1

Col·legi Ntra Sra dels Socors (Benetússer) Àrea de valencià:llengua i literatura_2n batxillerat_3r trimestre 2011 Nom i cognom:..........................................................Grup:..................Núm:.........

Llegiu este text i responeu les qüestions següents: Límits de l’adolescència

Certament, n’hi ha que prefereixen parlar d’“adolescència”. I potser tinguen la seua part de raó. Als nostres dies, les fronteres d’edat estan experimentant unes curioses rectificacions, l’abast de les quals encara no sabem mesurar. La cosa, en principi, ha de ser anotada en l’haver de la ciència mèdica i els seus auxiliars: la “vida” de la gent

5 ha augmentat de manera notòria, sobretot en durada i aguant. Així s’esdevé, almenys, en aquells països on l’assistència facultativa, l’ús de medicaments, la higiene pública i les cauteles dietètiques aconsegueixen una difusió afectuosa. No val la pena recórrer a la dada estadística: el fet salta a la vista. En termes generals, la ciutadania actual tarda més a morir-se: més que abans, vull dir. I em referesc a allò que sol anomenar 10 -se “mort natural”. D’un altre cantó les persones “madures” conserven més temps les seues energies. No solament observem en els censos de població una abundància d’ancians, sinó que molts d’ells es mantenen “en plena forma”. Segons sembla, ara, els anys compten d’una altra manera. Les etiquetes clàssiques per a graduar la cronologia individual sofreixen un lleuger desplaçament. El començ de la vellesa, per 15 exemple, se situa després dels setanta, potser en els vuitanta. El de la joventut avança un quinquenni, o més. El marge de l’“adolescència”, doncs, s’eixampla...

El problema, naturalment, es planteja davant l’espectacular i vastíssim embull que els nois d’avui es porten entre mans. D’ordinari, la paraula que designa, engloba i fins i tot defineix el fenomen és “joventut”. Papers i altaveus la repeteixen fins al cansament.

20 ¿Inexacta? No, sense dubte. Però tampoc no és massa clara. Ja d’entrada, la ratxa de revoltes i d’arrogàncies abraça sectors “menys que joves”: gairebé infantils. Ni tan sols la pubertat resulta ser un límit fix. I això és el que sense voler ofendre ningú, anomenem “adolescència”. La veritat és que el vocable “joventut”, ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a algú: “més” joves 25 que algú. [...]

Potser siga per aquí que convinga afinar l’anàlisi. Nosaltres, els qui ja hem fet els quaranta —«de cuarenta para arriba...»— , induïts per l’eufòria sanitàrio-consumista, ens afirmem com a “joves”: si més no, com a passablement joves. [...]. Per consegüent, els qui vénen darrere, i, sense anar més lluny, els nostres mateixos fills,

30 bé podrien resignar-se al nom d’“adolescents”. És una solució, per descomptat. I no gens convencional, de més a més. Els qui postulen aquesta terminologia no van desencaminats. Al cap i a la fi, el concepte d’“adolescència” que es proposa no és d’ordre biològic.

Joan Fuster, dins Babels i Babilònies (1972), extret de Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, Alzira: Edicions Bromera, 1993, p. 140-142.

INTRO-DUCCIÓ

COS

CON-CLUSIÓ

2

1. Comprensió del text a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

En aquest text l'autor desenvolupa i argumenta com els límits de les etapes de la vida estan canviant. Podem considerar aquesta idea com el tema principal.

Aquest és un fragment inclòs dins Babels i Babilònies, extret de Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians i pel que fa a l'estructura interna presenta una organització clàssica en tres parts.

A la introducció (l.1-5 fins aguant) planteja el tema sobre el qual va a reflexionar, el fet que s'allargue la durada de la vida fa que calga redefinir el concepte “adolescència” i les altres etapes de la vida. A continuació, al cos (l.5-25) analitza el tema, explica el perquè d'aquest allargament de la vida i com això dificulta establir els límits de la “joventut” ja que el terme “jove”, en l'actualitat té un significat molt relatiu. Finalment a la conclusió (l.26-33) Fuster acaba per plantejar que, com que els límits de l'etapa de joventut s'han allargat, potser fóra encertat anomenar “adolescents” la generació anterior. I acaba per concloure que no es tracta d'una qüestió purament biològica. b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

Aquest text es pot resumir així:

Tenint en compte que la durada de la vida s'ha allargat gràcies al desenvolupament de la ciència mèdica i la millora de la qualitat de vida, ens veiem obligats a redefinir els conceptes que en designen les diferents etapes. Actualment resulta problemàtic establir els límits de “joventut” ja que s'han ampliat els marges d'edat i perquè aquest terme s'usa de manera molt relativa. Per aquesta raó, veiem com l'etapa de “l'adolescència” també s'ampliarà perquè ja no és una qüestió biològica sinó d'actitud. c) Identifiqueu i justifiqueu les marques de modalització que hi ha al text. [0’5 punts]

La modalització és un fenòmen que es dóna en textos subjectius on l'autor ens ofereix la seua opinió al respecte d'un tema o aspecte concret. L'assaig d'opinió que estem analitzant presenta un elevat nivell de modalització. Fuster fa una reflexió personal i subjectiva sobre els conceptes que designen les etapes de la vida. ALTRES OPCIONS DE REDACCIÓ: (El text de Fuster és una reflexió subjectiva sobre els canvis en els conceptes que designen les etapes de l’existència humana…) ( Com que Fuster fa una reflexió subjectiva sobre el canvi en els conceptes de les diferents etapes de la vida, el text es troba prou modalitzat) Aquesta subjectivitat es veu reflectida en el text per la presència de les següents marques: · Elements díctics de 1ª persona singular: el pronom “em” i els verbs “ vull” i “referesc” (l.9).

3

· Ús de la 1ª persona plural amb valor col·lectiu en els pronoms “nosaltres” (l.26) i “ens” (l.28); a més en el possessiu “els nostres” (l.29) i en formes verbals com “sabem” (l.3), “observem” (l.11), “afirmem” (l.28). Per altra banda, cal destacar la presència d’altres elements modalitzadors com: · Lèxic valoratiu: substantius com “arrogàncies” (l.21), “problema” (l.17)… adjectius com “lleuger” (l.14), “espectacular” i “vastíssim (l.17)…. verbs com “sofreixen” (l.14)… l’ús d’adverbis de quantitat com “més” (l.24), “gairebé” i “massa” (l.21 i 20) , “gens” (l.31)… etc. · A més, podem afegir la modalitat oracional dubitativa: “potser…” (l.1 i 26) · L’ús de cometes per assenyalar un cert sentit irònic o per emfasitzar en “vida” (l.4), “en plena forma” (l.12). d) Identifiqueu la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5

punts]

Estem davant d’un assaig literari on Fuster reflexiona, de manera subjectiva, al voltant d’un tema concret. Així doncs, podem afirmar que es tracta d’un assaig d’opinió i presenta un tipus d’elocució expositiva i argumentativa. (El text pertany a l’àmbit literari, però és un fragment d’un assaig de Joan Fuster i, per tant, presenta una tipologia textual expositiva i argumentativa) Fuster planteja les seues reflexions (part expositiva) sobre els canvis que han patit els significats dels noms que designen les etapes de la vida i ho fa des de la seua subjectivitat i amb raonaments i arguments personals (part argumentativa). La part expositiva es caracteritza per l’ús del mode indicatiu i de lèxic denotatiu (lèxic significat objectiu d'un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d'una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives com els diccionaris) i la part argumentativa per la presència de diferents arguments i l’abundància de trets modalitzadors. 2. Anàlisi lingüística del text a) Indiqueu la pronunciació dels elements subratllats [1 punt] 1. Certament (línia 1): oberta o tancada?

2. fronteres (l. 2): oberta o tancada?

3. joves (l. 21): oberta o tancada?

4. anàlisi (l. 26): sorda o sonora?

5. passablement (l. 28) sorda o sonora?

4

b) Al text hi apareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques superiors a l’oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents. [1 punt] 1. en principi (línia 3) Es tracta d’un connector ordenador del discurs

2. D’un altre cantó (l. 10) Té valor d’addició o suma

3. Per consegüent (l. 29) Introdueix una conseqüència (Té valor consecutiu)

4. de més a més (l. 31) Té valor continuatiu (indica insistència en allò que s’ha dit). A més a més.

5. Al cap i a la fi (l. 32) Té valor de “recapitulació”, de conclusió. (Com a conclusió, per tancar, per cloure, recapitulant, etc)

c) Digueu el significat que adquireixen estes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim. [1 punt] 1. s’esdevé (línia 5) “ocorre” (“es produeix”, “té lloc”...)

2. salta a la vista (l. 8) “és evident” (“es obvi”, “es veu de seguida”...)

3. s’eixampla (l. 16) “es fa més ample” (“es dilata”, “s’allarga”...)

4. embull (l. 17) “confusió” (“embolic”, ...)

5. ambigu (l. 23) “poc clar” (“poc definit”, ...)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Només qui no haja fet la pregunta: a.1. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat

contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: unes 15 línies) [2 punts] a.2. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

(Extensió: unes 15 línies) [2 punts] a.3. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: unes 15

línies) [2 punts] b) Aparentar ser jove és un tema recurrent en la societat actual. Com es manifesta en el teu

entorn? (Extensió: unes 15 línies) [2 punts]

5

a) Indiqueu la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Certament (línia 1): oberta o tancada?

2. fronteres (l. 2): oberta o tancada?

6

3. joves (l. 21): oberta o tancada?

4. anàlisi (l. 26): sorda o sonora?

5. passablement (l. 28) sorda o sonora?

b) Al text hi apareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques superiors a l’oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents. [1 punt]

1. en principi (línia 3) Es tracta d’un connector ordenador del discurs

2. D’un altre cantó (l. 10) Té valor d’addició