COL·LECTIU 8 DE MARÇ20 anys de feminisme a l’Alcoià i el Comtat

Amb aquesta exposició volem celebrar elsvint anys del "Col·lectiu 8 de Març". Vint anysde feminisme organitzat amb l'objectiu deconstruir una societat més justa, més igualitàriai més feliç, una societat on el respecte a ladignitat de totes les persones —hòmens i dones— siga més que bones paraules.

Som un grup modest que treballa de formaassembleària, format sobretot per dones peròtambé per hòmens; totes i tots, persones queno volem interpretar uns papers que no ensagraden en dos escenaris separats.

Des del mes de febrer de 1985 ens hem sumata un bon grapat d'iniciatives que apostavendecididament per la transformació del món onvivim i de les seues regles de joc, un joc violenton triomfen les desigualtats i creixen els abismes:entre els hòmens i les dones, entre els païsosdel Nord i els del Sud, entre els rics i els pobres,entre "ciutadans" i "estrangers"... Per això hempromogut la cultura de la pau i de la no-violència,ens hem oposat a l'OTAN i a les guerres i hemreivindicat que s'invertisca en cuidar i no enmatar; hem participat en el moviment contra laglobalització econòmica i contra la seua versiómés pròxima, l'Europa del capital; hem demanatel 0,7% i l'abolició del deute extern; hem defensatla necessitat d'una altra constitució europea idonem suport a la la Marxa Mundial de les Dones.

Sabem que hi ha molt per fer i moltes coses percanviar. La gran quantitat de dones destrossadesper les agressions de les seues parelles, o ladiscriminació que pateixen les alcoianes quevolen participar en les festes en peu d'igualtat,reflecteixen els diferents graus de la violènciamasclista. La faena de casa no es valora comcal i les responsabilitats familiars encara no escomparteixen de forma equitativa. La precaritatlaboral i l'atur es conjuga sobretot en femení.És clar que, després d'aquestos vint anys, nopodem renunciar al nostre compromís, entrealtres coses perquè, com déiem quan vamcomençar, sabem que "són lliures les personesque es comprometen".

Per molts anys!

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

E l 8 de març de 1909, una manifestaciómassiva va recórrer els carrers de Nova York.Era una manifestació plena d'esperança perquèla vaga general de l'anomenada "insurrecció deles 20.000 dones", que havia començat l'anyanterior, havia aconseguit els seus objectius.

En aquella manifestació van aplegar-se, unides,tant les treballadores immigrants, que reclamavenmillors condicions laborals i socials, com lessufragistes, que lluitaven pel dret al vot. Peraquest motiu, durant el congrés de 1910 de laInternacional Socialista de Dones, es va elegirel dia 8 de Març com a data de mobilitzaciófeminista.

El 8 de març de 1911 es va celebrar per primeravegada el Dia Internacional de les Dones.Amargament, dèsset dies després es va incendiarla fàbrica "El Triangle", on treballaven obreresque havien participat en la "insurrecció de les20.000 dones". Hi van morir 146 treballadores.

Per què el 8 de Març?

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

FEMINISME: moviment que combat lasituació de subordinació de les dones i defensala seua emancipació.

MASCLISME: actitud basada en l'atribució desuperioritat a l 'home sobre la dona.

GÈNERE: definició cultural del comportamentque es considera apropiat per a cada sexe enuna societat determinada i en una èpocaconcreta. Mentre que el sexe es correspon ambels fets biològics, el gènere fa referència a lescreacions culturals que, afortunadament, espoden canviar. Així, el sexe determina que lesdones parisquen o que donen de mamar, peròno que hagen de ser només elles les qui canvienels bolquers o planxen la roba.

SEXISME: ideologia de la supremaciamasculina.

PATRIARCAT: sistema institucionalitzat dedominació masculina.

Vocabulari breu

Quan, a l'escola, ens explicaven l'èpocaprehistòrica, ens parlaven de "l'home primitiu",un gran caçador. De la "dona primitiva", encanvi, no ens contaven res. Ara sabem que larecol·lecció de vegetals era més important pera la supervivència del nostres avantpassatsllunyans que la caça, però, en la nostraimaginació, l'home caçador continua sent l'únicprotagonista. I és que ens han volgut fer creureque, en la història, les dones sempre hem sigutunes actrius secundàries.

COL·LECTIU 8 DE MARÇEns han volgut esborrar de la història

Elles també són la nostra història!

Pel pecat de lluitar per una societat més justai més igualitària, el feminisme ha rebut lapenitència de la ridiculització i del silenci. Finsel punt que, a molta gent, li fa vergonya dir-sefeminista.

Només aquestos subjectes tenen significacióhistòrica?

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

Se suposa que la llibertat i la igualtat sónvalors superiors del nostre ordenament jurídic.Però, si no els exercim, si no formen part de lanostra realitat quotidiana, seran paraules buidesque només aprofitaran per a adornar uns textoslegals convertits en paper mullat.

No podem viure en l'analfabetisme d'idees;necessitem treballar la intel·ligència, elraonament, la percepció... Si deixem que elsaltres pensen per nosaltres, la nostra energiaquedarà mutilada i les nostres facultats, limitades.Educar i educar-se és assumir diàriamentresponsabilitats que ens ajuden a ser personeslliures i autònomes.

En qualsevol relació humana en què duespersones es converteixen en una sola, el resultatsempre serà dues mitges persones.Volem buscar noves formes de convivència enquè siga possible la llibertat personal.

Hem de ser iguals perquè hem de gaudir delsmateixos drets i obligacions, però això no implicaser idèntics, perquè en la diferència està lariquesa de les nostres relacions. DIFERENTS SÍ,DESIGUALS NO.

La lluita feminista per la llibertat sexual hareivindicat el dret al plaer i el dret a decidirsobre el propi cos.(dret a la contracepció, a l'avortament, pelsdrets dels homosexuals –gais i lesbianes–, etc.)

Llibertat i igualtat

L'enorme, infame i vergonyosa despesamilitar s'ha d'invertir en cuidar, alimentar, curar,aprendre, educar... Perquè la vida i el benestarde totes les persones han de ser l'objectiuprioritari d'una societat justa i veritablementsegura. Cap mort pot ser considerada un "danycol·lateral" ni cap vida la carn de canó dels quicontrolen els recursos i les riqueses.

Sabem que els nostres autèntics enemics sónles guerres, la violència, la precarietat laboral,les privatitzacions dels béns i els serveis públics,la destrucció ambiental... Mentre que el capitali les armes viatgen lliurement i es beneficien deles guerres i de la globalització de la misèria,els qui tracten de fugir d'aquesta situació trobenles fronteres tancades i barrades.

La major part de les víctimes de les guerres sónles poblacions civils, que continuen morintdesprés que han acabat els combats a causa deles mines antipersonals, la contaminació i ladestrucció de les infraestructures més bàsiques.La violació sexual de dones s'utilitza de formarutinària com a arma de guerra.

Mentre que el treball domèstic de cuidar de lespersones es considera una tasca sense valor, eltreball militar acapara els recursos i els honors.(militar amb moltes condecoracions / mestressade casa sense cap medalla)

COL·LECTIU 8 DE MARÇPer la pau

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

En 1840 no es va permetre que les donesparticiparen en la Convenció Mundial contral'Esclavitud que se celebrava a Londres. Aquellaexclusió va fer que les dones antiesclavistesdescobriren la seua pròpia opressió i que,indignades, organitzaren la primera Convenciópels Drets de les Dones a Seneca Falls, NovaYork, l'any 1848.

Ens enorgulleix que les primeres feministesformaren part d'un moviment solidari, perquèpensem que si la dona és un col·lectiu marginat,ha d'estar al costat de tots els col·lectiusmarginats.

Per a guanyar el que cobra a l'any el presidentde Nike, una de les obreres indonèsies quetreballen per a la seua companyia hauria de ferfaena durant 15 segles sencers!(maquiles, etc.)

Solidaritat

E l treball no és només l'ocupació que dónaun sou. Són treball totes les faenes que solenfer les dones en la societat i sense les quals capde nosaltres podria sobreviure. Tots i totesnecessitem que ens cuiden quan som menuts,quan estem malalts, quan som vells... La nostraqualitat de vida requereix menjar calent, robaneta, una llar endreçada... Per això és tanimportant que exigim que es valore el treballdomèstic i que els hòmens i les dones compartimtant el treball assalariat com el que no ho és.

Les dones han lluitat per incorporar-se al mercatlaboral a fi d'aconseguir independènciaeconòmica, però ho han fet en condicions moltpoc favorables: globalment, els salaris femeninscontinuen sent més baixos i les dones són lesmés afectades per l'atur i la precarietat. No éscasualitat que, en el món, el 70% de les personesque es troben per sota del llindar de la pobresasiguen dones. A l'Estat espanyol, les viudes i lesdones amb fills exclusivament al seu càrrectambé són majoria entre els pobres.

Les contínues retallades de les despeses socialsi l'organització dels horaris laborals i dels serveispúblics fan que siga molt difícil compaginar unaocupació remunerada amb les responsabilitatsfamiliars. No és raonable que treballem perfabricar armes i objectes totalment inútils, mentreque no tenim temps per a atendre les personesque ho necessiten. Per això no sols volemreorganitzar i repartir equitativament el treball,també volem que siga un treball amb sentit.

COL·LECTIU 8 DE MARÇEl treball

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

Vivim en un món on la violència cap a lesdones és una realitat universal: violènciaconjugal, agressions sexuals, assassinats ennom de l'honor... Coses tan simples com caminarpel carrer de nit o fer una excursió a un llocsolitari pot posar en perill la nostra seguretat.

La violència és un instrument de sotmetiment,és una forma de tallar les ales de la nostrallibertat per tal d'impedir que exercim els nostresdrets legítims.

Ens volen dividir en dones respectables i endones no respectables i així fer-nos oblidar quetotes, com a persones, tenim dret a la dignitati a la llibertat.

Les tradicions i els costums s'utilitzen com aexcusa per a trepitjar els drets humans de lesdones. També en nom de les tradicions, altrespobles continuen mutilant sexualment lesxiquetes o les alimenten pitjor que als seusgermans.

Prou de violència!

COL·LECTIU 8 DE MARÇ

Les primeres feministes van fer molts sacrificisper canviar les lleis. Aconseguir el dret de voto l'accés a les universitats van ser batalles moltdures. Però més difícil és encara canviar lesmentalitats i els costums; això fa que la lluitafeminista encara estiga vigent.

Construirem un futur més humà si molts delsvalors que s'han vinculat tradicionalment ambla feminitat s'adopten con a valors del conjuntde la societat: bondat, tolerància, respecte,diàleg... La tendresa i l'amor ens faran cadavegada més lliures.

Necessitem dones i hòmens feministes quevulguen fer possible un altre món.

El futur

Tot està per fer,tot és possible avui...

(Miquel Martí i Pol, poeta)