COL·LECCIÓ PERMANENT. CARTE BLANCHE A JEAN

MARIE DEL MORAL. PROCESSOS 1978-2018

Dates: 31.01.18 – 17.06.18

Inauguració: 30 de gener (20h)

Lloc: Planta 1

DOSSIER DE PREMSA

Nota de premsa

ES BALUARD PRESENTA "COL·LECCIÓ PERMANENT. CARTE BLANCHE A JEAN MARIE DEL MORAL. PROCESSOS

1978-2018", UNA EXPOSICIÓ A PARTIR D’UN DIÀLEG ENTRE LES FOTOGRAFIES DE JEAN MARIE DEL MORAL I

OBRES DE LA COL·LECCIÓ DEL MUSEU

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma presenta "Col·lecció permanent. Carte Blanche a Jean Marie del Moral. Processos 1978-2018", una nova revisió de la Col·lecció del museu realitzada per la seva directora, Nekane Aramburu, i en la qual s'ha atorgat una Carte blanche al fotògraf Jean Marie del Moral, que es podrà visitar entre el 31 de gener i el 17 de juny de 2018. La inauguració és el proper 30 de gener a les 20 hores coincidint amb l'aniversari del museu. En aquesta gran mostra que abasta la planta principal del museu, el fotògraf Jean Marie del Moral, d'origen català però establert a França des de la seva infància i ara instal·lat a Mallorca, planteja a partir de les seves pròpies obres un diàleg amb els processos artístics, retrats i estudis dels creadors amb un muntatge innovador i didàctic. Així, a través de les fotografies de diferents pintors molt reconeguts, retrats o sèries fotogràfiques d'accions creatives, del Moral posa en relació les seves fotografies amb les obres originals, pertanyents majoritàriament a la Col·lecció del museu, gràcies a les quals coneixerem instants únics d'algunes de les línies de les històries de l'art. El 2018 farà quaranta anys que Jean Marie del Moral investiga la relació entre els artistes i el seu lloc de creació, el taller o estudi on es produeix el fet creatiu, el gest intel·lectual, el gest que executa les obres en els límits d'unes parets que són el recinte propiciatori per a la creació. Mirar l'altre a través d'un mateix fa comprendre el succés i el moment. Amb motiu d'aquesta nova revisió de la Col·lecció, el museu edita en paral·lel un llibre de l’exposició, amb la col·laboració de Fundación Belondrade, com un viatge molt especial sobre aquest recorregut amb Jean Marie del Moral. Així mateix, la inauguració d'aquesta mostra coincideix amb l’aniversari del museu Es Baluard, que celebrarà els catorze anys des de la seva fundació, el proper 30 de gener a les 20 hores. D'altra banda, l'exposició inclou un programa d'activitats relacionades, entre les quals es troben el taller educatiu per a famílies "Atrapam 1 instant futur!" (10, 17 i 24 de febrer) i una visita guiada per Amics d'Es Baluard a la mostra a càrrec del fotògraf Jean Marie del Moral (7 de febrer) i una visita comentada performativa (18 de maig) a càrrec de Biel Mesquida, com un passeig comentat per les sales del museu, en format obert i vinculat a la perspectiva sobre el treball de Jean Marie. A més, el 7 de juny també es presenta una jornada especial d’estudis d’artistes: “Estudis d’artistes, prospectives i procesos de del real el museal”.

Text de Nekane Aramburu pel llibre El detall i l’escena, la mirada i el moviment, fraccions de segon que copsen una eternitat. El fotògraf sap, perquè ha llegit els mestres de capçalera i perquè ha après que el gest improvisat és el millor sensor per capturar l’instant decisiu i la seva essència. Els estudis i els tallers dels artistes alberguen els processos de creació i se sumen a l’acció que genera obres d’art, l’acte genial. Tot al voltant, prototips del que des de l’anonimat germinal serà immortal. Així mateix, els tallers acullen l’insubstancial: rastres d’allò quotidià, referències erudites, fetitxes i residus que mai no arribaran a tenir una destinació salvant l’improbable de convertir-se en una pista recuperable per a l’anàlisi dels experts. Un atelier pot ser una factoria o el lloc de la iniciació intel·lectual, sempre, el reflex extern de l’interior de l’ésser que l’habita. Recintes i habitacions com a epidermis de revolucions interiors innombrables. Des de ja fa trenta anys, Jean Marie del Moral hi transita entre reportatges d’encàrrec o intermitents trobades personals d’investigació. El seu, és un mètode humanista. Percebem una actitud de transcendència solemne, gairebé religiosa i ritual. El de fora és dins, la persona pot ser o serà un amic, el detall és més important que el tot, l’inconscient és més bon baròmetre que allò racional. Per a qui domina l’exercici del fotoperiodisme, estar en el present i vincular-se a l’acció-reacció és un recurs inherent. Observa en moviment les metamorfosis de l’acte creatiu, les registra i lliura, així, al futur, cicles i evolucions dels artistes sobre un pla fix. És el temps de la fotografia, i és ell escollint-ne els tempos. D’aquesta manera, amb la perspectiva d’analitzar tantes sessions amb tants artistes, retrats, imatges-icones i eliminacions, podem dir que les fotografies de Jean Marie es revelen al marge de classificacions. Els seus documents són narracions des de la subjectivitat, superfícies críptiques de muntatges conceptuals barrocs, el magma líquid d’allò processual i mutant. El poder informatiu i la política de representació que en transcendeix venen de la modernitat i de la postmodernitat, tot i que també pot ser que existissin des dels pintors de cambra del segle XVII. Quan el seu treball pren la forma d’edicions impreses, en llibres com aquest, ens permet experimentar maquetant, a la sala ens possibilita decidir una disposició clàssica en la línia expositiva tradicional o submergir-nos en noves museografies. El testimoni de les seves fotos documenta, escriu des d’allò personal i revela connexions profundes de l’autor, els actors i qui les contempla, nosaltres. Als caires i als marges hi ha històries de l’art i hi ha pistes infinites per parlar encara d’allò que no s’ha dit.

Biografia de Jean Marie del Moral

«L’estudi és l’autoretrat del pintor o l’escultor, és també el lloc de la metamorfosi,

allà s’inicien les obres entre dubtes i recerques»

Jean Marie del Moral Nascut a França (Montoire, 1952), fill d’exiliats espanyols, Jean Marie del Moral comença la carrera com a fotògraf a la França dels anys setanta, on treballa com a fotoperiodista per al diari comunista L’Humanité. Tenia 21 anys i una educació amb un fort sentiment social; retratà moments convulsos, protestes socials, vagues de miners i moviments obrers. Després de cobrir la revolució dels Clavells de Portugal treballà a Nova York i a Toronto, però també Jean Marie del Moral coincidia, encara com a fotoperiodista, amb Joan Miró a Barcelona després d’anys de dictadura. Una hora i mitja a l’univers Miró, al seu estudi, va ser suficient per fer un canvi de rumb cap a altres percepcions, les que ens evoquen els artistes i els seus estudis, espais mentals, la farga de la creació i el seu procés. De retorn a París va iniciar els contactes amb artistes i són molts els que durant anys li han obert els seus estudis. Així doncs, el seu arxiu fotogràfic és una gran enciclopèdia d’imatges que mostra l’esdevenir de la pintura de l’últim quart del segle XX fins als nostres dies. Els treballs de Jean Marie del Moral els han publicat les més prestigioses revistes internacionals. El 1987 va inaugurar la seva primera individual i va estar present el 1988 a Rencontres Internationales de la Photographie d’Arles amb una exposició pròpia. El 2004, amb motiu de la publicació en quatre països del seu llibre Barceló, fotografías de Jean Marie del Moral (Thames and Hudson, Steidl, Actes Sud, La Fabrica) exposà les seves obres a l’IVAM-Institut Valencià d’Art Modern (València), al Centro Cultural Conde Duque (Madrid), al Museo da Cidade (Lisboa), a la Fundación Antonio Pérez i a diverses fundacions d’Espanya. A més, és autor i director de dos documentals: Picasso y la tauromaquia (1993) i Los estudios de Barceló (1991).

Sala 1: Paisatges i figures en transició

Des del final del segle XIX fins a mitjan segle XX, en paral·lel als canvis socials i

geopolítics crucials al món occidental, l’art reflecteix l’evolució i les tensions del

moment. Les propostes creatives d’aquest període evidencien la manera en què els

traços i les línies es dilueixen i la representació es fragmenta, se sintetitza i

s’abstreu.

En el nostre context, mentre que les narratives romàntiques i èpiques recreen

atmosferes literàries i oníriques, la natura i la relació dels humans que transiten els

diversos decorats són les protagonistes.

En aquesta sala, que dona rellevància a la creació de les Illes Balears en relació amb

la situació internacional, podem fer un recorregut per una selecció d’alguns artistes

al voltant, precisament, d’aquests dos eixos temàtics: el paisatge i la figura humana.

Així, presentam una nova visió possibilitada pel coneixement de que el 1862,

l’hispanista i escriptor Jean-Charles Davillier (Rouen, França, 1823 -París, 1883) i el

pintor, escultor i il·lustrador Gustave Doré (Estrasburg, França, 1832 - París, 1883)

començaren el projecte que va donar lloc a una edició difosa per entregues, entre el

1862 i el 1873, a la revista de viatges Le Tour du Monde i que, posteriorment, es va

publicar en forma de llibre amb el títol Viaje por España.

El seu periple acaba a les Illes Balears, un lloc poc freqüentat pels viatgers de

l’època. Si Davillier era un investigador i connaisseur, destacat per la seva mirada

atenta i perceptiva envers l’art i l’evolució del país,que observava l’entorn amb

coneixement i erudició, al seu costat Doré es revela

com un reporter gràfic que reproduïa arquitectura, paisatges, costums i situacions

amb destresa. El polifacètic creador Gustave Doré era ja molt conegut pel domini

del dibuix i la seva aplicació en la interpretació de clàssics. Especialment, per les

il·lustracions per a La Divina Comèdia, els seus paisatges recorden els de la costa

nord de Mallorca, en què les figures deambulen per escenografies imaginàries on es

revelen les forces de la natura i la potència de l’orografia.

Les imatges de Sebastià Llobera i els quadres de Ricard Anckermann, Hermen

Anglada-Camarasa, Tito Cittadini, Antoni Gelabert, Eliseu Meifrén o d’un Braque

excepcional, representen aquesta mirada al paisatge.

Des d’un altre punt de vista, la dissolució de les formes i dels volums ens porten

algun dels ismes més importants de les avantguardes artístiques. El 1914, amb

l’expansió del cubisme i el constructivisme, allò real conviu amb el metafísic. Amb la

ruptura de les formes de la representació tradicional, la figura humana de les

escenes costumistes i de societat també s’esquematitza en línies que sintetitzen

gestos, rastres i rostres. Així, el retrat i els cossos són objecte d’experimentació i

s’allunyen dels estereotips.

Un recorregut que es percep en les figures proposades a les obres de Tsuguharu

Foujita, Elmyr de Hory, Amedeo Modigliani o Wifredo Lam i que s’intensifica en

diferents estadis i temps de l’abstracció a l’obra de María Blanchard, Leo Gestel,

Fernand Léger, André Masson o Josep Guinovart.

En aquesta nova introducció a la Col·lecció d’Es Baluard hem establert, així mateix,

nous diàlegs que parteixen de fites de la història i la fotografia d’avantguarda.

Sabem que durant la guerra civil espanyola, la fotografia va ser un instrument de

propaganda i un mitjà per experimentar un fotoperiodisme testimoni d’actituds i

enquadraments innovadors. Hans Namuth (Essen, Alemanya, 1915 - Nova York, EUA,

1990), fotògraf nord-americà especialista en retrats d’artistes i estudis, a més de

director de fotografia al cinema, realitzà diversos reportatges de la guerra civil el

1936 i visità l’estudi del seu company de projectes Georg Reisner al Port de Pollença,

on romangué alguns mesos. Presentam una obra significativa, la dels civils fugint de

les tropes franquistes per la carretera de Màlaga a Almeria, en què imatge i tragèdia

revelen algunes qüestions fonamentals de proximitat no gaire conegudes.

Aquest període d’entreguerres mostra l’auge de l’avantguarda fotogràfica, que arribà

al nostre entorn a través de diferents visitants i períodes que mistificaren paisatges,

geometries i retrats entre les dècades de 1920 i 1930.

A més de la fotografia del cofundador de la revista Ponent, Enric Arbós, destacam

fotògrafs de renom que visitaren o visqueren a les nostres illes en aquesta època,

com Hans Helfritz, Harold Liebow, Walter Läubli, Paco Gómez, juntament amb

Florence Henri, Mario von Bucovich, Raoul Hausmann a Eivissa, Hans Hartung i David

Seymour a Menorca, i Sybille von Kaskel i Jean Dieuzaide a Mallorca.

Casos d’estudi

1. Gustave Doré

El 1862, l’hispanista i escriptor Jean-Charles Davillier (Rouen, França, 1823-París,

1883) i el pintor, escultor i il·lustrador Gustave Doré (Estrasburg, França, 1832-París,

1883) començaren el projecte que va donar lloc a una edició difosa per entregues,

entre el 1862 i el 1873, a la revista de viatges Le Tour du Mondei que, posteriorment,

es va publicar en forma de llibre amb el títol Viaje por España.

El seu periple acaba a les Illes Balears, un lloc poc freqüentat pels viatgers de

l’època. Si Davillier era un investigador i connaisseur, destacat per la seva mirada

atenta i perceptiva envers l’art i l’evolució del país,q ue observava l’entorn amb

coneixement i erudició, al seu costat Doré es revela com un reporter gràfic que

reproduïa arquitectura, paisatges, costums i situacions amb destresa.El polifacètic

creador Gustavo Doré era ja molt conegut pel domini del dibuix i la seva aplicación

en la interpretació de clàssics com El corb d’Edgar Allan Poe (1853), La Divina

Comèdia de Dante Alighieri (1861), El Quixot (1863), La Bíblia (1865) o El paradís

perdut de John Milton (1866).

Especialment a les il·lustracions pera La Divina Comèdia, els seus paisatges recorden

els de la costa nord de Mallorca, en què les figures deambulen per escenografies

imaginàries on es revelen les forces de la natura i la potència de l’orografia. L’ésser

humà rivalitza amb el sublim i el sentiment de grandiositat en diferents punts de

vista, desde la panorámica de gran escala a enquadraments de vertigen (era un

apassionat de l’alpinisme) que situen els personatges entre el misteri i la

contemplació. Hi trovam abisme i verticalitat, horitzó i llums fantasmagòriques que

d’alguna manera el vinculen als artistes romàntics del segle XIX, com Caspar David

Friedrich, per a qui el paisatge i la figura són rellevants.

2. 1936

En aquesta nova lectura hem establert nous diàlegs que parteixen de fites de la

història i les avantguardes. Sabem que, durant la guerra civil espanyola, la fotografia

va ser instrument de propaganda i mig per experimentar una fotoperiodisme

testimoni d'actituds i enquadraments innovadors.

Hans Namuth (Essen, Alemanya, 1915-Nova York, EUA, 1990), fotògraf americà

especialista en retrats d'artistes -com Jackson Pollock- i estudis a més de ser director

de fotografia en cinema, va realitzar diversos reportatges de la guerra civil el 1936.

va ser precisament el 1935, quan Georg Reisner va convidar a Namuth perquè ho

ajudés amb el seu estudi al Port de Pollença (Espanya).

Poc més tard, Namuth i Reisner van ser enviats a cobrir les Olimpíades Obreres al

juliol de 1936 per a la revista francesa Vu, que els va portar a Barcelona durant les

etapes inicials de la guerra. Durant aquesta etapa i viatjant cap al sud, Namuth pren

imatges als civils fugint per la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com

la desbandá. L'atac del 8 de febrer de 1937 per mar i aire va causar la mort d'entre

4500 i 6500 persones, més que, per exemple, en el conegut bombardeig de Guernica.

Un dels vaixells que van participar en l'atac va ser el Balears, un creuer pesat de la

Marina Espanyola que va formar part de l'Armada franquista durant la Guerra Civil i al

qual es va erigir un polèmic monument de Sa faxina situat a la ciutat de Palma.

Presentem així una obra significativa, que captura la imatge dels civils fugint de les

tropes franquistes per la carretera de Màlaga a Almeria; després d'ella, imatge i

tragèdia revelen algunes qüestions fonamentals de proximitat amb prou feines

conegudes. Entre elles, la idea que Robert Capa i Gerda Taro, tots dos signants de les

fotografies de Robert Capa, podrien caminar en sentit contrari dels civils cap al

conflicte. Així mateix, aquesta obra dialoga amb una peça de Josep Guinovart, qui

al·ludeix el bombardeig del Guernica en "Sin título (1970)", i "Escena de la Guerra

Civil Española (1937)" de Wifredo Lam.

3. Reynaldo Luza

Lima, Perú, 1893-1978. Creador versàtil, la vida i l’obra del qual varen tenir una gran

repercussió entre les dècades dels anys 20 i 50 com a fotògraf, dibuixant,

dissenyador, pintor i viatger cosmopolita, vinculat als nous llenguatges

d’avantguarda.

Des de molt jove, a Lima, comença a dedicar-se professionalment a la caricatura i al

dibuix, després d’interrompre, el 1914, a causa de la Primera Guerra Mundial, els

estudis d’arquitectura que havia començat el 1911 a la Universitat de Lovaina,

Bèlgica. Durant la primera estada a Europa coneix París, ciutat on queda fascinat per

les darreres tendències de la moda. El 1918 parteix cap a Nova York i canvia

radicalment de vida, treballa com a il·lustrador a les revistes de tendències del

moment, primer a Vogue –fins al 1921- i més endavant a Harper´s Bazaar, fins al

1950. Les publicacions de moda sucumbeixen al talent dels seus dibuixos de línies

fluïdes i a les il·lustracions de figures estilitzades estil art decó. A més del dibuix,

desenvolupa la faceta de pintor i se centra en el retrat i el paisatge. A partir

d’aquest moment va alternant la residència arreu del món, a París, Nova York,

Londres i les Illes Balears.

A la darreria de la dècada de 1920, Luza comença a portar sempre la seva càmera

Rolleiflex, fotografia tot el que l’envolta, crea un arxiu fotogràfic documental

considerable que ell mateix decideix guardar i que fa pocs anys han descobert els

seus hereus. Luza arriba a realitzar nombroses sèries en què es mesclen retrats de

dones amb paisatges i captures de moments. A les seves imatges s’integra a la

perfecció l’interès per l’estil, la moda i l’arquitectura -conceptes que són l’eix de

tota la seva producció artística-, documenta les diverses cultures a través de les

tradicions i les vestimentes dels seus habitants, la majoria exposades en cossos aliens

a aquesta tradició que ens transporten els vestits.

Algunes d’aquestes sèries fotogràfiques estan dedicades a les Illes Balears, on va

romandre entre els anys 30 i 40, en què passà llargues temporades a Mallorca, on es

va construir una casa, a Formentor; i a Eivissa, illa de la qual en va fotografiar tant el

paisatge com els habitants amb la vestimenta tradicional, com va fer també a

Menorca i a Formentera. A les seves obres fotogràfiques, Luza juga amb la claror i

l’ombra dels murs sense deixar de banda el conjunt arquitectònic. A pesar de tenir

un gran talent, mai no es va considerar un fotògraf, sinó més aviat un «supervivent

del trànsit de la il·lustració a la fotografia en els estrats de la moda parisenca»,

segons les seves pròpies paraules.

La seva primera exposició té lloc el 1917, amb els seus dibuixos, a la Casa Courret a

Lima. El 1938 és nomenat director artístic del pavelló del Perú per a l’Exposició de

París i la World Fair de Nova York. El 1950, Luza, que enyora el seu país, torna a Lima

i se centra en el retrat i la pintura de paisatges. Aquest mateix any presenta una

exposició de retrats a la Unión Panamericana, a Washington.

L’obra de Reynaldo Luza s’ha exposat en diverses galeries del Perú: Galería

Rodríguez (1967), Galería Trapecio (1973 i 1975), 9 Galería (1976) i Galería Lucía de

la Puente (2016). Així mateix, s’ha donat a conèixer en mostres col·lectives recents

com la secció «Referentes» a Artbo, Bogotà (2014), i al Museo de Arte de Lima

(2016). S’han realitzat mostres antològiques a l’Instituto Cultural Peruano

Norteamericano, Lima (2012), a l’Instituto Peruano Británico, San Isidro, Lima (2014),

i la més recent al Centro Cultural El Olivar, San Isidro, Lima (2017).

Sala 2: Apel·les Fenosa, Picasso y Miró

1. Apel·les Fenosa

Apel·les Fenosa (Barcelona, 1899 – París, 1988). Instal·lat a França des del 1920,

després d’una estada breu a Tolosa, l’escultor fixa la residència a París el 1921. La

trobada amb Picasso, el 1923, presentats per Pere Pruna, és definitiva per a la seva

dedicació a l’escultura. Picasso l’anima i li compra fins a 120 escultures, amb la qual

cosa es converteix en el seu primer i principal col·leccionista.

El 1924 realitza la primera exposició a París, prologada al catàleg pel poeta Max

Jacob, qui també escriu el de la galeria Zborowski quatre anys després. Fenosa

retorna a Barcelona el 1929 per a l’exposició individual que té lloca la Sala Parés. Viu

amb entusiasme la proclamació de la República i amb intensitat el desenvolupament

de la Guerra Civil, de manera que el 1939 decideix exiliar-se i s’instal·la

definitivament a França.

El Comité de Libération du Limosin li encarrega, el 1944, una escultura

commemorativa de la massacre dels habitants d’Oradour-sur-Glane (França). Fenosa

realitza el Monument aux Martyrs d´Oradour-sur-Glane, instal·lat a Llemotges des del

1981 i que el 1999 es traslladà al seu emplaçament definitiu a Oradour-sur-Glane.

Des del 1946 exposa de manera individual i col·lectiva a París, Londres, Barcelona,

Madrid, Praga, Nova York, Tòquio, Osaka, Casablanca, Carrara… Grans escriptors i

poetes contemporanis escriuen prefacis als seus catàlegs, com ara Paul Éluard,

Jean Cocteau, Jules Supervielle, Josep Carner, Alexandre Cirici Pellicer, Francis

Ponge, Pablo Neruda, Michel Cournot, Roger Caillois o Salvador Espriu. Col·labora

també professionalment amb la que va ser la seva parella, Coco Chanel, en el disseny

de l’escenografia i el vestuari per al ballet La bacanal, de Salvador Dalí (1939).

Realitza escultures de dimensions reduïdes, però també de mides monumentals com

el Christ per a l’església de Christ-Roi de Friburg (1956 -1957), el Polyphème a Dole

(1972), la Sphinx del frontó de la porta del Consell Constitucional de París (1973), el

monument a Pau Casals a Barcelona (1976-1977), el relleu Saint-Georges terrassant le

dragon a París (1977), Orlando furioso a Madrid i Montpeller (1971-1973), Le beau

temps pourchasant la tempête, instal·lat el 1985 a Barcelona i a La Défense a París, i

el baix relleu Ophélia, inspirat per Rimbaudi inaugurat a La Défense el 1987. S’han

fet importants retrospectives de la seva trajectòria: Dirección General de Patrimonio

Artístico (Madrid, 1979), Musée Rodin (París, 1980), Palau de la Virreina (Barcelona,

1983-1984) i el Museu d’Art Modern del MNAC (Barcelona, 1999).

2. Miró

El 1978, Jean Marie del Moral coneix Joan Miró (Barcelona, 1893-Palma, Mallorca,

1983) al seu estudi de Palma. És la primera vegada que el fotògraf té contacte

directe amb un espai de creació com ara l’estudi d’un artista, i la trobada li causa un

gran impacte que fa que, ja en aquell mateix moment, pensi/somiï/imagini/es

plantegi fer un llibre dedicat al pintor i al seu estudi. Trenta-cinc anys després, el

2014, Jean Marie del Moral edita el llibre El ojo de Miró i rescata aquella idea de

plasmar els objectes que inundaven les estanteries del pintor en els seus dos espais

neuràlgics de creació a Mallorca: els estudis de Son Boter i Son Abrines.

Al llarg del 2014, cada dilluns, amb el museu tancat, Jean Marie del Moral

s’endinsava en ambdós ateliers per retratar els objectes del pintor i s’inspirà i

documentà en l’estètica i el cromatisme de la sèrie «L’enfance d’Ubú» (1975),

juntament amb els personatges de Mori el Merma. Quan el projecte acabava, i de

manera fortuïta, Del Moral va trobar una frase de Miró esbossada a mà, una idea

incompleta que, apuntada en un quadern, connecta amb la sèrie de fotografies que

es presenten a la sala i amb la idea motor d’El ojo de Miró: «Editar un llibre amb

fotos belles d’objectes trobats per mi, i per enriquir-lo afegir-hi un gravat...» (Joan

Miró, Quadern de notes, 1941).

A la sala, a més d’una representació rigorosa d’aquest treball escènic que s’estrenà

al Teatre Principal de Palma el 7 de març de 1978, es mostra una selecció d’obra

gràfica, escultòrica i pictòrica de Miró que pertany a la col·lecció Es Baluard.

Sala 3: La pintura com a mitjà

Jean Marie del Moral ha centrat gran part de la seva obra a recórrer, explorar i

retratar estudis d'artistes, la majoria dels quals, s'han dedicat a la pintura com a

suport essencial de la seva creació. A partir de la seva trobada amb Joan Miró a la

Barcelona de finals dels anys 70, l'obsessió per la pintura serà una constant en el

treball del fotògraf arribant a immortalitzar diverses generacions d'artistes que

arriben a un ampli espectre en el desenvolupament de la pintura internacional i

espanyola del segle XX. Aquesta última en nombroses ocasions establerta en altres

països per diferents causes, entre elles, i principalment, per l'exili republicà en els

anys 30, com va ser el cas dels pares de Del Moral.

Jean Marie del Moral té un vincle especial amb la generació de creadors exiliats a

França després de la Guerra Civil espanyola, com l'escultor català Apel·les Fenosa

(Barcelona, 1899 - París, de 1988), amb qui va compartir amistat en la seva maduresa

i acompanyar en els seus últims anys de vida, així com amb aquells artistes als quals

va conèixer a través d'ell: Antoni Clavé (Barcelona, 1913 - Sant-Tropez, França,

2005), Baltasar Llop (Cerecinos de Camps, Zamora, 1910 - París , 1993) o Hernando

Viñes (París, 1904 - 1993).

Del Moral ha visitat i viscut els estudis i espais dels grans referents de l'informalisme

com són Antoni Tàpies (Barcelona, 1923 - 2012) o Antonio Saura (Osca, 1930 - Conca,

1998), figures claus de l'abstracció pictòrica espanyola com Luis Feito (Madrid, 1929),

fins a grans noms del pop art internacional com Roy Lichtenstein (Nova York, 1923-

1997), a qui va poder retratar en tot un seguit work in progress al seu estudi de Nova

York als anys 90, a Erró ( Ólafsvík, Islàndia, 1932) o Luis Gordillo (Sevilla, 1934).

A la dècada dels anys vuitanta, en plena eclosió del renaixement de la pintura com a

resposta a la producció de caràcter compromès anterior i en sintonia de les

tendències expressionistes europees, Del Moral va centrar el seu interès en el grup

de pintors joves promeses que van representar la plàstica espanyola al voltant del

món i van empènyer el, llavors, feble mercat de l'art.

Una generació que té com a primer referent a Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca,

1957), a qui Jean Marie del Moral ha acompanyat en viatges i projectes artístics i

bibliogràfics al voltant del món, al costat d'altres integrants com Miguel Ángel

Campano (Madrid, 1948), Ferran García Sevilla (Palma, 1949), José María Sicília, José

Manuel Broto (Saragossa, 1949), Juan Uslé (Santander, 1954) o l'escultor Jaume

Plensa (Barcelona, 1955). Fruit d'aquestes noves amistats i confluències són els

retrats, contactes o detalls d'estudi que evidencien processos de creació, seguits

durant anys i en diversos períodes.

En l'obra de Jean Marie del Moral el viatge és connatural a la seva vida i el seu

treball, amb el que salta fronteres acostant-se a ateliers diversos que mostren altres

poètiques allunyades del panorama espanyol, fruit de les quals són els retrats

d'artistes com els de James HD Brown (Los Angeles, 1951), Sam Francis (Sant Mateu,

Califòrnia, 1923 - 1994), Robert Motherwell (Aberdeen, 1915 - Washington, 1991),

Jean-Paul Riopelle (Mont-real, 1923 - Ile-aux-Grues, Quebec , 2002) o Antoni Seguí

(Córdoba, Argentina, 1934), entre molts altres.

Llistat d’obres SALA 1 Paisatge Sebastià Llobera Cànaves Còpies digitals de papers a l’albúmina i negatius de vidre al gelatinobromur 1880 i 1890 Audiovisual Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca. Consell de Mallorca, dipòsit del Fons Can Llobera del Museu de Pollença Ricard Anckermann Molinar amb gent 1890-1900 Oli damunt tela 90,5 x 167,6 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Consell de Mallorca Hermen Anglada-Camarasa Pi de Formentor ca.1922 Oli damunt taula 63 x 49 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma Georges Braque La plage de Varengeville 1956 Oli damunt tela 19 x 60 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Antoni Gelabert Murada i Catedral a entrada de fosca 1903 Oli damunt tela 119 x 173,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma Eliseu Meifrén Jardí de Mallorca ca.1918 Oli damunt tela 75,5 x 100 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Eliseu Meifrèn Vista de Palma ca.1908 Oli damunt cartró 31,5 x 45,5 cm Col·lecció "SA NOSTRA", Caixa de Balears, dipositat en Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Joaquim Mir Posta de sol ca.1903 Oli damunt tela 280 x 190 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma

Francesc Rosselló Miralles Joveneta cosint a un jardí ca.1900 Oli damunt tela 45 x 65 cm Col·lecció BMN-"SA NOSTRA". Dipositat en Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Santiago Rusiñol Son Moragues. Sa Muntanyeta 1903 Oli damunt tela 83 x 56 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joaquín Sorolla Cala de San Vicente, Mallorca 1919 Oli damunt tela 51,3 x 73 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Jean Marie del Moral Estudi de Renoir Cagnes-sur-Mer, 1997 Col·lecció particular Jean Marie del Moral Estudi de Renoir Cagnes-sur-Mer, 1997 Col·lecció particular Vitrina Charles Davillier, Viaje a Mallorca. Il·lustrat per Gustave Doré 1862-1873 Edició de 1951 «Panorama balear» monografías de arte, vida, literatura y paisaje núm. 1 Llibre, 17 x 12,3 cm Col·lecció particular Gustave Doré Atala by Chateaubriend. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper 36,6 x 27,4 cm Col·lecció particular Gustave Doré Costa di Deya (Majorca). Gravat del llibre Viaje a Mallorca 1862-1873 Xilografia damunt paper 19 x 25,8 cm Col·lecció particular Gustave Doré Dante's Inferno. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper

33,3 x 26,7 cm Col·lecció particular Gustave Doré Dante's Purgatorio. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper 36,6 x 32 cm Col·lecció particular Gustave Doré Dante's Purgatorio. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper 31 x 24 cm Col·lecció particular Gustave Doré Purgatory and paradise. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper 33 x 26,3 cm Col·lecció particular Gustave Doré The Threshold of Purgatory. La Divina Comedia 1861 (edició de 1890) Xilografia damunt paper 31 x 23,6 cm Col·lecció particular Avantguardes María Blanchard Bodegón con frutero, botella y vaso 1918 Oli i llapis damunt tela 35,5 x 32 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Tito Cittadini Taberna 1949 Oli damunt tela 49,5 x 61 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Tsuguaru Foujita Les deux amies (Youki et Mado) 1926 Llapis damunt paper 69,9 x 91,4 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Leo Gestel Haven Palma 1914 Carbonet damunt paper 100 x 92 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Elmyr de Hory Dona

1970 Oli damunt tela 55 x 38 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donación Fundació d'Art Serra Wifredo Lam Les frères, III 1974 Oli damunt tela 50 x 60 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donación Fundació d'Art Serra Fernand Léger Esquisse pour les plongeurs (fond jaune) (1er état) 1941 Oli damunt tela 66 x 84 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Govern de les Illes Balears André Masson Dans la fôret 1955 Tècnica mixta damunt taula 65,5 x 50 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Amedeo Modigliani Tête de face 1910-1911 Llapis damunt paper 31,2 x 24,2 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Médard Vérburgh Maternité 1933 Oli damunt tela 125 x 100 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Consell de Mallorca Fotografia d’avantguarda Enric Arbós Revista Brisas, 26 (juny 1936), de la secció «Fotografía de arte» 1936 Còpia moderna 30 x 24 cm Arxiu del So i de la Imatge. Consell de Mallorca Sybille von Kaskel Revista Brisas, 4 (juliol 1934), de la secció «Fotografía de arte» 1934 Còpia moderna 30 x 24 cm Arxiu del So i de la Imatge. Consell de Mallorca Reynaldo Luza Esglèsia de Santa Eulària des Riu (Eivissa) ca.1932-1933

Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Reynaldo Luza, Formentor (Mallorca) ca.1930-1940 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 100 x 100 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol (Ibiza) #2 ca.1932-1933 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol (Ibiza) #3 ca.1932-1933 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol (Ibiza) #4 ca.1932-1933 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol (Ibiza) #5 ca.1932-1933 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol (Menorca) #1 ca.1930-1940 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 50 x 50 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Reynaldo Luza Sense títol,(Formentor, Mallorca) ca.1930-1940 Fotografia en blanc i negre. Còpia moderna 100 x 100 cm Col·lecció Carlos García Montero Luza, Archivo del Artista Reynaldo Luza. Lima. Perú Memòria històrica Josep Guinovart Sense títol 1970 Collage damunt taula 52 x 67 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra

Wifredo Lam Escena de la Guerra Civil española 1937 Guaix damunt paper encolat damunt tela 215,5 x 139 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Hans Namuth & Georg Reisner Sense títol 1936 Fotografia blanc i negre. Còpia vintage de 1977 16,4 x 22,7 cm Col·lecció particular SALA 2 Rogi André (Rozsa Klein) Pablo Picasso, París 1936 Gelatina de plata 39 x 29 cm Col·lecció particular Apel·les Fenosa Alphée 1951 Bronze 18 x 10 x 7,8 cm Col·lecció particular Apel·les Fenosa Coeur 1962 Bronze 15 x 5 x 3 cm Col·lecció particular Apel·les Fenosa Jeune fille au tabouret 1946 Bronze 14,4 x 5 x 6,3 cm Col·lecció particular Apel·les Fenosa Lys 1983 Bronze 18,5 x 10 x 4,2 cm Col·lecció particular Apel·les Fenosa Midi 1969 Bronze 18,5 x 9 x 6 cm Col·lecció particular Joan Miró Peinture 1949 Oli damunt cartró 46 x 38 cm

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Dessin pour Ubú c.1953 Llapis de colors damunt paper 32,5 x 50 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Cercle rouge, étoile 1965 Oli i acrílic damunt tela 116 x 89 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Personnage et oiseau 31/12/1965 Oli damunt tela 92 x 65 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Dans l’espace I 1966 Oli damunt tela 100 x 73 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Ubu Roi 1966 Llibre d’artista que recull el text original d’Alfred Jarry il·lustrat amb tretze litografies de Joan Miró 42,5 x 32,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Retrat de Pere Serra 1969 Colors a la cera damunt papel 49 x 37 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Une boule 1972 Oli i acrílic damunt tela 54 x 81 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Femme, oiseau 27/03/1972 Oli damunt tela Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Deux boules 28/05/1972 Oli i acrílic damunt tela 54 x 81 cm

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró El vol de l'Alosa (dibuixos originals) 1973 Tinta xinesa damunt paper 45 x 31 cm c/u Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donació Col·lecció Serra Joan Miró Femme 30/08/1973 Oli esmalt sintètic damunt fusta 80 x 57 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Femme, oiseau 1974 Acrílic damunt tela 162 x 130 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró L'Enfance d'Ubu 1975 Llibre d’artista que recull un text de Joan Miró il·lustrat amb vint-i-très litografies de l’artista 32,5 x 50,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Chevaux en fuite par le vol de l'oiseau-terreur 1976 Oli damunt aglomerat a l’estil «Pompier» 49 x 74 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Femme, oiseaux 29/04/1976 Oli i colors a la cera damunt tela 92 x 73 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Tête 20/07/1976 Oli damunt tela 130 x 81 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Tête 1976 Oli damunt tela 73 x 92 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró

Personnages, oiseaux 1976 Oli damunt tela 116 x 89 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Femme, oiseau 1977 Oli i acrílic damunt tela 92 x 73 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Le Chien d'Ubu c.1977 Pintura, tela i materials diversos 184 x 80 x 40 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró El Abanderado c.1977 Pintura, tela i materials diversos 225 x 120 x 25 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Personnage, oisseau, chien 1978 Llapis gras i guaix damunt paper 47 x 58 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Dibuixos preparatoris per a le Chien d'Ubu c.1978 Bolígraf blau i llapis damunt paper 30 x 21 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Joan Miró Abecedari 1978 Tinta damunt paper 49,8 x 32,5 cm c/u Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donación Fundació d’Art Serra Joan Miró Personnage 1979 Oli i llapis damunt fusta contraplacada 122 x 122 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró Joan Miró Personnage, oiseau 1979 Oli i llapis damunt fusta contraplacada 122 x 122 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró

Joan Miró Jeune fille au long cou 1981 Bronze 64 x 28 x 14 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Jean Marie del Moral Apel·les Fenosa, estudi Boulevard Saint Jacques, París 1986 Fotografia digital 25 x 25 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Apel·les Fenosa estudi Boulevard Saint Jacques, París 1982 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Apel·les Fenosa estudi Boulevard Saint Jacques, París 1981 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Apel·les Fenosa estudi Porte d'Orléans, París 1984 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Apel·les Fenosa. Sèrie de fotografies realitzades a París i El Vendrell 1981-1986 Audiovisual Jean Marie del Moral Contactes per a la preparació de la maqueta del llibre El ojo de Miró 2014 Conjunt de 229 fotografies a color Mides diverses Col·lecció particular Jean Marie del Moral Maqueta del llibre El ojo de Miró 2014 Dibuix a color damunt paper. Conjunt de dotze fulls 29,7 x 21 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Propostes per a la portada del llibre El ojo de Miró 2014 Dibuix a color damunt paper. Conjunt de quatre fulls 11,7 x 8,3 cm Col·lecció particular

Jean Marie del Moral Sobre signat «Ojo de Miró» 2014 Sobre de paper 33 x 26 cm Col·lecció particular Pablo Picasso Dormeur 1956 Plat rodó. Argila blanca cuita 42 cm diàmetre Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Pablo Picasso Grand vase pékiné 1956 Gran gerro. Argilla blanca cuita 36,5 x 44,5 cm 10 obertura Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Pablo Picasso Vallauris 1953 Ceràmica. Plat rodó. Argila blanca cuita, incisa, decoració amb parafina oxidada sota esmalt blanc Diàmetre 20,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Pablo Picasso Visage aux yeux rieurs 1969 Ceràmica. Jerro, argila blanca cuita, decoració amb engalba, parcialment vidriada, pàtina negra 32,5 x 23 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Pablo Ruiz Picasso Visage patiné 1959 Ceràmica. Plat rodó-quadrat. Argila blanca cuita, decoració amb engalba i relleu, pàtina gris blavosa Diàmetre 25 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014

Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral

Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular

Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Abrines 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Boter 2014 Fotografia digital

24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Boter 2014 Fotografia digital 18 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Boter 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Miró. Estudi Son Boter 2014 Fotografia digital 24 x 18 cm Col·lecció particular Gabriel Serra Sense títol (personatges de l’obra de teatre «Mori el Merma», grup de teatre La Claca i Joan Miró) 1976 Fotografia blanc i negre 24 x 17 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Gabriel Serra Sense títol (personatges de l’obra de teatre «Mori el Merma», grup de teatre La Claca i Joan Miró) 1976 Fotografia blanc i negre 24 x 17 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Gabriel Serra Sense títol (personatges de l’obra de teatre «Mori el Merma», grup de teatre La Claca i Joan Miró) 1976 Fotografia blanc i negre 24 x 17 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Gabriel Serra Sense títol (personatges de l’obra de teatre «Mori el Merma», grup de teatre La Claca i Joan Miró) 1976 Fotografia blanc i negre 24 x 17 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra SALA 3 Miquel Barceló Fifteen holes 1987 Tècnica mixta damunt tela 285 x 355 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra

José Manuel Broto Rojo III 2004 Acrílic damunt tela 250 x 300 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma James Brown Sense títol 1974 Acrílic damunt paper i tela 129,5 x 98 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Miguel Ángel Campano Esbós preparatori de la sèrie «Le déluge d’après Poussin» 1983 Tècnica mixta damunt tela 55 x 46 cm Col·lecció particular Erró Love letter from Mao 1974 Collage damunt paper 54,3 x 30 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donació de l'artista Luis Feito Sense títol 1970 Oli damunt tela 55 x 92 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, donació Fundació d'Art Serra Sam Francis Sense títol 1981 Acrílic damunt paper 63 x 75,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Ferran García Sevilla Adán i Eva 1980 Acrílic damunt tela, díptic 195 x 170 cm c/u Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma Jean Mariel del Moral James Brown. Sèrie de fotografies realitzades a Alba (Ciutat de Mèxic), 2007 i París, 2017 2007 i 2017 Audiovisual Jean Mariel del Moral Miguel Ángel Campano. Sèrie de fotografies realitzades a Montreuil, 1984-1985 i Bagnolet, 1986-1987 1984-1985/1986-1987

Audiovisual Jean Mariel del Moral Miquel Barceló. Sèrie de fotografies realitzades a Vilafranca, Farrutx i París 1996-2015 Audiovisual Jean Mariel del Moral Robert Motherwell. Sèrie de fotografies realitzades a Greenwich Novembre de 1991 Audiovisual Jean Mariel del Moral Roy Lichtenstein. Sèrie de fotografies realitzades a Nova York Novembre de 1991 Audiovisual Jean Marie del Moral Miquel Barceló. Gao 1988 Fotografia en blanc i negre 100 x 140 cm Col·lecció particular Robert Motherwell Guardian n. 3 1966 Collage damunt paper 56 x 36 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Jaume Plensa Self-portrait in the Mountains of Venus 2006 Fusió de marbre blanc 83 x 48 x 77 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Jean-Paul Riopelle Sense títol 1965 Tècnica mixta damunt paper 41,3 x 33 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Antonio Saura Doña Jerónima de la Fuente 1972 Tècnica mixta damunt paper 100 x 70 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, donació Fundació d’Art Serra Antonio Seguí Textura 1972 Tècnica mixta damunt tela 100 x 72 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra José María Sicilia Sense títol

1989 Tècnica mixta damunt tela 219 x 221 cm Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra Antoni Tàpies Matèria en forma d'aixella 1968 Tècnica mixta damunt tela 65,5 x 100,5 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, dipòsit Família Miró SALA 4 Marina Abramović The Family A. Sèrie «Eight Lessons on Emptiness with a Happy End» 2008 C-print damunt Dibond 150 x 120 cm Edició: 2/9 Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Erwin Bechtold 95-1, Bild zum Thema Konzentration und Raum 1995 Acrílic damunt taula 336 x 768 cm (8 peces de 168 x 192 cm c/u) Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Jean Marie del Moral Antoni Clavé, Cap Sant Pierre 1985 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Antonio Saura, Cuenca 1989 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Antonio Seguí, Montrouge 2015 Fotografia digital 24 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Baltasar Lobo, París 1983 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Erró, París 2016 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral

Estudi de Jaume Plensa, Barcelona 1987 Fotografia digital 24 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Estudi de José Manuel Broto, Sant Llorenç des Cardassar 2016 Fotografia digital 24 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Estudi de Luis Feito, Madrid 2017 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Ferran García Sevilla, Barcelona 1987 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Jean-Paul Riopelle, Quebec 2002 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral José María Sicilia, París 1987 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Juan Uslé, Nova York 2007 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Luis Gordillo, Madrid 2015 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Miguel Ángel Campano, Montreuil 1983 Fotografia digital 25 x 25 cm Col·lecció particular

Jean Marie del Moral Pablo Palazuelo, Galapagar 1992 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Rafael Canogar, Madrid 2017 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Sam Francis, Santa Monica 1990 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Tàpies, Barcelona 1996 Fotografia digital 40 x 60 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Ai Weiwei, Pequín 2008 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Alex Katz, Nova York 2007 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Andreu Alfaro, València 1994 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Camille Henrot, París 2013 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral

Donald Baecheler, Nova York 2015 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Esther Ferrer, París 2017 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Estudi de Joana Vasconcelos, Lisboa 2015 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Frank Stella, Nova York 1991 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Georges Condo, Nova York 1997 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Hélène Delprat, París 1993 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Jean-Charles Blais, Vence 1996 Fotografia digital 24 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Cortès, Pollença 2014 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Joan Mitchell, Vétheuil 1991 Fotografia digital 25 x 25 cm Col·lecció particular

Jean Marie del Moral Julian Schnabel, Nova York 1992 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Kiki Smith, Nova York 2007 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Lin Utzon, Porreres 2016 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Luc Tuymans, Amberes 2000 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Marina Abramović, Palma 2017 Fotografia digital 30 x 24 cm c /u, tríptic Col·lecció particular Jean Marie del Moral Ouattara Watts, Segou, Mali 2000 Fotografia digital 20 x 30 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Pedro Oliver, Galícia 2015 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Pierre Soulages, París 2009 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Portafoli 1992

Estoig amb 11 fotografies en blanc i negre dels artistes Eduardo Arroyo, Miquel Barceló, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Eduardo Chillida, Ferran García Sevilla, Pablo Palazuelo, Jaume Plensa, Antonio Saura, José María Sicilia, Antoni Tàpies Edició: 7/10 60 x 50 cm c/u Col·lecció particular Jean Marie del Moral Rafa Forteza, Alaró 2017 Fotografia digital 30 x 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Rafel Joan, Mallorca 2010 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Takashi Murakami, Nova York 2008 Fotografia digital 30 x 20 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Erwin Bechtold. Sèrie de fotografies realitzades a Eivissa 2016 Audiovisual Jean Marie del Moral Susy Gómez, Palma 2018 Fotografia digital en color 30 X 24 cm Col·lecció particular Jean Marie del Moral Dolores Sampol, Palma 2018 Fotografia digital en color 30 x 24 cm Col·lecció particular Juan Uslé Soñé que revelabas, IV 2000 Pintura vinílica, dispersió i pigments damunt tela 274 x 203 cm Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma Cartell exposició «Antoni Tàpies». Galeria Carles Taché 1991 Impressió (reproducció de l'original) 81 x 52 cm Col·lecció particular Cartell exposició «Barceló. Fotografías de Jean Marie del Moral». Fundación Antonio Pérez Diputación de Cuenca La Fábrica 2006 Impressió (reproducció de l'original)

50 x 70 cm Col·lecció particular Cartell exposició «Broto». Galeria Carles Taché 1991 Impressió (reproducció de l'original) 81 x 52 cm Col·lecció particular Cartell exposició «Jean-Marie del Moral. Les temps du peintre». Musée du Donjon 1987 Impressió (reproducció de l'original) 62 x 41,5 cm Col·lecció particular Article diari L'humanité dimanche (L'Ubú de Miró) 1978 Impressió (reproducció de l'original) 33 x 30 cm Col·lecció particular Article diari L'humanité dimanche (Miró) 1978 Impressió (reproducció de l'original) 33 x 58 cm Col·lecció particular

Imatges comunicació

Jean Marie del Moral, Joan Miró, Son Abrines, Palma, Mallorca, 1978. Fotografia digital en color. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Roy Lichtenstein, Nova York, 1981. Fotografia digital en color. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Miguel Ángel Campano, Bagnolet, 1986. Fotografia digital en blanc i negre. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Miquel Barceló, París, 1997. Fotografia digital en blanc i negre. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Apel·les Fenosa, París, 1997. Fotografia digital en blanc i negre. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Erwin Bechtold, Eivissa, 2016. Fotografia digital en blanc i negre. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Estudio de Erró, París, 2016. Fotografia digital en color. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Esther Ferrer, París, 2017. Fotografia digital en color. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Jean Marie del Moral, Marina Abramović, Palma, 2017. Fotografia digital en color. Col·lecció particular © de la fotografia, Jean Marie del Moral, 2018

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Facebook: @esbaluard.museu /Twitter: @EsBaluard / Instagram: @esbaluardmuseu /

Vimeo: @EsBaluard / Youtube: @MuseuEsBaluard

Àrea de Comunicació

Alejandro Alcolea. A/e: comunicacio@esbaluard.org / (34) 971 908 201

Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Plaza Porta Santa Catalina 10. 07012 Palma Tel. +34 971 908 201

www.esbaluard.org