPEI/ITSE.Moltscentresapuntenqueelsjovesque acullen tenen molta manca d’atenció ifàcilment s’obliden o distorsionen els pactes iobjectiusacordats.Aixíenelsseguiments,elPEI/ITSE no sols serveix com a recordatori per alseducadors, sinó també per a confrontar al joveambelsseuscompromisosiressituar-loenelseuprocés.

Undelstemesprimordialsd’aquestsplanseducatius,quetambétreballenlaresponsabilitatil’autoorganització,éslagestiódeltempsdeljove,tant pel que fa a la gestió d’aquest en el si delcentre,compelque faa l’assistènciaaactivitatsformatives, laborals i/o lúdiques externes alcentre. Els educadors dels diferents centrescoincideixenaatorgaral joveunmajoromenorgrau de responsabilitat a l’hora de gestionar eltempsen funcióde la sevaedat, imolts centrestambé ho condicionen al compliment decompromisos previs. Així, diversos centresexpliquenquecadajovegestionaaquinahorahade llevar-se per poder esmorzar i agafar eltransport necessari per arribar al centre deformació,quanesdutxa,etc.Aquestaorganitzacióesplasmasovintenuncalendariubicatenalgunespai on pugui ser contrastat tant pels nens ojovescomperl’educador,compotserl’armaridel’habitació.Enaltrescentresl’horarienquèpodensortir amb els amics és més ampli o restrictiusegons com ha estat la seva actitud i elcomplimentd’acordsiencàrrecsaquellasetmana.

Un altre tema recurrent de l’espai detutoria és l’acompanyament de l’adolescent o eljove a l’hora de dibuixar un itinerari formatiulaboral. En molts casos aquesta és una tascacomplexa perquè molts joves assenyalentrajectòries irrealistes a causa que no sónconscients dels requisits previs per accedir aaquellaformacióiqueellsnoelscompleixen.Elscentresintentenreconduiraquestesdemandesaopcionsformativespossibles,consonantsambelsinteressos del jove -tot i que no sempre éspossible-treballantaixítambélaflexibilitat.Quannoespotdonar resposta a aquestaexpectativa,sovints’opta,comaprimeraprioritat,perocupareltempsibuscar-lial joveformacionsiactivitats

6ITSE:InformeTutorialdeSeguiment.

7

quel’obliguinamantenirunshorarisirutinesenelseudiaadia.Totselscentrescoincideixenenlanecessitat que el jove tingui unaocupació/responsabilitat, malgrat que no siguiunaclarapreferènciadelmenor.

Un altre aspecte a apuntar en aquestapartatésquediversoscentrescostegenl’activitatformativasicreuenqueeljovel’had’aprofitarosiaquest presenta un bon comportament. Tambécal assenyalar que no és garantia d’èxit que elsnoisacabinculminantelsestudisperquèelshagintriatellsmateixos,jaquetambécalqueelsjovescompleixinamb lesnormatives, l’assistència i lesexigènciesd’aquestaformació.

Els centres sovint treballen la presa dedecisionsal’horadedibuixarunitineraripersonala través de les activitats lúdiques. L’adolescentsovint té l’oportunitat de triar segons les sevespreferènciesimajoritàriamentlasevademandaésacceptadapelcentre.Totiaixí,comescomentavaenelcasdel’itinerariprofessionali/olaboral,noésgarantiad’èxitelfetquehagiestatelmenorquihademanatferunaactivitatounaaltra,isovintesdonenabandonamentsd’aquestesúltimes.Quanaixòsucceeix,moltscentresdemanenalnoiqueassumeixi la responsabilitat dels seus actes. Enalgunscasoseljovehadecobriramblasevapagael cost d’una part de l’activitat, i en d’altresinsisteixenenl’assumpciódelcompromísadoptatpeljoveisel’obligaaassistiral’activitatsegonselcalendariestablertfinsalafinalitzaciód’aquesta.

Elsespaistutorialsnosempreeslimitenaltàndemeducador-jove,sinóqueenalgunscentress’amplien en coordinació amb altres equips,especialmentaquellsquetenenunpaperrellevanten el futur de l’adolescent com és l’EAIA7 . Elsprofessionals d’alguns centres expliquen que eltutortreballaambelsnensijoveslacomunicacióambl’EAIA,ifanconjuntamentunallistadecosesqueelnoivolqueespreguntia l’EAIA.Enaltrescentreséselmateixnenelqueassisteixalareunióamb l’EAIA i planteja les seves inquietuds.Hi hauna tercera experiència en què, fins i tot, potdonar-se la situació que el jove assisteixi a unareunióentreEAIAifamília.Aquestesexperiènciessón molt útils per treballar la competènciacomunicacional dels adolescents i generen unmajor sentiment de control del què passa a lessevesvides,aspectefonamentalperreduirl’estrèsi el malestar emocional que comporta la sevasituació.

7EAIA:Equipd’AtencióalaInfànciaial’Adolescència.

Una altra experiència de tutories“compartides”és lesqueesfanenalgunsCRAEsen coordinació amb els centres educatius. Enaquestes tutories els nens assisteixen amb elseducadors a les reunions amb els mestres perparlar del seu funcionament a l’escola, etc.Involucrar als adolescents en aquestes reunionspermet treballar la comunicació i laresponsabilitatd’aquestsúltims.

Presentemacontinuaciól’experiènciadelCRAE Voramar (Tarragona). L’espai tutorial elsofereixoportunitatspertreballar,perunabanda,les competències de projecte formatiu-professionalidepresadedecisionsapartirdelaparticipació activa del jove en la construcció delseuprojecteformatiulaboral,iperaltrabanda,laresponsabilitat, jaqueapartirdels16anys,si lasituacióhopermet,el fanentomar lagestiódelstràmitsnecessarisper inscriure’senlesactivitatsacordades.

…Cal identificar les potencialitats iqualitatspersonalsidetectarenquinàmbititasca el jove és mostra més hàbil. A partird’aquí, es pot generar un bon enfocamentformatiu-laboral. En el marc del PEI i de latutoria, el jove i el seu tutor podrandesenvolupar aquells aspectes en els qualsl’adolescentésméshàbil,ipertant,plantejarconjuntament els objectius de l’àreaformativa-laboral, fet que permet respectarles preferències del noi o noia. Alhora, laidentificació de les pròpies intel·ligències ipotencialitats també ens ajudaa identificaraquellsaspectesenquè l’adolescentmostramésmancancesoésmenyshàbil,pertaldepoder-los treballar i generar així un majorcreixement.Aquesttreballesduuatermeatravésdelsespaisindividualsdetutoria.…

...Els joves realitzen les inscripcions alsrecursos formatius sols o acompanyats pels seuseducadors de referència, depenent del graud’autonomiadels joves. La intencióperò,ésqueels nois i noies, a mesura que augmenten en elgraud’autonomia,sobretotapartirdels16anys,facinelstràmitsilesrecerquestotssols...

...El seguiment es realitza de formasemestralatravésdelsInformesTutorialsdeSeguimentEducatius(ITSE),onesvalorenelsobjectius definits al PEI i, per tant, si calrealitzaralguncanvi…

8

Enelsegüentparàgraftambéespotreconèixereltreballques’estàfentdesdelCRAEVoramarpertreballarambeljovelescompetènciesdepresadedecisions i responsabilitat en l’espai de tutoriesindividuals.

Al Centre Residencial d’AccióEducativaVORAMARaramateixestemenunprocés de canvi i reorganització de comtreballar amb els joves i infants acollits alnostre centre, donant-los més veu iapoderant-losenelsprocessosdedecisiódetotallòqueelsafectad’unamaneraod’unaaltra. Això és més remarcable en els jovesmésgrans,jaqueamesuraques’apropenala majoria d’edat, els fem agafar mésresponsabilitatsquantalasevapròpiavida.

Perquè sigui més entenedor, en laconstrucciódelprojecteprofessional,queesdesenvolupa a les tutories individuals,treballem amb el jove sobre les sevesmotivacions i sobre la realitat en la qual estroba. A partir d’aquí, es planteja quinaformacióliconvémés.Tenimjovesqueestanrealitzant el que abans es coneixia com aPQPI,od’altresqueestanfentbatxillerat.Enels dos casos s’ha treballat a través de lestutoriesindividuals.

Enaquestapràctica,tambédesdelCRAEVoramar,se’nsmostracomtreballen lapresadedecisionsdelsnoispelquefaallleureeducatiu,tambéenelmarcdel’espaitutorial.

En aquest moment, entenem queexisteixunarelacióentre labaixamotivacióquemoltsdelsnostresinfantsijovesmostrenal’escolaoinstitut,labaixaqualificaciódelessevesnotes ielsafectesnegatiusdels joves,entesoscomelconjuntd’emocionsnegativesquesovintsenten,comperexemplelabaixaautoestima, l’autoculpabilitzacióper la sevasituació,etc.Peraquestmotiu,donemmoltaimportànciaatotelqueestàrelacionatambel lleure (nosaltres l’anomenem LleureEducatiu), on els mateixos infants i jovesparticipen, a través de les tutories i del PEI(actualmentelsnoisinoiesllegeixenisignenelPEI.Mésendavanttambétreballaranenladefinició dels objectius), en la decisiód’escollir el recurs més adient per a ells.Creiemqueaquest és un camí indirectepertal d’aconseguir una major motivació dels

infantsidelsjoves,ipertant,reduirelfracàsescolar.

4.2. Activitatsdirigidesdinsdelcentre

Les competències bàsiquesd’empleabilitatnonoméspodendesenvolupar-sede forma indirecta en les activitats quotidianesque es fan dins del centre, també poden serobjectedeformacióespecíficaiintencionada.

Algunscentresorganitzendiferentstallersi activitats perquè el jove pugui desenvoluparhabilitats que creuen importants: fer uncurrículum de feina, preparar-se per unaentrevista, resolució de conflictes, higiene isexualitat,cuina,emocions,esportsijocsdetaula,etc.Enaquestsespaissovintestreballendiferentscompetències bàsiques d’empleabilitat. Lacomunicació és una de les més treballades, aixícomlaresponsabilitatieltreballenequip.Enundelscentreslaresponsabledepersonaldel’entitatfaunasessióformativaamblesjovesonemfatitzaelsaspectesdecomunicació.Elsexplicaelqueesvalora a les entrevistes de feina, com han devestir-se, presentar-se, com han de fer unatrucada de sol·licitud de feina, etc., i també esrealitzensimulacions.

Altres tallerssónconduïtsperalgun jovequeestàparticipantenunaactivitatexternaielsaprenentatges que va adquirint els trasllada alcentreenformatd’activitatpelsaltres(p.ex.unanoiaestavafentpatchworkenunrecursexternalcentreiensenyavacomferpatchworkenuntalleralcentre).D’aquestamaneraestreballenalhoralacompetència de comunicació i la deresponsabilitat.Enunaltrecentreesrealitzaunaactivitat de gran interès per les adolescents queconsisteixaescriureenunspaperstemesquelespreocupenovolenparlar.Elspaperselsdipositena la “capsa de comunicació”, i a partir d’aquí,l’educador genera dinàmiques per compartir iexpressarsentiments,emocionsoneguits,fetquecontribueixaldesenvolupamentdecompetènciescomunicatives.

Enunaltrecentreexpliquenquetenenunprograma de mediació en el que no noméstreballen la resolució del conflicte a partir deldiàleg,sinótambél’assumpcióderesponsabilitata través d’accions de compensació envers lapersona amb la qual s’ha produït el conflicte ienverselgrup.Perexemple,siunjovetéhabilitatsenl’úsdelesnovestecnologies,lihauràdedonaruncopdemàenaquesttemaalapersonaamblaqualhatingutelconflicte.Aquestaúltima,alseu

9

torn,lihauràd’ajudaraferunesfeinesdecatalà,per exemple. Alhora, totes dues prepararan unpastís o uns sucs per compartir i compensar algrup per l’estona desagradable que hanpresenciat.

Untemacabdalenl’atencióeducativaalsCRAEsésel reforçescolar,no tansolsperquèelfracàs escolar suposa perdre la major partd’opcions d’inserció laboral, sinó també perquèl’adquisició d’hàbits d’estudi està estretamentvinculada al desenvolupament de competènciescom la perseverança, el projecte formatiu-professionalil’autoorganització.Generalment,elsnens de famílies normalitzades desenvolupenaquestshàbitsacasaacompanyatspelsseusparesoperalgunapersonaqueelsfareforç.Alscentresels pot ser difícil poder donar l’atencióindividualitzadaal’horadeferdeuresirevisarelsaprenentatges escolars. Però cal posar especialcuraenaquestapartatpertald’evitar l’altíssimataxadefracàsescolarquepateixenaquestsnensique moltes recerques denuncien (Montserrat,CasasiBaena,2015)8.

Enaquestsentitelsprofessionalsd’algunscentresexpliquenlasevapreocupacióperaquesttema.Enundelscentres,al’horadeplantejar-seel reforçescolar, prioritzenqueels joves tinguinexperiències d’èxit per tal de motivar-los irecuperarelseu interèsperaprendre.Enaquestcas, quan arriba l’estiu compren als noisquadernetsd’unnivellinferioralcursqueestavenfentpergarantirunmajorèxitiperseverança.Enalguns centres disposen d’una personaremunerada o voluntària per fer reforç a algunsnens que tenen més dificultats. Tanmateix, enmolts centres això no es fa per manca dedisponibilitat pressupostària. Ens consta d’alguncentrequetéprogramesdevoluntariatperpoderdonaraquestsuport.Elvoluntarivaunodoscopspersetmanaalcentreaferelreforçescolaraunnen.Apartdelsefectespositiussobreelsresultatsescolars,elsnensijovesviuenmoltpositivamentaquesta relació. També existeixen projectes de

8Montserrat,C.,Casas,F.&Baena,M.(2015).L’educaciódelsinfantsiadolescentsenelsistemadeprotección.Unproblemaounaoportunitat?Girona:DocumentaUniversitaria.9Montserrat,C.,Casas,F.&Baena,M.(2015).L’educaciódelsinfantsiadolescentsenelsistemadeprotección.Unproblemaounaoportunitat?Girona:DocumentaUniversitaria.10EPIC’sEquipdeParticipacióiCol·laboració.Hiestánrepresentats1educadorperpis(4),2noisperpis(millorundesecundàriaiundeprimària,entotal8nois/es)ila

voluntariat que es fan a les escoles, com elprojecte CROMA, i que fàcilment podrien serportats als CRAEs. El fracàs escolar acostuma acomportar dèficits d’autoestima idificultatsd’integració en el grup d’iguals, i alhora, és undetonador de comportaments disruptius quepodenconvertir-seencomportamentsconflictiusi/oagressiusal’adolescència.Peraixòl’assolimentdels aprenentatges escolars és fonamental, nonomésper la futura inserció laboral, sinó tambéperlaintegraciósocialielbenestaremocionaldel’infant(Montserrat,CasasiBaena,2015)9.

Caldriaestudiarmecanismesperquè totselsnensatesosencentresresidencialsdisposessind’un temps d’atenció individual en elsaprenentatgesescolarscomqualsevolnenenunafamília normalitzada disposaria; o fins i totsuperior,considerantlesmancancesprèvies.

Per il·lustrar com les activitats dirigidesdesdel centre sónespasi idonisper treballar lescompetències de comunicació, responsabilitat,perseverança i treball en equip, presentem elsTallers dirigits a adolescents (parlem) com aexperiència del CRAE Les Vinyes. Són tallersconduïts i dinamitzats conjuntament entre elseducadors i els joves elegits per votacions, quevarien anualment. Als joves que dinamitzen eltaller, i també als participants, se’ls demanacontinuïtatenl’assistència,demaneraquefacilitatreballar la perseverança i el treball en equip alllargdelcurs,aixícomlaresponsabilitatassumidadesdel’inicidelcursescolarfinsquefinalitzenlessessionsprogramadespeltaller.

Al Centre Residencial d’AccióEducativaLESVINYES(CerdanyoladelVallés),a l’inici de cada curs, es faun sondeigambl’EquipEducatiu,elsTutorsielgrupdeJoves(Assemblees,EPIC’S10)pertaldedeterminarquinssónelsinteressosi lesnecessitatsdelsdiferents adolescents de la llar. Un copdeterminadesaquestesnecessitats,esvaloraiesdeterminaquintipusdetallersespodenduraterme:Megahabilitats,Sexualitat,“Cap

direcció.Elsrepresentantssónescollitspervotacionsqueesfanuncopal’any.Esreuneixen3copsdeformaplenàriaal’anyialguncopengrupdetreballreduit(nois/esieducadors,entotal8persones).Ésunprojectequeesvacrearentreelseducadors,ladireccióielsnois.ÉscomunaAssembleaGeneraldetotalaLlar.

10

endins”,Consum,Habilitatssocials,Resoluciódeconflictes,Gestiódelesemocions,etc.

En l’Assemblea del mes d’octubre(EPIC’S)esdeterminaquinéseltalleroparelldetallersqueesrealitzarandurantelcursiesmarquen uns nois responsables(acompanyants de l’educador) d’aquest. Elsnois i els educadors responsables del tallerfan un sondeig més a fons i s’elabora unapetita programació del taller (de 4 a 6sessions).

A partir d’aquí, s’obre un períoded’inscripció, ialmesd’octubre-novembreesrealitza el taller. Normalment al mes defebrer-marçesfal’altre.Elstallerstenenunaduradad’entre1horao1hora imitja, i esrealitzenuncopcadaquinzedies.

Els nois responsables del tallerparticipen,conjuntamentambelseducadorsi la setmana que no hi ha taller, en lapreparaciódelsmateixos i en l'avaluaciódelessessionsanteriors.Alfinaldeltalleresfaunapetitaavaluació entre els participants il’equipresponsabledeltaller.

Recomanacions:• És molt important la participació i la

vinculaciódelsnoisambeltalleriambelseducadors que en són responsables.Aquest fet garanteix la continuïtat ifinalització, així com la implicació ianimaciód’altresnoisaltaller.

• S’ha de partir de les necessitats ipreocupacions dels nois I poder-hotreballaralestutories.

• L’assistènciaaltallerésopcional,peròesdemanacontinuïtatfinsalfinaldeltalleruncopcomençat.

• L’educadorquedinamitzaés“voluntari”per afinitat, coneixement i/odisponibilitat.

Com a exemple d’un dels tallers realitzats,mostremeldeResoluciódeconflictes,enelqualespotidentificarcomestreballenpreferentmentles competències de comunicació iresponsabilitat.

Eltalleresdesenvolupaengrupgran(de8a12nois),uncoppersetmanacada15dies, i té una durada d’1,5 h. El taller esdesenvolupa a partir de diferents jocs,dinàmiquesiactivitatsquepermetenadquirir

diferents aprenentatges de resolució deconflictes. Prèviament a la sessió del taller,l’educador i l’equip responsable de nens ijoves, nomenen a uns nois que farand’observadors durant aquella sessió. Ladinàmica comença amb l’explicació irealització d’un joc o activitat. Finalment,desprésdel joc, s’analitzacomha funcionatl’activitatiesproposendiferentspossibilitatsd’abordatge davant de les dificultats,discussions o diferents contrarietats ques’handonatdurantl’activitat.

L’espai de reforç escolar també és unaactivitat dirigida des del centre, amb un granpotencial per treballar competènciesd’empleabilitat,especialmentlaperseverançaielprojecte formatiu professional. L’experiència delCRAEMinervaenlagestiód’aquestespaidereforçensofereixlasistemàticaquetenenpreparadaperdonar resposta a la dimensió formativa delsinfants acollits tan necessària en el seu projecteformatiu-professional.

El Centre Residencial d’AccióEducativa MINERVA (Barcelona) treballad’acordambunprincipifonamental;nohihaplenainserciósocialsenseunabonainserciólaboral. I aquest fetnoméséspossibleambunmoltbonbagatgeformatiu.Desdelcentretotes lesaccionseducativesques’emprenens’articulenentorndel’àreaderesponsabilitatde suport educatiu o reforç escolar… nonomés comptem amb l’equip educatiu delcentre sinó amb altres professionals i/ocol·laboradors…

… La nostra actuació contempla lanecessitatdemanteniruna relaciópropera,col·laboradora i constant amb els recursosformatius.Aquestarelacióesconcreta,enelcas d’ingressos nous, en una primerareunió/contacteperpresentarelcasiestablirmecanismes de coordinació posteriors… Enelsaltrescasos,ésrecomanableque,desprésdel’estiu,esrealitziunaprimeracoordinació(presencialotelefònica)perferunadevoluciódecomhananatlesvacancesiexplicarquinaés la situació de l’infant, de cara acontextualitzar el cas i engegar el nou cursacadèmic…

A escala organitzativa, dins el CRAEhi ha un responsable d’àrea… Els objectiusfonamentals que persegueix són

11

proporcionar suport i estímul al procésd’aprenentatge,dissenyariorganitzargrupsde reforç escolar, supervisar educativamentels grups i adaptar el material didàctic enfunciódelesnecessitatsdelsinfantsijoves.

Existeixen un seguit de normes en relacióambl’àreadereforç:• Diàriament i de formaobligatòria hi ha

unespaidedeuresper totsels infants iadolescentsdeles18hales19h.

• Durantelprimertrimestredelcurs,totelgrup fa com a mínim un dia de reforçcomplementari als deures que es posindes de l’escola.Un cop acaba el primertrimestre, els resultats acadèmicsmarquen la necessitat d’augmentar elsdiesdereforç.

• Els infants i adolescents s’organitzenentres grups de treball on les necessitatsescolarssónafins(grans,mitjansipetits).Hi ha un responsable (educador-tutor)percadascundelsgrups.

• Trimestralment,lesreunionsalesescolesguien i orienten aquest reforç a escalaindividual; dit això, es dedueix que elsgrups de treball són susceptibles de sermodificats.Siésnecessari,esrealitzaunatasca de suport específica amb alguninfant/adolescentquehorequereixi.

• …elgrupd’educadorshadegarantirelsilenci,latranquil·litatil’ordre.

• Ésdeuredetotl’equipeducatiugarantirelseguimentescolardetotselsinfantsiadolescentsdel centreque realitzinunaformacióacadèmicaocupacional,obéelseguimentlaborald’aquellsqueestiguintreballant.

• Elcentrehadecomptarambactivitatsdereforçescolarenelcasqueesdetecti lanecessitat que algú ho necessiti. Laresponsabilitatdedura termeaquestesactivitats és de tots els membres del’equipeducatiu.

Elsinstrumentseducatiusperportaratermeelsuporteducatiusón:• Treball tutorial i assemblea. El tutor

treballaaescalaindividualperaestabliruns objectius anualsassolibles/desitjables que permetinmillorarelseurendimentescolaraixícomtreballarelfuturdesinternamentdelnoi

tambéenaquestàmbit.Alesassemblees,periòdicament,treballemaquestobjectiuconjuntament amb els nois/es per amotivar i donar importància a laformació.

• Confeccióirevisiódegrupsdetreball.Elseducadors/tutors es divideixen tasquesrelacionades amb el reforç per a poderatendre les necessitats del grup enl’horari de reforç escolar. Treballem enduesfrangeshoràries(de16ha17hide17ha18h)adaptant-nosalesdiferentsedatsdelsnoisialshorarisescolars.

• Creació de programes específics imaterialadaptat, segons lesnecessitatsde cada usuari. Els educadors disposend’unafontbibliogràficadereforçescolaramb diversos materials (organitzats apartirdelscursosescolarsilesmatèries)per a poder treballar aquellesassignatures amb les quals els infants ijovestenenmésdificultats.

• Coordinació periòdica amb la xarxadocentisuportindividualitzat.Realitzemunmínimdetresreunionsanualsambelstutors escolars dels nois. Sempreque lamaduresa de l’infant ho permet, el fempartícip d’aquestes reunions millorantaixílasevaresponsabilitatenversaquestàmbitipodenttreballardesprésambelldes del CRAE. A les reunions arribem auns acords, normalment, exposats perl’infant per tal de millorar aquellsaspectes tant actitudinals com decontinguts formatius que demanen unaespecialatenció.

• Coordinació amb l’entitat “SoñarDespierto”. Posen a la nostra disposicióvoluntaris de reforç escolar per aquellsnois que requereixen una atencióindividualitzada, comprometent-se avenirtotl’anyescolarioferintalnoiunespaid’ajuda.

4.3. Organitzaciódel’espaidomèstic

La implicació dels joves en l’organitzacióde l’espai domèstic permet desenvolupar tantcompetències d’autoorganització, presa dedecisions i resolució de problemes, iresponsabilitat, com de treball en equip icomunicació.

12

Els espais de la vida domèstica delscentres en els quals els joves participen i estreballen les competències bàsiquesd’empleabilitatpodenagrupar-seenquatregransàreesquealapràcticadiàriasesuperposen:

• Compresieconomia• Cuina,netejaimanteniment• Organitzaciódefestes• Participació en consells i comissions per

proposarmilloresenelfuncionamentdelcentreLaparticipaciódel joveen la compra i la

gestió de l’economia li permet desenvoluparcompetències d’autoorganització i de presa dedecisions en el moment de fer una previsió dedespesesiprioritzar-les.Així,enmoltscentreseljove té assignats uns diners per a la compra deroba.El jovehadepensarquè li fa falta,elpreuqueté la robaquedesitjacomprar iprioritzar ladespesa, havent de ser flexible en el que potserinicialment s’havia proposat. L’educador fa untreballd’acompanyamentdelbonúsdelsdiners.En general els educadors van de compres ambl’adolescentperensenyar-los,amésdeferunbonúsdelsdiners,afercompresraonables(valorarlaqualitat,utilitat,estètica,usabilitat...).

En aquest sentit, la majoria de centresorientenal joveperaquèestalviíunapartde lapaga idesenvolupi la responsabilitaten lagestiódels diners. Sovint aquesta paga s’utilitza com aelementmotivadorpelcomplimentdelestasquesque té assignades al centre (neteja, ordre, etc.).Unaltrecentrecomentaque,d’entrada,elsnoisreben tota lapaga i, si quanes fa l’avaluaciódecomhaanatl’execuciódelsencàrrecssetmanalselcomplimentnohaestat l’esperat,elstreuenunapart d’aquesta última. El treball d’aquestscontinguts apodera al jove i el capacita per a lasevafuturavidaautònoma.

Aquestagestiódelsdiners tambésuposadesenvolupar la responsabilitat, la presa dedecisionsieltreballenequipquanlesdespesesafersóncompartidesoafectenunprojectecomú.Hihacentresambprogramesperdesenvoluparlacapacitatdels jovesper lagestiódelesdespeseseconòmiques.Així,perexemple,enuncentrehihaunprogramad’economiadeprimernivellenelqual les joves rebenunaquantitatdedinersperorganitzartotselsàpatsdelscapsdesetmanad’unmes.Ambaquestsdinerslesjoveshandedecidirmenús ioncomprarelsaliments.Si sóncapacesd’administrar bé els diners, els que sobren elspodendestinaraalgunaactivitatdelleure.Enun

altrecentretenenunprogramasimilaracotatalsesmorzars. En aquest cas, el centre assigna unaquantitatfixapelsesmorzarscol·lectiusdelmes,iun grup d’adolescents s’encarrega de planificar-los ajustant-se al pressupost, comparant preus ifentlacompra.

Molts equips educatius impliquen alsjoves en l’organització dels espais domèstics,fonamentalmentenlestasquesdecuina,netejaimanteniment.Així,enalgunscentreselsjovesesresponsabilitzenderentar lasevaroba ieixugar-la; o ajudar al personal de cuina i neteja en lestasquesquotidianes.Aquestaparticipació,amésd’apoderar al jove per a la futura vida adulta idotar-lo d’habilitats necessàries -que podria nodesenvolupar perquè, en general, hi haprofessionals contractats per fer-les-, li permettambé desenvolupar la coresponsabilitat en elmantenimentdelallariautoorganitzar-seelseutemps diari per poder-hi encaixar aquestescol·laboracions. La coresponsabilitat és unacapacitatabsolutamentnecessàriaperquèeljovepugui conviure en el futur amb altres persones.Inevitablement aquestes tasques suposendesenvoluparhabilitatsperaltreballenequip,ilaflexibilitat necessària per a la resolució deproblemes que sempreapareixenen l’abordatgede tasques compartides. Les tasques demanteniment(ordre,neteja,reparacions,pintura,etc.)sónnecessàriesentotselscentresenmajoro menor grau, de la mateixa manera que sónnecessàries en qualsevol habitatge. En alguncentres’haprescinditdelpersonaldeserveisquefa aquestes tasques perquè els joves aprenguin(ambl’ajudadel’educador)comdesenvolupar-sedavant de problemes quotidians com pot serarreglarlacisternadellavabo,canviarbombetes,penjarunquadreipintar,amésdecuinar.

En alguns centres els educadors fan unseguimentivaloraciód’aquestestasquesipodenpremiaralsjovesambbeneficiscoml’ampliacióenels horaris d’entrades o sortides, o en elmantenimentoguanyd’unapagaofinsitotambnominacions per a reconeixements en unaassemblea.Però tambéhemtrobatalguncentreen el qual es fa la revisió del complimentd’aquestes tasques en l’assemblea, i són elsmateixos joves els que es demanen entre siexplicacions o “es tiren floretes”, sense laintervenciódelseducadors.Ésunaltreexempledecom es pot treballar la competència decomunicació.

13

Una altra de les àrees recurrents en elsCRAEs és l’organització de festes (aniversaris,cultura popular, etc.). Aquests espais lúdics sónespaisprivilegiatsper treballar les competènciesde presa de decisions, treball en equip iresponsabilitat.Enlamajoriadelscentresesdónaalsjoveselprotagonismeenl’organitzaciódelesfestesil’educadorassumeixelrold’acompanyant.Enaquestsespaiss’aglutinenelsinputsdetotsiestrencalarutinadiària.Els joveshandegestionarla presa de decisions de forma activa, han dedecidir com es comuniquen i coordinen perdesenvolupar les diferents tasques i prendreconsciènciadelanecessitatquecadascúcompleixiamblestasquespactades,demostrantaixílasevaresponsabilitatenl’èxitdelafesta.L’organitzacióde la festa es converteix en un exercici real detreball en equip. En un dels centres entrevistatsexpliquen que fan comissions formades per unadolescentiuneducadorqueesresponsabilitzend’una àrea específica (material, economia, etc.).Lesdiferentscomissionshandetreballarenxarxaperpoderduratermeunencàrrecespecífic(compotserunafesta,untaller,unasortida,etc.).

En diferents CRAEs treballen laparticipaciódelsjovesatravésdecomissionsperplanificar menús, sortides, tallers, etc. Laparticipació dels joves en aquestes comissionsfacilita el desenvolupament de diferentscompetències. L’assumpció de la responsabilitatorganitzativaqueté lacomissiópercomplirambl’encàrrecrequereixcompetènciescomunicativesidetreballenequip.Aquestescompetènciessónnecessàriesenlavidaadultaperserpresentenlavidacomunitària,jasiguienl’àmbitlaboral,veïnal,oci,etc.

Unaaltraexperiènciainteressantquehemconegutenlesvisiteshaestatl’acompanyament-tutorització entre iguals. Així, en un centre ensexplicaven que quan arribava un nou nen se liencarregavaaunnendelgrupdelamateixaedatque l’acollís –a més de l’acollida que li feial’educador-, li ensenyés el centre, li expliquésaspectes del funcionament, etc. També hemtrobat un exemple interessant de treball en lacomunicació i la coresponsabilitat en laincorporaciódelsnensenelplad’emergència.Aixíen un centre implicaven als infants fent que undelsnoismésgranstinguésassignatencarregar-sed’un més petit en cas d’emergència. I un altrecentre també compta amb els més grans per,juntamentambl’educador,acompanyardelamàalsméspetitsquansurtenajugaralparcproper.

Enundels centres tenenunespai internde bústies per tal que les educadores puguindipositarmissatgesperalesjovesdelcentre,ilesjovesdelcentreperaleseducadores.Ambaquestinstrument es treballen les habilitatscomunicatives, i alhora també esdevé una einaque afavoreix la relació afectiva amb les joves,donat que sovint s’utilitza per enviar missatgesambcontingutemocionalpositiu.

Comaactivitatdeparticipacióenconsellsicomissions,uncentreexplicaque,trescopsl’any,esdesenvolupenunesreunionsdetreballentreladirecció del centre i els representants dels nens(per edats o per llars/pisos) amb l’objectiu decercarmillores i noves propostes d’activitats. Estracta d’un espai que permet treballar lacompetènciadecomunicació.

Algunesdelesexperiènciesd’organitzacióde l’espai domèstic potenciadores decompetències d’empleabilitat són les que ensexpliquenalCRAEKairósialCRAEMa.Assumpta.A Kairós veiem com un espai que denominenComissions permet a les adolescents treballarcompetències d’empleabilitat com la presa dedecisions, la resolució de problemes, laresponsabilitat, l’autoorganització i el treball enequipatravésdelasevaparticipacióvoluntàriaiinteressada en l’assumpció d’alguna de lesresponsabilitats del centre, amb el suport d’uneducador. Jaen sí el plantejamentqueKairós fad’aquestes comissions estimula i provoca laresponsabilitat i la presa de decisions de lesadolescentsqueesdecideixenparticipar-hi.

El programa de participacióimplementat al Centre Residencial d’AccióEducativa KAIRÓS (Barcelona) planteja laparticipació com un procés actitudinalvoluntari però intencionat, planificat peròpermanentmentflexible,iqueescaracteritzaper la diversitat de metodologies queutilitzemenelsdiferentsàmbitsd’intervencióienelsdiferentscontextos(grupal-individual,intern-extern al CRAE). Destaquem laflexibilitat, que no és el mateix que laimprovisació, com una de les sevescaracterístiques bàsiques, que permet al’educadorestarobertcontínuamentacanvisd’estratègies, i a fer ús de mètodes,tècniques, activitats i recursos en diferentssituacions,enfunciódelcontextidelajoveogrupdejovesambelsqualstreballa.

14

El programa de participació éstransversalalCRAE,ipotonodesenvolupar-se.Depènde la voluntat de les joves en elsàmbitsd’intervenció(individual,grupal,vidaquotidiana, recursos externs...), ja que laparticipacióésundret(noundeure,d’aquílavoluntarietat).Amajorexecucióperpartdelesadolescents,menysmargededecisióperpart dels educadors, que han d’aconseguirexercir la funció d’acompanyament idinamització. A més, els educadors han derealitzar un treball de reflexió amb elsadolescents que permeti a aquests últimsprendredecisionsbendeliberades.

Així doncs, el programa esdesenvolupadediferentmaneraencadascundelsàmbits,jaqueesvaredefinintfunciódeles jovesquevulguinparticipar idelgrupalqualhadedonarrespostaencadamoment.Els principis que guien el programa són elssegüents:• Laparticipacióhadeservoluntària.• El programa ha de ser permanentment

flexible.• El programa està format per àmbits

d’intervenciódiversos.• L’ús de les metodologies d’intervenció,

dels mitjans i dels recursos serandiversos.

• Qualsevol pràctica ha de serparticipativa.

• Ha de generar un ambientd’aprenentatgerelaxat.

• L’aprenentatge ha de ser per immersió:no només hem de dissenyar, sinó fer, il’educador ha de ser l’exemple(aprenentatgevicari).

• L’avaluaciódelprogramas’hade ferdemaneracol·lectiva.

A la pràctica, els principis esmaterialitzen en la constitució del queanomenem “comissions”. Les comissionsestanformadesperuneducador iunanoia.Existeixendiferentscomissions,enfunciódeles diferents àrees de responsabilitat delCRAE: comissió d’assemblea, demanteniment i decoració de la llar, defotografies, de compres, de menús, defestivitats,detaulellsinformatius,detallers,debiblioteca,delplacomunitari,derecursosculturals i de sostenibilitat. Aquestadistribució està penjada en un dels taulells

informatius del CRAE, per tal que tothomsiguiconeixedordequiéselresponsableidequè.Enelcasdelrequadreonposa“noia”hiapareixeràelnompropidelanoiaques’hagiofertvoluntàriaperdinamitzarlacomissióenqüestió, i si no n’hi ha cap, quedaràconstànciaquelaresponsabilitatestàvacant.Pelquefaaladistribuciódeprofessionals,esrealitza tenint en compte que puguin dur atermelesactivitatsdelprogramaidel’acciódels quals en són responsables, dins del’horaridefeina,iquelatascaadesenvoluparsigui coherent amb les funcions que téassignades al CRAE. En l’organigrama deltaulellinformatiudelCRAEtambéhiapareixelnompropidelprofessional,demaneraquetoteslesjovessabenaquiespodendirigir.

Desd’unaltreplantejament,elCRAEMa.Assumptaorganitzal’espaidomèsticdecuinapertreballar amb els joves de 12 a 17 anys lescompetències de responsabilitat,autoorganitzacióitreballenequip.Ambelsuportdels educadors, el grup d’adolescents assumeixtasques de recollida i neteja de l’espai cuina imenjadorunavegadaelpersonaldeserveispropidelcentrehafinalitzatlasevajornadalaboral.

…El Centre Residencial d’Acció

EducativaMa.ASSUMPTA (Badalona) ésuncentregran,ambmoltpersonaleducatiuideserveis. Aquest fet incideix en la dinàmica ifuncionalitatdelsnoisinoiesdinsdelcentreilimitalespossibilitatsdecol·laboracióenlestasquesdomèstiquesengeneral…Elpersonaldeserveiscobreixgranpartdelesnecessitatsenaquestàmbit…

Hi ha diferentsmoments del dia enquèelsnoisinoiesdelallarItaca(12-17anys)col·laboren en les tasques relatives almenjador:• Almigdia,elsnoisquearribenméstard

al centre, quan ja no hi ha personal deserveis, recullen els plats utilitzats, elsnetegeniparentaulapersopar.

• A mitja tarda freguen els gots ques’utilitzenperberenardelsinfantsdetotelcentre.Perduratermeaquestatascas’elabora un llistatmensual per tal quetotselsnoispuguincol·laborarundiaoaltre.

15

• Al vespre, de forma rotatòria,s’encarreguenderentarelsplats,pararlataula per l’endemà al matí i treue lesescombraries.

• Els caps de setmana, els joves tambéparticipenenlesfeinesdomèstiques.Lestasquess’organitzenentreelsnoisquenotenenpermisosique,pertant,esquedentot el cap de setmana al centre. Lestasquessempresónlesmateixes:• Netejarelsplatsalesescombraries,

passar-los per aigua, omplir lessafates,posarelrentaplats,eixugarels plats amb draps de cuina iendreçar-losallloccorresponent.

• Pararlataulapelsegüentàpat.• Escombrar el menjador perquè

estigui net al proper servei ,ifinalment llençar les escombrariesalscontenidorsqueestanalcarrer.

Recomanacions per a la seva

implementació:• Calconscienciaralsnoissobreelfetque

elmenjadorésunespaimoltutilitzatalllargdeldia.Alhora,calresponsabilitzar-losdelseuúscorrecteidequèestiguinetiendreçatperalasevautilització.Aquestfetésunatascadeltots.

• Totiquenoésunaactivitatvoluntàriaiestà organitzada pels educadors,s’intenta en lamesura del possible quesigui una activitat plaent i queassumeixin la realització de les tasquesdeformanaturalicomapartd’untotenlavidadelcentre.

4.4. Assemblea

L’assembleaésunespaiquemoltscentresutilitzen per desenvolupar les competències depresa de decisions, resolució de problemes,comunicació, treball en equip, flexibilitat iresponsabilitat.

L’assemblea és un espai de treball enequip que permet que els joves es comuniquin,s’organitzin i es responsabilitzin de diferentsfuncions dins de la dinàmica de l’assemblea(proposar temes, confeccionar l’ordre del dia,moderar, fer de secretari, etc.). Així mateix elspermetdesenvoluparleshabilitatsderesoluciódeproblemes de forma dirigida i orientada pelseducadors,aixícomleshabilitatsdenegociació iflexibilitatperarribarapactes.Tambéésunespai

moltadequatperdesenvoluparlescompetènciescomunicatives aprenent a escoltar als altres, aopinar quan correspon, i a no opinar quan nopertoca,amésdevalorarireconèixerlavàluadelscompanys i educadors. Així, per exemple, enalguns centres es finalitza l’assemblea amb unaassignaciódepuntsargumentats(“donounpuntpositiua...perque...”)quepodenfertantelsnenscomelseducadors, garantintque totparticipantde l’assemblea hagi emès i rebut unreconeixement públic quan aquesta últimafinalitzi.

Enconjunt,elscentresdonencontingutalesassembleescomaespaisderevisiódelessevesnormes, i de resolució de conflictes i problemesquotidians.Tambéésunespaienelquals’escullenrepresentants i els equips o comissions, i esdecideixen quins tallers i sortides es fan en elcentredurantlasetmanaielcapsetmana,iquinesactuacionsicol·laboracionsfanamblacomunitat.Per exemple hi ha centres que decideixen feralguna activitat de voluntariat anual o participarenfestesdelbarriodelapoblació,etc.Eltreballd’aquestscontingutsapoderaalsjoves,donant-losresponsabilitats i generant sentiments d’equip ipertinença,etc.

No obstant això, l’organització de lesassembleesésdiversaenelsdiferentscentres:

• En un dels centres les assembleess’organitzen primer per grups petits quefanpropostesilespresentenatravésd’unportaveu.Aixíesgaranteixlaparticipaciódetoteslespersonesenlesdecisions.Enaquest mateix centre també es treballaqueelsjovesnoopininenlescosesquenoelsafecten.

• En aquestamateixa línia un dels centrespromoulaparticipacióatravésdel’Equipde Participació i Col·laboració (EPIC)compost per un nen/jove representant iun educador de cadascun dels grups denens/joves. Tres cops a l’any aquestsequipsfanreunionsgeneralsambl’equipde direcció traslladant les propostesplantejadesalesrespectivesassemblees.

• En un altre centre utilitzen l’assembleapertreballarlesactivitatsdecol·laboracióamb la comunitat (p. ex. com participaramb entitats del barri) engrescant almàximdeparticipants.

• Per un altre centre les assemblees esconverteixen en espais de reforç positiudavantdetotelgrup,iaixíelsparticipants

16

donenpuntspositius argumentats a totselsjovesieducadors.

• Enundelscentresesfanassembleesqueemulen les reunionsdelseducadors.Aixíhi ha diferents càrrecs (moderadora,presidenta,secretària,etc.)quereguleneldesenvolupamentdelasessió.Elscàrrecssón rotatius. A les assemblees amb elsgransesportenpastesigaletescomsovintesfaalesreunionsd’equipeducatiuambl’objectiu de generar un ambient mésdistès i agradable, i d’afavorir laparticipació i comunicació. En aquestesreunionsesprenenacordsvinculants.Elsacords els pengen al suro. Al final del’assemblea es treballa la cohesió grupalamb un joc en el qual les educadoresnomenen “princeses” i “dames” perreconèixer comportaments destacats. Alesnoiesse’lshifaunafoto,momentqueesperenambmoltail·lusió.

• L’organitzaciótemporaldelesassembleespotpassarperdiferentsmoments,entresetmana o bé en caps de setmana. Enalgun centre, en lloc de fer assemblea,realitzen sobretaules a l’hora del sopar,aprofitant aquestmomentper comentarlesnotíciesdeldiaitotelquehagipassat.S’aprofiten aquests elements perintroduirtemesqueajudinalsnensijovesa normalitzar la seva pròpia història devida.

Presentem l’experiència del CRAE Coll

d’Alba com una alternativa per gestionar itreballar les assemblees amb les adolescentsparticipants,atorgant-losunpaperpreferentenladinàmicadel centre que vamés enllà del tempsconcretamentdestinatarealitzar-la,ienlaquelaparticipació i implicació per part de tots elsmembres participants genera el clima necessariper desenvolupar competències d’empleabilitatcom la presa de decisions, la resolució deproblemes, lacomunicació,eltreballenequip, laflexibilitat i laresponsabilitatenl’assumpciódelsacordspresos.

Al Centre Residencial d’AccióEducativaCOLLD’ALBA(Tortosa)l’assembleaés un espai democràtic on tothom té unpaper. És un espai de comunicació iconvivènciaoneducadorsinoiesintercanvienopinions, parlen, escolten i es respecten.

Sobretot és un espai de les noies i per lesnoies. A l'Assemblea també s'intentaincentivar a les noies en la seva milloraoferint la possibilitat d'aconseguir premis(més temps de sortida, hores extra de TV,internet,incentiueconòmic...)mitjançantelsnomenaments de princesa i dama de lasetmana.

L’Assemblea es realitzarà en elmenjador, tots els participants estaranassegutsalvoltantdelataula.Hihauràcadasetmana una presidenta (porta l’ordre deldia), una secretària (escriu l’acta), unamoderadora (dóna torn de paraula), unadecoradora (prepara el context) i unail·lustradora(dibuixa,fatítols,posacolor...).Totesellestenenunpapermoltimportantenl’Assemblea.Lesnoiestenenunllibred’acteson la presidenta anotarà el que es parlaaquelldia.Toteslesnoiestindranunbolígrafiunpaperperferlessevesanotacions.

Normesdel’Assemblea:

• Demanartorndeparaula.• Concedireltorndeparaula.• Nomonopolitzarl’assemblea.• Parlarcomamínimdoscops.• Noinsultar.• Nocridar.• Nofaltaralrespecte.• Toteslesopinionssóninteressants.• Decadatemaparlats’had’arribaraun

acordis’hadeposarperescrit.• Els acords es poden escriure, il·lustrar i

penjarcomarecordatori.• Elsacordss’handerespectar

Planificació i desenvolupament de

l’Assemblea:• 10 minuts abans de l’Assemblea es

reuniran la presidenta, que haurà estatvotada en l’assemblea anterior, il’educador.

• La presidenta haurà de portar elssuggerimentsdelabústiailespropostesquelihaginfetlescompanyes.

• L’educador portarà les respostes de lasetmana anterior, noves demandes del’equipperalgrupdenoiesilapropostad’unaactivitatojoc.Aquestaactivitatojoc haurà de ser curta, i que faciliti laconvivència i promogui el raonamentcrític i constructiu. L’activitat la

17

proposarà el torn que fa l’assembleaaquellasetmana.

• En aquesta reunió prèvia entre lapresidentail’educadors’estableixl’ordredeldiaiescronometrenelstemes.

• A la reunió de l'equip educatiu s'hauràproposat qui és o són les noies querequereixenunamencióespecial(damaoprincesa)pelseucomportamentobonferdurantlasetmanaiquinesnoiestenenlapossibilitat de ser nominades per a laproperaassemblea

• Lesnoies,perlasevapart,tambépodennominaralescompanyesperaconseguirlamencióespecial.

Començal’Assemblea.• Lapresidentaobrel’assemblea.Explicaal

grup les demandes que s’han fet per laproperareuniód’equip.

• Es pregunta si hi ha alguna demandamés.

• És interessant que alguna noia puguiaportardemandesifervotacions.

• L’educador dóna resposta a lesdemandes de la setmana anterior,argumentantsemprelarespostaidonantalternativessi larespostaa lademandaés negativa. Donarà més d’unaalternativa.Exemple:¿quèvolenfer,aixòoallò?,iesdecideixpervotacions.

• L’educador li dóna la paraula a lapresidentaperproposarl’activitatojoc.

• De tot el que fem hem de treureconclusions. La presidenta preguntaquinaconclusióentraiem.

• La secretària llegeix l’acta i tothom lasignaenconformitat.

• S’escull la presidenta, la secretària, lamoderadora, la il·lustradora i ladecoradoradelasetmanasegüent.

• Escomunicaquisónlaprincesaidamesdelasetmana.

De les coses que les noies proposen

algunes s’han de poder decidir a l’assembleaperquè adquireixi un papermés important. Hihad’havermargedemaniobraperquèlesnoiespuguin opinar i decidir. Els acords que esprenguinespenjaranaunsuroperquètothomhorecordiihocompleixi.

Esrealitzaenunaperiodicitatsetmanal.Al’estiuesrealitzaaltorndemigdiailarestade

l’any es fan després de sopar.Normalment esfanelsdimecres.

Recomanacions per a la sevaimplementació:• El format que presentem d'Assemblea

creiem que afavoreix la participació delesnoiesenlavidaquotidianadelcentre.Elfetquecadascunad'ellesassumeixiuncàrrec afavoreix la responsabilitat ifomentaelrespecte,ajudantaunamillorintegracióalgrup.

• El paper de l'educador és secundari, jaquesupervisaicontrola,fetqueajudaal'autonomia de les noies en la presa dedecisions.

4.5. Participacióenactivitatsexternes

alcentreLesactivitatsexternesalcentresónespais

essencials per la socialització dels joves i per aldesenvolupament de diverses competències,algunes de les quals també són competènciesbàsiquesd’empleabilitat,comeltreballenequip,l’autoorganització, la comunicació, laresponsabilitatilaperseverança.

Tal com hem comentat abans, moltscentrestreballenlaincorporaciódel’adolescentala comunitat a través de la participació en lesactivitats extraescolars. Tots animen als nens iadolescents a participar però se’ls demana elcompromís/responsabilitat i la perseverança enl’assistència. En els casos en els quals els jovesabandonen, se’ls demana que assumeixin partdelscostosquesuposalaformacióol’activitat,oalgun altre tipus d’assumpció de conseqüències.La perseverança és una de les competènciesbàsiques d’empleabilitat. Qualsevol feinarequereix l’assistènciapuntual icontinuada.Mésenllà de l’assistència obligatòria a l’escola,aquestesactivitatssónespaisidonispertreballar-la, i més en el cas que hagin estat triades pelmateixnen.

D’altra banda la participació en lesactivitats extraescolars afavoreix eldesenvolupament de les habilitats socials i detreballenequipdelsjoves.Lacompetènciasocialno només és una competència bàsicad’empleabilitat, també és una competència clauperlaintegraciósocial, iamésésnecessàriapersentir-semembred’unacomunitat,aspectebàsicpelbenestarhumà tal comassenyalavaMaslow.Lespersonesconstrueixenxarxesdesuportsocialgràciesaaquestescompetències.

18

Moltscentreshanrelatatqueelscapsdesetmana els infants i joves refusen sortir ambaltres joves de fora del centre o participar enactivitatsd’entitatsexternes.Aixòpotrelacionar-seambunamancad’habilitats socialsqueels fasentir incòmodesa l’horade compartir el tempsde lleureambaltres iguals. Involucrarals infantsenactivitatsextraescolarsenedatsprimerenquesafavoreix la creaciód’una xarxad’iguals foradelcentre.

Alguns educadors promouen que elsinfants facinels deures ambaltres companysdel’escolaquenoresideixenalCRAE.Aquesttreballenequip amb jovesquenosóndel centreésunaspectemolt interessant pel que fa a la creaciód’unaxarxadesuportsociald’iguals.Anaracasadelscompanysd’escolaa jugaroa ferdeuresésun fet quotidià permolts nens i nenes. Pel nenobrirlesportesdelcentre-queperelléscasaseva-als companys per fer els deures o jugar és unaspectedenormalitzacióquelipermetràsentir-sed’igual a igual ambels companys, i alhora sentircomquelcomnormalanaracasadelsaltres.Perafavoriraquestaestimapelcentreisentir-locomapropi,enalguncentreelsjovesparticipenenladecoració/condicionament dels diferents espais,fentqueellssesentincòmodesiorgullososdelseuespaiitinguinganesd’ensenyar-loalsseusamics.

Aquestes experiències bàsiques desocialitzaciósónnecessàriesperdesenvoluparlescompetències de comunicació i treball en equip,perquèl’adolescentadquireixconfiançaensentirqueelseuentornresidencialésacceptatpelsseusigualsdeforadelcentreiquepotutilitzar-locoma espai on realitzar activitats de cooperació quepromouen l’aprenentatge de les competènciesabansesmentades.

En alguns centres de joves se’ls anima aparticipar en activitats d’Aprenentatge i Servei.Aquesta oportunitat facilita a l’adolescent nonomés desenvolupar habilitats com laperseverança, laresponsabilitat, lacomunicació ieltreballenequip,sinótambéaprendrehabilitatsprofessionals en fer immersió en un contextprofessional real. Al mateix temps l’apodera enmillorarlavaloracióquefadelescompetènciesihabilitatspròpies,gràciesalreforçquereptantdeprofessionals com usuaris en els espais quecol·labora.

Altres CRAEs promouen que els joves esformin i obtinguin el curs de monitors. Aquestaexperiència, igual que l’anterior, suposadesenvolupar unes pràctiques en les quals han

d’assumirresponsabilitatscomadults-educadorsielsubicaenunapresadeperspectivanovaperaellsqueelsfasentirmésautònomsiresponsables,alhoraqueadquireixenconfiançaensimateixos.Aquesta experiència sovint té efectes molt mésimmediats en la construcció del projecteprofessional i la responsabilitat dels ques’aconsegueixenenanysdetutoria.

Els adolescents també desenvolupenaltres activitats fora de l’entorn residencial quepromouen l’autoorganització del temps, elsdiners,etc.Aixíperexempleundelscentresensexplicava que quan els joves s’apunten a feralgunaactivitatquecomportadesplaçamentsaixòsuposaunimportantaprenentatgepeljovepelfetd’haver d’aprendre a gestionar el temps, elsrecursos econòmics, etc. En alguns casos esdemana al jove que faci una anàlisi prèvia delsrecursosabansdeprendreladecisiód’apuntar-seaunaactivitat.

Diferents centres comenten que lessortides de cap de setmana les proposen elsmateixosnensoadolescents i lesdecideixenpervotació en l’espai d’assemblea. Hi ha unaexperiènciaenuncentreonesdemanaalsjoveslavaloraciód’aquestessortidesmitjançantunafitxad’avaluació com a estratègia que contribueix aldesenvolupamentdelaresponsabilitatideltreballenequip.

Com a exemples del treball de lescompetències d’empleabilitat quan els nens inenesparticipenenactivitatsexternesalcentre,presentem tres experiències diferents; una delCRAEOsona, una segona del CRAE La Llar i unaterceradelCRAEVoramar.

Pel CRAE Osona la participació enactivitats externes al centre és una bonaoportunitat per treballar la perseverança,l’autoorganització,laresponsabilitatilapresadedecisions.

..Si un nen no vol continuar, ha

d’assumirpartdeladespesaicomprometre’safinalitzar.

Els infants i adolescents del Centre

Residenciald’AccióEducativaOSONA(Vic),aprincipis de setembre, tenen una xerradaambelrespectiututorpertald’organitzarelcurs,desprésdeferunrepàsdel’estiuisabercom ha anat tot en aquest període. Enaquestaxerradaundelstemesimportantsésel de poder decidir quina activitat

19

extraescolarvoldranferal llargdelcursquecomençaràbenaviat.Elfetdedesenvoluparuna activitat extraescolar la valorem deformamoltpositivadesde l’equipeducatiu,jaqueajudaasocialitzarl’infantojoveenunespaimés lúdic,però tambéexigent, jaquecomporta unes responsabilitats i exigènciesqueavegadesnopodenvenirdegust.

Tant si la demanda és clara, com si el

tutornohoacabadeveureclar,jasiguiperlanaturalesadel’activitatescollidaopelperfilpocadequatquepresentaelnoiperaquesta,s’insistiràen lesdificultatsamb lesquals espottrobarise’lfaràreflexionarsobrelasevaresponsabilitat.Undelstemesqueestindranencompteéseldelpreuques’hauràdepagarperal’activitat.Elpreuselicomunicaalnoi,fent-li veure que el fet que ell pugui gaudird’aquesta, té un cost i els diners que s’hidestinen no es poden fer servir per altresdespeses, jaqueelpressupostdel centreéslimitat.Selidiràquehauràd’acabarelcursi,si ho deixa abans, haurà de fer-se càrrececonòmicamentdeladespesaques’hapagati no s’aprofita. Els diners sortiran de laretribució setmanal que reben els nois.Normalment,comqueenaquellmomenthoveuenclaritenenganesdecomençar,diuenquesí,quenomésfaltaria.Quanamitjansdecurs,suposemalfebrer,unnoidiuquenovolcontinuarmés,quejanoliagrada el que fa i que no val la pena quecontinuï,es rescata laconversa inicial i se lirecordaelqueselivadirelprimerdia.Encasenquèell insisteixiadeixar-ho, si l’activitatés individual i es paga mensualment, se liexigiràqueacabielmespagati,sihihahagutpagament de matrícula, aquesta esfraccionarà per mesos i haurà d’assumir lapartques’hapagat inos’haaprofitat;sielpagamentfostrimestral,seliexigiràacabarel trimestre pagat i si s’ha hagut de pagarmatrícula,esfaràelmateixqueenelcasdepagament mensual. Normalment, en rebreaquesta informació, fa veure que no se’nrecorda i vol mirar de fer prevaler el seucansament i la manca de motivació percontinuar, mirant d’evadir la sevaresponsabilitat econòmica. Davant lainflexibilitatdelcentre,mirend’acabarelmesoeltrimestre,peròhandeferfrontalapartproporcionaldelamatrícula(queacostumaa

serunaquantitatassumible,peròqueelsfamal).Quan l’activitat és grupal (juga en unequip federat) se li exigeix acabar latemporadaperquènopotdeixarpenjatsnialclubni als seus companys. Enaquest cas lapressió és molt més intensa i, excepte enalgun cas aïllat, sempre es força al fet ques’acabilatemporadai,sinovolcontinuarlasegüent,selipermet.Entotselscasos,elfetd’assumir una part de la despesa en casd’incompliment, i com que fa temps queteniminstauradaaquestanormaidetantentant s’aplica, tothom ho té molt clar i lamajoriadenoisacabenlatemporadapernoveure’sperjudicatseconòmicament.

Recomanacions per a la sevaimplementació:Pensem que és interessant treballar aquesttemadel’activitatextraescolarvinculadaaladespesa econòmica que suposa perquè,d’aquestamanera,elnoivaloraméselquetéielquefainotélasensacióqueelcentrehopaga tot sense problemes. També se’ls faconscients que no tothom pot fer activitatsextraescolars, que en aquest sentit ells sónuns privilegiats i que ho han d’aprofitar. Amés, es tracta d’una activitat escollida perellsinod’uncàstigoimposició.

Un altre exemple de com mitjançant laparticipació en activitats externes al centre espoden desenvolupar les competènciesd'empleabilitat,eltrobemalCRAELaLlar.Aquestcentre té implementat un programad’Aprenentatge i Servei com un més delsprogramesadreçatsalesadolescentsd’entre16i18anysacollides.Desdelrecursescontactaambentitats que tinguin incorporada la filosofia del’Aprenentatge-Servei i se’ls proposa laincorporació d’adolescents del centre. Aquestaexperiència esdevé un mecanisme perdesenvolupar competències com el treball enequip, l’autoorganització, la comunicació, laresponsabilitatilaperseverança.

…L’objectiu general del Centre

Residencial d’Acció Educativa LA LLAR(Barcelona) és facilitar experiènciessuficientmentsignificativesperquèlesnoies,al llarg de la seva estada al centre, puguinadquirir competències bàsiques que elsfaciliti encarar la majoria d’edat amb unes

20

garanties mínimes. Tots els esforços delsprofessionals van encaminats a aprofitar almàximlapotencialitatdelesnoiesicomptarambtotsaquellsrecursosquesónvitalsperpoderarribaralsobjectiusestablerts.

Undels programesmés consolidats,

entrealtres,iquecreiemqueenshaaportatmoltsbonsresultatsésl’Aprenentatge-Serveique portem a terme, principalment, enèpoques festives de les noies del centre(Nadal,SetmanaSanta,isobretotestiu).Lesnoies,desprésdevalorarconjuntamentambels seus tutors quines són les sevespreferències respecte a com poden donaralgunacosad’ellesmateixesalsaltres, se’lsassignaunrecursonhagindetreballarambprofessionals i/o equips educatius (escolesbressol,centresoberts,centresdediadegentgran,bancsd’aliments,grangesescola,etc.).Les noies passen a ser un membre mésd’aquellequip,ambunsencàrrecsajustatsalasevaedatinivellderesponsabilitat.Duena terme petits encàrrecs que faciliten queelles soles,perprimercop, s’hagindeveuredesenvolupant una tasca d’atenció cap aaltres persones, i comencin a desenvoluparcapacitats que fins aquell moment nos’havienniplantejatquepodientenir.

Amodederesum,podemcentrar-nosenunsobjectiusmoltgeneralsienaltresmésespecífics, a la vegada que establimindicadors que ens permeten mesurarl’assolimentd’unamaneramésconcreta.

L’experiènciahaestatimpressionant,jaque el 80%de les noies quehanparticipat enaquesta experiència, ha volgut repetirposteriorment.Laparticipacióenelprojecteelshaenfortitmoltlasevaautoimatge.Creiemqueaquesta experiència recull molts aspectes deldesenvolupament de l’adolescent que sónimprescindibles per poder visualitzar-se en unfutur laboral, fins i tot com a tractamentpreventiu a les drogodependències. Alhora,també podem dir que ha facilitat, en algunscasos, l’obertura a una xarxa de relacionspersonals i/oprofessionalsquehapermèsquealgunes noies poguessin seguir, passada la

OBJECTIUSGENERALS

OBJECTIUSESPECÍFICS INDICADORS

Crearespaisdevincleambtercersireflexionarrespectealamateixapersona.

- Potenciarllocs(almargedeLaLlar)peraprendre,espaispercréixerisentir-seméssegur.

- Potenciarl’autoconcepteil’autoestima.

- Fomentarelsespaisdediàleg,dereflexió,decomunicacióirespecte.

- Afavorirlasocialitzacióilaintegraciósocialdelesadolescents.

- Nre.devaloracionspositivesrespectealatascaquedesenvolupa.

- Nre.devegadesqueesreforçadesdel’entornlasevapersona.

- Nre.deconflictesresoltsambhabilitatssocialsadients.

- Establimentdenovesxarxessocialspositivesdiferentsdelesqualstenien.

Desenvoluparhabilitatssocialsiautonomia.

- Potenciareltreballautònomicol·laborador.

- Promocionarl’àmbitpersonalisocial,imillorarlaconvivència.

- - Adquirir

aprenentatgesicompetències.

- Treballarl’autonomiaabansdeldesinternament.

- Assumeixtasquesquedesenvolupasolaidemaneracorrecta.

- Selireconeixalfinaldelprocéslatascaqueharealitzatperpartdelscompanysidelespersonesaquihaprestatelservei.

Treballarlapromocióderesponsabilitatsindividualsisocials(creaciódeconsciència).

- Desenvoluparunprojectedevidapersonal.

- Plantejardecisionssobreelqueunvolseriquèvolfer.

- Treballarl’assumpcióderesponsabilitatsicompromisos.

- Incorporaaquesttipusd’activitatsalasevaorganitzaciópersonal.

- Expressaplantejamentsèticsimorals.

- Estableixunarelaciópositivaid’ajudaambelsquil’envolten.

21

majoria d’edat, realitzant pràctiquesrelacionades amb els seus estudis en aquestsrecursos. Tambéhapermèsquealgunesnoiess’haginplantejattreure’seltítoldemonitoradelleureuncopfetsels18anys.Usconvidoquehoproveu!

Al Centre Residencial d'Acció EductivaVoramar s'utilitza la participació en activitats delleurecomaestratègiaper reforçar l'autoestimadels nois que no tenen èxit escolar. Els noisacostumenatriaraquellesactivitatsenelsqualstenen més possibilitats de demostrar altreshabilitats,ipertant,destacarenaltrescontextosmés enllà de l'escolar. Amés, la participació enaquestes activitats també possibilita treballar lapresadedecisionsilaresponsabilitat.

AlCentreResidenciald’AccióEducativaVORAMAR (...) entenem que molts delsproblemes es relacionen amb la baixaautoestima, l’autoculpabilització per la sevasituació,etc.Pertant,actualmentdonemmoltaimportànciaatotelqueenvoltaallleure(LleureEducatiu l’anomenem nosaltres), a què elsmateixosinfantsijovesparticipenenladecisiódequinrecursse’lscerca(...).Creiemqueaquestésuncamíindirectepertald’aconseguirtambéunamajormotivació…

Entenem que existeix una relació entre labaixa motivació quemolts dels nostres infants ijoves mostren a l’escola o institut, la baixaqualificaciódelessevesnotesielsafectesnegatiusdels joves, entesos com el conjunt d’emocionsnegativesquesovint senten, comperexemple labaixa autoestima, la autoculpabilització per lasevasituació,etc.Peraquestmotiu,donemmoltaimportància a tot el que està relacionat amb ellleure(nosaltresl’anomenemLleureEducatiu),onelsmateixosinfantsijovesparticipen,atravésdeles tutories i del PEI (actualment els nois i noiesllegeixen i signen el PEI. Més endavant tambétreballaran en la definició dels objectius), en ladecisió d’escollir el recursmés adient per a ells.Creiem que aquest és un camí indirecte per tald’aconseguir una major motivació dels infants idelsjoves,ipertant,reduirelfracàsescolar.

4.6. Activitatsdepreparacióperl’autonomiaLa majoria de centres per adolescents

organitzen activitats per promoure les

competències bàsiques d’autonomia quenecessàriament també suposen l’adquisició decompetències bàsiques d’empleabilitat, ja queaquestes últimes són transversals a la vida, coml’autoorganització, la responsabilitat, lapresadedecisionsiresoluciódeproblemes,lacomunicació,etc. Prèviament ja hem citatmoltes pràctiques iexperiènciesqueaquínorepetiremrespectedelagestió dels diners per la compra de roba, demenjar, la gestió del temps i l’ús del transportpúblic, així com la participació en tasquesdomèstiques,etc.

Més enllà d’aquestes activitats, algunscentres expliquen que promouen el queanomenen “megahabilitats”, competències perafrontarsituacionsquotidianesiquerequereixendisposar d’un conjunt previ d’habilitats coml’autoorganització,lacomunicacióilaresoluciódeproblemesipresadedecisions.Així,hihacentresque treballen amb els joves com gestionar lesvisites mèdiques i promouen que hi vagin sols;entendreelsrebuts,lesfactures,lesnotificacionsbancàriesiferlesgestionshabituals;comprendreiafrontarmultes icitacions,acompanyant-losenferunaresoluciódelsproblemescorrectaievitantqueelproblemas’agreugi,etc.

La preparació del projecte de vida cap al'autonomia li permet al CRAEVoramar treballarambelsjoves,especialmentalsespaisdetutoria,la identificació d'aquells interessos i habilitats, itambéd'aquellesincertesesimancancesrespectea la seva trajectòria professional/formativa. Elsjoves han d'anar prenent decisions i realitzantaccionsconcretesalvoltantd'aquestàmbit,comperexemplelatramitaciódelainscripcióauncurso la cerca de recursos, tallers i activitats ambl'acompanyament del seu tutor per avançar capalsobjectiusques'haplantejat.

Tenintencompte lanormalitzaciódels

jovestutelatsqueviuenalCentreResidenciald’Acció Educativa VORAMAR (Tarragona),entenem que els recursos i tallers pertreballar aspectes que no es podendesenvolupar a les tutories (de formaindividual) o a les assemblees (de formagrupal), com per exemple els aspectesformatius-laborals, s’han de treballar enrecursosexternsalcentre..Concretament,elsaspectesformatius-laborals.

Des de la base del model de les

intel·ligències múltiples proposat per H.

22

Gardnerl’any1983,onsenyalaquenohihauna sola intel·ligència en l’ésser humà iproposa que la vida humana requereix eldesenvolupament de diversos tipusd’intel·ligències… cal, doncs, identificar lespotencialitatsiqualitatspersonalsdelsjoves,i alhora detectar en quin àmbit i tasca esmostrenmés hàbils. A partir d’aquí, es potgenerar un bon enfocament formatiu-laboral.EnelmarcdelPEI ide latutoria,eljove i el seu tutor o tutora podrandesenvolupar aquells aspectes en els qualsl’adolescentésméshàbil,ipertant,plantejarconjuntament els objectius de l’àreaformativa-laboral, fet que permet respectarles preferències del noi o noia. Alhora, laidentificació de les pròpies intel·ligències ipotencialitats també ens ajudaa identificaraquellsaspectesonl’adolescentmostramésmancances o és menys hàbil, per tal depoder-los treballar i generar així un majorcreixement.Aquesttreballesduuatermeatravésdelsespaisindividualsdetutoria.

Identificades les potencialitats i lespreferènciesdeljove,elsegüentpasésferelplantejament de futur, en el que es podendonardiversessituacions:1. Seguir una formació reglada per tal

d’aconseguir la titulació desitjada i queelsobricamícapaunfuturprofessionaldesitjat.

2. Seguir una formació no reglada,concretament formació ocupacional.Aquesta formació pot permetre al jovebuscarunafeinaenallòques‘haformato bé reprendre els estudis reglats (ESO,FormacióProfessional,etc.).

3. Formació, tallers, aules, etc., sobreaprenentatges concrets que ajudin alsjoves a l’hora de buscar feina, com perexemple tallers per saber fer uncurrículum,per conèixer compresentar-seaunaentrevistadefeina,pertreballaraspectes d’habilitats socials bàsiques,etc.Peraquestesformacionsutilitzemelsrecursos que la ciutat i la DGAIA ensofereixenaTarragona.

Els joves realitzen les inscripcions alsrecursos formatius sols o acompanyats pelsseus educadors de referència, depenent delgraud’autonomiadelsjoves.

Laintencióperò,ésqueelsnoisinoies,a mesura que augmenten en el graud’autonomia,sobretotapartirdels16anys,facinelstràmitsilesrecerquestotssols.

En resum, utilitzem els recursos que

l’entorndeTarragonaensofereix (desde lamateixa ciutat a les poblacions properes), isobretot, els recursosqueensofereixendesde l’Àrea de Suport a Joves tutelats iExtutelats.Alhora,lesTutoriesielPEItambésóndos recursos essencials en tot el procésdescritanteriorment.Cal recordarqueenelprocés intervenen l’educador o educadoratutor,elseducadorsreferentsielmateixjoveoadolescent.

També cal comentar que el seguiment

es realitzade formasemestrala travésdelsInformes Tutorials de Seguiment Educatiu(ITSE),onesvalorenelsobjectiusdefinitsalPEIi,pertant,sicalrealitzaralguncanvi.

Aramateixestemenunprocésdecanvi

i reorganització de com treballar amb elsjoves i infants acollits al nostre centre,donant-los més veu i apoderant-los en elsprocessosdedecisiódetotallòqueelsafectad’una manera o d’una altra. Això és mésremarcableenels jovesmésgrans, jaqueamesuraques’apropenalamajoriad’edat,elsfem agafarmés responsabilitats quant a laseva pròpia vida.. Tanmateix, tenint encompte que treballem des d’una visió denormalitzaciódelasituaciód’aquestsjovesiinfants,intentantqueeldiaadiasiguielméssemblant a un entorn “normal”, tenimpresents les nostres limitacions. Per aquestmotiu,entenemqueelsrecursositallerspera treballar els aspectes que no es podendesenvoluparalestutoriesindividuals,eneldia a dia a la llar o a les assemblees, calbuscar-losforadelnostrecentre.Ésadir,enla construcciódelprojecteprofessional,quees desenvolupa a les tutories individuals,treballem amb el jove sobre les sevesmotivacions i sobre la realitat en la qual estroba. A partir d’aquí, es planteja quinaformacióliconvémés.Tenimjovesqueestanrealitzant el que abans es coneixia com aPQPI,od’altresqueestanfentbatxillerat.Enels dos casos s’ha treballat a través de lestutories individuals. Alhora, si hi ha alguna

23

competènciaques’hagidetreballarabandaesfaunacercadelrecursexternadient,perexemple un taller per aprendre a fercurrículums,jaqueentenemqueenunentornfamiliarnormalitzatnoesrealitzenelstallersa casa. Tot i així, també he de dir que nosempreescompleixidevegadesesfantallersalallar,coméselcasdelstallersdecuina.

4.7. Lleureivacances

Eltempsdelleureilesvacancespermetendesenvolupar especialment les competències depresa de decisions, treball en equip iautoorganització. La majoria de feines esdesenvolupen en entorns humans i la capacitatperintegrar-seenelsequipsdeterminaràenbonapartpoder-semantenirenlafeinaipromocionar.

Molts joves, durant les vacances, viuenactivitatsemocionantsqueelspermetengenerarvincles amb les persones que les han compartit.Afavorir la participació dels joves en aquestesexperiènciesésfonamental,totiqueavegadeselstràmitsnecessarissemblendifícilsilents.

Alguns centres expliquen experiènciesmolt interessants durant les vacances que nonomés afavoreixen el treball en equip i/ol’autoorganització, sinó també la resolució deproblemes, i alhora constitueixen un espaicol·lectiuqueenforteixelsvinclesentreelsjovesiels educadors necessaris per desenvolupar eltreball educatiu de forma òptima. Així, un delscentres explicava que fan excursions amb elsjoves, rutes de senderisme, bivacs o fins i totviatges a l’estranger. Demanen als joves queparticipin activament en la cerca de llocseconòmicsperdormir,enelsàpatsquefaran,enlesactivitatsquevolenfer, ques’orientinenelsmapes, etc. D’altres aprofiten també perdesenvolupar activitats d’autoorganització, comperexempleferguardiolaperanaralabolera,oaltresactivitats.

Alguns educadors impliquen als joves enlessevesactivitatsdelleure(córrer,anarambbici,etc.)...Aquestsespaissóninteressantsperquèenells el jove aprèn formes saludables de lleure idescobreixunaaltradimensióde l’adult.Aquestúltimesconstitueixenunreferent,totenfortintelvincle afectiu amb l’educador i, alhora, el joveaprènhabilitatscomlaperseverança,habilitatquerequereixen molts esports. En aquests espais eljove deixa de veure l’educador com una figuraexclusivamentcontroladoraperrelacionar-seambd’igualaigual.Unaaltraexperiènciainteressantés

queenuncentre,sialgundelsnoisjugavaambunequip(debàsquetofutbol...),elsaltresjovesambl’educadoranavenaveure’lil’animaven.Aixòeramoltpositiupelclimadeconvivència,alhoraqueenfortia el sentiment de pertinença a unacomunitat.

D’altra banda, cal indicar que l’educacióenactivitatsesportivesidelleurepermetaljovedescobrir-se i construir una autoestima mésintegral i sòlida.Totsnecessitemsentir-nosbonsenalgunacosa,iaquestadescobertadelstalentspropis–comeraelcasd’aquestjovequejugavaenun equip de bàsquet- és fonamental per laresiliènciadejovesquesovinthanexperimentatelfracàs escolar i que quan es comparen amb elsigualssentenquenotenennilesseveshabilitatsacadèmiques,nilasevaxarxadesuportsocial,nidisposendelaroba,comoditatsioportunitatsdelsseus companys, ni tampoc realitzen activitatsemocionantsde lesqualsparlarquanestanambells.Calrecordarquel’autoestimaésfonamentalperquèeljoves’impliquienprojectesformatiusien la construcció del seu projecte de vida. Ambuna autoestima deficitària el jove difícilmentperseveraràenlesactivitats, jaquenodisposaràde la seguretat per poder desenvolupar leshabilitats socials i construir una xarxa de suportd’iguals,etc.5. Conclusions

Les competències bàsiquesd’empleabilitat són indispensables per a poderaccedir al món laboral, mantenir una feina iprogressar en ella. Però no només sónnecessàriesperalaintegracióenelmónlaboral,sinótambéperlaintegracióenelmónsocialdonatque aquestes competències són transversals enmolts aspectes de la vida, com per exemple, laconstrucciód’unaxarxasocial,laconvivència,etc.

L’estudiensdemostraque,eneldiaadiadelsCRAEs,hihamultitudd’espaisimomentsquepermeten treballar les competènciesd’empleabilitat.Defet,moltsovintelseducadorsles treballen sense ser-neplenament conscients.Prendre consciènciad’aquest treball pot facilitarpotenciar-lo i fer-lomés efectiu i significatiu. Enaquest sentit, seria molt interessant engegarprocessosdereflexióenelsequipseducatiusquepermetin debatre i identificar oportunitats perafavorir el desenvolupament d’aquestescompetènciesque,amésdeservisibilitzadespelsmateixos educadors en el seu quefer quotidià irecollides en les diverses programacions del

24

centre, siguin objecte de comentari i anàlisiperiòdic en els espais tutorials amb elsadolescents per tal que preguin consciència del’evoluciód’aquestes,ipuguinseguiravançantenelseuprocésdedesenvolupamentpersonal.Alguns centres tenen programes d’intervenciósocioeducativa molt planificats i orientats adesenvolupardeterminadescompetències,sovintcoincidents amb les competènciesd’empleabilitat, queestandemostrantunefectepositiu en el procés de desenvolupament de lescompetènciesd’empleabilitat.

S’incorpora un quadre resum d’espaiseducatiusidecompetènciesquepermetapuntarquinsespais sónmés idonisper treballarunesoaltres competències. Així, els espais que mésfaciliten el treball de les competències són eltutorial i el d’activitats dirigides dins del centre,mentrequel’espaiconsideratdelleureivacanceséselquemenysoportunitatsofereix.Pelquefaalescompetènciesd’empleabilitat,lesdinàmiquesdelsCRAEsafavoreixenespecialmentl’autoorganització,lapresadedecisionsiresoluciódeproblemes,lacomunicacióilaresponsabilitaticoresponsabilitat. Laconstrucció del projecteformatiu professional i la flexibilitat sóncompetènciesmenyspresents.

Espa

itutorial

Activ

itatsdirigide

sdinsd

elcen

tre

Organ

itzaciódel’espaidom

èstic

Assemblea

Participacióenactiv

itatsexterne

s

Activ

itatsdeprep

aracióperal’au

tono

mia

Lleu

reivacances

Autoorganització Construcciódelprojecteformatiuprofessional

Presadedecisionsiresoluciódeproblemes

Treballenequip Comunicació Perseverança Flexibilitat Responsabilitaticoresponsabilitat

El context de crisi econòmica actual faquasi inexistents lesoportunitatsdetreballar lescompetències laboralsambels joves.Aquestaésuna limitació molt important pels educadors siconsiderem les grans dificultats que tenen elsjovesperinserir-seenelmónlaboraliadquirirunacerta estabilitat a la feina. No obstant això, siconsideremquelescompetènciesd’empleabilitats’adquireixen prèviament a l’entrada al mónlaboral,enelsidelafamíliaidel’entorneducatiu,ens hem de concentrar a preparar als joves enaquestes habilitats bàsiques per tal que quantinguinunaoportunitat laboral puguin aprofitar-la.6. Agraïments

Agraïmespecialmentlacol·laboraciódelscentresresidencialsd’accióeducativaparticipantsenl’estudipercompartiralgunesdelespràctiqueseducatives promotores de les competènciesd’empleabilitat i contribuir amb aquestesaportacions a incrementar el coneixement alvoltantd’aquestatemàtica.

FemtambéunagraïmentalaFEDAIAperlasevacol·laboracióenl’inicidel’estudi,aixícoma la Direcció General d’Atenció a la Infància i al’Adolescència per autoritzar l’accés als centresresidencialsd’accióeducativadeCatalunya.

Aquestestudihaestatrealitzatenelmarcdelprojecte“Dificultatsenlainserciósociolaboraldelsjovestutelats”(EDU2010-16134)finançatpelMinisteriodeCienciaeInnovación.